1
NATURALS
Pau Rodríguez Junyent
Professora: Susanna Adell
2n ESO A
Curs 2013-2014
2
ÍNDEX Pàgina
-Tema 1: Els processos geològics interns 4
-Tema 2: Geomorfologia 10
-Tema 3: Els ecosistemes 22
-Tema 4: Transferència d’Energia 34
-Tema 5: Cinemàtica 44
-Tema 6: Forces 47
-Tema 7: Treball i energia 55
-Graella magnituds físiques 60
-Presentació funcions vitals dels éssers vius 63
PRÀCTIQUES DE LABORATORI
- Material del laboratori 70
- La salinitat dels mars 72
- Formació de roques magmàtiques o ígnies 73
- Els dermatoglifs I 74
- Els dermatoglifs II 75
-Comparació aigua i alcohol 77
- El termòmetre manual 78
- Disc de Newton 79
- La llet màgica 80
- Qui reacciona més ràpid? 81
-Fitxa personal
-Resultats de tota la classe
3
-Qüestionari
-Els sentits I(Tacte, olfacte i gust) 85
-Els sentits II (Vista i oïda) 86
-Els bacteris del mòbil i ordinadors 87
-Els bacteris de la llet 88
-La metamorfosis del cuc de la farina 89
-Una reacció química 90
-Dissecció del musclo 91
- VALORACIÓ PERSONAL 92
4
PROCESSOS
GEOLÒGICS
INTERNS
TEMA 1
5
1- Estructura interna de la Terra: Al planeta Terra hi ha tres capes:
-L’atmosfera: que és la capa d’aire de la Terra.
-La hidrosfera: és la capa d’aigua de la Terra.
-La geosfera: És la massa sòlida que trobem des de la superfície de la
Terra fins al centre de la Terra. Les capes de la geosfera es pot
classificar segons la composició es pot trobar tres capes l’escorça, el
mantell i el nucli.
Composició
- L’escorça té un gruix de 20 km de mitjana, esta formada per silici i
alumini i és la més superficial de la Terra i es divideix en escorça
continental, que esta formada de continents i plataformes continentals
que té un gruix de 40 km de mitjana, i en escorça oceànica que té la
mitjana entre 5 i 10 km, la trobem al fons dels oceans i és més densa i
prima que la continental.
-El mantell va des de sota l’escorça fins a 2900km, en proporció té
menys silici i magnesi que l’escorça i en podem distingir dues parts, la
part superior que és líquida i viscosa i la part inferior que és sòlida.
-El nucli va des de els 2900 km fins al centre de la Terra (5600km), esta
format per ferro i níquel i es divideix en dues capes el nucli extern que és
fluid i el nucli intern que és sòlid.
Propietats físiques: pressió i temperatura
La primera capa que trobem és la litosfera que fa 100 km i és sòlida.
La segona capa és l’astenosfera, és líquida i té 400km, les plaques
tectòniques es mouen perquè el magma quan es calenta molt puja i
aparta les plaques tectòniques i fa que es moguin, aquest moviment es
diu les corrents de convecció.
La tercera capa és la mesosfera arriba fins als 2900 km i es sòlida.
La quarta capa és el nucli extern és líquida, fa 4000 graus i arriba fins als
5100km. El líquid es mou per culpa al magnetisme de la Terra.
La cinquena capa és el nucli intern i arriba fins als 6500 km.
2- La dinàmica de la Terra: Hi havia un científic Alfred Wegener va pensar que Amèrica del Sud i
Àfrica estaven unides, la idea aquesta s’anomenava la deriva
continental. La idea era que tots els continents estaven junts i aquest
continent es deia Pangea, segons aquesta hipòtesi es van originar les
6
plaques tectòniques. Aquestes plaques tectòniques suren sobre
l’astenosfera. El mecanisme que explica la deriva continental, l’origen
dels volcans i els terratrèmols, i la formació de serralades forma part
d’una teoria clau del camp de la geologia: la tectònica de plaques. Les
plaques es poden moure entre 2 i 15 cm a l’any.
1-Quina és l’altitud de les serralades més altes del planeta respecte al
nivell del mar? El Himàlaia 8000m respecte al nivell del mar
2. Quina proporció hi ha entre l’alçada de l’Everest i el gruix mitjà de
l’escorça continental? Expresseu el resultat en tant per cent.
20%
Segons les seves propietats
físiques
Segons la composició
litosfera escorça
Astenosfera mantell
Mesosfera nucli
Nucli extern
Nucli intern
7
Els contactes entre plaques, n’hi ha de tres tipus:
-Contacte convergent: les dues plaques es xoquen l’una contra l’altra. La placa
que s’enfonsa es destrueix perquè a sota hi ha lava, també s’anomenen
contactes o límits destructius. En moltes de les col·lisions es plegen i es fan
serralades com el Himalàia
-Contacte divergent: les dues plaques s’allunyen l’una de l’altra. Com les
plaques es separen es formen més plaques, aquest moviment es diu limit
constructiu. El principal contacte divergent es fa en la dorsal oceànica, amb
aquesta separació es poden formar illes com les Canaries.
-Contacte transformant: les dues plaques es desplacen una al costat de l’altra
paral·lelament. Aquest fregament produeix els terratrèmols i moviments
sísmics. Els contactes transformants no generen ni destrueixen escorça. En
canvi, provoquen les falles de transformació, grans esquerdes al llarg de les
quals llisquen les dues plaques adjacents.
3-Volcans i terratremols
8
Els volcans són esquerdes de la litosfera per on el magma de l’astenosfera puja
a la superfície terrestre, en un procés anomenat erupció. El magma és una
massa fluida de roques foses amb una proporció variable de gasos. Diferents
composicions de magmes produeixen diferents tipus d’erupcions volcàniques:
- Els magmes rics en gasos originen erupcions volcàniques explosives. Aquest
tipus d’erupcions van associades a volcans cònics de pendents elevats, com
són els cons de cendra i els estratovolcans.
- Els magmes pobres en gasos donen lloc a erupcions poc explosives, on el
magma flueix formant colades de lava. Aquestes erupcions poden originar
fissures i volcans en escut, de pendents suaus.
Estructura d’un volcà
Tots els volcans tenen la mateixa estructura i els mateixos components bàsics:
- Boca o cràter: obertura per on el magma surt a l’exterior.
-Con: muntanya cònica formada al voltant del cràter per l’acumulació de
cendres i la solidificació de colades de lava.
- Xemeneia: conducte a través del qual el magma ascendeix a la superfície.
-Cambra magmàtica: massa de magma atrapada entre les roques de l’escorça.
L’increment de la pressió en aquesta cambra fa que el magma emergeixi a la
superfície.
Els terratrèmols són vibracions de la superfície terrestre causades pel
fregament de dues plaques de la litosfera. Els terratrèmols es mesuren amb
l’escala de Richter, com més gran és el grau del terratrèmol en la escala de
Richter és més gran de magnitud i causa més mal. L’instrument que mesura els
graus del terratrèmol és el sismògraf. Els tsunami és un trratrèmol en el fons
marí i té com a consequència una onada molt gran i debastadora.
Com s’origina un terratrèmol?
1. Tenim dues plaques que fan força i pressió l’una contra l’altra
9
2. Aquesta força provoca una deformació de les roques litosfèriques
3. Arribar un punt que la deformació acumulada és tan gran que fragmenta
la roca fragmenta. Això fa que tota la energia s’alliberi i provoqui ones
sísmiques.
L’hipocentre és el punt on es produeix la fragmentació de la roca, és on
s’origina el terratrèmol.
L’epicentre és el punt de la superfície que està més a prop de la Terra,
és el punt on la magnitud és més gran.
