Tira
tge:
5.0
00
exe
mpl
ars
Nú
m.4
8 F
ebre
r /
Mar
ç 20
09
ExEmplar gratuït
Enric Rius i Macias“Cal defensar les microempreses perquè donen estabilitat econòmica al territori i no es deslocalitzen”
La Fira de Sant Josep de Mollerussa planta cara a la crisi amb uns 300 expositors - P5 Torna FIRAGRI a Figueres després d’un any de pausa - P5 Coaching, una altra for-ma de comunicació - P7 Mediació de conflictes - P14
L’ozó, un producte de neteja eficaç i respectuós amb el medi ambient - P15
L’especial Valls del Montcau
Editorialredacció Cèlia Roca Gemma Escarré Adriana DelgadoFotògraf Jordi CabanasDisseny SoladaufíCorrecció Anna Anglada
publicitat Núria GarrigaDistribució Toni DonatomanipulatsTac OsonaImpressió Impressions Intercomarcals, SADifusió 5.000 exemplarsDipòsit legal B-32475-00
aVaNtatgES DE VENDrE pEr INtErNEt
Tenint en compte que avui dia les empreses tenen més dificultats per a sobreviure, que hi ha
més competència i que actualment ens trobem en una societat en què les noves tecnologies
estan més integrades en el món laboral i empresarial, molts professionals tornen a observar
Internet com una via de negoci ràpida, directe, eficaç i, sobretot, com una oportunitat per
incrementar les seves vendes adequada als temps actuals.
Es tracta d’un aparador que permet oferir els productes d’una manera immediata i còmoda al
consumidor. Vendre a través d’Internet suposa una forma de negoci amb un gran potencial de
mercat. La pàgina web ha d’oferir uns productes que es diferenciïn en el contingut, disseny i
preus perquè desperti interès al visitant dins d’un entorn on l’oferta és cada cop més variada i
global. Això farà que els resultats siguin més positius i efectius.
Estar present a Internet també adjuda a presentar els productes o serveis que ofereix el pro-
fessional. Quan un possible client truca, ja coneix una bona part de l’empresa. Per tant, fa
que la venda sigui més ràpida i facilita molt més el procés de negoci. Per això, actualment una
pàgina web mal feta o poc actualitzada pot perjudicar la imatge de l’empresa.
Si bé és cert que la venda electrònica fins fa poc temps va despertar moltes reticències, avui
dia aquest problema inicial es va superant i per això s’hi està apostant fort, i amb força. In-
ternet permet descobrir i oferir nous productes i serveis d’una manera creativa i innovadora.
Al mateix temps, obre fronteres de promoció, i fa que ajudi a augmentar el volum de negoci i
reduir despeses, factor imprescindible per la viabilitat de les empreses actuals.
núria garriga
redacció, administració i publicitat Av. Verge de Montserrat, 5608504 Sant Julià de Vilatorta
tel. 938 122 517Fax 938832626 a/e [email protected]
eixprofessional.com
Consulteu el nostre web
Sumari
núm.48 Febrer / Març 2009
4 Indústria els fabricants d’automòbils insten el Govern central a reactivar amb ajuts la demanda de vehicles
5 promoció econòmica la Fira de sant Josep de Mollerussa planta cara a la crisi amb uns 300 expositors torna FIrAGrI a Figueres després d’un any de pausa
6 Formació - rrHH Durant l’any 2009 cal ajustar les retencions dels treballa-dors que paguen hipoteques
7 Formació - rrHH Coaching, una altra forma de comunicació
8 l’entrevista
Enric Rius i Macias,president de l’Organització d’autònoms de Catalunya (autCat)
10 l’especial
les Valls del Montcau: un mosaic de capritxos de la natura
14 Serveis la mediació de conflictes: una aliada per a empresaris i treballadors en temps de crisi
15 Serveis
l’ozó, un producte de neteja eficaç i respectuós amb el medi ambient
4 | Indústria Promoció econòmica | 5
la Fira de Sant Josep de mollerussa planta cara a la crisi amb uns 300 expositorsLa Borsa Interpirinenca de Cereals és un dels actes claus i reuneix centenars de re-
presentants d’Espanya, França, Itàlia, Bèlgica i Portugal
redacció
Els fabricants d’automòbils insten el govern central a reactivar amb ajuts la demanda de vehicles
Cèlia roca
L’L’Associació Nacional de Fabricants d’Automòbils i Cami-
ons (ANFAC) ha tornat a exigir a l’Executiu mesures per a
incentivar l’adquisició de vehicles entre particulars, autò-
noms i PIMEs, coincidint amb l’aprovació del Pla Integral
d’Automoció (PIA). La proposta, consensuada el passat
13 de febrer pel Consell de Ministres, contempla ajuts de
més de 4.000 milions d’euros i recull un seguit d’actu-
acions a curt, mig i llarg termini adreçades a reflotar la
indústria automobilística.
En relació a aquestes iniciatives, ANFAC ha mostrat
la seva «desil·lusió» amb el Pla, ja que considera que no
resol els problemes immediats que pateix el sector, es-
pecialment pel que fa a les infraestructures, la R+D i la
producció de cotxes elèctrics, entre d’altres. Al seu torn,
la patronal ha afirmat que només les mesures incloses al
Pla de Competitivitat del Ministeri d’Indústria —que des-
tinarà 1.200 milions d’euros al Pla Vive i 800 milions més
en crèdits per a inversions en plantes de producció—
exerciran un impacte immediat sobre el sector, «tot i que
de forma limitada». No obstant això, els fabricants han
reconegut que el PIA contribueix a «mantenir el sector de
l’automoció com a prioritari en la política del Govern», i
L DDel 6 al 8 de març Figueres acollirà FIRAGRI, una de les fires més emblemàtiques
de les comarques gironines. L’última edició es va fer el 2007 i, en resposta a les sol-
licituds del sector, l’Ajuntament va decidir modificar-ne la periodicitat, de manera
que es farà cada dos anys. FIRAGRI és un aparador del camp on els representants del
món agrari poden conèixer les últimes novetats en maquinària, productes i serveis
agrícoles i ramaders. De fet, alguns dels expositors que hi participaran ja han avan-
çat les novetats que hi exposaran, com un sistema de control biològic de plagues
a la via pública, una màquina per cobrir la terra dels horts amb plàstic per evitar
que hi creixi l’herba i un quad equipat per fer les feines agrícoles. La fira mantindrà
el nombre d’expositors de fa dos anys, prop d’un centenar d’arreu de Catalunya, i
d’aquests, un 12% hi participa per primera vegada.
