Download - Diumenge 21 de febrer de 2010 Dominical4).pdf · blemes a les consoles de videojocs, els telè-fons cel·lulars i altres dispositius portàtils, com l’esperat iPad d’Apple. No

Reportatge Negoci en moviment El sector de la telefonia mòbil no nota la crisi. PÀGINES 2 i 3 Entrevista Ernest Zaragoza«La història és com un pèndol». PÀGINA 9 Reportatge Les fotos de l’any Imatges premiades al «World Press Photo». PÀGINA 10

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equili-

brada basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Dom

inic

al

Diumenge 21de febrer de 2010

Diari de Girona

ReportatgeL’oblit d’Espriu

Es compleixen 25 anys de lamort de l’escriptor nascut a Santa

Coloma de Farners. PÀGINES 6, 7 i 8

EntrevistaJosep Cornellà

«Marina Geli és l’únic políticque no m’ha contestatcap carta». PÀGINES 4 i 5

Per a la ciutat: El Nissan Cube s’inspira en Jennifer López, un bulldog amb ulleres i un jacuzzi. PÀGINES 18 i 19�SUPLEMENT

Els telèfons mòbils s’han convertit en elsdispositius tecnològics més variats, versà -tils i complets de la història. Amb una ca-

pacitat creixent de processament i transmissióde dades, aquests aparells serveixen per parlara distància, però també funcionen com a cà-meres, receptors de televisió, videoconsoles,reproductors de música, ordinadors, GPS,agendes, moneders electrònics, claus... Com bédemostren els iPhones, tenen els trets dels ob-jectes socials intensament lligats a la identitatdels usuaris i, a més, poden operar com a mit-jans de producció, distribució i consum de con-tinguts culturals.

O sigui, la plataforma mòbil, integrada perte lèfons, PDA, smartphones, etc., es perfila enplena crisi com la sortida ideal per a la indús-tria de l’entreteniment, sense altres limitacionsque les econòmiques. Les xifres d’implantaciócomentades aquesta setmana al Mobile WorldCongress, la fira de telefonia més gran del pla-neta, organitzada per la GSM Association a Bar-celona (15-18 de febrer), confirmen que el mò-bil és molt més que un telèfon en la percepció

de la majoria de subjectes que el manegen.

NEGOCI HÍBRIDEl nombre de terminals amb càmera fotogràfi-ca a Europa duplica la quantitat de cel·lularsque no la tenen. La meitat dels propietaris detelèfons portàtils a Espanya, on hi ha més mò-bils que habitants, disposa d’un model ambaplicacions de vídeo. Una enquesta recent re-vela que el telèfon seria el primer que rescata-ria en una emergència un elevat percentatgede japonesos. I el moviment s’està estenent alTer cer Món. Així doncs, en els dispositius mò-bils hi conflueixen, per una banda, l’enormeinterès de les empreses per vendre productesi serveis culturals en un nou mercat que aug-menta sense parar, i, per l’altra, una impressiófavorable de l’instrument tecnològic per partdels clients.

Aquesta convergència prefigura un bon es-cenari perquè els mòbils acabin sent la quin-taessència del negoci híbrid, ja que combinencaracterístiques dels mitjans tradicionals; delsmitjans conversacionals, és a dir, de les eines

2 DominicalDiumenge 21de febrer de 2010

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTOS PORTADA: MARC MARTÍ/ANIOL RESCLO-SA (LA TOMBA D’ESPRIU AL CEMENTIRI D’A-RENYS DE MAR, AQUESTA SETMANA; EL DOC-TOR JOSEP CORNELLÀ, A LA SEVA CONSULTA)

21 de febrer de 2010

4 i 5 EntrevistaJosep CornellàEspecialista en adolescència iexmilitant del PSC, es mostramolt crític amb la gestió de laconsellera Marina Geli.

6, 7 i 8 ReportatgeL’oblit d’EspriuDemà es compleixen 25 anysde la mort de Salvador Espriu,l’escriptor de Santa Coloma,que sembla estar arraconat.

9 EntrevistaErnest ZaragozaTeòleg nascut a Sant Feliu deGuíxols, és rector de Castell-Platja d’Aro i un reconeguthistoriador de l’Església.

10 Reportatge Les fotos de l’any La violència i les tragèdies hantornat a tenir molt protagonismeen les imatges guardonadesal «World Press Photo»

11 Arquitectura Casa a Caselles d’Avall

SUMARI

en movimentNegociEl «Mobile World Congress» ha demostrat a Barcelona que el

sector de la telefonia mòbil es manté immune a la crisi

TEXT: JOSEP LLUÍS MICÓ

1

Reportatge


Fotos:1Un assistent al «Mo -bile World Con -gress» de Barcelonaparla per telèfonabans d’accedir alrecinte de Montjuïc.Fotos: ACN.2Un dels molts nousmodels de telèfonmòbil que han estatpresentats aquestasetmana al certa-men. Foto: AlbertoEstévez/EFE.

enfocades a la interacció social; i dels denomi-nats self-media, vinculats a la personalitat del’usuari, que els empra en la difusió d’allò queell mateix genera.

ALIANCES ENTRE MARQUESDesprés d’arribar a la maduresa en la conne-xió de veu als països desenvolupats, les com-panyies operadores (Movistar, Vodafone, Oran-ge…) van prendre la iniciativa en l’explotaciódel filó cultural. No obstant això, en els dos úl-tims anys, els grups mediàtics s’han sumat de-cididament a la batalla per la comercialitzacióde continguts mòbils. Al Mobile World Congresss’ha vist que canals de televisió, productoresaudiovisuals, cadenes de ràdio, periòdics, re-vistes, ciberdiaris, agències de publicitat i altresempreses similars compten ja amb divisions es-pecialitzades que, al seu torn, estableixenacords amb operadores i fabricants (Apple, No-kia, Samsung, Sony, etc.).

En aquest entramat, ocupen igualment unlloc privilegiat els gegants de la Web: Google,Yahoo, Windows Messenger, MySpace, You-

Tube, Flickr, eBay… Les aliances en el sectores basen fonamentalment en la imatge de mar-ca i en el seu horitzó d’influència. De maneraque l’atractiu de les firmes (Armani, Vogue…),els productes (Barbie, MyScene…), els perso-natges de ficció (Disney, Star Wars…) i els fa-mosos (David Beckham, Beyoncé…) s’aplicaals dispositius mòbils, com succeeix, per exem-ple, amb el disseny de Prada per a LG o el d’I-maginarium pensat per a un telèfon infantil.

Els extres de personalització (tons de truca-da, icones, jocs, etc.) i, sobretot, l’oci i l’entre-te niment (telesèries adaptades, com 24, Perdi-dos, Prison Break o Padre de familia; produc-cions audiovisuals originals, com Supervilla-nos, la catalana A Pera picada o Nuovi Comizid’amore; o imaginatives solucions sonores,com la Visual Ràdio o la Nokia Music Store)constitueixen la porta d’entrada natural de lesindústries culturals a aquest instrument omni-present.

LES PRE/POSICIONSEl context habitual per gaudir dels continguts

per a mòbil concerneix especialment als tempsde desplaçament i espera: al metro, en la con-sulta del metge, abans d’una cita o després d’u-na reunió. També les videoconsoles portàtils iels iPods solen utilitzar-se en aquestes situa-cions. No obstant això, el telèfon aporta unapeculiaritat interessant, perquè permet un certaïllament i intimitat amb uns simples auricularssense deixar de ser una tecnologia essencial-ment relacional. Per aquesta raó s’està incre-mentant el volum de ciutadans, predominant-ment joves, que se’n valen per compartir ma-terial (musical, fotogràfic…) i experiències (através de llocs com Facebook, Tuenti…). És elfenomen conegut com Mobile 2.0.

L’última edició del Mobile World Congress hadeixat provat que, gràcies a la seva ubiqüitat,la cultura admet en aquest dispositiu comple-ments presentats amb tot tipus de preposicions.Es pot trobar cultura davant del mòbil, amb elmòbil, des del mòbil, en el mòbil, entre el mò-bil, cap al mòbil, fins al mòbil, per al mòbil, pelmòbil, sobre el mòbil i després del mòbil. Finsi tot no falta qui la perpetra contra el mòbil.

Resistències des del sofà

Malgrat els nombrosos assajos, proves iintents, fins al present ha resultat im-pos sible implantar de manera perma-

nent internet a les pantalles dels televisorsinstal·lats en milions de llars del món. La xar-xa de xarxes va néixer als ordinadors i, coms’ha pogut comprovar al Mobile World Con-gress s’ha anat traslladant sense gaires pro-blemes a les consoles de videojocs, els telè-fons cel·lulars i altres dispositius portàtils, coml’esperat iPad d’Apple. No obstant això, la te-levisió a gran escala se li resisteix.

Hi ha hagut iniciatives decidides i teòrica-ment prometedores en aquesta àrea, com perexemple la navegació per la Web a través deldescodificador de les plataformes de televi-sió digital i cable, però cap d’elles ha funcio-nat. Amb independència del que facin els es-pectadors més avançats, és a dir, els familia-ritzats amb la informàtica (generalment joveso professionals que usen diàriament l’ordi-nador i el mòbil), no sembla que, ara per ara,el televident mitjà vulgui accedir a internet através de la mateixa pantalla en la qual gau-deix dels seus programes preferits a casa.

GRAUS D’INTERACTIVITATLa televisió compta amb un grau menor d’in-teractivitat que la xarxa o els dispositius por-tàtils. I aquesta afirmació mantindria la sevavalidesa i vigència fins i tot si les aplicacionsmés complexes de la televisió digital terres-tre (TDT) haguessin estat un èxit, cosa queno ha estat així. El públic percep que el tele-visor proporciona un entreteniment molt dis-tint del que s’ofereix mitjançant la computa-dora o el mòbil.

L’ordinador i el telèfon reclamen que l’u-sua ri sigui més proactiu. Se suposa que quis’asseu davant de pantalles d’aquest tipus hade fer un esforç més alt (conscient) per inter-actuar amb els suports. De manera que, ac-tualment, es veuen continguts televisius a l’or-dinador o els mòbils com la cosa més normal–de Youtube a pràcticament tots els cibermit -jans del planeta–, però aquesta mateixa dico -to mia està alentint el desembarcament de laWeb a les pantalles domèstiques.

Amb tot, no es pot negar que, després dela popularització d’Internet a gran escala, lamanera de consumir televisió s’ha modificat.Els canvis són tant quantitatius (per la xifrad’espectadors) com qualitatius (pels seus hà-bits). En un passat recent, l’acte de veure te-levisió era majoritàriament passiu. Per exem-ple, els espanyols només podien escollir en-tre la primera cadena i la segona, ambduesde l’ens públic Televisió Espanyola. No obs-tant això, els canals han anat multiplicant-seamb el temps (autonòmics, privats, locals),una transformació afavorida per la tecnolo-gia digital, sobretot per la TDT.

El comandament a distància, en aquest noucontext, opera com un instrument idoni percompondre una programació a mida dels gus-tos i necessitats de cada individu. Des d’a-quest punt de vista es pot entendre l’èxit dedispositius com TiVo. Nascut a Nord-Amèri-ca el 1999, aquest aparell combina la funciód’un vídeo amb les potencialitats d’un ordi-na dor. Per això, és capaç de gravar al discdur, amb una capacitat de 500 gigabytes, finsa 600 hores de continguts audiovisuals. Peròno ho fa com els antics magnetoscopis VHS,segons els horaris assignats per l’usuari, sinóque opera a partir de les dades que facilitenles emissores televisives: denominació de lasè rie, títol de la pel·lícula, gènere de la pro-duc ció, noms del director i els actors, duradadel film, etc.

NI TIVO NI HULU: YOUTUBEDe moment, TiVo, que pot enregistrar simul-tàniament dos canals diferents, únicamentestà disponible al Canadà, Estats Units, Mè-xic, Taiwan i Austràlia, encara que els seuscreadors voldrien comercialitzar-lo en altrespaïsos. Aproximadament la meitat de les es-trenes de les noves temporades de telesèriescom Perdidos o 24 o d’espais de telerealitatcom American Idol van ser vistos en diferitgràcies a TiVo l’any passat.

Als particulars que no vulguin pagar els 13dòlars (si fa no fa, 10 euros) mensuals quecosta l’abonament de TiVo, els queden les pà-

gines d’internet amb vídeos penjats.La majo ria són pirates, no obstantaixò, hi ha empre ses que han trobaten aquesta plataforma una via de ne-goci legal: portals com Hu lu.com,sorgit de l’aliança entre l’NBC iNewsCorp, presenta continguts au-diovisuals (House, Padre de familia,Los Simpson, El Equipo A, etc.) ambpublicitat (un mínim de dos talls perepisodi). Enmig de la crisi que as-sota els webs d’aquest tipus, emer-geix Hulu amb uns 308 milions d’ac-cessos únics, segons les dades de laconsultora Nielsen. Amb tot, Youtu-be, amb 5.000 milions de visites, se-gueix estant molt lluny.

TV WIDGETSEn el sentit oposat, alguns gegantsde la xarxa i la telefonia mòbil novolen renunciar a les pantalles delstelevisors per seguir expandint-se.Encara que només ho facin per so-breviure. Amb el suport tecnològicd’Intel, Yahoo ha començat l’aven-tura de comercialitzar l’aplicació TVWidgets, la qual permet que els es-pectadors consultin informació d’In-

ternet mentre segueixen mirant la televisió.El vocable anglès widget significa aparell, an-dròmina... Doncs bé, en la seva versió prime -ra, TV Widgets té una vintena d’aquests es-tris electrònics: un sobre el temps; un altreamb resultats esportius; un tercer dedicat ales notícies d’última hora (amb l’aval de ca-nals de prestigi com la CBS o l’ABC); actua-litzacions de les pàgines personals de xarxessocials com MySpace o Twitter, lloguer depel·lícules de Blockbuster, vídeos musicals(MTV o VH1); subhastes en línia (eBay), etc.

Els televidents tenen accés a versions re-duï des d’aquests webs, que conviuen en har-mo nia amb la programació audiovisual estàn -dard, per seguir les evolucions del seu equipde futbol favorit, anar (virtualment) de com-pres, compartir fotografies i comentaris ambamics i familiars... Els fabricants Sony, Sam-sung, Vizio i LG Electronics van llançar elsprimers receptors amb pantalles de cristall lí-quid tecnològicament aptes per al servei.

