FACULTAT
DE DRET
Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública
Grau en Criminologia
Grau en Dret
w w w.uv.es/acces
SUMARI
3 Què es pot estudiar a la
Facultat de Dret
4 Grau en Ciències Polítiques
i de l’Administració Pública
6 Grau en Criminologia
8 Grau en Dret
10 Què es pot estudiar a la Universitat
de València
12 Claus per a entendre els graus
14 Preguntes més freqüents sobre
els graus
17 Glossari
Impressió
Impremta Máñez
DL: V-1339-2010
Edició
Servei d’Informació-DISE.
Vicerectorat de Relacions
Internacionals i Comunicació.
Universitat de València
Disseny i maquetació
esestudio.es
Assessorament lingüístic
Servei de Política Lingüística.
Universitat de València
CAMPUS DELS TARONGERS
Edifi ci de Departaments Occidental
Av. Els Tarongers, s/n.
46022 València
Tel.: 963 844 100 (centraleta)
www.uv.es/dret
FACULTAT
DE DRET
QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA
FACULTAT DE DRET
4
OPTATIVES Crèdits
Diversitat cultural a Europa i polítiques d’integració 4,5Estructura econòmica d’Espanya i del País Valencià 4,5Fonaments d’anàlisi econòmica 4,5Geopolítica, globalització i qüestió nacional 4,5Govern i gestió per al desenvolupament local 4,5Institucions de dret autonòmic valencià 4,5Introducció a les relacions laborals i la Seguretat Social 4,5Polítiques, economia i dret del medi ambient 4,5Pressupostos i comptabilitat del sector públic 4,5Religió i política en el món contemporani 4,5
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsEconomia política FB 9
Estructura social i sociologia general FB 9
Geografi a humana FB 6
Història contemporània universal FB 9
Fonaments de ciència política i de l’administració I OB 12
Història contemporània d’Espanya i de les institucions juridicopolítiques OB 6
Mètodes i tècniques d’investigació I OB 9
2n curs Caràcter CrèditsDret constitucional FB 9
Història del pensament polític FB 9
Relacions i organitzacions internacionals FB 9
Dret administratiu OB 9
Economia del sector públic OB 6
Fonaments de ciència política i de l’administració II OB 9
Mètodes i tècniques d’investigació II OB 9
3r curs Caràcter CrèditsAnàlisi de polítiques públiques OB 4,5
Cultura, comportament i actors polítics OB 9
Drets humans i cooperació internacional OB 6
Formes d’organització administrativa OB 4,5
Hisenda pública i administració fi nancera OB 9
Institucions i polítiques de la UE OB 6
Política comparada OB 6
Règim de l’ocupació del sector públic OB 6
Sistema polític espanyol OB 9
4t curs Caràcter CrèditsEstat del benestar OB 4,5
Polítiques públiques sectorials OB 4,5
Procediment administratiu OB 4,5
Teoria i fi losofi a política contemporània OB 4,5
Assignatures optatives OP 18
Pràctiques externes OB 18
Treball de fi de grau OB 6
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia
Matèries obligatòries 138 crèdits
Matèries optatives 18 crèdits
Pràctiques escolars obligatòries 18 crèdits
Treball de fi de grau 6 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
El grau en Ciències Polítiques i de l’Administació Pública proporciona una formació pluri-disciplinària que combina coneixements teòrics i instruments pràctics de diferents camps d’estudi com ara la ciència política, el dret, la història, l’economia, la sociologia, etc. A partir d’aquesta base, el grau ofereix recursos per analitzar els fenòmens polítics i l’orga-nització de les administracions públiques. Alhora, aquesta capacitat d’anàlisi ha d’afavorir el desenvolupament d’estratègies d’actuació en aquest àmbit, sempre des d’una posició professional i ètica sòlida.
BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Dret_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
GRAU EN CIÈNCIES POLÍTIQUES I DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
¬ Hi ha la possibilitat d’obtenir els dobles
graus en: Ciències Polítiques i de
l’Administració i Dret, i Sociologia
i Ciències Polítiques i de l’Administració.
