Download - INICIACIÓ A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓweib.caib.es/Formacio/distancia/Material/inic_info/inic...1.1. UNITATS DE MESURA D INFORMACIÓ 1.1.1. BIT En els ordinadors, la unitat

Transcript

Materials de formacióProjecte Xarxipèlag

INICIACIÓ A LES TECNOLOGIES DE LAINFORMACIÓ

Gabriel Fiol i Miquel Martorell

Revisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos

Iniciació a les Tecnologies de la Informació

Gabriel Fiol Morey i Miquel Martorell FullanaRevisió: Gabriel Fiol Morey, Carme Frau Picó i Antoni Villalobos PallicerAssessors de formació en noves tecnologiesDirecció General d�Ordenació i InnovacióConselleria d�Educació i Cultura

Setembre de 2002Revisió. Juliol de 2003

Els símbols utilitzats en aquest text són:

Activitats d'introduccióActivitats completament guiades amb exposició gradual de continguts, que permetenassegurar els continguts mínims de la programació del mòdul de formació.

Activitats de consolidació i reforç:Aquestes activitats presenten una dificultat un poc superior, ja que no són tan guiades ipermetran un millor domini dels temes estudiats.

Activitats de lliurament obligatLes activitats que vénen marcades per aquesta icona s'hauran d'entregar obligatòriamental tutor/a per tal de superar el curs de formació.

Activitats opcionalsActivitats d'ampliació de coneixements que permeten aprofundir en la temàtica tractada.No són obligatòries.

Recomanacions o comentarisRecomanacions o comentaris que permetran una millor realització de les activitatsencomanades.

AjudaPer a algunes activitats, si la seva resolució presenta problemes, es podrà consultarl'ajuda, que donarà pistes per facilitar-ne la realització.

Recursos addicionalsPer poder ampliar els coneixements, es posa a la disposició dels alumnes unadocumentació complementària de consulta o d'ampliació.

Índex

1. L'ORDINADOR I ELS SEUS PERIFÈRICS ..................................................................................................1

1.1. UNITATS DE MESURA D�INFORMACIÓ ................................................................................................11.1.1. Bit ............................................................................................................................................................11.1.2. Byte..........................................................................................................................................................11.1.3. Múltiples del byte:...................................................................................................................................2

1.2. EL HARDWARE (MAQUINARI) ..........................................................................................................................21.2.1. Esquema general .....................................................................................................................................21.2.2. La unitat central de procés (CPU)..........................................................................................................31.2.3. Perifèrics d�entrada de dades ...............................................................................................................101.2.4. Perifèrics de sortida de dades...............................................................................................................11

1.3. EL SOFTWARE (PROGRAMARI) .................................................................................................................161.3.1. Programes de diagnosi (SETUP)..........................................................................................................161.3.2. Software(programari) de sistema (o sistema operatiu) .......................................................................161.3.3. Llenguatges de programació.................................................................................................................171.3.4. Software (programari) d�aplicació .......................................................................................................171.3.5. Breu descripció dels sistemes operatius ...............................................................................................17

2. WINDOWS 98 ...................................................................................................................................................22

2.1. CONCEPTES ELEMENTALS..............................................................................................................................222.1.1. windows com a sistema operatiu...........................................................................................................222.1.2. Ús del ratolí...........................................................................................................................................222.1.3. Ús del teclat...........................................................................................................................................232.1.4. L�escriptori............................................................................................................................................252.1.5. La barra de tasques...............................................................................................................................302.1.6. Les finestres: els seus elements i el seu maneig....................................................................................342.1.7. Els controls de Windows .......................................................................................................................352.1.8. Accessoris: Bloc de notes, wordpad, paint ...........................................................................................372.1.9. l�ajuda de windows i de les aplicacions................................................................................................372.1.10. Sortir de Windows ...............................................................................................................................38

2.2. L�EXPLORADOR DE WINDOWS . EL MEU ORDINADOR...................................................................................392.2.1. Els elements de base..............................................................................................................................392.2.2. Les carpetes...........................................................................................................................................402.2.3. Les unitats de disc .................................................................................................................................402.2.4. Execució directa d�aplicacions .............................................................................................................412.2.5. L�explorador i el meu ordinador...........................................................................................................412.2.6. Organització d�arxius i carpetes...........................................................................................................472.2.7. Gestió de discos.....................................................................................................................................492.2.8. La paperera ...........................................................................................................................................51

2.3. EL VEÏNATGE DE XARXA ...............................................................................................................................52

3. WINDOWS XP..................................................................................................................................................55

3.1. CONCEPTES ELEMENTALS..............................................................................................................................553.1.1. windows com a sistema operatiu...........................................................................................................553.1.2. Ús del ratolí...........................................................................................................................................553.1.3. Ús del teclat...........................................................................................................................................573.1.4. L�escriptori............................................................................................................................................583.1.5. La barra de tasques...............................................................................................................................633.1.6. Les finestres: els seus elements i el seu maneig....................................................................................673.1.7. Els controls de Windows .......................................................................................................................69

3.1.8. Accessoris: Bloc de notes, wordpad, paint ...........................................................................................703.1.9. l�ajuda de windows i de les aplicacions................................................................................................713.1.10. Sortir de Windows ...............................................................................................................................73

3.2. L�EXPLORADOR DE WINDOWS . EL MEU ORDINADOR...................................................................................733.2.1. Els elements de base..............................................................................................................................733.2.2. Les carpetes...........................................................................................................................................743.2.3. Les unitats de disc .................................................................................................................................753.2.4. Execució directa d�aplicacions .............................................................................................................753.2.5. L�explorador i el meu ordinador...........................................................................................................753.2.6. Organització d�arxius i carpetes...........................................................................................................823.2.7. Gestió de discos.....................................................................................................................................843.2.8. La paperera ...........................................................................................................................................86

3.3. EL VEÏNATGE DE XARXA ...............................................................................................................................87

4. OPENOFFICE.ORG WRITER.......................................................................................................................89

4.1. PRIMER CONTACTE AMB OPENOFFICE.ORG WRITER ....................................................................................894.1.1. Els elements de la pantalla de OpenOffice.org Writer i les opcions actives de la configuració inicial.........................................................................................................................................................................894.1.2. Accedir a l�ajuda...................................................................................................................................904.1.3. Creació d'un document senzill ..............................................................................................................914.1.4. Guardar el document per primera vegada ...........................................................................................914.1.5. Tancar un document i sortir del programa...........................................................................................924.1.6. Recuperar un document existent ...........................................................................................................934.1.7. Guardar un document per segona vegada............................................................................................934.1.8. Moviment per dins el document ............................................................................................................944.1.9. Impressió de documents ........................................................................................................................95

4.2. OPCIONS DE FORMAT ....................................................................................................................................964.2.1. Selecció d�un bloc de text......................................................................................................................974.2.2. Format de pàgina ..................................................................................................................................974.2.3. Format de paràgraf...............................................................................................................................994.2.4. Format de caràcter .............................................................................................................................1034.2.5. Capçalera i peu de pàgina ..................................................................................................................105

4.3. EDICIÓ AMB BLOCS DE TEXT........................................................................................................................1064.3.1. Esborrar ..............................................................................................................................................106Retallar..........................................................................................................................................................1064.3.3. Copiar..................................................................................................................................................1074.3.4. Enganxar .............................................................................................................................................1074.3.5. Cercar i reemplaçar ............................................................................................................................108

4.4. EINES DE CORRECCIÓ ..................................................................................................................................1094.4.1. La correcció ortogràfica .....................................................................................................................1094.4.2. La configuració inicial ........................................................................................................................1114.4.3. Sinònims ..............................................................................................................................................112

4.5. ALTRES FUNCIONS ......................................................................................................................................1124.5.1. Disseny elemental de taules ................................................................................................................1124.5.2. Inserció de diagrames .........................................................................................................................1154.5.3. Inserció d'imatges. ..............................................................................................................................117

5. NAVEGACIÓ PER LA WEB ........................................................................................................................121

5.1. QUÈ ÉS INTERNET?......................................................................................................................................1215.1.1. Característiques i aspectes generals de funcionament .......................................................................1215.1.2. Què podem trobar a internet? Serveis ................................................................................................121

5.1.3. Accés a Internet i empreses proveïdores.............................................................................................1225.1.4. El cost d�accés a Internet ....................................................................................................................125

5.2. NAVEGACIÓ PER LA WEB...........................................................................................................................1255.2.1. Què hem de conèixer per localitzar un document a la xarxa? ..........................................................1265.2.2. El navegador i els seus elements.........................................................................................................1275.2.3. La pàgina d�inici .................................................................................................................................1305.2.4. Crear un recull de pàgines interessants .............................................................................................1315.2.5. Descàrrega i emmagatzematge de materials ......................................................................................131

5.3. CERCAR INFORMACIÓ PER LA WEB............................................................................................................1325.3.1. Què són els cercadors? .......................................................................................................................1325.3.2. Principals cercadors ...........................................................................................................................1335.3.3. Com trobar allò que ens interessa emprant els cercadors? ...............................................................1335.3.4. Descarregar fitxers. Descompressió amb el Winzip...........................................................................136

6. EL CORREU ELECTRÒNIC (E-MAIL).....................................................................................................138

6.1. CONCEPTES ELEMENTALS ...........................................................................................................................1386.1.1. Què és el correu electrònic i com funciona ........................................................................................1386.1.2. La identificació dels usuaris ...............................................................................................................1386.1.3. Identificació dels missatges.................................................................................................................1386.1.4. Accions possibles amb els missatges ..................................................................................................1396.1.5. Consells per a l�ús correcte del correu...............................................................................................139

6.2. EL PROGRAMA DE CORREU I ELS SEUS ELEMENTS .......................................................................................1406.2.1. Zona de carpetes .................................................................................................................................1416.2.2. La llibreta d�adreces ...........................................................................................................................142

6.3. REBRE CORREU ELECTRÒNIC ......................................................................................................................1436.3.1. Rebre i llegir els missatges rebuts ......................................................................................................1436.3.2. Organització dels missatges rebuts.....................................................................................................143

6.4. ENVIAR UN CORREU ELECTRÒNIC ...............................................................................................................144

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 1

1. L'ORDINADOR I ELS SEUS PERIFÈRICS

La informàtica és el conjunt de coneixements teòrics i científics que fan possible el tractamentautomatitzat de la informació mitjançant uns dispositius anomenats ordinadors.

La paraula «informàtica» és la contracció de: INFORmació autoMÀTICA

Un ordinador és un dispositiu electrònic que pot fer càlculs i processar dades sense intervencióhumana durant el procés, seguint les instruccions donades per un programa carregat a l�ordinadorprèviament.

A un ordinador se li poden connectar altres dispositius, anomenats perifèrics, per tal de realitzardeterminades tasques; per exemple: la impressora, el ratolí...

Els components físics d�un sistema informàtic s�anomenen hardware o maquinari i els programesque contenen les instruccions de funcionament s�anomenen software o programari.

