Download - Diagnòstic sobre la precarietat laboral a Nou Barris · DIAGNÒSTIC SOBRE LA SITUACIÓ DE PRECARIETAT LABORAL A NOU BARRIS 3 05.3.2. Dones en el turisme, la neteja, l'atenció a

Diagnòstic sobre la precarietat laboral a Nou Barris

DOCUMENT RESUMIT Ernest Cañada (Alba Sud) Antonio López Gay (Centre d’Estudis Demogràfics) Cecilia Vergnano (Alba Sud) 15 de maig de 2018

DIAGNÒSTIC SOBRE LA SITUACIÓ DE PRECARIETAT LABORAL A NOU BARRIS

2

Índex

01. Marc de referència de la proposta

02. Presentació de l’informe

03. Marc teòric 03.1. LA CONSTRUCCIÓ DEL CONCEPTE DE PRECARIETAT 03.2. UNA VISIÓ MULTIDIMENSIONAL DE LA PRECARIETAT

04. Perfil sociodemogràfic i laboral de la població de Nou Barri 04.1. CARACTERÍSTIQUES D’UN APROXIMACIÓ QUANTITATIVA 04.2. PERFIL OCUPACIONAL DE LA POBLACIÓ DE NOU BARRIS A PARTIR DEL CENS DE 2011

04.2.1. El cens de 2011 i les variables sobre ocupació 04.2.2. La relació de la població amb l'activitat 04.2.3. La taxa d'atur 04.2.4. Situació professional i anàlisi de les ocupacions

04.3. ANÀLISI TERRITORIAL I SOCIODEMOGRÀFICA DE L'ATUR REGISTRAT 04.3.1. L'atur registrat 04.3.2. L'atur registrat segons el sexe de la població 04.3.3. L'atur registrat segons l'edat de la població 04.3.4. L'atur registrat segons la nacionalitat de la població 04.3.5. L'atur registrat segons la duració al registre de l'atur 04.3.6. L'estacionalitat de l'atur registrat

4.4. ANÀLISI INFRAMUNICIPAL DE LES CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUES DE LA POBLACIÓ DE NOU BARRIS

04.4.1. La població segons grup d'edat 04.4.2. Procedència de la població 04.4.3. Nivell d'estudis de la població i altres indicadors inframunicipals 04.4.4. Característiques de l'habitatge 04.4.5. indicador de vulnerabilitat a escala inframunicipal

05. Una aproximació qualitativa a la precarietat laboral a Nou Barris 5.1. METODOLOGIA 5.2. EFECTES DE LA CRISIS

05.2.1. Crisi i atur 05.2.2. Debilitat del teixit econòmic de Nou Barris 05.2.3. Restriccions afegides per accedir al mercat laboral

5.3. PERFILS LABORALS ABOCATS A LA PRECARIETAT 05.3.1. Homes a la construcció, el turisme, la logística i el transport


3

05.3.2. Dones en el turisme, la neteja, l'atenció a la gent gran 05.3.3. Joves en activitats de lleure i menjadors escolars

5.4. UN MERCAT LABORAL MARCAT PER LA PRECARIETAT 5.5. CONSEQÜÈNCIES DE LA PRECARIETAT

05.5.1. Pobresa laboral 05.5.2. Impactes diferenciats per gènere 05.5.3. Deteriorament de la salut 05.5.4. Convivència i conflictivitat

5.6. RESPOSTES LOCALS 05.6.1. Estratègies de supervivència 05.6.2. Activació del teixit social i associatiu 05.6.3. Polítiques locals

06. Conclusions 07. Referències bibliogràfiques


4

1. Marc de referència del diagnòstic Aquest document de diagnòstic en versió resum, que no inclou les citacions dels testimonis de les persones amb responsabilitat tècnica i del moviment associatiu entrevistades, forma part de l’assistència tècnica encarregada per Barcelona Activa i el Districte de Nou Barris de l’Ajuntament de Barcelona a Alba Sud en col.laboració amb el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquesta assistència tècnica s’emmarca en el Pla de Desenvolupament Econòmic de Nou Barris 2016-2021 (PDE), elaborat per Barcelona Activa i el Districte de Nou Barris de l’Ajuntament de Barcelona, com a instrument que vol impulsar el desenvolupament local del districte i, per tant, generar activitat econòmica equilibrada, sostenible i arrelada al territori. En el marc del PDE de Nou Barris s’ha establert com a una de les línies estratègiques prioritàries la Promoció del treball digne i les seves accions derivades, i s’estableixen dues mesures que constitueixen l’objecte d’aquesta assistència:

Línia estratègica 2: Promoció del treball digne Mesura 2.1: Radiografia de la precarietat laboral al Districte de Nou Barris Un estudi dirigit a conèixer les condicions laborals de les persones residents al districte que treballen per compte d’altri o són autònoms/es dependents. Aquest estudi ha de permetre caracteritzar quin tipus de precarietat laboral pateixen avui els veïns i veïnes de Nou Barris: sectors i perfils professionals, naturalesa (temporalitat, salaris, jornada, entre d’altres), intensitat i conseqüències sobre qui la pateixen i sobre el seu entorn familiar. Una radiografia que permetrà, posteriorment, dissenyar accions específiques per a afavorir l’ocupació en condicions laborals dignes. Mesura 2.2: Projecte Nou Barris Treball Digne Un cop elaborat l’estudi sobre la precarietat laboral al districte al que fèiem esment en la mesura anterior, i identificats els perfils professionals que amb més freqüència es troben en aquesta situació, es dissenyaran en concert amb les organitzacions sindicals, accions informatives i d’assessorament: a) Atenció individual per informar i assessorar a persones treballadores que són objecte de situacions de

precarietat laboral. b) Sessions grupals per a la difusió de drets col·lectius. Per el desenvolupament d’aquesta mesura, es tindrà en compte les experiències existents al territori com a punts de palanca o de reforç.


5

2. Presentació de l’informe Aquest estudi com a objectius:

- Analitzar les característiques sòcio-demogràfiques de la població de Nou Barris a partir de les fonts quantitatives disponibles a nivell de districte des d’una perspectiva que ens ajudi a avaluar la situació de vulnerabilitat potencialment existents.

- Analitzar les característiques de la precarietat laboral de la població treballadora de Nou Barris, tenint en

compte els efectes provocats per la crisi, els principals perfils laborals que estan aconseguint feina en aquests moments, en quines condicions laborals ho estan fent, i quines conseqüències té, a partir de fonts qualitatives amb entrevistes en profunditat a persones amb responsabilitats tècniques davant aquesta realitat o vinculades al teixit associatiu i persones en situació de precarietat laboral.

- Desenvolupar les línies mestres del Projecte Nou Barris Treball Digne, fonamentant-nos en els resultats de l’estudi.

L’estudi està estructurat en quatre parts clarament diferenciades. En una primera part s’estableix el marc teòric de referència sobre el concepte de precarietat, que inspira les preocupacions i preguntes amb les que ens acostem a l’estudi de caràcter empíric. En la segona part es realitza un estudi sobre les característiques sòcio-demogràfiques de la població de Nou Barris. La disponibilitat de fonts de dades a una escala geogràfica detallada ens condiciona les perspectives d’anàlisi i ens dificulta aprofundir en les característiques pròpies de la precarietat. Les dades generades a l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística són riques en informació, però no ho són gens en detall territorial, i no es pot descendir a un nivell geogràfic com el del districte. Ateses aquestes limitacions, en aquest apartat ens proposem entendre millor les condicions de vulnerabilitat en les que viu una part de la població del districte i que són precisament les que estan majoritàriament sotmeses a condicions de precarietat. L’apartat s’estructura a partir de tres aproximacions: (i) anàlisi del perfil ocupacional de la població del districte a través de les dades del cens de 2011 (no existeix cap font amb dades similars més recents a aquest nivell territorial); (ii) anàlisi de la desocupació a través de les taxes les dades que publica l'Ajuntament de Barcelona a partir de les dades originals d'atur registrat del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya; i (iii) anàlisi del perfil sociodemogràfic de la població del districte a un nivell geogràfic tan detallat com el de la secció censal, a partir del padró continu de la població, principalment, i del cens d’habitatge. Un dels resultats d’aquest darrer apartat és la construcció d’una proposta indicador de vulnerabilitat a escala inframunicipal, que pot ajudar en la presa de decisions polítiques davant d’aquesta realitat. En la tercera part, proposem una lectura qualitativa de la precarietat laboral a Nou Barris a partir d’entrevistes en profunditat a 66 persones en total, 44 amb responsabilitats tècniques o activistes socials i 24 vivint situacions de precarietat laboral. El període d’investigació ha estat comprès entre els mesos de juliol de 2017 i febrer de 2018. Les entrevistes van estar orientades fonamentalment a entendre els efectes que va tenir la crisi i la transformació del mercat de treball entre la població del districte, quins perfils laborals estan aconseguint feina en aquests moment i sota quines condicions, quins efectes té aquesta situació de precarietat i finalment quines respostes s’estan donant des del propi territori. Finalment, en la quarta part, caracteritzem com hauria de desenvolupar-se el Projecte Nou Barris Treball Digne, aprovat com a una de les mesures del Pla de Desenvolupament Econòmic del districte. Una de les principals limitacions que té un estudi d’aquestes característiques, tenint en compte que el districte que no està generant ocupació en termes significatius, és que la caracterització de la precarietat no es pot fer a partir d’una lectura del que passa en termes laborals en aquell territori, sinó a través d’una mirada sobre el que els hi passa als treballadors i treballadores que viuen a Nou Barris en un mercat laboral molt més ampli que imposa unes determinades condicions generadores de precarietat.


6

3. Marc teòric: una visió multidimensional de la precarietat 3.1. LA CONSTRUCCIÓ DEL CONCEPTE DE PRECARIETAT La precarietat laboral és una construcció sociològica que fa referència a una falta o un canvi en les regulacions laborals per la qual determinats col.lectius són més vulnerables i estan en pitjors condicions que treballadors i treballadores amb una ocupació estable o estàndard, és a dir un "trabajo a tiempo completo con un contrato de una duración ilimitada, con un solo empresario y los trabajadores protegidos contra el despido y amparados por la protección social "(Benach & Muntaner 2010: 142). El concepte de precarietat serveix, per tant, per identificar els "aspectos más negativos del trabajo asalariado y las condiciones socio-laborales que acompañan su desempeño" (Carrasquer & Torns, 2007: 143). La precarietat s'ha traduït en l'extensió de formes atípiques d'ocupació, com la temporalitat, la parcialitat o la subcontractació, a través de les quals han disminuït les obligacions contractuals de l’empresariat amb els seus treballadors i treballadores (Recio, 2007: 280); s'ha produït una major flexibilització en l'organització del treball (categories laborals, horaris, calendari laboral, mobilitat, funcions); així com el debilitament de les capacitats d'acció col·lectiva construïdes al voltant del sindicalisme, la qual cosa, al seu torn, deriva en una major incertesa, vulnerabilitat i dependència de les persones treballadores (Cano, 2004: 68). No obstant això, el concepte de precarietat, al mateix temps que s’ha popularitzat el seu ús, ha estat interpretat de forma polisèmica i no hi ha un consens suficient en les ciències socials sobre el seu contingut i implicacions. Això és així, en part, per la dificultat de concreció a causa de tot el que es pretén abastar, però també per la seva doble component: valoratiu (llocs de treball inadequats) i normatiu (necessitat de millorar les condicions d'ocupació), que deriven de l'origen i naturalesa política del terme (Barbier, 2004: 2; Recio, 2007: 275). Però també per la dificultat de mesurar-la de forma directe, el que ha generat debats sobre la veracitat i validesa de certes interpretacions (Olsthoorn, 2014). Jean-Claude Barbier reivindica que va ser la sociologia francesa qui va usar en els anys 80 per primera vegada el terme de precarietat per fer referència persones treballadores estacionals o temporals (Barbier, 2005), a partir de la seva integració en el llenguatge comú associada a la idea d'incertesa des de finals dels anys 70 (Barbier, 2004: 3). La seva recerca evidencia les dificultats inicials d'harmonització del concepte a diferents realitats nacionals en les quals la consideració del que pot ser una ocupació acceptable varia profundament (Barbier, 2004, 2005). De fet, el debat sobre quines formes de treball són considerades precàries i en quin sentit segueix estant present en la investigació acadèmica internacional sobre la precarietat (McCann & Fudge, 2017: 159). Però ha estat durant els últims anys que el seu ús s'ha estès a les ciències socials, especialment després de la crisi financera de 2008, que va donar lloc a una llarga contracció de l'economia global i un major deteriorament de les condicions d'ocupació. Segons Deirdre McCann i Judy Fudge (2017), basant-se en Arne Kalleberg (2009), Leah Vosko (2010) i Guy Standing (2011), el concepte de "treball precari" ha passat a ser el més usat per referir-se a formes d'ocupació en els quals predomina la vulnerabilitat o la inseguretat, davant de conceptes com "treball atípic", "treball no convencional" o "treball contingent" (McCann & Fudge, 2017). Anne Alison a Precarious Japan arriba al punt de considerar que aquest és el concepte que defineix el moment actual: "Precarity is a word of the times" (Allison, 2013: 6). L'aparició del concepte va estar vinculada fonamentalment als debats que van provocar els efectes de les polítiques neoliberals que van potenciar el procés de globalització a partir dels anys 80, en un context de caiguda de les taxes de creixement, recessió, inflació i atur massiu, que van donar lloc a fortes més facilitats al capital financer, transformacions en les estructures empresarials i en les formes de gestió de la força de treball en recerca de cada vegada més gran flexibilitat (Hardy, 2017: 265-269). El concepte, per tant, no pot ser dissociat d'un moment històric de gran transformació. En aquest sentit, segons Albert Recio, la precarietat "constitueix el revers de la flexibilitat laboral" (Recio, 2007: 274).


7

La precariedad constituye un reconocimiento de los costes sociales que generan las políticas de flexibilidad sobre una parte de las clases trabajadoras. Mientras la flexibilidad apela a la introducción de medidas orientadas a reducir los aspectos garantistas de los derechos laborales, a promover una fuerza de trabajo adaptable y móvil, las referencias a la precariedad se focalizan sobre los resultados indeseables de muchas de estas propuestas, sobre la necesidad de introducir una nueva regulación de las relaciones laborales con el objetivo de evitar estos daños y restablecer una situación socialmente aceptable. (Recio, 2007: 274).

Amb aquest procés de transformacions en el món del treball, s'alterava el marc de referència predominant als països Occidentals de la plena ocupació keynesià, construït entre la fi de la 2a Guerra Mundial i els anys setanta, malgrat les seves múltiples limitacions i contradiccions (implicava la subordinació de les dones en tasques domèstiques, una part dels treballs en pitjors condicions era realitzat per treballadors i treballadores en situació més vulnerable i tampoc no va arribar a tot arreu, com Espanya, per exemple) (Recio, 2007: 275-276). És important subratllar també que la precarietat comporta la pèrdua d’aquella correlació, usualment donada per suposada i acríticament acceptada a les polítiques socials, que constitueix el nexe entre treball i ciutadania (Barchiesi, 2011). Durant els darrers segles, de fet, la participació en la producció de la riquesa nacional va guanyar centralitat en la definició del “ciutadà virtuós”, subjecte de drets socials. No obstant, per a la majoria de treballadors i treballadores, l’experiència del treball es torna cada cop més una experiència insegura i penosa, al mateix temps que les polítiques socials revelen la seva feblesa davant unes transformacions de les formes de producció que alteren la natura mateixa del “pactes social” entre Estat i ciutadania. En aquest context, tres aspectes estructurals han afavorit directament en la precarietat de l'ocupació: a) la dinàmica de desplaçament del capital com a forma de reproduir-se i que en determinats contextos pot accelerar el deteriorament en les condicions d'ocupació; b) una tendència endèmica a les crisis que generen destrucció d'ocupació i empitjorament general de condicions; c) la creixent mercantilització del sector públic sota el neoliberalisme que ha provocat un fort deteriorament en les condicions laborals d'aquests treballadors i treballadores i una major inseguretat i l'extensió de formes d'ocupació no estàndard i precari (Hardy, 2017: 265). Els profunds canvis experimentats en el mercat laboral s'han alimentat també per l'entrada de nous col·lectius laborals amb menys capacitat de negociació: gent jove que comença a treballar sota altres condicions; dones que tendeixen a concentrar-se de forma massiva en ocupacions feminitzats i amb pitjors condicions; i persones immigrants de països amb menor renda ocupats en els pitjors treballs. I, d'altra banda, amb la popularització d'una cultura que ha fragmentat l'acció col·lectiva, amb la difusió de missatges que lloen l'empresa flexible, i que per tant distingeix entre treball central i auxiliar; que valoren la força de treball en funció de la seva productivitat i que considera que aquesta depèn de la seva educació formal; o la identificació de la qualificació amb certes característiques personals, com el cas de les ocupacions que són considerades femenines per certes aptituds atribuïdes les dones (Recio, 2007). Al seu torn, l'extensió de la precarietat es veu afavorida per certs factors o atributs personals, així com certs sectors d'activitat i estructures empresarials (McCann & Fudge, 2017: 160-161). En certs contextos socials i mercats de treball, el sexe, la situació familiar, la joventut, l'ètnia, la casta, la raça, la situació migratòria, el grup lingüístic i els diferents nivells de competència poden adquirir certa rellevància en el condicionament del treball. Així, s'ha descrit com el sexe o la situació migratòria poden ser factors rellevants en la configuració de la precarietat laboral. Diversos estudis assenyalen com dones (Fudge & Ownes, 2006) i immigrants de països de menor renda (Anderson, 2010; Fudge, 2012) ocupen una part destacada de l'ocupació precària, i que en el cas de les dones immigrants el risc de precarietat és encara més gran. D'altra banda, en sectors com l'hostaleria, la construcció, l'agricultura, el comerç minorista, els serveis a les persones i la neteja es generen llocs de treball amb un elevat grau de inestabilitat laboral, baixos ingressos, escassa representació sindical, febles prestacions laborals i una reglamentació laboral insuficient (Evans & Gibb, 2009; McCann & Fudge, 2017; McKay, Jefferys, Paraksevopoulou, & Keles, 2012). Finalment, la menor grandària de les estructures empresarials sembla afavorir també una major extensió de la precarietat (McCann & Fudge, 2017; Vosko, 2006), en part per les dificultats de les organitzacions sindicals de fer-se presents en elles (Serrano, Xhafa, Webster , & Bischoff, 2010). A més, les grans empreses transnacionals semblen desplaçar els riscos cap avall en la seva cadena de subministraments i subcontractacions, la qual cosa repercuteixen finalment en els seus treballadors i treballadores (Anner, Bair, & Blasi, 2013; Coe, 2015).


8

El resultat combinat d'aquests múltiples processos ha estat una major precarietat laboral. De forma generalitzada, en els països occidentals el treball precari ha anat en augment d'una manera molt significativa (McCann & Fudge, 2017). Diferents estudis acadèmics i informes oficials expliquen aquesta realitat. A Espanya s'ha calculat que un terç de l'ocupació existent és precària, i que a Itàlia, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit era superior a una quarta part (European Commission, 2005). De la mateixa manera, s'ha produït un avanç significatiu als EUA (Kalleberg, 2009), Canadà (Vosko, 2006) o Corea del Sud (Shin, 2013), entre d'altres països en què s'ha identificat aquesta progressió. Gràcies a l'extensió de la precarietat laboral les empreses han aconseguit imposar una posició d'avantatge en relació als seus treballadors i treballadores, que han patit una sèrie d'efectes combinats. Entre els que destaquem els següents: a) Han assumit majors nivells de risc derivats de les transferències que fan les empreses, que fan que els costos salarials no siguin permanents, sinó que dependrien de la marxa del negoci i del context. Així es concentren les activitats més insegures o amb major afectació per a la salut en els treballs més precaris i amb menor responsabilitat per part de l'empresa, o perquè la fragmentació dels processos productius permet a les empreses esquivar més fàcilment responsabilitats (Recio, 2007: 281-282). b) Han disminuït la seva participació en la distribució de renda i en el nivell de salaris, perquè les persones contractades de forma temporal, a temps parcial o externalitzada tendeixen a cobrar menys a causa d'un menor reconeixement de categoria professional, menor capacitat de negociació, no acumulació d'antiguitat, entre d'altres (Recio, 2007: 282). c) Han vist debilitada la seva capacitat de control sobre els processos de treball i s'ha reduït la seva autonomia, per la situació de debilitat d'aquests davant les imposicions empresarials, la qual cosa redunda en un major estrès laboral (Lewchuk, Clarke, & De Wolff, 2008; Recio, 2007: 282-283). d) Han perdut drets, doncs les persones en situació de precarietat veuen obstaculitzat el seu accés als beneficis de la legislació laboral. Deirdre McCann i Judy Fudge (2017: 158) documenten a partir de la revisió de la literatura acadèmica diversos exemples de relacions contractuals precàries (falsos treballs per compte propi, contractes ocasionals, autònoms) que generen desprotecció i en diverses formes dificulten l'accés d'aquests treballadors i treballadores a determinades prestacions i drets recollits en la legislació laboral. i) S'han vist afectades per condicions de treball més insegures i insanes (McCann & Fudge, 2017: 157), convertint-se en un determinant clar de l'estat de la seva salut (Quinlan, 1999; Lewchuk et al., 2003; Bohle et al., 2004; Benach i Muntaner, 2007; Lewchuk, Clarke i De Wolff, 2011). 3.2. UNA VISIÓ MULTIDIMENSIONAL DE LA PRECARIETAT Una part dels estudis sobre la precarietat laboral s'han centrat en una visió unidimensional del fenomen, utilitzant una sola variable, ja sigui la temporalitat o, en menor mesura, la percepció de la inseguretat laboral, com a element de referència. L'avantatge d'aquesta concepció és la possibilitat de disposar de fonts d'informació que permetin una major facilitat en la seva anàlisi i comparació entre diferents contextos. Per exemple, la temporalitat, que és la variable més utilitzada, fa referència a formes contractuals que no garanteixen al treballador una estabilitat a llarg termini en l'ocupació. Aquesta pot incloure formes molt diverses amb diferents nivells d'intensitat en les seves implicacions per als treballadors i treballadores, i especialment en termes de salut (Bardasi & Francesconi, 2004; Ferrie, Westerlund, Virtanen, Vahtera, & Kivimki, 2008). Per la seva banda, la percepció de la inseguretat laboral es basa en la identificació subjectiva del risc a una pèrdua involuntària de l'ocupació que pot estar motivada per múltiples factors, tant interns a l'empresa com del context (Julià, 2016). No obstant això, des de diverses perspectives s'ha criticat que aquestes aproximacions no tenen en compte altres dimensions del fenomen de la precarietat, i des de les ciències socials i les ciències de la salut s'ha avançat progressivament en una visió multidimensional que pogués donar compte de la complexitat d'aquest fenomen (J Benach et al., 2014). Un dels primers autors a proposar un acostament multidimensional a la precarietat laboral va ser


9

Gerry Rodgers (1989), l'obra va establir les bases per a un acostament al fenomen que és el que predomina actualment en les ciències socials. En aquest estudi prenem com a marc de referència teòric el concepte de precarietat laboral desenvolupat pel Grup de Recerca sobre Desigualtats en Salut GREDS-ENCOMED de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, a partir de la tesi doctoral de Marcelo Amable (2009), que ha elaborat la metodologia de l'Escala de Precarietat Laboral (EPRES en anglès) per determinar l'impacte de la precarietat laboral en la salut mental dels treballadors i treballadores, entenent el treball com un determinant social de la salut (Vives et al., 2010; Vives, González, Montcada , Llorens, & Benach, 2015) Des de la perspectiva del GREDS-ENCOMED, la precarietat laboral és caracteritzada com a un constructe multidimensional que, més enllà de la identificació amb formes "atípiques d'ocupació", que no aconsegueixen captar la profunditat i complexitat del fenomen, ajuda a entendre els efectes de les polítiques de flexibilització laboral en la fragilització dels treballadors i treballadores, que en última instància mostren una clara desigualtat en les relacions de poder que estableixen unes determinades relacions laborals (Amable, 2009). El treball precari s'ha de concebre dins d'un continu de condicions, que van des de l’"ocupació estàndard" fins a les pitjors condicions d'ocupació (Joan Benach & Muntaner, 2010). D’aquesta manera el treball precari s'explica com a resultat històric dels canvis globals en els modes de producció, que han accentuat la necessitat d'una major flexibilització de la força de treball per poder adaptar-se amb rapidesa a les fluctuacions del consum global, d'una banda, i de les polítiques d'orientació neoliberal que desregulen els mercats laborals, debiliten els sindicats i imposen marcs legals i de negociació col·lectiva que desprotegeixen cada vegada més a la població treballadora, per una altra. Des d'aquest enfocament, l'estudi de la precarietat laboral implica prendre en compte les repercussions dels canvis que s'han produït en el treball i quines conseqüències pot tenir per a la salut dels treballadors i treballadores i les seves famílies (Amable, 2009). Pel GREDS-ENCOMED la precarietat laboral implicaria sis dimensions (Amable, 2009; Joan Benach & Muntaner, 2010; Julià, 2016; Vives et al., 2010). Les quatre primeres són preses de la proposta de Rodgers (1989) a les que se n’afegeixen dues més vinculades a la indefensió dels treballadors i treballadores davant la capacitat disciplinar de la relació salarial. En concret:

a) La inestabilitat de l'ocupació o temporalitat a causa de la durada finita dels contractes en les seves múltiples tipus. Aquest tipus d'inestabilitat comporta també inestabilitat social, doncs provoca més dificultats perquè el treballador pugui estabilitzar-se en la vida (com independitzar-se o formar una família). b) La dificultat o impotència per exercir els seus drets legals en la pràctica, com disposar de dies festius setmanals sense problema, prendre la baixa mèdica en cas de necessitat o dies de permís justificats, per por de perdre la feina o qualsevol altre tipus de represàlia. c) La pèrdua de beneficis socials, com la indemnització per acomiadament, jubilació, compensació per atur, baixa per malaltia, vacances pagades. En determinades ocasions aquests drets es poden veure limitats segons el tipus de contracte, com per exemple amb contractes a temps parcial. d) Els baixos salaris que dificulten que la persona treballadora pugui cobrir les seves despeses habituals bàsiques o inesperades, que indiquen una elevada dependència respecte a l'ocupació, i el risc de situar-se en situacions de privació material i fins i tot de "pobresa laboral". e) Els mecanismes de desempoderament a través de l'absència o debilitat en la negociació, individual o col·lectiva, de les condicions de treball (horaris, jornada o salari). Els treballadors i treballadores amb més capacitat de negociació col·lectiva poden tenir més capacitat de decisió sobre les seves condicions de treball i ocupació, i capacitat de fer front davant els abusos en la utilització de la força de treball, davant d'aquelles persones que no la tenen o que només poden negociar de forma individual.


10

f) La vulnerabilitat davant les relacions de poder explícites o implícites en l'àmbit del treball, o dificultat per resistir-se a la disciplina imposada a la feina, com la intimidació, amenaces d'acomiadament o no renovació, discriminació, per por de represàlies.