¬ Per als que prefereixen estudiar a temps
parcial, es proposa una seqüenciació
en 12 quadrimestres amb una mitjana
de 40 crèdits per curs i un total de 6 anys
per a l’obtenció del grau.
¬ Les assignatures obligatòries poden
ser de 12 crèdits, 9,6 o 4,5.
¬ Els 18 crèdits optatius es concentren
en quart curs i es trien entre un total
de 10 assignatures de 4,5 crèdits
cadascuna.
PERFIL
Els graduats i les graduades en
Ciències Polítiques i de l’Administació
Pública poden exercir la seua activitat
professional tant en el sector públic com
en el privat. En el primer, després de
superar una oposició, poden accedir a
funcions variades en el nivell mitjà-alt
de diferents administracions públiques
(internacionals, europees, estatals,
autonòmiques i locals). En l’àmbit privat
poden treballar com a assessors interns
i externs d’empreses, partits polítics,
sindicats, ONG, etc.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades
5
6
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsCriminologia I FB 9
Dret constitucional i administratiu FB 9
Estadística FB 6
Habilitats i destreses FB 6
Introducció a la sociologia FB 6
Mètodes d’investigació en ciències socials I FB 6
Psicologia criminal FB 6
Psicologia general FB 6
Sociologia jurídica FB 6
2n curs Caràcter CrèditsDret penal I OB 9
Dret processal penal I OB 6
Medicina legal OB 6
Mètodes d’investigació en ciències socials II OB 6
Política criminal OB 6
Psiquiatria forense OB 6
Seguretat pública i privada OB 9
Tècniques d’anàlisi criminal OB 6
Transmissions, imatge i so OB 6
3r curs Caràcter CrèditsCriminologia II OB 6
Dret penal de menors OB 6
Dret penal II OB 7,5
Dret penitenciari OB 6
Dret processal penal II OB 6
Mediació OB 6
Policia científi ca OB 7,5
Prevenció i tractament de la delinqüència OB 9
Victimologia OB 6
4t curs Caràcter CrèditsGènere i violència OB 4,5
Investigació criminal OB 4,5
Assignatures optatives OB 30
Pràctiques externes OB 15
Treball de fi de grau OB 6
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia
Matèries obligatòries 129 crèdits
Matèries optatives 30 crèdits
Pràctiques escolars obligatòries 15 crèdits
Treball de fi de grau 6 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
GRAU EN CRIMINOLOGIA
BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Dret_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
Els estudis de Criminologia tenen per objectiu general la formació de professionals que donen resposta a les necessitats socials de seguretat i de prevenció i control de la delin-qüència. Així, el grau proporciona les eines teòriques i pràctiques necessàries per analitzar la realitat criminal des d’una perspectiva interdisciplinària i alhora integradora (dret, sociologia, psicologia, etc.). Això facilita els instruments per contribuir a la lluita contra el crim des del respecte al marc jurídic establert i des de la confi ança en les polítiques soci-als destinades a prevenir la delinqüència i minimitzar-ne els efectes.
¬ El grau en Criminologia inclou 30 crèdits
optatius que l’alumnat pot triar lliurement
entre l’oferta d’assignatures optatives.
Si es vol obtenir una de les tres mencions
ofertes, cal cursar les assignatures optati-
ves assignades a la menció corresponent:
Menció en Criminologia Aplicada, Menció
en Detectiu Privat/Detectiva Privada
i Menció en Seguretat Pública.
¬ Aquest grau habilita per exercir la professió
de detectiu privat/detectiva privada si
es cursen les assignatures optatives corres-
ponents (pendent de la resolució
del Ministeri de l’Interior).
¬ Hi ha diversos perfi ls de l’administració
pública que inclouen com a mèrit d’accés
estar en possessió del títol de Criminologia,
sobretot en l’administració de justícia i els
cossos i forces de seguretat.
¬ Hi ha la possibilitat d’obtenir el doble grau
en Criminologia i Dret.
¬ Per als que prefereixen estudiar a temps
parcial, es proposa una seqüenciació en
14 quadrimestres amb una mitjana de 30
crèdits per curs i un total de 7 anys per a
l’obtenció del grau.
