1
Escolesal Palau
DOSSIER EDUCATIU
KantiKipugui al palauPalau de la Música Catalana
Índex
1. El Palau de la Música P. 03
2. Introducció P. 04
3. El cor P. 05
4. Guió i cançons del concert-espectacle P. 13
5. Recursos didàctics per treballar a l’aula P. 16
6. Materials d ampliació P. 34
7. Bibliografia P.38
8. Discografia P.39
9. Pàgineswebd´interès P.40
10. Fitxa artística P. 44
3
El palau de la Música Catalanavaserconstruïtentreel1905iel1908perl’arquitectelluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Catalàifinançatambfonsprocedentsdesubscripciópopular.
ElPalaudelaMúsicaCatalanaésunaperlaarquitectònicadelModernismecatalà,l’únicasaladeconcerts modernista declarada patrimoni Mundial per la unESCO(4dedesembrede1997),queesdevéactualmentunpuntdetrobadaineludibledelavidaculturalisocialdeCatalunya.Amésconstitueixunpatrimonisimbòlicisentimentaldetotunpobleques’identificaamblasevahistòria.
L’edificis’articulaalvoltantd’unaestructuracentralmetàl·licarecobertadevidre,queesconjugaamblallumnaturalperconvertirl’edificiméssignificatiudel’obradeDomènechiMontanerenunacaixademúsicamàgicaonescombinentoteslesartsaplicades:escultura,mosaic,vitralliforja.LesvisitesguiadesqueofereixelPalaudelaMúsicaCatalanasónunacitaineludibledel’estadaaBarcelona.
La Sala de Concerts−unadelesméssingularsdelmón−haestatdurantmésdecentanysl’escenariprivilegiatdelavidaconcertística,nacionaliinternacional,delaciutatdeBarcelona.Haacollitestrenesmundialsiésunreferentmusicaliarquitectònicdelaciutatiunpuntdetrobadaculturaldeprimer ordre. Presidida per l’orgue sobre l’escenari i amb una lluerna centralquerepresentaelsol,lasalagaudeixdellumnatural.Unasalamísticaiparadoxal,queestrobarepletadefigurescomlesmusesqueenvoltenl’escenari,lesvalquíriesdeWagnerquesorgeixendelsostre,unbustd’AnselmClavéaunabandaideBeethovenal’altra,icentenarsd’elementsdelanatura,comflors,palmeres,fruits,gerrosivitrinesplenesdejoies.
AbandadelagranSaladeConcerts,elPalaudisposadeduessalesmésonesdesenvolupalavidaconcertísticadelainstitució.D’unabandaelpetit palau,unauditorimoderninauguratel2004idealperaconcertsdecambraopetitformatambunescondicionsacústiquesexcel·lentsiequipsaudiovisualsd’altatecnologia.L’últimespaiéslapetitajoiadelPalaudelaMúsica,laSala d’assaig de l’Orfeó Català.Unespaiíntimiacollidorontenenllocconcertsdepetitformat,conferències,presentacions,ionassagenelscorsdel’OrfeóCatalà.Aquís’hitrobalaprimerapedraqueesvacol·locarel1905durantlaconstrucciódelPalau.Ambunarcsemicirculardebutaques,queescorresponamblamitjallunadel’escenariqueestrobaalseusostre,estàcaracteritzadaperunesgranscolumnes,vitrallsidecoraciódel’època.
Un altre espai representatiu del Palau és l’emblemàtica Sala lluís Millet,ungransaló–saladedescansitrobada–dedicatalmestreMillet,fundadordel’OrfeóCatalà.Lasalas’alçafinsadospisosambgransvitrallsornatsambmotiusflorals,d’unefecteextraordinari.Imésexcepcionalencaraéslabalconadaqueesveuatravésd’aquestsvitralls,ambunadoblecolumnataambunacoloracióiornamentaciócaracterístiques.TambéésescenariprivilegiatelFoyer del palau,elqualadmetunanombrosaconcurrènciaqueocupacadiresitaules,tantquanhihaaudicionscomquans’utilitzaderestaurant-cafeteriaindependent.Elsamplisarcsdemaonscombinatsambceràmicavidriadadecolorverdiflorstambéceràmiques,rosadesigrogues,confereixenaaquestespaiunatonalitatsingularimoltpròpia.
1. El Palau de la Música
4
El concert-espectacle Kantikipugui al Palau té com a protagonista principal el Cor de Cambra delPalauipreténoferirunapropostafresca,innovadoraiallunyadadelques’esperad’unconcertconvencionald’uncorclàssic.D’aquestamanera,encomptesdel’immobilismeilaformalitatquesónhabituals,enaquestespectacletrobareu,amésamésd’unaposadaenescenaespectaculariunainterpretaciómusicalimpecable,undinamismeiunagammaàmpliaderegistressonorsquenousdeixaranindiferents.
ElrepertorimusicalseleccionatcomprènobresmestresdediversosautorscomVivaldi,Fauré,Debussy,Saint-Saëns,Petrassi,Offenbach,Xostakóvitx,AndersoniWeil,entred’altres.Lagranmajoriadelespecesinterpretadesenaquestespectaclesónadaptacionsperacordelesobresoriginals,arranjadesexpressamentperal’ocasióperPedroPardo,directord’orquestraicompositor.Lesobresescollidesconfigurenunampliventalld’estilsigèneresmusicalsquevandesdelBarroc,finsal’Impressionismemusical,delbarbershopaljazz,idelamúsicadelsegleXXfinsalacomèdiamusical.
Elconcert-espectaclehaestatpensatperquèapartird’unfilconductorquesuggereixunasèried’ambientsisituacionsprovinentsdeladramatúrgiaplantejadaperOriolÚbeda,elscantantsesdevinguinelsprotagonistesveritables.Aixídoncs,podremveurecomelCorcantaenunasèriedecontextosquenolisónhabituals:música,dansa,joc,somnis,juguesques,etc.
Unaltreaspectequediferenciaaquestconcert-espectacleésquegairebétoteslesobress’interpretenenconstantmoviment,seguintuncriteriestètic/coreogràficdegestosipassosquesuposenungranrepteperalscantantsacausadeladificultatd’haverdecantariballaralhorasensequeensurtinafectadeslesestabilitatsrítmiquesitonals.Eldissenyimuntatged’aquestescoreografiessónobrad’AlíciaPérez-Cabrero.
Unaltreaspecteoriginald’aquestespectacleésl’úsocasionaldelaveuperalaimitaciódesonsdiversos,desdepilotesdeping-pong,bàsquetoinstrumentsmusicals(metalls,percussionsocontrabaixos)utilitzantsonsonomatopeics.
Lagranfascinacióque,d’unabanda,tenenelsinfantsperalaimitaciódesonsamblaveu,lescoreografiesilamúsicaengeneral,id’altrabanda,lagrancategoriadelesobresques’interpreten,fanqueaquestapropostaeducativasiguidegraninterèseducatiuilúdic.
2. Introducció
5
Elnuclid’aquestespectaclepivotasobredoselementsfonamentals,quesónlamúsicacoralielseuprincipal protagonista: el cor.
Aquestasecciótécomaobjectiudescriuredetalladamentelconceptedecor,lesdiversescomposicionsquepotadoptar,lessevesdisposicionsiunresummoltgeneraldelseudesenvolupamentalllargdelahistòria.
3.1. Concepte
Podríemdefinir“cor”demaneragenèricacomunaexpressiómusicaldepersonesqueuneixenlessevesveuspercantar.Aquestaexpressióestrobaactualmententotselsnivellsientoteslessocietatshumanes,perbéqueesconservaendiferentsestadisdecomplexitat.L’origenetimològicdelmots’atribueixalllocfísicdelesesglésiesanomenatcor,onsesitualacomunitatdereligiosospercantarelsoficisdivins.Elsmembresdelcors’anomenencantantsocantairesiaquestssesubordinenalesindicacionsd’undirectordecorquetélaresponsabilitatdetriarelrepertori,treballar-loambelscantaires als assaigs i dirigir el cor als concerts.
