IIª República:el període
constituent (1931)
Diumenge 12 d’abril de
1931: eleccions
municipals a Espanya.
L’arquebisbe de València, Dr. Melo,
votant.
MADRID: 14 d’abril de
1931. Manifestació a la Puerta del
Sol en proclamar-se la República.
BARCELONA: 14 d’abril de 1931.
Proclamació de l’Estat
Català dins la República Espanyola, a la plaça St. Jaume.
14 abril 1931: Gran Vía de Madrid. Proclamació de la República.
14 abril 1931: Francesc MACIÀ proclamant la República Catalana (o Estat Català dins la República Espanyola) des del balcó del Palau de
la Generalitat.
MACIÀ
Formigueix de gent a la plaça Sant Jaume el 14 d’abril de
1931.
“L’Esquella de la Torratxa”, 14 abril 1932
Com recorda aquella
jornada, un any més tard, el
dibuixant OPISSO.
PRIETO
ALCALÁ ZAMORA
M. MAURA
AZAÑA
CASARES
QUIROGA
DOMINGO
LERROUX
LARGO CABALLER
O
Á. de ALBORNO
Z
F. DE LOS RÍOS
MARTÍNEZ BARRIO
NICOLAU
D’OLWER
Govern Provisional de la Segona RepúblicaConstituït el 14 d’abril, duraria fins al 14
d’octubre
Instrucció Pública
Governació
Treball
Foment
Marina
EstatHisenda
Economia
Justícia
Comunicacions
Guerra
Text de la renúncia d’Alfons XIII en saber-se el
resultat de les eleccions
municipals del diumenge 12
d’abril de 1931 que li havien estat
adverses.
ALFONS XIII
“L’Esquella de la Torratxa”, 24 abril 1931
ROMANONES
Alfons XIII, foragitat
d’Espanya .
J. CUCHY. Barcelona, 1931.
Bandera republicana (tricolor)
Incendi del col·legi religiós “Nuestra Señora
de las Maravillas”, a Madrid, l’11 de maig de
1931, a rel del cas Segura.
Cardenal Pedro Segura
El Primat de l’Església espanyola, Pedro Segura, cardenal-arquebisbe de Toledo, publica el maig una carta
pastoral molt dura amb la República, que provocarà la crema de convents a Madrid i Andalusia.
Detenció del cardenal Segura.
Acusat d’haver provocat els
greus incidents
anticlericals de maig amb la seva carta pastoral, fou
escortat fins a la frontera i expulsat del
país.Cardenal
Pedro Segura
“L’Esquella de la Torratxa”, 8 maig 1931
Els diaris conservadors “ABC”
i “El Debate” dirigiren durs atacs contra la República i
la seva política religiosa, sobretot a rel del “cas Segura”, motiu pel qual foren
temporalment suspesos.
“L’Esquella de la Torratxa”, 22 maig 1931
“ABC” i “El Debate” segueixen conspirant contra la República.
“L’Esquella de la Torratxa”, 15 maig 1931
ALFONS XIII
ALFONS XIIIGARCÍA
PRIETO
DATO
ROMANONES
“L’Esquella de la Torratxa”, 5 juny 1931
ALFONS XIII
Resultats electorals:
28 juny 1931
Eleccions generals per a
Corts Constituents
Clara victòria de la coalició de republicans d’esquerra-
socialistes, que ratificà al Govern
que hi havia des del 14 d’abril.
“L’Esquella de la Torratxa”, 3 juliol 1931
Aquest setmanari republicà
es fa ressò, amb
eufòria, del gran triomf
de la coalició
republicans
d’esquerra-socialistes.
“El Be Negre”, 7 juliol 1931
Dos exemples de què s’aprovà aquí i com ho deixà Madrid:Dos exemples de què s’aprovà aquí i com ho deixà Madrid:
Art. 1. Catalunya és un Estat autònom dintre la República espanyola.
Art. 1. Catalunya es constitueix en regió autònoma, dins de l’Estat espanyol.
Art. 5. La llengua catalana serà l’oficial a Catalunya…
Art. 5. L’idioma català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya.
CATALUNYA es posà d’immediat a la tasca de redactar l’avant-projecte d’un Estatut d’Autonomia. Es féu a Núria i a finals de juny la comissió encarregada ja havia acabat la seva feina. I el poble català l’aprovà en referèndum el 2 d’agost, amb més del 99% dels vots emesos i una participació del 75%. Les dones, sense dret a vot, recolliren unes 400.000 signatures favorables. Ara calia dur-lo a Madrid per tal que l’aprovessin les Corts espanyoles, però primer s’havia d’esperar a tenir una Constitució.
“L’Esquella de la Torratxa”, 24 juliol 1931A principis de
juliol hi hagué una important
vaga a Telefònica, centrada
especialment a Sevilla i
Barcelona, que deixà el dramàtic
resultat d’una trentena de
morts.
Apertura de les Corts Constituents: 14 juliol
1931. El socialista Julián Besteiro seria elegit
president.
Presentació del Govern en el Congrés dels
Diputats el 14 de juliol de 1931.
AZAÑA F. DE LOS RÍOS
LERROUX
ALCALÁ ZAMORA
CASARES QUIROGA
“L’Esquella de la Torratxa”, 31 juliol 1931
“El 2 d’agost hi ha el referèndum
per l’Estatut català.
