Els continguts d‟aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement –no comercial– sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Se‟n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se‟n citi l‟autor i no se‟n faci un ús comercial. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/ © Generalitat de Catalunya Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació Elaboració i maquetació: Àrea de Polítiques Sectorials Científiques i Tecnològiques Direcció General de Recerca Secretaria d‟Universitats i Recerca
Barcelona, novembre del 2013 Dipòsit legal: B. 23097-2012 ISSN 2014-0460 Per a més informació: http://www.gencat.cat/economia/ur/ambits/recerca/catalunya/politica/index.html
Informe de seguiment 2013
0
Índex de continguts
01. Presentació ............................................................................................................. 3
02. Context del desenvolupament del PNRI .................................................................. 4
Introducció ................................................................................................................ 4
La nova legislatura, el Pla de Govern 2013-2016 i l‟Estratègia Catalunya 2020 ........ 4
Horizon 2020, la RIS3CAT, l‟Estratègia espanyola en ciència i tecnologia i innovació,
i el PRI de Catalunya ................................................................................................. 6
03. Els reptes del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació i els seus indicadors 9
Metodologia del nou model de seguiment del PNRI .................................................. 9
L‟evolució del sistema de seguiment del pacte ...................................................... 9
Els indicadors i el nou sistema de seguiment ....................................................... 10
El nou mecanisme de representació de resultats ................................................. 12
Presentació dels indicadors ordenats per tendència de més positiva a menys .... 14
Repte 1. Capacitar: disposar del millor talent científic, innovador i emprenedor ...... 18
Conclusions dels indicadors del repte 1 ............................................................... 24
Repte 2. Empènyer: desenvolupar i mantenir una capacitat elevada per generar i
valoritzar coneixement capdavanter ........................................................................ 25
Conclusions dels indicadors del repte 2 ............................................................... 28
Repte 3. Estirar: innovar sistemàticament com a base de l‟activitat productiva i de
l‟acció pública i social .............................................................................................. 29
Introducció ........................................................................................................... 29
Ecosistema empresarial innovador ...................................................................... 30
Emprenedoria ...................................................................................................... 32
El sector públic i l‟Administració pública innovadors ............................................ 34
Conclusions dels indicadors del repte 3 ............................................................... 35
Repte 4. Internacionalitzar: pensar, ser i fer globalment en recerca i innovació ....... 36
Conclusions dels indicadors del repte 4 ............................................................... 39
Repte 5. Socialitzar: aconseguir que la societat catalana s‟imbueixi de ciència,
tecnologia i innovació .............................................................................................. 40
Conclusions dels indicadors del repte 5 ............................................................... 41
Repte 6. Orientar: focalitzar i prioritzar la recerca i la innovació .............................. 42
Conclusions dels indicadors del repte 6 ............................................................... 44
Repte 7. Facilitar: adoptar una governança del sistema de recerca i d‟innovació
intel·ligent, eficient i eficaç ....................................................................................... 45
Conclusions dels indicadors del repte 7 ............................................................... 47
Informe de seguiment 2013
1
Repte 8. Invertir: invertir més i millor en recerca i innovació en l‟àmbit públic i en el
privat ....................................................................................................................... 48
Evolució de la despesa en R+D a Catalunya ....................................................... 49
Els recursos disponibles per a l‟R+D+I: 7PM, Estat i Generalitat de Catalunya ... 55
Conclusions dels indicadors del repte 8 ............................................................... 63
Dones, ciència i innovació en el sistema català de recerca i innovació.................... 64
Repte 1. Capacitar: disposar del millor talent científic, innovador i emprenedor ... 65
Repte 2. Empènyer: desenvolupar i mantenir una capacitat elevada per generar i
valoritzar coneixement capdavanter ..................................................................... 68
Repte 3. Estirar: innovar sistemàticament com a base de l‟activitat productiva i de
l‟acció pública i social........................................................................................... 69
Repte 4. Internacionalitzar: pensar, ser i fer globalment en recerca i innovació ... 70
Conclusions dels indicadors sobre el paper de les dones en l‟R+D+I català ........ 71
Taula de sigles i acrònims .......................................................................................... 72
Bibliografia .................................................................................................................. 74
Bibliografia web .......................................................................................................... 78
Annex ......................................................................................................................... 80
Taula de correspondència dels gràfics i les il·lustracions dels diferents informes .... 80
Cronologia del seguiment del PNRI ......................................................................... 80
Taules resum d‟indicadors i fonts ............................................................................ 81
Informe de seguiment 2013
2
Taula d‟il·lustracions
Il·lustració 1. Taula de presentació dels indicadors associats als reptes ................................... 12 Il·lustració 2. Valors interpretatius de les fletxes ......................................................................... 13 Il·lustració 3. Indicadors amb tendència positiva ........................................................................ 14 Il·lustració 4. Indicadors amb tendència moderadament positiva ............................................... 15 Il·lustració 5. Indicadors sense canvis significatius ..................................................................... 15 Il·lustració 6. Indicadors amb tendència moderadament negativa .............................................. 16 Il·lustració 7. Indicadors amb tendència negativa ....................................................................... 16 Il·lustració 8. Indicadors sobre les dones ordenats per la tendència, de més a menys positius 17 Il·lustració 9. Indicadors associats al repte 1 .............................................................................. 18 Il·lustració 10. Gràfic amb l‟evolució de l‟ocupació en R+D dels diferents sectors i de l'atur ..... 22 Il·lustració 11. Indicadors associats al repte 2 ............................................................................ 26 Il·lustració 12. Indicadors associats al repte 3 ............................................................................ 29 Il·lustració 13. Gràfic de les exportacions catalanes per nivells tecnològics .............................. 31 Il·lustració 14. Indicadors associats al repte 4 ............................................................................ 37 Il·lustració 15. Gràfic amb les titulacions de màster ofertes i les impartides íntegrament en anglès .......................................................................................................................................... 38 Il·lustració 16. Indicadors associats al repte 5 ............................................................................ 40 Il·lustració 17. Gràfic amb la despesa destinada a la socialització en ciència i tecnologia ........ 41 Il·lustració 18. Taula resum dels eixos i els instruments de la RIS3CAT.................................... 43 Il·lustració 19. Indicadors associats al repte 7 ............................................................................ 45 Il·lustració 20. Indicadors associats al repte 8 ............................................................................ 48 Il·lustració 21. Taula comparativa entre les dades previstes i les reals de l‟escenari d‟evolució de la despesa en R+D ................................................................................................................. 49 Il·lustració 22. Evolució del PIB en relació amb la despesa en R+D/PIB a Catalunya els anys 2006-2012 ................................................................................................................................... 51 Il·lustració 23. Despesa en R+D a Catalunya per sectors, anys 2000-2011 .............................. 52 Il·lustració 24. Despesa en R+D respecte al PIB a Catalunya per sectors, anys 2000-2011 ..... 53 Il·lustració 25. Taula amb el percentatge de participació del sector empreses i IPSAL en el total de la despesa en R+D, anys 2006-2011 ..................................................................................... 53 Il·lustració 26. Despesa empresarial en innovació i percentatge sobre el PIB a Catalunya, anys 2000-2011 ................................................................................................................................... 55 Il·lustració 27. Participació de Catalunya en els programes marc europeus .............................. 56 Il·lustració 28. Participació catalana en les convocatòries del Plan Nacional ............................ 59 Il·lustració 29. Despesa en R+D+I de l‟Administració de la Generalitat, anys 2001-2012 ......... 60 Il·lustració 30. Percentatge de despesa en R+D+I del subsector Generalitat respecte del seu pressupost inicial total i sobre l'executat ..................................................................................... 61 Il·lustració 31. Taula amb la variació de la despesa en R+D+I dels departaments de la Generalitat de Catalunya excloent-ne Economia i Coneixement i Empresa i Ocupació (compromís 123) ......................................................................................................................... 62 Il·lustració 32. Taula amb la variació i la desviació de la despesa en R+D dels departaments de la Generalitat de Catalunya, del període 2005-2008 al 2012 (compromís 124) ......................... 63 Il·lustració 33. Indicadors del repte 1 associats a les dones ....................................................... 65 Il·lustració 34. Evolució dels principals indicadors del repte 1 sobre les dones ......................... 68 Il·lustració 35. Indicadors del repte 2 associats a les dones ....................................................... 68 Il·lustració 36. Indicador del repte 3 associat a les dones .......................................................... 69 Il·lustració 37. Indicador del repte 4 associat a les dones .......................................................... 70 Il·lustració 38. Evolució de les dades dels indicadors associats a les dones ............................. 70
Informe de seguiment 2013
3
01. Presentació
Aquest any 2013 es compleix el cinquè aniversari de la signatura del Pacte Nacional per a la
Recerca i la Innovació que l‟any vinent arribarà a l‟equador de la seva vigència. En aquest
període s‟han elaborat un total de quatre informes: el de desplegament del 2009 i tres de
seguiment dels anys 2010, 2012 i aquest darrer del 2013.
Com en l‟informe anterior, la responsabilitat de coordinació, recopilació d‟informació i redacció
ha recaigut en la Secretaria Tècnica de la Comissió de Seguiment del Pacte. També en
aquesta ocasió la Secretaria ha rebut l‟assistència i el suport administratiu de l‟Àrea de
Polítiques Sectorials Científiques i Tecnològiques (APSCIT), integrada en la Direcció General
de Recerca del Departament d‟Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Un dels acords assolits en la darrera reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte, celebrada
el 27 juny del 2012, establia la revisió dels indicadors que s‟haurien de treballar per permetre
fer el seguiment dels compromisos i reptes del pacte. El treball conjunt realitzat amb les
aportacions de diferents agents ha donat com a resultat un recull de 43 indicadors sobre el
sistema de recerca i innovació català que han de permetre conèixer en tot moment quin és el
seu estat i la seva evolució. Aquests indicadors es presenten agrupats dins dels seus
respectius reptes i són els elements centrals de l‟anàlisi quantitativa que ha servit per redactar
aquest informe. La seva utilització ha implicat una necessària modificació del sistema de
seguiment, que ha deixat de centrar-se en els aspectes més qualitatius associats als diferents
compromisos del pacte, per fer-ho en les grans tendències i objectius mesurables
quantitativament dintre de cada repte.
L‟establiment d‟indicadors de seguiment suposa la configuració d‟un sistema d‟informació que
fa guanyar precisió, eficiència i eficàcia pel fet de reduir la càrrega que representava per als
agents l‟anterior sistema de recollida de dades, molt centrat en les actuacions vinculades als
compromisos del PNRI. Però, també, suposa que s‟ha hagut de modificar el sistema de
representació dels resultats pel fet de no centrar-se més en l‟evolució dels compromisos
individuals.
La utilització d‟indicadors ha permès incorporar dins de l‟informe una anàlisi més exhaustiva de
l‟evolució de la dona en el sistema de recerca i innovació català, ja que s‟hi incorpora tot un
epígraf per tractar aquesta qüestió, a partir de la selecció de dotze indicadors.
Informe de seguiment 2013
4
02. Context del desenvolupament del PNRI
Introducció Els darrers mesos els mitjans de comunicació han difós notícies sobre les dificultats del sistema
de recerca espanyol i català derivades de la falta de finançament i la reducció de recursos
destinats a la contractació de personal i el manteniment de centres i infraestructures de
recerca. Aquesta situació pot comportar una acceleració de la fugida del talent, i ja hi ha veus
que alerten que la situació pot posar en risc el futur del sistema de recerca i desenvolupament
en el seu conjunt. Un exemple significatiu dels problemes que afecten el sistema es troba al
CSIC, la principal institució investigadora de l‟Estat espanyol, que passa dificultats per la
reducció de les aportacions dels fons que tenen l‟origen en els Pressupostos Generals de
l‟Estat.
La nova legislatura, el Pla de Govern 2013-2016 i l‟Estratègia Catalunya 2020
La convocatòria d‟eleccions anticipades al Parlament de Catalunya el mes de setembre de
2012 va suposar la finalització de la IX legislatura, que no va arribar a complir els dos anys de
durada. Els resultats de les eleccions del 25 de novembre van comportar la constitució d‟un nou
Parlament, amb una nova configuració de majories. Tot i els canvis en la distribució d‟escons,
el candidat del grup parlamentari amb major representació va tornar a ser investit President, un
càrrec que ja ostentava durant la legislatura anterior. Aquesta continuïtat es va plasmar també
en la configuració del nou Govern, que manté el mateix color polític i bona part dels titulars en
els departaments clau amb competències en activitats d‟R+D (Economia i Coneixement, Salut i
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural), tot i que sí que es va canviar el
titular del Departament d‟Empresa i Ocupació competent en matèria d‟innovació. Aquest
manteniment dels responsables màxims al capdavant dels departaments amb més
competències sobre l‟R+D+I no fa esperar grans canvis en les grans línies d‟aquestes àrees.1
El nou Consell Executiu va aprovar el mes de juny del 2013 un nou pla de govern, el Pla de
Govern 2013-2016 (PdG 2013-2016), que integra els objectius prioritaris del Govern i és
l‟instrument i el full de ruta que ha de guiar la seva acció durant la legislatura. El document
s‟estructura entorn de 7 eixos (un menys que en el pla anterior), que contenen 78 objectius,
amb nombrosos indicadors per fer el seguiment de la consecució d‟objectius. El pla inclou a
l‟annex la llista d‟actuacions executives (212) associades amb els diferents eixos, una relació
de mesures legislatives (65) i d‟actuacions normatives (78) que cal dur a terme durant el
període de vigència del pla. D‟aquests objectius, n‟hi ha 26 que tracten o estan relacionats
1 Per contra, altres departaments que sí que van experimentar canvis de titulars en relació amb la legislatura anterior
van ser: Interior, Territori i Sostenibilitat, Benestar Social i Família, i Justícia. Finalment, cal esmentar la creació de la conselleria de Presidència.
Informe de seguiment 2013
5
directament amb qüestions tractades al PNRI. Entre les mesures legislatives i accions
normatives amb impacte en l‟R+D+I català cal destacar la Llei de la ciència, la Llei de l‟Agència
per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, el decret que regula l‟autorització per a
la constitució i el funcionament dels biobancs, i el decret que crearà la Comissió
Interdepartamental de la Sida a Catalunya.
Entre els objectius del PdG 2013-2016 en matèria de recerca i innovació n‟hi ha de destacats,
com l‟objectiu 21 de l‟eix 1, que estableix «Avançar cap als objectius d‟Europa 2020 a través de
l‟Estratègia Catalunya 2020» (d‟ara endavant, ECAT 2020), que ha de ser, d‟una banda, el
marc de negociació del Govern amb els agents econòmics i socials per a la signatura d‟un nou
Acord estratègic per a la competitivitat de l‟economia catalana2 i, de l‟altra, l‟instrument que
permeti la reactivació econòmica de Catalunya i del seu model productiu, així com un nou canvi
estratègic a mitjà i a llarg termini.
L‟estratègia catalana s‟inspira en l‟Estratègia Europa 2020, en els acords estratègics 2005-
2007, 2008 i 2011, i en les recomanacions emeses en diferents informes del Consell Assessor
per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). L‟ECAT 2020 trasllada les prioritats
de l‟Estratègia Europa 2020 a Catalunya i tracta algunes de les qüestions presents en el pacte,
com també algunes de complementàries o d‟àmbits que van més enllà de la recerca, el
desenvolupament o la innovació. En relació amb les qüestions vinculades amb el pacte, cal
destacar les línies directrius que aposten per fer de l‟acció pública un catalitzador per afavorir la
iniciativa empresarial i crear ocupació, impulsar la internacionalització de l‟empresa, fomentar
l‟emprenedoria i la creació d‟empreses tecnològiques, millorar el nivell, l‟adequació i l‟èxit
escolar, i fer de la innovació i el creixement el motor de la productivitat i competitivitat de
l‟economia catalana.
Les directrius que orienten les polítiques i que estan presents en els diferents eixos estratègics
de l‟ECAT 2020 s‟han materialitzat en la definició d‟una sèrie d‟objectius operatius que
coincideixen plenament amb alguns dels compromisos del PNRI. Per exemple, els objectius
«1.7. Implementar un model universitari basat en l‟excel·lència i la internacionalització», «1.10.
Captar i retenir talent, i incorporar personal altament qualificat al sector productiu», «1.11.
Impulsar la mobilitat professional i formativa», «4.3. Impulsar la innovació empresarial», «5.1.
Introduir els valors de l‟emprenedoria en el sistema educatiu» i «5.4. Potenciar la creació
d‟empreses de base tecnològica».
L‟Estratègia Catalunya 2020 complementa, reforça i actualitza molts dels compromisos i
objectius compresos dins els diferents reptes del PNRI.
2 El 15 de maig del 2013 es va presentar al Palau de la Generalitat el Document de bases per a l‟impuls de la
competitivitat, l‟ocupació i la cohesió social, del futur Acord Estratègic 2013-2016.
Informe de seguiment 2013
6
Horizon 2020, la RIS3CAT, l‟Estratègia espanyola en ciència i tecnologia i innovació, i el PRI de Catalunya
L‟Horitzó 2020 és el nou instrument financer de què s‟ha dotat la Unió Europea (UE) per
implementar el nou programa marc per a la recerca i innovació que s‟estendrà del 2014 al 2020
i que comptarà, quan s‟aprovi, amb un pressupost estimat de 70.000 milions d‟euros per assolir
objectius clau com l‟excel·lència científica, una indústria competitiva i una societat millor.
El programa pretén simplificar les regles d‟accés al finançament de la Comissió Europea per a
l‟R+D+I pel fet de combinar dins d‟un mateix sistema de provisió de fons els actuals programes
Framework Programmes for Research and Technical Development, Competitiveness and
Innovation Framework Programme (CIP) i els del European Institute of Innovation and
Technology (EIT). El nou programa suposa un enfocament més clar d‟una recerca més
orientada cap als mercats, per transformar el coneixement en productes amb potencial
comercial de convertir-se en béns i serveis de valor econòmic.
En aquest sentit s‟identifiquen sis grans reptes principals: salut i benestar, seguretat
alimentària, energia neta i eficient, transport intel·ligent i ecològic, eficiència i acció per al clima,
i societats inclusives i innovadores que haurien de constituir els focus prioritaris de
desenvolupament.
L‟Horitzó 2020 ha de contribuir a eliminar les barreres per assolir un mercat únic de
coneixement, recerca i innovació i ha de ser, a més, un dels instruments de l‟Estratègia Europa
2020, que té com una de les seves prioritats el creixement intel·ligent prenent com a base el
coneixement i la innovació. En aquest context, l‟Estratègia d‟especialització intel·ligent en
recerca i innovació RIS3 (Research and Innovation Smart Specialisation Strategy) de la
Comissió Europea pretén que els estats membres i les regions de la Unió Europea identifiquin
les especialitzacions de coneixement que millor encaixin amb el seu potencial d'innovació. La
Comissió Europea proposa que l‟existència d‟una RIS3 per part de les regions i dels estats
sigui una condició prèvia per rebre suport econòmic de fons com els destinats a recerca i
innovació.
Entre els mesos de juliol i setembre del 2013 va estar a exposició pública l‟esborrany del
Document de treball de l‟Estratègia per a l‟especialització intel·ligent de Catalunya
(RISC3CAT). El document redactat per la Generalitat de Catalunya conté l‟Estratègia catalana
d‟especialització intel·ligent i suposa una actualització en la focalització i priorització de la
recerca i la innovació a Catalunya. El document dibuixa les línies del que hauran de ser les
polítiques definides al repte 6 del pacte i suposa una posada al dia de les que es van definir en
el PRI 2010-2013. És en l‟esmentat repte 6 on s‟analitzen els grans trets d‟aquest document.
Informe de seguiment 2013
7
En el context de l‟Estat espanyol, un altre esdeveniment important en relació amb la recerca i la
innovació ha estat l‟aprovació, el mes de febrer del 2013, de l‟Estratègia espanyola en ciència i
tecnologia i innovació i del Pla estatal d‟investigació científica i tècnica i d‟innovació, per part del
Govern de l‟Estat. Els objectius continguts en els dos documents cerquen el reconeixement i la
promoció del talent, la seva ocupabilitat, l‟impuls al lideratge empresarial en matèria d‟R+D+I i
el foment de la investigació científica d‟excel·lència orientades a resoldre els reptes globals de
la societat.
Tant l‟estratègia espanyola com el pla estatal estan també alineats amb els objectius europeus
que es defineixen en el programa europeu Horitzó 2020. Ara bé, l‟Estratègia conté els
objectius, les reformes i els canvis que cal abordar en tot l‟àmbit de l‟R+D+I per potenciar el
creixement i l‟impacte del període 2013-2020, mentre que el pla estatal es concreta
exclusivament en les actuacions que durà a terme l‟Administració general de l‟Estat en el
període 2013-2016. Els dos àmbits comptaran amb el nou Consell de Política Científica,
Tecnològica i de la Innovació, creat l‟any 2012 a partir de l‟habilitació recollida a la Llei de la
ciència. El nou organisme està format per representats de l‟Administració general de l‟Estat i les
comunitats autònomes, i serà l‟encarregat de marcar la direcció estratègica de les polítiques
amb l‟objectiu de millorar la coordinació del sector públic en aquests àmbits.
El juliol del 2013, el Govern de l‟Estat aprovava el Pla d‟actuació anual 2013, que conté les
actuacions de l‟Administració general de l‟Estat en matèria de recerca i innovació, i que compta
amb 3.800 milions d‟euros de pressupost entre subvencions i crèdits.
A banda de les actuacions dels poders públics ja examinades, s‟ha de fer menció a una
iniciativa que té com a protagonistes les universitats, els agents socials i alguns col·legis
professionals. Es tracta de la signatura el mes de desembre del 2012 del manifest «Més
indústria: la resposta catalana a la crisi»,3 un document constituent del «Pacte per a la indústria
a Catalunya que defensa la indústria com la millor resposta per sortir de la crisi, reactivar
l‟economia i recuperar l‟activitat productiva».
El resultat d‟aquesta iniciativa, que va arrencar a finals del 2012, es va concretar en la redacció
del document Més Indústria, propostes per a un nou impuls a la indústria a Catalunya, donat a
conèixer el juny del 2013. En el text, a partir de la definició d‟indústria i del seu paper, es
realitza una diagnosi sobre la situació de l‟economia catalana, a partir de la qual es presenten
fins a un total de 138 propostes integrades dins de 8 àmbits diferents d‟actuació. Moltes
d‟aquestes propostes tracten aspectes dels àmbits del pacte, com la formació professional, les
3 Els signants del manifest eren: CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya, Foment del Treball, Pimec, Universitat de
Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Col·legi d‟Economistes de Catalunya, Consell de Col·legis d‟Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya i Col·legi d‟Enginyers Industrials de Catalunya.
Informe de seguiment 2013
8
universitats, el finançament empresarial en R+D+I, l‟Horitzó Europa 2020, la cooperació, els
clústers i la internacionalització. De fet, hi ha un grup de propostes concretes incloses dintre de
l‟àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació que parteix d‟una diagnosi pròpia,
inclosa dins del mateix document, on s‟analitzen les fortaleses, debilitats, oportunitats i
amenaces del sistema d‟R+D+I de Catalunya. Les recomanacions s‟adrecen als diferents
agents del sistema i n‟inclouen per a les administracions públiques, en qüestions com la
fiscalitat, la formació professional, el desenvolupament de bases de dades estadístiques sobre
activitats industrials, la millora organitzativa de les entitats públiques i la seva adaptació per
potenciar una nova política industrial. En relació amb les mesures relatives a l‟R+D+I, en alguns
casos es tracta de vies d‟actuació o propostes ja recollides en diferents documents, com el
mateix PNRI o el Pla de Recerca i Innovació 2010-2013, mentre que en altres casos són
mesures actualitzades als canvis i les dinàmiques presents del sistema que poden ser útils per
reorientar i posar al dia l‟acció pública i la dels diferents agents de recerca.
L‟any 2013 és l‟últim any de vigència del Pla de Recerca i la Innovació 2010-2013. El nou pla
de recerca amb tota seguretat incorporarà els àmbits sectorials i els instruments definits al
document de treball de l‟Estratègia per a l‟especialització intel·ligent de Catalunya amb dues
grans línies mestres: mantenir el sistema de recerca i expandir la seva capacitat de
transferència del coneixement per impulsar la innovació com a mecanisme per generar activitat
econòmica, creixement i ocupació.
Finalment, per tancar aquest repàs sobre els principals esdeveniments que contextualitzen allò
que ha succeït d‟ençà del darrer informe de seguiment, cal parlar de l‟aprovació per part de les
Corts Generals de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva
internacionalització. La llei preveu un seguit de mesures per fomentar i facilitar l‟inici de noves
activitats empresarials, entre les quals destaquen les destinades a la internacionalització, el
suport al finançament en forma d‟avals públics i la previsió d‟incentius fiscals en l‟IRPF per als
àngels inversors4 o el capital llavor.
4 La Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l‟impost sobre estades
en establiments turístics, en la seva disposició addicional segona, ja recollia una deducció en l‟impost sobre la renda de les persones físiques en concepte d‟inversió per un àngel inversor.
Informe de seguiment 2013
9
03. Els reptes del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació i els seus indicadors
Metodologia del nou model de seguiment del PNRI
L‟evolució del sistema de seguiment del pacte
L‟arquitectura del sistema de seguiment del pacte es va començar a definir a partir dels acords
assolits en la reunió celebrada el 12 de març del 2009. En el disseny inicial, es preveia la
redacció d‟informes sobre el compliment i l‟evolució dels compromisos adquirits per part dels
agents signants i adherits al pacte. Aquests informes s‟havien d‟elaborar a partir de les dades
aportades pels agents signants. Cada agent era el responsable d‟informar de les seves
actuacions per assolir els objectius i compromisos del pacte. Aquesta tramesa de dades
s‟esperava que utilitzés mecanismes senzills de comunicació. Això va donar com a resultat
que, per a la recopilació d‟evidències prèvies als informes dels anys 2010 i 2012, s‟elaboressin
graelles en format Excel on es recollien les accions dutes a terme pels diferents agents. Ara bé,
només s‟indicaven els compromisos sobre els quals haurien d‟informar, però no es detallaven
les accions concretes, els terminis, el volum o el nivell de participació o responsabilitat de cada
agent en la consecució de cada compromís. Es deixava en mans de cada agent la concreció
d‟aquest extrems a través dels seus propis i individuals instruments de planificació. En el cas
del Govern-Administració de la Generalitat de Catalunya aquest instrument va ser el Pla de
Recerca i Innovació 2009-2013.
