Núria Alart, gener 2009 1
FORMACIÓ DE FORMADORS TECNÒLEGS
LES IM I LES CB A L’AULA26 de gener de 2009
Núria Alart, gener 2009 2
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard.
Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”
Núria Alart, gener 2009 3
QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS?
MÚLTIPLE ORGÀNICA
RESOLDRE, GENERAR,
CREAR
La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un
determinat àmbit cultural.
Núria Alart, gener 2009 4
Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris:
Tenir una localització definida en el cervell.Posseir un sistema simbòlic i representatiu.Ser observable en grups de població.Evolucionar de manera independent i pròpia
Núria Alart, gener 2009 5
Concepte d’intel·ligència
ABANS• Una• Innata• Invariable• Quantificable
Pràctica educativa = Ensenyament igual per a
tothom. No es planteja AD
ACTUALMENT• Es pot desenvolupar• És educable• És una capacitat• Pot variar segons les
experiències
Pràctica educativa =Ensenyament més personalitzat
Núria Alart, gener 2009 6
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
• Necessitem totes les intel·ligències.• Totes són igualment importants.• Es combinen de forma única en cada ésser humà.• Totes les persones les tenim totes en diferents
graus de desenvolupament.
Núria Alart, gener 2009 7
MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL
INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA
Núria Alart, gener 2009 8
I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL=INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman)
- Coneixement de les pròpies emocions- Capacitat de controlar-les.- Capacitat d’automotivar-se- Reconeixement de les emocions alienes- Control de les relacions
Núria Alart, gener 2009 9
APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT NEUROLÒGIC
• Si ensenyem de forma múltiple, augmentem la possibilitat de què els alumnes puguin desenvolupar millor les seves connexions neurològiques
Núria Alart, gener 2009 10
Dos tipus d’intel·ligències
• 1. Intel·ligència làser: intensa, molt potent, centrada i molt enfocada. Ex: persones de les arts i les ciències: Mozart i Einstein. Gran potecial de saber i ensenyar.
• 2. Intel·ligència tipus focus o “far”: que va d’un punt a un altre movent-se. Ex: polítics, persones que controlen moltes coses a la vegada. Gran potencial de ensenyar a aprendre.
Núria Alart, gener 2009 11
ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM
EXPERIÈNCIESCRISTAL·LITZANTS
• Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona.
• (Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola)
EXPERIÈNCIES PARALITZANTS
• Les vivències negatives que tanquen intel·ligències.
• (Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne)
Hi ha dos tipus d’experiències:
“En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner
Núria Alart, gener 2009 12
QUÈ ENTENEM PER COMPETÈNCIA ?
“La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada
coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a
resoldre problemes diversos de la vida real”.
Generalitat de Catalunya 2004
Núria Alart, gener 2009 13
Ref: Imma Palahí
Núria Alart, gener 2009 14
És competencial?L’alumnat ha de fer una visita cultural a Barcelona des d’una comarca de Catalunya. Es proposa tres alternatives per a fer el desplaçament:
- Autocar particular.- Tren més transport metropolità de Barcelona.- Autobús comarcal més transport metropolità de Barcelona.
Han de calcular. Quina serà l’opció més ràpida i econòmica?Argumentar i justificar l’opció.
WebQuest: Què fem a la Fira de Sant Ponç?
Núria Alart, gener 2009 15
LES IM I LES CB ASPECTES COMUNS
LingüísticaSensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit
Comunicativa lingüística.
Musical Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…
C. Cultural i artísitica
VisualespacialCapacitat de reconèixeri manipular espais.
C. Cultural i artística
LogicomatemàticaSensibilitat als patronslògics o numèrics.
C. Matemàtica
CinestèsicacorporalCapacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb
habilitat. Interacció món físicC. Social i ciutadana
NaturalistaCapacitat d’identificaciódel llenguatge natural.
C.Interacció món físic
IntrapersonalCapacitat d’autoestimai automotivació.
