VALLDOREIX I LES PLANES COMENCEN LA FESTA MAJOR Plana 16

US 4 CANTONS , Divendres, 5 de setembre de 1991 Setmanari independent de SANT CUGAT DEL Vuits 225 ptM

L empresa Lucas redueix 2 5 0 treballadors de la plantilla La setmana que ve es far pblica La multinacional nord-americana la llista dels treballadors afectats desvia el 60% de la inversi

per l'expedient de regulaci prevista per a Sant Cugat Restaurat el monument a Rafael Casanova

- Sant Cugat-

El monument de Rafael Casa-nova situat a la plaa dels Pasos Catalans de Sant Cugat ja est testaurat, desprs que en l'ofrena floral de l'Onze de Setembre de l'any passat ofers un lamentable aspecte. Els desperfectes, que els va causar un grup ultradreta fa ms de sis anys, no s'han arreglat fins fa pocs mesos. Dijous, amb motiu de la Diada, el bust estar en perfectes condicions perqu els santcugatencs puguin anar a homenatjar el defensor de Barcelona durant la invasi de les tropes de Felip V, el 1714. Al municipi, reivindicaci i folklore marcaran la celebraci. Plana 11

ELS 4 CANTONS canvia la seu de la redacci

Cl Sant Antoni, 15 Tel.: 589 62 82

Plana 28

#

La nova rotonda del carrer Csar Martinell ofereix aquest aspecte. Alfons, la nova rambfo que est desplaada As metres del seu traat actual. Foto: AVE BELTRAN

La rambla del Celler ja pren la seva nova forma

Plana 8

Aquesta e's la plantilla de la temporada 1991-98 del Sant Cugat Esport. Foto: AVE fE/TRAM

El Sant Cugat Esport aspira a tot en el seu retorn a primera catalana piana33

Ja ha sortit el nmero 10 de la revista

GAUSAC MONOGRFIC: LES EXCAVACIONS ARQUEOLGIQUES AL MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLS DOCTAVI (1993-1994). LA FORTALESA ROMANA, LA BASLICA I LA IMPLANTACI DEL MONESTIR (3r Premi GAUSA de recerca).

2 ELS

HS4CANT0>S I

El tema de la

hetmana Divendres, 5 de setembre de 1997 Ets grans temes de Sant Cugat per ai 9 7 / 9 8

La nova rambla del Celler t ara aquest aspecte, quinze metres ms enll del traat actual. Foto: AVE BELTRAN Ek consells de districte 'renaixeran' amb noves reformes. Foto: E4C

Aix ser la temporada que comena Les obres del centre i la poltica de descentralitzaci marcaran el curs

La rentre del curs a Sant Cugat tor-nar a posar damunt la taula qes-tions que havien quedat a la nevera a causa del parntesi estiuenc. On no

hi ha hagut interrupci per vacan-ces ha estat a les obres. Els pocs vens que s'han quedat al municipi han hagut de compartir la calor amb

els treballs que s'estan fent a diver-sos punts del municipi. De totes les que s'estan duent a terme, i per la seva Importncia al municipi, les de

la rambla del Celler sn les que en-capalen aquest reps de l'estat de la qQesti santcugatenca per a aquesta temporada.

JOFRE LLOMBART - Saat Cugat -

A finals d'aquest mateix any ha d'acabar el primer gran pla que forma part del projecte global de connexi entre la rambla del Celler i Francesc Maci, a l'entorn del Mones-tir. Es tracta de la complexa operaci urbanstica de "tras-lladar" la rambla del Celler uns quinze metres ms enll del seu traat habitual. Aix s el que s'est fent des de fa tres mesos i que, tericament, ha de concloure en un termini mxim de quatre ms. A partir d'aqu, i dins d'aquest mateix curs, l'Ajuntament t previst donar el tret de sortida a una altra obra de gran magnitud: l'aparcament del vial de con-nexi, que anir a sota de la polmica infraestructura. Els treballs pel vial en si, l'autn-tic eix central del projecte que actuar com a desviador del trnsit, no comenaran fins a

finals del 1998. Tot plegat haur d'estar a punt el 1999 perqu el centre histric de Sant Cugat sigui per als via-nants. Parallelament i per a aquesta temporada es co-menar a posar fil a l'agulla a altres projectes relacionats amb el mateix objectiu. Aix, co-menar a prendre vida l'eix verd, s a dir, el gran passeig arbrat que enllaar l'entorn del Monestir amb el parc de la Pollancreda, que tamb s'am-pliar. A ms, les obres per fer noms per a vianants els car-rers Sabadell i Anselm Clav comenaran en poques setma-nes. La temporada 97/98 tam-b tindr altres cites urbans-tiques importants: s'acabar de fer el barri de Coll Fava (amb el complex residencial de Las Lunas), s'acabar de construir la promoci 96 de Promusa a Can Mag i es coneixeran dues incgnites, la ubicaci defini-tiva de l'estaci vallesana del TGV i el contingut definitiu

del complex que Stim Batir vol fer al parc de la Guinardera.

Descentralitzaci

Desprs de mesos d'inter-rupci, els plens dels consells de districte tornaran a em-prendre el seu funcionament normal, un cop finalitzades de-finitivament les converses en-tre l'alcalde i les associacions de vens. Segons les ltimes previsions del mateix Joan Aymerich, les sessions plen-ries es reiniciaran aquest ma-teix mes. Abans s'haur de passar per dos trmits: convo-car els representants de tots els partits a la comissi infor-mativa de descentralitzaci i aprovar les modificacions ne-cessries al ttol cinqu del ROM (reglament orgnic mu-nicipal) perqu es puguin rea-litzar les reformes anunciades per Aymerich, s a dir, la in-clusi d'un portaveu de cada partit i crear comissions de tre-

ball sobre temes concrets. Parallelament, continuaran

sent notcia els processos de le-galitzaci del districte de les Pla-nes i del barri de Sol-Aire, tots dos sotmesos a complexes aven-tures burocrtiques que han de finalitzar amb la normalitzaci

de les seves situacions. A Vall-doreix i Mira-sol destacar la construcci del nou Centre d'Assistncia Primria que ha de donar cobertura als dos dis-trictes i que ha de reduir la sa-turaci en la qual a vegades es troba el CAP del Centre.

S I S T E M E S DE S E G U R E T A T COMPLEMENTS DOHTICSI DE NOTECCI

5 !f -

C Z 5

SERVEIS Sistemes seguretat

Portes b l i ndades i cuirassades Caixes fortes

Claus mestres V i d e o portes

C i r cu i t tancat de T V Sistemes con t ra icendis

Cont ro ls d 'accs Au tomat i smes per a portes

Sistemes d 'a la rma sense f i l (via rdio) Av. Alfons Sala, 50. Tel. i Fax 589 17 99

Sant Cueat del Valls

Setmana ELS / C A Y I W S Divendres, 5 de setembre de 1991

Els grans temes de Sant Cugat per al 97/98

Ensenyament Secundari: dilluns 1 5 comena Pany 2

El Centre Cultural portar 'Cegada de Amor - Sant Cagat -

Ensenyament i cultura esta-ran definits aquesta tempora-da per la consolidaci. Si l'any passat per aques tes dates tot eren incgnites sobre com ani-ria el primer curs de l'aplicaci de l 'Ensenyamen t Secundari Obligatori, ara, el setembre de 1997, la comuni ta t escolar t l'obligaci de mantenir el ni-vell adquirit la temporada pas-sada. Amb aquest repte damunt la taula, el curs 97/98 ha de veu-re com es d e s e n v o l u p e n les obres previstes al mapa escolar de la Generalitat. Aix, l'any 98 ser segurament el que veur nixer el nou edifici de l'esco-la Collserola tancant d 'aques-ta manera un llarg procs que ms d'una vegada ha enfrontat pares amb l'administraci local i autonmica. La resta de pro-jectes sembla que trigaran una mica ms a arribar. Ks la cons-trucci d'una nova escola a Tor-re Blanca, a prop de l'avinguda Gaud. El centre educatiu ser

d'educaci primria i aix per-metr la conversi de l'actual C E I P Pla i Farreras en el quart institut d ' E S O del municipi. I ja en e s tud i s ms super iors , aquest ser el primer any que en t r a r en f u n c i o n a m e n t la Universitat Lliure de Catalu-nya, amb seu central a Sant Cu-gat. A l 'octubre s'iniciaran les classes corresponents a la lli-cenciatura de cincies de la sa-lut sense que finalment els seus p romotors hagin aconsegu i t que s'imparteixi la carrera de Medicina.

El futur dels museus

En l 'aspecte cultural, aques-ta mateixa setmana s'ha con-firmat que la l 'n i Europea, a travs del seu programa Feder, concedir a l 'Ajuntament els 96 milions de pessetes que ha-via demanat en concepte d'ajut per a la Casa Aymat. La xifra suposa la meitat del pressupost global per a la seu de l'escola catalana del Taps. L'arribada dels diners eu ropeus perme-

tran dona r l lum verda a les obres de reforma de la Casa Ay-mat. On no estan tan clares les coses s al m u s e u de Tor re Blanca. D e s p r s de l 'ofer ta l l anada per A y m e r i c h pe r obrir un deba t sobre el con-tingut del museu, ara s 'haur de prendre una determinaci definitiva pel complex. Ben a p r o p d e la mas ia d e T o r r e Blanca, el Centre Cultural ser notcia, segur, amb les seves s o r p r e n e n t s p rogramac ions . Dimarts es presenta la del pri-mer tr imestre. Tamb aques-ta temporada, la companyia La Cubana tancar la seva gira de Cegada de Amor al Teatre-Au-ditori. Tampoc no cal oblidar que aquest s l'any Ferrater. La comissi organitzadora t previst convocar un premi de poesia en honor de l'escriptor. L'agenda cultural de la ciutat tamb t penden t saber com es resol la p r o b l e m t i c a de l 'exposici Sant Cuga t Res-taura, desprs que el mes de juny fos inaugurada una mos-tra fora improvisada.

Tericament, aquest curs comenaran les obres al Collserola Foto E 4C

Els treballs per reformar ta Casa Aymat s'inicien aviat. Foto: F.4C

' 'S" '~ -V S

El Sant Cugat F.sportpivnitt /,/!

ELS /CANTONS Divendres, 5 de setembre de 1997 Setmana

Els g r a n s t e m e s de S a n t C u g a t p e r al 9 7 / 9 8

Les grans incgnites

Torre Negra i els seus roc/als: tothom vol que aquesta imatge sigui permanent. Foto: XAVIER l.ARRSA

Torre Negra: qu i com La preservaci de la zona continua incerta JKRE LLOMBART

En matria de Medi Ambient, a Sant Cugat fa mesos que hi ha un tema estrella, el futur de Torre Negra i els seus rodals. Desprs d'un any intens pel que fa al de-bat social i poltic, per sobretot marcat per la instncia presentada per Nnez per poder urbanitzar i per l'atac al Pi d'en Xandri -tam-b caldr estar pendents de la seva recuperaci, ara est arribant l'hora de prendre una decisi en ferm. Amb un estudi que propo-sa situar-hi un parc rural i la vo-luntat de tots els partits de no fer-hi ni una sola casa, aquest mateix

mes s'ha de reunir de nou la co-missi de seguiment per a la pre-servaci de la zona. L'objectu de la reuni ha de ser intentar con-sensuar l'aprovaci d'un avan de pla, el primer pas d'un llarg procs legislatiu que hauria de desem-bocar en una requalificaci de ter-renys. S'ha de pensar, per, en cas que finalment es requalifiqui, com s'indemnitzen els propietaris i qu es fa amb el Pla Territorial Me-tropolit que t previstos fins a tres vials a l'rea.