El sistema de recollida de dades permetia rebre informació sobre el conjunt de les activitats que
es duien a terme per part dels agents en relació amb els compromisos del pacte, però aquesta
informació, tot i ser molt útil per al seguiment d‟algunes de les actuacions concretes (com per
exemple les actuacions incloses al repte 7 que fan referència als canvis en l‟estructura
institucional i de governança del sistema d‟R+D+I), no resultava adient per conèixer l‟estat real
de consecució dels objectius del PNRI o saber si es progressava o no en l‟assoliment dels
reptes continguts en el pacte. Al final, les llistes d‟actuacions aportaven informació qualitativa
rellevant, però no eren un instrument útil per constatar evolucions o detectar canvis en el
sistema durant tot el període de vigor del pacte.
En la reunió del 27 de juny del 2012 es va acordar reorientar les tasques de seguiment per
seleccionar un conjunt d‟indicadors que configurés un sistema d‟informació que permetés
mesurar els canvis en el sistema. Aquest recull de dades hauria de resoldre els problemes
d‟indefinició en els quals incorria la mecànica emprada inicialment en la recollida de dades.
Com ja es va manifestar en els informes, la tasca de seguiment del pacte ha de fer front a
múltiples qüestions, com ara l‟heterogeneïtat d‟agents, la magnitud i la complexitat de les àrees
Informe de seguiment 2013
10
d‟actuació, la no-assignació de responsabilitats, la diferència temporal en els efectes de les
actuacions i la no-definició de fites mesurables, que fan virtualment impossible establir en quin
punt ens trobem en la consecució dels compromisos, objectius i reptes del pacte.
Els indicadors i el nou sistema de seguiment
La selecció d‟indicadors relacionats amb els reptes del Pacte Nacional per a la Recerca i la
Innovació, a banda de fer efectiu l‟acord de la darrera reunió de la Comissió de Seguiment,
permetrà configurar un sistema d‟informació sobre l‟evolució del sistema d‟R+D+I de Catalunya
que vagi més enllà del comportament i les actuacions concretes dels diferents agents i que
permeti tenir-ne una imatge global en què es puguin observar les grans tendències. La
informació extreta ha de permetre disposar de dades objectives de caràcter principalment
quantitatiu que mostrin l‟evolució pròpia del sistema durant el període de vigència del pacte, i
possibilitin el control dels objectius definits o la comparació amb altres sistemes d‟R+D+I. A
més, el nou sistema ha de permetre simplificar l‟anàlisi de dades i mostrar uns resultats més
sintètics que apuntin grans tendències i proporcionin informació útil per al seguiment de les
qüestions rellevants.
Aquest plantejament queda reforçat pel fet que, cada vegada més, els instruments d‟estratègia i
planificació pública en matèria de recerca i innovació incorporen més objectius explícits i
indicadors d‟assoliment que fan possible conèixer l‟evolució dels fenòmens i disposar, així,
d‟elements de judici que permetin avaluar l‟acció pública, com també orientar l‟actuació racional
dels agents. En aquest sentit, trobem instruments com l‟Estratègia Europa 2020, l‟Estratègia
espanyola en ciència i tecnologia i innovació, el Pla de Govern 2013-2016, el Pla de Recerca i
Innovació 2010-2013 o alguns dels compromisos del PNRI (per exemple, el 118 o el 123), que
incorporen fites mesurables a partir de valors d‟indicadors concrets. Alguns d‟aquests objectius
definits s‟han utilitzat per analitzar l‟evolució de les tendències dibuixades pels indicadors
seleccionats.
El mecanisme de seguiment quantitatiu que s‟empra en l‟informe analitza les tendències
registrades pels diferents indicadors. Es segueix l‟evolució des del moment inicial (anys 2006 i
2007) abans de l‟entrada en vigor del PNRI fins al moment actual de redacció d‟aquest
informe.5
En aquesta tasca, hi ha dos problemes. El primer és que no sempre es disposen de sèries
completes de dades per a tots els anys del període, perquè no es van generar o perquè no
existeixen registres. El segon es deriva de l‟heterogeneïtat de la naturalesa dels indicadors, de
5 Al llarg d‟aquest informe s‟han establert les mitjanes dels anys 2006-2007 com a valors inicials de referència sempre
que les dades estiguessin disponibles.
Informe de seguiment 2013
11
les seves fonts i dels seus calendaris de publicació, cosa que fa que la disponibilitat de les
dades depengui del sistema de recollida i el moment de publicació. Això fa que hi hagi dades
molt actuals que triguen poc temps a estar disponibles, mentre que d‟altres triguen mesos o fins
i tot anys. Així, per exemple, hi ha indicadors que el setembre del 2013 disposaven de les
dades registrades el 2012, mentre que en d‟altres el darrer any disponible era el 2011, el 2010
o fins i tot el 2009. Un altre problema que trobem és que no sempre hi ha dades disponibles
dels anys 2006-2007 i, per tant, no és possible comparar els resultats. En aquests casos es fan
comentaris de quines són les dades disponibles.
Per analitzar les tendències es comparen els valors registrats els darrers anys disponibles amb
la mitjana del anys 2006-2007 (s‟ha pres la mitjana per intentar reduir una mica la variabilitat
davant valors anòmals registrats qualsevol d‟aquests dos anys). Aquesta comparació ens ha de
servir per conèixer l‟estat «actual» amb les dades disponibles l‟any 2013 en relació amb el
moment inicial de la sèrie (mitjana dels anys 2006-2007).
El sistema d‟informació que s‟ha construït prenent com a base els indicadors seleccionats
permet fer un seguiment del que passa en el conjunt del sistema, i en alguns casos d‟alguns
elements individuals. Com es pot apreciar, hi ha una presència important dels indicadors de
resultat (output) que són més útils per conèixer quin és el fruit final del conjunt d‟interaccions
que els diferents agents i les seves activitats generen al sistema.
El sistema d‟informació que es construeix és dinàmic i està obert a la inclusió de nous
paràmetres, ja sigui per la disponibilitat de noves fonts de dades més adients per conèixer els
fenòmens que experimenti el sistema de recerca o bé per les necessitats que es generin per la
seva pròpia evolució, i en tot cas s‟orienta a descriure la realitat observada més que a examinar
les causalitats, tot i que no es renuncia a apuntar o formular explicacions quan les evidències
ho permeten.
El sistema d‟informació basat en dades i indicadors forma la base per a l‟anàlisi quantitativa
que recull aquest informe de seguiment. Ara bé, hi ha múltiples qüestions abordades en el
PNRI que per la seva naturalesa i/o per la manera com estan definides requereixen
aproximacions qualitatives per fer-ne el seguiment. L‟aproximació qualitativa permet, a més,
contextualitzar, enriquir i complementar l‟anàlisi de les dades numèriques. En aquest sentit,
s‟ha comptat amb les aportacions de diferents agents signants, que han facilitat informació
relativa a actuacions, dinàmiques i explicacions sobre el que succeeix en el sistema.
Informe de seguiment 2013
12
El nou mecanisme de representació de resultats Els indicadors de seguiment es presenten en l‟informe dins de cadascun dels reptes del pacte
amb què estan vinculats. Al començament de cada repte es presenta una taula amb quatre
columnes amb els indicadors, com es pot veure en la il·lustració 1, un exemple dels indicadors
vinculats al repte 2.
Il·lustració 1. Taula de presentació dels indicadors associats als reptes
En la primera columna s‟identifica l‟indicador (codi id.) amb un codi de tres xifres. El primer
número indica el repte amb què està associat, mentre que el dos últims indiquen la seva
posició en relació amb la resta d‟indicadors dins del mateix repte (per exemple, l‟indicador 2.03
vol dir que és del repte 2 i de l‟indicador associat número 03).
En la segona columna trobem el nom de l‟indicador,6 que identifica amb una breu descripció la
seva naturalesa.
En la tercera columna s‟indica el període de referència, que mostra els anys amb dades
disponibles en el moment d‟elaborar l‟informe.7
En la quarta columna, que té per títol «Tendència en el període de referència»,8 es representa
com ha evolucionat l‟indicador a partir de comparar el valor registrat els darrers anys,
disponible i que es recull a la columna 3, amb el valor inicial de referència (la mitjana dels anys
2006-2007 quan hi ha dades disponibles). La comparació de totes dues dades genera quatre
tipus de valors que es representen mitjançant les fletxes de la il·lustració 2.
6 A l‟annex hi ha disponible un resum dels indicadors amb informació sobre les fonts i observacions referents a les
dades utilitzades. 7 Les dades utilitzades per elaborar aquest informe són les disponibles el 30 de setembre del 2013. 8 El fet d‟emprar cinc tipus de fletxes per representar l‟evolució de les tendències ha obligat a establir els criteris i els
rangs utilitzats per determinar el tipus de fletxa corresponent. S‟han fet servir els coeficients de correlació de les diferents sèries de dades de cada indicador per determinar el tipus de fletxa que representa la tendència del període.
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
2.01 Tesis doctorals llegides (nombre)2006-2012
2.02 Producció científica (nombre d‟articles publicats)2007-2010
2.03 Activitat de transferència de coneixement de les
universitats catalanes (milers d‟euros)2007-2011
2.04 Sol·licituds de patents amb efectes a Espanya
presentades a Catalunya per residents (nombre)2006-2012
2.05 Activitat inventiva de Catalunya (percentatge per milió
d‟habitants)2006-2012
Informe de seguiment 2013
13
La fletxa vermella indica que s‟ha reduït de forma important el valor de la dada en relació amb
l‟any inicial de referència (per exemple, el valor registrat el 2011 és significativament menor que
el registrat entre els anys 2006 i 2007).
La fletxa groga en diagonal cap avall indica que s‟ha reduït el valor de la dada en relació amb
l‟any inicial de referència (per exemple, el valor registrat l‟any 2011 és menor que el registrat
entre el 2006 i el 2007).
La fletxa groga en horitzontal indica que no s‟han produït canvis rellevants en relació amb el
moment inicial (per exemple, el valor registrat el 2011 és igual o pràcticament igual que el dels
anys 2006 i 2007).
La fletxa groga en diagonal cap amunt indica que s‟ha incrementat el valor de la dada en
relació amb l‟any inicial de referència (per exemple, el valor registrat el 2011 és més gran que
el registrat entre el 2006 i el 2007).
La fletxa verda indica que s‟ha incrementat de forma important el valor de la dada en relació
amb l‟any inicial de referència (per exemple, el valor registrat el 2011 és significativament major
que el registrat entre els anys 2006 i 2007).
Finalment, en la cinquena columna, les dades que es comparen són les dels dos darrers anys
disponibles. Aquesta columna informa de quin ha estat el comportament de l‟indicador en
relació amb el seu any immediatament anterior.
Per determinar el grau de variació en l‟indicador per considerar una tendència negativa,
moderadament negativa, sense canvis, moderadament positiva o positiva s‟ha fet servir un
procediment que ha tingut en compte la variabilitat registrada a les dades dels indicadors.
Tendència positiva
Tendència moderadament positiva
Sense canvis significatius
Tendència moderadament negativa
Tendència negativa
Il·lustració 2. Valors interpretatius de les fletxes
Informe de seguiment 2013
14
A partir de la presentació de les taules dels indicadors es realitza l‟anàlisi de les tendències
tenint en compte altres dades, gràfics i informació qualitativa, que ajuden a contextualitzar i
interpretar els resultats de la manera més sintètica possible.
Presentació dels indicadors ordenats per tendència de més positiva a menys
En total, s‟han seleccionat 43 indicadors per fer el seguiment de Pacte Nacional per a la
Recerca i la Innovació. D‟aquests 43 indicadors, n‟hi ha 14 que han registrat tendències
positives, 6 que han registrat tendències moderadament positives, 7 que no han experimentat
canvis significatius, 6 que han evolucionat de forma moderadament negativa i 10 que han
registrat tendències negatives.
Il·lustració 3. Indicadors amb tendència positiva
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
1.01 Despesa pública en educació respecte al PIB (%)2006-2010
1.04 Variació de l‟abandonament prematur de l‟educació i la
formació (18-24 anys) (%)2006-2012
1.06 Persones (30-34 anys) que han completat amb èxit
l‟educació superior (%)2006-2012
1.07 Diplomats en ciències i tecnologia entre 20 i 29 anys (‰)2006-2010
1.09 Ràtio de personal ocupat (EDP) en activitats d‟R+D (‰)2006-2011
2.01 Tesis doctorals llegides (nombre)2006-2012
2.02 Producció científica (nombre d‟articles publicats)2007-2010
3.10 Ús de l‟administració electrònica per part de la ciutadania
a Catalunya (%)2006-2012
4.02 Tesis doctorals aprovades segons l‟origen estranger dels
estudiants (%)2006-2012
4.03 Personal (PDI) dedicat a activitats d‟R+D de les
universitats d‟origen estranger (%)2006-2011
4.04 Publicacions científiques en col·laboració internacional
(%)2007-2010
5.02 Despesa de les universitats destinades a formació i
difusió de la ciència (milions d‟euros)2007-2011
8.03 Compromís 127 (Captació de fons dels programes marc
europeus, en milions d‟euros)2006-2012
8.04 Retorn dels programes marc europeus [participació sobre
el total (%)]2006-2012
Informe de seguiment 2013
15
Il·lustració 4. Indicadors amb tendència moderadament positiva
Il·lustració 5. Indicadors sense canvis significatius
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
1.08 Personal ocupat (EDP) en R+D (nombre)2006-2011
3.08 Innovació a l‟empresa de recent creació recent (%)2006-2012
5.01 Despesa en activitats de cultura científica finançada per la
Generalitat de Catalunya (milions d‟euros)2006-2012
7.02 Impacte de la producció científica del sistema català
d‟R+D 2007-2010
8.01 Compromís 117 (Percentatge de despesa interior bruta en
R+D respecte al PIB)2006-2011
8.05 Despesa interna en R+D finançada per l‟estranger (en
milions d‟euros)2006-2011
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
1.02 Taxa d‟escolarització a l‟educació infantil (%)2009-2011
1.03 Població de 20 a 24 anys que ha completat els estudis de
secundària (%)2006-2012
1.05 Formació permanent de la població de 25 a 64 anys (%)2006-2012
3.04 Intensitat innovadora de les empreses (%)2006-2011
4.05 Ràtio de despesa interna en R+D finançada per l‟estrager
(%)2006-2011
7.01 Productivitat científica (publicacions / milió d‟habitants)2007-2010
7.03 Percentatge de documents publicats en les millors
revistes (Q1) per sèries quinquennals (%)2007-2010
Informe de seguiment 2013
16
Il·lustració 6. Indicadors amb tendència moderadament negativa
Il·lustració 7. Indicadors amb tendència negativa
Del total de 43 indicadors, n‟hi ha 12 amb dades desagregades de gènere que s‟han fet servir
per fer el seguiment de l‟evolució de les dones en el sistema català de recerca,
desenvolupament i innovació.
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
1.10 Personal investigador en R+D (EDP) del sector empreses
i IPSAL (nombre)2006-2011
2.04 Sol·licituds de patents amb efectes a Espanya
presentades a Catalunya per residents (nombre)2006-2012
2.05 Activitat inventiva de Catalunya (percentatge per milió
habitants)2006-2012
3.02 Despeses totals en activitats innovadores per part de les
empreses (milers d‟euros)2006-2011
3.06 Emprenedors inicials (%)2006-2012
8.08 Compromís 124 (Incrementar el pressupost dels
programes específics de suport a l‟R+D de la GC)2006-2012
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
2.03 Activitat de transferència de coneixement de les
universitats catalanes (milers d‟euros)2007-2011
3.01 Ràtio d‟exportacions d‟alta i mitjana tecnologia sobre el
total d‟exportacions (%)2006-2012
3.03 Empreses amb activitats innovadores (nombre)2006-2011
3.05 Empreses EIN que demanen patents (nombre)2006-2011
3.07 Emprenedors d‟oportunitat (%)2006-2012
3.09 Innovació a la Generalitat de Catalunya (%)2007-2012
4.01 Percentatge de màsters universitaris impartits totalment
en anglès respecte al total d‟impartit (%)2007-2013
8.02 Compromís 118 (Percentatge de despesa empresarial en
innovació sobre el PIB)2006-2011
8.06 Compromís 125.c (Percentatge de captació de fons de
l‟Estat)2006-2011
8.07 Compromís 123 [Incrementar progressivament el
pressupost d‟R+D+I de la Generalitat de Catalunya (GC)]2006-2012
Informe de seguiment 2013
17
Il·lustració 8. Indicadors sobre les dones ordenats per la tendència, de més a menys positius
Codi
identif.Indicador
Període de
referència
Tendència en el
període de
referència
Variació entre
els dos darrers
anys
06D1.08 Dones ocupades (EDP) en R+D (nombre)2006-2011
07D1.09 Ràtio d‟ocupades (EDP) en activitats d‟R+D (‰)2006-2011
09D2.01 Tesis doctorals llegides per dones (nombre)2006-2012
10D2.04 Sol·licituds de patents de particulars que siguin dones
(%)2008-2012
12D4.02 Tesis doctorals aprovades per dones d‟origen estranger
(%)2006-2012
04D1.06 Dones (30-34 anys) que han completat amb èxit
l‟educació superior (%)2006-2012
05D1.07 Dones diplomades en ciència i tecnologia (Tant per mil de
la població de 20 a 29 anys)2006-2010
01D1.03 Dones de 20 a 24 anys que han completat els estudis de
secundària (%)2006-2012
03D1.05 Formació permanent de les dones de 25 a 64 anys (%)2006-2012
02D1.04 Variació en l‟abandonament prematur dels estudis per
part de les dones (%)2006-2012
08D1.10 Investigadores en R+D (EDP) del sector empreses i
IPSAL (nombre)2006-2011
11D3.06 Emprenedores inicials (%)2006-2012
Informe de seguiment 2013
18
Repte 1. Capacitar: disposar del millor talent científic, innovador i emprenedor Objectiu 1.1. Disposar d‟un sistema educatiu i d‟un entorn professional que doti,
promogui i maximitzi les competències científiques, innovadores i emprenedores.
Objectiu 1.2. Assolir una massa crítica suficient i qualificada de professionals de perfils
creatius, cientificotècnics i de gestors del coneixement i de la innovació.
Objectiu 1.3. Reclutar, recuperar i retenir més i millor talent científic i innovador en el
sistema de recerca i innovació i promoure‟n la mobilitat.
Aquest primer repte del pacte se centra en els mecanismes per obtenir un dels factors crítics en
les economies del coneixement: els recursos humans. Es vol disposar de persones amb més i
millors competències científiques, innovadores i emprenedores, i adaptades a l‟estructura
econòmica i del coneixement que Catalunya necessita actualment i en el futur pròxim. Això
implica un nombre creixent de persones qualificades en tots els nivells i amb massa suficient de
perfils professionals per cobrir la demanda d‟institucions de recerca i empreses dels sectors
productius. Per fer-ho, cal desenvolupar un sistema educatiu i un entorn professional que formi
aquest recursos, tant en els nivells d‟instrucció general de la població, com de perfils
professionals formats en els nivells superiors de l‟educació o quadres tècnics d‟empreses i
institucions de recerca.
Il·lustració 9. Indicadors associats al repte 1
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
1.01 Despesa pública en educació respecte al PIB (%)2006-2010
1.02 Taxa d‟escolarització a l‟educació infantil (%)2009-2011
1.03 Població de 20 a 24 anys que ha completat els estudis de
secundària (%)2006-2012
1.04 Variació de l‟abandonament prematur de l‟educació i la
formació (18-24 anys) (%)2006-2012
1.05 Formació permanent de la població de 25 a 64 anys (%)2006-2012
1.06 Persones (30-34 anys) que han completat amb èxit
l‟educació superior (%)2006-2012
1.07 Diplomats en ciències i tecnologia entre 20 i 29 anys (‰)2006-2010
1.08 Personal ocupat (EDP) en R+D (nombre)2006-2011
1.09 Ràtio de personal ocupat (EDP) en activitats d‟R+D (‰)2006-2011
1.10 Personal investigador en R+D (EDP) del sector empreses
i IPSAL (nombre)2006-2011
Informe de seguiment 2013
19
Els indicadors associats a aquest repte es recullen a la taula de la il·lustració 9. Tots ells, a
excepció de l‟1.01, l‟1.08 i l‟1.10, tenen definits uns objectius per a l‟any 2020 que es poden
consultar en les «taules resum d‟indicadors i fonts» de l‟annex.
Dins d‟aquest repte els indicadors es presenten agrupats en subgrups temàtics. El primer (1.01)
tracta sobre la despesa pública en educació, el segon subgrup inclou els indicadors que parlen
sobre els nivells generals d‟instrucció de la població (de l‟1.02 a l‟1.05), mentre que el tercer
subgrup (indicadors 1.06 i 1.07) mesura aspectes de l‟educació superior. El darrer subgrup té a
veure amb l‟ocupació en activitats de recerca (de l‟1.08 a l‟1.10).
El percentatge de despesa pública en educació en relació amb el PIB (indicador 1.01) ha
augmentat respecte a l‟any 2006-2007 i es manté igual entre el 2009 i el 2010. Ara bé, en tota
la sèrie s‟ha mantingut per sota del mitjana de l‟OCDE, que va ser del 5,8 % l‟any 2010, davant
del 4,1 % de Catalunya i el 5 % de l‟Estat espanyol.
El següent subgrup d‟indicadors (de l‟1.02 a l‟1.05) fa referència al nivell d‟instrucció general de
la població, i mostra un comportament estable i sense canvis significatius des del 2006-2007.
Així, doncs, per exemple, es manté la taxa d‟escolarització infantil dels nens i nenes que no han
assolit encara l‟edat d‟escolarització obligatòria (indicador 1.02) a uns percentatges de
pràcticament el 100 %, un valor per sobre de l‟objectiu del 95 % fixat per a l‟any 2020 per
l‟Estratègia Europa 2020 (E2020). De la mateixa manera, trobem poca variació en el
percentatge de joves entre 20 i 24 anys que han completat els estudis de secundària (indicador
1.03), el qual registra valors similars als inicials. Ara bé, cal assenyalar el canvi de tendència
que es va produir l‟any 2008, en què es va arribar al valor mínim del 59,4 %, per augmentar
progressivament fins al 64,9 % registrat l‟any 2012. L‟objectiu fixat a l‟E2020 per a l‟any 2020 és
del 85 %.
Com ja es recull en el mateix pacte, la potenciació de la formació professional és una de les
claus per incrementar els percentatges de formació secundària i proveir els perfils professionals
necessaris, en especial en la indústria. Tot i els esforços realitzats, encara no es disposa de
dades sobre formació professional que es puguin adaptar al seu ús com a indicador d‟aquest
repte del pacte.
L‟Estratègia catalana 2020 i el III Pla general d‟FP tornen a posar de manifest la necessitat
d‟adaptar l‟FP a les necessitats del mercat laboral i de desenvolupar un model de formació
professional dual amb participació de les empreses i dels sectors productius. En aquest sentit,
s‟ha de destacar que l‟abril del 2013 es va signar el primer conveni de formació dual
transnacional que permetrà la formació d‟una vintena d‟alumnes del cicle formatiu de grau
superior de Química Industrial a Alemanya.
Informe de seguiment 2013
20
L‟únic indicador sobre instrucció general de la població que recull variacions rellevants és
l‟1.04, que registra una reducció en la variació de l‟abandonament prematur en el grup d‟edat
comprès entre els 18 i 24 anys d‟edat. En aquest sentit, la tendència és positiva9 i es progressa
en aquest objectiu, tot i que l‟esforç que resta per fer és important si es té en compte que
l‟objectiu establert per l‟Estratègia 2020 suposa un taxa d‟abandonament del 10 % i que
l‟establert pel Govern10
de la Generalitat és del 15 %. El valor registrat el 2012 era del 24 % a
Catalunya. Un dels factors que s‟apunten com a responsables de la reducció de
l‟abandonament de l‟educació radica en les dificultats de trobar feina (la taxa d‟atur entre els
joves de 16 a 24 anys és del 53,09 % a Catalunya, d‟acord amb l‟EPA del segon trimestre del
2013). Aquest fet provocaria que molts joves restessin al sistema educatiu més temps davant
les actuals dificultats existents per accedir al mercat laboral.
Sobre la formació permanent de la població (indicador 1.05), el percentatge de persones entre
25 i 64 anys que han participat en activitats formatives s‟ha mantingut estable en el període, tot
i que fins a l‟any 2010 la tendència va ser positiva i va arribar al màxim del 10 % del total. A
partir d‟aquest moment, la proporció de persones que han rebut formació contínua s‟ha reduït
successivament fins a arribar al 8,8 % l‟any 2012.
El subgrup d‟indicadors 1.06 i 1.07 fa referència a l‟educació superior. El primer ha de permetre
conèixer la massa crítica potencial de persones que han completat amb èxit l‟educació superior
en el grup d‟edat dels 30 als 34 anys. Per a aquest indicador, l‟objectiu de la Unió Europea és
del 40 % de titulats per a l‟any 2020. Aquest valor ja es va assolir l‟any 2008, i s‟ha mantingut
més o menys estable en tota la sèrie. Si continua aquest comportament, s‟assoliria l‟objectiu
establert. Ara bé, la caiguda de la renda disponible de les famílies, l‟increment que han
experimentat les taxes universitàries11
i les modificacions en el sistema de concessió de les
beques universitàries que porta a terme el Govern de l‟Estat són un repte que pot influir
negativament en el nombre futur de titulats en l‟educació superior. Caldrà també veure els
efectes de mesures com la posada en marxa per part de la Generalitat de Catalunya de les
beques Equitat, en funció de la renda familiar del sol·licitant, o de les beques Excel·lència
(ambdues modalitats finançades a partir dels ingressos obtinguts per l‟increment de taxes
universitàries) per fer front al pagament de les matrícules. Una altra mesura és el Préstec
AGAUR, per facilitar el pagament de les taxes universitàries. Aquests increments de preus es
troben avui al centre del debat públic, que ha portat propostes com la de potenciar el
9 La interpretació d‟aquest indicador s‟ha de fer en sentit contrari a la de la resta. És a dir, la fletxa verda indica que la
tendència és de creixement i cal considerar-la negativa, perquè suposa un increment de l‟abandonament prematur dels estudis, mentre que la fletxa vermella indica tendència positiva, atès que implica la reducció d‟aquest abandonament. 10 L'any 2012, en l‟Acord de Govern del 4 de setembre, es va fixar l‟objectiu d'un fracàs escolar inferior al 15 % per al
2018. 11
L‟Observatori dels Sistema Universitari, en l‟anàlisi sobre l‟evolució dels preus de les matrícules universitàries
publicada el juliol del 2013, alertava sobre el fet que, en els darrers sis anys, els preus dels estudis universitaris s‟ha encarit entre un 69 % i un 291 % en termes reals. Aquest mateix organisme ja informava l‟any 2012 del fet que Catalunya era la comunitat autònoma amb les taxes universitàries més cares per cursar estudis de grau.
Informe de seguiment 2013
21
mecenatge privat per finançar l‟accés dels estudiants a l‟educació superior, una qüestió amb
implicacions importants en relació amb l‟equitat del sistema universitari català, que, com ja va
indicar l‟OCDE en el seu informe sobre l‟educació superior a Catalunya de l‟any 2010, era un
dels seus principals reptes.