Estarà ubicada al recinte firal, a la zona sud de Figueres, i es podrà visitar des de les
10h fins a les 19.30h. El preu de l’entrada serà de tres euros.
El programa d’actes per a professionals inclou sis jornades tècniques i la presenta-
ció d’un llibre sobre el món agrari. La jornada tècnica d’inauguració estarà dedicada
a la seguretat alimentària i, entre les altres, n’hi haurà una sobre el sector porcí i
una altra de vitivinícola. I com a acte popular, destacar l’exhibició d’una trentena
de tractors del segle XX que organitza l’associació Amics dels Tractors d’Època de
l’Empordà. Són vehicles que han estat restaurats pels membres de l’entitat –actu-
alment uns 90- a fi de què tornin a funcionar. •
El sector d’automoció és un dels que han resultat més perjudicats a conseqüència de la crisi econòmica.
JOR
DI C
AB
AN
AS
La patronal ANFAC rep amb «desil·lusió» el Pla Integral, que injectarà uns 4.000 milions d’euros al sector
torna FIragrI a Figueres després d’un any de pausaUn sistema de control biològic de plagues a la via pública i un quad per fer les
feines agrícoles són algunes de les novetats més curioses que s’hi veuran
La 137a edició de la Fira de Sant Josep obrirà les portes el dijous 19 de març fins el diumenge
22 de març “amb optimisme”, com ha recalcat la cap de premsa de Fira Mollerussa, Rosa
Sánchez, a l’Eix Professional. De fet, un dels objectius de l’ens firal és persistir en el marc eco-
nòmic actual i no haver de suspendre cap de les onze fires previstes per aquest 2009.
La Fira de Sant Josep, que es podrà visitar de les 10 del matí a les 8 del vespre, es reparteix en-
tre el recinte exterior –a l’avinguda Canal i l’avinguda de la Pau-, on s’hi ubica la maquinària
agrícola; al pavelló firal, destinat a complements per a l’agricultura i la ramaderia, entitats i
alimentació; i el recinte Piscines on hi haurà el Saló de l’Automòbil. En el moment de tancar
l’edició d’aquesta revista hi havia inscrits uns 300 expositors.
A banda de les jornades tècniques que s’han programat amb temes d’actualitat com La
biomassa com a combustible per a indústries agroalimentàries i instal·lacions ramaderes
competitives, l’acte més destacat torna a ser la Borsa Interpirinenca de Cereals, que s’orga-
nitza per vuitè any consecutiu. Es tracta d’una llotja que serveix per posar en contacte els
professionals i empresaris del sector procedents de l’estat espanyol, França, Itàlia, Portugal
i Bèlgica, potenciant les relacions comercials i posant en comú les estratègies per afrontar
els nous reptes del mercat. Tindrà lloc el dia 20 de març al Complex Resquitx a partir de les 11
del matí. S’espera l’assistència de més de 300 persones.
Una de les causes que justifiquen aquesta borsa és que les comarques lleidatanes produei-
xen el 54,6% del cereal que es conrea a tot Catalunya, principalment el blat de moro, el blat i
l’ordi. • més informació: www.fira.com
redacció
han demanat al president de l’Executiu, José Luis Rodrí-
guez Zapatero, que compleixi amb la promesa «que va
fer a la seu parlamentària el passat mes de novembre de
compromís i de suport al sector de l’automòbil».
possible tancament de fàbriques
Les mesures de rescat del Govern arriben en un moment
crític per a la producció i comercialització de vehicles a
l’estat espanyol, dos dels àmbits que més s’estan ressen-
tint per culpa de la crisi econòmica. El gener, la matricu-
lació de turismes va caure un 41,6% en relació al 2008.
Una davallada similar va enregistrar-se en el cas dels les
furgonetes, els pick-up i els vehicles derivats (41,2%), per-
centatge que va arribar a un 60,7% en el cas dels furgons
i camions de xassís lleuger.
El president d’ANFAC, Francisco Javier García Sanz, ha
pronosticat que el mercat espanyol de turismes podria
caure un 23% en finalitzar 2009 i ha alertat sobre el possi-
ble tancament de fàbriques. A més, el dirigent també ha
anunciat que més de 40.000 treballadors del sector es
troben afectats per Expedients de Regulació d’Ocupació
(ERO), als que s’afegeixen 33.000 més de la indústria de
components i 30.000 agents comercials.
Per a posar fre a aquesta situació, García assegura que
calen «ajudes que incentivin la demanda», semblants a
l’antic Pla Prever i compatibles amb l’únic suport econò-
mic amb què compten els compradors d’automòbils en
l’actualitat: el Pla Vive 2. Aquest preveu la concessió d’un
crèdit sense interessos de fins a 10.000 euros per a l’ad-
quisició d’un cotxe no contaminant i amb una antiguitat
inferior als cinc anys.
En aquest sentit, García ha recordat que bona part del
països d’Europa occidental ja contemplen aquest tipus
d’ajuts, com ara Alemanya (2.500 euros), Àustria i Itàlia
(1.500), Portugal (fins a 1.250) o França (1.000). •
6 | Formació - RRHH Formació - RRHH | 7
redacció
Durant l’any 2009 cal ajustar les retencions dels treballadors que paguen hipotequesD’acord amb el que preveu el RD 1975 / 2008 tots els treballa-dors que tenen uns ingressos per sota de 33.007,20 euros anu-als i que paguen una hipoteca han de comunicar-ho a l’empresa perquè els ajustin les retencions.
