Download - Els efectes d’arrossegament i de suport de les branques d’activitat de l ... · 2018-10-16 · l’economia catalana 5.1. El mètode Dietzenbacher-van der Linden: aplicació als

Els efectes d’arrossegament

i de suport de les branques

d’activitat de l’economia

catalana

Una anàlisi a partir del Marc

Input-Output de Catalunya 2011

Júlia Bosch

Centre de Recerca en Economia i SalutUniversitat Pompeu Fabra

Jaume García

Departament d’Economia i EmpresaUniversitat Pompeu Fabra

amb la col·laboració de Florencia Abiuso

Col·lecció Conèixer la Indústria – II

Fundació per la Indústria Sabadell – 1559

Edita


Sabadell, setembre 2015

C/ Sant Quirze, 30

08201 Sabadell

Tel. 937450944

www.fundacioperlaindustria.es

Col·lecció

Conèixer la indústria

Direcció i coordinació

Consell assesor de la Fundació per la Indústria Sabadell – 1559

Disseny de portada

Gemma Estadella Colomé

Maquetació

Gemma Estadella Colomé

Impressió

Tiro y Retiro serveis gràfics

ISBN. 978-84-608-3537-0

Col·lecció Conèixer la Indústria – II


Els efectes d’arrossegament

i de suport de les branques

d’activitat de l’economia

catalana

Una anàlisi a partir del Marc

Input-Output de Catalunya 2011

Júlia Bosch

Centre de Recerca en Economia i SalutUniversitat Pompeu Fabra

Jaume García

Departament d’Economia i EmpresaUniversitat Pompeu Fabra

amb la col·laboració de Florencia Abiuso

Índex

9

10

13

17

23

27

28

31

38

45

55

61

97

97

105

121

127

143

144

148

153

158

165

172

La Fundació

Pròleg

1. Introducció

2. Evolució de l’economia catalana en el període 2000-2014

Annex capítol 2

3. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-2011

3.1. El marc input-output: conceptes bàsics

3.2. La producció, els seus components i la distribució sectorial

3.3.Salaris,requerimentsd’ocupacióiproductivitat 3.4. Relacions econòmiques amb l’exterior

3.5. Anàlisi de síntesi

Annex capítol 3

4. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport

4.1.Mètodesdemesuradelsvinclessectorials:aplicacióalsquatre grans sectors

4.2. La intensitat d’arrossegament i de suport de les 82 branques

d’activitatdelMIOC-2011 4.3. Anàlisi de síntesi

Annex capítol 4

5. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de

l’economia catalana

5.1.ElmètodeDietzenbacher-vanderLinden:aplicacióalsquatre grans sectors

5.2. La capacitat d’arrossegament i de suport de les 82 branques

d’activitatdelMIOC-2011 5.3.Unasimulaciódelacapacitatdecreixementdel’activitat econòmicaapartirdecanvisenl’estructurad’origendelsconsums intermedis

Annex capítol 5

6. Consideracions finals

Referències bibliogràfiques

La col·lecció Conèixer la Industria es configura des de la llibertat

d’anàilsi i síntesi dels seus autors. És per aquest motiu que les

opinions emeses són l’expressió dels fets o els anàlisis dels autors

i no sempre han de ser compartits per la Fundació.

Per la utilització de la informació recollida en els llibres

i documents de la col·lecció, vegueren per que es citi expressament

l’autor, el nom del llibre o document i la col·lecció Conèixer

la Industria amb el volum corresponent.

Llistat de taules

Taula 2.1: Distribució del VAB total per sectors (%)

Taula2.2:ContribuciódelssectorsalataxadecreixementdelPIBTaula 2.3: Distribució dels llocs de treball per sectors (%)

TaulaA2.1:ProducteInteriorBrutiValorAfegit(índexsenvolum)TaulaA2.2:Taxesdecreixementanual(%).producteinteriorbrutivalorafegit (índexsenvolum)TaulaA2.3:Contribuciódelssectorsalataxadecreixementanual(%)delPIBTaulaA2.4:Llocsdetreballequivalentsatempscomplet(milers)Taula3.1:Pesdelscomponentsdelaproducció(%)Taula3.2:Pesdelssectorssobreeltotal(%)Taula3.3:PesdelaremuneraciódelsassalariatssobreelVAB(%)Taula 3.4: Llocs de treball per milió d’euros de producció

Taula3.5:Productivitataparent(VAB/Llocsdetreball)Taula3.6:Pesdelesimportacionsintermèdiessobrelaproducció(%)Taula3.7:Pesdelesimportacionsfinalssobreeltotalderecursos(%)Taula3.8:Pesdelesexportacionssobreeltotald’usos(%)Taula3.9:PesdelesexportacionssobrelaproduccióTaula3.10:Rànquingdebranquesd’activitatsegonscincindicadorsTaula3.11:CoeficientsdecorrelacióderangsdeSpearman per als cinc indicadors

Taula3.12:Rànquingdel’indicadorsintèticTaulaA3.1:Componentsdelaproduccióidistribuciósectorial(%)2011TaulaA3.2:Componentsdelaproduccióidistribuciósectorial(%)2005TaulaA3.3:Requerimentsd’ocupacióiproductivitat(€)2011TaulaA3.4:Requerimentsd’ocupacióiproductivitat(€)2005TaulaA3.5:Pesdelesimportacionsintermèdiessobreproducció(%)2011TaulaA3.6:Pesdelesimportacionsintermèdiessobreproducció(%)2005TaulaA3.7:Pesdelesimportacionsfinalssobrerecursos(%)2011TaulaA3.8:Pesdelesimportacionsfinalssobrerecursos(%)2005TaulaA3.9:Pesdelesexportacionssobreusos(%)2011TaulaA3.10:Pesdelesexportacionssobreusos(%)2005TaulaA3.11:Pesdelesexportacionssobreproducció(%)2011TaulaA3.12:Pesdelesexportacionssobreproducció(%)2005TaulaA3.13:Rànquingdebranquesd’activitatperacincindicadors, pesenelVABtotaliunindicadorsintètic2011Taula4.1:CoeficientstècnicsinteriorsTaula4.2:CoeficientstècnicsinteriorshoritzontalsTaula4.3:MatriuinversadeLeontiefTaula4.4:MatriuinversadeLeontiefhoritzontalTaula4.5:CoeficientsdeChenery-Watanabe(CW)ideRasmussen-Ghosh(RG)Taula4.6:Multiplicadorsd’impactesobreproducció,VABillocsdetreballTaula 4.7: Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament i de suport

Taula4.8:CoeficientsdecorrelacióderangsdeSpearmanperalsindicadors escollits

TaulaA4.1:CoeficientsdeChenery-WatanabeideRasmussen-Ghosh2011TaulaA4.2:Impactessobreproducció,valorafegitiocupació2011TaulaA4.3:Impactesindirectessobrevalorafegitiocupació2011Taula A4.4: Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament 2011

Taula A4.5: Rànquings dels indicadors d’intensitat de suport 2011

Taula5.1:CoeficientstècnicsinteriorsTaula5.2:CoeficientstècnicsinteriorsambunacolumnadecerosTaula5.3:CoeficientstècnicsinteriorssenseconsumsintermedisalaindústriaTaula5.4:Capacitatd’arrossegamentidesuport(%)(Dietzenbacher-van der Linden)

Taula5.5:RànquingsdelscoeficientsDietzenbacher-vanderLindenTaula5.6:Coeficientstècnicsinteriorsméselsdelarestad’EspanyaTaula5.7:Coeficientsdedistribucióinteriorsméselsdelarestad’EspanyaTaula5.8:Efectesd’arrossegamentidesuport(Dietzenbacher-vanderLinden)TaulaA5.1:CoeficientsdeDietzenbacher-vanderLinden2011TaulaA5.2:RànquingsdelscoeficientsdeDietzenbacher-vanderLinden2011

Llistat de gràfics

Gràfic2.1:ProducteInteriorBrut.ÍndexenvolumencadenatsGràfic2.2:ValorAfegitBrutpersectors.ÍndexenvolumencadenatsGràfic2.3:ProducteInteriorBrut.TaxesdecreixementrealanualGràfic2.4:ValorAfegitBrutpersectors.TaxesdecreixementrealanualGràfic2.5:Llocsdetreball.Milersd’ocupatsGràfic3.1:ConsumsIntermedis/Producció2011Gràfic3.2:Remuneració/VAB2011Gràfic3.3:Llocsdetreball/Producció(milió€)2011Gràfic3.4:VAB/llocsdetreball2011Gràfic3.5:Importacionsintermèdies/Producció2011Gràfic3.6:Importacionsfinals/Recursos2011Gràfic3.7:Exportacions/Usos2011Gràfic3.8:Exportacions/Producció2011Gràfic4.1:CoeficientsdeChenery-WatanabeGràfic4.2:CoeficientsdeRasmussen-GhoshGràfic4.3:Impactessobrelaproducció.TipusIvs.TipusIIGràfic4.4:ImpactestipusIsobreproduccióvs.ImpactestipusIsobreVABGràfic4.5:Impactessobreproduccióvs.impactessobrel’ocupacióGràfic5.1:CoeficientsdeDietzenbacher-vanderLindenGràfic5.1:CoeficientsdeDietzenbacher-vanderLinden(Simulació)

20

21

22

23

24

25

25

34

36

38

40

43

45

48

49

53

56

58

59

61

64

66

69

71

74

76

79

82

84

87

90

93

98

99

100

101

102

123

125

125

127

130

133

135

138

145

145

146

147

151

154

154

155

158

161

17

18

19

19

22

32

39

42

44

47

50

52

54

107

111

115

117

120

150

157

9

La Fundació

FundacióperlaIndústriaSabadell1559,(inicialmentFundacióPrivadaGremideFabri-cantsdeSabadell),fouconstituïdal’any2000periniciativadelGremideFabricantsdeSabadell,técomamissiólapotenciació de la indústriaengeneralidelsectortèxtilenparticular,ialavegadacol·laborariincentivareldesenvolupamentdelmóneconòmic,social,cultural,científiciformatiu.

D’acordambaquestsobjectiuslaFundacióprograma,potenciaiparticipaenactivitatsadreçades a millorar la competitivitat, potenciar la reindustrialització del país i fomen-

tar la generació d’ocupació.

El Patronat de la Fundació

President JosepBombardóiNavinés

Vicepresident 1r. AntoniGarrelliGuiu

Vicepresident 2n FrancescGarcia-PlanasiMarcet

Vocals MiquelBosseriRovira Francesc Llonch i Soler

Josep Roca i Vallribera

JoanGarcia-PlanasiMarcet JosepCasasiBedós BenetArmengoliObradors JoanCarlesGrauiBedós AntoniMonésiFarré GuillemSoleriDuffour BlaiCostaCreus

Consell assessor Sr. Alexandre Blasi

Sr.JoaquinCoello Sr.GuillemLópezCasasnovas Sr.MiquelPuig Sr. Lluís Miquel Recoder Miralles

Sr.RafaelSuñolTrepat

1110

Pròleg: el que el lector te entre mans,

per la indústria

S’acostumaaferunPròlegd’unllibreperainvitaralasevalectura.Aixòpotsemblarnecessari en un tema com el que ens ocupa: les taules input-output criden a uns tecni-

cismesdecoeficientsimatriusinvertidesquepodenespantaramésd’un.Malgrataixò,lamevatascaaquíseràfàcil.Utilitzaréperaferlacridaallectorelsmateixostextosqueinclouaquest treball, fetperdosautorsquemostrenun rigor iunaesquistesaper lafeinabenfetaqueajo,queelsconec,nom’hasorprès.JaumeGarcia,al’anteriorAd-

ministracióestatalpresidentdel’INE,catedràticd’EconometriadelmeuDepartamentalaPompeu,companyd’estudisdelaCentralquanéremtantjovenets,copartícepsqueforemdelpremiextraordinaridefinaldecarreraidoctorcomquisubscriud’unauniver-sitatdelRegneUnitarajatrentaanys...eraunvalorsegurperlatascaquelaFundacióliencomanava.Ambl’ajut,comentantesaltrestasques,deJúliaBosch,ensofereixenunaanàlisideprimeramà,ambdadesjustsortidesdelforndel’estadística,sobreelpaperdelaindústriaalanostraeconomia.Lacosavade(començocites):dequantificarl’efectequel’activitatd’unsector-laindústria-pottenirsobrelaproducció,elvalorafegitil’ocu-

pació de la resta de sectors, mesurant la interdependència entre tots ells. L’objectiu prin-cipal d’aquest treball és mesurar els efectes d’arrossegament i de suport de les diferents branques d’activitat de l’economia catalana, és a dir, la importància dels vincles entre elles. Aquests vincles poden ser entesos en un doble sentit: la generació d’activitat pro-ductiva en altres sectors com a conseqüència d’augmentar la producció, via increment en la demanda, en un sector concret (vincle cap enrere o arrossegament), i la potencialitat que té un sector a l’hora d’atendre les necessitats d’inputs intermedis dels altres sectors perquè duguin a terme la seva activitat productiva (vincle cap endavant o suport). En concret, s’analitza quin és el comportament de les diferents branques d’activitat en di-verses dimensions rellevants per conèixer els punts forts i els punts febles de l’estructura productiva catalana i poder dissenyar polítiques industrials (sectorials) en sentit ampli, que contribueixin a una millora de l’activitat econòmica. Aquestes dimensions són: l’efec-te d’arrossegament, mesurat a partir del pes dels consums intermedis sobre la producció; la generació d’ocupació, mesurada com el nombre de llocs de treball requerits per unitat de producció; la creació de valor afegit, mesurada a partir del valor afegit brut generat per cada lloc de treball; la dependència productiva de l’exterior, mesurada com el pes que les importacions de béns intermedis de fora de Catalunya representen sobre la producció; i, finalment, la capacitat d’accés a mercats externs a Catalunya, mesurada a través de la ràtio entre les exportacions i la producció de cada branca d’activitat.Elsautorshofan(...) des de la base 2010, que millora l’anterior en diferents aspectes. Els més destacats són dos: el reconeixement que les despeses de recerca i desenvolupament són inversió (i no consum intermedi, com fins ara es considerava) i també la inclusió en la comptabilitat macroeconòmica del volum econòmic que representen les activitats il·legals. D’aquesta

forma s’assoleix un realisme més gran en la descripció de l’economia i es millora la seva capacitat per analitzar de forma fiable la realitat econòmica. La qual cosa permet desen-

voluparunmodelinput-outputdel’economiaenelqualles variacions en el nivell global d’activitat econòmica dels sectors productius estan explicades per les variacions que es produeixen en les demandes finals, amb una particularitat destacable: les interdepen-dències sectorials permeten computar l’efecte creuat d’un canvi en la demanda.L’avan-

tatgefonamentaldel’anàlisiinput-outputésaixílasevacapacitat per mesurar l’efecte de la interdependència productiva entre sectors i distingir entre l’impacte directe i l’impacte indirecte de canvis en la demanda final. L’impacte directe mesura l’efecte sobre l’activitat d’un sector d’haver d’ajustar, en primera instància, la seva producció per satisfer els nous nivells de demanda final. L’impacte indirecte mesura, per la seva banda, els ajustos en els nivells de producció de tots els sectors en resposta a les noves demandes d’inputs que són necessàries per poder acomodar el nivell de producció del sector en què originàriament recau la nova demanda final. final del bé o servei ofert per un sector sobre l’índex d’ac-tivitat global de la resta de sectors. Òbviament, els sectors amb un pes més elevat dels seus consums intermedis sobre la producció tenen més potencial d’arrossegament, en ser demandants d’una major quantitat d’inputs intermedis a d’altres sectors. En aquest sentit, la indústria, entesa com el gran sector que inclou la manufactura i també l’ener-gia, l’aigua i el sanejament, és el sector més “arrossegador” de l’economia catalana, amb gairebé un pes dels consums intermedis del 73% de la seva producció. Suposo que no els

sorprèn,d’aquílaimportànciadelaindústria.Méscoses.Sabemdel’estudi(...)queel sector més productiu de l’economia catalana segons el MIOC-2011 és la indústria, amb més 67.000 euros per lloc de treball. En concret, de cada euro de producció de la indús-tria 0,31 euros es dediquen a consums intermedis per a altres sectors i, si es té en compte l’efecte encadenament abans esmentat, de cada euro de producció del sector industrial es generen 1,47 euros nous de consums intermedis, inclòs el propi euro del sector prima-ri. Bé No els hi avenço més coses ja que vull que el lector las busqui, amb el detall de la branca d’activitat (confidència: les conclusions son un bon resum executiu).

Bé.Esperoqueaaquestesalçadestinguinjainterèsenbussejarlespàginesdeltre-

ballicomprovar,quanacabinlasevalectura,quequanelpresidentJosepBombardóiVicepresidentdelaFundacióAntoniGarrell,escoltatelseuconsellassessor,varendecidirencarregaraltreballaltàndemGarcia-Boschnohivaexistircapmenadepre-

varicacióperpartmeva.

Guillem Lopez Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra

i membre del Consell Assessor de la Fundació per la Indústria

1312 1. Introducció

1. Introducció

Lesbranquesd’activitatd’unaeconomiaescaracteritzenpertenirdiferentstecnologies,laqualcosaestradueixenunúsdistintdelsinputsquerequereixenperproduirelsseusproductesi,conseqüentment,enunacapacitatdesigualdegenerarocupacióideservirdemotorperalageneraciód’activitatend’altressectors.

Evidentment, l’economia catalana no escapa a aquestes consideracions i semblarellevant, per poder dissenyar una política industrial que generi ocupació i impulsil’activitat econòmica, disposar de mesures de la intensitat i de la capacitat que lesdiferentsbranquesd’activitatdelanostraeconomiatenenpergenerarvinclesamblarestadesectors.Aquestsvinclesespodenproduircomaconseqüènciadelanecessitatqueunabrancad’activitattéd’inputsd’altressectorsperduratermelasevaproducció(arrossegament), o pel seu paper com a subministradora d’inputs per als altres sectors

(suport).

En aquest sentit, l’anàlisi input-output ofereix la possibilitat de quantificar l’efectequel’activitatd’unsectorpottenirsobrelaproducció,elvalorafegitil’ocupaciódelaresta de sectors, ja que mesura la interdependència entre tots ells. Al mateix temps,

la informacióque contenen les taules input-output es corresponambel que sónelsingredients bàsics dels diversos indicadors proposats en la literatura econòmica, perquantificar la incidència i la capacitat d’arrossegament i de suport de les diferentsbranquesd’activitat.D’altrabanda,eldetallde ladesagregaciósectorialde lestaulesinput-outputfamoltmésrealistaaquesttipusd’anàlisi,onl’heterogeneïtattecnològicadelesdiferentsbranquesjugaunpaperimportant.

En aquest estudi, de caràcter fonamentalment quantitatiu i estadístic, s’utilitza lainformació corresponent al Marc Input-Output de Catalunya de 2011 (MIOC-2011),realitzatperl’Institutd’EstadísticadeCatalunya(Idescat)ipublicatelfebrerde2015,peranalitzarlesrelacionsintersectorialsentrelesdiferentsbranquesd’activitatdel’economiacatalanai,enparticular,elsvinclescapenrereicapendavantentreelles.Lametodologiautilitzadatéelementscomunsamblesempradesenestudisdecaracterístiquessimilarsfetsperad’altrescomunitatsautònomesespanyoles1oaltrespaïsos2.Caldestacarquelarealitatdelsprocessos ide l’activitatproductivafaqueelquehabitualmentespotentendrecomindústria“X”noestiguiexclusivamentassociadaaunabrancad’activitatdelaClassificacióCatalanad’ActivitatsEconòmiques(CCAE),sinóquehoestiguiavàriesd’aquestesbranques,enalgunscasostantdelsectorindustrialcomdelsserveis.Aixòés1VeureeltreballdeCardeneteiLópez(2012)peraAndalusiaamblesTaulesInput-Outputde1995,2000i2005,ieltreballdeIráizoz(2006)peraNavarraamblesTaulesInput-Outputde1999.2VeureelstreballsdeGroenewoldet al (1993), Sharma et al (1999), Zhang i Felmingham (2002), Valadkhani (2003) i

Sauian et al (2012), entre d’altres.

1514 1. Introducció

aixíperasectors,comeldel’esport,claramentnoidentificatsdemaneraúnicaalaCCAE,peralsqualscaldesenvoluparelcorresponentcomptesatèl·lit,comtambéperasectorsmésidentificablesaunabrancad’activitatdelaCCAE,comeltèxtil,peròquepodenestarassociatsavàriesbranquesenunalecturamésàmplia.

L’estudi dedica una especial atenció al sector industrial, el qual té unvalorespecíficensímateix,mésenllàdelasevacontribuciócomasectoral’activitateconòmicad’unpaís. Tal i com queda recollit explícitament en el document “La Catalunya Industrial. Un objectiu compartit”(GeneralitatdeCatalunya,2014):“laindústriatévalorssocialsipolíticsfonamentalsperalaconstrucciód’unasocietat”,ialmateixtempsmantéunaestretavinculacióamblaculturadel’esforç,laculturaemprenedorailaculturaderesponsabilitatsocial,intangiblesdedifícilquantificacióique,perdescomptat,noquedenreflectitsenelscompteseconòmicssectorialsqueregularmentespubliquen.D’altrabanda,laComissióEuropeaatorgaalsectorindustrialunpaperrellevantenl’estratègia Europa 2020decreixementintel·ligent,sostenibleiintegrador(ComissióEuropea,2010),altempsquelaUnióEuropeaplantejacomaobjectiuquel’activitatindustrialsuposiel20%delPIB,situaciójaassolidanovamentperl’economiacatalanadesdel2013,superatselspitjorsmomentsdelarecentcrisifinancera.

L’estudi està organitzat en cinc capítols, apart d’aquesta introducció. El primer d’ells està

dedicataunadescripciódel’evoluciódel’economiacatalanaenelqueportemdesegleXXI,ambespecialèmfasienl’anàlisidelsquatregransectorsd’activitateconòmicaienelpaperqueaquestshanjugatenelsperíodesd’expansióirecessióques’hanviscuten aquests anys, fent ús dels comptes econòmics anuals que elabora regularmentIdescat.ElsegüentcapítolesdedicaaferunaanàlisiexploratòriainicialdelainformaciódelMIOC-2011alvoltantdetreseixos:laproduccióilasevacomposició;elssalaris,l’ocupacióilaproductivitat,ilesrelacionseconòmiquesexteriors,fentcomparacionsamblesTaulesInput-Outputde2005,enlamesuraqueladiferentdesagregaciódelesduesoperacionsestadístiqueshopermet.Apartirdelaconsideracióespecíficadecincdelsindicadorscalculats,ilasevavinculacióacriterisrelacionatsambellideratgepotencialdelssectors,s’ofereixunindicadordesíntesiquepermetferunaordenaciódelesdiferentsbranquesd’activitatsegonselseucomportamentperalsindicadorsesmentats, ielseupaperenelcreixementdel’activitateconòmica.Elquartcapítolcentralasevaatencióenl’anàlisidelaintensitatd’arrossegamentidesuportdelesbranques d’activitat, fent ús dels indicadors que s’han utilitzat a la literatura i del’anàlisidemultiplicadorsquehabitualmentesfaservirenelmarcinput-output.Laintensitatmesuraquinpotencialdegeneraciótécadaunitatmonetàriadeproducciód’un sector, sense tenirencompte la sevadimensió.Unaprimeraaproximacióperalsquatregranssectorspermetil·lustrarquèestanmesurantrealmentelsdiferentsindicadors,icomcomparenentreells,perdesprésestendrel’anàlisiales82branquesd’activitat per a les que es disposa d’informació. La quantificació de la capacitatd’arrossegament i de suport, que a diferència de la intensitat sí té en compte la

grandària del sector, s’aborda en el següent capítol, procedint de manera similar a

l’anteriorenelsentitd’utilitzarelsquatregranssectorsperentendreelfuncionamentdelametodologiaproposada,perdesprésaplicar-hoalconjuntdebranquesd’activitatamb la màxima desagregació. El capítol es completa amb un exercici de simulació, que

preténquantificar la capacitatdecreixementde l’activitateconòmicaenel supòsitquepartdelsinputsintermedisadquiritsforadeCatalunyafossinproduïtsiadquiritsaquí..Elsannexosdelscapítols3,4i5contenenlainformaciódetalladadelsdiferentsindicadorsutilitzatsperales82branquesd’activitatdelMIOC-2011i,enalgunscasostambé,perales65branquesd’activitatdelesTaulesInput-Output2005.Eltreballestancaambundecàlegdeconsideracionsfinalsquefanreferènciaalsresultatsdelesdiferentsanàlisisrealitzadesalllargdel’estudi,ambunalecturamésdetalladadesdelaperspectivadelaindústria.


2. Evolució de l’economia catalana

en el període 2000-2014

EnelsanysquehantranscorregutdelsegleXXI,leseconomiesoccidentalshanpassatd’unallargaetapad’expansió,queesremuntavaafinalsdelsegleXX,aunaprofundacrisiquehasacsejatelsfonamentssocioeconòmicsdel’estatdelbenestar,idelaquals’estàcomençantasortir,totiqueadiferentsritmessegonslesàreesgeogràfiquesdereferència.

L’economia catalana, que es caracteritza per tenir una important base industrial i ser molt

obertaal’exterior,tambés’havistfortamentafectadaperlacrisieconòmica.Apartirde lesdadesdelscompteseconòmicsdeCatalunyaelaboratsper l’Idescat,enaquestapartats’analitzaagranstretsl’evoluciódel’economiadeCatalunyaenelperíode2000-2014perveurelaintensitatdelacrisiicómaquestahaafectatal’estructurasectorial3.

Font:Idescat.

Enelgràfic2.1espotveurel’evoluciódelPIBdeCatalunyaentermesrealsienbase100al’any2010,ésadir,elsíndexsenvolumencadenats4.Comespotobservar,hihauncreixementsostingutdesdel2000finsal2008,quancomençaadisminuirfinsl’any2014,enquèhihaunrepuntquesituaelPIBunamicapersobredelnivellqueteniael2005,peròencarapersotadeldel’any2008.

3Unaanàlisimésdetalladadel’evoluciódel’economiacatalanaenelsdarrersvintanysespottrobarenelprimerllibred’aquestacol·lecció(Oliver,2014).4Totalainformacióamblaques’hanelaboratelsgràficsd’aquestcapítolespottrobaralesTaulesA2.1aA2.4del’Annex.


En termes sectorials5,elgràfic2.2mostraclaramentlaformaciódelabombolla

immobiliàriaenelsprimersanysdelperíode,ambuncreixementrealdelVABdelaconstrucciópersobredelarestadesectors.Aixímateix,apartirdel2008,l’esclatdel’esmentadabombollafaqueaquestsiguielsectormésafectatperlacrisiiésl’únicquenoparticipadelalleugerarecuperaciódel’any2014.Laindústriaéselsegonsectorennotarelsefectesdelacrisi,totiqueambcaigudesmoltinferiorsalesdelaconstruccióiunarecuperacióque,enaquestcas,jaesmanifestael2013.Elsectorprimaritéuncomportamentmoltméserràtic,mentrequeelsserveissónelsquehanmantingutunaevolucióméspositiva.

Font:Idescat.

Pelquefaalestaxesdecreixementrealsanuals,elPIBdeCatalunyavaestarcreixententreel3%iel4%enelperíode2000-2007,percomençarapresentartaxesnegativesapartirdel2008,ambunpuntmínimel2009enelqualeldescensvaarribaral-4,1%.L’any2010hihavahaverunpetitrepunt,ambuncreixementdel0,5%,pertornaracaureataxesnegativeselsanyssegüents,periniciarunarecuperaciól’any2014enelqualelPIBvaaugmentarun1,5%(Gràfic2.3).

5Persimplificar,enl’anàlisis’hautilitzatlanomenclaturasectorialutilitzadaperl’Idescatenlacomptabilitattrimestral,ésadir,“agricultura”enreferènciaalsector“agricultura,ramaderia,silviculturaipesca”,“indústria”peralsector“indústria,aiguaisanejament”,“construcció”i“serveis”.

Font:Idescat.

Els principals sectors econòmics presenten unes taxes de creixement anual del seu VAB,

entermesreals,moltdiferentsenelperíode2000-2014(Gràfic2.4).Primerdetot,espotobservarcoml’evoluciódelsserveisésmoltsimilaraladeltotaldelVAB,atèselpesqueaquestsectortéenelconjuntdel’economia,comesveuràmésendavant.Calassenyalarqueaquestsectoréselquemillorhasuperatlacrisi,jaquenoméshapresentattaxesdecreixementnegativesel2009(-0,7%) iel2013(-1%).Laconstrucció,quecreixiaataxesmoltelevadesabansdelacrisi,haestatelsectorquepresentaunesdavalladesmésimportants,ambunmínimel2010enquèelseuVABvadisminuirgairebéun20%.Laindústria,quejavapatirdisminucionsabansdelacrisi(un-1,5%el2002iun-2,1%el2005),presentaunadavalladadel’11,8%delVABel2009,esrecuperael2010ambuncreixementdel6,8%,pertornarapresentartaxesnegativeselsdosanyssegüents(-0,5%el 2011 i -3,3% el 2012) i tornar a recuperar-se el 2013 i el 2014, amb uns creixements

del3,3%idel’1,5%,respectivament.Finalment,elsectorprimaripresentaunestaxesdecreixementmolterràtiquesduranttotelperíode.

Font:Idescat.


Pelquefaal’evoluciódelpesdelssectorssobreelVABentreel2000iel2014,espotveurecomelsectorprimarin’haanatperdentsostingudamentdesdel’1,7%del’anyinicialal0,9%del’anyfinal.Laindústriatambéperdpesenelconjuntdelperíode(6,7puntspercentuals),peròesrecuperaenelsúltimsdosanyspersuperarlleugeramentel20%deltotal,objectiudelaUnióEuropea.Laconstrucció,perlasevapart,arebentatcomlabombolla,jaquehapassatdetenirunpesdel’11,3%el2008(elmàximésun11,9%el2006)aun5,1%deltotalel2014,ésadir,haperdutmésde lameitatdelseupesenelVAB.Elserveisesrefermencomelsectormésrellevantdel’economiacatalanaenguanyargairebé12puntspercentuals,isituar-seapropdel74%deltotall’any2014(Taula2.1).

Taula 2.1: Distribució del VAB total per sectors (%)

2000 2008 2014

Agricultura 1,67 0,95 0,93

Indústria 26,88 20,31 20,18

Construcció 9,43 11,31 5,10

Serveis 62,02 67,43 73,79

TOTAL 100,00 100,00 100,00

Font:Idescatielaboraciópròpia.

L’estructura del VAB en termes sectorials permet analitzar quina ha estat la contribució

de cada sector en la taxa de creixement del PIB. Aquesta es calcula com la taxa decreixementdelVABdelsectorcorresponentmultiplicadapelseupesenelVABtotal,atèsquelataxadecreixementdelVABd’unaeconomiaéslamitjanaponderadadelestaxesdecreixementdelsdiferentssectors,onlesponderacionssónelpesdecadasectorenelVABtotalenelperíodeinicialalquefareferèncialataxadecreixement6

.

En la Taula 2.2 es presenten les contribucions dels quatre grans sectors a les taxes de

creixement per als períodes 2000-2008 i 2008-2014, que es corresponen als períodes

dereferènciautilitzatsen laTaula2.1, i tambéperalperíode2012-2014,doncs2012éselpuntd’inflexiópera la indústriadesprésdelperíodederecessió iniciatel2008.

6ComelPIBéslasumadelVABielsimpostosnetssobreproductes,ladescomposiciódelataxadecreixementdelPIBs’hafetsuposantquelacontribuciódecadasectorenlapartidad’impostosesmentadaéslamateixaqueelpesdelseuVAB en el total.

Taula 2.2: Contribució dels sectors a la taxa de creixement del PIB

2000-2008 2008-2014 2012-2014

Agricultura 0,08 -0,03 0,09

Indústria 0,14 -1,23 0,76

Construcció 3,36 -6,48 -0,45

Serveis 23,66 2,57 0,45

TaxadecreixementdelPIB(%) 27,25 -5,18 0,85

Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.

En primer lloc, cal destacar el paper diferenciat de les contribucions dels quatregranssectors.Així,elsserveishantingutunacontribuciópositivaenels tresperíodesconsiderats,inclúsenelperíode2008-2014onelPIBdel’economiacatalanavacauredemanerasignificativa.D’altrabanda,enelperíoded’expansió2000-2008elsserveisvantenir una contribució substancial (23,7 punts percentuals) a la taxa de creixement del

PIB.Perlasevapartlaconstruccióhatingutunacontribució(negativa)moltmarcadaenelperíodederecessió2008-2014,mantenint-seaquestcaràcternegatiuenelperíoderecentmésimmediatenelquall’economiacatalanahacomençatarecuperar-se.Enelcasdelsectorprimari,atèselseupocpesenelPIB(menysdel1%actualment),lasevacontribucióenelcreixementdelPIBnoésespecialmentrellevantenunoaltrasentit.

Pelquefareferènciaalaindústria,malgrattenirunpesenelPIBsuperioraldelaconstrucció,lessevescontribucionssónmoltmenysvolàtils,encaraqueenanyspuntuals,comesposademanifestenlaTaulaA2.4del’Annexd’aquestcapítolperalsanys2008i2009enparticular,aquestescontribucions(negatives)hanestatmésimportants.Especialmenciómereixelpaperdelaindústriaenelperíodemésrecent2012-2014.Malgratrepresentarel20,2%delVAB,davantdel73,8%delsserveis,laindústriahacontribuïtamb0,76puntspercentuals al creixement del PIB de l’economia catalana en aquest període (0,85%),mentrequelacontribuciódelserveishaestatde0,45puntspercentuals,ladelsectorprimaripràcticamentnul·la i lade laconstrucciónegativa.Enaltresparaules,aquestacontribuciódelaindústriarepresentagairebéel60%d’aquestcreixement.

Finalment,percompletarl’anàlisidel’evoluciódel’economiacatalanaelsdarrersquinzeanysescomentacoms’hacomportatunaaltrevariableeconòmicarellevant:l’ocupació,mesuradapelsllocsdetreballequivalentsatempscomplet.Aquestsesdefineixencomeltotald’horestreballadesdividitperlamitjanaanualdeleshorestreballadesenllocsdetreballa tempscomplet.ComespotveurealGràfic2.5, l’ocupacióaCatalunyavacréixerd’unamanerasostingudaentreel2000iel2008,passantde2,9milionsllocsdetreballequivalentsatempscompleta3,6milions.Comesbensabut,lacrisivaafectar


greumentelmercatdetreball,queenqüestiódecincanys(del2008al2013)esvatornarasituarquasibéalnivelldel’any2000,amb3milionsdellocsdetreball.Lareactivacióeconòmicaques’haproduïtl’any2014tambés’hatraduïtenunaugmentdel’ocupació,totiquemoltlleuger(66.000llocsdetreballmésrespectel’anyanterior).

Font:Idescat.

Pelquefaaladistribuciósectorialdelsllocsdetreball,espotveurealaTaula2.3comenel període 2000-2012

7tantlaindústriacomlaconstruccióhandestruïtocupació,perdentgairebé10i4,6puntspercentuals,respectivament,enelpessobreeltotal.Elsserveishanestatelsgranbeneficiatsentermesrelatius,quepassenasuposarel75%delsllocsdetreballdel’economiacatalanal’any2012.

Taula 2.3: Distribució dels llocs de treball per sectors (%)

2000 2008 2012

Agricultura 2,20 1,82 1,89

Indústria 27,35 19,33 17,46

Construcció 10,32 10,81 5,68

Serveis 60,17 68,01 74,97

TOTAL 100,00 100,00 100,00


7Calesmentarquelesdadesdel2013idel2014persectorsencaranoestandisponiblesenelmomentd’elaboraraquestinforme.

Annex capítol 2

Taula A2.1: Producte Interior Brut i Valor Afegit (índexs en volum)

PIB VAB

Total Agricultura Indústria Construcció Serveis

2000 81,53 80,9 90,68 105,64 101,26 71,18

2001 84,08 83,45 86,74 109,98 108,62 72,82

2002 86,62 86,03 93,49 108,32 113,47 76,27

2003 90,17 89,41 89,87 109,16 117,3 80,42

2004 93,38 92,44 85,28 111,03 120,77 83,85

2005 97,17 96,02 83,24 108,73 126,5 88,9

2006 101,11 100,17 99,49 110,58 136,15 92,83

2007 104,3 103,77 98,83 111,36 137,45 97,56

2008 103,75 103,44 98,01 106,25 134,54 98,89

2009 99,54 99,62 103,15 93,67 124,56 98,16

2010 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

2011 99,46 99,73 107,67 99,53 89,88 100,85

2012 97,55 98 84,49 96,25 75,91 101,18

2013 96,94 97,56 93,87 99,4 69,74 100,2

2014 98,38 99,07 94,85 100,93 68,64 101,98

Font:Idescat.


Taula A2.2: Taxes de creixement anual (%). Producte Interior Brut i ValorAfegit

(índexs en volum)

PIB VAB


2000-2001 3,1 3,1 -4,3 4,1 7,3 2,3

2001-2002 3.0 3,1 7,8 -1,5 4,5 4,7

2002-2003 4,1 3,9 -3,9 0,8 3,4 5,5

2003-2004 3,6 3,4 -5,1 1,7 3,0 4,3

2004-2005 4,1 3,9 -2,4 -2,1 4,7 6,0

2005-2006 4,1 4,3 19,5 1,7 7,6 4,4

2006-2007 3,2 3,6 -0,7 0,7 1,0 5,1

2007-2008 -0,5 -0,3 -0,8 -4,6 -2,1 1,4

2008-2009 -4,1 -3,7 5,2 -11,8 -7,4 -0,7

2009-2010 0,5 0,4 -3,1 6,8 -19,7 1,9

2010-2011 -0,5 -0,3 7,7 -0,5 -10,1 0,9

2011-2012 -1,9 -1,7 -21,5 -3,3 -15,5 0,3

2012-2013 -0,6 -0,5 11,1 3,3 -8,1 -1,0

2013-2014 1,5 1,5 1,0 1,5 -1,6 1,8

Font:Idescat.