10
GEOMORFO-
LOGIA
TEMA 2
11
1-La introducció
La hidrosfera és la capa d’aigua que envolta la superfície terrestre i ocupa un
70% d’aquesta. Esta formada per l’aigua líquida i els gels tant els dels pols i de
les altes muntanyes. La hidrosfera està formada per dos tipus d’aigües: l’aigua
salada que conté alts sals minerals i no es apta per els éssers vius i representa
un 97% de la hidrosfera total, i per tant l’aigua dolça per tant representa un 3%
de la hidrosfera, un 80% és gel, un 19% són aigües subterrànies i un 1%
d’aigües superficials.
Agents geològics interns moviment de les plaques
litosfèriques
Relleus
Volcans Terratrèmols
Serralades, illes, falles...
Agents geològics externs Vent
Aigua
2-Els agents geològics externs: Els agents geològics externs són
aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera des de
l’exterior. Pot canviar el relleu a través de dos processos:
-La meteorització és el trencament de les roques pels agents meteorològics
(vent, aigua, gel) i aquesta roca que s’ha trencat no es transporta a ningú lloc.
Hi ha dos tipus:
-La meteorització física: La meteorització física és el trencament de les roques
per agents físics, com ara:
-El canvi de temperatura: els canvis bruscs de temperatura entre el dia i la nit
fan que durant el dia la roca es dilati i durant la nit es contrau, això fa que
s’acabi trencant.
-L’aigua: en congelar-se, augmenta el seu volum. Si hi ha aigua dins d’una roca
i baixa molt la temperatura, aquesta es congela i pot fer esclatar la pedra.
12
-La sal: En zones properes al mar podem trobar roques amb esquerdes on
entra aigua salada que, en baixar la marea, s’assequen. De fet, tan sols
s’evapora l’aigua i se’n precipita la sal, que també pot empènyer les parets de
l’esquerda, trencant la roca.
-L’efecte dels éssers vius: Una arrel pot situar-se a l’esquerda d’una roca. Amb
els anys, anirà creixent, guanyant gruix, fins que la faci petar.
Desert rocallós muntanyós, Bolívia
13
Desert pedregós o reg, Marroc
Desert sorrenc o erg, Sàhara
1. Individualment, responeu les preguntes inicials:
a) Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i
anguloses?
Per culpa de l’erosió dels agents geològics externs.
b) Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Quines
característiques presenten?
14
Que estan més desgastades per culpa dels agents geològics externs.
c) Què és l’erosió?
És el procés pel qual el desgast de les roques per agents externs va
acompanyat d’un transport i una sedimentació de fragments generats.
d) I la meteorització?
És el trencament de les roques per agents meteorològics. La roca es
trenca, però no és transportada enlloc.
2. Compareu les vostres respostes amb les que havíeu donat inicialment.
3. Realitzeu un mapa conceptual amb els conceptes més importants d’aquest
apartat.
1. Individualment, responeu les preguntes següents:
a) Què és un agent geològic? Com es poden classificar?
Un agent geològic és un moviment de la Terra i es poden classificar en extern i
interns.
b) Com actuen el vent i l’aigua en el modelatge del paisatge?
Erosionen i canvien la forma de la muntanya.
c) Tota la costa té la mateixa aparença? Quines formacions costaneres
coneixeu? Com podem explicar l’origen de cadascuna?
És pot canviar la forma pel xoc de l’aigua contra la roca, penya-segat.
L’aigua salada és aquella que conté altes concentracions de sals minerals i que
no és apta per al consum de la majoria d’éssers vius. L’aigua dels mars i
oceans és aigua salada i representa un 97% de l’aigua total de la hidrosfera.
L’aigua dolça és l’aigua que conté una quantitat mínima de sals minerals.
Representa el 3% de l’aigua del planeta.
D’aquest 3%, un 80% es troba en forma de gel, mentre que un 19% està en
forma d’aigües subterrànies. Tan sols ens queda un 1% del 3% d’aigua dolça
en forma d’aigua superficial; és a dir un 0,03% del total, a partir del qual hem
d’obtenir l’aigua per beure, cuinar, regar, alimentar el bestiar, etc.
D’aquest 0,03% tan sols podem aprofitar l’aigua que sigui potable, apta per a
l’ús dels humans. La resta, l’aigua no potable, s’haurà de potabilitzar abans del
15
seu consum.
L’aigua és l’agent geològic més important és en gran part el responsable del
relleu que veiem avui en dia. És el més important perquè actua físicament i
químicament.
Les glaceres es formen en zones on la neu s’acumula i es compacta en forma
de gel, formant gegantins rius congelats que es mouen lentament (uns 20
metres a l’any). És aquest moviment el que va erosionant el terreny.
En una glacera podem distingir tres parts:
-Circ glacial: zona on s’acumula la neu que es transformarà en gel.
-Llengua glacial: massa de gel que baixa per la vall.
- Zona d’ablació glacial: final de la glacera, on es fon el gel. Pot desembocar a
terra, formant rierols, o al mar.
Les glaceres modelen el relleu erosionant el territori per on passen a mesura de
gel baixa pel pendent de les vall muntanyoses.
-Erosió i arrencament: el gel que pesa molt i trenca la roca es descargolen es
filtra i trenca.
-Abrasió: A través del fregament entre el gel i les pedres i es fan als laterals de
les glaceres, i el llit i les parets de la glacera.
Conseqüències d’una glacera:
-Valls en forma de u
-Horns que són els pics de muntanya, fort pendent
-Ivons és la zona d’alta muntanya a on abans hi havia un circ glacial.
Els rius es poden dividir en tres parts segons com modifiquen el relleu:
-Curs alt és on neix el riu, pendents
pronunciats, riu té molta força, molta erosió
valls en forma de V.
16
-Curs mitjà: poc pendent, riu perd força i velocitat, transport i forma meandres
que són les corbes.
-Curs baix: Desemboca el riu al mar, gairebé no hi ha pendent, riu no té força i
sedimentació. Es produeixen els deltes: Són sediments en forma de ventall i
forma acumulacions de terreny guanyen el mar. També formen l’estuari que
són marees molt fortes que empenyen el riu amunt i quan baixa la marea, el riu
ocupa l’espai que havia guanyat el mar.
Les aigües subterrànies:
Sòl impermeable- plou- aigua
superficial i hi ha molts tipus com
el de les roques volcàniques.
Sòl permeable- plou-aigua va
cap a dins de la Terra- aigües
subterrànies i hi ha molts tipus
com el de les roques calcàries.
El sòl permeable es divideix en 2
tipus:
-Zona d’aireig- entre les roques
trobem aire i aigua.
-Zona de saturació-entre les roques trobem l’aigua.
17
El nivell freàtic és el límit entre l’aeració i saturació, serveix per treure aigua
dolça.
Dintre de les zones de saturació i trobem els aqüífers que són rius subterranis.
Quan el sòl permeable és de roca calcaria i l’aigua entra en contacte amb ell es
produeixen dos coses:
-La dissolució de la roca calcària i llavors erosiona el terreny. Aquesta
dissolució fa que hi hagi coves i galeries que són túnels horitzontals, avencs,
són túnels verticals, i dolines que és com si fes una depressió. Formació de les
coves:
-Estalactites: sostre de la cova i diposita carbonat calci
-Estalagmites: al terra de la cova
-Columnes: s’ajunta una estalactita i una estalagmita
-Precipitació del carbonat calci i forma roca nova
El mar
Com agent geològic extern actua de tres maneres diferents:
-Onades: Ondulacions de la superfície del mar produïdes del vent
-Marees: Canvis de nivell del mar
-Corrent marines: Masses d’aigua que es desplacen a través dels oceans, entre
zones que es troben a diferent temperatura.
Erosió marina
L’aigua xoquen les roques:
-Xoc de materials en suspensió
-Met. Física: la sal
-Met. Química
Fa que formin els penya- segats, erosió diferencial vol dir que a baix s’erosiona
més, esfondrament del penya-segat i plataforma d’abrasió és la roca que cau
del penya-segat.