Aprendre a aprendreAutonomia iniciativa personal
InterpersonalCapacitat de percebre i comprendre als altres
C. Social i ciutadanaAutonomia iniciativa personal
C. Tractament de la informació i c. digital: totes les IM
Núria Alart, gener 2009 16
Núria Alart, gener 2009 17
Els fonaments psicopedagògics
1. Aprenentatge per competències
2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM
S’INSPIREN
Plantejaments socioconstructivistes
Vigotsky
Zona ZDP Ausubel
A. significatiu
Kilpatrick
Projectes
Decroly
C. interèsMontessori
A. actiu
Bastida; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge
Núria Alart, gener 2009 18
Howard Gardner
Núria Alart, gener 2009 19
Per què han estat més ben valorades per part de l’alumnat algunes àrees o aules d’atenció a la diversitat, AA, AO, EF, EM i EVP?
Núria Alart, gener 2009 20
Com es treballa en aquestes àrees i/o aules?
AMB:
OPORTUNITAT DE TREBALLAR ALTRES INTEL·LIGÈNCIES
TRANSVERSALITAT: un enfocament interdisciplinar
AUTONOMIA: més protagonisme de l’alumnat
FUNCIONALITAT: significatiu per l’alumnat
Núria Alart, gener 2009 21
Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge(National Training Labs., Bethel, Maine)
5 % Escoltant
10 % Llegint
20 % Audiovisual
30 % Demostrant
50 % Grups de discussió
75 % Fent
90 % Ensenyant mútuament
95 % Ensenyant i avaluant mútuament
Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”“Escolto i oblido,veig i crec, faig i comprenc” (Confucio)
Núria Alart, gener 2009 22
Processos mentals d’ordre superior
Identificar Coneixement Enumerar
Classificar Comprensió Explicar
Calcular Aplicació Usar
Compara Anàlisi Elegir
Crear Síntesi Contrastar
AvaluacióJustificar
Taxonomia de Bloom
Competències Bàsiques
Prendre decisions
Núria Alart, gener 2009 23
Què aconseguim amb un aprenentatge multimodal?
Increment de l’ autoestima.
Minimització dels problemes de conducta.
Desenvolupament de les habilitats de cooperació i lideratge.
Augment de l’interès i de la dedicació a l’aprenentatge.
Increment del coneixement.
Presència permanent d’un bon estat d’ànim i bon humor
Núria Alart, gener 2009 24
• Siguin competents en més d’una disciplina per
adaptar-se a un món del treball canviant • Sàpiguen sintetitzar per no ser desbordades per la
quantitat d’informació a la que tindran accés, i per les decisions personals i professionals que hauran de prendre
• Siguin creatives per no ser substituïdes per ordinadors
EN EL FUTUR ES NECESSITARAN PERSONES AMB UNES CERTES DISPOSICIONS MENTALS PER A QUÈ:
Howard Gardner, 2006
Núria Alart, gener 2009 25
• Que es respectin a si mateixes per tal de ser respectades pels altres i així crear bon ambient en els llocs de treball
• Tinguin un sentit ètic per esdevenir ciutadans/es responsables
(Aquestes funcions del pensament podem cultivar-les a l’escola)
Howard Gardner (“Five Minds for the Future”- 2006)
Núria Alart, gener 2009 26
“Si som capaços d’adaptar la manera de presentar els continguts a cada estil cognitiu, probablement aconseguirem que hi hagi un aprenentatge efectiu”
(Catalina Alonso)
Núria Alart, gener 2009 27
“Les escoles actuals tendeixen a ensenyar coneixements superficials, sense arribar a oferir una visió més profunda del món”
“La mente no escolarizada” Howard Gardner (1991)
Núria Alart, gener 2009 28
Evidència d’una alumna nouvinguda de quinze anys, sense escolarització prèvia al seu país.