El segon indicador sobre ensenyament superior recull, en tant per mil, el percentatge de
persones graduades en ciències, matemàtiques i tecnologia (CMiT) en la població d‟entre 20 i
29 anys (indicador 1.07). Aquest indicador permet conèixer quants recursos humans forma el
sistema universitari en les àrees científiques i tecnològiques. La tendència des del 2006 ha
estat positiva i s‟ha incrementat el percentatge de titulats en CMiT fins a arribar al 14,4 ‰ del
total. Tot i el bon comportament d‟aquest indicador, el repte continua present si, com s‟estableix
als objectius de l‟E2020 per al 2020, s‟ha d‟arribar al 25 ‰.
El darrer subgrup d‟indicadors (de l‟1.08 a l‟1.10) fa referència al personal ocupat en activitats
de recerca i innovació del sistema d‟R+D+I de Catalunya. La seva evolució és un bon indicador
de la transformació del teixit productiu. En aquest sentit, cal apuntar que molts compromisos
del PNRI estan orientats a generar, incorporar, captar i atreure talent per al sistema.
El primer indicador (1.08) mesura el nombre total de persones ocupades en activitats d‟R+D en
equivalència de dedicació plena (EDP) a Catalunya. Des del 2006-2007, s‟ha experimentat un
increment del nombre de persones que treballen en activitats de recerca i desenvolupament.
Ara bé, la sèrie presenta dos moments clarament diferents: el primer fins a l‟any 2009, quan es
va arribar al punt màxim de 47.323,7 persones dedicades a l‟R+D, i el segon a partir del 2010,
quan es va invertir la tendència, que es va mantenir també l‟any següent, i es va reduir el
nombre d‟ocupats en aquestes activitats.
El segon indicador del subgrup (l‟1.09) recull la ràtio de personal ocupat (EDP) en activitats de
recerca i desenvolupament sobre el total dels ocupats. En el període analitzat es pot comprovar
que la ràtio ha millorat. És a dir, hi ha un percentatge major de persones ocupades en activitats
d‟R+D l‟any 2011 en relació amb les que hi havia el 2006. No hi ha hagut canvis significatius
entre els anys 2010 i 2011. Per a aquest indicador, l‟Estratègia espanyola en ciència i
tecnologia i innovació (EECTiI) ha establert l‟objectiu d‟un 13 ‰ per a l‟any 2016 i d‟un 16 ‰
per a l‟any 2020. El 2011 el valor registrat va ser d‟un 14,4 ‰, mentre que els màxims registrats
en el període van ser d‟un 14,8 ‰ els anys 2009 i 2010.
El darrer indicador del subgrup és l‟1.10, que mesura el nombre d‟investigadors dedicats a
activitats de recerca i desenvolupament en el sector crític d‟empreses i institucions privades
sense afany de lucre (IPSAL). Les dades registrades durant el període 2006-2011 mostren una
tendència moderadament negativa. El nombre de personal investigador ocupat a les empreses
Informe de seguiment 2013
22
en activitats d‟R+D va créixer fins a arribar al màxim l‟any 2008, moment a partir del qual
s‟inverteix la tendència. També entre els anys 2010 i 2011 hi ha un nombre menor de persones
treballant a les empreses en aquestes àrees.
Una vegada analitzat el comportament d‟aquest indicadors de forma individual, cal veure el seu
comportament en relació amb el context econòmic on es recullen. En la il·lustració 10 es pot
veure el personal dedicat a activitats d‟R+D de tots els sectors (indicador 1.08) i de cadascun
dels sectors separats (empreses i IPSAL, Administració pública i ensenyament superior), a més
de la ràtio de personal ocupat en R+D a tots els sectors i la taxa d‟atur. En conjunt, es pot
observar que tots els sectors experimenten creixement en el nombre d‟ocupats en activitats
d„R+D fins a l‟any 2008, moment a partir del qual ja apareixen sectors amb canvis de tendència.
El primer a experimentar reducció d‟ocupació va ser el sector empreses i IPSAL, que va
presentar el pic aquell mateix any 2008, mentre que el canvi de tendència no va arribar a
l‟ensenyament superior fins al 2011. En el cas de l‟Administració pública a Catalunya, l‟any
2011 encara mantenia la tendència de l‟any anterior. Aquestes diferències en els
comportaments dels recursos humans dels sectors, en què els més dinàmics, com el de les
empreses, s‟avancen a l‟evolució de la resta (ensenyament superior i administracions
públiques), també les experimenten els recursos econòmics, ja que presenten un
comportament similar.
Il·lustració 10. Gràfic amb l‟evolució de l‟ocupació en R+D dels diferents sectors i de l'atur
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE
11,95 % 12,26 % 13,31 %
14,84 % 14,77 % 14,44 %
6,72 % 6,66 %
11,90 %
17,15 % 18,15 %
20,68 %
0 %
5 %
10 %
15 %
20 %
25 %
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011
Anys
Total d'ocupats en R+D
Ocupats en R+D a empreses i IPSAL
Ocupats en R+D a l'ensenyament superior
Ocupats en R+D a l'Administració pública
Ràtio de personal ocupat (EDP) en activitats d'R+D a tots els sectors (%)
Taxa d'atur de la població de 16 a 64 anys (%)
Informe de seguiment 2013
23
Tot i no disposar de dades relatives als anys 2012 i 2013, les polítiques de contenció de
despesa que s‟apliquen en les administracions públiques estan reduint els recursos disponibles
dels agents com les universitats o les institucions públiques de recerca, fins a un punt que, de
facto, es treballa més per al manteniment i la supervivència del sistema de recerca que per al
seu creixement. En aquest sentit i en múltiples ocasions, en el darrer any, la premsa s‟ha fet
ressò de les dificultats que diferents institucions i investigadors tenen per mantenir la seva
activitat. A vegades s‟han tancat centres i línies de recerca que en molts casos deixen els
professionals dedicats sense alternatives per continuar la seva activitat a Catalunya o Espanya.
Per a molts d‟aquests professionals la sortida a l‟estranger és l‟única possibilitat per mantenir la
seva activitat investigadora, i es parla ja obertament de fuga de cervells i de pèrdua de talent al
sistema.
Quan s‟observa el comportament dels ocupats en activitats de recerca i desenvolupament i es
compara amb el dels ocupats de la resta de l‟economia de Catalunya es constata que, en el
període 2007-2011, la taxa de desocupats ha passat del 6,55 % l‟any 2007 al 20,68 % l‟any
2011 (14,13 punts percentuals de diferència), mentre que en les activitats de recerca hi ha més
persones ocupades l‟any 2011 que l‟any 2007. Aquest fet faria pensar que l‟ocupació s‟ha
comportat millor en el sector de l‟R+D que en la resta de l‟economia en aquest període. Ara bé,
això és cert per al 2008 i el 2009, uns anys en què hi va haver creixement d‟ocupació en
activitats de recerca mentre l‟ocupació començava a caure amb força en el conjunt de
l‟economia, i, per tant, la ràtio de personal ocupat en activitats d‟R+D augmentava. Aquesta
situació es va invertir els anys 2010 i 2011, quan es va començar a destruir ocupació en el
sector de l‟R+D a un ritme similar al de la resta de l‟economia, com indicaria el fet que la ràtio
d‟ocupació s‟ha mantingut bastant constant en aquests darrers anys (14,8 el 2009 i 2010, i 14,4
el 2011).
En la tasca de generar massa crítica de recursos humans i incorporar personal investigador a
empreses i altres institucions, la Secretaria d‟Universitats i Recerca de la Generalitat (SUR) va
posar en marxa l‟any 2012 el programa de Doctorats industrials, que vol afavorir la
transferència de coneixement entre les universitats i el teixit productiu a partir de la incorporació
d‟estudiants de doctorat per desenvolupar projectes d‟R+D+I a empreses o altres institucions.
La fase pilot, presentada l‟abril del 2013, implica la incorporació de 18 doctorands. La previsió
és arribar als 100 projectes a partir del 2014.
La reducció del personal dedicat a activitats d‟R+D ha estat més intensa en el sector empreses
que en la resta de sectors. Si es vol incrementar la innovació en l‟economia catalana, caldrà
continuar treballant en iniciatives com els Doctorats industrials.
Informe de seguiment 2013
24
En relació amb el talent només resta esmentar que continuen en marxa programes de captació
de talent, com el de l‟ICREA que va comptar el 2012 amb 240 participants de més de 20
països, o el programa Serra Húnter, que ha rebut un nou impuls i que té l‟objectiu d‟incorporar
500 nous professors i professores a les universitats públiques catalanes fins al 2020,
seleccionats basant-se en criteris d‟excel·lència internacional.
Conclusions dels indicadors del repte 1 En general, sobre el repte 1 es pot dir que els indicadors seleccionats per mesurar l‟evolució
del talent en el sistema català de recerca i innovació mostren que en relació amb el 2006-2007
s‟han registrat tendències positives en el conjunt d‟indicadors, tret de l‟ocupació del personal en
R+D, en especial en el sector empreses i IPSAL. Els millors resultats els aporta la formació
superior, on s‟incrementen el nombre de titulats i el percentatge que ho fan en ciència i
tecnologia; a més, l‟abandonament prematur de l‟educació es redueix significativament, tot i
que els resultats encara estan lluny dels objectius fixats per l‟Estratègia 2020. Finalment, cal
esmentar el nivell d‟instrucció general de la població, que es manté sense canvis significatius.
Encara no hi ha disponibles indicadors òptims per fer un seguiment adequat de l‟evolució de la
formació professional i caldrà continuar treballant per disposar-ne.
Informe de seguiment 2013
25
Repte 2. Empènyer: desenvolupar i mantenir una capacitat elevada per generar i valoritzar coneixement capdavanter
Objectiu 2.1. Enfortir el sistema públic de recerca.
Objectiu 2.2. Aconseguir i fer rendibles infraestructures científiques i tecnològiques capdavanteres.
Objectiu 2.3. Reforçar la capacitat de valorització del coneixement dels agents de la recerca.
Els objectius i compromisos d‟aquest repte 2 tracten qüestions dirigides a incrementar les
capacitats de generar coneixement i de rendibilitzar-lo a través de la seva valorització. Es
tracten aspectes com les capacitats d‟investigació i de transferència-innovació del sistema.
Aquestes dimensions, juntament amb la docència, en el cas de les universitats, són les
variables que habitualment s‟utilitzen per a l‟elaboració de rànquings sobre recerca que
permeten establir comparacions institucionals. La utilització de rànquings de classificació
internacional és controvertida i no està exempta de polèmica, ja sigui per la seva multiplicitat,
les variables mesurades o la metodologia emprada per l‟addició de les dades que determinen
els posicionaments relatius dels subjectes classificats. Malgrat aquest problemes, els rànquings
poden ser brúixoles útils per obtenir informació sintètica de múltiples dimensions dels agents
del sistema de recerca. Per aquesta raó, s‟han triat dues d‟aquestes classificacions per tenir
coneixement del comportament de les institucions de recerca catalanes: el Rànquing Shanghai
sobre les universitats i l‟SCImago Institutions Rankings (SIR, d‟ara endavant), que mesura
diferents aspectes de la producció científica de les institucions de recerca prenent com a base
les seves publicacions, siguin o no universitats.
El rànquing de Shanghai classifica les universitats de tot el món. En el rànquing publicat el
2013 hi havia tres universitats catalanes dintre de les 500 millors universitats del planeta: la
Universitat Autònoma de Barcelona (la millor situada i al rang comprès entre 201 i 300), la
Universitat de Barcelona (al mateix rang que l‟anterior) i la Universitat Pompeu Fabra (al rang
del 301-400).
Les dades sobre el rànquing SIR s‟han extret de l‟anàlisi que fa l‟Observatori Espanyol d‟R+D+I
que publica la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Els resultats de
l‟any 2013 (SIR 2013) mostren que, entre les deu primeres institucions de recerca de l‟Estat
espanyol segons el seu volum de producció, hi ha tres institucions catalanes: la Universitat de
Barcelona, que ocupa la segona posició (i la 163 del rànquing mundial); la Universitat
Informe de seguiment 2013
26
Autònoma de Barcelona, la tercera (i la 202 mundial), i la Universitat Politècnica de Catalunya,
la cinquena posició (i la 263 mundial).12
El primer lloc, entre les deu primeres, l‟ocupa el CSIC.
Quan s‟analitzen les classificacions en relació amb altres criteris, com l‟impacte normalitzat de
les publicacions, les publicacions del primer quartil o les publicacions d‟excel·lència, es
comprova que hi ha una forta presència d‟institucions de recerca situades a Catalunya. Per
exemple, pel que fa a l‟impacte normalitzat de les publicacions, 9 dels 10 primers llocs estan
ocupats per institucions que es troben a Catalunya. En el cas de publicacions del primer quartil,
6 sobre 10, i si es mira el percentatge de publicacions d‟excel·lència, n‟hi ha 7 sobre 10.
Finalment, cal destacar que segons l‟impacte normalitzat, la primera institució de recerca de
l‟Estat és l‟Institut de Ciències de l‟Espai (que ocupa la posició 21 en el rànquing mundial),
mentre que, pel que fa a les publicacions del primer quartil, la primera posició l‟ocupa el Centre
de Regulació Genòmica (que ocupa la posició 14 en el rànquing mundial).
Un cop repassats els rànquings que permeten situar una mica on es troba el sistema de
recerca, passem tot seguit a analitzar els indicadors associats a aquest repte 2.
Il·lustració 11. Indicadors associats al repte 2
Dels dos objectius d‟aquest repte 2, l‟objectiu 2.2 és el que presenta més dificultats per
identificar indicadors quantitatius que permetin fer el seguiment dels compromisos que conté.
Així, doncs, dels cinc indicadors associats a aquest repte, els dos primers estan vinculats a
l‟objectiu d‟enfortir el sistema públic de recerca com a manera d‟ampliar la base de
coneixement i la capacitat investigadora, mentre que els altres tres configurarien un subgrup
que vol mesurar les capacitats de valorització del coneixement o capacitats de transferència
que té el sistema català de recerca.
El primer indicador per mesurar l‟increment de la capacitat de generar coneixement del sistema
és l‟indicador 2.01, que fa referència a les tesis doctorals llegides en les universitats catalanes.
Quan s‟estudia el comportament de les dades des del 2006-2007 s‟observa que es va registrar
12
La resta d‟universitats catalanes del rànquing són: URV (24 Estat, E; 831 mundial, M), UPF (26 E i 862 M), UdG (42
E, 1.197 M), UdL (63 E, 1.500 M), URL (126 E, 2.277 M) i la UOC (170 E i 2.516 M).
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
2.01 Tesis doctorals llegides (nombre)2006-2012
2.02 Producció científica (nombre d‟articles publicats)2007-2010
2.03 Activitat de transferència de coneixement de les
universitats catalanes (milers d‟euros)2007-2011
2.04 Sol·licituds de patents amb efectes a Espanya
presentades a Catalunya per residents (nombre)2006-2012
2.05 Activitat inventiva de Catalunya (percentatge per milió
d‟habitants)2006-2012
Informe de seguiment 2013
27
un increment progressiu en els anys del període. Això ha fet que la tendència de tota la sèrie
hagi estat positiva i que s‟hagi incrementat el nombre de tesis doctorals del conjunt de les
universitats catalanes. Pel que fa al curs acadèmic 2011-2012, s‟ha registrat un augment
moderadament positiu en relació amb el curs anterior.
La mateixa tendència positiva registrada en les tesis doctorals a les universitats s‟aprecia en el
conjunt del sistema de recerca i innovació català. Aquest comportament està mesurat amb
l‟indicador 2.02, que fa referència a la producció científica a Catalunya en el darrer
quinquenni.13
En el període 2007-2010 s‟observa una tendència positiva en el creixement del
nombre de documents científics publicats a Catalunya. El creixement és progressiu: passa
d‟aproximadament 58.000 publicacions a les gairebé 75.000 del darrer quinquenni (2006-2010).
La tendència també va ser moderadament positiva entre el quinquenni 2006-2010 i
l‟immediatament anterior.
El segon subgrup d‟indicadors intenta fer un recull de les dades que mesurin la capacitat del
sistema català de recerca i innovació per valoritzar el coneixement i transferir-lo a altres agents
que el converteixin en valor econòmic.
El primer indicador, el 2.03, mesura la capacitat de transferència de coneixement de les
universitats catalanes14
a partir del valor econòmic de la seva activitat de prestació de serveis
de coneixement.15
Amb les dades disponibles entre 2007-2011, s‟observa que hi ha una
tendència negativa per al conjunt del període. Ara bé, dins del període es diferencien dos
comportaments: el primer, fins a l‟any 2009, amb un creixement del volum de recursos
obtinguts per activitats de transferència tecnològica, i el segon, amb les caigudes registrades el
2010 i el 2011. Aquest patró és el mateix que, com més endavant es veurà en analitzar el repte
8 (sobre els recursos destinats a l‟R+D+I), experimenta la despesa en recerca i
desenvolupament sobre el PIB a Catalunya. Aquest comportament pot respondre al fet que
aquest tipus de serveis tecnològics atenen una demanda, com la de les empreses, molt
vinculada al comportament general de l‟economia, que ha experimentat importants sotracs en
el període analitzat.
Els altres dos indicadors fan referència a les patents. El 2.04 mesura el conjunt de sol·licituds
de patents amb efectes a Espanya16
presentades a Catalunya per residents a Catalunya. Per a
aquest indicador les dades mostren una tendència moderadament negativa des del 2006-2007.
Hi ha menys sol·licituds de patents al final del període, ja que l‟any 2007 va registrar el valor
13
Les dades de producció científica que publica la FECYT fan referència als articles publicats en els darrers cinc anys.
Així, doncs, quan es parla de les dades del 2007 es fa referència a la suma de documents publicats en el quinquenni del 2003 al 2007. 14
Només es disposen de dades sobre les universitats públiques catalanes per al període analitzat. 15
És la categoria que a UNeix es recull com a «fons no competitius», que engloba conceptes com, per exemple,
projectes, serveis científics i tècnics i assajos clínics o patents i spin-off. 16
Es consideren com a patents amb efectes a Espanya: les «patents via nacional», les patents europees i les patents
PCT presentades a l‟OEPM de Catalunya. El valor que es fa servir és la suma de les sol·licituds.
Informe de seguiment 2013
28
màxim de la sèrie. També es produeixen variacions a l‟alça i a la baixa en diferents anys,
mentre que el 2012, en relació amb l‟anterior, es manté pràcticament igual.
El darrer indicador (2.05) d‟aquest repte mesura l‟activitat inventiva de Catalunya. Aquest
indicador relaciona les sol·licituds de patents amb la població per milió d‟habitants i pretén
conèixer el nivell de rendiment del sistema. Les dades recollides mostren que hi ha una
tendència moderadament negativa en el període 2006-2012, atès que es va reduir el nombre
de sol·licituds de patents en relació amb la població. Per contra, l‟any 2012 no ha registrat
canvis significatius respecte al 2011.
Conclusions dels indicadors del repte 2
Els indicadors del repte 2 mostren una evolució contraposada. En el primer grup, que fa
referència a l‟enfortiment del sistema, hi ha una evolució positiva en la tendència d‟ençà del
període 2006-2007 en incrementar-se el nombre de tesis doctorals llegides i el total de
producció científica a Catalunya. Aquests resultats contrasten amb el comportament de les
sol·licituds de patents i l‟activitat inventiva de Catalunya, que marquen una tendència
moderadament negativa en el període, tot i mantenir-se estable entre els anys 2011 i 2012.
Finalment, l‟activitat de transferència del coneixement de les universitats és l‟indicador (2.03)
que té un pitjor comportament i que ha experimentat una evolució més negativa. Sembla que
aquestes dades confirmen els grans trets del sistema català de recerca i innovació, un sistema
amb molta capacitat per generar coneixement, però que no registra els mateixos nivells de
rendiment per traduir aquest bon nivell de producció científica en generació de valor econòmic i
activitat innovadora en el sistema. Aquest comportament del sistema, com tot seguit es veurà,
és també el que es dibuixa quan s‟analitzen els indicadors del repte 3.
Informe de seguiment 2013
29
Repte 3. Estirar: innovar sistemàticament com a base de l‟activitat productiva i de l‟acció pública i social
Objectiu 3.1. Facilitar el desenvolupament dels diferents tipus d‟innovació.
Objectiu 3.2. Generar unes condicions de context favorables a la innovació.
Objectiu 3.3. Afavorir el creixement d‟un ecosistema empresarial innovador i intensiu en coneixement.
Objectiu 3.4. Disposar d‟un sector públic i d‟una Administració pública innovadors i motors d‟innovació.
Introducció La innovació és un dels grans reptes de l‟economia catalana. Ha de ser l‟instrument per
transformar el teixit productiu i fer de la generació de coneixement la creació de valor afegit i
activitat econòmica en la indústria i els serveis. Per fer-ho, al PNRI s‟identifiquen les grans
àrees d‟actuació: entorn i condicions favorables d‟innovació, suport a la innovació empresarial,
emprenedoria i sector públic innovador. En la il·lustració 12 es presenten els indicadors
associats al repte 3 que han de servir per fer el seguiment del pacte en aquestes qüestions.
Il·lustració 12. Indicadors associats al repte 3
Per estudiar l‟evolució dels indicadors del repte 3 s‟han definit tres subgrups que fan referència
a les grans àrees que es tracten. El primer subgrup el formen els indicadors del 3.01 al 3.05,
que fan referència a la presència de la innovació en el teixit productiu i en les empreses de
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
3.01 Ràtio d‟exportacions d‟alta i mitjana tecnologia sobre el
total d‟exportacions (%)2006-2012
3.02 Despeses totals en activitats innovadores per part de les
empreses (milers d‟euros)2006-2011
3.03 Empreses amb activitats innovadores (nombre)2006-2011
3.04 Intensitat innovadora de les empreses (%)2006-2011
3.05 Empreses EIN que demanen patents (nombre)2006-2011
3.06 Emprenedors inicials (%)2006-2012
3.07 Emprenedors d‟oportunitat (%)2006-2012
3.08 Innovació a l‟empresa de recent creació recent (%)2006-2012
3.09 Innovació a la Generalitat de Catalunya (%)2007-2012
3.10 Ús de l‟administració electrònica per part de la ciutadania
a Catalunya (%)2006-2012
Informe de seguiment 2013
30
Catalunya. El segon grup recull els indicadors 3.06, 3.07 i 3.08, que mesuren el nivell i el tipus
d‟emprenedoria que hi ha a Catalunya. Finalment, el darrer grup d‟indicadors fa referència a la
innovació en el sector públic (3.09 i 3.10).
El Regional Innovation Scoreboard 2012 (RIS) de la Comissió Europea fa un seguiment del
nivell d‟innovació dels estats i les regions de bona part del continent en relació amb el seu nivell
d‟innovació. La classificació s‟elabora a partir d‟una sèrie d‟indicadors i permet comparar
territorialment la seva evolució. Amb les dades de l‟any 2011, es va classificar Catalunya en el
segon grup, etiquetat com a «seguidor mitjà»,17
una posició que ja tenia el 2009 i que va
suposar una millora respecte a la de l‟any 2007, quan se situava en el grup «seguidor baix». El
primer grup, etiquetat com a líders alts, inclou regions com Baden-Württemberg (Alemanya),
Etelä-Suomi (Finlàndia), Estocolm (Suècia) o Hovedstaden (Dinamarca). El conjunt d‟Espanya
se situa en el grup de països moderadament innovadors, mentre que regions com el País Basc,
Navarra o Madrid estan millor situades, dins del grup de «seguidors alts».
Al RIS, s‟hi ha sumat darrerament un nou indicador, publicat el setembre del 2013 per la
Comissió Europea. El nou indicador compost se centra en els resultats de la innovació basant-
se en la innovació tecnològica, l‟ocupació en activitats intensives en coneixement, la
competitivitat dels béns i serveis intensius en coneixement i l‟ocupació en empreses de ràpid
creixement de sectors innovadors. Només s‟han publicat els resultats sobre els estats.
Ecosistema empresarial innovador Una altra manera de mesurar la competitivitat i l‟estructura innovadora de l‟economia catalana
és analitzant el comportament de les seves exportacions.18
L‟indicador 3.01 és un indicador
compost que proporciona informació sobre el pes de les exportacions d‟alta i mitjana tecnologia
en el conjunt de les exportacions de Catalunya. Per al període analitzat, des del 2006 fins al
2012, s‟observa que les exportacions en alta i mitjana tecnologia han perdut pes en relació amb
el conjunt de les exportacions, atès que han passat del 62,2 % del total els anys 2006-2007 al
55,13 % l‟any 2012, tot i haver incrementat el valor nominal de les exportacions, com es pot
observar en el gràfic de la il·lustració 13. De fet, al marge de la important caiguda
experimentada el 2009, les exportacions han experimentat creixement al llarg del període,
incloent-hi les exportacions de mitjana tecnologia. Així, doncs, la reducció del pes relatiu és
causada, d‟una banda, pel pitjor comportament de les exportacions d‟alta tecnologia que
encara no han recuperat el valor nominal del 2006, quan van assolir el seu màxim, i, de l‟altra,
pel major increment experimentat pel conjunt de la resta d‟exportacions. El 2012 no ha
experimentat variacions importants en relació amb l‟any anterior.
17
El Regional Innovation Scoreboard recull quatre nivells d‟innovació (de més a menys: líder, seguidor, moderat i
modest), amb tres subnivells (també de més a menys: alt, mitjà i baix). Catalunya estaria situada al nivell 7 de 12 (seguidor mitjà). 18
L‟EECTiI estableix l‟objectiu que el percentatge de les exportacions d‟alta més mitjana tecnologia respecte al total de
les exportacions de productes arribi al 6 % el 2016 i al 10 % el 2020.
Informe de seguiment 2013
31
Il·lustració 13. Gràfic de les exportacions catalanes per nivells tecnològics
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟IDESCAT
La resta d‟indicadors d‟aquest subgrup (del 3.02 al 3.05) pretenen mesurar el grau d‟innovació
en el sector empresarial de l‟economia catalana. El primer recull la despesa total en activitats
innovadores realitzada per les empreses (3.02). La tendència general per al conjunt del període
és moderadament negativa pel fet de reduir-se el conjunt de la despesa destinada a la
innovació en relació amb els anys 2006-2007. S‟observa la mateixa tendència el 2011 en
relació amb l‟any anterior.
Quan s‟entra a analitzar el percentatge d‟empreses amb activitats innovadores respecte al total
d‟empreses (indicador 3.03), les dades indiquen que s‟ha registrat una tendència negativa des
del 2006-2007 pel fet de reduir-se de forma significativa el nombre d‟empreses que duen a
terme aquestes activitats. Cal tenir en compte que el nombre d‟empreses amb activitats
innovadores va créixer fins a l‟any 2008, moment a partir del qual la tendència es va invertir.