3.2. Composició de veus (cordes)
Elscomponentsqueintegrenuncordeterminendemaneramoltimportantelsoielseurepertori.Unprimerpasentotaformaciócoralconsisteixenl’assignaciód’unaveu(ocorda)acadacomponent,enfunciódelasevatessituraitimbre.
Aixídoncs,lesveusdeneninenaabansdelapubertats’anomenenveusblanquesiesdivideixenenfunciódelatessituraen1a,2a,3aveu,etc.,enumeradesdetessituraagudaagreu,respectivament.Altresclassificacionslesdivideixenentiples1,tiples2icontraltsd’agutagreu,respectivament.
Lesveus(ocordes)femeninesesdivideixenensoprano(S),mezzosoprano(M)icontralt(C),enumeradesdetessituraagudaagreu,respectivament.Lesveusespodensubdividirendosgrups(subcordes1i2)tambéenfunciódelatessituraitimbre.
Lesveusmasculinesenlapubertatpateixenunatransformació,pelquefaatimbreitessitura,moltmésacusadaquelesfemeninesiesclassifiquendemanerageneralencontratenor(CT),tenor(T),baríton(BT)ibaix(B),enumeradesdetessituraagudaa
Greu,respectivament.Anàlogamentamblesveusfemenines,algunescordesmasculinespodensubdividir-se(en1i2)sielnombredepartspercantaraixíhorequereix.
Calesmentartambéuntipusdeveumasculina(actualmentdesapareguda)anomenadaveudecastrat,resultatdel’extirpaciódelesgònadesdel’infantabansdelapubertat.AquesttipusdeveusvansermoltapreciadesdurantelsegleXVIIperòvandecaureambeltemps,perlapresènciadecontratenorsbeninstruïtsiamesuraquelesdonesvanaccediracantaralsoficisreligiosos.Tambéesvadeixardepracticarlacastracióperlacrueltatquesuposaval’extirpaciódelsgenitalsd’uninfantsense el seu consentiment.
Elscorsformatsperveusmasculinesifemeninesconjuntaments’anomenencorsmixtos.Elscontratenorsenelscorsmixtosnoformenunacordaapart,sinóques’assimilenalacordadecontralts.
3. El cor
6
Alquadresegüentestrobenresumitselsprincipalstipusdecorsqueespodenobtenirenfunciódelasevacomposiciódeveusiedatsacompanyatd’exemplesrealsdecorsexistents.
Acontinuacióesmostraunafiguraenquèesclassifiquenlesveusadultesenfunciódelregistreilatessitura.
Nen Nena Soprano Mezzo Contralt Contratenor Tenor Baríton Baix Exemples
Escolania Esc. MontserratPetits Cantors deViena
Cor infantil(11-16anys)
AmicsdelaUnió,CorVivaldiC.InfantilOrfeóTapiola
Cor juvenil(16-18anys)
Divisi
Cor jove(18-26anys)
Albada,
C.JoveOrfeó
Cor adult OrfeóCatalàMonteverdiChoir
Cor masculí MonjosdeSilosExèrcitRus
Cor femení C.NoiesOrfeóOrfeóFemeníGranollers
** ** ** *
* * * * * * ** * * *
* * *
BAIX
BARÍTON
TENOR
CONTRALT
MEZZOSOPRANO
SOPRANO
7
3.3. Disposició de les cordes
Lacol·locacióidisposiciódelesdiversesveusd’uncoral’espaionescantaobeeixadiversoscriteris(acústics,històrics,escènics,etc.).Acontinuaciós’enumerenlesconfiguracionsméshabitualsquepotadoptar un cor.
3.3.1. Disposició per blocs linealÉsladistribucióméshabitual,enquèlescordessesituend’esquerraadretarespectedeldirectorseguintelcriterideveusagudesagreus.Malgratqueexisteixenaltresdistribucionsperblocs,nomésenrepresentemlaméstípica.Persimplificar,nomésrepresentemduesfileresdecantants,peròenpodrien ser més.
3.3.2. Disposició per blocs amb veus femenines al davant:Ésunadistribucióques’utilitzabastantquanescantaamborquestraperafavorirlaprojecciódelssonsagutspersobredelssonsdel’orquestra.Malgratquesónpossiblesaltresdisposicions,nomésrepresentem la més típica.
3.3.3. Disposició barrejada per quartets o altres agrupacions de veus:Aquestadisposiciós’utilitzaenconcertsa cappellaperobtenirunefectesonorhomogeniicompactemoltsorprenent.Consisteixaferagrupacionsdecantantsenquèhihagiunsolindividudecadacorda.Aquestesagrupacionsesdistribueixenenfileresial’atzar.Aquestesdistribucionsbarrejadesrepresentenunadificultatafegidaperalscantaires,ennotenirunareferènciaproperadelessevesveus,idemanenundominitècniciunagranseguretatindividual.
3.3.4. Disposició a l’atzar:Aquestacol·locacióconsisteixadeixarquelesveusesdispersinsenseseguircapcriterimésenllàdel’aleatorietat.L’efectesonorresultants’assemblamoltalques’obtéambladisposicióperquartets.
SSSSSSSSSS
CCCCCCCCCC
TTTTTTTTTT
BBBBBBBBBB
TTTTTTTTTT
BBBBBBBBBB
SSSSSSSSSS
CCCCCCCCCC
SBTC STCB CTBS TBSCCTBS BCTS TBSC BCTS
SBCC SBTT SBTC CSCTBTBS BTSS BCTS TBCC
8
3.3.5. Disposició en doble cor:Algunesobresestanpensadescomundiàlegentredosoméscorsiaquestsespodensituardecostatobéenfrontatsiseparatsfísicamentl’undel’altre(cori spezzati).Lesdistribucionsinternesdeveusdecadacorpodensercomqualsevoldelesmaneresexposadesanteriorment.