Núria Alart, gener 2009 29
Activitat: Cacera de les IM
Les IM a l’aula
Veure vídeo IMQuines són les teves intel·ligències dominants?Utilitza algun d'aquests recursos: redacció, dibuix, mim, música, esquema, mapa mental, etc.
http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2816&id_pagina=1
Núria Alart, gener 2009 30
HISTORIA WEBQUEST
BERNIE DODGE Universidad de San Diego (California) 1995
Núria Alart, gener 2009 31
DEFINICIÓ WQ
• Una WebQuest és una estrategia d’investigació guiada, amb recursos principalment d’Internet.
• Obliga a la utilizació d’habilitats cognitives d’ alt nivell.
• Preveu el treball cooperatiu, la responsabilitat individual i l’autonomía dels alumnes.
• Prioritza la transfomació de la informació.
• Inclou una avaluació autèntica
Núria Alart, gener 2009 32
Estructura
• Índex o pàgina principal.• Introducció.• Tasca.• Procés/Recursos.• Avaluació/Rúbrica.• Conclusions.• Crèdits i Referències. • Guia Didàctica.
Núria Alart, gener 2009 33
Pizza o pastís de les IM
Núria Alart, gener 2009 34
INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA
Núria Alart, gener 2009 35
Núria Alart, gener 2009 36
INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA
La capacitat de pensar en paraules i utilitzar el llenguatge per expressar significats complexosPercebre el significat de les paraules, l’ordre, so, ritme i inflexióInfluir en l’estat d’ànim, persuadir o transferir informació
Segueix les sèries:
U D T Q C …………………….
G F M A …………………………...
Núria Alart, gener 2009 37
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA
• Narracions orals de contes o històries.
• Activitats de biblioteca.
• Activitats d’escriptura: diari personal.
• Debat a classe: argumentacions.
• Entrevistes: amb gravacions.
• Programes de ràdio.
• Revistes
Núria Alart, gener 2009 38
WebQuest: De Nador a Vichttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.htm
Núria Alart, gener 2009 39
INTEL·LIGÈNCIA LOGICAMATEMÀTICA
Núria Alart, gener 2009 40
Núria Alart, gener 2009 41
INTEL·LIGÈNCIA LOGICAMATEMÀTICA
Capacitat per a utilitzar el números de manera efectiva i raonar adequadament.Sensibilitat als patrons lògics, numèrics i esquemes.Possibilitat d’utilitzar un raonament científic.
Preguntes socràtiques. Per
què?...Feu quatre línees:
. . .
. . .
. . .
Núria Alart, gener 2009 42
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LÒGICOMATEMÀTICA
• Activitats matemàtiques: jocs i trencaclosques lògics, disseny de gràfics, treball amb números,..
• Organitzadors gràfics: mapes conceptuals, esquemes, eixos cronològics,…
• Projectes d’investigació.• Estimulació de pensament:• El pensament causal• El pensament alternatiu• El pensament conseqüencial• El pensament de perspectiva (Empatia)• El pensament mitjans- fi
Núria Alart, gener 2009 43
WebQuest: El compostatgehttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/compostatge/index.htm
Núria Alart, gener 2009 44
INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL
Núria Alart, gener 2009 45
Núria Alart, gener 2009 46
INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL
Capacitat de produir i apreciar el ritme, el to i el timbreRealitzar, compondre i apreciar esquemes musicals
“Qui de jove no treballa, de vell dorm sobre la palla”
l___l l__l l__l l l , l__l l___l l___l l l
Dreta: l l_l / l l / l_l l_l / l l II
Esquerra: l l / l_l l_l / l l / l_l l ll
Núria Alart, gener 2009 47
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL
• Cantar: el tema a treballar• Tocar instruments.• Assistir a concerts• Crear acompanyaments, melodies
conceptuals.• Identificar sons ambientals.• Música que treballa estats d’ànim.• Expressar sentiments musicals.