Un sistema informàtic no podrà realitzar determinades tasques si no disposa del hardware(maquinari) i software (programari) necessaris. Les dues parts del sistema no sónindependents, gairebé tot el hardware necessita uns programes que el controlin (drivers) iel software (programari) també requereix un determinat hardware per funcionarcorrectament. Per exemple: Windows 98 requereix, com a mínim, 16 Mb de RAM.

1.1. UNITATS DE MESURA D�INFORMACIÓ

1.1.1. BIT

En els ordinadors, la unitat més petita d�informació és el bit. Només pot agafar els valors 0 i 1. El 0correspon a la idea física del fet que no passa corrent per un circuit i l�1 que passa corrent per uncircuit.La paraula bit és la contracció de: BInary digiT

1.1.2. BYTE

Generalment els ordinadors processen els bits en grups de vuit. A un grup de vuit bits se li diu byte.Es processen grups de vuit bits, ja que el conjunt de caràcters internacionals es codifiquen amb unnúmero entre 0 i 255, que quan el passam a base-2 es transforma en un byte. Per exemple:

Caràcters internacionals N. en base-10 N. en base-2 (byte)La lletra Α 651 010000012

1 (6·101 + 5·100 )

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 2

Hi ha diferents codis que s�anomenen pàgines de codis. A Espanya se sol utilitzar la pàgina de codis850, ja que permet accentuar les majúscules.

Es pot escriure el caràcter corresponent a un codi pitjant:ALT + Nombre decimal amb teclat numèricExemple: ~ és: ALT + 126

1.1.3. MÚLTIPLES DEL BYTE:

Amb un conjunt de bytes podem representar qualsevol informació, però si la quantitat és molt granconvé utilitzar els múltiples del byte:

1 Kilobyte (Kb) = 1024 bytes1 Megabyte (Mb) = 1024 Kb1 Gygabyte (Gb) = 1024 Mb1 Terabyte (Tb) = 1024 Gb

1.2. EL HARDWARE (MAQUINARI)

1.2.1. ESQUEMA GENERAL

2 (1·26+0·25 + 0·24 + 0·23 + 0·22 + 0·21 + 1·20 ) El byte són vuit bits. Si quan es fa la divisió només en téset, per arribar a vuit afegim zeros al davant fins arribar a les vuit xifres. En la divisió, el primer residués el darrer número de la seqüència en base-2 (byte).

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 3

1.2.2. LA UNITAT CENTRAL DE PROCÉS (CPU)

1.2.2.1. El processador

És la part fonamental del sistema i s�encarrega de fer el tractament de les dades. El processadorconsta de:

➭ Unitat de control: supervisa el funcionament del sistema.

➭ Unitat aritmeticològica: s�encarrega de fer els càlculs necessaris.

La velocitat d�un microprocessador es mesura segons el nombre de cicles que fa per segon1 hertz=1 cicle/seg. El múltiple del Hz que se sol utilitzar és el Megahertz (MHz) = 1.000.000 Hz.

El bus d'amplada de dades d'un processador ve a ser el conjunt de línies de transmissió de dadesque comuniquen els diferents dispositius que componen un ordinador o els diferents nodes d'unaxarxa d'àrea local.NT: Mentre que el bus d'un ordinador transmet les dades en paral·lel, el bus d'una xarxa d'àrea localgeneralment les transmet en sèrie

1.2.2.2. Els microprocessadors

Els ordinadors de mida reduïda que poden ser utilitzats com a lloc de feina individual o terminals dexarxa utilitzen els microprocessadors.Els microprocessadors INTEL que han equipat els ordinadors personals han estat:

Any Processador Característiques

1971 4004

Freqüència de rellotge: 108 KHznombre de transistors: 2300 (tecnologia 10 micres)

Ample de bus de dades: 4 bits;Memòria direccionable:640 bytes

1974 8080

Freqüència de rellotge: 2 MHznombre de transistors: 6,000 (6 micres)

Ample de bus de dades: 8 bits;Memòria direccionable:64 Kbytes

1978 8086

Freqüència de rellotge: 5 MHz (0,9 MIPS)nombre de transistors: 29,000 (3 micres)

Ample de bus de dades: 16 bits;Memòria direccionable:1 Megabyte

Rendiment 10 vegades superior al 8080

1982 80286

Freqüència de rellotge: 6 MHznombre de transistors: 134,000 (1,5 micres)

Ample de bus de dades: 16 bits;Memòria direccionable:16 Megabytes

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 4

Memòria virtual: 1 Gigabyte

1985Intel386� DXCPU

Freqüència de rellotge: 16 MHznombre de transistors: 275,000 (1,5 micres)

Ample de bus de dades:32 bits;Memòria direccionable:4 Gigabytes

Memòria virtual: 64 Terabytes

1989Intel486�DX CPU

Freqüència de rellotge: 25 MHznombre de transistors: 1,200,000 (1 micra)

Ample de bus de dades: 32 bits;Memòria direccionable:4 Gigabytes

Memòria virtual: 64 Terabytes

1993Pentium®Processor

Freqüència de rellotge: 60 MHznombre de transistors: 3,1 milions (0.8 micres)

Ample de bus de dades: 64 bits (bus dades externes) 32 bits (busdireccions)

Memòria direccionable:4 GigabytesMemòria virtual: 64 Terabytes

1995Pentium® Pro

Processor

Freqüència de rellotge: 150 MHznombre de transistors: 5,5 milions (0.6 micres)

Ample de bus de dades: 64 bits i 64 bits addicionals amb la catxe L2Memòria direccionable:64 Gigabytes

Memòria virtual: 64 Terabytes

1997Pentium®IIProcessor

Freqüència de rellotge: 233 MHznombre de transistors: 7,5 milions (0.35 micres)Ample de bus de dades: 64 bits Bus de sistema;

Memòria direccionable:64 GigabytesMemòria virtual: 64 Terabytes

1999Pentium®IIIProcessor

Freqüència de rellotge: 500 MHznombre de transistors: 9,5 milions (0.18 micres)Ample de bus de dades: 64 bit Bus de sistema;

Memòria direccionable:64 GigabytesMemòria virtual: 64 Terabytes

velocitat de Bus (NetBurst) : 133MHz

2000 Pentium® 4

Freqüència de rellotge: 1.3 GHznombre de transistors: 42 milions (0.18 micres)Ample de bus de dades: 64 bit Bus de sistema;

Memòria direccionable:64 GigabytesMemòria virtual: 64 Terabytes

velocitat de Bus (NetBurst) : 400MHz

A més, darrerament també estan guanyant una quota de mercat els microprocessadors AMD, quevan a velocitats compreses entre els 750 i els 1000 MHz.Els microprocessadors AMD que han equipat els ordinadors personals han estat:

ModelVelocitat

(MHz)

Tecnologiade fabricació.

(Micres)

�Cache�L1/L2

�Kbytes�

Velocitat deBus (MHz)/

Multiplicador

Milions deTransistors

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 5

K5PR120 90 0,35 24/0 60/1,5 4,3K6 166 0,35 64/0 66/2,5 8,8

K6-2 266 0,25 64/0 66/4 9,3K6-III 400 0,25 64/256 100/4 21,3

ATHLON 500 0,25 128/512 100/5 22ATHLON 600 0,25 128/512 100/6 22ATHLON 800 0,18 128/512 100/8 22ATHLON 950 0,18 128/512 100/9,5 22ATHLON 1100 0,18 128/512 200/5,5 37ATHLON 1300 0,18 128/512 200/6,5 37ATHLON 1333 0,18 128/512 200/6,5 37

Llegenda:Velocitat en MHz del microprocessador. Tecnologia de fabricació. Les �micres� indiquem laseparació entre transistor integrats dins el microprocessador. A menor distància major integració imajor nombre de transistors � veure milions de transistors -. Per la qual cosa augmenta la capacitatde procés de l�integrat. Memòria �cache�. En un principi estava situada fora del �micro�, però amesura que la tecnologia avança s�integra en ell, el que augmenta considerablement el seurendiment. Velocitat del Bus. És a la velocitat que funciona el bus que multiplicat pel factor demultiplicació ens dona la velocitat de treball real del microprocessador.

1.2.2.3. La memòria central (principal o interna)

La memòria d�un ordinador és un magatzem on es guarda la informació. No té cap funció operativa nide càlcul.

Les principals característiques de la memòria interna són:1. És de ràpid accés.2. Els seus components són fixos i estan instal·lats en la placa base de l�ordinador.

Hi ha dues classes de memòria interna:

➭ La memòria ROM (Read Only Memory (Memòria només de lectura))

És només una memòria de lectura i serveix per guardar informació permanent a l�ordinador.Ve gravada de fàbrica, no es pot modificar i no s�esborra quan hi ha un tall en el corrent elèctric.Conté programes d�arrencada i la configuració inicial.

➭ La memòria RAM (Random Acces Memory) (Memòria d'accés aleatori)

El seu significat és Random Acces Memory (Memòria d�Accés Aleatori).Aquesta memòria és de lectura i escriptura, serveix per guardar les dades i els programes en ús. Ésde ràpid accés, però també volàtil (s�esborra quan apagam el sistema).

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 6

És la memòria basada en semiconductors que pot ser llegida i escrita pel microprocessador o altresdispositius de hardware. S�hi emmagatzema la informació i instruccions de forma temporal perexecutar tasques quan s�utilitza un equip. Quan es treballa un document personal o s�executa unaaplicació, la informació és agafada del disc dur i és emmagatzemada a la memòria RAM; per la sevapart, el processador la sol·licita a aquesta mateixa. Les dades que ja no són sol·licitadess�emmagatzemen de nou en la unitat de disc dur. D�igual manera, en apagar o reiniciar l�equip, tota lainformació emmagatzemada en la memòria RAM s�esborra.La memòria RAM es mesura en Megabytes i com més gran sigui significarà que podem disposar demés lloc per programes i dades sense necessitat d'anar a llegir-los constantment al disc flexible o aldisc dur.En funció de la placa de l'ordinador aquesta memòria es pot ampliar.

En els microordinadors la memòria RAM es divideix, segons el següent esquema:- Des de 0 fins a 640 KB ⇒ Memòria convencional- Des de 640 fins a 1024 ⇒ Memòria superior- La resta de RAM ⇒ Memòria estesa o alta

Els equips nous que avui en dia es comercialitzen (encara que això canvia cada dia) es mouen entre1,7 i 2,6 GHz de velocitat del processador, amb una memòria entre 30 i 120 Gb de disc dur i unamemòria RAM entre 128 i 512 Mb.

1.2.2.4. Les memòries externes (o secundàries)

Les memòries externes són perifèrics que serveixen per guardar i recuperar programes i dades deforma permanent (no volàtil). Segons el tipus de funcionament n�hi ha de magnètics (Unitats de dicsreemplaçables (disquets, unitats ZIP), unitats de disc dur) o d�òptics (CD-ROM, DVD)

➭ Les unitats de disquet

Són uns dispositius de forma rectangular, generalment encaixats en la mateixa carcassa de la unitatcentral i que permeten llegir i enregistrar en un suport magnètic anomenat disquet.