Aquest comportament és similar a l‟experimentat pel conjunt de les empreses de Catalunya,19
el nombre de les quals s‟ha vist reduït entre el 2007 i el 2011. També en relació amb l‟any
2010, el 2011 ha disminuït el percentatge d‟empreses innovadores respecte al total.
19
Segons dades de l‟IDESCAT, entre 2007 i 2011 el nombre d‟empreses es va reduir un 1,57 %, mentre que, entre
l‟any 2008, moment en que es va registrar el màxim, i l‟any 2012, darrer amb dades disponibles, el nombre total d‟empreses s‟ha reduït un 5,23 % (l‟any 2008 n‟hi havia 635.445 empreses, i l‟any 2012 hi havia 602.161).
62,20 % 62,22 %
59,28 %
55,94 % 55,75 % 55,61 % 55,13 %
50 %
52 %
54 %
56 %
58 %
60 %
62 %
64 %
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Milio
ns d
’eu
ros
Anys
Valor total de les exportacions catalanes
Valor total de les exportacions d‟alta i mitjana tecnologia
Valor de les exportacions de nivell tecn. alt
Valor de les exportacions de nivell tecn. mitjà alt
Percentatge d‟exportacions d‟alta i mitjana tecnologia sobre el total d‟exportacions
Informe de seguiment 2013
32
Per estudiar com és el comportament innovador de les empreses disposem de l‟indicador 3.04,
que mesura la intensitat innovadora de les empreses. Aquest indicador relaciona la despesa
empresarial en activitats d‟R+D+I amb el seu volum de negoci i permet tenir una idea de
«l‟esforç en innovació» relatiu que fa aquest tipus d‟agent. A partir de les dades, es pot
observar que l‟esforç innovador de les empreses catalanes no ha experimentat variacions
importants entre els anys 2006-2007 i el 2011. Amb tot, el 2011 ha registrat un percentatge
menor que el de l‟any anterior.
El darrer indicador sobre innovació empresarial (l‟indicador 3.05) mesura el nombre d‟empreses
innovadores (empreses EIN) que demanen patents. Quan s‟observa el comportament dels
valors es pot veure que la tendència és negativa en relació amb els anys 2006-2007, ja que
ambdós anys són els que van registrar els valors màxims de tot el període. Ara bé, les dades
del 2011 han millorat significativament respecte a les de l‟any anterior (passen de 485
sol·licituds presentades a 614).
Un aspecte interessant per analitzar és el tipus d‟innovació que duen a terme les empreses,
sobretot si es tracta d‟innovacions tecnològiques o no tecnològiques. Malauradament, només hi
ha dades desagregades sobre Catalunya disponibles a partir del 2009 i no es pot comparar
quina ha estat l‟evolució d‟aquesta qüestió des del 2006-2007. Per aquesta raó, no s‟han
emprat aquestes dades en aquest informe. Ara bé, són dades que caldrà tenir presents per
incorporar-les en el futur. Igualment, caldrà també treballar per disposar de dades
consensuades que permetin mesurar la creació de les spin-off i d‟indicadors concrets sobre les
pimes.
Emprenedoria El darrer subgrup d‟indicadors associats al repte 3 fa referència a l‟emprenedoria. El conjunt de
dades que s‟han emprat per construir aquests indicadors s‟han extret dels informes anuals del
Global Entrepreneurship Monitor (GEM).
En els darrers mesos hi ha una forta presència als mitjans de comunicació i al discurs dels
poders públics sobre la necessitat d‟impulsar l‟emprenedoria, que es presenta com una de les
palanques que han de permetre el creixement econòmic i la creació d‟ocupació. En aquest
document es fa referència a l‟emprenedoria entesa com a emprenedoria empresarial20
orientada a l‟activitat econòmica de mercat destinada a la creació d‟empreses.
El primer indicador (el 3.06) per tractar aquesta qüestió vol saber quin és el percentatge de
població adulta (d‟entre 18 i 64 anys) que participa en els moments inicials de la posada en
marxa d‟una activitat empresarial, i que a més està en possessió, com a mínim, d‟una part del
capital de l‟empresa. En estudiar l‟evolució de les dades d‟aquest indicador es veu que la
20
El terme emprenedoria s‟empra en el present document en el sentit de posar en marxa una activitat empresarial. No
es tenen en compte activitats d‟emprenedoria social o d‟àmbits com la cultura, la ciència i l‟esport.
Informe de seguiment 2013
33
tendència és moderadament negativa en relació amb els resultats registrats l‟any 2006-2007.
Ara bé, dintre de la sèrie temporal hi ha dues tendències, una de decreixent que va del 2006 al
punt mínim del 2010, i una d‟incremental per al 2011 i el 2012. Aquest indicador 3.06 està
estretament vinculat al 3.07, que mesura el percentatge d‟emprenedors en fase inicial que
comencen la seva activitat per motius d‟oportunitat. És a dir, ens permet conèixer qui arrenca
un projecte empresarial nou per percebre una oportunitat de negoci o bé per tenir una
predisposició a l‟emprenedoria, davant d‟aquells que ho fan empesos per la necessitat en un
moment en què és difícil trobar ocupació per compte d‟altri. Unes taxes altes d‟emprenedoria
d‟oportunitat indicarien que s‟estaria produint un canvi en l‟actitud de la societat envers la
cultura del risc i la posada en marxa d‟activitats empresarials.
Les dades de la taxa d'emprenedors d‟oportunitat respecte al total mostren que en el període
2006-2012 la tendència ha estat negativa, atès que es s‟ha reduït la proporció dels
emprenedors que han posat en marxa una activitat empresarial per raons d‟oportunitat davant
d‟aquells que ho han fet per raó de necessitat. Dins del període s‟amaguen diferents
tendències. D‟una banda augmenta el pes dels emprenedors d‟oportunitat els anys 2008 i
2009, mentre que a partir d‟aquest moment la tendència s‟inverteix progressivament els anys
successius. Així, doncs, el 2012 ha vist reduït el pes dels emprenedors d‟oportunitat respecte al
total en relació amb l‟any anterior.
Finalment, el darrer indicador (el 3.08), «Innovació a les empreses de creació recent», mesura
el pes de les empreses innovadores en el conjunt de les empreses de recent creació. Aquest
indicador permet conèixer el grau de presència de la innovació en les noves iniciatives
empresarials. Les dades del període 2006-2012 mostren que hi ha una tendència
moderadament positiva i que hi ha una proporció major d‟empreses innovadores entre les
empreses de creació recent, malgrat la disminució experimentada en el nombre absolut
d‟empreses els anys 2009 i 2010. El 2012 s‟ha registrat una major presència d‟empreses
innovadores en el seu producte que l‟any 2011, i s‟ha arribat al 50 % del total.
Una sèrie important de compromisos del pacte associats al repte 3 tracten qüestions
relacionades amb la creació d‟un context favorable per fer créixer ecosistemes innovadors
d‟empreses i consumidors on també estiguin presents les administracions públiques. El pacte
atribueix un paper important a l‟Administració de la Generalitat de Catalunya en l‟impuls de la
innovació. No obstant això, molts experts es mostren crítics sobre les capacitats de les
polítiques públiques en aquest sentit. Sovint es considera que els poders públics no han estat
capaços de desenvolupar accions efectives per impulsar la innovació i l‟emprenedoria en la
societat en general, i en el sector empresarial en particular. En aquest sentit, s‟argumenta
sovint sobre les barreres que suposen l‟excessiva regulació, la càrrega fiscal i la burocràcia
exigides per posar en marxa una activitat econòmica, i es reclamen actuacions per minimitzar
els possibles efectes de barrera que poden representar aquestes qüestions. Davant d‟aquesta
situació, una de les respostes del Govern de la Generalitat ha esta la posada en marxa l‟any
Informe de seguiment 2013
34
2012 del programa Catalunya emprèn, que pretén fomentar l‟esperit emprenedor, donar suport
a la creació d‟empreses i afavorir la recuperació del teixit empresarial català. Es vol incidir a
eliminar les traves per a la creació d‟empreses i a fer més àgil la relació d‟aquestes empreses
amb la Generalitat. També es treballa per impulsar una llei d‟emprenedoria catalana que,
juntament amb l‟aprovada recentment per l‟Estat, hauria de facilitar la posada en marxa de
noves activitats econòmiques.
Altres qüestions rellevants en relació amb la innovació empresarial que han tingut lloc en el
darrer any ha estat la creació de dos nous clústers, el clúster de la indústria d‟automoció i el
clúster de salut mental de Catalunya, i també la posada en marxa del Barcelona KEY
(Knowledge Economy Yard). El Barcelona KEY va néixer l‟octubre del 2012 amb la finalitat de
fomentar l‟arribada de projectes d‟inversió internacionals per reforçar el rol de Barcelona i
Catalunya com a node econòmic i del coneixement.
El sector públic i l‟Administració pública innovadors El darrer subgrup d‟indicadors sobre innovació fa referència al sector públic. Per fer el
seguiment de la seva evolució s‟utilitzen dos indicadors. El primer (l‟indicador 3.09) mesura el
finançament que la Generalitat de Catalunya destina a executar les seves pròpies activitats
d‟R+D+I, com, per exemple, la posada en marxa d‟innovacions en els serveis públics.
L‟indicador mesura l‟esforç de despesa en recerca i innovació destinat a projectes innovadors
dins de l‟Administració respecte al total del seu pressupost executat. Les dades mostren que
des del 2006-2007 fins al 2012 la tendència del període ha estat negativa, ja que es va destinar
un percentatge menor del pressupost dels departaments de la Generalitat de Catalunya a posar
en marxa innovacions. Durant aquest període, únicament l‟any 2010 va registrar increments en
el percentatge de despesa destinada al finançament d‟activitats innovadores.21
Aquesta
mateixa tendència negativa es manté entre el 2011 i el 2012.
El darrer indicador (el 3.10) fa referència a l‟ús de l‟administració electrònica per part de la
ciutadania, i permet conèixer el nivell d‟innovació de les administracions públiques en una àrea
tan rellevant per a la innovació pública com són actualment les TIC.
Actuacions destacades en l‟impuls del sector públic innovador han estat, des del darrer informe,
la posada en marxa de projectes com Idees obertes, adreçat a la ciutadania i basat en
metodologies d‟innovació oberta segons les quals els diferents actors públics afegeixen valor
als serveis que presta l‟Administració pública, o l‟Observatori d‟Innovació en Gestió de la
Sanitat a Catalunya (OIGS), que té com a objectius recopilar, validar, endreçar i difondre el
21
Aquest comportament diferent del 2010 s‟explica perquè aquell any es va executar el gros més important de la
despesa del programa eduCAT1x1 de la Generalitat, que va comportar la implantació d‟ordinadors a les aules i la incorporació de llibres de text digitals.
Informe de seguiment 2013
35
coneixement generat, principalment, en el sistema sanitari de Catalunya, a partir de les
múltiples experiències d‟innovació que s'estan desenvolupant.
Finalment, i en relació amb la compra pública innovadora, cal destacar la redacció per part de
la Junta Consultiva de Contractació Administrativa del Departament d‟Economia i Coneixement
d‟una Guia de bones pràctiques per al foment de l‟R+D+I en l‟àmbit de la contractació pública,
el novembre del 2012, o la contractació per part del Servei Català de la Salut, el maig del 2013,
d‟un estudi clínic i farmacoeconòmic que té com a objectiu la innovació tecnològica en el
disseny de nous sistemes d‟anàlisi.
Conclusions dels indicadors del repte 3 Els resultats que proporcionen les dades dels indicadors del repte 3 són els comparativament
més adversos. Les tendències observades des del 2006 són en general negatives o
moderadament negatives quan parlem de la innovació i les empreses. Cauen el nombre i el pes
relatiu de les empreses innovadores, tot i que, en conjunt, es manté la intensitat innovadora
mesurada com a despesa sobre el total del volum de negoci (segurament, aquest manteniment
s‟explica per la caiguda de la facturació). També cau el nombre d‟emprenedors i disminueix el
percentatge dels que ho fan per oportunitat. En conjunt, són resultats que no sobten en
l‟experimentat context de destrucció d‟activitat econòmica que ha portat la crisi en el període.
La mateixa tendència negativa s‟ha registrat també en els processos innovadors de la
Generalitat de Catalunya, que han reduït el seu pes en el conjunt de la seva despesa.
Els indicadors que han registrat tendències positives els anys analitzats són l‟ús de
l‟administració electrònica i el major grau d‟innovació que tenen les empreses de nova creació.
Informe de seguiment 2013
36
Repte 4. Internacionalitzar: pensar, ser i fer globalment en recerca i innovació
Objectiu 4.1. Orientar i implantar una acció conjunta i coordinada d‟internacionalització de la recerca i de la innovació.
Objectiu 4.2. Reforçar la capacitat de Catalunya d‟incidir internacionalment en recerca i innovació.
Objectiu 4.3. Establir aliances i plataformes internacionals estratègiques de recerca i d‟innovació.
Les actuacions que recull el pacte en relació amb la internacionalització del sistema de recerca
i innovació català se centren principalment en el sistema educatiu i de recerca. Es pretén
desenvolupar una estratègia d‟internacionalització compartida per tot el sistema que parteixi
d‟enfortir el nivell formatiu dels recursos humans (com la formació en llengües estrangeres),
establir aliances estratègiques i incrementar la visibilitat i influència del sistema d‟R+D+I català
en els àmbits internacionals.
Una de les àrees on es treballa per a la internacionalització, i que està molt vinculada amb el
repte 1 sobre el talent, és l‟enfortiment curricular de les competències orientades a formar per a
la internacionalització. Entre aquestes competències, la formació en llengües estrangeres, i en
especial l‟anglès, ocupen un lloc important. En aquest sentit, a banda d‟iniciatives com el
Certificat de llengües de les universitats de Catalunya (CLUC), impulsat pel Consell
Interuniversitari de Catalunya (CIC) per acreditar el coneixement de la llengua anglesa, s‟ha
posat en marxa, per part del Departament d‟Ensenyament, un pla de plurilingüisme per garantir
el domini d‟una llengua estrangera al final de l‟ensenyament obligatori (es pretén assolir
l‟objectiu que a primària es faci un mínim d‟un 12 % del currículum en anglès, un 15 % a l‟ESO i
l‟FP, i un 18 % a batxillerat).
Abans d‟analitzar el comportament de les dades sobre la internacionalització és rellevant
repassar alguns esdeveniments rellevants que s‟han produït d‟ençà del darrer informe de
seguiment. En aquest període s‟han signat diferents acords de col·laboració. Tres dels més
destacats han estat el signat el juny del 2012 amb l‟Estat de Massachusetts, per col·laborar en
recerca i innovació tecnològica industrial; amb el National Health Service North-West England,
en matèria de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació sanitària, i l‟acord de
col·laboració signat el novembre del 2012 entre la Institució CERCA i l‟Associació Leibniz-
Gemeinschaft per col·laborar en els processos d‟avaluació externa dels seus resultats.
Per mesurar el grau d‟obertura i internacionalització del sistema de recerca de Catalunya s‟han
seleccionat un total de cinc indicadors que han de permetre conèixer el comportament del
sistema en diverses dimensions. Però és molt possible que hi hagi modificacions en aquesta
tria inicial, i que properament s‟incorporin, modifiquin o s‟alterin alguns d‟aquests indicadors
Informe de seguiment 2013
37
triats. La raó es troba en el fet que hi ha en marxa projectes com el del Consell Interuniversitari
de Catalunya per definir una bateria d‟indicadors sobre la internacionalització del sistema
universitari català, i caldrà estar atent al resultat d‟aquests treballs per, eventualment,
incorporar-ne els resultats en forma de nous indicadors.
Il·lustració 14. Indicadors associats al repte 4
El primer indicador (4.01) associat al repte 4 pretén mesurar el nivell d‟obertura del sistema
d‟ensenyament superior. Per fer-ho, es mesura el percentatge de titulacions universitàries de
màster que són impartides íntegrament en anglès respecte al total de les titulacions ofertes. El
període amb dades és el comprès entre el curs acadèmic 2006-2007 i el curs 2012-2013. En
comparar les dades relatives entre tots dos períodes s‟observa una tendència negativa en
relació amb el percentatge de titulacions impartides en llengua anglesa en el període. Aquesta
evolució negativa contrasta amb la tendència que es dibuixa entre el curs acadèmic 2011-2012
i el 2012-2013, que representa un canvi positiu. L‟explicació d‟aquest comportament tan
contraposat cal buscar-la en el procés de posada en marxa de l‟Espai europeu d‟educació
superior (EEES). El curs 2006-2007 va ser el primer en què es van començar a impartir les
noves titulacions de màster de l‟EEES. En aquell curs acadèmic es van impartir únicament 15
titulacions de màster, 5 de les quals eren totalment en anglès. A partir d‟aquest any s‟ha
incrementat exponencialment l‟oferta de titulacions, un fet que explicaria aquest comportament
en la sèrie de dades (il·lustració 15).
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
4.01 Percentatge de màsters universitaris impartits totalment
en anglès respecte al total d‟impartit (%)2007-2013
4.02 Tesis doctorals aprovades segons l‟origen estranger dels
estudiants (%)2006-2012
4.03 Personal (PDI) dedicat a activitats d‟R+D de les
universitats d‟origen estranger (%)2006-2011
4.04 Publicacions científiques en col·laboració internacional
(%)2007-2010
4.05 Ràtio de despesa interna en R+D finançada per
l‟estranger (%)2006-2011
Informe de seguiment 2013
38
Il·lustració 15. Gràfic amb les titulacions de màster ofertes i les impartides íntegrament en anglès
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la DGU
El curs acadèmic 2012-2013, prop del 13 % de l‟oferta en màsters universitaris s‟impartia
íntegrament en anglès.
El segon indicador (4.02) mesura el percentatge de tesis doctorals llegides a les universitats
catalanes22
per alumnes d‟origen no espanyol. Per al període 2006-2012 s‟ha registrat una
tendència positiva i més o menys progressiva que ha fet passar la proporció de tesis llegides
per estudiants estrangers d‟aproximadament un 26 % el 2006 al 35 % el 2012. En relació amb
el curs acadèmic 2011-2012, s‟ha mantingut sense variacions importants i s‟hauria acomplert el
percentatge del 20 % per al 2020, que està previst a l‟Estratègia espanyola en ciència i
tecnologia i innovació.23
La tendència positiva també es dóna en l‟indicador 4.03 (tot i que amb uns valors més discrets),
que mesura el personal docent investigador (PDI) d‟origen no espanyol dedicat a activitats de
recerca a les universitats24
. En aquest període s‟ha passat de la mitjana del 2,9 % dels anys
22
No es disposen de les dades de la UAO ni de la URL. 23
El percentatge de tesis llegides per estudiants no espanyols és un indicador similar al recollit en l‟Estratègia
espanyola, que defineix com a tals els «estudiants internacionals matriculats en programes avançats de tercer cicle respecte al nombre total d‟estudiants matriculats». Per a aquest indicador hi ha un objectiu del 20 % per al 2020. En aquesta anàlisi, s‟ha assimilat l‟objectiu fixat per a aquest indicador. 24
Tot i que es treballa per incorporar les universitats privades i els centres de recerca a l‟indicador, per a aquest
informe només hi ha dades disponibles sobre les universitats públiques.
15
497
630
964 921
992
1.268
33,33 %
1,21 % 0,79 %
8,51 %
11,51 % 13,21 % 13,01 %
0 %
5 %
10 %
15 %
20 %
25 %
30 %
35 %
40 %
45 %
50 %
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
Curs acadèmic
Màsters impartits íntegrament en anglès Total de titulacions de màster ofertes
Percentatge de màsters en anglès respecte al total
Informe de seguiment 2013
39
acadèmics 2005-2006 i 2006-2007 a gairebé el 4 % del curs 2011-2012, que és un valor
superior al que es va registrar l‟any anterior.
L‟indicador 4.04 mesura el volum de publicacions científiques en col·laboració internacional,
agrupades en quinquennis.25
El primer quinquenni va del 2003 al 2007, i l‟últim és el comprès
entre els anys 2006 i 2010. En comparar l‟evolució de les dades per quinquennis, es veu que la
tendència és positiva en la sèrie de dades analitzada, ja que ha passat de prop del 27 % en el
primer quinquenni (anys 2003-2007) a un 35 % en el darrer (anys 2006-2010). La tendència
positiva és també progressiva en els quinquennis comparats. En relació amb les dades
registrades del darrer quinquenni disponible (2006-2010) respecte a l‟immediatament anterior
(2005-2009), no s‟han produït variacions significatives.
Finalment, el darrer indicador (el 4.05) associat al repte fa referència a la ràtio de despesa
interna en R+D de Catalunya finançada per fons d‟origen estranger.26
Aquest indicador permet
conèixer el grau d‟obertura i atracció de fons del sistema de recerca català a escala
internacional. Les dades disponibles van del 2006 al 2011 i registren una tendència estable i
sense canvis significatius, tot i algunes variacions de diferent signe en diferents anys.27
Hi ha
hagut el mateix comportament s‟ha donat entre els anys 2010 i 2011, els darrers de la sèrie.
Ara bé, si es té en compte que de mitjana, en el període 2006-2011, el percentatge de
participació estranger en el finançament de la recerca i el desenvolupament a Catalunya ha
estat del 6,44 %, i que l‟Estratègia espanyola en ciència i tecnologia i innovació (EECTiI)
estableix un objectiu del 9,6 % per al 2016 i del 15 % per al 2020, sembla clar que caldrà
treballar per modificar aquesta tendència i fer-la créixer.
Conclusions dels indicadors del repte 4 Els indicadors sobre internacionalització vinculats al repte 4 han tingut en general un
comportament positiu en el període analitzat. Els indicadors 4.01, 4.02 i 4.03 han mostrat una
tendència positiva que apunta que s‟està progressant en la internacionalització del sistema de
recerca i innovació català. L‟únic indicador que té un comportament més discret és el que
mesura el percentatge de despesa en R+D+I amb origen estranger, que s‟ha mantingut sense
canvis significatius des del 2006-2007. Així, doncs, a banda d‟un examen amb profunditat de
qüestions com la influència internacional de l‟R+D+I català, les estratègies d‟internacionalització
o les aliances en recerca que requeririen una anàlisi més detallada, es pot afirmar que el repte
4 és el que ha tingut un comportament més positiu d‟entre els reptes del PNRI, d‟acord amb els
indicadors utilitzats.
25
Les dades de producció científica que publica la FECYT recullen el conjunt de publicacions dels darrers 5 anys. El
primer grup o quinquenni i els successius són: 2003-2007, 2004-2008, 2005-2009 i 2006-2010. 26
Per conèixer-ne l‟evolució en valors absoluts cal consultar l‟indicador 8.05 del repte respecte als recursos per a
l‟R+D+I. 27
Com mostra l‟indicador 8.05, l‟import en valor absolut ha experimentat un lleu increment en el període.
Informe de seguiment 2013
40
Repte 5. Socialitzar: aconseguir que la societat catalana s‟imbueixi de ciència, tecnologia i innovació
Objectiu 5.1. Orientar i implantar una acció conjunta i coordinada de socialització de la ciència, de la tecnologia i de la innovació.
Objectiu 5.2. Introduir la ciència, la tecnologia i la innovació en els àmbits propers a les persones.
Objectiu 5.3. Posar la ciència, la tecnologia i la innovació en el primer pla de l‟esfera política, social i econòmica de Catalunya.
La socialització en ciència i tecnologia es preveu en el PNRI com un mecanisme per
incrementar l‟interès de la societat vers aquestes qüestions. Assolir una major implicació de la
ciutadania cap a la ciència i la innovació és un element que juga a favor de generar més
vocacions científiques, facilitar el canvi econòmic cap a una economia del coneixement i
facilitar la transformació de la ciutadania perquè integri la innovació en la seva activitat
quotidiana.
La manca de dades disponibles no fa possible fer un seguiment ampli d‟aquest repte prenent
com a base mètodes quantitatius. De fet, tot i que es treballa per generar més xifres que facilitin
l‟anàlisi de l‟activitat socialitzadora en ciència i tecnologia, només s‟han pogut trobar, dins el
període analitzat, dades per construir dos indicadors. Aquest fet contrasta amb l‟activitat
important que en la difusió, divulgació científica i promoció de les vocacions científiques duen a
terme els agents del sistema català de recerca i innovació, tal com es va reflectir en el darrer
informe 2012.
El repte, en relació amb els indicadors sobre socialització en ciència i tecnologia, és disposar
de dades que permetin mesurar l‟impacte de les actuacions, com també el nivell real de
rellevància que hi ha a la societat en relació amb la recerca, la ciència i la tecnologia, a partir de
dades que, ara mateix, no estan disponibles.
Il·lustració 16. Indicadors associats al repte 5
El primer indicador (5.01) mesura el finançament que els diferents departaments de la
Generalitat de Catalunya han destinat a activitats de cultura científica, entesa com a divulgació i
reconeixement de la ciència i la recerca. El període 2006-2012 ha registrat una tendència
positiva perquè es van incrementar els recursos que la Generalitat de Catalunya ha destinat a
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
5.01 Despesa en activitats de cultura científica finançada per la
Generalitat de Catalunya (milions d‟euros)
2006-2012
5.02 Despesa de les universitats destinades a formació i
difusió de la ciència (milions d‟euros)
2007-2011
Informe de seguiment 2013
41
finançar activitats de divulgació científica i reconeixement a la recerca. En el període hi ha
clarament diferenciats dos moments, el del mínim registrat el 2009 (1,54 M€) i el del màxim
registrat el 2010 (3,72 M€). Entre els anys 2011 i 2012 no hi ha variacions significatives i el
nivell de despesa es manté igual.
El segon indicador (5.02) se centra en la despesa que les universitats catalanes han destinat a
la realització d‟activitats de formació i difusió de la ciència. El comportament d‟aquest indicador
mostra una tendència positiva en el període en relació amb el 2007, el primer any del qual es
disposa de dades. Aquesta tendència positiva ha presentat comportaments diferents entre els
diferents anys del període, ja que va registrar el màxim l‟any 2009 (amb una despesa total de
4,53 milions d‟euros)i una important reducció el 2010 (va caure a 1,53 M€), per tornar a
recuperar-se el 2011.
El gràfic de la il·lustració 17 mostra quina ha estat l‟evolució de la despesa destinada a
activitats de socialització en ciència i tecnologia entre els anys 2006 i 2012.
Il·lustració 17. Gràfic amb la despesa destinada a la socialització en ciència i tecnologia
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la DGR i UNeix
Conclusions dels indicadors del repte 5 Tots dos indicadors, el 5.01 i el 5.02, han experimentat comportaments positius en el període
registrat ja que van destinar-se més recursos a activitats de cultura científica tant per part de
les universitats com per part de la Generalitat de Catalunya.