Núria Alart, gener 2009 48
WebQuest: La gota d’aiguahttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm
Núria Alart, gener 2009 49
INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICOCORPORAL
Núria Alart, gener 2009 50
Núria Alart, gener 2009 51
INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL
Capacitat per utilitzar tot el cos o alguna part, per a expressar idees i sentiments. Facilitat en la utilització de les pròpies mans per a produir o transformar.
Si el meu cos representa que és Espanya, el cap simbolitza………
(el nord)
Núria Alart, gener 2009 52
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL
• Dramatitzacions: el teatre de la classe.• Pensament manual: aprendre mitjançant
la manipulació d’objectes; plastilina.• Conceptes cinètics: expressar amb
mímica.• Fabricació de materials: dominó, cartes
d’aprenentatge, trencaclosques.• Jocs a l’aula: jocs dels plats de paper. • L’expressió corporal.
Núria Alart, gener 2009 53
SOM ELS PROTAGONISTES D’UN CÒMIChttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm
Núria Alart, gener 2009 54
INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL
Núria Alart, gener 2009 55
Núria Alart, gener 2009 56
INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL Capacitat de pensar en tres dimensions Percebre imatges internes i externes Produir, descodificar informació gràfica i representar de
manera gràfica les idees.
Si els òrgans principals del nostre cos fossin animals. Quins serien?Cor, cervell, pulmons, estómac,….
Núria Alart, gener 2009 57
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL
• Utilització de visualitzacions i senyals de color pels aprenentatge.
• Creació de còmics, videos o pel·licules.
• Murals visuals.• Mapes mentals.• Panells didàctics.• Símbols gràfics.
Núria Alart, gener 2009 58
QUÈ FEM A LA FIRA DE SANT PONÇ?http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm
Núria Alart, gener 2009 59
INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA
El cas del Raül
Núria Alart, gener 2009 60
Núria Alart, gener 2009 61
INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA Capacitat de reconèixer i classificar espècies del propi entorn
(persones, plantes, animals o altres elements) Observar, identificar, extreure significats i comparar hipòtesis Encarregar-se de les plantes i els animals
Tanqueu els ulls i imagineu tots els tipus d’animals i plantes que
podreu veure aquest estiu.Obriu els ulls i feu un llistat,
dibuix, escriviu una història,…….
Núria Alart, gener 2009 62
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA
• Activitats a l’entorn natural.• Plantes i mascotes a l’aula.• Centres d’aprenentatge
naturalistes.• Diaris d’observacions.• Projectes d’investigació.• Organitzar col·leccions.• Educació ambiental
Núria Alart, gener 2009 63
WebQuest: L’horthttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/hort/index.htm
Núria Alart, gener 2009 64
INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONA
Núria Alart, gener 2009 65
Núria Alart, gener 2009 66
INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONALÉs el coneixement de si mateix i l’habilitat per a actuar segons aquest coneixement. Inclou una imatge precisa d’un mateix, els punts forts i les limitacions, la consciència dels estats d’ànim, intencions, limitacions, motivacions, la capacitat d’autoestima i els coneixement del seu caràcter.
“Tenir confiança a si mateix és el primer secret de l’èxit” (Emerson)
Escriu 5 coses que són considerades un premi per a tu.
Continua la frase que comença amb aquesta expressió:
“Jo, …………. Tinc confiança en mi …………………..
Núria Alart, gener 2009 67
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL
• Aplicació personal de l’aprenentatge.
• Autoavaluació.
• Destreses de concentració.
• Diaris personals.
• Portfolis: reflexió
• Projecte de futur.
• Educació emocional: autoestima i gestió d’emocions i sentiments.
Núria Alart, gener 2009 68
Portfoli individualhttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm
Núria Alart, gener 2009 69
INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL
Núria Alart, gener 2009 70
Núria Alart, gener 2009 71
INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONALCapacitat per entendre les intencions, motivacions i desitjos de la gent i treballar efectivament amb els altres
Per parelles, comparteix: Què és una WebQuest?