EEl Real Decret 1975/2008 de 28 de novembre vol establir un seguit de mesures per
alleujar la situació de les persones que paguen hipoteques dins un context de crisi
econòmica. Dins el Capítol II es regulen les condicions per establir moratòries en
el pagament de les hipoteques de les persones que es troben sense feina. Dins el
Capítol III de la mateixa llei s’estableix una rebaixa de 2 punts per les persones que
paguen hipoteques.
Efectivament, en el cas de què un treballador tingui uns ingressos bruts inferiors a
33.007,2 euros i hagi comunicat a l’empresa, a través del nou model 145, que destina
quantitats per adquisició o bé rehabilitacó de la seva vivenda habitual a través del
pagament d’una hipoteca, el seu tipus de retenció baixarà un 2 %. Aquests ingressos
bruts es calculen de forma individual, però en cas de què la persona treballi en més
d’una empresa caldrà sumar el conjunt dels ingressos per calcular si es té dret a la
deducció. No s’ha de comunicar a l’empresa les quantitats destinades a la construc-
ció o ampliació de la vivenda, ni tampoc a comptes vivenda.
Cal recordar que amb caràcter general la deducció per vivenda habitual és del 15%
sobre el total de despeses, amortització i interessos destinats a la vivenda habitual
finançada amb hipoteca, amb un límit de 9.015,18 €. El màxim d’aquesta deducció se
situa en 1.352,27 €. D’acord amb els límits establerts, un treballador podrà avançar
com a màxim el 50% d’aquesta quantitat 660 € (55 € mensuals de gener a desem-
bre) a través de la baixada de les retencions.
En cas de què les despeses anuals per hipoteca estiguin per sota de 4.507,59 € anu-
als (375€ al mes), pot ser que el treballador es trobi amb un estalvi en les retencions
però en la situació d’haver de retornar a Hisenda les quantitats retingudes de més.
Per hipoteques baixes cal fer càlculs abans de comunicar les dades a l’empresa.
Tal com ja passa amb l’anticip dels 400 €, moltes persones tornen a qüestionar l’efi-
càcia d’unes mesures que no són efectives per incentivar el consum i a canvi costen
molts diners a les Administracions Públiques i a les empreses. Aquestes darreres
veuen com cada vegada es fa més complexe l’aplicació correcta de les retencions
als seus treballadors, la qual cosa obliga a perdre temps en explicar amb detall unes
mesures que sovint no són enteses pels treballadors. •
Coaching, una altra forma de comunicacióFundació Mil·lenari, de l’Obra Social de Caixa Manlleu, inclou aquesta tècnica en la seva oferta formativa
F
per aplicar les eines de coaching a la vida personal, social
i professional i notar els seus efectes positius.
Els cursos els imparteix la coach i periodista Fàtima
Alemany, formada a The Coaches Training Institute, a
partir d’un programa acreditat per la International Co-
ach Federation. A més dels cursos s’ofereixen sessions
individuals, que són la modalitat principal de l’exercici
del coaching.
per què és tan potent el coaching?
Qualsevol esportista que vulgui guanyar una medalla
d’or als Jocs Olímpics sap que necessita un entrenador.
Sense ell seria molt difícil aconseguir-ho. Per això tots
els atletes tenen un entrenador. Amb els objectius
personals i professionals passa quelcom semblant.
Podem aconseguir-los sense ajuda, però amb un coach
i la seva acció especialitzada el camí és més curt i fàcil.
Un coach treballa exclusivament per tal que el seu cli-
ent realitzi els seus projectes esdevinguin realitat. Po-
dem imaginar el que una persona podria aconseguir si
tingués al seu costat algú compromès al 100% amb el
seu èxit? El coach és algú diferent a un amic o familiar,
que no qüestionarà ni jutjarà les seves ambicions, sinó
que li donarà suport incondicional i l’entrenarà per
aconseguir el que es desitgi es faci realitat. El coaching
ho fa amb un conjunt de tècniques i processos alta-
ment eficaços que, a més, resulten divertits. •
redacció
Fundació Mil·lenari, de l’Obra Social de Caixa Manlleu,
presenta una novetat formativa que no deixa indife-
rent. La programació d’aquest any inclou tres cursos de
coaching que aporten les principals destreses d’aques-
ta forma de comunicació avançada que, per la seva
eficàcia, està tenint tant èxit entre les empreses i tam-
bé a escala personal.
El curs “coaching per a directius i càrrecs intermedis”
dóna les pautes per adoptar l’estil de direcció basat en
el coaching, que reforça l’automotivació dels empleats,
la presa de consciència sobre els processos relacionals
i la responsabilitat i compromís envers els objectius
corporatius. L’estil directiu basat en el coaching poten-
cia la presa de decisions conjunta, el treball en equip, i
l’alineació amb la missió i els propòsits fundacionals.
Per a tothom qui estigui interessat a millorar la comu-
nicació oral s’ofereix el curs “parlar bé en públic amb el
coaching”, que per una banda tracta les tècniques prò-
pies de l’oratòria, l’estructura del discurs i el domini del
llenguatge verbal i no verbal, i per l’altra, converteix el
repte de l’expressió parlada en un objectiu de coaching,
que és treballat de manera personal i encarat a l’ob-
tenció de resultats. Tot i que és obert a tothom, pot ser
interessant per polítics, regidors o qualsevol persona
que representi una entitat o institució.
L’aplicació del coaching, que va començar en el món es-
portiu i empresarial, és exportable a molts altres àm-
bits. Arran d’això ha pres importància la modalitat de
coaching personal, que procura al client l’experiència de
liderar la pròpia vida d’acord als valors personals. També
el convida a anar més enllà de les seves limitacions per
repensar el futur en funció de la consecució de la seva
possibilitat més alta. El curs “self coaching” dóna les claus
Conferència del Coach Raimon Samsó, a Vic.