PERFIL
Els graduats i les graduades en
Criminologia exerceixen la seua tasca
professional tant en el sector públic
com en el sector privat. Dins el sector
públic, poden treballar en l’adminis-
tració de justícia, en els cossos i forces
de seguretat, en ofi cines d’atenció a
víctimes, en centres penitenciaris,
en centres de menors, etc. En l’àmbit
privat, a més d’oferir assessorament
a diferents empreses, poden exercir
com a detectius/detectives si cursen
l’itinerari corresponent (pendent de la
resolució del Ministeri de l’Interior).
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
ITINERARIS
¬ Menció en Criminologia Aplicada
¬ Menció en Detectiu Privat /
Detectiva Privada
¬ Menció en Seguretat Pública
7
OPTATIVES / ITINERARIS 1 Crèdits
Menció en Detectiu Privat/Detectiva PrivadaDret civil 6Dret laboral 4,5Dret mercantil 6Investigació privada: tècniques i deontologia professional 4,5
Menció en Criminologia AplicadaAnglès tècnic 4,5Delinqüència organitzada 4,5Dret internacional penal 4,5Intervenció social comunitària preventiva 6Psicobiologia de la violència 6Toxicologia aplicada 4,5
Menció en Seguretat PúblicaEstrangeria 6Investigació d’accidents 4,5Mitjans i tècniques d’intervenció 6Seguretat viària 4,5
1 L’alumnat pot triar assignatures de qualsevol itinerari fi ns a arribar als 30 crèdits optatius o fer una de les mencions que s’ofereixen.
8 9
OPTATIVES / ITINERARIS Crèdits
Dret dels NegocisBanca, borsa i assegurances 4,5Dret de la competència 4,5Dret del transport 4,5Introducció a la comptabilitat 4,5
Dret EmpresarialDret penal, econòmic i de l’empresa 4,5Fiscalitat de l’empresa 4,5Prevenció de riscos laborals: règimjurídic i responsabilitats 4,5Seguretat Social 4,5
Dret PolíticDret autonòmic valencià 4,5Dret constitucional comparat 4,5Dret electoral 4,5Teories de la democràcia 4,5
Dret PrivatDret de danys 4,5Dret dels consumidors 4,5Dret notarial i registral 4,5Garanties del crèdit 4,5
Dret PúblicDret del medi ambient 4,5Dret penal polític i de la funció pública 4,5Dret urbanístic 4,5Règim pressupostari dels ens públics 4,5
EconòmicEconomia espanyola i del País Valencià 6Economia europea i institucions internacionals 6Màrqueting 6
Fonaments de l’Ordenament JurídicDret públic romà 4,5Dret romà i la unifi cació del dret europeu 4,5Drets humans 4,5Història dels codis i les constitucions 4,5
Jurídic InternacionalDret del comerç internacional 4,5Dret internacional ambiental 4,5Dret internacional humanitari 4,5Nacionalitat i estrangeria 4,5
JuridicocriminològicDret penal de menors 6Dret penitenciari 6Medicina legal 6
LitigacióADR (Solució extrajurisdiccional dels confl ictes) 4,5Causes matrimonials canòniques 4,5Litigació i teoria de la prova 4,5Procés laboral 4,5
Polítiques PúbliquesAnàlisi de polítiques públiques 4,5Estat del benestar 4,5Formes d’organització administrativa 4,5Polítiques públiques sectorials 4,5
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsDret civil I FB 6
Dret constitucional I FB 9
Dret eclesiàstic de l’estat FB 6
Dret romà FB 6
Economia política FB 6
Història del dret FB 9
Institucions jurídiques de la UE FB 6
Tècniques i habilitats jurídiques bàsiques FB 6
Teoria del dret FB 6
2n curs Caràcter CrèditsDret administratiu I OB 9
Dret civil II OB 9
Dret constitucional II OB 7,5
Dret del treball I OB 4,5
Dret internacional públic OB 7,5
Dret mercantil I OB 9
Dret penal I OB 9
Dret processal I OB 4,5
3r curs Caràcter CrèditsDret administratiu II OB 7,5
Dret civil III OB 7,5
Dret del treball II OB 9
Dret fi nancer i tributari I OB 6
Dret internacional privat OB 7,5
Dret mercantil II OB 7,5
Dret processal II OB 7,5
Dret penal II OB 7,5
4t curs Caràcter CrèditsDret civil IV OB 6
Dret fi nancer i tributari II OB 6
Dret processal III OB 4,5
Filosofi a del dret OB 4,5
Pràctica tributària OB 4,5
Assignatures optatives OB 18
Pràcticum OB 10,5
Treball de fi de grau OB 6
GRAU EN DRET
El grau en Dret proporciona una formació jurídica bàsica que comprèn tant els conei-xements teòrics sobre la legislació com les eines metodològiques necessàries per poder interpretar-la i aplicar-la. Així, l’objectiu últim del grau és formar professionals capaços de defensar els drets dels ciutadans i de les ciutadanes dins la societat a la qual pertanyen, d’acord amb el sistema legal establert.
BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Dret_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
Els graduats i les graduades en Dret
poden exercir professions a les quals
només es pot accedir mitjançant la
possessió del títol de Dret i l’oposició
corresponent. Per tant, aquest grau
és necessari per poder accedir a la
carrera judicial, al cos de secretaris/
secretàries judicials, al ministeri fi scal
i al cos d’advocats/advocades de l’estat.
També és un requisit per accedir a les
professions ofi cials de notari/notària i
registrador/registradora. A més, a partir
del 31 d’octubre de 2011, aquest grau
serà un requisit per accedir a la for-
mació i examen posterior dels títols
professionals d’advocat/advocada i de
procurador/procuradora.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
¬ L’alumnat completarà la seua formació
amb l’estudi d’un dels onze itineraris que
s’ofereixen segons les seues preferències.
Cadascun dels itineraris està format
per 18 crèdits optatius.
¬ Es pot cursar l’assignatura de Drets humans
en qualsevol dels itineraris, com a assigna-
tura addicional o en substitució d’una altra
amb igual nombre de crèdits, és a dir, 4,5.
¬ Hi ha la possibilitat d’obtenir els dobles
graus en: Administració i Direcció
d’Empreses i Dret, Dret i Ciències Polítiques
i de l’Administració, i Dret i Criminologia.
¬ Per als que prefereixen estudiar a temps
parcial, es proposa una seqüenciació en
12 quadrimestres amb una mitjana de 40
crèdits per curs i un total de 6 anys per a
l’obtenció del grau.
¬ S’ofereix la possibilitat de cursar algunes
assignatures del grau en anglès.
ITINERARIS
¬ Dret dels Negocis
¬ Dret Empresarial
¬ Dret Polític
¬ Dret Privat
¬ Dret Públic
¬ Econòmic
¬ Fonaments de l’Ordenament Jurídic
¬ Jurídic Internacional
¬ Juridicocriminològic
¬ Litigació
¬ Polítiques Públiques
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits
de la branca pròpia
Matèries obligatòries 145,5 crèdits
Matèries optatives 18 crèdits
Pràctiques externes obligatòries 10,5 crèdits
Treball de fi de grau 6 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
ARTS I HUMANITATS
Grau en Estudis Anglesos
Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures
Grau en Filologia Catalana
Grau en Filologia Clàssica
Grau en Filosofi a
Grau en Història
Grau en Història de l’Art
Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures
Grau en Traducció i Mediació Interlingüística
CIÈNCIES
Grau en Biologia
Grau en Biotecnologia
Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques
Grau en Ciències Ambientals
Grau en Física
Grau en Matemàtiques
Grau en Química
CIÈNCIES DE LA SALUT
Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments
Grau en Farmàcia
Grau en Fisioteràpia
Grau en Infermeria
Grau en Logopèdia
Grau en Medicina
Grau en Nutrició Humana i Dietètica
Grau en Odontologia
Grau en Òptica i Optometria
Grau en Podologia
Grau en Psicologia
10
CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES
Grau en Administració i Direcció d’Empreses
Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració
Grau en Comunicació Audiovisual
Grau en Criminologia
Grau en Dret
Grau en Economia
Grau en Educació Social
Grau en Finances i Comptabilitat
Grau en Geografi a i Medi Ambient
Grau en Informació i Documentació
Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil
Grau en Mestre/a en Educació Primària
Grau en Pedagogia
Grau en Periodisme
Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans
Grau en Sociologia
Grau en Treball Social
Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA
ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Grau en Enginyeria Electrònica Industrial
Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació
Grau en Enginyeria Informàtica
Grau en Enginyeria Multimèdia
Grau en Enginyeria Química
Grau en Enginyeria Telemàtica
11
LA NOVA ORGANITZACIÓ
DELS ESTUDIS
CLAUS
PER A ENTENDRE ELS GRAUS
Batxillerat
Cicles formatius
de grau superior
Majors de 25,
de 40 i de 45 anys
GRAU
MÀSTER
DOCTORAT
12 13
camp. Segons la titulació s’anomenen de
diverses maneres: itinerari, intensifi cació,
menció, etc.