Núria Alart, gener 2009 72
ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL
• Aprenentatge cooperatiu.• Mediació escolar.• Resolució positiva de
conflictes.• Educació intercultural.• Empatia: role-playing.• Projectes col·lectius• Simulacions.• Contractes pedagògics.
Núria Alart, gener 2009 73
WebQuest: L’empatiahttp://www.xtec.cat/~jruaix/Empatia/index.htm
Núria Alart, gener 2009 74
Activitat: Cacera de les IM i CB
Les IM i les CB
http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2818&id_pagina=1
Veure vídeo:
Explica algunes estratègies metodològiques per treballar les CB i les IM per a la vostra matèria.
Núria Alart, gener 2009 75
PORTFOLIALUMNE
Un dels diversos tipus d’avaluació
Núria Alart, gener 2009 76
HISTÒRIA
• Els artistes sempre han utilitzat el portfoli per a documentar els seus treballs (pintors, fotògrafs,…)
• Les escoles Montessori inicien la seva utilització a l’escola primària.
• Estudiants del Regne Unit que abandonen la secundària l’utilitzen per a documentar les seves competències.
• A partir de 1990 s’utilitza en les Univesitats (Austràlia, Canadà, USA i altres universitats del nort d’Europa.
Núria Alart, gener 2009 77
PORTFOLI
“El ventall de tipologies de Portfoli és molt ampli” Kimball, 2002
Els més utilitzats s’identifiquen com a un “instrument que té com a objectiu comú la selecció de mostres de treballs o evidències de consecució d’objectius personals que, ordenats i presentats d’una determinada manera, compleixen la funció de potenciar lareflexió sobre cadascuna de les pràctiques”
Barberà, 2005
Núria Alart, gener 2009 78
DEFINICIÓ
CONSENS EN CONSIDERAR-LO COM:
“Col·lecció de materials seleccionatsamb la intenció d’explicar el rendiment
o l’aprenentatge realitzat, reflexionarsobre aquest i avaluar-ho”
Núria Alart, gener 2009 79
DESTAQUEM
• Pràctica reflexiva.• Aprenentage significatiu.• Avaluació: continuada i formativa.
• Mostra i/o evidències d’habilitats/intel·ligències múltiples. Teoria H. Gardner.
• Habilitats emocionals.
Núria Alart, gener 2009 80
PRÀCTICA REFLEXIVA
A partir de l’experiència s’observa i reflexiona
sobre aquesta i s’integren aquestes reflexions
en els seu coneixements previs utilitzades
com a guia per a accions posteriors.
Núria Alart, gener 2009 81
Com s’aprèn?
Tothom igual i de la mateixa manera (auditiva)? La informació és idèntica per a tothom? El ritme d’aprenentatge és el mateix per a tothom? S’aprèn sense discutir?
Núria Alart, gener 2009 82
PORTFOLI DE L’ALUMNE
Núria Alart, gener 2009 83
PORTFOLI
“Col·lecció de treball que mostren a l’alumne
“com és”, quins són els seus interessos i les seves potencialitats en una o diverses àrees de contingut”
Arter y Spandel 1991
Núria Alart, gener 2009 84
PORTFOLI com a sistema d’ensenyament i aprenentatge
• El portfoli el podem entendre com un sistema d’avaluació integrat en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
• Consisteix en una selecció d’evidències/mostres (activitats acadèmiques) que permeten a l’alumne demostrar allò que està aprenent, i alhora possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge.
Barberà, 2005
Núria Alart, gener 2009 85
EVIDÈNCIES
• S’han d’acompanyar d’una justificació i una reflexió de l’alumne, posant de manifest la relació entre l’evidència i l’aprenentatge.
• Aquesta qualitat de reflexió constant sobre el propi aprenentatge converteix el PORTFOLI en un sistema d’avaluació coherent amb el marc de l’avaluació continuada i formativa.