Resultats de l’erosió:
-L’erosió no és igual a tota la costa:
Composició de la roca
18
Estrats de la paret
-Zones roca poc resistent: més erosió
Cales i badies
-Zones roca més resistent:
Caps
La sedimentació
-Corrents marines: transport
-Les onades i les marees: sedimentació
-Corrents marines i les onades tenen un comportament cíclic: formació de
sorra.
Resultat de la sedimentació:
-Platges
-Barra: bancs de sorra que emergeixen el mar :
-Fletxa: una barra es troba connectada per un extrem a la costa
-Cordó litoral: dues fletxes estan juntes
-Albufera: Una llacuna d’aigua salada
-Tómbol: Una barra que s’ha unit
19
Escola Immaculada Vedruna Barcelona.
Assignatura Ciències Naturals
20
Tema 2: La Geomorfologia
Nom: Pau Rodríguez Junyent
Data: 15-10-13
1/ Veure el vídeo "La meteorización paso a paso"
(http://www.youtube.com/watch?v=RA_-EJMrklI), repassar els apunts i
contestar les preguntes següents.
a)Què és una roca? Escriu un exemple i
acompanya'l d'una fotografia.
És un agregat natural de mineral format baix un
mateix procés, com per el granit
b) Què és el sòl?
És la fina capa de material fèrtil que recobreix la superfície de la Terra.
c) Per quin procés la roca es converteix en sòl? Explica'l.
Per culpa de la meteorització al llarg de centenars d’anys es convertirà en sòl.
d) Què produeix la meteorització?
Produeix roques alterades
e) Com es classifica la meteorització?
Es divideix en meteorització química i física.
f) Explica la meteorització física produïda per l'aigua. On es produeix
principalment?
L’aigua penetra en els porus i en congelar-se per la nit al final acaba trencant la
roca. Es produeix en les zones d’alta muntanya i als pols.
g) Explica la meteorització física produïda pels éssers vius.
Les arrels d’arbres penetra la roca i la trenca.
f) Explica la meteorització física produïda per la temperatura. On es produeix
principalment?
Es produeix en els climes desèrtics, perquè temperatures altes la roca es dilata
i quan baixen es contrau i s’acaba trencant.
h) Dins la meteorització química quins processos hi ha?
21
Oxidació, dissolució, hidratació i hidròlisis.
i) Que és l'oxidació d'una roca? Com es produeix? Explica-la.
És l’acció que fa en contacte de l’oxigen amb la roca.
i) Explica la meteorització química produïda per la dissolució.
Actua en la superfície de la roca a partir de las escletxes pervies produidas per
degradació mecànica.
j) Quina forma típica presenta el sòl alterat per meteorització química?
Té una forma de ceba.
k) Si fem un tall transversal del sòl, és a dir, mirem la part més interior i la part
més superficial quina presentarà més meteorització? Per què?
Sempre està més alterada per damunt perquè hi ha més contacte amb tot.
22
ELS
ECOSISTEMES
23
TEMA 3
24
Un ecosistema pot definir-se com el nivell d’organització més complex de la
matèria viva. Un ecosistema està integrat per el conjunt d’éssers, l’espai on es
troben i la relacions entre els éssers vius i els espais. Els límits d’un ecosistema
són variables, canvien progressivament. Un ecosistema està format per biòtop
que és el medi físic (el clima, el sòl, l’aigua, ...) i la biocenosi que són els éssers
vius.
1-Relacions alimentàries
Dos grans grups:
-Autòtrofs o productors: Són aquells que transformen la matèria inorgànica a
matèria orgànica, són les plantes, algues i alguns bacteris ho fan gracies a que
dintre de les seves cèl·lules tenen orgànuls amb cloroplasts. Aconsegueixen
passar de matèria inorgànica a orgànica gracies a la fotosíntesi.
En resum que:
La fotosíntesi és el procés pel qual la matèria inorgànica(sals minerals) és
transformada en matèria orgànica(glucosa).Té lloc als cloroplasts que són
orgànuls cel·lulars té cloroplasts les plantes, algues i alguns bacteris. Com ho
fa? Agafa l’aigua, el CO2 i la matèria inorgànica i la transforma en matèria
orgànica i O2.
Quan ja tenim la glucosa formada que es forma a les fulles i aquesta es té que
distribuir a totes les parts de les plantes. El procés pel qual totes les cèl·lules
del cos obtenen l’energia que necessiten per viure a través de la glucosa
s’anomena respiració cel·lular.
Fitoplàncton: són microorganismes marins que fan la fotosíntesi viu en zones
on hi ha fortes corrents marines ascendents que fan pujar les sals minerals i
així poden fer la fotosíntesi.
-Els heteròtrofs o consumidors: són aquells éssers vius que com no poden
produir matèria orgànica per obtenir els nutrients que necessiten ten que
menjar-se a altres éssers vius. Hi ha 4 grans grups:
-Herbívors: s’alimenten de les diferents parts de les plantes, com els conills.
-Carnívors: s’alimenten d’altres animals, el lleó
-Omnívors: són aquells que tant s’alimenten de plantes o d’animals, com
nosaltres.
-Descomponedors: menja éssers vius morts i transformen la matèria orgànica
en inorgànica són exemple els fongs.
25
Cadenes tròfiques: estan formades per éssers vius que s’alimenten als uns als
altres. Esta formada per els animals que es mengen alguns als altres:
-Productors autòtrofs per exemple l’enciam
-Consumidor primaris aquell que es menja un productor són els herbívors i els
omnívors.
-Consumidor secundari es menja un consumidor primari que són carnívors i
omnívors.
-Consumidor terciari es menja un consumidor terciari que són els carnívors i els
omnívors.
Els que es mengen els consumidors són els descomponedors.
Quan ajuntem dues o més cadenes tròfiques formem el que es coneix com una
xarxa tròfica. Una xarxa tròfica és la representació de totes les relacions entre
els diferents éssers vius del ecosistema.
26
27
-Un nivell tròfic és aquell que està format per un conjunt d’organismes que
viuen en una mateixa comunitat i que obtenen la matèria i l’energia de manera
semblant, per la qual cosa determinen un mateix grau d’interaccions amb les
altres espècies de l’ecosistema. Els principals nivells tròfics són: productors,
consumidors (primaris, secundaris, etc.) i descomponedors.
-Si representem l’energia consumida en cada nivell tròfic es forma una piràmide
d’energia, on cada nivell representa la quantitat d’energia disponible per al
nivell següent. Els productors es presenten a la base amb més quantitat
d’energia que els consumidors, ja que hi ha més individus productors que
consumidors.
Les piràmides d’energia de diferents ecosistemes tenen una forma similar i es
calcula que cada nivell utilitza només un 10% de l’energia del nivell inferior, ja
que no s’usa tot el que s’ingereix. Això, combinat amb el nombre d’individus de
cada nivell tròfic, fa que les cadenes alimentàries no puguin ser massa llargues,
ja que l’energia cada vegada s’esgota més ràpidament.
Que passa quan alterem un ecosistema, es a dir si n’eliminem una o afegim
una de nova?
Els ecosistemes són sistemes molt delicats. La desaparició d’una espècie o la
introducció d’un organisme que no havia viscut mai en un ecosistema
determinat poden alterar-ne tota la dinàmica.
-Els biomes són unitats constituïdes per comunitats d’organismes que s’han
adaptat evolutivament a les mateixes condicions ambientals.
Una de les principals diferències entre els diferents llocs on poden viure els
éssers vius és el medi on es mouen, aquàtic o terrestre. Així diferenciem els
dos grans biomes que trobem a la Terra: els biomes terrestres i els biomes
aquàtics.