En els graus de llengües i literatures, les
agrupacions de crèdits s’anomenen maior
i minor. El maior són 138 crèdits entre
assignatures obligatòries i optatives d’una
llengua i les seues literatures, i el minor
són 30 crèdits d’assignatures optatives en
una segona llengua de la qual s’han cursat
prèviament 12 crèdits de formació bàsica.
Els itineraris, intensifi cacions, mencions,
maiors i minors són refl ectits en el SET
(Suplement Europeu al Títol).
LES PRÀCTIQUES EXTERNES
Els graus inclouen pràctiques externes en
empreses o institucions. Aquestes poden
ser obligatòries o optatives i es cursen en
la segona meitat del pla. Quan les pràcti-
ques són obligatòries poden tenir fi ns a un
màxim de 60 crèdits ECTS.
EL TREBALL DE FI DE GRAU
El treball de fi de grau és obligatori i pot
tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.
Es fa en l’últim curs del grau.
LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA
A la Universitat de València hi ha docència
en valencià i en castellà. D’altra banda,
el grau en Negocis Internacionals-
International Business té un grup de
docència en anglès i, a hores d’ara,
hi ha diversos graus que ofereixen una
part de la docència en anglès: ADE,
Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,
Finances i Comptabilitat i Turisme.
EL GRAU
El grau és el primer cicle d’estudis univer-
sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats
professionals. Té una durada de 240 crèdits,
llevat d’excepcions com ara Farmàcia i
Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,
que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota
la formació teòrica i pràctica i es distri-
bueixen en quatre cursos de 60 crèdits
cadascun.
ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS
A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE
CONEIXEMENT SEGÜENTS:
¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura
EL NOU MODEL D’APRENENTATGE
I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)
El model d’ensenyament-aprenentatge
dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació
Superior) se centra en l’estudiant.
La unitat de mesura d’aquest model és
el crèdit europeu o crèdit ECTS (European
Credit Transfer System), el valor del qual
oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput
de les hores inclou classes teòriques i pràc-
tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,
projectes i altres activitats acadèmiques
necessàries per a l’avaluació. En la Univer-
sitat de València, el crèdit ECTS equival
a 25 hores, de les quals 10 són de classe
i 15 són de treball autònom de l’estudiant.
LES MATÈRIES
Les matèries serveixen per a estructurar
un pla d’estudis i es concreten en una o
diverses assignatures de les quals es
matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-
ren en crèdits i poden ser de tres tipus:
¬ Matèries de formació bàsica
S’han de cursar obligatòriament i es
fan en la primera meitat del pla d’estu-
dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits
de formació bàsica, dels quals almenys
36 són de matèries de la branca de
coneixement del títol i la resta poden ser
de matèries de formació bàsica d’altres
branques.
¬ Matèries obligatòries
S’han de cursar obligatòriament i és la
universitat qui les estableix per a cada
títol de grau.