Segona fase de Residu Mnim

Juntament amb els altres dos municipis pilots en l'experincia,

Molins de Rei i Torroelles, Sant Cugat t anotat al calendari ini-ciar la segona fase de recollida se-lectiva de deixalles, conegut amb el nom de Residu Mnim. El plat fort d'aquesta nova etapa ser la planta de compostatge de Can Ca-lopa, que es comenar a cons-truir l'any que ve amb un pressu-post d'uns dos mil milions de pessetes. L'arranjament definitiu de l'estany dels Alous -que pas-sar a ser un nou punt de visita recomanada- i el desenlla defi-nitiu de la ms que polmica ben-zinera dels Tnels de Vallvidrera a la Floresta sn altres punts can-dents de l'agenda mediambien-tal del municipi.

'.akalde, en un acte electoral de 1995. Qui ocupar aquest lloc el 1999? Foto: E4C

El nom del substitut de Joan Aymerich

J.L. Sant Cugat -

Aymerich va tancar el curs anunciant que el 1999 deixaria el despatx d'alcaldia i que ja ha deixat la presidncia de Con-vergncia Democrtica per no intervenir en el procs d'elec-ci del seu successor. Feia anys que a Sant Cugat no s'obria tanta expectaci en el terreny poltic. Les incgnites sobre qui ser el substitut de l'alcal-de com a responsable de CDC i cap de llista de CiU planaran tota la temporada, tot i que tamb podria ser que s'acabs el curs amb els mateixos inter-

rogants. L'opini pblica local estar atenta als canvis dins el partit i dins la coalici.

Horitz: 1999

Segurament al juny se sabran ms coses sobre els caps de llis-ta de cada partit. I s que tam-poc estan tranquilles les aiges a altres formacions com s el cas del PSC, on encara no est clar si el seu actual primer se-cretari, Jordi Menndez, en-capalar la candidatura. A Ini-ciativa per Catalunya caldr estar pendents de la crisi que crtics i ribonians viuen a nivell nacional.

El drama de Lucas marcar les notcies econmiques

Entra en vigor el nou pla economico financer J.L.

- Sant Cagat -

Saber qu passar finalment amb la planta santeugatenca de Lucas-Varity ser una de les grans qestions econmiques que ms d'un cop aquesta tem-porada es faran les parts im-plicades en el conflicte que, a hores d'ara, ja ha obligat a re-tallar la plantilla en un 20 per

cent-passant de 1.350a 1.100 treballadors- i la inversi pre-vista en un 60 per cent. Aques-ta mateixa setmana, i amb sen-gles entrevistes a Rdio Sant Cugat, direcci i comit d'em-presa han demostrat que les se-ves posicions continuen ms que distanciades (ms infor-maci a la pgina 28). Per re-soldre el conflicte laboral, a les negociacions entre les dues

parts implicades s'hi ha d'afe-gir ara la decisi que des de Frana prenguin els responsa-bles de la multinacional. D'al-tra banda, les finances muni-cipals continuen sota la terpia del nou pla economicofinancer que aquest any ha de comenar a reduir els seus nmeros ver-mells. L'Ajuntament t actual-ment uns deu mil milions d'en-deutament.

Fins a tres entitats podrien canviar de seu CPA, CMSC i UESC busquen edificis

J.L.

Els nous projectes urbanstics de Sant Cugat afectaran dues im-portants entitats del municipi que tard o d'hora hauran de canviar de seu social. Es tracta del Centro Popular Andaluz i de la Uni Es-portiva Sant Cugat. El CPA est afectat per l'avinguda Francesc Maci, el traat del qual comprn

part de les seves dependncies. L'eixamplament de l'avinguda pla del Vinyet a l'alada de Francesc Moragas obligar a traslladar-se la UESC, qui haur d'abandonar la seu el proper octubre. Finalment, la mtica seu del Club Munta-nyenc de la plaa Barcelona, l'en-titat ms important de la ciutat, els ha quedat petita. Tamb es-tan en negociacions amb el con-sistori per trobar un nou local.

Voldria fer-me Subscriptor d'*J

EIS4CANT0NS

Poltica Divendres, 5 de setembre de 1V91

wmmmmmmmm

I n i c i a t i v a per C a t a l u n y a

IC descarta que la crisi de la direcci nacional amb IU els afecti La secci local aposta per la unitat malgrat existeixin diferncies

\ favor o en contra de les tesis de Jullo Anguita, simpatitzants ^ H H S H K l f g ' ^J^[gj^^^^!lllMllMllil||M A favor o en contra de les tesis de Jullo Anguita, simpatitzants o detractors de la particular estratgia del lder d'Izquierda Uni-da, els dirigents de la formaci local d'Iniciativa per Catalunya son partidaris de la unitat i el dinlog per evitar qualsevol escissi. Per a ells, malgrat les diferencies manifestes, el trencament definitiu entre fC i IU seria un "error tan estratgic com poltic".

GKNI LOZANO

La secci local d'Iniciativa per Catalunya a Sant Cugat ho t molt clar: la crisi que viu actual-ment la bona entesa entre Iz-quierda Lnida i Iniciativa a ni-vell nacional no afectar la forma-ci municipal. Tot i que les di-ferncies entre els membres di-rigents de la federaci a Sant Cu-gat sn no tan sols evidents sin obertament manifestes, els m-xims representants locals estan decidits a continuar treballant en el cam del dileg i les nego-ciacions. El portaveu d'IC a l'A-juntament de Sant Cugat, Fran-cesc Gods, assegura que una ruptura seria "un desastre" tant des del punt de vista estratgic com poltic. En els mateixos ter-mes s'ha expressat el coordina-

dor general de l'agrupaci mu-nicipal, Jos Fernando Mota, que ha destacat la importncia de mantenir la "pluralitat interna" de la formaci, per alhora in-tentant assolir el consens. En aquest sentit. Mota ha criticat el trencament de la disciplina de vot dels membres de Nova Es-querra, perqu creu en la lliber-tat d'opini per no en "la rup-tura de la d i sc ip l ina del vot majoritari". Per al coordinador d'IC a Sant Cugat "s molt trist haver d'arribar a les sancions per moltes vegades no hi ha ms re-mei". El portaveu de la secci local, Francesc Gods, per contra, discrepa del punt de vista de Mota i considera que el coordi-nador general d ' IL, Julio Angui-ta, hauria de donar "un nou cop de tim que el fes recuperar el sentit com", perqu segons ex-

A \AIKTH el treni iinunt. vrvi mm desgrcia per a tots", diu Mota. Foto: E4C plica, "la poltica de sancions no porta enlloc". Per a Gods el l-der d'IU est pecant d'un "ideo-logisme exagerat", mentre que per a Jos Fernando Mota les dis-crepncies entre IC i W a Cata-lunya noms responen a "es-tratgies diferents per crear una alternativa d'esquerres". Malgrat

que les divergncies entre els dos pilars fonamentals de la forma-ci local sn manifestes -Gods en la lnia riboniana i Mota en la del sector crtic-, tots dos sn par-tidaris del "cam de la unitat", tot i que no gosen negar que la si-tuaci els "preocupa" i centrar gran part del debat futur.

T r i b u n a l s

Tres periodistes declaren aquest mat per l'acusaci d'Aymerich a Castaneda

Ualcalde basa la demanda en dos articles de premsa R E D A C C I

- Sant Cugat -

Els periodistes Albert Mallot, de l Diari de Terrassa, Jofre L l o m b a r t d'Els 4 Cantons i Geni Lozano de Rdio Sant Cugat passaran aquest mat pel jutjat d ' ins t rucci nmero 3 de Rub en qualitat de testi-

monis pel 'cas Castaneda ' , on l 'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, acusa el regidor del PP, Eduardo Castaneda, de di-famar la seva persona. El fet q u e A y m e r i c h f o n a m e n t i aquesta acusaci en les decla-racions del poltic aparegudes en els mitjans de comunicaci locals i comarcals obliga el jut-

ge instructor a cridar els tres reporters a declarar. Joan Aymerich creu culpable

Castaneda d 'un delicte de di-famaci desp r s q u e , ara fa tres mesos, el regidor popular l 'acuss de nomenar "a dit" i sense respectar la llei l 'actual sotsinspector de la policia lo-cal, ngel Pastor.

O PP demana l'afiliaci per combatre ETA

"Miguel ngel creia profunda-ment en el Partit Popular. Nosal-tres tamb" (...) "Per tot aix, a tots aquells que, seguint l'exem-ple valent del nostre amic, vul-guin lluitar com ell (...), us animo a participar activament i a apro-par-vos a la nostra seu." Amb aquesta invitaci a la militncia activa, la presidenta de la secci local de les noves generacions del Partit Popular Francina de Be-neyto posava punt i final a un co-municat de repulsa contra la dar-rera vctima mortal d 'ETA. El grup municipal del PP ha distri-but aquest escrit juntament amb el nou butllet oficial del partit, on es pot trobar un escrit on es proposa aprofitar l'enlla de la in-fanta Cristina per reinstallar el monument local al rei Joan Car-les I, que va patir un atemptat ara fa set anys. En el nou mitj d'ex-pressi del partit, el vocal de la Junta Venal de Valldoreix, Pan-talen de Miguel, revifa la vella polmica de la independncia de Valldoreix, assegurant que "ms val anar sols que mal acompa-nyats", davant el maltractament que, segons ell, pateixen els vall-doreixencs per part de l'Ajunta-ment de Sant Cugat. / G.L.

Josep M.Via s el nou secretari de govern

Jofre Llombart

El santeugatenc Josep Maria Via s el nou secretari de govern de la Generalitat des de finals del mes de juliol, quan va substituir Joan Ignasi Puigdollers, que ara s'en-carrega de la Conselleria de Medi Ambient Via milita a C D C des del 1978 i ha estat cap de gabinet del Conseller de Sanitat i director de l'rea sanitria del Servei Ca-tal de la Salut. /.C.

M 5ervei NO!Preus

MX/M/QUa|itat i ara nou establiment a la plaa Dr. Galtes

CENTRE DE LA IMATGE PI. Dr. Galtes, 9 - C. Santa Maria, 14

Tel. 675 56 7 4 - T e l . 675 57 24 E-mail: zoom@lix.intercom.es

Sant Cugat del Valls

DIA del fotgraf (divendres)

29 ptes. + IVA Cpia 10x15 brillant: en revelar el rodet entregat i recollit el mateix dia

12 fotos + revelat 24 fotos + revelat 36 fotos + revelat

718 + IVA 1.066 +IVA 1.414 +IVA

Revelat en 1 hora ^ ^ _ pw*. copia + IVA

mkm (cpia 10x15) j ^ Z amb un rodet 135/24

I R exposicions de regal o un J B B J magnfic lbum i un val per M l f a 1 ampliaci 15 x 20 ^ ^ ^ ^ (minim 12 fotos per rodet) 12 exposicions + revelat 790 + (VA 24 exposicions + revelat 1.210 + IVA 36 exposicions + revelat 1.630 + fVA

ELS /CANTONS Divendres, 5 de setembre de 1997 Poltica f f de s e t e m b r e

ERC i CiU volen una Diada amb "ms contingut"

Actuaran els castellers, els bastoners i FEsbart La jornada d'aquest 11 de setembre es pre-

para a Sant Cugat sense cap novetat desta-cada. El monument en memria de Rafael Ca-sanova que hi ha a la placa que porta el mateix nom t una placa nova. L'alcalde, Joan Ay-merich, creu que la celebraci ha de tenir en-guany un sentit especial. ERC s'ha afegit a la proposta. L'any passat ja ho van anunciar en

fer la tradicional ofrena f loral: el monument mereixia una restauraci que f inalment ha arribat. El debat sobre la nova llei del catal ser, potser, l'nic punt de discussi en un dia en qu se celebra el vint aniversari de la histrica manifestaci en la qual un mil i i mig de catalans reclamaven "l l ibertat, am-nistia i Estatut d'Autonomia".