La majoria1 d�unitats actuals són per funcionar amb disquets de 1,44 Mb de capacitat i 3,5 polzadesde llargària (1 polzada = 2,5 cm aprox.)

Aquests disquets estan protegits per una coberta de plàstic i un escut metàl·lic mòbil que permet

accedir a la superfície magnètica.

El forat de l�esquerra del disquet disposa d�una llengüeta desplaçable. Si està tapat, es pot escriureen el disquet i si es mou la llengüeta i es destapa, el disquet queda protegit contra l�escriptura.

1 *Encara podem trobar disquets de 3,5 polzades i 720 K. L�única diferència és que només tenen el forat del�esquerra.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 7

Quan es manegen disquets, s�han d�observar les següents precaucions:

! No doblegar-los.

! Evitar qualsevol contacte amb la superfície magnètica (no jugar amb l�escut,té una molla i pot saltar).

! No exposar-los a la pols ni a temperatures extremes.

! Allunyar-los d�imants i d�aparells electrònics que puguin crear un campmagnètic.

! Posar-los i llevar-los de la disquetera amb el llum de la unitat apagat.

Abans d�utilitzar un disquet s�ha de formatar (si no hi ve de fàbrica). Formatar un disquet significamarcar-hi pistes (cercles concèntrics) i sectors (parts de les pistes) per localitzar la informació.

➭ Unitat Zip

Utilitzen disquets especials (són més gruixuts que les unitats de disquet) que permetenemmagatzemar quantitats de informació molt més grans que en un disc normal (des de 100 fins a 750Mb). La unitat de zip és sols un exemple, però hi ha altres unitats més o menys equivalents ambaltres noms comercials (Jaz, superdisk, etc..). Aquestes unitats poden ser externes (amb connexiótipus USB o paral·lel - avui dia menys freqüents) o internes, integrades a la resta de dispositius fixosde la CPU.

➭ El disc dur

Són unitats de tipus magnètic situades generalment dins la caixa de la unitat central, encara que avuien dia també es poden trobar disc durs externs. Permeten guardar i recuperar una gran quantitatd�informació i són de ràpid accés. Per aquestes raons són els perifèrics d�emmagatzematge de dadesmés utilitzats, en què es guarden programes de sistema (arrencada), aplicacions i dades, de maneraque només s�utilitzen els disquets per passar informació d�un ordinador a un altre o per fer còpies deseguretat.

La capacitat dels discos durs ha anat augmentant geomètricament, passant en uns anys de 2 Mb a unmínim de 2 Gb. Actualment es comercialitzen discos durs de més de 40 GB.

➭ D'altres dispositius

Poden tenir la mida d'un clauer i fan servir la connexió USB de l'ordinador. Un ordinador en pot portarvaris, segons el nombre d'aquest tipus de connector. La seva capacitat de memòria pot anar des de32 Mb fins a més de 100 Mb. Són de fàcil instal·lació del tipus "plug & play" (endollar i utilitzar).

➭ Els CD

Unitat CD ROM

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 8

Els CD-ROM són unitats de memòria externa de tipus òptic i, només de lectura (ROM són les inicialsen anglès de Read Only Memory). Les unitats de CD-ROM llegeixen amb un làser de baixa potènciauns discos de 12 cm de diàmetre sobre els quals es troba la informació.

Aquesta tècnica permet guardar molta informació en poc espai físic (habitualment 650 Mb, fins a 800Mb). Per aquest motiu, són molt usats per a còpies de seguretat.

La velocitat d'un CD-ROM expressa realment la tassa de transferència de dades (DTR) i es solexpressar amb un nombre seguit les signe "X", és a dir, 2 X, 4 X, 16 X, 24 X, etc.

El signe "X" s'utilitza per expressar que el CD-ROM arriba a una tassa de transferència de 2,4,16, 24,etc. vegades la velocitat del primer lector de CD-ROM, o si volem, la velocitat d'un lector de discoscompactes d'àudio, (150 Kb/s), si un CD-ROM és de doble velocitat, vol dir que llegeix 300 Kb/s, o siés un CD-ROM 24 X és de 3.600 Kb/s. Avui en dia les velocitats de lectura poden ésser de més de 50 X.

Les unitats de CD-ROM permeten llegir CD d�àudio. Per això la unitat de CD ha d'estar endollada auna targeta de so per poder-los reproduir amb l'ordinador.El lector de CD-ROM juntament amb una targeta de so, uns altaveus i un micròfon composen uncomplert equip multimèdia.

Unitat CD-WLes gravadores de CD (CD-W) permeten escriure a sobre un CD amb un làser de mitjana potència deforma que es crea un CD-ROM La velocitat de gravació pot arribar a més de 20X.

Unitat de CD-RW: son les sigles de CD ReWritable, o sigui CD re-escriure. Aquestes unitats fanservir CD que permeten la gravació, l'eliminació i la regravació de dades com si es tractés d'una unitatde disc dur.

Consells bàsics per a la manipulació i conservació dels Discs òptics CDEls CD estan composts per diverses capes de materials plàstics i metàl·lics, resulten sensibles acanvis sobtats de temperatura, deformació, ratllat i atac de fongs i microorganismes. Una adequadaneteja i atenció de i el control de factors medi-ambientals contribueix a la millora del seu estat.

Índexs alts de temperatura i humitat, i la presència de gasos oxidants i radiació UV, afavoreixen elprocés de degradació d'aquests materials, a més del desenvolupament de fongs i microorganismes.Aquí hi ha un esquema que ens pot orientar en la preservació i conservació dels CD.

Agents de deteriorament Opcions de conservacióa) Elevats índexs de temperatura i humitat relativa(30 graus C en endavant i més del 60% d'humitatrelativa) La temperatura ideal estaria entre 18 i 22

graus C i una humitat entre el 45 i 50%.

Triar un lloc fresc i sec.Evitar col·locar els estants on es guardin els CDcontra parets humides exposades a l'exterior.

b) Atac de fongs i microorganismes Mantenir la humitat relativa per davall del 60 %.c) Radiació UV provenint del sol i de la

il·luminació.Evitar la llum directa del sol.

d) Pols partícules pesades, gasos oxidantspresents en atmosferes contaminades.

Guardar el material en llocs adients (ben tancats)

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 9

e) Mals físics i químics

Guardar els discs de manera individual. Preservar-los en paquets individuals de polipropilè. Eviteu

posar etiquetes sobre el disc o marcar-lo (escrivinta sobre) Identificau-lo en l'embolcall extern.

f) Manipulació poc acurada, empremtes digitals.Evitar ratllar el CD durant la manipulació i la seva

exposició perllongada al sol. No doblegar osotmetre al disc a esforços.

g) neteja inadequada

Utilitzar un netejador especialment formulat per asuperfícies òptiques, aplicant-li un pedaç lliure depelussa i contaminants, d'una sola passada cada

vegada, del centre a l'extrem.

⇒ Els DVD

DVD són les sigles de Disc Digital Versàtil. És un mitjà òptic d'alta densitat i de gran capacitat, capaçd'emmagatzemar, per exemple, una pel·lícula completa en un sol disc de la mida d'un CD. Adiferència del CD normal, que emmagatzema dades en una sola cara, un disc en format DVD potemmagatzemar dades en les dues cares. En funció d'això es divideixen en:

Format DVD Dades VídeoUna cara i una capa (DVD-5) 4,7 GB 2 hores de vídeoUna cara i doble capa (DVD-9) 8,5 GB 4 hores de vídeoDoble cara i una capa (DVD-10) 9,4 GB 4 hores de vídeoDoble cara i doble capa (DVD-18) 17 GB 8 hores de vídeo

Segons la capacitat de lectura/escriptura ens trobem:

DVD-ROMDisc de només lectura. Qualsevol tipus de dades. Equival al actual CD-ROM.

DVD-RDisc gravable una sola vegada. Equival a un disc CD gravable una sola vegada. Una vegada gravat,es un DVD-ROM.

DVD-RAMDisc DVD regravable moltes vegades, que no es pot llegir en un lector de DVD-ROM.

DVD-RWUn altre tipus de DVD-RAM, també regravable, per incompatible amb aquest`darrer.

DVD+RWEncara un altre tipus de regravable, que es pot llegir en unitats DVD-ROM, si bé no en totes.

DVD-VideoDisc DVD usat només per emmagatzemar pel·lícules. Només pot ésser llegit per consoles dedicades,similars a una cónsola de video, endollades a l'aparell de TV.

Cal assenyalar que perquè un ordinador pugui reproduir una pel·licula de DVD, el processador i,especialment, la targeta gràfica ha de tenir la capacitat necessària i ha de funcionar de maneracombinada amb al targeta de so.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 10

➪ Els "combo" CD/DVD

Es tracta d'una unitat on es combinen les dues opcions: el CD i el DVD. La majoria d'equips nousincorporen aquesta unitat.Avui en dia els ordinadors portàtils solen portar una unitat combinada com aquesta i a més sol éssertambé gravadora de CDs.

1.2.3. PERIFÈRICS D�ENTRADA DE DADES

➭ El teclat

És el perifèric d�entrada de dades més habitual. Els teclats normalment tenen cinc blocs de teclesdiferenciats:

! Les tecles de funcióEstan situades en la part superior del teclat i serveixen per activar o desactivar operacions especials(F1, F2, F3 ...), per exemple: F1 sol activar l�Ajuda.

! El teclat principal o d�escripturaSón les tecles situades a l�esquerra i que ocupen quasi tot el teclat. Els caràcters estan situats en lamateixa posició que en una màquina d�escriure (teclat QWERTY).

! El teclat numèricEstà situat a la dreta, permet entrar-hi còmodament xifres i operacions de càlcul elemental (+, *, -, / ).Des d'aquest teclat també es pot controlar el moviment del cursor, si està activada la tecla Bloq Num.

! Tecles de moviment del cursorEstan situades entre el teclat principal i el numèric, permeten moure el cursor (amunt, avall, dreta,esquerra, inici, fi, re pàg, av, pàg ...) Hi ha moviments que s�han de fer combinant aquestes teclesamb alt o ctrl.

! Tecles especialsEscampades pel teclat hi ha una sèrie de tecles especials (CTRL, ALT, ALT Gr, Inici Windows...) queserveixen per fer diferents funcions, bé soles o bé combinades amb altres tecles.

➭ El ratolí (mouse)

És un perifèric d�entrada de dades que permet moure el cursor per la pantalla i donar ordresd�activació o desactivació pitjant els seus botons.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 11

De ratolins se'n troben d'òptics i de mecànics. Els més comuns són aquests darrers. El seufuncionament es basa en el fet que quan el movem, una bola situada a la part inferior fa rodar unsrodets que transmeten aquest moviment al cursor en la pantalla. Aquests rodets se solen embrutar iaquesta brutor impedeix el correcte funcionament del ratolí. Quan es detecti dificultat de moviment delratolí s�han de netejar els rodets.

Els ratolins tenen com a mínim dos botons, el que s�utilitza habitualment és el de l�esquerra (per ausuaris dretans) i l�operació de pitjar el botó es diu fer clic. Algunes ordres s�han de donar amb duespulsacions molt seguides, això es diu fer doble clic.