Taula A2.3: Contribució dels sectors a la taxa de creixement anual (%) del PIB

PIB(%) Agricultura Indústria Construcció Serveis

2000-2001 3,1 0,0 1,0 0,7 1,4

2001-2002 3,0 0,1 -0,4 0,5 2,9

2002-2003 4,1 0,0 0,2 0,4 3,6

2003-2004 3,6 -0,1 0,4 0,3 2,8

2004-2005 4,1 0,0 -0,5 0,5 4,0

2005-2006 4,1 0,2 0,4 0,8 2,7

2006-2007 3,2 0,0 0,1 0,1 2,9

2007-2008 -0,5 0,0 -1,7 -0,4 1,6

2008-2009 -4,1 0,1 -2,7 -0,9 -0,6

2009-2010 0,5 0,0 1,3 -2,1 1,3

2010-2011 -0,5 0,1 -0,2 -1,7 1,2

2011-2012 -1,9 -0,2 -0,7 -1,2 0,2

2012-2013 -0,6 0,0 0,1 -0,1 -0,6

2013-2014 1,5 0,0 -0,5 0,2 1,8


Taula A2.4: Llocs de treball equivalents a temps complet (milers)


2000 2.907 64 795 300 1.749

2001 2.965 64 809 309 1.782

2002 3.069 64 783 318 1.905

2003 3.167 64 783 333 1.987

2004 3.246 66 766 348 2.067

2005 3.357 66 759 367 2.164

2006 3.469 65 733 403 2.268

2007 3.595 64 720 435 2.375

2008 3.626 66 701 392 2.466

2009 3.404 65 605 317 2.418

2010 3.319 63 582 270 2.403

2011 3.266 63 571 222 2.410

2012 3.116 59 544 177 2.336

2013 3.008 : : : :

2014 3.074 : : : :

Font:Idescat/Nota:Elsímbol:indica“nodisponible”.


3. L’estructura de l’economia catalana

segons el MIOC-2011

Elpassatmesdefebrer,IdescatvapublicarelprimerMarcInput-OutputdeCatalunya2011 (MIOC-2011)onespresentenperprimeravegada les taulesd’origen (producciói importacions) i destinació (consums intermedis, demanda final i inputs primaris).Aquestaoperacióestadísticacomplementadosoperacionsprecedents realitzadesperIdescat en el mateix àmbit com són les Taules Input-Output 2001 (TIOC-2001) i lesTaules Input-Output2005 (TIOC-2005).De fet, aquestesúltimes sónunaactualitzacióde les TIOC-2001 a partir de les enquestes estructurals disponibles, les liquidacionspressupostàriesdelesadministracionspúbliques,lainformaciódeduanesdel’AgènciaEstatal d’Administració Tributària, l’Enquesta de Pressupostos Familiars i altres fontsadministrativesd’informació,sensel’exhaustiutreballdecampqueesvaduratermeenlesTIOC-2001o,posteriorment,enelcasdelMIOC-20118

.

Enaquestsentit, l’elevatcostderecollidad’informació id’elaboracióde la informacióestadísticarequeridaperaaquesttipusd’operacióexplicalaperiodicitatd’aquesttipusd’estadístiques(cadacincanysaproximadament)ieldesfàsentreladatadereferènciadelacorresponenttaulainput-outputil’anydepublicació,2011i2015,respectivament,enelcasdelMIOC-2011,fetquenoésexclusiudelaproduccióestadísticaaCatalunya,sinóqueesdónaambcaracterístiquessimilarsanivelleuropeuimundial.

Enaquestapartatespreténcaracteritzarl’estructuradel’economiacatalanal’any2011apartirdelMIOC-2011 i ferunacomparativaamb l’estructurade l’any2005,apartirdelesTIOC-2005,tenintencomptequelaclassificaciósectorialempradaenaquestesdues operacions estadístiques no és exactament la mateixa9

. Desprès d’unes breus

consideracions al voltant dels continguts i les utilitzacions de les taules input-outputen l’àmbit econòmic, es procedeix a analitzar per a les 82 branques d’activitat delMIOC-2011 tres àmbits genèrics: la producció i la seva composició; els requerimentsd’ocupació,ambespecialatencióa laproductivitat; i les relacionseconòmiques ambàmbitsgeogràficsforadeCatalunya.Enconcret,espreténestudiaranivellexploratoriquin és el comportament de les diferents branques d’activitat en cinc dimensionsrellevants per conèixer els punts forts i els punts febles de l’estructura productivacatalana i poder dissenyar polítiques industrials (sectorials) en sentit ampli quecontribueixinaunamilloradel’activitateconòmica.Aquestesdimensionssón: l’efecte d’arrossegament, de fet uns dels objectius d’aquest estudi, mesurat a partir del pes

8TotalainformacióilametodologiaelaboradesperIdescatsobreelmarcinput-outputdeCatalunya(MIOC-2011,TIOC-2005iTIOC-2005)espottrobara:http://www.idescat.cat/estad/mioc9 Veure Lladós et al.(2007)peraunestudiambalgunessimilitudsambelqueaquíespresenta,peròreferital’any2001,fentúsdelesTIOC-2001.


delsconsumsintermedissobrelaproducció;la generació d’ocupació, mesurada com el

nombredellocsdetreballrequeritsperunitatdeproducció;la creació de valor afegit, mesuradaapartirdelvalorafegitbrutgeneratpercadallocdetreball;la dependència

productiva de l’exterior,mesuradacomelpesquelesimportacionsdebénsintermedisdeforadeCatalunyarepresentensobrelaproducció; i,finalment, la capacitat d’accés a mercats externs a Catalunya,mesuradaatravésdelaràtioentrelesexportacionsilaproducciódecadabrancad’activitat.

Lainformaciósobreaquestescincdimensions,juntamentambelpesdelValorAfegitBrut(VAB)decadabrancasobreelVABtotalhadepermetreelaborarunindicadorsintèticquefacilitil’ordenaciódelesdiferentsbranquesd’activitatd’acordamblasevapotencialitatenelconjuntdelesdimensionsconsideradesilasevarellevànciaenl’àmbitdel’economiacatalana, contribuint a facilitar les actuacions necessàries en política industrial.

3.1. El marc input-output: conceptes bàsics

LesTaulesInput-Output sónlarepresentacióestadísticamésdetalladadelfuncionamentreald’unaeconomia:quantifiquenlesrelacionsentrelesdiferentsbranquesd’activitateconòmica(relacionsentrebranquesclientsiproveïdores),lademandaagregadadelamateixa(consumintermediifinal,privatipúblic,sectorexterior)i,finalment,lesrendesgenerades (salaris, excedent empresarial i impostos).

ElfetquelesTaulesInput-Outputrepresentindeformaíntegraelsmovimentsreals(nofinancers)d’unaeconomiafapossibleaplicarlaideaclaudelacomptabilitateconòmica:laigualtatdeusosirecursos(ofertaidemanda).Elrequerimentd’equilibrientreusosirecursos,característicdelesTaulesInput-Output,aportaunacoherència ifiabilitatalsseusresultatsqueexpliquenlasevarellevànciacomadescripcióbàsicadel’economiai eina d’anàlisi de la mateixa i, també, com a estructura i nucli de tota l’estadísticamacroeconòmica d’un país.

Comadescripcióieinad’anàlisilesTaulesInput-Outputpermetendesenvoluparestudissectorials, sobre el sector exterior, sobre els impactes sobre el conjunt de l’economia

d’unaugmentde lademanda (mitjançantunadespesaprivadaopública), estudisdecanviestructuraldel’economiaiextensionstemàtiques,comlamatriudecomptabilitatsocialoelscomptessatèl·litsdesectordomèstic,laculturaoelturisme,entred’altres.

D’altrabanda,lesTaulesInput-Output són la base sobre la qual es desenvolupa la resta del’estadísticamacroeconòmica:elPIBielscompteseconòmicsanuals,elPIBtrimestral

(elementcentraldelaconjunturaeconòmica)ialtresestadístiquescoml’estimaciódelPIBdeterritoris(PIBpercomunitatsautònomes,municipalicomarcal).

El MIOC-2011 suposa, a més, l’aplicació de la nova base metodològica 2010 a lacomptabilitatnacional,talcomestàestablertenelSistemaEuropeudeComptes(SEC2010).Labase2010milloral’anteriorendiferentsaspectes.Elsmésdestacatssóndos:el reconeixement que les despeses de recerca i desenvolupament són inversió (i noconsumintermedi,comfinsaraesconsiderava)itambélainclusióenlacomptabilitatmacroeconòmicadelvolumeconòmicquerepresentenlesactivitatsil·legals.D’aquestaformas’assoleixunrealismemésgranenladescripciódel’economiaiesmilloralasevacapacitatperanalitzardeformafiablelarealitateconòmica.CalassenyalarquelesdadesdelscompteseconòmicsanualsdeCatalunya2011coincideixenamblesdelMIOC-2011.

Tal i com s’ha esmentat anteriorment, i pel que fa referència a un dels objectiusd’aquestestudi(mesurar l’efected’arrossegamentdelesdiferentsbranquesd’activitatde l’economia catalana), amb la informació estadística del MIOC-2011 és possibledesenvolupar un model input-output de l’economia en el qual les variacions en elnivell global d’activitat econòmica dels sectors productius estan explicades per lesvariacionsqueesprodueixenenlesdemandesfinals,ambunaparticularitatdestacable:les interdependències sectorials permeten computar l’efecte creuat d’un canvi en lademandafinaldelbéoserveiofertperunsectorsobre l’índexd’activitatglobalde larestadesectors.L’efecteconcretsobreunsectordependrà,naturalment,del’estructuraquetinguilasevatecnologiadeproduccióenrelacióambelsbénsiserveisnecessarisenlasevaactivitatproductiva,peròquesonproduïtsiprovenendelarestadesectors.

Aquestarelacióentreproducció(output)globalidemandafinalespotrepresentardela següent manera:

VARIACIÓENLADEMANDAFINALDIRIGIDAALSECTORj{atravésdelatecnologiadetransformaciód’inputsenoutputs}

�VARIACIÓENL’OUTPUTGLOBALDELSECTORi

D’altrabanda,laproducciórequereix,amésamés,l’úsdefactorsprimaris:treballicapital.Atèsqueexisteixunarelacióentrel’outputd’unsectorilessevesnecessitatsd’ocupació,éspossible,pertant,determinarl’impactesobrel’ocupaciód’uncanvienlademandafinaldebénsiserveis:


VARIACIÓENL’OUTPUTGLOBALDELSECTORi{atravésdelatecnologiad’úsd’ocupació}

�VARIACIÓENLESNECESSITATSD’OCUPACIÓENELSECTORi

Finalment, es pot establir l’impacte sobre la massa salarial, ja que els requeriments

addicionals d’ocupació es tradueixen en una remuneració addicional segons la taxa de

retribucióvigentenelmercat:

VARIACIÓENLESNECESSITATSD’OCUPACIÓENELSECTORi{atravésdelaretribucióenelmercatdetreball}

�VARIACIÓENLARENDAFACTORIAL(VALORAFEGIT)DELSECTORi

Unesquemasimilaral’anteriorésaplicablealsegongranfactorprimari,elcapital,demaneraquetambéespottraçarlacadenad’influènciesqueestransmetendesdelcanvioriginalquecomençaen lademandafinaldel sector jfinsa lasevaplasmaciócomaefectequerecausobrelesrendesdelcapitalenelsectori.

L’avantatgefonamentaldel’anàlisiinput-outputéslasevacapacitatpermesurarl’efectede la interdependència productiva entre sectors i distingir entre l’impacte directe il’impacteindirectedecanvisenlademandafinal.L’impactedirectemesural’efectesobrel’activitatd’unsectord’haverd’ajustar,enprimerainstància,lasevaproducciópersatisferels nousnivells dedemandafinal. L’impacte indirectemesura, per la sevabanda, elsajustosenelsnivellsdeproducciódetotselssectorsenrespostaalesnovesdemandesd’inputsquesónnecessàriesperpoderacomodarelnivelldeproducciódelsectorenquèoriginàriamentrecaulanovademandafinal.Atèsquecadasectorproveïdord’inputsrequereixtambéinputsdelarestadesectors,l’impacteindirectecaptal’ajustseqüencialdetotselssectorspersatisfermútuamentlessevesnecessitatsd’inputsenrespostaalscanvispromogutsenlademandafinal.

Aunnivellmésanalític,espotferservirlainformaciórecollidaalataulainput-outputperdeterminarelsvalorsdelscoeficientstècnicsquedescriuenlatecnologia,ésadir,lespossibilitats de producció de l’economia, emprant un supòsit de rendiments constants a

escala i un altre d’absència de producció conjunta10.Uncoeficienttècnicaij ens indica la

proporció que sobre la producció del sector j representen els consums intermedis ha de

feralsectori.Enaquestescondicions,éspossibleveurequelatecnologiaestàdescrita

10Sitotselsinputsaugmentenenunfactorconstant,hiharendimentsconstantsaescalasielproducteaugmentaenlamateixaproporcióconstant.D’altrabanda,existeixproduccióconjuntaquandelmateixprocésproductius’obtenendeformasimultàniaoderivadadosomésproductesdiferents.

per una matriu quadrada Adecoeficientstècnics,iunparelldevectorsdecoeficientsd’úsdetreball idecapital.LadimensiódeA id’aquestsvectorsescorresponambelnúmerode sectors productius en l’economia. Si es parteix de la identitat comptable:

PRODUCCIÓTOTAL=PRODUCCIÓINTERMÈDIA+PRODUCCIÓFINAL11

que ens indica que la producció total d’un sector (X)esdedicaasatisferlesnecessitatsd’inputs d’altres sectorsper a la sevaproducció (producció intermèdia) i a satisfer lademandafinal(D)(consum,formacióbrutadecapital,exportacions).

En notació matricial aquesta relació es pot escriure com:

X = AX + D

d’ons’obté:

X = (I – A)–1 D

L’anteriorexpressióenspermetcalcularcomcanvisenlademandafinalcomportencanvisen laproducciódelsdiferents sectors. Lamatriu es coneix com lamatriu inversadeLeontief,icadaelementdelacolumnad’aquestamatriuensindicaquinaéslaproduccióqueesgeneraràencadasectordel’economiasilademandafinaldelsectoraugmentauna unitat.

3.2. La producció, els seus components

i la distribució sectorial

Enaquestapartatescaracteritzal’economiacatalanaenbasealMIOC-2011,apartirdelsseussectorsmésrellevantsentermesdeproduccióielsseuscomponents.Aixímateix,esrealitzaunacomparacióamblesTIOCdel’any2005perveurel’evoluciódel’estructuraeconòmicadeCatalunyaenaquestsdarrersanys.

Enl’anàlisiesparteixdelaidentitatcomptable,esmentadaanteriormentalanota11,perveurelessimilitudsidiferènciesentreelsgranssectorsenfunciódelarelacióentreaquestesvariables,lesqualsesdefineixenacontinuació.Laproduccióésl’activitatrealitzadasotael

11IdentitatquetambéespotexpressarcomProducció=Consumsintermedis+Valorafegit.


controlilaresponsabilitatd’unaunitatinstitucional(empresa,personafísica,etc.)queutilitzamàd’obra,capitalibénsiserveisperproduiraltresbénsiserveis,independentmentdequisón els demandants del seu producte. En aquest cas, la demanda pot originar-se en altres

empreseso sectors (consum intermedi)opotanara lademandafinal.Així, els consumsintermedis representenel valordelsbéns i serveis consumits coma inputsenunprocésdeproducció,iindiquenelslligamsdelsdiferentssectorscomaproveïdorsunsdelsaltres.Desdelaperspectivad’unsector(ounaempresa)tésentitmesurar-nelaproducciótotal,perònotantdesdelaperspectivaagregadadel’economia,jaqueenaquestcass’incorreriaenunadoblecomptabilitatdelsbénsintermedis.Perevitaraquestadificultat,s’utilitzaunamesuradel’aportacióneta,ques’anomenavalorafegitbruticonsisteixenlavaloraciódelflux deproducciófinalonetad’unaeconomiaenunperíodedeterminat,habitualmentunany12

.

Així,elprimerpasésveurequinesdiferèncieshihaentreelssectorsenfunciódelpesdecadaundelscomponentsdel’esmentadaidentitatcomptable.LaTaula3.1mostra,per als quatre grans sectors, el pes del consums intermedis i del VAB sobre la producció

apreusbàsics,segonslesTIOC-2005ielMIOC-201113.

Taula 3.1: Pes dels components de la producció (%)

Consumsintermedis VAB

2005 2011 2005 2011

Agricultura 51,76 59,89 48,24 40,11

Indústria 70,77 72,96 29,23 27,04

Construcció 56,93 62,57 43,07 37,43

Serveis 40,24 40,12 59,76 59,88

TOTAL 53,33 53,52 46,67 46,48


Òbviament, els sectors amb un pesmés elevat dels seus consums intermedis sobrela producció tenenmés potencial d’ar rossegament, en ser demandants d’unamajorquantitatd’inputsintermedisad’altressectors.Enaquestsentit,laindústria,entesacomelgransectorqueincloulamanufacturaitambél’energia,l’aiguaielsanejament,ésel

12Entermesagregats,elvalorafegitbrutméselsaldoimpostosmenyssubvencionssobreelsproductespermetobtenirelproducteinteriorbrut(PIB)d’unaeconomia.13TantalesTIOC-2005comalMIOC-2011escalculendostipusdeproducciósectorial,segonssiestéencomptenomésl’activitatprincipaldelaunitatproductora,osiestenenencomptetoteslesactivitats(principalisecundàries)querealitzalamateixaunitat.Evidentment,peralconjuntdel’economiacatalanaambduesproduccionscoincideixen,perònoaixísectorasector,algunsdelsqualspodenpresentardiferènciesimportantsentreelsdostipusdeproducció,especialmentenelscasosdemoltesactivitatsdiferents.Enaquestestudis’hautilitzatlaprimeradefiniciódeproducció.

sectormés“arrossegador”de l’economiacatalana,ambgairebéunpesdelsconsumsintermedisdel73%delasevaproducció.Entreel2005iel2011,totselssectorsexcepteelsserveishanaugmentatelpesdelsseusconsumsintermedissobrelaproducció.



Nota:Lesbranquesd’activitatqueapareixenam

bunasterisctenenunpesenelVABtotalsuperioral4%.

Siesconsideraeldetalldels82sectorsenquèestàdesagregadalainformacióel2011,es pot comprovar en elGràfic 3.1 i en la TaulaA3.1 de l’Annex d’aquest capítol comlamajoria de sectors amb uns consums intermedis superiors al 70% del valor de laproducciópertanyenalaindústria,excepciófetade(43)transportaerii(2)produccióramaderaiserveisagraris,ambdósambmésd’un80%deltotal,encaraquenomés(17)indústriesquímiquestéunpespersobredel2%delVABtotal.Entreelssectorsindustrialsdestaquen(16)coqueriesirefinaciódepetroli(92,7%),(32)produccióidistribuciódegas(86%),(6)indústriescàrnies(85,8%),i(26)fabricaciódevehiclesamotor(80,3%).Percontra, amb un pes dels consums intermedis per sota de la mitjana catalana se situen

branquesde serveis,més (1) producció agrícola, (3) silvicultura i explotació forestal ialgunes branques industrials com ara (31) producció i distribució d’energia elèctrica, (5)

indústriesextractives,i(30)reparacióiinstal·laciódemaquinàriaiequips.

EnrelacióalesTIOC-200514(TaulaA3.2),nos’haproduïtcapcanvidestacableatèsqueles branques industrials també eren les que tenien un pes dels consums intermedissobre laproduccióméselevats,tot iqueelspercentatgeseren lleugerament inferiorsen sectorsdestacatsde la indústria catalana, comara (17) indústriesquímiques, quepassa del 70,2% del 2005 al 79,9% del 2011, tot i que en l’estructura de 2005 inclou els

productes farmacèutics,queapareixen separatsalMIOC-2011,ometal·lúrgia (branca23al2005i21al2011),quepassadel72,6%al83,9%.Encanvi,altressectorscom(10)indústriestèxtils(del71,7%al71,0%)ofabricaciódevehiclesamotor(branca30el2005i26el2011)(del80,0%al80,2%)esmantenenmésomenysconstants.

Lasegonapartdel’anàlisiésveurequinéselpesdecadaundelssectorsenelconjuntdel’economiacatalana.Segons laproduccióapreusbàsics,el2011l’economiacatalanaésunaeconomiadeserveis,peròambunaimportantpresènciaindustrial(mésdel34%),talicom queda recollit a la Taula 3.2. En el cas del VAB, aquesta estructura s’accentua, amb un

serveisquesuperenel72%deltotal,peròs’hadetenirencomptequelaindústriaarribaagairebéal20%deltotal.D’altrabanda,elpesdelaconstrucciónoarribaal7%,mentrequel’agriculturatéunapresènciagairebétestimonialambmenysdel’1%delVABtotal.

14Caltenirencomptequeladesagregaciósectorialnoéslamateixa,jaqueenlesTIOC-2005noméshiha65branquesd’activitat,elqualtambécomportaquelanumeraciódelesmateixesnosiguicoincidentenelsdosanys.


Taula 3.2: Pes dels sectors sobre el total (%)

Producció VAB Llocs de treball

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Agricultura 1,16 1,09 1,20 0,94 2,26 1,94

Indústria 36,43 34,07 22,81 19,82 23,66 17,61

Construcció 11,02 8,89 10,17 7,16 10,42 6,85

Serveis 51,40 55,95 65,82 72,08 63,67 73,61

TOTAL 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00


Si es comparenaquestesdadesamb lesdel 2005, espot comprovar comelpesdelsserveisenelVABtotalhaaugmentaten6,3puntspercentuals,atèsquesesituavaenun65,8%aquellany.Contràriament,laindústriahaperdut3puntspercentualsentreel2005iel2011enpassardel22,8%al19,8%.Caltenirencompte,però,queenaquestsanyshihahagutunacreixentexternalitzaciódefuncionsqueesdesenvolupavenabansenelssectorsindustrialsiqueexplicariaunapartdelapèrduadepesd’aquestesactivitats(iunapartdel’augmentdelsserveis).D’altra banda, en el període 2005-2011 l’agricultura ha perdut una mica de pes en el

VABcatalàenpassardl’1,2%al0,9%.Laconstrucció,perlasevapart,mostraclaramentl’impactedelacrisi immobiliàriaatèsquevabaixar3puntspercentualsenelperíodeesmentat, passant del 10,2% al 7,2%.

Eneldetalla82branquesd’activitatdelMIOC-2011(TaulaA3.1),nomésn’hihavuitquetenenunpesdelasevaproducciósuperioral3%:(35)construcció,ambgairebéel9%,(37)comerçal’engròs(7,1%),(56)activitatsimmobiliàries(6,6%),(17)indústriesquímiques(5,3%),(38)comerçaldetall(4%),(47)serveisdemenjaribegudes(3,7%),(26)fabricaciódevehiclesamotor(3,3%),i(44)emmagatzematgeiactivitatsafinsaltransport(3,1%).Entreel2%iel3%estroben4sectors:(69)administraciópública(2,94%),(9)fabricaciódeproductes alimentaris i tabac (2,7%), (6) indústries càrnies (2,1%), i (53)mediaciófinancera(2,0%).Entreelssectorsquesuposenentrel’1%iel2%delaproducciótotalcatalana,15dels82,n’hiha7d’industrialsilarestasóndeserveis.

En la comparació amb el 2005 (Taula A3.2) s’ha de tenir en compte, primer de tot,

quecom ladesagregacióenbranquesd’activitatés inferior,engeneralelpesde totselssectorséssuperior.Aixòtambécomplical’esmentadacomparació,atèsquemoltesbranques no tenen una correspondència exacta. De totesmaneres, s’observa com laconstrucció(37)tambéeraelprincipalsector,ambunpesdelasevaproducciósobreeltotaldel’11,0%,mostrantquel’economiacatalanaestrobavaenelpuntàlgiddelabombolla immobiliària. La restadesectors rellevantsel2011 tambéhoerenel2005,

ambpercentatgessobreeltotalqueoscil·lenentrel’1,7%iel6,1%i,pràcticament,ambelmateixordre.Noméscaldestacarlabranca(57)altresactivitatsempresarials,ambunpesdel5,4%,quealMIOC-2011noapareixenquedardivididaenvàriesbranques.

Si en comptes de la producció es considera el pes dels sectors sobre el VAB total el 2011

(TaulaA3.1),ladistribuciócanviasubstancialment,atèsqueaugmentenlasevaaportacióbranquesdeserveisiladisminueixenlesindustrials.Ambunpesproperopersobredel3%hiha:(56)activitatsimmobiliàries(11,2%),(37)comerçal’engròs(7,5%),(35)construcció(7,2%), (38) comerç al detall (5,5%), (47) serveis de menjar i begudes (4,5%), (69)administraciópública(4,2%),(70)educacióexceptesuperior(3,0%),(53)mediaciófinancera(3,0%),i(44)emmagatzematgeiactivitatsafinsaltransport(2,9%).Comespotobservar,entre aquests 9 sectors no n’hi ha cap d’industrial ja que el primer que apareixeria, (17)

indústriesquímiques,téunpesdel2,2%delVABtotalilarestasesituenpersotadel’1,5%.

L’any 2005 (Taula A3.2) els sectors rellevants en el VAB català eren,més omenys, elsmateixos,totiqueendiferentordre:(37)construcció(10,2%),(53)activitatsimmobiliàries(9,4%),(39)comerçal’engròs(7,4%),(42)serveisdemenjaribegudes(5,7%),(40)comerçaldetall(3,7%),(59)educació(inclosalasuperior)(3,6%),(50)mediaciófinancera(3,5%)i(58)administraciópública(3,4%).Comenelcasdelaproducció,caldestacarlapresènciade dos sectors que, per raons de desagregació sectorial, no apareixen el 2011: (57) altres

activitatsempresarials(6,9%)i(60)activitatssanitàries,veterinàriesiserveissocials(4,9%).

Perúltim,ladarreravariableaconsiderarfareferènciaalsllocsdetreballequivalentsatempscomplet.Segonsaquestamagnitudeconòmica,l’any2011(TaulaA3.1)elprincipalsector era (38) comerç al detall, amb un 9% de treballadors, seguit per (35) construcció

ambun6,9%,i(37)comerçal’engròs,ambun6,5%.Acontinuació,hihadeubranquesdeserveisqueocupencadascunad’ellesamésd’un2%deltotaldetreballadors:(47)serveisdemenjaribegudes(5,2%),(69)administraciópública(5%),(82)activitatsdelesllars(4,2%),(70)educacióexceptesuperior(3,4%),(57)activitatsjurídiques,comptablesi assessoria fiscal (2,6%), (67) serveis per a edificis i jardineria (2,5%), (73) activitatshospitalàries (2,5%), (74) activitats mèdiques i odontològiques (2,4%), (75) activitatsdeserveissocials(2,4%),i(41)transportdemercaderiespercarreteraipercanonada(2,1%). El primer sector industrial, (22) fabricació de productesmetàl·lics, suposa un1,8%deltotaldetreballadors,(17)indústriesquímiquesun1,4%,(9)fabricaciód’altresproductesalimentaris i tabac, (26) fabricaciódevehiclesamotor, i (25) fabricaciódemaquinàriaiequipnoclassificatsanteriorment,totstresambun1,3%,i(6)indústriescàrniesun1,0%,mentrequelarestasesituapersotad’aquestaxifra.

Les principals diferències amb l’any 2005 (Taula A3.2) són, d’una banda, l’ordre delsprincipals sectors com en el cas del VAB, i el pes superior dels sectors industrials, la qual

cosa pot ser conseqüència tant de la pèrdua d’ocupació industrial en la recent crisi, com

perefectedeladiferentdesagregaciósectorialsdelsdosanys.


3.3. Salaris, requeriments d’ocupació

i productivitat

Una altra identitat comptable rellevant és la que expressa el VAB com a suma de lesrendes generades pels factors deproducció, és a dir, la remuneració dels assalariats15 més l’excedent brut d’explotació entès com la remuneració del capital, sense tenir en

compteelsaltresimpostossobrelaproducció.ComespotcomprovaralaTaula3.3,laremuneracióhaguanyatpocmésd’unpuntpercentualentreel2005iel2011enelconjuntdel’economiacatalana,gràciesal’augmentenelsserveis.Percontra,enl’agriculturaelpesdelaremuneraciódelsassalariatssobreelVABhaperdutgairebéquatrepunts,enlaindústriapocmésdemigpuntienlaconstrucciós’hamantingutpràcticamentigual.

Taula 3.3: Pes de la remuneració dels assalariats sobre el VAB (%)

2005 2011

Agricultura 27,97 24,11

Indústria 58,11 57,57

Construcció 50,35 50,44

Serveis 50,09 51,95

TOTAL 51,68 52,70


Eneldetalla82branquesd’activitatdelMIOC-2011,representatenelGràfic3.2ilaTaulaA3.1,calesmentarque51sesituenpersobredelamitjanacatalana,ésadir,tenenunpes de la remuneració dels assalariats superior al 52,7%. Entre elles, hi ha dues branques

ambunpessuperioral100%degutalfetdetenirunexcedentbrutd’explotaciónegatiu:(43)transportaerii(62)activitatveterinàries.D’altrabanda,31sectorstenenunpesdeles remuneracions dels assalariats superior al 70%, de les quals nou són industrials i la

restacorresponenalsserveis.Ladiferentdesagregaciósectorialfadifícillacomparacióambl’any2005,totiquesíqueespotdirque,agranstrets,elssectorsquesesituenpersobredelamitjanacatalanasón,mésomenys,elsmateixos(TaulaA3.2).

15 La remuneraciódels assalariatsesdesglossaen: sous i salaris (enefectiu i enespècie) i cotitzacions socialsdelsocupadors.

Font:E

labo

raciópròp

iaapartirdelain

form

aciód’Id

escat.

Nota:Lesbranq

uesd

’acti

vitatq

ueapa

reixen

ambun

asterisc

tene

nun

pesenelVAB

totalsup

eriora

l4%.


D’altrabanda,tal icomquedareflectita laTaula3.4,s’observaunadisminucióenelsrequeriments d’ocupació (treballadors equivalents a temps complet) per unitat deproducció en termes reals

16, com a conseqüència tant dels canvis en la composiciósectorial com del progrés tècnic. Per al conjunt de l’economia, l’any 2005 calien 8,3treballadors per produir un milió d’euros, mentre que el 2011 s’obtenia la mateixa

produccióamb7,8treballadors.Elsectorquehadisminuïtméselsseusrequerimentsd’ocupatsés l’agricultura,amb4,5 treballadors,mentrequea la indústria la reducciósesituaalvoltantd’1,3treballadorsmenysel2011enrelacióal2005,laconstruccióengairebé2,5ielsserveisenaproximadament1treballador.

Taula 3.4: Llocs de treball per milió d’euros de producció

2005 2011

Agricultura 21,75 13,71

Indústria 5,33 4,01

Construcció 8,45 5,97

Serveis 10,18 10,20

TOTAL 8,29 7,75


EneldetallsectorialcorresponentalMIOC-2011,representatenelGràfic3.3ilaTaulaA3.3,espotcomprovarcomlesbranquesqueméstreballadorsnecessitenperproduirunmiliód’eurossónactivitatsdelsectorprimari ideserveis,moltesde lesqualssónintensives en mà d’obra: (1) producció agrícola, (3) silvicultura i explotació forestal,(82) activitats de les llars, (67) serveis per a edificis i de jardineria, (64) activitatsrelacionadesambl’ocupació,(67)serveisperaedificis i jardineria,etc.Percontra,elssectorsindustrialsideserveisméstecnològicssónelsquerequereixenmenysocupatsperunitatdeproducció.Enlaindústria,lesbranquesrelacionadesambl’alimentació(6a9), (17) indústriesquímiques, (16)coqueries i refinaciódepetroli, (21)metal·lúrgia,(14)indústriesdelpaper,(18)fabricació de productes farmacèutics, (26)fabricaciódevehiclesamotor,i(33)captació,potabilitzacióidistribuciód’aiguasesituenpersotadelamitjanadelpropisector(4ocupatspermiliód’eurosdeproducció).Enelsserveis,ambmenysde6ocupatspermiliód’eurosdeproduccióestroben,entred’altres,destaquen(51) telecomunicacions, (43) transport aeri, (48) edició, (54) assegurances i fons depensiói(56)activitatsimmobiliàries.

16Laproduccióde2005s’haexpressateneurosde2011fentúsdelscorresponentsdeflactorsdelVABperacadasectoriperaltotaldel’economia,calculatsapartirdelVABapreuscorrentsieníndexenvolum.

Lasituaciónohacanviatgairerespecteal2005(TaulaA3.4)pelquefaalasituaciódelssectors, tot i que, com en el cas dels quatre grans sectors, es detecta una disminució

generalitzadadelsrequerimentsd’ocupatsperunitatdeproducció.Arabéanivelldelaindústria,iperaaquellesbranquesonlacomparacióentrel’estructurade2005i2011ésfactible,esdetectenalgunscasosquemereixenespecialconsideració.Lareduccióenelnombredellocsdetreballpermiliód’eurosdeproduccióésespecialmentsignificativaenelcasdelesbranquesassociadesaltèxtil.Éselcasdelabranca(11)indústriestèxtils(10,8llocsdetreballel2005a7,2en2011),(12)indústriesdeconfecció(de15,2a6,5)i(13)indústriesdelcuirielcalçat(de10,7a5,8).Aquestessónreduccionsque,malgratferreferènciaallocsdetreballperunitatdeproduccióentermesnominals,noseriengairediferentssilacomparativafosentermesreals,doncsl’aplicaciódeldeflactordelVABde la indústrianomésreduiriaelnombrede llocsdetreballpermiliód’eurosdeproduccióde2011enaproximadamentenun5%.Enaquestsentit,tambécaldestacarlabranca(17)indústriesquímiquesquepassade4llocsdetreballel2005a2,1el2011,reducciósignificativaencaraqueel2011s’hauriad’afegir labranca (18) fabricaciódeproductes farmacèuticson la ràtiode llocsde treballés de 2,9, encara que l’anterior

comentaricontinuariasentvàlid.





Unamaneracomplementariad’analitzarlesrelacionsentreocupacióiproduccióésatravésdelaproductivitataparent,ésadir,elVABperllocdetreballequivalentatempscomplet.TalicomquedarecollitalaTaula3.5,elsectormésproductiudel’economiacatalanasegonselMIOC-2011és la indústria, amb més 67.000 euros per lloc de treball. La construcció també se situa per sobre de la mitjana catalana, queésdegairebé60.000euros,mentrequeelsserveiss’hiapropen.Enrelacióal2005,esconstatacomlaimportantreducciód’ocupaciódegudaa la crisieconòmicahacomportatunaugmentde laproductivitataparentdelconjuntdel’economiacatalanadegairebé4.000eurospertreballadoreneurosde2011.Totselssectorstenenguanysdeproductivitat importantsentre2005i2011,encaraqueenelcasdelsserveisaquestsguanyssónpràcticamentinapreciables.

Taula 3.5: Productivitat aparent (VAB/Llocs de treball)

2005 (nominal) 2005 (real) 2011 2005-2011 (%)

Agricultura 26.516,97 22.178,53 29.250,34 31,89

Indústria 48.131,72 54.770,25 67.493,12 23,22

Construcció 48.720,21 50.978,19 62.654,57 22,90

Serveis 51.592,09 58.678,93 58.715,71 0,06

TOTAL 49.908,64 56.272,58 59.960,50 6,55


ComquedareflectitenelGràfic3.4ialaTaulaA3.3,el2011deles82branquesd’activitat34 se situen per sobre del 60.000 euros per ocupat, 15 de les quals són industrials: (31)

producció i distribuciód’energia elèctrica, ambgairebé500.000eurosperocupat, (16)coqueriesirefinaciódepetroli(317.000euros),(32)produccióidistribuciódegas(204.000euros),(18)fabricaciódeproductesfarmacèutics(124.000euros),(5)indústriesextractives(115.000 euros), (33) captació, potabilització i distribució d’aigua (114.000 euros), i (8)

fabricació de begudes (103.000 euros). Branques com (17) indústries químiques, (14)indústriesdelpaper,(7)fabricaciódeproducteslactis,(21)metal·lúrgia,(26)fabricaciódevehiclesamotor,(24)fabricaciódematerialsiequipselèctrics,(23)fabricaciódeproductesinformàticsielectrònics,i(34)gestióderesidusisanejament,tambésesituenpersobredela mitjana catalana, però per sota dels 100.000 euros per ocupat.





Entre les branques de serveis cal esmentar (56) activitats immobiliàries17, la mésproductivaaparentmentambquasi500.000eurosperocupat,i(51)telecomunicacionsamb 233.000 euros per ocupat, mentre que la resta se situen per sota dels 200.000

euros.L’any2005(TaulaA3.4),dels65sectorsn’hiha35persobredelamitjanacatalana,gairebé50.000euros,19delsqualssónindustrials,elsmateixosqueal2011,tenintencomptelesdiferènciesentrelesclassificacionsdelsdosanys.

