Download - Els paisatges naturals

Els paisatges naturalsEls paisatges naturals

Tema 8

1

ÍndexÍndex 1. Els sòls

◦ 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl

◦ 1.2. Tipus de sòl

◦ 1.3. Distribució dels sòls 2. El paisatge natural

◦ 2.1 Factors que influeixen en la vegetació

◦ 2.2 Evolució dels paisatges naturals

◦ 2.3 Espècies d’origen local o forà 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya

◦ 3.1 Domini eurosiberià

◦ 3.2 Domini mediterrani

◦ 3.3 Domini d’alta muntanya

◦ 3.4. Domini macaronèsic

◦ 3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides 4. Els paisatges naturals a Catalunya

◦ 4.1 Factors que condicionen la vegetació

◦ 4.2. Dominis de vegetació a Catalunya

2

1. Els sòls1. Els sòls p. 154 p. 154 Ex. 2 p. 173Ex. 2 p. 173

Part de la superfície terrestre on entren en contacte els materials inerts de la litosfera i la matèria orgànica (zona on els dos elements es barregen, superposen i interactuen)

Els sòls es troben en contínua evolució En funció de la seva composició i

característiques fisicoquímiques els sòls s’estructuren en capes anomenades HORITZONS

Segons com siguin els horitzons els sòls tindran un determinat PERFIL

Els sòls evolucionen: naixement, desenvolupament, maduresa, deteriorament i mort.

Esquema del perfil i els Esquema del perfil i els horitzons del sòlhoritzons del sòl

HoritzonsHoritzons

1.1 Factors que determinen 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòll’evolució del sòl p.154/ Ex. 4 p. 173 p.154/ Ex. 4 p. 173

El substrat o material original: el substrat és el material que hi ha a sota, sobre el qual s’hi assenta.

El clima: les precipitacions i la temperatura poden alterar tant l’estructura com la composició i les característiques fisicoquímiques dels sòls. (exemple amb la lixiviació –empobriment horitzó A a causa de la pluja-.) .

La vegetació: la vegetació necessita d’un sòl però, a la vegada, el pot modificar. Per exemple, els arbres de fulla caduca el protegeixen i l’enriqueixen, les coníferes o els eucaliptus l’acidifiquen, però també, els eucaliptus, l’erosionen – eviten el desenvolupament d’un sotabosc -

1.1 Factors que determinen 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl l’evolució del sòl p. 155p. 155

L’edat del sòl: el temps és fonamental pel seu desenvolupament i la seva evolució (joves i vells).

El modelat del relleu: la configuració del relleu condiciona el sòl; per exemple el pendent o un entollament).

La influència humana: l’acció antròpica (relacionada amb els éssers humans) ha estat un factor negatiu. Cal entendre que actualment s’està intentat minvar els efectes de l’home tot protegint-los.

1.2. Tipus de sòls 1.2. Tipus de sòls p.155p.155 Ex. 1 i 3 p. 173Ex. 1 i 3 p. 173 Existeixen diverses classificacions. Una d’elles

seria en funció del grau de diferenciació dels horitzons del perfil i els seus estadis d’evolució (o també es podria fer per la humitat com al Doc. 2 del llibre). D’aquesta manera podem classificar:1.2.1SÒLS INCIPIENTS (quadre Doc. 3)

- No han tingut temps o condicions per a desenvolupar-se (fred, aridesa, aportació de sediments,...)

- No tenen horitzons diferenciats- El seu origen pot ser: al·luvial (fluvisòls);

rocallós (litosòls); mineral (regosòls)

1.2. Tipus de sòls 1.2. Tipus de sòls (p. 156) Ex. 5 p. 173(p. 156) Ex. 5 p. 173

D’aquesta manera podem classificar:1.2.2 SÒLS DE PERFIL POC DIFERENCIAT

(mitjans)- Procés de formació d’horitzons iniciat- Desenvolupament escàs- Sòls sobre pendents (leptosols) de vessants. Si

s’han constituït sobre materials silicis (gresos, granits,...): rànkers. Sobre materials calcaris, són rendzines

- Sòls en climes semiàrids: Xerosòls (sòls grisos). Vegetació escassa.

