Generalitat de CatalunyaDepartament de Territorii Sostenibilitat
Localització
Encercla el delta de la Tordera
1
1Les poblacions del Maresme Nord i la Costa Brava s’abastaven de l’aigua de l’aqüífer de la Tordera, un riu que neix a la serralada del Montseny i, des-prés de 65 km de recorregut, desemboca al mar entre aquestes dues zones. El gran augment del consum d’aigua va portar a la sobreexplotació de les aigües de l’aqüífer de la Tordera i la seva pro-gressiva salinització. Per evitar que la salinització avancés i es reduïssin les extraccions d’aigües dol-ces de l’aqüífer es va construir la dessalinitzadora de Blanes. Aquesta està situada entre els munici-pis de Blanes i Malgrat de Mar. Així s’aconsegueix resoldre el problema de gran manca d’aigua que tenia aquesta zona i estabilitzar la intrusió d’aigua marina que patia l’aqüífer.
Tordera
Hostalric
Sant Hilari Sacalm
Santa Coloma de Farners
Sant Celoni
Breda
Cardedeu
Arbúcies
Sta. Maria de Palautordera
St. Esteve de Palautordera
MONTSENY
Maçanet de la Selva
Vidreres
Pineda de Mar
Blanes
Dessalinitzadora
Malgrat de Mar
Palafolls
Lloret de Mar
2
2Els aqüífers
En aquest dibuix d’un aqüífer, assenyala les parts següents:
Filtració d’aigua
Roca permeable
Roca impermeable
Riu subterrani
Pous
Nivell freàtic
1
2
3
5
6
4
Els aqüífers són reserves d’aigua associades a una litolo-gia saturada d’aigua, és a dir, reserves d’aigua localitza-des en masses de roques permeables, roques que tenen molts porus. Quan aquestes roques es troben situades sobre una roca impermeable que no deixa passar l’aigua, s’hi pot emmagatzemar i hi pot circular aigua subter-rània. Els aqüífers són de gran importància, ja que ens permeten obtenir aigua dolça fàcilment a través de pous de captació.
DESSALINITZADORA DE LA TORDERA
12
3
5
6
4
3
Encercla les causes que poden fer que un aqüífer s’esgoti o mori:
Digues si les frases següents són certes o falses:
Beure aigua d’una fontPlantacions
Pescar
Abocar residus Desforestació
Desglaciació Malgastar aigua Augment de camps de cultiuInundació
ContaminacióPluges torrencials
Canvi climàticUrbanització Sequera
Impermeabilització del sòl
Augment de la població
Gràcies als aqüífers, els humans hem trobat la manera d’obtenir aigua dolça per poder dur a terme les nostres activitats. Ara bé, el nostre dia a dia va fer que el consum d’aigua ens dugués a una sobreexplotació dels aqüífers, fet que va causar la salinització dels que estan a prop del mar.
Els aqüífers de les zones costeres, en cas de no haver estat explotats, mantenen un equilibri d’aigua dolça i aigua marina.
La salinització de l’aqüífer es produeix per un excés d’infiltració d’aigua d’escorrentia superficial provinent de la pluja.
La sobreexplotació d’un aqüífer fa que l’aigua marina retroce-deixi i que l’aigua dolça avanci.
Quan un aqüífer se salinitza queda inutilitzable tant per al con-sum humà com per a qualsevol pràctica agrícola.
C / F
C / F
C / F
C / F
L’obtenció d’aigua __________ a partir d’aigua __________ es basa en la dessalinització d’aigua salada. El procés es fonamenta en el fenomen físic de l’osmosi, que consisteix a fer passar un líquid per una __________ semipermeable, la qual deixa passar una proporció __________de solvent que de sòlids dissolts. En el procés de dessalinització es realitza una osmosi __________, de la qual s’aconsegueixen dues solucions: una de molt concentrada en soluts, la __________, i una altra de molt poc concentrada. D’aquesta manera podem separar les __________ dissoltes en l’aigua de mar per obtenir aigua __________ apta per al consum humà. La proporció que n’obtenim és el __________ d’aigua dolça i la resta, salmorra (que és retornada al __________). Ara bé, cal tenir molt present que en cap cas ar-ribem a obtenir sal comuna físicament.
4
La dessalinització
3Per descobrir què és la dessalinització, omple els espais en blanc del text següent:
potablemarina
membranamés gran
inversa
salmorrasals
dolça45%
mar
La dessalinització segueix unes fases. Posa-les en ordre:
1
2
3
4
5
6
7
8
Turbobombes CaptacióDistribució Filtres de sorraRemineralitzacióMicrofiltracióMembranes d’osmosiEstació de bombament
Captació
Estació de bombament
Filtres de sorra
Microfiltració
Turbobombes
Membranes d’osmosi
Remineralització
Distribució
DESSALINITZADORA DE LA TORDERA
5
Esquema del funcionament de la dessalinitzadora
salm
orra
6
DESSALINITZADORA DE LA TORDERA
Bombes de distribució a potabilitzadores
ETAP Blanes
ETAP Palafolls
ETAP Lloret-Tossa
ATLL
7
FILTRES DE SORRA: quina fracció de l’aigua se separa en aquesta fase?Partícules sòlides.
MICROFILTRACIÓ: per què és tan important el procés de pretractament?Per eliminar qualsevol element que pugui malmetre les membranes.