2,05 2,01 2,60
1,54
3,72
2,44 2,41
0
1,49
3,11
4,53
1,53
2,98
0
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
6,00
7,00
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Milio
ns d
’eu
ros
Despesa de les universitats destinada a formació i difusió de la ciència
Despesa en activitats de cultura científica finançada per la GC
Informe de seguiment 2013
42
Repte 6. Orientar: focalitzar i prioritzar la recerca i la innovació
Objectiu 6.1. Definir l‟estratègia de focalització de la recerca i de la innovació de Catalunya.
Objectiu 6.2. Dissenyar i desenvolupar l‟estratègia d‟especialització territorial en ciència, tecnologia i innovació.
Objectiu 6.3. Concretar els àmbits de priorització estratègica de la recerca i de la innovació per als propers anys.
Objectiu 6.4. Orientar els instruments i els recursos cap als àmbits de focalització i de priorització de la recerca i de la innovació.
Aquest repte 6 parteix de la idea que «Catalunya ha de tenir una estratègia pròpia de
focalització i priorització de la recerca i de la innovació que sigui sòlida i sostinguda en el
temps, formulada a partir de les necessitats, dels reptes i de les oportunitats socioeconòmiques
i cientificotecnològiques i implantada mitjançant les polítiques públiques alineades de la
Generalitat i de l‟Estat. A més, ha d‟aprofitar les polítiques de la UE i establir sinergies amb la
iniciativa privada». Aquest mandat del PNRI, que ja estava contingut en el PNRI 2010-2013, es
va actualitzant mitjançant els treballs que es realitzen per disposar de la nova Estratègia per a
l‟especialització intel·ligent de Catalunya (RISCAT3). L‟esborrany del document publicat el juliol
del 2013, i que encara estava pendent de l‟aprovació en el moment de tancar la redacció
d‟aquest informe 2013, aborda les qüestions rellevants per dotar Catalunya d‟una estratègia per
al creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Cal tenir present que es planteja com a
condició obligatòria per accedir al finançament de la UE el fet de disposar d‟una estratègia
definida. Per aquesta raó, la Comissió Europea va establir guies i procediments metodològics.
Aquesta metodologia implica, entre altres aspectes:
Focalitzar les polítiques de suport i inversió en les prioritats nacionals, els reptes i les
necessitats per al desenvolupament basades en el coneixement.
Basar-se a aprofitar les fortaleses, els avantatges competitius i els potencials
d‟excel·lència de Catalunya.
Donar suport a la innovació tecnològica i també a la innovació basada en la pràctica, i
aspirar a fomentar la inversió del sector privat.
Basar-se en evidències i incloure sistemes sòlids de supervisió i avaluació.
El document de treball de la RIS3CAT ha seguit aquests procediments metodològics. El seu
text s‟estructura en cinc apartats i dos annexos, i comença amb una introducció del marc
europeu i del marc català que conté una anàlisi DAFO. En el document es defineix una visió i
l‟estratègia que cal seguir identificant els condicionants, els reptes i els objectius estratègics
Informe de seguiment 2013
43
que s‟han d‟abordar. Aquests reptes i objectius s‟enquadren en quatre grans eixos d‟actuació:
àmbits sectorials líders, clústers emergents, tecnologies facilitadores i entorn d‟innovació.
En la il·lustració 18 es mostra la taula resum amb els eixos, els sectors i els instruments entorn
dels quals s‟estructura la RIS3CAT.
Il·lustració 18. Taula resum dels eixos i els instruments de la RIS3CAT
Font: RIS3CAT
Informe de seguiment 2013
44
L‟Estratègia per a l‟especialització intel·ligent de Catalunya defineix també els àmbits sectorials
identificats com a líders a Catalunya. En total són set i coincideixen (a excepció del número 7,
«Indústries basades en l‟experiència») amb els clústers entorn dels quals s‟ha definit la política
de canvi estratègic de les empreses impulsada per la Generalitat de Catalunya a través
d‟ACCIÓ. El document de treball estableix que «a partir d‟aquests set grans àmbits, la
RIS3CAT defineix un procés de concreció progressiva de l‟especialització sectorial en què
participen els agents de la quàdruple hèlix mitjançant les comunitats de la RIS3CAT. Aquest
procés ha de permetre identificar progressivament en cada àmbit sectorial els subàmbits o
tòpics en els quals Catalunya presenta avantatges competitius i capacitats per tenir un bon
posicionament a Europa com a regió de referència». El resultat final d‟aquest procés suposaria
una actualització del repte 6 del pacte «Orientar: focalitzar i prioritzar la recerca i la innovació».
Finalment, sobre l‟estratègia, només resta parlar dels instruments que hi ha definits. En total
són nou «instruments que han de permetre incidir directament en l‟encaix de l‟oferta i la
demanda tecnològica, amb l‟objectiu que el sistema d‟R+D+I impulsi l‟evolució de la base
econòmica cap a activitats de més valor afegit que generin riquesa i ocupació». Els instruments
tenen definida la seva finalitat i enunciats els diferents objectius que s‟han d‟assolir, i
n‟identifiquen els agents implicats i la font de finançament. Tot i que hi ha novetats, els
instruments de la RIS3CAT recullen algunes de les accions, compromisos i objectius ja
presents als reptes del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. La implementació de les
línies d‟acció definides en la RIS3CAT i dels seus instruments poden suposar de facto la
definició i l‟establiment de prioritats en les polítiques de recerca i desenvolupament que
forçosament condicionin les prioritats dels reptes i objectius del PNRI a un nivell més profund
de focalització i concreció de les tres grans línies de talent, centres de recerca i grans
infraestructures de recerca, presents en els documents de govern, com pot ser el Pla de
Govern 2013-2016.
Conclusions dels indicadors del repte 6 El repte 6 no disposa, ara mateix, d‟indicadors quantitatius que permetin conèixer la focalització
o les estratègies de priorització o especialització territorial en ciència, tecnologia i innovació.
Ara bé, per conèixer l‟estat d‟aquest repte, aquest any 2013 s‟ha de parlar forçosament de
l‟Estratègia per a l‟especialització intel·ligent de Catalunya (RISCAT3), que es troba pendent
d‟aprovació i que tracta a fons la focalització i la priorització de la recerca i la innovació a
Catalunya.
Informe de seguiment 2013
45
Repte 7. Facilitar: adoptar una governança del sistema de recerca i d‟innovació intel·ligent, eficient i eficaç
Objectiu 7.1. Establir una ordenació i una articulació sòlida dels agents de la recerca i de la innovació del sistema català i reforçar-ne la cooperació.
Objectiu 7.2. Desenvolupar un model dinàmic de governança que enforteixi la capacitat estratègica i la coherència en la presa de decisions i en el disseny i la implantació de polítiques de recerca i d‟innovació.
Objectiu 7.3. Maximitzar l‟eficiència, l‟eficàcia i la capacitat d‟aprenentatge del sistema de recerca i innovació.
El repte 7 aborda les qüestions relatives a l‟organització i la governança del sistema català de
recerca i innovació. En els seus objectius i compromisos hi ha definides diferents actuacions de
transformació institucional i de la dinàmica de govern i presa de decisions de les diferents
estructures del sistema. Aquestes transformacions han d‟anar orientades a maximitzar
l‟eficiència, l‟eficàcia i la capacitat d‟aprenentatge del sistema. Per fer el seguiment de l‟evolució
d‟aquest repte s‟han escollit indicadors quantitatius per tractar els aspectes relatius a l‟eficiència
i eficàcia del sistema, i també una aproximació qualitativa per estudiar els canvis i les
actuacions dels agents que impacten en el sistema de governança.
Il·lustració 19. Indicadors associats al repte 7
Els tres indicadors quantitatius que s‟han associat a aquest repte 7, i que han de servir de
termòmetre per mesurar l‟eficiència i l‟eficàcia del sistema, estan molt vinculats a la producció
científica mesurada a partir de les publicacions científiques.28
El primer indicador (7.01) fa referència a la productivitat científica mesurada com a percentatge
de publicacions científiques respecte al total de la població (nombre de documents per cada
milió d‟habitats). Les dades disponibles són les del període comprès entre l‟any 2007 i el 2010.
En aquests quatre anys la tendència de la productivitat ha estat molt estable i no ha
28
Aquesta elecció d‟indicadors pot interpretar-se com esbiaixada pel fet de centrar-se en el rendiment de la producció
científica deixant al marge altres qüestions. Ara bé, hi ha altres indicadors com el 2.05, sobre l‟activitat inventiva de Catalunya, i el 8.03, sobre els retorns del 7PM en altres reptes, que també mesuren aquests aspectes. Per no repetir l‟anàlisi d‟aquest indicadors, únicament es fa un breu comentari sobre l‟activitat inventiva i els retorns del 7PM.
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
7.01 Productivitat científica (publicacions / milió d‟habitants)2007-2010
7.02 Impacte de la producció científica del sistema català
d‟R+D 2007-2010
7.03 Percentatge de documents publicats en les millors
revistes (Q1) per sèries quinquennals (%)2007-2010
Informe de seguiment 2013
46
experimentat variacions significatives, ja que s‟ha situat a Catalunya entorn de 27 publicacions
per milió d‟habitats. La tendència tampoc no ha variat entre els anys 2009 i 2010.
El segon indicador (7.02) mesura l‟impacte de la producció científica del sistema català de
recerca i desenvolupament. L‟indicador es basa en l‟impacte mitjà global normalitzat de les
publicacions de Catalunya en períodes quinquennals29
que publica SCImago. En el període
comprès entre el 2007 i el 2010, les dades dibuixen una tendència moderadament positiva de
l‟impacte científic de les publicacions catalanes. Aquest impacte ha estat progressiu en tota la
sèrie, i suau entre el 2009 i el 2010, els darrers anys amb dades disponibles.
El tercer i darrer indicador (7.03) fa referència al percentatge de publicacions en el primer
quartil (Q1) en les millors revistes científiques. Per al conjunt de publicacions s‟observa que
entre els anys 2007 i 2010 el percentatge no ha variat significativament, i es manté més o
menys sense canvi, entorn del 52 %. Aquest 52 % fa referència a la mitjana agregada del
sistema. Ara bé, cal comentar que, d‟acord amb el rànquing SIR 2013 sobre Espanya, hi ha
institucions de recerca capdavanteres (les que es troben dintre de les deu primeres posicions),
com ara el Centre de Regulació Genòmica o l‟Institut Català d‟Investigació Química, que tenen
més del 80 % dels articles científics publicats en revistes de major influència científica (el
88,6 % per al primer i el 86,4 % per al segon).
Finalment, sobre aquest repte només falta parlar dels dos indicadors que ja es comenten en el
repte 2, “Activitat inventiva de Catalunya” (el 2.05), i el repte 8, “Retorn dels programes marc
europeus” (el 8.03). En relació al primer, i com ja s‟ha vist, en el període 2006-2012 la sol·licitud
de patents per nombre d‟habitants va tenir un comportament moderadament negatiu, mentre
que en el cas de la participació en els programes marc europeus, com es recull en el repte 8, hi
va haver variacions positives en la tendència de tot el període. Així, cal destacar com a
indicador d‟excel·lència que Catalunya se situa en la tercera posició en relació amb altres
països europeus en nombre d‟ajuts per habitants obtinguts del 7PM.
Pel que fa a l‟evolució del sistema de governança, per al seguiment del repte 7 cal parlar, d‟una
banda, de la continuïtat d‟algunes actuacions destacables i, de l‟altra, de les novetats sorgides
des del darrer informe de seguiment. En el primer cas, cal fer esment del manteniment en
aquesta nova legislatura del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia
(CAPCIT), la continuació d‟iniciatives com el programa SUMA (orientat a assolir estructures
integrades de major massa crítica i competitivitat científica) i el procés d‟avaluació dels centres
de recerca iniciat l‟any 2012 i que continua el 2013.
En relació amb les novetats, des del darrer informe cal esmentar, en el cas de les universitats,
l‟Informe de la Ponència per a l‟estudi de la governança del sistema universitari públic de
29
Com en el cas de l‟indicador 2.02 sobre producció científica, el darrer any del quinquenni és el que es posa com a
referència per denominar tota la sèrie. Així, l‟any 2010, etiqueta el quinquenni 2006-2010.
Informe de seguiment 2013
47
Catalunya, publicat el setembre del 2012 i elaborat per una ponència al si del Consell
Interuniversitari de Catalunya. El document, que analitza el sistema universitari català, recull un
seguit de recomanacions sobre com millorar el sistema i la seva governança. En aquesta
mateixa línia es treballa en la redacció d‟una nova llei de l‟Agència per a la Qualitat del Sistema
Universitari de Catalunya.
Altres actuacions rellevants es troben en el canvi institucional de la Fundació Catalana per a la
Recerca i la innovació (FCRi), que torna a tenir un caràcter privat; el canvi de nom d‟ACC1Ó,
que ha passat a ser ACCIÓ, i l‟aprovació per part del Govern de la Generalitat del Pla
estratègic d‟R+I+T agroalimentària 2013-2020, que, elaborat pel Departament d‟Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, vol ordenar i impulsar l‟activitat de recerca,
innovació i transferència tecnològica del sector a Catalunya.
Finalment, cal esmentar que la selecció dels indicadors utilitzats per redactar aquest informe
suposa un impuls per construir el sistema d‟informació i anàlisi d‟informació integrat que
s‟estableix al compromís 111 del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.
Conclusions dels indicadors del repte 7 Pel que fa a l‟evolució dels indicadors sobre eficiència i eficàcia del sistema català de recerca i
innovació, cal assenyalar que en general, ha mantingut una tendència estable i sense canvis en
el període 2006-2012. La productivitat científica, les publicacions en el primer quartil o la
participació en el retorn dels programes europeus s‟han mantingut sense canvis significatius.
En contrast, l‟impacte de la producció científica ha experimentat una lleu milloria, mentre que
l‟activitat inventiva ha registrat una lleu tendència negativa. Tot això indicaria que, en relació
amb el nivell d‟eficiència-eficàcia del sistema, no s‟han registrat canvis substancials des del
2006-2007.
Informe de seguiment 2013
48
Repte 8. Invertir: invertir més i millor en recerca i innovació en l‟àmbit públic i en el privat
Objectiu 8.1. Dedicar el 2 % del PIB a despesa en R+D i el 3,75 % a despesa empresarial en R+D+I el 2010, amb l‟horitzó d‟arribar al 3 % i al 4,5 %, respectivament, el 2017.
Objectiu 8.2. Focalitzar la inversió pública en R+D i en suport a la innovació en els objectius del PNRI.
Objectiu 8.3. Millorar el marc econòmic i financer de la despesa en R+D+I a Catalunya.
El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació aborda en el seu darrer repte el finançament i
la inversió de recursos necessaris per consolidar i fer créixer el sistema de recerca i innovació
de Catalunya. A grans trets, els reptes del finançament passen per incrementar la despesa
pública i privada destinada a la recerca, el desenvolupament i la innovació per part de tots els
agents del sistema de recerca i l‟establiment d‟un marc definit i estable que permeti als agents
planificar i executar les seves activitats de recerca en un context previsible. Els objectius 8.1 i
8.2 estan associats amb el repte d‟incrementar els recursos destinats a l‟R+D+I, mentre que
l‟objectiu 8.3 està relacionat amb el fet de disposar d‟un escenari econòmic i financer estable
per a la recerca.
Il·lustració 20. Indicadors associats al repte 8
Alguns dels indicadors d‟aquest repte 8 estan vinculats directament amb compromisos del
pacte amb objectius definits i quantificats. En molts casos, hi ha definits objectius explícits i
quantificats per a cada any, fet que permet saber si s‟ha assolit o no la fita continguda en el
Co
di
id.
IndicadorPeríode de
referència
Tendència en
el període de
referència
Variació entre
els dos
darrers anys
8.01 Compromís 117 (Percentatge de despesa interior bruta en
R+D respecte al PIB)2006-2011
8.02 Compromís 118 (Percentatge de despesa empresarial en
innovació sobre el PIB)2006-2011
8.03 Compromís 127 (Captació de fons dels programes marc
europeus, en milions d‟euros)2006-2012
8.04 Retorn dels programes marc europeus [percentatge de
participació sobre el total (%)]2006-2012
8.05 Despesa interna en R+D finançada per l‟estranger (en
milions d‟euros)2006-2011
8.06 Compromís 125.c (Percentatge de captació de fons de
l‟Estat)2006-2011
8.07 Compromís 123 [Incrementar progressivament el
pressupost d‟R+D+I de la Generalitat de Catalunya (GC)]2006-2012
8.08 Compromís 124 (Incrementar el pressupost dels
programes específics de suport a l‟R+D de la GC)2006-2012
Informe de seguiment 2013
49
compromís any rere any, i es pot realitzar un estudi que vagi més enllà d‟una anàlisi de
tendències.
Evolució de la despesa en R+D a Catalunya
Amb el propòsit d‟establir un marc econòmic estable, el PNRI va dissenyar un escenari
d‟evolució pressupostària amb la previsió de la despesa per realitzar i dels agents encarregats
d‟executar-la. Cinc anys després, aquestes previsions han quedat obsoletes. La crisi
econòmica, que ha reduït l‟activitat econòmica, i les polítiques públiques de reducció de la
despesa han fet disminuir els recursos disponibles per al desenvolupament dels sectors del
coneixement. Aquesta evolució es recull en la il·lustració 21, on hi ha relacionats el PIB, la
despesa en R+D i l‟aportació dels diferents sectors segons l‟origen dels fons, i on es pot
comparar l‟evolució de les dades registrades enfront de l‟estimació inicial.
Il·lustració 21. Taula comparativa entre les dades previstes i les reals de l‟escenari d‟evolució de la despesa en R+D
Font30
: INE, IDESCAT i DGR
30
PIBpm: Font INE, Comptabilitat regional d‟Espanya: anys 2007 i 2008 BASE 2000; des del 2009, PIBpm BASE 2008.
Finançament R+D: Font IDESCAT, Despesa interna en R+D. Per origen dels fons i sectors d'execució. Despesa de la Generalitat: DGR, informe RDI 2012. S'han actualitzat les dades provisionals sobre el PIB, i això implica que hi ha valors que han canviat respecte a l‟informe anterior. Per ES s‟entén «ensenyament superior».
En milions d‟euros
Paràmetres generals Estimat Real Diferència Estimat Real Diferència Estimat Real Diferència
PIB pm 196.688 196.536 -152 208.490 200.808 -7.682 219.957 193.252 -26.705
R+D/PIB (%) 1,54 % 1,48 % -0,06 % 1,67 % 1,62 % -0,05 % 1,82 % 1,70 % -0,12 %
Despesa total en R+D 3.029 2.909 -120 3.482 3.286 -196 4.003 3.284 -719
Finançament de la despesa en R+D per grans sectors
Administració pública 1.124 1.053 -71 1.320 1.272 -48 1.551 1.333 -218
Empreses privades i IPSAL 1.757 1.654 -103 1.995 1.819 -176 2.263 1.731 -532
Exterior 148 202 54 167 195 28 189 220 31
Detall del sector Administració pública
Generalitat 663 663 0 800 841 41 939 835 -104
Altres administracions i ES 461 390 -71 521 431 -90 612 498 -114
En milions d‟euros
Paràmetres generals Estimat Real Diferència Estimat Real Diferència
PIB pm 235.353 194.996 -40.357 251.828 198.908 -52.920
R+D/PIB (%) 2,00 % 1,65 % -0,35 % 2,15 % 1,55 % -0,60 %
Despesa total en R+D 4.707 3.227 -1.480 5.414 3.104 -2.310
Finançament de la despesa en R+D per grans sectors
Administració pública 1.863 1.350 -513 2.114 1.241 -873
Empreses privades i IPSAL 2.624 1.669 -955 3.047 1.662 -1.385
Exterior 220 208 -12 253 201 -52
Detall del sector Administració pública
Generalitat 1.128 793 -335 1.280 719 -561
Altres administracions i ES 734 557 -177 824 522 -302
* PIB provisional
2007 2008 2009*
2010* 2011*
Informe de seguiment 2013
50
Com es pot observar en les xifres, per al conjunt dels sectors les diferències entre l‟estimació
realitzada en el PNRI i l‟efectivament registrada cada vegada són més grans. L‟estimació es va
fer en prendre com a hipòtesi de partida increments del PIBpm, en euros corrents, del voltant
de 2 % per al 2008, i de l‟1,5 % i del 7 % per a la dècada 2010-2020. Contràriament a allò
estimat, la crisi econòmica ha rebaixat substancialment els valors de creixement del producte
interior brut de tots els anys, que fins i tot va registrar a Catalunya taxes negatives els anys
2009 i 2012. L‟any 2013 ja s‟han registrat dos trimestres de contracció que apunten que serà
difícil finalitzar l‟any amb increments interanuals de PIB (il·lustració 22), tot i la millora que
s‟anuncia per part del Govern de l‟Estat en relació amb l‟evolució del tercer i quart trimestre del
2013.
El primer indicador associat al repte 8 és el de la despesa interna bruta en R+D respecte al PIB
(8.01). Aquest indicador clau té establerts objectius anuals a la taula d‟escenaris pressupostaris
del PNRI. A més, hi ha fites emblemàtiques definides per als anys 2010, 2017 i 2020. El
compromís 117 fixa un objectiu del 2 % del PIB destinat a activitats d‟R+D per a l‟any 2010 i un
del 3 % per al 2017. Com a objectiu final per al 2020 es fixa arribar al 3,5 % del producte
interior brut destinat a activitats de recerca i desenvolupament. D‟altra banda, l‟Estratègia
espanyola en ciència, tecnologia i innovació estableix l‟objectiu del 2 % per a l‟any 2020,
mentre que l‟Estratègia Europa 2020 posa la fita en el 3 % per a aquest mateix any. Si
s‟observa la tendència registrada des del 2006-2007 fins al 2011, es veu que ha estat
moderadament positiva. Ara bé, el període amaga dos comportaments molt diferenciats (com
es pot observar en la il·lustració 22), amb una etapa de creixement que arriba fins a l‟any 2009,
i una de contracció a partir d‟aquest moment. Aquest resultats es tinten de vermell quan es
tenen en compte els objectius anuals programats al PNRI, atès que no hi ha cap any en què
s‟hagin assolit les fites establertes. De fet, el canvi de tendència que s‟ha produït a partir del
2010 (i que sembla que es mantindrà per al 2012 i 2013) assenyala una tendència que allunya
encara més l‟assoliment dels objectius definits.31
La il·lustració 22 mostra l‟evolució de la despesa en R+D respecte al PIB estimada, amb la real
i amb les variacions del PIB a Catalunya en el període 2006 i 2007.
En el darrer informe del 2012 s‟indicava que les variacions en l‟evolució del PIBpm no
semblaven traslladar-se amb la mateixa intensitat en les despeses en R+D, ja que la variació
de la despesa en activitats d‟R+D era més estable. Aquest comportament es manté, i el que
s‟ha constatat és que a partir del 2009 s‟ha invertit la tendència incremental de la despesa i que
31
Al mateix pacte, sota la taula d‟escenaris d‟evolució de despesa, es recull un aclariment adient per a la situació
actual: :«[...] L‟evolució d‟aquestes previsions i el seu impacte sobre l‟escenari proposat es revisaran periòdicament en el marc de la Comissió de Seguiment del PNRI».
Informe de seguiment 2013
51
els any 2010 i 2011 s‟ha reduït el percentatge del PIB destinat a activitats de recerca i
desenvolupament, que s‟allunya més dels percentatges de despesa previstos al PNRI.
Il·lustració 22. Evolució del PIB en relació amb la despesa en R+D/PIB a Catalunya els anys 2006-2012
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE, comptabilitat regional d‟Espanya
32
Quan s‟observa la participació dels diferents sectors en la despesa en activitats de recerca i
innovació (la il·lustració 23 mostra els valors de despesa absoluta, mentre que la il·lustració 24
ho fa percentualment) s‟aprecia, com ja es va recollir en l‟informe anterior, que la pauta de
despesa és similar tot i petites variacions temporals entre els agents. També s‟aprecia aquesta
pauta en les tendències que indiquen la participació de cada sector, amb increments
progressius fins al 2008 i amb tendència decreixent per al 2009, 2010 i 2011; una tendència
que, tenint en compte les evolucions pressupostàries de les administracions públiques i
algunes dades macroeconòmiques ja disponibles, no indica que se n‟hagi d„invertir el sentit per
als anys 2012 i 2013.
32
En relació amb el darrer informe del 2012, s‟han actualitzat els valors del PIB prenent la base 2008 per als valors de
l‟any 2008 i següents. Això ha modificat alguns valors; per exemple, el valor de despesa en R+D sobre el PIBpm de l‟any 2009 passa d‟1,68 % (base 2000) a l‟1,70 % (base 2008) pels canvis en les estimacions publicades a l‟INE. Per aquesta raó, valors com el del 2009 han variat.
8,43 %
6,96 %
2,80 %
-3,88 %
0,36 %
0,57 %
-1,00 %
1,42 % 1,48 % 1,62 % 1,70 % 1,65 % 1,55 %
1,42 % 1,54 % 1,67 % 1,82 % 2,00 % 2,15 % 2,30 %
-6 %
-4 %
-2 %
0 %
2 %
4 %
6 %
8 %
10 %
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Anys
Variació del PIB català Percentatge de despesa en R+D/PIB real
Percentatge de despesa en R+D/PIB previst al PNRI
Informe de seguiment 2013
52
Il·lustració 23. Despesa en R+D a Catalunya per sectors, anys 2000-2011
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE, l‟IDESCAT i la DGR
33
Per al conjunt dels sectors el pic es va produir el 2008. Ara bé, hi ha algunes diferències en el
comportament dels diferents sectors. D‟una banda, per a les empreses i IPSAL34
el pic es troba
just abans de la caiguda del PIB registrada el 2009, mentre que per als sectors d‟Administració
pública i ensenyament superior es troba l‟any 2010, fet que es pot explicar per la dinàmica dels
cicles pressupostaris públics als quals es troben sotmeses les administracions públiques i
l‟ensenyament superior. Aquest patró és similar al que ja es va comentar quan al repte 1
s‟analitzava l‟evolució del personal ocupat en activitats d‟R+D dels diferents sectors (indicador
1.08).
En relació amb el percentatge d‟esforç, es pot observar (il·lustració 24) que les empreses i
IPSAL són el sector que aporten més al finançament de l‟R+D, seguit pel sector Administració
pública i l‟ensenyament superior.