La porta d’entrada a aquesta novetat va ser(i segueix sent) el comandament a distància.Però alguns professionals i especialistes en-cara dubten que el sofà sigui el millor lloc pernavegar per la xarxa. Dins d’aquest col·lectiureticent, la majoria s’inclina per dispositiusmòbils, com el nou iPad o les desenes de mo-dels presentats aquests dies al Mobile WorldCongress, per integrar la capacitat de comu-nicar-se, la versatilitat d’Internet i la informa-ció i l’entreteniment audiovisuals./J.L. MICÓ

Internet s’ha estès per consoles, mòbils i dispositius com l’iPad, però encara no ha aconseguitintroduir-se amb èxit a la principal pantalla que hi ha a la majoria de les llars: la televisió

2

Des de fa uns mesos, Josep Cornellà (Giro-na, 1950), doctor en medicina i cirurgia es-pecialista en pediatria és el secretari gene-

ral de la Confederació Iberoamericana i del Ca-rib per a l’atenció a l’Adolescència i Joventut (Co-dajic). Perquè tot i aquella especialitat ha estatl’a tenció integral i multidisciplinar als problemesde l’adolescència el que ha guiat la seva carrerades de ja fa molts anys. És un expert, en aques-ta matèria, reconegut a nivell internacional, i for-ma part de diverses associacions científiques quese n’ocupen. A tall d’exemple, Societat Espan-yola de Medicina de l’Adolescent, Societat Ar-gentina per a la Salut Integral de l’Adolescent, So-ciety for Adolescent Medicine, International As-sociation for Adolescent Health, Associació Es-panyola de Psiquiatria del Nen i de l’Adolescent...En moltes d’elles hi ha tingut càrrecs directius

Quins objectius té Codajic? Delimitar quinesserien les polítiques i les estratègies per incidirsobre la salut integral de l’adolescent, tenint encompte que ens referim molt a la prevenció, per-què no és una franja d’edat amb gran morbilitatni amb gran mortalitat. Per exemple, sabem quela primera causa de defunció dels adolescentssón els accidents de trànsit i la segona, el suïci-di; es tracta de fer prevenció sobre aquests te-mes. I d’altra banda pretenem unificar esforços iaportar experiències. Com diu la doctora Matil-de Maddaleno, Directora de Programes d’Ado-lescència a l’Organització Panamericana de Salut(OPS), hem de defugir dels programes pilot i re-plicar allò que ja ha funcionat en un lloc.

I la seva funció com a secretari general? Co-ordinar els països implicats i sobretot que s’hi va-gin integrant per recuperar la força que Codajichavia tingut en els seus inicis.

No estem més a prop d’Europa que dels paï-sos iberoamericans? En segons quines cosespotser sí, però n’hi ha d’altres en les quals perexemple l’Argentina ens passa al davant. Ells te-nen un programa nacional d’atenció a l’adoles-cent, dirigit pel doctor Gustavo Girard, un delspioners en atenció als adolescents. I en definiti-va l’arrel dels problemes d’infància i d’adoles-cència és similar. Les drogues, la sexualitat, el fra-càs escolar... Es tracta d’enfocar aquestes qües-tions de manera integral, és a dir: no dir al noi«no et droguis» i punt, sinó buscar què ha passatperquè hagi arribat a aquest punt.

Funcionen, aquests grups de treball per auna realitat tan complexa com ho és la de lainfància i l’adolescenència? Funcionen perquèens hem trobat una colla no diré d’il.luminatsperò sí d’idealistes, motivats per l’ideal d’acon-seguir dues coses gairebé utòpiques: treballar perla salut integral de l’adolescència, que és un con-cepte que ens costa molt que entengui la gent, iencara més els polítics; i que aquest treball sigui

multidisciplinar. És a dir, no ens hem de barallarper qui ha d’atendre l’adolescent, sinó que totsens hi hem d’implicar. Tothom que en sàpiga, ésclar, aquí hi ha un matís important. Tothom queen sàpiga, que estigui motivat i s’hagi format.

Parla d’entitats integrades per científics, noper polítics... Tenen efectes pràctics? En te-nen per a la gent que està començant a treballar,per afavorir el treball en xarxa i també perquè al-guns governs s’hi han implicat. Per exemple, elgovern de Buenos Aires va donar suport a un tèc-nic, Gustavo Girard, que no està vinculat a cappartit polític. I això és el que costa imaginar enel nostre país, que es pugui crear una comissióen la qual no hi hagi un polític vigilant.

Com és que a nivell internacional té un pesimportant en destacades organitzacions d’a-tenció als adolescents i en canvi aquí no? Per-què fins i tot va dimitir de la seva responsa-bilitat en el programa «Salut i Escola»... Tinc

la sensació que si estigués a Barcelona les cosespotser haurien anat diferents. Vaig comen çar fa12 anys a anar pels instituts, perquè tenia moltclar, com s’està fent a Llatinoamèrica, que és ons’ha d’anar, perquè l’adolescent no t’anirà al CAP,has d’anar tu on és ell. I jo vaig començar a fer-ho amb el vistiplau del llavors Delegat de Sani-tat a Girona, en Quim Casanovas, magnífica per-sona, que em va donar tot el suport perquè jo,que tenia plaça de pediatre, pugués deixar-la iem dediqués plenament als instituts.

Era pediatre a la sanitat pública? Sí. I Casa-novas m’autoritza a deixar-ho i a posar en mar-xa un programa que pretenia obrir consultes alsinstituts. I ho aconsegueixo en tots els de Giro-na ciutat i als dos de Salt. Als públics.

Com s’organitzava? Hi anava un dia a la setma -na dues hores. Hi tenia despatx obert i a més elsuport del centre del Güell. I bé, començo a tre-ballar i començo a fer publicacions sobre els re-

“Marina Geli és l’únicpolític que no m’ha

contestat cap carta”TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA


«N’estemfarts, deprotocols!»

– Què s’hauria de feren matèria d’adoles-cència a Catalunyaque no s’està fent?Fer d’una vegada unprograma de salut del’adolescent, però nocom els que hi ha, noun protocol, que n’es-tem farts, de proto-cols!, sinó un progra-ma de salut de l’ado-lescència que ens uni-fiqués a tots. Perquèestem fent regnes detaifes: el Centre Jovede l’Ajuntament, el deno sé qui, el consellcomarcal... Intentemunificar tots aquestsesforços per atendrel’adolescència en unúnic programa d’aten-ció. Deixem-nos d’ex-periències pilot i anema replicar coses queestan funcionant.– Els problemes delsadolescents estanprou ben identificatsPer què no es buscacom ac tuar-hi i s’hiactua? Es fa de ma-nera insuficient. Unexemple: es fan Expo-joves, però de què ser-veixen des del nostrepunt de vista? El pri-mer any que es feiaExpojove i jo era dele-gat de «Salut i escola»vaig dir que no hi voliaser. I per compromíspolític hi havia un es-tand de Salut, però eraineficaç. Era impossi-ble fer tallers amb tan-ta gent com hi passa-va... No ens omplim labo ca de coses que notenen cap valor. El queés realment atenció al’adolescència i pre-venció és una tascaque es fa dia a dia, ala trinxera, de maneracallada, no surt alsaparadors

JOSEP Cornellà Metge pediatre especialista en adolescència, exmilitant del PSC

Els seus articles setmanals a Diari de Girona demostren que Josep Cornellà és un apassionat de laseva feina, l’atenció als problemes de l’adolescència. Va impulsar a les comarques gironines un pro-grama pioner en aquesta matèria, que volia estendre a tot Catalunya. Però va acabar plegant perquèes va sentir maltractat per la consellera de Salut, Marina Geli, i pel seu equip. En aquell moment,Josep Cornellà era militant socialista i relata per primer cop en aquesta entrevista com es va sentir.

Entrevista


sultats de la feina, fins el punt que el 2001 em cri-den a Buenos Aires com a expert convidat perl’OPS per assessorar sobre el programa d’ado-lescència d’Argentina.

Les coses funcionaven... Sí, havia començatamb molta il.lusió pensant que algun dia es po-dria fer realitat un programa com el que jo teniaal cap, i fins i tot en parlo amb la llavors diputa-da del PSC a l’oposició, Marina Geli, que em dónagaranties que aquest programa es podrà tirar en-davant si algun dia ella arriba a la conselleria.

Mentrestant continua treballant als instituts.El programa va començar el 1998 i es va anarcon solidant. Vaig disposar d’una infermera quecol.laborava amb mi, en un primer pas cap a lamultidisciplina de la qual parlava abans. Jo hi ana-va un dia i ella un altre i hi havia una doble com-plementarietat, metge-infermera i home-dona.Aquesta era la idea. També vam poder fer méscoses als instituts, com xerrades amb professors,activitats amb pares, tallers sobre salut. Fins i totvaig arribar a projectar la possibilitat de formaralumnes perquè actuessin com a catalitzadorsdins de l’institut. Això era el que jo entenia anarcap a un programa integral d’atenció a l’adoles-cència.

I canvia el govern i Marina Geli és la novaconsellera de Salut. M’hi vaig reunir a principisde 2004. Aquí potser vaig pecar d’idealista i vaigpensar, a partir del que m’havia insinuat la con-sellera, que aquest programa el podria desenvo-

lupar jo a tot Catalunya, perquè tenia experièn-cia i l’havia posat en marxa.

La idea era fer-lo créixer. Sí, i de fet vaig co-mençar a pensar en persones que puguessin fer-se’n càrrec en diferents comarques. Però el se-tembre de 2004 s’anun cia el programa «Salut i es-cola» i jo me n’assa bento per la ràdio. I ja no séquin és el meu paper. Perquè préviament, des dela Conselleria, no la consellera, que té tota unaguàrdia pretoriana, se m’havia demanat que elsenviés publicacions meves i jo ho vaig fer gus-tosament... I després resulta que presenten el pro-grama utilitzant les meves pròpies diapositives.

Sense dir-li-ho. No. I a més havien canviat al-guna cosa, des del meu punt de vista criticable...

Va demanar explicacions? Sí, però la conse-llera no es va posar mai al telèfon. Vaig anar tru-cant fins que el gener de 2005 em va cridar unadirectora general per renyar-me.

Per renyar-lo? No m’havia trobat mai en la vidaque una directora general em cridés per renyar-me perquè estava molestant massa la consellera.

Per les seves trucades? Sí. Jo demano disculpesperquè sóc molt educat i em diuen que me’n cui-di només, de Girona, i és el que intento fer.

L’havien nomenat delegat del programa «Sa-lut i escola» a Girona? Sí. Res de tot Catalunyacom m’havia semblat, sinó només per Girona,però havia acceptat perquè hi creia.

El programa «Salut i escola» continuava el quevostè havia començat a aplicar a Girona?Amb l’excepció que la multidisciplina havia des-aparegut com a tal, entesa de manera efectiva...Sobre el paper sí que existia, però en la pràcticano, perquè es convertia en un programa d’infer-meria. Passava de la meva concepció, un progra -ma de salut integral i multidisciplinar, dos con-ceptes bàsics, a ser un programa d’infermeria.

En aquin sentit? Són les infermeres les que vanals instituts, en algunes regions sanitàries la co-ordinadora és una infermera... Però jo continuo...

Coordinant Girona i encarregant-se dels ins-tituts d’aquí? Sí, i arribo a més de 80 instituts.

Amb altra gent? Sí, el meu paper és anar a cadainstitut i veure quines infermeres se’n poden en-carregar. Jo continuo defensant que el programaha de ser multidisciplinar, però si s’ha de comen -

çar així... Encara que m’agradaria la implicaciód’algun pediatre o d’algun metge de familia quehi entengui d’adolescents... Aquestes infermeresrebien un programa de formació de 40 hores cen-tralitzat sempre a Barcelona, en el qual jo hi te-nia una participació diguem-ne petita. I de di-rector del programa «Salut i escola», que atèn ado-lescents, hi posen el director general de mater-noinfantil. No sé com lliga, però bé, d’acord, con-tinuo treballant, i assessorant. Però veig que cadavegada és més infermeria i més infermeria, finsque demano poder-les formar jo.

I ho fa? Sí. Munto un curs a Girona jo creia queamb el beneplàcit del delegat.

Vostè creia? Jo creia. Després va semblar queno, se’m va dir que no. Vaig cometre un altreerror. Em convocaven a reunions a Barcelona,presidides pel director aquest de maternoinfan-til i per una infermera en la qual s’havia delegatla direcció del programa. I jo no hi anava perquè

mai no vaig reconèixer la seva autoritat, perquèentenc que l’autoritat no ve donada sinó que ésde prestigi. I podia tenir-ne en prematurs, o envacunes, però no en adolescència. I aquí va co-mençar la pressió que va acabar provocant queel nou de juliol de 2007 presentés la dimissió.

Però abans va fer aquell curs... Com va anar?El febrer vaig tenir l’última entrevista amb la con-sellera, que va venir a Girona, i amb el delegat,i vaig plantejar-ho. I com queno em sé callar lescoses vaig dir a Marina Geli i a Ferran Cordónquè pensava sobre tot això i que pensava feraquest curs.. Ningú em va dir que no ho fes.

I? Vaig tirar endavant el curs. Els vaig enviar elprograma perquè en tinguessin coneixement, iningú em va dir que no. Ens van cedir els localsde Salut per fer-lo, el vam fer i les avaluacionsvan resultar molt positives per part dels assistents.Gent que havia fet cursos similars a Barcelonadeien que no tenia res a veure, que aquí sí quehavien après el que es podien trobar en un ins-titut. Jo vaig quedar satisfet però després va re-sultar que no havia estat políticament correcte.

El van tornar a renyar? (Riu) Em va cridar eldelegat el nou de juliol i em va dir que no anà-vem bé. Jo li vaig dir que dimitia i ja està. I al meulloc van posar una infermera, que és el que to-ca va. A veure, jo no tinc res contra les inferme-res, són professionals extraordinàries, el que pas-sa és que jo parteixo de la multidisciplina, i noes pot fer multidisciplina només amb infermeres.

Va tornar a fer de pediatre, després de dimi-tir? Vaig dir que no em veia capaç de tornar-hi,perquè portava molts anys dedicat a l’adolescèn -cia. I he de reconèixer que per part de l’actualdelegada, la Doctora Pedrerol, vaig rebre un trac-te exquisit, i així com d’en Ferran Cordón no emdirem res, d’en Quim Casanovas i de la Marta Pe-drerol, sí. Però la proposta que em va fer no emva semblar correcta. Em proposava, en nom dela Conselleria, anar a assessorar el director ge-neral de maternoinfantil en temes d’adolescèn-cia, a Barcelona, i a fer alguna cosa més, però emva semblar que no era correcte...

I va deixar la sanitat pública... Amb una ex-cedència, el 15 de maig de 2008. I en aquests mo-ments estic en excedència. En fi.

Tot això que explica li va passar a una per-sona ideològicament molt propera al PSC.Deu ser especialment dur, no? De fet, quanpas sa tot això jo era militant del PSC. I és moltdur. Aleshores entens que una cosa és la ideolo-gia en la qual has cregut i una altra la política.Per a mi la ideologia socialista és magnífica, laigualtat, la justícia... Jo a més tinc unes creencescristianes properes al que seria la Teoria de l’A-lliberament, Casaldàliga, i tot això em lliga molt.Per tant és dur perquè veus que la ideologia enla qual havies cregut no es correspon amb la pràc-tica. Jo em continuo sentint socialista; són ells elsque s’han apartat, en tot cas. Em vaig donar debaixa com a militant del PSC i tinc un conflictemolt gran, no amb la política, que és molt im-portant, sinó amb la manera de fer dels partits.

Què en pensa, de la gestió de Marina Geli aSalut? Jo la suspendria, a tenor del que m’arribade companys. És una política d’aparador, tambéde cops d’efecte, però crec que hi ha molta im-pulsivitat i falta reflexió. I escoltar la gent. A veu-re, jo no entenc que un polític, per molt políticque sigui, no em contesti. I és la primera vega-da, en tota la meva vida professional, que un po-lític no m’ha contestat. M’ha contestat en Tarra-dellas, en Laporte, en Rius, tots... I en Quim Na-dal per altres temes i algun ministre. I fins i tot enCasaldàliga, que abans en parlàvem, el vaig es-criure no fa gaire i ell, que té Parkinson i dificul-tats per escriure, m’ha contestat, per mail.