3.4. Relacions econòmiques amb l’exterior

Per veure les relacions de l’economia catalana amb l’exterior18, tant amb la resta

d’Espanyacomamblarestadelmón,primers’analitzenlesimportacionsintermèdies,ésadir,elsconsumsintermedisdelssectorscatalansqueprovenendeforadeCatalunya,elqual complementa l’anàlisi anterior del pes del consums intermedis sobre la producció.

ComespotveurealaTaula3.6,entreel2005iel2011handisminuïtlleugeramentelsrequerimentsd’importacions intermèdies,ésadir, ladependènciade l’exterior.Enelconjuntdel’economiacatalana,ladisminucióhaestatdemésde2puntspercentuals,producte del descens de la dependència de la resta del món, atès que la dependència de

larestad’Espanyas’hamantingutpràcticamentigualentre2005i2011.

Taula 3.6: Pes de les importacions intermèdies sobre la producció (%)

Restad’Espanya Resta del món Total

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Agricultura 8,97 7,35 7,21 6,06 16,18 13,40

Indústria 12,48 12,22 27,89 23,25 40,37 35,46

Construcció 9,97 9,54 1,34 2,28 11,31 11,82

Serveis 6,45 6,80 3,79 3,98 10,24 10,79

TOTAL 9,07 8,90 12,34 10,42 21,40 19,31


Persectors,laindústriacomaactivitat més demandantd’inputséslaquepresentaunpesdelesimportacionsintermèdiessobrelaproduccióméselevat,totihaverdisminuïtgairebé5puntspercentualsentre2005i2011(del40,4%al35,5%).L’agriculturatambéhavistdisminuirelpesdelessevesimportacionsintermèdiesquasi

17Labrancad’activitatsimmobiliàriesincloulaimputaciódelslloguersenelcasdelshabitatgesenpropietat.18Enelmarcdelesrelacionseconòmiquesambl’exteriorcaldestacareltreballsdeCuadrasiGuinjoan(2011,2015)ons’analitzenlesconseqüènciesd’unpossibleboicotenlesrelacionscomercialsambEspanya,fentúsdelainformacióilametodologia input-output.


3puntsenelmateixperíode,mentrequelaconstruccióielsserveishanaugmentataquest pes, tot i que de manera moderada.

Pelquefaalaprocedència,lesdelarestad’Espanyapresentenlleuscaigudesentotselssectors,excepciófetadelsserveis,mentrequeenelcasdelesdelarestadelmónelpesdelaagriculturaidelaindústriadisminueixeni,encanvi,eldelaconstruccióieldelsserveis,augmenten.

ComespotobservarenelGràfic3.5ialaTaulaA3.5,l’any2011tresdeles82branquestenienunsrequerimentsd’inputsdeforadeCatalunyasuperiorsals50%:(16)coqueriesirefinaciódepetroli(74,6%,gairebétotprocedentdelarestadelmón),(32)produccióidistribuciódegas(62,4%,lamajoriadelarestadelmón)i(26)fabricaciódevehiclesdemotor(52%,ambun19%procedentdelarestad’Espanya).Apartd’aqueststres,setbranques industrials se situavenper sobrede lamitjanadelpropi sectoraCatalunya(35,5%):(21)metal·lúrgia,(19)fabricaciódeproductesdecautxúiplàstic,(17)indústriesquímiques, (27) fabricaciód’altresmaterialsde transport, (24) fabricaciódematerialsiequipselèctrics, (9) fabricaciód’altresproductesalimentaris i tabac, i (23) fabricaciódeproductesinformàticsielectrònics,ambpreponderànciad’origenalarestadelmónexcepciófetade(21)metal·lúrgiai(9)fabricaciód’altresproductesalimentarisitabac.Entrelesbranquesdeserveis,lesmésdependentsdelsinputsprocedentsdel’exteriorsón: (65)agènciesdeviatges ioperadors turístics (49%,ambun29%procedentde larestadelmón),(43)transportaeri(42,2%,lamajorparttambédelarestadelmón),(51)telecomunicacions (28,7%), (60) publicitat i estudis de mercat (26,4%), (41) transport de

mercaderies per carretera (26,1%), i (48) edició (21,7%), totes elles amb la major part

provinentde la restad’Espanya.El2005 (TaulaA3.6), les tresprimeresbranques sónles mateixes que al 2011, i han mostrat una tendència contrària al conjunt de branques

d’activitatenaugmentarlleugeramentelpesdelsseusinputsintermedisimportatssobrelaproduccióendosdelstrescasos.Percontra,altresbranquesindustrialscomara(17)indústriesquímiques,i(14)indústriesdelpaperhandisminuïtlasevademandad’inputsintermedisaforadeCatalunya.

Font:E

labo

raciópròp

iaapartirdelain

form

aciód’Id

escat.

Nota:Lesbranq

uesd

’acti

vitatq

ueapa

reixen

ambun

asterisc

tene

nun

pesenelVAB

totalsup

eriora

l4%.


Elrecursostotalsd’unaeconomia,ésadir,eltotaldebénsiserveisofertsenelmercatvaloratsapreusbàsics,sónlasumadelaproducció i les importacions.Comenelcasanterior, en les importacionsde l’economia catalanaespodendistingir entre les queprovenendelarestad’Espanyailesqueprovenendelarestadelmón.Peral’any2011,espotveurea laTaula3.7comCatalunya importagairebéel56%delsproductesdelsectorprimari,mésd’un34%de la restad’Espanya, laqual cosaés lògicasies téencompteel pocpesd’aquest sectorenel conjuntde l’economia catalana. La indústriaésl’altresectorquemésimportaenrelacióalasevaofertatotal(36%),peròenaquestcas,lamajorpartprovédelarestadelmón.Enrelacióal2005,disminueixelpesdelesimportacionssobrel’oferta,especialmentpelquefaalesprocedentsdelarestadelmón.Persectors,l’agriculturaaugmentalasevademandadeproductesalarestad’Espanya,peròdisminueixenmajorproporciólaquefaalarestadelmón,laqualcosasuposaque,enconjunt,baixielpesdelesimportacionsfinals.Alaindústriatambébaixaelpesdelesimportacionssobreelsrecursosenqualsevoldelesduesprocedències,mentreque,percontra,enelsserveisl’augmenta.

Taula 3.7: Pes de les importacions finals sobre el total de recursos (%)


2005 2011 2005 2011 2005 2011

Agricultura 31,37 34,59 26,47 21,12 57,84 55,71

Indústria 14,53 12,15 26,21 23,81 40,74 35,96

Construcció 0,00 5,63 0,00 0,44 0,00 6,07

Serveis 5,06 5,71 3,10 3,34 8,16 9,05

TOTAL 9,49 8,93 13,83 11,83 23,32 20,76


Pelquefareferènciaal’anàlisideles82branquesdelMIOC-2011(Gràfic3.6iTaulaA3.7),el2011el91%de l’ofertaaCatalunyade labranca(5) indústriesextractivesprovédel’exterior, la majoria de la resta del món. Les importacions de dues branques del sector

primari,(1)produccióagrícolai(4)pescasesituenalvoltantdel70%,totiqueenaquestcaslamajorpartprovédelarestad’Espanya.Pelquefaalesbranquesindustrials,(23)fabricaciódeproductesinformàticsielectrònicstambéimportamésdel70%delasevaoferta,mentreque(7) fabricaciódeproductes lactis, (21)metal·lúrgia, (16)coqueriesi refinació de petroli, i (12) indústria del cuir i calçat importen al voltant del 50%,principalmentde larestadelmón,excepció fetade(7) fabricaciódeproductes lactis.Altres branques industrials que se situen per sobre de la mitjana del sector (36%) són: (11)

confecciódepecesdevestir,(12)indústriacuiricalçat,(29)indústriesmanufactureresdiverses,(24)fabricaciódematerialsiequipselèctrics,(27)fabricaciód’altresmaterials

detransport,i(9)fabricaciód’altresproductesalimentarisitabac.Entrelesbranquesdeserveisdestaquen:(50)ràdioitelevisió,(60)publicitatiestudisdemercat,lesbranquesdetransport(39,42i43)i(51)telecomunicacions.Elssectorsqueimportenunapartmésimportantdelasevaofertasónpràcticamentelsmateixosqueal2005(TaulaA3.8),totiquelaproporcióhabaixatengairebétots,enalgunsdemanerabastantacusada.

D’altrabanda,elsusostotalsd’unaeconomiasón lesdiferentspartidesa lesqualsesdestina la producció, és a dir, consums intermedis, consum final, formació bruta decapital i exportacions

19.D’acordamblainformaciópresentadaenlaTaula3.8,el2011elprincipalsectorexportadoréslaindústriaambdiferència,jaquevenal’exteriormésdel37%delsusostotals,sentelseumercatprincipallarestadelmón,mésdedospuntspercentualspersobredelpesdelesexportacionsalarestad’Espanya,situacióques’harevertitrespectea2005.Calassenyalarqueelsectorprimariilaindústriadisminueixenlleugeramentelpesdelessevesexportacionsentreel2005iel2011,mentrequeelsserveis l’augmenten, tot i que tambémoltmoderadament.D’altrabanda,per la sevapròpianaturalesa,laconstruccióésunsectornoexportador.

Taula 3.8: Pes de les exportacions sobre el total d’usos (%)


2005 2011 2005 2011 2005 2011

Agricultura 3,99 4,12 7,06 5,52 11,06 9,64

Indústria 21,49 17,59 16,91 19,71 38,40 37,29

Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Serveis 8,95 8,60 5,36 6,61 14,31 15,21

TOTAL 13,80 11,58 10,20 11,46 24,00 23,04


19 En el marc input-output els recursos totals i els usos totals són iguals.





D’acordambl’anteriorevidènciaenelGràfic3.7ilaTaulaA3.9esposademanifestqueel2011entreels82sectorselsmésexportadorssónindustrials,destacantespecialment(18) fabricació de productes farmacèutics, ja que un 60,8% dels usos totals d’aquestsector es destinen a l’exportació, tant a la resta d’Espanya com a la resta del món.Altressectorsquevenenal’exteriormésdel50%delsseususossón:(26)fabricaciódevehiclesdemotor,(11)confecciódepecesdevestir,(10)indústriestèxtils,(19)fabricacióde productes de cautxú i plàstics, i (27) fabricació d’altresmaterials de transport. Enels serveis,els sectorsmésexportadors són: (43) transportaeri i (48)edició,ambdósambpesospersobredel50%,i(68)activitatsadministrativesd’oficinaiauxiliars,(37)comerçal’engròs,i(44)emmagatzematgeiactivitatsafinsaltransport,ambpesosdelesexportacions propers al 40% dels usos.

Enaquestcas,lacomparacióentreel2005iel2011esfaunamicamésdifícilatèsquelabranca(18)fabricaciódeproductesfarmacèuticsestavadinsdelabranca(17)indústriesquímiqueselprimeranyi,amés,l’edicióhapassatdeserunabrancaindustrialel2005,dintredelabranca(15),aunadeserveisel2011(branca48)amblanovaclassificaciód’activitats econòmiques. De totesmaneres, es pot veure com també el 2005 (TaulaA3.10)elsprincipalssectorsexportadorserenindustrials:(27)fabricaciódemaquinàriaimaterials elèctrics, (30) fabricació de vehicles demotor, (10) indústries tèxtils, (17)indústries químiques o (9) elaboració de begudes. Entre els serveis destaquen (46)transport aeri i (39) comerç a l’engròs.





D’altra banda, com queda recollit a la taula 3.9, un 29,1% de la producció de l’economia

catalanael2011esvadestinaral’exportació,percentatgelleugeramentinferioraldel2005, coma conseqüènciade la caigudadels intercanvis amb la restad’Espanyaquenos’havistcompensadaper l’augmentdelsdestinatsa la restadelmón.Persectors,laindústriavaexportarel2011mésdelameitatdelasevaproducció(56%),xifraquesuposa una disminució de gairebé 6,5 punts percentuals respecte al 2005. Entre elsanysmencionatslarestadelmónhapassataserelprincipalmercatonvandestinadeslesexportacionsdelaindústriacatalana,endetrimentdelarestad’Espanya.Elsectorprimari tambédisminueix uns 2 punts el pes de les exportacions sobre la producció,mentrequeelsserveisaugmentenlessevesexportacionslleugerament.

Taula 3.9: Pes de les exportacions sobre la producció


2005 2011 2005 2011 2005 2011

Agricultura 9,22 10,08 16,30 13,49 25,52 23,56

Indústria 34,99 26,43 27,54 29,62 62,53 56,05

Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Serveis 10,02 9,82 5,99 7,55 16,01 17,37

TOTAL 18,00 14,61 13,30 14,47 31,30 29,08


Pelquefareferènciaaldetalldeles82branquesdelMIOC-2011(Gràfic3.8iTaulaA3.11),labrancaquemésexportaenrelacióalasevaproduccióés(46)transportaeri,ambmésd’un89%,quevadestinatmajoritàriamentalarestadelmón.Elsegueixencincbranquesindustrialsambpesosalvoltantdel80%:(11)confecciódepecesdevestir,(23)fabricaciódeproductesinformàticsielectrònics,(27)fabricaciód’altrematerialdetransport,(12)indústriadelcuiricalçat,i(26)fabricaciódevehiclesdemotor.Ambpesossuperiorsal70%estrobenquatrebranquesindustrialsmés:(29)indústriesmanufactureresdiverses,(25) fabricaciódemaquinària i equipsno classificats anteriorment, (19) fabricaciódeproductesdecautxúiplàsticsi(18)fabricaciódeproductesfarmacèutics);idosdeserveis:(60)publicitatiestudisdemercati(68)activitatsadministrativesd’oficinaiauxiliars).El2005(TaulaA3.12)lesbranquesrellevantssón,mésomenys,lesmateixes,totiqueengeneralelspercentatgessóninferiors.






Al llarg d’aquest apartat s’ha procedit a una descripció de l’estructura sectorial de

l’economiacatalanaalvoltantdetresàmbitsgenèrics:laproduccióilasevacomposició;els requeriments d’ocupació, ambespecial atenció a la productivitat; i les relacionseconòmiques amb àmbits geogràfics fora de Catalunya. Aquesta anàlisi descriptivainicialpermetferunaprimeravaloraciódelcaràcterdebranquesosectorslídersapartirdelligarelsindicadorspresentatsanteriormentambalgunsdelscriterisques’utilitzena l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) (Generalitat de Catalunya, 2013a) per identificar àmbits sectorials líders (GeneralitatdeCatalunya,2013b)d’acordambelprimerdelsseuseixosd’actuació.Delssetcriterisqueesconsideren, la informaciódelMIOC-2011permetanalitzarquatred’ells:massacrítica,atravésdelpesquelesdiferentsbranquesosectorstenensobreelVABdel’economiacatalana; internacionalització,apartirdelquelesexportacionsrepresentensobrelaproducciódecadabranca(X/P); lacapacitatd’arrossegaraltresactivitats,atravésdelaimportànciadelsconsumsintermedissobrelaproducció(CI/P)20

, amb el complement del pes de les importacions intermèdies sobre la producció

(MI/P), que permet quantificarmillor l’efecte d’arrossegament genuí en la activitateconòmicadeCatalunya21; ielpotencialdegeneraciódenovaactivitateconòmica iocupació, en certamanera lligat al criteri anterior, a través del nombre de llocs detreballperunitatdeproducció (LT/P) i el valor afegit associat a cada llocde treball(VAB/LT)(productivitataparent).

A laTaula3.10espresenta,peracadascundelscinc indicadorsconsideratsrelatiusainternacionalització,capacitatd’arrossegamentipotencialdegeneraciódenovaactivitateconòmica i ocupació, les branques que ocupen els deu primers llocs en el corresponent

rànquing amb indicació del pes que representa en el VAB de l’economia catalana. La

informacióperatoteslesbranquesperalscincindicadorsielpesenelVABespresentaen la Taula A3.13 de l’Annex d’aquest capítol.

20 Caltenirpresentqueenelssegüentsdosapartatsesfaràunaanàlisimésexhaustiva idetalladadelsefectesd’ar-rossegamentidesuportdelesdiferentsbranquesd’activitat,d`acordambmetodologieshabitualmentutilitzadesenlaliteratura econòmica.

21Aquestindicadortambéhauriapogutestarconsideratperalcriterid’internacionalització.


Taula 3.10: Rànquing de branques d’activitat segons cinc indicadors

Codi % VAB Codi % VAB

1) Consums intermedis /Producció 2) Importacions intermèdies / Producció

1 Coqueriesirefinaciódelpetroli 16 0,17 Activitatsdelesllars 82 0,88

2 Produccióidistribuciógas 32 0,24 Silviculturaiexplotacióforestal 3 0,03

3 Indústriescàrnies 6 0,71 Educació, exc. superior 70 3,00

4 Metal·lúrgia 21 0,32 Activitatsrelacionadesambl'ocupació

64 0,45

5 Transport aeri 43 0,14 Produccióagrícola 1 0,55

6 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30 Altresactivitatseducacióiauxiliars

72 0,59

7 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs

26 1,40 Educació superior 71 0,93

8 Indústriesquímiques 17 2,24 Serveisperaedificisidejardineria 67 1,02

9 Fabricació altres productes alimentaris

i tabac

9 1,28 Administraciópública,defensai SS obligatòria

69 4,23

10 Fabricacióproducteslactis 7 0,14 Activitatsimmobiliàries 56 11,24

3) Llocs de treball temps complet /Producció 4) VAB / Llocs de treball a temps complet

1 Activitatsimmobiliàries 56 11,24 Activitatsdelesllars 82 0,88

2 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 31 1,40 Silviculturaiexplotacióforestal 3 0,03

3 Coqueriesirefinaciódelpetroli 16 0,17 Serveisperaedificisidejardineria

67 1,02

4 Telecomunicacions 51 1,19 Activitatsrelacionadesambl'ocupació

64 0,45

5 Produccióidistribuciógas 32 0,24 Activitatsdeserveissocials 75 0,94

6 Jocs atzar i apostes 77 0,42 Produccióagrícola 1 0,55

7 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions

53 2,96 Activitatsdeseguretatiinvestigació

66 0,29

8 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria

54 0,94 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics

80 0,14

9 Fabricacióproductesfarmacèutics 18 1,47 Altresactivitatsdeserveispersonals

81 0,94

10 Indústriesextractives 5 0,16 Activitatspostalsidecorreus 45 0,30

5) Exportacions / producció

1 Coqueriesirefinaciódelpetroli 16 0,17

2 Produccióidistribuciógas 32 0,24

3 Indústriescàrnies 6 0,71

4 Metal·lúrgia 21 0,32

5 Transport aeri 43 0,14

6 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30


26 1,40

8 Indústriesquímiques 17 2,24


i tabac

9 1,28

10 Fabricacióproducteslactis 7 0,14

Font: elaboració pròpia

apartirdelainformaciód’Idescat.

Comespotcomprovar,nohihacapsectorqueapareguientreelsdeuprimersentotselsrànquingsinosóngaireselsquerepeteixenpresènciaenmésd’unindicador.Éselcasde (16)coqueries i refinaciódepetroli,queapareixenprimer llocenel rànquingcorresponent al pes dels consums intermedis sobre producció i en el de VAB per lloc de

treball,comésd’esperardonadeslescaracterístiquesd’aquestabranca,encaraqueelseupesenelVABdel’economiacatalanaésbaix(0,17%).Tambééselcasdelabranca(82)activitatsdelesllars,queencapçaladosrànquings:llocsdetreballatempscompletperunitatdeproduccióiimportacionsintermèdiessobreproducció,ocupantencanvieldarrerllocenelcasdelsaltrestresindicadors.Aixòreflecteixlespeculiaritatsd’aquestsectordelserveisambretribucionsbaixes,capelementd’internacionalitzacióiabsènciade consums intermedis.

Unaltrecassingularéslabranca(56)activitatsimmobiliàriesque,degutalaimputaciódelloguersperalshabitatgesenpropietat,d’acordambelsreglamentscorresponents,téunpessobreelVABsuperioralqueespodriaconsiderarelpes“real”.Defet,éslabrancaambunpesmésgransobreelVAB(11,24%)iapareixenelprimerllocdelrànquingdeproductivitataparentieldesèenelcasdel’indicadorreferentalpesdelesimportacionsintermèdies sobre la producció. Finalment, cal destacar la branca (43) transport aeri que

ocupa el primer lloc del rànquing d’exportacions sobre producció, en consonància amb les

característiquesdelsector,encaraqueambunpesforçareduïtenelVABtotal(0,14%).

D’aquesta anàlisi de la informació de la Taula 3.10 se’n deriven dues conclusions: lapresènciaheterogèniadebranquesd’activitatenelsdeuprimersllocsdelscincrànquingsconsiderats,ielrelatiupocpessobreelVABdelesbranquesqueencapçalenelsrànquings.En relació a aquest segon punt cal destacar que les deu primeres branques de cada

indicadorrepresenten:el7,0%delVABtotalpelquefareferènciaaconsumsintermedissobreproducció;el22,9%enelcasdelesimportacionsintermèdiessobrelaproducció,però cal relativitzar els 11,2 punts percentuals que representa la branca (56) activitatsimmobiliàries,elqualfaquelesaltresnoubranquesrepresentinun11,7%delVABtotal;el 20,2% en el cas del VAB per lloc de treball, que per la mateixa raó anterior, es redueix

al 8,9% sense comptar la branca (56); i el 5,6% en el cas de les exportacions sobre laproducció.Aquestesxifreshandesercomparadesambel12,1%queescorrespondriaaun pes proporcional al nombre de branques en el cas de deu, o al 11,0% en el cas de nou.

L’altrepuntesmentat,l’heterogeneïtatdelapresènciadelesdiferentsbranquesd’activitatenelrànquingsdelscincindicadors,estàreflectintunfenomenmésgeneral,comésundiferentcomportamentdelesbranquesd’activitatsegonsl’indicadorqueesconsideri.AixòéscorroborasimiremelgraudecorrelacióentreelsrànquingsdelscincindicadorsfentúsdelcoeficientdecorrelacióderangsdeSpearman,adequatpermesurarelgrauderelacióentrevariablesquerepresentenposicionsenunrànquing.EnlaTaula3.11espresentenaquestscoeficientsperalcasdelscincindicadorsqueensocupa.


Taula 3.11: Coeficients de correlació de rangs de Spearman per als cinc indicadors

C/P MI/P LT/P VAB/LT X/P

C/P 1,00

MI/P 0,31 1,00

LT/P -0,87 -0,33 1,00

VAB/LT -0,71 -0,85 0,66 1,00

X/P 0,62 0,14 -0,63 -0,40 1,00


Del’evidènciadelaTaula3.11esdesprènquelesbranquesd’activitatclaramenttenencomportaments diferenciats segons l’indicador considerat, doncs dels deu coeficientsde correlació només quatre són positius, encara que un d’ells no significatiu22

, el

corresponent a la ràtio importacions intermèdies sobreproducció, i capd’ells superaelvalor0,7.Encanvielssisrestantssónnegatius,engeneralelevatsenvalorabsolut,isignificativamentdiferentsdecero, indicantcomportamentsforçadiferentsentreelsindicadors corresponents.

Aquesta forta heterogeneïtat fa convenient la definició d’un indicador sintètic queresumeixielcomportamentdelesbranquesd’activitatperalsdiferentsindicadors.Enaquestsentit,l’indicadorsintèticméssenzilléselqueresultadesumarlesposicionsdecadabrancaenelsdiferentsrànquings.EnlaTaula3.12espresentenlesvintprimeresbranquesd’acordambelvalord’aquestindicadorsintètic,mentrequealadarreracolumnadelaTaulaA3.13estandetalladeslesposicionsperatoteslesbranquesd’activitat.

22Totselsaltrescoeficientsdecorrelaciósónestadísticamentdiferentsdeceroperaunnivelldesignifi-

cació del 5%.

Taula 3.12: Rànquing de l’indicador sintètic

Codi % VAB

1 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 68 0,96

2 Fabricació begudes 8 0,48

3Fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsanteriorment

25 1,18

4 Confecciópecesdevestir 11 0,50

5 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors 42 0,04

6 Fabricacióproducteslactis 7 0,14

7 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor 37 7,52

8 Indústriesextractives 5 0,16

9 Fabricacióaltresproductesmineralsnometàl·lics 20 0,67

10 Edició 48 0,56

11 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 23 0,32

12 Activitatsesportives,recreativesientreteniment 78 1,02

13 Transport aeri 43 0,14

14 Fabricacióproductesfarmacèutics 18 1,47

15 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 33 0,47

16 Indústriesmanufactureresdiverses 29 0,47

17 Indústriacuiricalçat 12 0,10

18 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs 26 1,40

19 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal 57 2,38

20 Coqueriesirefinaciódelpetroli 16 0,17


Caldestacarqueaquestesvintbranquesrepresentenel20,2%delVABtotaldeCatalunya,unamicapersotadel24,2%queencasdedistribucióuniformedelVABentrebranquess’hauria de donar. Destaca el primer lloc que correspon a la branca (68) activitatsadministratives,oficinaiauxiliarsquenoapareixencapdelesdeuprimeresposicionsdelscinc indicadorsesmentats,peròtéuncomportamentenlapartaltadelrànquingen la majoria dels casos. Aquesta situació de no aparèixer entre els deu primers llocs

delsrànquingsdelscincindicadorstambéesdónaperalabranca(37)comerçal’engròsiintermediaris,queocupaelsetèllocsegonsl’indicadorsintètic,iquealmateixtempstéunpesmoltelevatenelVAB total (7,52%).De lesbranquesqueencapçalavenelsrànquingsdecadaindicadorindividuala laTaula3.10,nomésapareixenentrelesvintprimeres(43)transportaerii(16)coqueriesirefinaciódepetroli,peròno(56)activitats


Annex capítol 3

Taula A3.1: Components de la producció i distribució sectorial (%) 2011

immobiliàriesni(82)activitatsdelesllars.Aixímateix,caldestacartambéqueenrelacióalsgranssectorsdelestrentabranquesd’activitatdelaindústria,dotzeestanentrelesvintprimeresqueapareixenalaTaula3.12.Encanvi,delesquaranta-setbranquesdelsserveisnomésvuitestanentrelesvintprimeres,nohavent-hicapdelsectorprimarinitampoc la construcció.

D’altra banda, cal emfatitzar que la majoria de les branques que tenen un millorcomportamentd’acordambaquestindicadorsintèticpodenserenquadradesenalgundelssetàmbitssectorials lídersdefinitsaRIS3CAT.Així, lesbranques (8) fabricaciódebegudesi(7)fabricaciódeproducteslactispertanyenal’àmbitsectorial“Alimentació”;(5)indústriesextractives,(33)captació,potabilitzacióidistribuciód’aiguai(16)coqueriesi refinació de petroli a “Energia i recursos”; (25) fabricació maquinària i equips noclassificatsi(23)fabricacióproductesinformàticsielectrònicsa“Sistemesindustrials”;(11)confeccióipecesdevestiri(12)indústriacuiricalçata“Indústriesbasadeseneldisseny”;(26)fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcsa“Indústriesrelacionadesamblamobilitatsostenible”;(18)fabricaciódeproductesfarmacèuticsa“Indústriesdelasalut”;(48)ediciói(78)activitatsesportives,recreativesientretenimenta“Indústriesculturalsibasadesenl’experiència”.

Sector

ConsumsIntermedis/Producció

Remuneració

assalariats/VAB

Pessobreeltotal

Producció VAB Llocs de

treball

1 Produccióagrícola 28,32 20,88 0,35 0,55 1,29

2 Produccióramaderaiserveisagraris 81,22 24,08 0,65 0,30 0,45

3 Silviculturaiexplotacióforestal 34,36 40,84 0,02 0,03 0,10

4 Pescaiaqüicultura 57,84 45,86 0,06 0,06 0,10

5 Indústriesextractives 45,77 40,20 0,14 0,16 0,08

6 Indústriescàrnies 85,78 61,21 2,11 0,71 1,03

7 Fabricacióproducteslactis 77,73 44,76 0,28 0,14 0,09

8 Fabricació begudes 77,53 48,78 0,98 0,48 0,28

9 Fabricació altres productes alimentaris i tabac 79,25 57,76 2,71 1,28 1,33

10 Indústriestèxtils 70,88 76,46 0,79 0,49 0,73

11 Confecciópecesdevestir 64,36 44,21 0,65 0,50 0,55

12 Indústriacuiricalçat 70,63 67,10 0,16 0,10 0,12

13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria 67,08 73,04 0,31 0,22 0,35

14 Indústriespaper 73,82 49,33 1,18 0,66 0,44

15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 60,33 72,70 0,58 0,49 0,68

16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 92,74 20,11 1,11 0,17 0,03

17 Indústriesquímiques 79,90 53,20 5,25 2,24 1,39

18 Fabricacióproductesfarmacèutics 63,67 48,94 1,88 1,47 0,71

19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 73,51 68,43 1,23 0,70 0,73

20 Fabricació altres productes minerals no

metàl·lics62,90 66,30 0,86 0,67 0,68

21 Metal·lúrgia 83,92 65,45 0,92 0,32 0,27

22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària

63,59 76,67 1,86 1,44 1,83

23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 60,79 67,90 0,38 0,32 0,31

24 Fabricació materials i equips elèctrics 71,17 76,44 0,86 0,53 0,51

25 Fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsanteriorment

65,10 71,19 1,58 1,18 1,25


80,26 68,18 3,32 1,40 1,26

27 Fabricació altres materials de transport 74,37 87,86 0,17 0,09 0,12

28 Fabricació mobles 68,92 72,88 0,49 0,33 0,53

29 Indústriesmanufactureresdiverses 59,40 61,83 0,54 0,47 0,58

30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips 44,64 71,19 0,33 0,40 0,46

31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 48,59 14,27 1,27 1,40 0,17



Taula A3.1 (cont.): Components de la producció i distribució sectorial (%)

32 Produccióidistribuciógas 85,99 36,21 0,81 0,24 0,07

33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 53,43 35,35 0,48 0,47 0,25

34 Serveisgestióresidusisanejament 54,71 56,91 0,83 0,77 0,76

35 Construcció 61,18 50,44 8,89 7,16 6,85

36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes

41,31 44,63 1,55 1,94 1,69

37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor

50,50 53,61 7,09 7,52 6,50

38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes

36,62 54,97 4,03 5,46 8,99

39 Transportperferrocarril 49,26 70,55 0,13 0,14 0,13

40 Altrestipustransportterrestredepassatgers 39,18 78,15 0,56 0,69 1,04

41 Transport mercaderies per carretera i per

canonada

64,08 71,83 1,62 1,08 2,11

42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors

58,16 43,80 0,05 0,04 0,03

43 Transport aeri 83,25 130,83 0,39 0,14 0,13

44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport 56,40 35,19 3,09 2,89 1,53

45 Activitatspostalsidecorreus 34,82 87,60 0,21 0,30 0,58

46 Serveisd'allotjament 43,80 56,46 0,92 1,10 1,25

47 Serveisdemenjaribegudes 41,92 36,60 3,66 4,50 5,18

48 Edició 64,41 65,56 0,74 0,56 0,43

49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 58,58 59,86 0,32 0,28 0,21

50 Ràdioitelevisió 58,67 68,45 0,23 0,20 0,15

51 Telecomunicacions 43,63 44,29 0,98 1,19 0,30

52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació

41,03 74,76 1,18 1,50 1,66


28,32 50,28 1,99 2,96 1,31


51,54 32,18 0,95 0,94 0,44

55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances

48,09 36,76 0,25 0,26 0,38

56 Activitatsimmobiliàries 20,74 4,91 6,61 11,24 1,35

57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal

33,72 52,43 1,68 2,38 2,62

58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 52,10 68,01 1,17 1,19 1,48

59 Recercaidesenvolupament 42,05 36,73 0,39 0,49 0,25

60 Publicitatiestudisdemercat 59,88 65,74 0,81 0,69 0,83

61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 35,58 49,70 0,36 0,50 0,67

62 Activitatsveterinàries 45,31 104,74 0,05 0,06 0,11

63 Activitatsdelloguer 51,84 30,84 0,55 0,56 0,31

64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 8,55 91,92 0,23 0,45 0,94

65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 62,86 73,41 0,28 0,22 0,29

66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 17,04 85,72 0,16 0,29 0,49

67 Serveisperaedificisidejardineria 21,13 89,82 0,60 1,02 2,53

68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 40,35 71,86 0,75 0,96 1,59

69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria 29,75 79,91 2,94 4,23 5,04

70 Educació, exc. superior 13,77 86,53 1,64 3,00 3,38

71 Educació superior 18,49 85,63 0,54 0,93 0,92

72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 31,77 71,03 0,41 0,59 1,09

73 Activitatshospitalàries 37,72 91,21 1,67 2,15 2,46

74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 26,57 57,91 1,52 2,34 2,44

75 Activitatsdeserveissocials 28,51 86,77 0,63 0,94 2,37

76 Activitatscreació,artístiques,espectacles,biblioteques i museus

51,41 80,76 0,41 0,41 0,53

77 Jocs atzar i apostes 42,87 29,02 0,36 0,42 0,17

78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment

38,87 61,57 0,80 1,02 0,93

79 Activitatsassociatives 43,86 90,28 0,30 0,34 0,51

80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics

46,11 95,35 0,12 0,14 0,34

81 Altresactivitatsdeserveispersonals 26,51 31,44 0,60 0,94 1,67

82 Activitatsdelesllars 0,00 100,00 0,41 0,88 4,23

TOTAL 53,52 52,70 100,00 100,00 100,00

Sector


Remuneració

assalariats/VAB

Pessobreeltotal


treball


Taula A3.2: Components de la producció i distribució sectorial (%) 2005

Sector


Remuneració

assalariats/VAB

Pessobreeltotal


treball

1 Agricultura, ramaderia, caça 55,46 25,74 1,06 1,04 2,03

2 Silvicultura,explotacióforestaliserveisrelacionats

8,79 29,98 0,04 0,08 0,12

3 Pesca,aqüiculturaiserveisrelacionats 42,12 55,34 0,06 0,08 0,11

4 Extracciódeproductesenergètics 46,36 76,83 0,01 0,01 0,01

5 Extracció d'altres minerals (excepte els

productesenergètics)55,92 34,95 0,16 0,15 0,08

6 Indústriescàrnies 82,42 62,04 1,68 0,69 1,06

7 Indústriesd'altresproductesalimentarisitabac

81,98 67,10 2,44 1,06 1,42

8 Indústrieslàcties 72,41 49,24 0,33 0,20 0,15

9 Elaboració de begudes 75,95 52,16 0,98 0,53 0,41

10 Indústriestèxtils 71,73 74,35 1,43 0,93 1,65

11 Indústriesdelaconfeccióidelapelleteria 68,00 69,49 0,66 0,44 1,07

12 Indústriesdelcuiridelcalçat 65,39 71,35 0,13 0,10 0,15

13 Indústriesdelafustaidelsuro(exceptemobles);cistelleriaiesparteria

67,29 68,19 0,46 0,32 0,66

14 Indústriesdelpaper 67,36 54,41 1,07 0,74 0,62

15 Edició,artsgràfiquesireproducciódesuportsenregistrats

60,38 64,90 1,53 1,30 1,49

16 Refinaciódepetroliitractamentdecombustiblesnuclears

82,00 15,04 0,86 0,30 0,03

17 Indústriesquímiques 70,17 55,16 5,33 3,34 2,27

18 Fabricaciódeproductesdecautxúimatèriesplàstiques

66,79 62,70 1,58 1,11 1,23

19 Fabricaciódevidreiproductesdevidre 56,76 59,46 0,24 0,22 0,24

20 Fabricació de productes ceràmics, rajoles i

productes de terra cuita per a la construcció

57,54 53,15 0,25 0,22 0,22

21 Fabricació de ciment, calç i guix 49,10 26,91 0,23 0,24 0,07

22 Fabricaciód'elementsdeformigó,guixicimentiproductesmineralsnometàl·lics;indústriadelapedra

68,82 52,95 0,70 0,46 0,43

23 Metal·lúrgia 72,61 34,70 0,99 0,58 0,31

24 Fabricaciódeproductesmetàl·lics(exceptemaquinària i equips)

62,27 69,84 2,55 2,05 2,89

25 Indústriesdelaconstrucciódemaquinàriaiequips mecànics

60,55 65,24 1,99 1,68 1,86

26 Fabricaciódemàquinesd'oficinaiequipsinformàtics

72,87 88,77 0,04 0,02 0,03

27 Fabricació de maquinària i materials elèctrics 69,48 60,84 1,55 1,00 0,84

28 Fabricaciódematerialselectrònics;fabricaciód’equipsiaparellsderàdio,televisióicomunicacions

79,66 63,02 0,63 0,26 0,30

29 Fabricació d’equips i instruments

medicoquirúrgics,deprecisió,òpticairellotgeria

57,10 51,74 0,35 0,32 0,31

30 Fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsisemiremolcs

79,86 61,62 4,51 1,94 1,92

31 Fabricació d'altres materials de transport 72,02 69,83 0,40 0,23 0,23

32 Fabricaciódemobles;altresindústriesmanufactureres

65,56 77,45 0,98 0,72 1,31

33 Reciclatge 88,30 25,21 0,38 0,10 0,04

34 Produccióidistribuciód'energiaelèctrica 61,34 21,00 1,08 0,80 0,12

35 Produccióidistribuciódegas,vaporiaiguacalenta

64,21 20,94 0,54 0,41 0,06

36 Captació,potabilitzacióidistribuciód'aigua 53,73 38,80 0,35 0,34 0,15

37 Construcció 56,47 50,35 11,02 10,17 10,42

38 Venda,mantenimentireparaciódevehiclesde motor

49,22 42,82 1,85 1,99 1,95

39 Comerçal'engròsiintermediaris(exceptevehiclesdemotor)

43,02 46,98 6,09 7,40 6,39

40 Comerçaldetall(exceptevehiclesdemotor);reparacions

36,46 61,83 2,74 3,71 8,42

41 Hotels,càmpingsialtrestipusd'allotjament 48,68 45,80 0,94 1,03 1,22

42 Restaurants, establiments de begudes,

menjadorscol·lectiusiprovisiódemenjarspreparats

40,87 38,53 4,52 5,68 4,67

43 Transportperferrocarril 40,76 79,67 0,12 0,15 0,10

44 Altrestipusdetransportterrestre 58,14 51,60 2,29 2,01 2,89

45 Transportmarítim,decabotatgeiperviesinteriors

34,72 13,88 0,06 0,09 0,02

46 Transport aeri i espacial 64,01 65,57 0,51 0,39 0,22

47 Activitatsafinsaltransport 58,39 39,26 2,12 1,89 1,05

48 Activitatsd'agènciesdeviatgesioperadorsturístics

78,58 52,21 0,50 0,23 0,25

49 Correusitelecomunicacions 42,07 22,94 1,92 2,35 0,87

50 Mediaciófinancera(excepteassegurancesiplans de pensions)

22,94 56,43 2,26 3,54 1,65

51 Assegurances i plans de pensions (excepte

Seguretat Social obligatòria)