FUN
DA
CIó
MIL
·LEN
AR
I
De la Baixa Cortada, 1 2n - Manlleu
8 | L’Entrevista
Qadriana Delgado
Enric Rius i Macias, llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i censor jurat de comptes, és el president de l’Organització d’Autònoms de Catalunya, l’AUTCAT, que defensa els interessos del col·lectiu d’autònoms emprenedors. Per a Rius, que fa 27 anys que es dedica a l’assessoria d’empreses, els principals problemes amb què s’enfronten aquests treballadors són la manca de finan-çament i la morositat. Un dels objectius prioritaris de l’AUTCAT és la posada en marxa de l’Estatut del Treballador Autònom. Rius també és cap del departament d’assessorament fiscal i comptable de la Cecot.
8 | L’Entrevista
Enric Rius i Macias,prESIDENt DE l’OrgaNItzaCIó D’autòNOmS
DE CataluNya (autCat)
“Cal defensar les microempreses perquè donen estabilitat econòmica al territori i no es deslocalitzen”
Quins són els principals objectius de l’organitza-
ció que presideix?
Defensem els interessos de l’autònom emprenedor.
L’abast de treballador autònom és molt ampli dins
d’aquesta terminologia, des de l’autònom soci-ad-
ministrador de societat mercantil al professional de
tota la vida i al trade (treballadors autònoms depen-
dents). Fem seguiment i potenciem l’Estatut de l’Au-
tònom, fins i tot donant-li un abast més gran pensant
que cal un estatut de la microempresa, que tindria
un abast superior. A partir d’aquí, fer les propostes
més adients per fomentar que puguin créixer noves
empreses, que puguin mantenir-se i fins i tot que es
facin grans
És inevitable parlar de la crisi. les baixes dels
treballadors autònoms a Catalunya ja suposen
el 20% de les que s’han produït arreu de l’Estat.
Com afecta la crisi al col·lectiu?
De forma especial. El dels autònoms és el col·lectiu
més desprotegit, en tots els àmbits. En l’econòmic i
financer perquè és qui té més dificultats per obtenir
recursos per continuar l’activitat. També hi ha incre-
ment de morositat. No impagats, sinó gent que es
retarda en els pagaments. I en el moment de buscar
recursos, els controls de risc de les entitats finan-
ceres tiren enrere aquestes operacions. En molts
casos, amb garanties addicionals tampoc es dóna
el finançament. Malauradament, si en les actuals
circumstàncies el treballador no pot continuar està
en una situació compromesa. L’avantatge de l’autò-
nom és que per la dimensió de l’empresa, per la seva
emprenedoria, és més adaptable a una situació com
l’actual. Com a mínim ho fa amb més rapidesa. Els
autònoms es perden un a un, tot i que no apareixen
a les portades dels diaris, no fan manifestacions, no
tenen ERO, no cauen 400 autònoms de cop, però hi
ha un degoteig diari que produeix un empobriment
de la situació empresarial.
És un col·lectiu que cal defensar perquè les microem-
preses donen estabilitat econòmica al territori i no es
deslocalitzen. La seva activitat genera contractació
en el territori. La classe política sembla que actuï no-
L’Entrevista | 9
o tres treballadors, i en moments de crisi són famí-
lies que depenen d’ells per xifres baixes compara-
des amb el cost en assistència social a les persones
sense feina.
Quin sentiment predomina actualment entre
els autònoms?
Hi ha preocupació. Hi ha condicions fora del nostre
abast, però hi ha una sensació de malestar que va
creixent per expectatives que no es compleixen. Si
et diuen que els diners arribaran, vas al banc i no els
aconsegueixes, es creen expectatives fallides que
desanimen fins i tot més que la no acció. No s’acaba
d’entendre la falta de confiança. I llegeixes als diaris
que si es donen o no avals a empreses automobilísti-
ques, que saps que són per milions d’euros, quan no
són capaços de garantir microcrèdits...
Canviant una mica de tema, quins avantatges té
disposar d’un estatut propi?
El més important és la millora de les condicions soci-
als, poder tenir accés a una prestació en el cas d’aca-
bar l’activitat o en cas d’accident professional. També
que es constitueixi una taula d’autònoms com un fò-
rum en què poguessin expressar propostes de forma
ordenada. Tornem a les decepcions. Ha passat un
any i mig i el més calent és a l’aigüera. La percepció és
que no és un tema prioritari.
perquè no té els mateixos drets un treballador
autònom que un assalariat...
Exacte, a nivell de protecció social la diferència és
abismal. Les circumstàncies econòmiques han pro-
vocat que quedés més en evidència. Quan les coses
van bé, els problemes es minimitzen, però amb difi-
cultats i quan parles no només de viabilitat econò-
mica d’un negoci, sinó d’una família, hi ha circums-
tàncies que poden ser dramàtiques. Es tracta d’una
situació injusta de fa molts anys. Per què s’ha mantin-
gut? A ulls de l’Administració sembla que siguem tots
presumptament culpables. El gran fre és que temen
el frau en les prestacions, però hi ha proves de què
l’Administració pot controlar-ho, no pot ser l’excusa.
L’administració tributària funciona com un rellotge i
sabem el control que pot exercir. Per prevenció, per-
què hi pot haver frau, no es poden limitar drets. Que
l’Administració posi mitjans per controlar-ho.
l’autCat ha demanat als ajuntaments que ator-
gui als autònoms i microempreses una part de la
licitació del Fons Extraordinari local. Com està
aquest tema?
Alguns dels ajuntaments ens han respost que ho tin-
drien en compte. Es tracta d’una reivindicació antiga.
Són fons importants i, a l’hora de licitar, no només
poden concórrer a la licitació grans empreses, sinó
que els autònoms també poden. És cert que tenen
la capacitat que tenen, però tenen la suficient capa-
citat per accedir a la licitació de molts paquets que
tenen com a objectiu mantenir l’ocupació local, i de
diferents magnituds. És un plantejament proactiu de
l’administració pública a favor de l’autònom.
per acabar, des de l’autCat, com veu el futur im-
mediat?