Les principals diferències que es troben els éssers vius entre els dos medis,
aquàtics i terrestres, són:
Sosteniment: en el medi terrestre els animals i les plantes viuen a prop del
terra, i s’han de sostenir pels seus propis mitjans. En canvi, al medi aquàtic els
animals poden flotar lliurement a l’aigua :
Desplaçament: els organismes terrestres tenen un esquelet consistent que
permet resistir la gravetat, en canvi els aquàtics no necessiten estructures tan
rígides, ja que la gravetat a l’aigua no té tant efecte.
28
Conservació de l’aigua: l’aigua és essencial per a tots els éssers vius. En
l’aquàtic, els organismes viuen envoltats d’aigua i no tenen problemes per
obtenir-la, però en el medi terrestre han de conservar-la i/o buscar-la.
Respiració: al medi aquàtic, els éssers vius obtenen l’oxigen dissolt en l’aigua,
mentre que, en el medi terrestre, l’aconsegueixen directament de l’aire.
29
30
31
32
33
34
TRANSFE-
RÈNCIA
D’ENERGIA
TEMA 4
35
1. CALOR I TEMPERATURA
Calor: és una energia calorífica que flueix d’un cos cap a un altre. La calor
sempre va dels cossos calents als cossos freds. La unitat de mesura de la calor
en el sistema internacional són els Joules (J). Una caloria són 4,184J.
Efectes de la calor: els intercanvis de calor poden produir tres efectes
sobre els cossos: canvis de temperatura, canvis de mida i canvis d’estat.
L’equilibri tèrmic és el moment on dos cossos arriben a la mateixa
temperatura. La dilatació és el procés on un cos augmenta de volum,
degut a la calor i la contracció és el procés on un cos es contrau i
disminueix de volum., degut a la baixada de temperatura.
Moviment molecular: els cossos estan formats per molècules. En els
sòlids estan fixes i en els líquids freguen i en els gasos dispersades.
La temperatura: és una magnitud que mesura la energia calorífica d’un
cos. La unitat de mesura del sistema internacional són els Kelvin (K),
també es poden mesurar en Celsius (ºC) o en graus Fahrenheit (ºF).
36
Celsius Fahrenheit Kelvin
Símbol de la
unitat ºC ºF K
Nº divisions 100 180 100
T. de bullició 100 212 373
T. fusió de l’aigua 0 32 273
Foto científic
Any i segle Any 1742 s. XVIII Any 1714 s. XVIII Any 1848 s. XIX
Foto termòmetres
37
*apunts en paper
TERMÒMETRE: aparell per mesurar la temperatura. Té un capil·lar per on puja
i baixa. El líquid al escalfar-se es dilata
2. TRANSMISSIÓ DE LA CALOR
Conductor: tipus de material que transmet bé la calor. Tots els metalls ho són.
Aïllants: tipus de material que no transmet bé la calor. La fusta i el plàstic ho
són, l’aigua i l’aire també.
Propagació de la calor: hi ha tres formes:
- Convecció: és un tipus de transmissió de la calor
dels cossos líquids i gasos. Les parts dels líquids i
els gasos que es troben en contacte amb una font
de calor s’escalfen i es dilaten. En dilatar-se, la
densitat d’aquestes parts disminueix i tenen
tendència a desplaçar-se cap amunt. L’espai lliure
que deixen és ràpidament substituït pel líquid o gas
més allunyat de la font d ela calor.
- Conducció: és un tipus de
transmissió de la calor que es dona
en cossos sòlids. Quan un metall
toca una font de calor, la calor es
transmet al llarg del conductor.
- Radiació: és un tipus de propagació
de la calor que es dona en tots els
cossos. Es pot transmetre fins i tot en
el buit.
38
3. LLUM I SO
- Que és una ona?
La llum i el so es propaguen mitjançant ones.
Una ona és una forma de propagació
d’energia d’un punt a un altre de l’espai que
no va acompanyada de desplaçament de
matèria.
Freqüència d’ona: és el numero d’oscil·lacions per segon i es mesura en Hertz
(Hz) .
Longitud d’ona: És la distància que hi ha entre dues crestes i es mesura en
metres (m). Si la longitud d’ona és curta, és una ona més energètica. Si la
longitud d’ona és llarga serà una ona menys energètica.
39
La llum i el so són ones. La llum es pot transmetre pel buit , però el so no
perquè necessita un medi material (aigua, aire, ...) per propagar-se.
- La llum:
És propaga en línia recta. En el buit es propaga en una velocitat de 300.000
km/s i a l’aire i en altres medis disminueix la velocitat.
Ull:
1 Cristal·lí
2 Pupil·la
3 Iris
4 Còrnia
5. Conjuntiva,
6. Retina
7. Fòvea
8. Nervi òptic
9. Humor vitri
La llum travessa la còrnia, passa a través de la pupil·la (que està més o menys
oberta gràcies a l’iris). La llum traves el cristal·lí que es una llum convergent i
els ratjos arriben fins a la retina que es on es forma la imatge. La informació
d’aquesta imatge arriba al cervell que es qui la interpreta.
40
REFLEXIÓ REFRACCIÓ
DEFINICIÓ El canvi de direcció que experimenta un
raig de llum en xocar contra una superfície
És el canvi de direcció que
experimenta un raig de llum quan
passa d’un medi a un altre en que
la velocitat de propagació de la
llum és diferent.
IMATGES
EXEMPLES
PLA:
ESFÈRIC:
CÒNCAU:
CONVERGENT:
DIVERGENT:
41
CÒNVEX:
Mirall: és una superfície reflectiva que és prou clara com per a formar
una imatge.
1. Mirall Pla: aquells formats per una supefície plana reflectora i és la imatge
real
2. Mirall Esfèric: són trossos d'esfera. Distorsiona la imatge, la deforma.
- Còncau: és la superfície interior, com un bol.
-Cònvex: és la superfície exterior.
Lent: element, tradicionalment de vidre, que deixa passar la llum i té una part
corva.
1. Convergent: el raig de llum que hi incideix es concentra, convergeix, en un
punt. Concentra. Són lents per gent que té hipermetropia.
2. Divergent: quan un feix de llum hi incideix aquest es separa, divergeix.
Dispersa són típics per gent que té miopia.
DESCOMPOSICIÓ DE LA LLUM:
La llums blanca està formada per tots els colors de l’arc de
sant Martí.
Isaac Newton, del 4 de Gener 1643
fins el 31 de Març de 1727
42
- El color dels objectes:
1. Objecte de color: la llum blanca arriba al objecte i aquest només
reflecteix un color que és el que nosaltres veiem.
2. Objecte negre: la llum blanca arriba a l’objecte i aquest absorbeix
tots els colors.
3. Objecte blanc: la llum blanca arriba a l’objecte i aquest reflecteix
tots els color.
- El so:
Es propaga a 340 m/s a l’aire. En els medis més densos va més ràpid.
Orella:
1. Orella externa
2. Orella mitjana
3. Orella interna
4. Pavelló auditiu
5. Timpà
6. Cadena d’ossets
7. Martell
8. Enclusa
9. Estrep
10. Còclea
11. Nervi auditiu
12. Trompa d’eustaqui.
El so entra pel pavelló extern auditiu, fa vibrar el timpà. La vibració passa a al
cadena d’ossets i aquets transmeten la vibració a la còclea, i d’allà al nervi
auditiu. I del nervi auditiu al cervell.
43
definició unitats Tipus (exemples)
intensitat És la quantitat d’energia que
arriba a la nostra orella. Decibels (db) Fort/ fluix
to És la freqüència d’ona. Hertz (Hz) Agut/greu
timbre
És el que permet distingir
dos sons amb la mateixa
intensitat i to produïts per
diferents fonts.
Tipus d’instruments, veu...