3.4. Dimensions del cor
Elnombredecantantsd’uncorésunfactorquetambédeterminamoltelsoresultantielrepertoriqueespodràabordar.Enfunciódeldimensióesparlade: •Agrupacionsvocals(finsa8membres) •CordeCambra,Capella(de8a24membres) •Cor(apartirde24membres)
3.5. antecedents històrics
3.5.1. Antiguitat i edat mitjanaEsconeixl’existènciadecorsorganitzatsjaenelmónantic.ASumer,Egipte,Assíria,PalestinaiGrèciahihatestimonisdel’existènciadelcantcoral.Al’AnticTestament,perexemple,hihaal·lusionsagrupscoralsbenorganitzatslligatsalculte.AGrèciaelscorscantaveniballavendurantlesrepresentacionsteatrals,tantdetragèdiescomdecomèdies.Nomésescantavamúsicamonòdica.Elsromanstambécultivarenelcantcoral.Estéconstànciadelasevaexistènciadesdelsprimerstempsfinsal’èpocaimperial.Elsprimerscristiansinspirarenelsseuscantsenlatradiciójueva,especialmentpelquefaalssalms.Ambl’edictedeMilà(313dC)deConstantíelGranelcristianismeesconverteixenlareligióoficialdel’Imperiromà.Ambeltempselscantss’anarenrefinantisofisticantiaviatcalguerenexpertscantorsambbonaformació.ElpapaSantSilvestrefouelfundadoraRomadela primera schola cantorum.PosteriormentelpapaGregoriI(590-604)foul’impulsordelareformadelalitúrgiaidelamúsicaal’esglésiaireorganitzàl’schola cantorumtotinspirant-seenelsmètodesmusicalsde l’orde benedictí. Es consolida llavors el cant gregorià en la litúrgia occidental
COR 1 COR 2
CO
R 1
CO
R 2
9
LespartsdestinadesalcorromanguerenmonòdiquesfinsalprimerterçdelsegleXV,onapareguerenjaformescoralspolifòniques.Alesesglésiesielsmonestirsdel’edatmitjanaelscorsestavenconstituïtsexclusivamentpernensihomes.Documentsdelabaixaedatmitjanarevelenqueelscorsdelescatedralsestavenformatsperentrequatreisisnens,ientredeuitretzehomes.Elscors(capelles)queinterpretavenlapolifoniaerengrupsreduïtsibeninstruïts,ipodienestardoblatsperinstrumentsdecordaidevent.Lamúsicaprofanamedievalerainterpretadaperunconjuntmoltreduïtsdeveusiinstrumentsil’úsdecorserarar.AAlemanyaesconeixiaungremidecantants(Meistersingers)queseguienlestradicionsdelsMinnesingers(trobadorsalemanys)iqueprobablementvancompondreobresperacor.PosteriormentR.WagnerenlasevaòperaEls mestres cantaires de Nurembergendescriul’estildevida.Altresgremispoderososiinstruïts,comelsfrancmaçons,podienhaverfetúsdelamúsicacoralperalsseusritusiniciàtics.Caldestacarquelaconservació de les obres gregorianes va ser possible gràcies al desenvolupament de la notació musical ialapossibilitatd’editarllibresmanuscrits.Lamúsicavulgarbensegurquegaudiad’unagranriquesademelodiesdetavernaidecançonsdetrobadorsijoglars,perònos’hanpogutconservarperdesconeixementdelanotaciómusical.Unaexcepciódelques’haafirmatanteriormentpodrienserelscantsrecollitspelsgoliardsentreelsseglesXIIiXIII,queforendescobertsalsegleXIXal’abadiadeBenediktBeuern,consistentsenfragmentsdepoemesimelodiesprofanesambtemàtiquesd’amor,elviilasàtira.AquestspoemesforenmusicatsperCarlOrffenl’obraCarmina Burana.
3.5.2. RenaixementElscompositorsexplorarenlesmúltiplespossibilitatsqueoferial’aplicaciódelapolifoniaalscorsis’anarenestablintunespautesquehanperduratdurantmoltdetemps.Aquestéselcasdeladivisiódelcorenquatreveus.CapafinalsdelsegleXVIapareguerenelsnomsllatinsperdesignaraquestesquatreveus:bassus, tenor, altus i superius,nomaquestdarrerqueméstards’italianitzàcomasoprano.Malgratqueesconsolidésenquatreelnombreestàndarddeveusd’uncor,éspossibletrobarcomposicions renaixentistes per a més veus. En els cors de les esglésies els nens s’ocupaven de les veus d’altus i superiusialgunshomeselsajudavenutilitzantelfalset.
10
AlasegonameitatdelXVIIelscastratsforenintroduïtsalscorsdelesesglésies.ElscorsdelRenaixementerenmésnombrososqueelsdel’edatmitjanaisovinterenacompanyatsperinstruments.L’orguenoacompanyaràelcorfinsafinalsdelsegleXVI.Apareixl’úsdelatècnicadel doble cor (cori spezzati).Lamúsicaprofana,enàmbitsaristocràticsiburgesos,noempragrupscorals,sinógrupsdesolistes.Enaquestperíodecaldestacarlaimportànciaquelainvenciódelaimpremtavasuposarperaladifusióipreservaciódelpatrimonimusical.
3.5.3. BarrocEnaquestperíodeapareixennousgèneresmusicalsqueobrennovespossibilitatsalamúsicacoralanteriormentlimitadagairebéambexclusivitatalcamplitúrgic.Und’aquestgèneresésl’òperabarroca.Enunintentd’emmirallar-seenl’anticdramagrec,lesprimeresòperesdonarenunpaperpreponderantalcor.Ambeltemps,però,aquestperdéprotagonismeendetrimentdelesveussolistes.AFrançaelcorcontinuàessentmoltimportant,perexemple,enles tragédies lyriques. Els oratoris forenuncampidealperaldesenvolupamentdelscors,jaqueresultavenmésbaratsquelesòperes.Enelsprimersoratorisintervenienpoccantants,peròcapafinalsdelperíodeBarroc,especialmentenelsoratorisdeG.F.Händel,hiinterveniengransformacionscoralsiorquestrals.
3.5.4 Mitjans del segle XVIII a inicis del segle XXILa música coral continua trobant altres vies d’expansió a part de la litúrgica. La Revolució Francesa marcaunabansiundesprésdelaconcepciódelamúsicacoral.Elfenomencoralsesocialitzaperconvertir-seenunelementaglutinadorivertebradordelasocietat.AlsegleXIXapareixennovesformesmusicalsdecaràctersecular.UndelsprimersexempleséslaNovena Simfonia de L.vanBeethoven,quefouundelsprimersexemplesdecorsimfònic.Lesòperesromàntiquestambérequereixendegransmassescorals,coméselcasdelesòperesdeG.Verdi.
11
Paral·lelament,lamúsicasacradeixad’estarconfinadaalesesglésiesis’interpretaalsteatres.AEspanyaesconsolidenlesrepresentacionsdezarzuela,ambl’aparicióresultantdelscorsdesarsuela.
Catalunyanoquedaalmargedelatendènciageneraleuropeadelarevaloraciódelamúsicapopularil’aficiópelcantcoralanivellaficionat.JosepAnselmClavéameitatdelsegleXIXfundadiversesassociacionscorals,queforenl’origendelCorsdeClavé,ambl’objectiudeculturitzarlaclasseobreraiallunyar-ladelestavernes.MéstardarribàdeFrançaelfenomenorfeonísticques’estenguépertotEspanya.ACatalunyacaldestacarcomabucinsígnial’OrfeóCatalàfundatperLluísMilletiAmadeuVives.
DurantelsegleXXapareguerenelsprimerscorsmixtosprofessionalsnovinculatsaàmbitseclesiàsticsnioperístics.Moltsd’aquestscorsnasquerensotaelpatrocinidelesgransemissoresderàdioitelevisió,dedeterminadesorquestressimfòniquesid’altresentitatsprivadesiempresespatrocinadoresd’iniciativesculturals.Gràciesalaràdio,latelevisióielfonògraf,quefacilitarenladifusióil’enregistramentendirectedelamúsica,l’activitatcoralalsegleXXs’esténiesmultiplicàambrapidesapertotselspaïsosdeculturaoccidental.Moltscors,tantprofessionalscomaficionats,estanorganitzatsenfederacionsregionals,nacionalsifinsitotmundials,fetquedemostralasevaforçailasevaconsolidaciócomaelementvertebradordelasocietatcivil.
DelsEstatsUnitsd’Amèricaensarribarennousgènerescoralscomelgospelilacomèdiamusicaliaixòfomentàl’apariciódenoustipusdecors.
12
L’arribadad’internetideleseinesinformàtiquesaplicadesalamúsicahanfetpossibleunaaltraveritablerevoluciódelaproducciómusical.Existeixprogramarid’ediciódepartitures,pàgineswebd’intercanvidepartitures,arxiussonorsamblesdiversesveus(CPDL),veritablesfonotequesenlínia(Spotify)ifinsitotlacreaciód’uncorvirtual(EricWhitacre)formatpermilersdepersonescantantalhoradesdecasaseva.Lligadesalfenomend’internethanaparegutdarreramentnovesformesd’expressiócoral,comellipdub o la flashmob.ElmovimentcoralaCatalunyatéunagranforçaiexisteixennombrososgrupscoralsmixtos,femenins,masculins,infantils,joves,moltsdelsqualsestrobencoordinatsperlaFederacióCatalanad’EntitatsCorals(FCEC).