Si ho sabés! És molt difícil preveure la durada de la
crisi. Tots som conscients que és molt profunda. Té
tres factors: un, immobiliari, més clàssic, degut a un
excés de producció pel qual el mercat necessita temps
per ajustar-se. Dos, financer, un tema molt important
pel que ha suposat. El món empresarial sense recur-
sos financers no pot funcionar i si els recursos s’han
perdut per cobdícia del sistema o per determinats
agents d’aquest sistema, evidentment l’impacte és
important; i tres, crisi profunda del sistema i del plan-
tejament industrial. Som poc competitius, les grans
empreses marxen i hi ha desocupació massiva, com-
plicada de recol·locar, i el reciclatge necessita temps.
És una travessa pel desert que durarà temps, la supe-
rarà qui entengui que les coses han canviat, que toca
treballar més per menys i ajustar-se, també els que
continuen tenint feina. Les actituds han de canviar.
I com es pot augmentar la competitivitat em-
presarial catalana?
És un tema clar de formació, de determinar quines
són les apostes de futur. Hem de ser conscients que
no podem competir amb països que no tenen nivells
de prestació com els nostres perquè els costos de
producció són petits. Hem de competir en tot allò
en què podem aportar valor afegit. Hem de tenir tre-
balladors més especialitzats, més preparats, reciclar
les persones que es quedin sense feina i fer un esforç
important en la creació de noves línies de producció
per tenir ocupació massiva. •
JOR
DI C
AB
AN
AS
No té els mateixos drets un treballador autònom que un assalariat, a nivell de protecció social la diferèn-cia és abismal. Les circum-stàncies econòmiques han provocat que quedés més en evidència”
Hem de ser conscients que no podem competir amb països que no tenen nivells de prestació com els nos-tres perquè els costos de producció són petits. Hem de competir en tot allò en què podem aportar valor afegit”
més per reacció. Tothom ens dóna la raó, però més
enllà de les bones paraules no hi ha fets. L’Estatut del
Treballador Autònom fa un any i mig que va sortir i a
hores d’ara encara no s’ha desenvolupat!
Quines mesures urgents creu que s’han d’adop-
tar en matèria econòmica i fiscal?
És importantíssim accedir a finançament. Però
aconseguir-lo de forma real i efectiva. Hi ha la cam-
panya de l’ICO segons la qual hi ha diners a dispo-
sició de les empreses, però qui fa el control de risc
és l’entitat financera. Cal fer un pas endavant, amb
un sistema de microcrèdits, que ja hem proposat,
que doni la garantia de l’administració que sigui,
que avali aquests microcrèdits i que les entitats
financeres els concedeixin sense problemes. L’ex-
periència amb microcrèdits que s’ha fet i amb col-
lectius desafavorits és positiva. És un cost que es
pot avaluar i assumir. Però cal una aposta decidida.
La subsistència de la petita empresa depèn de po-
ques quantitats. Hi ha gent que necessita 6.000-
9.000 euros per continuar, gent que té a càrrec dos
10 | L’Especial Valls del Montcau L’Especial Valls del Montcau | 11
AA cavall entre el Vallès Occidental i les immediacions
de Manresa, el paisatge es rendeix als encants d’una
munió de rocs calcaris i erosionats, disfressats de for-
mes delirants i acolorits de tonalitats grises, rogen-
ques i ataronjades. Aquests turons, que el 1972 van
convertir-se en el primer espai natural protegit de
l’estat espanyol, configuren les serres de Sant Llorenç
del Munt i l’Obac, separades per la riera de les Arenes
i integrades dintre del parc homònim. L’espai, d’in-
negable valor ecològic i curull d’alzinars, ocupa 2.655
hectàrees corresponents a una dotzena de termes
municipals, incloent-hi el de Mura. Precisament, és en
aquest darrer —membre del Consorci Turístic de les
Valls del Montcau, juntament amb Navarcles, el Pont
de Vilomara i Rocafort, Sant Fruitós de Bages i Tala-
manca— on es troba el centre d’interpretació del parc
i el punt de partida de nombroses rutes de senderisme
i turisme cultural.
Entre els itineraris més remarcables, destaquen els
que menen fins al curiós monolit del Morral del Drac
i fins al cim de la Mola (de 1.095 m, el més elevat del
parc). Allà s’alça el monestir romànic de Sant Llorenç
del Munt, un robust edifici romànic del segle XI —per
bé que reconstruït entre els segles XIX i XX— presidit
per un senzill campanar d’espadanya i un absis semi-
circular amb arquacions llombardes.
Per a aquells que no disposin de vehicle propi, l’anome-
nat Bus Parc comunica la zona amb l’estació d’autobu-
sos de Terrassa.
un viatge al passat des de mura
A banda de les propostes descrites, el Consorci pro-
mou quatre rutes més des de Mura que permeten des-
cobrir formes de vida ja desaparegudes, sense obviar
la riquesa natural de la contrada. La primera convida
els visitants a admirar una antiga masia, un molí origi-
nari del segle X i un tram del camí ral que connectava
Barcelona amb Manresa. La segona dóna a conèixer la
riquesa aqüífera de la localitat —concretada en nom-
broses fonts naturals— i visitar un molí fariner i un
forn de calç. Un tercera ressegueix la riera de Nespres,
mentre que la darrera, de més dificultat, brinda la pos-
sibilitat d’endinsar-se a les coves del municipi i aban-
donar-se, durant uns 200 metres, a la contemplació
de curioses formacions geològiques com estalactites
i cristal·litzacions d’aragonita. L’activitat té lloc els dis-
sabtes, diumenges i festius a les 11:00 h.
Ara bé, no cal abandonar el nucli de Mura —documen-
tat l’any 959— per a assaborir la bellesa del seu patri-
moni històric, que conjuga notables mostres d’arqui-
tectura popular i sacra. En aquest apartat, sobresurt
l’església de Sant Martí, de planta quadrangular i nom-
brosos elements romànics, com ara els relleus que or-
nen el seu timpà. Més modesta resulta l’ermita dedi-
cada a Sant Antoni de Pàdua, dels segles XVII o XVIII i
precedida per un porxo afegit a posteriori. En qualse-
vol cas, perdre’s pel tortuós traçat dels seus carrerons
empedrats resulta una forma immillorable d’intuir la
pretèrita puixança d’aquest petit poble muntanyenc,
lligada a l’època d’esplendor del marquesat.
rere el rastre dels castells
Les escadusseres runes del castell de Mura, espargides
per un turó i situades ben a prop de la capella i del mas
de Sant Lleïr, encarnen l’esplendor perduda. En qualse-
vol cas, però, aquesta no és l’única fortificació existent
al sud de la comarca: tot enfilant l’angosta carretera que
arrenca Mura del seu aïllament, s’arriba fins a la segona
fita d’aquesta ruta pel passat feudal: el Pont de Viloma-
ra i Rocafort, municipi dipositari del castell homònim.