33
(1) IPSAL: Institucions privades sense afany de lucre; (2) les dades de la Generalitat estan també incloses en la
categoria «AP i ensenyament superior.» (Administracions públiques i ensenyament superior); (3) el total és la suma d‟«empreses i IPSAL + AP i ensenyament superior», i no inclou la Generalitat (ja que la despesa de la Generalitat està inclosa en «AP i ensenyament superior»). 34
La Generalitat de Catalunya té també el seu pic de despesa l‟any 2008; el punt àlgid de despesa en R+D s‟assoleix
l‟any 2008, aquesta diferència en relació amb les dades de les administracions públiques podria explicar-se, a banda de qüestions d‟oportunitat política, pel fet que les dades de la Generalitat fan referència a dades de finançament pressupostàries, i la de la resta d‟agents són respecte a despeses efectivament realitzades. A vegades el finançament proporcionat per una Administració pot executar-se en un any diferent pel perceptor.
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Milio
ns d
’eu
ros
Anys
Empreses i IPSAL (1) AP i educació superior Generalitat (2) Total (3)
Informe de seguiment 2013
53
L‟EECTiI estableix l‟objectiu que la despesa en R+D del sector privat sobre el PIB sigui del
0,73 % del PIB l‟any 2016, per arribar a l‟1,2 % l‟any 2020. El 2011, el darrer any amb dades
disponibles, a Catalunya es va assolir la xifra del 0,88 %, per sota del màxim registrat de l‟1 %
corresponent a l‟any 2009.
Il·lustració 24. Despesa en R+D respecte al PIB a Catalunya per sectors, anys 2000-2011
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE i l‟IDESCAT
D‟acord amb la redacció del compromís 117 en relació amb la proporció de despesa de cada
sector, i un cop examinades les dades de la despesa aportada per les empreses en el període
2006-2011, es constata que, tot i registrar-se valors pròxims, no hi ha hagut cap any en què el
sector privat hagi arribat a finançar 2/3 parts (és a dir, el 66,66 %) de la despesa en R+D. Atès
que el percentatge màxim del 65,21 % correspon a l‟any 2006 (taula de la il·lustració 25) i que
des de llavors s‟ha anat reduint any rere any fins a arribar al 56,12 %, caldria invertir la
tendència per assolir l‟objectiu fixat per a l‟any 2017.
0,72 % 0,70 %
0,81 % 0,85 %
0,88 % 0,86 %
0,93 % 0,93 %
1,00 % 0,99 % 0,94 %
0,88 %
1,06 % 1,04 %
1,19 %
1,27 % 1,33 % 1,35 %
1,42 % 1,48 %
1,64 % 1,70 %
1,66 %
1,56 %
0,00 %
0,20 %
0,40 %
0,60 %
0,80 %
1,00 %
1,20 %
1,40 %
1,60 %
1,80 %
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Anys
Empreses i IPSAL Administració pública
Educació superior Total de tots els sectors
Il·lustració 25. Taula amb el percentatge de participació del sector empreses i IPSAL en el total de la despesa en R+D, anys 2006-2011
Anys 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Percentatges 65,21 % 63,02 % 61,08 % 58,39 % 56,81 % 56,12 %
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE
Informe de seguiment 2013
54
El següent indicador (8.02) és el compromís 118. Aquest compromís estableix que
«l‟Administració de la Generalitat, amb la col·laboració de les associacions empresarials i dels
agents de la recerca i de la innovació, implementarà les polítiques necessàries per afavorir
l‟increment de la inversió empresarial en R+D+I fins a assolir el 3 % del PIB l‟any 2010, el
3,75 % el 2013 i el 4,5 % el 2017. Amb aquesta finalitat, durant els primers anys del període
2009-2013 hauran de fer un esforç inicial superior en l‟increment de la despesa en R+D+I per
generar un efecte tractor sobre el sector privat».35
Per conèixer l‟evolució d‟aquest compromís 118 es calcula el percentatge que suposen sobre el
PIB les despeses empresarials en innovació. Els ajustos en les estimacions del producte
interior brut realitzats sobre les dades dels darrers anys han fet variar una mica les dades del
gràfic. Com es pot observar en la il·lustració 26, la tendència des del 2006-2007 ha estat
negativa pel fet de reduir-se el percentatge del PIB destinat a activitats innovadores per part de
les empreses. A banda de l‟any 2007, que marca el màxim del període, i l‟any 2010, en la resta
han vist com es reduïa el percentatge en relació amb l‟any anterior. Aquesta tendència negativa
es va experimentar també el 2011 respecte a l‟any 2010.
Com es va indicar en l‟informe de l‟any 2012, l‟objectiu del 3 % establert per a l‟any 2010 no es
va assolir, ja que el valor registrat va ser de l‟1,87 %, un 1,13 punt percentual per sota de la fita
establerta. Aquest fet, juntament amb la tendència negativa del conjunt del període, indica que
serà difícil assolir el valor del 3,75 % de despesa empresarial en innovació sobre el PIB previst
com a objectiu per a l‟any 2013.
35
Com ja es va apuntar en l‟informe anterior, pel que fa a «l‟esforç inicialment superior», la frase, tal com està
enunciada al compromís, resulta confusa. Si s‟entén que l‟esforç inicial superior ha de correspondre a l‟Administració de la Generalitat (és a dir, que la Generalitat aporta més recursos els primers anys de vigència del pacte), trobem que només podem obtenir aquestes dades a partir d‟estimacions que no resulten prou fiables.
Informe de seguiment 2013
55
Il·lustració 26. Despesa empresarial en innovació i percentatge sobre el PIB a Catalunya, anys 2000-2011
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟INE i de l‟IDESCAT
Els recursos disponibles per a l‟R+D+I: 7PM, Estat i Generalitat de Catalunya Aquest apartat i els indicadors de seguiment del pacte que contenen analitzen l‟estat de les
principals fonts de finançament, especialment el finançament d‟origen públic destinat a
activitats de recerca, desenvolupament i innovació. El finançament d‟origen estranger és el
primer a ser analitzat, seguit de la participació en els pressupostos de l‟Estat, per finalitzar amb
la despesa de la Generalitat de Catalunya.
Les actuacions descrites al pacte pretenen incrementar la capacitat d‟atracció de fons per part
del sistema de recerca i innovació català.
Fons d’origen estranger
L‟indicador 8.05 descriu quina és la despesa interna en R+D finançada per l'estranger,
mesurada en milions d‟euros.36
En relació amb el moment inicial de referència, els anys 2006-
2007, s‟aprecia que la tendència ha estat moderadament positiva fins al 2011 (amb valors
entorn dels 200 milions d‟euros), gràcies en part al bon comportament registrat fins al 2009, el
36
Aquest indicador està estretament vinculat amb el 4.01, que mesura la ràtio de participació del finançament
estranger en el conjunt de la despesa en R+D+I, per mostrar el grau d‟obertura del sistema a la recepció de fons d‟origen estranger.
2,03 %
1,98 %
1,94 %
2,05 %
1,92 %
2,00 %
1,88 %
1,81 %
1,87 %
1,71 %
1,50 %
1,60 %
1,70 %
1,80 %
1,90 %
2,00 %
2,10 %
-
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Milio
ns d
’eu
ros
Anys
Despeses empresarials en innovació tecnològica
Percentatge sobre el PIB de despeses empresarials en innovació
Informe de seguiment 2013
56
valor màxim del període. En relació amb l‟any 2010, el 2011 s‟ha mantingut estable, tot i que si
es deixa de banda l‟anàlisi de tendència i s‟observen els valors absoluts de les dades, s‟aprecia
una petita disminució de la captació de recursos, que no és, però, significativa dins dels rangs
que s‟han establert per a l‟anàlisi.
La participació de Catalunya en el 7è Programa marc de la UE es fa servir com a indicador de
la capacitat que té el sistema per aconseguir fons estrangers (indicadors 8.03 i 8.04).
Actualment, el 7è Programa marc de recerca i desenvolupament tecnològic (7PM) és un
instrument important per al finançament de la recerca a Europa. La seva vigència es va iniciar
el 2007 i finalitza el 2013, i disposa d‟un pressupost de 53.200 milions d‟euros distribuïts en les
diferents convocatòries que s‟han posat en marxa en els set anys de vida del programa.
Il·lustració 27. Participació de Catalunya en els programes marc europeus
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades per la FECYT i el CDTI
En el període de vigència del 7PM, el pressupost disponible per a convocatòries de cada any
ha estat diferent i amb tendència incremental, tot i les reduccions experimentades els anys
2009 i 2012 (il·lustració 27).
L‟indicador 8.03, vinculat amb el compromís 127 del PNRI, mesura la captació en valors
absoluts (expressat en milions d‟euros) de recursos financers per part de Catalunya en les
convocatòries del programes marc europeus. En el període 2007-2013, el programa en vigor és
5.466
6.581,37
5.832,35
6.912,53
8.527 8.046,69
55,37 60,34 104,32 96,19 124,90 159,39 120,68
24,40 % 24,44 %
32,63 % 29,88 %
29,07 % 29,37 %
26,07 %
1,10 % 1,59 % 1,65 % 1,81 % 1,87 % 1,50 %
-5 %
0 %
5 %
10 %
15 %
20 %
25 %
30 %
35 %
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Milio
ns d
’eu
ros
Anys Despesa total en el 7è PM
Fons captats per Catalunya
Percentatge de participació de Catalunya en el retorn d'Espanya
Percentatge de participació de Catalunya en els fons del 7è PM (retorn)
Informe de seguiment 2013
57
el 7PM. Durant aquests anys, la tendència ha estat positiva per a Catalunya, ja que ha
incrementat els recursos disponibles en relació amb els anys 2006 i 2007. Ara bé, els anys
2009 i 2012 hi va haver reduccions en relació amb els imports registrats els anys anteriors.
Aquest comportament s‟explica, en part, pel fet que en les convocatòries dels diferents anys el
volum de recursos en joc va variar. Així, doncs, quan es mira la participació de Catalunya
respecte al total dels recursos disponibles (indicador 8.04), el retorn del programa marc ha
dibuixat una tendència positiva que ha fet que la participació catalana hagi augmentat des del
2006-2007. Únicament l‟any 2012, s‟ha reduït la captació de fons en relació amb l‟any anterior.
Dins del 7PM, Catalunya ha aconseguit captar un major percentatge de fons comunitaris
destinats a la recerca i la innovació i ha mantingut (a excepció de l‟any 2012) el seu pes relatiu
en el conjunt del retorn del programa marc a Espanya. És a dir, si l‟any 2007 Catalunya captava
el 24,44 % del total de fons del 7PM obtinguts per l‟Estat espanyol, entre el 2008 i el 2012, n‟ha
obtingut de mitjana el 29,4 % del total.
En relació amb la participació en el programa, cal destacar que la regió de Barcelona se situava
en la posició 6 del «Top 50» de les regions amb més participació,37
i que la pime que ha signat
més participacions a Europa ha estat una empresa catalana.38
Això contrasta amb el fet que,
com ja es va veure en el repte 3, la innovació en l‟empresa, i en especial en la petita i mitjana
empresa, és una de les àrees del pacte que té majors reptes pel seu pitjor comportament en
relació amb la resta de reptes i objectius del PNRI.
Finalment, per tancar aquest epígraf sobre finançament provinent del 7PM, és necessari parlar
del proper programa de recerca de la Comissió Europea, l‟Horitzó 2020, que tindrà una
vigència de set anys, entre el 2014 i el 2020. Tot i que encara no s‟ha aprovat el pressupost
total del programa, les previsions indiquen que cal destinar més de 70.000 milions d‟euros al
finançament de la recerca i la innovació a Europa. Si es donés per bona aquesta previsió de
xifres, i si Catalunya mantingués la mitjana de retorn de l‟1,59 % en relació amb la captació de
fons del 7PM entre els anys 2007 i 2012, s‟estaria en condicions d‟arribar a captar 1.113
milions d‟euros del programa Horitzó 2020, uns 159 milions d‟euros de mitjana a l‟any. Cal
recordar que la xifra de 159,39 milions l‟any 2011 és l‟import màxim de retorn que s‟ha obtingut
del 7PM per part del sistema català de recerca i innovació.
37
Les tres primeres posicions per aquest ordre van ser París, Madrid i Roma. Barcelona ocupa també la sisena posició
en relació amb la seva contribució. 38
Centre de Recerca i Innovació de Catalunya, SA (CRIC).
Informe de seguiment 2013
58
Fons de l’Estat
Un cop examinada la captació de fons europeus per part de Catalunya, cal abordar la
participació de Catalunya en els recursos que l‟Estat destina al finançament d‟activitats de
recerca i innovació. Per fer-ho, cal conèixer quina ha estat l‟evolució en la despesa de l‟Estat en
matèria d‟R+D+I per, seguidament, esbrinar quin és el grau de participació del sistema català
de recerca en les convocatòries que realitza l‟Administració general de l‟Estat.
Per conèixer els recursos que l‟Estat dedica a recerca i innovació, es consulta l‟Informe
COSCE, que analitza els recursos destinats a l‟R+D+I (política de despesa 46) continguda als
Pressupostos Generals de l‟Estat. D‟acord amb les dades de l‟informe 2013, el pressupost
dedicat a recerca científica, desenvolupament tecnològic i innovació de l‟Administració general
de l‟Estat (AGE) disminueixen per quart any consecutiu, en aquest cas un 7,22 % en relació
amb el de l‟any 2012. La disminució es dóna sobretot en les partides dels fons no financers,
que disminueixen un 2,35 %. Com a resultat d‟això, els recursos econòmics totals previstos per
finançar l‟R+D+I es troben a uns nivells similars als de l‟any 2005. Aquestes xifres, però, fan
referència als crèdits pressupostaris autoritzats a la Llei de pressupostos de l‟Estat. Ara bé, si
es consulten els «indicadors del sistema espanyol de ciència, tecnologia e innovació 2013»
publicats per la FECYT, veiem que quan s‟analitza l‟execució de la política de despesa 46 de
l‟Administració de l‟Estat, que comprèn els crèdits pressupostaris inicials amb les modificacions
de crèdit aplicades,39
els resultats varien de forma substancial, ja que hi ha una gran diferència
entre els crèdits inicials i els efectivament executats. Així, doncs, els anys 2006 i 2007 es van
executar el 96,2 % i el 91,3 %, respectivament, dels crèdits pressupostaris de l‟AGE (il·lustració
28). Aquest percentatge d‟execució ha caigut al 57,6 % per a l‟any 2011 i al 54,8 % per al 2012.
La no-execució del pressupost suposa menys finançament disponible per a recerca i innovació.
Si es compara el nivell de despesa executada l‟any 2007 amb el nivell de despesa executada el
2012, es constata que la despesa del 2012 és un 53,69 % menor que l‟executada el 2007 (si es
compara amb els anys 2008 o 2009, la reducció és encara més gran).
El PNRI estableix l‟objectiu d‟incrementar la participació i els fons que Catalunya obté de les
convocatòries i programes de l‟Estat. La reducció de les partides pressupostàries dificulta la
possibilitat d‟incrementar els recursos captats en les convocatòries del Plan Nacional 2008-
2011 (PN) de l‟AGE, i així ho confirmen les dades, que mostren com s‟ha reduït el volum de
recursos captats per Catalunya. Ara bé, en relació amb el percentatge de la participació en
convocatòries d‟R+D+I, l‟indicador 8.06, que mesura el nivell de captació de recursos dels
agents catalans respecte al total de fons disponibles, mostra que la tendència ha estat negativa
en relació amb el 2006-2007, tot i que entre els anys 2008 i 2011 s‟ha mantingut estable, entorn
del 20 % del total, igual que entre el 2010 i el 2011.
39
Les dades referents a l‟execució de l‟AGE no comptabilitzen les despeses d‟organismes autònoms.
Informe de seguiment 2013
59
Il·lustració 28. Participació catalana en les convocatòries del Plan Nacional
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades per la FECYT i l‟Informe COSCE 2013
El compromís 125.c estableix com a objectiu del PNRI la «millora en l‟eficiència del sistema
estatal de ciència mitjançant l‟increment de la participació de Catalunya en els programes
estatals d‟R+D». Les dades relatives a l‟indicador 8.06 indiquen que no s‟ha millorat la
participació catalana en els programes del Plan Nacional, que va registrar el seu màxim l‟any
2006, però que manté una participació estable, entorn del 20 %, d‟ençà de l‟any 2008.
Fons propis de la Generalitat de Catalunya
El finançament de la despesa en R+D per part de la Generalitat de Catalunya ha registrat, com
en el cas de la resta de sectors, grans diferències entre els resultats reals i les estimacions
recollides en els escenaris d‟evolució de la despesa en R+D del PNRI. De fet, les xifres de
despesa també s‟allunyen marcadament de la programació econòmica prevista en el propi Pla
de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013,40
ja que no s‟han assolit els nivells de
despesa establerts.
40
El PRI 2010-2013 establia un programa de despesa de 941 milions d‟euros per al 2010, 1.031 M€ per al 2011, 1.135
M€ per al 2012 i 1.241 M€ per al 2013.
3.633,24 3.567,83 3.461,49
3.323,67
757,5 713,18 706,21 659,53
96,20 %
91,30 %
80,30 % 79,40 %
69,20 %
57,60 % 54,80 %
24,43 % 22,80 % 20,85 % 19,99 % 20,40 % 19,84 %
0 %
10 %
20 %
30 %
40 %
50 %
60 %
70 %
80 %
90 %
100 %
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Milio
ns d
’eu
ros
Anys
Despesa total en les convocatòries del Plan Nacional
Recursos totals captats per Catalunya del Plan Nacional
Percentatge d'execució de la política 46 d'R+D+I de l'Estat
Percentatge de participació de Catalunya al Plan Nacional
Informe de seguiment 2013
60
Quan es parla de despesa de la Generalitat es fa referència a les dades de despesa del
subsector Generalitat de Catalunya publicades en l‟informe anual sobre «el finançament de la
recerca, el desenvolupament i la innovació per part de la Generalitat de Catalunya». Aquestes
dades recullen tota la despesa en R+D+I, estigui o no dins l‟epígraf pressupostari de la política
57.41
Ara bé, si s‟estudien només les dades de la política 57, es veu que en el període 2006-
2012 el nivell d‟execució d‟aquestes polítiques ha estat, aproximadament, del 95 %, a excepció
de l‟any 2010, en què es va executar el 76 %, i de l‟any 2012, en què l‟execució va ser del
80 %.
Il·lustració 29. Despesa en R+D+I de l‟Administració de la Generalitat, anys 2001-2012
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la DGR
En relació amb la despesa de tots els programes pressupostaris, tal com es pot veure en la
il·lustració 29, els fons de la Generalitat de Catalunya destinats a les activitats de recerca i
innovació van créixer fins al 2008, any amb el valor màxim. A partir d‟aquí (i a excepció de l‟any
2010, que va tenir un lleu augment), el suport al finançament de l‟R+D+I per part de la
Generalitat de Catalunya ha descendit.
Aquest descens en el valor absolut dels recursos destinats al finançament de l‟R+D+I registrat
es pot apreciar també en l‟esforç relatiu en recerca, desenvolupament i innovació del període
2006-2012. Com es pot veure en el gràfic de la il·lustració 30, l‟esforç innovador, entès com a
41
Equivalent a la política 46 de l‟Estat. La política engloba quatre programes diferents: el Programa 571, recerca i
desenvolupament; el Programa 572, recerca i desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària; el Programa 573, recerca i desenvolupament biomèdics i en ciències de la salut, i el Programa 574, innovació.
-
200
400
600
800
1.000
1.200
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Milio
ns d
’eu
ros
Anys
R+D associada a personal universitari i assistencial sanitari Despesa en programes d'R+D+I
Informe de seguiment 2013
61
percentatge del total de la despesa de la Generalitat de Catalunya destinat a activitats d‟R+D+I,
va assolir el màxim el 2008 i s‟ha anat reduint a partir d‟aquell moment. Els punts taronges del
gràfic indiquen el percentatge de despesa en R+D+I executat respecte al pressupost inicial total
dels departaments de la Generalitat, mentre que els vermells indiquen aquesta mateixa
despesa però en relació amb el pressupost realment executat pels departaments. La diferència
en el percentatge d‟execució, que és menor respecte al pressupost executat que respecte a
l‟inicial, es deu al fet que, des que va començar la sèrie el 2007, només hi ha hagut dos anys, el
2007 i el 2012, en què s‟hagi executat un pressupost superior a l‟inicialment aprovat en la Llei
de pressupostos. Això fa que el denominador pesi més i es redueixi el percentatge de despesa
destinada a recerca i innovació. A més, les dades han canviat el patró de tendències, que ha
deixat d‟aproximar-se a una línia amb pendent positiu.
La conclusió de tot això és que l‟esforç en recerca i innovació, entès com a percentatge del
pressupost destinat a R+D+I respecte al total de la despesa, ha caigut la majoria dels anys (tret
del 2010) a partir del 2008, quan es va assolir el seu valor màxim.
Il·lustració 30. Percentatge de despesa en R+D+I del subsector Generalitat respecte del seu pressupost inicial total i sobre l'executat
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Pressupostos
2,87 2,88 2,84 2,76
3,11
3,37
3,46
4,09
3,85
3,58 3,51
3,16 3,58 3,76
3,22
3,56
3,22 3,23
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
%
Anys
Percentatge de despesa executada en R+D+I pels departaments de la GC respecte del seu pressupost total inicial
Percentatge de despesa executada en R+D+I pels departaments de la GC respecte del pressupost total executat
Informe de seguiment 2013
62
Els dos darrers indicadors del PNRI vinculats al repte 8 que resten per analitzar corresponen
als compromisos 123 (8.07) i 124 (8.08).
El compromís 123 estableix que «els departaments de l‟Administració de la Generalitat (a
banda del departament o dels departaments que assumeixin les àrees de recerca i d‟innovació)
incrementaran progressivament i de manera suficient els pressupostos dedicats a activitats
d‟R+D+I per poder fer front als reptes i als objectius que tinguin plantejats els seus àmbits
competencials (educació, serveis socials, salut, immigració, energia, sostenibilitat, transport,
mobilitat, etc.)».
Il·lustració 31. Taula amb la variació de la despesa en R+D+I dels departaments de la Generalitat de Catalunya excloent-ne Economia i Coneixement i Empresa i Ocupació (compromís 123)
Any Percentatge de variació
Desviació en punts percentuals
2005-2008 32,58 -
2009 -9,88 -42,46
2010 -15,87 -48,45
2011 -13,84 -46,42
2012 -15,02 -47,6
Font: DGR
L‟any 2011 va ser el primer, des del 2008, en què es va trencar la tendència de creixement
progressiu, atès que es va registrar una reducció del 26,57 % del finançament de la despesa
destinada a activitats de recerca i innovació. La reducció es va repetir l‟any 2012, amb un
6,19 % menys, en la línia general de reducció de la despesa que han experimentat els
pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Per segon any consecutiu no es compleix el
compromís 123.
D‟altra banda, el compromís 124 determina que «el pressupost dels programes específics de
suport a l‟R+D de la Generalitat tindrà, en el període 2009-2013, un increment percentual anual
mitjà similar, com a mínim, a l‟increment anual mitjà experimentat durant el darrer Pla de
Recerca i Innovació (2005-2008)».
Informe de seguiment 2013
63
Any Percentatge de
variació de la despesa
2009 6,58
2010 18,50
2011 -26,57
2012 -6,19
Font: DGR
L‟any 2012 el finançament de la despesa per a «programes específics»42
es va reduir un
15,02 %. És el quart any consecutiu amb una variació negativa i allunyada del creixement mitjà
del 32,5 % experimentat durant el període 2005-2008. D‟ençà del 2008 no hi ha hagut cap any
amb increment del finançament de la despesa en R+D+I. Així, doncs, no s‟ha assolit el
compromís 124 per a l‟any 2011 ni per al 2012.
Conclusions dels indicadors del repte 8
Un cop realitzat l‟estudi de l‟evolució de l‟extens repte 8, la conclusió més rellevant és que, com
ja es va manifestar en l‟informe de l‟any 2012, la previsió d‟escenaris pressupostaris dibuixada
en el PNRI ha quedat obsoleta. Efectivament, el comportament del PIB i la despesa destinada
a R+D han estat inferiors als previstos, tot i que s‟hagin registrat variacions positives, que en el
cas de la despesa en R+D sobre el PIB arriben fins al 2009, moment a partir del qual comença
la tendència a la baixa. No obstant això, el ritme de caiguda ha estat diferent segons el sector
que l‟experimenta (primer és el sector empresa, seguit del sector ensenyament superior i,
finalment, el sector administracions públiques). Aquest comportament ha fet que, com es recull
en les dades associades a l‟indicador 8.01, no s‟hagin assolit els percentatges de despesa (per
exemple, el 2 % R+D/PIB l‟any 2010), ni la proporció de 2/3 parts del total de la despesa en
R+D per part del sector empresa, com es recull en el compromís 117 del pacte (indicador 8.02),
ni el percentatge d‟inversió empresarial en innovació sobre el PIB (3 % per a l‟any 2010).
Pel que fa a l‟obtenció de fons d‟origen estranger (indicador 8.05), la tendència del període ha
estat moderadament positiva. Ara bé, el comportament quant a la captació de fons del 7è
Programa marc de la Comissió Europea ha estat més positiu i s‟ha aconseguit mantenir la
tendència incremental (indicadors 8.03 i 8.04) en el període analitzat, tot i que s‟ha registrat una
disminució en els fons captats del 2012 en relació amb el 2011. Amb tot, s‟ha assolit el
compromís 127 d‟incrementar la captació de fons europeus.
42
Com a «programes específics» s‟entén la despesa directa destinada al finançament de l‟R+D+I.
Il·lustració 32. Taula amb la variació i la desviació de la despesa en R+D dels departaments de la Generalitat de Catalunya, del període 2005-2008 al 2012 (compromís 124)
Informe de seguiment 2013
64
En relació amb el finançament amb origen a l‟Estat, cal posar en relleu que els darrers anys
s‟ha produït una reducció significativa dels fons pressupostats en la política 46 de recerca i
innovació, i que a més s‟han deixat d‟executar moltes partides (l‟any 2012 només es va
executar el 54,8 % del pressupost de l‟AGE en política 46), un fet que suposa una disminució
dels recursos disponibles per al sistema català. Tot i la reducció en valors absoluts, la
participació catalana s‟ha mantingut bastant estable pel que fa a la captació dels fons de l‟Estat
distribuïts a través del Plan Nacional, entorn del 20 % del total (indicador 8.06). En aquest
sentit, no s‟hauria assolit l‟objectiu d‟incrementar el percentatge de participació en els fons de
l‟Estat recollit al compromís 125.c.
Finalment, quant al finançament en R+D+I de la Generalitat de Catalunya, cal indicar que
tampoc en aquest cas s‟han assolit les xifres previstes de despesa en recerca i innovació. De
fet, els fons destinats a aquestes activitats s‟han començat a reduir progressivament a partir del
2009, i ni tan sols han arribat a les xifres recollides en el PRI 2010-2013. Aquesta reducció
també s‟ha produït en l‟esforç en R+D+I, ja que, tret de l‟any 2010, a partir del 2009 s‟ha reduït
el percentatge de despesa en recerca i innovació respecte al conjunt del pressupost executat.