11

4. Perfil sociodemogràfic i laboral de la població de Nou Barris 4.1. CARACTERÍSTIQUES D’UNA APROXIMACIÓ QUANTITATIVA L'objectiu d'aquest apartat és poder mesurar quantitativament els aspectes relacionats amb la precarietat laboral i proporcionar una anàlisi de les característiques sòcio-demogràfiques de la població del districte de Nou Barris i la seva distribució territorial interna. Per poder aprofundir en l'anàlisi de la precarietat laboral és important conèixer les característiques socials, ocupacionals i demogràfiques de la població i posar-les en el context del seu entorn municipal. L'estudi de la realitat laboral a escala inframunicipal està condicionat per la disponibilitat de dades. Les dades generades a l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística són riques en informació, però no ho són gens en detall territorial, amb la qual cosa no es pot baixar a un nivell geogràfic com el del districte. Amb aquesta limitació, només es pot fer ús de dues fonts d'informació pública per aproximar-nos a variables de caràcter laboral: el cens de població de 2011, el darrer publicat, i les dades que publica l'Ajuntament de Barcelona a partir de les dades originals d'atur registrat del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. La informació del Cens de Població de novembre de 2011 és el punt de partida de l'apartat. En aquesta primera part s'analitzen els nivells d'activitat i d'atur de la població del districte de Nou Barris, així com les principals ocupacions a les que es dediquen, tot amb una voluntat comparativa amb la resta dels districtes de la ciutat per així aconseguir identificar les singularitats de Nou Barris. La segona part parteix de l'any 2011 i perllonga l'evolució de l'atur fins a l'actualitat a través de les dades de l'atur registrat. I ho fa analitzant l'estructura per sexe, edat i nacionalitat d'aquesta variable, a més de la seva estacionalitat al llarg de l'any. Finalment, la tercera part del treball sorgeix a partir de la necessitat de descendir a una escala geogràfica encara més detallada per poder observar la forta heterogeneïtat sociodemogràfica del territori de Nou Barris. L'elevada precarietat laboral de la població que resideix al districte es fa palesa a les dues primeres parts. Aquest tercer apartat permet identificar en quins sectors viu la població més vulnerable, aquella que té més risc de viure en una realitat laboral més precària. S'analitzen diverses dimensions sociodemogràfiques com el sexe, l'edat, l'origen i naturalesa, el nivell d'instrucció i les característiques de l'habitatge. Com a síntesi d'aquest tercer apartat proposem un exercici metodològic basat en la construcció d'un indicador resum de totes les dimensions anteriors a escala de secció censal i que ens permet identificar les àrees del districte on resideix la població més vulnerable. 4.2. PERFIL OCUPACIONAL DE LA POBLACIÓ DE NOU BARRIS A PARTIR DEL CENS DE 2011 4.2.1. EL CENS DE 2011 I LES VARIABLES SOBRE OCUPACIÓ El cens de població és l’única font que ens proporciona les dades necessàries per analitzar la composició de la població en funció de la seva relació amb l’activitat a nivell de districte. L’Enquesta de Població Activa és l’eina que tradicionalment ha permès realitzar aquest tipus d’aproximació, però les limitacions de la mostra desaconsellen la seva utilització per sota del nivell provincial. El darrer cens de població data de l’1 de novembre de 2011: han passat ja més de 6 anys des de la seva elaboració. El context econòmic i de l’ocupació del present presenta algunes diferències respecte al del 2011 però considerem que és adient introduir l’anàlisi de la informació del cens del 2011 per ser l’única font que ens permet arribar a identificar les singularitats de l’ocupació a Nou Barris i les formes de precarització en relació amb el tipus d’ocupació, i per ser un punt d’inici per al desenvolupament de la resta de l’informe. En aquest apartat analitzarem la relació amb l’activitat, el nivell de desocupació i el tipus d’ocupacions de la població de Nou Barris en la relació amb els altres districtes de la ciutat.


12

4.2.2. LA RELACIÓ DE LA POBLACIÓ AMB L’ACTIVITAT Al Gràfic 1.1 presentem la taxa d’activitat de la població per sexe, grup d’edat, lloc de naixement i districte. La taxa d’activitat relaciona a la població que treballa o cerca feina amb el total de la població en edat de treballar. En edats adultes-joves (16-29 anys) la taxa d’activitat de Nou Barris és superior a la mitjana de la ciutat de Barcelona per als quatre col·lectius de població analitzats (homes i dones, nascuts a Espanya i a l’estranger), però és especialment elevada en el cas de la població masculina. Mentre que al conjunt de la ciutat el 64% dels homes de 16 a 29 anys nascuts a Espanya i el 67% dels nascuts a l’estranger són actius, a Nou Barris representen el 71% i 79% respectivament. Només Ciutat Vella presenta valors d’activitat similars als de Nou Barris, en una situació marcada majoritàriament per l’escàs pes de la població que estudia en comparació amb altres districtes com Les Corts o Sarrià-Sant Gervasi, on gairebé la meitat de la població d’aquest grup d’edat és inactiva. A les edats adultes centrals (30-44 anys) els valors d’activitat de tots els districtes de la ciutat són similars, sempre per sobre del 85%. L’activitat és més elevada entre la població nascuda a Espanya que entre els nascuts a l’estranger. És en aquest darrer grup on trobem més heterogeneïtat de comportament entre els districtes. La taxa d’activitat de la població nascuda a l’estranger de Nou Barris se situa lleugerament per sobre de la mitjana barcelonina en aquest grup d’edat central. Finalment, la taxa d’activitat dels homes de Nou Barris de més de 45 anys és lleugerament inferior que la mitjana de la ciutat. Aquest fet és encara més visible entre la població femenina d’aquestes edats. Les noubarrienques nascudes a Espanya són les que presenten les taxes d’activitat més baixes de la ciutat, al voltant del 70%, una situació on intervé l’efecte generació més que l’efecte edat: són dones que pertanyen a generacions que mai han assolit taxes d’activitat tan elevades com les seves descendents. En canvi, la poca població estrangera d’aquest grup d’edat que resideix a Nou Barris presenta taxes d’activitat superiors a la mitjana barcelonina, sobretot entre els homes. Gràfic 1.1. Taxa d’activitat (%) segons sexe, grup d’edat, lloc de naixement i districte. Cens de 2011

Font: Elaboració pròpia amb les dades del Cens de Població de 2011. INE, 1-XI-2011. 4.2.3. LA TAXA D’ATUR La taxa d’atur al districte de Nou Barris era al 2011 superior a la mitjana de la ciutat en totes les edats i als quatre col·lectius de població analitzats (Gràfic 1.2). Entre les persones adultes joves nascudes a l’estranger la taxa d’atur es disparava per sobre del 50% quan la mitjana de la ciutat rondava el 37%. Era especialment elevada entre els homes, grup en què gairebé assolia el 60%. Entre la població nascuda a Espanya els nivells no eren tan elevats, al voltant del

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc

Les Corts Sarrià-St.Gervasi

Gràcia Horta-Guinardó

Nou Barris SantAndreu

Sant Martí TotalBCN

taxa

act

ivita

t (%

)

Pobl. nasc. Esp. masculina Pobl. nasc. Esp. femenina Pobl. nasc. estr. masculina Pobl. nasc.estr. femenina


13

38% quan la mitjana de la ciutat rondava el 32%. En edats adultes centrals, els nivells d’atur a Nou Barris disminueixen per sota del 20% entre les dones i del 15% entre els homes. En aquest cas, els valors només són lleugerament més elevats als de la mitjana de la ciutat. En canvi, entre la població masculina nascuda a l’estranger les diferències amb la resta de la ciutat són més elevades: un 38% a Nou Barris quan la mitjana de la ciutat és del 27%. A edats adultes més avançades les diferències entre el districte de Nou Barris i el conjunt de la ciutat tornen a ser més grans, sobretot entre les dones nascudes a Espanya i els homes nascuts a l’estranger. Gràfic 1.2. Taxa d’atur (%) segons sexe, grup d’edat, lloc de naixement i districte. Cens de 2011

Font: Elaboració pròpia amb les dades del Cens de Població de 2011. INE, 1-XI-2011. 4.2.4. SITUACIÓ PROFESSIONAL I ANÀLISI DE LES OCUPACIONS Nou Barris és el districte de la ciutat amb una menor presència de persones empresàries, sobretot d’aquelles que contracten personal, i el que té un major pes de la població amb contractes temporals (Gràfic 1.3). Gairebé la meitat dels homes adults joves de Nou Barris que tenien feina al 2011 tenien un contracte temporal, quan la mitjana de la ciutat era del 40%. La temporalitat dels contractes de les dones joves també era més elevada que la del conjunt de la ciutat, però les diferències eren menors: un 43% davant del 41% de mitjana a la ciutat. A les edats adultes centrals, la sub-representació dels empresaris i la sobre-representació dels contractes temporals a Nou Barris també era marcada. Tot i que els nivells de temporalitat baixen a aquestes edats, encara 1 de cada 4 persones que treballaven tenien contractes temporals (23% entre els homes i 25% entre les dones), mentre que la mitjana de la ciutat se situava 5 punts percentuals per sota. A les edats adultes més grans, la temporalitat passa a ser minoritària, però aquest tipus de contractació és la més elevada en comparació amb la resta de districte, amb l’excepció de Ciutat Vella. Pel que fa a les ocupacions de la població que treballa o que ha treballat amb anterioritat s’ha treballat amb la classificació CNO que proposa l’Institut Nacional d’Estadística. A través de l’anàlisi del primer codi de la classificació, s’identifica a Nou Barris un predomini de les ocupacions relacionades amb els estrats més baixos de la piràmide sòcio-ocupacional (Gràfic 1.4). Així, Nou Barris és el districte amb un menor pes dels directors i gerents, així com dels tècnics i professionals científics i intel·lectuals. En canvi, entre els homes de Nou Barris el pes dels “Artesans i treballadors qualificats de les industries manufactureres i la construcció (excepte operadors d'instal·lacions i maquinària)”, dels “Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors. Treballadors comptables, administratius i altres treballadors d'oficina” i de les “Ocupacions elementals” gairebé duplica el de la mitjana de la ciutat. Mentre que a Nou Barris la suma d’aquests tres grans conjunts d’ocupacions sumen gairebé el 45% dels treballadors, al conjunt de la ciutat representen el 25%. Entre les dones, en canvi, és la suma de les “Treballadores dels serveis de restauració, personals,

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

16-2

930

-44

>45

Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc





taxa

atu

r (%

)

Pobl. nasc. Esp. masculina Pobl. nasc. Esp. femenina Pobl. nasc. estr. masculina Pobl. nasc.estr. femenina


14

protecció i venda” i les que es dediquen a “Ocupacions elementals” les que representen gairebé la meitat de la població ocupada, sobretot entre les més joves, i en el conjunt de la ciutat representen el 30%. Per l’altre extrem, el grup de les tècniques i professionals té a Nou Barris la representació més baixa de tota la ciutat. Hem treballat també amb la codificació a 2 dígits de la classificació CNO. Els resultats es presenten en forma de taula (Taula 1.1 a Taula 1.5) i permeten aprofundir en la línia que acabem de constatar: les ocupacions relaciones amb els estrats socioeconòmics més baixos estan sobre-representades a Nou Barris. Mentre que entre els homes d’aquest districte no apareix cap ocupació relacionada amb la direcció i la gerència i amb els tècnics professionals, científics i intel·lectuals entre les 10 més freqüents, a Sarrià-St. Gervasi 7 de les 10 ocupacions més freqüents pertanyen a aquests dos sub-grups ocupacionals. Les tres principals ocupacions dels homes de Nou Barris són “Conductors de vehicles per al transport urbà o per carretera”, “Treballadors assalariats dels serveis de restauració” i “Treballadors en obres estructurals de construcció i afins” quan al conjunt de la ciutat són “Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i de les enginyeries”, “Treballadors assalariats dels serveis de restauració” i “Representants, agents comercials i afins”. Entre les dones les tres principals ocupacions a Nou Barris són “Dependentes en botigues i magatzems”, “Altre personal de neteja” i “Empleades administratives amb tasques d'atenció al públic no classificades sota altres epígrafs”, mentre que al conjunt de la ciutat les més freqüents són “Dependentes en botigues i magatzems”, “Empleades administratives amb tasques d'atenció al públic no classificades sota altres epígrafs” i “Professionals de l'ensenyament infantil, primari, secundari i postsecundari”. Les Taules 1.3 a 1.6 presenten les 15 principals ocupacions de la població de Nou Barris segons sexe, gran grup d’edat i lloc de naixement. Com que la mostra del cens és del 10% no s’han pogut introduir més variables a l’anàlisi per motius de representativitat estadística. Els resultats mostren un major pes de la població nascuda a l’estranger treballant en ocupacions més precàries, que en el cas dels homes estan relacionades amb els serveis de restauració i la construcció mentre que entre les dones estan més relacionades amb el treball domèstic i de neteja.


15

Gràfic 1.3. Situació professional (%) segons sexe, grup d’edat i districte. Cens de 2011 Població masculina

Població femenina

Font: Elaboració pròpia amb les dades del Cens de Població de 2011. INE, 1-XI-2011.

3%

11%

10%

6%

11% 15

%

6%

9%

13%

7%

12%

15%

7%

15%

17%

8%

11% 15

%

5%

11% 14

%

6%

8% 12%

4%

7%

12%

3%

10% 13

%

5%

10% 13

%

54%

54% 61

%

53%

64%

65%

54%

65%

67%

49%

65%

60%

54%

63%

52%

45%

62%

63%

51%

67% 67

%

45%

64% 69

%

51%

70% 70

%

54%

70% 70

%

51%

65% 65

%

38% 26

% 20%

38%

18% 7%

38% 21

% 11%

38%

15% 7%

35%

10% 5%

44%

19% 9%

40%

17% 8%

47%

23% 12

%

43%

17% 10

%

40%

15% 9%

40%

18% 9%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

CiutatVella

Eixample Sants-Montjuïc




Sant Martí Total BCN

3%

7%

7%

4%

8% 8%

4% 5% 6% 8% 10% 9%

6%

9%

11%

3%

7% 10%

3%

7% 7%

2% 4% 6% 6% 4% 6%

4% 6% 7%

4%

7% 8%

54% 55

%

63%

56%

70% 74

%

48%

68% 74

%

48%

70% 70

%

55%

70% 66

%

54%

69% 73

%

48%

68% 74

%

53%

69% 72

%

52% 72

% 72%

53%

69% 73

%

52%

68% 72

%

38% 33

% 18%

38%

17% 12

%

47%

24% 15

%

42%

17% 10%

36%

14%

10%

41%

20% 10

%

47%

20% 13

%

43%

25% 17

%

39%

21%

15%

41%

21% 13

%

41%

21% 13

%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

CiutatVella






Empresari/ària, professional o treballador/a per compte pròpia que emplea personalEmpresari/ària, professional o treballador/a per compte pròpia que no emplea personalTreballador/a per compte aliè fix o indefinitTreballador/a per compte aliè eventual o temporalAltres situacions


16

Gràfic 1.4. Ocupació de la població (% CNO – 1 dígit) segons sexe, grup d’edat i districte. Cens de 2011

Població masculina

Població femenina


15% 20

%

15% 24

%

30% 26

%

19% 18

%

12% 32

%

30% 27

%

30%

36% 37

%

25%

29%

25%

12% 18

% 13%

9% 10%

6% 15% 16

%

10%

10%

22%

14%

18%

22%

18%

41%

25%

25%

19%

15%

12%

20%

14%

17%

15% 12

% 11%

15% 10

%

8%

21% 10

%

11%

26% 15

%

15%

24% 19

%

16%

21% 14

%

16%

21%

14%

14%

23% 15

%

14%

4%

9%

13%

6%

7% 8%

10%

14%

14%

6%

8%

7% 2%

3% 4%

6% 10%

10%

9% 13%

16%

15% 20

%

24%

14% 15

%

18%

16%

12%

15% 9% 11

%

13%

3%

5%

6%

3%

3% 5%

5% 7% 11%

4%

4%

4%

4%

2% 2%

4%

4% 5%

7%

10%

10%

8%

12%

15%

4%

9% 11%

7%

7% 11%

5%

7% 8%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

CiutatVella






20% 26

%

13%

32% 35

%

29%

25% 26

%

15%

40% 39

%

29% 43

%

41%

37%

34% 39

%

28%

27% 24%

17%

15%

16%

10% 25

%

23%

16%

21% 25

%

16% 27

% 29%

21%

34%

26%

23%

28%

16%

16%

32% 20

%

22%

23% 10

%

18%

18%

9%

11%

22% 13

%

18%

27% 24

%

24%

41%

25%

27%

30% 18

%

23% 36

% 19%

24% 30

% 18%

21%

12%

15%

28%

6% 6% 8% 10%

11%

15% 4% 5% 5% 7% 4% 5% 3% 4% 9% 7% 10

%

13% 10%

17%

21%

9% 9%

13% 6% 9%

14% 8% 9% 12%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

15-2

930

-44

45+

CiutatVella






Directors/es i gerents

Tècnics/ques i professionals científics i intel·lectuals

Tècnics/ques; professionals de recolzament

Treballadors/es contables, administratius/ves i altres treballadors/es d'oficina

Treballadors/es dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors

Artesans/es i treballadors/es qual. de les industries manuf. i la construcció (excepte operadors/es d'instal·lacions i maquinària)

Operadors/es d'instal·lacions i maquinària, i montadors/es

Treballadors/es qüalificats/ades al sector agrícola, ramader, forestal i pesquer

Ocupacions elementals


17

Taula 1.1. Principals ocupacions al conjunt de Barcelona i als seus districtes. Població masculina

%

BCN Pos. BCN

Pos. CV

Pos. Eix

Pos. S-M

Pos. LC

Pos. S-S

Pos. Gr

Pos. H-G

Pos. NB

Pos. SA

Pos. SM

DIRECTORS I GERENTS

Directors de producció i operacions 3,1% 9 5 2 3 10

Directors de departaments administratius i comercials 2,8% 13 9 4 4 Membres del poder executiu i dels cossos legislatius; directius de l'Administració Pública i organitzacions d'interès social; directors executius

1,7% 24 2

TÈCNICS I PROFESSIONALS CIENTÍFICS I INTEL·LECTUALS Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i de les enginyeries 6,3% 1 2 1 4 1 1 1 5 7 2

Professionals de l'ensenyament infantil, primari, secundari i postsecundari 3,1% 10 10 7 9 9 10 6

Especialistes en organització de l'Administració Pública i de les empreses i en la comercialització 3% 11 7 8 3 5 8

Professionals de la salut 2,8% 12 6 10 7 7

Professionals en dret 1,4% 28 8

TÈCNICS; PROFESSIONALS DE RECOLZAMENT

Representants, agents comercials i afins 4,5% 3 4 2 6 5 6 2 7 3 7

Tècnics de les ciències i de les enginyeries 4,1% 5 5 8 5 2 4 2 3 Tècnics de les tecnologies de la informació i les comunicacions 4,1% 6 4 3 6 9 3 4 9 5 6

TREBALLADORS CONTABLES, ADMINISTRATIUS I ALTRES TREBALLADORS D'OFICINA

Empleats en serveis comptables, financers, i de serveis de recolzament a la producció i al transport 3,6% 8 10 8 7 4 8 7 6 4

Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes; empleats/des de finestreta i afins (excepte taquillers)

2,6% 15 6

Empleats administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats sota altres epígrafs 2,6% 16 10

Altres empleats de l’administració sense tasques atenció al públic 2,2% 19

TREBALLADORS DELS SERVEIS DE RESTAURACIÓ, PERSONALS, PROTECCIÓ I VENEDORS

Treballadors assalariats dels serveis de restauració 4,7% 2 1 3 1 10 3 2 10 9

Dependents en botigues i magatzems 4,1% 7 3 7 9 6 5 4 5

Treballadors dels serveis de protecció i seguretat 2,3% 17 10 10 9 8


18

ARTESANS I TREBALLADORS QUALIFICATS DE LES INDUSTRIES MANUFACTURERES I LA CONSTRUCCIÓ (EXCEPTE OPERADORS/ES D'INSTAL·LACIONS I MAQUINÀRIA)

Treballadors en obres estructurals de construcció i afins 2,6% 14 9 9 3 8 Treballadors d'acabat de construccions i instal·lacions (excepte electricistes), pintors i afins 2,2% 18 6

Treballadors especialitzats en electricitat i electrotecnològiques. 2,1% 20 8

OPERADORS D'INSTAL·LACIONS I MAQUINÀRIA, I MONTADORS

Conductors de vehicles per al transport urbà o per carretera 4,5% 4 5 2 1 1 1 1

OCUPACIONS ELEMENTALS

Ajudants de preparació d’aliments 0,9% 33 8

Font: Elaboració pròpia amb les dades del Cens de Població de 2011. INE, 1-XI-2011. Els colors denoten posició.


19

Taula 1.2. Principals ocupacions al conjunt de Barcelona i als seus districtes. Població femenina

%

BCN Pos. BCN

Pos. CV

Pos. Eix

Pos. S-M

Pos. LC

Pos. S-S

Pos. Gr

Pos. H-G

Pos. NB

Pos. SA

Pos. SM

DIRECTORES I GERENTES TÈCNIQUES I PROFESSIONALS CIENTÍFIQUES I INTEL·LECTUALS

Professionals de l'ensenyament infantil, primari, secundari i postsecundari 6,7% 2 7 2 3 1 2 1 3 6 3 4

Professionals de la salut 6,2% 4 1 6 2 1 2 5 5 6 Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i de les enginyeries 3,9% 10 5 9 10 8 4 6

Especialistes en organització de l'Administració Pública i de les empreses i en la comercialització 3,2% 12 6 8 10 3 10

Professionals en ciències socials 2,3% 17 9

Professionals en dret 1,6% 22 9 7

TÈCNIQUES; PROFESSIONALS DE RECOLZAMENT Professionals de recolzament a la gestió administrativa; Tècniques de las forces i cossos de seguretat

4,4% 8 5 6 5 8 8 9 9 9

Representants, agents comercials i afins 2,5% 15 10 Professionals de recolzament de serveis jurídics, socials, culturals, esportives i afins 2,2% 18 10

Tècniques de les ciències i de les enginyeries 1,7% 19 TREBALLADORES CONTABLES, ADMINISTRATIVES I ALTRES TREBALLADORES D'OFICINA

Empleades administratives amb tasques d'atenció al públic no classificades sota altres epígrafs 6,6% 3 9 4 2 5 6 4 2 3 2 3

Empleades en serveis comptables, financers, i de serveis de recolzament a la producció i al transport 5,7% 5 8 6 4 3 7 4 5 4 2

Altres empleades administració sense tasques d'atenció al públic 4,6% 6 10 7 7 7 8 9 7 7 6 7

Empleades d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes; empleades de finestreta i afins (excepte taquilleres)

3,9% 9 10 9 5 9 8 8 8

TREBALLADORES DELS SERVEIS DE RESTAURACIÓ, PERSONALS, PROTECCIÓ I VENEDORES

Dependentes en botigues i magatzems 8,4% 1 1 3 1 4 3 1 1 1 1

Treballadores assalariades dels serveis de restauració 3,2% 13 2 10 10

Treballadores dels serveis personals 2,7% 14 Treballadores de les cures a les persones en serveis de salut 2,4% 16 10

Altres treballadores de cures a les persones 1,6% 20

Treballadores dels serveis de protecció i seguretat


20

ARTESANES I TREBALLADORES QUALIFICADES DE LES INDÚSTRIES MANUFACTURERES I LA CONSTRUCCIÓ (EXCEPTE OPERADORES D'INSTAL·LACIONS I MAQUINÀRIA)

OPERADORES D'INSTAL·LACIONS I MAQUINÀRIA, I MONTADORES

OCUPACIONS ELEMENTALS Altre personal de neteja 4,4% 7 3 5 6 2 7 5 Empleades domèstiques 3,6% 11 4 8 4 Font: Elaboració pròpia amb les dades del Cens de Població de 2011. INE, 1-XI-2011. Els colors denoten posició. Es mostren les principals 20 ocupacions del conjunt dels barcelonins i les 10 primeres de cada districte.


21

Taula 1.3. Principals ocupacions de la població masculina resident a Nou Barris segons grups d’edat.

16-29 anys % 30-44 anys % >45 anys %

Dependents en botigues i magatzems 7,5% Treballadors assalariats dels

serveis de restauració 7,6% Conductors de vehicles per al transport urbà o per carretera 10,5%

Treballadors assalariats dels serveis de restauració 6,6% Conductors de vehicles per al

transport urbà o per carretera 7,4% Treballadors en obres estructurals de construcció i afins 6,5%

Peons del transport, descarregadors i reposadors 6,2% Treballadors en obres

estructurals de construcció i afins 5,8%

Treballadors d'acabat de construccions i instal·lacions (excepte electricistes), pintors i afins

4,8%

Peons de la construcció i de la mineria 5,1% Tècnics de les ciències i de les

enginyeries 5,6% Tècnics de les ciències i de les enginyeries 4,5%


4,5% Dependents en botigues i magatzems 4,9% Treballadors especialitzats en

electricitat i electrotecnologia 4,2%

Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes; empleats de finestreta i afins (excepte taquillers)

4,4% Tècnics de las tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC)

4,7%

Empleats en serveis comptables, financers, i de serveis de recolzament a la producció i al transport

4,2%

Tècnics de les ciències i de les enginyeries 3,7%


3,5% Representants, agents comercials i afins 3,7%

Conductors de vehicles per al transport urbà o per carretera 3,6% Treballadors especialitzats en

electricitat i electrotecnologia 3,3% Treballadors dels serveis de protecció i seguretat 3,7%

Treballadors en obres estructurals de construcció i afins 3,4%

Empleats administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats sota altres epígrafs

3,3% Treballadors assalariats dels serveis de restauració 3,6%


3,2%


3,2% Treballadors dels serveis personals 3,1%

Treballadors dels serveis de protecció i seguretat 3,2%

Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i de les enginyeries

3% Dependents en botigues i magatzems 3,1%

Tècnics de las tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC)

3% Treballadors dels serveis de protecció i seguretat 2,9%

Soldadors, xapistes, muntadors d'estructures metàl·liques, ferrers, elaboradors d'eines i afins

2,8%

Operadors d'instal·lacions i maquinària fixes 2,5% Peons del transport,

descarregadors i reposadors 2,8% Empleats administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats sota altres epígrafs

2,7%


2,4% Peons de la construcció i de la mineria 2,7% Operadors d'instal·lacions i

maquinària fixes 2,6%

Peons de les indústries manufactureres 2,3% Operadors d'instal·lacions i

maquinària fixes 2,6% Mecànics i ajustadors de maquinària 2,5%



22

Taula 1.4. Principals ocupacions de la població femenina resident a Nou Barris segons grups d’edat.