¬ Matèries optatives
Són un grup d’assignatures de les quals
l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns
graus ofereixen la possibilitat de fer
diferents itineraris o intensifi cacions
curriculars mitjançant l’agrupació
d’assignatures optatives.
Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un
màxim de 6 crèdits per la participació en
activitats universitàries, culturals, esportives,
de representació estudiantil, solidàries i de
cooperació.
ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,
MAIOR I MINOR
Els itineraris o intensifi cacions curriculars
són agrupacions d’assignatures, general-
ment optatives, que permeten a l’alumnat
una major especialització en un determinat
14
Com s’accedeix als graus des dels cicles
formatius de grau superior?
Per accedir als graus cal fer la preinscripció
amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.
També és important saber:
a) Que a partir del curs 2010-2011
es pot accedir a qualsevol grau des
de qualsevol CFGS.
b) Que es pot augmentar la nota mitjana
del CFGS si la família professional a la
qual pertany el cicle està vinculada a
la branca de coneixement del títol de
grau que es vol cursar. Per augmentar
la mitjana es multipliquen les dues
millors qualifi cacions dels mòduls del
CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2
punts a la nota mitjana inicial (excepte
els mòduls de Formació i orientació
laboral, Formació en centres de treball
i Empresa i cultura emprenedora, que
no multipliquen).
Com s’accedeix als graus des del batxillerat?
Per accedir als graus cal superar les PAU
(proves d’accés a la universitat) i cal fer la
preinscripció. És important saber a quina
branca de coneixement està adscrit el títol
que ens interessa en la universitat on volem
estudiar. A més, també és important:
a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés
a la universitat) i NAT (nota d’accés
a les titulacions).
NAU = mitjana del batxillerat (60%) +
mitjana de la fase general PAU (40%)
NAT = NAU + [ponderació x M1 fase
específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase
específi ca PAU]
Les ponderacions s’apliquen segons
les vinculacions de les matèries de
segon de batxillerat als diferents
graus. Hi ha matèries que multipliquen
la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.
Les matèries M1 i M2 corresponen a
les dues millors qualifi cacions de les
assignatures de modalitat examinades
en la fase específi ca de les PAU una
volta ponderades per 0,1 o 0,2.
b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)
ja es pot accedir a la universitat, però
si es vol augmentar aquesta nota, cal
examinar-se de matèries de modalitat
en la fase específi ca de les PAU i obtenir
una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts
a la NAU inicial (es pot arribar fi ns a
14 punts).
c) Segons quines siguen les matèries
de modalitat examinades en la fase
específi ca i la seua vinculació al grau,
es poden obtenir diferents NAT per a
accedir a diferents graus. La NAU té
una validesa indefi nida i la NAT té vali-
desa durant els dos cursos següents
a la seua realització.
PREGUNTES
MÉS FREQÜENTS
És el mateix l’accés que l’admissió
a un grau?
No, cal diferenciar entre accés i admissió.
Per accés s’entén complir els requisits per
a entrar en les universitats (batxillerat i PAU,
CFGS, accés per a majors de 25, 40 i 45 anys,
proves específi ques, etc.). Per admissió
s’entén el procediment que ordena les
sol·licituds de les persones que compleixen
els requisits d’accés (o siga, l’ordenació
segons la nota d’accés dins la preinscripció).
Pot passar que una persona complisca els
requisits per a accedir a la universitat i no
siga admesa en un grau perquè hi ha places
limitades i no té prou nota d’accés.
Es poden aprofi tar crèdits si es canvia
de titulació?
Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-
dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles
és fer servir els crèdits cursats en matèries
de formació bàsica sempre que aquestes
siguen de la mateixa branca de coneixement.
També es pot demanar, segons el cas, el
reconeixement, la transferència o la convali-
dació d’assignatures obligatòries i optatives.
També es pot accedir als graus des de:
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països
amb conveni, amb credencial d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
Hi ha graus que tenen proves específi ques
per a accedir-hi?