NGELS CASTUERA

L'alcalde ha demanat a tots els santcugatencs que surtin al carrer i manifestin la identitat catalana durant la jornada de l ' l i de se-tembre. "Qualsevol ajuda s bona: les senyeres o les cartes en catal als bars i restaurants sn exem-ples d'aix", ha dit Aymerich. L'alcalde est "convenut del re-trocs en l's de la llengua catala-na, i una jornada com aquesta s'ha d'aprofitar per fer reivindicacions". Ara que el monument a Rafael Casanova est restaurat, creiem que la festa de la Diada ha de te-nir ms mfasi perqu, per pri-mera vegada, tenim un lloc dig-ne on homenatjar aquest patriota",

va declarar Eduard Pomar, presi-dent de la secci local d 'ERC. en una roda de premsa. Pomar va fer una crida a tots els santcugatencs perqu participin en l'ofrena flo-ral que faran els membres del par-tit el proper dijous, a 2/4 de deu del mat a la plaa dels Pasos Ca-talans.

El portaveu d 'ERC a Sant Cu-gat, Jaume Busquets, va insistir que "farem el mxim esfor per mantenir aquest caire reivindica-tiu", va dir, "fins que Catalunya recuperi la seva sobirania com a naci integrada a Europa i reper-cuteixi en una millora dels sis mi-lions de ciutadans que hi viuen". La secci s'adhereix a l'acte per la unitat de la llengua que els Amics de la Unesco faran el dia

Blll: l l l l*l l l if

19 de setembre al ("entre Cultu-ral.

Unitat de la llengua

"Creiem que ha de ser un orgull per a tots els santcugatencs que un acte en homenatge a la nostra llengua hagi estat iniciativa d'un grup santeugatenc". va remarcar Busquets. "Ens agradaria no ser els nics a adherir-nos". Jaume Busquets presentar una moci d'Esquerra Republicana en el pro-per ple a favor de la unitat de la l lengua que ja t el suport de Convergncia i Uni.

La viglia de la Diada, com ja s tradici, la secci local de Con-vergncia Democrtica de Cata-lunya ha organitzat un acte a la

/ />s sardanes tamlx t au marta/ llotgeta del Monestir. El grup Peix Fregit oferir un concert d'hava-neres a partir de les 10 de la nit. Els actes de celebraci de la Dia-da continuaran el dia 11 amb l'o-frena floral que es far al monu-ment Rafael Casanova. A les 12 del migdia, es far un acte insti-tucional a la plaa de Barcelona, on

a t a i

fa Diada del 1995. Foto: E4C l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay-merich, far un parlament. Els cas-tellers, els bastoners, els gegants Joan i Marieta i les sardanes com-pletaran les activitats oficials pre-vistes. A ms, el Casal d'Avis de la Floresta far un dinar de germanor per a unes 200 persones al Centre Social i Sanitari.

* 4 Joan Aymerich

CiU "Encara que es digui el con-

trari, estem anant enrere d'a-cord amb altres anys pel que fa a l's del catal", explica Joan Aymerich en representaci de la coalici CiU. La Diada d'a-quest any ha de ser especial, se-gons Aymerich, perqu "s'ha de recordar aquella histrica jor-nada del 1977". L'alcalde creu que a la Diada d'aquest any s'ha de reflexionar precisament en els aspectes de debat que plan-teja la nova llei de l's del catal que es debat al Parlament. /.C.

p*

Eduard Pomar

ERC La llei que s'est debatent ac-

tualment al Parlament encara no permet "viure plenament en ca-tal", segons assegura el presi-dent de la secci local d 'ERC, Eduard Pomar. Existeixen man-cances en aspectes "clau de la vida quotidiana, com ara l'eti-quetatge, el comer o la inds-tria", i per tant, si ara s'hagus de votar tal i com estan les converses, "nosaltres no podrem votar-hi a favor", reconeix Pomar. Per aix, confien que d'ara en endavant s'admetin alguns canvis./ G.L.

Maria San sa

PSC "La llei del 19X3 va ser cl resul-

tat de molts treballs i per tant s suficient fer-ne una relectura". Sn paraules de la regidora de la secci local del PSC, Maria San-sa, que aposta per l'actualitzaci de la llei vigent. Sobre la dispo-nibilitat lingstica, tema de debat intens entre CiU i socialistes, San-sa creu que "han vingut a la nos-tra i acceptant que es pugui aten-dre amb la llengua que vulgui". "L'nica cosa que ens fa por", ex-plica, "s el que faci el govern central amb la nova llei"./ C L .

Jaume Tarrag

PP El Partit Popular no es posicio-

na sobre la nova llei del catal perqu creu, segons explica cl portaveu Jaume Tayag, que "no s un tema municipal i per aix noms podem dir que aca-tarem all que decideixi el Par-lament". "Posicionar-se no s la nostra missi", assegura Jaume Tarrag, sin la de "vetllar pels interessos dels ciutadans". En qualsevol cas, el portaveu mu-nicipal del PP dna ple suport a les tesis dels diputats del seu par-tit al Parlament./ G.L.

Francesc Gods

IC El portaveu d'Iniciativa per Ca-

talunya a Sant Cugat, Francesc Gods, creu que "era necessari adequar la llei de normalitzaci lingstica a la realitat", i aix pas-sa per fer, com a mnim, una re-forma del text redactat l'any 1983. La secci local d'IC considera que existien algunes mancances en terrenys com el laboral o el jurdic, de manera que la reforma era "molt necessria". Gods ha cri-ticat tamb l'actitud adoptada pel PP en aquest debat al Parlament de Catalunya./ G.L.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqem al seu pressupost. Vehicles amb les ltimes innovacions i el mxim confort.

LLOGUER D ' A U T O C A R S

SatbuS A n y s i q u i l m e t r e s d ' e x p e r i n c i a

Tel S M I I M

8

US 4 CANTONS

Entorn Divendres, 5 de setembre de 1991

T r a n s p o r t s

Els peatges dels Tnels i de PA-7 costen menys per la rebaixa de l'IVA

La mitjana de la reducci ha estat del 5,5% Amb la tornada de les vacances, els conductors d'ut i l i tar is s'han t robat amb una agradable notcia: els peatges de les autopistes sn ms econmics des del pr imer dia de se-tembre. En el cas dels tnels de Val lvidrera, la rebaixa s ms alta que a la mitjana dels peatges de Catalunya. Circular pels tnels en hora vall costar 360 pessetes, i fer-ho en ho-rari normal, 410. El peatge de l'A-7 es queda en 205.

- Sant Cugat -

Abaratir cl preu de l'IVA en els preus dels peatges de les auto-pistes era una de les rei\ indica-einns que ( Jiin ergncia i l ni havia posat damunt la taula al Partit Popular pei "garantir el pac-te de

ELS /CANTONS Divendres, 5 de setembre de 1991 Entorn

S e r v e i s U r b a n s

L'Ajuntament gasta 2 0 0 milions en el nou sistema de recollida de residus

Els 625 nous contenidors tenen una capacitat 3 vegades superior G E N I LOZANO Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat ha invertit 200 milions de pes-se tes en l ' adquis ic i de 625 nous contenidors d'escombra-ries, j u n t a m e n t amb tres ca-mions de crrega lateral i un al-tre amb funcions de neteja, tots ells emmarcats en el projecte de remodelaci del sistema de recollida de residus slids ur-bans del munic ip i . Els nous contenidors tenen una capaci-tat quasi tres vegades superior als emprats fins ara, ja que po-den emmagatzemar un total de 3.200 litres de brossa per uni-tat. La ra fonamental per qu s'ha hagut d'ampliar el servei de recollida s, segons el t i -nent d'alcalde de Serveis Ur-bans, Joan Recasens, que "el sistema actual de recollida es-tava arribant al pun t del col-lapse", perqu la capacitat ac-tual era insuficient.

Durant aquest estiu s'han fet estudis exhaust ius per deter-minar qu in s el millor e m -

plaament d 'aquests conteni-dors a la ciutat, en funci de les necessi ta ts de cada barri. En principi, els primers reci-pients de recollida s 'han ins-tallat als sectors de Coll Fava, Can Gatxet i el Parc Central, tot i que la seva collocaci es far de manera progressiva.

Ms capaci ta t i menys espai

D ' en t r e els avan ta tges d'a-ques t s c o n t e n i d o r s , des taca l 'augment d 'un 15% del cobri-ment de les necessitats mitja-nes de la zona, la reducci del nombre d'obstacles a la via p-blica i incrementar tamb la su-perfcie til de la calada. Els nous recipients sn ms herm-tics, disposen de portes d'alu-mini equipades amb esmorte-dors de gas. Els contenidors sn ms cmodes per a l'usuari per-qu tenen dues portes per di-positar la brossa i un pedal que facilita la maniobrabilitat. L'a-lumini t l'avantatge afegit que s ms resistent als actes vand-lics o als incendis.

Els contenidors passen dels 1.100 litres de capacitat als 3.200. Eoto: A.B. Els tres nous camions permeten

la crrega ms precisa i silenciosa dels contenidors, fent disminuir el nivell sonor de la recollida. La recollida lateral d'aquests vehicles facilita el menor despreniment d'olors i est dotat d'un sistema electrnic que bloqueja el cami si no est en condicions ptimes

de treball, evitant per tant pos-sibles accidents.

L'rea de Serveis Urbans ha informat que en els llocs on, per raons d'espai, no es puguin ins-tallar els nous contenidors, es reforar l'antic servei de reco-llida a m b la f inal i tat d ' a u g -mentar la capacitat.

C o m u n i c a c i

Una avaria a la central deixa Sant Cugat sense telfons

durant dues hores La causa va ser una baixada de tensi

N G E L S CASTUERA - Sant Cugat -

Els santeugatencs van que -dar prcticament incomunicats amb la resta del mn dimarts a la tarda, quan una avaria a la cent ra l te lefnica del carrer Francesc Moragas va deixar incomunicada la c iu ta t . Les transmissions de dades per via ana lg ica van q u e d a r i n t e -r rompudes durant dues hores a partir de dos quarts de sis de la tarda, aproximadament . Se-gons fonts de la companyia te-lefnica, va haver-hi una bai-xada de tensi en el grup de b a t e r i e s q u e a l i m e n t a e l s equips de la central. Aquesta anomalia va deixar sense lnia

de telfon tot el municipi: el centre , els districtes i Valldo-reix van quedar incomunicats.

L'avaria va afectar t amb els faxos i els telfons mbils de tecnologia analgica. N o m s els aparells de lnia digital van trobar prou cobertura en altres centrals properes com per po-der funcionar. Un cop es va solucionar l 'avaria, les lnies ana lg iques van ser les pr i-meres a funcionar. Aix, els n-meros que comencen per 674 i 675 van ser els primers a te-nir lnia, i desprs s'hi van afe-gir e ls de l 589 , e n c a r a q u e fora ms tard, a mesura que entraven en funcionament les di ferents fases i els enllaos entre lnies.

in fra e s t r u c t u r e s

IM companyia de transporta t pievi\t enllestir la tanta en pocs dies. Foto: A.B.

Seguretat al vial de Mira-sol - Sant Cugat -

Els obrers de Ferrocarrils de la Genera l i t a t de Ca ta lunya estan ul t imant la construcci d 'una tanca de protecci en-tre la via del tren i el vial in-terpolar de Mira-sol. L'Ajun-tament i la companyia ferro-viria havien arribat a un acord

per fer aquests murs a tots els trams de la via que passen pel cen t re urb. El tros que ara s 'est cond ic ionan t s el d e l'estaci de Mira-sol, i estar enllestit en uns dies. L'objec-tiu de la paret i la tanca pro-tectora s evitar que els via-nan t s t ravessin la via d ' una banda a l'altra. /.C.

Servei NWiPreiis dualitat

i ara nou establiment a la plaa Dr. Galtes

CENTRE DE LA IMATGE PI. Dr. Galtes, 9 - C. Santa Maria, 14

Tel. 675 56 74 - Tel. 675 57 24 E-mail: zoom@lix.intercom.es

Sant Cugat del Valls

DIA del fotgraf (divendres)

29 ptes. + IVA Cpia 10x15 brillant: en revelar el rodet entregat i recollit el mateix dia

12 fotos + revelat 24 fotos + revelat 36 fotos + revelat

718 + IVA 1.066 +IVA 1.414 + IVA

Polmica per la carretera de Cerdanyola

G.L.