16-29 anys % 30-44 anys % >45 anys %

Dependentes en botigues i magatzems 16,8% Dependentes en botigues i

magatzems 9,8% Altre personal de neteja 12,8%

Treballadores assalariades dels serveis de restauració 7,3%

Empleades administratives amb tasques d'atenció al públic no classificades sota altres epígrafs

8,7% Dependentes en botigues i magatzems 9,6%


4,8%

Empleades domèstiques

8,3%

Empleades administratives amb tasques d'atenció al públic no classificades sota altres epígrafs 6,5%

Caixeres i taquilleres (excepte bancs) 4,8% Altre personal de neteja 7,2% Empleades domèstiques 6,1%

Altres empleades administratives sense tasques d'atenció al públic 4,7%

Empleades en serveis comptables, financers, i de serveis de recolzament a la producció i al transport

6,9%


4,9%

Treballadores dels serveis personals 4,5%

Professionals de l'ensenyament infantil, primari, secundari i postsecundari

4,4% Professionals de l'ensenyament infantil, primari, secundari i postsecundari

4,3%

Professionals de la salut

4,3%

Professionals de recolzament a la gestió administrativa; Tècniques de las forces i cossos de seguretat

4,2%

Treballadores de les cures a las persones en serveis de salut 4,2%

Empleades administratives amb tasques d'atenció al públic no classificades sota altres epígrafs

4,2% Altres empleades administratives sense tasques d'atenció al públic 4,1%

Altres empleades administratives sense tasques d'atenció al públic 4,1%

Professionals de l'ensenyament infantil, primari, secundari i postsecundari 4,1%


3,9%


3,8%

Empleades domèstics

4%


3,9%


3,5%

Altres treballadores de les cures a las persones 3,6% Treballadores de les cures a las

persones en serveis de salut 2,9% Treballadores assalariades dels serveis de restauració 3,3%


3,4%




3,4%

Treballadores assalariades dels serveis de restauració 2,7%


3,2%


2,8%


2,2%

Altres treballadores de les cures a las persones 2,8%

Treballadores de les cures a las persones en serveis de salut 2,6% Altres treballadores de les cures

a las persones 2,1% Operadores d'instal·lacions i maquinària fixes 2,3%



23

Taula 1.5. Principals ocupacions de la població masculina resident a Nou Barris segons lloc de naixement

Població nascuda a Espanya % Població nascuda a l’estranger %

Conductors de vehicles per al transport urbà o per carretera 8,3% Treballadors assalariats dels serveis de restauració 13,5%

Tècnics de les ciències i de les enginyeries 6% Treballadors en obres estructurals de construcció i afins 11,1%

Dependents en botigues i magatzems 4,1% Peons de la construcció i de la mineria 8,2% Tècnics de las tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) 4,1% Conductors de vehicles per al transport urbà o per

carretera 6,6%

Treballadors en obres estructurals de construcció i afins 3,9% Dependents en botigues i magatzems 6,5%

Treballadors d'acabat de construccions i instal·lacions (excepte electricistes), pintors/es i afins

3,7% Treballadors d'acabat de construccions i instal·lacions (excepte electricistes), pintors/es i afins

5,5%

Treballadors dels serveis de protecció i seguretat 3,7% Treballadors especialitzats en electricitat i electrotecnologia 5,1%

Empleats en serveis comptables, financers, i de serveis de recolzament a la producció i al transport 3,7% Peons del transport, descarregadors i reposadors 3,6%

Treballadors assalariats dels serveis de restauració 3,6% Empleats en serveis comptables, financers, i de serveis de recolzament a la producció i al transport 3,1%

Representants, agents comercials i afins 3,3% Cambrers i cuiners propietaris 2,8% Operadors d'instal·lacions i maquinària fixes 3,1% Mecànics i ajustadors de maquinària 2,8% Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes; empleats/des de finestreta i afins (excepte taquillers)

3,1% Soldadors, xapistes, muntadors d'estructures metàl·liques, ferrers, elaboradors d'eines i afins 2,5%

Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i de les enginyeries 3% Empleats administratius amb tasques d'atenció al

públic no classificats sota altres epígrafs 1,9%

Treballadors especialitzats en electricitat i electrotecnologia 2,9% Treballadors dels serveis de protecció i seguretat 1,6%

Empleats administratius/ves amb tasques d'atenció al públic no classificats/des sota altres epígrafs

2,9% Treballadors dels serveis personals 1,4%



24

Taula1.6. Principals ocupacions de la població femenina resident a Nou Barris segons lloc de naixement

Població nascuda a Espanya % Població nascuda a l’estranger %

Dependentes en botigues i magatzems 11,7% Empleades domèstics 20,2% Empleades administratives amb tasques d'atenció al públic no classificats/des sota altres epígrafs 8,6% Altre personal de neteja 15,2%

Empleades en serveis comptables, financers, i de serveis de recolzament a la producció i al transport 6,5% Dependentes en botigues i magatzems 8,8%

Altre personal de neteja 6,3% Treballadores assalariades dels serveis de restauració 7,6%

Professionals de l'ensenyament infantil, primari, secundari i postsecundari 5,3% Altres treballadores de les cures a las persones 5%

Altres empleades administratius/ves sense tasques d'atenció al públic 4,7% Treballadores de les cures a las persones en

serveis de salut 3,6%

Professionals de la salut 4,4% Empleades d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes; empleats/des de finestreta i afins (excepte taquillers)

2,8%

Professionals de recolzament a la gestió administrativa; Tècnics/es de las forces i cossos de seguretat

4,3% Directores de departaments administratius i comercials 2,7%

Empleades d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes; empleats/des de finestreta i afins (excepte taquillers)

4,3% Caixers i taquillers (excepte bancs) 2,6%

Treballadores dels serveis personals 3,5% Altres empleades administratives sense tasques d'atenció al públic 2,6%

Treballadores de les cures a las persones en serveis de salut 3,3% Treballadores dels serveis personals 2,5%

Treballadores assalariades dels serveis de restauració 2,6% Empleades en serveis comptables, financers, i de

serveis de recolzament a la producció i al transport 2,3%

Empleades domèstiques 2,4% Professionals de recolzament a la gestió administrativa; Tècniques de las forces i cossos de seguretat

2,2%

Especialistes en organització de l'Administració Pública i de les empreses i en la comercialització 2% Empleades administratives amb tasques d'atenció

al públic no classificades sota altres epígrafs 2,1%

Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i de les enginyeries 2% Venedores (excepte en botigues i magatzems) 1,8%

Font: Elaboració pròpia amb les dades del Cens de Població de 2011. INE, 1-XI-2011. 4.3. ANÀLISI TERRITORIAL I SOCIODEMOGRÀFICA DE L'ATUR REGISTRAT 4.3.1. L’ATUR REGISTRAT L’única font de dades disponible per dur a terme una anàlisi inframunicipal a Barcelona de l’evolució de la població aturada és l’atur registrat. L’Ajuntament de Barcelona publica mensualment les dades de l’atur registrat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Segons aquesta institució, “L'atur registrat es correspon amb les demandes d'ocupació pendents de cobrir l'últim dia de cada mes a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya”. El Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona ha estimat la distribució de l’atur registrat a l’interior del municipi a partir dels codis postals. Com a resultat d’aquest exercici, es poden consultar les taules bivariades de l’atur registrat segons sexe, grans grups d’edat, nacionalitat i duració a nivell de districte. A nivell de barri només es pot accedir a la taula d’atur registrat segons sexe. És molt probable que l’estimació territorial a partir dels codis postals de les persones aturades hagi comportat errors d’assignació.


25

Al llarg d’aquest apartat hem comparat les dades d’atur registrat de Nou Barris amb les de la resta de districtes de Barcelona per a cadascuna de les dimensions citades amb anterioritat. Per poder relativitzar les dades absolutes de l’atur registrat en funció de la població activa de cada districte, hem estimat la població activa (que treballa o busca feina) de cada districte a cada moment observat a partir de l’estructura de la població activa per edat quinquennal resultant del cens de població de 2011. Podríem haver utilitzat l’estructura de població activa de l’Enquesta de Població Activa (EPA), però la mostra no és suficient per aconseguir una estructura significativa de la població activa a nivell de districte. Així, la nostra taxa d’atur registrat de l’1 de gener de 2017, per exemple, és el resultat d’aquest fórmula:

(1/1/2017) = 1/1/2017

ó 1/1/2017 ( 2011

ó 1/1/2017 ó )

Les taxes d’atur registrat són sempre menors a les taxes d’atur que resulten de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’INE. Aquesta situació s’explica perquè mentre que l’EPA es nodreix d’un sondeig a la població en què pregunta la relació de cada individu amb l’activitat, l’atur registrat és un recompte dels aturats que estan apuntats als serveis públics d’ocupació. Aquesta última font, doncs, respon en molts casos a l’interès final de la població d’estar apuntada al registre, un interès que pot variar en funció de l’edat, nacionalitat o durada de la situació d’atur, per exemple. A més, existeixen criteris diferents, com la no inclusió al registre dels joves estudiants que busquen la primera feina. Les dades d’atur registrat, per tant, subestimen a la població aturada respecte a les de l’EPA. Com a comparació preliminar, mentre que el càlcul de l’Ajuntament de Barcelona per al conjunt de la ciutat (recordem que aquesta font no baixa a una escala geogràfica més detallada) resultava en una taxa d’atur per al primer trimestre del 2017 de l’11,1% per als homes i del 12,5% per a les dones1 , la taxa d’atur registrat calculada per a aquest informe era del 8,6% per als homes i del 9,6% per a les dones. Aquest capítol s’estructura en base a les quatre variables de les quals es disposa informació a nivell inframunicipal: sexe, grans grups d’edat, nacionalitat i duració del registre a l’atur. Per a aquestes dimensions s’ha analitzat l’evolució anual des de l’1/1/2011 i s’ha analitzat la seva estacionalitat a partir de les dades mensuals de l’any 2016. 4.3.2. L’ATUR REGISTRAT SEGONS EL SEXE DE LA POBLACIÓ L’1 de novembre de 2017 gairebé 75.000 persones figuraven registrades com aturades al conjunt de la ciutat de Barcelona. D’aquestes, 10.000 resideixen al districte de Nou Barris (Gràfic 2.1), el segon en nombres absoluts darrere del districte de Sant Martí, amb un major nombre de població activa, i molt lluny dels nivells absoluts de Les Corts o Sarrià-St. Gervasi, per sota dels 3.500 aturats. El 55% de les persones aturades de Nou Barris són dones, una proporció similar a la de la resta de districtes, amb excepció de Ciutat Vella, on els homes protagonitzen el 55% dels registres d’atur.

1 Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/ttreball/epa/epa/patu/evtatsx.htm


26

La taxa d’atur registrat de Nou Barris ha estat molt per sobre de la resta de districtes de la ciutat des de 2012. La taxa va arribar al seu màxim l’any 2013 amb un 18%, moment a partir del qual va experimentar un descens que l’ha portat fins al 12,2% del novembre de 2017 (Gràfic 2.2). El descens ha estat intens, però la taxa és encara la més elevada d’entre tots els districtes de la ciutat, amb diferència respecte a Ciutat Vella (el segon districte amb una taxa més elevada) i gairebé 4 punts percentuals més elevada que la mitjana de la ciutat (8,6%). A l’altra banda de la distribució, la taxa d’atur registrat de Sarrià-St. Gervasi és del 4,6%. La taxa d’atur registrat de la població masculina de Nou Barris era clarament més elevada que la de la població femenina fins al 2016. La crisi econòmica va afectar més intensament a sectors relacionats amb l’activitat masculina. La taxa d’atur registrat de la població masculina es va apropar al 20% al 2013, molt per sobre de la resta de districtes. Actualment la taxa de Ciutat Vella és gairebé tan elevada com la de Nou Barris (10,9%), lluny de la mitjana de la ciutat (7,9%). En canvi, la diferència actual de la taxa d’atur registrat de la població femenina del districte de Nou Barris amb la de la resta de districtes de la ciutat és gran. A Nou Barris la taxa és del 13,5% mentre que la mitjana de la ciutat és del 9,3%. Cal ressenyar que la taxa femenina de novembre és similar a la del mes de gener, mentre que a la majoria dels altres districtes ha continuat el descens d’anys enrere. Tot i que en la relació entre l’atur registrat masculí i femení Nou Barris no es troba tan allunyat de la mitjana del conjunt de la ciutat com en les taxes d’atur, el districte és el segon en què la taxa d’atur femenina és més elevada en relació a la masculina, només superat pel districte de Sants-Montjuïc (Gràfic 2.3). A tots els barris del districte de Nou Barris, el nombre de dones registrades a l’atur és superior al d’homes (Gràfic 2.4). En la major part dels casos representen el 55-56% del total de població aturada. Als barris de la Prosperitat, Vilapiscina i la Torre Llobeta, Porta i Roquetes el nombre total d’aturats registrats supera el miler. En termes relatius, la taxa d’aturats dels barris de la Zona Nord és molt més elevada que a la resta del districte. A la Trinitat Nova o a la Ciutat Meridiana la taxa d’atur de la població masculina va superar el 25% al 2013. En l’actualitat, la població d’atur masculina d’aquests barris se situa al voltant del 15%, mentre que als barris de la Zona Centre se situen entre el 10% i el 13% i als barris de la Zona Sud al voltant del 9%. La taxa d’atur registrat de la població femenina és actualment més alta que la masculina a tots els barris del districte. Se situa entre el 15% i el 20% als barris de la Zona Nord, entre el 13% i el 15% a la Zona Centre i poc per sobre del 10% a la Zona Sud. Als barris de la Zona Nord s’ha registrat un augment de la taxa d’atur femenina entre gener i novembre de 2017 que, com veurem posteriorment, és conseqüència principalment d’un repunt de la taxa entre la població estrangera.


27

Gràfic 2.1. Composició de l’atur registrat (%) segons districte i sexe, 1-11-2017

Font: Elaboració pròpia amb les dades inframunicipals elaborades pel Departament d’Estadística (Aj. BCN) a partir de les dades d’atur registrat del Departament de Treball (Generalitat de Catalunya).

6.918

9.998 8.922

2.836 3.509

4.769

8.091

10.262

7.410

11.918

45%

54%54%

56% 55%56%

56%

55%

57%

54%

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

Ciut

at V

ella

Eixa

mpl

e

Sant

s-M

ontju

ic

Les C

orts

Sarr

ià-S

t. G

erva

si

Gràc

ia

Hort

a-Gu

inar

dó

NOU

BAR

RIS

Sant

And

reu

Sant

Mar

tí

Població masculina Població femenina


28

Gràfic 2.2. Evolució de la taxa d’atur registrat (%) segons districte i sexe. 1/2011- 11/2017

Ambdós sexes

Població masculina

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

Ciutat Vella

Eixample

Sants-Montjuic

Les Corts

Sarrià-St. Gervasi

Gràcia

Horta-Guinardó

NOU BARRIS

Sant Andreu

Sant Martí

Total BCN

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

Ciutat Vella

Eixample

Sants-Montjuic

Les Corts

Sarrià-St. Gervasi

Gràcia

Horta-Guinardó

NOU BARRIS

Sant Andreu

Sant Martí

Total BCN


29

Població femenina

Font: Elaboració pròpia amb les dades inframunicipals elaborades pel Departament d’Estadística (Aj. BCN) a partir de les dades d’atur registrat del Departament de Treball (Generalitat de Catalunya). Gràfic 2.3. Relació entre la taxa d’atur registrat masculina i femenina. 1/2011- 11/2017


0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

Ciutat Vella

Eixample

Sants-Montjuic

Les Corts

Sarrià-St. Gervasi

Gràcia

Horta-Guinardó

NOU BARRIS

Sant Andreu

Sant Martí

Total BCN

0,7

0,8

0,9

1,0

1,1

1,2

1,3

Ciutat Vella

Eixample

Sants-Montjuic

Les Corts

Sarrià-St. Gervasi

Gràcia

Horta-Guinardó

NOU BARRIS

Sant Andreu

Sant Martí

Total BCN


30

Gràfic 2.4. Composició de l’atur registrat (%) segons barri i sexe. Districte de Nou Barris, 1-11-2017


1.337 1.286

840

118

978

477

1.034

794

1.445

678

187

975

113

55% 56%

55%

55%

56%

56%

56%

56%

56%

53%

52%

52%

52%0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

Vil.

i TLl.

Port

a

Turó

P.

Can

Peg.

Guin

eu.

Cany

elle

s

Roqu

etes

Verd

un

Pros

pe.

Trin

i. N.

Torr

e B.

C. M

eri.

Vallb

ona



31

Gràfic 2.5. Evolució de la taxa d’atur registrat (%) segons barri i sexe. 1/2011- 11/2017

Font: Elaboració pròpia amb les dades inframunicipals elaborades pel Departament d’Estadística (Aj. BCN) a partir de les dades d’atur registrat del Departament de Treball (Generalitat de Catalunya)

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%ge

n-20

11

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

Vil. i TLl. Porta Turó P. Can Peg. Guineu. CanyellesRoquetes Verdun Prospe. Trini. N.

taxa

atu

r re

gist

rat (

%)

Població masculina Població femenina Total barri


32

4.3.3. L’ATUR REGISTRAT SEGONS L’EDAT DE LA POBLACIÓ

Més de la meitat dels aturats registrats de Nou Barris té més de 45 anys, una proporció similar entre la població masculina i femenina (Gràfic 2.6). L’atur registrat de la població de 30-44 anys representa el 31% entre els homes i el 33% entre les dones, i la dels menors de 30 anys el 16% i 14% restant respectivament. El pes dels grups d’edat són molt similars a tots els districtes. Ciutat Vella és l’únic on hi ha una major presència de població jove entre les dones aturades en detriment de les més grans. Les taxes dels tres grups d’edat han experimentat un descens des de 2013 a Nou Barris (Gràfic 2.7). Aquest, però ha estat més intens entre la població adulta menor de 45 anys. La taxa d’atur registrat de la població de més de 45 anys és marcadament més alta que la dels més joves. Mentre que la dels dos grups més joves se situen actualment al voltant del 10%, tant en homes com en dones, la de més edat se situa al voltant del 15% entre els homes i del 18% entre les dones. Les taxes d’atur registrat de la població adulta de més edat és notablement superior a la de la resta dels districtes, amb excepció de la de Ciutat Vella. La taxa d’atur registrat de la població de més de 45 anys de Nou Barris triplica a la del mateix grup que resideix a Sarrià-Gervasi. Finalment, s’observa que les taxes d’atur de la població femenina més jove de Nou Barris ha experimentat un repunt al novembre de 2017 respecte a la de gener, una tendència que també s’observa als districtes de Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Sant Andreu, però no amb tanta intensitat.


33

Gràfic 2.6. Composició de l’atur registrat (%) segons sexe i edat. Districtes de Barcelona, 1-11-2017 Població masculina

Població femenina


13% 14% 14% 14% 12% 14% 14% 16% 16% 14%

36% 35% 34%

31% 31% 35%31%

31%31%

34%

50%51%

53%

54% 57%51%

54%

53%

53%

53%

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

Ciut

at V

ella

Eixa

mpl

e

Sant

s-M

ontju

ic

Les C

orts

Sarr

ià-S

t. G

erva

si

Gràc

ia

Hort

a-Gu

inar

dó

NOU

BAR

RIS

Sant

And

reu

Sant

Mar

tí16-29 30-44 45 i més

19% 13% 13% 11% 12% 14% 13% 14% 12% 12%

39%35% 33%

31% 30%36%

33%33%

31%32%

42%

52%55%

58% 57%51%

53%

52%

57%

56%

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

Ciut

at V

ella

Eixa

mpl

e

Sant

s-M

ontju

ic

Les C

orts

Sarr

ià-S

t. G

erva

si

Gràc

ia

Hort

a-Gu

inar

dó

NO

U B

ARRI

S

Sant

And

reu

Sant

Mar

tí

16-29 30-44 45 i més


34

Gràfic 2.7. Evolució de la taxa d’atur registrat (%) segons gran grup d’edat i sexe. 1/2011- 11/2017 Població masculina

Població femenina


0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

CiutatVella






taxa

atu

r re

gist

rat (

%)

Homes 16-29 anys Homes 30-44 anys Homes >45 anys

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

CiutatVella






taxa

atu

r re

gist

rat (

%)

Dones 16-29 anys Dones 30-44 anys Dones >45 anys


35

4.3.4. L’ATUR REGISTRAT SEGONS LA NACIONALITAT DE LA POBLACIÓ Nou Barris és el tercer districte de la ciutat on el pes de la nacionalitat estrangera en el total de l’atur registrat és més elevat (Gràfic 2.8). Encapçala la llista Ciutat Vella, on el 43% dels registrats i el 36% de les registrades són de nacionalitat estrangera. A Nou Barris representen el 21% dels homes i el 18% de les dones, molt a prop del districte de Sants-Montjuïc, on la població de nacionalitat estrangera té un pes lleugerament més elevat. Si parlem en termes, relatius, en canvi, les taxes d’atur registrat de la població de nacionalitat estrangera de Nou Barris són les més altes de la ciutat en ambdós sexes (Gràfic 2.9). Les taxes són especialment elevades en comparació amb els altres districtes per a la població masculina. Actualment es troba en nivells del 13%, mentre que a cap altre districte supera el 10%. No obstant, el descens ha estat molt intens des de 2013, quan l’atur registrat d’aquest col·lectiu s’apropava al 25%. En el cas de Nou Barris, l’atur registrat de la població estrangera és superior al de la població de nacionalitat espanyola. La distància entre ambdues taxes va ser especialment elevada als anys més forts de la crisi econòmica, mentre que en l’actualitat sembla que tenen una tendència cap a la convergència. Només a Horta-Guinardó la taxa de la població masculina i estrangera és més elevada que l’espanyola. A la resta de districtes, o són equivalents, cas de Les Corts o Sant Martí, o és inferior, com és el cas de la població de Ciutat Vella, l’Eixample o Gràcia. És evident que la diversa composició interna de la població estrangera als districtes de la ciutat explica aquestes pautes. Entre la població femenina tots els districtes, la taxa d’atur registrat de les dones de nacionalitat espanyola ha estat tradicionalment més alta que la de la població de nacionalitat estrangera, sobretot durant el període més intens de crisi econòmica. A Nou Barris va ser a partir de 2014 quan la taxa d’atur de la població femenina de nacionalitat espanyola va començar a baixar, però a un ritme més lent que entre la població masculina, que també havia arribat a uns nivells més elevats. A la darrera dada disponible, de novembre de 2017, les taxes d’atur de la població de nacionalitat estrangera i espanyola sembla convergir degut al repunt de la taxa d’atur de la població estrangera, un increment que no s’observa en cap districte entre la població femenina de nacionalitat espanyola. El recent repunt de l’atur entre les dones estrangeres de Nou Barris és el més alt de tota la ciutat, juntament amb el que s’ha experimentat al districte de Ciutat Vella.


36

Gràfic 2.8. Composició de l’atur registrat (%) segons sexe i nacionalitat. Districtes de Barcelona, 1-11-2017 Població masculina

Població femenina


57%

79% 77%

85% 85% 83%83%

79%84%

79%

43%

21%23%

15%15%

17%

17%

21%

16%

21%

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

Ciut

at V

ella

Eixa

mpl

e

Sant

s-M

ontju

ic

Les C

orts

Sarr

ià-S

t. G

erva

si

Gràc

ia

Hort

a-Gu

inar

dó

NOU

BAR

RIS

Sant

And

reu

Sant

Mar

tíNacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera

64%

82% 83%

87% 88%85%

84%82%

87%

84%36%

18%17%

13%12%

15%

16%

18%

13%

16%

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

Ciut

at V

ella

Eixa

mpl

e

Sant

s-M

ontju

ic

Les C

orts

Sarr

ià-S

t. G

erva

si

Gràc

ia

Hort

a-Gu

inar

dó

NO

U B

ARRI

S

Sant

And

reu

Sant

Mar

tí

Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera


37

Gràfic 2.9. Evolució de la taxa d’atur registrat (%) segons nacionalitat i sexe. 1/2011- 11/2017 Població masculina

Població femenina


0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

CiutatVella

Eixample Sants-Montjuic





taxa

atu

r re

gist

rat (

%)

Homes nacionalitat espanyola Homes nacionalitat estrangera

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

gen-

2011

nov-

2017

CiutatVella

Eixample Sants-Montjuic





taxa

atu

r re

gist

rat (

%)

Dones nacionalitat espanyola Dones nacionalitat estrangera


38

4.3.5. L’ATUR REGISTRAT SEGONS LA DURACIÓ AL REGISTRE DE L’ATUR Quatre de cada deu persones inscrites al registre de l’atur al districte de Nou Barris fa més d’un any que hi figura (Gràfic 2.10). Aquest nivell és similar al de districtes com Sant Martí, Sant Andreu i Les Corts, i fins a cinc punts percentuals més elevat que el de llarga duració de Ciutat Vella, Gràcia o Sarrià-St. Gervasi. Per l’altra banda, gairebé la meitat de l’atur registrat està inscrit al registre des de fa menys de 6 mesos. Les proporcions són similars a tots els districtes, i es mouen entre el 45% de Sant Andreu al 53% a Ciutat Vella. Les taxes d’atur registrat han experimentat un descens en tots els tipus de duració de la inscripció tant a Nou Barris com a la resta dels districtes (Gràfic 2.10). El pes de l’atur de llarga duració és el que, en termes relatius, s’ha reduït més intensament des de 2014 a Nou Barris. En aquella data representava el 45% de tots els inscrits, mentre que en l’actualitat representa el 38%. Aquest fet podria estar mostrant una certa dinàmica de rotació i temporalitat de l’ocupació. Gràfic 2.10. Composició de l’atur registrat (%) segons sexe i duració a l’atur. Districtes de Barcelona, 1-11-2017


53%50% 48%

47% 50% 50%48%

48%45%

46%

14%

15%14%

14% 16%15%

14%13%

13%

14%33%

35%38%

39%34%

34%

38%

39%

41%

40%

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

Ciut

at V

ella

Eixa

mpl

e

Sant

s-M

ontju

ic

Les C

orts

Sarr

ià-S

t. G

erva

si

Gràc

ia

Hort

a-Gu

inar

dó

NO

U B

ARRI

S

Sant

And

reu

Sant

Mar

tí

<6 mesos 6-12 mesos Més de 12 mesos


39

Gràfic 2.11. Evolució de la taxa d’atur registrat (%) segons duració a l’atur. 1/2014- 11/2017 Total població

Font: Elaboració pròpia amb les dades inframunicipals elaborades pel Departament d’Estadística (Aj. BCN) a partir de les dades d’atur registrat del Departament de Treball (Generalitat de Catalunya). 4.3.6. L’ESTACIONALITAT DE L’ATUR REGISTRAT Fins ara hem presentat les dades de l’atur registrat l’1 de gener de cada any, des de 2011, amb l’excepció de 2017, en què hem inclòs també la dada més recent, de l’1 de novembre. Un dels elements que caracteritza a la precarietat és la temporalitat i estacionalitat de l’ocupació i per això és adient analitzar l’evolució de les taxes d’atur al llarg de l’any. En aquest cas hem escollit l’evolució de l’atur l’any 2016, el més recent per al que disposem de tota la sèrie anual. És important tenir en compte que el fet que l’any 2016 se situa en un context general de descens de la taxa d’atur registrat és més complicat observar l’estacionalitat. Així doncs, una estabilització de les taxes d’atur durant uns mesos determinats ja ens podria estar mostrant un estancament de l’ocupació durant aquells mesos. L’evolució mensual de la taxa d’atur registrat durant el 2016 segons sexe ens mostra que al districte de Nou Barris l’estacionalitat es pot percebre en ambdós sexes, però sobretot entre la població masculina (Gràfic 2.12). Hi ha un descens clar i intens de l’atur a partir del mes d’abril i fins al setembre, moment a partir del qual repunta d’una forma clara. Juntament amb el districte de Ciutat Vella és el districte on s’observa un major increment de l’atur registrat als mesos de tardor, una situació probablement lligada amb l’ocupació a activitats vinculades amb el turisme. A districtes com Sarrià-St. Gervasi, l’estacionalitat gairebé no es percep, mentre que a la majoria de districtes hi ha un estancament de les taxes d’atur a partir de la tardor. Entre la població femenina només s’identifica un increment de les taxes d’atur a la tardor al districte de Ciutat Vella. A Nou Barris s’observa una estabilització de l’atur registrat a partir de la tardor. En el cas de la població femenina de Nou Barris s’identifica una reducció de l’atur registrat al mes de desembre, segurament lligat a la campanya comercial del Nadal. Aquesta reducció pre-nadalenca és conseqüència gairebé exclusiva del comportament de la població més jove, sobretot entre les dones. La reducció entre les dones més joves és visible a gairebé tots els districtes de la ciutat, però és especialment intensa al districte de Nou Barris. Entre el novembre i el desembre de 2016 la taxa d’atur registrat de la població femenina més jove de Nou Barris va baixar gairebé dos punts percentuals.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

2014

2017

2014

2017

2014

2017

2014

2017

2014

2017

2014

2017

2014

2017

2014

2017

2014

2017

2014

2017

2014

2017

CiutatVella






taxa

atu

r re

gist

rat (

%)

<6 mesos 6-12 mesos Més de 12 mesos


40

L’estacionalitat de l’atur registrat s’observa entre els homes de Nou Barris de totes les edats, sobretot entre els joves i d’una forma menys clara entre la població de 30 a 44 anys (Gràfic 2.13). Entre les noubarrienques adultes de més edat no s’observa un increment o estabilització de l’atur després de la temporada d’estiu, mentre que sí que s’observa entre les més joves. No obstant, l’estacionalitat de les dones més joves és menor que entre els homes. Finalment, l’estacionalitat de l’atur registrada és més forta entre la població de nacionalitat estrangera que entre la de nacionalitat espanyola. A la tardor les taxes d’atur registrat de la població masculina de nacionalitat estrangera s’incrementa fins a gairebé dos punts percentuals respecte a la de l’estiu. Aquesta estacionalitat de la població estrangera s’observa també de forma clara a altres districtes com Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Sant Andreu. Entre la població femenina estrangera també s’identifica, però les diferències no són tan elevades com en el cas de la població masculina. Gràfic 2.12. Evolució mensual de la taxa d’atur registrat (%) segons sexe. Districtes de Barcelona, 2016


0,0%

2,5%

5,0%

7,5%

10,0%

12,5%

15,0%

17,5%

20,0%

22,5%

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

CiutatVella






taxa

atu

r re

gist

rat (

%)



41

Gràfic 2.13. Evolució mensual de la taxa d’atur registrat (%) segons sexe i edat. Districtes de Barcelona, 2016 Població masculina

Població femenina


0,0%

2,5%

5,0%

7,5%

10,0%

12,5%

15,0%

17,5%

20,0%

22,5%

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

CiutatVella






taxa

atu

r re

gist

rat (

%)

Homes 16-29 anys Homes 30-44 anys Homes >45 anys

0,0%

2,5%

5,0%

7,5%

10,0%

12,5%

15,0%

17,5%

20,0%

22,5%

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

CiutatVella






taxa

atu

r re

gist

rat (

%)

Dones 16-29 anys Dones 30-44 anys Dones >45 anys


42

Gràfic 2.14. Evolució mensual de la taxa d’atur registrat (%) segons sexe i nacionalitat. Districtes de Barcelona, 2016 Població masculina

Població femenina


0,0%

2,5%

5,0%

7,5%

10,0%

12,5%

15,0%

17,5%

20,0%

22,5%

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

CiutatVella






taxa

atu

r re

gist

rat (

%)

Homes nacionalitat espanyola Homes nacionalitat estrangera

0,0%

2,5%

5,0%

7,5%

10,0%

12,5%

15,0%

17,5%

20,0%

22,5%

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

Gen-

2016

Des-

2016

CiutatVella






taxa

atu

r re

gist

rat (

%)

Dones nacionalitat espanyola Dones nacionalitat estrangera


43

4.4. ANÀLISI INFRAMUNICIPAL DE LES CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUES DE LA POBLACIÓ DE NOU BARRIS En aquest apartat volem conèixer les característiques sociodemogràfiques de la població que resideix al districte de Nou Barris des d’una òptica inframunicipal. En quins sectors resideix la població d’un determinat origen? I la més jove? I la més instruïda? Com són els habitatges en què resideix la població? Per respondre aquestes i altres preguntes hem utilitzat el Padró Continu de la Població a data 1 de gener de 2016. L’apartat s’estructura en base a les diferents variables del padró municipal d’habitants que proporcionen informació a nivell inframunicipal i que poden tenir un significat per a l’anàlisi de la precarietat laboral en relació amb la pròpia vulnerabilitat de l’individu. Al final del capítol es proposa un exercici metodològic que sintetitza diferents dimensions socioeconòmiques de cada secció censal per generar un únic indicador de vulnerabilitat a escala geogràfica detallada. El Mapa 3.1 introdueix la localització dels 13 barris que formen el districte de Nou Barris. Mapa 3.1. Localització dels barris del districte de Nou Barris

Font: Elaboració pròpia.