El ratolí s�ha convertit en un perifèric imprescindible pel treball en entorns gràfics, com el Windows, jaque és una alternativa senzilla i pràctica respecte de la utilització del teclat.

➭ L�escàner

És un dispositiu que permet entrar informació a l�ordinador, ja sigui de text o gràfica, directament desd'un document en paper.

➭ Unitats lectores de codi de barres

Són dispositius capaços d'interpretar les dades que, en forma d�etiqueta de barres defineixendeterminats productes i de traspassar-les a l�ordinador.

➭ Unitats sintetitzadors de veu

Incorporades a targetes de so, podem utilitzar aquests dispositius reconeixedors de veu per entrardirectament informació.

1.2.4. PERIFÈRICS DE SORTIDA DE DADES

➭ El monitor o pantalla

És el perifèric de sortida més habitual, permet verificar i controlar les operacions que fa l�ordinador iles dades que nosaltres hi hem introduït.

A més, permet veure els resultats que resulten d�aquests càlculs i operacions que s�han fet amb lesdades. Per tots aquests motius és imprescindible.

Els monitors estan connectats a la unitat central a través d�una targeta gràfica, que haurà de sercompatible amb el monitor utilitzat. Les possibilitats de les targetes gràfiques es mesuren amb píxels(punt lluminós a la pantalla) per files i columnes i amb el nombre de colors que poden mostraraquests píxels. Aquestes possibilitats s�anomenen: resolució de la targeta gràfica. Naturalment a mésresolució més Mb de memòria requereix la targeta (actualment les de gamma baixa tenen 2 Mb).

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 12

La seva funció és transformar els processos de vídeo executats pel processador de la tarjeta gràficaen un senyal que sigui interpretat pel monitor.El processador de les targetes gràfiques era tradicionalment de tipus 2D (dos dimensions). Els nousprogrames de tractament d'imatge, els jocs més moderns, etc.. exigeixen una targeta gràfica quepugui processar imatges en 3D (tres dimensions) amb una bona qualitat.Del tipus de memòria gràfica i de la seva velocitat depèn la velocitat de lectura/escriptura de dades iper tant la transmissió d'aquestes dades des de i cap al processador gràfic.La quantitat de memòria no afecta a la velocitat de la targeta gràfica, sinó a la resolució de pantalla(640x480, 800x600, 1024x768, etc.) i a la quantitat de colors que es poden presentar simultàniamenten pantalla (16, 256, 16 milions...). A major resolució i major nombre de colors, més memòria gràficaserà necessària per guardar les dades, per això que per fer feina en color vertader (32 bits) a unaresolució de 800x600 (habitual en un monitor de 14' o 15' per navegar per internet), necessitam unmínim de 2MB de RAM de vídeo. Llavors, a majors resolucions (habituals en monitors de 17' o 21'),per a color vertader, necessitam més memòria de vídeo. És convenient que la tarjeta gràfica tenguiun mínim de 4MB de memòria però que també permeti la seva ampliació a 16 MB. Per a les targetesgràfiques 3D la capacitat de memòria és de 64 o fins i tot de 128 MB.

La majoria de les targetes gràfiques avui en dia incorporen una sortida pel televisor, de forma que elsordinadors es poden fer servir com a reproductors de DVD i els televisors com a dispositius de sortidade presentacions.

Actualment hi ha equips que tenen les targetes gràfiques integrades a la placa base de forma que lamemòria de la targeta es comparteix amb la RAM, de forma que el rendiment de l'equip és més baixque si és una targeta individual amb recursos de memòria propis.

Els sistemes de vídeo utilitzats darrerament han estat:

- EGA (Enhanced Graphics Adapter) resolució màxima de 640 x 300.- VGA (Video Graphics Array) resolució màxima de 640 x 480.- SVGA (Super ...) resolucions de 1280 x 1024 píxels i superiors.

➪ El canó de projecció o videoprojector

És un aparell que projecta sobre una pantalla les imatges procedents d'un ordinador o d'un vídeo. Elmercat dels videoprojectors viu actualment un període d'expansió molt important. S'ha incrementat lafuncionalitat, i hi ha hagut importants avanços en matèria de resolució, lluminositat, i portabilitat. Peradquirir un videoprojector s'han de tenir en compte diverses característiques. És important el modusde pantalla nativa que soporta (VGA, SVGA, XGA, SXGA o UXGA). La làmpada és l'únic i més costósconsumible dels projectors. La seva potència defineix la lluminositat del projector i pot anar des dels700 fins els 3.000 "lúmenes"Altres característiques a tenir en compte en un videoprojector: dimensions, pes, lluminositat, duracióde la làmpara, mida d'imatge, distància de projecció, senyal de vídeo, index de contrast, entrades devídeo, sortida de audio, etc. El projector es pot transportar fàcilment. I a més és de fàcil instal·lació imuntatge.

Termes a tenir en compte:Lumen: És la unitat de mesura per a la lluminositat/brillantor d'un projector.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 13

ANSI: Sistema de mesura normalitzat per l' American National Standards Institute. Una àrea d'1 m2

es divideix en 9 rectangles de idèntica mesura i s'obté la mesura de la intensitat de llum en el centrede cadascuna de les 9 àrees per obtenir els ANSI lúmens.Compatibilitat: Projectors que són capaços de projectar imatges amb resolucions superiors a la sevareal botant línees i columnes mitjançant mètodes de compressió especials.Dispositius d'entrada: Són les opcions de connexió d'entrada de senyal i d'àudio que admet elprojector, Senyal de TV, DVD, càmara de vídeo digital, estéreo, etc.. a través de les entrades tipusUSB, RGB (connexió del PC), jack (per a audio), RCA i S-Vídeo.

➭ La impressora

És un perifèric de sortida que permet tenir còpia impresa en paper dels resultats obtinguts amb lanostra feina.

Les principals característiques que cal tenir en compte en una impressora són:

- Mecanisme d�impressió i preu dels consumibles.- Velocitat d�impressió (se sol mesurar en caràcters/sg. o en pg/min).- Possibilitat o no d�imprimir en color.- La resolució (qualitat) que ofereix (punts/polzada).

Quant al mecanisme d�impressió les impressores poden ser:

! Impressores làser

Són les de més alt nivell, ofereixen molt bona qualitat d�impressió i bona rapidesa, però a causa delseu preu només s�utilitzen a nivell professional. Tenen un funcionament similar al d�una fotocopiadorai utilitzen com a consumible tòner (tinta en pols).

! Impressores de raig de tinta (o d�injecció de tinta)

Aquest tipus d�impressores funcionen amb un capçal que injecta tinta formant els caràcters o puntsd�impressió. Utilitzen com a consumibles cartutxos de tinta. Ofereixen bona qualitat i un preuassequible, encara que solen ser un poc lentes. Per aquests motius són les utilitzades habitualmenten el món domèstic. La majoria permeten imprimir en color, encara que en alguns models s�hagi decanviar de capçal.

! Impressores d�agulles (o matricials)

Funcionen amb un capçal amb agulles que peguen damunt el paper a través d�una cinta impregnadade tinta (sistema similar al de les màquines d�escriure) formant els caràcters a punts d�agulla. Donenmolt poca qualitat (encara que depengui del nombre d�agulles) però el preu de les còpies és molt baixi a més són molt ràpides, i poden utilitzar paper de còpia. Per aquests motius són utilitzades perempreses que desitgen aprofitar aquests avantatges. Un inconvenient que tenen és que fan molt derenou en imprimir.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 14

Les impressores es connecten a l�ordinador a través d�un dels ports (connexió) del tipus paral·lelanomenats LPT. Per tal que la unitat central de procés conegui les característiques de la impressoraque té connectada es necessita instal·lar el programa controlador de la impressora (el subministra elfabricant). Actualment les impressores també permeten connectar-se a la CPU mitjançant unaconnexió del tipus USB.

➭ 3.6. Els mòdems

Un mòdem (modulador / desmodulador) és un dispositiu que permet enviar informació des d'unordinador a un altre a través de la línia telefònica. Les línies telefòniques que fan servir els mòdemssón analògiques del tipus RTB (xarxa telefònica bàsica) i són senyals elèctrics no binàries. Com quela informació de l'ordinador és digital és necessari transformar la informació digital en analògica enl'ordinador de sortida i viceversa en el d'arribada. Aquesta és la funció que realitzen aquestsdispositius.

VELOCITAT DEL MÒDEM:És important no confondre la velocitat de comunicació entre el mòdem i l�ordinador amb la velocitat deconnexió del mòdem amb l�exterior. La primera normalment he de ser de 115.200 bps, i indica elproporció de transferència entre el mòdem i la CPU a través del bus d�expansió.La segona velocitat és la que s�utilitza per mesurar el rendiment d�un mòdem. És la velocitat en quees connecta a la xarxa i sempre el valor es disminueix a causa de la sobresaturació de la línia, encaraque també depèn molt del servidor (l'ordinador al qual ens connectem).

TIPUS DE MÒDEMS:N�existeixen d�externs i d�interns. Un mòdem extern ens obliga a tenir una font d�alimentacióindependent, i afegeix 2 cables més a l�habitual teranyina de cables a la part posterior de l�ordinador,això ho evitem amb un d�intern, el qual va instal·lat a una ranura PCI de la placa base de l'ordinador.Per altra banda, el mòdem extern té l�avantatge de tenir a la vista els llums pilot (leds) que ensindiquen el funcionament, la qual cosa és vital a l�hora de detectar problemes de connexió. En elsmòdem interns no tenim a la vista aquesta informació (encara que existeixen programes quemonitoritzen el funcionament del mòdem i ens els mostren en pantalla).Un model de mòdem extern utilitza un dels dos ports sèrie (COM) del PC no utilitzat normalment o béuna connexió del tipus USB, mentre que l�opció interna implica afegir un port sèrie addicional, cosaque pot provocar problemes. Per altra banda, el rendiment de l�opció externa depèn de si el port sèrieinstal·lat al PC suporta el protocol UART. Aquesta limitació no la té el mòdem intern, ja que el duuincorporat, o el model extern amb connexió USB.

Encara que, estrictament, no es tracti d'un modulador/demodulador, existeixen els mòdems digitalsque faciliten la connexió de l'ordinador amb una línia telefònica digital. N'hi ha dos tipus: el XDSI(Xarxa Digital de Serveis Integrats) i l'ADSL.

El XDSI permet dos canals de 64KB per a veu i dades, de forma que s'arriba a una transferènciamàxima de 128K.

La línia ADSL és la línia digital més desenvolupada actualment en el cablejat disponible a la majoriad'operadors. Té una velocitat de transferència màxima de descàrrega de 2 Mbps. L'ordinadornecessita dispositius de connexió que es poden classificar en tres tipus segons la connexió a

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 15

l'ordinador que utilitzen i en dos tipus segons la funcionalitat que ens donen. Així doncs si elsclassifiquem per la connexió tenim els següent tipus:

• Módem PCI: En aquest cas el mòdem va connectat directament a una ranura PCI de la placabase de l'ordinador, com els mòdems interns analògics, de manera que, en principi, no es potposar en ordinadors portàtils (aquests utilitzen dispositius específics).

