Sdiv. Magnoliofitins(Angiospermes)
Cl. Magnoliates(Dicotiledònies)
Scl. Hamamèlides
Familia Fagàcies(castanyers, faigs, alzines i roures)
Castaneasativa
El castanyer Gros de CastellfullitEl castanyer, Castanea sativa (del grec kástanon), arbre introduït, es fa únicament en sòls silicis, sòls mancats o gairebé, de carbonats, sovint sorrencs i pobres de la muntanya mitjana, on substitueix roures, alzines i, fins i tot, faigs(entre 70 i 1400 m aproximadament).
nov 07
Castanea sativa
El Tossal de la Baltasana, juny del 05
Fa fulles caduques, lanceolades, de marge serrat i de més d´un pam
Castanea sativa
La tardor a Castellfullit, novembre 07
Castanea sativa
Les Guilleries, 24-6-95
El pol.linitzen insectes coleòpters, forma inflorescències masculines rígides (erectes, no tan ben adaptats a la pol·linitzaciópel vent com els pènduls)
Castanea sativa
Portugal, oct 05
Dóna tres núculescomestibles, les castanyes, motiu pel qual va ser introduït pels romans a les zones més temperades d'Europa, a partir de la seva àrea originària mediterrània (Asia Menor). Els fruits estan completament tancats dins d´unacúpula globulosa i densament coberta de llargs agullons punxents que s´obrefinalment en quatre valves.
Castanea sativa
En plena floració, Eina, al Pirineu francès el 5 juliol 2008
Castanea sativa
Fitxa de la Flora ibèrica, CSIC
Castanea sativa
Les Salines, novembre 98
Castaneasativa
Arbre vell al Montseny, 30-4-06
El castanyer és un arbre d´escorça llisa i grisenca, de creixement relativament ràpid i que pot viure fins a 600 anys.
Castanea sativaMontseny 06, símptomes del xancre
El xancre és un fong vascular que els està exterminant actualment arreu de Catalunya.
Fagussylvatica
• El faig exigeix un clima de caràcter oceànic. Fa boscprincipalment als Pirineus, a l'estatge montà entre 1.000 i 1.600 m. d'altitud. Té el límit meridional de la seva àrea de distribució als Ports de Tortosa, on forma reduïts boscos tinguts per residuals. És un arbre típicament europeu.
Les Salines, novembre 98
Fagussylvatica
• Les branques que es disposen en angle forçaobert, formen una capçada oblonga, alhoraque els branquillonsmantenen les fulleshoritzontals i en una disposició aparentmentdística. És per aixó, que les fagedes denses són, a l´estiu, dels boscos mésombrívols.
Fagus sylvatica
Gavarnie, agost 05
Fullessubenteres, ovades, de 4-10 cm, primes i translúcides, amb el margellargament ciliat i 5-7 nervisparal·lels a cada costat.
Fagus sylvatica
Canigó a 1400 m a l´agost del 2008
Fagus sylvatica
• El faig fa unes nous o núcules, les fages ("hayucos"), brunes i lluents com a petitescastanyes formant grups de dos o tres dins una mena de cúpula eriçada d'espinesfebles que s'obre en quatrevalves.
• Les fages es produeixen de forma més o menys massiva i irregular, tant entre diferentsindividus (són més fructífersels arbres aïllats o els del marge de la fageda) com en el temps (hom parla d´anys de fages).
Fagus sylvatica
Fitxa de la Flora ibèrica, CSIC
Fagus sylvatica(escorça)
Irati, 1350 m, 28-11-00Les Salines, novembre 98
Té un tronc recte i amb l´escorça llisa, de color gris clar, i generalment cobertade nombrosos líquens corticícoles.
Fagus sylvatica “purpurea”
Kew Garden, 92
Fagus sylvatica “pendula”
Kew
Quercus sp. (fulla perenne)
Q. coccifera
Q. ilexsubsp. ilex
Q. Ilexsubsp. ballota
Q. suber
Flora ibèrica, CSIC
La fulla de les alzinespresenta una àmplia gamma de variació, tant respecte a les sevesdimensionscom al seumarge, ara completamentllis ara forçaespinós, comd´altres detalls.
Quercus coccifera
• El garric és un arbust d´escorçaprima i no clivellada. Viu alsindrets eixuts i assolellats, principalment sobre calcàries, en sòls rocosos entre 0-1300 m,
• Bé que pot formar part de diverses comunitats vegetals, molt sovint constitueix el principal protagonista d´una de pròpia, la garriga, densa i alta de vora d´un metre, tan freqüent i extensa a moltes contrades
Quercus coccifera• Les fulles, punxents a
causa de llurs espines marginals, són manifestament esclerofil·les; petites i coriàcies, d´un color verd més aviat clar i lluents per ambdues bandes.
• Té una gla relativament grossa i amb les esquames de la cúpula recorbades i un xic punxents.
28-10-07
Quercus ilex
• L'alzinar és un dels boscosmés característics del paisatge mediterrani, i téaspecte tropical per la sevaverdor persistent i perl'abundància d'arbusts i lianesque en formen part.
• Correspon a les planes i muntanyes de la terra baixaperò pot penetrar en l'estatgemontà fins a 1.500 m.
• La massa contínua de les capçades d'un alzinar benconstituït fa una densa cobertura davall la qual el sotabosc té assegurat un clima moderat, i sobretot més humit, que el general del país. Alzinar de La Pena, 12 març 2008
Quercus ilex
Filitosa, 26-8-01 Mas Sedó
Arbre de capçada densa de 5-20 m, de creixement relativament lent
Quercus ilex
Fusta dura i nuosa, difícil de treballarAgost 2008 Serrabona
L´alzina ha anat essent substituïda a les terres forestals, directament o indirecta, pels pins mediterranis.