Vilapicina i la Torre Llobeta

el Turó dela Peira

Can Peguera Porta

la Guineueta

la ProsperitatVerdun

Canyelles

les Roquetes

la TrinitatNova

Torre Baró

VallbonaCiutat

Meridiana


44

4.4.1. LA POBLACIÓ SEGONS GRUP D’EDAT Entre els 10 districtes de Barcelona, Nou Barris se situa entre els més envellits. La seva estructura per edats està condicionada per la seva pròpia història urbanística i del poblament. El districte va experimentar el seu creixement més fort al llarg de les dècades de 1950 i 1960 amb la urbanització de la zona i l’assentament majoritari de població arribada d’altres regions espanyoles. Dècades després, i en un context de baixa mobilitat residencial com l’espanyol, molts d’aquests veïns encara continuen vivint al districte i se situen a la cúspide de la piràmide d’edats. La més recent arribada del flux immigratori de nacionalitat estrangera ha compensat lleugerament la piràmide en franges d’edat adultes més joves. També és rellevant la presència de les cohorts nascudes durant el baby boom. Una part d’aquestes generacions, que van ser especialment nombroses al districte, va marxar, però una part important roman al districte. A l’interior del districte es registren diferències considerables. Les seccions censals amb una major proporció de població en edat activa es concentren als barris més septentrionals (Mapa 3.2). A la gran majoria de les seccions censals Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona, Roquetes i Trinitat Nova, la població de 16 a 65 anys supera el 65%. També a Canyelles, a les seccions censals al voltant del Parc del Turó de la Peira, i a les meridionals de Porta i Vilapiscina se superen aquests valors. En canvi, els barris de la Guineueta, la Prosperitat i els entorns de la Plaça del Virrei Amat tenen un pes de la població en edat activa menor, al voltant del 55%, conseqüència del major pes de la població de més de 65 anys. Mapa 3.2. Estructura per edats. Proporció de la població segons grans grups d’edat (%) 0-15 anys 16-64 anys 65 i més anys

Font: Elaboració pròpia amb les dades del padró municipal d’habitants. INE, 1-1-2016. Analitzant la distribució territorial dels diferents grups d’edat de la població adulta s’observa una concentració de la més jove, entre els 16 i els 24 anys, a Torre Baró i a la Ciutat Meridiana, a la zona alta de les Roquetes, a Can Peguera i als entorns més propers al Turó de la Peira (Mapa 3.3). Aquests sectors, doncs, poden ser objecte d’una atenció especial per desenvolupar polítiques d’ocupació juvenil. El Verdum, la Prosperitat i Porta es caracteritzen per presentar una població en edat activa concentrada a les franges d’entre 25 i 39 anys, la Guineueta per tenir un major pes de la franja 40 a 54 anys i la de Canyelles per presentar més població de 55 a 64 que cap altre barri, una situació vinculada amb la cronologia d’urbanització del barri, a finals dels anys setanta.


45

Mapa 3.3. Estructura per edats i sexe de la població en edat activa. Proporció de població segons grup d’edat respecte al total de població en edat activa (16-64) Homes 16-24 Dones 16-24 Homes 25-39 Dones 25-39

Homes 40-54 Dones 40-54 Homes 55-64 Dones 55-64

Font: Elaboració pròpia amb les dades del padró municipal d’habitants. INE, 1-1-2016. 4.4.2. PROCEDÈNCIA DE LA POBLACIÓ Els contrastos a l’interior del districte són molt intensos pel que respecta a l’origen de la població. Al conjunt de Nou Barris, el 32% de la població adulta ha nascut a l’estranger, una proporció lleugerament superior a la mitjana de la ciutat de Barcelona. Al seu interior, en canvi, trobem situacions divergents. Des del cas de Canyelles, Can Peguera o la Guineueta, on menys del 20% de la població adulta ha nascut a l’estranger (un 11% en el cas de Canyelles), fins al del Turó de la Peira o Ciutat Meridiana, on més del 45% ha nascut en un altre país (un 52% en el cas de Ciutat Meridiana). A escala de secció censal, i incorporant l’edat de la població, els contrastos són encara més forts. S’assoleixen proporcions de població adulta jove nascuda a l’estranger elevades, superiors al 60%, a algunes seccions de Ciutat Meridiana, Roquetes, Trinitat Nova i el Turó de la Peira. A Canyelles i a molts sectors de la Guineueta, en canvi, el 90% de la població d’aquesta franja d’edat ha nascut a Espanya. A les edats adultes centrals, el mapa és molt similar. Hi ha seccions de Ciutat Meridiana on 2 de cada 3 persones a la franja 25-39 ha nascut a l’estranger, uns nivells similars entre homes i dones. Al Turó de la Peira, també amb valors similars, és lleugerament més alta la proporció de població nascuda a l’estranger entre les dones, una situació similar a la de Roquetes, tot i que en aquest barri el pes de la població nascuda a l’estranger és una miqueta menor. A la zona centre del districte, al Verdum i a la Prosperitat, la meitat de la població d’aquesta franja, aproximadament, ha nascut a l’estranger, mentre que a la pràctica totalitat de seccions censals de Canyelles, la Guineueta, Vilapiscina i la Torre Llobeta i les més properes a l’Avinguda Meridiana a Porta i a la Prosperitat, la població nascuda a Espanya supera el 75%, amb seccions que arriben al 95% a l’interior de Canyelles. A partir dels 40 anys d’edat, l’efecte de la immigració internacional és més baix la gran majoria de barris. Destaca la presència de dones nascudes a l’estranger de més de 40 anys a la zona central del barri del Turó de la Peira, on representen dues terceres parts de la població a la franja d’edat 40-54.


46

Per origen continental (Mapa 3.5), l’americà és el predominant a tot el districte. Són més dones que homes i la seva presència és especialment elevada als sectors del voltant de la Plaça Roja a Ciutat Meridiana, a Roquetes, al vessant sud del Verdum (prop del Parc de la Guineueta) i al Turó de la Peira. El pes de la població nascuda al content africà és en general baix, sobretot entre les dones, amb excepció de la part alta del barri de Ciutat Meridiana, on apareixen seccions censals on gairebé el 20% de la població adulta ha nascut en aquest continent. La població nascuda a l’Àsia, marcadament masculinitzada, representa el 10% de tota la població adulta masculina que viu a les seccions més baixes de Ciutat Meridiana, i més del 5% a seccions dels barris de Trinitat Nova, Roquetes, Verdum i Porta (a la zona més propera als passejos del Verdum i del Dr. Pi i Molist. Finalment, la població nascuda a la resta d’Europa presenta nivells baixos a tot el districte. Nomes destaca la presència a les seccions censals més properes a la Meridiana del barri de la Trinitat Nova (procedents de l’Est com veurem posteriorment) i als entorns de la Plaça del Virrei Amat. Mapa 3.4. Estructura per edats i sexe i origen de la població en edat activa. Proporció de població nascuda a Espanya segons grup d’edat i sexe (16-64) Homes 16-24 Dones 16-24

Homes 25-39 Dones 25-39


47



Font: Elaboració pròpia amb les dades del padró municipal d’habitants. INE, 1-1-2016.


48

Mapa 3.5. Proporció de població nascuda a l’estranger segons continent de naixement, grup d’edat i sexe (16-64) Homes Europa Dones Europa

Homes Àfrica Dones Àfrica

Homes Amèrica Dones Amèrica


49

Homes Àsia Dones Àsia

Font: Elaboració pròpia amb les dades del padró municipal d’habitants. INE, 1-1-2016.

Quan analitzem la distribució de la població a l’interior de Nou Barris segons el seu país de naixement, s’observa una forta especialització territorial de cada origen (Mapa 3.6 i Mapa 3.7). L’Equador és el país que encapçala la procedència de la població masculina a 65 de les 117 seccions censals del districte i a 58 entre la població femenina. En total, resideixen 5.700 persones nascudes a Equador, un 54% dones. La seva localització és hegemònica als barris de Ciutat Meridiana, la Trinitat Nova, la Prosperitat i la Guineueta. També és l’origen de la població masculina amb més nascuts a Roquetes. El pes d’aquest origen respecte al conjunt de la població resident és especialment elevat al sector sud de la Ciutat Meridiana, on arriba a representar el 15%. En alguns sectors de Roquetes i del Turó de la Peira la proporció assoleix nivells del 10%. Hondures és la segona procedència de la població resident a Nou Barris. Aquest origen es caracteritza per presentar una forta feminització. Hondures és el primer país de naixement estranger de la població femenina al 20% de les seccions del districte. Aquestes seccions es localitzen majoritàriament als barris de Roquetes i Verdum. En algunes d’aquestes seccions representen més del 10% de la població femenina total. Al contrari que les dones, els homes nascuts a Hondures són els setens més nombrosos del districte i només són primer origen a 5 de les 117 seccions del districte, localitzades també a Roquetes i Verdum. Uns altres tres països d’Amèrica Llatina, Perú, Bolívia i República Dominicana, completen per aquest ordre la llista dels 5 països de naixement amb més residents al barri. Tots ells recompten entre 2.500 i 3.000 residents i estan moderadament feminitzats (entre el 55% i el 60% de la població del seu origen són dones). La població nascuda a Perú resideix sobretot a la zona sud del districte, als entorns del Passeig Fabra i Puig, als barris de Porta, Turó de la Peira i Vilapiscina i la Torre Llobeta. La població nascuda a Bolívia es concentra, de forma gairebé exclusiva, al barri del Turó de la Peira, i la nascuda a República Dominicana comparteix presència al Turó de la Peira i a Ciutat Meridiana. Colòmbia és el sisè origen de la població estrangera del barri amb menys de 2.000 residents i una població lleugerament feminitzada. Les pautes d’assentament al districte dels colombians és una de les més diverses, tot i que s’observa una concentració moderada als entorns del Passeig de Fabra i Puig, entre la Plaça del Virrei Amat i l’Avinguda Meridiana. Marroc i Pakistan són els primers orígens no llatinoamericans al districte i recompten gairebé 2.000 residents al barri. Són orígens més masculinitzats, sobretot el pakistaní. La població nascuda al Marroc se situa principalment a Ciutat Meridiana, sobretot al sector de muntanya i a la zona més planera de Torre Baró. En canvi, la població nascuda al Pakistan es localitza sobretot als voltants de la Plaça Roja de Ciutat Meridiana i a l’entorn més immediat del Parc del Turó de la Peira. La població nascuda a la Xina és la novena en nombre d’habitants al districte amb poc més de 1.000, a l’igual que la població nascuda a l’Argentina. Els primers presenten nivells elevats de població als entorns de l’Avinguda Meridiana, entre el Passeig de Fabra i Puig i el Carrer d’Escòcia. Els argentins també mostren una preferència per la residència a les zones sud i centre de Nou Barris. Destaquen els voltants del Parc Central de Nou Barris, a la Guineueta, i altres seccions del barri de la Prosperitat. Romania a Roquetes, Armènia a Trinitat Nova, Veneçuela a la Guineueta i a Vilapiscina i la Torre Llobeta. Brasil a la Guineueta i a la Prosperitat. I Paraguai als entorns del Parc de la Guineueta i dels passeigs de Dr. Pi i Molist i del Verdum completen els orígens més freqüents del districte.


50

Mapa 3.6. Primer país estranger en nombre d’habitants a cada secció censal segons sexe. Població 16-64 anys Població masculina Població femenina

Font: Elaboració pròpia amb les dades del padró municipal d’habitants. INE, 1-1-2016. Mapa 3.7. Proporció de població nascuda als principals països d’origen segons sexe. Població 16-64 anys (% respecte al total de la població de la secció censal) Homes Equador Dones Equador Homes Hondures Dones Hondures

Homes Perú Dones Perú Homes Bolívia Dones Bolívia


51

Homes R. Dominicana Dones R. Dominicana Homes Colòmbia Dones Colòmbia

Homes Marroc Dones Marroc Homes Pakistan Dones Pakistan

Homes Xina Dones Xina Homes Argentina Dones Argentina

Homes Romania Dones Romania Homes Armènia Dones Armènia


52

Homes Veneçuela Dones Veneçuela Homes Brasil Dones Brasil

Homes Paraguai Dones Paraguai

Font: Elaboració pròpia amb les dades del padró municipal d’habitants. INE, 1-1-2016. 4.4.3. NIVELL D’ESTUDIS DE LA POBLACIÓ I ALTRES INDICADORS INFRAMUNICIPALS

Hem construït un indicador per mesurar el nivell d’instrucció de la població a nivell de secció censal. El Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona publica les dades de la lectura municipal del padró amb el nivell d’instrucció, però ho fa sense incloure l’edat, un element que pot provocar un biaix significatiu relacionat amb la pròpia estructura de població de cada secció censal: aquelles seccions amb una major presència de gent gran tendiran a presentar una proporció més alta de població amb estudis primaris. Per corregir aquest efecte i eliminar l’efecte estructura per edat, hem realitzat una estandardització indirecta. L’indicador resultant mostra que la població més formada del districte se situa a la Zona Sud del districte, sobretot als barris de Vilapiscina i la Torre Llobeta, a Porta i al sector Barcinova del barri de la Guineueta (Mapa 3.8). No obstant, cap secció censal del districte assoleix el valor de la mitjana barcelonina de població amb estudis universitaris. La població menys formada del districte se situa al nord del Verdum i als barris de Roquetes, Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. En general, ha augmentat la població formada a tot el districte, probablement per un efecte de renovació de la població vinculada a la mortalitat, però s’ha incrementat amb més intensitat a la Zona Sud. A la Plaça dels Eucaliptus de Torre Baró s’identifica l’efecte de l’edificació d’habitatges per a personal investigador i estudiantil de la Universitat de Barcelona.


53

Hem elaborat altres indicadors socials com la proporció de població arribada a la ciutat als darrers 5 anys o la presència de llars monoparentals (Mapa 3.9). Al primer s’estableix una forta vinculació entre el sectors on hi ha una major concentració de població nascuda a l’estranger i la presència de població arribada recentment. Així, el Turó de la Peira, Verdum, les Roquetes, la Trinitat Nova, Torre Baró i Ciutat Meridiana són sectors on al voltant d’una quarta part de la població resident ha arribat a la ciutat als darrers 5 anys. Finalment, la presència de llars unipersonals és lleugerament més elevada a la Trinitat Nova i a Vallbona. Mapa 3.8. Indicadors del nivell educatiu de la població (Estandarditzats per l’estructura de la població. Índex 100 = mitjana BCN) Educació obligatòria (o menys) Educació secundària Educació terciària

Evolució del nivell educatiu de la població (Diferència en punts de l’índex de 2016 i 2010) Educació obligatòria (o menys) Educació secundària Educació terciària

Font: Elaboració pròpia amb la lectura del padró municipal d’habitants. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, 1-1-2016.

102,0 - 124,0

124,0 - 137,0

137,0 - 155,5

155,5 - 162,0

162,0 - 186,0

186,0 - 224,0

31,0 - 64,0

64,0 - 74,4

74,4 - 82,0

82,0 - 88,0

88,0 - 98,0

98,0 - 113,0

12,0 - 25,0

25,0 - 35,0

35,0 - 41,0

41,0 - 56,0

56,0 - 69,0

69,0 - 89,0

-20,0 - -7,0

-7,0 - -3,0

-3,0 - 0,0

0,0 - 3,0

3,0 - 7,0

7,0 - 20,0

-20,0 - -7,0

-7,0 - -3,0

-3,0 - 0,0

0,0 - 3,0

3,0 - 7,0

7,0 - 20,0

-20,0 - -7,0

-7,0 - -3,0

-3,0 - 0,0

0,0 - 3,0

3,0 - 7,0

7,0 - 20,0


54

Mapa 3.9. Indicadors de la durada de la residència a Barcelona i les llars monoparentals Durada de la residència a Barcelona Llars monoparentals (% de persones arribades últims 5 anys)

Font: Elaboració pròpia amb la lectura del padró municipal d’habitants. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, 1-1-2016.

4.4.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’HABITATGE A partir de les dades del cens d’habitatges de 2011 hem construït indicadors sobre la tinença, antiguitat i superfície del parc d’habitatges (Mapa 3.10). El règim de tinença en propietat és el predominant a totes les seccions censals del districte de Nou Barris, amb excepció de les dues que formen el barri de Can Peguera. No obstant això, hi ha una intensa diversitat al territori. Mentre que a sectors dels barris de Vilapiscina i la Torre Llobeta, Turó de la Peira, Porta, la Guineueta, Verdum i la Prosperitat, apareixen seccions on més del 25% del parc d’habitatges és de lloguer, als barris de Canyelles, les Roquetes, la Trinitat Nova i Torre Baró, la propietat representa més del 80% dels habitatges. La gran majoria de la superfície del districte va desenvolupar-se urbanísticament a partir de 1940. Per aquest motiu, pocs habitatges superen els 60-70 anys d’antiguitat. Els més vells es corresponen amb els sectors que primer es van edificar. Això succeeix amb alguns grups d’habitatge públic, com el de Can Peguera, de finals de la dècada de 1920, la Guineueta, el Turó de la Peira i alguns grups de Porta, Verdum, les Roquetes i Trinitat Nova. Vilapiscina i la Torre Llobeta també presenta una proporció elevada d’habitatges antics en ser un barri que va créixer abans fruit de l’expansió de Barcelona i de Sant Andreu. Per l’altra banda, Canyelles, la Zona Barcinova a la Guineueta i molts sectors de Porta tenen un parc d’habitatges més nou. Pel que fa a la superfície, existeix una clara dicotomia nord-sud al districte. Els habitatges dels barris de la Zona Sud, a més de Canyelles i amb excepció del Turó de la Peira són els més grans. En canvi, a la zona nord són, per regla general, més petits.


55

Mapa 3.10. Característiques de l’habitatge: règim de tinença, antiguitat i superfície. % habitatge de lloguer Antiguitat habitatge (anys)

Superfície mitjana habitatges (m2) Superfície mitjana per persona a l’habitatge(m2)

Font: Elaboració pròpia amb les dades del Cens d’Habitatges de 2011. INE, 1-XI-2011. 4.4.5. L’INDICADOR DE VULNERABILITAT A ESCALA INFRAMUNICIPAL Quan treballem amb un fenomen complex i multidimensional com ara la vulnerabilitat social i disposem d’una bateria d’indicadors en àmbits diferents per tal de mesurar-la, sovint resulta útil condensar tota la informació disponible en un indicador compost. Aquesta mena d’indicadors permeten resumir les dades en una sola dimensió per tal de fer més simple la interpretació d’un gran volum d’informació que altrament resulta difícil de copsar i així poder


56

desenvolupar les polítiques que es considerin més oportunes. La creació d’aquesta mena d’indicadors està molt consolidada i estesa a nivell internacional. L’indicador AROPE o l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) publicat cada any per Nacions Unides en són uns bons exemples. La unitat geogràfica d’anàlisi de l’indicador de vulnerabilitat que proposem aquí és la secció censal, una escala que permet aprofundir fins a un nivell territorial molt detallat. Els valors de l’indicador de vulnerabilitat proposat es mouen entre 0 i 100, 0 per indicar el millor dels casos (absència de vulnerabilitat en tots els sub-indicadors considerats) i 100 pel cas contrari. L’indicador es basa en la suma de 13 sub-indicadors (cadascun d’ells estandarditzats de 0 a 1 segons la secció censal amb el valor més baix de Barcelona i el més alt) i una ponderació que atorga un valor doble a aquells que hem considerat que tenen una major incidència sobre el fet de ser o no ser una població vulnerable. 10 dels 13 sub-indicadors es poden calcular a nivell de secció censal, mentre que els 3 sub-indicadors relacionats amb l’atur registrat i la Renda Familiar Disponible només es disposen a escala de barri. Per tant, la mitjana del barri s’ha aplicat a totes les seccions censals que el formen. Per altra banda, malgrat que no tindrem informació nova sobre les variables d’habitatge fins, probablement, el cens de 2021, l’indicador es podria actualitzar anualment, ja que la resta de variables sí que són susceptibles de canvi i la periodicitat de publicació de les dades és anual. Podem resumir la metodologia de càlcul de l’indicador en tres grans passos: Pas 1: Selecció dels sub-indicadors bàsics de vulnerabilitat social. La selecció s’ha realitzat en funció de la disponibilitat de dades i de les dimensions que hem considerat que correlacionen amb un elevat grau de pobresa o vulnerabilitat. Aquest és el llistat de 13 sub-indicadors amb les seves corresponents ponderacions: SUB-INDICADORS A ESCALA DE SECCIÓ CENSAL:

(i) EVOLUCIÓ (2010-16) POBLACIÓ NO EUROPEA (CONTINENT) (ii) PROPORCIÓ POBLACIÓ NO EUROPEA (CONTINENT) (2016) Ponderat x2 (iii) PROPORCIÓ POBLACIÓ >65 ANYS (2016) (iv) ÍNDEX PROPORCIÓ EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA O MENYS (2016) Ponderat x2 (v) PROPORCIÓ LLARS UNIPERSONALS >65 ANYS(2016) Ponderat x2 (vi) PROPORCIÓ LLARS MONOPARENTALS (2016) Ponderat x2 (vii) PROPORCIÓ HABITATGES <60m2 (2011) (viii) SUPERFÍCIE MITJANA (m2) PER PERSONA (INVERS) (2011-16) Ponderat x2 (ix) PROPORCIÓ HABITATGES <1970 (2011) (x) PROPORCIÓ HABITATGES EN LLOGUER (2011)

SUB-INDICADORS A ESCALA DE BARRI:

(xi) ATUR RELATIU (ATUR/POBL. EDAT ACTIVA) (2016) Ponderat x2 (xii) EVOLUCIÓ ATUR RELATIU 2013-2016 (xiii) RENDA FAMILIAR DISPONIBLE (indicador de l’Ajuntament de Barcelona)

Pas 2: Normalització dels diferents sub-indicadors entre 0 i 100: En aquest pas ens assegurem que els diferents sub-indicadors dels diferents àmbits en què treballem prenguin el mateix rang de valors entre 0 i 100. D’aquesta manera podem comparar indicadors que altrament serien incomparables. Matemàticament, aquesta normalització es duu a terme emprant la següent formula:

∗ = 100−

−

On es el sub-indicador amb el què estem treballant i , son els corresponents valors màxims i mínims observats. És important subratllar que per a assignar els valors mínims i màxims s’han contemplat els valors de les


57

seccions censals de tot el municipi de de Barcelona i no només les del districte de Nou Barris. D’aquesta forma obtenim també una aproximació quantitativa als nivells de vulnerabilitat del districte en relació a la resta de la ciutat. Pas 3: Creació de l’indicador compost: Una vegada hem normalitzat tots els sub-indicadors entre 0 i 100 podem procedir a calcular-ne la mitjana ponderada. Els pesos que emprem en aquesta ponderació depenen de la importància que hem atorgat a cada sub-indicador. Hem assignat un doble pes a 5 sub-indicadors clau a escala de secció censal i un a escala de barri. El sub-indicadors que han rebut una ponderació més alta sintetitzen les dimensions més importants associades amb la vulnerabilitat: origen (origen no europeu es relaciona amb una major vulnerabilitat), educació (nivell d'estudis obligatoris es relaciona amb una major vulnerabilitat), estructura de les llars (major proporció de llars unipersonals de gent gran i monoparentals es relaciona amb major vulnerabilitat), superfície de l'habitatge (menor superfície disponible per persona es relaciona amb major vulnerabilitat) i atur registrat (majors nivells d'atur es relacionen amb major vulnerabilitat). Matemàticament, la mitjana ponderada es calcula mitjançant la fórmula:

= ∗

En aquesta fórmula ∗ és el sub-indicador normalitzat entre 0 i 100 i és el pes assignat al sub-indicador . La suma de tots els pesos ha de donar 1. Per definició, aquest indicador prendrà valors entre 0 i 1. 0 equival a la menor vulnerabilitat (teòricament assolida per una secció censal de Barcelona que puntués 0 a tots els paràmetres) i 1 equival a la major vulnerabilitat (teòricament assolida per una secció que puntués 1 a tots els paràmetres). A continuació representem cartogràficament els resultats de l’indicador de vulnerabilitat. El mapa posa de relleu que el territori de Nou Barris presenta valors elevats de l’indicador de vulnerabilitat (Mapa 3.11). La gran majoria de seccions censals presenten un indicador superior a 0,5, símptoma d’un nivell elevat de vulnerabilitat. Les seccions de màxima puntuació a l’indicador es localitzen al barri del Turó de la Peira, a la Trinitat Nova i a Ciutat Meridiana, sobretot a la part alta. A Vallbona, Torre Baró, les Roquetes i Verdum el nivell de l’indicador no és tan elevat com als anteriors barris, però l’indicador se situa en la franja elevada. En canvi, dintre del context del districte els barris de Canyelles, la Guineueta, Vilapiscina i la Torre Llobeta, i els sectors més propers a l’Avinguda Meridiana de la Prosperitat i de Porta, són els que presenten nivells de vulnerabilitat més baixos.


58

Mapa 3.11. Indicador de vulnerabilitat a escala inframunicipal: síntesi dels indicadors socials i demogràfics

Font: Elaboració pròpia amb les dades del Cens d’Habitatges de 2011. INE, 1-XI-2011.