• Módem USB: Aquest es connecta directament al port USB de l'ordinador i, per tant, té unainstal·lació bastant senzilla. El problema d'aquests aparells és que l'amplitud de banda en quèpoden transmetre entre el mòdem i l'ordinador no és tan gran a causa de les limitacions delbus USB (fins a 4Mb/s), tot i que difícilment necessitarem més velocitat de la que ens donenperquè les ofertes de les operadores de telecomunicacions (del mòdem a la xarxa)

• Cable-Mòdem: Aquest es connecta a l'ordinador amb un connector RJ-45 mitjançant unatarja de xarxa Ethernet. Això possibilita més facilitat d'instal·lació que el primer cas il'aprofitament màxim de l'amplitud de banda que pot oferir l'ADSL. No importa si la tarja dexarxa és de 10 o 100 Mbps ja que el màxim que donen els módems és de 8 Mbps.

Així aquesta és la classificació segons el tipus de connexió a l'ordinador, però encara els podemdividir en dos tipus més segons la funcionalitat que ens donen, és a dir, segons si donen servei a unsol ordinador (mòdems convencionals) o a més d'un (enrutador o router):L'enrutador és com un mòdem convencional, però amb la capacitat afegida de què té de facilitar laconnexió per a varis ordinadors, de manera que una sola connexió (normalment ADSL) a la líniaexterior es pot utilitzar de manera compartida per part dels ordinadors que s'hi connecten. Com elscable-mòdem, els ordinadors que accedeixen a la Internet amb aquest dispositiu tenen una tarja dexarxa del tipus Ethernet, des de la qual es connecten a l'enrutador.

Com ja es pot deduir, el primer tipus de módems és el més adequat per als usuaris domèstics mentreque el segons tipus el podem enfocar més a un entorn de treball compartit, com és un centre escolar.Els enrutadors poden inclouere un tallafocs o firewall de forma integrada.

Hem de recordar que, encara que els Módems actuals poden fer funcions de FAX, encara no estàresolt el tema de la verificació d'autenticitat dels documents enviats per aquest procediment.

A més de la navegació per la Internet i l'accés a ordinadors remots, altres utilitats importants delmòdem són" l'accés a entorns virtuals d'aprenentatge (EVA) per a la realització de cursos i activitats formatives

a distància" la possibilitat de realitzar VIDEOCONFERÈNCIA al preu d'una cridada local, amb el maquinari

(càmara de videoconferència o "webcam") i el programari adequat" la connexió a un grup de notícies (o NEWS, públic o de pagament) per mantenir-se informat dels

temes que ens interessin, de forma que es reben en el nostre ordinador els missatges de maneraautomatitzada.

Altres possibilitats més lúdiques que permeten les connexions via mòdem és la dels joc en línea i lesxerrades via internet (IRC), o anomenat també XAT.

➪ 3.7. Targeta de xarxa

La targeta de xarxa és la targeta que es connecta a la placa base d'un ordinador (n'han de portar unatots els ordinadors que es troben connectats en xarxa, tant el client o estació de treball, com elservidor) i permet de controlar l'intercanvi de dades en una LAN (LAN són les sigles en anglès dexarxa en àrea local):

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 16

Termes a tenir en compte:Usuari: És la persona o organització que utilitza un sistema de telecomunicacions, una xarxainformàtica, etc. L'usuari accedeix a la xarxa prèvia autenticació, normalment amb un nom d'usuari iuna contrasenya. L'entrada al sistema proporciona a l'usuari l'accés a les aplicacions (programari) iels serveis (ordinadors o estacions de treball disponibles, espai de disc, accés a la Internet, a lesimpressores, �) que l'administrador de la xarxa ha definit.Domini: És la part d'una adreça d'Internet que identifica una persona, empresa o organitzacióconnectada a aquesta xarxa i que expressa generalment la seva adscripció territorial, el tipusd'organització de què es tracta i el sector o empresa de què forma part.

1.3. EL SOFTWARE (PROGRAMARI)

Ja sabem que el software (programari) són els programes que dirigeixen l�ordinador i li ordenen lesfeines que ha de fer. Un ordinador sense software (programari) només és maquinària inútil, no pot ferres.

El software (programari) es pot classificar en quatre grans grups:

1.3.1. PROGRAMES DE DIAGNOSI (SETUP)

És un conjunt de programes generalment subministrats pel fabricant de l�ordinador i gravats en laROM, que s�encarreguen de comprovar els elements del hardware (maquinari), verificar quefuncionen correctament, detectar errors de memòria, comprovar els accessos als discos i altresfuncions similars.

1.3.2. SOFTWARE(PROGRAMARI) DE SISTEMA (O SISTEMA OPERATIU)El formen tots els programes encarregats de dirigir els dispositius que formen el sistema informàtic,facilitar la comunicació d�informació entre l�usuari i l�ordinador i proporcionar utilitats de gestió dediscos i d�arxius.

Les darreres versions dels sistemes operatius incorporen, a més, utilitats d�edició d�arxius,compressors de discos, escanejadors de discos (verificadors de discos), etc.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 17

1.3.3. LLENGUATGES DE PROGRAMACIÓ

Són programes que permeten a l�usuari donar unes ordres en una gramàtica pròpia del llenguatge del�ordinador, que les traduirà a un llenguatge de màquina intel·ligible per ell. Els programadors, unavegada comprovat que les seves ordres funcionen i fan la feina desitjada, poden fer que aquestesordres es donin a través d�un programa independent del llenguatge. Són llenguatges de programació:BASIC, FORTRAN, C, PASCAL, etc.

1.3.4. SOFTWARE (PROGRAMARI) D�APLICACIÓ

Són programes de molts diversos tipus, d�utilització senzilla i que pretenen solucionar necessitatsconcretes dels usuaris. Els més populars són: els processadors de textos, els fulls de càlcul, lesbases de dades i els programes de gràfics. Des de fa uns anys aquests programes d�utilitzacióhabitual s�han agrupat en paquets integrats com són l�Office de Microsoft, el Corel, l�Star Officce ol'OpenOffice. Però en el mercat n�hi ha de molt diverses aplicacions: gestió de videoclubs, programesde nòmines, de comptabilitat, omplir loteria primitiva, etc.

1.3.5. BREU DESCRIPCIÓ DELS SISTEMES OPERATIUS

En aquesta secció es descriuen principalment les característiques bàsiques dels sistemes operatiusque es troben de forma més comuna en els PCs i que han facilitat la difusió dels ordinadors en l'àmbitescolar i domèstic.

➭ DOS (Disc Operating System)

Nascut l�any 1981, ràpidament es va popularitzar i es va convertir en el sistema operatiu més utilitzat(sobretot el fabricat per Microsoft - MS-DOS). Sortiren diferents versions que anaven millorant icompletant el DOS, fins a arribar a la versió final 6.22 (novembre 1993).

Totes aquestes versions conserven la compatibilitat amb les anteriors (un programa serveix per a laversió que està escrita i superiors), són monousuari, monotasca i tenen un entorn de feina (interfície-comunicació amb l�usuari) de tipus text.

A partir de la versió 5.0 es pot combinar el DOS amb Windows 3.x i convertir-lo en un entorn gràfic(Interfície gràfica) i multitasca per a aplicacions escrites per Windows 3.x.

Actualment aquest sistema operatiu està en desús.

➭ Windows 95

És un sistema operatiu ) en entorn gràfic que treballa a 32 bits, permet la multitasca (per a aplicacionsW. 95) i l'ús de recursos multimèdia (CD-ROM, targeta de so, altaveus...). Incorpora programes iutilitats bàsiques diverses (Wordpad, Paint, etc.).

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 18

W95 va destacar també per les seves utilitats de comunicació per mitjà del mòdem i per la possibilitatde compartir recursos mitjançant una xarxa local.

➭ Windows 98

Aquest sistema operatiu aportà una sèrie d�avantatges respecte del Windows 95, com ara:" Millores en el sistema de control de les finestres." Instal·lació de hardware més senzilla." Més compatibilitat amb els nous tipus de perifèrics." Més i millors utilitats de gestió del sistema." Integració amb la web.

➭ Windows Millennium Edition (Me)

Aquesta versió del Sistema Windows va aparèixer com un intent de millora del W98:" Permet tornar a l'estat inicial de l'ordinador quan es produeix un problema." Inclou sistemes de seguretat que impedeixen l'esborrat o reescriptura d'arxius." Millora els dispositius pel tractament de imatges, sons i pel·lícules digitals" Facilita l'obtenció d'ajuda tan a l'ordinador com a Internet." Simplifica la creació de xarxes d'ordinadors que comparteixin impressores i connexions a Internet.

El windows NT i el windows 2000 tenen una orientació a l�entorn de xarxa i tenen una versió per al'ordinador que realitza les funcions de servidor ("Server") i per al que funciona com a estació detreball (client o "Workstation").

➭ Windows NT

Microsoft Windows NT Server es fonamenta en la incorporació d'utilitats d�administració avançadesque fan que treballi com a sistema operatiu de xarxa. Una característica important és que és unsistema operatiu que funciona sobre processadors Intel, Alpha de Digital i Mips. Aquest sistemaobliga a què un ordinador de la xarxa actuï com a servidor.

➭ Windows 2000

El Windows 2000 professional és un sistema operatiu construït sobre la tecnologia NT. Aquestacaracterística el converteix en un sistema significativament més fiable que Windows 95 o Windows 98,i a l'hora conserva la sencillesa d'us d'aquests.El Windows 2000 professional ofereix una estabilitat millor que la que ofereix l'estació de treball(client) de NT. La seguretat de sistema és personalitzable en funció de les opcions que l'administradordefineix al servidor. Així es pot fer que la seguretat del client sigui molt flexible o bé molt estricte.

➭ WindowsXP

Tot i que els usuaris només vegin un canvi en l'aspecte de l'escriptori, aquestsistema incorpora modificacions importants respecte les altres versions deWindows, ja que s'han fet canvis en el nucli o Kernel del sistema operatiu." Ara es produeix una convergéncia entre les dues versions d'abans:personal o domèstica, abans Win9x i ara WindowsXP Home Edition, i laprofessional o de negocis abans Windows NT/2000, ara WindowsXPProfessional. Així la intenció és aconseguir major robustesa i estabilitat." Es poden definir diversos usuaris amb perfils independents.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 19

" L'explorador de Windows s'integra més amb Internet Explorer." Facilita la configuració d'una xarxa domèstica (fins a 5 ordinadors sense servidor)." Es vol millorar la recuperació dels errors, una arrancada més ràpida, el menú inici ha canviat, labarra de tasques és més funcional, etc..