Sí, hi ha graus que tenen unes proves
específi ques que cal superar per poder
accedir-hi, com és el cas de Ciències de
l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els
estudiants que es preinscriguen per la
quota general en el grau de Medicina i en el
d’Odontologia, i no hagen fet prèviament
la prova d’accés, hauran de superar una
prova específi ca addicional. Aquesta prova
inclou l’avaluació de coneixements en les
matèries de biologia, química i física. Més
endavant es poden establir proves per a
altres titulacions. La superació de les proves
és un requisit sense el qual no es pot ser
admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-
inscripció amb la nota d’accés corresponent.
Es poden estudiar dos graus alhora?
Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.
La primera és mitjançant les dobles titula-
cions que ofereix la Universitat. La segona,
a través de graus que tenen un alt nivell de
transversalitat (crèdits comuns) i que per-
meten obtenir dues titulacions aprofi tant
crèdits d’una titulació per a una altra (és el
cas de les enginyeries o de Biotecnologia i
Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També
hi ha la possibilitat de demanar la simul-
taneïtat d’estudis entre dues titulacions
sempre que es complisquen els requisits.
15
16
Es poden reconèixer crèdits fora de les
assignatures de les titulacions ofi cials?
Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits
del pla d’estudis de grau per la participació
en activitats universitàries, culturals,
esportives, de representació estudiantil,
solidàries i de cooperació.
Hi ha professions que exigeixen tenir
un títol ofi cial per exercir-les?
Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-
sionals regulades –infermer/a, mestre/a,
etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-
cret. D’altres professions –professor/a de
secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un
títol de grau i un de màster ofi cial.
Què es pot estudiar després del grau?
Una vegada acabat el grau, la persona que
vol continuar estudiant ho pot fer matricu-
lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),
molts dels quals tenen continuació en un
doctorat (tercer cicle).
Es pot cursar una part del grau
en una altra universitat?
Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable
en la formació universitària. Hi ha diversos
programes que afavoreixen l’estada d’estu-
diants en altres centres d’educació superior
de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,
etc. A més, la Universitat de València ofereix
una sèrie d’intercanvis internacionals
i de programes de cooperació per fomentar
la mobilitat.
Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?
És un document que afegeix informació al
títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-
des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en
concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat
el grau i es redacta en valencià, castellà i
anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-
cia i el reconeixement de les titulacions dins
l’Espai Europeu d’Educació Superior.
PREGUNTES
MÉS FREQÜENTS GLOSSARI
Grau
Primer cicle d’estudis
universitaris; té una durada
estàndard de 240 crèdits
ECTS, llevat d’excepcions
com Medicina (360 cr.),
Odontologia (300 cr.) i
Farmàcia (300 cr.). Els 240
crèdits es reparteixen en 4
cursos (60 crèdits per curs a
dedicació completa).
Màster
Segon cicle d’estudis
universitaris; té una durada
entre 60 i 120 crèdits ECTS
repartits d’un a dos cursos
a dedicació completa.
Branca de coneixement
Els ensenyaments de grau
s’adscriuen a 5 branques de
coneixement: Arts i Huma-
nitats, Ciències, Ciències de
la Salut, Ciències Socials
i Jurídiques, i Enginyeria i
Arquitectura.
Crèdit ECTS
Unitat de mesura que
equival, en la Universitat de
València, a 25 hores. De les
25 hores, 10 són de classe
i 15 són de treball autònom
de l’estudiant.
Matèria / Assignatura
Hi ha matèries de tres tipus:
de formació bàsica,
obligatòries i optatives.
Les matèries es concreten
en una o diverses assig-
natures de les quals es
matriculen els estudiants.
Itinerari
És una agrupació
d’assignatures, gene-
ralment optatives, que
permet a l’alumnat una
major especialització en un
determinat camp dins el
grau o el màster. És sinònim
d’intensifi cació curricular;
en alguns graus també es
parla de menció.
Maior / Minor
Són agrupacions d’assig-
natures dins dels graus de
llengües i literatures.
El maior són 138 crèdits
entre assignatures obli-
gatòries i optatives d’una
llengua i les seues literatu-
res, i el minor són 30 crèdits
d’assignatures optatives en
una segona llengua de la
qual s’han cursat prèvia-
ment 12 crèdits de formació
bàsica.