50,59 40,64 0,78 0,74 0,41

52 Activitatsauxiliarsdelamediaciófinancera 47,06 41,39 0,28 0,31 0,30

53 Activitatsimmobiliàries 24,10 7,98 5,97 9,37 1,17

54 Activitatsdelloguer 47,68 30,37 0,47 0,52 0,28

55 Activitatsinformàtiques 41,06 79,15 0,90 1,13 1,03


Taula A3.2 (cont.): Components de la producció i distribució sectorial (%) 2005


Taula A3.3: Requeriments d’ocupació i productivitat (€) 2011

56 Recercaidesenvolupament 53,67 48,17 0,11 0,11 0,12

57 Altresactivitatsempresarials 40,04 64,25 5,41 6,91 7,90

58 Administraciópública,defensaiSeguretatSocial obligatòria

29,74 75,86 2,44 3,43 3,95

59 Educació 20,25 87,83 2,20 3,63 4,28

60 Activitatssanitàriesiveterinàries,serveissocials 30,88 73,79 3,41 4,85 5,66

61 Activitatsdesanejamentpúblic 55,62 61,15 0,42 0,40 0,38

62 Activitatsassociatives 50,77 94,00 0,16 0,14 0,22

63 Activitatsrecreatives,culturalsiesportives 46,92 50,70 2,06 2,26 2,02

64 Activitatsdiversesdeserveispersonals 30,21 55,69 0,48 0,72 1,62

65 Llarsqueocupenpersonaldomèstic 0,00 100,00 0,40 0,85 4,65

TOTAL 53,33 51,68 100,00 100,00 100,00

Sector

Llocsdetreballequivalentsatempscomplet/Producció(milió€)

VAB/Llocsdetreballequivalentsatempscomplet

Altrestipusdetransportterrestre 58,14 51,60

1 Produccióagrícola 28,38 25.527,80

2 Produccióramaderaiserveisagraris 5,29 40.936,04

3 Silviculturaiexplotacióforestal 34,40 19.019,14

4 Pescaiaqüicultura 11,67 35.655,32

5 Indústriesextractives 4,65 115.308,88

6 Indústriescàrnies 3,80 41.000,96

7 Fabricacióproducteslactis 2,61 88.912,20

8 Fabricació begudes 2,18 103.637,38

9 Fabricació altres productes alimentaris i tabac 3,80 57.838,49

10 Indústriestèxtils 7,16 40.054,97

11 Confecciópecesdevestir 6,48 54.610,17

12 Indústriacuiricalçat 5,79 50.368,87

13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria 8,84 36.980,99

Sector


Remuneració

assalariats/VAB

Pessobreeltotal


treball

14 Indústriespaper 2,90 89.555,15

15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 9,01 43.817,90

16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 0,23 317.424,24

17 Indústriesquímiques 2,06 96.377,10

18 Fabricacióproductesfarmacèutics 2,90 124.697,90

19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 4,61 56.950,74

20 Fabricacióaltresproductesmineralsnometàl·lics 6,15 59.015,61

21 Metal·lúrgia 2,29 70.129,13

22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària 7,64 47.376,24

23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 6,35 61.281,12

24 Fabricació materials i equips elèctrics 4,66 61.433,61


6,15 56.407,90

26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs 2,95 66.323,43

27 Fabricació altres materials de transport 5,65 44.782,97

28 Fabricació mobles 8,28 37.269,94

29 Indústriesmanufactureresdiverses 8,33 48.300,45

30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips 10,58 52.154,49

31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 1,04 489.992,79

32 Produccióidistribuciógas 0,68 204.568,92

33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 3,98 114.713,28

34 Serveisgestióresidusisanejament 7,16 60.355,51

35 Construcció 5,97 62.654,57

36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes 8,46 69.062,48

37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor 7,10 69.310,26

38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes 17,28 36.432,22

39 Transportperferrocarril 7,60 65.092,08

40 Altrestipustransportterrestredepassatgers 14,44 39.893,85


canonada

10,14 30.504,94

42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors 5,39 76.851,16

43 Transport aeri 2,68 61.427,68

44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport 3,84 113.025,28

45 Activitatspostalsidecorreus 21,01 30.682,17

46 Serveisd'allotjament 10,54 52.768,31

47 Serveisdemenjaribegudes 10,97 52.052,23

48 Edició 4,58 77.315,30

49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 5,24 78.309,69

50 Ràdioitelevisió 5,08 80.638,21

51 Telecomunicacions 2,41 233.482,18


Taula A3.3 (cont.): Requeriments d’ocupació i productivitat (€) 2011


52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació 10,85 54.190,74


5,09 135.552,64

54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria 3,58 129.415,33


11,99 40.784,92

56 Activitatsimmobiliàries 1,58 499.305,81

57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal 12,07 54.389,83

58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 9,74 48.489,94

59 Recercaidesenvolupament 5,04 114.546,31

60 Publicitatiestudisdemercat 7,94 50.339,81

61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 14,18 45.297,76

62 Activitatsveterinàries 17,19 31.760,53

63 Activitatsdelloguer 4,42 106.874,45

64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 32,01 28.551,18

65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 8,09 45.732,12

66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 23,30 35.548,22

67 Serveisperaedificisidejardineria 32,47 24.217,50

68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 16,44 36.189,61

69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria 13,29 50.315,86

70 Educació, exc. superior 16,01 53.148,17

71 Educació superior 13,17 60.447,56

72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 20,49 32.433,67

73 Activitatshospitalàries 11,37 52.596,09

74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 12,45 57.496,61

75 Activitatsdeserveissocials 29,04 23.806,98


9,97 46.850,01

77 Jocs atzar i apostes 3,65 149.629,63

78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment 8,94 66.144,57

79 Activitatsassociatives 13,11 39.923,83


22,10 24.221,68

81 Altresactivitatsdeserveispersonals 21,75 33.662,47

82 Activitatsdelesllars 80,09 12.486,54

TOTAL 7,75 59.960,50

Taula A3.4: Requeriments d’ocupació i productivitat (€) 2005

Sector

Llocsdetreballequivalentsatempscomplet/Producció

(milió€)

VAB/Llocsdetreballequivalentsatemps

complet

1 Agricultura, ramaderia, caça 17,95 25.637,9

2 Silvicultura,explotacióforestaliserveisrelacionats 27,37 33.292,0

3 Pesca,aqüiculturaiserveisrelacionats 16,37 35.290,6

4 Extracciódeproductesenergètics 8,62 62.113,6

5 Extracció d'altres minerals (excepte els productes

energètics)4,88 87.635,8

6 Indústriescàrnies 5,90 32.533,7

7 Indústriesd'altresproductesalimentarisitabac 5,44 37.287,5

8 Indústrieslàcties 4,22 66.992,7

9 Elaboració de begudes 3,93 63.753,9

10 Indústriestèxtils 10,77 28.206,9

11 Indústriesdelaconfeccióidelapelleteria 15,17 20.564,5

12 Indústriesdelcuiridelcalçat 10,69 31.672,5

13 Indústriesdelafustaidelsuro(exceptemobles);cistelleria i esparteria

13,48 23.895,2

14 Indústriesdelpaper 5,41 59.606,7

15 Edició,artsgràfiquesireproducciódesuportsenregistrats

9,09 43.436,9


0,32 516.393,7

17 Indústriesquímiques 3,99 73.378,6


7,26 45.180,9

19 Fabricaciódevidreiproductesdevidre 9,35 45.630,0

20 Fabricació de productes ceràmics, rajoles i

productes de terra cuita per a la construcció

8,23 50.534,6

21 Fabricació de ciment, calç i guix 2,77 175.164,2

22 Fabricaciód'elementsdeformigó,guixicimentiproductesmineralsnometàl·lics;indústriadelapedra

5,73 53.182,9

23 Metal·lúrgia 2,96 92.132,8

24 Fabricaciódeproductesmetàl·lics(exceptemaquinària i equips)

10,59 35.487,0

25 Indústriesdelaconstrucciódemaquinàriaiequipsmecànics

8,76 44.886,6


7,87 32.976,1

27 Fabricació de maquinària i materials elèctrics 5,09 59.327,5


4,42 43.497,2

Sector

Llocsdetreballequivalentsatempscomplet/Producció(milió€)

VAB/Llocsdetreballequivalentsatempscomplet


Taula A3.4 (cont.): Requeriments d’ocupació i productivitat (€) 2005


Taula A3.5: Pes de les importacions intermèdies sobre producció (%) 2011

29 Fabricaciód’equipsiinstrumentsmedicoquirúrgics,deprecisió,òpticairellotgeria

8,17 51.857,0

30 Fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsisemiremolcs

3,99 50.297,7

31 Fabricació d'altres materials de transport 5,44 50.209,1


12,54 27.242,0

33 Reciclatge 1,04 111.787,3

34 Produccióidistribuciód'energiaelèctrica 1,07 325.520,0

35 Produccióidistribuciódegas,vaporiaiguacalenta 1,01 354.355,9

36 Captació,potabilitzacióidistribuciód'aigua 4,14 111.097,1

37 Construcció 8,84 48.720,2

38 Venda,mantenimentireparaciódevehiclesdemotor

9,83 51.094,0

39 Comerçal'engròsiintermediaris(exceptevehiclesde motor)

9,82 57.793,5


28,77 21.991,2

41 Hotels,càmpingsialtrestipusd'allotjament 12,14 42.173,9

42 Restaurants, establiments de begudes, menjadors

col·lectiusiprovisiódemenjarspreparats9,65 60.759,3

43 Transportperferrocarril 8,10 72.401,4

44 Altrestipusdetransportterrestre 11,80 34.681,5

45 Transportmarítim,decabotatgeiperviesinteriors 2,30 283.832,5

46 Transport aeri i espacial 4,00 89.977,0

47 Activitatsafinsaltransport 4,63 89.858,7

48 Activitatsd'agènciesdeviatgesioperadorsturístics 4,72 45.153,1

49 Correusitelecomunicacions 4,26 134.056,1

50 Mediaciófinancera(excepteassegurancesiplansdepensions)

6,83 107.062,4

51 Assegurances i plans de pensions (excepte Seguretat

Social obligatòria)

4,93 90.046,9

52 Activitatsauxiliarsdelamediaciófinancera 9,88 51.061,6

53 Activitatsimmobiliàries 1,83 401.235,7

54 Activitatsdelloguer 5,50 93.624,1

55 Activitatsinformàtiques 10,68 55.125,8

56 Recercaidesenvolupament 10,05 46.045,4

57 Altresactivitatsempresarials 13,66 43.623,3

58 Administraciópública,defensaiSeguretatSocialobligatòria

15,12 43.368,6

59 Educació 18,23 42.309,2

60 Activitatssanitàriesiveterinàries,serveissocials 15,53 42.720,4

61 Activitatsdesanejamentpúblic 8,64 51.438,7

62 Activitatsassociatives 12,52 32.903,4

63 Activitatsrecreatives,culturalsiesportives 9,13 56.015,6

64 Activitatsdiversesdeserveispersonals 31,31 22.204,9

65 Llarsqueocupenpersonaldomèstic 109,98 9.092,2

TOTAL 9,35 49.908,64

Sector

Llocsdetreballequivalentsatempscomplet/Producció

(milió€)

VAB/Llocsdetreballequivalentsatemps

complet

Sector Restad’Espanya Resta del món Total

1 Produccióagrícola 1,29 1,10 2,38

2 Produccióramaderaiserveisagraris 10,34 8,79 19,13

3 Silviculturaiexplotacióforestal 0,42 0,85 1,27

4 Pescaiaqüicultura 12,56 7,34 19,90

5 Indústriesextractives 6,88 2,22 9,10

6 Indústriescàrnies 15,81 6,70 22,51

7 Fabricacióproducteslactis 13,08 15,47 28,55

8 Fabricació begudes 11,52 4,20 15,73


i tabac

23,17 16,15 39,32

10 Indústriestèxtils 10,18 17,32 27,50

11 Confecciópecesdevestir 9,85 21,72 31,57

12 Indústriacuiricalçat 7,31 22,81 30,12

13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria

17,85 5,38 23,24

14 Indústriespaper 13,30 21,53 34,83

15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 9,28 10,63 19,91

16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 2,35 72,30 74,64

17 Indústriesquímiques 8,67 35,95 44,62

18 Fabricacióproductesfarmacèutics 7,08 26,51 33,59

19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 12,07 33,21 45,28


metàl·lics12,06 6,92 18,98

21 Metal·lúrgia 27,95 19,99 47,95


Taula A3.5 (cont.): Pes de les importacions intermèdies sobre producció (%) 2011



10,18 11,61 21,79

23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics

5,64 32,17 37,81

24 Fabricació materials i equips elèctrics 15,26 25,69 40,94

25 Fabricació maquinària i equips no

classificatsanteriorment7,60 15,90 23,50


18,75 33,23 51,97

27 Fabricació altres materials de transport 7,54 34,80 42,35

28 Fabricació mobles 12,05 5,73 17,78

29 Indústriesmanufactureresdiverses 6,55 16,48 23,03

30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips

7,04 7,97 15,01

31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 13,88 11,39 25,27

32 Produccióidistribuciógas 4,71 57,66 62,37

33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 4,57 1,30 5,87

34 Serveisgestióresidusisanejament 5,21 3,17 8,38

35 Construcció 9,54 2,28 11,82


7,37 6,31 13,68


6,68 6,24 12,92


5,63 2,33 7,96

39 Transportperferrocarril 5,18 4,13 9,31

40 Altrestipustransportterrestredepassatgers

2,71 6,07 8,78

41 Transport mercaderies per carretera i

per canonada

15,87 10,22 26,09


5,49 5,79 11,28

43 Transport aeri 12,66 29,57 42,23

44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport

14,91 3,79 18,71

45 Activitatspostalsidecorreus 13,64 0,69 14,33

46 Serveisd'allotjament 8,60 2,32 10,93

47 Serveisdemenjaribegudes 5,94 1,71 7,65

48 Edició 12,00 9,71 21,72

49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 8,18 9,35 17,53

50 Ràdioitelevisió 4,52 4,44 8,96

51 Telecomunicacions 22,74 5,94 28,68

Sector Restad’Espanya Resta del món Total 52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació

9,30 5,82 15,13


4,91 2,97 7,88


7,55 4,80 12,35


9,31 4,99 14,30

56 Activitatsimmobiliàries 4,24 0,49 4,73


2,57 2,54 5,11

58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 9,52 7,12 16,64

59 Recercaidesenvolupament 5,50 5,92 11,42

60 Publicitatiestudisdemercat 21,51 4,91 26,42

61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 5,82 2,52 8,34

62 Activitatsveterinàries 4,11 4,90 9,01

63 Activitatsdelloguer 6,08 6,16 12,23

64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 1,58 0,51 2,09

65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 20,08 28,89 48,98

66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 6,67 0,93 7,60

67 Serveisperaedificisidejardineria 3,56 0,78 4,34

68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars

5,03 1,24 6,27

69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria

3,85 0,85 4,70

70 Educació, exc. superior 1,49 0,45 1,94

71 Educació superior 2,74 0,87 3,61

72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 2,78 0,68 3,45

73 Activitatshospitalàries 3,03 11,01 14,04

74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 2,29 3,29 5,59

75 Activitatsdeserveissocials 3,78 1,45 5,23

76 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus

5,77 3,37 9,14

77 Jocs atzar i apostes 5,62 3,70 9,31


5,17 2,03 7,19

79 Activitatsassociatives 4,66 2,19 6,85


6,29 6,13 12,42

81 Altresactivitatsdeserveispersonals 4,36 1,62 5,98

82 Activitatsdelesllars 0,00 0,00 0,00

TOTAL 8,90 10,42 19,31


Taula A3.6: Pes de les importacions intermèdies sobre producció (%) 2005


1 Agricultura, ramaderia, caça 9,27 7,30 16,57


0,63 1,87 2,50

3 Pesca,aqüiculturaiserveisrelacionats 9,26 9,20 18,45

4 Extracciódeproductesenergètics 9,45 4,96 14,41


productesenergètics)16,05 9,57 25,62


7 Indústriesd'altresproductesalimentarisi tabac

13,43 33,84 47,27

8 Indústrieslàcties 8,82 9,53 18,35

9 Elaboració de begudes 20,80 13,83 34,63


11 Indústriesdelaconfeccióidelapelleteria

10,62 17,68 28,30

12 Indústriesdelcuiridelcalçat 23,52 21,17 44,69


19,05 18,64 37,68

14 Indústriesdelpaper 15,43 29,41 44,85

15 Edició,artsgràfiquesireproducciódesuports enregistrats

11,32 14,98 26,30


6,60 66,44 73,04



10,14 29,08 39,22

19 Fabricaciódevidreiproductesdevidre 18,96 7,85 26,81

20 Fabricació de productes ceràmics,

rajoles i productes de terra cuita per a la

construcció

11,96 9,65 21,61

21 Fabricació de ciment, calç i guix 7,61 7,78 15,38

22 Fabricaciód'elementsdeformigó,guix i ciment i productes minerals no

metàl·lics;indústriadelapedra

10,22 6,27 16,49

23 Metal·lúrgia 7,79 29,50 37,29

24 Fabricaciódeproductesmetàl·lics(excepte maquinària i equips)

10,98 23,86 34,84

25 Indústriesdelaconstrucciódemaquinària i equips mecànics

9,69 27,31 37,00


4,40 40,14 44,54

27 Fabricació de maquinària i materials

elèctrics

12,71 31,26 43,97


7,34 43,29 50,63



8,75 17,59 26,34

30 Fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsi semiremolcs

10,23 43,56 53,79

31 Fabricació d'altres materials de

transport

4,29 31,16 35,45


10,83 15,81 26,64

33 Reciclatge 21,63 5,06 26,69

34 Produccióidistribuciód'energiaelèctrica

12,69 13,88 26,57

35 Produccióidistribuciódegas,vaporiaigua calenta

2,91 55,48 58,39

36 Captació,potabilitzacióidistribuciód'aigua

4,41 1,79 6,21

37 Construcció 9,97 1,34 11,31

38 Venda, manteniment i reparació de

vehiclesdemotor13,07 11,65 24,72


8,29 2,49 10,78


2,49 2,10 4,58

41 Hotels,càmpingsialtrestipusd'allotjament

6,89 6,88 13,77


menjadorscol·lectiusiprovisiódemenjars preparats

8,19 0,79 8,98


44 Altrestipusdetransportterrestre 11,98 6,02 18,00


4,16 4,70 8,87

46 Transport aeri i espacial 10,66 20,70 31,36

47 Activitatsafinsaltransport 9,15 3,38 12,53


19,19 22,92 42,11

49 Correusitelecomunicacions 5,30 3,01 8,31

50 Mediaciófinancera(excepteassegurances i plans de pensions)

2,42 1,77 4,20

51 Assegurances i plans de pensions

(excepte Seguretat Social obligatòria)

15,41 1,87 17,28

52 Activitatsauxiliarsdelamediaciófinancera

12,24 0,96 13,20


Taula A3.6 (cont.): Pes de les importacions intermèdies sobre producció (%) 2005


Taula A3.7: Pes de les importacions finals sobre recursos (%) 2011



55 Activitatsinformàtiques 9,70 1,57 11,27


57 Altresactivitatsempresarials 7,44 5,56 12,99

58 Administraciópública,defensaiSeguretat Social obligatòria

4,38 2,55 6,93

59 Educació 2,12 0,70 2,82

60 Activitatssanitàriesiveterinàries,serveissocials

2,63 5,36 7,99

61 Activitatsdesanejamentpúblic 4,50 4,88 9,38


63 Activitatsrecreatives,culturalsiesportives

11,28 9,10 20,38

64 Activitatsdiversesdeserveispersonals 5,43 3,01 8,44

65 Llarsqueocupenpersonaldomèstic 0,00 0,00 0,00

TOTAL 9,07 12,34 21,40











i tabac

15,49 20,71 36,20




Sector Restad’Espanya Resta del món Total 13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria

27,55 6,03 33,59








metàl·lics21,67 6,13 27,81

21 Metal·lúrgia 24,43 26,91 51,34


15,52 10,72 26,24


3,90 66,39 70,29





8,24 27,08 35,32





23,38 3,89 27,28



33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua

0,00 0,00 0,00


35 Construcció 5,63 0,44 6,07


1,07 0,06 1,13


1,47 1,80 3,27


0,00 0,00 0,00



0,96 0,35 1,31


per canonada

14,09 5,52 19,61


22,33 19,42 41,75


Taula A3.7 (cont.): Pes de les importacions finals sobre recursos (%) 2011


Taula A3.8: Pes de les importacions finals sobre recursos (%) 2005

43 Transport aeri 12,86 25,29 38,14


12,35 2,13 14,48




48 Edició 11,85 3,27 15,12





10,33 4,72 15,04


0,88 3,56 4,44


10,67 5,37 16,05


12,66 8,42 21,09



9,46 7,56 17,02












4,52 16,83 21,35


0,00 0,00 0,00






Sector Restad’Espanya Resta del món Total 75 Activitatsdeserveissocials 0,00 0,00 0,00


5,26 8,00 13,27



2,70 0,40 3,10



3,94 1,36 5,30



TOTAL 8,93 11,83 20,76




19,71 29,86 49,57







20,11 19,18 39,29





9,85 32,86 42,71



26,80 13,29 40,08



11,66 3,77 15,43


Taula A3.8 (cont.): Pes de les importacions finals sobre recursos (%) 2005



29,54 25,87 55,41



11,27 19,90 31,17




construcció

26,37 8,15 34,52




25,16 3,46 28,63

23 Metal·lúrgia 23,47 40,79 64,26


13,98 12,45 26,43


10,87 38,54 49,41


7,38 85,22 92,60


elèctrics

11,67 22,08 33,75


5,76 56,61 62,37



7,81 51,97 59,78


8,75 32,58 41,34


transport

7,18 41,93 49,10


16,65 20,06 36,71

33 Reciclatge 0,01 0,00 0,01


36,26 0,27 36,53


0,00 0,00 0,00


0,06 0,02 0,08

37 Construcció 0,00 0,00 0,00



Sector Restad’Espanya Resta del món Total 39 Comerçal'engròsiintermediaris(exceptevehiclesdemotor)

1,67 1,09 2,76


0,26 0,00 0,26


14,89 8,30 23,19



0,69 0,03 0,72




31,74 11,35 43,08




12,02 6,34 18,36



1,80 2,99 4,79



9,59 1,18 10,77


35,42 1,79 37,20







0,00 0,00 0,00

59 Educació 0,00 0,00 0,00


0,00 0,00 0,00




10,87 5,64 16,51



TOTAL 9,49 13,83 23,32


Taula A3.9: Pes de les exportacions sobre usos (%) 2011











i tabac

25,67 11,28 36,95





27,20 16,20 43,39








metàl·lics23,16 15,16 38,32

21 Metal·lúrgia 7,94 12,53 20,47


17,63 21,96 39,59


8,01 16,30 24,32





9,92 44,77 54,69





0,00 0,00 0,00




1,33 0,27 1,60


35 Construcció 0,00 0,00 0,00


3,50 13,44 16,94


23,07 20,22 43,29


5,02 2,40 7,42



4,24 1,73 5,96


per canonada

13,40 8,00 21,40


11,24 1,33 12,57

43 Transport aeri 11,60 43,27 54,87


21,48 17,85 39,33




48 Edició 37,07 15,55 52,62





18,77 6,19 24,95


2,52 6,75 9,27


5,76 2,83 8,59


8,59 5,57 14,16



8,12 2,77 10,89







Taula A3.9 (cont.): Pes de les exportacions sobre usos (%) 2011


Taula A3.10: Pes de les exportacions sobre usos (%) 2005







13,70 34,98 48,68


0,00 0,00 0,00








22,94 4,10 27,04



18,07 6,46 24,53



0,41 0,10 0,51



TOTAL 11,58 11,46 23,04




2,98 2,85 5,82



Sector Restad’Espanya Resta del món Total 5 Extracció d'altres minerals (excepte els




23,23 12,69 35,92




11 Indústriesdelaconfeccióidelapelleteria 26,00 14,44 40,44



21,51 10,70 32,21



31,60 12,76 44,36


16,32 6,10 22,42



20,92 19,39 40,30




construcció

23,11 16,67 39,78




27,45 8,69 36,14

23 Metal·lúrgia 14,75 9,30 24,05


27,67 12,34 40,01


16,83 18,02 34,85


1,94 0,37 2,32


elèctrics

31,12 24,34 55,46


10,24 24,91 35,14



9,56 11,84 21,40


17,70 31,81 49,52


Taula A3.10 (cont.): Pes de les exportacions sobre usos (%) 2005


Taula A3.11: Pes de les exportacions sobre producció (%) 2011


transport

18,37 23,01 41,38


25,84 13,61 39,45

33 Reciclatge 15,05 0,00 15,05


13,36 0,95 14,31


16,07 0,00 16,07


0,00 0,00 0,00

37 Construcció 0,00 0,00 0,00




22,32 13,96 36,28


0,00 0,00 0,00


0,00 0,00 0,00



0,00 0,00 0,00




3,87 24,13 28,00




0,00 0,00 0,00



9,90 3,70 13,60



9,28 4,73 14,01


4,93 3,31 8,24
















i tabac

40,18 17,65 57,84





39,51 23,53 63,05





Sector Restad’Espanya Resta del món Total 58 Administraciópública,defensaiSeguretat Social obligatòria

0,00 0,00 0,00

59 Educació 0,00 0,00 0,00


0,00 0,00 0,00




13,53 3,30 16,83



TOTAL 13,80 10,20 24,00


Taula A3.11 (cont.): Pes de les exportacions sobre producció (%) 2011




metàl·lics32,97 21,58 54,54

21 Metal·lúrgia 16,12 25,43 41,55


24,51 30,54 55,05


26,85 54,64 81,49





14,45 65,23 79,68





0,00 0,00 0,00




1,13 0,23 1,36


35 Construcció 0,00 0,00 0,00


3,28 12,60 15,88


25,25 22,12 47,37


4,91 2,35 7,26



4,58 1,87 6,45


per canonada

16,33 9,74 26,07


30,21 3,58 33,79

43 Transport aeri 18,88 70,44 89,33


26,31 21,86 48,16




48 Edició 37,88 15,89 53,76





19,87 6,55 26,42


2,38 6,36 8,74


6,40 3,14 9,54


18,86 12,24 31,10



11,53 3,93 15,46












19,77 50,48 70,26


0,00 0,00 0,00








29,73 5,31 35,04



16,48 5,89 22,38





Taula A3.12: Pes de les exportacions sobre producció (%) 2005



0,40 0,10 0,51



TOTAL 14,61 14,47 29,08




6,46 6,18 12,64







34,68 18,95 53,62





44,16 24,52 68,69



35,77 17,79 53,55



35,64 14,39 50,03


36,17 13,51 49,67



30,14 27,94 58,08




construcció

28,63 20,66 49,29




36,81 11,65 48,46

23 Metal·lúrgia 40,91 25,79 66,70


36,60 16,32 52,92


34,50 36,95 71,45


32,69 6,29 38,98


elèctrics

43,70 34,17 77,87


25,72 62,59 88,31



22,43 27,78 50,21


28,52 51,26 79,78


transport

35,67 44,67 80,34


39,73 20,93 60,66

33 Reciclatge 14,74 0,00 14,74


19,61 1,40 21,01


16,05 0,00 16,05


0,00 0,00 0,00

37 Construcció 0,00 0,00 0,00




25,59 16,00 41,59


0,00 0,00 0,00


0,00 0,00 0,00



0,00 0,00 0,00








6,66 41,53 48,19




0,00 0,00 0,00



9,53 3,56 13,09



9,65 4,91 14,56


12,93 8,70 21,64







0,00 0,00 0,00

59 Educació 0,00 0,00 0,00


0,00 0,00 0,00



63 Activitatsrecreatives,culturalsiesportives 15,64 3,82 19,46



TOTAL 18,00 13,30 31,30

Taula A3.13: Rànquing de branques d’activitat per a cinc indicadors, pes en el VAB

total i un indicador sintètic 2011

Sector CI/P LT/P(M€) VAB/LT MI/P X/P % VAB Ind.sintètic

1 Produccióagrícola 72 6 77 5 31 44 27

2 Produccióramaderaiserveisagraris 6 54 60 52 45 62 59

3 Silviculturaiexplotacióforestal 67 2 81 2 59 82 56

4 Pescaiaqüicultura 36 24 69 53 43 80 68

5 Indústriesextractives 49 60 10 28 32 72 8

6 Indústriescàrnies 3 66 59 57 28 35 58

7 Fabricacióproducteslactis 10 73 18 65 13 74 6

8 Fabricació begudes 11 76 15 46 25 51 2


i tabac

9 67 36 72 18 20 43

10 Indústriestèxtils 16 43 62 64 15 50 36

11 Confecciópecesdevestir 22 46 40 68 2 47 4

12 Indústriacuiricalçat 17 51 48 67 5 77 17


19 35 66 59 17 69 34

14 Indústriespaper 13 71 17 70 22 40 29

15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 30 33 58 54 59 48 78

16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 1 81 3 82 23 71 20

17 Indústriesquímiques 8 77 16 76 16 12 30

18 Fabricacióproductesfarmacèutics 24 71 9 69 11 16 14

19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics

14 61 38 77 10 36 37

20 Fabricació altres productes minerals

nometàl·lics26 48 35 51 20 39 9

21 Metal·lúrgia 4 75 23 78 30 61 51


25 41 53 56 19 17 31


29 47 32 71 3 60 11

24 Fabricació materials i equips elèctrics 15 59 30 73 14 45 24


classificatsanteriorment20 49 39 60 9 23 3


7 70 26 80 6 18 18

27 Fabricació altres materials de

transport

12 52 57 75 4 78 38

28 Fabricació mobles 18 38 65 49 24 59 32

29 Indústriesmanufactureresdiverses 32 37 52 58 8 53 16


51 28 46 44 59 57 72



Taula A3.13 (cont.): Rànquing de branques d’activitat per a cinc indicadors, pes en el VAB total i un indicador sintètic 2011

31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica

46 79 2 61 58 19 80

32 Produccióidistribuciógas 2 80 5 81 59 67 71


39 64 11 14 57 52 15

34 Serveisgestióresidusisanejament 38 44 34 24 49 34 21

35 Construcció 28 50 29 35 59 3 40


58 36 25 40 44 14 44


44 45 24 39 27 2 7


64 12 67 22 52 4 61

39 Transportperferrocarril 45 42 28 30 55 73 41


61 16 64 25 53 38 64


per canonada

23 30 75 62 39 25 74


35 53 22 33 35 81 5

43 Transport aeri 5 72 31 74 1 75 13


37 65 13 50 26 9 25

45 Activitatspostalsidecorreus 66 10 74 43 42 63 79

46 Serveisd'allotjament 53 29 44 32 59 24 60

47 Serveisdemenjaribegudes 57 26 47 20 59 5 52

48 Edició 21 62 21 55 21 42 10

49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 34 55 20 48 33 65 22

50 Ràdioitelevisió 33 57 19 26 59 70 33

51 Telecomunicacions 54 74 4 66 56 22 81


59 27 42 45 38 15 54


72 56 7 21 51 8 49


42 69 8 37 50 29 46

55 Activitatsauxiliarsmediaciófinancerai assegurances

47 23 61 42 37 66 53

56 Activitatsimmobiliàries 76 78 1 10 59 1 69


68 22 41 11 46 10 19

Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.Nota: CI:Consumsintermedis

P:ProduccióLT:LlocsdetreballequivalentsatempscompletM€:miliód’eurosMI:ImportacionsintermèdiesX:Exportacions

58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria

40 32 51 47 54 21 66

59 Recercaidesenvolupament 56 58 12 34 48 49 50

60 Publicitatiestudisdemercat 31 40 49 63 7 37 23

61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques

65 17 56 23 29 46 26

62 Activitatsveterinàries 50 13 73 27 59 79 65

63 Activitatsdelloguer 41 63 14 36 47 43 42

64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 80 4 76 4 59 54 67

65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics

27 39 55 79 59 68 82

66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 78 7 70 19 36 64 55

67 Serveisperaedificisidejardineria 75 3 79 8 41 27 47


60 14 68 16 12 28 1


70 18 50 9 59 6 48

70 Educació, exc. superior 79 15 43 3 59 7 39

71 Educació superior 77 19 33 7 59 32 35

72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 69 11 72 6 59 41 62

73 Activitatshospitalàries 63 25 45 41 59 13 77

74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 73 21 37 13 59 11 45

75 Activitatsdeserveissocials 71 5 80 12 59 30 73


43 31 54 29 34 56 28

77 Jocs atzar i apostes 55 68 6 30 59 55 63


62 34 27 18 40 26 12

79 Activitatsassociatives 52 20 63 17 59 58 57


48 8 78 38 59 76 76

81 Altresactivitatsdeserveispersonals 74 9 71 15 59 31 75

82 Activitatsdelesllars 81 1 82 1 59 33 70

Sector CI/P LT/P(M€) VAB/LT MI/P X/P % VAB Ind.sintètic

974. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport96

4. La intensitat dels efectes

d’arrossegament i de suport

Talicoms’hacomentatanteriormentl’objectiuprincipald’aquesttreballésmesurarelsefectesd’arrossegamentidesuportdelesdiferentsbranquesd’activitatdel’economiacatalana, és a dir, la importància dels vincles entre elles. Aquests vincles poden serentesosenundoblesentit: lageneraciód’activitatproductivaenaltressectorscomaconseqüència d’augmentar la producció, via increment en la demanda, en un sectorconcret(vinclecapenrereoarrossegament),ilapotencialitatquetéunsectoral’horad’atendre les necessitats d’inputs intermedis dels altres sectors perquè duguin a terme

lasevaactivitatproductiva(vinclecapendavantosuport).

Enlaliteraturaeconòmicahanestatvàrieslesaproximacionsperquantificaraquestsdostipusdevincles.Lamajoriad’elleshanestataproximacionsquenotenenencompteelpes(laimportànciarelativa)delabrancad’activitat,sinóquemesurenlapotencialitatd’arrossegamentodesuportd’unaunitatmonetàriadeproducció,ésadir,laintensitatdelsvincles.

Enaquestapartatesconsiderenelsmètodesmésutilitzatshabitualmentenlaliteratura,contextualitzant-los en el marc de l’anàlisi tradicional d’impacte econòmic amb les taules

input-output.Aixímateix, i per tald’il·lustrarquèmesurenefectivamentelsdiferentsindicadorsconsideratsisituarelstretsbàsics,esfaunaprimeraanàlisiambelsquatregranssectorsdel’economiaperdesprèsestendrelamateixaales82branquesd’activitatcontempladesenelMIOC-2011.

4.1. Mètodes de mesura dels vincles sectorials:

aplicació als quatre grans sectors

Els coeficients de Chenery i Watanabe (1958) (CW) van ser una de les primeresaproximacionsperquantificarelsvincles sectorials capenrere i capendavant, sent laméscriticadaialavegadaunadelesmésutilitzades.Enelcasdelsvinclescapenrere(CWj

B), aquests coeficients mesuren quant ha de consumir un sector dels diferentssectorsdel’economiaperproduirpervalord’unaunitatmonetària(uneuroenelcasqueensocupa).Pertant,espodencalcularcomlasumadelsconsumsintermedis(xij)

quefaunsectorj al conjunt de n sectors de l’economia (consums intermedis interiors)


sobreeltotaldelasevaproducció(Xj)o,alternativament,comlasumadelscoeficientstècnics (aij)delcorresponentsector,d’acordambladefiniciópresentadaanteriorment.

Lasevainterpretacióseriaqueunsectorambunsvinclescapaenrerealtsutilitzamoltsconsums intermedis interiors (demandant d’inputs) i, per tant, té un major efected’arrossegament en l’economia.

Atalld’exemple, iapartirde lamatriudecoeficientstècnics interiorsdelMIOC-2011(calculadaapartirdelsconsumsintermedisfetsdintredeCatalunya)peralsquatregranssectors recollida en la Taula 4.1

23,perproduirpervalord’uneuromésalsectorindustrial,calconsumir0,02eurosdelsectorprimari;0,21deproductesdelmateixsector;0,01delaconstrucció i0,13delsectorserveis.Ésadir,0,37eurosdeconsums intermedisentotal.D’acordambaquestscoeficients,elsectordelaconstruccióéselquepresentaunsarrossegamentscapenreremésimportants(coeficient0,49).