Vol dir que Marina Geli no l’ha contestat? Mai.De totes les cartes que li he enviat no me n’hacontestat ni una. Si això és educació, urbanitat,Educació per a la ciutadania, no ho sé... Jo haviaaprès que les cartes es contestaven.

Deu estar molt decebut. Sí, molt, el que passaés que n’aprens, d’aquestes coses. D’entrada ésuna clatellada, però els que ens dediquem a lamedicina de l’adolescència tenim una visió queintenta ser positivista i treure lliçons de cada cosaque passa. I crec que n’he après.

“No m’havia

trobat mai enla vida que

una directorageneral emcridés perrenyar-me

perquèestava

molestantmassa la

consellera.

“Jo suspendria

la gestió deMarina Geli,

a tenordel que

m’arriba decompanys. És

una políticad’aparador,

tambéde copsd’efecte,

però crec quehi ha molta

impulsivitat ifalta reflexió.

I escoltarla gent.

“En el nostrepaís costa

imaginar quees puguicrear una

comissió en laqual no hi

hagi un políticvigilant.

“

“

“

Farà demà, 22 de febrer de 2010, exactament25 anys de la mort de Salvador Espriu, poe-ta, narrador i dramaturg; home d’una vasta i

refinada cultura; depuradíssim i brillant escriptoren llengua catalana; autor compromès, esdevin-gut, en la veu del cantant Raimon, símbol de lalluita pacífica contra el franquisme i emblema dela reconciliació entre els diversos pobles de la Pellde Brau; immortalitzador del poble d’Arenys-Si-nera (en idèntica intensitat, de la vila dels viusque de la ciutat dels morts); candidat del poblecatalà al premi Nobel (al 1971 i 1983); filòsof dela mort i de la memòria.

Era llicenciat en Dret i en Filosofia i fou distin-git amb les més altes distincions del país: Lletrad’Or, l’any 1956; Premi Montaigne, el 1971; Pre-mi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1972; Me-dalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, el 1980;Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982;Doctor Honoris Causa per la Universitat de Bar-celona; Doctor Honoris Causa per la Universitatde Tolosa de Langedoc; Creu d’Alfons X el Savi(que rebutjà), el 1982.

Parlar d’Espriu, avui que tant es parla de l’en-caix de Catalunya i Espanya i que tan poc es fa,avui que la mort s’esbandeix en ràpides cerimò-nies professionals (religioses o no), avui que lapoesia i el teatre d’autor són només per a elits pri-vilegiades, avui que la desafecció política amena -ça d’estendre’s a la llengua i a la cul tura, avui quetan malament es parla el cata là, que tant es mal-tracta la llengua; avui justa ment, parlar d’Espriués encendre un far en la foscor. Per això mateix,cal homenatjar degudament, sense vacil·lacions,un escriptor tan extraordinari i tan extraordinà-riament desconegut i oblidat com Salvador Espriu.

VINT-I-CINC ANYS D’OBLITDissortadament, la primera afirmació que es potfer, que s’ha de fer, és que Espriu –l’autor d’El Ca-minant i el Mur, del Cementiri de Sinera, de laTeresa, de la Primera Història d’Esther– és avuiun autor oblidat. I aquí, la paraula oblit afecta bà-sicament als lectors, a les institucions i a aquelltramat que anomenem la societat catalana.

La primera prova d’aquest oblit la tenim a lesllibreries i a les biblioteques. L’obra completa d’E-dicions 62 (1985-1987), per exemple, no es trobaenlloc de la ciutat de Girona. És més, el projectede l’edició crítica del Centre de Documentació iEstudi Salvador Espriu i Edicions 62 no està aca-

bat. Ara mateix són adquiribles una desena d’e-xemplars a preu d’or. El de la biblioteca popular,també d’Edicions 62, és introbable. Com a totanovetat a Edicions 62 «La Butxaca» va publicar eljuny de 2009 Cicle Líric, l’aplec dels cinc llibresdel cicle líric de la poesia espriuana. En qualse-vol cas, ara per ara, ni a les biblioteques ni a les

llibreries de la ciutat és possible trobar l’obra com-pleta d’Espriu, de manera fàcil i ordenada.

Fa cinc anys, en ocasió del 20è aniversari, eradestacable que els estudiants de Literatura Cata-lana de Batxillerat tenien l’obligació de llegiraquell any un aplec de narracions de Salvador Es-priu, i després examinar-se’n a la selectivitat. Ja

L’oblit d’EspriuDemà es compleixen 25 anys de la mort de Salvador Espriu, l’escriptor nascut a Santa Coloma de

Farners que es va arribar a convertir en un símbol i que en l’actualitat és per a molts un desconegut

TEXT: JORDI VILAMITJANA I PUJOL


1Homenatge aSanta ColomaL’Ajuntament deSanta Coloma deFarners, la bibliote-ca Joan Vinyoli, elConsorci per a laNormalització Lin-güística i Òmniums’han unit per ho-menatjar SalvadorEspriu en ocasió del25è aniversari de laseva mort. Serà dis-sabte que ve, dia 27de febrer, a la capi-tal de la Selva, ambdues activitats es-tretament relaciona-des amb l’obra del’escriptor colo-menc.

Per un costat, ados quarts de cincde la tarda, comen-çarà a la Plaça Far-ners l’anomenat «Iti-nerari poètic Salva-dor Espriu», que,guiat per la poetaLaia Noguera, faràun recorregut pelcentre de la localitatacompanyat per lapoesia d’Espriu.

I a les set de latarda, a la Bibliote-ca Joan Vinyoli, s’hipresentarà El quehe escrit és escrit,una composició po-èticomusical basa-da en textos d’Es-priu a càrrec deJaume Calatayud iVicente Morera.

“Un clàssic del segle XX”

Víctor Martínez-Gil (Barcelona, 1966), pro-fessor de literatura catalana a l’Autònoma,és un dels dos coordinadors de l’equip que

està elaborant l’edició crítica de les obres com-pletes de Salvador Espriu (la dirigeix Rosa MariaDelor i la publica Edicions 62) i també l’editor iprologuista de la recent publicació (a la mateixaeditorial) de l’anomenat «Cicle líric» de l’escrip-tor, format pels poemaris Cementiri de Sinera,Les Hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Fi-nal del laberint. En aquesta entrevista, defensala vigència de l’obra d’Espriu i considera que noestà tan oblidada com podria semblar.

Com hi arriba, vostè, a Espriu? Quan vaig aca-bar la carrera, l’any 1989, em va venir a buscarRosa Maria Delor, que ja treballava en l’ediciócrítica de l’obra d’Espriu (un projecte en el qual

hi ha molta gent implicada, com és natural) i bus-cava gent jove que hi col.laborés, amb la inten-ció que s’hi interesessin les noves generacionsd’estudiosos. Em va proposar de fer Laia, i comque en aquell moment m’interessava força eltema del conte català al segle XX, em va venirde gust fer-lo. I des de llavors...

Quina vigència té avui l’obra d’Espriu? Espriués un autor central del segle XX. D’una banda tétot un ressò com a poeta civil que parla de la pà-tria, del país, que li assegura la perdurabilitat ique el podria acostar a altres poetes com Mara-gall. En el cas d’Espriu, a més, el seu pensamentcivil és el resultat d’unes preses de posicions per-sonals, morals, ètiques, que tenen un gran pa-per en la seva literatura. És per tant un autor com-plex, al qual el lector s’hi pot acostar des de molts

punts de vista. És com si la seva obra fos tota unaliteratura en ella mateixa, la qual cosa fa que re-sulti interessant anar-lo llegint constantment. Elseu pensament és molt estructurat; com en pocsescriptors del segle XX hi ha al darrere de la sevaobra tot un sistema de pensament, el que en de-finitiva provoca que no sigui en absolut un au-tor anecdòtic.

Però sembla oblidat, avui. Per exemple, benpocs actes s’han programat per commemo-rar els 25 anys de la seva mort. D’aquí a poctemps, el 2013, es commemorarà el centenari delseu naixement, i suposo que serà llavors quanse li dedicarà un gran homenatge. Hi ha moltsaniversaris, i ara s’escau certament el de la sevamort però tothom té al cap el centenari del seunaixement.

El professor de la UAB Víctor Martínez-Gil, un del coordinadors de l’edició crítica de l’obra completad’Espriu, defensa la vigència de la seva literatura, que considera «d’una riquesa esbalaïdora»

Reportatge


era constatable llavors que tot i que era una bonanotícia, els nois i noies que fan literatura catala-na no són gaires i per tant l’encert era ben mati-sable. Tanmateix, enguany, en el 25è aniversaride la seva mort, ni això. En efecte, entre 2008 i2011, ni una sola de les lectures proposades pelDepartament d’Educació, tant pel que fa a l’as-signatura de Llengua com a l’específica de litera-tura, és de Salvador Espriu. Hi ha una ínfima ex-cepció: 2 dels 47 poemes d’una de les cinc lectu-res obligatòries de llengua catalana d’un dels doscursos de Batxillerat són d’Espriu: Cançó del matíencalmat i Assaig de càntic en el temple.

QUATRE TÒPICS I POCA COSA MÉSLlevat d’aquesta salvetat, llevat d’aquest reduïtgrup de nois i professors que el treballen a clas-se, qui llegeix Espriu, avui? O dit d’una altra ma-nera: què sap el comú dels catalans, dels gironins,d’Espriu que no siguin els tòpics mil vegades re-petits arreu: Raimon vestit de negre al Municipal...Sinera vol dir Arenys... Espriu, el poeta dels xi-prers i cementiris... Núria Espert descalça fent deLaia a la platja...

La Revista de Girona, un prodigi de ciència i di-dàctica, de rigor i popularitat, dedicava l’any 2005un article (el de gener-febrer de 2005, el núm.

228) a parlar de «Salvador Espriu i Santa Colomade Farners», però la notícia era llavors que en 20anys (posem-hi, en 120 números de la Revista),només era possible trobar-hi unes altres dues pe-tites referències intitulades: «Per començar, Sal-vador Espriu», que és part d’una crònica de l’any1985 (núm 110) i d’autor anònim i «Joaquim Ruy-ra. Arenys de Mar: la coneixença amb Espriu» deJosep Montmany i Vidal de 1989 (núm. 136), unaescassa referència. Res més. No hi havia res més.

En aquests cinc darrers anys, s’hi ha publicatun estudi de 2008 (núm. 246), d’Imma Font, inti-tulat «Una altra Fedra d’Espriu, estrena acciden-tada a Girona (1978)». S’hi narren les peripèciesd’aquesta obra estrenada a Girona i que fou unademanda personal de Núria Espert a Salvador Es-priu. La detenció de l’actor Gabriel Renom per unassumpte relacionat amb Els Joglars va fer anul·larla tercera sessió de les programades al Municipal.

Recapitulem. No és possible trobar l’obra com-pleta sencera, ni a les biblioteques ni a les llibre-ries de Girona. La lectura d’un dels més grans i ri-gorosos escriptors de casa nostra només es posaa l’abast d’uns pocs estudiants i encara en formad’engrunes. La revista més il·lustrada de casa nos-tra li ha dedicat 10 pàgines en 25 anys...

Cal dir que l’oblit d’Espriu és compartit i gene-

ral al país. A les comarques gironines, per exem-ple, llevat del cas de Santa Coloma de Farners,amb evidents i legítims interessos promocionalsper aprofitar que Espriu hi va néixer; a banda dels«joves professors» que fa 25 anys van aconseguirposar el nom del poeta a l’IES de Salt, i a part delCEIP de Vidreres que duu també el nom de l’es-criptor, Espriu s’ha fet fonedís.

A pocs dies de l’aniversari, els actes brillen perla seva absència, excepte de nou a Santa Colomade Farners (veure peça lateral de la pàgina 6). Hiha un homenatge blocaire en marxa i un home-natge en ferm a El Vendrell. Res més. Ni al webde l’Ajuntament de Girona, ni al de cultura de laGeneralitat hi ha res més.

UN OBLIT INEXPLICABLE, PERÒ NO TANTUn abandó, el d’Espriu, aparentment inexplica-ble. Repassant la interessant entrevista que l’au-tor va concedir a Joaquín Soler Serrano l’any 1976per al programa de TVE A fondo, s’hi troben im-portants i aclaridores revelacions. En el decurs dela conversa, Salvador Espriu afirma haver escritdurant molts anys en poesia per les qualitats sin-tètiques d’aquest gènere i per les circumstànciesde la dictadura que l’obligaven a passar la cen-sura, molt més fàcil de passar

Fotos:Sobre aquestes lí -nies, dues imatgesdel funeral per Sal -va dor Espriu, cele-brat el 23 de febrerdel 1985 a Arenys ial qual hi van assistirles principals autori-tats de Catalunya icentenars de lectors.Fotos: Dani Duch.1Salvador Espriu acasa seva.2L’escultura de Sal -vador Espriu, obrade Subirachs, que hiha a Santa Colomade Farners era utilit-zada dimarts al matíper un marxant delmercat per lligar-hi eltoldo de la parada.Foto: Marc Martí.3Placa a la casa natald’Es priu, a SantaColo ma de Farners.Foto: Marc Martí.4Un poema d’Espriupresideix la façanadel cementiri d’A -renys de Mar, on es -tà enterrat l’escriptor.Foto: Marc Martí.5Just davant de laporta del cementirid’Arenys, des de laqual es veu el mar,hi ha una plaçadedicada a Espriu.Foto: Marc Martí.6La tomba d’Espriu.Foto: Marc Martí.7Víctor Martínez-Gil.

2

També resulta molt difícil trobar la seva obraa les biblioteques, o a les llibreries... Aquesten tot cas no crec que sigui un problema d’Es-priu, sinó del país; de les biblioteques i les lli-breries del país. S’hauria de mirar què passa ambaltres autors. Però se’n continuen publicant co-ses, d’Espriu... No em refereixo a l’edició crítica,que és un treball per a estudiosos i erudits i nopodem pretendre que un lector qualsevol agafiaquests llibres per llegir Espriu, però la seva ObraCompleta es va vendre molt bé i se’n van reedi-tant coses. Crec que la gent que troba Espriu re-editat d’una manera assequible el llegeix.

No és una literatura fàcil, la seva, com vostèdeia abans... Això n’allunya els lectors? Es-priu te molts nivells de lectura. Antígona, Laia omolts dels seus poemes tenen lectures que estana l’abast de molts lectors, Si no fos així no hau-ria tingut la difusió que ha tingut. És cert que ésun autor que té complexitat, però no és l’únic,en absolut, o és que són fàcils Ausiàs March, Foixo Riba? Hi ha parts de l’obra d’Espriu que són debon llegir i ell a més va arribar molt a la gent tam-bé a través del teatre.

La seva obra ha estat bandejada de les lectu-res de batxillerat. Aquest és un problema amb

el qual es troba en general tota la literatura cata-lana. Molta gent es queixa que la literatura estàmaltractada en els plans d’estudis, i de fet la li-teratura s’ha confós amb la llengua. Es llegeix alscentres escolars per aprendre català, no per apre-ciar la literatura, i d’aquesta manera s’obvia quela literatura és una manera d’ensenyar la gent agaudir, a pensar... Hi ha molt poques lectures, en

general, en els plans d’estudis que comentem, iels autors en van entrant i sortint perquè no hiha la idea que la literatura ha de servir per es-tructurar l’educació, ni per a una reflexió sobreels valors que representen els autors... Simple-ment avui posem un escrit d’algú, i demà en po-sarem un altre d’algú altre, segurament buscantcoses més fàcils, o que interessin més... Sónerrors pedagògics.