59

5. Una anàlisi qualitativa de la precarietat laboral 5.1. METODOLOGIA Aquest apartat de l’estudi s’ha realitzat a partir de tècniques d’investigació qualitatives. S’han realitzat 66 entrevistes en profunditat. Inicialment es va realitzar un primer bloc d’entrevistes a tècnic/ques de diferents equipament i institucions, persones expertes i activistes socials. En una segona tanda es va identificar i entrevistar a 24 persones que es considerava que es trobaven en una situació de precarietat laboral. La relació de persones entrevistaves, vinculació institucional o sector d’activitat i data de realització de l’entrevista es pot veure a la taula 2. Taula 2. Relació de persones entrevistades

Persones amb responsabilitats tècniques, activistes i expertes: 42

Filiberto Bravo President de l’AAVV de Ciutat Meridiana 26/06/2017 Carles Hernández Activista de la Trobada Alternativa de Nou Barris

Punt d’Assessorament Laboral de Nou Barris (2007-2015) 27/06/2017

Eloy Navarro Membre Assemblea d’Aturats i Aturades Nou Barris 04/07/2017

Jéssica Martínez Carola Partarieu

Informadora i coordinadora Dinamitzadora sòcio-laboral Punt d’Informació Juvenil (PIJ) Les Basses Ajuntament de Barcelona

07/07/2017

Aitor Díaz Ardoy Tècnic d’integració social (TIS) Institut Escola de Roquetes

07/07/2017

Andrea Borison Lourdes Ponce

Tècnica Membre equip de coordinació Assessoria integral de Nou Barris Acull

10/07/2017

Carmen de Dios Tècnica referent d’ocupació Promoció Econòmica del Districte de Nou Barris Ajuntament de Barcelona

11/07/2017

Cristina Poullet Brea Marisa Argiles

Tècnica Tècnica Dispositiu d’Inserció Sociolaboral - Treball als Barris Direcció de Projectes Integrals Barcelona Activa Ajuntament de Barcelona

11/07/2017

Aitor López Carmen Schmidt

Orientador Orientadora Programa Labora a Roquetes, Ciutat Meridiana,Torre Baró i Vallbona Direcció de Projectes Transversals Barcelona Activa Ajuntament de Barcelona

11/07/2017

Sheila Muñoz Susana Mas

Orientadora Programa Labora a Verdum, Guineueta i Prosperita Direcció de Projectes Transversals Barcelona Activa Ajuntament de Barcelona

12/07/2017

Toni Tallada President Associació 500x20

13/07/2017

Alba Martínez Referent laboral zona 3 Càrites Diocesanes de Barcelona

14/07/2017


60

Lourdes Sánchez Referent Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) Nou Barris Ajuntament de Barcelona

14/07/2017

Olga Palacio Orientadora Programa Club de Feina, Verdum INSERCOOP

14/07/2017

Sandra Martínez

Coordinadora Casal de Barri La Cosa Nostra Can Peguera / Turó de la Peira

19/07/2017

Clara Murgui Responsable PAC Can Peguera i Projecte Assessorament laboral

19/07/2017

Mariano Hernando Coordinador projectes d’inserció sòcio-laboral Associació Cruïlla de Ciutat Meridiana

20/07/2017

Albert Recio Vice-president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) Professor Economia Aplicada (UAB)

20/07/2017

Juanjo Gómez Cristina García

Orientador Orientadora Programa Treball als Barris a Torre Baró i Ciutat Meridiana Direcció de Projectes Integrals Barcelona Activa Ajuntament de Barcelona

20/07/2017

Alex Serrano Ariadna Damau

Educador Educadora Projecte «A Partir del Carrer-APC» Zona Sud

20/07/2017

Patricia Dídac

Educador Educadora Projecte «A Partir del Carrer-APC» Prosperitat i Verdum

21/07/2017

Bàrbara Guix Tècnica d'accions a territori Direcció Operativa de Desenvolupament Local de Proximitat Barcelona Activa Ajuntament de Barcelona

24/07/2017

Marta Rodríguez Membre equip de formació i inserció sociolaboral Fundació Pare Manel

24/07/2017

Ángel Romero Santos-Mora Director oficina SOC - Guineueta 27/07/2017

Alex Rodríguez Psicòleg clínic CSMIJ Nou Barris Responsable de l’antena en Salud Mental de Zona Nord (Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona)

30/07/2017

Montse Petit Infermera referent a Roquetes, Trinitat Nova i Canyelles Servei de Salut Comunitària Agència Salut Pública

31/07/2017

Amparo Iturriaga Presidenta AAVV Roquetes

31/07/2017

Sandra Artieda Carmen Perales

Membre Membre Associació Som del Barri, Roquetes

04/08/2017

Sonia Montes Treballadora social CSS Guineueta-Verdum-Prosperitat Institut Municipal de Serveis Socials Ajuntament de Barcelona

04/08/2017

Tere Céspedes Activista veïnal Roquetes

07/08/2017

Francisco Villarrasa Director Fundació Engrunes

01/10/2017

Maria Olleta Tècnica Pla Comunitari Zona Nord

04/10/2017

Aurora «Yoyi» Álvarez Activista veïnal Nou Barris Cabrejada Ateneu Popular Nou Barris

04/10/2017

Persones en situació de precarietat laboral: 24


61

F1 Anteriorment activa en diferent treballs, ara treballadora en l’economia submergida

03/07/2017

S1 Anteriorment directiva d’una empresa de transports, ara empleada a un call center

05/07/2017

L1 Estudiant en pràctiques en un restaurant 17/07/2017 V1 Jove d’origen estranger amb la situació legal no

regularitzada després de 15 anys a Barcelona 17/07/2017

E1 Anteriorment controladora d’accessos, ara aturada, amb formació de carnisseria

25/09/2017

S2 Anteriorment cambrer, ara aturat 29/09/2017

I1 Empleada a ENGRUNES 18/10/2017 R1 Empleat a ENGRUNES 18/10/2017 R2 Empleat a ENGRUNES 18/10/2017

J1 Anteriorment cambrera, ara auxiliar de geriatria 22/11/2017 O1 Treballador de la construcció, ara aturat 22/11/2017 A1 Enginyer, ara aturat 24/11/2017

C1 Mosso de magatzem, ocupat en una empresa d’inserció 09/12/2017 G1 Anteriorment auxiliar de geriatria, ara aturada 14/12/2017 E2 Anteriorment electricista i muntador de sostres al sector de

la construcció, ara a l’atur 22/01/2018

B1 Anteriorment treballador de la neteja contractat per una empresa multiserveis, ara combina l’atur i feines temporals

22/01/2018

T1 Anteriorment treballador de la construcció, ara en un pla d’ocupació de neteja viària

22/01/2018

R3 Anteriorment treballador de restaurants, ara en una empresa de neteja a oficines

22/01/2018

J2 Treballador del transport. 22/01/2018 C2 Anteriorment diferents treballs com a psicòloga, ara a l’atur 22/01/2018 O1 Anteriorment havia treballat fent feina de neteja de cases,

després va tenir un bar propi i ara ha treballat en un pla d’ocupació de neteja viària.

24/02/2018

P1 Treballadora de la llar 25/01/2018

M1 Treballadora del sector de la neteja en hospitals i oficines. 25/01/2018 P2 Anteriorment treballador del metall i ara fent feines de

neteja de forma intermitent. 25/01/2018

El reclutament de les persones expertes i activistes va ser realitzat a partir d’un primer llistat proporcionat pels equips tècnics de Barcelona Activa i el Districte, que va ser complementat a partir de les recomanacions de les pròpies persones entrevistes. Igualment, Alba Sud tenia coneixement del teixit associatiu de Nou Barris i una part de les persones seleccionades van ser contactades directament. Les persones entrevistades representen una mostra significativa dels diferents tipus d’equipaments, entitats i organitzacions que tenen presència al districte en qüestions relacionades en l`àmbit ocupacional i laboral. Les entrevistes que es van realitzar van tenir una duració de 45 a 60 minuts, i van tenir lloc al propi local de l’entitat o equipament on treballava la persona entrevistada. Les entrevistes van ser semi-estructurades a partir d’un qüestionari comú a partir del qual s’anava aprofundint de forma particular segons les característiques i tipus de tasca realitzada. Es pot veure el qüestionari inicial a la Taula 3. Taula 3. Guió de les entrevistes a personal tècnic i associatiu 1) Introducció:


62

- Presentació de l’estudi, objectius i ús de l’entrevista. - Què fa la institució en la qual treballa? - Quina relació té específicament amb el món de la precarietat laboral? - Quina funció en concret té la persona entrevistada dins d'aquesta aquesta estructura?

2) Quina és la seva visió sobre el que està passant a Nou Barris en relació a la precarietat laboral? Creu que hi ha especificitats territorials, en relació a la resta de Barcelona i dins mateix de Nou Barris? 3) Com es manifesta i com afecta la precarització laboral? 4) Quines són les causes i responsables de la situació de precarietat? 5) Pot identificar canvis en el mercat laboral i en les dinàmiques de treball entre el període anterior a la crisi i la situació a partir de l’esclat d’aquesta, i amb el que està passant en aquests moments? 6) Com ha reaccionat la gent davant el deteriorament del mercat laboral? A través de quines estratègies? 7) Pot identificar els principals perfils de la precarietat laboral present a Nou Barris? Tant pel que fa a la població treballadora com de les empreses que estant generant aquests llocs de treball precaris als quals pot accedir una part de la població de Nou Barris. 8) Quines estructures hi ha al territori d'atenció i protecció d’aquesta població i quines eines d’intervenció tenen? Quina valoració fa dels resultats de la seva feina i d’aquestes eines d’intervenció? 9) Què s'hauria de fer des de l'Ajuntament? Com es podria millorar la intervenció municipal davant de la precarietat laboral? Font: elaboració pròpia. En el document resum s’han omès els diferents testimonis que ens han permès construir els arguments exposats en aquest informe. Pel que fa a les persones en situacions de precarietat aquestes van ser reclutades a partir de les recomanacions i mediació de diferents dispositius i entitats, i per recomanació de les mateixes persones inicialment entrevistades. En tots els casos, prèviament a l’entrevista la persona que ens va facilitar el seu contacte va explicar els objectius de la investigació i va demanar el seu suport. En alguna entrevista es podria haver produït una distorsió en el sentit que la persona a entrevistar acudia amb expectatives que aquella entrevista pogués formar part d’un procés de selecció de personal. En aquestes poques situacions on es va produir això, aclarides novament les inquietuds, la pràctica majoria de persones van acceptar realitzar l’entrevista. Nomé una persona va declinar participar en l’estudi. Per tal de garantir la seva total confidencialitat, en l’estudi no s’utilitza cap nom i cognom identificador de les persones en situació de precarietat entrevistades. S’utilitza una consonant per tal d’identificar les seves declaracions incloses en l’estudi. Les entrevistes van durar entre els 45 minuts i 1 hora i 30 minuts. Van ser realitzades en diferents equipaments de Nou Barris o en bars. Van tenir un caràcter semi-estructurat a partir d’un guió que, adaptat de forma particular en el llenguatge i formes de fer la pregunt, abordava una sèrie de qüestions que queden recollides en la Taula 4. Taula 4. Guió de les entrevistes a persones en situació de precarietat laboral 1) Introducció:

- Presentació de l’estudi, objectius i ús de l’entrevista. - On va néixer i, en cas de no haver nascut a Barcelona, ens pot explicar perquè i com van venir a aquí? - Quina formació tenen? - Amb qui viuen i on? - De què van treballar abans de la crisi?

2) Com el va afectar laboralment la crisi? Com van viure la crisi i quins canvis han notat en el món laboral al qual poden accedir actualment? 3) Quin ha estat el seu treball en els últims dos o tres anys? Específicament es preguntaran qüestions com: tipus d’empresa i feina realitzada, horaris, salaris, hores extres, càrregues, abusos percebuts, relació amb els companys i companyes de feina.


63

4) El salari que al final de mes perceben com a nucli familiar els permet fer front a les seves despeses bàsiques (especialment pel que fa l’habitatge i l’alimentació)? Si no fos el cas, com resolen la qüestió de l’habitatge? I el de l’alimentació? Accedeixen a d’altres tipus d’ajuts? Quines estratègies duent a terme per sobreviure (recurs a ajuts públics diversos, compartir habitatge, ocupació de pis,...)? 5) Com l’afecta la seva feina en termes de salut? Quines són les principals dolències que ha tingut? Ha tingut algun tipus d’accident? Ha pogut agafar la baixa laboral en cas de necessitat? Com ha estat el tracte de les mútues laborals si hi ha hagut d’anar-hi? 6) Com l’afecten els horaris de feina amb la seva vida familiar i personal? 7) Ets sents reconegut professionalment? Per què? 8) Hi ha presència dels sindicats en el teu centre de treball? Hi ha hagut algun intent d’organitzar-se sindicalment en aquesta feina? Com ha anat? Quina participació has tingut tu? Anteriorment havies tingut algun vincle amb organitzacions sindicals? Quina valoració en fas? 9) Creus que l’Ajuntament podria fer alguna cosa davant les situacions de precarietat laboral? Què suggeriries? Font: elaboració pròpia. Totes les entrevistes, prèvia autorització de cada persona, van ser enregistrades sonorament amb un ús exclusiu per a la seva anàlisi i transcripció. Els arguments s’han construït a partir dels testimonis de les diferents persones. S’utilitzen a partir de la reiteració d’arguments que manifesten cert consens sobre alguna qüestió. També s’utilitzen declaracions que enriqueixen i complementen els arguments centrals identificats. A partir de les entrevistes s’han pogut analitzar una sèrie de temes. En molts d’ells no existeix necessàriament consens entre els diferents actors consultats, de tal manera que s’ha intentat reflectir amb el major rigor els termes argumentals del debat i de les diferents posicions a partir de les evidències dels diferents testimonis. Els temes abordats han estat els següents:

- Efectes de la crisi: - L’impacte de l’atur. - Característiques del teixit econòmic de Nou Barris. - Principals restriccions a tenir en compte per accedir al mercat laboral que estan afectant a la

població del districte. - Perfils laborals abocats a la precarietat:

- Homes a la construcció, el turisme, la logística i el transport. - Dones al turisme, la neteja i l’atenció a la gent gran. - Joves en activitats de lleure i menjadors escolars.

- Principals característiques d’un mercat laboral marcat per la precarietat. - Conseqüències de la precarietat laboral:

- Pobresa laboral - Impactes diferenciats per raons de gènere. - Deteriorament de la salut. - Dinàmiques de convivència i conflictivitat quotidiana.

- Característiques de les respostes locals a la situació de precarietat. - Estratègies de supervivència (individuals, familiars, comunitàries). - Activació del teixit social. - Polítiques locals.

5.2. EFECTES DE LA CRISIS 5.2.1. CRISI I ATUR


64

Nou Barris, com molts altres barris i ciutats de població eminentment treballadora, s’ha vist afectat per una situació de precarietat i vulnerabilitat històrica. Bàsicament ha estat una zona que es podria considerar com a “ciutat dormitori”, on la majoria de la població treballava fora del seu lloc de residència. Els anys previs a la darrera crisi iniciada el 2008, s’havia viscut una certa millora de les condiciones materials de molta de la població del districte, en gran mesura per l’acumulació de recursos públics aconseguits a través de la lluita veïnal des de finals del franquisme. La crisi iniciada el 2008 va colpejar amb duresa a Nou Barris. Un dels seus principals efectes va ser truncar el procés de canvi que s’estava produint amb una millora de la formació i qualificació professional d’alguns dels joves del districte. Durant anys l’atur ha estat una experiència àmpliament compartida per molta de la població que viu al districte, i encara és una realitat, especialment aquelles persones que es van quedar a l’atur a l’inici de la crisi amb certa edat, i per a molts joves. Algunes activitats que durant anys havien estat el motor de l’ocupació per a moltes famílies de classes treballadores van decaure radicalment. Un dels col·lectius que més s’han vist afectats per la crisi ha estat el dels homes que es dedicaven a la construcció. Abans de la crisis, tot i la temporalitat que caracteritza al sector, es cobraven sous elevats, i fins i tot hi havia gent que deixava les seves feines a la indústria o els serveis per anar a treballar a la construcció perquè hi havia millors condicions. Aquesta situació ha afectat de manera diferent segons les franges d’edat en el moment que esclatà la crisi. Per als homes adults la crisi va suposar la pèrdua de la feina i entrar en un llarga etapa d’atur, de la qual els hi ha costat molt recuperar-se. Pels joves, que en molts casos havien deixat els estudis per incorporar-se al mercat laboral, les complicacions per com ressituar-se es van veure agreujades per la poca qualificació que tenien. L’experiència d’aquestes generacions de joves, que en els anys previs a la crisi van abandonar els estudis per posar-se a treballar, ha provocat la reflexió del teixit social de Nou Barris sobre la importància de la formació i la qualificació professional. Un altre sector que es va veure especialment afectat per la crisi van ser moltes de les persones autònomes, que van perdre els seus negocis. L’experiència traumàtica que han viscut moltes persones que van posar en marxa negocis propis abans de la crisi queda molt ben il·lustrada en la història d’O1, de 59 anys. Nascuda a Càceres es va traslladar a principis dels anys 70 a Torre Baró. Durant anys va treballar netejant oficines i pisos. Va estalviar i l’any 2006 va posar un bar tipus granja. Durant un temps va funcionar gràcies al personal que treballava en la construcció d’uns equipaments públics.

Durante 11 tuvimos años un bar, que al principio fue muy bien. Cuando se hizo la biblioteca, que duró 3 o 4 años, y coincidió que se hizo reforma al centro cívico, entonces los trabajadores iban ahí porque se sentían muy queridos, el trato tanto por parte de mi hija como el mío eran buenos, y muy bien. Cuando terminaban el trabajo por la tarde venían a tomar unas cervezas, ahí fumaban, hablaban, no sé y de golpe se acabó cuando se terminó la construcción de la biblioteca y las obras del centro cívico. Y después empezó a ir mal, mal, mal, y se comió todo el dinero que tenía. Dejé de pagar la hipoteca, y de hecho, para el 8 de marzo tengo el desahucio. Tampoco pude coger traspaso, porque debía muchos meses al propietario. Menos mal que me quedé sin deuda, pero le dejé todo el bar montado y con eso hicimos el cambio. Yo lo que quiero es trabajar, y pagar, si es un alquiler social, pues un alquiler social,… Lo siento, es que cada vez que hablo de este tema me vengo abajo, porque he trabajado toda mi vida, desde cuando mi hija tenía 12 años, y nunca me pasó nada para mantenerla, me tocó trabajar mucho. Yo lo que quiero es hacer las cosas bien, estar tranquila. Llevo tiempo ya luchando con lo del piso y me está creando una inestabilidad. El piso ya es del banco, pero dejando el piso tendría una deuda de lo menos 60 mil euros, que yo no la voy a poder pagar, eso ni loca, entonces no sé, es que no sé, mi vida bailando. Al final no tengo nada, me da rabia porque he trabajado tanto toda mi vida y no tengo casa, no tengo dinero, no tengo nada, no he parado, y no tengo nada. (O1, 59 anys, anteriorment havia treballat en feines de neteja a casa i oficines, durant 11 anys va tenir un bar que va haver de tancar, i ara acaba un pla d’ocupació, comunicació personal, 22/02/2018)

5.2.2. DEBILITAT DEL TEIXIT ECONÒMIC DE NOU BARRIS Una de les dificultats per a la incidència pública en la millora de les condicions laborals del veïnat de Nou Barris és la poca capacitat de generació d’ocupació que existeix en el mateix territori. A l’escassa presència d’empreses, incloent alguns grans supermercats, s’afegeix les limitacions de la xarxa comercial existent més enllà l’ocupació de la pròpia estructura familiar. Diversos testimonis de persones entrevistades durant el treball de camp evidencien l’ampli


65

consens existent sobre la limitada capacitat d’ocupació de la que es disposa al districte. D’aquesta manera els plans d’ocupació gestionat des del Districte es consideren la principal font d’ocupació al territori. 5.2.3. Restriccions afegides per accedir al mercat laboral En els últims anys, segons diferents tècnics de serveis d’assessorament i inserció sòcio-laboral s’ha produït certa activació econòmica que ha permès que una part de la població pogués sortir de l’atur o integrar-se al mercat laboral amb moltes intermitències i de forma molt precària, però altres tenen molta més dificultat. L’edat s’ha convertit en un factor limitant molt important. Totes les persones entrevistades, d'edat superior als 45 anys, coincideixen en assenyalar que les probabilitats de trobar treball disminueixen radicalment a partir d'aquesta edat, i que el requisit de l’edat apareix cada cop més a les ofertes de treball.

Salen algunas [ofertas], pero son muy difíciles, porque en algunas ya ponen edad. (S2., veí de Ciutat Meridiana, 46 anys, en cerca de feina, comunicació personal, 29/09/2017)

A1 es un enginyer electrotècnic a l'atur de 60 anys:

He revisado muchos empleos, y los que te dicen, te dicen hasta los 45 años. Los que te dicen. Los que no te dicen igual de alguna forma te restringen porque no te llaman, y esto pesa. De alguna forma, la experiencia… piden desde 5 años de experiencia hasta 10 años, y digamos que nuestra juventud lo cubre, pues… Entonces los que tengamos 30 años de experiencia pues, quizás, hacemos lo mismo que esta persona y… la verdad es que la industria no considera mucho la persona mayor, para eso. (A1, veí de Ciutat Meridiana, originari de Veneçuela, enginyer electrotècnic en cerca de feina, 60 anys, comunicació personal, 24/11/2017) El mercado de trabajo está fatal. Porque el cuerpo todavía puede, el cuerpo está duro y puede desempeñar cualquier trabajo. Hasta que llegue su edad, a los 63-64 años, esa persona puede trabajar. Se debe de tomar un poquito más en cuenta a las personas, porque hay personas que a la edad de 55-56 todavía puede aportar unos años más de trabajar y también aportar un poquito más a la Seguridad Social. Porque cuando usted va a una parte a dejar currículum le miran cuantos años tiene, entonces claro. Uno se siente incómodo, rechazado. Yo sé que tampoco voy a trabajar hasta los 70 años, yo trabajaré más o menos hasta donde yo pueda. El día que yo ya no pueda, yo diré, ahora si ya no puedo. (B1, 59 anys, treballador d’origen equatorià nacionalitzat espanyol, combina l’atur amb feines temporals, anteriorment havia treballat durant anys en una empresa multiserveis fent feines de neteja, comunicació personal, 22/01/2018) Para la gente de nuestra edad no hay trabajo. Yo ahora mismo no sé que hacer, yo me encuentro en una situación, ya te digo, me remito a los hechos. Si en el año 2010 tenía 40 y pico de años en 2010, y han pasado 7 años, y en el 2010, que estaba activo, no conseguía nada, es que no había nada, y hasta ahora no he conseguido nada [a parte del Plan de Ocupación], con 55, por mucho que digas tú que estoy joven, el mercado laboral cada vez se va acortando más. ¿Qué posibilidades voy a tener yo? Así de claro, qué hago, si no tengo oficio ni beneficio, y en construcción yo ya no voy a volver a entrar. Ponerme a hacer lo que hacía yo, a poner chapa, ya con mi edad no me veo. Poniéndome a tirar desde las 6 de la mañana, como hacía yo con mi hermano, tirando con paneles de 160 kilos, dos personas, y ahora con alguien a quien no conozco. Tienes que tener muchísima confianza porque te matas, te juegas literalmente la vida en cada panel que pones. No, yo en la construcción no volvería a trabajar. (T1, 53 anys, anteriorment treballador de la construcció, ara en un pla d’ocupació de neteja viària, comunicació personal, 22/02/2018)

Així en l’accés al mercat de treball el fet de no disposar de permís de residència es converteix en un factor determinant per quedar reclòs en les pitjors condicions. Per altra banda, al districte hi ha un col·lectiu de joves d’origen estranger que està vivint amb especial malestar la dificultat que els hi suposa no disposar de permís de residència per poder inserir-se laboralment. El bloqueig de la seva situació legal està generant una dinàmica de frustració molt important, tal i com destaquen diverses persones amb responsabilitats tècniques entrevistades.


66

Així mateix l’homologació dels estudis realitzat al país d’origen es converteixen en una dificulta enorme per a moltes persones. Entre els veïns i les veïnes de nacionalitat estrangera, es troben casos de titulats universitaris que per diferents raons no han poguts homologar els seus estudis, o bé que no poden obtenir els certificats de professionalitat corresponents. La falta de coneixement del català i/o l’anglès, idiomes necessaris per a accedir a la majoria d'ofertes relacionades amb l'atenció al client, també limita les possibilitats d'accés al mercat laboral d'alguns veïns i veïnes, no només de nacionalitat estrangera sinó també "autòctons". La falta d'oportunitats laboral que afecta per diferents raons a molts veïns i veïnes porta al desenvolupament d'estratègies laborals informals. Una de les dificultats afegides en aquest context laboral és la baixa formació reglada de molta gent, i fins i tot l’analfabetisme. Finalment, cal tenir en compte també les limitacions amb les que es troben algunes dones, especialment joves amb càrregues familiars, per poder accedir a un treball. La bretxa digital és una altra barrera important per a molts treballadors i treballadores d’aquelles generacions que no s’han familiaritzat amb les eines informàtiques, fins i tot, es pot considerar com a “analfabetisme del segle XXI”, com ho defineix Eloy Navarro, de la Assemblea d’Aturats i Aturades. 5.3. PERFILS LABORALS ABOCATS A LA PRECARIETAT En els darrers anys el mercat laboral a Barcelona i la resta de Catalunya s’ha reactivat i ha començat a generar més ocupació. Lògicament aquest fet s’ha notat també entre la població de Nou Barris. A través d’un dels dispositius d’inserció sociolaboral, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per mitjà del projecte Treball als Barris i ubicat al barri de Roquetes, podem obtenir una primera aproximació als perfils de feines que més s’estan sol·licitant. Al dispositiu, en funcionament des de l’any 2008, s’atén a persones, aturades o no, que volen millorar les seves possibilitats d’ocupabilitat per mitjà d’orientació tant individual com grupal, formació transversal i professionalitzadora i ajut en la recerca de feina, a través de tutories, de seguiment, d'inserció, de tallers monogràfics i recerca de feina, així com la tramitació d'ofertes laborals. Es tracta fonamentalment de feines que estant a l’escala més baixa del mercat laboral, amb baixos salaris i males condicions laborals. De fet, un factor a tenir en compte és que la crisi ha incrementat la competència pels treballs als quals podien accedir les persones en risc d’exclusió social que atenien des de serveis com els de Càritas, com és el cas del treball de la llar, mossos de magatzem o control d’accessos. Aquesta orientació majoritària cap a feines no qualificades té a veure també amb els nivells de formació que havia pogut assolir la població treballadora a Nou Barris. Actualment els sectors econòmics en els que majoritàriament es nota un augment de l’oferta laboral són: activitats vinculades al turisme (sobre tot, la hostaleria); la construcció (obres públiques o reformes de pisos); atenció a la gent gran; neteja; logística, transport i control d’accessos; i entre els joves activitats de lleure o menjadors escolars. Bàsicament són feines poc qualificades, de peonatge o auxiliars i molt diferenciades entre homes i dones. A continuació descrivim les principals característiques d’aquestes feines a partir de les reflexions realitzades per les persones entrevistades. 5.3.1. HOMES A LA CONSTRUCCIÓ, EL TURISME, LA LOGÍSTICA I EL TRANSPORT Segons diverses persones entrevistades les feines demandades actualment a través de les oficines del SOC són fonamentalment de caire auxiliar. Una de les primeres característiques de molts treballadors i treballadores que venien del món de la construcció és la situació d’atur de llarga durada a la que s’han vist abocats des del moment que va esclatar la crisi. Les mancances en termes formatius, perquè en aquells moments hi havia feina i molts van abandonar els estudis o no es van continuar formant, han dificultat la seva recol·locació en altres activitats. Això ha provocat que durant els anys més durs de la


67

crisi aquesta gent hagués de sobreviure amb les prestacions d’atur i esgotant els diferents tipus d’ajut i amb feines puntuals en l’economia informal. En els darrers temps però s’ha experimentat una reactivació del sector de la construcció, especialment en tasques de rehabilitació, que ha tornat a generar feina. Aquesta no té ni molt menys les característiques prèvies a la crisi, però ha permès que una part d’aquest sector de població es pogués reincorporar a l’activitat productiva. Tot i això, l’edat i les mancances formatives estan afectant la possible reinserció professional d’una part d’aquest col·lectiu. Altres feines que generen ocupació, encara que siguin de forma temporal, estan vinculades sobretot a l’hosteleria i el turisme. És el cas, per exemple, d’E2, de 53 anys i que anteriorment havia treballat com a electricista, i que ara sobreviu amb feines puntuals.