Pertanyent als monjos de Sant Benet de Bages durant
el segle XIV, la malmesa fortalesa esquitxa el cim d’un
puig proper a aquesta localitat, ubicada entre la riera
de Nespres i el Llobregat i dividida en dues entitats dife-
renciades: el nucli antic (Rocafort, dipositari d’un museu
consagrat a la vida rural) i el modern (Pont de Vilomara).
Molta més sort ha tingut el pont que li dóna nom, un me-
ritori exemple d’arquitectura civil gòtica de nou arcades
i 130 m de longitud. Reconstruït totalment el segle XVIII i
restaurat entre el 1989 i el 1991, ha estat reconvertit en un
pas de vianants. El mateix es podria dir de les precioses
tines de la Vall del Flequer; des del punt d’informació del
municipi s’hi organitzen visites comentades tots els caps
de setmana i festius als matins.
JOR
DI C
AB
AN
AS
JOR
DI C
AB
AN
AS
Cèlia roca
“Quina mà t’ha deslliurat les línies fondes de la vida, per deixar-te petrificat, ramat llanut de còdols grisos, en els peus mateixos de l’altar?”. Tot i que dedicats a Montserrat, aquests versos de Jordi Pere Cerdà (n. 1920) podrien servir per a descriure els singulars cingles que s’alcen a pocs quilòmetres de l’espectacular massís, i que semblen inspirar-se en la seva singular fesomia. Així, orgulloses d’haver esdevingut el seu reflex a l’altra banda del Llobregat, les Valls del Montcau solquen l’àrea sud-oriental del Bages com un imponent vaixell de pedra protegit per l’esguard etern d’un vigia gegantí: l’exuberant Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Mentrestant, la història adormida de pode-roses nissagues medievals, refermada per magnífics exemples d’arquitectura civil i religiosa, continua erigint-se com un gregari d’excepció en el seu periple.
10 |
les Valls del montcau: un mosaic de capritxos de la natura
A Mura, perdre’s pel tor-tuós traçat dels seus car-rerons empedrats resulta una forma immillorable d’intuir la pretèrita puixan-ça d’aquest petit poble mun-tanyenc, lligada a l’època d’esplendor del marquesat”
masiaEl CINglE Carretera BV-1221 km 26.8 Talamanca
Telèfons: 636.960.136 i 660.814.966 A/e: [email protected]
www.telefonica.net/web/masiaelcingle
Inclosa en el catàleg de l’asssociació de Castellsi Edificis Catalogats de Catatlunya
Turisme rural amb història
Detall del campanar d’estil barroc de l’església parroquial de Sta. Maria de Navarcles.
Pont vell de Navarcles.
Panoràmica del municipi de Sant Fruitós de Bages.
12 | L’Especial Valls del Montcau L’Especial Valls del Montcau | 13
Mura, es troba situat en ple parc natural i envoltat de carenes amb panoràmiques espectaculars.
Vista del pont d’estil gòtic de Vilomara on travessa el riu Llobregat.
De tota manera, el castell més espectacular de la
zona es troba justament a l’altre costat de Mura, al
municipi de Talamanca (de només 140 habitants),
que manlleva el nom d’un llinatge documentat des
del segle XII i refundat el XVII amb el dels marquesos
de Castellbell. Cent any després d’aquest fet —i al peu
d’una antiga fortalesa— s’edificaria el castell, del que
encara se’n conserven la torre i alguns trams de mu-
ralla. L’altre plat fort d’aquesta població és l’església
de Santa Maria, un edifici romànic de planta de creu
llatina i bonica mamposteria. El seu interior acull el
sarcòfag gòtic de Berenguer de Talamanca, del segle
XIV. Alhora, el nouvingut pot arrodonir la seva estada
amb un recorregut guiat al llarg de la riera que irriga
aquesta localitat.
una obra mestra del romànic català
Tot continuant cap a l’oest per la carretera local, es des-
plega a l’esquerra del Llobregat el poble de Navarcles,
flanquejat per delicats turons. El seu eixample combi-
na amb encert petits habitatges i hortets, tot i que el
principal atractiu del municipi radica en la desena de
deus —entre les que excel·leix la famosa Font Vella—
presents dintre i fora del casc urbà. Un freqüentat punt
d’esbarjo i de trobada per als habitants de la zona són
les anomenades Fonts del Llac, al costat d’un llac format
per una presa en la riera i escortat per nombrosos pins
i pollancres. Quan arriba l’època estival, s’hi pot gaudir
de la platja fluvial habilitada a la riera de Calders.
D’altra banda, l’església de Santa Maria custodia les
relíquies de Sant Valentí, patró de Navarcles i de tot el
pla del Bages, i un bell sarcòfag d’argent d’estil gòtic
i ornamentació plateresca. Molt a prop del temple es
troba el monument a Marcel·lí Monrós, pintor, escrip-
tor i poeta local, acompanyat amb uns versos que li va
dedicar el seu amic Miquel Martí i Pol.