Flashmobhttp://www.youtube.com/watch?v=SXh7JR9oKVE
13
introducció
L’escenariapareixreconvertitenunauditoricobertdeplàsticsblancs;d’unlateralapareixelpianista,queimpacientmiraelrellotgeiesdisculpaalpúblic,jaqueésl’horadelconcerticapmúsicmésnoestrobaalasala.Retiraelplàsticquecobreixelpianoielcomençaatocaramblaintenciódefertempsperquètothomarribi:
ESCEna núm. 1 THE SYNCOPATED CLOCK (El rellotge sincopat) leroy anderson / arr. pedro pardo
Elscantantsdelcor(queenaquestaescenaactuend’espectadorsdelconcert)s’afegeixenacantarambelpianistaiapocapocsesituenalescadiresquehihadisposadesal’escenarid’esquenaalpúblicesperantquecomencielconcert.Elpianistas’excusanovamentidiuquesensedirectornimúsics no pot començar el concert i llavors comença una segona peça:
ESCEna núm. 2 SUITE DE JAZZ NÚM. 1 - POLCA D. Xostakóvitx / arr. p. pardo
Finalment arriba la directora baixant per les escales a cuita-corrents i els músics es disposen en dues fileresbenendreçadesbarrejatsperquartetsdavantdeldirector.Començaelconcert:
ESCEna núm. 3 LES FLEURS ET LES ARBRES (Les flors i els arbres) text: anònim / Música: C. Saint-Saëns
Acabadaaquestapeçamusical,ladirectoratornaamarxarprecipitadamentescalesamunt,elscantantss’asseuenenduesrengleresdecadiresdecaraalpúblicidosd’ellscomencenajugarunapartidadeping-pong.Quans’acabalapartida,elsaltrescantairesimprovisenuncampidosmésjugaranabàsquetmentrenotornaeldirector:
ESCEna núm. 4 LA PILOTA Eulàlia antonès / arr. p. pardo
Desprésdejugaramblapilota,elscantairesesdivideixenambdosgrupsiespreparenperinterpretarlasegüentpeça:
ESCEna núm. 5 SUITE DOLLY / BERCEUSE (CanÇÓ DE BRESSOl) g. Fauré / arr. p. pardo
Desprésdecantaraquestacançódebressol,ladirectoradelcortornaal’escenaicomençaadirigiraquestapeça:
4. Guió i cançons del concert-espectacle
14
ESCEna núm. 6 NONSENSE (ABSURD) / Fragment iii text: E. lear, trad.: C. izzo / Música: g. petrassi
Mentreelscantairesinterpretenaquestapeça,elsvaarribantlasonimicaenmicas’adormenenunsomni ben dolç.Immediatamentlallumcanvia,apareixlallunaprojectadaalstubsdel’orgue,iladirectoracomençaa despertar als cantants amb la seva batuta màgica:
ESCEna núm. 7 HIVERN / “laRgO” C. Debussy / arr. p. pardo
Elsomnicontinua,araesconverteixenengatsijuguenentreells:
ESCEna núm. 8 THE WALTZING CAT (EL VALS DEL GAT) l. anderson / arr. p. pardo
Elscantantss’aixequenisimulenunmaronejantambelsplàsticsiunvaixelltrencalesones:
ESCEna núm. 9 BARCAROLLE (BARCAROLA) J. Offenbach
Lail·luminaciócanviasobtadamentauncolorvermell,elsomnitotseguitesconverteixenunmalson,lescriaturesdel’infernsurtenalasuperfíciedelaterraiesgeneraunasituaciódepàniciterror:
ESCEna núm. 10 LES DJINNS (ELS GENIS) text: Victor Hugo / Música: g. Fauré
Aquestmalsondesvetllaelscantaires,ques’aixequenicomencenaballarunadansamediterràniaamblesmansbenagafades:
ESCEna núm. 11 QUANT J’AI OUY LE TABOURIN (QUAN SENTO EL TAMBORÍ) text: C. d’Orleans / Música: C. Debussy
Uncopdesperts,recullenelsplàsticsiescol·loquenassegutsalescadiresenrotllanacomsifosuncabaret.Tothomesperal’actuaciódelasolista,quepujaal’escenari,agafaelmicròfonicomençaacantar:
ESCEna núm. 12 THE SAGA OF JENNY text: i. gershwin / Música: K. Weil
15
Quanlasolistaacaba,hihaaplaudimentsfinals.TotseguitungrupdecantairesrecitenelpoemaCançó de finestra.Acontinuaciólesnoieselcantaran:
ESCEna núm. 13 CANCÓ DE FINESTRA text: M. Desclot / Música: J. Vila
Desprésdesentircantarlesnoies,elsnoiss’aixequenpercantar,peròlesnoieselsinterrompranconstantment:
ESCEna núm. 14 TOOT, TOOT, TOOTSIE / TON PARE NO TÉ NAS G. Kahn, E. Erdman, D. Russo / trad. mallorquina, arr. B. Bibiloni
Desprésdeladiscussiómusical,noisinoiess’uneixenperferlacançófinaldelconcert,decaraalpúblic:
ESCEna núm. 15 ZANGALEWA (QUI ET DEMANA?) tradicional africana / arr. p. pardo
16
ESCEna núm. 1 THE SYNCOPATED CLOCK (El rellotge sincopat)
Aquestapeçavaserescritael1945perLeroyAndersonmentrefeiaelserveimilitaralsEstatsUnitsivasignificartotunèxitenlamúsicaorquestrallleugera;esvafermoltpopularaAmèricai posteriorment arreu del món. El protagonista de la peça són els temple-blocks (caixesxines),uninstrumentidiòfonqueescolpejaambunesbaquetesiquefaunsobuitiintens.Normalmentestàformatperduescaixesderessonànciadedimensionsdiferents,generalmentdefusta,queensercolpejadeselseusorecordaelmecanismedepèndold’unrellotge.Aquestinstrumentcomençainicialment un ostinatto(toc-tic,toc-tic...)rítmicregularenuncompàsde4/4,peròencertsmomentslapautarítmicaestrencainesperadamentmitjançantsíncopesicontratempsquedonenuncaràctermoltcòmicalapeça.Aquestarranjamentorquestralnopresentagairedificultatiésuntemamoltutilitzatperlesbandesescolars.
Vídeosproposats:
http://www.youtube.com/watch?v=RsvqTdUk4zY
http://www.youtube.com/watch?v=rRCD_GFgvKs
5. Recursos didàctics per treballar a l’aula
17
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelsvídeosproposats.
2. Treballdelamelodia(síncopesicontratemps).
3. Treballdelabaserítmica(imitacióvocaldelrellotge).
4. Exercicis rítmics d’scat:
Unexercicimoltcompletenquèestreballal’habilitatderetenirlespautesrítmiquesconsisteixenelsegüent:queelprofessorcantiunmotiurítmiciqueelsalumnesresponguin.Ladificultatpotanaraugmentant.Acontinuacióesmostraunvídeod’exempledelmestredel’scatBobStolof.
https://www.youtube.com/watch?v=MuYq6e2G_OU
18
ESCEna núm. 2 SUITE DE JAZZ NÚM. 1 - POLCA
La Suite de jazz núm. 1vasercompostaperDmitriXostakóvitxel1934itétresmoviments:elprimerésun“Waltz”,elsegonésla“Polka”(fragmentqueescoltaremenaquestespectacle)ieltercerésun“Foxtrott”.
