1. Treball Filosofiatica i Moral Membres del grup: - David
Aguil- Sergi Carreras - Marc Rbora - Joanjo Uris - Clara Bosch -
Alba Snchez
2. Dilema 2 DILEMA 2: UN JUTGE US DEMANA ASSESSORAMENT: Una
dona de 53 anys interposa una demanda a la Justcia per a que se li
permeti morir dignament. T una greu malaltia que li provoca forts
dolors i deformacions fsiques i sollicita el sucidi assistit, que
no s legal al seu pas. s tic proporcionar a alg la mort? T dret una
persona a renunciar a la seva vida?
3. Activitat 1
4. Gabinet dassessorament filosfic L's de la filosofia per
resoldre problemess una prctica professional reconeguda des de fa
uns anys, el seu origen prov de l'antiga Grcia. Hi ha perodes en
que les persones han de prendre decisions difcils, quan no tens
clar el que vols de la vida ni el que la vida vol de tu. A partir
dels coneixements filosfics obtinguts, es pot orientar els clients
a prendre una determinada decisi sobre el seu problema.
5. tica i moral del dilema La moral s el conjunt de principis,
criteris, normes i valors que dirigeixen el nostre comportament. s
com una mena de brixola que ens orienta, ens diu quin s el cam a
seguir, dirigeixles nostres accions en una determinada direcci. I
l'etica s la reflexi terica sobre la moral, s a dir, s'encarrega de
discutir els principis o normes que constitueixen la nostra moral.
En el nostre dilema la decisi de voler morir (l'eutansia) equival a
la moral. Mentres que el que es pugui pensar d'aquesta decisi,
estar a favor o en contra , s l'tica.
6. tica i moral del dilema Per tant un problema tic, s el que
sorgeix sobre les accions o carcters de les persones, des del punt
de vista de la bondat o la maldat. En el dilema nostre podem veure
el problema moral que es la norma, s a dir si est perms anticipar
la teva mort i en el problema tic veim el perqu de aquesta norma i
el debat que sorgeix sobre aquesta.
7. Notcies sobre el dilema Londres deja una va abierta a la
ayuda al suicidio :
http://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20100226elpepisoc_5&type=Tes&anchor=elpepisoc
El tema de la noticia s la histria de una dona que vol provocar la
seva mort. Resideix a Londres, i t esclerosis mltiple i volia
morir. Per llei, sent major de 18, podia prendre aquesta decisi,
van anar als jutjats i el seu marit quan ella volgui podia provocar
la seva mort si aquest es justificava prviament davant tribunal,
quedant lliure de condemna. El Supremo alemn establece que
desconectar del respirador a un enfermo no es delito :
http://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20100625elpepusoc_4&type=Tes&anchor=elpepusoc
A Alemanya hi va haver un cas de eutanasia on una dona de 77 anys
desprs de estar en coma durant 5 anys, els fill no volien que
visqus artificialment de manera que la seva filla va tallar el tub
i al cap de dues setmanes va morir per causes naturals. L'advocat i
la filla van anar al jutjat per una banda tallar es tub i per
l'altre recomanar a la filla de tallar-lo. El judici va acabar amb
l'absoluci de la filla i amb nou mesos de reclusi agilada.
8. Una joven con parlisis total pide a las autoridades suecas
que la desconecten del respirador
http://www.elpais.com/solotexto/articulo.htmlxref=20100318elpepusoc_3&type=Tes&anchor=elpepusoc
Una allota de 31 anys, fa 25 anys que t el cos paralltic, desde el
6 anys est a ca seva sense poder-se moure, ni respirar per ella
mateixa.Consta d'ajuda permanent. A demanat que la narcotalitzin
varies vegades i la desconectin de la mquina respiratria. El seu
metge es va posar en contacte amb el '' Comit tico de la Asociacin
de Mdicos'', va rebre una resposta positiva a la petici de la dona.
Finalment el tractament de aquesta dona va ser interromput.
9. Muere el australiano que gan el derecho a que le dejaran de
alimentarhttp://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20090922elpepusoc_2&type=Tes
Christian Rossiter, vaaconseguir que no li alimentessin i aix
pogues acabar amb la seva vida,no va ser exactament una eutanasia,
li van deixar d'alimentar mentre li van mantenir els analgsics i
els medicaments perqu no sofrs. Aquest cas de renuncia als
tractaments mdics seria legar a Espaa, a pesar de que el Ministeri
de Sanitat ha anunciat un desenvolupament de ''Ley de Autonoma del
Paciente '' per establir un protocol per aquests casos.