En la hostelería hay [treball], pero es más en verano, la hostería es más en verano. De camarero, en julio, agosto, septiembre. Esos meses sí que piden gente. Entrevistador: ¿Trabajaste el verano pasado? Sí, en agosto, en Paseo Marítimo en los localitos esos que están en la playa, si he trabajado en verano. Ahí pagan muy bien. Con la propina y todo eso me va muy bien, porque claro el trabajo es duro, de 6 de la mañana a 10 de la noche, se hacen 14-16 horas, pero eso es un mes, es un trabajo de un mes. (E2, 53 anys, anteriorment electricista i muntador de sostres al sector de la construcció, ara a l’atur i amb feines temporals, 22/01/2018)

També hi ha gent que accedeix a polígons industrials del Vallès i treballen en el sector industrial (automoció, alimentació). Entre els homes d’origen gitano es destaca que una de les feines més habituals és la recollida de ferralla, que es mou en l’àmbit de l’economia informal. 5.3.2. DONES EN EL TURISME, LA NETEJA, L’ATENCIÓ A LA GENT GRAN En l’àmbit de l’economia formal és també en la neteja on moltes dones troben feina. Es tracta sobretot de treballs feminitzats, a temps parcial, subcontractats cada cop més, i realitzats de forma aïllada. També estan trobant feines vinculades al turisme i l’hosteleria, on els sous són especialment baixos i es donen de forma freqüent problemàtiques com la contractació irregular o la falta de límits en els horaris. Un altre dels camps on més dones estant trobant feina és com a treballadores de la llar. Les condicions laborals que es troben són dures, especialment quan estan vinculades a tasques de cures a persones en situació de dependència. Encara que sempre ha estat un treball precari és possible que aquesta penositat hagi augmentat darrerament, en part per la composició de les treballadores, que si bé abans eren sobretot locals ara són immigrants de forma majoritària, amb menys capacitat de negociació, sobretot pel tipus d’estatus legal al país, i per l'ampliació de tasques, sobre vinculades a la cura de gent gran. Una de les característiques de les seves feines és la multiplicitat de funcions que han de fer, on sovint no estan clars els límits, i moltes famílies intenten que facin de tot. Les feines de cures a persones dependents segueixen sent realitzades majoritàriament per dones, però arran de la crisi es detecta certa incorporació d’homes a aquest tipus de tasca. En alguns casos, amb el temps, algunes d’aquestes dones, un cop resolt el seu estatus legal i han pogut formar-se han accedit a feines més formalitzades dins l’àmbit de les cures. J1, veïna de Roquetes, anteriorment ocupada com a cambrera explica que a partir de la realització del curs d’auxiliar de geriatria la seva ocupabilitat va augmentar clarament:

A medida que me hice el curso, ofertas de trabajo me salen. Ahora es como para escoger. Ahora es para escoger. Ahora es como para decir "sí me interesa este" o "este no me interesa". Ahora estuve haciendo un mes de suplencia, y me quedaba cerca. Y lo estoy haciendo aquí en el barrio mismo. Y claro, de lunes a viernes, tienes para disfrutar a los niños, que necesitas también, y mira, estoy perfectamente. […] Se me han


68

abierto ofertas de trabajo a partir de sacarme el título, de hacerme los cursos, se me han abierto puertas. (J1., veïna de Roquetes, originaria d’Hondures, 32 anys, auxiliar de geriatria, comunicació personal, 22/11/2017)

Entre el col·lectius de població estrangera destaca la incorporació al món laboral assalariat que han fet els darrers anys les dones marroquines, sobretot arran de la desocupació dels seus marits que treballaven bàsicament a la construcció. 5.3.3. JOVES EN ACTIVITATS DE LLEURE I MENJADORS ESCOLARS Com a d’altres bandes de Catalunya, la incidència de l’atur entre la població jove és molt alta. La gent jove sense formació o amb formació molt bàsica només pot accedir al mercat laboral en categories auxiliars, bàsicament en el turisme, hostaleria, neteja, comerç, supermercats i alguna cosa en la construcció. De fet, els mateixos joves quan busquen orientació laboral ja s’orienten cap a aquells pocs sectors d’activitat en els que creuen que realment es poden ocupar. A temps parcial, i de forma condicionada pel calendari escolar, un nínxol de mercat al qual també es tant accedint, i que combinen en molts casos amb els seus estudis, és el de les activitats de menjador d’escoles i lleure.

S’identifica que la formació és un factor clau per sortir del cercle viciós de feines precàries, que al seu torn dificulten disposar de temps i disponibilitat per poder estudiar. Tot i així, el mercat laboral tampoc està facilitant ocupació a joves amb estudis superiors que puguin respondre a les seves expectatives. Tot plegat suposa que la desmotivació i el malestar estiguin molt present en aquestes edats. 5.4. Un mercat laboral marcat per la precarietat En un context marcat per la dificultat de generar ocupació des del propi territori, la població treballadora de Nou Barris s’enfronta a la necessitar d’ocupar-se en un mercat laboral que ha assumit majors nivells de precarietat per la reforçada capacitat empresarial, facilitada encara més per les reformes laborals dels anys 2010 i 2012, d’imposar determinades condicions. La dificultat d’inserció laboral de moltes de les persones que s’atén, per exemple, al Dispositiu d’Inserció Sociolaboral del Projecte Treball als Barris a Roquetes, més enllà dels propis problemes personals, té a veure amb les condicions laborals que actualment ofereix el mercat laboral, i on la temporalitat és un element clau. Això provoca que hi hagi una rotació constant de les mateixes persones en aquest tipus de serveis. M1, de 42 anys, i veïna de tota la vida de Nou Barris, va començar a treballar en el sector de la perruqueria després d’estudiar Formació Professional en aquest àmbit. Als 19 anys però la van acomiadar de la perruqueria on treballava quan va quedar embarassada. Dos anys després la van contractar a un restaurant a Nou Barris mateix, i allà s’hi va estar 8 anys, fins que la crisi va fer insostenible el negoci i només es van quedar treballant els membres de la família que el duien. Des de d’aleshores, i fa 8 anys ja d’això, ha estat treballant fent feines de neteja a oficines, hotels, apartaments i darrerament a hospitals, sempre amb contractes temporals i canviant d’empreses.

Yo siempre doy gracias a Dios porque me ha ido saliendo siempre trabajo, parada de tiempos largos nunca he estado, pero no he levantado cabeza. Siempre contratos cortos. En el último trabajo en el que estuve, en quirófanos en un hospital, cuando finalizó el año me llamaron de un día para otro, yo termine el 10 de noviembre, el 11 era sábado, el 12 era domingo y el 13 por la mañana recibo una llamada telefónica, y me dicen que no vaya ni a trabajar, que me pase por oficinas. Y era porque había finalizado el año y la empresa no se te queda. Y así te despiden, telefónicamente, sin poder recoger ni mis cosas. Así es como funcionamos últimamente. Yo ya tengo ganas de estar en un sitio estable ¿sabes? De decir, bueno, yo sé cada día tengo que ir a este puesto de trabajo y que ya va a ser para mucho tiempo. Pero sabes que hoy tienes, pero mañana no tienes nada. Y además te amenazan con eso. Haces el día a día, hoy sabes que te levantas y tienes donde ir a trabajar, pero mañana sabes que tal vez no tienes nada. (M1, 42 anys, treballa en l’àmbit de la neteja per a empreses multiserveis, comunicació personal, 25/01/2018)


69

Aquesta temporalitat obliga a molts treballadors i treballadores a fer un esforç permanent per estar en disposició de treballar de forma discontínua i passar per períodes de recerca de feina i processos de selecció de forma habitual, amb tot el que això suposa en termes emocionals.

Hay que volver a buscar [trabajo] una y otra vez. Y aunque yo soy como soy, pero ya no me veo como cuando tenía 30 años, a mí ya me cuesta. Y son continuas entrevistas, y más de lo mismo. Y todos te mienten igual. Claro, te frustras, es como que dices, bueno, pero qué pasa, ya no sabes si eres tú que la que lo haces mal, si es culpa tuya, si es que hay algo de ti que, que tienes que corregir y no lo sabes. (M1, 42 anys, treballa en l’àmbit de la neteja per a empreses multiserveis, comunicació personal, 25/01/2018)

F., veïna de Vallbona, de 61 anys, i que actualment que treballa en negre en el seu taller de costura, explica:

Antes de la crisis, siempre había trabajado con contrato, incluso siempre he tenido más de un trabajo a la vez. Me he dedicado a muchísimas cosas diferentes: obrera, empleada en una floristería, en supermercados... Ahora, las cosas han empeorado tanto, que solo a la idea de salir a buscar trabajo, me entra la angustia, tengo miedo. Miedo de lo que me voy a encontrar por ahí: empleadores maltratadores, condiciones abusivas... El último trabajo que tuve, de obrera en una fábrica de toldos, salí llorando. Lo tuve que dejar. (F1., veïna de Vallbona, 61 anys, en atur, comunicació personal, 16/06/2017)

Igualment predominen els baixos salaris en la majoria de feines. Al seu torn, els baixos salaris es veuen agreujats per la contractació a temps parcial, que fa que els salaris encara es redueixin molt més. Evidentment, la disminució dels nivells dels salaris incideix en la motivació dels treballadors i treballadores a l'atur en la cerca de feina i, consegüentment, afecta l’activitat dels tècnics del programes i serveis dirigits a la millora de l'ocupabilitat dels seus usuaris. Diversos testimonis identifiquen també la pràctica habitual d’obligar als treballadors i treballadores a fer més hores de les previstes en la seva jornada laboral, unes hores que són retribuïdes en negre o que senzillament no són pagades. El costum de fer treballar hores extres no remunerades és molt present al sector de l’hostaleria, però no únicament, al llarg de la recerca van ser nombrosos els testimonis de veïns i veïnes empleats en diferents sectors (construcció, logística) amb contractes i sous no corresponents a les hores reals de feina. Aquest tipus de pràctiques laborals denoten un ideal estès actualment a moltes empreses de poder disposar d’una mà d’obra extremadament flexible, utilitzada en funció de les necessitats de l’empresa i amb la qual aquesta es desentén de les seves necessitats fonamentals. En aquest context d’empitjorament de condicions laborals provocat per les polítiques de flexibilització la situació de les cambreres de pis dels hotels resulta emblemàtica (Cañada, 2015). La mateixa M1 explica que va treballar una temporada com a cambrera de pis a un hotel de 5 estrelles de Barcelona a través d’una empresa multiserveis i que amb les condicions que les fan treballar no hi vol tornar més.

Ahí es un colapso de faena y de habitaciones. Les da igual que hagas jornada completa, que media jornada, que tienes que ir corriendo y volando. Yo tenía 6 horas de trabajo y me acuerdo que nunca hacia las 6 horas, que me iba a las cuatro a las cinco de la tarde. 18 habitaciones en media jornada más las zonas comunes, que sería el rellanito de esa planta, es que no era posible. Una locura. Y me marché, porque no lo aguantaba.

Ahora no quiero más hoteles. Aparte me daban mucha pena las chicas que estaban allí. Eran todas de color. No porque sean de color, cuidado, sino por el trato. Por cómo las tratan, por cómo nos hablaban, bueno, yo era blanca, pero me trataban exactamente igual. Con el mismo desprecio. La gobernanta era asquerosa, madre mía. Es que es inhumano, tienes que pasar por cosas que son inhumanas. Yo creo que nadie debería de sentirse así, sentirse mal, sin poder desayunar. Entras a las 7 de la mañana son las 5 de la tarde y no has pegado bocado. Ahí ya te lo decían cuando llegabas por la mañana y te daban todo el material, ya te lo decían: ¡Ni comer ni mear! ¡A tirar, venga! ¡A tirar millas! (M1, 42 anys, treballa en l’àmbit de la neteja per a empreses multiserveis, comunicació personal, 25/01/2018)


70

Aquesta degradació en les condicions laborals d’aquest col·lectiu ha fet que moltes no vulguin continuar treballant en el sector, tal i com expliquen tècniques de diferents dispositius d’inserció sòcio-laboral a Nou Barris.

Un dels mecanismes que ha deteriorat especialment les condicions laborals de les cambreres de pis, i en general en moltes feines de neteja, han estat els processos d’externalització i subcontractació a empreses multiserveis, especialment després de la reforma laboral de 2012 en donar prioritat aplicativa els convenis d’empresa sobre els convenis col·lectius sectorials (Cañada 2016, 2018). L’exigència per incrementar la càrrega laboral de les treballadores en aquestes empreses s’ha tornat una pràctica habitual. Així ho relata M1, en el que constitueix una queixa molt compartida.

Aún y todo siendo una tía currante como soy, y que soy meticulosa en mi trabajo, porque soy muy exigente conmigo misma, y me gusta hacer bien las cosas, sino no las empiezo. Pues aun siendo así… siempre quieren más. Al colapso, llegas al colapso. Yo cogí una baja, porque me daban ataques de ansiedad. Oye, que cojan a más personal, que cojan a más chicas, si ya no podemos tirar. Yo este mes de agosto he hecho la suplencia de tres personas, me quedé flaca como un fideo. Yo sola la suplencia de tres chicas que se fueron de vacaciones, en unos quirófanos inmensamente grandes, empecé a mitad de julio y terminé a mitad de septiembre. Cuando terminé la mitad de septiembre yo me quería morir, yo estaba desecha, si no hubiera terminado esa suplencia yo no aguanto, una operación tras operación, con un busca en el bolsillo y el busca, cada medio minuto, te estaban llamando, quirófano 1, quirófano 7, quirófano 8, quirófano 3, UCI, REA, que es donde está el paciente cuando sale de la UCI. Todo el rato, o sea eso es desbordante. Te hacen sentir como si fueras un pedazo de carne, porque además no hay ningún respeto. (M1, 42 anys, treballa en l’àmbit de la neteja per a empreses multiserveis, comunicació personal, 25/01/2018)

Moltes d’aquestes feines de neteja per a empreses multiserveis sotmeten a les treballadores a constants canvis de torn o la inexistència d’un calendari laboral, que dificulta enormement la conciliació amb la vida personal. Dos testimonis de treballadors d’empreses de multiserveis en feines de neteja mostren la degradació de condicions laborals que comporta el funcionament d’aquest tipus d’empresa. R3, de 55 anys, i nascut a Barcelona, va treballar durant molts anys en el sector de l’hostaleria i com a escombriaire. Després d’estar a l’atur uns quants anys, fa pocs mesos va ser contractat per una empresa multiserveis per fer feines de neteja en diferents espais. Una de les coses de les que més es queixa de les seves condicions laborals és haver de voltar constantment per anar a treballar. No rep cap compensació dels temps de trasllat ni per les despeses de transport. Reproduïm un diàleg de l’entrevista realitzada per poder copsar millor la valoració del seu treball:

Entrevistador: ¿Dónde está lugar de trabajo? Un día te mandan a hacer 4 horas en un sitio, luego en otro, y el día siguiente vas a otro. Así hasta que haces las 40 horas. De las 6 a las 8 voy al puerto, que estoy haciendo dos patrulleras de la Guardia Civil. Luego a las 9 me voy a […], una empresa de reciclaje, de basura vamos. Y ahora el miércoles y el viernes me han puesto de 5 a 10 de la noche, para hacer las 40 horas. Antes de eso estaba en el Museo de la Ciencia, dos semanas, y antes de eso estuve en un periódico también, limpiando. E. ¿Quién te dice a dónde tienes que ir? Mi jefe, él me dice, tienes que ir a tal sitio, y ahí la encargada ya te dirá lo que tienes que hacer. A veces te avisan por whatsapp o por teléfono. E. ¿Y los tiempos de traslado y el coste del transporte te los pagan? No, nada. Mira, yo me levanto a las 4 de la mañana, bájate a coger el metro a las 5. Llego allí a las 5 y media, algo así, mientras me ando todo el Paseo Marítimo se hacen las 6 menos veinte o 6 menos cuarto. Hago lo de los barcos y luego pues me voy a las 8 menos algo, si entro un cuarto de hora antes me voy un cuarto de hora antes. Y me tardo como una hora casi de ir de un sitio al otro. Y el día que, por ejemplo, tengo que ir por la


71

tarde, pues claro, si yo me levanto a las 4 de la mañana, plegó a la 1, y luego tengo que ir de 5 a 10. Llego a mi casa a las 11 y levántate a las 4, tela… ¿Y cuándo comes? Cuando a ellos les da la gana. A mí lo que me gustaría es que me dijeran, mira, vas a ir al Ayuntamiento y vas a limpiar ahí, 8 horas, vale, pero no esto de que hoy aquí, mañana allí, y que cuando les da el punto te mandan a otro lado. Digo, vale tío, ¿tú no tienes vida o qué? Porque yo tengo vida, y así tengo que estar todo el día en la calle… Y también quería que fuera a Sant Cugat, y ahí son dos zonas, que una tarjeta vale 100 euros. Ya ves, a ver si voy a tener que ir a la asistenta otra vez a pedir, porque yo cobro 900 euros, pago 300 de habitación, así que ya me dirás tú. Es que todo lo que sale es basura, no salen trabajos… yo que sé… yo estoy en una habitación, pero si yo me quisiera independizar, tener un piso, no lo puedo tener con ese sueldo, no puedo. (R3, 52 anys, anteriorment treballador de l’hostaleria, ara en una empresa multiserveis en feina de neteja a través d’un programa Plus, comunicació personal, 22/02/2018)

Per la seva banda, P2, de 57 anys, d’origen equatorià, explica que va arribar a Barcelona l’any 2000, un any després que la seva dona. Inicialment, com que no tenia permís de residència ni de treball va fer diferents feines en negre: cuidant a persones grans, i a diferents construccions. En una d’aquestes obres va aconseguir un contracte de treball i va poder regularitzar la seva situació al país. Després va començar a treballar en una empresa metal·lúrgica que es dedicava a la fabricació de generadors durant 7 anys, fins que l’empresa va fer fallida durant la crisi i els treballadors i treballadores van acabar cobrar el fons de garantia salarial. A partir d’aquí, ja en plena crisi, va començar el que ell qualifica com la seva “decadencia en el tema del trabajo”. El seu relat com a treballador de la neteja en una empresa multiservei descriu una quotidianitat plegada d’abusos.

Entonces ahí comencé yo ya a buscar empresas temporales, de las cuales pues te pagan una tontería y te exigen mucho trabajo. Y cada día te ponen más cosas. De limpieza, de mozo de almacén, y todas estas cuestiones. Eran contratos basura, por un día, dos días, sustituciones… Tú estás como la pelota. Hoy día estas aquí en un hotel, otro día puedes estar en un colegio, en un bloque de viviendas, en un local, dependiendo de los contratos que ellos tengan. Y no es que te den una jornada completa, que tres horas aquí y ya está. Te hacen madrugar para dos horas. Y lo más lindo es que no te hacen firmar ningún contrato. Te dan de alta en la seguridad social y ya está. Entrevistador: ¿Y en caso de accidente?

Estuve una temporada en una empresa, casi 8 meses, pero me accidenté y a raíz de que cogí la baja ya me dieron la patada. Me dijeron que me fuera porque ya no me necesitaban. Prescindían de mí, de mis servicios, por haber cogido una baja de una semana. No te puedes enfermar, si tú pides una baja ya te echan y te dejan en la calle. Y no tienes derecho a ningún tipo de indemnizaciones ni nada por el estilo. Entonces ese es el problema que hay ahora en el tema de los trabajos. E: ¿Y qué salario te puede quedar en este tipo de trabajos? No llegas ni a 600 euros. Te están pagando una media jornada, ni media jornada. Entonces la situación está como está. Yo me siento mal, porque no tengo una estabilidad. Yo soy el padre de familia de mi casa, hay que pagar un alquiler, hay que comer. Entonces como no tienes una estabilidad, no puedes hacer nada. Dinero que ingresa, dinero que se te va. Porque hay que pagar luz, gas, arriendo, alimentación, y todas estas cuestiones. Entonces yo me hallo como mal. Ahora mismo estoy mal. O sea, es como que te sometes a lo que venga. En esa situación estamos. Porque ahora abusan, y te explotan lo que más quieren. Entonces, pues es lo que hay, tenemos que someternos nosotros a estas situaciones, porque no hay de otra. (P2, 57 anys, anteriorment havia treballat en una empresa metal·lúrgica, ara treballa en feines de neteja per a una empresa multiserveis, comunicació personal, 25/02/2018)

Un altre aspecte subratllat pels treballadors i treballadores en situació de precarietat de Nou Barris entrevistats té a veure amb la ruptura dels mecanismes tradicionals d'aprenentatge de les professions a l'interior de les empreses. Així un requisit que apareix a casi totes les ofertes de feina es l'experiència prèvia. C., veí de Ciutat Meridiana, explica


72

particularment bé aquest aspecte que ell interpreta com a una ruptura en allò que era una autèntica "cadena d'aprenentatge" dins del mon laboral:

[Los empresarios] han perdido una cadena que se hacía, que era la del aprendizaje. El golpe este de la crisis, los poderosos lo han hecho expresamente para que la manada volviera otra vez a su sitio, no se subiera de vara, y bajara los humos… […] había unas labores que por ejemplo la gente te enseñaba, y tu enseñabas a otra persona, y ese eslabón se ha roto, ¿sabes? Ha venido gente, sí, mano de obra. Pero la mano de obra se tiene que formar. Y partimos de la base de que nadie quiere gente sin experiencia, entonces el gato que se muerde la cola. Ellos mismos se están haciendo la trampa al cuello. Ahora la mano de obra es mucho más barata. Pero no tiene especialización. No tiene conocimientos ni básicos. […] Yo estudié tres años de electricidad, y la electricidad verdaderamente la he aprendido luego, echándome al ruedo. Porque la experiencia es un 50 o un 60%. La parte técnica está muy bien, porque te ayuda a que no tengas malas experiencias, pero luego lo que vale realmente es el campo, el trabajo de campo. (C., veí de Ciutat Meridiana, treballador d’una empresa d’emmagatzematge, actualment ocupat a una empresa d’inserció, comunicació personal, 09/12/2017)

La falta d'experiència a un determinat sector pot suposar per a algunes persones desafiament gairebé impossible. És el cas, per exemple, de totes aquelles persones que en les dècades passades van entrar al món laboral molt aviat, abans de finalitzar els estudis obligatoris, i que per diferents raons (sovint lligades a la salut) han debut deixar el sector laboral al que estaven treballant. Aquest és el cas d’E., de 51 anys, veïna expulsada del barri de Sants i actualment resident a Ciutat Meridiana. Als 13 anys va deixar l’escola i va començar a treballar en diferents feines. Des dels anys 90 fins al moment del seu acomiadament, al 2014, va ser controladora d'accessos. Degut a una patologia al genoll, no pot tornar a fer la seva feina, i va escollir realitzar una formació en carnisseria i xarcuteria. Tot i haver realitzat unes pràctiques per a completar la formació, la seva experiència no és considerada suficient per les empreses que la podrien contractar:

Antiguamente se entraba a trabajar a esa edad [14 años]. ¡Pero cada vez piden más! Entonces así la gente no puede trabajar, porque si te piden estudios y no los tienes… ¡no puedes trabajar! [Además,] en el sector cárnico te piden experiencia. Experiencia, si no tienes experiencia… Y también te piden estudios. También. Pero más que todo, experiencia. Porque quieren que hagas de entrada el corte de la carne, que ya seas productivo. (E1., veïna de Ciutat Meridiana, 51 anys, ex controladora d'accessos, ara cercant feina, comunicació personal, 25/09/2017)

La precarietat, de fet, implica la desaparició de la professió com a element estructurant de la persona. El que importa, com a valor social, és la capacitat de consum. D’aquesta manera el treball només és pensat com els diners que aporten, no com a tret identitari: el que importa és el que es guanya en cada moment. De fet, una altre de les estratègies empresarials que està precaritzant el mercat laboral és l’abús en l’ús dels contractes de pràctiques formatives, a través dels quals s’està substituint personal per treballadors i treballadores temporals en formació sense cobrar o amb uns salaris extremadament baixos. Tots aquests factors (temporalitat, baixos salaris, abusos amb el horaris i hores treballades, externalitzacions, ruptura dels mecanismes tradicionals d'aprenentatge i adquisició d'experiència) contribueixen a la producció d'un contingent de treballadors i treballadores sotmesos a una situació de precarietat. 5.5. CONSEQÜÈNCIES DE LA PRECARIETAT La precarietat laboral està correlacionada de forma complexa amb múltiples dinàmiques socials sobre la població que la pateix i les seves famílies i entorns. Destaquem cinc de les temàtiques que s’han expressat amb més claredat durant el treball de camp: a) l’extensió de la pobresa laboral; b) els impactes diferenciat segons el gènere, i on es destaca la major afectació relativa entre les dones; c) el deteriorament de la salut, tant física com psíquica; d) l’agreujament de problemes de convivència i conflictivitat; e) i finalment certa naturalització de la precarietat com a realitat ja establerta. Detallem cadascun d’aquests aspectes a continuació.


73

5.5.1. POBRESA LABORAL Una de les primeres manifestacions de la precarietat laboral en la que està una part important de la població treballadora de Nou Barris és la pobresa laboral. Els baixos salaris generen un cercle viciós de problemes que es van retroalimentant agreujant-se progressivament. D’aquesta manera l’habitatge s’ha convertit en un dels problemes més greus per a moltes famílies de classe treballadora, que ha de buscar la forma de resoldre el seu accés a un pis tot i estar treballant. En alguns casos la solució ha estat ocupar habitatges buits o bé compartir el pis (llogant habitacions per poder-lo mantenir o bé anant de lloguer a un habitació). Diferents equipaments socials informen que han de destinar ajuts alimentaris a persones que estan treballant. Sonia Montes, treballadora social del CSS Guineueta-Verdum-Prosperitat, argumenta que aquests ajuts alimentaris són en realitat una forma de complementar l’economia familiar, però que el problema fonamental està en els preus de l’habitatge, als quals s’han de destina la majoria dels ingressos. Compartir habitatges en aquestes condicions, amb diversos nuclis familiars en una mateixa llar i sovint amb persones que no es coneixen i que no han decidit viure juntes perquè volen, sinó perquè no tenen altre remei, té múltiples implicacions que agreugen les condicions de vida d’aquesta població. Un dels efectes més preocupants de la necessitat de compartir pis és el risc de la reproducció de situacions de violència cap a les dones i infants que es produeixen en aquestes llars. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte que per a les dones en situació de violència de gènere el context de precarietat laboral dificulta encara més la seva situació. 5.5.2. IMPACTES DIFERENCIATS PER GÈNERE La perspectiva de gènere resulta especialment significativa per a comprendre els impactes de la precarització laboral. De fet, les transformacions del mercat del treball van afectar homes i dones de forma diferent. Es possible resumir aquesta diferencia amb la següent afirmació (que expressem ara de forma reductiva i matisarem tot seguida): el mercat laboral d'una economia postindustrial, basada en els serveis i el turisme, absorbeix amb certa facilitat mà d'obra femenina no qualificada o escassament qualificada (especialment en els sectors de la neteja i les cures); tot i així, les dones tenen més dificultats a l'hora de incorporar-se al mercat del treball degut al seu rol tradicional al àmbit domèstic i familiar, i la conseqüent dificultat en compatibilitzar treball i família. Evidentment, els homes també poden trobar alguna oportunitat de treball, especialment als àmbits de la neteja industrial, la hostaleria i la logística. Tot i així, alguns homes, especialment els d'edat superior als 45, expressen la seva percepció de sentir-se "discriminats" precisament per ser homes:

Las mujeres tienen la ventaja en este sentido, de más fácil ubicarse. Uno de hombre no, Porque aquí hay muchos servicios que quieren atención a la gente mayor, quieren de enfermeras. Como limpieza general en las casas, inclusive en… también en fábricas. Pero a un hombre, así, lo relevan. Y cuando se toca ya que son con más años, ya lo excluyen a uno. (O., veí de Roquetes, originari d’Hondures, 61 anys, aturat en cerca de feina, comunicació personal, 22/11/2017)

Uns dels impactes de la pèrdua de protagonisme masculí al mercat del treball és un procés, inacabat, de inversió dels rols familiars. Encara que, especialment en alguns moments immediatament posteriors a la crisis, les dones dels barris més marginalitzats hagin contribuït de forma decisiva en l'aportació d'ingressos a la família, el rol de cuidadores es va mantenir en la majoria dels casos com a exclusivament femení, amb el consegüent 'buidatge' de qualsevol competència o responsabilitat del home al àmbit domèstic. Es fa visible, aquí, certa pèrdua dels significats i valors tradicionalment associats a la esfera masculina, i desorientació en l'assumpció de nous rols i responsabilitats.