Taula 4.1: Coeficients tècnics interiors

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Productesagrarisipesquers 0,04 0,02 0,00 0,00

Productesindustrialsisanejament

0,30 0,21 0,07 0,04

Treballs de construcció 0,02 0,01 0,23 0,02

Serveis 0,12 0,13 0,20 0,22

TOTAL 0,48 0,37 0,49 0,28

Font:Elaboraciópròpiaapartird’informaciód’Idescat.

D’altra banda, els coeficients CW) per als vincles cap endavant (CWiF) mesuren la

proporció del producte d’un sector (Xi)queesdestinaaatendreelsconsumsintermedisdelsdiferentssectorsdel’economia(xij),ésadir,lademandaintermèdiasobreeltotaldelaproducciódecadasector(proveïdorsd’inputs).Lasevainterpretacióseriaquelaproducciód’unsectorambunaltvinclecapendavantésmoltutilitzadacomainputpelsaltres sectors de l’economia.

23Enaquestcas,ientaulesposteriors,esfaexplícitaladistribucióentrebranquesd’activitat(columnesdelaTaula4.1)itipusdeproductes(filesdelaTaula4.1).

CaldestacarqueelscoeficientsCWiF no s’expressen en termes dels elements de la matriu

decoeficientstècnics,sinóentermesdelsdelamatriudecoeficientstècnicshoritzontals(B),quetécomaelementtípicbij ,queéselquociententreelsconsumsintermedisfetspel sector j al sector i (xij) sobre el total de la producció del sector i (Xi).Ésadir,quinapart de la producció del sector iésconsumidacomainputsintermedispelsectorj.

Atalld’exemple,iapartirdelamatriudecoeficientstècnicshoritzontalsperalsquatregrans sectors recollida en la Taula 4.2, de cada euro de producció del sector industrial,

0,31sónconsumitscomainputspelsdiferentssectors:0,01pelsectorprimari;0,21pelmateixsectorindustrial;0,02perlaconstrucciói0,07pelsectorserveis.Enaquestcasconcret,l’agriculturaéselsectorquepresentaunsvinclescapendavantmésimportants(coeficient0,77).

Taula 4.2: Coeficients tècnics interiors horitzontals

Agricultura Indústria Construcció Serveis TOTAL

Productesagrarisipesquers 0,04 0,67 0,00 0,06 0,77


0,01 0,21 0,02 0,07 0,31

Treballs de construcció 0,00 0,03 0,23 0,11 0,37

Serveis 0,00 0,08 0,03 0,22 0,34


Unadelescrítiquesal’úsdelcoeficientsCWésque,al’horadequantificarlesrelacionsintersectorials, en particular els efectes d’arrossegament, no tenen en compte quel’activitat productiva generada per un euro addicional de producció no es limita a laproduccióassociadaalsconsumsintermedisrequeritsad’altressectors,sinóquetambérequereix de la producció d’aquests consums intermedis, que comporten nous consums

intermedis,iaixísuccessivament.

Fentúsdel’exempleanteriorreferitalsectorindustrial,laproduccióde0,02eurosdeconsums intermedis del sector agrari requereix la producció de (0,02x0,04) euros del

mateixsector;(0,02x0,03)delsectorindustrial;(0,02x0,02)delaconstrucciói(0,02x0,12)delsectorserveis.Iespodriaprocedirdemanerasimilarambels0,21eurosdelsector


industrial, els 0,01 del sector de la construcció i els 0,13 del sector serveis. Aquestsnous consums intermedis comportaran producció nova que requerirà nous consumsintermedis,iaixísuccessivament.

És per això que, per calcular aquests efectes no contemplats en els coeficientsCW,

Rasmussen (1956)proposautilitzarper a cada sector la sumadels elementsde cadacolumna (sector) de la matriu inversa de Leontief, definida anteriorment. Cal teniren compte que aquests totals (darrera fila de la Taula 4.3) inclouen també l’euro deproduccióaddicionaldecadasector,aspectenoinclòsenelscàlculsdelscoeficientsCW.

Aquestesforçproductiudetotselssectorsquan lademandafinal (laproducció)d’unsectordeterminataugmentauneuroesconeixcomaefectedifusió(vinclescapenrereoarrossegament).Enaquestsentit,un incrementde lademandafinalde la indústriad’un euro augmentarà la producció de l’economia en 1,57 euros. D’acord amb aquest

indicador, la construcció segueix sent el sector amb una intensitat d’arrossegament cap

enreremésimportant(coeficient0,80).

Taula 4.3: Matriu inversa de Leontief




0,42 1,29 0,13 0,08 1,92


Serveis 0,25 0,23 0,35 1,30 2,13

Multiplicadorsdeproducció 1,75 1,57 1,80 1,41


Demanerasimilaralprocedimentperalsvinclescapenrere,RasmussenproposacalcularelsvinclescapendavantcomlasumadelselementsdecadafiladelamatriuinversadeLeontief (últimafilade laTaula4.3),peranalogiaambelquees faenelcontextdelscoeficientsCW.Aquestplantejamentésequivalentaquantificarquanvarialaproducciód’unsectorsiesrequereixproduiruneuromésperacadasector,comaconseqüènciad’un canvi en lademanda.Aquestaaproximació, tal i com indica Jones (1976), noescorresponalconceptedevinclecapendavant,apartdeserpocrealistaunescenarid’unincrementenlademandaunitariidènticentotselssectors.

Ghosh (1958)plantejaunaalternativapermesurarelsvinclescapendavantsimilaralefecte “encadenament” proposat per Rasmussen per als arrossegaments cap enrere.

Fentúsdel’exempleanteriorperalsectorindustrialenelcasdelscoeficientsCW per

alsvinclescapendavant,els0,07eurosquesónconsumsintermedisdelsectorserveiscontribueixenalasevaproduccióenaquestaquantitatiaquestaproducciótindriaunapart que atendria els consums intermedis del sector primari (0,07x0,00); del sectorindustrial(0,07x0,08),delaconstrucció(0,07x0,03)idelpropisectorserveis(0,07x0,22).Elmateixespodriaferambels0,01eurosdelsectorprimari,els0,21delsectorindustrialiels0,02delaconstrucció.Aixòcomportarianovaproducció,nousconsumsintermedisiaixísuccessivament.

Així,Ghoshproposacalcularaquestsvinclescapendavant(efecteabsorció)comlasumadelselementsdecadafilad’unamatriuequivalentalamatriudeLeontief,peròcalculadaamb la matriu de coeficients tècnics interiors horitzontals (matriu de coeficients dedistribució) (Taula 4.4) en lloc de amb lamatriu de coeficients tècnics. Els elementsd’aquesta matriu (bij)representenlaproporciódelaproducciód’unsector(fila)queesdestinaaconsumsintermedisfetsperaltressectors24

.

Taula 4.4: Matriu inversa de Leontief horitzontal




0,01 1,29 0,04 0,13 1,47


Serveis 0,00 0,14 0,06 1,30 1,51


AlaTaula4.5espresentenelscoeficientsdeCWideRasmusseniGhosh(RG)25

per als

vinclescapenrereicapendavantperalsquatregranssectorsdel’economia.Caldestacarque l’ordenació dels quatre grans sectors en quant a la capacitat d’arrossegament i

de suport és lamateixa tant per als coeficientsCW, quenomés contemplen l’efecteimmediat sobre la producció com a conseqüència dels consums intermedis generats per

una unitat nova de producció en un sector, com per als coeficientsRG, que tenen

en compte l’efecte encadenament com a conseqüència de la necessitat de produirelsconsums intermedisnecessarisperaunaunitatnovadeproducció.Enconcret, la24HihaunainterpretacióalternativaoncadaelementdematriuinversadeLeontiefhoritzontalespotinterpretarcoml’augmentenlaproducciódelabrancadavantincrementsunitarisenelvalorafegitdelabranca,donatquel’expressióbàsica del model input-output es pot reescriure de la següent manera X’ = X’B + V’,onéselvectord’inputsprimarisovalorafegit.25Defet,elscoeficientsRGperalsvinclescapenrerecorresponenexclusivamentalapropostadeRasmussen(1956).


construccióocupael primer lloc, seguidadel sectorprimari, la indústria i els serveis,respectivament.Peralcasdelaindústria,uneurodeproducciónovageneraunaugmentde 0,37 euros en la producció com a conseqüència dels consums intermedis requerits de

maneraimmediata,i1,57eurosambtotselsencadenamentsposteriors,xifraaquestaqueincloul’increment“directe”enlaindústriad’aquestaunitatnova.Ésadir,elsefectesindirectes representen 0,57 euros.

Taula 4.5: Coeficients de Chenery-Watanabe (CW) i de Rasmussen-Ghosh (RG)

Chenery-Watanabe Rasmussen-Ghosh

Arrossegament Suport Arrossegament Suport

Agricultura 0,48 0,77 1,75 2,16

Indústria 0,37 0,31 1,57 1,47

Construcció 0,49 0,37 1,80 1,58

Serveis 0,28 0,34 1,41 1,51


Per al casdels vincles capendavant aquestpatród’igual ordenaciódels sectors si esconsiderenelscoeficientsCW o RGesmanté,encaraquel’ordreconcretdelssectorscanviarespectedelqueesdonavaenelscasdelsvinclescapenrere.Elsectorprimariéselquepresentaunsefectescapendavantmésimportants,seguitperlaconstrucció,elsserveisilaindústria.Enconcret,decadaeurodeproducciódelaindústria0,31euroses dediquen a consums intermedis per a altres sectors i, si es té en compte l’efecteencadenament abans esmentat, de cada euro de producció del sector industrial es

generen 1,47 euros nous de consums intermedis, inclòs el propi euro del sector primari.

Caldestacarqueaquestscoeficientsnoméstenenencomptel’efected’unaunitatnovade producció en un sector concret, sense tenir en compte la grandària del sector a l’hora

dequantificarelsvinclescapendavantocapenrere.TalicomdestacaIráizoz(2006),enlaliteraturas’haintentatincorporarenelcàlculd’aquestscoeficients,enparticularelsRG, un factordeponderacióque reflecteixi ladiferent importànciadels sectors,quepotserdefinitdediferentsmaneres.Enaquestestudis’hapreferittractarl’efectedelagrandàriadelsectordemaneraexplícitaatravésdelapropostadeDietzenbacherivanderLinden(1997),queesdiscutiràenelssegüentscapítols,doncss’enténquerecullmésadequadamentelsefected’arrossegamentidesuportentermesdecapacitat,nonoméstenint en compte l’estructura productiva del sector (coeficients tècnics i coeficientstècnicshoritzontals),sinótambélaimportànciadelsectorenl’economiacatalana.

Alternativament, l’anàlisi dels vincles capenrereespotdura termeenel contextdel’anàliside l’impactesobre laproducciód’uncanvien lademandafinalapartirde lestaules input-output

26. L’ajust dels nivells totals de producció segons els canvis en lademandafinalestàgovernatperlasegüentexpressió:

La matriu (I – A)–1, lamatriuinversadeLeontief,esdenominamatriudemultiplicadorssimples(odetipusI)imesural’impacted’interdependència,directeiindirecte,exercitsobretotselssectorsenrespostaaunestímulexternidentificatambuncertcanvienlademandafinald’unsectorconcret.Ésadir,elsmultiplicadorsdetipusIreflecteixenl’impactetotal(impactedirecte+impacteindirecte)d’unaugmentunitaridelademandafinal.

Siesfal’exercicidequantificarl’impactedirecteiindirecteperauncanvialademandafinalequivalentauneurodeproducciód’unsectorconcret(sectorj), per al sector i aquest

impacteseràequivalental’elementi de la columna jdelamatriuinversadeLeontiefi,per tant, l’impacte total (per a tots els sectors) en l’economia serà igual a la suma dels

elements de la columna j.CaldestacariemfatitzarqueelcoeficientdeRasmussenperalsefectesarrossegamentcapenreredelsectorjcoincideixambelmultiplicadortipusIperaunincrementunitarienlademandafinal(producció)delsectorj.

Elcàlculdelsefectesdirectes i indirectestalla laseqüènciad’influèncieseconòmiquesen lageneracióderendesfactorials.Tanmateix,elfluxcircularde larendaenelmónrealnoesdetéenaquestaetapa,sinóquelageneraciódenovesrendescontribueixaunaampliaciódelacapacitatadquisitivadelsconsumidorsreceptorsd’aquestesnovesrendesi,pertant,téunefecteaddicionalsobrelademandafinal.Perexemple,l’augmenten la remuneració dels assalariats pot portar a un creixement del consum de les llars

enproductesdelsdiversossectorsdel’economia,laproducciódelsqualsrequeriràdenous consums intermedis i novesproduccions. Els efectes causatsper l’incrementenlademandafinalperpartdelesllarssónelsqueesconeixencomefectesinduïts,quedonenllocalsimpactestipusIIquesónlasumadelsimpactesdirecte,indirecteiinduït,essentpossiblesepararlacontribuciódecadatipusimpacteenl’impactetotal27

.

RespectealsimpactesdetipusIidetipusII,algunsautorsconsiderenelsprimerscomunmínim,jaquetendeixenainfravalorarelsefecteseconòmicsalnoconsiderarelsefectesinduïts,mentrequeelsdetipusIIseriencomunmàximperquètendeixenasobrevalorar-los, en lamesura que suposen que tot l’efecte de l’augment en la remuneració delsassalariatsesdedicaaconsum.Ésadir,elsimpactes“reals”estariensituatsentreaquestsdoslímitsinferiorisuperior(Muñoz,2010).

26VeureBoschiSancho(2004)peraunexempled’utilitzaciódelmarcinput-outputperal’avaluaciódel’impacteeco-

nòmicd’unprojected’inversió.27Pertald’incloureaquestsefectesenelcàlculdelsimpactesdetipusII(impactedirecte+impacteindirecte+impacteinduït),esconsideraelconsumdelesllarscomunavariableendògenadelmodel.Aquestfetcomportaelcàlculd’unanovamatriudecoeficientstècnics,queéslamatriuampliadaambunanovacolumna,elconsumdelesllars,iunanovafila,laremuneraciódelsassalariatsi,pertant,elcàlculd’unanovamatriuinversadeLeontief(I–A*)–1

.


Apart de calcular elsmultiplicadors sobre la producció, es pot utilitzar la informaciósobreelscoeficients tècnicsde treball,quemesurenels requerimentsd’ocupacióperunitatdeproducció,percalcular l’impactesobre l’ocupaciód’uncanvien lademandafinal.Deformasimilar,espotutilitzarlainformaciósobreelvalorafegitunitari(salarisialtresrendes,principalmentrendesdelcapital)percalcularl’efectesobreelvalorafegit.

Delamateixamaneraqueesfaenelcasdelaproducció,peralsefectessobreelvalorafegitisobrel’ocupacióéspossibledesglossarl’impactetotalenimpactedirecte,indirecteiinduïtsegonsestinguinencompteelsefectesdirectesiindirectesd’incrementsenlademandafinalielsefectesaddicionalsinduïtsperl’augmentdelesrendes.

En la Taula 4.6 es presenten els multiplicadors d’impacte tipus I (efectes directe iindirecte) i tipus II (directe més indirecte més induït) per a la producció, el valorafegitbrut i l’ocupacióperalsquatregranssectors,d’acordambelprocedimentdecàlculdescritanteriorment.Enaquestsentit,elquel’anàlisid’impactepermetafegirrespectedelscoeficientstradicionalsdeCW o de RGéslaconsideraciódelsefectesinduïts i l’efectemultiplicadorsobreelVABi l’ocupació.Així,quantenimencomptel’efectequeel consumgenerat per l’augmentde les remuneracions dels assalariatstésobre laproducció (efecte induït),espotcomprovarcoml’ordenaciódelssectorses veu modificada. Si bé la construcció continua sent el sector amb més efected’arrossegament (un euro de producció de la construcció genera 2,98 euros en el

conjunt de l’economia), el sector serveis es situa en segon lloc ambun impactede2,74euroscomaconseqüènciadeldiferentpesdelaremuneraciódelsassalariats,del’estructuradelconsum,queéslaques’aplicaalsincrementsderemuneracions,ionelpesdelssectorsdelsserveisésmésimportant.

Taula 4.6: Multiplicadors d’impacte sobre producció, VAB i llocs de treball

Producció Valorafegit Llocs de treball

TipusI TipusII TipusI TipusII TipusI TipusIIAgricultura 1,75 2,17 0,70 0,92 18,86 22,71

Indústria 1,57 2,04 0,51 0,76 8,06 12,37

Construcció 1,80 2,42 0,74 1,08 11,98 17,94

Serveis 1,41 2,12 0,81 1,20 13,83 20,35


Atès que, com s’ha comentat anteriorment l’estructura productiva i, en particular,el pes dels consums intermedis i del VAB difereix substancialment segons el sector

que es considera, l’efecte multiplicador d’un euro de producció sobre el VAB difereixsignificativamentdel’efectesobrelaproducció.Així,tantsiesconsiderenefectesdirectesi indirectes únicament (multiplicadors tipus I) com si es consideren els efectes induïts(multiplicadorstipusII),elsectorserveiséselquepresentaunefectemultiplicadorsobreelVABmésalt.Silaproducciódelsectorserveisaugmentauneuro,elVABdel’economiaaugmentaria0,81eurossiesconsiderenelsefectesdirecteiindirecteiarribariafinsa1,20eurossiesconsiderentambéelsefectesinduïts.L’ordredelssectorsenelsdoscasosésserveis,construcció,sectorprimariiindústria.Caldestacarqueelsefectesdirectes,quees correspondrien al pes del VAB sobre la producció per a cada sector, serien 0,40 per al

sectorprimari,0,27peralaindústria,0,37peralaconstrucciói0,60peralsserveis,amblaqualcosaelsefectesindirectes(efectestipusImenysefectedirecte),elsmésclaramentassimilablesaunefected’arrossegament,serien0,30;0,24;0,37i0,21,respectivament,mésenlíniaambelsresultatsobtingutspera laproducció, iambunamenor intensitatd’arrossegamentperalsectorserveis.

Finalment, l’efecte multiplicador sobre l’ocupació depèn de manera evident de lesnecessitats d’ocupació per a la producció de cada sector, aspecte molt lligat a l’estructura

delVABidelnivellretributiumitjàdelsdiferentssectors.Cadamiliód’eurosaddicionalde producció en un sector suposa generar 19 llocs de treballs en el cas del sector primari,

8enelcasdelaindústria,12enelcasdelaconstrucciói14enelcasdelsserveissiestenenencompteefectesdirectesiindirectes,peròsiesconsiderenaquestsdarrers,lesdiferènciesnosóntanmarcadesielpaperdel’efectesobrel’ocupacióquetéaugmentarlaproducciódelaindústriaesdevémésrellevant.Enconcret,elsefectesindirectesentermesdellocsdetreballserien5,4,6i4,respectivament.Al’igualqueenelcasdelsmultiplicadorsde laproducció idelVAB, laconsideraciódelsefectes induïtsafavoreixl’impacte del sector serveis donada l’estructura del consum de les llars i els llocs detreball per unitat de producció.

4.2. La intensitat d’arrossegament i de suport

de les 82 branques d’activitat del MIOC-2011

AmbladesagregaciódelainformaciódelMIOC-2011espotduratermeunaanàlisidecaracterístiquessimilarsaladescritaperalsquatregranssectors,quepermeticonèixerambmésprecisióquinesbranquesd’activitattenenméspotencialitatd’arrossegamentcapenrereidesuportcapendavant.Elmajordetallsectoriald’aquestapartatpermetdiferenciar més acuradament les diferències de les estructures productives de lesbranquesd’activitat,quesesuposenlesmateixesperatotesellesdinsd’ungransectoren l’anterior exercici.


Apartirde lamagnituddels vincles capenrere i capendavant,espodenagruparelssectors d’activitat en quatre tipologies en funció dels que presentin, segons que elscorresponentsefectesd’absorcióidedifusióestiguinpersobreopersotadelamitjanaglobalperatotselssectors,seguintlaclassificaciódeRasmussen(1956):

(1) SECTORS CLAU (Sectors amb nivells elevats de suport cap endavant i d’arrossegament cap enrere): Són sectors que adquireixen una gran part

delsseus inputsen l’economiacatalana ique,alhora,ésenellatambéon comercialitzen bona part de la seva producció. Des del punt de vista de l’articulacióinterna,pertant,estractadesectorsenelsqualsunincrement delademandatéunefectedepropagaciómésalt.

(2) SECTORS IMPULSORS (Sectors amb arrossegaments importants cap enrere però amb escassos vincles cap endavant): Es tracta de sectors que requereixen

comprarbonapartdelsseusinputsad’altresperòquelamajorpartdelaseva producciós’orientacapalconsumidorfinal.

(3) SECTORS BASE (Sectors amb poca intensitat d’arrossegament cap enrere però amb forts vincles cap endavant):Estractad’activitatsquedirigeixengran partdelasevaproducciócapaaltressectorsproductius.

(4) SECTORS INDEPENDENTS (Sectors amb baixa intensitat de suport cap endavant i d’arrossegament cap enrere):Ni adquireixen significativament inputsenaltres sectorsproductiusde l’economia catalanani, al seu torn, sónproveïdorsd’altressectorsilasevaproducciós’orientamajoritàriament capalademandafinal,queincloul’exportació.

En el Gràfic 4.1 i en la Taula A4.1 de l’Annex d’aquest capítol hi ha representats elsvalorsdelscoeficientsdeCW,tantperalsvinclescapenrerecomcapendavantperales82branquesd’activitatcontempladesalMIOC-2011.Elsquatrequadrantspermetenidentificarelssectorsd’acordamblaclassificaciódeRasmussenabansesmentada,enfunciódequeelcorresponentcoeficientCWperacadatipusdevincleestiguipersobreo per sota de la mitjana. En concret, al quadrant superior dret estan representades les

branquesquesesituenpersobrede lamitjanacatalana, tantenels seusvinclescapenrerecomcapendavant,ésadir,elssectorsclaussegonselscoeficientsCW.

Font:E

labo

raciópròp

iaapartirdelain

form

aciód’Id

escat.


Comespotobservar,entre les17branquesquepodenserconsideratscomasectorsclaun’hihaunadelsectorprimari,(2)produccióramaderaiserveisagraris,7industrialsi 9 de serveis. Destaca (2) producció ramadera i serveis agraris que té el coeficientd’arrossegamentcapenreremésaltentreelssectorclaupersobrede0,6.Aixòsignificaque cada euro addicional de producció en aquest sector comporta un increment immediat

en la producció de la resta de sectors, com a conseqüència del consums intermedis que

necessiten,persobrede0,6euros.Amésenaquestcas,elsvinclescapendavantsóntambé força importants. En concret, els consums intermedis que fan altres sectors aaquestabrancarepresentenel56%delasevaproducció.Tambécaldestacarelcasdelabranca(15)artsgràfiquesisuportsenregistrats,queéslasegonabrancaindustrialambunefectedesuportcapendavantmésimportant,jaqueelsconsumsintermedisquelifanaltresbranques representenmésdel90%de laproducciód’aquest sector.Tambédestaquen dues branques de serveis amb una intensitat de suport important i unaintensitatd’arrossegamentsignificativa:(42)transportmarítimi(63)activitatsdelloguer.Finalment, de l’observació del quadrant de sectors clau es pot identificar un conjuntd’activitatsquemarquen,apartdelesfinsaraesmentades,unamenade“frontera”ons’ubiquen la resta de sectors clau, i per tant, els quals en una o altra dimensió, cap enrere

o cap endavant, estan entre elsmés rellevants. És el cas de la branca (33) captació,potabilitzacióidistribuciód’aigua(tambéambunefectearrossegamentcapenreremoltmarcat),(41)transportdemercaderiespercarreteraipercanonada,i(58)serveistècnicsd’arquitecturaienginyeriaambuncapacitatdesuportcapendavantforçaimportant.

Elquadrant inferiordretdelGràfic4.1contéelssectorsambunsarrossegamentscapenrerepersobredelamitjana,peròambunsbaixosvinclescapendavant,ésadir,sónsectors impulsors que tiren de la resta de sectors en ser demandants d’inputs, peròlamajor part de seva la producció va destinada a la demanda final i no a consumsintermedis d’altres sectors. En aquest grup de 26 sectors n’hi ha tretze d’industrials i

dotzedeserveis,entreelsqualssobretotdestaquen:(6)indústriescàrnies,(8)fabricaciódebegudes,(28)fabricaciódemoblesi(7)fabricaciódeproducteslactis,ambunsefectesarrossegamentcapenrereelevats.Pertant,deles30branquesdelaindústria,20tenenefectesd’arrossegamentcapenrerepersobredelamitjana,mentrequeenelsserveisnomésen21dels47sectorsesdónaaquestasituació.

Elquadrantsuperioresquerracontéelssectorsquetenenvinclescapenrereinferiorsa lamitjana,peròvinclescapendavantpersobrede lamitjana.Ésadir,aquests sónsectors que no demanden de manera substancial inputs d’altres sectors catalans, però

sónfonamentalsperalaproducciódetercerssectorsqueutilitzenelsseusproductescomainputs,atèsqueunapartsignificativadelasevaproduccióesdedicaasatisferlesnecessitats de consums intermedis de la resta de sectors. En aquest grup la majoria de

sectors(8dels13)sóndeserveis,tressónindustrialsidospertanyenalsectorprimari.Aixòfaquedeltotalde30branquesambefectesdesuportcapendavantpersobredelamitjana,17pertanyinalsectorserveis,10alaindústriai3alsectorprimari.Caldestacar,

sobretot, la branca (64) activitats relacionades amb l’ocupació, amb el coeficientCW

devinclescapendavantforçaaltialmateixtempselcoeficientmésbaixdevinclescapenrere,sis’exceptualabranca(82)activitatsdelesllarsquenotéefectesd’arrossegamentcapenrere.Defet,lesaltresbranquesambfortsvinclescapendavant,coméselcasde(30)reparacióininstal·laciómaquinàriaiequipso(57)activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal,tambéestrobenentreaquellesambunsvinclescapenrerepocrellevants.

Finalment,elquadrantinferioresquerracontéelgrupmésnombrós,amb24sectors,iestàformatperaquellesbranquesquenicompreninputsad’altressectorsdel’economiacatalanademanerasignificativa,nisónproveïdorsrellevantsd’altressectors,jaquelasevaproduccióesdirigeixmajoritàriamentalademandafinal.Entreellshiha18sectorsdeserveisi8sectorsindustrials.Caldestacarelpaperdelssectorseducatiusdequalsevolnivell(70i71),amblesmésbaixescapacitatsd’arrossegamentcapenrerecomdesuportcapendavant.

Coms’haindicatanteriorment,elscoeficientsRGamplienelsefectesdelsvinclesenrelacióalscoeficientsdeCWenelsentitdetenirencompteenelseucàlculqueelsconsums intermedis immediats a conseqüència d’un augment en un euro de la producció

generennousefectessobre laproducciópel fetd’haverdeproduiraquestsconsumsintermedis (efecte difusió), o que els consums intermedis d’altres sectors generarannousconsumsintermedisd’altressectorsi,pertant,afectaranalsvinclescapendavant(efecteabsorció).

EnelGràfic4.2ialaTaulaA4.1espresentaladistribuciódeles82branquessegonselscoeficientsRGpervinclescapenrereicapendavant.Aixòfapossibleclassificarelssectorsen els quatre grups esmentats anteriorment, en funció que els respectius coeficientsestiguinpersobreopersotadelamitjanadelcorresponentcoeficient.Aixímateix,caldestacarqued’acordalamaneraenquèescalculenaquestscoeficients,inclouenentotsdoscasosl’efectedirectedel’eurodeproduccióconsiderada,laqualcosanoesdonavaenelcasdelscoeficientsCW.Pertant,calrestaraquestaunitatpertaldepodervalorarquinésl’efecteindirecteaddicionalrespectedel’immediatquecontemplaelcoeficientCW.

Elssectorsclausónara17,elmateixnombrequeenelcasdelcoeficientCW, entre els

qualsn’hihasetd’industrials,totsellssectorsclautambéenelcasdelscoeficientsCW.

Delarestadesectors,nousóndeserveis,coincidintvuitd’ellscomasectorsclauenlesduesclassificacions,iunésdelsectorprimari,(2)produccióramaderaiserveisagraris,quejaeraclautambéquanesconsideravenelscoeficientsCW.

Entre els sectors clau més rellevants d’acord amb els valors dels dos coeficientsd’arrossegament capenrere ide suport capendavant, caldestacarque (2)produccióramadera i serveis agraris, (15) arts gràfiques i suports enregistrats i (42) transportmarítimrepeteixenperatotsdostipusdecoeficients,enelprimercasperunefecte


difusióforçaimportantmentrequeenelsaltresdoselsefectesabsorciósóneltercerielquartmésimportants.Enelcasdelesbranques(6)indústriescàrniesi(8)fabricaciódebegudes,d’acordambelscoeficientsdeRG sónimpulsors,comenelcasdelscoeficientsCW,comaconseqüènciaquel’efecteabsorcióestàpersotadelamitjana,peròambunefectedifusiómoltimportant.

Font:E

labo

raciópròp

iaapartirdelain

form

aciód’Id

escat.


D’altrabanda,del’observaciódelquadrantsuperioresquerra(sectorsbase),destaquenelsdos sectorsambunefectede suport capendavantmés important: (30) reparaciói instal·laciódemaquinària iequips i (55)activitatsauxiliarsa lamediaciófinancera iassegurances.AquestúltimeraunsectorclausegonselcoeficientCW iésunsectorbasesegonselcoeficientRG.

Aixímateix,unapartsignificativadelesbranquesdeserveismostrenefectesd’absorciórellevants però, al mateix temps, els efectes de difusió no són gaire importants. Enaquest sentit, cal destacar les branques (64) activitats relacionades amb l’ocupació i(66)activitatsdeseguretatiinvestigació.Percontra,lesbranquesindustrialspresentenvinclesd’arrossegamentcapenrereimportantscomparatsambelsvinclescapendavant.Aquestéselcasde(69)indústriescàrnies,(7)fabricacióproducteslactis,(8)fabricacióde begudes, (28) fabricació de mobles i, en certa manera, també de (33) captació,potabilitzacióidistribuciód’aigua,i(34)serveisderesidusisanejament.

Caldestacarquequanescomparal’anàlisiperales82branquesamblarealitzadaperalsquatregransectors,esposaclaramentdemanifestquelamajordesagregaciósectorialpermetunaanàlisimésacuradadecomescomportenlesdiferentsbranquesentermesdelsvinclescapenrereicapendavant.Elcasdelaconstrucció(35)ésmoltaclaridorenaquestsentit,doncsésundelsgranssectorsiunadeles82branques.Quans’analitzenelsgranssectorsapareixiaensegonllocenquantaefectesd’absorció,darreradelsectorprimari,segonselscoeficientsRG,ienprimerllocquanesfeiareferènciaalsefectesdedifusió.Encanvi,ambeldetalldeles82branques,ocupalacinquenaposicióenquantaefectedifusióiestàjustpersotadelamitjanapelquefareferènciaal’efecteabsorció.

D’altrabanda,talicoms’hacomentatanteriorment,l’anàlisidelsmultiplicadorsd’impactepermetestendre l’evidènciaqueaportenels coeficientsdeRasmussenperalsvinclescapenrereenduesdireccions:laconsideraciódelsefectesinduïtscomaconseqüènciadelvalorafegitbrutassociatalanovaproducció,enparticularlesremuneracionsdelsassalariats,ilaquantificaciódelsefectesnonomésentermesdeproducció,sinótambéentermesdevalorafegitbrutiocupació.

Talicoms’havistanteriormentenl’anàlisidelsmultiplicadorsperalsquatregranssectors,ladiferènciaentreelsmultiplicadorstipusI(efectesdirecteiindirecte)itipusII(efectesdirecte,indirecteiinduït)depèndelpesquelaremuneraciódelsassalariatstésobrelaproducció,quevariasubstancialmentsegonsquinsiguielsectorconsiderat.Ésmésaltenelcasdelsectorserveis(31,1%)queenelcasdelsaltressector(9,7%enelsectorprimari,15,6%enlaindústriai1,9%enlaconstrucció).D’altrabanda,lavariabilitatésmoltmésgranperalesbranquesdelsectorserveis(desviacióestàndard0,21iunrangdevariacióqueoscil·laentreel3,9%pera(56)activitatsimmobiliàriesfinsal84,0%corresponenta

(64)activitatsrelacionadesambl’ocupació28),quenoalaindústria(desviacióestàndard0,08iunrangdevariacióqueoscil·laentreel1,5%delabranca(16)coqueriesirefinaciódelpetroliiel39,3%delabranca(30)reparacióiinstal·laciódemaquinàriaiequips).

EnelGràfic4.3 i a la TaulaA4.2de l’Annexd’aquest capítol trobem representadesles82branquesd’activitatdelMIOC-2011enquantalsimpactestipusIitipusIId’uneuro addicional de producció per a cada sector. Com s’ha comentat anteriorment,els impactes tipus I es corresponen amb els coeficients de Rasmussen per alsarrossegaments cap enrere.

Enprimerlloc,caldestacarl’evidentassociaciópositivaentreelsdostipusd’impactesperalaindústria(coeficientdecorrelació0,87)i,encanvi,lagairebéinexistentassociacióenelcasdelsectorserveis(coeficientdecorrelació0,14).AixòésconseqüènciadequeelpesdelVABéspràcticamenthomogenien lesbranques industrials, ambelqual lavariabilitatdelsefectesinduïtsnoésgairegran,mentrequeenelcasdelsserveiselpesdelVABésmésgran,peròalavegadaforçaheterogeni.AixòúltimestradueixenquegranpartdelesbranquesdeserveispresentenimpactestipusIIpersobredelamitjana(elsdosquadrantssuperiorsdelGràfic4.3)i,almateixtemps,hihancasosambimpactesforçabaixos,tantenelcasdelsimpactestipusIcomenelsdetipusII,coméselcasdelesbranques(56)activitatsimmobiliàries,(65)agènciesdeviatgesioperadorsturísticso (51) telecomunicacions. Així mateix, destaca la gran concentració de branques dels

sectorsserveisenelquadrantsuperioresquerra(impactestipusIIaltsiimpactestipusIbaixos),destacantbranquescom(82)activitatsdelesllars,(64)activitatsrelacionadesambl’ocupació,(70i71)educació,(66)activitatsdeseguretatiinvestigació,i(67)serveisperaedificisijardineria.

Peralesbranquesindustrialselpatróésjustelcontrari:lamajoriad’ellestenenimpactestipusIIpersotadelamitjana(elsdosquadrantsinferiors).Caldestacarelcasdelabranca(17)indústriesquímiquesque,ambunimpactetipusI(1,53)persobredelamitjana,téunimpactetipusII(1,82)claramentpersotadelamitjanacomaconseqüènciadelpocpes que la remuneració dels assalariats en la producció d’aquesta branca (10,57%). Així

mateix,branquesindustrialscom(16)coqueriesirefinaciódepetroli,(31)produccióidistribuciód’energiaelèctricai(32)produccióidistribuciódegasfigurenentrelesquetenenimpactesmésbaixosdetotsdostipus.

Enquanta lesbranquesquepresentenvalorselevatspera totsdostipusd’impactes(quadrantsuperiordreta),calesmentarquetoteslesquetenencoeficientsdeRasmussencapenrere(impactestipusI)altspresentenimpactestipusIIpersobredelamitjanai,enalgunscasos,entreelsmésalts.Aquestéselcasdelabranca(6)indústriescàrnies,quepresentaelsvalorsmàximsperalsdostipusd’impactes(2,23i2,64,respectivament).És

28Caldestacarquelabrancad’activitatsdelesllarstéunpesdelaremuneraciódelsassalariatsdel100%i,d’altrabanda,activitatsimmobiliàriestéuncertelementd’artificialitatdoncss’hiinclouenelslloguersimputatsperalshabitatgesenpropietat.


adir,silaproducciód’aquestabrancaaugmentésuneuro,laproducciódetotelsistemaaugmentariaen2,23eurossinotenimencompteelsefectesinduïtsien2,64eurossielscomptabilitzem.Enaquestgruptambédestaquenbranquesindustrialscom(7)fabricacióproductes lactis, (8) fabricació de begudes, (28) fabricació demobles, (33) captació,potabilitzacióidistribuciód’aigua,o(34)serveisdegestióderesidusisanejament;unabrancadelsserveis,(50)ràdioitelevisió,i(35)construcció.

Font:E

labo

raciópròp

iaapartirdelain

form

aciód’Id

escat.

Nota:Lesbranq

uesd

’acti

vitata

mbun

asterisc

tene

nim

pactestipu

sIso

brelaprodu

cciósu

perio

rsa2,0.


Aixímateix,hihaungrupsignificatiudebranquesdelsserveisquepassenaformarpartdelgrupcapdavanterenquantals impactestipus II,comaconseqüènciadelsefectesinduïts,malgratqueelsimpactesdirecteiindirecte(tipusI),totiestantpersobredelamitjana,noerendelsméselevats.Elcasméssignificatiués(62)activitatsveterinàriesambun impactetipus II (2,62) gairebé igual queel d’indústries càrnies, i un impactetipusI(1,53)justpersobredel’impactemig(1,50),comaconseqüènciad’unpesdelaremuneraciódelsassalariatsenlaproduccióelevat(57,2%).

Altresbranquesadestacarenaquestgrupsón(79)activitatsassociatives,(76)activitatsdecreació,artístiques,espectacles,bibliotequesimuseus,(68)activitatsadministratives,oficinaiauxiliarsi(39)transportperferrocarril.Aixímateix,caldestacarlabranca(80)reparació d’ordinadors, efectes personals i domèstics, que,malgrat tenir un impactetipusIpersotadelamitjana(1,49),téunimpactetipusII(2,41)forçaelevat.