- Sòls en climes secs o àrids: salins. - Sòls formats amb materials que dificulten la

diferenciació: vertisòls (amb argila que s’expandeix i contrau segons estació), arenosòls (sorra de roques volcàniques i andosòls cristalls amorfs (zones humides).

Sòls mitjansSòls mitjans p. 156 p. 156

Rànker: materials silicis (gresos, granits,...)

Rendzina: materials calcaris

Leptosòl: sobre pendents de vessants

1.2. Tipus de sòls 1.2. Tipus de sòls p. 156p. 156

D’aquesta manera podem classificar:1.2.3 SÒLS TOTALMENT FORMATS- Horitzons diferenciats- El més importants i abundants a la península,

els sòls bruns:- Mescla de la matèria orgànica superficial +

compostos de ferro subsuperficial- Vegetació de bosc- Formes diferents segons el substrat o el clima- Espanya silícica i oceànica: bruns humits (mape p.

88 i 157)- Espanya mediterrani i interior: bruns meridionals- Espanya calcària. bruns calcaris

- També són importants els sòls o terres roges mediterrànies: histosòls (sòls humits amb gran acumulació de matèria orgànica)

Sòls totalment formatsSòls totalment formats

Sòls totalment formatsSòls totalment formats

Sòl brun

Sòl brun calcari

La Rioja

1.2. Tipus de sòls 1.2. Tipus de sòls p. 157 p. 157

D’aquesta manera podem classificar:SÒLS EN PROCÉS DE DETERIORACIÓ - Les condicions de la zona i l’excés d’aigua

provoquen la gradual destrucció de sòls prèviament formats

- Tipus més importants: podzols o terres pàl·lides (sòls rentats per infiltracions d’aigua que presenten un to gris cendra sota l’horitzó de la matèria orgànica).

Podzol

1.3 Distribució dels sòls 1.3 Distribució dels sòls p. 157 i p. 157 i

mapa doc .7mapa doc .7 - Àrees de clima oceànic: bruns humits i

leptosòls de tipus rànker- Àrees de clima mediterrani o interior

d’influència mediterrània: sòls bruns meridionals i sòls roigs mediterranis (Doc.8)

- Àrees de clima semiàrid: xerosòls- Àrees de litologia calcària: sols bruns

calcaris i leptosòls de tipus rendzina- Àrees de les lleres fluvials: fluvisòls (Doc. 9)















16

2. El paisatge natural 2. El paisatge natural p. 158p. 158

Ecosistema: Conjunt de la interrelació entre els elements biòtics o biocenosi i els elements abiòtics o biòtop

Paisatge: geosistema; conjunt format per l’ecosistema d’una àrea i els elements econòmics, socials i culturals propis de la societat humana i que determinen la seva influència en el lloc.◦ Una altra definició: porció de territori caracteritzat

per una combinació dinàmica de diferents elements geogràfics que, en interrelacionar-se els uns amb els altres, donen lloc a un conjunt en constant canvi i evolució.

2. El paisatge natural 2. El paisatge natural p.158p.158

Les transformacions en el paisatge poden ser per: alteracions entre els elements o la pròpia dinàmica de cadascun dels elements.

El paisatge natural, és, sobretot, paisatge vegetal. És la base de la piràmide alimentària.

Primer, doncs, cal estudiar la vegetació i després estudiar l’evolució del paisatge

Els paisatges en el territori espanyol s’agrupen en funció dels dominis biogeogràfics (paisatge+clima).

2.1. Factors que influeixen en la 2.1. Factors que influeixen en la vegetació vegetació p.158 Ex. 7 p. 173p.158 Ex. 7 p. 173 El clima- Factor més rellevant (insolació,

temperatures, precipitacions)- La temperatura, la llum solar i la

disponibilitat d’aigua condicionen les espècies vegetals. Per exemple.- Vegetació xeròfila: adaptada a climes secs- Vegetació hidròfila: zones humides- Vegetació umbròfila: Zones de llum

escassa- Vegetació termòfila: no tolera grans

descensos de temperatura- Vegetació criòfila: adaptades a clima

fred,...