44
CINEMÀTICA
TEMA 5
45
Cinemàtica: És la ciència que estudia els moviment dels cossos. El moviment
es relatiu. Sempre necessitem un punt de referencia.
Punt de referencia: És un punt necessari per determinar la posició d’un cos.
Posició d’un cos: És el punt on es troba un cos.
Cos en repòs: És un cos que no canvia de posició respecte un punt de
referència.
Cos en moviment (MÒBIL): És un cos que canvia de posició respecte un punt
de referència.
Trajectòria: És el camí que segueix un cos en moviment.
Desplaçament: És la distancia que separa el punt final del punt inicial. El
desplaçament pot ser 0 encara que hagi recorregut un espai. ∆x =xf-xi
∆x: Increment de desplaçament
Xf: Punt final
Xi: Punt inicial.
Un cotxe surt del kilòmetre 1 i va fins al kilòmetre 4 i el seu desplaçament es de
3 kilòmetres.
Espai recorregut: És la longitud de la línia que marca la trajectòria. Ens dóna la
distància total recorreguda pel mòbil.
Un mòbil va del punt A al B del B al C del C al D i del D al A.
A) Quina és la trajectòria del punt A al B?
Línia recta.
B) Quin és l’espai recorregut total?
Fa en total 12 kilòmetres.
C) Quin és el seu desplaçament?
0 kilòmetres.
∆x:Xf-Xi
Velocitat mitjana
46
Velocitat: És el desplaçament total dividit un mòbil entre el temps que
triga en arribar al seu destí.
V: Espai/Temps.
V: velocitat(M/S)
E: Espai(Metres)
T: Temps(Segons)
Acceleració Acceleració: És el canvi de velocitat que es produeix en una unitat de
temps. a=Vf - Vi / t a= acceleració (m/s2)
Vf = velocitat final (m/s)
Vi = velocitat final (m/s)
t = temps (s)
Si l’acceleració és negativa pot ser per dues coses:
-Perquè està frenant
-Perquè està anant enrere
Si l’acceleració dóna 0 vol dir que el mòbil no canvia de velocitat. (no
accelera)
Tipus de moviments Hem vist dos tipus de moviments en línia recta:
-Moviment rectilini uniforme(MRU). És un moviment que té una
trajectòria en línia recta i la seva velocitat és constant.
-Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA). És un moviment que
té una trajectòria recta i una acceleració constant.
47
FORCES
TEMA 6
48
Força: és tot allò que fas de modificar l’estat de moviment d’un cos
o de deformar-lo. Es mesura en Newtons (N) en SI. Per aixecar una
ampolla d’un litre necessitem fer una força de 10 newtons. Isaac
Newton va ser el científic que la va descriure.
TIPUS DE FORÇA:
Hi ha dos tipus de força:
-Força de contacte: hi ha d’haver contacte entre els dos objectes. Xutar una
pilota, deformar plastilina, aixecar un got d’aigua,...
-Força de distància: no hi ha contacte entre els dos objectes. La força de la
gravetat (sol i terra), força elèctrica (globus i papers), força magnètica.
RESPRESENTACIÓ DE LES FORCES
Les forces es representen en vectors(fletxes). Un vector ens dóna 4 factors:
-Intensitat o mòdul o magnitud: És la quantitat de força expressada en
Newton(N)
-Direcció: És la línia sobre la qual actua la força.
-Sentit: És una de les orientacions sobre la mateixa direcció.
-Punts d’aplicació: És el lloc on s’aplica la força.
(4 de gener de 1643 -
31 de març de 1727).
49
Mateixa direcció
Mateix sentit
Diferent intensitat
Diferent punt d’intensitat
Diferent direcció
Diferent sentit
Diferent intensitat
Mateix punt d’aplicació
Mateixa direcció
Diferent sentit
Mateixa intensitat
Diferent punt d’aplicació
50
Diferent direcció
Diferent sentit
Mateixa intensitat
Diferent punt d’aplicació
EL PES
Massa: És la magnitud que mesura la quantitat de matèria que té un cos. És
mesura en kg.
Pes: És la magnitud que mesura la força amb què la Terra atrau un cos. Es
mesura en Newtons (N). El pes variarà depèn el planeta on ens trobem.
p=m·g
p=pes (N)
m= massa (kg)
g=gravetat (m/s2)
La gravetat a la Terra és de 9,8m/s2
La gravetat de la Lluna és de 1,6m/s2
1-Calcula el pes de 3kg de taronges a la Terra.
m= 3kg
g= 9,8m/s2 p=m·g= 3kg·9,8m/s2= 29,4N
p= ?
2-Calcula el pes de 3kg de taronges a la Lluna.
m=3kg
g=1,66m/s2 p=m·g=3kg·1, 66m/s2=4,98N
p=?
3-Calcula el pes de 100g de farina a la Terra.
m=0,1kg
51
g=9,8m/s2 p=m·g=0,1kg·9,8m/s2=0,98N
p=?
4-Calcula el pes d’una barra de quart a la Terra.
m=0,25kg
g=9,8m/s2 p=m·g=0,25kg·9,8m/s2=2,45N
p=?
5-Les taronges del problema 1 i 2 se’n van a un planeta imaginari on pesen
15N calcula la gravetat.
m=3kg
g=? g=p/m=15N/3kg= 5m/s2
p=15N
6-Calcula el pes d’una persona de 50kg a la terra i a la lluna.
m=50kg
g=9,8m/s2 i 1,6m/s2 p=m·g=50kg·9,8m/s2=490N
p=? p=m·g=50kg·1,6m/s2=80N
7- Calcula la massa d’una persona que esta en un planeta de gravetat 20 si el
seu pes es de 100N
m=?
g= 20m/s2 m=p/g=100N/20m/s2=5kg
p= 100N
LA PRESSIÓ
És la força que exerceix un objecte dividit per la superfície.
P=F/S
F=força(N)
S=superfície(m2)
P=pressió(Pa)
52
1Pa=1N/m2
Pascal(1625-1662)
Si fas la mateixa força sobre un objecte, la pressió serà molt més gran si la
superficie és més petita.
Problemes de pressió
1-Calcula la pressió que fa una capsa de 20cm de costat i una massa de 8kg
sobre una taula.
F=m·g=8kg·9,8m/s2=78,4N
S=20cm x 20cm= 400cm2=0,04m2 P=F/S=78,4N/0,04m2=1960Pa
P=?
Pressió de fluids
Els fluids poden der líquids o gasos.
-Pressió hidrostàtica: És la pressió que fa l’aigua sobre qualsevol objecte,
dependrà de tres factors:
-Densitat
-Gravetat
-Altura
53
P=d·g·h
P=pressió(Pa)
d=densitat(kg/m3) 1000kg/m3
g=gravetat(m/s2)
h=altura(m)
Problema de pressió hidrostàtica:
1-Calcula la pressió hidrostàtica sobre un objecte submergit 2 metres.
P=?
d=1000kg/m3 P=d·g·h=1000kg/m3·9,8m/s2·2m=19600Pa
g=9,8m/s2
h=2m
2-Calcula la pressió del mateix objecte situat a 2km de profunditat tenint en
compte que la densitat de l’aigua marina:
P=?
d=1030kg/m3 P=d·g·h=1030kg/m3·9,8m/s2·2000m=20188000Pa
g=9,8m/s2
h=2000m
3-Calcula la pressió hidrostàtica que va aguantar la persona que té el record
d’immersió a pulmó lliure si sabem que va arribar a 101m.
P=?
d=1030kg/m3 P=d·g·h=1030kg/m3·9,8m/s2·101m=1019494Pa
g=9,8m/s2
h=101m
54
-Pressió atmosfèrica: és la pressió que exerceix l’aire sobre un
cos. Existeix una unitat de pressió anomenada “atmosfera”.