Llegint Espriu avui encara s’hi descobreixencoses noves? Sí, sens dubte. Passa en generalamb qualsevol autor de nivell i en el cas d’Espriuper suposat, perquè la seva obra és d’una rique-sa esbalaïdora. Sempre diu coses i a més allò quediu ho pots adaptar als temps presents. De fet elque fa que un autor sigui viu és que des del pre-sent puguis aplicar les seves idees. Per exemple,què deuria pensar Espriu, ell que tant va refle-xionar sobre l’estupidesa humana com a gene-radora dels conflictes i de l’autodestrucció, de to-tes les guerres que hi ha avui al món? Passa ambShakespeare, passa amb tots els clàssics: parla dela seva època però el que diu es pot aplicar al’actualitat.

És un clàssic, Espriu? Sí, un clàssic del segleXX./ ALFONS PETIT

3

6

7

4 5

(Continua a la pàgina 8)

en vers que en prosa. Tambéafirma, Espriu, que la gent no llegeix poesia.L’Espriu poeta –i l’Espriu narrador i també l’Es-priu dramaturg– és un escriptor difícil, més con-ceptista que culteranista, més verbal que artifi -ciós, però hermètic i difícil; un escriptor diversi únic alhora; dotat, per fer servir un símil tro-badoresc, d’un trobar ric (quasi clus) enorme-ment generós; dotat d’una prosa elegant i benritmada. Espriu, amb un profund –i autodidac-ta– coneixement de l’idioma (tot i que semprese sentí com un aprenent), ha deixat escritesen català pàgines superbes de la literatura. ¿Pot,aquest rigor lingüístic d’Espriu (ben palès tam-bé en les contínues revisions a què sotmeté elsseus textos), haver-se tornat justament un obs-tacle insalvable per a molta gent i per tant elmotor de l’oblit? Per què no es llegeix Espriu?...

La lectura d’Espriu no és fàcil, perquè pres-suposa un pòsit cultural, lingüístic i humanís-tic que cada vegada és a l’abast de menys gent.Per fer-se una idea de l’estat de la misèria cul-tural regnant es pot citar, per exemple, que elsdetractors del Nobel de Literatura per a Espriuvan fer servir l’argument que l’escriptor d’A-renys era un escriptor localista, en una llengualocal. Quina bestiesa, no! Com si la mort, la re-fle xió sobre la mort –eix central de l’obra es-priuana– fos un tema provincià i exclusiu dequatre irreductibles! Com si l’essència de la li-teratura fos la quantitat i no pas la necessàriaqualitat. Quina bestiesa! Com si la literatura iles masses hagin tingut mai res a veure!

Més dura, greu i àcida va ser la crítica de Jo-sep Pla. Ho ha explicat en un article Bru deSala. La relació entre Pla i Espriu fou semprecordial fins al final, que s’espatllà per una clàs-sica inoportunitat de l’escriptor empordanès. Afinals dels 70, acabava de sortir el volum 35 del’Obra Completa, Notes del capvesprol. A l’últi-ma pàgina, hi ha un paràgraf «demolidor» (enparaules de Bru de Sala). Pla diu que Espriu«hauria pogut ser un dels prosistes més ex-traordinaris de la nostra llengua» i li recriminaque no s’hi hagués dedicat més i que hagi prac-ticat una literatura «inintel·ligible», faltant alcompromís d’acostar la llengua al poble. Es veuque Espriu es desesperà i s’enrabià molt per-què veia com ell que s’havia desfet sempre enelogis cap a Pla ara era injustament correspost.No entenia els motius de la mossegada ni elper què d’aquesta crítica al final del trajecte,gairebé sense temps per replicar.

Dissortadament, és probable que al contraridel que ha passat justament amb l’obra de Pla,l’obra i la llengua d’Espriu hagin deixat de seruna referència. És possible que l’oblit d’Espriusigui un símptoma més de l’empo briment delpaís: «La cultura catalana, autosatisfeta i auto-disminuïda, ja només digereix allò que, bo odolent, no li costa esforç» (Biblioteca Bàsica deles Comarques Gironines, vol. 11).

Reivindicar Espriu és un acte de justícia: lallengua catalana i Espriu tenen moltes coses encomú. La més important i preocupant de totesés que Espriu i el català són bandejats per lacultura de les coses fàcils.

ESPRIU A LES COMARQUES GIRONINESLa relació d’Espriu amb Girona, a part del nai-xement a Santa Coloma de Farners i del mes-

tratge reconegut al genial escriptor gironí Joa-quim Ruyra i Oms, es manifestà en vida en di-versos textos i episodis de la seva vida. El po-ema Girona n’és una mostra de 1965: «A poc apoc van pujant peus feixucs de canonge /Aquest silenci dur de les escales de la nit, / Isentim com l’anguniós respir ens atansa / A totl’immòbil temps de la ciutat. / Però la boca delmort ja és tancada al viàtic, / Però els ulls delmort no reben més el somni / Dels vells arbresserens, dels campanars, dels rius. / Ales mem-branoses esgarrifen i volen / I fan el llarg es-glai de l’última foscor». També a Girona haviaestrenat la seva última obra teatral, Una altraFedra, si us plau (1978). I a Girona li havieneditat clandestinament La Pell de Brau i l’ha-vien convertit en llibre de text per a les classesde literatura del Seminari («Per començar, Sal-vador Espriu», RdG, núm. 110)

El record, després de la mort i dels 25 anysd’absència, és sortosament permanent en al-guns indrets de les comarques gironines. Desde la magnífica escultura de Subirachs a la San-ta Coloma de Farners natal fins al quadre d’Es-priu que presideix les activitats acadèmiquesde l’Institut de Salt, passant pel col·legi de Vi-dreres o la fita arquitectònica de la plaça queduu el seu nom a Girona.

– Santa Coloma de Farners: El poeta de Si-nera va néixer a Santa Coloma de Farners l’any

1913. Sobre aquest tema cal esmentar que Se-bastià Goday publicà a la Revista de Girona defebrer de 2005 (núm. 228) un interessant i re-comanable reportatge intitulat «Dues epifaniesde Salvador Espriu a Santa Coloma de Farners»en què analitza detalladament la relació de l’es-criptor d’Arenys amb la capital de la Selva: elnaixement i el nomenament de Fill Predilectede Santa Coloma (2 de maig de 1981).

A més a més, quan Espriu va morir, el con-sistori va instituir els premis Salvador Espriu perhonorar l’escriptor en cadascuna de les disci-plines: teatre, poesia, relat curt i assaig. Aquestpremi va tenir 10 anys de durada (de 1985 a1995, més o menys) i ha estat concedit a im-por tants escriptors. L’any 1987 el va guanyar,per exemple, el poeta Miquel Martí Pol.

El 16 de juliol de 1986, Santa Coloma va ho-me natjar Salvador Espriu amb una escultura entravertí obra de Josep Maria Subirachs, que sim-bolitza la concentració de l’escriptor davantd’un full en blanc i que vol ser una al·legoriade la creació literària. Fa deu anys, al febrer de1995, es va col·locar una placa a la façana del’edifici on nasqué, obra de Josep Martí-Sabé.

– Salt: El BOE del setembre de 1976 bateja-va amb el nom d’Instituto Nacional de Ense-ñanza Media Mixto nº 2 de Gerona, barrio deSalt, l’institut de Salt, llavors encara annexat aGirona. L’any 1979 es va batejar com a Salva-dor Espriu, amb el vistiplau del mateix poeta.No va ser una elecció de nom fàcil. Carles Bar-celó, el director d’aquella època, ho va recor-dar a la revista La Farga en ocasió dels 25 anysde l’IES. Es veu que es van proposar els nomsde Josep Pallach, Lluís Santaló, Miquel de Pa-lol, Santiago Sobrequés, Lluís Moreno i, fins itot, altres com Vila de Salt o Pla de Salt.

Hi ha a l’Institut dos motius artístics que evo-quen la figura d’Espriu. Un d’ells és un magní-fic retrat d’Espriu, d’estil pop, obra del pintorPerpinyà. L’altre, un record de l’efemèride.

– Girona: La plaça Salvador Espriu, situadaentre el Mercat i l’altíssim edifici de la plaça Ca-talunya, és una ampla esplanada de ciment usa-da cada dia per milers de ciutadans. És obradels arquitectes Fuses i Viader, d’acord amb unprojecte de 1999. A la mateixa plaça, a prop delcarrer General Mendoza, s’alça un curiós mo-nument-homenatge, obra dels mateixos arqui-tectes. Vol significar un llibre obert de dimen-sions gegantines. Són unes planxes d’acer in-o xi dable amb un tractament d’oxidat per en-vellir-les, que fan un angle de 90º. Gravat a lesparets interiors hi ha un gran poema de Salva-dor Espriu, tret del Llibre de Les Hores: «Sota lapluja, / arbres, camí, silenci, / vides llunyanes./ Sense recança miro / com el meu pas s’es-borra». Des de la paret nord unes passes cadavegada més tènues caminen damunt la planxametàl·lica del terra cap al sud-est. Segons hanexplicat els autors: «La idea que vol transmetreaquest element arquitectònic està d’acord ambla figura de Salvador Espriu, que era un homegreu, estricte, ascètic».

– Altres indrets: El CEIP de Vidreres tambéduu el nom de Salvador Espriu. Hi ha placesque el rememoren a Sant Feliu de Guíxols i aLloret de Mar. També hi ha carrers «Salvador Es-priu» a Fornells, Anglès, Maçanet de la Selva,Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro...


Un egiptòleg a la notariaEspriu fou un estudiant brillant que es va llicenciar en dret als 22

anys i en història als 23. Tenia estudis de llengües clàssiques iaspirava a convertir-se en professor d’egiptologia a la Universi -

tat Autònoma creada durant la Segona República. Aquest futur pro-fes sional va quedar truncat pel conflicte civil. La mort el 1940 delpare, el notari Francesc Espriu, que havia patit un infart a causa deltrasbals de la guerra, el va obligar a treballar en la notaria d’AntoniGual Ubach. Espriu és, doncs, en paraules del professor de la UABVíctor Martínez-Gil «un més dels escriptors funcionaris o oficinistesdel segle xx, com Franz Kafka, com Fernando Pessoa, autors tambéhermètics i cabalistes, pensadors com ell en la Divinitat i recercadorsde la unitat en la dispersió».

Fou un escriptor precoç: als 15 anys escrigué Israel; als 18 anys, unrecull de narracions en català (El doctor Rip); als 19, la novel·la Laia;als 21, Aspectes, que són narracions; als 22, Ariadna al laberint gro-tesc, i Miratge a Citerea, que són més narracions; als 24, l’excel·lentaplec de narracions Letizia i altres proses. Als 33, poc abans d’Esther,

el llibre de poemes Cementiri de Sinera. Totes aquestes obres escri-tes –en paraules pròpies– durant els anys d’aprenentage, foren es-me nades i reescrites per l’autor en diversos moments de la seva vida.De fet, aquesta és una de les característiques d’Espriu: la reescriptu-ra i la revisió de les pròpies obres, fruit d’un zel lingüístic admirablei del desig de dotar d’unitat tota la seva obra.

Salvador Espriu és així mateix autor d’una important obra en vers:Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El cami-nant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d’Ariad-na (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i SetmanaSanta (1971).

Espriu ha estat un poeta, un narrador i un dramaturg d’idèntica al-çada i categoria. Hom el coneix sobretot com a poeta i potser tam-bé com a dramaturg (Esther, Antígona i Fedra constitueixen una tri-logia ben memorable); el que potser es coneix menys d’Espriu és lanarrativa, i es pot assegurar que l’autor de Teresa-que-baixava-les es-cales fou un excel·lent i imprescindible prosista./ J. VILAMITJANA

Fotos:Sobre aquestes lí -nies, de dalt a baix,alguns dels volumsde l’edició crítica del’obra completad’Es priu; una recentpublicació, tambéd’Edicions 62, del«Cicle líric» espriuà;i un detall del monu-ment a Salvador Es -priu, obra de JosepMaria Subirachs,que hi ha a SantaColoma de Farners.Fotos: Marc Martí.8El monument dedi-cat a SalvadorEspriu que hi ha a laplaça que porta elseu nom a Girona.Foto: Marc Martí.9Un quadre de l’es-criptor, obra de l’ar-tista gironí JosepPerpinyà, a l’interiorde l’Institut SalvadorEspriu de Salt. Foto:Marc Martí.10El CEIP SalvadorEspriu de Vidreres.Foto: CarlesColomer.

8

9

10

(Ve de la pàgina 7)

Ernest Zaragoza Pascual (Sant Feliu de Guí-xols, 1944) és doctor en Teologia per laUniversitat del Nord d’Espanya. Membre

de la Reial Acadèmia de la Història, de l’Aca-dèmia de Bones Lletres i de l’Acadèmia Ponti-fícia de San Rosendo, a Galícia. Col·laboradorde la Universitat de Lovaina. Té 500 veus al Dic-cionari d’Història Esglesiàtica de Catalunya iha contribuït al Diccionario Biográfico Espa-ñol, que tindrà una vintena de volums. En undinar en un convent li han arribat a dir que ésla Bíblia.

Com a estudiant, li agradava la història?Vaig tenir de mestre un canonge de Girona,mossèn Lambert Font, antic becari de Sant Fe-liu de Guíxols i arxiver municipal. Quan venia,cuidava l’ermita de Sant Elm, cercava coses al’arxiu i m’hi va aficionar.

Què investigava al principi? Temes d’histò-ria de Sant Feliu. He publicat l’índex de l’arxiudel monestir de Sant Feliu, el Recull de docu-ments i articles d’història guixolenca (2007) ésel segon volum. De petit col·leccionava cromosde races humanes, d’animals, i de gran, notí-cies, sobre Sant Feliu. Vaig estudiar Teologia ala Facultat de Teologia de Barcelona, i vaig treu-re el doctorat a la Universitat del Nord d’Es-panya, a Burgos. La meva tesi era sobre la re-forma monàstica espanyola, a la segona meitatdel segle XVII.

D’aquí neix l’interès pels benedictins? Sócsacerdot oblat benedictí de Silos, de la congre -gació de Solesmes. Els de Montserrat són de lacongregació italiana. Vaig començar a fer la his-tòria dels Benedictins observants, en 6 volums,del 1390 al 1870. I després vaig fer la històriadels benedictins catalans de la Tarraconense(Història de la Congregació Benedictina Claus-tral Tarraconense i Cesaraugustana: (1215-1835), 2004).

L’hora et labora dóna una imatge ajustadadels monjos? Els que em coneixen des de joveem diuen que la imatge que els ha quedat éstancat a la meva habitació. Sóc més home d’ar-xius que de biblioteques. La documentació quetrobo, la publico. D’aquí ve que el pare Batlloriem proposés per a la Reial Acadèmia de la His-tòria. Amb trenta i pocs anys en vaig ser aca-dè mic. Em van fer de la de Bones Lletres deBar celona, i finalment, de la de San Rosendoper què he publicat documentació inèdita del’Arxiu d’Història Nacional de Madrid sobre mo-nestirs gallecs. Entre el 1973 i el 1981 vaig viat-jar per cercar documentació, i vaig anar desd’Oviedo fins a Cadis; i de Santiago a Girona.