Enlapolca,elprotagonismedelamelodiarecauprimerenelxilòfon,seguitdelsinstrumentsdevent,alternant-sefragmentsdetrompetesambsordina,trombonsisaxofon.Tambéésrellevantlapresènciasubjacentdelsredoblamentsd’unacaixaiunpiano.Ladarreramelodiadepeçaésinterpretada per un violí.
Vídeoproposat:
http://www.youtube.com/watch?v=UrjrBOvY9AQ
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelvídeoproposat.
2. Treballdelamelodiailabaserítmicadelacançó.
3. Ballem la polca.
19
ESCEna núm. 3 LES FLEURS ET LES ARBRES (Les flors i els arbres) Les fleurs et les arbresformapart,conjuntamentamblaCalme des nuits,del’opus68delcompositorfrancèsCamilleSaint-Saëns,compostl’any1882.Estractad’unapeçaa cappellaaquatreveusmixtesambacompanyamentopcionaldepiano.Enaquestespectaclelapodremescoltartotalmenta cappella(senseacompanyamentinstrumental).Latexturadel’obraésmajoritàriamenthomofònica(toteslesveuspronuncienalhoraeltext),excepteenalgunsfragmentsenquèlesveusdialoguenentresi.L’obramusicaldeSaint-Saënss’emmarcadepleenelperíoderomànticiaquestapeçan’ésunclarexemple,jaquelatemàticad’aquestaéslacontemplaciódelanaturaielseuefecteguaridordelsofrimenthumà.L’idiomadelacançóéselfrancèsial’apartatMaterials d’ampliacióse’nfacilitaeltext i la traducció.
Vídeoproposat:(min4:35)
http://www.youtube.com/watch?v=rAv8CS_lwo8
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelsvídeosproposats.
2. Treballdelamelodia:
3. Treballdeltextdelfragment(vegeuMaterials d’ampliació) a)Llegir la traducció. b)Llegireltextenfrancès.
20
ESCEna núm. 4 LA PILOTA La pilotaésunacançóinfantilqueformapartdelasuited’EulàliaAntonèsanomenadaLes joguines d’en Martí o les joguines de reis,estrenadal’any1999alPalaudelaMúsicaambmotiudelvintèaniversaridelacreaciódelCentred’EducacióMusicalDiaula,centredelqualésladirectora.Aquestasuiteestàformadaperquatrecançonsindependents:La pilota,La barqueta,El petit músic i Les joguines d’en Martí.LesmúsiquesforenorquestradesperaaquellaocasióperXavierBoliart.Enaquestespectacle,però,l’arranjamentcoralaquatreveushaestatfetperPedroPardo.Lacançócomençaambunjocrítmicentredoscantantsqueimitenunapartidadeping-pong.Larestadelcorl’acompanyadefonscantanthomofònicamentnotescurtesipicades,seguintdiferentspatronsrítmicsquerecreenmusicalmentelbotd’unapilota.Llavorslessopranoscantenlamelodiasobrel’acompanyamentderebotsdepilotaestablert.Uncopacabadalapartidaagafenunapilotadebàsquetiesrepeteixl’esquemaanteriorseguintfórmulesrítmiqueslleugeramentdiferentsperalrebotdelapilotadebàsquet.Eltextilamelodiadelacançóesfacilitenacontinuació.
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelsvídeosproposats.
2. Treballdelamelodiailabaserítmicadelacançó.
3. Imitacióamblaveudesonsdepilotes(ping-pong,bàsquet,tennis...).
21
ESCEna núm. 5 SuitE DOLLY / BERCEUSE (CanÇÓ DE BRESSOl) La suite Dolly, op. 56ésunreculldepecesperapianoaquatremansdeGabrielFaurécompostesirevisadesentreelsanys1893-1896ifetesambmotiudelsaniversarisialtrescelebracionsdelafilladelasevaamantEmmaBardac.Lasuiteconsisteixensispecescurtesanomenades:Berceuse,Mi-a-ou,Le Jardin de Dolly,Kitty Valse,Tendresse i Le pas espagnol.Enaquestespectaclegaudiremd’una adaptació per a cor i piano de la BerceusefetaperPedroPardo.Musicalmentpresentatotselselementsd’unacançódebressol:unobstinatdolçiconsonantdelpianoencompàsde2/4quevearepresentarelvaivédelbressolilamelodia,queéscantadaperlesdiferentsveusdelcor,enformadediàleginicialmentidesprésambl’ajutd’uncoixíharmònicdetresveusambbocaclosa.
Vídeoproposat:
http://www.youtube.com/watch?v=8WZ2-d54SEA
Què podem fer a l’aula?
1. Visionarelsvídeosproposats.
2. Treballdelamelodiadelacançó.
a)Cantarabocaclosa(m). b)Cantarambeltext:
3. Fer una llista de cançons de bressol conegudes i cantar-les.
22
ESCEna núm. 6 NONSENSE (ABSURD) / Fragment iii Elfragmentmusicalques’interpretaenaquestespectacleformapartd’unasuiteperacora cappella deGoffredoPetrassicompostael1952,enlaqualposamúsicaaunaseleccióderelatsburlescosihilarantsextretsd’A Book of NonsensedelpoetabritànicE.Leharitraduïtsal’italiàperC.Izzo.Aquestahistòriaexplical’absurditatd’unvellque,cansatiavorritdeviure,decideixasseure’senunacadirafinsalafidelsseusdies.Lapeçadescriumoltbéelsentimentdemonotoniaipatimentdelprotagonistadelahistòriaapartird’unostinatofeixucidissonant,ambbadallsintercalats,queefectuendeformahomofònicalesveusdebaix,tenorisoprano,totdeixantalescontraltslamelodiailanarraciódelatristahistòriadeldissortat.Enelmomentdelapeçaenquèl’homemorespotapreciarunacitaciómusicaldel’autordelaseqüènciagregorianadelDies Iraedelamissadedifunts.Sivoleuriureunaestona,podeullegirdeformagratuïtalesnonsensequerestenal’enllaçproposatenl’apartat Què podem fer a l’aula.
Vídeoproposat:(min2:15)
http://www.youtube.com/watch?v=53tGixI4kAU
Què podem fer a l’aula?
1. Visionarelsvídeosproposats.
2. Treballdel’obstinatdelacançó.
23
3. IdentificaciódelmotiudelaseqüènciagregorianadelDies irae dins del tema.
4. Lecturad’altresnonsensesdelllibred’E.Lehar.
http://www.nonsenselit.org/Lear/BoN/index.html
5. Treballdeltextdelfragment(vegeuMaterials d’ampliació).
a)Llegir la traducció. b)Llegir el text en italià.
24
ESCEna núm. 7 HIVERN / laRgO Aquestfragmentcorresponalsegonmoviment(Largo)delConcert núm. 4 en Fa menor, op. 8 RV 297 (l’Hivern)queestàinclòsenl’obraLes quatre estacionsd’AntonioVivaldi.Aquestaobravasercompostal’any1723,enpleBarrocmusicaliésunadelesmésconegudesdel’autoriunadelesméspopularitzadesdetotalamúsicaclàssica.Aquestaobralainterpretaunaorquestradecordes,enquèelsviolinsportenlamelodiailesaltresveusefectuenunacompanyamentrítmicirepetitiuenpizzicatto i el baix un tenutto.Aquestssonsrepetitiusquefal’acompanyamentorquestralensevoquenelbateclatentdelavidaques’amagadelfredtotesperantlaprimavera.Enl’espectacleelcorimitaràmitjançantuncantonomatopeictotal’orquestradecordaenunarranjamentdePedroPardo.
Vídeoproposat:
https://www.youtube.com/watch?v=s61UvdFNJDI
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelvídeoproposat.