1 atum = 101.325 pou.
Torricelli va fer un experiment per demostrar la presencia de la
pressió atmosfèrica. Va agafar una barra de vidre d’un metre
plena de mercuri i li va donar la volta i la va posar en un
recipient ple de mercuri. El mercuri de dins la barra no va acabar
de caure gràcies a la pressió atmosfèrica sobre el recipient.
15 d'octubre de 1608
el 25 d'octubre de 1647
55
TREBALL I
ENERGIA
TEMA 7
56
Treball
Definició: És produeix quan apliquem una força sobre un objecte i aquesta força
li provoca un desplaçament.
Fórmula: W = F · d
W=treball Joule
F=força Newton
d=distància Metres
Energia
Definició: La capacitat que tenen els cossos per efectuar transformacions en
ells mateixos.
Unitat de mesura: Joules(J), també es pot mesurar en calories(1cal=4,18J) i en
kwh
Característiques:
-Es pot transformar
-Es pot emmagatzemar
-Es pot transportar
-Es pot transferir
Principi de conservació d’energia: L’energia ni es crea ni es destrueix, sinó que
es transforma.
Energia mecànica
Definició: És la suma de l’energia cinètica i l’energia potencial d’un cos
Fórmula: Em = Ec + Ep
Unitat de mesura: Joule(J)
Energia cinètica
Definició: És l’energia que tenen els cossos que es desplacen.
57
Fórmula:
1
Ec = –––– ·m·v2
2
Ec= Energia cinètica(J)
m= massa(Kg)
v=velocitat (m/s)
Unitat de mesura: Joule(J)
Exercicis
1-Calcula l’energia cinètica que porta un cotxe de 800kg que va a una velocitat
de 50km/h.
Ec=?
m= 800kg
v=50km/h·1000m/1km·1h/3600s=50·1000m/3600s=13,89m/s2
1 1
Ec = –––– ·m·v2= ·800kg·13,89m/s2=800·192,93/2=77172J
2 2
2- Calcula l’energia cinètica que porta un camió de 5000kg que va a 50km/h.
Ec=?
m= 800kg
v=13,89m/s2
1 1
Ec = –––– ·m·v2= ·5000kg·13,89m/s2=5000·192,93/2=482325J
2 2
58
3-Si el primer cotxe augmenta el doble la seva velocitat calcula la seva energia
cinètica.
Ec=?
m= 800kg
v=50km/h·1000m/1km·1h/3600s=50·1000m/3600s=13,89m/s2·2=27,78m/s2
1 1
Ec = –––– ·m·v2= ·800kg·27,78m/s2=800·771,7/2=308680J
2 2
Energia de potencial
Definició: És l’energia que té un cos quan es troba a una certa altura del terra.
Fórmula: Ep = m · g · h
Ep=energia de potencial(J)
m=massa(kg)
g=gravetat(m/s2)
h=altura(m)
Unitat de mesura: Joule(J)
Fonts d’energia
Les fonts d’energia són el conjunt de recursos existents a la natura, a l’abast de
l’ésser humà, i amb què es pot obtenir l’energia necessària per utilitzar en el
desenvolupament de les seves activitats.
Les fonts d’energia es poden classificar en renovables i no renovables.
Fonts Definició Exemples
Renovables Pràcticament inexhauribles. Es
troben de forma gairebé
il·limitada a la natura.
Solar, eòlica, biomassa,
mareomotriu,
geotèrmica.
No renovables No són il·limitades i, per tant, es Carbó, petroli, gas,
elements fissionables
59
poden esgotar. (urani)
Actualment, les fonts d’energia no renovables són les que més utilitzem per
obtenir energia, sobretot el petroli, el carbó i el gas.
Les fonts d’energia no renovables tard o d’hora s’acabaran esgotant.
Actualment, aquests tipus de fonts són les més importants per obtenir l’energia
necessària per a la nostra civilització.
L’obtenció d’energia a partir del petroli, el carbó i el gas requereix la combustió
d’aquests elements. Això vol dir que s’emeten a l’atmosfera diferents gasos
contaminants, alguns d’ells causants del canvi climàtic i de problemes
ambientals i de salut en les persones.
Per pal·liar els efectes perjudicials per a la natura i per a la salut de les
persones, i allargar al màxim les reserves d’aquestes fonts, és necessari
prendre mesures per estalviar energia, com per exemple:
- Apagar els llums i els electrodomèstics que no siguin necessaris.
- Moderar el consum de la calefacció a l’hivern i de l’aire condicionat a l’estiu.
- Comprar, sempre que sigui possible, aquells productes amb menys embolcall
de plàstic.
- Desplaçar-se sempre que es pugui amb transport públic.
- Embolicar l’entrepà amb paper en lloc de fer-ho amb paper d’alumini.
- Reciclar els residus.
60
GRAELLA
MAGNITUDS
FÍSIQUES
61
MAGNITUDS FÍSIQUES
Magnituds
Definició
Unitat (SI)
Fórmula (si hi ha)
Temperatura És una magnitud la qual mesura la energia calorífica d’un cos.
K
Espai Distància que recórrer un cos. m e=v·t
Temps Magnitud que mesura el transcurs d’un esdeveniment.
s
t=e/v
Velocitat L’espai que recórrer un cos en un temps determinat. m/s V=e/t
Acceleració És el canvi de velocitat que es produeix en una unitat de temps.
m/s2
a=Vf - Vi / t
Força
És tot allò que fas de modificar l’estat de moviment d’un cos o de deformar-lo.
N F= m · g
Massa És la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha en un cos.
Kg
Pes És la magnitud que mesura la força amb que la terra atrau a un cos.
N p = m · g
Pressió És la força que exerceix un objecte dividit per la superfície.
Pa P = F S
Pressió hidrostàtica És la pressió que fa l’aigua sobre qualsevol objecte. Pa PH = d · g · h
62
Treball És produeix quan apliquem una força sobre un
objecte i aquesta força li provoca un desplaçament.
J W = F · d
Energia cinètica És l’energia que tenen els cossos que es desplacen.
J 1
Ec = –––– ·m·v2
2
Energia potencial És l’energia que té un cos quan es troba a una certa altura del terra.
J Ep = m · g · h
Energia mecànica És la suma de l’energia cinètica i l’energia potencial d’un cos
J Em = Ec + Ep
63
PRESENTACIÓ
FUNCIONS
VITALS DELS
ÉSSERS VIUS
64
65
66
67
68
69
PRÀCTIQUES
DE
LABORATORI
70
71
72
PRÀCTICA 2: LA SALINITAT DELS
MARS
Materials:
-Aigua
-Sal
-Balança
-Olives
-Erlenmeyer
-Cristal·litzador
-Volum d’un litre
Procediment:
Vam agafar tres volums d’un litre i els vam omplir fins a un litre. Aquest litre el
vam abocar en un cristal·litzador i en el que volíem representar el Mar bàltic li
vam ficar 14 grams de sal, en Mar negre 150 grams i en el Mar mediterrani 75
grams després els vam remenar fins que la sal es va dissoldre. Després la vam
passar a un erlenmeyer i allà i vam ficar una oliva.
Conclusió:
En el del Mediterrani la oliva es va quedar al mig, en el Bàltic la oliva es va
quedar al fons i en el mar Negre la oliva es va quedar a dalt.
Material:
-Gel
-Tinta de bolígraf
Procediment:
En un gel i vam ficar sal i li vam abocar tinta, i en un altre gel no li vam ficar sal i
li vam abocar la tinta. LA METEORITZACIO FISICA
Conclusió:
El gel que tenia sal es van fer esquerdes i el que no tenia sal no es van fer
esquerdes.