Cal reivindicar els benedictins? Més que rei-vindicar-los era que hi havia molta documen-tació dispersa, i vaig voler sistematitzar-la. Vaigfer la història de la congregació de Valladolid,reformadors de Montserrat, i dels claustrals ca-talans.

Alguna biografia sorprenent? De biografiesn’he publicades entre 200 i 300, és difícil. Elgran historiador Antonio de Yepes, benedictívallisoletà, que va fer la història dels benedic-tins en l’àmbit mundial, i va ser el primer queva posar com a apèndix la documentació enquè es basava. És del segle XVI. N’hi ha duesmés: el pare Feijoo, un il·lustrat gallec que vaviure a prop de la Universitat d’Oviedo, va es-criure cartes erudites, i era ajudat per un gallec,Martín Sarmiento, consultor dels reis.

Feijoo era un reformador. Volia treure la su-perstició i buscar les coses d’una manera cien-tífica. Tenim el Cardenal Aguirre, professor be-nedictí de Salamanca. El Papa el va fer Carde-nal, va fer la història màxima de tots els Con-cilis existents.

El llegat benedictí es coneix? Potser peco depoca modèstia, però abans que en comencés

la història, el 1973, amb prou feines era cone-guda la congregació de Valladolid, i menys en-cara els benedictins catalans. Ara és una de lesmés conegudes a Europa. Vaig visitar la Bi-blioteca Imperial de Viena, perquè Montserratva fundar monestirs a Praga.

Quin és el document que més l’emociona?Més que trobar un document desconegut, vaigdescobrir que fins el 1978, quan trobaven dosabats d’un monestir contemporanis, uns autorsdeien que el segon era coadjutor del primer, ialtres que els documents eren mal datats. Vaigdescobrir que des del Concili de Coyanza, a fi-nals del segle XI, es va implantar la litúrgia ro-mana i la regla de Sant Benet –abans tenien lamossàrab–, però no podien obligar els monjosanteriors a viure més enllà d’allò que havienprofessat. Van quedar dues comunitats, però lalínia antiga no rebia novicis, eren a extingir.

És com l’acabament d’un pla d’estudis? Sí(riu). El que va passar, per exemple, a SantoDomingo de Silos: era benedictí, seguia la novaregla de Sant Benet, i l’altre abat i set o vuitmonjos vivien separats en un monestir petit.

Els monestirs rivalitzaven per tenir mésmonjos o més poder? Hi ha diferències en-tre Castella i Catalunya. Castella sempre ha si-gut més centralista, en el bon sentit de la pa-raula. Els benedictins observants tenien unabossa comuna, i els catalans, cada ofici teniabossa pròpia. La centralització fa emprendregrans obres. I el problema de les rendes re-partides entre oficis és que no podien emprarmés que una part per a les reformes. Gràcies aaixò s’ha conservat la portalada de Ripoll.

Es diu que Sant Feliu de Guíxols era cone-gut arreu pel suro; és cert? Sí. Els meus pa-drins de cantar missa, els senyors Batet, que jasón morts, tenien la fàbrica a Sant Feliu, ambsucursal amb fàbrica a Reims i a Alemanya. SantFeliu primer va ser un poble de pescadors i demestres d’aixa. Després va ser un poble quetreballava el suro, donava feina a molta gent.El venien a França i Anglaterra. El turisme hova capgirar tot. Hi havia dues fàbriques de tei-xits, Godó y Trias i Vídua Romà.

D’on treu el temps per investigar? Comen-çar nous projectes, amb el que tinc acumulat,és difícil. Vaig explicar a Salamanca la històriad’un monestir que ara només conserva els fo-na ments! Cada setmana, a la revista local Àn-cora, faig un comentari des del sentit comú.Sóc pèrit per Història per als processos de be-atificació de Vic, entre d’altres. Ara beatifiquenel pare Josep Tous i Solé, fundador de les ca-putxines de la Divina Pastora: vaig començarel procés el 1980, i el 25 d’abril el beatifiquena Santa Maria del Mar.

A mesura que adquireix coneixements, veula vida de forma diferent? Veig que hi ha gentque li agrada repetir la història; jo no sóc d’a-quests. La història m’ha servit per equilibrar elmeu judici de les coses. Tot torna, però no dela mateixa manera. Aquella gent que al 68 te-nien com a norma «prohibit prohibir», ara ensho prohibeix tot: fumar, córrer en cotxe... aixòés pel nostre bé. La història és com un pèndol,l’ideal seria que fos al mig, però mai està així.Anem d’un extrem a l’altre. L’any 80 els homo-sexuals no volien el matrimoni, i ara s’han tor-nat tots conservadors i el reclamen.

Entrevista


ERNEST Zaragoza Rector de Castell-Platja d’Aro, teòleg i historiador

Amb més de 200 publicacions a la seva esquena, una biblioteca que supera els 2.000 volums iconsiderat un dels grans especialistes en els monjos benedictins d’àmbit peninsular, el mossèn deCastell-Platja d’Aro és membre de tres prestigioses acadèmies. I continua investigant.

“La històriaés com un

pèndol”TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

“Els que em

coneixen desde jove em

diuen que laimatge que

els haquedat éstancat a la

mevahabitació.Sóc més

home d’arxiusque de

biblioteques.La documen -

ta ció quetrobo, lapublico.

“Veig que hi ha

gent que liagrada repetir

la història;jo no sóc

d’aquests.La històriam’ha servit

per equilibrarel meu judicide les coses.

“

“

Dones protestant, soldats a punt d’entraren combat, gent que fuig d’un atemptat,un militar amb gravíssimes ferides de

combat al cap, manifestants que es refugien da-vant d’una imminent càrrega policial... Són al-gunes de les imatges que han estat guardona-des en l’edició corresponent a 2009 de WorldPress Photo, el certamen de fotoperiodisme mésprestigiós i important del món, que donava aconèixer no fa gaires dies els seus guanyadors.

La violència, les tragèdies i la misèria tornen atenir un paper protagonista en bona part de lesimatges premiades pel jurat, que també reco-neix escenes més pacífiques o fins i tot bucò-liques, encara que habitualment en categoriescom «Esports», «Natura», «Retrats»...

A l’edició corresponent a 2009 del WorldPress Photo, amb seu a Amsterdam (Holanda)s’hi van presentar un total de 5.847 fotògrafsde tot el món, amb 101.960 imatges. El jurat, fi-

nalment, va guardonar –en alguna de les deucategories en què es divideix el certamen– untotal de 63 fotògrafs, de 23 nacionalitats dife-rents. Les fotos premiades s’integren en una ex-posició que es podrà veure a partir del 23 d’a-bril precisament a Amsterdam i que desprésfarà un recorregut per un centenar de ciutatsde tot el món. Com és habitual, la mostra estraslladarà el setembre a Perpinyà, on serà ex-hibida durant el festival Visa pour l’image.

Reportatge


1

2

3

5

4

6

Les fotos de l’anyLa violència i les tragèdies tornen a ser les grans protagonistes de bona part de les imatgesguardonades al «World Press Photo», el certamen de fotoperiodisme més prestigiós del món

TEXT: ALFONS PETIT

Fotos:1Unes dones protes-ten des de la terras-sa d’un edifici de Te -heran (Iran), desprésde les eleccions pre-sidencials de juny de2009. Foto: PietroMasturzo.2Un grup de soldatsnord-americans res-pon al foc talibà a lavall de Korengal, al'Afganistan. Foto:David Gutten fel -der/AP.3Dos homes treuenuna dona de l’esce-nari d’un atemptatsuïcida a l'Afga nis -tan, el 15 de desem-bre de 2009. Foto:Adam Fer guson.4El jugador de laselecció anglesa decriquet JonathanTrott, durant un partit.Foto: GarethCopley/AP.5Una girafa morta perefecte de la sequeraal nord-est de Kenya,el setembre passat.Foto: Stefano DeLuigi.6Imatge de la sèrie«Bany de sang aMadagascar». Foto:Walter Astra -da/Fran ce Presse.7Imatge de la sèrie«Moda: Estampats iRevolució». Foto:Malick Sidibe.8Uns esportistes parti-cipant en l’Ironmande Hawaii. Foto:Donald Miralle, Jr.9Barack Obama, eldia que va prendrepossessió com apresident dels EUA,a Washington. Foto:Char les Omman ney. 10El ciclista nord-ame-ricà Lance Arms -trong saluda des delcotxe durant el passat Tour de Fran ça.Foto: ElizabethKreutz.11Imatge de la sèrie«War is personal».Foto: Eugene Ri -chards/Getty/TheSunday Times.

7

8

9

10

11

La topografia del terreny ha tingut una in-fluència decisiva en la configuració d’a-quest habitatge unifamiliar, situat en una

finca amb unes vistes espectaculars i en el quall’arquitecte, Josep Miàs, va optar per adaptar laconstrucció a les característiques del terrenyperò sense oblidar mai les necessitats dels seusfuturs ocupants, igualment decisives en el pro-jecte final. Un projecte que va ser distingit peljurat dels premis d’arquitectura de les comar-ques gironines corresponents al 2006, que elva incloure entre les obres seleccionades.

Segons l’explicació del seu treball que fa enel catàleg dels premis, Miàs comença detallantl’emplaçament de la finca i les seves caracte-rístiques: «L’habitatge ocupa una parcel·la de laurbanització de Caselles d’Avall, al municipi dePorqueres, en direcció a Besalú, sortint de Banyoles. És un parcel·la de petites dimensions,en un pendent pronunciat, orientada a nord-est, on té les millors vistes, des del Pla de Mar-tís, en primer terme, fins al castell de Torroe-lla, amb el mar al fons, en un dia clar. A l’hi-vern s’arriba a veure el llac de Banyoles».

Ja des del primer moment, l’arquitecte i elseu equip de treball tenen en compte les ca-racterístiques del terreny en el qual s’haurà deconstruir l’immoble: «Iniciem el projecte amb ladeliniació de tota la seva superfície, des del carrer fins a la vora interior del solar, d’un can-tó a l’altre, resseguint les corbes de nivell i trac-tant de contenir aquesta topografia. Línies que,amb voluntat de reconèixer el solar i la seva to-pografia, intenten revelar les seves qualitats; hicomencen a aparèixer els primers murs de con-tenció del mateix terreny i els primers espaisentre mur i mur».

També des de les primeres fasesde la construcció, Miàs té clar quinha de ser el resultat final, i vol queaquest resultat final ja es comencia entreveure: «En els primers murs,en els fonaments, ens agrada reco-nèixer el futur edifici, les línies quevan iniciar el projecte que ara esconstrueix», explica.

Seguidament, detalla la distribu-ció dels espais de la casa, en fun-ció de les necessitats dels promo-tors: «El volum principal, que com-partirà tota la família, se situa en unpunt central. I organitza els espaiscompartits de cuina, menjador i salad’estar, sobre els quals es defineixla biblioteca i l’estudi; espais que esrelacionen amb el paisatge llunyàa través de finestres horitzontals». Apartir d’aquest punt central i compartit, i apro-fitant les característiques del terreny, continuael desenvolupament del projecte, amb les de-pendències per als diferents membres de la fa-mília: «Amb certa complexitat, els murs, les lí-nies de construcció, organitzen els espais i vo-lumetries adjacents: l’espai de primit del garat-ge, sobre el qual es construirà l’espai per a undels fills; els espais de nit dels pares, amb laseva habitació i habitació de con vidats, en unnivell intermedi, aïllat de la res ta de la cons-trucció; l’espai de la filla, semiso terrat en el so-lar amb les seves finestres al ma teix nivell quela làmina d’aigua de la piscina».

És en aquest punt on es fa més important larelació entre l’arquitecte i els seus clients, elsusuaris finals de l’habitatge i per tant els quehauran d’assumir les decisions tècniques i es-tètiques de Josep Miàs: «Ens agradaria entendreaquesta disposició volumètrica també des de lanegociació amb l’usuari, amb la família; els pa-res, el fill, la filla, on l’organització dels espaisi volums resultants s’entén des del compromísde diàleg amb ells, en la necesitat i voluntat decompartir decisions i ambicions». En aquest mo-ment, les decisions tenen a veure amb neces-

sitats molt concretes, i també amb conceptesestretament relacionats amb l’entorn i el man-teniment de l’habitatge: «Complicitat en la sevaexperiència, assumint les condicions raonablesde comoditat i ús; no es tracta de si finestres ograns superfícies impossibles de netejar, sinósobre quina part del paisatge pot ser objecte deretallada per construir-hi una finestra».

En la frase final del seu text per al catàlegdels premis, Josep Miàs insisteix en la seva vo-luntat inicial d’adaptar-se al terreny, d’aprofi-tar-ne les característiques per al resultat final,de no fer-hi una intervenció agressiva i quetrenqui l’harmonia de l’entorn: «I en silenci –es-criu, sobre l’execució del projecte–. Com si jafes molts anys que està constituït».

Arquitecturagironina

11 DominicalDiumenge 21de febrer de 2010Seguint el terreny

L’immoble s’adapta a les característiques del solar i a les necessitats dels seus futurs habitants

Casa a Caselles d’Avall (Porqueres)

Mésinformació

– Demarcacióde Gironadel Col· legid’Arquitec tesde Catalu nya,plaça Cate dral,8, Girona.972 41 27 27 www.coac.net/Gi rona.

TEXT: ALFONS PETIT

Fitxatècnica

ProjecteCasa a Casellesd’Avall.MunicipiPorqueres.Autors Josep Miàs.Col·laboradorsÀlex Palacios,arquitecte tèc-nic.A

DR

IÀ G

OU

LAA

DR

IÀ G

OU

LAA

DR

IÀ G

OU

LAA

DR

IÀ G

OU

LA

Establimentsantics


Acomençament del segle passat a Blanesno hi havia cap estanc que es dediquésen exclusiva a la venda de cigarrets i ha-

vans, sinó que hi havia establiments que des-patxaven diversos productes –pa, fruita o ali-mentació en general– i entre ells, a més, tabac.El 14 de desembre de 1907, Joan Albertí i Gar-cia, de professió barber, va adquirir un esta-bliment que li va traspassar Pere Roig, que eltenia des de 1901. Hi va muntar una botiga dequeviures i un estanc. Els queviures ocupavengairebé tot el local perquè era l’activitat prin-cipal de la botiga i l’estanc, només un pany deparet perquè era una mena de complement.

A la botiga de queviures es venien els pro-ductes agrícoles de la temporada, mentre quea l’estanc el més normal eren la picadura de ta-bac, el rapé, les fàries i els cigars havans. L’any1932 va morir Joan Albertí i el negoci va pas-sar a mans de la seva vídua, Josefa Perpinyà,que el va mantenir durant uns dos anys, finsque hi va renunciar a favor del seu cunyat, Fran-cesc Albertí i Garcia, que era fuster i la feina del’estanc no l’interessava massa. Per això va in-tentar cedir-lo a la seva filla Emília, però comque les lleis d’aleshores no ho permetien, sinóque havia de passar de germà a germà, l’estancva quedar al seu nom, tot i que se’n van fer cà-rrec les seves filles, Emília i Marianneta Alber-tí, mentre que ell va continuar a la fusteria.

Durant la Guerra Civil no van tenir cap pro-blema polític, sino més aviat d’abastament. Vafaltar el tabac, però la familia se les va empes-car per aconseguir-ne com fos, i alguna vega-da l’intercanviava per menjar amb els pagesosde la comarca que hi anaven a comprar.