El panorama dels impactes generats per un euro addicional de producció per a les

diferentsbranquescanviasubstancialmentquanaquests impactesesquantifiquenentermesdeVAB,demanera genèricaproducciómenys consums intermedis, queés elconcepteanàleganivelldesectorodebrancad’activitatalconceptedePIBperalnivellagregatdetotal’economia.AquestpanoramaéselquequedarecollitenelGràfic4.4iala Taula A4.2 de l’Annex d’aquest capítol.

Entermesgenerals,s’observaunaclaradistincióentrelesbranquesdelsectordeserveis,ambimpactestipusIsobreelVABpersobredelamitjanaenlagranmajoriadecasos,i lesbranques industrials,amb impactestipus I sobreelVAB,engeneral,persotadelamitjanaambalgunespoquesexcepcions.AixòésconseqüènciadelmajorpesqueelVABtésobrelaproduccióenelsserveis(59,9%)comparatambelquetéalaindústria(27,0%), tal i com s’ha comentat anteriorment i queda recollit a la Taula 3.1.

Font:E

labo

raciópròp

iaapartirdelain

form

aciód’Id

escat.

Nota:Lesbranq

uesd

’acti

vitata

mbun

asterisc

tene

nim

pactestipu

sIso

brelaprodu

cciósu

perio

rsa2,0.


Caldestacarque lesbranquesd’activitat industrialsambun impactesobre laproduccióelevatesmantenenambimpactessobreelVABalvoltantdelamitjana,ambalgunesexcepcionsenelsdossentits.Així, labranca (7) fabricaciódeproductes lactis téun impactesobreelVAB reduït (0,53)comparatamblamitjana(0,71),mentrequebranquesdelaindústriacom(33)captació,potabilitzacióidistribuciód’aiguai(34)serveisdegestióderesidusisanejamenttenenunimpactesobreelVABper sobre de la mitjana

29.Aquestesduesbranques juntamentamb(30)reparació i instal·laciódemaquinàriaiequipsi(5)indústriesextractivessónlesúniquesquetenenimpactessobreelVABpersobredelamitjana.Enparticular,enelcasdelaindústriaesdetectaunarelaciópositiva,encaraqueno molt marcada, entre els impactes sobre la producció i els impactes sobre el VAB.

Percontra,enelcasdelsserveisaquestarelacióentreelsdostipusd’impactesésmarcadamentnegativaambalguncasatípiccompotserlabranca(65)agènciesdeviatgesioperadorsturísticsambunimpactesobrelaproducció(1,20)entreelsmésbaixos,iunimpactesobreelVAB(0.47)que és el segon més baix del sector serveis desprès del corresponent a (43) transport aeri(0,43).Lesbranques(82)activitatsdelesllars,(70)educacióexclosalasuperiori(64)activitatsrelacionadesambl’ocupaciósónlesquetenenunimpactesobreelVABméselevat(1,00;0,97i0,95,respectivament)ialmateixtempssónlesquetenenunimpactesobrelaproducciómésbaix,juntamentamb(66)activitatsdeseguretatiinvestigació.

Comaúltimaspecte adestacar en relació alGràfic4.4, cal esmentarqueduesde lesquatrebranques del sector primari tenen impactes sobre el VAB entre elsmés alts. És el cas de (3)silviculturaiexplotacióforestali(1)produccióagrícola.Mentrequelesaltresdues,(2)produccióramaderaiserveisagraris i(4)pescaiaqüicultura,tenenimpactessobreelVABpersotadelamitjanaienelcasdelsimpactessobrelaproducciópersobredelamitjana,enparticular,laúltimade les esmentades.

ElpanoramadibuixatenelGràfic4.4sobrelarelacióentreelsimpactessobreelVABisobrelaproduccióestraslladaencertamaneraalGràfic4.5 ia laTaulaA4.2,onespresentalarelacióentre els impactes sobre l’ocupació (llocs de treball a temps complet) i sobre la producció, encara

queambcertsmatisos.Aqueststenenaveureambelfetquelesremuneracionsdelsassalariatsno són homogènies entre les diferents branques i això fa que no hi hagi aquesta mena de“proporcionalitat”entreelfactordecorrecció,elVABpereurodeproducció,quepermetpassardel’impactesobrelaproduccióal’impactesobreelVAB,ielnúmerod’ocupatspermiliód’eurosdeproducció,queéselfactorquepermetpassaral’impactesobrel’ocupació30

.

Enqualsevolcas,segueixdestacantquelesbranquesindustrialstenenenlamajoriadelscasosunimpactesobrel’ocupaciópersotadelamitjanaambduesexcepcionsenelmarge:(28)fabricaciódemobles i(13) indústriadelafustaisuro,excloentmobles, icistelleria,a lesques’hipodriaafegir(30)reparacióiinstal·laciódemaquinàriaiequipsqueestàjustpersotadelamitjana.

29Aquestéselcastambédelesbranques(35)construcciói(50)ràdioitelevisió.30Calafegirquetambéhijugaunpaperenaquesta“noproporcionalitat”elfetqueelpesdelesremuneracionsdelsassalariatssobreelVABnoéshomogenientrebranquesd’activitat.

Enquantalsimpactessobrel’ocupació,destaquensisbranquesperl’elevatvalordelsmateixos,peraquestordre,(82)activitatsdelesllars,(3)silviculturaiexplotacióforestal,(67)serveisperaedificisijardineria,(75)activitatsdeserveissocials,(64)activitatsrelacionadesambl’ocupaciói(1) producció agrícola.

D’altrabanda,tambécalesmentarquesónpoqueslesbranquesd’activitatquetenenimpactessobre la producció i sobre l’ocupació per sobre de la mitjana (quadrant superior dret). Entre elles

destaquentresdelsectorserveisambun impactesobre l’ocupacióentreelsméselevats: (62)activitatsveterinàries,(68)activitatsadministratives,oficinaiauxiliarsi(79)activitatsassociatives,itambéduesdelaindústria,ambunimpactesobrelaproduccióalt:(28)fabricaciódemoblesi(13)indústriadelafustaielsuro,excloentmobles;icistelleria.

Finalment, cal destacar que branques com (16) coqueries i refinació de petroli, (51)telecomunicacions, (56)activitats immobiliàries i (65)agènciesdeviatges ioperadors turísticstenenimpactesentreelsmésbaixostantperalaproducciócomperal’ocupació.



L’anàlisisobrelaintensitatilacapacitatd’arrossegamentidesuportdelesbranquesd’activitatdelMIOC-2011s’hafetd’acordamblesmetodologieshabitualsenlaliteraturaeconòmica,senseunpronunciamentexplícitsobrelasevamajoromenoradequacióatesoselsobjectiusd’aquestestudi,d’acordfinsacertpuntambelprincipidecoherènciaicomparabilitatdelCodideBonesPràctiquesde lesEstadístiquesEuropees(CBPEE) (Eurostat,2011).Ésadir,garantintlaconsistènciainternadelainformacióifacilitantlasevacomparacióambd’altresàmbitsgeogràficsieneltemps.

Arabé,coms’hacomentatalllargdelapresentaciódelsresultatsenelsapartatsanteriors,alguns mètodes es poden interpretar com a aplicacions concretes d’altres o tenen un àmbit

dedefiniciólimitato,enalgunscasos,excessiuperalqueespreténanalitzar,quenoésaltracosaquelaquantificaciódelaintensitatdelsvinclescapenrereielsvinclescapendavantdelesbranquesd’activitateconòmiquescatalanes.

Enaquestsentit,enl’anàlisidesíntesiqueesdesenvolupaenaquestapartats’harestringitelnombred’indicadorsaconsideraris’hanredefinitalgunsd’ells,totrespectantlatransparènciametodològica,encertamanerad’acordambelprincipid’accessibilitaticlaredatdelCBPEE,tenint en compte les següents consideracions:

—Nos’hantingutencompteelscoeficientsCW, atès que tenen un abast limitat

en lasevadefinicióenquantacaptarelsvinclesd’arrossegament idesuport, doncs només consideren l’efecte d’un increment en la producció d’un sector i enl’activitatproductivadelsaltressectorsquefacilitenelsconsumsintermedis al sector i,peròsenseestendreelprocésconsiderantels consums intermedis derivats. D’altra banda, l’evidència empírica disponible en els anteriors subapartatsmostraqueelquecaptenelscoeficientsdeCWtambécaptenels coeficientsdeRG.Així,lacorrelacióentreelvalorsd’aquestscoeficientsiperales 82branquesd’activitatés0,99peralvinclescapenrereitambéperalsvincles capendavant31

.

—Talicoms’hacomentatanteriorment,iespotcomprovarcomparantlestaules A4.1 i A4.2, els coeficients RG per als vincles cap enrere coincideixen amb elsimpactessobrelaproducciótipusI,pelqualespodenobviar,encaraquees mantéelcoeficientRGperalsvinclescapendavant.

—LadistincióentreelsimpactestipusIitipusII,jasiguisobreproducció,VABo ocupació, es deu a la consideració (tipus II) o no (tipus I) de l’efecte sobre l’activitat econòmica generat per l’increment de la partida de remuneracions a conseqüència de l’impacte directe i indirecte (efecte induït). Com s’ha

31Elsmateixosvalorss’obtenensiutilitzemelcoeficientdecorrelacióderangsdeSpearman,basatenelsrànquingsdelesbranquesd’activitatsegonscadaindicador.


Nota:Lesbranquesd’activitatam

bunasterisctenenimpactestipusIsobrelaproducciósuperiorsa2,0.


Taula 4.7: Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament i de suport comentat,algunsautorsconsiderenaquestsdostipusd’impactecomunmínim (tipusI)iunmàxim(tipusII)queacotenelvalordelverdaderimpacte.Aquesta raó,juntamentamblaconsideracióqueelsefectesinduïts,quecaracteritzenels impactestipusII,estangeneratsnopernovaproducciódemaneradirecteo indirecte,sinóatravésdelconsumconseqüènciadelesnovesremuneracions, quenosempreesdestinenenlasevatotalitataconsum,faquel’anàlisid’impactes escentriexclusivamentenelsdetipusI.

—Finalment,al’horadequantificarelsvinclescapenrereocapendavant,coma manera de mesurar les interrelacions entre sectors, sembla oportú no comptabilitzarl’efectedirectepropienelmateixsector.Enaltresparaules, sembla adient centrar l’atenció en els impactes indirectes, i no en el total

d’impactestipusI.Aixòsuposaunareduccióhomogèniad’unaunitatenelcas delsimpactestipusIsobrelaproducció,senseafectarl’ordenaciódelesbranques, peròsuposacanvisdiferentssegonslabrancad’activitatpelquefareferència als impactes sobre el VAB i la producció. A la Taula A4.3 de l’Annex d’aquest

capítolespresentenelsvalorsdelsimpactessobreelVABil’ocupacióredefinits d’acord amb aquestes consideracions.

En laTaula4.7espresenten lesvintbranquesd’activitatambelsvalorsmésaltsdelsindicadorsrelatiusalaintensitatdelvincles,ésadirsensetenirencomptelagrandàriadelsector,quefinalments’hanescollit.Elstresprimersindicadors(impactetotalsobrelaproducció(P),impacteindirectesobreelVABiimpacteindirectesobrel’ocupació(LT))fanreferènciaalaintensitatd’arrossegament,mentrequeelquartindicador(elcoeficientRGperalsvinclescapendavant) fareferènciaa la intensitatdesuport.La informaciócompletaperatotsels indicadorsconsiderats iperatotes lesbranquesd’activitatespresenta a les Taules A4.4 i A4.5 de l’Annex d’aquest capítol.

ImpactessobreproduccióTipusI ImpactessobreVABTipusI


1 Indústriescàrnies 6 0,71 Fabricació begudes 8 0,48

2 Fabricació begudes 8 0,48 Indústriescàrnies 6 0,71

3 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30 Ràdioitelevisió 50 0,20

4 Fabricacióproducteslactis 7 0,14 Fabricació mobles 28 0,33

5 Construcció 35 7,16 Construcció 35 7,16

6 Fabricació mobles 28 0,33 Captació,potabilitzacióidistribució aigua

33 0,47


33 0,47 Produccióramaderaiserveisagraris

2 0,30

8 Serveisgestióresidusisanejament 34 0,77 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors

42 0,04

9 Ràdioitelevisió 50 0,20 Serveisgestióresidusisanejament

34 0,77


13 0,22 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i

museus

76 0,41


nometàl·lics20 0,67 Indústriafustaisuro,exc.

mobles;cistelleria13 0,22


42 0,04 Activitatsdelloguer 63 0,56

13 Edició 48 0,56 Assegurancesifonspensions,exc. SS obligatòria

54 0,94

14 Indústriestèxtils 10 0,49 Cinemaivídeo;enregistrament de so

49 0,28


76 0,41 Activitatsassociatives 79 0,34

16 Fabricació maquinària i equips ncaa 25 1,18 Edició 48 0,56


22 1,44 Activitatsveterinàries 62 0,06

18 Fabricació altres productes

alimentaris i tabac

9 1,28 Fabricacióproducteslactis 7 0,14

19 Cinemaivídeo;enregistramentde so

49 0,28 Transportperferrocarril 39 0,14

20 Indústriacuiricalçat 12 0,10 Fabricació altres productes

mineralsnometàl·lics20 0,67


Taula 4.7 (cont.): Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament i de suport


ImpactessobreocupacióTipusI Rasmussen-Ghosh(vinclescapendavant)


1 Silviculturaiexplotacióforestal 3 0,03 Reparacióiinstal·laciómaquinària i equips

30 0,40

2 Fabricació begudes 8 0,48 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances

55 0,26

3 Indústriescàrnies 6 0,71 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors

42 0,04

4 Fabricació mobles 28 0,33 Artsgràfiquesisuportsenregistrats

15 0,49

5 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30 Publicitatiestudisdemercat 60 0,69


13 0,22 Activitatsdelloguer 63 0,56

7 Construcció 35 7,16 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal

57 2,38


42 0,04 Activitatsrelacionadesambl'ocupació

64 0,45

9 Serveisgestióresidusisanejament 34 0,77 Produccióramaderaiserveisagraris

2 0,30


76 0,41 Produccióidistribucióenergiaelèctrica

31 1,40

11 Transportperferrocarril 39 0,14 Activitatsdeseguretatiinvestigació

66 0,29

12 Activitatsveterinàries 62 0,06 Altresactivitatsprofessionalsi tècniques

61 0,50

13 Activitatsassociatives 79 0,34 Activitatspostalsidecorreus 45 0,30

14 Fabricacióproducteslactis 7 0,14 Silviculturaiexplotacióforestal

3 0,03


33 0,47 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria

58 1,19


alimentaris i tabac

9 1,28 Transport mercaderies per

carretera i per canonada

41 1,08

17 Altresactivitatseducacióiauxiliars 72 0,59 Serveisperaedificisidejardineria

67 1,02

18 Assegurancesifonspensions,exc.SS obligatòria

54 0,94 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions

53 2,96

19 Activitatsdeserveissocials 75 0,94 Produccióagrícola 1 0,55


68 0,96 Produccióidistribuciódegas 32 0,24

Pel que fa referència als efectes d’arrossegament deu branques d’activitat apareixenentre lesvintprimeresdecadascundels indicadors considerats: set corresponena laindústria d’un total de 30 branques industrials: (6) indústries càrnies, (8) fabricacióbegudes,(7)fabricacióproductes lactis,(28)fabricaciódemobles,(13) indústriafustai suro, (33) captació, potabilització i distribució d’aigua i (34) serveis gestió residus isanejament; i només una agricultura, (2) producció ramadera i serveis agraris; una aserveis, (42) transportmarítim,més (35) construcció.Aquestapresència repetidadebranques d’activitat es corrobora pels elevats coeficients de correlació de rangs deSpearmanentreaqueststresindicadorsrecollitsalaTaula4.8.Totsellssónsignificatiusi força elevats (0,91; 0,79 i 0,88). Cal destacar també dues branques, una industrial,(9) fabricació d‘altres productes alimentaris i tabac, i l’altra de serveis, (49) cinema ivídeo,queapareixenentrelesvintprimeresendosdelstresindicadors.Aixímateix,calesmentar que en tots tres casos, i malgrat la presència de la construcció que representa

el7,16%delVABtotal,elVABassociatalsvintprimerssectorsperatotstresindicadorsnoarribaal20%deltotal(17,1%enelcasdel’impactesobrelaproducció;14,8%eneldel VAB i 16,3% en el de l’ocupació), per sota del 24,4% que suposaria una distribució

uniformedelVABentreles82branquesd’activitat.

Taula 4.8: Coeficients de correlació de rangs de Spearman per als indicadors escollits

P VAB LT RG

P 1,00

VAB 0,91 1,00

LT 0,79 0,88 1,00

RG 0,15 0,18 0,12 1,00


Siensfixemen laquantificaciódelsvinclescapendavant,mitjançantelcoeficient ,elpanoramadebranquesd’activitat entre les vintprimeres canvia totalmenten relacióa la intensitat d’arrossegament.De les 10branquesd’activitat presents entre les vintprimeresperalstresindicadorsd’arrossegamentnomés,(2)produccióramaderaiserveisagraris,ilabranca(42)transportmarítim,repeteixenpresènciaentrelesvintprimeresdel’indicadordesuport(vinclescapendavant),mentrequenilaconstrucciónicapdelesbranquesindustrialsrellevantsenquantaarrossegamentapareixenentrelesrellevantscomabranquesdesuport.Aquestpanoramatotalmentdiferententreunialtretipusd’efecteescorroborasiconstatemcomlacorrelacióentreelsindicadorsdelsdostipusdevinclesésmoltbaixainosignificamentdiferentdeceroentotselscasoscomquedarecollitalaúltimafiladelaTaula4.8.D’altrabanda,elpesdelesbranquesqueestan


Annex capítol 4

Taula A4.1: Coeficients de Chenery-Watanabe i de Rasmussen-Ghosh 2011

alcapdavantdelrànquingenquantalaintensitatdelsvinclescapendavantambproufeinessuperael15%,enfrontl’hipotètic24,4%encasdedistribucióuniformeesmentatanteriorment.

Coms’hacomentat, tretzede lesbranquesentre lesvintprimeresenquantavinclescapendavantpertanyenalsserveis,encaraquelaprimeradelrànquingésunabrancaindustrial, (30) reparació i instal·lació de maquinària i equips, amb una altra brancaindustrialenquartlloc,(15)artsgràfiquesisuportsenregistrats.Entrelesbranquesdelsectorserveisdestaquen(55)activitatsauxiliarsdemediaciófinanceraiasseguraments,(42)transportmarítim,(60)publicitatiestudisdemercati,pelseupessobreelVABtotal(2,38%),(57)activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal.

Perúltim,ienlíniaambelsresultatsobtingutsal’anàlisidesíntesidelcapítolanterior,les branques més presents en els indicadors d’arrossegament tenen una vinculacióestretaambalgunsdelsàmbitssectorialslídersenelRIS3CAT.Destaquenlesvinculadesa “Alimentació”: (6) indústries càrnies, (7) fabricació productes lactis, (8) fabricacióbegudesi(9)fabricacióaltresproductesalimentarisitabac;a“Energiairecursos”:(33)captació potabilització i distribució aigua i (34) serveis gestió residus i sanejament; a“Indústries basades en el disseny”: (28) fabricació mobles; i a “Indústries culturals ibasadesenl’experiència”:(49)cinemaivídeo.Encanvi,aparentmentaquestavinculacióambelsàmbitssectorialslídersésmenysacusadaenelcasdelesbranquesdestacadesen l’indicador de vincles cap endavant. En qualsevol cas, cal destacar dues branquesrelacionadesamb“Energiairecursos”:(32)producciódistribuciódegasi(33)captaciópotabilització i distribució aigua; dues amb “Alimentació”: (1) producció agrícola i (2)produccióramaderaiserveisagraris;unaamb“Indústriesbasadeseneldisseny”:(15)artsgràfiquesisuportsenregistrats;iuna,finsacertpunt,amb“Indústriesrelacionadesamblamobilitatsostenible”:(41)transportmercaderiespercarreteraipercanonada.

Sector Chenery-Watanabe Rasmussen-Ghosh

Arrossegament Suport Arrossegament Suport Tipus de

sector

1 Produccióagrícola 0,26 0,62 1,41 1,97 Base

2 Produccióramaderaiserveisagraris 0,62 0,89 1,99 2,35 Clau

3 Silviculturaiexplotacióforestal 0,33 0,72 1,49 2,22 Base

4 Pescaiaqüicultura 0,38 0,40 1,56 1,47 Impulsor

5 Indústriesextractives 0,37 0,59 1,55 1,97 Clau

6 Indústriescàrnies 0,63 0,38 2,23 1,53 Impulsor

7 Fabricacióproducteslactis 0,49 0,28 1,87 1,36 Impulsor

8 Fabricació begudes 0,62 0,33 2,02 1,42 Impulsor


alimentaris i tabac

0,40 0,30 1,63 1,50 Impulsor

10 Indústriestèxtils 0,43 0,23 1,66 1,28 Impulsor

11 Confecciópecesdevestir 0,33 0,04 1,50 1,05 Impulsor

12 Indústriacuiricalçat 0,41 0,12 1,62 1,14 Impulsor


0,44 0,33 1,68 1,44 Impulsor

14 Indústriespaper 0,39 0,44 1,60 1,75 Clau

15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 0,40 0,98 1,62 2,82 Clau

16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 0,18 0,20 1,27 1,31 Independent

17 Indústriesquímiques 0,35 0,24 1,53 1,33 Impulsor

18 Fabricacióproductesfarmacèutics 0,30 0,06 1,44 1,06 Independent


0,28 0,29 1,42 1,41 Independent


nometàl·lics0,44 0,48 1,67 1,78 Clau

21 Metal·lúrgia 0,36 0,57 1,57 1,82 Clau


0,42 0,34 1,63 1,47 Impulsor


0,23 0,05 1,33 1,07 Independent

24 Fabricació materials i equips

elèctrics

0,30 0,24 1,45 1,34 Independent


classificatsanteriorment0,42 0,16 1,64 1,23 Impulsor


0,28 0,11 1,42 1,13 Independent


transport

0,32 0,10 1,47 1,13 Independent


Taula A4.1 (cont.): Coeficients de Chenery-Watanabe i de Rasmussen-Ghosh 2011


Arrossegament Suport Arrossegament Suport Tipus de

sector

28 Fabricació mobles 0,51 0,10 1,79 1,13 Impulsor

29 Indústriesmanufactureresdiverses 0,36 0,09 1,54 1,10 Impulsor

30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriai equips

0,30 1,36 1,46 3,21 Base


0,23 0,82 1,34 2,33 Base

32 Produccióidistribuciógas 0,24 0,60 1,37 1,89 Base


0,48 0,52 1,77 1,82 Clau

34 Serveisgestióresidusisanejament 0,46 0,45 1,76 1,79 Clau

35 Construcció 0,49 0,37 1,81 1,60 Impulsor


0,28 0,27 1,39 1,43 Independent


0,38 0,34 1,55 1,50 Impulsor


0,29 0,11 1,41 1,16 Independent

39 Transportperferrocarril 0,40 0,15 1,60 1,23 Impulsor


0,30 0,27 1,44 1,39 Independent

41 Transport mercaderies per carretera

i per canonada

0,38 0,72 1,57 2,10 Clau


0,47 1,18 1,67 2,83 Clau

43 Transport aeri 0,41 0,10 1,61 1,16 Impulsor


0,38 0,54 1,59 1,93 Clau

45 Activitatspostalsidecorreus 0,20 0,77 1,29 2,25 Base

46 Serveisd'allotjament 0,33 0,46 1,48 1,73 Base

47 Serveisdemenjaribegudes 0,34 0,06 1,56 1,08 Impulsor

48 Edició 0,43 0,19 1,66 1,27 Impulsor


0,41 0,26 1,63 1,36 Impulsor

50 Ràdioitelevisió 0,50 0,25 1,74 1,54 Impulsor

51 Telecomunicacions 0,15 0,26 1,21 1,39 Independent


0,26 0,25 1,37 1,37 Independent


0,20 0,64 1,28 2,05 Base


0,39 0,47 1,56 1,76 ClauFont:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.


0,34 1,15 1,48 3,18 Base

56 Activitatsimmobiliàries 0,16 0,36 1,24 1,54 Independent


0,29 0,90 1,40 2,46 Base


0,35 0,67 1,52 2,13 Clau

59 Recercaidesenvolupament 0,31 0,39 1,43 1,47 Independent

60 Publicitatiestudisdemercat 0,33 1,08 1,52 2,70 Clau


0,27 0,82 1,39 2,28 Base

62 Activitatsveterinàries 0,36 0,32 1,53 1,69 Clau

63 Activitatsdelloguer 0,40 1,03 1,59 2,66 Clau

64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació

0,06 0,98 1,09 2,41 Base


0,14 0,07 1,20 1,10 Independent

66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 0,09 0,84 1,14 2,31 Base

67 Serveisperaedificisidejardineria 0,17 0,85 1,24 2,09 Base


0,34 0,43 1,52 1,63 Clau


0,25 0,01 1,36 1,02 Independent

70 Educació, exc. superior 0,12 0,00 1,17 1,00 Independent

71 Educació superior 0,15 0,02 1,21 1,02 Independent

72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 0,28 0,38 1,41 1,48 Independent

73 Activitatshospitalàries 0,24 0,00 1,33 1,00 Independent

74 Activitatsmèdiquesiodontològiques

0,21 0,16 1,28 1,18 Independent

75 Activitatsdeserveissocials 0,23 0,07 1,32 1,07 Independent


0,42 0,21 1,65 1,27 Impulsor

77 Jocs atzar i apostes 0,34 0,00 1,48 1,00 Independent


0,32 0,21 1,48 1,27 Independent

79 Activitatsassociatives 0,37 0,19 1,54 1,29 Impulsor


0,34 0,30 1,49 1,36 Independent

81 Altresactivitatsdeserveispersonals 0,21 0,09 1,29 1,12 Independent

82 Activitatsdelesllars 0,00 0,00 1,00 1,00 Independent

TOTAL 0,34 0,40 1,50 1,62


Taula A4.2: Impactes sobre producció, valor afegit i ocupació 2011

Sector Producció Valorafegit Llocs de treball

TipusI TipusII TipusI TipusII TipusI TipusII

1 Produccióagrícola 1,41 1,75 0,91 1,11 32,16 35,31

2 Produccióramaderaiserveisagraris 1,99 2,34 0,58 0,78 12,12 15,39

3 Silviculturaiexplotacióforestal 1,49 2,07 0,93 1,27 44,20 49,51

4 Pescaiaqüicultura 1,56 2,03 0,67 0,94 15,37 19,65

5 Indústriesextractives 1,55 2,06 0,80 1,10 8,53 13,25

6 Indústriescàrnies 2,23 2,64 0,53 0,77 11,22 15,02

7 Fabricacióproducteslactis 1,87 2,23 0,53 0,73 8,05 11,35

8 Fabricació begudes 2,02 2,50 0,65 0,93 10,45 14,87


alimentaris i tabac

1,63 2,01 0,48 0,70 8,91 12,36

10 Indústriestèxtils 1,66 2,20 0,58 0,89 11,86 16,83

11 Confecciópecesdevestir 1,50 1,91 0,58 0,82 10,36 14,10

12 Indústriacuiricalçat 1,62 2,12 0,56 0,85 10,15 14,73


1,68 2,28 0,65 1,00 15,45 20,97

14 Indústriespaper 1,60 1,96 0,50 0,70 6,18 9,47

15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 1,62 2,26 0,66 1,03 13,14 18,96

16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 1,27 1,35 0,14 0,19 1,10 1,80

17 Indústriesquímiques 1,53 1,82 0,38 0,55 4,58 7,25

18 Fabricacióproductesfarmacèutics 1,44 1,86 0,56 0,80 6,06 9,89


1,42 1,81 0,43 0,66 7,01 10,59


nometàl·lics1,67 2,26 0,66 0,99 10,69 16,03

21 Metal·lúrgia 1,57 1,91 0,38 0,58 5,76 8,85


1,63 2,25 0,63 0,99 11,68 17,37


1,33 1,85 0,55 0,85 9,01 13,77


elèctrics

1,45 1,92 0,46 0,73 7,28 11,55


classificatsanteriorment1,64 2,22 0,61 0,95 10,30 15,66


1,42 1,74 0,35 0,54 5,44 8,45


transport

1,47 2,00 0,47 0,77 9,78 14,58

28 Fabricació mobles 1,79 2,42 0,68 1,04 15,16 20,95

29 Indústriesmanufactureresdiverses 1,54 2,12 0,66 1,00 12,77 18,05


1,46 2,21 0,77 1,21 13,92 20,81


1,34 1,52 0,68 0,79 2,44 4,15

32 Produccióidistribuciógas 1,37 1,54 0,29 0,38 2,53 4,07


1,77 2,27 0,82 1,11 9,25 13,86

34 Serveisgestióresidusisanejament 1,76 2,41 0,79 1,16 12,76 18,71

35 Construcció 1,81 2,37 0,74 1,07 11,75 16,91


1,39 1,92 0,80 1,10 11,43 16,29


1,55 2,13 0,77 1,11 11,12 16,41


1,41 2,05 0,86 1,23 19,92 25,78

39 Transportperferrocarril 1,60 2,37 0,79 1,23 13,15 20,23


1,44 2,28 0,80 1,28 17,88 25,58


i per canonada

1,57 2,06 0,56 0,85 13,32 17,84


1,67 2,21 0,77 1,08 11,06 15,99

43 Transport aeri 1,61 2,09 0,43 0,71 5,92 10,39


1,59 1,98 0,71 0,94 7,25 10,92

45 Activitatspostalsidecorreus 1,29 2,26 0,80 1,36 24,02 32,92

46 Serveisd'allotjament 1,48 2,10 0,81 1,17 14,22 19,95

47 Serveisdemenjaribegudes 1,56 2,02 0,81 1,08 14,46 18,72

48 Edició 1,66 2,25 0,65 0,99 9,53 14,93


1,63 2,23 0,72 1,06 9,62 15,13

50 Ràdioitelevisió 1,74 2,46 0,78 1,19 9,69 16,24

51 Telecomunicacions 1,21 1,67 0,68 0,94 4,27 8,49


1,37 2,19 0,79 1,26 13,94 21,45


1,28 1,91 0,86 1,23 7,12 12,96


1,56 1,98 0,77 1,02 8,61 12,48


1,48 1,92 0,76 1,01 16,38 20,36

56 Activitatsimmobiliàries 1,24 1,39 0,92 1,01 3,10 4,49


1,40 2,07 0,89 1,28 15,34 21,45


1,52 2,20 0,75 1,15 14,01 20,24

59 Recercaidesenvolupament 1,43 1,93 0,82 1,11 8,86 13,42


Taula A4.2 (cont.): Impactes sobre producció, valor afegit i ocupació 2011


60 Publicitatiestudisdemercat 1,52 2,12 0,64 0,98 12,07 17,60


1,39 2,02 0,86 1,22 17,63 23,41

62 Activitatsveterinàries 1,53 2,62 0,84 1,47 22,75 32,76

63 Activitatsdelloguer 1,59 2,01 0,78 1,03 8,70 12,55


1,09 2,37 0,97 1,72 32,79 44,62


1,20 1,68 0,47 0,75 9,78 14,18

66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 1,14 2,26 0,90 1,55 24,73 35,02

67 Serveisperaedificisidejardineria 1,24 2,40 0,92 1,59 35,20 45,87


1,52 2,38 0,85 1,35 21,40 29,30


1,36 2,33 0,87 1,44 17,63 26,58

70 Educació, exc. superior 1,17 2,34 0,95 1,63 17,82 28,57

71 Educació superior 1,21 2,32 0,92 1,56 15,35 25,55

72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 1,41 2,32 0,90 1,43 25,55 33,92

73 Activitatshospitalàries 1,33 2,30 0,79 1,36 15,04 23,98


1,28 2,03 0,89 1,32 15,09 21,93

75 Activitatsdeserveissocials 1,32 2,39 0,89 1,51 34,06 43,89


1,65 2,50 0,80 1,30 15,53 23,37

77 Jocs atzar i apostes 1,48 1,86 0,82 1,05 7,02 10,57


1,48 2,21 0,84 1,26 12,91 19,62

79 Activitatsassociatives 1,54 2,49 0,82 1,37 18,64 27,40


1,49 2,41 0,80 1,34 25,44 33,90

81 Altresactivitatsdeserveispersonals 1,29 1,72 0,90 1,15 24,11 28,11

82 Activitatsdelesllars 1,00 2,49 1,00 1,86 80,09 93,78

Taula A4.3: Impactes indirectes sobre valor afegit i ocupació 2011

Sector Valorafegit Llocs de treball

1 Produccióagrícola 0,19 3,78

2 Produccióramaderaiserveisagraris 0,36 6,83

3 Silviculturaiexplotacióforestal 0,28 9,80

4 Pescaiaqüicultura 0,25 3,70

5 Indústriesextractives 0,26 3,89

6 Indústriescàrnies 0,38 7,43

7 Fabricacióproducteslactis 0,29 5,44

8 Fabricació begudes 0,43 8,27

9 Fabricació altres productes alimentaris i tabac 0,26 5,12

10 Indústriestèxtils 0,29 4,69

11 Confecciópecesdevestir 0,23 3,88

12 Indústriacuiricalçat 0,27 4,36

13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria 0,32 6,61

14 Indústriespaper 0,24 3,28

15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 0,26 4,13

16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 0,07 0,87

17 Indústriesquímiques 0,18 2,52

18 Fabricacióproductesfarmacèutics 0,20 3,15

19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 0,17 2,40

20 Fabricacióaltresproductesmineralsnometàl·lics 0,29 4,53

21 Metal·lúrgia 0,22 3,47

22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària 0,27 4,04

23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 0,16 2,66

24 Fabricació materials i equips elèctrics 0,17 2,62


0,26 4,14

26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs 0,16 2,49

27 Fabricació altres materials de transport 0,21 4,13

28 Fabricació mobles 0,37 6,88

29 Indústriesmanufactureresdiverses 0,26 4,43

30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips 0,22 3,34

31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 0,17 1,40

32 Produccióidistribuciógas 0,15 1,85

33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 0,36 5,26

34 Serveisgestióresidusisanejament 0,35 5,60

35 Construcció 0,37 5,78

36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes 0,21 2,98

37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor 0,28 4,02

38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes 0,23 2,65

Sector Producció Valorafegit Llocs de treball

TipusI TipusII TipusI TipusII TipusI TipusII


Taula A4.3 (cont.): Impactes indirectes sobre valor afegit i ocupació 2011

Sector Valorafegit Llocs de treball

39 Transportperferrocarril 0,29 5,56

40 Altrestipustransportterrestredepassatgers 0,22 3,44

41 Transport mercaderies per carretera i per canonada 0,25 3,19

42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors 0,36 5,67

43 Transport aeri 0,27 3,24

44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport 0,27 3,41

45 Activitatspostalsidecorreus 0,15 3,01

46 Serveisd'allotjament 0,25 3,68

47 Serveisdemenjaribegudes 0,24 3,49

48 Edició 0,30 4,95

49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 0,31 4,38

50 Ràdioitelevisió 0,37 4,62

51 Telecomunicacions 0,12 1,87

52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació 0,20 3,08


0,17 2,03

54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria 0,31 5,03

55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances 0,27 4,39

56 Activitatsimmobiliàries 0,13 1,51

57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal 0,24 3,27

58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 0,28 4,27

59 Recercaidesenvolupament 0,24 3,82

60 Publicitatiestudisdemercat 0,24 4,12

61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 0,22 3,45

62 Activitatsveterinàries 0,29 5,56

63 Activitatsdelloguer 0,31 4,28

64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 0,06 0,78

65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 0,10 1,68

66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 0,08 1,43

67 Serveisperaedificisidejardineria 0,13 2,73

68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 0,25 4,96

69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria 0,20 4,34

70 Educació, exc. superior 0,10 1,82

71 Educació superior 0,12 2,18

72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 0,24 5,06

73 Activitatshospitalàries 0,20 3,67

74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 0,18 2,64

75 Activitatsdeserveissocials 0,20 5,01


Taula A4.4: Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament 2011

Sector (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)

1 Produccióagrícola 61 56 74 8 33 61 6 6 42

2 Produccióramaderaiserveisagraris 2 3 17 63 68 7 40 50 5

3 Silviculturaiexplotacióforestal 44 42 47 4 20 24 2 2 1

4 Pescaiaqüicultura 28 30 53 52 58 37 23 33 43

5 Indústriesextractives 32 33 50 30 38 34 65 62 39

6 Indústriescàrnies 1 1 1 69 69 2 46 52 3

7 Fabricacióproducteslactis 7 4 33 70 72 18 66 68 14

8 Fabricació begudes 3 2 3 56 60 1 50 54 2


alimentaris i tabac

23 18 56 72 76 33 61 66 16

10 Indústriestèxtils 13 14 39 64 61 21 42 43 22

11 Confecciópecesdevestir 46 41 67 62 65 49 51 58 40

12 Indústriacuiricalçat 20 20 42 67 63 28 53 55 28


12 10 23 58 50 11 22 26 6

14 Indústriespaper 26 23 61 71 75 46 72 74 54

15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 21 21 27 54 46 32 36 35 33

16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 73 73 82 82 82 80 82 82 80