73
PRÀCTICA 3: FORMACIÓ DE
ROQUES MAGMÀTIQUES O IGNIES
Materials
-Aigua
-Cera
-Sorra
-Vas de precipitats
-Cullera
-Fogonet
-Reixeta
Procediment
En un vas de precipitats em ficat sorra a sobre d’una cera desfeta, quan la
sorra estava tota plana, vam agafar el vas de precipitats i li vam anant afegint
aigua pels costats fins omplir-la la línia de 200 grams. Ens vam esperar uns 5
minuts fins que al final la cera va pujar cap amunt.
Conclusió
Com que la cera és menys densa que la sorra puja. i em omplert amb aigua
fins la línia de 200 grams.
74
PRÀCTICA 4: DERMATOGLIFS I
Introducció:
Estudi dels dermatoglifs dels alumnes de 2n ESO.
Material:
- Tinta
- Paper
Procediment:
La Ariadna va passar per cada grup perquè mulléssim tots els dits en la tinta
i després deixar la marca en el paper, així saps quina empremta dactilar.
Resultat:
A cadascú li surt quines empremtes dactilars té.
75
PRÀCTICA 5: DERMATOGLIFS II
Estudi dels dermatoglifs 2n ESO
Segurament tens davant teu un munt de dades del número de figures que us
han sortit a les mans de 2n ESO A i 2n ESO B. Ara es tracta que facis una mica
d'estudi estadístic i responguis les següents preguntes.
1. Completa el número d'alumnes que han participat a l'estudi.
Nois Noies Total
Número de persones
25 23 48
Número de dits 250 230 480
2. Completa les dades següents a partir de les taules dels resultats de les
dues classes:
Nois Noies
Arcs
Dreta Esquerra Dreta Esquerra
Total
2nA 2nB 2nA 2nB 2nA 2nB 2nA 2nB
13 13 13 14 16 12 15 13
AiB mà dreta
AiB mà esquerra
AiB mà dreta
AiB mà esquerra
26 50% 27 50% 28 50% 28 50%
Total Total Ab. %
Bages radials
Dreta Esquerra Dreta Esquerra
Total
2nA 2nB 2nA 2nB 2nA 2nB 2nA 2nB
10 12 20 20 11 8 20 15
AiB mà dreta
AiB mà esquerra
AiB mà dreta
AiB mà esquerra
22 25% 40 75% 19 35% 35 65%
Total Total Ab. %
Bages ulnars
Dreta Esquerra Dreta Esquerra
Total
2nA 2nB 2nA 2nB 2nA 2nB 2nA 2nB
16 19 10 9 25 17 11 6
AiB mà dreta
AiB mà esquerra
AiB mà dreta
AiB mà esquerra
35 75% 19 25% 42 65% 17 35%
76
Total Total Ab. %
Remo-lins
Dreta Esquerra Dreta Esquerra
Total
2nA 2nB 2nA 2nB 2nA 2nB 2nA 2nB
17 20 13 18 10 9 13 11
AiB mà dreta
AiB mà esquerra
AiB mà dreta
AiB mà esquerra
37 65% 31 45% 19 45% 24 65%
Total Total Ab. %
Dobles bagues
Dreta Esquerra Dreta Esquerra
Total
2nA 2nB 2nA 2nB 2nA 2nB 2nA 2nB
4 1 4 4 3 4 6 5
AiB mà dreta
AiB mà esquerra
AiB mà dreta
AiB mà esquerra
5 40% 8 60% 7 35% 11 65%
Total Total Ab. %
TOTAL
3. A partir de totes les dades que has omplert, i fixtant-te sobre tot ens els
tants per cents (caselles grises) respon les següents preguntes:
Quines són les dues figures més freqüents de totes?
Els remolins i les bagues unlars
Quines són les dues figures menys freqüents de totes?
Les dobles bagues i les bagues radials
Es poden observar diferències entre homes i dones?
Poques.
Es poden observar diferències entre mà dreta i mà esquerra.
Poques, alguns dits varien.
77
PRÀCTICA 6: COMPARACIÓ AIGUA I
ALCOHOL Introducció:
Vam comprovar a quina temperatura bullia l’aigua i l’alcohol.
Material i mètode:
Aigua
Alcohol
Erlenmeyer
Fogonet
2 termòmetres
Poses una quantitat d’aigua dins d’un erlenmeyer i la mateixa quantitat
d’alcohol en un altre erlenmeyer i els calentes en dos fogonets diferents i un
termòmetre en cada erlenmeyer. Cada dos minuts vas mirant la temperatura
que marca cada un.
Resultat:
Conclusió:
L’alcohol bulleix a menys temperatura que l’aigua.
Minuts Aigua Alcohol
0 16 9
2 45 40
4 50 65
6 60 80
8 78 81
9 93 81
78
PRÀCTICA 7: CONSTRUCCIÓ D’UN
TERMÒMETRE NATURAL Introducció:
Volem fer un termòmetre manual amb una amb una ampolla i una
canyeta.
Material i mètode:
canyetes
plastilina
ampolla de vidre
alcohol
Poses alcohol dins de l’ampolla i la canyeta també. Poses plastilina a
la part de dalt de l’ampolla i ho poses de manera que tapes totes les
entrades d’aire de la boca de l’ampolla menys la canyeta. I amb les
mans calentes l’ampolla.
Resultat:
L’alcohol va pujant per la canyeta fins que sobresurt.
Conclusió:
Amb la calor l’alcohol puja.
79
PRÀCTICA 8: C0NSTRUCCIÓ D’UN DISC DE
NEWTON
Introducció:
Volem construir un disc per comprovar que la barreja de colors llum formen el
blanc.
Material i mètode:
- Cd
- Canica
- Colors
- Paper
- Tisores
- Pega
Agafem el dics i fem un cercle igual que el cd i ho pintem com amb l’escala
cromàtica ho enganxem al cd i amb una canica ho fem girar i es veu el
blanc.
Resultat:
Quan fem girar aquest disc se suposa que surt blanc.
80
PRÀCTICA 9: LLET MÀGICA
Introducció:
Col·loquem llet en un recipient llavors li fiquem colorant alimentici i després
fairy. Com que el fairy es un desengreixant s’escampa el colorant.
Material i mètode:
-Fairy
-Llet
-Recipient
-Colorant
Vam omplir de llet el recipient i després li vam ficar fairy amb colorant.
Resultat:
El colorant s’ha dispersat per tota la llet i al final la llet s’ha tornat verda la llet.
Conclusió:
La llet com te molt de greix utilitzem, un desengreixant i el colorant alimentici va
desapareixent i treien la grassa.
81
PRÀCTICA 10: QUI REACCIONA MÉS RÀPID?
Introducció: Hem intentat veure el nostre temps de reacció
Material i mètode: Un regle, col·loques els dits amb els que agafares el regle al
0 però sense tocar-lo i quan l’altra persona deixa caure el regle tens que
agafar-lo.
Resultat:
Mà esquerra Mà dreta
Espai(cm) Temps(ms) Espai(cm) Temps(ms)
1 15 4
2 20 13
3 23 18
4 14 15
5 12 22
Total 16,8 184,44 14,4 170,76 15,6
Conclusió: Sóc més ràpid amb la dreta que amb l’esquerra i amb la dreta he
anat empitjorant, però amb l’esquerra he anant millorant.
1. Escriu la mitjana de l’espai en centímetres i del temps de reacció en ms de tota la classe amb cada mà. (només has de mirar la columna de la mitjana de la mà dreta i de la mà esquerra).
Espai (cm) Temps reacció
(ms)
Mà dreta 15,3 175,8
82
2. Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels nois de la classe.
Espai (cm) Temps reacció
(ms)
Mà dreta 16,6 183,6
Mà esquerra 18,6 194,1
Dues mans 17,6 188,8
3. Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels noies de la classe.