TABAC I PERFUMERIAA la postguerra –quan faltava de tot–, a Blaneshi havia molt estraperlo, des d’articles de con-sum alimentari fins a alcohol i, per descomptat,tabac. L’any 1951 va morir Francesc Albertí iGarcia, passant el negoci a la seva filla EmíliaAlbertí i Roy que treballava amb la seva tia Ma-rianneta, que va morir també el 1952.

Al cap de cinc anys (1957), es va decidirabandonar la venda de queviures i dedicar-seals articles de perfumeria. Amb el permís dels

propietaris del local, que encara era de lloguer,es van fer reformes a l’establiment i, l’any se-güent, es va ampliar l’activitat segellant traves-ses de futbol.

L’any 1960, l’administració estatal va dene-gar concedir la titularitat definitiva de l’estanca Emília Albertí, per donar-la a una vídua deguerra, però ella va recórrer a la decissió i, des-prés d’un viatge a Madrid, i de rebre el suportde molts altres estanquers, va aconseguir queli atorguessin l’esmentada titularitat. A partir de1968 l’establiment va ser objecte d’una gran re-modelació, no només física, sinó també co-

mercial. Es va deixar la venda de perfums i no-més es van dedicar al tabac i a les travesses.

A la década de 1990, Emília Albertí i Roy pas-sa les regnes del negoci a la seva filla, NúriaPla i Albertí. La familia compra tot l’edifici i elremodela perquè no reunia massa condicionsa causa de la seva antiguitat. Actualment, Nú-ria Pla té l’ajuda de les seves germanes, MariaRosa i Assumpta, i del seu nebot, Xavier Jimé-nez i Pla, que va entrar a treballar a l’estancl’any 1994, quan només tenia catorce anys,aprenent l’ofici. Ell seguirà el camí de la fami-lía en un negoci que ja ha té més de cent anys.

Estanc PlaBlanes Disposa d’una gran cava de cigars i és un estanc molt popular a

Blanes, però va començar sent una botiga de queviures queposteriorment es va dedicar a la venda d’articles de perfumeria

Història

El negoci va co-mençar comuna botiga devenda de que-viures i un petitestabliment devenda de tabac.Amb el tempsva incrementarl’activitat, finsque amb laGuerra Civil vacomençar a fa-llar el subminis-trament. A lapostguerra esvan deixar devendre els que-viures, que vanser substituïtsper perfums.Més tard l’esta-bliment va serremodelat i esva dedicar no-més a estanc i asegellat de tra-vesses de futboli de loteries, ac-tivitat que enca-ra manté.

Origen1907.FundadorJoan Albertí iGarcia.Propietariaactual Núria Pla i Al-bertí.TreballadorsRegim familiar.ActivitatVenda de tabaci segellat de tra-vesses de futboli de loteries del’Estat.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Günter Gräss ha escrit que el proletariateuropeu –i sobretot l’alemany– deu la se -va supervivència, i gairebé la seva exis -

tència a un producte vingut d’Amèrica, la patata. Les patates, certament, formen part impor -tant de la cuina alemanya –en forma de pu ré,d’amanida, de gratinat...–, però en aquest paíshi ha altres plats i altres productes. Cada un delsestats federals té la seva especialitat, la seva cui-na; sempre presidits per la cervesa, no debadesés la beguda més popular, si bé no podem obli-dar els vins alsacians i del Rin –alguns del mi-llors blancs del món– i els aiguardents oschnapps –Korn si és de cereals, Obtsler si és defruita–.

Alemanya és també un país on es rendeix cul-te a la carn –bou, porc– i als seus derivats: elrepertori d’embotits –sobretot fumats– més im-portant d’Europa. Cada cop hom prefereix méscarn de qualitat, procedent de granges ecolò-giques –especialment aviram, ànecs i oques,plats festius– i el nivell d’exigència pel que fa afruites i verdures és el més alt d’Europa. La caça–especialment els cèrvids– també hi és abun-dant i apreciada. Bardndebur és tota una po-tència en la matèria. Bolets com els rossinyols,apagallums i altres també són estimats.

Les hortalisses més corrents, a part de les pa-tates, són les cols –Sauerkraut o xucrut, ambEisbein o garró–, les pastanagues, els porros,els naps, pèsols, llenties (per a sopes) o els fa-mosos espàrrecs de Berlin o Dusseldorf.

De fruites, hi trobem les maduixes, cireres ialtres fruties vermelles, les excel.lents peres ipomes i fins a albercocs.

PEIX ABUNDANT i VARIATLa mar Bàltica dóna peix abundant, com són elsarengs –d’il.lustre arrel hanseàtica–, les amploies(Sprotten de Kiel), anguiles, verats, truites de riu–que es poden menjar en fresc o fumar– i pei-xos plans com la palaia anglesa i el rèmol, ob-jecte d’una cèlebre novel·la de l’esmentat Gün-ter Gräss. Pel que fa al peix, no obstant, hi hazones d’Alemanya, sobretot al sud i a l’interior,en què no es troba, és a dir, que no hi ha pei-xateries ni es ven als supermercats. Vaig volerfer una paella per a uns amics de la Selva Ne-gra, i no vaig poder trobar la primera matèrianecessària, així que em vaig conformar amb unsfideus a la cassola amb costella de porc (quevaig haver de fer tallar de la forma que ho fem).Això sí, tant el porc com l’aviram o el bou sónd’una qualitat molt superior a la que solem tro-bar aquí.

Són també famosos els pans alemanys, de tottipus, que fins i tot s’exporten, i una pastisseriarica i contundent. El quadre es completa ambalgun bon formatge, del blau de Baviera al po-pular spaisequark, que podem comprar aquí. Amés, encara es confeccionen productes caso-lans com ara les spätzle o pasta fresca, que esmenja amb mantega i és un agradable acom-panyament.

Hi trobem excel.lents guisats i famosos i de-liciosos rostits. M’agrada el Gestovtes Kalbfleisch,una vedella guisada amb vi Riesling i una salsalligada amb nata –si bé no és per menjar-ne cadadia; és una cuina que atipa–. També amb vi ésel Münsterlander Töttche; en aquest cas la carnes bull abans, un procediment que també tro-bem en altres cuines. Una de les glòries de la

cuina alemanya és el porc rostit al forn, el fa-mós Schweinebraten, amb una característicacotna cruixent. Tot això es pot acompanyar ambpatates –normalment bullides, amanides–,

Krautsalat, amanidade col, amanida depatates... Excepcio-nalment, hi ha algunguisat en què es mes-clen dues carns –unapràctica corrent en lacuina catalana–, comés el Pichesltiner,–un guisat de porc,vedella i bou–.

Els alemanys sa-ben fruir del menjar...i de la cervesa. Nopodem oblidsr lesfestes de la cervesa,ja instaurades a Cata-lunya, i la mare de to-tes les festes que esfan i es desfan, l’Ok-toberfest de Munic, lapart catòlica i exul-tantment «mediterrà-nia» d’Alemanya.

Com hem dit, elsamants de les cosesdolces s’hi regalaran!Tota mena de cremes–com ara la cremabavaresa, que no esfa amb midó i ous,com la catalana, sinóamb nata–, les torteno pastissos, les gale-tes d’infinita varietat,els pans d’espècies, iun munt d’especiali-tats locals, de Carna-val, de Nadal, etc.

Cerveses a dojo–de les millors delmón–, els vinsblancs, els alcohols ischnaps –de qualitatinsuperable– i els cafès, del melitta –que és anomenat

«normal», com vaig poder comprovar en dema-nar-lo al cafè de la Selva Negra– a un dels meuspreferits: cafè fred, glaçons i kirsch. Prost! (sa-lut).

Una taulacompleta

Gastronomia


JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabregahttp://jaumefabrega.blogspot.com

Es tracta del clàssic rostit de porc delsdiumenges, que és popular a tots elsländer (països) d’Alemanya, fins al punt

que a vegdes és anomenat DeutscherSchweinebraten, «rostit de porc alemany» (ala fotografia). La carn de porc, a Alemanya,és segurament la més consumida, tant en for-ma de rostits com de bullits, o guisats a tra-vés de les mil i una salsitxes i embotits. Pe-ces apreciades són la cuixa, el garró, el llom,les costelles i llonzes, així com també la sangi el fetge, a més de la cansalada i el llard.

ElaboracióRenteu la peça i eixugueu-la. Amb un ganivetben esmolat marqueu-hi unes línies que di-buixin uns losanges, rombs o quadradets, a

fi que quedin ben cruixents.– Amaniu bé la carn amb sal i pebre. Poseu-la en una cassola al foc amb mantega (o béoli) ja calenta, juntament amb les cebes, lapastanaga i la resta de verdures, a talls. Feu-les rossejar al foc (aquesta operació es potfer a part) senceres.

– Afegiu-hi les herbes i espècies al gust aixícom el brou. Tapeu-la i fiqueu-la al forn, prè-viament escalfat (170º-180º), durant uns 60minuts.– Destapeu la cassola i aneu ruixant la carnamb el propi suc (hi ha qui ho fa amb cerve-sa). En total ha de coure uns 120 minuts.– Traieu-ho del forn, passeu les verdures, co-leu-ho, lligueu-ho amb maizena i presenteu lasalsa en salsera, a part.– Serviu-ho amb patates bullides, Knödel oamanida de col (Krautsalat) o de patata i co-gombre (Kartoffen-Gurken-Salat).

NotesEl brou es pot fer amb ossos de vedella i ver-dures per a brou, o bé subtituir-lo per aigua.

Porc rostitLa recepta

La patata i la cervesa són molt presents en la cuina alemanya,que d’altra banda és molt rica en plats de carn i peix i en dolços

Ingredients

� Un quilo (apro-ximadament) decuixa de porcamb greix i cotna;el carnisser us lapot preparar. � Sal.

� Pebre.� Oli o llard.� 2 cebes.� Una pastanaga.� Un porro.� Herbes al gust:julivert, alls, comíde prat, marduix...� Brou.

Mas Llunes, magnífic celler situat a Garri-guella, ens torna a sorprendre amb el cu-

patge del seu Rhodes 2006, que està a punt deposar a la venda. Després d’aquell mític Rho-des 2002, elaborat majoritàriament amb merloti que tanta acceptació va tenir, Mas Llunes vaincorporar a les anyades següents majoritària-ment la varietat samsó, de vinyes velles, que lidonava un caràcter empordanès, i sirà, com a

vi millorat per las seves característiques orga-nolèptiques. En aquest Rhodes 2006, que hemtastat en primícia, es rebaixa fins a prop del 50%la varietat samsó i augmenten sensiblement lesvarietats sirà i merlot, que el fan un vi amb bonaestructura però sedós i atractiu. Vi de color ci-rera molt intens, amb aroma de fruita madurai amb notes de torrats, cacau i tanins ben inte-grats. En boca és potent i saborós, amb rere-

gust llarg i elegant. Moltadequat per a carns guisa-des, rostits i estofats. Bonmaridage, comprovat, ambunes faves amb botifarranegra i menta. Preu apro-ximat: 10 euros. L’anyada2005 va obtenir Medallad’Or al Concurs de Vins iCaves de Catalunya Girovi09.

El celler elaborador: MasLlunes Vinyes i Cellers ela-bora també el vi negre Em-porium i blancs i rosats dequalitat. Per a més infor-mació: www.girovi.cat iwww.masllunes.es.


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès Col.leccionisme

Un any més, i quan s’acosten els primersdies del mes de març, tot està a punt per-què la numismàtica celebri la seva gran

festa, tota una setmana d’actes que es faran aBarcelona de la mà de l’Asociación Numismá-tica Española, amb seu a la capital catalana, ique aplegarà el més important d’aquest vessantdel col·leccionisme i de la història que tants se-guidors arrossega. L’ANE, que celebra el seu 55èaniversari, torna a comptar amb la col·labora-ció del Museu de la Reial Casa de la Moneda deMadrid, la Universitat Autònoma de Barcelona,i la Universitat Complutense de Madrid.

El dia 8 s’inaugura el certamen al local socialde l’entitat organitzadora (Gran Via de les CortsCatalanes, 627 pral.), amb l’obertura de la XXXIIISetmana Nacional de Numismàtica i la XXIII Tro-bada d’Estudis. A partir d’aquest moment es des-envoluparan diverses conferències, com la queacompanyarà la presentació del llibre de JosepPellicer, Ensayadores. Las emisiones monetariashispánicas. Siglos XV-XX; la de Javier de Santia -go, Consideraciones sobre la moneda a nombrede los Reyes Católicos; i la d’Elena García, Lasbajas de la moneda de vellón durante el sigloXVII; sus efectos económicos-fiscales y sociales.

No hi faltaran el actes institucionals, com l’as-semblea de la societat, el lliurament dels pre-mis Javier Conde Garriga i Excel·lent al MèritNumismàtic», i el sufragi en memòria dels socistraspassats, amb missa a la Catedral. Per la sevabanda, el XXXIII Saló Nacional i VIII Inter -nacional, es veurà avalat per alguns dels mésimportants professionals del ram; una cita co-mer cial que es completarà amb un altre fet tra-di cional, la subhasta, repartida en l’apartat ge-neral, en l’especialitzada, i en la de selecció.

Com es pot comprovar, parlar de numismà-tica és parlar d’història, d’erudició, de patrimo-ni i també d’inversió, sens dubte. Bona part delsresponsables d’aquesta associació catalana, con-vertida des de fa anys en el referent d’àmbit es-tatal, són historiadors i catedràtics de diversosrams relacionats, en contínua tasca de recerca ide divulgació a través del món de les monedes;projecció que manté un excel·lent vehicle en elllibre/revista que rd publica periòdicament, Ga-ceta Numismática.

Però no només es pot tractar al màxim nivell,la numismàtica, sinó que en les seves diversesdisciplines –monedes, bitllets, medalles, paperlocal, vals provisionals…– es pot abordar desd’una base amplíssima i assequible, i encara mésara, quan, per la proliferació dels euros, la mo-ne da europea, les emissions són abundants i defàcil adquisició. Els aficionats poden recórrer al’intercanvi amb gent més avançada i amb d’al-

tres del seu mateix nivell, tot i que davant d’al-gun dubte o necessitat d’assessorament, és re-comanable contactar amb els professionals delram, els que habitualment tenen oberts al pú-blic establiments filatèlics i numismàtics. A més,a les comarques gironines acostuma a haver-hi cada any una desena d’exposicions numis-màtiques col·lectives, amb la presentació decol·leccions de monedes i bitllets.

Gran festaA principis de març se celebra una important trobada a Barcelona

numismàtica

XavierRomero

Tarragona potser era més lluminosa i mésviva que Girona. El sol i el mar mai no

haurien permès que les parets supuressin lahumitat de les pedres gironines. Però Giro-na era Girona i, el més important, era moltmés a prop de la seva família. De fet, era unamica com ser a casa.

Esteve Canadell Quintana va néixer a Olotel 1880, va estudiar al seminari i va acabarfent carrera eclesiàstica. Després també vadoctorar-se en teologia a Tarragona.

Quan tenia 28 anys, el 1908, va començara fer classes al seminari de Girona, però el1909 ho va deixar per ocupar el càrrec desecretari de cambra fins que, el 1914, va tor-nar a la docència. En aquella ocasió va en-senyar l’assignatura d’història de l’Esglésiaals seminaristes gironins.