En matèria arquitectònica, emperò, l’edifici més re-
conegut de la comarca —i un dels més majestuosos
del romànic català— s’erigeix a escassos quilòmetres,
concretament a Sant Fruitós de Bages: el monestir de
Sant Benet de Bages (dels segles X al XIII, amb modi-
ficacions posteriors). El conjunt, declarat monument
Històric-Artístic d’Interès Nacional el 1931, destaca pel
seu claustre envoltat de dobles columnes, coronades
amb capitells decorats amb motius vegetals i escenes
bíbliques, mitològiques i rurals. Tampoc cal perdre’s la
seva cripta, l’església —amb un absis exempt i altres
dos de més petits— i el robust campanar de base pre-
romànica. El seu perímetre resta envoltat per notòria
muralla. La recuperació del monument, afectat per
l’exclaustració del 1835, és obra de la família del pintor
modernista Ramon Casas.
gaudir de les festes i la gastronomia autòctona
Malgrat tot, les Valls del Montcau no es limiten a un
seguit d’originals formacions geològiques i construc-
cions que testimonien un pròsper passat. Segons
Artur Adrià, membre del Consorci, en els darrers
mesos s’ha incrementat el flux de visitants —en la
seva majoria famílies procedents de l’àrea metro-
politana de Barcelona— que s’acosten a la zona per
JOR
DI C
AB
AN
AS
El jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda de Roda de Ter, està situat en un dels meandres del riu.
El monestir de Sant Benet, està considerat com uns dels monuments més emblemàtics del Bages. Bona part dels carrers i les cases del poble de Mura són empe-drats, i d’un estil medieval.
copsar les seves tradicions, incloent-hi el seu bagat-
ge culinari.
Per a donar resposta a aquesta demanda específica,
el Consorci brinda suport a diferents iniciatives estre-
tament relacionades amb la gastronomia local. Entre
aquestes, destaquen la Festa de l’Arròs de Sant Fruitós
de Bages, declarada d’Interès Turístic per la Generali-
tat de Catalunya i que enguany tindrà lloc el proper
22 de febrer. Una altra proposta, impulsada aquest
cop per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de
Barcelona i que aquest any s’iniciarà a mitjan mes de
juny, és El parc a taula, un programa de desenvolupa-
ment socioeconòmic que pretén destacar, mitjançant
la gastronomia i la viticultura, els valors naturals, cul-
turals i paisatgístics de la serralada Litoral. Una mica
més tard, concretament el primer dissabte de setem-
bre, està prevista la festa del Batre del Cigró de Mura.
Aquestes festivitats, juntament amb l’oferta de res-
tauració i allotjament rural de les Valls del Montcau,
serveixen per a divulgar les especialitats sorgides dels
fogons de les terres bagenques. Com a mostra, es po-
dria al·ludir al bacallà a la talamanquina (amb panses,
canyella i bunyols d’ou i llet), el poti-poti de Mura (una
amanida a base de bacallà dessalat amb patata, ceba,
tomàquet, pebrot i oliva) i l’amanida navarclina (elabo-
rada amb enciam, cigrons del municipi, peus de porc
i bacallà). Quant a les postres, temptacions com els
Rocs de Sant Benet —ametlles cobertes de xocolata
que reten homenatge a l’orografia local— o les Llança-
dores de Navarcles —gustoses trenes de pasta fullada
que evoquen la maquinària de les antigues fàbriques
tèxtils— arrodoneixen qualsevol àpat.
Les oportunitats d’atansar-se a la cultura popular es
completen amb les festes pròpies d’aquells municipis
que des del 1999 formen part del Consorci: l’Hivern
de Sant Fruitós (21 de gener, a Sant Fruitós de Bages);
Sant Valentí (el diumenge més proper al 14 de febrer,
a Navarcles); la Festa Major del Pont de Vilomara i
Rocafort (el diumenge més pròxim al 22 de juliol); l’As-
sumpció (15 d’agost, a Talamanca) i Sant Martí (11 de
novembre, a Mura).
Les Valls del Montcau són accessibles per l’autopis-
ta C-16 (Barcelona-Terrassa-Sant Fruitós de Bages),
l’Eix Transversal, la C-55 (Abrera-Manresa) i la nacio-
nal N-141 (Vic-Manresa). Totes elles condueixen a un
indret proper on l’esplendor i la natura més juganera
i imaginativa es confabulen per a astorar gratament
el visitant. •
Temptacions com els Rocs de Sant Benet —ametlles cobertes de xocolata que reten homenatge a l’orografia local— o les Llançadores de Navarcles —gustoses trenes de pasta fullada que evoquen la maquinària de les antigues fàbriques tèxtils— arro-doneixen qualsevol àpat”
JOR
DI C
AB
AN
AS
Tel. 93 831 00 28
Plaça Clavé, 1208270 NavarclesFax 93 831 06 72
més informació a
Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau
Antigues escoles de Mura, s/n 08279 Mura
Tel. 93 831 83 75 - Fax 93 831 60 10
www.vallsdelmontcau.org
Ctra. de Vic. 101Tel 938 760 72308272 Sant Fruitós de Bages
14 | Serveis
la mediació de conflictes: una aliada per a empresaris i treballadors en temps de crisi
MMalgrat que la conjuntura actual esdevé propiciatòria
per a la mediació, els especialistes consultats subrat-
llen el desconeixement del que són objecte els nego-
ciadors. Així, Immaculada Armadans, professora de la
Facultat de Psicologia de la UB i experta en negociació
i resolució de conflictes, assegura que la figura del me-
diador «no és ni coneguda ni acceptada per a solucio-
nar els conflictes habituals de les empreses». Aquesta
opinió és compartida per Miguel Soldán, professor de
l’Instituto de Empresa i expert negociador, qui lamenta
que l’àmbit d’actuació dels mediadors sovint es limiti
Cèlia roca
La mediació és una alternativa per a pal.liar els conflictes on les parts enfrontades sempre hi surten guanyant.
Des de l’esclat de la crisi econòmica, els mitjans de comunicació han recorregut a ter-mes com “ERO”, “suspensió temporal de contracte” o “racionalització de plantilles” per a testimoniar el delicat moment que travessen moltes empreses i les persones que hi treballen. Per bé que les mesures esmentades resulten sovint tan dramàtiques com inevitables, la intervenció d’un mediador pot contribuir a conciliar els interessos de les parts en conflicte i a mitigar els efectes de les decisions més doloroses.
JOR
DI C
AB
AN
AS
Vol obtenir el fruit esperat de lesseves publicacions?El fruit de la seva publicació depèn de molts factors, un bon disseny, un millor contingut i també imolt important una impressió de qualitat.