2. Treballdelamelodiadelacançó.
3. Imitació del so dels violins.
El so tenuttodelviolíespotaconseguiramblesonomatopeies“nyi”o“nyiri”moltnasalitzades.Calpracticar-hoambelfragmentanterior.
4. Imitació del so pizzicatto.
El pizzicattoésunamaneradefersonarlescordesmitjançant“pessics”ambelsdits.Elsodelpizzicattoespotimitarperexempleambl’onomatopeia“tlum”pronunciadamoltràpidisecacomespugui. Cal practicar el pizzicattoambelfragmentsegüent.
5. Superposiciódelsdosfragmentstreballats:canteualhoraelsdosfragments.
25
ESCEna núm. 8 THE WALTZING CAT (EL VALS DEL GAT) The waltzing cat (el vals del gat)ésunaobraperaorquestracompostaperLeroyAndersonl’any1950.Enlessevespròpiesparaules,ells’imaginavaungatvestitelegantmentambunesbotestotballantunvals.Comtotvals,l’obraestàescritaencompàsde3/4ihihaunúspredominantdelescordes.Perimitarelsmiolsdesatisfacciódelnostrepersonatgeelcompositorrecorrel’úsdelglissando descendent queensevocaelsoonomatopeic(Meooooww)delmiolard’ungat.EnaquestespectaclelapodremescoltararranjadaperacormixtperPedroPardo.Lesdiversescordesdialoguenentresi,jugueni es barallen com si es tractés d’una escena dels Aristogatos.Enaquestaocasiólalletradelacançóéstotalmentonomatopeicaicombinamiolsencatalà(mèu,marrameu)id’altresencastellà(miau,marramiau).
Vídeosproposats:
http://www.youtube.com/watch?v=BpsTjq7j0dU
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelsvídeosproposats.
2. Treballdelamelodiadelacançó.
3. Ballar un vals mentre sona la cançó.
4. Buscarcançonsqueparlind’animalsicantar-les.
26
ESCEna núm. 9 BARCAROLLE (BARCAROLA) Labarcarola,deformagenèrica,ésunaformamusicalpopularutilitzadapelsgondolersitaliansescritanormalmentencompàsbinaride6/8iambuntempslentmoderatd’acordamblacadènciaderemd’ungondoler.JacquesOffenbachenvacompondreuna,anomenadaBelle nuit, o nuit d’amour,inclosaalterceractedelasevafamosaòperaLes contes d’Hoffmann,queambelpasdeltempsharesultatunadelesbarcarolesmésconegudesdelmón.Lapartvocalconsisteixenunduetdesopranoimezzosopranoobécontraltquecantendevegadeshomofònicamentaterceres,devegadesal’unísonobéestablintundiàlegimitatiu.Enaquestespectaclelapodremescoltarmitjançantunaadaptació per a cor mixt i piano.
Vídeoproposat:
http://www.youtube.com/watch?v=g7czptgEvvU
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelvídeoproposat.
2. Treballdelamelodiadelacançó.
a)Nomésaunaveu. b)Afegintlatercerasuperior.
3. Treballdeltextdelfragment(vegeuMaterials d’ampliació).
a)Llegirlatraducció. b)Llegireltextenfrancès.
27
ESCEna núm. 10 LES DJINNS (ELS GENIS) Les DjinnsésunpoemamacabredeVictorHugopublicatel1829enunacol·lecciódepoemesanomenada Les Orientalesquevacommourelasocietatfrancesacompocspoemeshavienaconseguitmai. Un djinn,segonslaculturaislàmicaésungeni.EstractadecriaturessobrenaturalscreadesperAl·làquenosónhumansniàngels,sóncriaturesquehabitenenununiversparal·lel.Elsdjinns sónesmentatsambfreqüènciaal’Alcorà.Tenenvoluntatpròpiaperescollirentreelbéoelmal.Noobstantaixò,elsdjinnsquedescriuVictorHugoenelseupoemasónlareencarnaciódelmalenestatpur.Aquestpoemavasermusicatperacoraquatreveusmixtesipiano(opus12)perGabrielFauréel1876.Caldestacarelclimasòrdiditenebrósenquel’autoraconsegueixsubmergirl’oient,apartirdel registre de sulfiatoieljocrítmicdelssilencis.Apocapoclamúsicavaaccelerantiestornamésangoixadaperesclatarencritsdepànicid’horrorperl’arribadad’aquestescriaturesalmónterrenal.
Vídeoproposat:
http://www.youtube.com/watch?v=hxWfZCQzUAM
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelvídeoproposat.
2. Treballd’unmotiudelacançó.
3. Treballdeltextdelfragment.
a)Llegirlatraducció. b)Llegiripronunciareltextfrancès.
28
ESCEna núm. 11 QUANT J’AI OUY LE TABOURIN (QUAN SENTO EL TAMBORÍ) AquestapeçaéslasegonadelesTrois chansons de Charles d’Orleans,compostesperClaudeDebussyel1909.Charlesd’Orleansfouunpríncepfrancès,tambéconegutcomaducd’Orleans,delqualesconeixqueeraungranpoetaiquegranpartdelasevaobralavarealitzardurantelseucaptiveriaAnglaterra.Debussyvaposarmúsicaatrespoemesseusenformadecançonsaquatreveusmixtesa cappella.L’estildelamúsicadeDebussy,haestatqualificatd’impressionismemusical,peranalogiaambelmovimentpictòric,pelseutractamental’horadetranscriureenformademúsicalarealitatquel’envoltad’unamaneramoltsubtil,subliminar,sense seguir els procediments clàssics. El cor interpretaràaquestacançómentreballaunadansamediterràniaqueserpentejaperl’escenari.Podreuapreciarquelesveusmasculinesrealitzenunaimitaciódelsredoblamentsd’untimbalmitjançantl’onomatopeia“la,la,la”.
Vídeoproposat:
http://www.youtube.com/watch?v=-movC7LOUUY
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelvídeoproposat.
2. Treballdelamelodiadelacançó.
3. Treballd’unmotiurítmicqueapareixenlacançó:(imitaciód’unacaixa).
4. Treballdeltextdelacançó:
a)Llegirlatraducció. b)Pronunciarlalletraenfrancès.
29
ESCEna núm. 12 THE SAGA OF JENNY The Saga of Jennyésunacançópopularescritael1941peralmusicaldeBroadwayLady in the Dark ambmúsicadeKurtWeililletrad’IraGershwin.VaserestrenadaperGertrudeLawrenceenelroldeLisaElliott.Enelcontextdelacomèdia,aquestacançólautilitzalaprotagonistacomaargumentper no decidir-se a trobar parella per casar-se explicant “la història d’una noieta anomenada Jenny, les virtuts de la qual eren moltes, excepte per la seva inclinació a decidir-se”.Lamoraldelacançóés:“noetdecideixis”.Aquestacançóvaserinclosal’any1944enlapel·lículaLady in the dark.Adiferènciadelesaltrespecesd’aquestespectacle,aquestaobralainterpretaràunasopranosolistaiuncorquel’acompanya.L’estildecantqueutilitzaràlasolistaésmoltdiferentdelcantclàssiciestàpledecanvisdetimbreid’interjeccionsquedonenuncaràctertragicòmicalacançó.
Vídeoproposat:
http://www.youtube.com/watch?v=QX_qlRN81Jc
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelvídeoproposat.
2. Treballdelatornadadelacançó.
3. Treballdeltextdelfragment:
a)Llegirlatraducció. b)Llegirlalletraenanglès.