17 Indústriesquímiques 37 37 72 79 79 62 77 78 67

18 Fabricacióproductesfarmacèutics 52 51 70 66 66 58 73 73 58


58 54 73 76 77 66 71 70 69


nometàl·lics11 11 28 55 52 20 49 47 24


0,34 5,56

77 Jocs atzar i apostes 0,28 3,37

78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment 0,24 3,97

79 Activitatsassociatives 0,30 5,52

80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics 0,27 3,34

81 Altresactivitatsdeserveispersonals 0,16 2,36

82 Activitatsdelesllars 0,00 0,00


Taula A4.4 (cont.): Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament 2011

21 Metal·lúrgia 35 28 68 78 78 50 75 75 47


16 17 30 60 53 27 44 41 36


68 66 71 68 62 69 60 60 63


elèctrics

51 50 64 75 73 64 67 67 66


classificatsanteriorment17 16 34 61 56 35 52 49 32


57 55 75 80 80 70 76 77 68


transport

47 48 58 73 70 54 54 56 34

28 Fabricació mobles 4 6 8 50 44 4 26 27 4

29 Indústriesmanufactureresdiverses 33 34 44 53 51 36 38 38 25


53 49 36 42 27 52 33 28 53


66 65 80 51 67 67 81 80 79

32 Produccióidistribuciógas 65 63 79 81 81 72 80 81 74


8 7 25 25 34 6 59 59 15

34 Serveisgestióresidusisanejament 10 8 9 37 30 9 39 37 9

35 Construcció 6 5 16 46 41 5 43 42 7


59 60 63 33 37 55 45 45 61


30 32 41 40 35 22 47 44 37


54 57 51 17 24 48 14 17 64

39 Transportperferrocarril 22 24 15 35 23 19 35 31 11


50 52 24 32 18 51 16 18 49


i per canonada

27 27 49 65 64 40 34 39 57


9 12 37 43 39 8 48 48 8

43 Transport aeri 19 22 46 77 74 31 74 72 56


29 26 59 48 59 26 68 69 50

45 Activitatspostalsidecorreus 71 69 26 31 12 71 11 10 60

46 Serveisd'allotjament 45 47 45 26 29 38 30 32 44

47 Serveisdemenjaribegudes 38 31 54 27 40 44 29 36 46

48 Edició 14 13 31 57 54 16 58 53 21


18 19 32 47 42 14 57 51 27

50 Ràdioitelevisió 5 9 7 39 28 3 56 46 23

51 Telecomunicacions 76 77 78 49 57 76 78 76 73


62 62 40 36 21 57 32 25 59


72 72 66 16 25 65 69 63 72


25 29 60 41 47 13 64 65 18


40 44 65 44 49 29 20 29 26

56 Activitatsimmobiliàries 75 75 81 5 48 74 79 79 77


55 59 48 12 19 45 25 24 55


36 38 38 45 32 23 31 30 31

59 Recercaidesenvolupament 49 53 62 24 36 42 62 61 41

60 Publicitatiestudisdemercat 43 40 43 59 55 47 41 40 35


60 61 55 18 26 53 18 21 48

62 Activitatsveterinàries 34 36 2 20 8 17 12 11 12

63 Activitatsdelloguer 24 25 57 38 45 12 63 64 30


81 81 14 2 2 81 5 4 81


78 78 77 74 71 77 55 57 76

66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 80 80 29 9 6 79 9 7 78

67 Serveisperaedificisidejardineria 74 74 11 6 4 73 3 3 62


39 39 13 19 14 39 13 12 20


63 64 19 15 9 56 19 16 29

70 Educació, exc. superior 79 79 18 3 3 78 17 13 75

71 Educació superior 77 76 20 7 5 75 24 19 71

72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 56 58 21 10 10 43 7 8 17

73 Activitatshospitalàries 64 67 22 34 13 60 28 20 45


69 71 52 13 16 63 27 23 65

75 Activitatsdeserveissocials 67 68 12 14 7 59 4 5 19


15 15 4 28 17 10 21 22 10

Sector (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)


Taula A4.4 (cont.): Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament 2011

Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.Nota:

(1)CoeficientsdeChenery-Watanabe(2)ImpactessobrelaproduccióTipusI(3)ImpactessobrelaproduccióTipusII(4)ImpactessobreelVABTipusI(5)ImpactessobreelVABTipusII(6)ImpactesindirectessobreelVAB(7)Impactessobrel’ocupacióTipusI(8)Impactessobrel’ocupacióTipusII(9)Impactesindirectessobrel’ocupació

Taula A4.5: Rànquings dels indicadors d’intensitat de suport 2011

77 Jocs atzar i apostes 42 45 69 22 43 25 70 71 51


48 46 35 21 22 41 37 34 38

79 Activitatsassociatives 31 35 5 23 11 15 15 15 13


41 43 10 29 15 30 8 9 52

81 Altresactivitatsdeserveispersonals 70 70 76 11 31 68 10 14 70

82 Activitatsdelesllars 82 82 6 1 1 82 1 1 82


1 Produccióagrícola 19 19

2 Produccióramaderaiserveisagraris 9 9

3 Silviculturaiexplotacióforestal 15 14

4 Pescaiaqüicultura 31 39

5 Indústriesextractives 21 20

6 Indústriescàrnies 34 35

7 Fabricacióproducteslactis 45 51

8 Fabricació begudes 39 44

9 Fabricació altres productes alimentaris i tabac 43 36

10 Indústriestèxtils 54 56

11 Confecciópecesdevestir 76 76

12 Indústriacuiricalçat 63 65

13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria 40 42

14 Indústriespaper 29 28

15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 6 4

16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 57 54

17 Indústriesquímiques 52 53

18 Fabricacióproductesfarmacèutics 74 75

19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 44 45

20 Fabricacióaltresproductesmineralsnometàl·lics 25 26

21 Metal·lúrgia 22 24

22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària 38 40

23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 75 74

24 Fabricació materials i equips elèctrics 53 52


61 61

26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs 65 67

27 Fabricació altres materials de transport 66 66

28 Fabricació mobles 68 68

29 Indústriesmanufactureresdiverses 70 70

30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips 1 1

31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 13 10

32 Produccióidistribuciógas 20 22

33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 24 23

34 Serveisgestióresidusisanejament 28 25

35 Construcció 35 32

36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes 46 43

37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor 37 37

38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes 64 64

39 Transportperferrocarril 62 60

40 Altrestipustransportterrestredepassatgers 47 46

41 Transport mercaderies per carretera i per canonada 16 16

42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors 2 3

43 Transport aeri 67 63

44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport 23 21

45 Activitatspostalsidecorreus 14 13

46 Serveisd'allotjament 27 29

47 Serveisdemenjaribegudes 73 72

48 Edició 59 59

49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 48 50

50 Ràdioitelevisió 50 34

Sector (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)


Taula A4.5 (cont.): Rànquings dels indicadors d’intensitat de suport 2011


51 Telecomunicacions 49 47

52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació 51 48


18 18

54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria 26 27

55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances 3 2

56 Activitatsimmobiliàries 36 33

57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal 8 7

58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 17 15

59 Recercaidesenvolupament 32 41

60 Publicitatiestudisdemercat 4 5

61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 12 12

62 Activitatsveterinàries 41 30

63 Activitatsdelloguer 5 6

64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 7 8

65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 71 71

66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 11 11

67 Serveisperaedificisidejardineria 10 17

68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 30 31

69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria 78 78

70 Educació, exc. superior 81 80

71 Educació superior 77 77

72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 33 38

73 Activitatshospitalàries 79 79

74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 60 62

75 Activitatsdeserveissocials 72 73


55 58

77 Jocs atzar i apostes 82 82

78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment 56 57

79 Activitatsassociatives 58 55

80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics 42 49

81 Altresactivitatsdeserveispersonals 69 69

82 Activitatsdelesllars 80 81


1435. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana142

5. La capacitat d’arrossegament

i de suport dels sectors de l’economia

catalana

ElsmètodesdeChenery-Watanabe,Rassmusen-Ghoshol’anàlisid’impactesquantifiquenlesrelacionsintersectorialsperòsensetenirencomptelagrandàriadelsector.Ésadir,mesuren la intensitat dels efectes de difusió i absorció d’un increment d’una unitatmonetària en la producció d’un sector. Un altre tipus de propostes per quantificarles relacions intersectorials es deriven dels anomenatsmètodes extractius, els quals“eliminen”deformahipotèticaunsector ianalitzen la influènciad’aquestaeliminacióen el conjunt de l’economia

32,atèsqueuncanvid’unelementdelamatriudecoeficientstècnicspotportaracanvisentotselselementsdelamatriuinversadeLeontief,almateixtemps que tenen en compte la grandària del sector eliminat.

Estractad’unapropostafetainicialmentperStrassert(1968),iquehatingutposteriorsdesenvolupamentsméssofisticatsimenysclarsenquantainterpretació33

. La proposta

éssenzilla,atèsquesuposaextreureunsectorde l’economia iveurequina influènciatéalaproducciódelarestadesectors.Ésadir,siesvolenquantificarelsvinclesd’unsectorpartintdelarelacióX = (I – A)–1D,s’hauriad’eliminarlafilailacolumnaj de

lamatriu de coeficients tècnics i,mantenint els altres coeficients tècnics (mantenintl’estructuraproductiva),recalcularlaproduccióenaquestnouescenariiquantificarelcanvienrelacióalaproduccióinicialdelsn – 1 sectors que es mantenen. Tal i com alguns

autorsapunten(Clements,1990), lapropostadeStrassert(1968)semblad’unabandaradical(latotaldesapariciód’unsector)inopermetdistingirentreelsvinclescapenrereicapendavant.

Enaquestapartats’analitzalacapacitat,nonoméslaintensitat,delsvinclesdelssectorsdel’economiacatalanaapartirdelaproposta,menysradicalqueladeStrassert(1988),deDietzenbacherivanderLinden(1997)basadaenlaideadecómesveuriaafectadal’activitat econòmica d’un àmbit geogràfic si un determinat sector deixés d’adquiririnputs intermedis en aquest àmbit (efectedifusió), o deixés d’atendre les necessitatsd’inputsintermedisd’altressectorsdel’àmbitgeogràfic(efecteabsorció).Lametodologias’il·lustra amb un exercici per als quatre grans sectors econòmics per posteriormentestendre-laales82branquesdelMIOC-2011.

32AGronewoldetal(1993)escomparendiferentsmètodespermesurarlaimportànciad’unaindústriaambunaapli-caciópera l’economiaaustraliana.Elsmètodesconsideratssón:desaparició(tancament)dela indústria;relocalitzaciódelaindústria(produccióforadelaregióperòelsconsumsintermediscontinuenigualqueabansdelarelocalització);eliminaciódelademandafinal,ieliminaciódelsconsumsintermedisfetsalaregió.33VeureCella(1984),Clements(1990),Dietzenbacheret al. (1993) o Sonis et al. (1995), entre d’altres.


5.1. El mètode Dietzenbacher-van der Linden:

aplicació als quatre grans sectors

Enaquestsentit,DietzenbacherivanderLinden(1997)proposenquantificarlesrelacionsintersectorialscapenrereicapendavantdeformaseparada,fentservirl’eliminacióparcialdecadasector,iconsiderantlamatriud’ofertadeGhosh(matriudecoeficientstècnicshoritzontals)enelcasdelsvinclescapendavant.L’elementclaud’aquestapropostaésque els arrossegaments cap enrere han de reflectir la dependència d’un sector delsinputsproduïtsenelpropisistemaproductiu.Enconseqüència,proposenanalitzarquèpassariasiaquestsinputsfossinproduïtsforadelsistema(delpaís,delaregió).Enrelacióals vincles cap endavant, es considera un escenari on la producció d’un sector no ésutilitzadacomaconsumintermedipercapaltresectordelsistema.

Perquantificarlesrelacionscapenrered’unsectorj es considera que tots els elements de

la columna j delamatriudecoeficientstècnics(A)sónigualacero,laqualcosasignificaque aquest sector jnocomprainputsintermedisacapsectorproductiudel’economiacatalanaperò,comelprocésproductiuesmantéconstant,elshauràdecomprar forade laCatalunya. Si es resol elmodel input-output fent servir lamatriude coeficientstècnicsinteriorsmodificada(amblacolumnadeceros),A(–j),s’obtenennousvalorsdeproducció de cada sector i, Xi (–j),quesóndiferentsdelsoriginals,Xi, perquè el sector

j ja no depèn de la producció del sector i.Ladiferènciaentreelsdosvalorss’anomenadependència cap enrere absoluta del sector j respecte del sector i.Percalcularlarelaciócap enrere del sector j respectedelconjuntde l’economianoméscalsumaraquestesdiferènciesperatotselssectors.

D’altrabanda,siesvolenquantificarlesrelacionscapendavantdelsectorj, se suposa

quetotselselementsdelafilajdelamatriud’ofertadeGhoshsóncero.Comenelcasdelesrelacionscapenrere,siesresolelmodeld’ofertafentservirlamatriudecoeficientsd’outputmodificada(amblafiladeceros),B(–j),s’obtenennousvalorsdelaproduccióde cada sector i enelcashipotèticqueelsectorjnovenguésinputsintermedisacapaltresector.Comabans,ladiferènciaentreaquestvaloril’originals’anomenadependènciacapendavantabsolutadelsectorj respecte del sector i,ilasumadelesdiferènciesrespectaa tots els sectors determina la dependència respecte del conjunt de l’economia

34.

Tal i coms’haesmentatanteriorment, lapropostadeDietzenbacher i vanderLindenafegeixunadimensióaddicionalenelcàlculdelsefectesd’arrossegamentidesuportenrelacióalsmètodestradicionalsdescritsenl’anteriorsecció(coeficientsdeCW, de RG

ielsmultiplicadorsd’impactetipusIiII),coméstenirencomptelagrandàriadelsector,inonoméslaintensitatdelsvinclescapendavanticapenrered’uneuroaddicionaldeproducció,enunoaltresentit.34Enelcasdelcàlculdelsefectescapendavantesfanservirlesequacionscomptablesdescritesenlanota24.

Per al cas dels quatre grans sectors de l’economia, el punt partida és la matriu decoeficientstècnicsinteriorsqueencadacolumnaindicaelpesqueenlaproducciód’unsectortenenelsconsumsintermedisfetsalssectorsdel’economia.EnelcasdelMIOC-2011aquestamatriu,representadaalaTaula5.1,és:

Taula 5.1: Coeficients tècnics interiors




0,30 0,21 0,07 0,04


Serveis 0,12 0,13 0,20 0,22

TOTAL 0,48 0,37 0,49 0,28


D’altrabanda,talicomproposenDietzenbacherivanderLinden,siesvolanalitzarquèpassariasi,perexemple,elsectorindustrialdeixésdecomprarelsseusinputsintermedisaCatalunya,lanovamatriudecoeficientstècnics(A*), representada a la Taula 5.2, seria:

Taula 5.2: Coeficients tècnics interiors amb una columna de ceros




0,30 0,00 0,07 0,04


Serveis 0,12 0,00 0,20 0,22

TOTAL 0,48 0,00 0,49 0,28



Amb la qual cosa la matriu inversa de Leontief inicial (I–A)–1 (Taula 4.3 del capítol

anterior), que indica la producció necessària de cada sector per produir un euro d’un

sector concret, es transformaria en (I–A*)–1 que, per al cas del càlcul dels efectesarrossegamentdelaindústria(Taula 5.3), seria:

Taula 5.3: Coeficients tècnics interiors sense consums intermedis a la indústria




0,32 1,00 0,10 0,06


Serveis 0,17 0,00 0,33 1,29

TOTAL 0,48 0,00 0,49 0,28


Aixòsignificaquementrequeenlasituacióinicialunaugmentenlademandafinald’uneurodel sector serveis, d’acordamb la inversade Leontief, suposavaunaugmentde0,00eurosenlaproducciódelsectorprimari;0,08enladelaindústria;0,03enladela construcció, i 1,30 en els serveis35, ara si el sector industrial deixa de fer consumsintermedisenelsistema,d’acordamblanovainversadeLeontieftransformada,aquestesquantitatspassarienaser0,00;0,06;0,03i1,29,respectivament36

.

Sis’aplicaelvectordedemandafinalperalsquatregranssectorsdelMIOC-2011alescorresponentsmatrius de Leontief, la inicial i cadascuna de les que s’obtenen de ferunacolumnadecoeficientstècnicsigualazero,espotcalcularelcanvienlaproducciótotal del sistema (la suma de les produccions de cadascun dels quatre sectors) com a

conseqüènciadeferzeroelsconsumsintermedisdintredelsistema(coeficientstècnicsinteriors) per a un sector concret.

Peralcasdelsefectescapendavantelprocéséssimilaraldescritperalsvinclescapenrere,llevatdequeenllocd’utilitzarlamatriudecoeficientstècnics,s’had’utilitzarlamatriudecoeficientsdedistribucióseguintlapropostadeGhosh(1958),comentadaanteriorment,ifentzeroencadacaslafilacorresponentalsectorquesesuposanodedicaràresdelaproduccióasatisferlesnecessitatsdeconsumsintermedisdelsaltressectors.

35Aquestaquantitat1,30incloul’efectedirecte(1)queunincrementd’uneurodedemandaenelsectorserveistéenlaproducció d’aquest sector.

36Caldestacarqueenelcasd’unaugmentd’uneuroenelsectorindustrial,laproducciónomésaugmentariaenunaunitat ja que els seus consums intermedis en el nou escenari són iguals a zero.

En la Taula 5.4 es presenten en termes percentuals, les caigudes en la producció total

del’economiacomaconseqüènciadequeunsectorconcretdeixid’atendrelessevesnecessitatsdeconsumsintermedisdintredelsistema(vinclescapenrere),oquedeixidesatisferlesnecessitatsdeconsumsintermedisdelsaltressectors(vinclescapendavant),

Taula 5.4: Capacitat d’arrossegament i de suport (%) (Dietzenbacher-van der Linden)

%Producciótotal

Arrossegament Suport Serveis

Agricultura 1,09 -1,13 -2,62 0,00

Indústria 34,07 -16,31 -14,24 0,06

Construcció 8,89 -4,32 -3,33 0,03

Serveis 55,95 -17,33 -19,66 1,29


Caldestacarqueelsectordelsserveispresentaelsefectesenunialtresentitmésalts.Enconcret,sielsserveisdeixessindesatisferlessevesnecessitatsdeconsumsintermedisdintredelsistema,laproducciócauriaun17,3%,mentrequesinosatisfessinamblasevaproducció els consums intermedis dels altres sectors, la producció cauria un 19,7%. Val

adirque,comlapropostadeDietzenbacherivanderLindentéencomptelagrandàriadelsector,aquestescaigudesfanreferènciaaunsector,eldeserveis,querepresentael56,0%delaproducciótotaldeCatalunyael2011.

Encanvi,elsectorindustrialpresentaunescaigudesdelaproduccióenelsdosescenarissimilarsalesdelsectordelserveis(16,3%i14,2%,respectivament),peròenbaseaunaproducció que representa el 34,1% del total. És a dir, en termes relatius la capacitatd’arrossegamentidesuportcapenrereicapendavantsemblamésrellevantenelcasdelaindústriaqueenelcasdelsserveis.D’altrabanda,laconstrucciópresentaxifresqueentermesrelatiusseriencomparablesalesdelssectorindustrial,doncsrepresentantun8,9%delaproducció,lescaigudesd’aquestsectorsotaelsdosescenarisperalcàlculdelsvinclessóndel4,3%idel3,3%,respectivament.

En qualsevol cas, l’anàlisi a nivell dels quatre grans sectors és massa agregada perpoderaprofundirenunmillorconeixementdelacapacitatd’arrossegamentidesuportde les diferents branques d’activitat econòmica, on les estructures productives sónsubstancialmentdiferentsi,enparticular,ladependènciadelconsumsintermedisinternso la satisfacció dels consums intermedis interns d’altres sectors, no són homogèniesentrebranques,inclúsd’unmateixgransector.


5.2. La capacitat d’arrossegament i de suport

de les 82 branques d’activitat del MIOC-2011

L’anàlisianivelldelsquatregranssectorsapuntavaaunmajor impacteabsolutdelsector serveis, tanten termesdevincles capenrerecomen termesdevincles capendavant, si aquest sector substituïa els inputs intermedis adquirits a Catalunyaperd’altresadquiritsalarestad’Espanyaoalarestadelmón.Detotesmaneres,ladiferènciaenrelacióalaindústrianoeramassagrani,siesrelativitzaaquestimpacteperlagrandàriadelsector,llavorsl’impactedelaindústria,iinclúseldelaconstrucció,eramésalt.

Una visió més desagregada a nivell de les 82 branques d’activitat del MIOC-2011permetprecisarmillorquinesd’aquestestenenunacapacitatespecíficaisignificativad’arrossegament capenrere i de suport capendavant. EnelGràfic5.1 i a lesduesprimerescolumnesdelaTaulaA5.1del’Annexd’aquestcapítolespresentenelsvalorsdelcoeficientsdeDietzenbacherivanderLindenperalsdostipusd’efectes,difusióiabsorció,elsqualspermetenidentificar,parantatencióalquadrantsuperiordretdelGràfic5.1,les13branquesque,d’acordambelsesmentatscoeficients,tenenvinclescapenrereicapendavantambunaintensitatpersobredelamitjana.Sisd’aquestesbranques pertanyen al sector serveis, cinc a la indústria i una al sector primari, apart de la construcció. Entre elles destaquen especialment (35) construcció,

que si deixés de fer consums intermedis a Catalunya comportaria una caiguda del4,4%idel3,7%delaproducciócomaconseqüènciadelsefectesdifusió iabsorció,respectivament37,ilabranca(37)serveisdecomerçal’engròsiintermediaris,exceptevehiclesamotor,quelasegueixenelrànquingd’efectescapenrereicapendavantiquerepresentencaigudesdelaproducciódel3,8%iel3,0%,respectivament.Tambéformenpartd’aquestgrupdesectorsclauaquellesbranquescom(9)altresproductesalimentarisitabac,(17)paperiproductesdepaper,(44)serveisd’emmagatzematgeiserveisauxiliarsdetransporti(56)activitatsimmobiliàries,peralesqualselsvalorsdeldoscoeficientssónalts,encaraquesensearribaralsnivellsdelesduesbranquesesmentades anteriorment.

Dintre d’aquest grup de branques que apareixen en el quadrant superior dret, podem

identificarunaltregrupcomposatperaquellesbranquesquetenenuncoeficientaltperaundelsdostipusdevincles,mentrequeperal’altrevincleelvalorésproperalacorresponentmitjana.Éselcasde(6)indústriescàrniesambunimportantefectedifusió,i(57)activitatsjurídiques,comptables,iassessoriafiscali(60)publicitatiestudisdemercatambimportantsefectesabsorció.Finalment,quedenquatrebranquesamb

37Lesdiferènciesentreaquestsdospercentatges(4,4i3,7)ambelsqueapareixenalaTaula5.4,encaraquemoltsem-

blants,s’expliquenpelfetquelamatriudecoeficientstècnicsi lamatriudecoeficientstècnicshoritzontalscanviendedimensió(nombredebranques)itambéd’estructuraamblasubseqüentincidènciaenlescorresponentsmatriusinversesdeLeontief.

efectesdifusióiabsorcióaltsperòsensearribaralaimportànciadelscorresponentsalesaltresbranquesesmentades.Éselcasde(2)produccióramaderaiserveisagraris,(14)indústriesdelpaper,(24)fabricaciódeproductesmetàl·lics,excloentmaquinària,i (41) transport de mercaderies per carretera i per canonades.

D’altra banda, s’aprecia una important concentració de branques d’activitat en elquadrantinferioresquerra,ésadir,aquellesperalesquetantelscoeficientsassociatsamb la capacitat d’arrossegament com per als associats amb la capacitat de suport, estan

per sota de la mitjana.



Nota:Elssectorsam

basterisctenenvinclescapenreresuperiorsal’1,5%ovinclescapendavantsuperiorsal2%

.

Finalment,podriendestacar-se tresbranquesambefectesdifusióaltsperòambpocacapacitatdesuportcapendavant:(25)fabricaciódemaquinàriaiequipsnoclassificatsanteriorment,(26)fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsisemiremolcs,o(47)serveisdemenjar i begudes, apart d’altres dues amb un efecte absorció alt però amb pocacapacitat d’arrossegament: (31) producció i distribució d’energia elèctrica i (53) mediació

financeraexcloentassegurancesifonsdepensions.

Taula 5.5: Rànquings dels coeficients Dietzenbacher-van der Linden


Arrossegament Suport


1 Construcció 35 7,16 Construcció 35 7,16


37 7,52 Activitatsimmobiliàries 56 11,24


alimentaris i tabac

9 1,28 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor

37 7,52

4 Indústriesquímiques 17 2,24 Publicitatiestudisdemercat 60 0,69

5 Indústriescàrnies 6 0,71 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal

57 2,38

6 Serveisdemenjaribegudes 47 4,50 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport

44 2,89

7 Activitatsimmobiliàries 56 11,24 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 31 1,40


38 5,46 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions

53 2,96


44 2,89 Fabricació altres productes

alimentaris i tabac

9 1,28


26 1,40 Indústriesquímiques 17 2,24

11 Fabricació maquinària i equips ncaa 25 1,18 Transport mercaderies per carretera

i per canonada

41 1,08


22 1,44 Indústriesextractives 5 0,16


69 4,23 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30


per canonada

41 1,08 Produccióagrícola 1 0,55

15 Fabricació begudes 8 0,48 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria

58 1,19

16 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30 Activitatsdelloguer 63 0,56

17 Fabricacióproductesfarmacèutics 18 1,47 Metal·lúrgia 21 0,32

18 Publicitatiestudisdemercat 60 0,69 Reparacióiinstal·laciómaquinàriai equips

30 0,40


57 2,38 Indústriescàrnies 6 0,71

20 Indústriespaper 14 0,66 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària

22 1,44


corroboradapelsvalorsdelscoeficientsdecorrelacióderangsdeSpearmanentreelsindicadors d’intensitat d’arrossegament i de suport, seleccionats en el capítol anterior, i

elscorresponentscoeficientsdeDietzenbacherivanderLinden39.Delstrescoeficientsaconsiderarenrelacióalsvinclescapenrerenoméselquecorresponalacorrelacióentrel’impactesobrelaproducciótipusIielcoeficientdeDietzenbacherivanderLindenéssignificativamentdiferentdecero,encaraqueelseuvalornoésgaireelevat(0,29).

Percontra,malgratquenoméscincbranquesd’activitatapareixenenelsvintprimersllocs dels rànquings d’intensitat i de capacitat de suport, la correlació entre els dos

indicadorsésforçaelevadaambuncoeficientdecorrelacióderangsdeSpearmande0,68.Aquestescincbranquessón:(2)produccióramaderaiserveisagraris,(5)indústriesextractives,(6)indústriescàrnies,(35)construcciói(63)activitatsdelloguer.

Cal destacar que una part rellevant de les branques d’activitat que presenten unacapacitat d’arrossegament o de suport important encaixen en algun dels àmbits

sectorials lídersplantejats aRIS3CAT. És el casde lesbranques (6) indústries càrnies,(8)fabricaciódebegudes,(9)fabricacióaltresproductesalimentarisitabaci,encertamanera(2)produccióramaderaiserveisagraris,pelquefareferènciaa“Alimentació”;(22)fabricacióproductesmetàl·licsi(25)fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsa“Sistemesindustrials”,i(5)indústriesextractivesenl’àmbit“Energiairecursos”.

Conseqüentment, lesbranques(2)produccióramadera iserveisagraris, (6) indústriescàrnies i (35) construcció són les que presenten intensitat i capacitat destacades per

generarefectesd’arrossegamentidesuportsobrelarestadebranquesd’activitat.

5.3. Una simulació de la capacitat de

creixement de l’activitat econòmica a partir de

canvis en l’estructura d’origen dels consums

intermedis

L’aproximaciódeDietzenbacherivanderLindenpermesurarelsvinclescapenrereicapendavantpotserutilitzadaambunobjectiudiferent,coméseldetractardequantificarelsmargesdecreixementenlaproducciósipartdelsconsumsintermedisobtingutsaforadeCatalunyapoguessinseratesospelssectorsproductiuscatalans.Ésevidentqueenalgunscasosaixònoéspossible,perexempleenelcasd’inputsassociatsarecursosnaturals i que, per tant, el supòsit extremdeque tots els consums intermedis fossininteriorséspocrealista.Peròunexerciciambmajorsdosisderealisme,iquepermetriaquantificarelsmargesdecreixementdelaproducciódelsistemaenbasealesnecessitats

39Resultatssimilarss’obtenensis’analitzenlescorrelacionsentreelsvalorsoriginalsdelscorresponentsindicadors.

Al’igualques’hafetlasecció4,alaTaula5.5ialaTaulaA5.2del’Annexd’aquestcapítol,espresentenelsrànquingsdelesbranquesd’activitatsegonslacapacitatd’arrossegamentidesuport.Comerad’esperar,elprimerfetdestacableésqueelpessobreelVABtotaldelesvintprimeresbranquesd’activitatéssuperioralqueseriad’esperarsiaquesttinguésuna distribució uniforme entre branques d’activitat (24,4%). Així, les que encapçalenel rànquing de capacitat d’arrossegament representen el 58,3% del VAB total, mentre

quelesqueencapçaleneldecapacitatdesuportsuposenun45,5%.Enaquestsentit,destaca la presència en tots dos rànquings de branques com (35) construcció (7,2% del

VABtotal),(37)comerçal’engròsi intermediaris(7,5%)o(56)activitats immobiliàries(11,2%),encaraqueaquestaúltimaamblesconsideracionsfetesanteriormentsobreelques’inclouenlasevadefinició.Caldestacarquetotestresbranquesocupenllocsentreelsmés destacats, en particular, (35) construcció que lidera ambdues classificacions,mentre que (37) comerç a l’engròs i intermediaris ocupa en segon lloc en capacitat

d’arrossegament i el tercer en capacitat de suport.

Enconcret,noudelesvintprimeresbranquessegonselsvinclescapenrerepertanyena la indústria, també nou als serveis, una al sector primari i la construcció. Aquestadistribucióésmoltsimilara laqueesdónaentermesdelsvinclescapendavant:vuitbranques industrials, nou de serveis, dues del sector primari i la construcció. D’altrabanda,adiferènciadelqueesdonavaenl’anàlisidelaintensitatenunoaltresentit,atèselpaperqueenlaquantificaciódelacapacitathijugaladimensió(pessobreelVABtotal)del sector, dotzebranquesd’activitat apareixenenels vintprimers llocsdel rànquingsegonselsdostipusdecapacitat.Entreaquestes,(2)produccióramaderaiserveisagrarispertanyalsectorprimari,tambéestà(35)construcció,quatrepertanyenalaindústria:(6)indústriescàrnies,(9)fabricacióaltresproductesalimentarisitabac,(17)indústriesquímiquesi(22)fabricaciódeproductesmetàl·lics;iperúltimsispertanyenalsserveis:(37) comerç a l’engròs i intermediaris, (41) transport de mercaderies per carretera i per

canonada,(44)emmagatzematgeiactivitatsafinsaltransport,(56)activitatsimmobiliàries(57)activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscali(60)publicitatiestudisdemercat.AquestaevidènciaquedacorroboradapelfetqueelcoeficientdecorrelacióderangsdeSpearmanentreelsdosrànquingsdecapacitatsegonselscoeficientsdeDietzenbacherivanderLinden té un valor relativament alt i positiu (0,61)38,quecontrastaambelvalord’aquestcoeficiententreelsrànquingssegonslaintensitat(0,15).

D’altrabanda,elmapadebranquesd’activitatquelidereneldiferentsrànquingscanviasubstancialment si considerem la intensitat o la capacitat d’arrossegament i de suport.

Noméssetdelesbranquesestanentrelesvintprimeresenquantaintensitaticapacitatd’arrossegament: (2) producció ramadera i serveis agraris, (6) indústries càrnies,(8) fabricació de begudes, (9) serveis gestió residus i sanejament, (22) fabricació deproductesmetàl·lics,(25)fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsi(35)construcció.És a dir, cap branca dels serveis per cinc de la indústria. Aquesta evidència queda38ElcoeficientdecorrelacióentreelsvalorsdelscoeficientsdeDietzenbacherivanderLindenésinclúsunamicamésalt (0,7).


del’estructuraproductiva,seriaveurequèrepresentariaquecadasectorperseparat,ototsenconjunt,fessinelsconsumsintermedisrealitzatsalarestad’EspanyaaCatalunya.

Enaquestcas,l’exerciciconsistiriaensubstituirunacolumnadelamatriudecoeficientstècnicsinteriorsperlacorresponentcolumnadelamatriudecoeficientstècnicsinteriorsi de la resta d’Espanya per al cas dels vincles cap enrere, o una fila de lamatriu decoeficientsdedistribució interiorsper lacorresponentfilade lamatriudecoeficientsdedistribucióinteriorsidelarestad’Espanyaperalcasdelsvinclescapendavant.Lesmatriusde coeficients tècnics i dedistribució interiorsmésEspanya són les següents(Taula5.6iTaula5.7,respectivament):

Taula 5.6: Coeficients tècnics interiors més els de la resta d’Espanya




0,31 0,30 0,13 0,06


Serveis 0,13 0,15 0,21 0,27

TOTAL 0,56 0,50 0,59 0,35


Taula 5.7: Coeficients de distribució interiors més els de la resta d’Espanya




0,01 0,21 0,02 0,07


Serveis 0,00 0,08 0,03 0,22

TOTAL 0,04 0,67 0,00 0,06


Els resultats d’aquest exercici es mostren en la Taula 5.8. Atesa l’estructura de consums

intermedisconjunta interiormésladelarestad’Espanya, la indústriaaugmentaen

majorproporcióels seusefectesmultiplicadorsencomparacióalsaltressectors, laqualcosaestradueixenqueelseuefected’arrossegamentcapenrere(8,1%)ésmésalt queel de la resta, ondestaca tambéel sector serveis ambun increment en laproducció (5,9%), com a conseqüència d’assumir aquest sector la compra de consums

intermedis feta inicialment a Espanya a l’interior. Elmateix patró, encara quemésacusat,esdetectaquans’analitzenelsvinclesdesuportcapendavant.Enaquestcas,silaindústriafesaCatalunyalacompradelsinputsintermedisqueesfanaEspanya,això comportaria un increment de la producció (8,4%) degut a que una major part

delaproduccióesdedicaasatisferlademandad’inputsintermedisd’altressectors.Enelcasdelsserveisaquestincrementseriadel5,0%.Finalment,sielsquatregranssectors simultàniament fessin a Catalunya els consums intermedis realitzats a larestad’Espanya, l’efectearrossegamentcapenrererepresentariaunaugmentde laproducciódel14,0%,mentreque l’efectecapendavantespodriaquantificarenunaugment de la producció del 17,8%.

Taula 5.8: Efectes d’arrossegament i de suport (Dietzenbacher-van der Linden)

Arrossegament Suport Construcció Serveis

Agricultura 0,21 2,51 0,00 0,06

Indústria 8,05 8,42 0,02 0,07

Construcció 1,11 0,63 0,23 0,11

Serveis 5,90 4,95 0,03 0,22

Tots els sectors 13,99 17,77 0,00 0,06


Pertaldepoderconèixerlaviabilitatoelrealismed’aquestapotencialsubstituciódelsconsumsintermedisfetsalarestad’EspanyaperconsumsintermedisfetsaCatalunya,esfanecessàriaunaanàlisimésdetallada,comlaqueespresentaenelGràfic5.2 iala tercera i quarta columnes de la Taula A5.1 de l’Annex d’aquest capítol per a les 82

branquesd’activitatdelMIOC-2011.

Elprimeraspecteadestacaréslagranconcentraciódebranquesd’activitatambefectesdifusióiabsorció,mesuratspelscoeficientsdeDietzenbacherivanderLinden,persotadelescorresponentsmitjanes.Entotalhiha54deles82branquesenelquadrantinferioresquerra:duesdelesquatredelsectorprimari;15deles30delaindústriai37deles47delsectorserveis.Evidentment,aquestaheterogèniaincidènciaésconseqüènciadeladiferentestructuradelsconsumsintermedisdelesbranques,nonomésenquantacomposició,sinótambéenquantal’origengeogràficdelsmateixos.


Entrelesbranquesambefectesdifusióiabsorciópersobredelescorresponentsmitjanes(0,18%i0,25%,respectivament),caldestacarcincd’aquestesbranquesperalesqualselscoeficientsdeDietzenbacherivanderLinden,adaptatsaldissenyd’aquestexercicide simulació, superenels valors0,5% i 0,7%pera cadascundels vincles capenrere icapendavant,respectivament.Aquestesbranquessón:(17)indústriesquímiques,(21)metal·lúrgia,(35)construcció,(44)emmagatzematgeiactivitatsafinsaltransport,i(60)publicitatiestudisdemercat,aquestaúltimaambl’efecteabsorciómésimportant,un3,0%d’incrementen laproducció si els consums intermedis fetsa la restad’Espanyaes fessinaCatalunya.Labranca (9) fabricaciód’altresproductesalimentarisés laquepresentaunefectedifusiómésimportant,elqualrepresentaunaugmentenlaproducciódel1,4%,peròenquantal’efecteabsorció,malgratestarpersobredelamitjana,noésdelsmésimportants,un0,3%d’augmentenlaproducció.

Mereixenserdestacadestambéaquellesbranquesquepresentenefectesdedifusiópersobredelllindardeduesvegadesl’incrementmig(2x0,18%),encaraquenopresentenefectes absorció importants. És el cas de (6) indústries càrnies, (9) fabricació d’altresproductesalimentaris,esmentadaambanterioritat,(26)fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsisemiremolcs,(37)comerçal’engròsiintermediaris,excloentvehiclesamotori(41) transport de mercaderies per carretera i per canonada.

