JARDÍ BOTÀNIC I MUSEU VALENCIÀ D´HISTÒRIA

NATURALExcursió de biologia

SANDRA RODRIGUEZ LIDIA PEREZVIOLETA PITARCH

BOTÀNIC• El Jardí Botànic de la Universitat de València va ser fundat el 1567. Durant

més de 200 anys va ser un hort de plantes medicinals, lligat als estudis de Medicina. En les segles XVI, XVII i XVIII va ocupar diferents llocs en la ciutat de València, fins que a l’any 1802, la Universitat el va traslladar definitivament a l’Hort de Tramoieres, fora dels murs de la ciutat, en les rodalies del convent de Sant Sebastià, prop de les Torres de Quart, el lloc que encara hui ocupa. Al llarg del segle XIX es donaren classes de botànica i es realitzaren assaigs d’aclimatació de plantes d’interès agrícola.Durant el segle XX, el Botànic va sofrir un llarg període d’abandó fins que, el 1987, la Universitat va iniciar un projecte de restauració integral, desenvolupat en dues fases: la primera, la recuperació del espai enjardinat es va realitzar entre 1989 i 1991; la segona, la construcció de l’edifici d’investigació, conclouré a l’any 2000.Actualment el Jardí Botànic dedica la seua investigació al coneixement de la diversitat vegetal, la conservació de les espècies rares, endèmiques o amenaçades de la flora de la mediterrània i la conservació dels hàbitats naturals. A més, existeix un gabinet de didàctica que organitza visites, cursets i exposicions, i una incessant activitat cultural amb concerts, exposicions d’arts plàstiques, cine documental i teatre.

Briofits1. Aquesta divisió inclou les molses i les hepàtiques. Són vegetals amb una

morfologia i un cicle biològic particulars que es diferencien de la resta de vegetals. Tenen ben diferenciada la part gametofítica i l´esporofítica. El gametòfit pot ser laminar o foliós, i es on es desenvolupen els òrgans sexuals. L´esporòfit creix sobre el gametòfit i no s'independitza mai.

MOLSES

Pteridòfits• Grup de vegetals criptogàmics (sense flors ni llavors) vasculars (amb

vasos conductors de saba). Els pteridòfits formen una divisió que compren les falgueres i altres plantes afins (licopodis, equisets y psilofitines). Els primers pteridòfits es remunten a l´era paleozoica (silúric). Després d´haver dominat el món vegetal fa més de 300 milions d´anys, ocupen en l´actualitat un dels llocs més modestos del Regne Vegetal, amb unes 12.000 espècies.

FALGUERES

FALGUERES AQUATIQUESFALGUERES AMB TRONC

Gimnospermes• Nom que reben les plantes vasculars que formen llavors però manquen de

flors. Comprenen diversos grups: cyques, coníferes,…. Els gimnospermes són plantes llenyoses de port arbustiu, arbori o, més rarament, trepador. Es diferencien de l'altra divisió de plantes amb llavors, la formada per les plantes amb flors, en que les llavors no es troben tancades en carpels, sinó disposades sobre escames organitzades en cons. Les gimnospermes són les plantes amb llavors més antigues; pel que pareix, procedeixen de falgueres del devònic. Les cyques conserven els caràcters més primitiu de les actuals plantes amb llavors. Les gimnospermes vivents estan distribuïdes per tot el món: les coníferes prefereixen les regions temperades i subàrtiques, les cyques abunden en les regions tropicals i intertropicals. Les gimnospermes s'agrupen en uns 66 gèneres que inclouen unes 850 especies vivents, moltes menys que en moltes famílies de plantes amb flors.

Gimnospermes

MASCLE DE LA CYCA(VAN SER LES PRIMERES EN IN TRODUIR EL COLOR, ABANS TOTES EREN VERDES)

FEMELLA DE LA CYCA (OVUL PROTEGIT; VAN APAREIXER AL MESOZOIC)

PINUS BRUTIA AVETCIPRES

Gimnospermes

PI CANARI PI AUSTRALIA

Angiospermes• Nom comú de la divisió o fil que conté les plantes amb flor, que constitueixen

la forma de vida vegetal dominant. Les membres de aquesta divisió són la fuent de la major part dels aliments en que l'ésser humà i altres mamífers basen la seua subsistència, així com de moltes mataries primeres i productes naturals. Pertanyen a aquest grup quasi totes les plantes arbustives i herbàcies, la major part dels arbres, a excepció dels pins i altres coníferes, i plantes més especialitzades, com suculentes, epífites y aquàtiques. Encara que es coneixen unes 224.000 especies, queden moltes per descobrir. Les plantes amb flor han ocupat quasi tots els nínxols ecològics i dominen la major part dels paisatges naturals. Aproximadament les dos terceres parts de totes les especies són pròpies dels tròpics, però les activitats humanes les estan exterminant a gran velocitat. Solament un miler d'espècies tenen importància econòmica digna de consideració, y el gruix de l'alimentació mundial procedeix de tan sols quinze especies. Si s'investigaran com es degut, podrien ulilitzar-se varis cients més t'especies.

Angiospermes

MAGNOLI NENUFARS

LLIRI D´AIGUA

TALURA(ERA UTILITZADA PER LES BRUIXES COM A NARCOTICS)

Angiospermes

ORQUIDIES AQUESTES PLANTES SUREN GRACIES A BOMBOLLES D´AIRE

FLOR DE L´ARBRE DE L´AMOR

Plantes carnívores (insectívores)

PLANTA CARNIVORA(INSECTIVORA)

PLANTA CARNIVORA

Museu valencià d'història natural