74

La feminización de la economía. El hombre no toma el papel de la mujer. Sigue siendo hombre. Pero ya no es el pilar económico. La consecuencia de esto es el aumento de la violencia doméstica. Porque el hombre es un frustrado. (A., 74 anys, veí de Ciutat Meridiana, membre de l’AAVV, comunicació personal, 10/06/2017)

La inversió "incompleta" (i penalitzadora cap a les dones) dels rols familiars implica, des del punt de vista d'aquest últim informant i altres veïns de Ciutat Meridiana, dues conseqüències: primer, l’augment de les violències domèstiques; i segon, el replec identitari a la religió per part d'alguns veïns musulmans. Segons aquests informants, s'ha tornat comú observar al carrer dones que porten mocador al cap, encara que fins fa poc anys no ho portaven. Tot i aquesta dinàmica eminentment negativa que ha comportat la crisi i la consolidació d’un mercat laboral precari, s’han produït també algunes situacions que han provocat noves oportunitats per a les dones. És el cas en especial dels canvis experimentats per les dones de la comunitat marroquina a les que ja fèiem referència en l’apartat 5.3.2. El fet que els homes marroquins es concentressin majoritàriament en el món de la construcció i que amb la crisi es veiessin majoritàriament a l’atur, la necessitat de recursos de les seves famílies va afavorir l’activació de moltes dones que van sortir per primer cop fora de casa seva per anar a buscar feina. Són diversos els testimonis que expliquen aquest procés. 5.5.3. Deteriorament de la salut Les situacions d’atur, intermitència en l’ocupació i precarietat laboral tenen efectes en la salut de moltes persones, tant en termes físics com psicològics. C1, de 54 anys, és un veí de Ciutat Meridiana que va començar a treballar als 14. Després d’una vida sencera en el sector de les mudances i muntatge de mobles, es va trobar a l’atur. Actualment està contractat per una empresa d'inserció, amb perspectives de quedar-se fixe. Així es com descriu els seus anys d'atur:

Estos dos años del paro que fueron para mi… la peor situación que he vivido en mi vida, ha sido esa, incluso a pesar de que cobraba una prestación, y que no, 'estás de maravilla', no… Cada día fue un infierno, un infierno. Teniendo incluso dinero […], pero… Mi satisfacción es un complemento de mi vida, y el trabajar es una pasión.

Lo único que me duele es dejar de trabajar. Entonces me duele todo ya. Soy como un camión viejo, ¿sabes? Los camiones viejos no los puedes aparcar nunca. Tú tienes un camión viejo y si lo usas todos los días, no pasa nada. El día que lo aparcan ya… Es como que, de ahí va seguramente al mecánico o al desguace. […] Le tengo hasta miedo a las fiestas. Lo llevo muy mal. Yo cambio mis ritmos, me levanto y… 'oi, oi, me duele todo….' [se ríe]. En cambio voy a trabajar, y cuando llevo una hora trabajando, ya no me acuerdo de nada.

Simplemente han hecho una revolución industrial y les ha salido muy barata. Porque no ha habido conflictos laborales, no ha habido nada, pero se han cargado la parte humana, psicológica de las personas, la han pisoteado. Porque han destruido personas que tenían una ilusión toda su vida, su único pensamiento era cumplir, trabajar, y demás, y les han roto unas rutinas que jamás lo van a poder recuperar… (C., veí de Ciutat Meridiana, treballador d’una empresa d’emmagatzematge, actualment ocupat a una empresa d’inserció, comunicació personal, 09/12/2017)

L'experiència d’aquest treballador no és un episodi singular ni aïllat, sinó que durant el treball de recerca va ser habitual escoltar aquests tipus de relats. Una altre treballadora, també veïna de Ciutat Meridiana i ex controladora d'accessos en cerca de feina, parla així del malestar que sentia després del seu acomiadament:

Sí, porque yo empecé a trabajar con 14 años. Y siempre he dependido mucho de mí. Y es lo que pasa. Y él [su marido] me dice 'si te pones así...' [deprimida]. Bueno me pongo así no, es que siempre he estado siempre trabajando, entonces no he necesitado ayudas, nunca. (E1., veïna de Ciutat Meridiana, 51 anys, ex controladora d'accessos, ara cercant feina, comunicació personal, 25/09/2017)

Així, a través de diferents entrevistes, vam trobar que problemes de salut mental es presenten no només com a conseqüència de la pèrdua del treball, sinó també com a resultat de l'explotació laboral o de condicions de treball


75

abusives. És el cas, per exemple, d’una treballadora de Roquetes, molt afectada després de deixar un treball com a encarregada d’una cafeteria, on no tenia cap dia de descans setmanal:

[Cuando dejé el trabajo estaba] anémica, […] estaba anémica perdida, porque en este tiempo yo no estaba con mi pareja, porque estaba pues… sola. Entonces tenía que corretear para todos, para los niños no me alimentaba bien, psicológicamente mal, cogí depresión, cogí una depresión y no quería ni comer, no quería ni salir de la casa… Sin sentido a la vida, vamos. Nada de sentido a la vida y quería estar encerrada, acostada, de la cama al sofá y del sofá a la cama, y que nadie, ni el cartero viniera a molestar. Y estaba tan decaída que no me apetecía hacer absolutamente nada, nada nada nada. No me apetecía hacer absolutamente nada. Me sentía muy cansada también. Caminaba y me sentía como una yaya, me preguntaba qué era lo que me pasaba, porque claro, estoy joven…. Era una joven en un cuerpo de un anciano. Y anímicamente estaba mal, la salud muy decaída, muy deprimida… (J1., veïna de Roquetes, originaria d'Hondures, 32 anys, auxiliar de geriatria, comunicació personal, 22/11/2017)

La pèrdua del treball és evidentment molt més dura quan hi han fills a càrrec:

[El paro] es muy duro, muy mal. Porque quieres dar algo y no puedes [a los niños]. También los niños necesitan calzado, ropa, y no puedes... Es muy duro. (I1., veïna de Vilapiscina, 34 anys, empleada a Engrunes, comunicació personal, 17/10/2017) Muchas cosas me afectan psicológicamente, pero claro, las tengo que aguantar. Porque con un hijo no me queda otra. (S2., veí de Ciutat Meridiana, 46 anys, en cerca de feina, comunicació personal, 29/09/2017) Tengo dos niñas. Ambas están en secundaria. Una está en segundo de la ESO, la otra acaba este año. Y la verdad es que me tiene de los nervios. Porque quiere hacer el bachillerato, y posiblemente la universidad, o sea que vamos… […] No quiero defraudarla […]. En este sentido me tiene a mí de los nervios, porque hasta hoy no puedo encontrar la estabilidad necesaria en el mundo laboral para poder trabajar. Entonces, como padres, hasta cierto punto nos vemos frustrados, que el futuro se ve negro. ¿Me entiendes? (G., veïna de Ciutat Meridiana, originària de Perú, 51 anys, comunicació personal, 14/12/2017)

Un dels efectes de la precarietat laboral és també l’aïllament i la soledat, que deriva igualment en problemes de salut mental. La precarietat implica també la pèrdua del treballador sobre el seu propi temps i fins i tot de les relacions que pot establir amb altres persones, pel fet que ha d’estar permanentment a disposició de les necessitats de l’empresa, establertes per a ell en termes d’objectius a assolir durant el seu temps de treball. En aquest context, cada cop és més significatiu que molta gent estigui reclamant solucions farmacològiques, perquè no estan en condicions d'abordar els seus problemes o els dels seus fills d'una altra manera. Lògicament, un context d’aquestes característiques fa que el treball dels professionals de la inserció sociolaboral sigui especialment crític i delicat. Les patologies de natura psicològica no són les úniques detectades durant el treball de camp. Les condicions de treball sovint desgastadores es troben a l'origen d'un ampli ventall de patologies físiques dels que les persones entrevistades ens van parlar: dolors articulars, fibromialgia, hipertensió arterial, entre d'altres, que porten fins i tot a formes d'invalidesa diagnosticades, però no suficientment "greus" com per a sol·licitar una pensió. 5.5.4. CONVIVÈNCIA I CONFLICTIVITAT Durant el treball de camp va ser possible observar formes de conflictivitat social als barris, en clau identitària, ètnica o nacionalista. Des de les ciències socials, de fet, es notori que els contextos de recursos escassos poden propiciar un augment de la competitivitat "entre iguals", encara que la violència sigui exercida estructuralment des de d'alt. Les condicions de precarietat laboral i vulnerabilitat en la que es troben moltes persones a Nou Barris podria ser la causa d’un agreujament de sentiments de malestar, por o enuig que accentuïn aquest tipus de tensions. L'eix identitari "nacionals" versus "estrangers" marca de fet les percepcions d'una part dels veïns i veïnes, tant nacionals com originaris d'altres països.


76

La percepció d'injustícia en el repartiment dels ajuts és claríssim en alguns testimonis recollits. S., veí de Ciutat Meridiana a l'atur, 46 anys, separat amb un fill, considera que "dan mucha ayuda, afuera, y adentro no dan ninguna" (cursives afegides). I ho explicita:

Las ayudas […] se van pa' fuera. No es para quien está dentro. ¿Entiendes lo que te quiero decir? Porque viene una persona de fuera, que tiene los niños en el colegio, en el comedor, y le dan todo, y yo esto no lo entiendo, porque cuando voy yo con mi hijo los 14 euros tengo que pagarlos. ¿Entiendes? Y ellos no, si no tienen, la asistenta social le paga el agua, la luz, a mí no me paga nadie nada. No está compensado. Para mí no está compensado esto. No sé si es por la edad, o es por lo que sea, para que te den ayudas tienes que ser de fuera, claro. Aquí lo ves. Aquí tú no puedes tener hijo porque si no, te ahorcas, y aquí en cambio, los de afuera tienen hijos porque le dan todas ayudas. Les meten 400 euros en una tarjeta. A parte de todo el colegio, todos los libros, y todo. Las actividades, todo. Incluso vienen en Reyes a buscar los regalos que le dan las otras personas. (S2., veí de Ciutat Meridiana, 46 anys, en cerca de feina, comunicació personal, 29/09/2017)

S2. relata d'haver-se sentit discriminat i humiliat per una assistenta social, a la qual s'havia dirigit per demanar ajuda, que li va aconsellar d'anar-se a un alberg amb el seu fill.

Es que no me quedan palabras. Una asistenta social, que a ti te diga, "vete al albergue, con tu hijo", la forma que se dio, vamos. Y después de ver todo lo que les dan, aquí, a las personas, todo el dineral, y después se lo gastan en drogas, en bebidas, en mierda, entonces yo ese es como que… le pagan una casa, el agua, la luz, el gas… ¿Entiendes? (S2., veí de Ciutat Meridiana, 46 anys, en cerca de feina, comunicació personal, 29/09/2017)

E2 va treballar durant com a electricista en el sector de la construcció. Ara sobreviu amb treballs esporàdics en la neteja viària de forma puntal, com a cambrer durant els mesos d’estiu i fent feines “en negre” quan li surten. La seva dona treballava a temps parcial en una residència per a gent gran. Explica que té moltes dificultats per poder pagar la hipoteca i que ja té els subministraments bàsics tallats. Es queixa que els ajuts socials els acaben rebent determinats col·lectius:

Ya te he dicho que la luz y el agua están cortadas, y entonces una vez mi mujer fue con cuatro facturas de la luz a que le ayudaran y le dijeron: “bueno, me tienes que traer lo que cobras tú y lo que cobra tu marido”. Entonces bajé yo, y le dije: “señorita, si tengo que estar esperando una semana para recoger los papeles para traérselos a usted, para que usted me pague algo, lo haré, pero ¿me va a pagar algo usted realmente después de hacerme una semana de papeleo? Y me dijo: “hombre, ya veremos”. Una semana después traigo los papeles y todo, y me dice: “solo te puedo pagar uno”. Y yo le dije: usted me hace traer los papeles, sacar el contrato de mi mujer para que usted vea en lo que trabaja, lo que cobra, lo del banco y todo este papeleo, y ahora mismo me dice que de las cuatro facturas, usted solo me paga una, es que se te quitan las ganas.

Luego llega un gitano con un collar de oro, un gran mercedes, con 7-8 niños, entra a la oficina, un niño le abre el cajón, el otro le tira del pelo, y ella con tal de no escuchar al gitano le dice: “si, toma para el pago”, eso lo he visto yo, eso lo he visto yo. Ahí en mi barrio hay gitanos que están viviendo de la asistenta. ¿Entonces qué tengo que hacer yo? ¿Ir y hacer eso? Ir ahí oliendo a muertos, revolcarme en mierda de burro para oler mal, llegar ahí a la oficina, sentarme ahí para apestarme todo el despacho, con 7-8 niños tirando las barras para que tú a mí me pagues las cosas. Es humillante, por eso uno a veces hace lo que no debe, por eso te da rabia y dices: maldita sea, será posible, han trabajado mis abuelos, han trabajado mis padres, todos cotizando en nuestro país y ahora vienen unos de la india y les pagan el agua, les pagan la luz, les pagan el piso, les pagan comida y viven mejor que tú. Viene un colombiano, un peruano, y viven mejor que tú que eres de aquí. Cuando vas a la cita te dicen: “es que ellos no tienen nada”, y yo le digo: señorita, es que ellos aquí no han cotizado nada, ni sus padres ni sus abuelos, ni sus tíos, no tienen nada. Y van y te dicen: “usted tiene hermanos, tiene madre, tiene padre, tiene familia, usted puede pedir ayuda, porque no va y le pide a su hermano, porque no va y le pide a su madre”. ¿Me está diciendo que vaya a pedirle a mi madre para pagar la factura? Yo no vengo aquí para que usted me diga a donde tengo que ir a pedir, vengo aquí para que usted me lo pague. Nunca acabamos bien, nunca pagan nada, pero se les dice la verdad, le pagan a quien quieren y


77

con quieren. (E2, 53 anys, anteriorment treballava com a electricista en la construcció, ara combina l'atur amb feines puntuals, comunicació personal, 22/01/2018)

Per altra banda, molts veïns i veïnes d’origen estranger denuncien formes de xenofòbia i discriminació. La percepció d’O1, 61 anys, al atur, originari d'Hondures i amb experiència de anys de treball als Estats Units, també té a veure amb la injustícia en el repartiment de recursos:

Te voy a ser honesto: hay un racismo jodido, bien marcado, yo nunca lo vi tan marcado como aquí. Porque yo aquí, al cabo de doce meses de estar inscrito en el INEM, "Usted tiene derecho a una ayuda." Y fui yo ahora y me dijeron que no tengo derecho. Me lo dijeron en catalán, muy catalán, me dijo "Usted no tiene derecho. Hasta el otro año." Porque no les da la gana, tío. […] Y me dijeron que no. Lo hice inclusive online, y fui yo, pedí la cita, con un señor mayor, bastante mayor por eso, y me dijo "Usted no tiene ayuda. Hasta el otro año" ¡No entiendo! […] No. Siempre hubo racismo, porque estaba marcado. Ahora con esta cuestión del independentismo, ¡no veas! Han aflorado muchas cosas. Han aflorado muchas cosas. […] No sé hay división, división social, entre la gente, inclusive entre ellos mismos. Hay racismo aquí, racismo marcado. Siempre ha habido, y ahora más que nunca, marcado, muy marcado. (O1, veí de Roquetes, originari d’Hondures, 61 anys, aturat en cerca de feina, comunicació personal, 22/11/2017)

Diferents testimonis parlen de la discriminació que van trobar a algunes empreses pel que fa contractació del personal. Son nombroses les referències a algunes empreses que contracten només personal de nacionalitat espanyola, i aparences exteriors com ara les semblances físiques i l'accent. Entre treballadors i treballadores immigrants també es possible detectar certa normalització o naturalització de les divisions sobre base nacionals entre espanyols (amb drets) i estrangers (amb menys drets). A1, 60 anys, enginyer electrotècnic a l'atur procedent de Veneçuela, que va deixar el seu país fa un any, es percep d'alguna manera com a una carrega pel mercat laboral espanyol, incapaç d'absorbir la ma d'obra excedent:

Entiendo que Barcelona, o España en conjunto, hay un nivel de desempleo alto. ¿Ok? Porque además con una cantidad de persones que estamos viniendo de afuera, por una u otra causa estamos aumentado este problema, incrementando este problema. Ojalá que el gobierno pueda conseguir mejores oportunidades de empleo para todos. (A1, veí de Ciutat Meridiana, originari de Veneçuela, enginyer electrotècnic en cerca de feina, 60 anys, comunicació personal, 24/11/2017)

Altres veïnes d'origen estranger, amb més anys de permanència en Barcelona, expressen una percepció de major igualtat en les condicions de treball de persones estrangeres i autòctones arrel de la crisi. J., 32 anys (dels quals 16 a Barcelona), originaria d'Hondures, formula de la següent manera aquest procés d'anivellament cap a baix dels salaris i les condicions laborals precàries:

Nos echaban la culpa de trabajábamos por una mierda. Ahora somos todos los que trabajamos por una mierda, ¡hablando malamente! No te parezca mal, ahora somos todos. Antes se daban el gusto de despreciar trabajo que nadie quería, y bueno, sobraban esos trabajos y la gente necesitaba que alguien hiciera esos trabajos porque no todos empresarios se podían dar el gusto de pagar 1200 euros, o 1500 euros. Entonces los emigrantes pues, la necesidad, el poder trabajar, el poder subsistir aquí en España […]. La necesidad, sabes. Entonces trabajábamos por ello. Hoy en día hay igualdad. Hoy en día los trabajos que no querían antes, ahora los aceptan. Y mal trabajados, y tienen que agachar la cabeza. (J1., veïna de Roquetes, originaria d'Hondures, 32 anys, auxiliar de geriatria, comunicació personal, 22/11/2017)

Les divisions al interior del col·lectiu dels treballadors i treballadores sobre base nacional no són reproduïdes per tothom. També es possible detectar, al contrari, un sentiment d'orgull per formar part d'una societat diversa i certa empatia que aquells treballadors i treballadores que s'han vist obligats a deixar els seus països per necessitats econòmiques:


78

Como las personas que por ejemplo han venido, también, algunas habrán mejorado, pero se han dejado ahí su familia, se han dejado su casa, entonces todo esto es una ruptura de inestabilidad… antes tenías una tranquilidad, mi abuela vive en Montcada, mi madre vive aquí en la Trinidad, mi tía vive aquí en la Ciudad Meridiana, entonces estabas como si estuvieras en casa… Entonces yo me imagino si estuviera en Venezuela, o en París, o en Bélgica, diría, ostras, estoy solo… Cualquiera que veo en un bar "¡Hola! ¿Sabes hablar un poco español?" Es muy duro para las personas.

Aquí en Barcelona al menos yo lo considero así, a pesar de que hay algún conflicto y demás, es una ciudad que siempre ha sido muy plural, la gente a mí no me gusta ningún tipo de… para mí todo el mundo son personas, no me siento ciudadano de ningún lado, me siento ciudadano del mundo, pero claro, tienes ahí un roce de culturas, cada uno tiene un "nuestros dioses", "nuestros amigos", y dentro de lo malo, no ha sido tan malo como yo pensaba. Aquí en Ciutat Meridiana mismo, dicen "si vas ahí, ¡está lleno de negros!" ¿Y qué, los negros son malos? ¿Por qué? Los pobres se vienen porque no quieren entrar en guerras, no quieren pasar hambre, quieren trabajar y nada más… (C1, veí de Ciutat Meridiana, treballador d’una empresa d’emmagatzematge, actualment ocupat a una empresa d’inserció, comunicació personal, 09/12/2017)

5.5.5. NATURALITZACIÓ DE LA PRECARIETAT La llarga durada d'aquest procés de degradació de les condicions de treball i pèrdua de drets, juntament amb l'exclusió de sectors creixent de la població del accés al mercat del treball, així com els problemes de supervivència quotidians que suposa la situació de pobresa existent, estan portant a l’extensió de formes de resignació, o naturalització, en relació a les condicions de precarietat laboral. 5.6. RESPOSTES LOCALS 5.6.1. ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA En aquest context en el qual ni les oportunitats d'accés al mercat laboral formal estan assegurades ni el mateix treball és garantia per sortir dels llindars de la pobresa, els individus i les famílies treballador(e)s es veuen obligats a desenvolupar diferents estratègies informals individuals, sense les quals la seva supervivència seria inviable. La pregunta sobre les condicions de possibilitat de supervivència és freqüent, i la resposta per part dels observadors experts no deixa de contemplar certs components de misteri i admiració per les competències i habilitat desenvolupades per a la supervivència quotidiana. Entre les estratègies de supervivència més comuns trobem l'ocupació en l'economia submergida. Des de molt abans de la crisi el treball informal ha estat una estratègica per a la supervivència de moltes famílies. Arran de la crisi hi ha la percepció que aquest ha anat en augment de forma clara. Una de les primeres activitats en les que moltes dones han pogut aconseguir ingressos ha estat en l’economia informal en feines de neteja o de cures. Las poques hores que aquestes dones fan a cada casa es converteix també en un obstacle perquè moltes d’elles vulguin regularitzar la seva situació, el que suposaria la possibilitat d’accedir a diversos ajuts. D’aquesta manera l’economia informal manté un fort arrelament. Lògicament treballar en l’economia informal, més enllà dels ingressos suposa no disposar de prestacions socials lligades al sistema de cotització a la Seguretat Social. D’alguna o altra manera la majoria de la gent ha buscat com sortir endavant, i el recurs a les activitats informals han servit quan han fet falta. A part del recurs al treball informal també s’identifiquen altres formes que han permès a moltes famílies aguantar l’actual situació del mercat laboral. Així trobem formes diverses de solidaritat intergeneracional dins les famílies per part de la gent gran que està percebent prestacions de jubilació, sobre tot en el col·lectiu dels veïns “autòctons”; l’accés a ajuts, subsidis i prestacions diverses per part del SOC o els Serveis Socials; l'ocupació d'habitatges i la suspensió del pagament dels subministres; endeutar-se o emigrar. Pel que fa a la supervivència per part de moltes famílies gràcies a les prestacions de jubilació dels seus membres de més edat es destaca el següent:


79

[Vivo] con mi hermana. Este piso es herencia de mis padres. El piso ese es mío y de dos hermanos míos. Investigadora: O sea, que la familia ha sido una ayuda importante, digamos. Claro. Ha sido y sigue siendo. (S2., veí de Ciutat Meridiana, 46 anys, en cerca de feina, comunicació personal, 29/09/2017)

La percepció d'ajuts diversos de forma recurrent és sovint identificada i assenyalada negativament per part d’alguns professionals. En alguns casos les causes de la cronificació d’aquest tipus de dependència és que el tipus de feines que es poden trobar en el mercat laboral no compensen el risc de perdre els ajuts que algú pot estar rebent en un moment determinat. L'afluència als bancs d'aliments, als quals es pot accedir a través dels Serveis Socials, és un potent indicador de les paradoxes del mercat laboral actual i de la pobresa que afecta a moltes famílies del districte, encara que es tracti de famílies amb u o dos membres empleats al mercat laboral formal. Tanmateix, alguns veïns perceben la distribució d'aliments com a un tractament denigrant degut a l’escassa qualitat dels productes.

He conseguido a través de Servicios Sociales que me dieran algunos alimentos. Pero no suficientes. Y generalmente son productos vencidos. Padecí mucho de malestares intestinales, pero bueno, es lo que toca. (O., veí de Roquetes, originari d’Hondures, 61 anys, aturat en cerca de feina, comunicació personal, 22/11/2017)

L'ocupació d'habitatges i la falta de pagament de subministres com l’aigua o la llum és un fenomen molt habitual, especialment en els barris de Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Roquetes, però també en general de forma transversal en tots el barris del districte. Com explica, O., 61 anys, de Roquetes:

Estoy de okupa. Y me han corrido y no me he ido, porque no tengo por donde agarrarme. (O., veí de Roquetes, originari d’Hondures, 61 anys, aturat en cerca de feina, comunicació personal, 22/11/2017)

Uns de les cares més fosques, i menys expressades, de les estratègies de supervivència entre els veïns i les veïnes més precaritzades i sense xarxes socials capaços de donar-les recolzament, es l’endeutament, fins i tot de desenes de milers d'euros. La possibilitat d'emigrar, evidentment, sempre ha estat i està present, fins i tot entre aquells i aquelles que ja un cop van deixar els seus països d'origen. En els seus relats, Espanya es sovint descrit com a un país que ja "no és Europa".

Hoy en día va todo como un cangrejo, para atrás. Hoy en día yo estoy mirando que España está quedando como el Tercer Mundo. No así, pero estamos quedando tercermundistas. No es nada que ver la España de antes. Cuando yo vine. No sé porque ha pasado, si es porque ha habido tantos robos, de tantos políticos, que han dejado España en la liquidación. […] Mira, estuve a punto de irme para Austria. Estuve a punto de irme para Austria, pero también tengo que aprender el alemán. Y situarme allá bien, porque Austria también da muchas ayudas para las madres solteras. Allá no hay ocupas, el mismo gobierno a los dos años te da un piso. (J1., veïna de Roquetes, originaria d'Hondures, 32 anys, auxiliar de geriatria, comunicació personal, 22/11/2017) Todo esto que está pasando... es de tercer mundo. Me lo puedo esperar en un país del tercer mundo. ¡Pero aquí, no! (G., veïna de Ciutat Meridiana, originària de Perú, 51 anys, comunicació personal, 14/12/2017)

5.6.2. ACTIVACIÓ DEL TEIXIT SOCIAL I ASSOCIATIU


80

Més enllà de les estratègies individuals o familiars per fer front a la precarietat, també destaquen altres formes d’acció col·lectiva, entre els que destaca amb claredat l'activació del teixit social i associatiu, que és un dels elements històricament caracteritzadors de les dinàmiques socials de Nou Barris. A nivell micro, al llarg dels anys s’han creat i activat tota una sèrie de relacions i xarxes a nivell informal, a partir de les relacions familiars i les relacions de proximitat. Des d’una perspectiva de gènere, és possible observar unes marcades competències relacionals entre les dones. Tot i així, d'acord amb alguns tècnics que treballen als territoris, a moltes d’aquestes persones els hi manca el coneixement d'altres recursos i infraestructures més institucionals, la presencia dels quals en el propi territori és sovint ignorada. Des d’una perspectiva més macro, també és possible observar l'activació de xarxes socials més amplies i organitzades. L'activació del teixit associatiu és vist també com a una font d’empoderament individual i de victòries col·lectives. Malgrat aquestes apreciacions de les potencialitats del teixit associatiu de Nou Barris, hi ha qui també matisa aquesta fortalesa en relació a la capacitat de gestió de projectes propis que generin noves dinàmiques d’ocupació, i es considera que és un moviment més orientat a l’acció reivindicativa davant l’administració. 5.6.3. POLÍTIQUES LOCALS Polítiques d’activació Les polítiques actives d’ocupació, o polítiques d’activació, considerades com un de les principals sectors de les polítiques socials en els països europeus, comprenen un ampli ventall de mesures (assistència en la recerca de treball, formació en competències transversals, formació professional, subsidis a empreses per a la contractació de treballadors i treballadores) i constitueixen una veu significativa a la despesa pública, a nivell estatal i local. A Barcelona, el principal organisme públic que coordina, gestiona, organitza i implementa aquest tipus de polítiques és Barcelona Activa, juntament amb altres entitats privades del Tercer Sector. Més enllà de les diferencies entre els nombrosos programes i serveis oferts per Barcelona Activa, l’objectiu comú de la majoria d’aquests no és tan la creació de nous llocs de treball (amb la excepció significativa dels Plans d’Ocupació, als quals es dedica un apartat a continuació), sinó l’augment de l’ocupabilitat (o sigui, les possibilitats de ser contractat) del treballador o treballadora, a nivell individual. Es detecta, en aquest sentit, una bretxa important entre les demanes de la població que viu en condicions dramàtiques d’exclusió social (que cerca una ocupació estable, digna i, en la majoria dels casos, immediata) i l’oferta d’ocupabilitat per part de la majoria dels programes i serveis d’inserció sociolaboral. Com s’ha explicat anteriorment, moltes persones no poden completar l’oferta de cursos de formació (professional, o en competències transversal), que els professionals consideren necessària. Una de les raons és la prioritat d’ingressar diners (a través de treball esporàdics o en negre) que impedeix l’assumpció del compromís a llarg termini que la pròpia formació requereix. La bretxa entre la necessitat immediata de la persona usuària de programes i serveis d’inserció sociolaboral, i el tipus de resposta proporcionat per aquests últims, genera malentesos visibles en les declaracions per part tant de tècnics com per persones usuàries. Per altra banda, la decepció per part d’alguns usuaris d’aquests tipus de programes amb els seus tècnics està també present. Durant el treball de camp s’han recollit diferents testimonis de treballadors i treballadores a l’atur decebuts pels programes als que han participat o, a nivell personal, pels propis tècnics:

Llevo 5 años [a l’atur], pero recientemente hice tres meses a raíz de un curso que me mandó Barcelona Activa, de controlador de accesos. Por eso, hice tres meses en Barna Porte… y tres meses que trabajé en la ETT… Que ya te dije, lo único que conseguí fue una lesión… A parte esto, nada más. (O., veí de Roquetes, originari d’Hondures, 61 anys, aturat en cerca de feina, comunicació personal, 22/11/2017)


81

La qualitat de la formació rebuda en alguns casos es considerada deficitària per part dels participants del programes. Així ho explica E., una veïna de Ciutat Meridiana que va terminar fa pocs mesos un curs de formació en carnisseria i xarcuteria:

A nosotros nos hubiera interesado más hacer prácticas que tanta teórica. ¡Porque al hacer más práctica, sabes más de corte! Y tu cuando terminas, te puedes meter a cualquier lado y sabes cortar, que es lo que les interesa. Pues claro. (E1., veïna de Ciutat Meridiana, 51 anys, ex controladora d'accessos, ara cercant feina, comunicació personal, 25/09/2017)

Segons E1. a la formació que va rebre li va faltar l’aprenentatge d’una de les coses més bàsiques: el tall del pernil. Per aprendre això, li han explicat companys que ja treballen al sector, “hay que pagar”:

Te enseñan lo mínimo en el Mercabarna, y luego te encuentras que te enseñan un montón de cosas, pero medio enseñadas. En la charcutería, tienes que saber, toda la clase de quesos, de embutidos, de todo. Pero lo más básico, que no te lo enseñan, es deshuesar un jamón.