Per últim,mereixen ser destacades les branques que presenten efectes absorció persobredelllindardeduesvegadesl’incrementmig(2x0,25%).Apartdelescincbranques,jaesmentades,ambvinclesimportantscapenrereicapendavant,calafegirenaquestcaslesbranques(2)produccióramaderaiserveisagraris,(5)indústriesextractives,(22)fabricaciód’altresproductesmineralsnometàl·licsexcloentmaquinària,(31)producciói distribució d’energia elèctrica i (51) telecomunicacions.

Font:E

labo

raciópròp

iaapartirdelain

form

aciód’Id

escat.

Nota:Elssectorsa

mbasterisctene

nvinclesc

apenreresupe

riorsal0,4%ovinclescap

end

avan

tsup

eriorsal0,6%.


Annex capítol 5

Taula A5.1: Coeficients de Dietzenbacher-Van der Linden 2011

Sector Capacitat Simulació


1 Produccióagrícola -0,28 -1,17 0,01 2,54

2 Produccióramaderaiserveisagraris -0,76 -1,25 0,12 0,50

3 Silviculturaiexplotacióforestal -0,01 -0,03 0,00 0,01

4 Pescaiaqüicultura -0,07 -0,07 0,02 0,09

5 Indústriesextractives -0,07 -1,38 0,01 1,02

6 Indústriescàrnies -1,96 -0,92 0,68 0,18

7 Fabricacióproducteslactis -0,42 -0,18 0,11 0,09

8 Fabricació begudes -0,80 -0,46 0,17 0,05


alimentaris i tabac

-2,15 -1,54 1,36 0,32

10 Indústriestèxtils -0,45 -0,21 0,13 0,12

11 Confecciópecesdevestir -0,47 -0,04 0,15 0,01

12 Indústriacuiricalçat -0,14 -0,03 0,03 0,01


-0,18 -0,14 0,10 0,24

14 Indústriespaper -0,62 -0,82 0,26 0,47

15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats -0,35 -0,75 0,09 0,07

16 Coqueriesirefinaciódelpetroli -0,37 -0,38 0,05 0,08

17 Indústriesquímiques -2,08 -1,49 0,61 0,67

18 Fabricacióproductesfarmacèutics -0,72 -0,10 0,18 0,07


-0,50 -0,44 0,23 0,29


nometàl·lics-0,48 -0,85 0,15 0,60

21 Metal·lúrgia -0,48 -1,00 0,51 1,32


-1,10 -0,88 0,31 0,55


-0,27 -0,07 0,07 0,09


elèctrics

-0,43 -0,35 0,24 0,32


classificatsanteriorment-1,23 -0,44 0,24 0,27


-1,37 -0,36 1,10 0,30


transport

-0,09 -0,02 0,02 0,02

28 Fabricació mobles -0,42 -0,07 0,11 0,05

29 Indústriesmanufactureresdiverses -0,37 -0,07 0,07 0,03


-0,23 -0,94 0,06 0,33


-0,41 -1,66 0,30 1,27

32 Produccióidistribuciógas -0,22 -0,27 0,04 0,04


-0,26 -0,33 0,02 0,00

34 Serveisgestióresidusisanejament -0,36 -0,43 0,05 0,05

35 Construcció -4,35 -3,70 1,12 0,71


-0,50 -0,52 0,14 0,03


-3,83 -2,98 0,69 0,14


-1,48 -0,55 0,29 0,00

39 Transportperferrocarril -0,06 -0,04 0,01 0,12


-0,23 -0,17 0,02 0,01


i per canonada

-0,88 -1,45 0,40 0,45


-0,05 -0,15 0,01 0,11

43 Transport aeri -0,27 -0,07 0,09 0,11


-1,42 -2,01 0,78 0,82

45 Activitatspostalsidecorreus -0,05 -0,22 0,04 0,04

46 Serveisd'allotjament -0,36 -0,74 0,10 0,30

47 Serveisdemenjaribegudes -1,92 -0,24 0,33 0,06

48 Edició -0,40 -0,15 0,12 0,04


-0,13 -0,09 0,03 0,03

50 Ràdioitelevisió -0,13 -0,14 0,01 0,02

51 Telecomunicacions -0,18 -0,42 0,31 1,03


-0,34 -0,38 0,14 0,20


Taula A5.1 (cont.): Coeficients de Dietzenbacher-Van der Linden 2011

Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat

Taula A5.2: Rànquings dels Coeficients de Dietzenbacher-Van der Linden 2011


-0,44 -1,61 0,12 0,02


-0,48 -0,69 0,10 0,10


-0,19 -0,56 0,06 0,13

56 Activitatsimmobiliàries -1,52 -3,01 0,49 0,00


-0,71 -2,43 0,07 0,35


-0,51 -1,07 0,16 0,16

59 Recercaidesenvolupament -0,49 -0,17 0,10 0,04

60 Publicitatiestudisdemercat -0,71 -2,47 0,62 3,05


-0,19 -0,47 0,04 0,12

62 Activitatsveterinàries -0,02 -0,03 0,00 0,00

63 Activitatsdelloguer -0,35 -1,02 0,06 0,08


-0,02 -0,28 0,01 0,00


-0,05 -0,02 0,08 0,01

66 Activitatsdeseguretatiinvestigació -0,03 -0,22 0,02 0,04

67 Serveisperaedificisidejardineria -0,14 -0,55 0,03 0,00


-0,39 -0,50 0,06 0,09


-0,89 -0,04 0,14 0,00

70 Educació, exc. superior -0,24 0,00 0,03 0,00

71 Educació superior -0,07 -0,01 0,01 0,00

72 Altresactivitatseducacióiauxiliars -0,14 -0,15 0,02 0,00

73 Activitatshospitalàries -0,40 -0,01 0,05 0,00


-0,44 -0,21 0,06 0,00

75 Activitatsdeserveissocials -0,17 -0,03 0,03 0,00


-0,28 -0,10 0,04 0,01

77 Jocs atzar i apostes -0,15 0,00 0,03 0,00


-0,30 -0,18 0,05 0,02

79 Activitatsassociatives -0,17 -0,08 0,02 0,01

Sector Capacitat Simulació



-0,05 -0,04 0,01 0,00

81 Altresactivitatsdeserveispersonals -0,13 -0,06 0,03 0,01

82 Activitatsdelesllars 0,00 0,00 0,00 0,00

Sector DvLVincles cap enrere

DvLVinclescapendavant

1 Produccióagrícola 48 14

2 Produccióramaderaiserveisagraris 16 13

3 Silviculturaiexplotacióforestal 81 75

4 Pescaiaqüicultura 71 62

5 Indústriesextractives 72 12

6 Indústriescàrnies 5 19

7 Fabricacióproducteslactis 33 50

8 Fabricació begudes 15 32

9 Fabricació altres productes alimentaris i tabac 3 9

10 Indústriestèxtils 29 47

11 Confecciópecesdevestir 28 69

12 Indústriacuiricalçat 63 73

13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria 59 56

14 Indústriespaper 20 22

15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 44 23

16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 39 38

17 Indústriesquímiques 4 10

18 Fabricacióproductesfarmacèutics 17 58

19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 23 33


metàl·lics26 21

21 Metal·lúrgia 27 17


12 20

23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 49 63

24 Fabricació materials i equips elèctrics 32 40


Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat

Taula A5.2 (cont.): Rànquings dels Coeficients de Dietzenbacher-Van der Linden 2011


11 34


10 39

27 Fabricació altres materials de transport 69 76

28 Fabricació mobles 34 66

29 Indústriesmanufactureresdiverses 40 64

30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips 53 18

31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 35 7

32 Produccióidistribuciógas 55 43

33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 51 41

34 Serveisgestióresidusisanejament 42 35

35 Construcció 1 1


22 29


2 3


8 28

39 Transportperferrocarril 73 70

40 Altrestipustransportterrestredepassatgers 54 52


canonada

14 11


77 54

43 Transport aeri 50 65

44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport 9 6

45 Activitatspostalsidecorreus 74 46

46 Serveisd'allotjament 41 24

47 Serveisdemenjaribegudes 6 44

48 Edició 37 53

49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 66 60

50 Ràdioitelevisió 67 57

51 Telecomunicacions 58 36


45 37


31 8


25 25


57 26

56 Activitatsimmobiliàries 7 2


19 5

58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 21 15

59 Recercaidesenvolupament 24 51

60 Publicitatiestudisdemercat 18 4

61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 56 31

62 Activitatsveterinàries 79 74

63 Activitatsdelloguer 43 16

64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 80 42

65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 75 77

66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 78 45

67 Serveisperaedificisidejardineria 65 27

68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 38 30

69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria 13 68

70 Educació, exc. superior 52 80

71 Educació superior 70 78

72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 64 55

73 Activitatshospitalàries 36 79

74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 30 48

75 Activitatsdeserveissocials 60 72


47 59

77 Jocs atzar i apostes 62 82


46 49

79 Activitatsassociatives 61 61


76 71

81 Altresactivitatsdeserveispersonals 68 67

82 Activitatsdelesllars 82 81

1656. Consideracions finals164

6. Consideracions finals

Lapublicacióelpassat27defebrerde2015delMarcInput-OutputdeCatalunya2011(MIOC-2011)vaobrirlesportesaunmillorconeixementdel’estructuraproductivacatalana,doncslesTaules Input-Output, apartd’altresutilitzacions comptables id’altresaplicacions, sónl’einad’anàlisiperexcel·lènciaperpoderquantificarlesrelacionsintersectorialsenelmarcd’una economia concreta (Hirschman, 1958), aspecte que no pot ser contemplat en el marc

delscompteseconòmicsanualsdeCatalunyaqueprodueixIdescat,nitampocenelmarcdela comptabilitat regional que elabora l’Instituto Nacional de Estadística, per tal d’harmonitzar

elscompteseconòmicsdelesdiferentscomunitatsautònomesamblacomptabilitatnacionald’Espanya.Precisamentésaquestdetallsobrelesrelacionseconòmiquesentresectorselquefacomplexal’elaboraciódelestaulesinput-outputdesd’unpuntdevistaestadístic,icostosadesd’unpuntdevistaeconòmic,endarrerintlasevapublicacióenrelacióaladatadereferènciaicomportant,també,quelafreqüènciadedisponibilitatd’aquestainformaciósiguimenor,adiferènciadelquepassaend’altresestadístiquesmacroeconòmiquesidelque seria desitjable per als interessos dels recercadors i d’aquells que han de prendre

decisionsenl’àmbitdelapolíticaindustrial.Ésuncasd’operacióestadísticaonelbalançentreoportunitatipuntualitat(principi13delCodideBonesPràctiquesdelesEstadístiquesEuropees) iprecisió ifiabilitat (principi12)ésdedifícil solucióentermesd’eficiència iasatisfacciódetoteslesparts:productorsd’estadístiquesiusuaris40

.

Enaquestestudis’hautilitzatelMIOC-2011pertaldecaracteritzarl’estructuraproductivadeCatalunyal’any2011,ambunacertaanàlisidecomparacióamblade2005,fentúsdelesTaulesInput-Output2005del’economiacatalana,tambéelaboradesperIdescat,iper tald’identificarquinesbranquesd’activitatcontribueixendemanerarellevantalcreixementeconòmicatravésdelsvinclesquetenenamblesaltresbranques, jasiguiperquèrequereixeninputsproduïtsperaquestes(arrossegament)operquèfacilitenelsinputsnecessarisperalaproducciódelarestadebranques(suport).Enaquestsentit,aquest estudi complementa en certa manera treballs anteriors de característiquessimilarsreferitsal’economiacatalanaperòcorresponentsad’altresperíodes,comeldeLladós et al(2007)referita2001,encaraqueambunenfocamentmetodològicdiferent.Així mateix, l’anàlisi que aquí es du a terme arriba al màxim detall de desagregació

sectorial (82branquesd’activitat)quecontemplaelMIOC-2011,adiferènciad’algunaanàlisipreliminarfetaambaquestamateixafontd’informacióonesfancomparacionsambd’altresperíodesanivelld’agregatsperatotal’economia(ParelladaiGarcía,2015).

L’estudi s’estructura en quatre capítols, apart de la introducció i aquestes consideracions

finals,elprimerdelsquals,fentúsdelainformaciódelscompteseconòmicsdeCatalunyaque arriben fins a 2014 amb la nova base 2010, i publicats al mateix temps que el40VeureCostaetal(2014)peraunaanàlisiempírica,referidaaEspanya,delaimportànciaqueatorguenelsusuarisalesdiferentsdimensionsdelaqualitatdelesestadístiquesoficials,


MIOC-2011,preténdescriurel’evoluciórecentdelsgransagregatsmacroeconòmicsperalsquatregrans sectors, afi i efectede situarel contextenelque s’had’interpretarla informaciódelMIOC-2011,dedicantespecialatencióa lacontribuciódelsdiferentssectorsenaquestaevolució iacoms’hacomportat laproductivitataparent (VABperocupat).

En el següent capítol es du a terme una anàlisi descriptiva exhaustiva de l’economiacatalanaalvoltantdetreseixosrellevantsperalacaracteritzaciódelpaperdelesdiferentsbranquesd’activitat: laproducciói lasevacomposició(consumsintermedisiVAB),elsaspectes relacionats amb el mercat de treball (ocupació, salaris i productivitat) i lesrelacionseconòmiquesambàmbitsgeogràficsforadeCatalunya.Atesal’heterogeneïtatentre branques d’activitat en quant al seu comportament en el context de les tresdimensionsesmentades,esproposaun índexsintèticsenzill,basatencinc indicadorsdelscomentatsenaquestcapítol,pertaldevalorarelpaperdelesbranquessectorialsenelfuncionamentdel’economiacatalana.

L’objectiu principal de l’estudi, l’anàlisi dels efectes d’arrossegament i de suport delsdiferentssectorsproductiusaCatalunya,s’abordaenelsdosrestantscapítols,fentunadistinciónonomésentreeltipusdevinclesquepodengenerarlesdiferentsbranques,sinóentrelaintensitati lacapacitatdegenerar-los.S’enténperintensitatlamagnituddelsvinclescapenrere(arrossegament)ocapendavant(suport)queéscapaçdegeneraruna unitat monetària de producció d’una branca concreta. Això permet comparar la

potencialitatdegeneraciódevinclessenseestarcondicionatperlagrandàriadelsector,fentpossibleidentificarfinsaquinpuntl’estructuraproductivacatalanatéelpotencialde generar vincles en tots dos sentits. Per quantificar la intensitat d’arrossegament ide suport es parteix de la consideració de les aproximacions habituals en la literatura

econòmica,interpretant-les,enparticular,enelcasdelsvinclescapenrere,enelmarcde l’anàlisi input-outputd’impacteeconòmic. Finalment,atès l’objectiude l’estudi,esredefineixenalgunsd’aquestsindicadorspertaldepodertenirunavisiómésacuradadelpaperquelesdiferentsbranquesjuguenentermesdelaintensitatd’arrossegamentidesuportd’altresbranquesd’activitat.

Adiferènciadelaintensitat,lacapacitatd’arrossegamentpreténquantificarlageneracióde vincles cap enrere i cap endavant en base a l’estructura productiva concreta del’economia catalana, és a dir, tenint en compte el pes (la grandària) de les diferentsbranques. Per fer-ho s’utilitza una aproximació, basada en els mètodes d’extracció,queconsisteixenquantificarquinaserialacaigudadelaproducciósiunsectordeixésd’obtenirinputsintermedisaCatalunya(capacitatd’arrossegament)odeixésdefacilitarinputsalarestadebranquesproductivescatalanes(capacitatdesuport).Laconsideracióconjuntadelaintensitaticapacitatdegeneraciódevinclesambd’altressectors,enunoaltrasentit,hadepermetreidentificaràmbitsd’actuacióperalapolíticaindustrial,afiiefected’afavorirelcreixementdel’economiaenelseuconjunt.L’anàlisid’aquestcapítol

sobrelaquantificaciódelacapacitatd’arrossegamentidesuportescomplementaambunsenzillexercicidesimulacióonespreténquantificarquinsmargesdecanvihihauriasil’adquisiciód’inputsintermediss’intensifiquésdintredeCatalunyainodepenguéstantdel’exterior.Així,fentúsdelamateixametodologiad’extracció,s’analitzaunasituacióhipotèticaonelsconsumsintermedisfetsactualmentalarestad’EspanyaesfandintredeCatalunya.

Com es desprèn dels continguts dels diferents capítols, aquest és bàsicament unestudiquegenerainformació(indicadors),apartirdelesdadesdelMIOC-2011,sobrel’estructuraproductivacatalanaquehauriadeserd’utilitzadaperalapresadedecisionsentemesdepolíticaindustrial.Conseqüentment,amblesconsideracionsfinals,queespodenresumirenunamenadedecàleg,espreténdestacaraquellaevidènciarellevantquepuguicontribuiradissenyaractuacionsespecífiques,enparticular,peralcasdelaindústria.Delsdeupuntsdeldecàleg,un correspona l’anàlisi de l’evolució recentdel’economiacatalanaapartirdelscompteseconòmics,n’hihaunperacadascundelstreseixosques’handefinitperdescriurel’estructuraproductivacatalanaapartirdelesdadesdelMIOC-2011,unperal’indicadordesíntesi,quatrereferitsalacaracteritzaciódelaintensitatilacapacitatd’arrossegamentidesuportiunreferitalsresultatsdel’exercicidesimulaciódecanvisenelpatrógeogràficassociatal’adquisiciód’inputsintermedis.

Els deu punts a destacar són els següents:

—ElpesdelaindústriaenelVABdel’economiacatalanaesmantéalvoltantdel 20%enelsdarrersanys,encaraquerespectealasituacióainicisdeseglela sevapresènciahacaigutgairebésetpuntspercentuals,comaconseqüència delscanvisenl’estructuraproductivaienelprogréstecnològic.Almateixtemps, el sector industrial ha vist reduïda una mica més la seva participació en l’ocupació, per sota del llindar del 20% assolit per al VAB. D’altra banda, la

indústriahatingutuncomportamentmésuniformeen lasevacontribucióa l’evoluciódelestaxesdevariaciódelPIB,senselavolatilitatmostradaperla construcció, amb una important aportació negativa en el recent període recessió, o el sector serveis, amb contribucions positives al llarg de tot el període,peròmoltvariablesenquantamagnitud.Especialment,cal destacar

la contribució positiva i important de la indústria en la taxa de creixement entre 2012 i 2014,gairebéun60%delamateixaésatribuïblealsectorindustrial, unacontribuciópersobredeladelsserveis.

—Comaprimeraaproximacióalaintensitatd’arrossegament,la indústria

presenta el pes més elevat dels consums intermedis sobre la producció

entre els quatre grans sectors, gairebé tres quartes parts, destacant la indústria química ambunpesper sobredel 70%, almateix tempsque representa més d’un 2% del VAB total de l’economia. Aquesta intensitat


d’arrossegamenttécomacontrapartidaunamenorincidènciaenlageneració de VAB (la indústria representa el 20% del VAB total l’any 2011), i en la generaciódellocsdetreball,sobretotencomparacióalsectorserveis.Elpes delaindústriaenaquestsdoscasosestàpersotadelquerepresentalaseva participacióenlaproducció,persobredel34%.

—Elpesdelssalaris sobreelVABésméselevaten la indústriaqueen la restadegranssectors.Percontra,lacapacitatdegeneraciód’ocupacióper cada unitatmonetària de producció ésmenor en la indústria (4 llocs de treball per milió d’euros) que en la resta de sectors (per sobre de 10 llocs de

treballenelcasdelsserveis).Encanvi,la indústria presenta la productivitat aparent més elevada (gairebé67.500eurosperllocdetreballequivalents a temps complet), clarament per sobre dels serveis (58.700 euros), amb unataxadecreixemententermesrealsrespectede lesdadesde laTIOC- 2005persobredel23%,mentrequeen el cas dels serveis lesmillores en productivitat han estat pràcticament inapreciables (0,1% de taxa de creixement).Enmoltesdelesbranquesindustrialslaproductivitataparent l’any2011sesituapersobredels100.000eurosinonomésenaquellscasos onelpesdelaremuneraciódelsassalariatssobreelVABésbaix(perexemple, el cas de les branques industrials productores d’energia), sinó també en altrescomlafabricaciódebegudesolafabricaciódeproductesfarmacèutics onelpesdelssalarissobreelVABestàalvoltantdel50%.

—Ladependènciadel’exterior(jasiguilarestad’Espanyaolarestadelmón) enquantalsconsumsintermedisnecessarisperalaproduccióésmésaltaen el cas de la indústria que en la resta de sectors (per sobre del 35% de la producció)encaraques’hareduïtenrelacióalasituacióesdonaval’any200541

,

amb major presència de les importacions procedents de la resta del món,

totiquemenorquelaqueesdonaval’any2005.Enl’altrecostatdelabalança de la relació amb l’exterior, les exportacions representen més de la meitat de

la producció del sector industrial (56%), molt per sobre del que es dóna en

elsaltrestresgranssectors,encaraqueaquestpess’hareduïtrespectel’any 2005comaconseqüènciadel’efectedelacrisieconòmica.Enqualsevolcas,els patronssóndiferentspelquefaaladestinaciód’aquestesexportacions,jaque hacrescutelpesdelesdestinadesalarestadelmón(unamicamésde2punts percentuals), superant el pes de les que tenen com a destinació la resta d’Espanya,ques’havistreduïtenuns8,5puntspercentualsentre2005i2011. Cal destacar sectors industrials com els relatius al tèxtil, o la fabricació de vehicles de motor o productes informàtics, per als quals les exportacions representenalvoltantdel80%delasevaproducció.

41Enalgunsinformes,comeneldelConsejoEconómicoySocial(2015),s’emfatitzaquelesimportacionsdebénsd’in-

versióiintermedisperpartdelaindustriapottenirunefectepositiusobrelaproductivitatdelesempreses,mitjançantl’aprofitamentdelsavantatgesenqualitat,varietaticostosquepodenoferirelsmercatsinternacionals.

— Entre les vint primeres branques d’activitat del rànquing de l’indicador sintètic elaborat a partir de cinc indicadors bàsics de l’estructura productiva catalana, hi figuren dotze de les trenta branques industrials del MIOC- 2011,enfrontdevuitdelesquaranta-setbranquesdelsserveis.Lamajoria d’aquestes vint branques poden enquadrar-se en algun dels set àmbits sectorials líders contemplats a l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialitzacióintel·ligentdeCatalunya(RIS3CAT).Enparticular,destaquen branquesindustrialsvinculadesa“Alimentació”,comfabricaciódebegudes i fabricació de productes lactis; a “Energia i recursos” com les indústries extractives o relacionades amb l’energia; a “Sistemes industrials” com la fabricaciódemaquinàriaideproductesinformàticsielectrònics;a“Indústries basadeseneldisseny”comconfeccióicalçat;aIndústriesrelacionadesamb lamobilitatsostenible”comlafabricaciódevehiclesamotor,oa“Indústries delasalut”comlafabricaciódeproductesfarmacèutics.

— Si associem el concepte d’intensitat d’arrossegament amb l’efecte que té un increment unitari de la producció d’un sector sobre la producció (VAB

o ocupació) d’altres sectors, no d’ell mateix, és a dir el que es coneix com impacte indirecte, la indústria com a gran sector genera més producció, més valor afegit i més ocupació que els serveis.Peròmenysquelaconstrucció, encara que les especials característiques d’aquest sector fan no massa rellevantaquestacomparació.Enconcret,cadamiliód’eurosdeproducció industrial genera 240.000 euros de VAB i uns quatre llocs de treball

addicionalsenlarestadesectors.Anivelldeles82branquesdelMIOC-2011, delesdeubranquesd’activitatqueapareixenentrelesvintprimeresd’acord ambelstrestipusd’impactesindirectes(producció,VABiocupació),setsón industrialsiestanrelacionadesambàmbitssectorialslídersdeRIS3CATcom “Alimentació”atravésdelesindústriescàrnies,deproducteslactisialtres productes alimentaris i tabac; amb “Energia i recursos” i amb “Indústries basades en el disseny”, com fabricació de mobles. Cal destacar també cinema i vídeo, branca de serveis, relacionada amb “Indústries culturals i basadesenl’experiència”.

—Elmapadebranquesd’activitatambunaintensitatdesuportelevadaés força diferent al que es dóna en termes d’intensitat d’arrossegament. La

intensitat de suport de la indústria està per sota de la del sector serveis i,

engeneral,deladelsaltresgranssectors,malgratqueanivelldebranques d’activitatlaqueencapçalaelrànquingenrelacióalaintensitatdelsvincles capendavantésunabrancaindustrial,reparacióiinstal·laciódemaquinària i equips i una altra ocupa el quart lloc, arts gràfiques. D’altra banda, l’associació de les branques amb intensitat de suport amb els àmbits

sectorials líders de RIS3CAT ésmenys clara que en el cas de la intensitat


quefareferènciaalsvinclescapenrere.Enelcasdelesbranquesindustrials, només les relacionades amb lesdiferents fontsd’energia tenenpresència destacadaenelsvinclesdesuportiespodenassociara“Energiairecursos”.

—Lacapacitatd’arrossegamentdelsserveisés lleugeramentsuperiora la delaindústria,siesmesuraentemesdelacaigudaenlaproducciócoma conseqüència de que es deixessin de fer consums intermedis dintre de Catalunya(17%enelcasdelsserveisi16,3%enelcasdelaindústria).Ara bé,aquestefectehadeserrelativitzatpelqueelsdossectorsrepresenten en l’estructura productiva catalana (56% de la producció total en el cas delsserveis i34%enelcasde la indústria).Defet,en l’anàlisi a nivell de

82 branques s’observa que nou de les vint primeres branques en quant a capacitat d’arrossegament són industrials, i cinc d’elles també estaven entrelesvintprimeresenquantaintensitatd’arrossegament,percapque repeteixienelcasdelsserveis,ambunapresèncialògicadebranquesamb unpesrelatiuimportantenl’estructuraproductivacatalana.Destaquenen aquestsentitbranquesrelacionadesambl’àmbitsectoriallíder“Alimentació”, com és el cas d’indústries càrnies, fabricació de begudes i producció ramadera. La construcció és el sector que presenta una capacitat d’arrossegamentméselevada,donatelseupesdintredelVABdel’economia catalana (7,2%).

—Enelcasde lacapacitatdesuport,elpanoramaanivelldegranssectors éssimilaralqueesdonavaperalacapacitatd’arrossegament,ambuna major

capacitat de suport per als serveis que per a la resta de grans sectors. Si el

sector serveisdeixésde subministrar inputs intermedisa la restade sectors laproducciócauriagairebéun20%,mentrequeenelcasdelaindústriaaquesta caiguda seria del 14,2%, encara que cal tenir en compte, a l’igual que al parlar

de la capacitat d’arrossegament la diferent grandària dels sectors. Atesa la importànciaenlamesuradelescapacitatsrelacionadesambelsdostipusde vincles(capenrereicapendavant),moltesbranques(12)repeteixenenelsvint primers llocs dels dos rànquings, destacant de nou el primer lloc de la construcció

i també la presència del comerç a l’engròs (7,5% del VAB total) en llocs capdavanters.Lesbranquesindustrialsvinculadesambl’alimentació,aixícomo lesindústriesquímiques,tenenunpaperrellevantentermesdecapacitatde suport. La producció ramadera, les indústries càrnies i la construcció són les tres branques que tenen una presència destacada en intensitat i capacitat per generar vincles cap enrere i cap endavant amb la resta de sectors de

l’estructura productiva catalana.

— Si els sectors de l’economia catalana passessin a fer les adquisicions que actualment fan a la resta d’Espanya a Catalunya, la producció total

augmentaria un 14% i si subministressin a la resta de sectors el que actualment aquest obtenen de la resta d’Espanya la producció augmentaria un 17,8%. En tots dos casos, tant si ho analitzem en termes de vincles capenrereocapendavant,laindústriaéselsectordelsquatregransqueen aquestsnousescenarisgenerariaincrementsdelaproducciómésimportants. Anivelldeles82branquesd’activitatdelMIOC-2011,caldestacarelpaper d’algunesd’ellesambefectesimportantsperalsdostipusdevincles.Ésel cas de les indústries químiques, la metal·lúrgia, la construcció, l’emmagatzematge i la publicitat, i en un nivell inferior les branques relacionades amb l’alimentació.

Apartirdelspuntsdestacatseneldecàlegques’hapresentatespotconclourequeelsectorindustrialcatalàtéunpesenelVABtotalques’ajustaal’objectiudel20%plante-

jat per la Unió Europea, encara que aquest s’ha de complementar amb una situació de

creixementabsolutdelsector,nonomésrelatiu,pertaldecontribuiralcreixementdelconjuntl’economiacatalana.Aixímateix,lesbranquesd’activitateconòmicaindustrialspresentenunbonposicionamentenquantalsindicadorsquequantifiquenlapotencialaportaciódels sectorsal creixementde l’economia. Finalment, lesdiferentsbranquesindustrialsmostrenunaintensitatiunacapacitatmoltelevadespergenerarvinclescapenrereicapendavantambelconjuntdebranquesdel’economia,enparticular,pelquefareferènciaalaintensitaticapacitatd’arrossegament.

173172

Referències bibliogràfiques

Bosch,J. iSancho,F. (2004),“Unexempled’avaluacióde l’impacteeconòmicd’unprojected’inversió:ElLaboratorideLlumdeSincrotró”,DocumentdeTreball#13,Institutd’EstudisTerritorials,UniversitatPompeuFabra

Cardenete,M.A. iLópez, J.M. (2012),“Estructurayevoluciónde lossectoreseconómicosestratégicosy del empleo de la economía andaluza a partir delmarco Input-Output 1995-2000-2005”,Revista de Estudios Regionales, 95, 39-72

Cella,G.(1984),“TheInput-OutputMeasurementofInterindustryLinkages”,Oxford Bulletin of Economics and Statistics, 46, 73-84

Chenery,H.iWatanabe,T.(1958),“InternationalComparisonsoftheStructureofProductions”,Econometrica,

56, 487-521

Clements, B.J. (1990), “On the Decomposition and Normalisation of Interindustry Linkages”, Economic Letters, 33, 337-340

Comissió Europea (2010), Europa 2020. Una estrategia para un crecimiento inteligente, sostenible e integrador,ComunicacióndelaComisiónCOM(2010)2020http://www.idi.mineco.gob.es/stfls/MICINN/Internacional/FICHEROS/Actuaciones_Europeas/Estrategia_Europea_2020.pdf

Consejo Económico y Social (2015), La competitividad de la empresa española en el mercado interno: estructura productiva, importaciones y ciclo económico,ColecciónInformes01|2015,ConsejoEconómicoySocial,España

Costa,A.;García,J.iRaymond,J.L.(2014),“AreAllQualityDimensionsofEqualImportanceWhenMeasuringthePerceivedQualityofOfficialStatistics?EvidencefromSpain”,Journal of Official Statistics, 30, 547-562

Cuadras,X.iGuinjoan,M.(2011),Sense Espanya. Balanç economic de la independencia,Ed.Pòrtic.

Cuadras,X.iGuinjoan,M.(2015),“Impacteeconòmicd’unareducciódelsfluxoscomercialsentreCatalunyailarestadel’Estat.UnaaproximacióapartirdelesTaulesInput-OutputdeCatalunya2011”,treballpresentatenelCol·legid’EconomistesdeCatalunya(Juny2015),http://www.barcelonaeconomia.com/boicot.pdf

Dietzenbacher,E.ivanderLinden,J.A.(1997),“SectoralandSpatialLinkagesintheECProductionStructure”,Journal of Regional Science, 37, 235-257

Dietzenbacher,E.,vanderLinden,J.A.iSteenge,A.E.(1993),“TheRegionalExtractionMethod:ApplicationstotheEuropeanCommunity”,Economic Systems Research, 5, 185-206

Eurostat (2011), European Statistics Code of Practice,PublicationsOfficehttp://ec.europa.eu/eurostat/documents/3859598/5921861/KS-32-11-955-EN.PDF/5fa1ebc6-90bb-43fa-888f-dde032471e15

Generalitat de Catalunya (2013a), Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya,GeneralitatdeCatalunyahttp://catalunya2020.gencat.cat/web/.content/85_catalunya_2020/documents/arxius/12_ris3cat_2014.pdf

Generalitat de Catalunya (2013b),Anàlisi dels àmbits sectorials líders i de les capacitats en tecnologies facilitadores transversals,GeneralitatdeCatalunyahttp://catalunya2020.gencat.cat/web/.content/85_catalunya_2020/documents/arxius/05_ambits_tft_ris3cat_2014.pdf

GeneralitatdeCatalunya(2014),La Catalunya Industrial. Un objectiu compartit,GeneralitatdeCatalunyahttp://accio.gencat.cat/cat/binaris/Politica_industrial_sectorial_2014-2020_tcm176-196597.pdf

Ghosh,A.(1958),“Input-OutputApproachtoanAllocationSystem”,Economica, 25, 58-64

Groenewold, N., Hagger, A.J. i Madden, J.R. (1993), “Measuring Industry Importance: and AustralianApplication”,Annals of Regional Science, 27, 175-182

Hirschman,A.O.(1958),The Strategy of Economic Development,YaleUniversityPress,NewHaven

Iráizoz,B.(2006),“¿Esdeterminanteelmétodoenlaidentificacióndelossectoresclavedeunaeconomía?UnaaplicaciónalcasodelastablasInput-OutputdeNavarra”,Estadística Española, 48, 551-585

Jones,L.(1976),“TheMeasurementofHirschmanianLinkages”,Quarterly Journal of Economics, 90, 323-333

Lladós,J.;Meseguer,A.;Torrent,J.iVilaseca,J.(2007),“AnàlisidelteixitindustrialdeCatalunyaapartirdelataulainput-output”,Papers d’Economia Industrial,25,GeneralitatdeCatalunya,Departamentd’Innovació,UniversitatsiEmpresa

Muñoz,J.(2010),“EvaluacióndelimpactosobrelaocupacióntotalcatalanadelacrisisInmobiliariaapartirdeunasimulaciónconlastablasinput-outputdeCatalunya”,XVIIJornadasdeEstadísticadelasComunidadesAutónomas,Càceres2010

http://www.barcelonaeconomia.com/boicot.pdf

http://catalunya2020.gencat.cat/web/.content/85_catalunya_2020/documents/arxius/12_ris3cat_2014.pdf

174

Oliver, J. (2014),La pèrdua de posicions de la indústria catalana en el context europeu: transformacions estructurals de l’expansió (1995-07) i efectes de la crisi (2007-13),Col·leccióConèixerlaIndústria,1,FundacióperlaIndústriaSabadell–1959

Parellada,M. i García, G. (2015), “L’economia catalana i les taules input-output”, ponència en l’acte depresentaciódelnouMarcInput-OutputdeCatalunyaambdatadereferència 2011 (Juliol 2015)

http://www.idescat.cat/cat/economia/mioc/2011/acte/parellada_garcia.pdf

Rasmussen,P.N.(1956),Studies in Intersectoral Relations, Noth-Holland, Amsterdam

Sauian,M.S.,Aznan,N.F.N.iAzmi,N.N.K.(2012),“TheImportanceofServiceSectorinValue-AddedGenerationUsing Input-OutputAnalysis”, International Journal of Operational Management, Marketing and Services, 2,

100-106

Sharma, K.R.; Leung, P. i Nakamoto, S.T. (1999), “Accounting for the linkages of agriculture in Hawaii’seconomywith an input-outputmodel:Afinal demand-basedapproach”,Annals of Regional Science, 33,

123-140

Strassert, G. (1968), “Zur Bestimmung Strategischer Sektoren mit Hilfe von Input-Output Modellen”,Jahrbücher für Natiobalökonomia und Statistik, 182, 211-215

Sonis,M.,Guilhoto,J.,Hewings,G.J.D.iMartins,E.B.(1995),“Linkages,KeySectors,andStructuralChange:SomeNewPerspectives”,The Developing Economics, 33, 233-270

Valadkhani, A. (2003), “Using Input-Output Analysis to Identify Australia’s High Employment GeneratingIndustries”,Australian Bulletin of Labour, 29, 199-217

Zhang,Q.iFelmingham,B.(2002),“AnAnalysisofInput-OutputInterindustryLinkagesinthePRCEconomy”,UniversityofTasmania,SchoolofEconomics,DiscussionPaper2002-07

176

D’acord amb l’estratègia Europa 2020 de la Comissió

Europea, la indústria ha de jugar un paper important en

la consolidació d’un model de creixement intel·ligent,

sostenible i integrador.

Per tal de dissenyar les polítiques necessàries per asso-

lir aquest objectiu de creixement, cal conèixer am detall

les relacions intersectorials dintre d’una economia per

identificar quins sectors tenen una major vinculació

amb la resta, tant en termes dels seus requeriments

d’inputs produïts per altres sectors (arrossegament)

com de l’aportació dels seus productes com a inputs en

la producció d’altres sectors (suport).

En aquest estudi, a partir de la informació del Marc

Input-Output de Catalunya 2011, recentment publicat,

es quantifica la intensitat i la capacitat d’arrossegament

i de suport de les branques d’activitat de l’economia

catalana. De l’àmplia informació generada, cal destacar

que les branques industrials mostren una capacitat molt

elevada per arrossegar la resta de branques, al mateix

temps que es troben ben posicionades en un rànquing

elaborat a partir d’un indicador que té en compte el

grau d’internacionalització, la capacitat d’arrossegar

altres activitats i el potencial de generació de nova acti-

vitat econòmica i ocupació.