Vegetació segons el climaVegetació segons el clima

Vegetació hidròfilaVegetació xeròfila

Vegetació termòfila (palmito)

2.1. Factors que influeixen en la 2.1. Factors que influeixen en la vegetacióvegetació p.158 p.158

El relleu- El relleu condiciona el clima, i per tant la

vegetació- Les influència de les temperatures es

tradueixen en l’existència d’estatges o pisos bioclimàtics

- A les muntanyes cal distingir si el vessant és orientat al Sud (solell) o orientat al Nord (obac)

SolellSolell

ObacObac

2.1. Factors que influeixen en la 2.1. Factors que influeixen en la vegetacióvegetació p. 159 p. 159

El sòl- Les propietats influeixen en la vegetació- Les espècies creixen preferentment en un

tipus determinat de sòl• Les activitats humanes- Modifiquen les característiques i la

distribució de les formacions vegetals.- El paisatge vegetal actual ha estat creat i

modificat per l’acció antròpica- Han alterat el paisatge eliminant espècies

(sovint autòctones) i introduint-ne de noves. (Palmera, plàtan...BCN).

2.2. Evolució dels paisatges naturals p. 160 Successió ecològica: procés pel qual les

formacions o comunitats naturals van sent substituïdes per unes altres més ben adaptades al medi

Comunitat clímax: Quan la relació entre els éssers vius (biocenosi) i el seu entorn (biòtop) és optima

Una alteració greu en el medi (p.e. un incendi) pot provocar una regressió a una etapa anterior.

S’ha de distingir entre vegetació potencial o climàtica (la que es donaria naturalment) i la vegetació actual (la que existeix).

Els ecosistemes madurs són sistemes en equilibri que s’autogeneren quan són alterats, si no és molt greu

L’acció antròpica modifica els ecosistemes introduint noves espècies i eliminant-ne d’altres.

Successió ecològicaSuccessió ecològica

2.3 Espècies d’origen local o 2.3 Espècies d’origen local o foràforàEspècies autòctones - Originàries de l’indret: poden ser silvestres (es

desenvolupen de forma natural en grans porcions) o endèmiques (només es troben en una àrea concreta)

- El territori espanyol té un nombre considerable d’endemismes => la seva conservació

- Les Canàries té uns 500 endemismes (drago, la palmera canària, el taginaste o la violeta del Teide) , dels 1800 espanyols.

- A la Península, la majora part dels endemismes són a alta muntanya, i especialment a Andalusia (pinsap o la camamilla de la serra).

Espècies endèmiquesEspècies endèmiques

Camamilla de la Sierra Nevada

Pinsap

2.3 Espècies d’origen local o 2.3 Espècies d’origen local o foràforàEspècies al.lòctones - Espècies no originàries d’un territori (o per

acció antròpica o els vents o corrents marins). Es classifiquen en: espècies introduïdes, espècies assilvestrades i espècies cosmopolitesEspècies introduïdes

- d’Amèrica: blat de moro, tomàquets, patates.

- d’Àssia: tarongers, presseguers,- d’Austràlia: eucaliptus (han generat

desequilibris)

Espècies introduïdesEspècies introduïdes

Pi

Eucaliptus

2.3 Espècies d’origen local o 2.3 Espècies d’origen local o foràforà

Espècies assilvestrades

- espècies introduïdes de poc valor econòmica- s’han adaptat al territori i creixen en zones silvestres i marginals- figueres de moro, les atzavares,...Espècies cosmopolites- s’han introduït involuntàriament (llavors que passen inadvertides o pel vent, mar,...).- la major part de les males herbes.

Espècies assilvestradesEspècies assilvestrades

Figueres de moro

Atzavara (Cala Rovellada – Colera)















33

3. 3. Els grans dominis biogeogràfics a Els grans dominis biogeogràfics a

EspanyaEspanya..

3.Els grans dominis biogeogràfics a Espanya

Domini eurosiberiàDomini mediterraniDomini d’alta muntanyaDomini macaronèsicPaisatge natural de riberaPaisatge natural de zones humides.