La principal diferència entre Windows XP Home i windows XP Professional, és que l'edició Home noes un Sistema Operatiu fàcilment administrable, ja que està optimitzat pel mercat domèstic. L'edicióProfessional, en canvi, es presenta com una versió orientada a usuaris avançats i per afavorirl'aprofitament dels recursos d'una xarxa. Així, els equips amb XP Home no es poden validar en eldomini d'una xarxa, per la qual cosa no poden aprofitar-ne els recursos.

Requeriments mínims de maquinari per a les distintes versions de Windows, segons Microsoft.

SistemaOperatiu

Processador Ram Espai en disc Perifèrics Altres

Windows 98 486DX 16MbDe 120 Mb a 295(segons el tipus

d'instal·lació)

Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

compatibles

Unitat de CD-ROM i

disquetera 3,5polzades

Windows Me 150 MHz 32Mb320 Mb (espai

lliure)

Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

compatibles

Unitat de CD-ROM i

disquetera 3,5polzades

Windows NTPentium

compatible16Mb 110 Mb

Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

compatibles

Unitat de CD-ROM i

disquetera 3,5polzades

Wndows 2000 133 MHz 64Mb2Gb amb 650d'espai lliure

Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

compatibles

Unitat de CD-ROM i

disquetera 3,5polzades

Windows XP 233 MHz 64Mb2Gb amb 1,5d'espai lliure

Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

compatibles

Unitat de CD-ROM i

disquetera 3,5polzades

Windows NETServer 2003

133 MHz 128Mb4Gb amb 1,5d'espai lliure

Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

compatibles

Unitat de CD-ROM i

disquetera 3,5polzades

➭ GNU/Linux

Es tracta d'un sistema operatiu no propietari derivat de l'UNIX que utilitza el kernel (el nucli delsistema operatiu) Linux, si bé la majoria de les eines bàsiques provenen del projecte GNU; és peraixò el nom GNU/Linux. Els ordinadors que funcionen amb aquest sistema operatiu tenen accés aunitats de disc i recursos Windows de l'ordinador local (per equips que tenen instal·lats ambdóssistemes operatius) i d'altres equips als quals estigui connectat en una xarxa d'àrea local. En canvi,degut al sistema de format del disc que fa servir Linux, els equips amb Windows no poden accedir de

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 20

forma directa a la informació continguda a equips Linux. En els darrers anys aquest sistema operatiuha tingut un desenvolupament molt important amb la incorporació d'entorns gràfics i eines que enfaciliten l'ús a usuaris amb formació bàsica.L'ús d'aquest sistema operatiu des del punt de vista dels usuaris es descriu a un tutorial independentd'aquest.

Activitat d'Introducció 1:

� A Windows 9x, aneu a "Inicio/Programas/Accesorios/Herramientas del Sistema" i

seleccionau "Información del sistema" .� Vegeu a l'apartat "Información del sistema" quin és el sistema operatiu que hi ha

instal·lat al vostre ordinador. Anoteu quina és la versió.� En aquest mateix apartat, localitzeu també, i anoteu, pel vostre ordinador:

� el tipus de processador� la mida de la memòria RAM.� l'espai disponible a la unitat C:

� Mireu, llavors, a la taula de "Requeriments mínims de maquinari" d'aquestamateixa secció i esbrineu si el vostre ordinador els compleix per a la versió del sistemaoperatiu que està fent servir.

� A Windows XP, a "Inicio� o des de l�escriptori feu un CLIC amb el botó dret sobreMiPC. Seleccionau �propiedades/General�

� Vegeu quin és el sistema operatiu que hi ha instal·lat al vostre ordinador. Anoteuquina és la versió.

� En aquest mateix apartat, localitzeu també, i anoteu, pel vostre ordinador:� el tipus de processador� la mida de la memòria RAM.

l'espai disponible a la unitat C:� Per veure la capacitat del disc dur o dels discs durs, seleccioneu MiPC des de

l�escriptori. Veureu les unitats què disposeu: discs durs, CD,... Feu clic amb el botódret sobre la que voleu saber-ne la capacitat i seleccioneu �propiedades/General�

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 21

Mireu, llavors, a la taula de "Requeriments mínims de maquinari" d'aquesta mateixa secciói esbrineu si el vostre ordinador els compleix per a la versió del sistema operatiu que estàfent servir.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 22

2. WINDOWS 98

Aquest capítol del tutorial està destinat al coneixement bàsic del sistema operatiu delsordinadors que tinguin instal·lat Windows 95, 98 o ME. Si el vostre ordinador de pràctiquesté instal·lat Windows XP heu de treballar amb els continguts i les activitats del capítol 3. Enaquest cas, passau directament al capítol 3.

2.1. CONCEPTES ELEMENTALS

2.1.1. WINDOWS COM A SISTEMA OPERATIU

Des de fa temps, l'entorn Windows s'ha convertit en el sistema estàndard per treballar ambordinadors personals del tipus anomenat compatibles.

Windows 98, com també ho era el W95, és un sistema operatiu per si mateix. Això significaque controla i dirigeix l'ordinador traduint les instruccions que li donem en el llenguatge que potentendre la màquina. A més, aquestes instruccions es donen des d'una interfície gràfica, la qual cosafa que tot sigui molt més intuïtiu.

Com hem assenyalat més amunt, entre les seves característiques principals podem destacar:" Entorn multitasca." Integració de molts accessoris" Facilitat d'instal·lació de programari i maquinari nou." Utilització dels mitjans multimèdia." Integració amb les xarxes i en especial amb Internet." Compatibilitat amb DVD.

2.1.2. ÚS DEL RATOLÍ

El ratolí és el dispositiu bàsic per al treball amb Windows. El seu funcionament és molt senzill. En lapantalla i ha un punter que es mou segons es desplaci el ratolí per damunt de la taula. Hi ha ratolinsde dos o tres botons, però és tenir un o l'altre, ja que tots els programes estan pensats per utilitzarnomés l'esquerre i el dret. Generalment, el botó principal és l'esquerre i el secundari és el dret i així hoentendrem en aquest manual.

Amb el ratolí es poden efectuar tres operacions bàsiques:

➭ Clic

Fer un clic és col·locar el punter del ratolí damunt un objecte i pitjar el botó, amollant-lo ràpidament isense moure'l. Els clics es poden fer tant amb el botó principal com amb el secundari. En el primercas sol significar obrir, seleccionar o acceptar i en el segon cas sol obrir un menú (conjunt d'opcions)referit a l'objecte sobre el qual clicam.

➭ Doble Clic

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 23

Consisteix a pitjar dues vegades consecutives i ràpides sobre un lloc. Les primeres vegades costa feraquesta operació, però després se n'adquireix prou pràctica.

➭ Arrossegar

Significa pitjar el botó, i mentre el tenim pitjat, moure el punter fins a una nova posició i, en ser allà,amollar-lo.

➭ Clic amb el botó dret

Sempre que es fa clic en algun lloc amb el botó dret s'obre un menú amb una sèrie d'opcions.Aquestes opcions no són sempre les mateixes, sinó que depenen de la naturalesa de l'objecte sobreel qual s'ha actuat.

Una opció que sí que és comuna sempre que s'utilitza el botó dret és l'última, Propietats. Aquestafunció és molt útil per accedir ràpidament a les propietats d'un element i canviar-les si n�és el cas.

Una altra funció interessant del botó dret és l'ajuda contextual en les etiquetes d'informaciói configuració. Si es fa clic en un ítem d'aquestes etiquetes apareix un botó amb la nota:Què és? Fent clic apareix un missatge que dóna explicacions sobre l'ítem en qüestió.També es mostra útil aquest botó, com a alternativa a l'esquerra, per arrossegar arxius,carpetes, etc., com veurem més endavant.Amb la pràctica veurem que el botó dret del ratolí és un bon recurs quan «no sabem quehem de fer» en un moment determinat. Quan el pitjam, les opcions que presenta sovintens ajuden a sortir de la situació.

Normalment el punter es presenta com una fletxa, però hi ha altres maneres de presentació. Elspunters més habituals són:

➭ Fletxa

És el punter emprat habitualment per seleccionar objectes. Quan el punter és una fletxa podem obrirun menú, activar una icona, etc.

➭ Rellotge d'arena

Punter que indica que s'està realitzant alguna operació i que l'usuari no pot fer res fins que torni amostrar-se com una fletxa.

➭ Fletxa i rellotge d'arena

Quan surti aquest tipus de punter, vol dir que s'està realitzant una operació, però l'usuari pot continuartreballant encara que potser amb lentitud.

➭ Retxa vertical

Punter de text, utilitzat habitualment per introduir caràcters.

2.1.3. ÚS DEL TECLAT

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 24

Encara que el teclat no és el dispositiu típic de Windows, moltes vegades és més àgil i còmodeutilitzar-lo en lloc del ratolí.

Hi ha tres maneres d'utilitzar-lo:

➭ Manera normal

Es pitja suaument sobre la tecla que es vol fer servir. Si hi ha la tecla de BLQ-MAY activada escriuremamb majúscules, i si no està activada, escriurem amb minúscules.

➭ Seqüència repetida

Si quan pitjam una tecla no l'amollam immediatament, sinó que la mantenim pitjada una estona,llavors és reprodueix el caràcter sobre el qual pitjam.

➭ Combinació de tecles

Es pitgen al mateix temps dues tecles. Per exemple: si volem escriure un sol caràcter amb majúsculapodem pitjar ⇑ i la tecla corresponent. Aquesta tecla també serveix per escriure els caràcters situatsdamunt els nombres en el teclat alfanumèric. Per escriure el tercer caràcter de la tecla pitjarem AltGr ila tecla corresponent. Aquestes combinacions s'escriuen, per exemple, Maj+C, i això significa pitjar enprimer lloc la tecla auxiliar (Maj) i sense amollar-la la tecla principal (C).

A continuació es comenten les tecles més importants del teclat. Convé aprendre la seva situació i pera què serveixen, ja que són bàsiques.

1. Tecla Esc. Serveix per sortir de situacions delicades. Interromp procediments i tanca finestres.2. Tecles de funció. Ens permeten realitzar fàcilment diverses operacions, segons el programa que

estiguem utilitzant.3. Tecla de retrocés. Esborra el caràcter anterior a la posició del cursor.4. Tecla de tabulació. Serveix per moure�ns a salts de tabulació o per les opcions d�una finestra.5. Tecla de majúscules i minúscules. Pitjant aquesta tecla passarem a escriure amb lletres

majúscules. Si la tornam a pitjar, tornarem a escriure amb minúscules.6. Tecla de majúscules. Si mantenim aquesta tecla pitjada, escriurem amb majúscules fins que la

deixem de pitjar.7. Tecles de control. Realitzen diverses funcions segons el programa que estiguem utilitzant..8. Tecla Windows. Obre el menú d�inici de Windows.9. Tecla Alt (alternatiu). Realitza diverses funcions, segons el programa que estiguem utilitzant.

Permet utilitzar els codis ASCII del teclat.10. Tecla Alt Gr. Tecla que permet escriure el tercer caràcter de cada tecla.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 25

11. Tecla de menú contextual. Té la mateixa funció que el botó dret del ratolí i fa sortir un menú quedepèn de l�element seleccionat.