Desprs de mesos de reclams per part de l 'equip de govern municipal perqu la Diputaci reasfalts la carretera de Cer-danyola, l'organisme de Barce-lona va respondre a principis d'agost, amb polmica inclosa. L'inici de les obres de rehabili-taci d'aquesta via van comen-ar pocs dies desprs que l'rea de Serveis Urbans de l'Ajunta-ment, en vista del retard de la Diputaci, decids repintar les lnies indicatries de la carrete-ra q u e llavors ga i reb no es veien. La intervenci de la Di-putaci de Barcelona va provo-car, doncs, que la tasca realitza-da al vell pav imen t des del consistori results intil . La descoordinaci entre totes dues institucions va despertar fins i tot les crtiques de la secci lo-cal del Partit Popular. Malgrat tot, per, el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, va assegurar que la despesa del nou repintat aniria totalment a crrec de l'organisme barcelo-n, que s el culpable d'aquest error "per no haver avisat l'A-juntament que tenien previst reasfaltar ara".

Medi Ambient es felicita pel Pla d'Incendis

.C.

El tinent d'alcalde de l'rea de M e d i Ambien t de l 'Ajunta-ment , Jaume Busquets , creu que aquest estiu ha estat molt favorable pel que fa a l'aplicaci del Pla Integral de Prevenci d'Incendis. El pla, que es va po-sar en funcionament el mes de mar i continuar fins al dia 15 d'octubre, noms s'ha hagut de posar en marxa en cinc ocasions. Els cinc incendis han estat de molt poca importncia. Les al-tes temperatures de principis de l'estiu feien preveure alguns focs. L'experincia adquirida durant l'estiu de l'any passat, en qu es va aplicar per primer vegada el pla, aquest curs ha es-tat molt positiva.

Revelat en 1 hora ^ ^ ^ _ ptes. cpia + IVA

A l (cpia 10x15) * J ^ ^ amb un rodet 135/24

K y A exposicions de regal o un J _ l magnfic lbum i un val per M M a1 ampliaci 15x20 ^ ^ ^ ^ (mnim 12 fotos per rodet) 12 exposicions + revelat 790 + IVA 24 exposicions + revelat 1.210 +IVA 36 exposicions 4-revelat 1.630 +IVA

10 Entorn ELS /CANTONS Divendres, 5 de setembre de 1997

T r a n s p o r t

h'.ls apart iimrnts reservats peli Ferrocarrils serviran per evitarmuntar les Inris als trens. Foto: A.lll.l.'RAM'

FGC installa prquings per a bicis (K\I Lo/.A\<

Ferrocarrils de la (eneralitat de (Catalunya (FG( '.) continua amb la seva poltica de captaci de cl ients , engegada amb molta tora des del juny de l'any passat, quan va nixer el projecte del Metro del Valls. Ara l'empresa d'aquest transport pblic ha de-cidit installar aparcaments re-servats per a les bicicletes en aquelles estacions ms transita-des, entre elles les de Sant Cu-gat i Valldoreix. L'objectiu s aportar ms facilitats als usuaris

del servei que es desplacen en bicicleta fins a l'estaci.

Ferrocarrils ha pensat en aques-ta mesura "a causa de l'incre-ment constant de persones que utilitzen aquest vehicle per als seus desplaaments", segons as-segura la cap de premsa de l'em-presa, Montserrat Casol. I n dels efectes secundaris de la iniciati-va s evitar que els passatgers carreguin les seves bicicletes als combois del tren. Kls aparca-ments reservats s'han installat a setze estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat. A ms de les dues del municipi, compten amb

aquest nou avantatge les para-des de Sarri, Catalunya. Saba-dell-Estaei o Sant Boi.

Aquesta no s la primera vega-da que l'empresa pensa en els qui habitualment utilitzen la bi-cicleta com a mitj de transport. Des de l'any 1WI, Ferrocarrils permet que els clients portin aquests vehicles a tots els trens de tracci elctrica, tant els dis-sabtes, els dies festius o les va-cances d'estiu i Setmana Santa. KIs d ies fe iners t a m b es t perms el transport de bicicle-tes als combois, a partir de les 9.30 i fins al final del servei.

L'Ajuntament estudia repetir P estacionament

gratut P agost vinent El balan d'enguany s molt positiu

M. JOSK ( i r i I:RRKZ - Sant Cugat -

Kl tinent d'alcalde de Serveis l'rbans de l'Ajuntament de Sant Cugat, Joan Recasens, ha efec-tuat un balan positiu sobre el fet d'haver passat aquest mes d'a-gost sense haver de pagar a les zones blaves del municipi. Re-casens assegura que aquest servei ha tingut molt bon acolliment per part dels santeugatencs que han passat l'agost a la vila.

Aquest any ha estat el primer en qu la mesura s'ha posat en prctica. A partir del dia 1 del mes passat i fins al 31, el fet de no ha-ver de pagar per estacionar va fa-cilitar l'aparcament al centre de la ciutat. El poc volum de cotxes i la poca utilitzaci dels parqu-metres a l'agost van permetre l'A-juntament aplicar aquesta mesu-ra. Segons comenta el t inent d'alcalde de Serveis Urbans, "a l'agost el nombre d'habitants a la ciutat disminueix i no hi ha pro-blemes d'aparcament".

Aquesta davallada en el nombre de santeugatencs a l'estiu ha in-

flut molt a l'hora de decidir su-primir el pagament per estacio-nar. Recasens explica que l'exis-tncia dels parqumetres als car-rers ms cntrics serveix per evi-tar que hi hagi vehicles aparcats permanentment. l o t i estar d'acord en la mesu-

ra que ha pres l'Ajuntament, els botiguers dels barris ms cntrics de Sant Cugat no han notat grans diferncies respecte a altres anys. Segons la propietria de MDC, M. Dolors Camps, "la proposta de l'Ajuntament s molt positiva perqu pots gaudir de la ciutat sense preocupar-te pel pagament del prquing". Per, tot i aix. creu que sn poques les perso-nes que s'han apropat al centre a comprar perqu la majoria de les botigues estaven tancades du-rant aquests dies d'agost.

Dilluns passat es van tornar a posar en funcionament els par-qumetres a la ciutat. L'hora de pagament continua sent l'habi-tual, de 9 del mat a 2 del migdia i de 5 a 8 de la tarda. Tot i aix, s molt probable que l'agost vi-nent tampoc no s'hagi de pagar.

PROHIBIT ENCENDRE FOC (Segons Decret 64/1995 de la Generalitat de Catalunya)

Entre el 15 de mar i el 15 d'octubre a tot el terme municipal No es permet fer cap tipus de foc, excepte en jardins privats ben condicionats i emprant barbacoes amb mataguspires

&( w

Ajuntament de Sant Cugat del Valls

REA DE MEDI AMBIENT

OJS /CANTONS Divendres, 5 de setembre de 1997 Entorn n

L ' e n q u e s t a

s suficient la rebaixa en el preu del peatge de les autopistes?

- Sant Cugat -Fa uns dies el govern va anunciar la rebaixa de l'IVA en el peatge de les autopis-tes El preu passava d'un 16% a un 7%, una rebaixa molt substancial, per com que tamb s'incrementa un 2% l'IPC, la rebaixa queda noms en un 5%. De veritat que el clcul, a la gran majoria de ciutadans, no els acaba de quadrar, i ms si a tot aix afegim que durant les vacances molts han viatjat fora de les nostres terres i han copsat en directe com la majoria de vies de trnsit sn autovies gratutes. Una gran

part dels nostres enquestats estan d'acord amb el fet que es rebaixin les autopis-tes; per a la majoria, les catalanes sn les ms cares de l'Estat, per no saben com i per quina regla matemtica i esotrica un 16 rebaixat a 7 sn 9 punts, que menys un 2 dna una diferncia de noms 5 punts de rebaixa. El ball de xifres s incom-prensible per a la majoria d'usuaris, sobretot aquells que per al seu treball o per viure lluny de la feina sovint han de fer s d'autopistes i tnels, I que veuen com al cap del mes una gran part del sou es fon en els peatges. / M.S.

JORDI PRESES 54 ANYS

ADMINISTRATIU "Em sembla que la rebaixa s minsa. Crec que hauria de ser molt ms gran. Les autopistes haurien de suprimir el peatge, so-bretot el de la B-30, fet que ens estalviaria molt accidents que es produeixen a la calada lateral."

EDUARD JOSEP 39 ANYS

MESTRE HOSTALER "El preu de les autopistes s un robatori i continua sent un atracament a m armada. Les autopistes d'Andalusia sn gra-tutes. Per qu no fa el mateix el nostre govern?"

FRANCISC:O SANCF.IX) 40 ANYS

TRANSPORTISTA "Per a mi aquesta rebaixa s in-justa, noms la tenen els parti-culars, i nosaltres que treballem sempre per carretera no la te-nim. S'hauria de fer una rebai-xa igual per a tots."

ISABEL LORA 45 ANYS

SUPERVISORA "S que m'agrada, per s una miqueta molt miqueta, noms s un inici. Haurien de baixar molt ms els preus dels peat-ges.

LAURA MARTNEZ 24 ANYS

DEPENDENTA "Crec que la rebaixa s una bona mesura, per considero que en-cara s insuficient."

MKLANIK NG CHIN YUE 25 ANYS

ADMINISTRATIVA "No crec que sigui una rebaixa tan gran com per solucionar res. Les autopistes eren cares i enca-ra ho sn, per molt que diguin que es baixa el preu."

JOAQUIM RODRGUEZ 33 ANYS

METALLRGIC "No crec que sigui res de l'al-tre mn. He estat aquest es-tiu viatjant pel sud i all les au-topistes sn gratutes. Aix vol dir que qualsevol preu sempre ser massa."

PERE TUDELA 31 ANYS XOFER

"Sn molt cares i la rebaixa que fan s prou petita. Normalment, el que baixen per un lloc ho pu-gen per un altre. Ara, segura-ment pujaran els peatges altre cop amb qualsevol excusa."

CARME C I M ' 45 ANYS

COMERCIANT "Ahhhh! Un cinc per cent no s res i sobretot per a la gent que hem d'anar i tornar sovint de Barcelona. Els tnels de Vallvidrera surten carssims. Aquests sn els peatges que haurien de rebaixar-se."

MOISS VIVANCOS 32 ANYS

FUNCIONARI "s molt curis, amb aquesta rebaixa no em surten els cl-culs. Si rebaixen d'un 16% a un 7% sn nou punts, i si d'aquests en traiem dos d'IPC, com s que noms rebaixen un 5%? No em quadra."

U S 4CANTWS

12 Opini

^ H ^ Divendres, 5 de setembre de 1997

E d i t o r i a l

EUS CANTONS Sernunari independent de Sant Cugat del Valle

X \ F I W M Local ^ T * Sant Cugat. X.

(jtfcrXcrtK-. S. 1r -OHim Sjni l URJI del Vjlls Tel SWhJ XZ ha* SW >0 9l

ConMll d'Administraci Rjmon ( irau (president)

Jmcp M C.jhrcri/o, l'e re Ksquetda

Coordinadora Redacci Anhels ( I j s tuc r j

Redacci l.ni.in.i KLini^ SL-C

C o n s e l l Ed i tor ia l K.mi-r. ( i ia i i .preMdci iD

J i . ^ p \1 ( aliiLiv.. tMveprt.-MdenO Mi.niNciut Ru ink in u i icprcs identa)

I I . I I IU-M i:.uli... jor. l i CJSJS. NdKs :as t jn \c t . I V K - i>. | i ic l ld. Knsrun MerUi l /hcimer.

RMLL-I. IVdr... Kam..n l'rus. I .luis l 'my. l- imli Kcnc IVn.Solc f . J*fttp V ' l e i \ i dn .