El 1919, després de superar les oposicionspertinents, va aconseguir una canongia a lacatedral de Tarragona. I dos anys més tardva repetir el mateix procés a Girona. Aquestcanvi va marcar l’inici d’una ascendent carrera en l’estructura jeràrquica de la diò-cesi. Així, el 1925, Canadell Quintana va sernomenat secretari de cambra del vicari ca-pitular Marguí i, pocs mesos més tard, delbisbe Vila Martínez, per a qui va treballar du-rant set anys, fins que el 1933 l’administra-dor apostòlic Perelló l’escollí perquè fos elseu vicari general.

L’esclat de la Guerra civil ho va trasbalsartot. Especialment al món eclesiàstic, que vahaver de patir una duríssima persecució. Es-teve Canadell la va viure de molt a prop jaque el seu germà Enric, també sacerdot i deuanys més jove, va ser detingut a Olot i as-sassinat a Castellfollit de la Roca el setembrede 1936. Esteve va tenir més sort. Va ser tretde casa seva pel Comitè de Girona i detin-gut. Finalment va passar a l’asil de les Ger-manetes dels Pobres, d’on va fugir el marçde 1937 per passar a l’Espanya franquista através de França.

El 1939, una vegada l’exèrcit de Franco vahaver guanyat la guerra, l’Església catòlicava recuperar amb es-creix la preponderàn-cia pública que haviatingut abans de la Se-gona República. A Gi-rona, el bisbe Cartañà–nomenat el 1934 i sal-vat de la revolució del1936 gràcies a la Ge-neralitat– va recuperarles seves funcions i vavoler que Esteve Cana-dell Quintana fos elseu vicari general, càr -rec que va ocupar finsal moment de la sevamort, el 1961. Alesho-res el capellà d’Olot te-nia seixanta-un anys.

EsteveCanadellQuintana

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Rhodes2006

Tendències


1Donna Karan.2Carolina Herrera.3Tadashi Shoji's.4Tracy Reese.5Custo Barcelona.6Marc Jacobs.7Lacoste.8Jill Stuart.9Betsey Johnson.10Custo Barcelona.11Diane vonFurstenberg.12Zac Posen.13Erin Fetherston.

Text: AnaRodríguez

NY marca estil Encara sentim la fred d’aquest hivern, però el món de la moda ja ens està avançant allò que

ens cobrirà el cos l’any que ve. La setmana que ve comença la Cibeles a Madrid, peròaquesta passada setmana ja s’ha celebrat la New York Fashion Week, una de les tres grans

passarel·les, juntament amb les de París i Milà. S’hi han deixat veure els colors àcids deLacoste i Zac Posen, les pells de Carolina Herrera i Custo Barcelona, el toc

nòrdic de Marc Jacobs i la mirada als anys vintde Betsey Johnson i Donna Karan. La figura

femenina s’accentua, els tocs «lady»augmenten i no s’oblida el fet que, a

l’hivern, fa fred.

1

2

3

5

4

8 96

7

10

11

12

13

No es descobreix la sopa d’all si s’afirmaque bona part de les estrelles fílmiquesactuals deuen mitja carrera a la televi-

sió; de George Clooney a Matthew Fox, deRose Byrne a Jennifer Morrison, tenen arauna òptima agenda cinematogràfica gràciesa l’èxit de les seves respectives sèries. Aixòtambé és així amb els actors i actrius de co-mèdia. Steve Carell pot agrair la seva ex-cel·lent acollida de públic tant a Judd Apa-tow com a la sèrie The Office, i Tina Fey noseria la garantia de riallades que és ara si nohagués escrit i protagonitzat Rockefeller Pla-za. Ara els dos comediants, generalment es-plèndids, ja tenen els seu vehicle de lluïmentconjunt. Es tracta de Date night, una comè-dia d’acció que fusiona els plantejaments deMatrimoniooriginal i Jo,que noche,però amb la vis-ta posada, natu-ralment, en lestaquilles d’ar -reu del món.

De fet, el seudrector no és altre que Shawn Levy, inefablemercenari que ha demostrat, en títols com LaPantera Rosa o les dues parts de Noche en elmuseo, que el seu principal interès és la pela.Interès molt legítim, per descomptat, però jatocaria que les seves pel·lícules tinguessinuna mica més de cervell.

Potser per la seva atractiva parella prota-gonista, o perquè la història sembla una mica

més elaborada del que és habitual en ell, peròDate night fa bona pinta. La història gira alvoltant dels Foster, un matrimoni que, fart deles trifulgues diàries que comporta la feina,els fills i la vida domèstica, decideix sortir unanit a sopar per recuperar la sensació que són,per damunt de tot, una parella. Dit i fet, la nitva segons el previst, almenys fins que pre-sencien un crim i són confosos per una pe-rillosa parella d’espies. Així les coses, els Fos-ter hauran de desmuntar l’equívoc, però so-bretot fugir per cames dels intents d’una ban-da de mercenaris per abatre’ls.

D’aquesta manera, entre explosions, riallesi persecucions, Carell i Fey trauran punta ala seva química (els dos minuts i mig del trài-ler ho deixen més que clar) en un producte

que segurament no ho tindrà difícil per re-captar una bona milionada de dòlars.

Un altre dels al·licients de Date night és elseu espectacular planter de secundaris, queinclou Mark Walhberg, Mila Kunis, Ray Liot-ta, Mark Ruffalo, Kristen Wiig, James Franco,Taraji P. Henson i la molt prometedora Leigh-ton Meester, una de les protagonistes de lasèrie Gossip Girl.

La citas’embolica

A mig camí entre «Matrimonio original» i «Jo, qué noche», «Datenight» vol aprofitar la indubtable vena còmica de Tina Fey

i Steve Carell, que fins ara han triomfat en sèries de televisió

TEXT: PEP PRIETO

Cinema

16 DominicalDiumenge 21 de febrer de 2010

� Parc infantil temàtic de 600 m2.

� Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

� Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors

i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

� Matinals especials per a escoles i grups.

� Bolera amb 12 pistes.

� Promocions cada dia de la setmana.

� Festes d’aniversari.

�Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Un mercenari rere les càmeresEl director, Shawn Levy, és el responsable detítols d’escàs interès com «La Pantera Rosa»

o les dues parts de «Noche en el museo»

Celda 211

Director: Daniel MonzónIntèrprets: Luis Tosar, Al-berto Ammann.Distribuïdora: Paramount.Durada: 115 minuts.Monzón, que sempre ha in-sistit a hibridar cinefília i re-cerca de nous llenguatgesnarratius, finalment encertael to en aquest magníficthriller presidiari que bascu-

la, amb una gran precisió, entre la faula moral i l’e-xercici de suspens a l’estil de la primera tempora-da de Prison Break. El film és, fonamentalment, lahistòria d’un home que es converteix en el seucontrari; si bé a estones es força en excés la cre-dibilitat de la història, la veritat és que el conjuntfunciona de forma impecable, en gran part per l’a-portació d’un inoblidable Luis Tosar. P. P.

Amelia

Director: Mira Nair.Intèrprets: Hilary Swank,Richard Gere.Distribuïdora: Fox.Durada: 110 minuts.Convencional biografia del’aviadora Amelia Earhartque se centra en la lluitacontra els prejudicis de laseva època i el seu esperitde superació. I, com també

acostuma a passar, el problema resideix en el fetque el personatge és molt interessant, però Nair in-sisteix a documentar els seus vaivens amorososquan aquests no aporten res a la història. El millord’Amelia acaba sent la música de Gabriel Yared isecundaris tan solvents com Ewan McGregor, Vir-ginia Madsen i Christopher Eccleston. P. P.

The box

Director: Richard Kelly.Intèrprets: Cameron Diaz,James Marsden.Distribuïdora: Emon.Durada: 115 minuts.Kelly, autor de la meravello-sa Donnie Darko, continuaexplorant el seu peculiarimaginari, a mig camí entrela sèrie B dels 50, la sèrieLa dimensió desconeguda i

el cinema de David Lynch. En aquesta excel·lentintriga sobrenatural, converteix una misteriosacapsa en un mirall del que hi ha de pervers en lesvides domèstiques, tan aparents com la més al·lu-cinada de les ficcions. Cameron Diaz està unamica millor del que és habitual, però Frank Lange-lla la devora cada cop que apareix. P.P.

Infestation

Director: Kyle Rankin.Intèrprets: Chris Marquette,Brooke Nevin.Distribuïdora: Avalon.Durada: 93 minuts.Una encantadora sèrie Bsobre un gris oficinista quees desperta un bon matí idescobreix que el planetaha estat colonialitzat peruns insectes gegants. El noi

aconsegueix trobar més supervivents i resulta queun d’ells és la seva estimada Sara. A partir d’aquí,el director alterna les escenes de suspens (d’alèparòdic) amb els intents del protagonista de con-querir la dona dels seus somnis. Un film singular,vocacionalment caspós i infinitament superior a lamajoria de «blockbusters» del gènere. P.P.

DVD

Música


Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 � X Aniversa -rium Estopa 2 � ParaísoExpress Alejan -dro Sanz 3 = Vinagre y ro -sas JoaquínSabina 4 � Sin miraratrás DavidBisbal 5 � Antes deque cuente diezFito & Fitipaldis

REGNE UNIT

1 = The elementof freedom AliciaKeys 2 = ForeverVienna AndréRieu3 = Sunny sideup Paolo Nutini 4 � Soldier oflove Sade5 � The fameLady Gaga

ESTATSUNITS

1 = Need younow Lady Ante -bellum 2 � Rebirth LilWayne 3 � Who I amNick Jonas & TheAdministration 4 � The fameLady Gaga 5 � 2010 Gram -my Nominees Di -versos

VISCOTARDOR

Matalàs HR + ViscoelàsticaTeixit StretchTeixit 3D a la platabandaMida: 80 x 190

L’ART DEL DESCANS

C/ Rutlla, 11 · Tel./Fax 972 20 34 2317002 GIRONA

C/ Maluquer Salvador, 3 · Tel. 972 22 33 4317002 GIRONA

Pl. Rector Ferrer, 4 · Tel. 972 26 20 9817800 OLOT

És una forma completament nova, diferent,de fer música, i el públic ha d’esperar unacosa que mai s’ha vist ni sentit», afirma Pat

Metheny sobre el seu nou disc, Orchestrion,que el guitarrista nord-americà ha realitzat amb«una banda d’instruments mecànics». Per expli-car l’origen d’Orchestrion cal remuntar-se «a fi-nals del segle XIX, l’època d’esplendor de lespianoles», assenyala Metheny sobre un instru-ment les tecles del qual es movien a través d’«unmecanisme activat per la rotació d’una bobinade paper». «El meu avi tenia una pianola al seusoterrani que sempre em va fascinar, i a mesu-ra que passaven els anys em vaig adonar queaplicar aquesta idea a un nivell orquestral erauna àrea inexplorada», rememora Metheny, queva decidir «agafar una pila d’instruments, mo-dificar-los i portar-los al segle XXI».

L’orchestrion és, en essència, una pianola ala qual se li afegeixen diferents instruments,com pianos, gaites, baixos, triangles, bongos,marimba, vibràfon o teclat. No obstant això, laseva direcció no va a càrrec d’un rotllo de pa-per, sinó que és Pat Metheny qui guia tot el con-junt a través de la seva guitarra. «Els primers or-chestrions usaven tecnologia pneumàtica, ambel cost que els instruments no sonaven tots almateix volum, però avui tenim un so que pro-cedeix de l’electromagnetisme i que et permetdonar-li forma a les dinàmiques d’emocions dela música», explica el guitarrista.

Les cinc cançons incloses a Orchestrion so-nen inusitadament vives i naturals, allunyadesde qualsevol indici d’artifici. «No ho hauria in-

tentat si no entengués que la tecnologia ha arri-bat al punt que em permet crear el tipus de mú-sica que estimo, que és la música que té mol-tes essències diferents», assevera Metheny.

La complexitat del seu nou projecte no sem-bla inquietar aquest modern home-orquestra.«Tocar música a un nivell alt i compondre me-lodies que tenen els detalls precisos sempre ésdifícil», apunta Metheny, que sempre troba di-ficultats a l’hora d’«explicar una història ambmúsica» i aconseguir «idees que tenen un valorinteressant des d’un punt de vista musical».

El jazz torna a ser el fil conductor en l’àlbumde Metheny, que porta 35 anys de carrera mu-sical. «Els grans músics de jazz eren capaços detocar qualsevol cosa i aquesta una de les raonsper les quals m’agrada tant, perquè és una for-ma molt rica d’entendre la música», apunta. Peròl’artista es mostra reticent a etiquetar el so queconfigura el seu nou treball: «És difícil dir-ho,perquè tot està molt fresc i encara no tinc prouperspectiva», addueix Metheny, que qualifica lamúsica com «un concepte únic i enorme».

Assenyalat com a nen prodigi des de moltpetit, l’únic artista que ha guanyat deu premisGrammy de manera consecutiva desmenteix enpart aquestes afirmacions. «Quan era petit emdedicava a jugar a beisbol i a córrer al darrerede les nenes; no vaig començar a tocar fins quevaig tenir onze o dotze anys», aclareix. «Amb l’ar ribada de l’adolescència, això sí, vaig treba-llar molt i des de molt aviat amb grans músicsque eren més grans que jo, i això només potser positiu», aprecia Metheny.

La bandamecànica

El polifacètic Pat Metheny ha enregistrat el seu últim disc,«Orchestrion», amb l’ajuda d’una mena de pianola a la qual haafegit altres instruments com pianos, gaites, baixos, guitarra...

Novetats

Anahí: «Mi delirio»

La cantant mexicana Anahí ha estat la primeracomponent del desaparegut grup RBD a llançarun disc, Mi delirio, pel que sent tots els ulls fixatsen ella però també vol, amb el seu debut, obrirel camí als àlbums dels seus antics companys.«Els ulls estaven posats a veure qui sortia primeri m’ha tocat a mi, però espero estar fent les co-ses bé», diu l’artista. Anahí també voldria ajudarque als seus antics companys «els vagi increï-ble» i descarta cap rivalitat per veure qui arribamés alt, ja que se sent «molt unida» a ells.

Los del Río: «Mi gitana»El duo sevillà Los del Río estrena un nou disc quedefineixen com una «festa» i en què destaca unaversió amb Dyango del clàssic dels Beatles HeyJude, a més de la col·laboració de diversos ar-tistes. Editat després de cinc anys de parèntesimusical, a Mi Gitana hi col·laboren artistes con-sagrats i d’estils tan diferents com Montserrat Ca-ballé, Jon Secada i Oscar D’Leon, a més de nousartistes com ara JayKay i Barullo.

The Who: «The greatest hits...»

La formació britànica The Who ha reeditat el seuàlbum de grans èxits i en llança una edició es-pe cial, The greatest hits & more, en format dobleCD i amb algunes de les seves millors actua cionsen directe. A ple rendiment després de gairebé50 anys com a banda, The Who ha comen çatl’any recuperant algunes fites de la seva carre-ra, des del seu primer senzill, My generation, acançons d’Endless wire (2006). I van actuar el 7de febrer al descans de la Superbowl.

K. D. Lang: «Recollection»La compositora i cantant canadenca de country-pop Kathryn Dawn (K.D.) Lang, quatre vegadesguanyadora del Grammy, ha volgut celebrar elseu 25 aniversari musical amb Recollection, onrecull gran part dels seus èxits. Després del seudisc Watershed (2008), K. D. Lang torna al mer-cat amb un doble CD amb vint-i-dos cançons: hiha alguns dels seus gran hits, temes compostosper a bandes sonores i duets amb artistes comRoy Orbison, Jane Siberry o Tony Bennet.