Coll, 2004
Núria Alart, gener 2009 86
AVALUACIÓ ALTERNATIVA
• Basada amb la negociació i l’intercanvi comunicatiu entre el professor i l’alumne durant el desenvolupament del PORTFOLI.
• L’alumne té un paper fonamental com a persona ACTIVA en el procés avaluatiu, ha de ser conscient del seu progrés en l’aprenentatge, identificant quins aspectes domina i quins necessita millorar.
Mateo, 2005
Núria Alart, gener 2009 87
Núria Alart, gener 2009 88
Per a què ens serveix?
• Com a eina que revela a l’estudiant allò que ha après d’una forma personal i completa.
• Proporciona evidència d’allò que s’aprèn i del grau d’assoliment dels objectius en relació amb el pla de treball.
• Per incrementar la responsabilitat de l’estudiant en el seu aprenentatge.
Núria Alart, gener 2009 89
AVALUACIÓ ALTERNATIVA
CANVI
Poden mesurar-se:
1. Els coneixements2. Les habilitats3. Les actituds
Núria Alart, gener 2009 90
AVALUACIÓ ALTERNATIVA
Rúbriques
Projecte Diari
Mapa mental
Debat
Portfoli
Tècniques per a l’avaluació del
procés
Núria Alart, gener 2009 91
RECOMANACIONS PER A L’ELABORACIÓ
• Determinar el propòsit del portfoli• Seleccionar el contingut i l’estructura• Decidir com s’utilitzarà i conservarà• Establir els criteris d’avaluació• Avaluar el contingut.• Comunicar els resultats als alumnes
Medina i Verdejo, 1999
Núria Alart, gener 2009 92
Com ajudar a reflexionar
El professor pot facilitar el procès:
• Definir la reflexió i explicar perquè és important.• Demostrar (modelar) el procès per als alumnes.• Preveure els punts de partida per a garantir l’èxit
de la reflexió.• Ajudar als alumnes a passar de la reflexió general
a la reflexió específica (referida als criteris)• Donar oportunitats de pràctica amb regularitat.
Núria Alart, gener 2009 93
AVANTATGES
• Promou la participació dels alumnes.
• Responsabilitat dels seus aprenentatges
• Oportunitat de conèixer actituds dels alumnes
• Té una estructura de llarga durada
• Es pot adaptar a les diverses necessitats, interessos i habilitats de cada estudiant
• Els professors poden examinar les seves destreses.
• Es pot utilitzar en tots els nivells escolar.
• Promou l’autoavaluació i el control de l’aprenentatge.
• Permet una visió més àmplia i profunda d’allò que l’alumne sap i pot fer.
• És un producte personalitzat, no n’hi ha dos d’iguals.
Núria Alart, gener 2009 94
INCONVENIENTS
• Excessiu temps de dedicació tant pel professor com l’alumne, si no es seleccionen els aspectes clau o no s’estableixen mecanismes de control.
• Implica un nivell de responsabilitat per part de l’alumne.
• La utilització del portfoli significa un canvi d’estil d’ensenyament –aprenentatge.
Núria Alart, gener 2009 95
QUIN ASPECTE TINDRAN?
CARPETA DISPLAYCAPSA O FITXER
DIARIS; QUADERNS DE NOTES
CD; DVD
Núria Alart, gener 2009 96
CONCLUSIONS
• Insatisfacció de les formes d’avaluació amb els enfocaments quantitatius cap a enfocaments més qualitatius. Bigg,1996
• Els factors en aquest canvi inclouen les noves teories sobre l’aprenentatge i els seu impacte associat sobre el currículum per a implicar als alumnes actius en l’aprenentatge.
Núria Alart, gener 2009 97
CONCLUSIONS
Els aprenentatges i la construcció dels coneixements dels alumnes es fan
EXPLÍCITS.