30
ESCEna núm. 13 CANCÓ DE FINESTRA AquestacançódeJosepVilaiCasañasperaquatreveusfemeninesposamúsicaaunpoemadeMiquelDesclot(MiquelCreusiMuñoz)inclòsenunacol·lecciódepoemesinfantilstituladaCançons de la lluna al barret(1978).Lestemàtiquesd’aquestspoemessóndiversesirelacionadesambelmóndelsinfants,perexemplecançonssobrejocs,sobreparentsdirectesoelsoficis,entred’altres.La cançó de finestraabordalaclàssicahistòriadelaparellaqueperalgunmotius’had’acomiadardurantunperíodedetempsincertiqueespreveullarg.Lafinestrasignificaelrecordil’esperadel’ésserestimat.
Vídeoproposat:
http://www.youtube.com/watch?v=UzU6BuIzcfI
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelvídeoproposat.
2. Treballd’unmotiudelacançó.
3. Treballdeltextdelacançó(llegirlalletradelpoema).
31
ESCEna núm. 14 TOOT, TOOT, TOOTSIE / TON PARE NO TÉ NAS Enaquestaescenas’estableixunacompeticióentreveusmasculinesifemenines.Elshomesvolen cantar una cançó d’estil barbershop: Toot, toot, tootsie,mentrequelesdoneselsinterrompenconstantmentamblacançóTonparenoténas.
El barbershop és un estil de música vocal a cappellageneralmentperaquatreveusmasculines,provinentdelsEstatsUnitsdelasegonameitatdelsegleXIX.Enaquellaèpocalesbarberiescomplienlafunciódecentrescomunitarisonesreunienelshomes.
Aquestestilesdestacaperlessevesharmoniesconsonantsenunatexturapredominantmenthomofònica.Cadaveutéelseurolpropi,elleadentonalamelodia,eltenorharmonitzapersobredelamelodia,elbaixestableixlabaseharmònicaielbarítoncompletal’acord.
La cançó Ton pare no té nasésunamelodiatradicionalmallorquinaarranjadaperaquatreveusfemeninesmalgratqueenlasevaformaméstípicaconsisteixenuncànonaduesveus.Aquestarranjamentcombinafragmentsdecànonambfragmentshomofònicsirítmics.Labefaentrelaquitxallaésmolthabitual,iunexempled’aquestcomportamenttaninfantilésaquestacançó.
Vídeosproposats:
http://www.youtube.com/watch?v=2x6Bgi8rvMw
http://www.youtube.com/watch?v=S7zKDoCPS-A
32
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelsvídeosproposats.
2. Treballdelesmelodiesdelescançons.
3. Treballdelstextosdelescançons:
a)Llegirlatraducció. b)Llegirlalletraenanglès.
33
ESCEna núm. 15 ZANGALEWA (QUI ET DEMANA?) Zangalewaésunacançócamerunesaqueprenelnom de les primeres paraules de la cançó Zamina mina zangalewa.Aquestamelodiaformavapartdelssoldatscamerunesosogrupsdejoves(scouts)detotÀfrica.Ésunacançóderitmelleugerutilitzadafreqüentmentcomacançóperamarxesapeu.VaserpopularitzadaperungrupmusicalcamerunèsGlodenSoundsquelavanconvertirenuntemademoltd’èxit.
HomafirmaqueWaka-waka(tupots,tupots!)eraunasalutacióentresoldatscamerunesosdurantlaSegonaGuerraMundial.L’idiomadelacançóéselfang,parlatencerteszonesdelGabon,Camerun,GuineaEquatorialiRepúblicaCentreafricana.Existeixendiversesdeformacionsdeltextproduïdesperlasevaexpansióaaltreszonesondesconeixlallenguafang.
Quanelsjovesreclutesoscoutsesqueixavendelsrigorsiladuresadelavidamilitarodel’escoltisme,els seus caps els replicaven amb la pregunta: “Za anga loé wa?”,queliteralmentsignifica:“Quit’hademanatentrarenaquestgrup?”,peròquedeformaimplícitavoldir:“deixaderondinarifeselqueettoca”.
Vídeoproposat:
http://www.youtube.com/watch?v=5BIm9O5s4tw
Què podem fer a l’aula?
1. Visionatdelsvídeosproposats.
2. Treballdelatornadadelacançó:
3. Treballd’unmotiurítmic(imitacióvocaldelsbongos).
4. Treballdeltextdelacançó:
a)Llegirlatraducció.
34
tEXtOS DE lES CanÇOnS:
ESCEna núm. 3 LES FLEURS ET LES ARBRES (Les flors i els arbres)
6. Materials d’ampliació
Lesfleursetlesarbres,
Lesbronzes,lesmarbres,Lesors,lesémaux,Lamer,lesfontaines,Les monts et les plainesConsolent nos maux.Nature éternelleTusemblesplusbelleAuseindesdouleurs,Etl’artnousdomine,SaflameillumineLe rire et les pleurs.
Lesflorsielsarbres,
Elsbronzesielsmarbres,elsors,lesamalgameslamar,lesfontslesmuntanyesilesplanesconsolen els nostres mals.Naturaeterna,tu sembles més bellaalcordequipateix,il’artensdomina,lasevaflamail·luminael riure i els plors.
Sota,sotadelataula,sota,delataula,sota,sotadenosapson!Quanlapilotarodolapelmón,sempre s’amaga no saps on. Roda,roda,joetbuscaré,Roda,rodaiettrobaré,Iettrobaréibota,bota,Lapilota,bota,bota...
C’eraunvecchiodiRovigoacuidolevad’esservivo,Aquindi,presasiunasedia,vimorisoprad’inedia,QueldolorosovecchiodiRovigo HihaviaunavegadaunvelldeRovigo,queesqueixavad’estarviu,elquals’asseguésobreunacadirafinsqueesmoríd’inanició.AquellqueixósvelldeRovigo.
ESCEna núm. 4 LA PILOTA
ESCEna núm. 6 NONSENSE (ABSURD) / Fragment iii
35
Bellenuit,ônuitd’amour, Sourisànosivresses,Nuitplusdoucequelejour, Ôbellenuitd’amour!
LetempsfuitetsansretourEmporte nos tendresses LoindecetheureuxséjourLetempsfuitsansretour. Zéphyrsembrasés, Versez-nousvoscaresses,Zéphyrsembrasés, Donnez-nousvosbaisers!vosbaisers!vosbaisers!Ah!
Nitbella,oh!Nitd’amor,somriurequeensembriaga,nitmésbellaqueeldia,
Obellanitd’amor.
Eltempsfuigisensetornars’emportalanostratendresa,llunyd’aquesttempsfeliç,eltempsfuigsenseretorn.
Zèfirsinflamats,doneu-nos carícies.Zèfirsinflamatsdoneu-nos besadesbesades,besades!Ah!
Murs,ville Etport,AsileDemort,Mer grise OùbriseLa brise Toutdort.
Muralles,ciutatiport
refugidemort
Margrisaonbufa
labrisa,Totdorm
Quantj’aiouyletabourinSonner,pours’enalleraumayEnmonlitn’enayfaitaffrayNelevémonchiefducoissinEn disant: il est trop matin Ungpeujemerendormirai
Quanescoltavaelsodeltamborí,queenscridavaalafestadel’amorjonodeixavaquem’espantésmentreeraalllit,niqueemfesaixecarelcapdelcoixí,totdient-me:“Ésmassad’hora,Tornoadormir-me”.
ESCEna núm. 9 BARCAROLLE (BARCAROLA)
ESCEna núm. 10 LES DJINNS (ELS GENIS)
ESCEna núm. 11 QUANT J’AI OUY LE TABOURIN (QUAN SENTO EL TAMBORÍ)
* Zèfir és una divinitat grega que representa el vent de l’Oest.