Hombre, la formación tenía que ser más, más larga. Pero pagando claro, porque las personas no pueden estar un mes y medio haciendo una formación, y que encima no tengas un duro. (E1., veïna de Ciutat Meridiana, 51 anys, ex controladora d'accessos, ara cercant feina, comunicació personal, 25/09/2017)

En alguns casos la decepció dels usuaris de programes cap als tècnics i professionals es torna desconfiança i sospita d’haver estat enganyats:

Yo creo que la mayor parte de los funcionarios están nomás para ganar su salario personal. El resto le vale un bledo. Yo sinceramente personas he encontrado pocas, que quieran realmente involucrarse en lo que es… su trabajo. Barcelona Activa es una cuestión puramente empresarial. Puramente empresarial. Mandan a la gente a hacer cursos, y paga el Ayuntamiento a determinadas empresas, ¡para sacar un curso! Pero un trabajo no lo dan, no lo dan. Y Barcelona Activa, pues, es la función [dar trabajo]. Servir de intermediario entre trabajador y empresario. Nosotros éramos un grupo que hicimos el curso de controlador de accesos, y los 16 que éramos en el grupo todos están sin trabajo. Todos. […]Hasta la fecha. No tenemos un certificado que diga que hemos hecho el curso. (O., veí de Roquetes, originari d’Hondures, 61 anys, aturat en cerca de feina, comunicació personal, 22/11/2017)

Encara que no hi hagi recel o desconfiança, es genera sovint un sentiment de resignació i frustració pels esforços no recompensats i una actitud de menyspreu cap a una formació, percebuda com una pèrdua de temps i sovint descrita com a “cursillos”.

He hecho todos los cursillos. Todos los cursillos. (S2., veí de Ciutat Meridiana, 46 anys, en cerca de feina, comunicació personal, 29/09/2017)

També hi ha, evidentment, experiències positives:

Bueno, [el programa Labora] ha sido bastante constructivo, pienso yo, porque ha sido uno de los primeros contactos, ha sido una primera experiencia que de alguna manera me ha hecho ver como es el proceso de entrevista, como me tengo que desenvolver, cuáles son mis debilidades que todavía tengo que trabajar… A mí me cuesta mucho por ejemplo expresarme en catalán fluidamente. (G., veïna de Ciutat Meridiana, originària de Perú, 51 anys, comunicació personal, 14/12/2017)

En aquest sentit, una diferència important destacada per diverses persones està marcada per la qualitat del seguiment que poden dur a terme els tècnics i les tècniques responsables:

Yo gracias a Dios he tenido la suerte de encontrar a técnicos que era para quitarse el sombrero. […] Pero he visto también a otros técnicos que eran unos pasotas. Personas que no se involucran. Hay que atender a las personas con pilas. Con ánimo. Yo entiendo que debe estar cansado escuchar cada día las mismas historias:


82

“no encuentro trabajo”, etc. Pero si son ellos los que inyectan motivación, optimismo, si no dan estrategias de cómo atacar la falta de trabajo, ¿me dices a dónde va toda esta gente? ¡A tirarse al tren! O se encierran en sus casas, y dejan que la depresión se las coma. Te habla una persona que estuvo un año en depresión, y tomó medicación. (G., veïna de Ciutat Meridiana, originària de Perú, 51 anys, comunicació personal, 14/12/2017)

Plans d’ocupació Dins del àmbit de les polítiques actives d’ocupació, els plans d’ocupació són la principal forma d’intervenció dirigida a crear una demanda de treball des del sector públic, una mesura que es podria definir com a “ocupació subvencionada” (subsidised employment). En el cas de Nou Barris, són diversos els testimonis que valoren que actualment aquests són la principal via de generació d’ocupació dins del districte. Carmen de Dios, tècnica referent d'ocupació dins Promoció Econòmica del Districte de Nou Barris de l’Ajuntament de Barcelona, calcula al districte que cada any s’estan obrint uns tres-cents plans d’ocupació. Els salaris en el cas dels auxiliars està situat al voltant dels 1.100 euros al mes per jornada completa, i entre 1.300 i 1.400 euros en els cas de les categories d’oficials. Normalment estan contractats per 6 mesos, però també n’hi ha de 12 mesos. Els sectors en els que predominen els plans d’ocupació són els de enteja viàia, pintura, rehabilitaciód’edificis, serveis a la comunitat, feines de cures dirverses, agents cívics, educació mediambiental. En el cas de Nou Barris, des del Districte hi ha una aposta molt clara de la necessitat d’utilitzar els plans d’ocupació com a un recurs per generar llocs de treball. I es considera que gràcies a aquest recurs s’ha pogut generar ocupació entre col·lectius en una situació d’especial vulnerabilitat. Per exemple, un dels col·lectius que van trobar refugi en els plans d’ocupació van els treballadors de la construcció, especialment afectats per la crisi des de l’any 2008. Tot i que, poc a poc els que són considerats com a millors professionals ja no estan tenint la necessitat de contractar-se a través d’aquestes iniciatives. La valoració del Plans d’Ocupació per part de la seva responsable al Districte és molt positiva. Altres professionals de diferents equipaments destaquen també la importància d’aquest recurs. En alguns casos consideren la necessitat de vincular la selecció a un determinat itinerari formatiu, no com a una acció aïllada. Finalment, des de l’àmbit institucional i d’alguna de les empreses d’inserció sòcio-laboral, es reconeixen problemes diversos que condicionen que la formació que s’espera no sigui prou adient. També hi ha qui, des d’aquests mateixos dispositius d’ajut a la inserció laboral, alerta del risc que pugui generar dinàmiques de dependència o altres efectes no desitjats que no és el que es pretén. Des de diverses entitats del districte la valoració dels plans d’ocupació és controvertida i s’assenyalen diverses crítiques, tant pel que fa a la seva naturalesa com al seu propi funcionament. Malgrat les crítiques i les necessitats de millora d’aquest, com de qualsevol altre recurs per fomentar l’ocupació, no sembla que existeixi consens sobre com haurien de ser les alternatives, ni que les propostes que es formulen estiguin tenint en compte, al nostre parer, les condicions sòcio-culturals de moltes de les persones que actualment són destinatàries d’aquest recurs. El testimoni de diferents treballadors i treballadores en plans d’ocupació entrevistes exemplifiquen també la importància que ha tingut per a ells poder tornar a treballar. Aquest és el cas de T1, de 53 anys, nascut a Barcelona. Durant els anys previs a la crisi va estar molt temps com a ajudant de l’encarregat a una obra i després muntant sostres en una empresa del seu germà. L’any 2010 es va quedar a l’atur i des d’aleshores ha viscut gràcies a l’atur i diferents ajuts que ha anat esgotant, fins que a finals de 2016 va ser contractat per treballar a un pla d’ocupació per dedicar-se a la neteja viària. El contracte va ser d’un any amb un sou de 1.068 euros mensual, “pagas incluidas, todo prorrateado”, assegura. Preguntat sobre com valorar aquesta experiència explica:

La relación con los compañeros de trabajo ha sido magnifica, gratificante, muy, muy buena. Me ha servido para volver a sentirme persona, cuando digo persona digo útil a la sociedad, sentirme que estoy valorado otra


83

vez, que participó en la sociedad, que no estoy metido en mi casa o recibiendo una cantidad de dinero de 426 euros, que no te sirve para nada, que siento que me la han regalado como una limosna. Me hace sentirme útil como persona, hago algo por la sociedad y por supuesto lo hago para mí. ¡Qué hago yo levantándome por la mañana sin tener un objetivo! Sin tener nada que hacer. ¿Qué hago? (T1, 53 anys, anteriorment treballador de la construcció, ara en un pla d’ocupació de neteja viària, comunicació personal, 22/02/2018)

O1, que havia perdut un bar que havia aconseguit posar en marxa amb els estalvis fets durant molts anys. Quan va perdre el bar va trobar feina a través d’un pla d’ocupació durant un any. També valora molt positivament l’experiència, sobretot pel fet d’haver pogut fer xarxa social.

Un año he estado, pero he estado muy bien, porque aparte de lo económico, psicológicamente me ha ido muy bien. Me ha ido muy bien, porque hay gente que he conocido que me ha ayudado psicológicamente y me voy con muchos compañeros, muchos conocidos, pero me llevo 3 o 4 personas muy importantes para mí. (O1, 59 anys, anteriorment havia treballat en feines de neteja a casa i oficines, durant 11 anys va tenir un bar que va haver de tancar, i ara acaba un pla d’ocupació, comunicació personal, 22/02/2018)

Per altra banda, una de les queixes més escoltades durant les entrevistes a treballadors i treballadores en plans d’ocupació és en relació a la falta de compromís amb la feina d’altres companys seus i la necessitat que millori el procés de selecció.

Hombre, yo entiendo que los planes de ocupación son para gente con mucho tiempo en paro, pero también tendrían que valorar un poquito a las personas que trabajan y a las que no. Porque yo en este plan que he entrado hay cada perro, pero perro… Uf, son muy gandules. Y hay gente que quiere currar y gente que no curra. Yo creo que eso también lo tendrían que mirar un poquito ¿no? (R., 52 anys, anteriorment treballador de l’hostaleria, ara en una empresa multiserveis fent feina de neteja a través d’un programa Plus, comunicació personal, 22/02/2018)

Cooperativisme L’economia social i solidaria és una de les formes que des de l’Ajuntament de Barcelona es volen prioritzar per intervenir en els territoris més afectats per la crisis i la precarietat laboral. Dins d’aquest marc, les cooperatives són una de les figures jurídiques més rellevants. Malgrat aquest interès, i durant les entrevistes detectades vam trobar diferents testimonis de professionals de la intervenció social (coordinadors de casals, responsables de projectes de inserció sociolaboral) que van descriure els límits amb els que s’han hagut d’enfrontar per tal d’implementar projectes dirigits a promoure formes cooperatives d’economia local. De fet, la creació de cooperatives no s’identifica com a una prioritat procedent de la pròpia població afectada per l’atur i la precarietat laboral. D’altra banda, algunes expressions associatives ja presents al territori, interessades en constituir-se com a cooperativa, com és el cas de l’Assemblea d’Aturats de Nou Barris, posen en evidència altres dificultats. Eloy Navarro descriu problemes com la manca d’una mentalitat “cooperativista” entre els veïns i les veïnes de Nou Barris, a obstacles de natura més burocràtica.


84

6. Conclusions La crisi i la forma com s’ha donat la recuperació econòmica han accentuat la degradació del mercat del treball: temporalitat, parcial, externalització, pobresa laboral. L’especialització en l’economia de serveis, i especialment el turisme, en un context global de major competència i pressió perquè les empreses baixin costos laborals, fa que la devaluació del treball es tendeixi a produir allà mateix on es fa l’activitat (no tant per la via de la deslocalització) sinó reduint salaris, intensificant el treball i flexibilitzant la mà d’obra. Especial incidència en sectors i activitats molt feminitzades. Per altra banda, La creixent presència de noves activitats vinculades a l’economia col·laborativa enforteix els processos de desregulació i economia submergida, que accentua els processos de precarització laboral. Així, la precarietat s’estén com un procés de degradació de les condicions laborals, més que com a simple afectació a determinats col·lectius, i es converteix en tendència cada cop més present. El canvi de model productiu incideix també en les estructures sindicals, a les quals els hi resulta cada cop més difícil incidir en la defensa dels drets laborals. Els models de sindicalisme territorials no sembla que estiguin sent fàcils de posar en marxa, per la pròpia base que constitueix l’activisme sindical: el/la delegat d’empresa. Altres fórmules no són tan fàcils de crear (més enllà de la idealització d’experiències menors). Els ajuts a la recerca de feina són importants, però els seus professionals cada cop es veuen atenent reiteradament a les mateixes persones, per la situació d’inestabilitat del mercat laboral. La qual cosa indica que cal una atenció específica a les persones que estan treballant en aquestes condicions, que cada cop són més. La situació de precarietat cada cop afecta a més població de Barcelona, però l’Ajuntament té competències insuficients per corregir les dinàmiques empresarials internes, però pot fer coses importants: assessorar, mediar, sensibilizar, posicionar en l'opinió pública certes idees, generar i difondre informació, ajudar en l'aterratge territorial de les organitzacions sindicals, incidir en altres àmbits (com inspecció de treball). La precarietat no és només laboral, condiciona molts altres aspectes de la vida de la població: alimentació deficient, condicions d’habitatge (pisos compartits en males condicions i que reprodueixen situacions de violència,...), dificultats educatives, fragmentació social que destrueix teixit social,... La precarietat és, de fet, un dels factors clau que incideix en la vulneració de drets fonamentals de la població. Uns i altres factors es retroalimenten donant lloc a una població cada cop més vulnerable. Així mateix, la precarietat constitueix un dels trets característics de les transformacions contemporànies del mercat laboral. Tot i així, les seves manifestacions, encara que transversals a molts sectors laborals (públics, privats, o del tercer sector) no són homogènies. Les dades recollides al llarg de l’estudi denoten una diversificació dels efectes, amb conseqüències més o menys greus, dependent de factors com el nivell de qualificació en el mercat de treball, el gènere i l’estatus legal. D’aquesta manera, els efectes de les transformacions dels mercats laborals es manifesten de maneres diferents als diversos territoris, d’acord amb la posició que un determinat barri o districte ocupa a la jerarquia territorial urbana (que és material i simbòlica al mateix temps) i la funció que compleix dins del sistema metropolità al seu conjunt (Wacquant, 2007). Quan un districte serveix com a jaciment de mà d’obra escassament qualificada, o de població expulsada del mercat laboral formal, la precarietat es manifesta evidentment en les seves formes més dramàtiques. A més a més, dins del mateix territori “estigmatitzat” es poden reconèixer nivells més o menys greus de vulnerabilitat, segons el gènere i l’estatus legal del/la treballador/a. Es creen d’aquesta manera diferents perfils en els que es creuen diferents variables de gènere, edat, ètnia, trajectòria laboral. La ruptura dels mecanismes tradicionals de mobilitat social i la pèrdua de drets (no només laborals, sinó també socials) comporta el desenvolupament de noves estratègies de supervivència, com revelen les dades empíriques recollides. Aquestes estratègies tenen a veure principalment amb la realització d’activitats informals, o la progressiva “dependència” de les prestacions socials, i al desenvolupament o reforç de llaços socials de múltiples tipus (en alguns casos, en sentit de deriva identitària de tipus nacionalista, però en la majoria dels casos es tracta de llaços i vincles que s’originen en les relacions de veïnatge).


85

Donada la falta d’un sistema de seguretat social adequat a les transformacions que s’estan produint, capaç de donar seguretat en un context econòmic de flexibilitat (el sistema de l’anomenada “flexicurity”), i les dificultats del sindicalisme tradicional per fer front als processos de deteriorament laboral que s’està experimentant, el que poden fer les administracions públiques locals, buscant la implicació dels mateixos sindicats i del teixit associatiu local, és afavorir processos d’empoderament individual i col·lectiu en aquells territoris. Això es pot dur a terme a través de la potenciació de les iniciatives comunitàries i dispositius orientats a la recerca d’ocupació i atenció sòcio-laboral. En aquest context calen però iniciatives innovadores que afrontin com a principal eix d’actuació el problema dels drets laborals i conseqüències que en un sentit ampli està provocant la precarietat laboral. Per tant, és absolutament pertinent que l’Ajuntament faci seva la preocupació estratègica davant l’extensió de la precarietat. La proposta de creació de punts d’informació i defensa dels drets laborals d’iniciativa municipal consorciada amb les organitzacions sindicals i el teixit veïnal propi de cada districte pot esdevenir una recurs innovador per ajudar en la lluita contra la precarietat laboral. Aquests equipaments poden contribuir a realitzar accions informatives i divulgatives sobre drets laborals bàsics, dins i fora del mateix local; brindar assessorament laboral; establir vincles de col·laboració amb la Inspecció de Treball per facilitar les tasques de denúncia i vigilància de vulneració de drets laborals; així com disposar d’informació permanentment actualitzada sobre l’evolució del mercat laboral i les condicions de treball a les quals està accedint la població d’un determinat territori. Així, el Projecte Nou Barris Treball Digne pot esdevenir una plataforma oportuna sobre la qual començar a desplegar un conjunt d’actuacions en defensa dels drets laborals dels col·lectius més precaritzats en un dels districtes més castigats per la crisi iniciada el 2008 com és Nou Barris.


86

7. Referències bibliogràfiques Allison, A. (2013). Precarious Japan. Durham and London: Duke University Press. Amable, M. (2009). La precariedad laboral y su impacto en la salud. Un estudio en trabajadores asalariados de España.

Universitat Pompeu Fabra. Universitat Pompeu Fabra (UPF). Anderson, B. (2010). Migration, immigration controls and the fashioning of precarious workers. Work, Employment

and Society, 24(2), 300-317. Anner, M., Bair, J., & Blasi, J. (2013). Toward Joint Liability in Global Supply Chains: Addressing the Root Causes of

Subcontracting Networks. Comparative Labor Law & Policy Journal, (1), 1-43. Barbier, J.-C. (2004). A Comparative Analysis of "Employment Precariousness" in Europe. In M.-T. Letablier (Ed.),

Learning from Employment and Welfare Policies in Europe (pp. 1-16). European Research & Policy (Xnat) and Economic & Social Research Council (ESRC).

Barbier, J.-C. (2005). La précarité, une catégorie française à l'épreuve de la comparaison internationale. Revue Française de Sociologie, 46(2), 351-371.

Barchiesi, F. (2011) Precarious Liberation: workers, the state, and contested social citizenship in post-apartheid South Africa. Albany: SUNY Press.

Bardasi, E., & Francesconi, M. (2004). The impact of atypical employment on individual wellbeing: Evidence from a panel of British workers. Social Science and Medicine, 58(9), 1671-1688.

Benach, J., & Muntaner, C. et. al. (2010). Empleo, trabajo y desigualdades en salud: una visión global. Barcelona: Icaria Editorial.

Benach, J., Vives, A., Amable, M., Vanroelen, C., Tarafa, G., & Muntaner, C. (2014). Precarious employment: understanding an emerging social determinant of health. Annual Review of Public Health, 35, 229-53.

Cañada, E. (2015). Las que limpian los hoteles. Historias ocultas de precariedad laboral. Barcelona: Icaria Editorial. Cañada, E. (2016). Externalización del trabajo en hoteles. Impactos en los departamentos de pisos. Barcelona: Alba

Sud Editorial. Cañada, E. (2018). Too precarious to be inclusive? Hotel maid employment in Spain. Tourism Geographies, (preview).

Doi: http://doi.org/http://dx.doi.org/10.1080/ 14616688.2018.1437765. Cano, E. (2004). Formas, percepciones y consecuencias de la precariedad. Mientras Tanto, (93), 67-81. Cano, E. (2007). La extensión de la precariedad laboral como norma social. Sociedad Y Utopía. Revista de Ciencias

Sociales, (29), 117-137. Carrasquer, Pi., & Torns, P. (2007). Cultura de la precariedad: conceptualización, pautas y dimensiones. Una

aproximación desde la perspectiva de género. Sociedad Y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, (29), 139-156. Coe, N. M. (2015). Labour and global production networks: mapping variegated landscapes of agency. In K. Newsome,

P. Taylor, J. Bair, & A. Rainnie (Eds.), Putting Labour in its Place. Labour Process Analysis and Global Value Chains (pp. 171-192). London: Macmillan Education - Palgrave.

Cranford, C., Vosko, L., & Zukewich, N. (2003). Precarious employment in the Canadian labour market: A statistical portrait. Just Labour, 3(Fall), 6-22.

European Commission. (2005). Precarious Employment in Europe: A Comparative Study of Labour Market related. Informe final del proyecto ESOPE (Dirección General de Investigación e Innovación). Luxemburgo, Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas. <http://cordis.europa.eu/pub/citizens/docs/kina21250ens_final_esope.pdf>.

Evans, J., & Gibb, E. (2009). Moving from Precarious Employment to Decent Work. Gneva. Ferrie, J. E., Westerlund, H., Virtanen, M., Vahtera, J., & Kivimki, M. (2008). Flexible labor markets and employee

health. Scandinavian Journal of Work, Environment and Health, Supplement, (6), 98-110. Fudge, J. (2012). Precarious migrant status and precarious employment: The paradox of international rights for

migrant workers. Comparative Labor Law and Policy Journal, 34(1), 95-132. Fudge, J., & Ownes, R. (2006). Precarious Work, Women, and the New Economy. Portland, OR: Hart Publishing. Hardy, J. A. (2017). (Re)conceptualising precarity: institutions, structure and agency. Employee Relations, 39(3), 263-

273. Julià, M. (2016). Precarització de les condicions d'ocupació a la Unió Europea. Precarietat, informalitat, i associació

amb la salut. Universitat Pompeu Fabra.


87

Kalleberg, A. L. (2009). Precarious Work, Insecure Workers: Employment Relations in Transition. American Sociological Review, 74(1), 1-22.

Kalleberg, A. L. (2014). Measuring Precarious Work. A working paper of the EINet Measurement Group. Kalleberg, A. L. (2016). Good jobs, bad joobs. In S. Edgell, H. Gottfried, & E. Granter (Eds.), The SAGE Handbook of the

Sociology of Work and Employment (pp. 111-128). London: SAGE. Kountouris, N. (2012). The legal determinants of precariousness in personal work relations: A European perspective.

Comparative Labor Law and Policy Journal, 34(1), 21-46. Lewchuk, W., Clarke, M., & De Wolff, A. (2008). Working without commitments: Precarious employment and health.

Work, Employment and Society, 22(3), 387-406. Lewchuk, W., Wolff, A. de, King, A., Polanyi, M., de Wolff, A., King, A., & Polanyi, M. (2003). From job strain to

employment strain: health effects of precarious employment. Just Labour, 3, 23-35. McCann, D., & Fudge, J. (2017). Formas inaceptables de trabajo. Un modelo multidimensional. Revista Internacional

Del Trabajo, 136(2), 147-187. McKay, S., Jefferys, S., Paraksevopoulou, A., & Keles, J. (2012). Study on Precarious work and social rights. Carried out

for the European Comission. Final Report (VT/2010/084). London: Working Lives Research Institute, Faculty of Social Sciences and Humanities, London Metropolitan University.

Olsthoorn, M. (2014). Measuring Precarious Employment: A Proposal for Two Indicators of Precarious Employment Based on Set-Theory and Tested with Dutch Labor Market-Data. Social Indicators Research, 119(1), 421-441.

Porthé, V., Benavides, F. G., Vázquez, M. L., Ruiz-Frutos, C., García, A. M., Ahonen, E., … Benach, J. (2009). La precariedad laboral en inmigrantes en situación irregular en España y su relación con la salud. Gaceta Sanitaria, 23(SUPPL. 1), 107-114.

Quinlan, M., & Bohle, P. (2004). Contingent work and occupational safety. In J. Barling & M. Frone (Eds.), The Psychology of Workplace Safety (pp. 81-105). Washington, DC: American Psychological Association.

Recio, A. (2007). Precariedad laboral: reversión de los derechos sociales y transformación de la clase trabajadora. Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, (29), 273–291.

Rodgers, G. (1989). Precarious work in Western Europe: The state of the debate. In G. Rodgers & J. Rodgers (Eds.), Precarious jobs in labour market regulation. The growth of atypical employment in Western Euorope (pp. 1-16). Brussels: International Institute for Labour Studies.

Serrano, M., Xhafa, E., Webster, E., & Bischoff, C. (2010). Strategies for Closing the Representation Gap in Micro and SmallEnterprises (Working Paper No. 10). Geneva.

Shin, K. Y. (2013). Economic Crisis, Neoliberal Reforms, and the Rise of Precarious Work in South Korea. American Behavioral Scientist, 57(3), 335-353.

Standing, G. (2011). The Precariat. The New Dangerous Class. London: Bloomsbury Academic. Standing, G. (2014). A Precariat Charter: from denizens to citizens. London - New York: Bloomsbury Academic. Tompa, E., Scott-Marshall, H., Dolinschi, R., Trevithick, S., & Bhattacharyya, S. (2007). Precarious employment

experiences and their health consequences: towards a theoretical framework. Work (Reading, Mass.), 28(3), 209-224.

Vives, A., Amable, M., Ferrer, M., Moncada, S., Llorens, C., Muntaner, C., … Benach, J. (2010). The Employment Precariousness Scale (EPRES ): psychometric properties of a new tool for epidemiological studies among waged and salaried workers. Occupational and Environmental Medicine, 67(8), 548-555.

Vives, A., González, F., Moncada, S., Llorens, C., & Benach, J. (2015). Measuring precarious employment in times of crisis: the revised Employment Precariousness Scale (EPRES) in Spain Medición de la precariedad laboral en tiempos de crisis: versión revisada de la Escala de Precariedad Laboral en España. Gaceta Sanitaria, 29(5), 379-382.

Vosko, L. F. (2006). Precarious employment: Towards an improved understanding of labour market insecurity. In Precarious employment: Understan- ding labour market insecurity in Canada. Montreal: McGill-Queen's University Press.

Vosko, L. F. (2010). Managing the Margins. Gender, Citizenship, and the International Regulation of Precarious Employment. Oxford: Oxford University Press.

Wacquant, L. (2007). Territorial Stigmatization in the Age of Advanced Marginality. hesis Eleven. 91(1): 66-77. Wright, E. O. (2016). Is the Precariat a Class? Global Labour Journal, 7(2), 123-135.