En relació amb la consecució dels compromisos 123 (indicador 8.07) i 124 (indicador 8.08), no
s‟han produït novetats respecte als resultats de l‟informe de l‟any 2012, i tampoc no s‟han
assolit els compromisos de destinar més recursos a l‟R+D+I per part dels departaments
sectorials, ni a programes específics d‟R+D.
Dones, ciència i innovació en el sistema català de recerca i innovació
Aquest darrer epígraf de l‟informe de seguiment del PNRI 2013 estudia l‟evolució de les dones
en el sistema català de recerca d‟ençà de l‟entrada en vigor del pacte.
El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació conté, en el compromís 14, l‟objectiu
d‟incrementar la presència de les dones en el sistema de recerca i innovació. Per fer-ho, es
proposa dissenyar i implantar programes i plans d‟igualtat dirigits a reduir la pèrdua de talent
femení, promoure la presència de dones en llocs de decisió i incrementar els llocs de treball en
recerca i innovació ocupats per dones a les empreses.
Com ja es va posar de manifest en l‟informe de seguiment de l‟any 2012, agents com les
universitats o la pròpia Generalitat duen a terme activitats i estableixen mecanismes com, per
exemple, plans d‟igualtat dirigits a la consecució dels objectius de gènere en els àmbits de la
Informe de seguiment 2013
65
recerca i la innovació.43
Ara bé, per conèixer l‟abast d‟aquestes actuacions és més útil estudiar
l‟evolució de les dones dins del sistema català de recerca i innovació a partir de les dades
desagregades per a dones dels indicadors emprats per fer el seguiment dels reptes del PNRI.44
Per aquesta raó s‟han seleccionat un total de dotze indicadors, la major part dels quals,
lògicament, estan vinculats al repte 1, que tracta del talent (vuit en total), però també n‟hi ha
d‟associats al repte 2 (amb dos) i als reptes 3 i 4 (amb un cadascun). L‟anàlisi dels grups
d‟indicadors es fa prenent com a base els reptes als quals estan associats.
Repte 1. Capacitar: disposar del millor talent científic, innovador i emprenedor
En aquest apartat es tracta l‟evolució del talent femení dins del sistema català de recerca i
innovació. Els vuit indicadors d‟aquest repte estan agrupats en tres subgrups que fan referència
successivament al nivell general d‟instrucció de la població femenina, a les dones en
l‟ensenyament superior i, finalment, a la seva presència en activitats d‟R+D de les empreses.
En la il·lustració 33 es pot veure el resum dels resultats i les tendències registrades.
Il·lustració 33. Indicadors del repte 1 associats a les dones
En relació amb els nivells d‟instrucció general de les dones a Catalunya, els tres indicadors
seleccionats no mostren canvis de tendència gaire intensos. Així, doncs, el percentatge de
dones que han completat els estudis de secundària (indicador 01D1.03) s‟ha mantingut sense
canvis significatius en el període 2006-2012. Tampoc no s‟han produït variacions significatives
43
En el cas de la Generalitat de Catalunya, el Pla estratègic de polítiques de dones 2012-2015 reafirma l‟objectiu
d‟aconseguir la plena igualtat en tots els àmbits, en el mateix sentit que es recull en disposicions del PRI 2010-2013 en relació amb la recerca i la innovació. 44
El «codi dona», que identifica cada indicador desagregat per a dones, té dues parts. Els tres primers nombres
identifiquen l‟ordre de l‟indicador dins la sèrie «dona», mentre que els altres indiquen a quin indicador utilitzat en els diferents reptes està vinculat. Així, el codi dona «01D1.03» vol dir que es tracta del primer indicador amb dades desagregades sobre dones (01D) i que està vinculat a l‟indicador 3 del repte 1 (1.03).
Codi
identif.Indicador
Període de
referència
Tendència en el
període de
referència
Variació entre
els dos darrers
anys
01D1.03 Dones de 20 a 24 anys que han completat els estudis de
secundària (%)2006-2012
02D1.04 Variació en l‟abandonament prematur dels estudis per
part de les dones (%)2006-2012
03D1.05 Formació permanent de les dones de 25 a 64 anys (%)2006-2012
04D1.06 Dones (30-34 anys) que han completat amb èxit
l‟educació superior (%)2006-2012
05D1.07 Dones diplomades en ciència i tecnologia (Tant per mil de
la població de 20 a 29 anys)2006-2010
06D1.08 Dones ocupades (EDP) en R+D (nombre)2006-2011
07D1.09 Ràtio d‟ocupades (EDP) en activitats d‟R+D (‰)2006-2011
08D1.10 Investigadores en R+D (EDP) del sector empreses i
IPSAL (nombre)2006-2011
Informe de seguiment 2013
66
els darrers dos anys. Aquests comportaments de les dades són iguals que els registrats per al
conjunt de la població.
Un aspecte rellevant que cal assenyalar és el fet que el percentatge de dones que han
completat els estudis de secundària és superior al del conjunt de la població. Durant el període
2006-2012, aquest valor s‟ha situat entorn del 70 %, en el cas de les dones, davant del 62 %
del conjunt de la població.
La formació permanent entre les dones de 25 a 64 anys (indicador 03D1.05) ha experimentat
un comportament similar i s‟ha mantingut sense canvis de tendència en el període 2006-2012,
igual que entre els anys 2011 i 2012. Aquest comportament és el mateix, si més no, que el del
conjunt de la població.
L‟indicador que sí ha experimentat canvis de tendència ha estat el que fa referència a
l‟abandonament prematur del estudis per part de les dones (indicador 02D1.04). Durant el
període 2006-2012 s‟ha registrat una variació moderadament positiva, al reduir-se
l‟abandonament prematur dels estudis per part de la població femenina.45
Aquesta tendència ha
estat menys pronunciada que la registrada pel conjunt de la població (no és estrany si es té en
compte que entre els homes la taxa d‟abandonament és significativament superior), on la
tendència ha estat més positiva pel fet d‟haver-se reduït més l‟abandonament prematur. La
mateixa tendència s‟ha experimentat entre els dos darrers anys amb dades disponibles. El
valor registrat l‟any 2012 va ser del 19,6 %, mentre que l‟objectiu per al 2018 establert pel
Govern és del 15 %.
En el subgrup sobre ensenyament superior tenim dos indicadors. El primer (el 04D1.06)
mesura el percentatge de dones d‟entre 30 i 34 anys que han complert amb èxit l‟educació
superior. Les dades d‟aquest indicador dibuixen una tendència moderadament positiva entre
els resultats registrats els anys 2006-2007 i el registrat l‟any 2011, i un manteniment de la
tendència entre els anys 2010 i 2011. Les tendències registrades pel que fa al conjunt de les
dones en aquest indicador són les mateixes que les del conjunt de la població.
El segon indicador (05D1.07) mesura la proporció (en tants per mil) de diplomades en ciència i
tecnologia respecte al total de la població. Els valors que recull aquest indicador mostren que
entre els anys 2006 i 2010 s‟ha registrat una tendència moderadament positiva en el
percentatge de dones amb titulacions en ciència i tecnologia, mentre que no s‟han registrat
variacions importants entre els anys 2009 i 2010. En comparar aquests resultats amb els del
conjunt de la població s‟observa que la tendència de creixement ha estat menor entre les dones
45
La interpretació d‟aquest indicador s‟ha de fer en sentit contrari al de la resta. És a dir, la fletxa verda indica que la
tendència és de creixement i cal considerar-la negativa, atès que representa un increment de l‟abandonament prematur dels estudis, mentre que la fletxa verda indica tendència positiva perquè comporta la reducció d‟aquest abandonament.
Informe de seguiment 2013
67
que entre la resta. Per tant, tot i incrementar-se el percentatge de titulats en ciència i tecnologia
durant el període, aquest increment és menys intens pel que fa a les dones.
Els darrers tres indicadors del repte 1 tracten sobre l‟ocupació de les dones en activitats de
recerca i desenvolupament. El primer indicador (06D1.08) mesura el nombre absolut de dones
ocupades en activitats d‟R+D de Catalunya, mentre que el segon (07D1.09) ho fa en
percentatge. Els valors registrats en el període 2006-2011 mostren un tendència positiva en el
creixement de l‟ocupació de les dones en aquest tipus d‟activitat, tant en valors absoluts com
en valors relatius. L‟any 2011 no ha experimentat variacions significatives en relació amb l‟any
anterior en aquests indicadors.
En comparar els resultats de les dades amb els del conjunt de la població, s‟observa que entre
els anys 2006 i 2011 s‟ha incrementat en un 12,78 % el nombre de dones ocupades en R+D,
una taxa d‟increment superior a la del 8,78 % del conjunt de la població. Per contra, la ràtio de
dones ocupades en activitats d‟R+D continua sent inferior a la del conjunt de la població, ja que
el 2011 per a les dones era del 13,08 % (el valor del 2006 era de l‟11,32 %), mentre que per a
la resta ho era del 14,4 % (el valor del 2006 era del 12 %).
El tercer i darrer d‟aquest subgrup del repte 1 fa referència a les investigadores en R+D (EDP)
ocupades en el sector empreses i IPSAL (indicador 08D1.10). Les dades registrades en el
període 2006-2011 mostren una tendència moderadament negativa, que també es registra
entre els anys 2010 i 2011. Aquestes tendències negatives de l‟ocupació d‟investigadores en
l‟empresa són similars a les experimentades pel conjunt de la població, i es contraposen a les
dades d‟ocupació en el sector R+D, que van registrar una tendència positiva de creixement.
Informe de seguiment 2013
68
Il·lustració 34. Evolució dels principals indicadors del repte 1 sobre les dones
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l‟IDESCAT, el CSASE i l‟INE
Repte 2. Empènyer: desenvolupar i mantenir una capacitat elevada per generar i valoritzar coneixement capdavanter
Il·lustració 35. Indicadors del repte 2 associats a les dones
Els dos indicadors del repte 2 són els que han registrat tendències més positives en el període
examinat.
El nombre de tesis doctorals llegides per dones (indicador 09D2.01) ha dibuixat una tendència
positiva entre els anys 2006 i 2012 (i també entre el 2011 i el 2012) que coincideix amb el
comportament de creixement que ha experimentat el conjunt de la població.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
%
Anys
01D1.03 Dones de 20 a 24 anys que han completat els estudis de secundària (%)
02D1.04 Variació en l'abandonament prematur dels estudis per part de les dones (%)
03D1.05 Formació permanent de les dones de 25 a 64 anys (%)
04D1.06 Dones que han completat amb èxit l'educació superior (30-34 anys) (%)
05D1.07 Dones diplomades en ciència i tecnologia (‰ població de 20 a 29 anys)
07D1.09 Ràtio d'ocupades (EDP) en activitats d'R+D (%)
Codi id. IndicadorPeríode de
referència
Tendència en el
període de
referència
Variació entre
els dos darrers
anys
09D2.01 Tesis doctorals llegides per dones (nombre)2006-2012
10D2.04 Sol·licituds de patents de particulars que siguin dones
(%)2008-2012
Informe de seguiment 2013
69
L‟indicador sobre el percentatge de patents sol·licitades per dones particulars també ha
experimentat un creixement en el període 2008-2012 (no es disposa de dades dels anys 2006 i
2007). Aquest creixement mostra una tendència positiva per al conjunt del període, que registra
el seu màxim l‟any 2012 quan el 13,7 % de patents demanades per particulars dones. Tot i la
millora, el percentatge continua lluny d‟un escenari igualitari que suposaria la meitat de les
sol·licituds. Aquesta tendència positiva esdevé un comportament millor quan es compara amb
la tendència moderadament negativa que es va experimentar per al conjunt de la població (es
va reduir el nombre de sol·licituds de patents des del màxim assolit l‟any 2007).
Repte 3. Estirar: innovar sistemàticament com a base de l‟activitat productiva i de l‟acció pública i social
Il·lustració 36. Indicador del repte 3 associat a les dones
L‟emprenedoria és un dels fenòmens que es tracten en aquest repte 3 del pacte. De fet, entre
els objectius i compromisos inclosos dintre d‟aquest repte, és l‟única qüestió que té indicadors
que admeten la desagregació per gènere.
Com ja s‟ha vist, l‟impuls de l‟emprenedoria és una de les qüestions que ha rebut més atenció
darrerament. Per mesurar la seva evolució en el conjunt de la població femenina es disposa de
l‟indicador 11D03.6, que s‟obté a partir de les dades publicades als informes anuals Global
Entrepreneurship Monitor per a Catalunya.46
L‟11D3.06 mesura el nivell d‟emprenedoria de les dones a Catalunya a partir de determinar
quin és el percentatge estimat de dones que es troben involucrades en activitats inicials de
creació d‟empreses i que, a més, hi participen en una part del capital mínim. A partir de les
dades disponibles entre els anys 2006 i 2012, es pot veure que la tendència ha estat
moderadament negativa en el període, i també el 2012 en relació amb el 2011. Aquest
comportament és similar al del conjunt de la població i significa que hi ha menys dones
implicades en la posada en marxa d‟activitats empresarials.
46
TEA Catalunya: activitat emprenedora en fase inicial de les dones de Catalunya.
Codi
identif.Indicador
Període de
referència
Tendència en el
període de
referència
Variació entre
els dos darrers
anys
11D3.06 Emprenedores inicials (%)2006-2012
Informe de seguiment 2013
70
Repte 4. Internacionalitzar: pensar, ser i fer globalment en recerca i innovació
Il·lustració 37. Indicador del repte 4 associat a les dones
Pel que fa a la internacionalització del sistema de recerca i el paper de les dones en aquest
sistema, només es disposa d‟un indicador. Es tracta del percentatge de tesis doctorals
aprovades a les universitats catalanes47
per dones d‟origen estranger. En el període comprès
entre el curs acadèmic 2005-2006 i el curs 2011-2012 s‟ha registrat una tendència positiva en
el seu conjunt. Així, ha crescut el percentatge de dones d‟origen estranger que llegien les seves
tesis doctorals en universitats catalanes. Aquest comportament és paral·lel al registrat per al
conjunt de la població. No s‟han produït canvis significatius entre els cursos 2010-2011 i 2011-
2012.
Il·lustració 38. Evolució de les dades dels indicadors associats a les dones
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d‟UNeix, l‟OEPM i el GEM
47
Només es disposa de dades de les universitats públiques.
Codi
identif.Indicador
Període de
referència
Tendència en el
període de
referència
Variació entre
els dos darrers
anys
12D4.03 Tesis doctorals aprovades per dones d‟origen estranger
(%)2006-2012
5,57 %
6,81 %
5,53 %
7,39 %
13,00 %
6,70 %
5,35 % 6,43 %
5,44 %
3,60 %
5,40 % 4,89 %
23,99 %
27,82 %
24,93 %
26,49 % 27,49 %
32,82 % 32,19 %
671 629
742
804
742
844
963
0
200
400
600
800
1.000
1.200
0 %
5 %
10 %
15 %
20 %
25 %
30 %
35 %
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Anys
10D2.04 Sol·licituds de patents de particulars que siguin dones (%)
11D3.06 Emprenedores inicials (%)
13D4.03 Tesis doctorals aprovades per dones d'origen estranger (%)
09D2.01 Tesis doctorals llegides per dones
Informe de seguiment 2013
71
Conclusions dels indicadors sobre el paper de les dones en l‟R+D+I català
Els resultats de l‟anàlisi realitzada prenent com a base els indicadors seleccionats varia en
relació amb les qüestions i àmbits abordats. Així, s‟ha constatat estabilitat i pocs canvis en les
dades que tracten sobre el nivell general d‟instrucció de la població femenina, amb
comportaments similars als que ha registrat el conjunt de la població.
Pel que fa a l‟educació superior, la millora ha estat moderadament positiva, ja que s‟han
registrat increments en la proporció de dones amb titulacions superiors i en el nombre de dones
titulades en àrees de ciència i tecnologia. Aquesta tendència de creixement ha estat més
intensa i positiva en àmbits com el nombre de tesis llegides per dones o el nombre de patents
sol·licitades. A més, s‟han registrat tendències positives en el grau d‟internacionalització del
sistema, on també participen les dones, atès que s‟ha incrementat el nombre d‟estrangeres que
han llegit les seves tesis doctorals a les universitats catalanes. Tampoc no es pot oblidar el bon
comportament experimentat en l‟ocupació, ja que en el període el nombre i el pes de les dones
va tenir una evolució positiva pel fet d‟incrementar-se la seva presència en el sistema. Tot i
això, en el segment de les dones investigadores ocupades en les empreses s‟ha registrat una
tendència negativa, similar a l‟experimentada per la resta de la població, i molt vinculada a la
intensa destrucció d‟ocupació que ha experimentat el sector empresa a partir de l‟any 2008.
Pel que fa a l‟emprenedoria de les dones, en el període es constata també un comportament
moderadament negatiu, atès que hi ha menys dones vinculades a la creació d‟empreses al final
del període.
Informe de seguiment 2013
72
Taula de sigles i acrònims 7PM: 7è Programa marc ACC1Ó (o ACCIÓ): Agència de suport a la competitivitat de l‟empresa catalana AGAUR: Agència de Gestió d‟Ajuts Universitaris i de Recerca AGE: Administració general de l‟Estat AP: administracions públiques AQU: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya CA: comunitat autònoma CAT: Catalunya CAPCIT: Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia CCI: comunitat de coneixement i innovació (vegeu KIC) CCOO: Comissions Obreres CDTI: Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial CERCA: Centres de Recerca de Catalunya CIC: Consell Interuniversitari de Catalunya CIP: Competitiveness and innovation Framework Programme (Programa marc de competitivitat i innovació) CIRIT: Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica CLUC: Certificat de Llengües de les Universitats de Catalunya CMiT: ciències, matemàtiques i tecnologia COSCE: Confederació de Societats Científiques d‟Espanya CRIC: Centre de Recerca i Innovació de Catalunya, SA CSASE: Consell Superior d‟Avaluació del Sistema Educatiu CSIC: Consell Superior d‟Investigacions Científiques CTI: ciència, tecnologia i innovació CTEM: ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques DAFO: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats DGR: Direcció General de Recerca DGU: Direcció General d‟Universitats DGP: Direcció General de Pressupostos E2020: Estratègia Europa 2020 ECAT2020: Estratègia Catalunya 2020 EECTiI: Estratègia espanyola en ciència i tecnologia i innovació EDP: Equivalència a dedicació plena EEES: espai europeu d‟educació superior EIN: empreses innovadores en els darrers tres anys o amb innovacions tecnològiques en curs o no reexides EIT: European Institute of Innovation and Technology (Institut Europeu d‟Innovació i Tecnologia) EPA: Enquesta de població activa ES: educació superior ESO: ensenyament secundari obligatori FCRi: Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació FECYT: Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia FGU: Fons Generals de les Universitats FP: formació professional GC: Generalitat de Catalunya GEM: Global Entrepreneurship Monitor ICREA: Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats IDESCAT: Institut d‟Estadística de Catalunya IEC: Institut d‟Estudis Catalans INE: Institut Nacional d‟Estadística IPSAL: institucions privades sense afany de lucre IRTA: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries KEY: Knowledge Economy Yard KIC: Knowledge and Innovation Communities (comunitats de coneixement i innovació) NEBT: nova empresa de base tecnològica OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
Informe de seguiment 2013
73
OEPM: Oficina Espanyola de Patents i Marques OIGS: Observatori d‟Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya PCT: Patent Cooperation Treaty (Tractat de cooperació en matèria de patents) PDI: personal docent investigador PdG: Pla de Govern PIB: producte interior brut PIME: petita i mitjana empresa PIMEC: Petita i mitjana empresa de Catalunya PN: Plan Nacional PNRI: Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació PRI: Pla de recerca i innovació del Govern de Catalunya PCT: parcs científics i tecnològics R+D: recerca i desenvolupament R+D+I: recerca, desenvolupament i innovació RIS: Regional Innovation Scoreboard (Quadre d‟indicadors d‟innovació regional) RIS3: Research and Innovation Smart Specialisation Strategy (Estratègia d‟especialització intel·ligent en recerca i innovació) RIS3CAT: Estratègia per a l‟especialització intel·ligent de Catalunya SIR: Scimago Institutions Rankings SUR: Secretaria d‟Universitats i Recerca TEA: taxa d‟activitat emprenedora TIC: tecnologies de la informació i la comunicació UAB: Universitat Autònoma de Barcelona UAO: Universitat Abat Oliba UB: Universitat de Barcelona UdG: Universitat de Girona UdL: Universitat de Lleida UE: Unió Europea UGT: Unió General de Treballadors UIC: Universitat Internacional de Catalunya UOC: Universitat Oberta de Catalunya UPC: Universitat Politècnica de Catalunya UPF: Universitat Pompeu Fabra URV: Universitat Rovira i Virgili URL: Universitat Ramon Llull UVic: Universitat de Vic
Informe de seguiment 2013
74
Bibliografia AGÈNCIA DE SUPORT A L‟EMPRESA CATALANA (ACC1Ó). Pla 2009-2013. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2011. AGÈNCIA DE SUPORT A L‟EMPRESA CATALANA (ACC1Ó). Informe anual de l’R+D i la innovació a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2011. AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA (AQU). Educació superior i treball a Catalunya, 2001. 2003. AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA (AQU). La inserció laboral dels doctors de les universitats catalanes. Octubre del 2008. AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA (AQU). Memòria d’activitats 2012. AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA (AQU). Universitat i treball a Catalunya 2011. ALEMANY, L.; ÀLVAREZ, C.; PLANELLAS, M.; URBANO, D. Libro blanco de la iniciativa emprenedora en España. FPdGI Fundació Príncep de Girona, ESADE Ramon Llull University, Esade Entrepreneurship Institute. Barcelona, 2011. ARNOLD, E. «Evaluating Research and Innovation Policy: a Systems World Needs Systems Evaluations». Research Evaluation; 13(1): 3-17. 2004. BALLART, X. Informe d’avaluació del III Pla de recerca de Catalunya. Resum executiu. Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007. CENTRE PER AL DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC INDUSTRIAL (CDTI). Cuadernos CDTI de Innovación Tecnológica. Análisis de la Participación Española en el VI Programa Marco de I+D. Desembre del 2007. CENTRE PER AL DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC INDUSTRIAL (CDTI). Participación española en el VII Programa Marco de I+D de la Unión Europea. Resultados provisionales 2007-2012. 2013. COMISSIÓ INTERDEPARTAMENTAL DE RECERCA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (CIRIT). Pla de Recerca de Catalunya 2005-2008. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2005. COMISSIÓ INTERDEPARTAMENTAL DE RECERCA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (CIRIT). Pla de Recerca de Catalunya 2005-2008. Resum. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2006. COMISSIÓ INTERDEPARTAMENTAL DE RECERCA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (CIRIT). Accions finançades per la Generalitat de Catalunya en matèria de recerca, desenvolupament i innovació. Exercici pressupostari de l’any 2007. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2008. CONFEDERACIÓ DE SOCIETATS CIENTÍFIQUES D‟ESPANYA (COSCE). Informe 2013. Análisis de los recursos destinados a I+D+i (política de gasto 46) contenidos en los presupuestos generales del Estado para el año 2013. 2013. CONSELL DE TREBALL ECONÒMIC I SOCIAL DE CATALUNYA (CTESC). Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2012. CONSELL GENERAL DE CAMBRES DE CATALUNYA. Memòria 2011. 2012.
Informe de seguiment 2013
75
CONSELL GENERAL DE CAMBRES DE CATALUNYA. Memòria econòmica de Catalunya 2012. CRUE-REDOTRI UNIVERSIDADES. Indicadores en transferència de conocimiento. Cuadernos técnicos RedOTRI. 2010. EUROPEAN COMMISSION. Europe 2020. Strategy for smart sustainable and inclusive growth. Brussel·les, 2010. EUROPEAN COMMISSION. Horizon 2020. Investing in European success. EUROPEAN COMMISSION. Innovation Union Scoreboard 2013. EUROPEAN COMMISSION. Regional Innovation Scoreboard 2012. EUROPEAN COMMISSION. Sixth FP7 Monitoring Report 2012. FOMENT DE TREBALL NACIONAL. Report 2010. Barcelona, 2011. FUNDACIÓ CONEIXEMENT I DESENVOLUPAMENT (CYD). Informe 2012. FUNDACIÓ COTEC PER A LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA. Informe COTEC 2012. FUNDACIÓ ESPANYOLA PER A LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA (FECYT). Análisis ICONO: SCImago Institutions Rankings (SIR) 2013. GENERALITAT DE CATALUNYA. Acord estratègic 2013-2016. Document de bases per a l’impuls de la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social. GENERALITAT DE CATALUNYA. Compareixença del conseller d’Economia i Coneixement per informar dels objectius i les actuacions sobre universitats i recerca del Departament durant la legislatura 2013-2014. GENERALITAT DE CATALUNYA. Document de treball de l’Estratègia per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT). Barcelona, juliol del 2013. GENERALITAT DE CATALUNYA. El finançament de la recerca, el desenvolupament i la innovació per part de la Generalitat de Catalunya. Informes anuals 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Estratègia Catalunya 2020. Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de l’ocupació. Document de bases. Barcelona, 27 de març del 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Guia de bones pràctiques per al foment de l’R+D+I en l’àmbit de la contractació pública. La integració de mesures de foment de l’R+D+I en la contractació pública. GENERALITAT DE CATALUNYA. Indicadors de conjuntura econòmica. Juny del 2013. GENERALITAT DE CATALUNYA. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Informe de la Direcció General de Recerca: Comparativa dels plans de Govern 2011-2014 i 2013-2016 en matèria d’R+D+I. GENERALITAT DE CATALUNYA. Informes de personal d’R+D de les universitats públiques catalanes. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2012.
Informe de seguiment 2013
76
GENERALITAT DE CATALUNYA. Informes de recursos econòmics captats per a R+D de les universitats públiques catalanes. Barcelona, 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Intervenció del conseller d’Economia i Coneixement en la inauguració del curs universitari 2013-2014. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Document de bases del Comitè Permanent d’Experts. Barcelona, 2008. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pacte per a la indústria a Catalunya. Propostes per a un nou impuls a la indústria a Catalunya. Juny del 2013. GENERALITAT DE CATALUNYA. Panorama de l’estadística educativa no universitària. Juliol del 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla d’actuacions industrials i empresarials del Govern de Catalunya 2012-2014. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla de Govern 2011-2014. Balanç del primer any de legislatura. Valoracions per àmbit i actuacions representatives. Barcelona, 2012. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla de Govern 2013-2016. 2013. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla de recerca i innovació de Catalunya 2010-2013. Barcelona, 2010. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla estratègic de recerca, innovació i transferència agroalimentària de Catalunya 2013-2020. Resum executiu. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla d’eixos estratègics d’innovació i recerca (2010-2013) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Barcelona, 2010. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla de Recerca i Innovació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació 2010-2013. Barcelona, 2010. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla d’innovació d’atenció primària i salut comunitària. Elements estratègics i operatius. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla director de recerca i innovació en serveis socials, 2010-2013. Barcelona, 2010. GENERALITAT DE CATALUNYA. Programa català d’ecodisseny (ECODISCAT) 2012-2015. GENERALITAT DE CATALUNYA. Sistema d’indicadors d’ensenyament de Catalunya. Barcelona, 2006(9), 2007(10), 2008(11), 2009(12), 2010(13), 2011(14), 2012(15) i 2013(16). GLOBAL ENTREPRENEURSHIP MONITOR (GEM). Informes executius Catalunya 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012. ICONO, OBSERVATORI ESPANYOL D‟R+D+I (FECYT). Indicadores del sistema español de ciencia y tecnología. 2011, 2012 i 2013. ICONO, OBSERVATORI ESPANYOL D‟R+D+I (FECYT). Informe SISE (Sistema Integral de Seguimiento y Evaluación) 2007, 2008, 2009 i 2010. INSTITUCIÓ CATALANA DE RECERCA I ESTUDIS AVANÇATS. Memoir 2010, 2011 i 2012. Barcelona, 2011, 2012,2013.