Quercus ilexEn plena floració al IES Horticultura, Reus,15-5-06
Les fulles de l´alzina són poc més grans que les del garric, de 3-7 cm, i tambéesclerofil·les, coriàcies, el·líptiques. Són, però, d´anvers verd fosc i de revers grisenc, recobert d´una fina borra, i amb els marges menys espinosos. Fa aments masculins pènduls i flors femenines en inflorescències separades.
Quercus ilexFatarella, 27-11-05
Fruits, glans, amb un involucre hemiesfèric (cúpula) només a la base amb esquames curtes i aplicades .
Quercus ilex
IES Horticultura, Reus, febrer 04
Quercus ilexrotundifolia
La Guardia, 11-12-05
La carrasca de fulles amb tendència a ser un xic arrodonides i d´un to grisenc a l´anvers amb 5-8 parells de nervis laterals.
Quercus ilex rotundifolia
La gla sovint és dolça
Quercus ilex rotundifolia
Penyaroja, 4-1-2011
Quercus ilexMapa de distribució
Al mapa podeu observar la distribució comparada de l´alzina, més litoral, i la carrasca, més continental i meridional. El mapa d´Europa correspon a la carrasca. La carrasca resisteix climes més continentals i més eixuts que l´alzina, raó per la qual la substitueix a les comarques interiors catalanes i al País Valencià, i no es fa en canvi ni a la part marítima de Catalunya ni a les Illes.
Quercus suber
la surera té una capçada menys densa que l´alzina. Surera de 500 anys.
Portugal, oct 07
Quercus suber
Portugal, oct 07
Es fa a les comarques litorals, però sempre en terres àcides, sovint sorrenques entre 0-1200 m.
Quercus suberPoblet, març 05
Les Landes, 30-11-00
Molt similar a les alzines, la surera (Q. suber, "alcornoque"), se´n diferencia sobretot per la seva escorça gruixuda i suberosa
Quercus suber
Corsica, agost 01
Cada 10 anys es pot arrencar de nou el suro.
Quercus suber
Montseny, 30-4-06
Quercus suber
Mapa de distribució, Flora dels Països catalans, edit. Barcino
Quercus suber
Mapa de distribució de les suredes a Portugal, 06
Híbrid
Quercus ilex x Q. suber, Portugal 06
Quercus sp.(fulla caduca, marcescent)
Història natural dels Països catalans, volum de Flora
Fulles de rouresRoure de fulla petita
Roure martinenc
Roure rebollRoure pènol
Quercus faginea
Montsant 21-1-01, vessant sud
El roure valencià, "quejigo“, és el de fulla més xeromorfa: petita, coriàcia, amb el revers cobert de densos pèls estrellats i amb les dents menudes i regulars, agudes. Presenta, més que cap altre roure, el fenomen de la marcescència foliar, que consisteix en el fet que les fulles, ja seques, romanen tot l´hiverna l´arbre, donant-li un aspecte ben característic i original entre els caducifolis.
Quercus faginea
Roureda de roure de fulla petita, Albarca, maig 05
Rouremonumental
Cappare
Albarca, abril 08
Quercus fagineaMapa de distribució
Es fa, en substrats calcinals, a les muntanyes valencianes i tarragonines entre 0 i 1600 m. A la part septentrional de la seva àrea de dispersiós´encreua amb molta facilitat amb Q. pubescens, i dóna un híbrid fèrtil (Q. x cerrioides)
Quercus humilis
El roure martinenc (Quercus humilis = Q. pubescens, “roble pubescente”) fa les fulles més aviat gruixudes, densament pubescents al revers amb lòbuls no molt profunds (pinnatífida) i irregulars.
Quercus humilis
IES Horticultura, Reus, febrer 04
Quercus humilisMapa de distribució
Viu sobre substrats poc o molt carbonàtics de l´estatge montà entre 0-1600 (1875) m, sobretot a la meitat septentrional de Catalunya.
Roures
Martinenc, a l´esquerra, i reboll, a la dreta.
Quercus pyrenaica
Prades, Tossal de la Baltasana, 17-6-01
Es caracteritza per les seves fulles, grans (6-16 cm) i amb lòbuls profunds i irregulars i cobertes per totes dues bandes de llargs pèls que les fan suaus al tacte.
19-5-09
Quercus pyrenaica
Prades, 25-4-06
Quercus pyrenaicaMapa de distribució
El roure reboll ("rebollo, melojo, roble negral") s´anomena així per la facilitat que té de rebrotar de soca un cop tallat. D´àrea fonamentalment iberoatlàntica, penetra a les nostres terres, on forma alguns boscos, per les muntanyes de Prades i de Penyagolosa entre 950 i 1500 m.
Quercus roburIES, maig 09
El roure pènol (Q. robur = Q. pedunculata, per tenir les glans pedunculades) téles fulles també glabres de 7-18 cm, blanes o poc coriàcies, lobulades, peròamb el pecíol curt (menys de 5 mm) i amb dues orelletes (aurícules) a la base del limbe.
Quercus robur
IES Horticultura, Reus, 11-5-06
Quercus robur
Arbre de 15-40 m, als Països catalans, es fa només a la Vall d´Aran, alRipollès i a les terres olositàniques entre 100 i 1200 m.
Quercus rubra
Reus, parc del tanatori
Les Landes 30-11-00
El roure americà, originari d´Amèricadel Nord, deu el nom a l´espectacularcolor vermell de les fulles a la tardor.
Quercus rubra “aurea”
Kew
Quercus macrolepis
Mar i Murtra, 20-4-06
Quercus castannifoleacea
Quercus x turneriHíbrid entre Q. ilex i Q. robur, Londres 1783
Kew
Top Related