!..., 1 H , . , M . I.I.M, Tn .virin. PepTumies. N . ina /aba la \ i u y k t js in^i . i i s e i r c n j t

Subscr ipcions i Club del Subscriptor M .n:sc Sese

Fotografia \ , M r I .nw,.,. \ u . |U-ltraii

Responsable de disseny i maquetaci I.Ju.u.l M j n n

K i . Impressi

M.HMI- \ i k - M lel. W,:.V71 Dipi.vi k.d:(;i-4.S-lt3

()ACPC

La 'rentre'

Comena el curs i s hora d'analit-zar qu ens pot deparar aquest 97/98. Si la temporada passada va ser la de presentaci de projectes urba-nstics, en aquesta que ve es comenaran a plasmar alguns d'ells. L'exemple ms significatiu s el de les obres de la ram-bla del (lellcr, un dels primers passos ge-gants cap a la desviaci del trnsit per

Ajuntament, Generalitat, partits i Plataforma s'han

de posar d'acord perqu la voluntat de preservar Torre Negra sigui ferma

fora del centre histric que permetr pos-teriorment fer-l per a \ ianants. Quan la nova rambla del Celler estigui acabada quedaran menys peces al trencaclosques per connectar aquesta via amb l'avingu-da Francesc Maci. I s que Sant Cugat continua creixent; girem la mirada sin cap a Coll Fava (un barri que s'acabar de

fer aquest curs) o Can Mag (on s'ubi-car la promoci 1996 de Promusa). Des de Ci l l no s'han cansat de repetir que aquest creixement s equilibrat i horit-zontal, per fins i tot aquesta precauci urbanstica ha trobat lmits: Torre Negra n's la mostra ms clara. s en aquest curs quan Ajuntament. Ceneralitat, par-tits poltics i Plataforma Cvica s'han de posar d'acord d'una \ egada per totes per-qu la voluntat de preservar la zona sigui ferma i inequvoca. Fn aquest sentit, es pot considerar com un primer pas posi-tiu el fet que s'hagi plantejat un avan de pla per requalificar els terrenys.

Si Torre Negra s un dels deures que cal tenir fet al ms aviat millor, uns altres que s'han de realitzar sn els referents a la poltica de descentralitzaci. Des de la suspensi provisional dels plens de con-sells de districte s'ha obert un debat so-bre la naturalesa que han de tenir aquests rgans. Desprs de mesos de dilegs bi-laterals entre l'alcalde i les associacions de vens, damunt la taula hi ha una re-forma dels consells que obliga a modi-ficar el reglament orgnic municipal (ROM) i que s'haur de dur a t e rme aquest curs.

Cap de les dues qestions plantejades sn tan complexes de solucionar com la que actualment est pendent de resol-dre's a la factoria ms important del mu-nicipi: Lucas-Varity. Aquesta setmana s portada la reducci de plantilla que pa-tir el personal de l'empresa a causa del conflicte laboral que ja fa sis mesos que dura. Les males perspectives que la di-

Les males perspectives que la direcci de Lucas

apuntava abans de Festiu s'estan confirmant

ara amb retallades

recci apuntava abans de l'estiu s'estan confirmant ara amb la decisi de la mul-tinacional de retirar el 60 per cent de les inversions previstes que comportar la retallada de 250 llocs de treball dels 1.350 actuals. Cal, de totes totes, que el 40 per cent no es perdi si no es vol arribar a una situaci pitjor.

Ei l e c t o r e s c r i u

Carta avergonykla a la majoria exclosa

En una carta "avergonyida. a la majoria exclosa", el bisbe catal del Mato Grosso (Brasil), Pere Ca-saldliga, denuncia el neolibe-ralisme com a escndol de final de segle acceptat per nosaltres com a inevitable. Segons ell, d'a-qu a uns anys ser tan normal con-demnar el neoliberalisme com ara ho s l'esclavitud, i nosaltres som els contemporanis d'aquest nou esclavisme actual.

"Hem hagut d'arribar a aques-tes alades morals del neolibe-ralisme imperant a tot el mn, per adonar-nos que hi ha una Huma-nitat que sobra, per saber que s Iti ft de lu histria, de veritat, per a la major part de la famlia huma-na.

Per aprendre, d'una vegada per totes, que Du va calcular mala-ment quan va decidir sembrar d'humanitat un planeta del seu univers i ara li sobren, en aquesta

Els textos tramesos a aquesta secci no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podr signar amb inicials o pseudnim si ho sollicita, per l'original ha de venir signat i s imprescindible que hi figurin el domicili, el telfon i cl

nmero de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oport.

bella terra depredada, el 80% dels seus fills i filles.

Per reconixer, amb el ms c-nic dels fatalismes, que hi ha una Human i t a t de primera classe -que t el deure de viure en el malbaratament- i una Humanitat de tercera classe -que t el deure de morir-se de gana.

Sense girar full, perqu hem arri-bat "al no va ms de la histria", perqu aix ho ha creat el Du del mercat total; i aix ho executen els seus sacerdots-botxins, a travs de l'FMI o del Banc Mundial o dels set grans o dels governs de torn, en tots els pasos del globus mortal-ment neoliberalitzat. Reajusta-ment aturant, inflant el deute so-cial, pr iv i legiant la minoria privilegiada i excloent la majoria

exclosa. Tericament, per a les declara-

cions i congressos, encara som tots i totes humans. A la prctica, una minoria ja es va deshumanitzar i la majoria ha deixat de creure's hu-mana (...)." / GRUP BAULA, EX-T R E T D'UN TEXT DE PERE CASALDLIGA (Sant Cugat)

A la Finita, una gran professora

Estimada profe: D'aquesta manera podria co-

menar una carta que molts vol-drem haver-te escrit ara i tamb fa molt temps. Qu et voldrem dir? Doncs moltes coses que nos-altres no et vam dir i que les ten-em dins el cor.

"Profe", aix et reconeixem, com la nostra professora, aquella que ens animava a continuar encara que no encertssim la melodia, aquella que ens apuntava i corre-gia les notes per fer-nos molt ms fcil "la partitura", aquella que ens ajudava a collocar els dits de manera ajustada a les notes octa-ves. "Profe", perqu sorgia la m-sica en els moments ms adients de les nostres sensibilitats, com lligant el temps i el teu comps d'inspiraci, com acceptant les nostres rebequeries d'infants cri-daners amb el teu piano compla-ent.

Qu ens ensenyaves? A viure, i aix noms s'aprn d'aquells que ho porten inscrit dins el seu de-sig. Com? No se sap, se sent, es

ti l i t zeu el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les v o s t r e s p r o p o s t e s , p r eg u n t e s , q u e i x e s de to t a l l q u e us in t

589 62 82

FJS4C4NTOINS

e res s i i a f e c t i

viu. La teva msica ens arribava com un fil conductor, no sabem distingir si era Mozart o Chopin, per ens obries els sentits a esti-mar-la, a captar-la de forma espe-cial, a vibrar i a creure'ns que tam-b un dia la voldrem com tu.

S "profe", s, i alguna cosa d'aix ens ha tocat a tots, alguna resta d'aquesta passi ens remou a dins encara. La teva forma de vida ens va dur per camins poc convencio-nals, com tu feies, a respectar les lleis de la msica i alhora inventar noves partitures per a nosaltres, sardanes, petites polques, peces de jazz, etc.

Ens recordem molt de tu. Perqu no falti res i poder afron-

tar les despeses de l'homenatge que li volem fer, hem obert una subscripci pblica a la Caixa de Ca ta lunya amb el n m e r o 20130141910200893025. Per tant ja pots comenar a fer crrer la veu: el diumenge 5 d'octubre tots amb la Finita i la Finita sempre amb nosaltres.

LS /CANTONS Divendres, 5 de setembre de 1997 Opini 13 l a l l o t j a

El malents nacional IORDI CASAS I ROCA

Vaig comenar les vacances amb les declaracions de Rodrguez Ibarra en el sen-tit que Catalunya no ha estat mai una naci (interpretades, imme-diatament, pel portaveu de la Ge-neralitat com una ofensa als cata-lans) i les he acabat coincidint amb la crida patritica i nacional del nostre president. I, francament, cap de les dues coses no m'ha pro-dut ni fred ni calor (aquesta dar-rera malgrat estar en ple estiu). Cada cop em produeix ms des-gana l'exaltaci del sentit patri-tic i, a ms, tant me fot que em considerin membre d'una naci, regi o comunitat autnoma. L'eu-fria festiva m'ha perms refle-xionar-hi i la conclusi, com ja pre-veia, s que tot plegat es tracta d'un malents. Malents que no tindria ms importncia si es re-dus a una qesti conceptual (qu s una naci?) i no tingues fortes implicacions poltiques, per no s el cas. Tot va comenar, per dir-ho d'alguna manera, quan Sieys, als inicis de la revoluci francesa, va definir la naci com un collec-tiu de persones disposades a viu-re sota unes mateixes lleis, les quals, i grcies al principi de so-birania nacional, feien a tots els individus jurdicament iguals, convertint-los de sbdits a ciuta-dans. En aquesta concepci, naci i estat esdevenien sinnims. Per

pocs anys desprs els alemanys, esperonats per una ocupaci na-polenica no sollicitada, van com-plicar les coses en fer la seva pr-pia aportaci: la naci, diran, s un producte de la histria (llengua, costums, dret, etc). Per tant, la voluntat no s l'element deter-minant, s la histria el que ator-ga personalitat (i dest). Aviat el pes del passat esdevindr norma-tiu. Efectivament, el liberalisme -en la seva lluita contra el nou or-dre monrquic establert pel Con-gres de Viena (1815)- far un gran esfor perqu la naci esdevingui el nou element de legitimitat, per-qu esdevingui el primer i prin-cipal referent de fidelitat perso-nal. En aquest context es produir una aportaci interessant, l'ela-boraci ms acabada de la qual sembla que cal atribuir a P.S. Man-cini (i no ha d'estranyar que fossin els alemanys i italians els ms fruc-tfers en la matria, atrafegats com estaven a cercar consistncia te-rica al seu esfor per unificar sen-gles realitats poltiques disperses). Per a aquest autor, la llibertat na-cional no ser altra cosa que l'a-plicaci collectiva de la llibertat in-dividual. Aquesta formulaci antropomrfica el portar a de-fensar el principi de les naciona-litats, segons el qual tota naci t dret a tenir un estat propi. En al-tres paraules, el model estat-na-

ci s vist com la frmula ptima d'organitzaci poltica. Parallela-ment, la concepci historicista (i organicista) de naci -que s la que impregna el pensament de Mancini-esdev hegemnica. Per una part, a l'estat liberal el fet que la naci i la suma dels seus habi-tants no constitueixin exactament el mateix, li permet buidar de con-tingut el carcter participatiu del concepte de sobirania: el que uns quants representin a la naci (su-

Seguim entestats a parlar

d'autodeterminaci, en lloc dyexplotar el

fil de conceptes com subsidiarietat o

cosobirania

fragi censatari) ja s suficient. Per l'altra, a les agrupacions humanes a la recerca de sobirania poltica, el saber-se portadors de drets que s'endinsen en la foscor del temps els dna empenta. A l'inici del se-gle XX el principi de les naciona-litats ser reconvertit en el dret a l'autodeterminaci. Des de posi-cions ideolgiques i geogrfiques ben distants, T.W. Wilson i V.I.U. Lenin, es reivindicar la seva apli-

caci per tal d'organitzar la re-constituci i/o desmembrament dels tres imperis perdedors de la Primera Guerra Mundial: Faus-trohongars, el rus i l'otom. Uns anys ms tard, la seva inclusi en les resolucions de l'ONU servir (i encara serveix) de paraigua ju-rdic al procs descolonitzador ini-ciat desprs de la Segona Guerra Mundial. No cal dir que aqu hem viscut i interioritzat aquest pro-cs, i no, precisament, de la for-ma menys traumtica. No de-bades tots hem mamat, d'una manera o altra, de la sntesi teri-ca de Prat de la Riba (al qual, per cert, hem perdonat les seves n-fules imperialistes). El seu llegat ens ha impregnat a tots. Prctica-ment noms s'hi ha afegit, des de l'esquerra marxista, la concepci trifsica murinista, segons la qual en la lluita per hegemonitzar el moviment nacional catal es pro-duiria la segent successi sxial: burgesia, petita burgesia i prole-tariat. Per, com s sabut, "en es-ts llego Pujol y se acabo la di-versin, el comandante mand callar". I..., en aix estem. Seguim entestats a parlar d'autodetermi-naci, en lloc d'explotar el fil de conceptes com subsidiarietat (aportaci "uni europeista"), ra-cionalitat federativa (d'arrel pi-margalliana) o cosobirania (teorit-zat darrerament pel professor

I S e v e r e n T i t o

Miquel Caminal), i ens neguem a acceptar (a finals de segle XX!!) que s un concepte pensat per aplicar en determinades conjun-tures histriques i/o geopoltiques i no pas per ser un dret democr-tic d'aplicaci universal; seguim esgrimint el nostre particular me-morial de greuges historicoinsti-tucionals i seguim parlant de la plena realitzaci de la nostra per-sonalitat nacional, aspecte abso-lutament imprecs i bellugads on els hagi.