TEXT: JULIO SORIA FOTOGRAFIA: JIMMY KATZ/EFE

21 de febrer de 2010

20 PresentacióMés prestacionsEl Mitsubishi montero incorporael potent motor 3.2 Di-D que té200 cavalls de potència

21 NovetatCompacte i lluminósEl petit Citroën C3 s’actualitza a fons i ara destaca pelnovedós parabrisa «Zenith»

SUMARI

SUPL

EMEN

T

MOTORSuplement de Diari de Girona.Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Coordinador: Àlex Chenoix.Disseny: Joan Montaner.Redacció, Distribució i Publicitat:Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002Girona. Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:[email protected] 972 20 20 05

• Celrà• Vilamalla• Palamós

• Blanes• Olot• Ripoll

• Vic• GIRONA

Els vehicles obligats a passar la ITV són els que te-nen més de 4 anys d’antiguitat. Consulti qualsevoldubte trucant al número d’informació de la ITV.

INSPECCIÓ TÈCNICA DE VEHICLES

En un mercat cada cop més globalitzat,els fabricants d’automòbils busquen ladiferenciació, encara que pocs s’atre-veixen a trencar amb les línies que es-tableix la moda actual. Seguint l’este-

la de models transgressors; com va ser elChrysler PT Cruiser, l’Audi A2 o, fins i tot, elFiat Multipla, ara apareix el Nissan Cube. Percopsar l’originalitat a l’hora de definir les se-ves línies n’hi ha prou amb fixar-nos amb elselements que les inspiren. D’una banda l'ac-triu i cantant Jennifer López (per les formesarrodonides de la part posterior), d’una altraun buldog amb ulleres (pel seu característicfrontal) i, finalment, el bar de l’oficina i un ja-cuzzi (pel seu interior). El resultat, sens dub-te, trenca amb els paràmetres establerts deldisseny actual.

A això, cal afegir altres trets fundamentalspel caràcter del vehicle, com la part del da-rrere asimètrica, on sembla que la finestraposterior dreta s’extén fins al damunt de ma-leter. Un tret que ha mantingut del seu modelpredecessor, que es va presentar fa set anysal Japó i que no va arribar a Europa. Aquestdisseny, a més de resultar diferent, afegeix llu-minositat al vehicle i li confereix una major vi-sibilitat a l’hora d’aparcar o circular marxa en-rere.

Finalment, a la marca japonesa ofereixencolors cridaners pels més atrevits, com per

exemple el «Mar Turquesa» o el «XocolataAmarga».

«A Nissan, ens agrada oferir cotxes que re-sultin divertits de conduir i apliquem aquestcriteri a tots els nostres models. Amb el Cube,a més, volíem que el disseny expressés querealment és un cotxe divertit de conduir», afri-mava Alfonso Albaisa, vicepresident de Dis-seny de Nissan Europa. Amb un sol cop d’ulles pot comprovar que l’objectiu s’ha complert.

Motors d'última generacióA l’interior, les inspiracions també són d’allòmés variades, com l’entorn d’un un jacuzzi,les gotes d'aigua, el bar de l’oficina o els clubsmusicals dels anys 60. El resultat és un am-bient molt espaiós, amb molta llum i acollidor.De detalls originals n’hi ha a tot arreu. L’efec-te d'ona que s'origina al llançar una pedra al’aigua es reflecteix en l'entapissat del sostre,els posagots i les reixetes dels altaveus. Elsseients d'estil lounge, tant al davant com aldarrere, busquen la conducció tranquil·la i re-laxada. La lluminositat, a part de les finestreslaterals, prové d’un sostre solar que s'ofereixde sèrie i que disposa d'una cortineta exten-sible que matissa la llum que entra a l'habita-cle inspirada en les tradicionals cortines Sho-ji japoneses. També es disposa d'una cortinaopaca per impedir l'entrada de llum a travésdel sostre de vidre.

En aquest ambient, fins i tot les alfombretesper als peus s’han dissenyat a consciència, icompten amb molt més gruix, perquè siguinmés flonjes i confrotables.

Per oferir una bona dosis d’espai als pas-satgers, el Cube utilitza una versió modifica-da de la plataforma B de Nissan, que desta-ca per la seva llarga batalla i per la seva am-plada de vies. Així, ofereix una longitud totalde 3.980 mm, 1.670 d'altura i 1.695 mm d'am-plada. L’accés al maleter també compta ambgrans dimensions. L’immensa portalada deldarrere és d'obertura lateral per facilitar la càrrega i oferir al mateix temps practicitat i se-guretat. Aquesta portalada té tres posicionsd'obertura fixes, fet que facilita la càrrega idescàrrega en llocs estrets on no es puguiobrir completament la porta.

Pel que fa a les seves motoritzacions, elNissan pot muntar un 1,6 litres gasolina de110 CV o bé un 1,5 dièsel amb 110 CV i filtrede partícules. Tot i això, on també destacaaquest to urbà és en l’apartat de l’equipament.El model més bàsic, anomenat Tekna (16.950euros) incorpora quasi tots els opcionals ne-cessaris. El Pack Urban (18.150 euros) hi afe-geix les llandes de 16 polzades o el climatit-zador i l’acabat Premium (18.950) el rubricaamb el navegador i la càmera de vídeo pos-terior. DdG

INSPIRAT EN JENNIFER LÓPEZ,UN GOS I UN JACUZZI, ARRIBAL’ORIGINAL NISSAN CUBE

Diari de Girona

MOTOR


Una manera diferentde viure la ciutat

PÚBLIC ELITISTA. Per a amants del disseny. El Nissan Cube és un vehicle que es dirigeix especialment a tots aquells que tinguin una inquietud especial pel món del disseny, estiguin interessats o no en elmón automobilístic. Mostra d’això és que, de moment, els qui estiguin interessats en el vehicle el podran encarregar a través de la web www.cubelist.es. Un cop a dins, és necessari un codi que només tenenalgunes persones seleccionades en una targeta o bé cal contestar unes preguntes sobre gustos i hàbits del client; i aleshores Nissan esbrinarà si es tracta d’un candidat idoni per conduir un Cube.

.

Renault Clio 1.4. 5 portes. CC. Any 92 1.200 €Opel Zafira 2.2 DTI Elegance. AA. DA. ABS. Any 02 6.800 €Peugeot 206 XRD. AA. DA. CC. Any 99 3.300 €Renault Megane 1.5 DCI 85. AA. DA. CC. ABS. Any 05 8.500 €Seat Ibiza 1.9 Dièsel. DA. CC. Any 98 2.300 €Fiat Panda 4x4 Any 92 2.800 €Mahindra 4x4 CJ 44 Any 89 3.000 €Mitsubishi Pajero 2500 TDI. AA. DA. CC. ABS. Any 93 5.900 €Nissan Patrol 6 c. DA. Any 91 4.500 €Suzuki SJ 413 Any 88 2.600 €

Suzuki XC 90. DA. CC. Any 98 6.000 €Seat Inca 1.9 Dièsel. DA. Any 98 2.400 € consultar

Ford KA 1.3 DA. AA. Any 98 2.300 €Peugeot 306 1.9 D Break Any 00 3.400 €Suzuki SJ 413. Hard Trop Any 89 2.400 €Ford Transit FT 300. 9 places Any 02 7.500 €Opel Astra 1.7 DTI Any 02 5.300 €Volkswagen Polo 1.6 3 p. DA. AA. Any 99 2.900 €Peugeot 205 Rally preparat 3.500 €Nissan Vanete càmping Any 98 4.200 € consultar

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km. 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLATel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail: [email protected]

www.autostoni.comCOMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

MOTOR


- 3 vals per sortejar cada mes -

RENAULT FLUENCE NISSAN CUBECITROËN C3

Diari de Girona

La nova gamma Citroën ja ha arri-bat al mercat. Una incorporacióque es disposa a millorar un pro-ducte que, al llarg de nou anys detrajectòria, ha aconseguit matricu-

lar més de dos milions d'unitats. Per a això,la marca gala ha optat per prendre el queté de millor el primer C3 i afegir un ampliventall d'innovacions i millores a tots elsapartats. D'aquesta manera, i des del puntde vista estètic, el model actual presentaun disseny més allargat i una arquitecturaque permet una habitabilitat prou bona perser un dels vehicles més compactes.

El nou Citroën C3 reprèn les formes

arrodonides i protectores del seu anteces-sor, a la vegada que el seu estil guanya endinamisme, amb unes línies més incisives,fluïdes i aerodinàmiques. El frontal, en elqual s’estrena el nou logotip de la marcafrancesa, destaca per una sobredimensio-nada entrada d'aire, uns fars i pilots en for-ma de bumerang i una superfície envidria-da que sembla embolicar el lloc de con-ducció.

Dimensions compactesPer dimensions és un dels models méscompactes del seu segment amb 3,94 mde llarg, 1,73 m d'ample i 1,52 m d'alt. Amb

els seus 10,2 m de diàmetre de gir, dispo-sa d'unes dimensions perfectament adap-tades a la conducció ciutadana.

Conducció panoràmicaPerò la major innovació que presentaaquest vehicle s’anomena Zenith. Es trac-ta d'un parabrisa d'excepcional longitud,1.350 mm,que augmenta el camp de visiósuperior dels passatgers davanters en 80graus, amb l'eliminació del travesser su-perior. Per garantir un confort màxim, totala part superior del parabrisa està tractadaamb un degradat progressiu de 25 cm, queassegura una protecció solar òptima per

als passatgers davanters i la transparèn-cia necessària per tenir un bon nivell de vi-sibilitat davantera.

Si l'espai interior del nou C3 és ampli,també ho és el seu maleter, amb un volumde 300 litres. A més, els suports dels seientsdel darrere, fraccionats 2/3-1/3, són abati-bles amb una sola mà i en un sol moviment,des del maleter o des de les portes del da-rrere. La capacitat de càrrega que es re-força amb una gran varietat de forats (com-partiments a la cònsola central, a les por-tes davanteres i a les del darrere) que po-den completar-se amb un recolzabraçoscentral amb dos buits o un calaix lliscantsota el seient del passatger davanter.

Aposta per la seguretatEn matèria de seguretat, el nou C3 dis-

posa, de sèrie, de discs ventilats en l'eix da-vanter i d'ABS, juntament amb repartidorelectrònic de frenada (REF) i ajuda a la fre-nada d'urgència (AFU). L'ESP també estàdisponible en tota la gamma. També dis-posa, de sèrie des del segon nivell d'aca-bat, de sis coixins de seguretat (conductor,passatger davanter, laterals i de cortina) id'un limitador-regulador voluntari de velo-citat. Les 5 places tenen cinturons enrot-llables amb 3 punts d'ancoratge i un siste-ma limitador de tensió. Per transportar elsnens amb total seguretat els dos seients la-terals del darrere disposen, de sèrie en to-tes les versions, de fixacions Isofix.

Set motors, vuit alternativesLa gamma inicial de motoritzacions apos-ta per tres versions HDi (70, 90 i 110 FAP)i quatre motors de gasolina Euro V (1.1, 1.4,VTi 95 i VTi 120). Tots estan acoblats a unacaixa de canvis manual de 5 velocitats, ex-cepte l’HDi 110 FAP, que s’uneix a una cai-xa manual de 6 velocitats, i el VTi 120, enquè es pot elegir entre la caixa manual obé l’automàtica de 4 velocitats i el VTi 120,en què es pot elegir entre una caixa ma-nual de 5 o una d’automàtica de 4. DdG

Montero és sinònim de mà-xima referència en elmón del tot terreny. Unaposició d'excel·lènciaque el model de Mitsu-

bishi ha mantingut al llarg de la sevaexitosa trajectòria, tant a nivell de ven-des com en les més exigents compe-ticions esportives internacionals.

Ara, el buc insígnia d'aquesta gam-ma tot terreny japonesa es reforçaamb l'arribada d'una nova versió Di-Dde 200 CV. Es tracta d'un bloc motriu

de 3.2 litres de cilindrada que ha acon-seguit augmentar la seva potència enun 25% sobre la versió manual (40 CVmés) i en un 18% en el cas de l'auto-màtic. Uns cavalls afegits que tambéhan vingut acompanyats d'uns consi-derables valors en matèria de parellmotor, ara situat en 441 Nm a 2.000rpm.

Més potència, menys consumPerò aquest augment de potència,

no només ha anat en benefici del ni-

vell de prestacions del Montero, ja quetambé ha aconseguit una reducciósignificativa del consum i les emis-sions.

D'aquesta manera, aquest Di-D 3.2es converteix en un referent en el seusegment després d’obtenir una re-ducció del 20% en el cas de les ver-sions de cinc portes amb canvi auto-màtic. Per aconseguir aquesta efi-ciència energètica s'han pres mesu-res com ara la substitució de la terce-ra llum de fre per una altra més eficient

de LED’s, la reducció del ralentí a no-més 600 rpm, o la incorporació d'unnou alternador d'alta eficiència peraprofitar al màxim la regeneració del'energia produïda en la frenada.

Una altra de les novetats tècniquesés la caixa de canvi automàtica IN-VECS-II de cinc velocitats amb unamodalitat esportiva, adaptada a lesexigències més altes del nou propul-sor, que aconsegueix una resposta iuna transició de velocitats més ràpi-da, suau i precisa. DdG

Diari de Girona

MOTOR


EL TOT TERRENY MÉS FAMÓS DEMITSUBISHI ES REFORÇA AMBUNA NOVA MOTORITZACIÓ DIÈSEL

MITSUBISHI MONTERODI-D 200 CV

Dosis de potència

Opel Meriva 1.7 CDTIAny 04

6.250 €

Opel Astra Twin Top 1.6Any 08

14.600 € 13.200 €

Peugeot 207. 1.4 Urban 75 cvAny 0713.000 km

8.900 €

Citroën C-4 1.6 HDI. 5p.Any 06

10.000 €

Seat Leon 1.9 TDI 110 cvAny 04

8.350 € 7.900 €

Opel Corsa 1.3 CDTI 5 portesAny 0651.000 km

6.900 €

Kia Picanto 1.0 LXAC / DA / R-CD / AEDiversos models. Any 0620.000 km

4.950 €

Opel Corsa 1.2 e/e versió C’monBluetooth. Llantes. Fars antiboira. Pack enjoy. Any 09. 10.000 km.

8.900 € 8.000 €

Opel Frontera 2.2 DTIPell, 5 portes, defenses,anti-boira. Any 0370.000 km

13.500 € 12.600 €

Peugeot Partner 1.9 D Combi 5Any 06

7.500 € 6.200 €

Opel Astra 5p 1.9 CDTI 120 cvAny 05

10.350 € 9.800 €

Opel Corsa 1.3 CDTI C’monOrd. d’abord. BluetoothSeminous. Pack enjoy

9.000 €

Ford Mondeo 2.0 TDCI 115 cvAny 05

7.500 €

BMW 525 D GPS. Full equipAny 01

9.900 € 8.900 €

Toyota Corolla D4d 2.0 TD 3p.Any 05

8.600 €

Citroën C3 1.1 AudaceAny 0830.000 km. Diversos models

8.000 € 7.400 €

Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom

VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS

EL CANVI DE NOM NO ÉS INCLÓS AL PREU DELS VEHICLES

22 PublicitatDiumenge 21de febrer de 2010

Publicitat 23 Diumenge 21

de febrer de 2010