“L’Esquella de la Torratxa”, 7 agost 1931
L’èxit de participació (75%) i de vot afirmatiu (més del 99%) ha estat
aclaparador.
MACIÀ
“L’Esquella de la Torratxa”, 7 agost 1931
Referències a la pèrdua de llibertats
ara en part recuperades (1714); a la proclamació de la
República (14 d’abril); a les recents eleccions generals (28 de juny); a l’encara més recent
referèndum per a l’Estatut d’Autonomia (2 agost); a en Macià
com a promotor d’aquests èxits
assolits…
14 agost 1931
MACIÀCOMPANY
S
AIGUADER
GASSOL
“El Be Negre”, 18 agost 1931
El Macià duu a Madrid el text de l’Estatut aprovat pel
poble català.
“El Be Negre”, 22 setembre 1931
Es comença a conèixer
l’esborrany constituciona
l.
Niceto ALCALÁ ZAMORA
Miguel MAURA GAMAZO
Octubre 1931: dimiteixen els dos únics catòlics practicants del govern (ALCALÁ ZAMORA i MAURA), en desacord amb l’article 26 de la futura Constitució, que entre altres coses establia:- Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero. - Quedan disueltas aquellas órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes.
Presidentdel
Govern
Ministrede
Governació
Manuel AZAÑA DÍAZ, fins ara Ministre de la Guerra,
passa a presidir el govern (octubre 1931-setembre
1933).
Una de les seves primeres actuacions com a president del govern fou l’aprovació de la Llei de Defensa de la República (octubre),
que preveia presó, desterrament o multes de
fins a 10.000 pessetes per a actes manifestament hostils
contra la República.
9 desembre 1931: aprovació de la
Constitució.
Constitució de 1931
Sobirania popular
Separació de poders
Corts unicamerals (amb àmplies atribucions)
Sufragi universal (masculí i femení)
Estat laic
Legislatiu
Executiu
Judicial
Àmplia declaració de drets i llibertats
“Espanya és una República democràtica de treballadors de tota mena…”
(a partir del 23 anys)
Separació d’Església i Estat (sense religió oficial)
Jutges independents
Govern
President de la República
(amb escassos poders)
(President de Govern i Consell de
Ministres)
(al divorci, a l’educació, equiparació de fills legítims i il·legítims, lliure opinió, dret de les regions a establir
Estatuts d’Autonomia…)
Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase […].Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial.
Artículo 27. […] Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. Artículo 34. Toda persona tiene derecho a emitir libremente sus ideas y opiniones, valiéndose de cualquier medio de difusión, sin sujetarse a la previa censura.Artículo 36. Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes.
Artículo 68. El Presidente de la República será elegido conjuntamente por las Cortes y un número de compromisarios igual al de Diputados.
Artículo 71. El mandato del Presidente de la República durará seis años.Artículo 81. […] El Presidente podrá disolver las Cortes hasta dos veces como máximo durante su mandato cuando lo estime necesario, sujetándose a las siguientes condiciones: a) Por decreto motivado. b) Acompañando al decreto de disolución la convocatoria de las nuevas elecciones para el plazo máximo de sesenta días. En el caso de segunda disolución, el primer acto de las nuevas Cortes será examinar y resolver sobre la necesidad del decreto de disolución de las anteriores. El voto desfavorable de la mayoría absoluta de las Cortes llevará aneja la destitución del Presidente. < Això passà l’abril de 1936 >
Artículo 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial.[…] < L’article 26 el veurem a part >
Artículo 44. […] La propiedad de toda clase de bienes podrá ser objeto de expropiación forzosa por causa de utilidad social mediante adecuada indemnización, a menos que disponga otra cosa una ley aprobada por los votos de la mayoría absoluta de las Cortes.
Palacio de las Cortes Constituyentes, a 9 de Diciembre de 1931.
Niceto ALCALÁ ZAMORA és elegit president de la República.
Aquest és el seu estendard presidencial.
Julián BESTEIR
O
Niceto ALCALÁ ZAMORA
President de les Corts
President de la República
L’alcalde de L’Hospitalet de Llobregat
convida al poble a
exterioritzar la seva alegria
amb la proclamació del President
de la República.
4 desembre 1931
Alfons XIII és jutjat “in absentia” per alta traïció, per complicitat amb la Dictadura
de Primo de Rivera, i, com que les Corts acabaven d’abolir la pena de mort, el condemnen a
desterrament perpetu.
ALFONS XIII
“L’Esquella de la Torratxa”, 11 desembre
1931
Homenatge a Fermín GALÁN i Ángel GARCÍA HERNÁNDEZ, en el primer
aniversari del seu
afusellament.
Aniversari de l’afusellament de Galán i García
Hernández.
ALCALÁ ZAMORAMare
de Fermín GALÁN
Vídua d’Ángel GARCÍA
HERNÁNDEZ
“El Be Negre”, 15 desembre 1931
ALCALÁ ZAMORA AZAÑAALCALÁ
ZAMORA, recent elegit president de la República, ratifica com a president del
Govern Manuel AZAÑA, qui havia posat el càrrec a
la seva disposició.
Top Related