Francament, considero que ens cal una concepci absolutament laica de naci, l'nica entorn de la qual probablement ens podrem posar tots d'acord: la naci entesa, per sobre de qualsevol altra cosa, com a espai de confrontaci de di-ferents projectes poltics. Con-frontaci que ha d'incloure, i no pas en un segon ordre, la discus-si de "sobreentesos nacionals" mai no debatuts en profunditat. Confrontaci on el principal sigui la capacitat de generar propostes d'organitzaci social en aquest fi-nal/principi de segle i no l'apella-ci constant als nostres instints grupals (transformats, aix s, en suposades frustracions na-cionals).Per, naturalment, aix noms s possible amb l'autorit-zaci de Vestablisimentbcnpcnsnt del pas. I, realment, s molt de-manar.

''7 i

i e t s

TOTS BBi EMVatTiN&lKSl

,u.;i>....|ji.....Wii

Les v o l t e s

Bona retrobada

*? -

: C I

%z>

C ada final d'agost, tots, d'una manera o altra, retornem als nostres costums habituals, i s que els humans som bestioles d'hbits que quan ens aixequem al mat fem prcticament els mateixos moviments que el dia abans i que els de dem. Quan tan-quem el perode de vacances, tamb el nostre cos t les ma-teixes reaccions de l'any ante-rior i de tots els anys que hem pogut fer vacances, aquella sen-saci de tristesa i mandra, mala llet i d'incertesa en all que trobarem el primer dia de fei-na.

s per aix que jo aconsello fer un procs de connexi amb la quotidianitat de la gran ma-joria de l'any, comenant de mica en mica, lentament, a ha-bituar-nos als nostres costums i als nostres hbits laborals, avui un parell d'horetes assegut a la taula del despatx, avui una tru-cadeta a aquell client que t'ha

ESTEVE ROD

tornat una lletra, avui al pro-vedor que et va deixar penjat abans de marxar, avui posant al dia l'agenda de setembre plena de propsits mai no realitzats i aparcats setembre darrere se-tembre. Tan sols amb una des-compressi vacacional lenta, per constant, comenarem l'I de setembre en plena forma i

Tenim la sensaci d'incertesa d'all que trobarem el primer dia de

feina com si res no hagus passat. Un darrer consell per quan cal completar aquesta connexi la-boral. Quan el cap se us enter-boleixi i no us traieu de sobre el record de les clides tardes de vacances, del llibre llegit ajagut a la sorra sense necessi-

tat de rellotge, de les nits pl-cides sense son mirant els es-tels cometa, i dels matins lle-gint el diari sense pressa: quan us passi aix aneu al claustre. S, s, al nostre claustre silen-cis, ordenat, de color de pe-dra i gespa. Asseieu-vos-hi mit-ja horeta i deixeu-vos anar pensant en aquells que no han pogut fer vacances o penseu que, ben mirat, tampoc no s tan dolent tornar amb el dia a dia de sempre, amb les cares de sempre, amb tot all que ens s habitual. El claustre, tot i que alguns santeugatencs l'han volgut oblidar desprs de la seva remodelaci, s un lloc que ens permet certament anar baixant del nvol. La imatge idllica que donava la seva ve-getaci intensa i fins a cert punt salvatge contribua a fer-lo ms relaxant. El claustre ens dna una bona dosi de resignaci que, fins i tot, posant-hi totes les ganes, ens pot causar plaer. Bona retrobada a tots.

14 Opini ELS/CAIYIONS Divendres, S de setembre de 1997 El c a m p a n a r

Cal aprendre a negociar (reflexi sobre el conflicte basc)

IOSEP MARIA LOSTE I ROMERO

E l senyor Gerry Adams, c a p d e l S i n n F e in n o r d - i r l a n d s , va fer una crida a FIRA per tal que aques ta organi tzaci mil i tar deixs les armes i inicis un perode de negociacions. Sem-bla que la branca mil i tar de l'IMster ha fet cas al seu re-presentant poltic i. prxima-ment , es pot iniciar un dileg, ' difcil per franc, en t re Lon-dres, amb el decidit i compe-tent Tony Blair al capdavant , i els representants nord-irlan-desos, tant els partidaris de la independnc ia i reunificaci amb la Repbl ica d ' I r l anda , com els partidaris, unionistes, de mantenir-se sota sobirania del Regne l 'n i t . Aix, sembla que la pau i l ' esperana pot tornar a aquelles tu rmentades terres cl t iques .

Doncs b, al meu en tendre , salvant les distncies, els ta-r a n n s i les i d i o s i n c r s i e s , aques t pot ser un excel len t exemple que podria/hauria de segui r la co lpe jada soc ie ta t basca. Ks clar, el ms impor-t an t d ' e n t r a d a ser ia q u e el

grup poltic que dna suport als qui premen el gallet i exe-cuten el tret al clatell digues-sin prou, censuress in els as-sassins i fessin una crida real a la pau. Suposant que aix fos poss ib le (que a q u e s t a crida t ingus xit i que els violents iniciessin una treva), conside-

Les estructures poltiques de F Estat

espanyol no estan preparades per

iniciar una veritable negociaci

pacificadora

ro que les es t ructures polti-ques de l 'Estat espanyol tam-poc no estarien preparades per in ic iar una v e r i t a b l e n e g o -ciaci humanisticopacificado-ra i clarificadora, puix que aqu hi ha un e lement que no es t en compte (que, en el cas de l 'Ulster, sn els unionis tes) ,

que en el cas d 'Euskadi exer-ceixen tci tament el PSOE i s o b r e t o t el PP, bascos q u e sembla que tampoc no volen una veritable negociaci. Tot aix qu vol dir? Doncs

senzil lament que aquells que cr i t iquen, satanitzen i crimi-nalitzen el P N B , EA i IU/EB

Si realment es vol allar el nucli dur de la violncia, el que s'ha de fer s oferir alternatives per als 186.000 ciutadans

bascos que voten HB

de connivncia amb els terro-ristes civils, irracionalment es-tan fent el joc als violents. Per-qu , si rea lment es vol allar el nucli dur de la violncia, el que s'ha de fer s oferir alter-natives per als 186.000 ciuta-dans bascos que voten HB.

Al m e u e n t e n d r e , a q u e s t

e lectorat mai no votar ni el P S O E . ni el PP. s ms, des de la meva modes t a opini , p e n s o q u e a q u e s t g ru ix d e gent es divideix en dues parts: la gen t de procedncia mar-xista revolucionria i els nu-clis de gen t marginal de les grans ciutats, el dest natural d e l s q u a l s h a u r i a d e se r IU/EB, i d'altra banda, la gent que per damunt de tot se sent nacionalista (fins i tot tradi-c i o n a l i s t a / c a r l i n a ) s o c i a l -demcrata i democratacristia-na, q u e t e n e n el s eu d e s t natural a EA i al P N B .

En d e f i n i t i v a , cal no d e s -aprofitar aquest immens mo-viment cvic. Ara b, seria in-tolerable que aquesta pressi popular, pacfica i c iu tadana fos manipulada (ja hi ha alguns gurus meditics jacobins que ho estant fent amb molta pas-s i ) , e n b e n e f i c i d ' u n na -cionalisme espanyolista, cen-t ra l i s ta i car r inc l i q u e d e retruc s ' intents limitar i loa-pitzar les peti tes passes enda-vant que hem fet els catalans d 'en de 1980.

El h u s c a i r e

Gent d'ofici RlCKROT

Les criatures d'ETA ja no es conformen noms se-grestant Volen progressar en llur ofici. Llstima que es dei-xin dur per la xacra dels temps: la pressa. I s que si es va carregat amb bala s per reeixir, no per fer pota. Fa molt mal efecte executar ciutadans amb tanta barroeria. D'altra banda, s de molt mala educaci abandonar-los mentre van tacant el carrer amb la sang que els brolla. Aix no s d'es-tranyar que certa societat ben-pensant mostri el seu desacord revoltant-se. Expressant, irada, un seguit de mots de rncia con-sistncia: pena de mort, serveis a la Ptria, impassibles... Mots que porten a la memria anys de ne-guits i corredisses. Quan en les darreres cuades d'all que s'ano-men franquisme s'executaven sense vergonya ciutadans que re-sultaven incmodes. Tanmateix, entre altres, consent en les sig-natures de pena capital, el fun-dador del PP, don Manuel. S'ha de dir que com que les eleccions per via democrtica no eren per-meses, la vctima era designada a dit. La revenja social culminava aplicant-li el mtode l'anomenat garrot El mecanisme, senzill, l 'n collaret de ferro estrenyia, sense pressa, el coll del boc emissari fins a escanyar-lo. Cap gota de sang. Artesania pura. Professionals.

Les coses d ' e n Sot

898 morts a les carreteres espanyoles durant aquest estiu

El valor dels accidents de trfic en Testat d'opini social

i en els mitjans de comunicaci

El p o r x o

Violncia final de millenni

Aquest estiu s'estan batent tots els rcords. Violncia com mal a tot ar reu. Violncia sense fronteres, com a Algria, on moren desenes de per-sones diries assassinades per atemptat pblic o simplement de-gollades a casa seva. Violncia al Pas Basc, a Palestina, a Israel, a Turquia... Violncia inesperada de les forces de la natura, inunda-cions com mai. Volcans que de cop i volta desperten de somnis de segles. Els accidents de trnsit han augmentat aquests anys de manera espectacular com si la gent volgus morir a l'asfalt de la forma ms violenta possible. Famlies senceres desaparegudes. Xocs frontals de cotxes. Autocars que surten de la carretera.

I, sobretot, un increment im-pensable de la violncia quoti-diana, protagonitzada per gent normal i corrent que de cop i vol-ta sembla haver-se tornat boja. Un marit crema la seva dona i desprs se sucida perqu volia la cust-dia de la seva filla. Un industrial

FoNTClBKRTA

segresta i mata el seu soci. Un fill mata cl seu company en una ba-ralla perqu li controlava massa el temps lliure. Una dona mata la seva fillcta d'un any perqu no vol que continu en aquest mn...

Els partits de pretemporada de futbol cada vegada sn ms es-

S'ha creat una indstria molt

lucrativa a partir de la por que genera

la violncia

garrifosos. Les pellcules cada cop pugen ms el llist de la violncia. Un film com El mun-d perdido converteix els dino-saures en animals dignes de les ms terrorfiques pellcules de terror. Per qu els dinosaures no podien ser pacfics? Qu est passant? Per qu hi ha

tanta violncia? La calor? Les presses? La pressi de la societat competitiva que fa que tothom es converteixi en un enemic a des-truir perqu no ens prengui el nos-tre lloc? La tele amb els seus pro-g rames cr ispats o les seves pellcules d'acci? O tamb els mateixos informatius que inciten i glorifiquen la violncia conver-tint-la en un tema habitual a l'hora dels menjars?