3.1. Domini Eurosiberià3.1. Domini Eurosiberià

Zones de domini climàtic oceànic i a zones de muntanya

Necessita pluges abundants i regularsEls sóls solen ser evolucionats (els més els

boscos caducifolis atlàntics)Formació vegetal principal. Bosc caduficoli o

aestisilvaArbres rectilinis, alts, d’escorça relativament

prima i fusta semidura. Poca llum al terra.Arbres més característiques: roures, faigs,

amb castanyers, bedolls, avellaners, freixes, oms, ti.lers aurons.


Sotabosc: arços blancs, ginebres, teixos, grèvols, servers, nabius i boix. A la primavera: molses i falgueres

Les rouredes i fagedes només ocupen una petitat part de la seva extensió potencial. Han estat substituïdes per camps de conreu, pastures,...

A mitjans del segle XX es van plantar pins i eucaliptus (més rendibles).

Clarianes: landes ( matolls de brucs, argelagues, gatoses, falgueres, ginestes, ginebres, boixeroles, esbarzers, boix i roses silvestres)

Zones altes: prats: vegetació herbàcia i pastures de gramínies (festuca)

Fauna: mamífers grans herbívors (cérvol, cabirol, senglar); petits (esquirols, musaranya, liró); predadors (llop, guineu, visó); aus (gall salvatge, picot negre, mallerenga o mussol).


Fageda Roureda


Prat alpí

Landa

3.2. Domini mediterrani3.2. Domini mediterrani Zones de domini climàtic mediterrani i interior Terres brunes, meridionals o calcàries No massa desenvolupats Bosc esclerofil·le o durisilva Màquia, garriga i estepa

3.2. Domini mediterrani3.2. Domini mediterrani

Bosc esclerofil·le o durisilva- Resisteix llargs períodes de sequera- Arbres tipus esclerofil·les: fulles perennes- Formació pobre en varietat- Alzina, també garric, alzina carrasca i roure, en menor

quantitat: surera, garrofer, olivera silvestre. Fusta dura, poc aptes explotació fustera. Escorces protectores, rugoses i gruixudes Troncs no rectilinis que solen ramificar-se (protegeixen el terra de la radiació solar). Sistema d’arrels per aprofitar l’aigua. Creixement molt lent.

- Aquestes espècies s’han substituït pel pi o per camps de conreu.

- Zones molt antropitzades es troben moltes pinedes (pi blanc) amb sotabosc molt pobre.

Bosc esclerofil.leBosc esclerofil.le

Andalusia

Roure

3.2. Domini mediterrani3.2. Domini mediterrani

Màquia, garriga i estepa- Màquia: massa densa d’arbustos (ullastre o

olivera silvestre amb matolls, estepa, bruc i ginesta). Sòls silicis

- Garriga. Formació d’arbustos i de matolls de romaní, farigola, espígol,... Sòls calcaris

- Estepa: formació d’arbustos espinosos i baixos. A les zones litorals es dóna el margalló.Pròpia del clima semiàrid del sud-est peninsular. També es pot trobar en zones seques de l’interior.

Fauna: mamífers (llebre, conill, eriçó, ratolí, mostela,senglar,...); aus (estornell, pit-roig, tord, esparver, perdiu, merla,...)

Màquia i Garriga (¿Quién es Màquia i Garriga (¿Quién es quién?)quién?)

Garriga i MàquiaGarriga i Màquia

Garriga Garric

Màquia

3.3. Domini d’alta 3.3. Domini d’alta muntanyamuntanyaSubdomini d’alta muntanya alpí (Pirineus)Estatge subalpí: entre els 1200 m i els 2400

m. Arbres de fulla perenne (avet, pi negre). Formen un bosc acicufoli o acicusilva. Branques adaptades a les nevades. Sotabosc pobre (azalea, ginebre, ginesta). Sòls rics en matèria orgànica però poc evolucionats (leptosòl – rànkers i rendzines-)

Estatge alpí: 2400 i 3000 m. Prats alpins de festuca amb campanetes, prímules,...