Informe de seguiment 2013
77
INSTITUT VALENCIÀ D‟INVESTIGACIONS ECONÒMIQUES (IVIE) i FUNDACIÓ BBVA. Rankings ISSUE 2013. Indicadores sintéticos de las universidades españolas. MALKIN, Daniel. «El sistema català d‟innovació. Reptes i orientació de les polítiques publiques». A: Memòria econòmica de Catalunya 2009. Consell General de Cambres de Catalunya. Barcelona, 2010. MINISTERI D‟ECONOMIA I COMPETITIVITAT. Actualitzación del programa de estabilidad 2012-2015. Madrid, 2012. MINISTERI D‟ECONOMIA I COMPETITIVITAT. Estrategia española de ciencia y tecnología y de innovación 2013-2020. 2013. MINISTERI D‟ECONOMIA I COMPETITIVITAT. El Plan de incentivación para la participación española en Horizonte 2020.
MINISTERI D‟ECONOMIA I COMPETITIVITAT. Plan de actuación anual 2013. Ayudas para la financiación de la I+D+i en España. 2013. MOLAS-GALLART, J. «Definir, quantificar i finançar la tercera missió: un debat sobre el futur de la universitat». Coneixement i Societat. Revista d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, 07/2005: 7-27. 2005. OBSERVATORI SISTEMA UNIVERSITARI. El precio de la carrera. Precios universitarios 2013-2014 en Cataluña y análisis de la evolución del precio total de los estudios. Juliol del 2013. OFICINA DE COORDINACIÓ EN RECERCA I INNOVACIÓ (OCRI). Informe de les accions finançades per la Generalitat de Catalunya en matèria de recerca, desenvolupament i innovació. Exercici pressupostari de l’any 2009. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2010. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD). Higher Education in Regional and City Development: Catalonia, Spain. Paris, 2010. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD), Higher Education in Regional and City Development. The Autonomous Region of Catalonia, Spain. Paris, 2010. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD). Main Science and Technology Indicators. Volume 2011, Issue 1 & 2. 2011. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD). Manual de estadísticas de patentes de la OCDE. 2009. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD). Reviews of Regional Innovation: Catalonia. Paris, 2010. ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT (OECD), FUNDACIÓ ESPANYOLA CIÈNCIA I TECNOLOGIA (FECYT). Medición de las actividades científicas y tecnológicas. Manual de Frascati. Propuesta de norma práctica para encuestas de investigación y desarrollo experimental. Madrid, 2002. PLAZA, Luis M. «Indicadores para el análisis de la transferencia de conocimiento». Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Economia Industrial, 366/2007:23-86. 2007. RAUHVARGES, A. Global University Rankings and Their Impact. European University Association. Brussel·les, 2011. SMART SPECIALISATION PLATFORM. Connecting Universities to Regional Growth: A Practical Guide. Setembre del 2011.
Informe de seguiment 2013
78
SMART SPECIALISATION PLATFORM. Guide to Research and Innovation Estrategies for Smart Specialisation (RIS3). Març del 2012.
Bibliografia web Academic Ranking of World Universities (Rànquing de la Universitat de Xangai) http://www.shanghairanking.com/ ACC1Ó http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/ ACUP, Associació Catalana d‟Universitats Públiques http://www.acup.cat/ AGAUR http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/index.jsp Agència d‟Informació, Avaluació i Qualitat (AIAQS) http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/html/ca/Du8/index.htmlComissió Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) http://www.cdti.es/index.asp?TR=C&IDR=1687 Consell General de Cambres de Catalunya http://www.cambrescat.es/ COSCE: Confederació de Societats Científiques d‟Espanya http://www.cosce.org/ COTEC: Fundació per a la innovació tecnològica http://www.cotec.es/ DIALNET http://dialnet.unirioja.es/ Europa 2020 http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm Eurostat http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/ Foment del Treball http://www.foment.com/index.h3p Fundació Catalana de Suport a la Recerca i la Innovació http://www.fundaciorecerca.cat/Agenicies.asp?accion=VerGrande&IdAgenicies=430 Fundació CYD (Fundació Coneixement i Desenvolupament) http://www.fundacioncyd.org/ Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia http://www.fecyt.es/fecyt/home.do;jsessionid=91B376C11429D516ABDCB01614A19A42 GEM Catalunya http://www.gem-spain.com/?q=GEM%20Catalu%C3%B1a Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/
Departament d‟Economia i Coneixement http://www20.gencat.cat/portal/site/economia Departament d‟Ensenyament http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament Departament de Salut http://www20.gencat.cat/portal/site/salut Departament d‟Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
http://www.gencat.cat/agricultura Departament d‟Empresa i Ocupació http://www.gencat.cat/empresaiocupacio/
ICONO: Observatori Espanyol d‟R+D+I http://icono.fecyt.es/Paginas/home.aspx ICREA http://www.icrea.cat/web/home.aspx
Informe de seguiment 2013
79
IDESCAT http://www.idescat.cat/ Institut d‟Estudis Catalans (IEC) http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp Observatori de la Recerca (Meridià) http://meridia.iec.cat/ INE http://www.ine.es/ Institució CERCA http://cerca.cat/avaluacio-cerca/ Ministeri d'Economia i Competitivitat http://www.mineco.gob.es/ Ministeri d‟Educació, Cultura i Esport http://www.mecd.gob.es/portada-mecd/ Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic http://www.oecd.org/ Observatori del Sistema Universitari http://www.observatoriuniversitari.org/ Observatori de la Comunicació Científica (OCC) http://www.occ.upf.edu/index.php?idioma=l2 Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) http://www.oepm.es/es/index.html PIMEC http://web.pimec.org/ QS Worldwide University Rankings http://www.topuniversities.com/ Ranking I-UGR http://www.rankinguniversidades.es/ Rànquing Universitats Espanyoles (Fundació BBVA i Ivie) http://www.u-ranking.es/ RedOTRI http://www.redotriuniversidades.net/portal/index.php?option=com_joomdoc&task=cat_view&gid=638&Itemid=100013 Regional Innovation Scoreboard
http://ec.europa.eu/enterprise/policies/innovation/policy/regional-innovation/ SCImago Institutions Rankings http://www.scimagoir.com/ TERMCAT http://www.termcat.cat/ UGT http://www.ugt.es/index1.html Universitat Abat Oliba http://www.uao.es/ Universitat Autònoma de Barcelona http://www.uab.es/ Universitat de Barcelona http://www.ub.edu/web/ub/ca/ Universitat de Girona http://www.udg.edu/ Universitat de Lleida http://www.udl.es/ Universitat de Vic http://www.uvic.es/ Universitat Internacional de Catalunya http://www.uic.es/ Universitat Oberta de Catalunya http://www.uoc.edu/portal/catala/index.html Universitat Politècnica de Catalunya http://www.upc.edu/
Informe de seguiment 2013
80
Universitat Pompeu Fabra http://www.upf.edu/ Universitat Ramon Llull http://www.url.es/ Universitat Rovira i Virgili http://www.urv.cat/
Annex
Taula de correspondència dels gràfics i les il·lustracions dels diferents informes
Cronologia del seguiment del PNRI
29 d‟octubre del 2013, reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte i presentació de
l‟Informe de seguiment 2013.
27 de juny del 2012, reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte i presentació de
l‟Informe de seguiment 2012.
10 d‟octubre del 2013, reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte i presentació de
l‟Informe de seguiment del 2010.
12 de març del 2009, creació de la Comissió de Seguiment del Pacte, aprovació del
seu reglament i presentació de l‟Informe de desplegament del pacte.
21 d‟octubre del 2008, signatura del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.
Informe 2010 Informe 2012 Informe 2013
- Il·lustració 27 Il·lustració 21
- Il·lustració 28 Il·lustració 22
Gràfic B pàg. 43 il·lustració 29 Il·lustració 23
Gràfic A pàg. 44 il·lustració 30 Il·lustració 24
Gràfic A pàg. 45 il·lustració 32 Il·lustració 26
Gràfic A pàg. 46 il·lustració 34 Il·lustració 29
Gràfic B pàg. 46 il·lustració 35 Il·lustració 30
- il·lustració 37 Il·lustració 32
- il·lustració 38 Il·lustració 31
Informe de seguiment 2013
81
Taules resum d‟indicadors i fonts
Codi id.
Ind
ica
do
rU
nit
ats
Fo
nt
Ob
jecti
us:
Eu
rop
a 2
020/
EE
CT
iI/
PN
RI
Pe
río
de
de
refe
rèn
cia
Te
nd
èn
cia
en
el
pe
río
de
de
refe
rèn
cia
Va
ria
ció
en
tre
els
do
s d
arr
ers
an
ys
Ob
serv
acio
ns
1.0
1D
espesa p
úblic
a e
n e
ducació
respecte
al P
IB (
%)
%ID
ES
CA
TN
D2006-2
010
1.0
2Taxa d
‟escola
ritz
ació
a l‟e
ducació
infa
ntil (%
)%
CS
AS
E95
2009-2
011
1.0
3P
obla
ció
de 2
0 a
24 a
nys q
ue h
a c
om
ple
tat
els
estu
dis
de s
ecundària (
%)
%ID
ES
CA
T85
2006-2
012
1.0
4V
ariació
de l‟a
bandonam
ent
pre
matu
r de
l‟educació
i la form
ació
(18-2
4 a
nys)
(%)
%ID
ES
CA
T
<=
15
2006-2
012
En a
quest
cas,
una v
ariació
negativa
im
plic
a u
n c
om
port
am
ent
positiu
, ja
que v
ol dir q
ue s
‟ha r
eduït e
l nom
bre
d‟a
bandonam
ent
1.0
5F
orm
ació
perm
anent
de la p
obla
ció
de 2
5 a
64
anys (
%)
%ID
ES
CA
T15
2006-2
012
1.0
6P
ers
ones (
30-3
4 a
nys)
que h
an c
om
ple
tat
am
b
èxit l‟e
ducació
superior
(%)
%C
SA
SE
40
2006-2
011
1.0
7D
iplo
mats
en c
ièncie
s i t
ecnolo
gia
entr
e 2
0 i 2
9
anys (
‰)
‰ID
ES
CA
T25
2006-2
010
1.0
8P
ers
onal ocupat
(ED
P)
en R
+D
(nom
bre
)P
ers
ones e
n
ED
P
INE
ND
2006-2
011
1.0
9R
àtio d
e p
ers
onal ocupat
(ED
P)
en a
ctivi
tats
d‟R
+D
(‰
)
‰IN
E16
2006-2
011
1.1
0P
ers
onal in
vestigador
en R
+D
(E
DP
) del secto
r
em
pre
ses i IP
SA
L (
nom
bre
)
Pers
ones e
n
ED
P
INE
ND
2006-2
011
2.0
1Tesis
docto
rals
lle
gid
es (
nom
bre
)N
om
bre
SU
RN
D
2006-2
012
Els
anys fan r
efe
rència
als
curs
os a
cadèm
ics.
Quan e
l període d
e
refe
rència
fa m
enció
a l‟a
ny 2
006-2
012,
vol dir q
ue s
‟inic
ia e
n e
l curs
acadèm
ic 2
005-2
006 i q
ue a
rriv
a fin
s e
l curs
acadèm
ic 2
011-2
012
2.0
2P
roducció
cie
ntífic
a (
nom
bre
d‟a
rtic
les p
ublic
ats
)N
om
bre
FE
CY
TN
D2007-2
010
Dades p
ublic
ades b
asades e
n S
CIm
ago
2.0
3A
ctivi
tat
de t
ransfe
rència
de c
oneix
em
ent
de les
univ
ers
itats
cata
lanes (
mile
rs d
‟euro
s)
Mile
rs d
‟euro
sS
UR
ND
2007-2
011
2.0
4S
ol·lic
ituds d
e p
ate
nts
am
b e
fecte
s a
Espanya
pre
senta
des a
Cata
lunya p
er
resid
ents
(nom
bre
)
Nom
bre
OE
PM
ND
2006-2
012
Fa r
efe
rència
a la s
um
a d
e t
ots
tip
us d
e p
ate
nts
sol·lic
itades.
2.0
5A
ctivi
tat
inve
ntiva
de C
ata
lunya (
perc
enta
tge p
er
mili
ó d
‟habitants
)
Perc
enta
tge p
er
mili
ó
OE
PM
ND
2006-2
012
Pate
nts
per
mili
ó d
‟habitants
3.0
1R
àtio d
‟export
acio
ns d
‟alta i m
itja
na t
ecnolo
gia
sobre
el to
tal d‟e
xport
acio
ns (
%)
%ID
ES
CA
T10
2006-0
12
3.0
2D
espeses t
ota
ls e
n a
ctivi
tats
innova
dore
s p
er
part
de les e
mpre
ses (
mile
rs d
‟euro
s)
Mile
rs d
‟euro
sIN
EN
D2006-2
011
3.0
3E
mpre
ses a
mb a
ctivi
tats
innova
dore
s (
nom
bre
)N
om
bre
INE
ND
2006-2
011
3.0
4In
tensitat
innova
dora
de les e
mpre
ses (
%)
%IN
EN
D2006-2
011
Fa r
efe
rència
al perc
enta
tge d
e la d
espesa e
n innova
ció
sobre
el
volu
m d
e n
egoci de les e
mpre
ses.
3.0
5E
mpre
ses E
IN q
ue d
em
anen p
ate
nts
(nom
bre
)N
om
bre
INE
ND
2006-2
011
3.0
6E
mpre
nedors
inic
ials
(%
)%
GE
MN
D2006-2
012
Fa r
efe
rència
a la T
EA
Cata
lunya:
em
pre
nedors
en fase inic
ial (%
)
3.0
7E
mpre
nedors
d‟o
port
unitat
(%)
%G
EM
ND
2006-2
012
Taxa d
‟em
pre
nedors
d‟o
port
unitat
sobre
el to
tal d‟e
mpre
ndors
(%
)
3.0
8In
nova
ció
a l‟e
mpre
sa d
e c
reació
recent
(%
)%
GE
MN
D2006-2
012
Perfil
de la n
ova
em
pre
sa i d
e l‟e
mpre
sa c
onsolid
ada e
n r
ela
ció
am
b
el gra
u d
‟innova
ció
de p
roducte
(%
)
3.0
9In
nova
ció
a la G
enera
litat
de C
ata
lunya (
%)
%S
UR
ND
2007-2
012
Fin
ançam
ent
de la G
C d
estinat
a a
ctivi
tats
innova
dore
s e
xecuta
des
per
a la p
ròpia
GC
sobre
el to
tal de la d
espesa e
n R
+D
+I.
3.1
0Ú
s d
e l‟a
dm
inis
tració
ele
ctr
ònic
a p
er
part
de la
ciu
tadania
a C
ata
lunya (
%)
%ID
ES
CA
TN
D
2006-2
012
L‟in
dic
ador
mesura
el perc
enta
tge d
e p
ers
ones d
e 1
6 a
74 a
nys q
ue
han u
tilit
zat
inte
rnet,
en e
ls 3
mesos a
nte
riors
a la r
ecolli
da d
e
dades,
per
inte
ractu
ar
am
b l‟A
dm
inis
tració
públic
a.
Informe de seguiment 2013
82
Codi id.
Ind
ica
do
rU
nit
ats
Fo
nt
Ob
jecti
us:
Eu
rop
a 2
020/
EE
CT
iI/
PN
RI
Pe
río
de
de
refe
rèn
cia
Te
nd
èn
cia
en
el
pe
río
de
de
refe
rèn
cia
Va
ria
ció
en
tre
els
do
s d
arr
ers
an
ys
Ob
serv
acio
ns
4.0
1P
erc
enta
tge d
e m
àste
rs u
niv
ers
itaris im
part
its
tota
lment
en a
nglè
s r
especte
al to
tal d‟im
part
it (
%)
%S
UR
ND
2007-2
013
Els
anys fan r
efe
rència
als
curs
os a
cadèm
ics
. Q
uan e
l període d
e
refe
rència
fa m
enció
a l‟a
ny 2
006-2
012,
vol dir q
ue s
‟inic
ia e
n e
l curs
acadèm
ic 2
005-2
006 i q
ue a
rrib
a fin
s e
l curs
acadèm
ic 2
011-2
012
4.0
2Tesis
docto
rals
apro
vades s
egons l‟o
rigen
estr
anger
dels
estu
dia
nts
(%
)
%S
UR
20
2006-2
012
Fa r
efe
rència
als
«E
stu
dia
nts
inte
rnacio
nals
matr
icula
ts e
n
pro
gra
mes a
vançats
de t
erc
er
cic
le /
nom
bre
tota
l d‟e
stu
dia
nts
matr
icula
ts e
n %
» d
e l‟E
EC
TiI.
Any 2
006 =
curs
acadèm
ic 2
005-
2006.
4.0
3P
ers
onal (P
DI) d
edic
at
a a
ctivi
tats
d‟R
+D
de les
univ
ers
itats
d‟o
rigen e
str
anger
(%)
%S
UR
ND
2006-2
011
No inclo
u les d
ades d
e la U
AO
ni de la U
RL
. F
a r
efe
rència
al curs
acadèm
ic:
l‟any 2
006 =
curs
acadèm
ic 2
005-0
206.
4.0
4P
ublic
acio
ns c
ientífiq
ues e
n c
ol·la
bora
ció
inte
rnacio
nal (%
)
%F
EC
YT
ND
2007-2
010
Dades p
ublic
ades b
asades e
n S
CIm
ago.
Es m
esura
el conju
nt
de
les p
ublic
acio
ns d
els
quin
quennis
. A
ixí, les d
ades d
e l‟a
ny 2
007 fan
refe
rència
a la s
um
a d
e p
ublic
acio
ns d
el quin
quenni
2003-2
007.
4.0
5R
àtio d
e d
espesa inte
rna e
n R
+D
fin
ançada p
er
l‟estr
ager
(%)
%ID
ES
CA
T15
2006-2
011
5.0
1D
espesa e
n a
ctivi
tats
de c
ultura
cie
ntífic
a
finançada p
er
la G
C (
mili
ons d
‟euro
s)
Mili
ons d
‟euro
sS
UR
ND
2006-2
012
5.0
2D
espesa d
e les u
niv
ers
itats
destinades a
form
ació
i difu
sió
de la c
iència
(m
ilions d
‟euro
s)
Mili
ons d
‟euro
sS
UR
ND
2007-2
011
7.0
1P
roductivi
tat
cie
ntífic
a (
public
acio
ns /
mili
ó
d‟h
abitants
)
Nom
bre
de
docum
ents
/mili
ó
d‟h
abitants
FE
CY
TN
D
2007-2
010
Nom
bre
de p
ublic
acio
ns
en r
ela
ció
al nom
bre
d‟h
abitats
(rà
tio).
Dades p
ublic
ades b
asades e
n S
CIm
ago.
Es m
esura
el conju
nt
de
les p
ublic
acio
ns d
els
quin
quennis
. A
ixí, les d
ades d
e l‟a
ny 2
007 fan
refe
rència
a la s
um
a d
e p
ublic
acio
ns d
el quin
quenni
2003-2
007.
7.0
2Im
pacte
de la p
roducció
cie
ntífic
a d
el sis
tem
a
cata
là d
‟R+
D
Coefic
ient
FE
CY
TN
D
2007-2
010
Dades p
ublic
ades b
asades e
n S
CIm
ago.
Es m
esura
el conju
nt
de
les p
ublic
acio
ns d
els
quin
quennis
. A
ixí, les d
ades d
e l‟a
ny 2
007 fan
refe
rència
a la s
um
a d
e p
ublic
acio
ns d
el quin
quenni
2003-2
007.
7.0
3P
erc
enta
tge d
e d
ocum
ents
public
ats
en les m
illors
revi
ste
s (
Q1)
per
sèries q
uin
quennals
(%
)
%F
EC
YT
ND
2007-2
010
Dades p
ublic
ades b
asades e
n S
CIm
ago.
Es m
esura
el conju
nt
de
les p
ublic
acio
ns d
els
quin
quennis
. A
ixí, les d
ades d
e l‟a
ny 2
007 fan
refe
rència
a la s
um
a d
e p
ublic
acio
ns d
el quin
quenni
2003-2
007.
8.0
1C
om
pro
mís
117 (
Perc
enta
tge d
e d
espesa inte
rior
bru
ta e
n R
+D
respecte
al P
IB)
%IN
E3
2006-2
011
8.0
2C
om
pro
mís
118 (
Perc
enta
tge d
e d
espesa
em
pre
sarial en innova
ció
sobre
el P
IB)
%ID
ES
CA
T
INE
1,2
02006-2
011
Fa r
efe
rència
a la «
Despesa e
n R
+D
del secto
r priva
t sobre
el
pro
ducte
inte
rior
bru
t»
8.0
3C
om
pro
mís
127 (
Capta
ció
de fons d
els
pro
gra
mes
marc
euro
peus,
en m
ilions d
‟euro
s)
Mili
ons d
‟euro
sF
EC
YT
ND
2006-2
012
8.0
4R
eto
rn d
els
pro
gra
mes m
arc
euro
peus
[perc
enta
tge d
e p
art
icip
ació
sobre
el to
tal
(%)]
%F
EC
YT
ND
2006-2
012
8.0
5D
espesa inte
rna e
n R
+D
fin
ançada p
er
l‟estr
anger
(en m
ilions d
‟euro
s)
Mili
ons d
‟euro
sID
ES
CA
TN
D2006-2
011
8.0
6C
om
pro
mís
125.c
(P
erc
enta
tge d
e c
apta
ció
de
fons d
e l‟E
sta
t)
%F
EC
YT
ND
2006-2
011
Fin
ançam
ent
de l‟E
sta
t a t
ravé
s d
els
P
lans N
acio
nals
a C
ata
lunya
(%)
8.0
7C
om
pro
mís
123 [
Incre
menta
r pro
gre
ssiv
am
ent
el
pre
ssupost
d‟R
+D
+I de la G
enera
litat
de
Cata
lunya (
GC
)]
%S
UR
ND
2006-2
012
8.0
8C
om
pro
mís
124 (
Incre
menta
r el pre
ssupost
dels
pro
gra
mes e
specífi
cs d
e s
uport
a l‟R
+D
de la G
C)
Mili
ons d
‟euro
sS
UR
ND
2006-2
012
Informe de seguiment 2013
83
Co
di
do
na
Ind
ica
do
rU
nit
ats
Fo
nt
Ob
jecti
us:
Eu
rop
a 2
020/
EE
CT
iI/
PN
RI
Pe
río
de
de
refe
rèn
cia
Te
nd
èn
cia
en
el
pe
río
de
de
refe
rèn
cia
Va
ria
ció
en
tre
els
do
s d
arr
ers
an
ys
Ob
serv
acio
ns
01D
1.0
3D
ones d
e 2
0 a
24 a
nys q
ue h
an c
om
ple
tat
els
estu
dis
de s
ecundària (
%)
%ID
ES
CA
T85
2006-2
012
02D
1.0
4V
ariació
en l'a
bandonam
ent
pre
matu
r dels
estu
dis
per
part
de les d
ones (
%)
%ID
ES
CA
T<
=15
2006-2
012
03D
1.0
5F
orm
ació
perm
anent
de les d
ones d
e 2
5 a
64
anys (
%)
%ID
ES
CA
T15
2006-2
012
04D
1.0
6D
ones (
30-3
4 a
nys)
que h
an c
om
ple
tat
am
b è
xit
l'educació
superior
(%
)%
CS
AS
E40
2006-2
012
05D
1.0
7D
ones d
iplo
mades e
n c
iència
i t
ecnolo
gia
(‰
de
la p
obla
ció
de 2
0 a
29 a
nys)
‰ID
ES
CA
T25
2006-2
010
06D
1.0
8D
ones o
cupades (
ED
P)
en R
+D
(nom
bre
)P
ers
ones e
n E
DP
INE
ND
2006-2
011
07D
1.0
9R
àtio d
'ocupades (
ED
P)
en a
ctivi
tats
d'R
+D
(‰
)%
INE
16
2006-2
011
08D
1.1
0In
vestigadore
s e
n R
+D
(E
DP
) del secto
r em
pre
ses
i IP
SA
L (
nom
bre
)N
om
bre
INE
ND
2006-2
011
09D
2.0
1Tesis
docto
rals
lle
gid
es p
er
dones (
nom
bre
)
Nom
bre
SU
RN
D
2006-2
012
Els
anys fan r
efe
rència
als
curs
os a
cadèm
ics.
Quan e
l període
de r
efe
rència
fa m
enció
a l'a
ny 2
006-2
012,
vol dir q
ue s
'inic
ia e
n
el curs
acadèm
ic 2
005-2
006 i q
ue a
rriv
a fin
s e
l curs
acadèm
ic
2011-2
012.
Nom
és h
i ha d
ades d
e les u
niv
ers
itats
públiq
ues.
10D
2.0
4S
ol·lic
ituds d
e p
ate
nts
de p
art
icula
rs q
ue s
iguin
dones (
%)
%
OE
PM
ND
2008-2
012
És e
l perc
enta
tge d
e d
ones q
ue fig
ure
n c
om
a p
rim
era
sol·lic
itat
de p
ate
nt
de les p
resenta
des p
er
part
dels
part
icula
rs.C
om
para
tiva
és 2
008-2
011
11D
3.0
6E
mpre
nedore
s inic
ials
(%
)%
GE
MN
D2006-2
012
Fa r
efe
rència
a la T
EA
fem
enin
a d
e C
ata
lunya:
Em
pre
nedore
s
en fase inic
ial (%
)
12D
4.0
2Tesis
docto
rals
apro
vades p
er
dones d
'origen
estr
anger
(%)
%S
UR
20
2006-2
012
Fa r
efe
rència
al curs
acadèm
ic.
Nom
és h
i ha d
ades d
isponib
les
de les U
niv
. P
úbliq
ues
Top Related