Tots aquests fets violents que trobem a tot arreu sn usats com a coartada per aquells a qui in-teressa la violncia. Pels terro-ristes, pels delinqents, per al-guns' poltics... Fins i tot s'ha creat una autntica indstria molt lucrativa a partir de la por que genera la violncia. En la seva introducci en el seu recull de textos de Ghandi, La no violncia en la pau i la guerra, T h o m a s Merton va escriure: "La violn-cia essencialment no t cap sen-t i t Noms pot produir-se quan el seny i la comunicaci racional s'han trencat Prenguem-ne nota.

ELS' 1 CAIVTONS Divendres. 5 r/e setembre r/e IW7 Opini 15

ans t i s

Frederic Cabanas Artista santcugatenc

Avui encetem una nova secci que setmanalment ens apro-par a una cara diferent del personatge. A travs del llapis de l'artista local Frederic Cabanas, i de l'anlisi grafolgi-ca realitzat pel gabinet Escript coneixerem nous aspectes de santcugatencs populars en cadascun dels seus mbits.

Frederic Cabanas va ni-xer a Sant Cugat fa gaire-b 43 anys. El proper dia 9 ser el seu aniversari. Artista polifactic, ha volgut inaugurar aquesta nova plana d'opini, "A grans trets", ironitzant sobre ell mateix. D'aquesta manera, pocs podran assegurar que s dels que s'atreveix a trobar defectes en els altres i no sap veure els seus. No ha tingut cap problema a fer-se cl seu propi retrat, i en aquest cas, ha tingut doble feina, per-qu ha demostrat tenir un bon coneixement de la seva perso-nalitat i plasmar-la amb ironia sobre un paper. Segons l'estudi de la seva calli-

grafia que ha fet un prestigis centre especialitzat, dirigit per Eugnia Barrachina, perit call-graf, Frederic Cabanas mant uns processos gils a nivell intellec-tual. Aix s la conseqncia d'u-na notable capacitat de sntesi i de deducci, que el porten a unes conclusions rpides.

Est dotat d'una gran imagina-ci, per el seu natural sentit de l'oportunitat i practicitat el fan desestimar de manera adequada el que no li resulta convenient o no li reporta prou benefici o sa-tisfacci. Com a artista, dna re-llevncia als sentiments, i per tant, s fcil contactar amb el seu en-

torn. Es mostra molt entusiasta quan creu en el que diu, s ex-pressiu, i fins i tot t una notable capacitat de seducci i lideratge. Tot i aix, i en moments puntuals, pot ser una mica contundent en les respostes. s precisament el seu carcter visceral el que el fa ser d'aquesta manera. Aquest artista, dibuixant i abso-

lut incondicional de Marilyn Monroe com a mite ertic, s'a-dapta amb facilitat a qualsevol mbit, i, progressivament, anir sobresortint per sobre de la resta de gent del seu entorn. Quan ex-pressa els seus judicis, pot resul-tar una mica visceral, perqu s d'aquelles persones que s'invo-lucren en tot all que fan. S'en-fronta als problemes amb realis-me. Quan hi ha algun incon-venient que intercepta el seu cam, t prou recursos com per resoldre les dificultats. Frederic Cabanas s un artista

treballador, la seva obra ho de-mostra, i t una notable fora de voluntat. Difcilment es rendeix davant objectius concrets, tot i les possibles mostres d'inconve-nincia que puguin aparixer en el seu cam. La seguretat en ell mateix i la seva capacitat de vn-cer la frustraci contribueixen al fet que totes aquestes coses si-guin possibles.

Les clavegueres del mon

(...) La majoria de les inter-vencions (a un seminari de Met-ges Sense Fronteres sobre els reptes de l'acci humanitria al segle XXI) van coincidir en as-senyalar la importncia d'impli-car-se ms en la defensa dels drets humans i d'acabar amb la impunitat que gaudeixen els as-sassins, els planificadors de ge-nocidis i de neteges tniques, aix com de no collaborar ms en una forma de fer les coses que als occidentals ens installa a la passivitat i la comoditat, dei-xant que siguin els cooperants els que vagin a les clavegueres, per sense adonar-nos que quan la merda s tanta, ens esquitxa a tots com a humanitat i que no hi haur llevataques que pugui esborrar les ferides.

Vicen Fisas (EL PERIDICO DE CATALUNYA , 28 agost/

eVrenejar'' Convindreu amb mi que l'es-

tiu, l'agost en especial diria jo, s aquella poca de l'any en la qual trenquem el nostre ritme , costums i, probablement, les conviccions per a fer all que serem incapaos de fer durant la resta de l'any. Aix s, solem anar a fer-ho lluny de casa, sota aquest subterfugi denominat estiueig que encara alguns con-tinuen dient vrenejar. Estiuejar no s'ha de confon-

dre amb vacances. La prova la tenim en qu es fan vacances per Nadal - i no diem hiver-nejar - i se'n fan per Setmana Santa (6'/'orejar?). s a dir, pot donar-se el cas que aprofiteu les vacances per estiujar, cosa que a l'inversa seria absurd, per tamb pot ser que es-tiuegeu ms enll del perode de dispensa laboral. Tornant al principi, per qu te-

niu aquest peculiar comporta-ment en el lloc d'estiueig?. Com s que doneu aquestes llar-

' h e m e r o t e c a gues caminates, vosaltres, que la resta de l'any feu servir el cotxe-fins i tot per anar a fer pip? Per quina ra llogueu un d'aquests quatricicles malfics i durant una hora pedaleu com uns desespe-rats sense anar enlloc? Com con-sentiu passar llargues estones fent cua, a la carretera, al supermercat, a l'entrada de no s on? Com ho feu per suportar tanta acumulaci de sorra, sal i (ecs!) gent, al vol-tant de la vostra persona? Per qu passegeu tot el dia en bermudes. quan a casa no sou capaos de sor-tir amb aquesta vestimenta ni al repl de l'escala? Com goseu en-drapar qualsevol paella a qualse-vol bareto, i no heu anat mai, en-cara que sigui per curiositat a provar les que fan a la Rambla de Figueres? Us empasseu el con-cert de l'esglsia parroquial, vo-saltres que us importa un bledo Albinoni o Bartok fora que no ju-guin de defensa o surtin a les re-vistes del cor? Si teniu alguna resposta, a

aquest o altres infinits interro-gants que vosaltres mateixos po-

deu formular, feu-me-la arribar, que en parlarem junts.

Alfons Gumbau {HORA NOVA ,12-18 agost)

Turistes com Coca-coles (...) El 80% dels viatgers inter-

nacionals procedeixen noms de vint pasos. La gran majoria d'ells se'n van de vacances a pasos po-bres, comparats amb els seus. Per qu? Perqu el desequilibri entre diners i poder els permet donar-se uns luxes dels que mai podrien gaudir al seu pas. Els nics ind-genes amb qui es troben sn el personal de neteja de l'hotel i els venedors ambulants. Amb ells no-ms intercanvien una cosa: diners. La gent viatja aix perqu ta in-

dstria turstica els ofereix noms aquesta possibilitat. Els que so-mien fugir durant un parell de set-manes d'una vida plena d'estrs consideren que s ms fcil i ms barat deixar que els touroperadors els envin a llocs creats especial-

ment per a processar turistes, posar-los morenos i mimar-los. Els convencen que estan vivint un somni i es deslliuren d'ells quan arriba una nova remesa. La in-dstria turstica, com qualsevol in-dstria a nivell mundial, per tal de resultar eficient i rendible, ha de reduir i simplificar el mn. La majoria de viatgers se semblen a les llaunes de Coca-cola: venen de pasos rics i els porten d'un cos-tat a l'altre en "paquets" organit-zats.. .Aquests turistes passen com una piconadora per les cultures que envaeixen. Els poblats sn arrassats per a construir-hi hotels de molts pisos i complexos turst-tics. On abans hi havia selva, avui hi ha un aeroport internacional, un centre comercial o un camp de golf. La poblaci local abandona les seves zones de conreu, la seva artesania, els seus oficis i conei-xements tradicionals, i es posa a cuinar hamburgueses, a passar les aspiradores i a vendre souvenirs al carrer. (...)

(COLORS, Tnnxl Speal,juay-agostl997)

16

HS4C4NTWB

Societat Divendres, 5 de setembre de IV97

Festes Majors

Les Festes de Valldoreix i les Planes tanquen l'estiu amb gresca per a tots

L'alcalde, Joan Aymerich, ser el pregoner a les Planes Abans que s'acabi l'estiu, Valldoreix i les Planes es ves-teixen de Festa Major. La inauguraci de la Mostra d'art is-tes de Valldoreix donar el tret de sortida de les festes a l'En-t i t a t Meno r Descen t ra l i t zada . Els vens de les Planes comenaran les seves activitats el proper dimecres. Aques-tes sn les darreres festes al municipi .

Rl I I I Hol. l . IN iKK - Sant Cugat -

Avui comena l.i Festa Major de Valldoreix amb activitats per a tothom. Les activitats esporti-ves seran les protagonistes de l'e-dici d'enguany, tot i que el pro-grama tamb inclou propostes ldiques i culturals. La festa co-menar avui a les vuit de la tar-da amb la inauguraci de la Mos-tra d ' a r t i s t e s de Val ldoreix . Aquest cap de setmana tamb se celebrar un concert de rock dissabte a la nit i un recorregut per la msica des del segle XV fins a l'actualitat. Al llarg de tota la setmana, el Museu de Valldo-reix celebrar la quarta edici del Curs d'histria de Valldoreix. Les altres activitats de la festa es con-centraran el proper cap de set-mana i finalitzaran el dimarts 16 de setembre, entre les quals des-

taca el preg de Festa Major a crrec de la directora del Grup de Tea t re F.spiral. Trini Es-crihuela, les festes infantils i els concerts de nit per als joves. En-guany tamb se celebrar una pujada en helicpter, el concurs de paelles i una sardinada popu-lar i una trobada eastellera amb les colles de Sant Cugat i Cor-nell. Per primer cop tamb es far un joc de rol.

El proper dimecres comenar la Festa Major a les Planes amb una cercavila per tot el barri que finalitzar a la plaa de la Creu d'en Blau, on l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, far el pre-g de la festa. Desprs es far ka-raoke i discombil a la mateixa plaa. Les activitats d'aquest dis-tricte tamb seran molt esporti-ves, per els ms menuts tamb podran assistir a les festes infan-tils amb escuma i pallassos, i els

Montserrat Rumbau va ser la pregonem altres podran gaudir de diverses activitats, com ara teatre a crrec dels avis d'El Rac de l'Amistat i una gran botifarrada popular. La comissi tamb t previst cele-brar a la nit concerts i balls per a tothom. La Festa acabar el diu-menge del cap de setmana que ve desprs del piscolabis popular i la fi de festa habitual.

a Valldoreix l'any passat. Foto: X.L. Al llarg de tot el mes d'agost, la

Colnia Montserrat de Valldoreix tamb ha celebrat la seva festa major que va acabar el cap de set-mana passat. La gran afluncia de pblic en totes les activitats ha estat el fet destacat de l'edici d'enguany, sobretot durant la nit d'havaneres i el ball amb l'or-questra Brindis.

Sorteig

'Els 4 Cantons9 i Hippo regalen un viatge a la

santcugatenca Sofia Roma

Sofia Roma ha estat la guanya-dora del viatge a Mallorca per a dues persones que va sortejar Els 4 Cantons amb la collaboraci de l'agncia de viatges Hippo. El sor-teig es va celebrar entre tots els subscriptors del diari i el premi es va lliurar la darrera setmana de ju-liol, tal com mostra la fotografia.