Estatge nival: per sobre 3000 m. Vegetació rupícola (herbes i molses en zones de solell).En zones d’obac o poc pendent neu tot l’any

3.3. Domini d’alta 3.3. Domini d’alta muntanyamuntanya

Bosc coníferes

Ginesta

Ginebre

3.3. Domini d’alta 3.3. Domini d’alta muntanyamuntanyaSubdomini d’alta muntanya de transició

(Serralada Cantàbrica, Sistemes Ibèric i Central)Característiques intermèdies entre paisatge

domini eurosiberià i mediterrani.A les zones altes (per sobre 1900 m.) de la

serralada Cantàbrica la vegetació passa del bosc de fagedes a un pis supraforestal de landes i prats alpins. Al vessant Sud de la Cantàbrica, sistemes Ibèric i Central: vegetació semblant al domini mediterrani.

Cap als 1900 m. En el Ibèric es passa de fagedes a ginebres i prats d’altura i en el Central també s’hi passa però des dels pins.

Els sòls són letosòls.

Subdomini d’alta muntanya de Subdomini d’alta muntanya de transiciótransició

3.3. Domini d’alta 3.3. Domini d’alta muntanyamuntanyaSubdomini d’alta muntanya mediterrani

(Sierra Nevada)Sierra Nevada. El pis montà és d’alzines fins

als 1600 m. I després pinedes de pi negresDes dels 1900 trobem ginebredes i sabines, i a

partir dels 2700 matolls mediterranis de muntanya; a partir de 2900 prats i vegetació herbàcia dispersa

Els sòls són rendzines i terres brunes meridionals.

Fauna: mamífers (isard, cérvol, cabirol, cabra salvatge, llop, marmota,..); aus (àguila daurada, trencalòs, perdiu blanca,..)

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicLes Illes Canàries presenta dues zones ben

diferenciades:- Fuerteventura i Lanzarote: properes a la

costa africana i amb vegetació subdesèrtica- La resta d’illes amb varietat de formacions

vegetals en unció de l’altitud.- Els diferents estats són els que veurem a

continuació. - http://lavegetaciondecanarias.blogspot.com/

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsic

Estatgesdevegetació

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge supracanari o d’alta muntanya: altituds superiors als 2200; prats,similars als del Sistema Bètic. Tenerife: per sobre 2700 m, desert d’alturaamb violetes del Teide (plantes endèmiques sobre sòl nu)

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge del matoll de muntanya: a partir dels 2000 m. Especialment a Tenerife i a La Palma. Gran riquesa de flors.

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge canari de muntanya: entre 1300 i 2200 m.; bosc de coníferes amb pins Canaris, i també cedres

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge canari superior:800 a 1300 m.; temperaturabaixa i humitat alta; matolls de faies i brucs; i bosc laurisilva ambarbres de full perenne (allargadeslluents, fortes i coriàcies; 20 m.alçada; bosc dens amb poca llum.

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge canari intermedi: entre els 400 i els 800; similar àrea mediterrània; dos endemismes: drago i la palmera de Canàries barrejades amb d’altres introduïdes (palmera de dàtils).

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge canari basal: fins a 300-400 m.; àrida; matolls xeròfil com el cardó i tabaiba; també figueres de moro i atzavares.

Cardons

3.5 Formacions locals: paisatges de 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humidesribera i zones humides Paisatge natural de ribera• Ribes dels rius, planes fèrtils i valls fluvials

estretes• Boscos riberencs amb vegetació higròfila• Creació de microclima• Humitat similar al bosc caducifoli: arbres de fulla

caduca• Arbres propers a la riba: verns i salzes. Després

pollancres i àlbers, i més lluny freixes, oms, roures i alzines.