Núria Alart, gener 2009 98
CONCLUSIONS
L’alumne construeix la
resposta i mitjançant un
producte, es pot observar
directament el
comportament de
l’alumne, en tasques
similars a les quals
s’enfrontarà en el món.
Núria Alart, gener 2009 99
EXEMPLES DE PORTFOLI: PANNELL DIDÀCTIC – DISPLAY-
TÍTOL: Dades, il·lustracions, fotografies, gràfics, diagrames, explicacions...
Núria Alart, gener 2009 100
CONTINGUTS PORTFOLI
PERSONALPresentació: Visual
Fotografia.
Dibuix.
Mapa mental
Eix cronològic
Autobiografia
Autoretrat
ACADÈMICCurrículum
Llengües.
Matemàtiques
Naturals
Socilas
Tecnologia
Música
E. Física
Crèdits variables
REFLEXIÓEl meu millor treball
Objectius assolits
Objectius no assolits
Els treballs cooperatius: WebQuest
Necessito millorar
Núria Alart, gener 2009 101
POSAREM per a documentar les diferents intel·ligències:I.LINGÜÍSTICA: les millors mostres d’escriptura, reproduccions de debats, discussions, interpretacions teatrals, llista d’avaluació de les habilitats de lectura
I.NATURALISTA: informes de laboratori de ciències, documentació de projectes fets, investigació, col·leccions de plantes, minerals, etc.
I.LÒGICO.MATEMÀTICA: els millors exemples de treballs de matemàtiques, exemples i mostres de processos de càlculs i resolució de problemes, programes d’ordinador fets.
I. VISO-ESPACIAL: fotos de projectes i maquetes tridimensionals, diagrames, mapes mentals, dibuixos, collages, pintures, projectes amb DVD
I.MUSICAL: cançons o ritmes escrites per l’alumne i treballades, mostra de partitures escrites per l’alumne, audicions, collages musicals, dicografies compilades.
I.INTERPERSONAL: cartes escrites a altres companys/es, respostes de companys, comentaris de professors/es, informes de reunions entre el professor, els pares i l’alumne, projectes d’aprenentatge cooperatiu.
I. CINÈTICO-CORPORAL: DVD de representacions, esportives, rítmiques, dansa, etc; DVD o fotografies sobre maquetes, bricolatge, mecànica, etc.
I. INTRAPERSONAL: diaris de l’alumne, treballs, dibuixos, activitats d’autoavaluació, inventari d’interessos, autovaloracions sobre els seus treballs.
Núria Alart, gener 2009 102
EXEMPLES DE PORTFOLIS
PORTFOLI DOCENT PORTFOLI DE L’ALUMNE
FEM UNA PRÀCTICA:
COMO HACER UN PORTFOLIO?WEBQUESThttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm
Núria Alart, gener 2009 103
Procès d’implantació de les IM i CB a l’aula i/o centre (esglaons)
BASE: HARMONIA ENTRE TOTHOM (CULTURA DE GRUP)
Coneixement del subjecte d’aprenentatge (Test IM)
Objectius vinculats ambel propi valor cognitiu. (Perfil personalitzat)
Diversificació dels estilsd’aprenentatge (TIC, lleng. multimèdia, blocs, Moodle, pissarra digital,…)
Diversificació de les formes d’avaluació (A. Portfoli)
Emfatització dels resultats (Revista, presentacions …
Reconeixementper a l’excel·lència (Val)
Núria Alart, gener 2009 104
Objectius clars
1. Implantació de les CB per decret 142 i 143
2.Coneixement de les IM
3.Treball per projectes. PBL
4.Programes de competències socials transversals
5. Implantació de les TIC dins del currículum (WebQuest, Caceres, blocs, pissares digitals, …)
6.Treball en xarxa
Núria Alart, gener 2009 105
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’AULA I LES CBA L’AULA I LES CB
MOLTES GRÀCIES!
Top Related