La guanyadora, per, ha optat per canviar el seu viatge per un altre a una c iuta t eu ropea pe rqu aquesta mateixa primavera ja va anar a Mallorca. De moment, en-cara no ha decidit amb l'agncia el seu dest definitiu, tot i que Roma assegura que li agradaria passar uns quants dies a Europa. Per a ella ha estat una "gran sorpresa" guanyar aquest sorteig. / R.B.

Els Castellers de Sant Cugat sn la 33a millor colla

Els Castellers de Sant Cugat ocupen el lloc nmero 3.i en el rnquing de colles castellcrcs de Catalunya que aplega un total de 54 grups. Els santeugatencs han aconseguit ascendir diverses po-sicions en el llistat, desprs d'a-conseguir descarregar durant la Festa Major i altres actuacions les primeres construccions de set pi-sos. La llista, que encapalen els castellers de Vilafranca, t en compte el nombre de pisos asso-lits, la seva dificultat i si el castell ha estat descarregat o simplement carregat L'objectiu dels castellers per a aquesta temporada s con-solidar la seva condici de colla de set fent noves construccions de la mateixa gamma. La prope-ra actuaci en pblic ser dijous amb motiu de la Diada./J.L.

Detenen els lladres d'un cotxe robat

Sofia Roma va recollir el seu premi abans de comenar lagost. Foto: F.4C

L a policia estatal de Sant Cugat va detenir la setmana passada una parella que circulava per Sant Cu-gat amb un cotxe que havien ro-bat el mes de juny a Arenys de Munt. Els dos detinguts sn Ka-ren B.A. i Carolina C. M. La pa-rella condua un Volkswagen Golf per la carretera de Cerdanyola i va fer una maniobra que va aixe-car les sospites d'una parella de membres de la policia que feia una ronda de vigilncia. Els agents van demanar la docu-mentaci als ocupants del cotxe i va identificar-lo com un cotxe ro-bat, tot i que els dos detinguts van dir que els havia deixat un amic. Els joves havien robat el cotxe el dia 15 de juny a una ben-zinera d'Arenys. / A.C.

CATALONIA CERMIC

Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 580 15 00

LA M S G R A N

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Cermica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris Materials per

a la construcci.

ELS4CANTONS Divendres, 5 de setembre de 1997 Societat 17

Ensenyament

L'Arnau Cadell tindr un menjador per a alumnes d'ESO al Nadal

L'esco/a Collserola encara no sap quan es comenar l'edifici nou Alguns centres d'ensenyament primari i secundari de Sant Cu-gat rebran ms de 23 milions de pessetes del Departament d'Ensenyament per morar les installacions el nou curs. L'es-cola de la Floresta i els tres instituts surten beneficiats amb aquesta injecci econmica. B Collserola s'ha pres amb calma el calendari i espera amb resignaci l'inici del nou edifici.

NGELS CASTUERA

La inversi total que el Depar-tament d'Ensenyament far als centres de la comarca s de ms de 1.300 milions de pessetes. D'a-questa xifra, els quatre centres santcugatencs en rebran 23 mi-lions, que es destinaran a aules i habilitaci de les installacions. La implantaci de la reforma educa-tiva ha obligat el Departament d'Ensenyament i tamb l'Ajun-tament a fer algunes obres i algu-nes accions de millora.

L'institut Arnau Cadell tindr un nou menjador grcies a aquesta subvenci d'Ensenyament. Les obres, segons el director del cen-tre, Jordi Beltran, comenaran la setmana vinent i s'enllestiran, se-gons les previsions, cap al Nadal. El nou espai servir per als alum-nes de primer i segon d 'ESO, unes 110 persones en total. La construcci d'aquest servei s'ha decidi t desprs de veure l'a-fluncia d'alumnes que es que-daven a dinar durant el curs pas-sat, en qu el centre va acollir estudiants de primer d'ESO, que fan classe mat i tarda la majoria de dies. Fins ara, el centre disposava d'una cantina per als alumnes de BUP i COU que no reunia les

condicions de menjador. La di-recci del centre no descarta que l'Arnau Cadell pugui tenir ms endavant una sala ms mplia per als alumnes que estudiaran bat-xillerat al centre.

L'institut Arnau Cadell ja t, a ms dues aules en forma de cara-gol installades al pati del centre, per completar la necessitat d'espai per impartir les classes. Tot i que aquestes aules provisionals ja es-tan collocades, s'inclouen dins el pressupost d'inversi nova que acaba de fer pblic el Departa-ment d'Ensenyament.

La c o m u n i t a t e s co l a r de l collegi Collserola espera, men-trestant, que la Generalitat doni definitivament una data perqu comencin les obres de cons-trucci del nou edifici. El ca-lendari fins ara ja s'ha acomplert, segons la directora del centre, Merc Alejo. "L'Ajuntament ja ha fet la seva part i el projecte va arribar abans de l'estiu al De-partament d'Ensenyament. Ara esperem el mes d'octubre per-qu ens donin un nou calenda-ri d'obres i el pressupost". La construcci del nou edifici s el tema prioritari de discussi al consell escolar, i centrar la pri-mera reuni d'aquest curs, que es far el proper dia 16.

Els instituts i l'escola l/i Floresta sn els ms benefkiats aquest curs. Foto: E4C

MMWH

Arquitectura millora la comunicaci amb la UPC

.c.

Els alumnes trobaran algunes remodelacions quan comentin el curs. Foto: E4C.

L'Escola Tcnica Superior d'Ar-quitectura del Valls, situada a Sant Cugat, podr comunicar-se ms fcilment amb la resta dels campus universitaris de la Universitat Po-litcnica de Catalunya (UPC), a la qual pertany. Aquesta millora en les comunicacions s possible grcies a un conveni que la Uni-versitat Politcnica ha signat amb la companyia Telefnica. L'acord permetr la connexi de tots els campus universitaris amb la tec-nologia de la fibra ptica. Aquest nou sistema multiplica

per 500 la capacitat de comuni-caci entre els centres universi-taris que formen el campus de la Politcnica. Amb la nova xar-xa telefnica es milloraran alguns serveis, com ara el correu electr-nic. Tamb es podr accedir sen-se restricci de temps a les bi-blioteques i al mateix temps es millorar l'accs a aquest servei universitari. Un altre dels avan-tatges que permet el nou sistema de comunicaci s l'accs a la xarxa Internet des de qualsevol p u n t de connexi. Grcies a aquest nou sistema, que tamb s'aplica a l'Escola Superior d'Ar-quitectura del Valls, s'espera que les automatrcules incre-mentin i que millori el funcio-nament d'aquest procediment per ingressar a la Universitat. En total, la installaci del sistema ha suposat una inversi de 150 milions de pessetes, que aniran a crrec de la mateixa UPC.

Successos

Josep Mourino Font rep Fltim adu al cementiri de Molins de Rei

El professor del Leonardo va serassassinata PHavana G E N I LOZANO

El professor de l'institut Leo-nardo da Vinci, Josep Mourino Font, va rebre l 'ltim adu de familiars i amics el passat 30 de juliol a l 'esglsia de Sant Mique l Arcngel , de Mol ins de Rei. Mour ino Font havia mort dues s e tmanes abans a l 'Havana, on s'havia traslladat per passar les vacances d 'es -tiu. El professor del Leonar-do va morir com a conseqn-cia d ' u n a c o n t u s i c r a n i a l , produda pels forts cops, pos-s i b l e m e n t a m b un o b j e c t e con tunden t de ferro, que li va adrear un p resumpte lladre. Les ltimes investigacions fe-

tes des de la capi ta l cubana apuntaven que el mbil d'a-ques t assassinat amb p reme-ditaci havia estat l ' in tent de r o b a t o r i d e l ' h a b i t a c i d e l ' ho t e l on s ' a l lo t java J o s e p Mourino Font .

Repatriaci difcil

Les dificultats per repatriar les despul les del professor de l ' ins t i tu t d e San t Cuga t van fer retardar l 'enterrament, que finalment es va celebrar el dia 30 de juliol a la tarda. Els fa-miliars van voler q u e Josep-Mourino rebs l 'ltim home-natge i fos en ter ra t a Molins de Rei, localitat on vivia des de feia t emps . Josep Mourino Font

18 Societat ELS /CANTONS Divendres, 5 de .setembre de 1997 S o l i d a r i t a t

La santcugatenca Marta Visa i s is cata lans ms han par-t ic ipat durant l 'agost en tallers per a nens refugiats a Tuz-la, a Bsn ia . Al mateix temps, a Sant Cugat es va tan-car el compte co r ren t "Sant Cugat a juda Bsn ia " que durant 4 anys ha recol l i t aportacions desinteressades per les v ic t imes de l con f l i c te als Ba lcans.

Sant Cugat i el seu gra de sorra per les

vctimes dels Balcans Marta Visa fa tallers a nens refugiats

Josi.i ' MARIA M I R - Sant Cugat/Tuzla -

La santcugatenca Marta Visa i la resta de participants en el projec-te, amb la collaboraci de l'ONG Sant Joan solidari-de Sant Joan de Vilatorrada- es \ an allotjar a l'es-cola Simin 1 lan. el mateix lloc on es van fer els tallers durant tres setmanes. A Simin 1 lan, als afores de Tu/la. hi ha un elevat nombre de refugiats, la majoria de Sre-brenica i Zvornic.Visa va organit-zar per als nens tallers de msca-res, pintures, iniciaci als castells, msica i jocs, entre altres. Les ac-ti\ irats es van tancar amb una gran xocolatada oberta a tothom. A banda d'aquestes activitats,

l 'ONi Sant Joan solidari va fer arribar material escolar i musical a l'escola Simin Han que es va re-

collir dins la campanya "dna la nota per Bsnia". Durant la seva estada a Bsnia, els set joves tam-b van visitar una zona minada, Sarajevo, Mostar i la Repblica Sprska, l'enitat srbia a Bsnia. Marta Visa va entrar en contacte amb diverses famlies que "la-menten el conflicte i critiquen Ics complicitats d'altres pasos lligades a forts interessos econmics". A la repblica Sprska van poder conixer la precria situaci d'al-gunes famlies que hi viuen i que afirmen que no reben cap tipus d'ajuda humanitria i que "ning no vol saber res d'ells"

Mentrestant, a Sant (kigat es va tancar el compte corrent "Sant Cugat ajuda Bsnia" que es va obrir el juny de 1993 per recollir diners per atendre a refugiats del conflicte dels Balcans. I .a clausu-

Els joves van visitar una encola rodejada de mines antipersonals. Foto: JOSEP. MARl 1 MIR ra del compte va coincidir amb el retorn de la famlia Jelic, apadri-nada per aquest grup, a Sarajevo desprs de tres anys i mig a Cata-lunya. La famlia Jelic, integrada per 7 membres, van cobrir la des-pesa de l'habitatge durant la seva estada a Castellbisbal amb part dels diners del compte de Sant Cugat. La iniciativa d'obrir un compte corrent de ti tularitat pblica amb finalitats solidries va ser impulsat per diverses en-titats de la ciutat amb l'objec-tiu de sensibilitzar i donar su-port a les vctimes de la guerra de Bsnia. En 4 anys. el comp-te ha recollit prop de 4 milions de pessetes. Es va portar material escolar i musical pera l'escola Simin Han. Eoto.J. Al. Al.

L S Z L M O H O L Y - N A G Y 8 juliol - 28 setembre 1997

FUNDACI ANTONI TPIES

A S A G 6 1. i >

0 8 0 0 ? B A R C E t O N A

t i 4 8 7 0 0 0 9

Si ets subscriptor, podrs anar a la Fundaci Antoni Tpies.

Truca al 589 62 82

E L S H C A N T O N S CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per de-manar una de les entrades de qu disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pellcula Un verano en la Goulette que es projecta en versi original el dissabte 14 de juny, a les 0,30 h de la nit.

A R P A

C U G A T

TOTS ELS SUBSCRIPTORS Podeu passar a recollir gratutament les vos-tres consumicions i aconseguir el vos