SET
Suplement Europeu al Títol.
És un document que afegeix
informació complemen-
tària als títols ofi cials. Els
itineraris, intensifi cacions,
mencions, maiors i minors
fi guren en el SET. El SET
es redacta en valencià,
castellà i anglès.
Pràctiques externes
Són pràctiques laborals en
empreses i institucions que
tenen forma d’assignatura
obligatòria o d’optativa dins
el pla d’estudis. Poden tenir
entre 6 i 60 crèdits ECTS i es
cursen en la segona meitat
del pla.
Treball de fi de grau
En l’últim curs del grau cal
fer un treball que val entre
6 i 30 crèdits ECTS, segons
el títol.
17
18
Vinculació
És la relació que s’estableix
entre les matèries de moda-
litat de segon de batxillerat i
els graus (idoneïtat) i també
entre les famílies professi-
onals dels cicles formatius
de grau superior i les bran-
ques de coneixement dels
graus (adscripció).
Ponderacions
En el cas del batxillerat, les
ponderacions consisteixen a
multiplicar per 0,1 o 0,2 les
dues millors qualifi cacions
de les matèries examinades
en la fase específi ca de les
PAU, sempre que les matè-
ries estiguen vinculades al
grau que es vol estudiar.
En el cas dels cicles for-
matius, les ponderacions
consisteixen a multiplicar
per 0,1 les dues millors
qualifi cacions dels mòduls
del cicle, sempre que la
família professional del cicle
estiga vinculada a la branca
de coneixement del grau.
PAU
Prova d’accés a la univer-
sitat per als alumnes de
batxillerat. La prova és
necessària per a accedir
als graus i s’estructura
en una fase general obliga-
tòria i una fase específi ca
de caràcter voluntari.
Les qualifi cacions dels
exàmens de la fase general
tenen validesa indefi nida,
mentre que les qualifi ca-
cions de les matèries de
la fase específi ca tenen
validesa per als dos cursos
acadèmics següents.
Preinscripció
És el procediment d’admis-
sió que serveix per a ordenar
els estudiants que demanen
plaça en un grau segons la
nota d’accés. Les universi-
tats valencianes públiques
(i els centres adscrits a
aquestes) fan la preinscrip-
ció conjuntament. Hi ha una
preinscripció ordinària (fase
A, al voltant de les PAU de
juny) i una altra d’extraordi-
nària (fase B, al voltant de
les PAU de setembre). En la
fase A s’ofereixen totes les
places dels graus, mentre
que en la fase B sols s’oferei-
xen les que queden després
de resoldre la fase A.
NAU
Nota d’accés a la universitat,
de 5 a 10 punts. Només amb
la NAU ja es pot accedir als
estudis de grau. La NAU
té validesa indefi nida.
NAU = mitjana del batxillerat (60%)
+ mitjana de la fase general
PAU (40%)
NAT
Nota d’accés a les titulaci-
ons, de 5 a 14 punts.
Pot augmentar la NAU fi ns
a 4 punts. Incorpora les
dues millors qualifi caci-
ons de les matèries de la
fase específi ca. Cal, però,
que les matèries estiguen
vinculades al grau que es
vol cursar. Un alumne pot
tenir diverses NAT segons
les matèries de modalitat
examinades i el grau a què
vol accedir. La NAT té vali-
desa durant els dos cursos
acadèmics següents a la
realització dels exàmens.
NAT = NAU + [ponderació x M1
fase específi ca PAU] + [ponderació
x M2 fase específi ca PAU]
Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.
GLOSSARI
SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE
www.uv.es/dise
www.uv.es/acces
Campus de Blasco Ibáñez
Aulari III, 1r pis
C. Menéndez Pelayo, s/n
46010 València
Tel.: 963 864 040
Campus de Burjassot-Paterna
C. Dr. Moliner, 50
46100 Burjassot
Tel.: 963 544 060
Campus dels Tarongers
Aulari Nord, planta baixa
Av. Els Tarongers, s/n
46022 València
Tel.: 963 828 503
Top Related