Els nostres clients ho saben i dipositen dia rera dia la seva confiança en la nostra experiència.
Aquesta confiança ha quedat recentment avalada pel guardó otorgat pel Gremi d’Arts Gràfiquescom a millor impressió en offset humit.
qualitat del servei respectuós amb el medi ambient.
L’ozó permet fer tractaments d’eliminació de tot tipus
d’olors amb un generador que descompon o canvia l’es-
tructura molecular de les olors. El servei també fa possi-
ble la higienització-esterilització, en un camp il·limitat,
amb un generador d’ozó que actua com a potent agent
oxidant. En cap cas s’utilitza cap producte addicional.
Dos Cat Net La Plana SL es dirigeix a l’espai en què és ne-
cessari el servei i s’encarrega de portar-lo a terme.
La multiaplicabilitat del servei basat en l’ozó fa que
Dos Cat Net La Plana SL treballi en nombrosos sectors.
La neteja amb ozó es pot utilitzar en espais amb con-
ductes d’aire condicionat, companyies d’assegurances,
indústries alimentàries, vestuaris i centres esportius,
taxis, concessionaris d’automòbils, peixateries, tèxtils,
càmpings, clíniques veterinàries, hospitals, ambulàn-
cies, geriàtrics, granges, llars d’infants, hotels, sales de
festes, vaixells, locutoris, provadors de centres comer-
cials, avions, entre altres. El servei també s’utilitza per a
l’eliminació del pugó del pernil i de l’ametlla, per a l’este-
rilització de llits, l’higienització de contenidors i l’elimi-
nació de tot tipus d’olors.
L’ozonització evita la contaminació industrial química,
ja que aquesta maquinària no utilitza ni sabons ni de-
sinfectants de cap tipus. Tampoc hi ha contacte directe
amb el producte, de manera que en tot moment s’asse-
gura el benestar de les persones i el respecte pel medi
ambient.
Estudis d’applus+
Dos Cat Net La Plana SL va començar fa dos anys a inves-
tigar l’ozó, però es va trobar amb un buit legal a l’hora
d’estudiar i aplicar aquest agent. Per aquest motiu l’em-
presa va posar a disposició d’Applus+, amb la supervisió
de la Generalitat, la maquinària creada, amb la qual es
van realitzar proves i informes sobre els resultats de
l’ozonificació amb resultats positius. A més, els infor-
mes d’Applus+ afegeixen un punt més de transparència
i seriositat al servei i aporten confiança al client. •
Publireportatge | 15
C. Bisbe morgades, 50
08500 VIC (Barcelona )
tel. 938 857 212
Fax. 938 852 922
Website www.doscatnetlaplana.com
més informació a
Dadriana Delgado
JOR
DI C
AB
AN
AS
JOR
DI C
AB
AN
AS
l’ozó, un producte de neteja eficaç i respectuós amb el medi ambientL’empresa Dos Cat Net La Plana SL ofereix un servei d’higienització i desinfecció innovador i amb una elevada aplicabilitat
Dos Cat Net La Plana SL ha creat unes màquines capa-
ces de netejar, esterilitzar i eliminar olors d’indústries i
altres estances amb ozó actiu, gràcies a la capacitat de-
sinfectant de què disposa aquest agent oxidant. L’em-
presa, amb seu a Vic, ofereix aquest servei a empreses
vinculades a diversos àmbits.
Inicialment, Dos Cat Net La Plana SL va començar el
servei d’ozonització centrant-se en el sector de les in-
dústries càrnies, ja que parteix d’una primera empre-
sa amb una llarga experiència en l’àmbit alimentari.
La companyia s’està expandint gràcies a la innovació i
a les grans corporacions en detriment de les pimes. “I
aquestes són les que més estan patint”, puntualitza.
Natàlia Ferré, advocada mediadora, consultora de
Negociació i Conflictologia a la UOC i sòcia de TARC
—empresa especialitzada en la resolució alternativa
de conflictes— ratifica les paraules de Soldán, afir-
mant que els seus clients principals són l’Administra-
ció i les grans companyies multinacionals.
radiografia del mediador
El rol negociador pot ser assumit per institucions pú-
bliques (com ara el Tribunal Laboral de Catalunya o
la Generalitat) o bé per professionals i empreses pri-
vades (àmbit en el que, com apunta Ferré, s’està tra-
mitant l’aprovació d’una llei que regularà la seva im-
plementació a tot Catalunya). En qualsevol d’aquests
supòsits, però, el mediador ha de respondre a un perfil
molt concret. Per a Soldán, cal que aquest sigui “im-
parcial, flexible, pacient, empàtic i, sobretot, proper
als interessos de totes les parts implicades”. Arma-
dans hi afegeix: “Ha de ser un professional posseïdor
de competències socials, comunicatives i emocionals,
capaç d’establir ponts de comunicació entre les parts
en conflicte. També ha de mantenir la neutralitat i
aplicar tècniques de mediació”.
Segons Armadans, recórrer a un negociador ofereix un
seguit d’avantatges per a l’empresari i els treballadors:
“Evita la via judicial, és un procés més ràpid [que d’al-
tres], té més cura de les relacions personals i permet
incidir en el fons del problema”. A més, Ferré assevera
que el mediador possibilita que les persones implica-
des «puguin expressar-se amb més confiança, ja que
es treballa des de la confidencialitat i la neutralitat».
“Això dignifica la forma de tractar situacions que no
sempre són fàcils d’afrontar”, postula.
Caldrà esperar a la publicació del Llibre Blanc de la Me-
diació a Catalunya, prevista per a finals d’aquest any,
per tal de conèixer dades quantitatives sobre la me-
diació dintre del teixit empresarial. Una fórmula que
no només aspira a tenir cabuda en els processos de
reestructuració de plantilles derivats de la crisi, sinó
també en situacions quotidianes de tensió entre els
treballadors i la direcció de l’empresa. •
El sistema d’ozonització ofereix un servei efectiu en les males olors i l’esterilització.
Vista general del municipi de Talamanca, situat al bell mig de la serra del Rossinyol.
JOR
DI C
AB
AN
AS
Top Related