TURBOBOMBES: per què necessitem les turbobombes?Per impulsar l’aigua amb molta pressió cap a les membranes semipermeables i acon-seguir que una part travessi la membrana.
MEMBRANES D’OSMOSI: per què les membranes estan enrotllades?Per aconseguir més superfície.
RECUPERADOR D’ENERGIA: amb quin tipus d’aigua es realimenten energèticament? Amb la salmorra.
SALMORRA: on va a parar la sal que separen les membranes d’osmo-si inversa? Retorna al mar (salmorra).
REMINERALITZACIÓ: per què fem la remineralització de l’aigua dolça?Perquè l’aigua obtinguda és gairebé una aigua destilada, que no és bona per al cos humà, ja que aquest necessita minerals (l’aigua dolça amb calç i CO2).
Respon les preguntes següents sobre el procés de dessalinització:
8
de litres
de litres
de litres
ETAP (estació de tractament d’aigua potable)
Estacions potabilitzadores
Poblacions d’abastament
Salmorra (%)
Aigua potable (%)
Producció diària d’aigua potable
Producció diària de salmorra
Captació d’aigua marina
57.000 m3
71.000 m3
128.000 m3
57 milions
71 milions
128 milions
57.000 m3/dia
Palafolls, Tossa-Lloret i Blanes
71.000 m3/dia
55%
128.000 m3/dia
45%
Costa Brava i Maresme Nord
La dessalinitzadora de Blanes abasteix bona part de la població de la zona. La seva im-portància és indiscutible, ja que en l’època de més consum d’aigua, la dessalinitzadora de Blanes permet garantir-ne l’abastament.
La planta dessalinitzadora
Relaciona amb fletxes:
Transforma els valors en m3 de l’exercici anterior en litres. Recorda que 1 m3 = 1.000 litres.
Explica les característiques bàsiques de l’aigua de les plantes de tracta-ment d’aigua següents:
4
Agafen aigua dolça de rius i aqüífers, la netegen, la desinfecten i, un cop és potable, l’envien cap al consumidor. Es pot utilitzar per al consum urbà, industrial i agrícola.
DESSALINITZADORA DE LA TORDERA
9
Omple la taula amb les característiques i les diferències de les diver-ses aigües que coneixem:
Mar X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Aiguadessalinitzada
Aiguapotable
AiguadepuradaSalmorra
Estacióde
tractament
Continguten
minerals
Origen al medi
Destinació
Clavegueram
Potabilitzadora
ETAP
Aqüífer
Alt
Riu
Baix
Dessalinitzadora
ITAM
Mar
EDAR
Riu
Consum
EDAR (estació depuradora d’aigües residuals)Agafen aigua bruta de les clavegueres, la netegen i la retornen a la natura, als rius o als mars; no és apta per al consum humà. Es pot utilitzar en regs de jardins i parcs i en algunes indústries.
ITAM (instal∙lació de tractament d’aigua marina)Agafen aigua marina i la converteixen en aigua potable que envien a les potabilitzado-res perquè es barregi amb l’aigua que aquestes produeixen i l’envïin als consumidors.
10
Posa’t les pilesQuin desastre! Ja pots començar a estalviar aigua ara mateix! No n’hi ha prou amb ballar la dansa de la pluja! Cada vegada que et mullis pensa en la manera com podries estalviar aigua i demana consell!
Contesta les preguntes i esbrina si ets un bon estalviador d’aigua:
FelicitatsEts un clar exemple a seguir. Es nota que tens interès per l’estalvi d’aigua i de ben segur que se t’acudeixen mil maneres d’estalviar-ne. Comparteix-les amb els teus amics. Ànims!
Vas per bon camí!Ànims, que amb una mica més de voluntat pots estal-viar-ne encara més! Pensa que l’aigua és un bé escàs i cal que en fem un bon ús. Endavant!
L’aigua és un bé escàs que cal conservar. El nostre clima medi-terrani es caracteritza per tenir llargs períodes de sequera que provoquen un gran dèficit d’aigua. Per solucionar el problema, n’hem de reduir el consum. Com podem col·laborar en l’estalvi d’aigua a casa nostra?
Per acabar
5
15- 11 p.
10- 5 p. 4-
0 p.
PUNTUACIÓ = 3 p. = 1 p. = 0 p.
Quan et rentes les dents, tanques l’aixeta? M’agrada sentir el soroll de l’aigua mentre em raspallo. Sí, per rentar-me les dents no necessito l’aixeta oberta. De vegades, quan me’n recordo.
Et dutxes o et banyes? Sempre em dutxo per quedar ben net i fresc. El bany és el millor per acabar relaxat. Normalment em dutxo, però un bany al mes no fa pas mal.
Després d’utilitzar un cotó fluix, un plàstic, un paper... On el llences? El llenço a la paperera de separació selectiva corresponent. Intento llençar-ho a la paperera, però a vegades ho llenço al vàter. Clarament al vàter, aquest s’ho empassa tot!
Com utilitzeu la rentadora a casa? Quan no hi ha roba neta, l’encenem encara que no estigui plena. El més important és que quedi ben plena. Cal encendre-la cada dia, si no la roba fa pudor.
Què es pot fer amb l’aigua de la dutxa mentre s’escalfa? És divertit fer punteria en un galleda mentre s’escalfa. Tinc una galleda, però sempre és plena d’aigua. La deixo córrer fins que surt calenta.
DESSALINITZADORA DE LA TORDERA
Top Related