10. ACTIVITAT 2
11. Pluja d'idees - Si, perqu es la seva vida i fa el que vol
amb ella. - No, perqu cadasc s'ha de morir quan toca, es a dir,
quan li arriba la mort. - Si perqu est molt malament i no es tic
sofrir - No, perqu fas sofrir a la famlia.
12. Activitat 3
13. En primer lloc, cal que ms enll de totes les diferncies
culturals es reconegui el dret del malalt a la veritat. Reconixer
aquest dret no vol dir, per, que totes les veritats hagin de ser
aquestes de qualsevol manera i en qualsevol moment. A la veritat
sempre ha de accedir mitjanant una relaci entre dues personen la
que el judici del professional vagi acompanyat de la voluntat
d'obrir-se a l'altre. Aquestes condicions afavoreixen un
significatiu respecte per la persona el exercici implica tant una
important inversi de temps i psicologia com l'enfortiment i la
humanitzaci de la relaci personal entre el professional i el
pacient.
14. En segon lloc, la societat ha de reconixer com un imperatiu
ineludible el respecte incondicional de les decisions del malalt. s
essencial, en efecte, respectar l'autonomia de decidir
l'administraci i la durada de les cures. Tamb aqu l'equip sanitari
ha de guiar al pacient i presentar totes les solucions possibles.
L'equip sanitari i en especial el metge, mai poden, ni deuen,
prendre la decisi de tractar o no tractar sense acord previ amb el
pacient. Ning, ni tan sols un expert, pot ni ha de controlar la
mort d'un altre. s ms, aquesta voluntat ha de ser respectada encara
que el malalt ja no estigui en condicions de prendre decisions. La
incapacitat del malalt, la seva inconscincia, mai poden servir
d'excusa o pretext per ignorar el seu dret a una mort digna. En
aquest sentit, els expedients actuals, com el testament vital o el
mandat en cas d'incapacitat, poden servir de referncia. (...)
15. En tercer lloc, cal promoure un desenvolupament accelerat
de les cures pal liatives, no noms en institucions sin tamb a
domicili. No hi ha cap justificaci possible i vlida per deixar
patir intilment a un moribund. No hi ha cap mrit hum a prolongar el
patiment. A ms, amb els coneixements actuals, rars sn els casos en
qu s impossible controlar eficament. Han d'aclarir certes
ambigitats jurdiques. El metge ha de poder administrar sense por a
demandes judicials totes les cures pal liatives que exigeix l'estat
del pacient, encara que impliquin una reducci de la seva
expectativa de vida. L'objectiu no s en efecte provocar la mort,
sin controlar el dolor. Aquests cures pal liatives han d'incloure
el desenvolupament de tcniques psicolgiques de suport al moribund
que permetin recuperar l'alteritat de la relaci entre la persona
que se'n va i la que es queda.Tornar un sentit a la mort en la
nostra societat egoista i hedonista de finals del segle XX s un
desafiament considerable. No podem pretendre aconseguir canviant
lleis, sin admetent primer que des de fa diverses generacions hem
allunyat voluntriament la mort de la vida. (...) (P. 126-128)
16. ACTIVITAT 4
17. Opinions i procs d'argumentaci Nosaltres amb arribat als
segents arguments que s que l'eutansia permet escursar la vida de
les persones que pateixen mals que no han pogut superar,
majoritriament psicolgics per tamb esteim en contra ja que es
produeix el patiment psicolgic de les persones properes a una que
es vol adelantar la seva mort. I com a conclusi, nosaltres creim
que l'eutansia s una mesura extrema de cara a la vida de les
persones, pot ser molt til per aturar el sofriment de les persones
que es volen morir per alhora, provoca el sofriment dels familiars,
i haurien de ser aquests que donessin el vist-i-pl juntament amb la
decisi del malalt.
18. Diari d'aula - 1er dia, mirar el dilema que ens ha tocat i
pensar idees. - 2on dia, llegir les activitats i comenar a pensar
possibles respostes. - 3er dia, repartir-nos la feina i comenar la
primera activitat - 4rt dia, seguir fent les activitats - 5 dia,
acabar les activitats. - 6 dia, resumir i concretar les activitats.
- 7 dia, embelliment del nostre treball. - 8 dia, efectes
finals.