12. Tecla de retorn. Si la pitjam, estam indicant a I'ordinador que hem acabat una instrucció i queesperam la seva resposta. En els programes processadors de textos, aquesta tecla fa una funciósimilar al retorn manual del carro d'una màquina d'escriure: ens duu al començament de la líniasegüent..

13. Tecla d�esborrar. Elimina el caràcter on es troba situat el cursor.14. Tecla d'inserir. Si pitjam aquesta tecla, el text que escriguem a continuació se superposarà al

que hi havia prèviament escrit, i el substituirà. Si la tornam a pitjar, podrem inserir text senseesborrar el que hi havia escrit anteriorment.

15. Tecla inici. Ens permet desplaçar-nos al principi de la línia.16. Tecla fi. Ens permet desplaçar-nos al final d'una línia escrita.17. Tecla Re Pág. Si pitjam aquesta tecla, ens desplaçam al principi de la pàgina anterior. Cal tenir

en compte que en la pàgina d'una impressora caben més línies que en la pantalla d'un monitor.18. Tecla Av Pág. Si pitjam aquesta línia, ens desplaçam al principi de la pàgina següent.19. Tecles de fletxes que ens permeten desplaçar-nos per la pantalla en les quatre direccions.20. Tecla de copiar pantalla. Encara que la llegenda digui Impr Pant, en realitat no imprimeix la

pantalla, sinó que la guarda en el portapapers i després la podem aferrar en una aplicació.21. En algunes aplicacions aquesta tecla permet canviar les funcions de les tecles de moviment del

cursor.22. Pitjada en combinació amb la tecla de Windows permet accedir a les propietats del sistema.23. Tecles del teclat numèric, que permeten escriure i introduir la informació amb més facilitat quan

estam entrant molts nombres.

2.1.4. L�ESCRIPTORI

Una vegada que hem encès l'ordinador ens apareix el que s'anomena escriptori. L'escriptori és el puntde partida de tot el que hàgim de fer, i pot tenir diferents aspectes, segons el nostre gust i lesaplicacions que tenguem instal·lades. Aquí en podem veure un exemple:

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 26

Encara que l�aspecte de l�escriptori pugui ser diferent, hi ha una sèrie d�elements comuns.L�escriptori està constituït per un fons sobre el qual es col·loquen uns gràfics anomenats icones i unabarra amb botons anomenada barra de tasques.

Les icones que ens trobam més habitualment són:

➭ Icona d� El meu ordinador (Mi PC)

Aquesta icona dóna accés als «continguts» de l'ordinador. Si l'executau, veureu les unitats de discque teniu i les carpetes de gestió de la màquina.

➭ Icona de La paperera de reciclatge

Quan esborram determinats elements (un arxiu o una carpeta d'arxius), del disc dur, Windows no elselimina totalment, sinó que els envia a la Paperera de reciclatge (Això no passa, si els esborram d�undisquet). Aquests arxius es poden recuperar si ens ho repensam, mentre no hàgim buidat la paperera.

➭ Icona d� Entorn de xarxa

Aquesta icona només ens sortirà, si estam connectats a una xarxa i permet explorar la xarxa. Ambaquesta podem veure i accedir als grups de treball, altres ordinadors de la xarxa i recursoscompartits, com discos i impressores.

➭ Altres icones

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 27

Segons quina instal·lació s'hagi fet, hi pot haver altres elements, com la Maleta o la Bústia d'entrada.Després, es poden anar afegint dreceres a conveniència, com a l'exemple de la pàgina anterior que hiha una icona que ens duu directament a l�Enciclopèdia Encarta. També s�hi poden afegir carpetes dedocuments com la que diu Jaume al gràfic.

➭ Personalització de l�escriptori

! Canviar l�aparença de les finestres

Tots els elements de lesfinestres de WINDOWStenen assignat un color. Elconjunt de colors assignatsrep el nom de combinació decolors.

Aquestes combinacions espoden guardar, modificar iesborrar des del menúcontextual de l�escriptori.(Aquest menú es fa sortirclicant amb el botó dret auna zona buida del�escriptori). TriamPropiedades - AparienciaCada combinació de colorsté assignat un nom i noméscal triar la combinació quevolem.

Activitat d'Introducció 2:

� Seleccionau la combinació de colors Ladrillo .� Obriu l'OpenOffice.org. (Si necessitau ajuda, mirau l�apartat de com es posen en

funcionament les aplicacions).� Observau com afecta el canvi als colors de la finestra.� Tornau a la combinació Estàndard de Windows.

És possible canviar el color assignat a un element de la finestra d'una combinació seleccionant lacombinació que s�ha de canviar i canviant-li el color. Quan feim el canvi observam a la mostra si ensagrada i quan tenim una aparença que ens interessa guardar, li podem posar un nom.

Activitat Opcional 1:

� Modificau la combinació Ladrillo canviant alguns dels colors� Guardau-la amb el nom de «prova».

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 28

� Activau l'OpenOffice.org per veure la combinació de prova.� Eliminau Prova.� Tornau a l'estàndard de Windows.

! Canviar el fons de l�escriptori

L�escriptori per defecte és un color llis triat des de color, però es pot canviar i posar un «paper tapís»des de la fitxa de «fons» de les Propietats de l�escriptori. Windows pot utilitzar com a «tapís»un arxiud�imatge, un disseny o una pàgina web.

Activitat d'Introducció 3:

� Triau el tapís anomenat aros.

Per triar un arxiu diferent dels que dóna la llista com a tapís anam a papel tapiz triam examinar idins del conjunt d�arxius que ens mostra, seleccionam el que desitjam.

També podem triar entre tenir el tapís «centrat» (només mostra una vegada l�arxiu en el centre de lapantalla), «mosaic» (el repeteix fins a tapar la pantalla), o «estirar» (l�amplia per tal d�ocupar tota lapantalla).

Si es mostra la imatge amb l�opció «centrat» hi ha la possibilitat de poder triar el disseny del fons dela pantalla, que sortirà al voltant de la imatge escollint el botó Diseño.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 29

Dins la finestra que surt podem escollir entre una sèrie de dissenys ja preparats i també es pot crearo modificar-ne un de fet triant Modificar.

Llavors escrivim el nom del disseny que s�ha de crear o triam el que volem modificar i podem fer clicen els quadrets que volem invertir de color a la zona de Diseño (els dissenys són requadres 8 x 8) ise�n veu una mostra a la zona de mostra. Quan ens agradi el resultat, el guardam. Els dissenystambé es poden eliminar triant Quitar.

Activitat Opcional 2:

� Triau com a tapís nubes.� Provau la diferència entre mosaic, centrat i estirar.� Cercau una fotografia que us serveixi de fons. (Aquest exercici s�ha de fer una

vegada explicat l�explorador de Windows).� Modificar el cajas .� Crear un nou disseny anomenat «creu».

! Protegir la pantalla amb un protector

Per evitar fer mal bé la pantalla no és convenient que es mostri durant molts minuts el mateix i perevitar-ho el Windows incorpora els protectors de pantalla. Per activar-los obrim Propiedades del�escriptori, triam la fitxa Protector i escollim el protector que desitjam i, si ho accepta, el configuram.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 30

Activitat d'entrega obligada 1:

� Mirau els protectors instal·lats en l�ordinador i les possibilitats de configuració decada un.

� Deixau activar el Texto 3D. Posau com a text que ha de sortir el del centre onestau fent el curset i feis que s�activi als cinc minuts d�estar inactiva la pantalla.

! Configurar els píxels i el nombre de colors de la pantalla

Segons la targeta gràfica que tenim instal·lada podem fer que la pantalla es divideixi en més o menyspunts (píxels) i que es vegin més o menys colors. Sempre, a més píxels menys possibilitats de color.Actualment, sobretot per navegar per Internet, sovint necessitarem 800x600 píxels. Per configuraradequadament aquestes opcions anirem a Propietats de l�escriptori, triarem la fitxa de Configuraciói ajustarem a les nostres preferències el nombre de colors i de píxels

Activitat d'entrega obligada 2:

� Provau de configurar la pantalla alternativament per 640x480 i 800x600.� Observau si és possible posar-hi més resolució.� Comprovau quin és el major nombre de colors que pot mostrar la vostra targeta i

quants de píxels pot mostrar amb aquests colors.

2.1.5. LA BARRA DE TASQUES

En la part inferior de la pantalla (si no s�ha canviat expressament de lloc) trobareu la barra de tasques.En aquesta barra es posen com a botons aquelles aplicacions que anam arrencant i aquests botonsens permeten canviar fàcilment d�una a una altra. Conté el botó Inici i altres botons que depenen delsprogrames instal·lats i de la instal·lació feta.

➭ El menú inici

El botó Inici és el punt de partida de totes les activitats. Es troba al cantó inferior esquerre de lapantalla (en principi), i és part de la barra de tasques:

Si es fa clic al botó inici (o si pitjam damunt la tecla de Windows) s'obre un menú que es vadesplegant de forma automàtica quan hi situam el cursor. A partir d�aquí hem de cercar el programa outilitat de Windows que vulguem utilitzar.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 31

Dins Inicio trobam les carpetes de Programes, Favorits, Configuració i les utilitats de Cercar, Ajuda otambé la de tancar el sistema.

➭ Posada en funcionament d�una aplicació

El botó Inici és el punt de partida de totes les activitats. Ja hem dit que es troba a la part inferior de lapantalla (en principi), i és part de la barra de tasques:

Si es fa clic al botó inici, s�obre el menú, que es va desplegant de forma automàtica quan hi situam elcursor i per aquí cercarem els nostres programes.

Quan instal·lam algun programa nou, les seves icones s�afegiran a aquest menú, generalment a lacarpeta programes i molt sovint dins una altra carpeta creada pel programa mateix. Convé distingirentre les carpetes que obren un submenú o els accessos a programes.

Per exemple: en el gràfic anterior fixau-vos amb la diferència entre la icona de Winzip i la de ACDSee. La primera és una carpeta i la segona ja accedeix a un programa.

Una altra manera de posar en marxa aplicacions és mitjançant accessos directes des de l�escriptori.Els accessos directes de l�escriptori es reconeixen, perquè tenen una fletxeta a la part inferior.

➭ El concepte multitasca

Windows pot mantenir més d�un programa obert al mateix temps. Això ens permet passar fàcilment depreparar un text amb un processador a fer una consulta a una base de dades amb un gestor de Basede dades. Aquesta possibilitat dóna a Windows la característica de sistema multitasca

Cada vegada que iniciam una aplicació o obrim una finestra, la tasca iniciada se situa davall de labarra de tasques en forma de botó de color clar. Per alternar entre una tasca i una altra d'entre les

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 32

que tenim en marxa, només cal fer clic damunt el botó de la tasca escollida a la barra. D'aquestaforma, tenim a la barra de tasques permanentment la «llista» de tasques que tenim obertes, i és mésdifícil que ens quedi alguna finestra oberta amagada pel darrere (com passa sovint), o que tenguemuna aplicació oberta dues vegades utilitzant recursos del sistema que ens poden fer falta.