Espai (cm) Temps reacció
(ms)
Mà dreta 13,9 168
Mà esquerra 14,2 169,3
Dues mans 14 168,7
4. Qui reacciona més ràpid, els nois o les noies? Considerant que estem parlant de mi·lisegons, creus que per la diferència de temps podem donar-ho com una afirmació universal?
Noies, no perquè han fet trampa.
5. Qui és el noi més ràpid de la classe ? Martí Díaz
Mà esquerra 16,4 181,7
83
6. Quina és la noia més ràpida de la classe? Maria Andreu
7. En general (mira tota la llista), els dretans són més ràpids amb la mà dreta que amb l’esquerra? I els esquerrans ?
Si.
8. En general, pots afirmar que amb l’entrenament, cada vegada es reacciona més ràpid?
Si perquè si comparem la columna de 1 al 5 millora el numero
9. Escriu les dades de les dues classes mirant les dades de la graella gran.
2n B Mitjana dues mans
Mà dreta
(cm)
Mà dreta
(ms)
Mà
esquerra
(cm)
Mà
esquerra
(ms)
cm ms
Nois 13,6 166 14,4 170,9 14,02 168,5
Noies 14,6 172,1 16,4 182 15,49 177
TOTAL
(nois i
noies)
14,1 169,1 15,4 176,5 14,76 172,8
2n A Mitjana dues mans
Mà dreta
(cm)
Mà dreta
(ms)
Mà
esquerra
(cm)
Mà
esquerra
(ms)
cm ms
Nois 16,6 183,6 18,6 194,1 17,6 188,8
Noies 13,9 168 14,2 169,3 14 168,7
TOTAL
(nois i
15,3 175,8 16,4 181,7 15,8 178,7
84
Escriu un resum amb unes quantes frases de tots els resultats:
-Tots els alumnes amb la seva mà bona ho fan més ràpid que amb la
dolenta, les noies de 2nA són més ràpides que els nois i en canvi a 2nB
els nois són més ràpids que les noies. Les noies de 2nA són més
ràpides que les del B i els nois de 2nA són més lents que el del B, en
total 2nB és més ràpid que 2nA.
noies)
85
PRÀCTICA 11: ELS SENTITS I
Gust
Olfacte
Tacte
Introducció
Experimentem amb els sentits
Material i mètode
-Bastonets de les orelles, Café, Llimona, Sal, Sucre, Aigua, Vinagre i Gots. Amb els bastonets suquem els gots i li fiquem a la boca del company i el company ho té que identificar que és.
-Llapis, retolador i maquineta Hem olorat un retolador, un llapis sense fer punta i després hem fet punta.
-Retoladors Amb un retolador el company et fa un punt en el avantbraç i en el tou del dit i jo tenia que endevinar on esta el punt i tenia que tocar amb un retolador el punt.
Resultat
El cafè le notat al darrere, el vinagre i la llimona al lateral, la sal al mig i el sucre al davant.
Amb el retolador no oloràvem a res, després amb el llapis fa una mica més d’olor i després amb el llapis amb punta fa molta més olor.
He endevinat el del dit i en el braç s’ha separat més
Conclusió
La olor la detectem gracies a unes partícules.
Com tenim més receptors en el dit ho notem més.
86
PRÀCTICA 12: ELS SENTITS II
Vista
Oïda
Introducció Experimentem amb els sentits.
Material i mètode
2 bolis Tanques un ull i intentes ajuntar els bolis i després obres els ulls i ho ajuntes
Amb els dos ulls oberts mires un punt concret i amb una mà fas un forat on es vegi aquell punt, després tanques un ull i l’altre
Un paper, un boli En un full dibuixes una creu i un punt, i te l’apropes fixant-te en el que tens en diagonal.
Unes persones es fiquen d’esquena i unes altres aplaudeixen des d’un punt .
Resultat
Amb un ull tancat no he pogut ajuntar els bolis i en canvi amb els ulls oberts ho podia ajuntar
Amb l’ull dret el punt el veia dintre del cercle
A més o menys un palm no veus el que tens en diagonal.
Hem endevinat algunes
Conclusió
Amb els ulls oberts hi ha més punteria.
La majoria l’ull director és el dret.
No veiem el punt perquè quan no ho veu la retina no ho veus.
Com més endavant aplaudeixen millor ho sentim i endarrere se sent pitjor.
Fotos
PRÀCTICA 13: CULTIU DELS
MICROORGANISMES DEL TECLAT
DE L’ORDINADOR I MÒBIL
Introducció
Volem veure els diferents microorganismes.
Material i mètode
-Placa de Petri amb medi de cultiu
-Bastonets d’orelles
Amb els bastonets d’orelles el passes per l’objecte i després el passes per la
placa de Petri.
Resultat
Han sortit moltes colònies de bacteris i alguns fongs, han sortit més a
l’ordinador i en el mòbil menys.
Conclusió
Perquè en l’ordinador hi ha fissures i en el mòbil no hi ha.
88
PRÀCTICA 14: CULTIU DELS
BACTERIS DE LA LLET
Introducció
Volem veure els diferents bacteris.
Material i mètode
-Placa de Petri amb medi de cultiu
-Bastonets d’orelles
-Llet
Amb els bastonets d’orelles el passes per la llet i després el passes per la placa
de Petri.
Resultat
Conclusió
Acabem de demostrar que hi ha bacteris a la llet.
89
PRÀCTICA 15: LA METAMORFOSIS
Què és una metamorfosi?
La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per
diferents estadis del seu desenvolupament.
Cuc de la farina
Passa per 4 fases: l’ou, la larva amb forma de cuc, pupa, escarbat.
Granota
Passa per 3 fases: l’ou, el capgros, granota.
90
PRÀCTICA 16: QUÍMICA
Introducció
Volem veure reaccions químiques.
Material i mètode
-Nitrat de potassi
-Nitrat de plom
-Aigua destil·lada
-Pot
En un pot fiquem aigua destil·lada i nitrat de potassi, i en un altre pot aigua
destil·lada i nitrat de plom i després ho juntem en un altre pot.
Resultat i conclusió
Hem fet una reacció química i ha sortit groc.
91
PRÀCTICA 17: DISSECCIÓ DEL
MUSCLO
Introducció
Volem veure els espermatozoides d’un musclo.
Material i mètode
-Musclo
-Microscopi
-Objecte per col·locar l’esperma
Disseccionem el musclo i col·loquem l’esperma del musclo en un objecte i el
mirem amb el microscopi.
Resultat i conclusió
Hem vist que els espermatozoides eren blancs i es movien.
92
VALORACIÓ PERSONAL
El tema que més m’agrada és el de geomorfologia perquè m’agrada molt la
fauna i el que menys m’ha agradat és el de les forces perquè no m’agrada molt
la física. El tema més difícil és el dels ecosistemes perquè hi ha molta teoria i el
més fàcil és el de la cinemàtica perquè no hi havia casi teoria.
Les pràctiques de laboratori m’han agradat molt perquè era una forma de
desconnectar de tot el tema d’estudis. La pràctica que més m’ha agradat ha
sigut la de la reacció química per l’efecte de l’aigua i la que menys la dels
dermatoglifs perquè hem va semblar molt avorrida.
Durant aquest curs he aprés moltíssimes coses, els exàmens han estat molt bé
a un nivell normal, els que menys m’han agradat han sigut els pràctics.
Les explicacions de la professora han estat molt bé, el únic però ha sigut que a
vegades ha explicat poc.
A mi personalment no m’agrada molt fer el dossier perquè m’agrada treballar
en paper i anant treballant amb ordinador perds molt de temps, lo únic bo és
que es pot esborrar les coses.
Jo crec que he treballat molt bé durant el curs, he agafat bé els apunts i a
vegades he parlat més del compte però la valoració meva del curs ha sigut
excel·lent.
Top Related