• Arbustos: sanguinyol, arç, esbarzer; joncs; falgueres i molses; plantes enfiladisses (lligabosc i les vidalbes)

• Fauna: mamífers (ermini, llúdria, gat salvatge); aus (merla aquàtica, blauet); peixos (salmó, truita); amfibis (gripau d’esperons), rèptils (serp de collaret)

3.5 Formacions locals: paisatges de 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humidesribera i zones humides

La Rioja

3.5 Formacions locals: paisatges de 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humidesribera i zones humidesPaisatge natural de zones humides

• Distingim zones humides d’interior i les costaneres• Zones humides d’interior: llacs, llacunes, embassaments;

creixen plantes altes (joncs, espadanyes, cues de cavall,...); zones poc profundes (nenúfars, lliris d’aigua); fauna: amfibis (granotes, tritons, gripaus), peixos (carpa, perca,...), aus aquàtiques (ànecs, agrons,...), mamífers (visó, llúdria,..), serps (serp de collaret)

• Zones humides costaneres: llacunes litorals i aiguamolls; lloc de descans per aus migratòries; són terrenys pantanosos a desembocadures dels rius i reben sediments fluvials, per tant sòls de tipus fluvisòl; s’inunden en créixer el riu; vegetació formada per plantes amb la base de la tija i les arrels submergides, com el jonc, el lliri groc,...; fauna: aus (agró imperial, cabussó emplomallat, cigonya, ànec collverd, flamenc, becplaner, àguila imperial), mamífers (linx, senglar, cérvol, daina i mangosta).















63

4. Els paisatges naturals a . Els paisatges naturals a CatalunyaCatalunya4.1. Factors que condicionen la vegetació• clima, relleu, tipus de sòls i activitat

humana.• Les precipitacions delimiten una Catalunya

seca i una d’humida• Diferències en l’altitud• Els sòls dominants són els bruns calcaris, tot

i que es poden trobar bruns àcids (Serralada Prelitoral o sector occidental del Pirineus axial); Depressió Centra sòls roigs mediterranis.

Estatges de vegetació a Estatges de vegetació a CatalunyaCatalunya

Zones de vegetació a Zones de vegetació a CatalunyaCatalunya

4.2. Dominis de vegetació a .2. Dominis de vegetació a Catalunya Catalunya Domini mediterrani• Franja litoral (serralades Litoral i prelitoral

fins als 800 m), Depressió Central• Boscos esclerofil·les: alzinar amb marfull,

amb arboç, marfull i llentiscle; lianes com l’heura o el lligabosc; actualment el pi blanc és una espècie dominant compartint amb l’alzina (bona part de la Serralada Litoral – Collserola o Montnegre)

• Al sud zones més àrides; dominen els xerosòls (sòls silicis i calcaris), per tant, hi ha màquies i garrigues. Màquies: hi trobem garric i arçot, i la màquia de llentiscle i el margalló (litoral).

Domini mediterraniDomini mediterrani

Collserola

Montnegre

4.2. Dominis de vegetació a .2. Dominis de vegetació a CatalunyaCatalunyaDomini eurosiberià• Clima oceànic i d’alta muntanya• Entre els 800 i els 1600 m.• Boscos d’aestisilva, caducifolis, amb roures,

faigs, castanyers, avellander,bedoll o auró (Guilleries, Montseny i Serralada Transversal – la d’en Jordà)

• També destaquen el pi roig (Ports o muntanyes de Prades), que es converteixen en comunitats de transició cap als boscos subalpins a la vall de Ribes, a la Vall ferrera o a la serra del Cadí

• Arbres alts, troncs rectilinis, impedeixen la radiació solar, motiu que fa que el sotabosc sigui poc dens (falgueres i plantes herbàcies)

Domini eurosiberiàDomini eurosiberià

Muntanyes de Prades

Serra del Cadí

4.2. Dominis de vegetació a .2. Dominis de vegetació a CatalunyaCatalunyaDomini d’alta muntanya- Tres estatges: subalpí (+1200m), alpí ( +

2400) i nival (+ 3000)- Vegetació més abundant a l’estatge subalpí:

boscos coníferes (pi negre i avet), Pirineus però també al Montseny; sotabosc poc important (neret i ginebró)

- Estatge alpi: pastures de muntanya, paisatges coberts de neu (festuca – estiu i primavera)

- Estatge nival: zones més ombrívoles i altes dels Pirineys; vegetació rupícola i molt escassa (molsa i líquens).

Estatge de vegetació alta Estatge de vegetació alta muntanyamuntanya