36
PoorJenny,brightasapennyHerequalwouldbehardtofindShelostonedadandmother,asisterandabrother,Butshewouldmakeuphermind
PobraJenny,brillantcomunralseràdifíciltrobaralgúcomellaperdéelpareilamare,lagermanaielgermàperòellavapoderdecidir
Quanarribispelboscitem’acostist’omplirédesafràlacabellera,ietfaréundavantaldefarigola.Quante’ntornispermaritem’allunyisetdaréunmocadorbrodatambcendra,iemfaréuncollaretambelsteusbraços.
TootTootTootsiegoodbye.TootTootTootsie,don’tcry.Thatlittlechoo-chootrainThattakesmeAwayfromyou,nowordscantellhowsaditmakesme.KissmeTootsieandthen,Ohbaby,doitoveragain.Watchforthemail;I’llneverfail,Andifyoudon’tgetaletterthenyou’llknowI’minjail.
TuttutTootsieadéuTuttutTootsienoplorisAquesttrenetquesem’emportallunydetuno pot pas dir com de trist em sento.
Besa’mTootsieillavorsOhbonica!Fes-hodenou.Estiguesal’aguaitdelcorreu,noetfallarémai.Sinorepscapcartasabràsquesócalapresó.
ESCEna núm. 12 THE SAGA OF JENNY
ESCEna núm. 13 CANCÓ DE FINESTRA
ESCEna núm. 14 TOOT, TOOT, TOOTSIE / TON PARE NO TÉ NAS
Tonparenoténas,tonparenoténas,tamareésxataiesteugermàpetit,iesteugermàpetittéesnasderata.
Tonparefaesdinar,tamareescurai es teu germà petit talla verdura.
Tonpareéscapellà,tamareésmonjai es teu germà petit va per canonge.
Tonpareésunacol,tamareésprebei es teu germà petit és una ceba.
Tonpareéscocarroi,tamareéscocai es teu germà petit bada sa boca.
Tonparefaribells,tamaregerresi es teu germà petit adoba guiterres.
Tonpares’haperdut,tamareelcercaiesteugermàpetitseualafresca
37
Tzaminaminaeh,eh,Wakawakaeh,eh,TzaminaminazangalewaAnawaah,ah,djangoeh,eh,djangoeh,eh,ZaminaminazangalewaAnawaah,ah,
Vine,vine!Eheh!Tupots,tupots,eheh!Vine,vine!Quietdemana?Jomateix,ah,ah,esperaeheh!esperaeheh!Vine,vine!!Quietdemana?Jomateix,ah,ah.
ESCEna núm. 15 ZANGALEWA (QUI ET DEMANA?)
38
1. ATLASDEMÚSICA(vols.1i2).
ALIANZA ATLAS (2007)
2. GÉRARD DENIZEAU:LOSGÉNEROSMUSICALES.
EDICIONS ROBINBOOK (2002)
3. RÉGIS HAAS: ELCANTOENLAHISTORIAYENELMUNDO.
EDICIONS FUZEAU (2009
4. FRANCESC CORTÈS I MIR:HISTORIADELAMÚSICACATALANA.
EDITORIAL BASE (2011)
5. MIQUEL ALTISSENT: ELCANTGREGORIÀ.
RAFEL DALMAU EDITOR (2009))
6. ROY SHUKER: DICCIONARIODELROCKYLAMÚSICAPOPULAR.
EDICIONS ROBINBOOK (2005)
7. ANNA CAZURRA: INTRODUCCIÓALAMÚSICA:DEL’ANTIGUITATALSNOSTRESDIES.
QUADERNS CREMA (2001)
8. ENCICLOPÈDIA CATALANA:GRANENCICLOPÈDIADELAMÚSICA.
CATALUNYA MÚSICA
9. DICCIONARIODELAMÚSICAESPAÑOLAYHISPANOAMERICANA
7.Bibliografia
39
1. LEROYANDERSONORCHESTALFAVOURITES NAXOS
2. SHOSTAKOVICH:THEJAZZALBUM DECCA
3. FAURÉ:REQUIEM,DEBUSSY,SAINT-SAENS… PHILIPS
4. FAURÉ:FOURHANDPIANOMUSIC NAXOS
5. DEBUSSY:COMPLETEPIANOMUSIC(VOL.2) PHILIPS
6. MACKTHEKNIFE:SONGSOFKURTWEIL NOSTALGIA
7. ALJOLSON:SOUVENIRALBUM DECCA
8. VIVALDIWIND&STRINGCONCERTOS DEUTSCHEGRAMOPHONE
TREVORPINOCK
9. OFFENBACH:LESCONTESD’HOFFMANN EMICLASSICS
10. VIATJANT(“VolumsdelPalau”,núm.2) COLUMNAMÚSICA
11. CRISTÒFORTALTABULL COLUMNAMÚSICA
(“VolumsdelPalau”,núm.3)
12. NADALES(“VolumsdelPalau”,núm.1) COLUMNAMÚSICA
13. ELSPECATSDELCOR GRRECORDS
8.Discografia
40
BOBBYMCFERRIN: http://bobbymcferrin.com
SWINGLESINGERS: http://www.swinglesingers.com
VOCALSAMPLING: http://www.myspace.com/vocalsampling
FREDDYLAFONT: http://www.myspace.com/freddylafont
VOCALTEMPO: http://www.vocaltempo.com
RAHZEL: http://www.myspace.com/therealrahzelpage
MICHAELWINSLOW: http://michaelwinslow.net/
JAVIERCANALES: http://www.myspace.com/javiercanales
JUANMASÁNCHEZ-LEAL: http://www.yuanma.es/
IHOSVANNICONYEDO: http://www.myspace.com/ihosvanniconyedo
PALAUDELAMÚSICA http://www.palaumusica.cat
ORFEÓCATALÀ http://www.orfeocatala.cat
FCEC http://www.fcec.cat
AUDITORIDEBARCELONA http://www.auditori.cat
GRANTEATREDELLICEU http://www.liceubarcelona.cat
PROJECTECANTÀNIA http://www.acgranollers.com/produccions-musicals/
cantania
FEDERACIÓDECORSDECLAVÉ http://www.josepanselmclave.cat/
CORALSJOVESDECATALUNYA http://www.coralsjoves.org/
ASSOSCIACIÓCORALEUROPEA http://www.europeachoralassociation.org
CORJOVEMUNDIAL http://www.worldyouthchoir.org
SECRETARIATDECORSINFANTILS http://www.scic.cat/
FESTIVALCANTONIGRÒS http://www.fimc.es
SOCIETATCORALAMICSDELAUNIÓ http://www.amicsdelaunio.org
CORVIVALDI http://corvivaldi.ipsi.cat
BALLARSWINGABARCELONA http://www.swingbarcelona.com
THEMINSTRELS http://www.theminstrelsquartet.com
BARBERSHOPSOCIETY http://www.barbershop.org
SWINGLESINGERS http://www.swinglesingers.com
VOCALSAMPLING http://www.myspace.com/vocalsampling
CHORALPUBLICDOMAINLIBRARY http://www.cpdl.org
REVISTAMUSICALCATALANA http://www.revistamusical.cat
ANONSENSEBOOK http://www.nonsenselit.org/Lear/BoN/index.html
LESDJINS http://noteworthy.zasu.us/composers/Faure/les_djinns_
op12/djinns.html
ESQUEMAMÚSICACORAL http://peterbird.name/choral/choral_history.jpg
VIQUIPÈDIA http://ca.wikipedia.org/
9.Websd’interès
41
intÈRpREtS:
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
JordiArmengol,pianista
JúliaSesé,direcciódelcor
DiRECCiÓ COREOgRÀFiCa:
AliciaPérez-Cabrero
DiRECCiÓ ESCÈniCa i guiÓ:
OriolÚbeda
10. Fitxa artística
Top Related