➭ El rellotge, Control de volum...

Excepte que s�hagin canviat les propietats de la barra de tasques, generalment s�hi veu l�hora.Si hi ha instal·lada una targeta de so, també hi trobarem el control de volum, que permet ajustar elvolum del so fàcilment, només fent clic a sobre, sense haver de buscar els controls en algun grup deprogrames amagat.

Activitat d'Introducció 4:

� Provau de deixar el cursor damunt el rellotge uns instants. Què succeeix?

� Provau també de fer-hi doble clic i de canviar l�hora.

� Provau de fer doble clic sobre el control de so. Què es controla des d'aquí?

Al racó de la barra de tasques on hi ha el rellotge i el control de volum també s'hi representen altreselements, alguns de forma provisional (per exemple la impressora quan està treballant) i altres depermanents. Els elements que hi apareixen depenen dels programes que hi ha instal·lats al�ordinador.

➭ Personalitzar la barra de feines

La barra de feines es pot arrossegar a qualsevol dels quatre costats de la pantalla. Basta començar aarrossegar des d'un lloc buit de la barra i dur-la fins al costat on la volem.

També es poden activar o desactivar algunes opcions sobre la barra (sempre visible, mostrar rellotge,etc.), obrint el menú contextual de la barra (clic amb el botó dret en una part buida de la barra), triantPropiedades (o bé Inicio/ Configuración/ Barra de tareas i menú Inicio) i seleccionat així com lavulguem..

També des del menú contextual de la barra de tasques podem organitzar les finestres que tenguemobertes dels diferents programes en mosaic (la pantalla es divideix de manera que cada finestraocupa una part, segons les finestres que hi ha obertes) o en cascada (les finestres se superposen, demanera que a partir de la segona només veiem la línia del títol de la finestra.

Activitat d'Introducció 5:

� Moveu la barra a cada un dels quatre costats consecutivament.� Activau o desactivau el rellotge de la barra.� Observau quines altres opcions es poden controlar des de la barra al vostre

ordinador.� Obriu el WordPad i el Paint (Inicio � Programas i cercar) i col·locau les finestres,

primer «en mosaic» i després «en cascada». Recordau que perquè se�n vegil�efecte han d�estar obertes i no tancades.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 33

Des del menú contextual de la barra de tasques també podem triar quines barres d�eines volem tenirvisibles en la barra de tasques. A continuació, hi ha els gràfics de cada una d�aquestes per separat,encara que es poden tenir diverses d�aquestes actives al mateix temps.

Barra de direccióAquesta barra permet escriure una adreça d�Internet i accedir-hi sense necessitat d�iniciar elPrograma Navegador d�Internet.

Barra de vinclesSi tenim aquesta barra activa, es veuen accessos directes a les pàgines d�Internet, que prèviamenthem seleccionat i que ens interessa tenir memoritzades.

Barra d�escriptoriAmb aquesta barra podem anar als accessos de l�escriptori sense haver de minimitzar la finestra quetenim oberta.

Barra d�inici ràpidAmb aquesta barra disposam d�accessos directes al navegador Internet Explorer, al gestor de correuelectrònic Outlook Expres i a l�escriptori.

A més d�aquestes barres hi ha la possibilitat d�afegir-ne de noves creades per nosaltres i que ensportin als programes que més utilitzam, però aquesta possibilitat no és indicada per a usuaris senseexperiència.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 34

2.1.6. LES FINESTRES: ELS SEUS ELEMENTS I EL SEU MANEIG

Les finestres són el mecanisme que utilitza Windows per enviar a l�usuari informació del tipus quesigui. Com que aquesta informació pot ser de molts de tipus, també les finestres poden ser-ho, peròhi ha unes característiques comunes a moltes d�aquestes i que podeu observar en el gràfic:

➭ Barra de títol

S�utilitza per identificar la finestra, i conté, a més del títol de la finestra, els botons de minimitzar(convertir la finestra en un botó de la barra de tasques), maximitzar (fer que la finestra ocupi tota lapantalla), tancar o, si la finestra està maximitzada, també el botó de restaurar a mitja pantalla (en elgràfic no hi és, però són dues finestres superposades).El color de la barra de títol permet reconèixer si la finestra és la que està activa o no en aquestsmoments: un color viu indica que està activa i un color més mort ens indica que no està activa.

A més, si arrossegam la barra de títol podem moure la finestra. Si el que volem és canviar-la de midapodem arrossegar els seus costats o els seus escaires fins a obtenir la mida desitjada.

➭ Barra de menús

És una franja formada per noms separats, cada un dels quals desplega les seves pròpies opcions iaquestes opcions poden ser:

! Nom normalPot activar-se i realitza una funció determinada

! Nom difuminatAquesta opció no pot utilitzar-se en aquests moments

! Nom seguit de tres puntsEs tracta d�una opció que encara no realitza cap funció sinó que ens duu a una novafinestra

! Nom seguit del símbol 8888Tampoc realitza cap funció i ens duu a noves opcions

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 35

! Nom precedit del símbol aaaaEl símbol a indica que aquesta opció només pot tenir els valors activada o desactivada.Si apareix el signe significa que està activada.

! Nom precedit del símbol hhhhEl caràcter h significa que es tracta d�un grup d�opcions excloents entre si, de maneraque només una d�aquestes pot estar activada.

A vegades també surt al costat d�una opció una combinació de tecles que permet escollir-la i quesi es recorda permet realitzar funcions còmodament i ràpidament.

➭ Barra d�eines

La barra d�eines està situada davall de la barra de menús i conté botons per a les opcions mésimportants que podem triar en aquesta finestra. Segons la finestra en què ens trobam i el programaque utilitzem, pot succeir que puguem tenir visibles més d�una barra d�eines. Per exemple, enl�Explorador de Windows podem veure una barra estàndard, una barra d�adreça, una barra de vinclesi una barra de ràdio.

➭ Barra d�estat

En algunes finestres surt en la part inferior una franja horitzontal que mostra informació que pot serútil i important per a l�usuari.

2.1.7. ELS CONTROLS DE WINDOWS

Si les finestres són la manera en què Windows es comunica amb nosaltres, els controls són la formaen què l�usuari dóna a Windows les seves ordres o informacions.A continuació es presenten alguns dels tipus de controls més habituals, sense que aquesta llistapretengui ser una exposició exhaustiva de tots els models existents.

➭ Botons

Serveixen per realitzar una operació de forma immediata. Els més usuals són els d�Acceptar, quesignifica que donam per bona la informació que conté la finestra, i el de Cancel·lar, que significa quetancam la finestra sense fer-hi cap canvi.

Quant als tipus de botons que ens podem trobar tenim:

! Botó normalQuan es pitja, realitza una funció determinada.

! Botó difuminatAquest botó no pot utilitzar-se en aquests moments.

! Botó seguit de tres puntsEn pitjar-lo sortirà una altra finestra demanant informació addicional

! Botó acabat en >>

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 36

Tampoc realitza cap funció i ens expandeix la finestra demanant més informació

! Botons de commutacióSón botons que permeten activar i desactivar una ordre. Quan es pitgen queden comenfonsats en un color més clar i significa que estan activats.

➭ Caixes de text

És un tipus de control on l�usuari ha d�escriure determinadainformació. Les caixes de text inicialment estan buides i perescriure-hi dedins s�hi ha de fer un clic i teclejar (També pot ser útil latecla de tabulació).

➭ Llista d�opcions

És un requadre que mostra una llista d�elements, d�entre els quals l�usuari n�ha de seleccionar un omés. Aquestes llistes poden serde mida fixa (es veuen tots elselements de la llista), de midavariable (només es veu una partde la llista) o desplegable (noméses veu un element, però podemdesplegar-la amb una fletxetaque hi ha al costat per veure lesaltres opcions.

Si només volem seleccionar un element de la llista, bastarà fer-hi clic damunt i, si volem seleccionar-ne dos o més, farem el clic, pitjant CTL.

➭ Casella de verificació

És un control que només pot estaractivat o desactivat. Quan dins elrequadre que l�acompanya té el signea vol dir que està activat i quan no elté significa que el control estàdesactivat.

➭ Botons de ràdio

Són botons rodons que tenen la funció de presentar a l�usuariuna sèrie d�alternatives, d�entre les quals n�ha d�escollir unafent un clic dins el cercle i omplir-lo. L�opció marcada seràl'escollida.

➭ Control numèric

Un control numèric permet seleccionar valorsnumèrics i generalment això es pot fer o béteclejant el valor o bé fer-lo aparèixer utilitzant lesfletxetes del costat.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 37

➭ Pestanyes de desplaçament

Es tracta d�una pestanya que pot desplaçar-se entre uns valorsmínims i màxim.

2.1.8. ACCESSORIS: BLOC DE NOTES, WORDPAD, PAINT

Windows no només és un programa sistema operatiu, sinó que també incorpora utilitats d�aplicacióque permeten fer tasques diferents, com ara escriure un text o fer un dibuix. Aquestes aplicacions esdistingeixen perquè són molt senzilles tant de prestacions com d�utilització. Vegem algunesd�aquestes:

➭ El bloc de notes

És una utilitat d�edició de textos que permet escriure textos sense que tenguin cap tipus de format, nitipus diferents de lletra, ni estils, etc.

➭ Wordpad

WordPad és l�eina de Windows que permet crear i modificar textos. És una aplicació no tant potent icomplexa com els grans processadors de textos (Word, WordPerfect, OpenOffice Writer, etc.) peròpot satisfer les necessitats d�un usuari que comença i no demana grans prestacions. Permet utilitzardiferents tipus de lletra, mides, estils, tabulacions, marges, inserir imatges, i altres opcions, però nopot manejar estils, taules, correcció ortogràfica, capçaleres, etc.

➭ Paint

Paint és un programa de dibuix que sense arribar a les prestacions d�altres (Corel Draw, Micrograf,Paintshop-Pro, etc) permet crear i editar gràfics de la categoria dels anomenats mapa de bits (l�arxiués una còpia bit a bit del dibuix). Podem utilitzar diferents eines de dibuix (llapis, pinzell, aerògraf etc.)i una paleta de colors.

Activitat d'Introducció 6:

� Obriu el WordPad (Recordau que haurem d�obrir el menú Inicio, desprésdesplegar la carpeta de Programas, dins aquests triar Accessorios i allà trobarem l�accés a WordPad). Escriviu un petit text.

� Obriu el Paint (el trobareu també dins Accessorios) . Dibuixau un rectangle i unacircumferència.

� Passau d�una aplicació a l�altra.� Guardau el text i el dibuix amb els noms que vulgueu a la carpeta arxius.

2.1.9. L�AJUDA DE WINDOWS I DE LES APLICACIONS

L�ajuda de Windows es pot activar des del menú Inicio i la finestra que surt està composta de tresfitxes:

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 38

➭ Contingut

Presenta els temes d�ajuda en forma d�estructura de llibres ordenats per categories. A l�esquerra decada element apareix un llibre obert o tancat, segons que estiguin desplegats els capítols o no.

➭ Índex

Presenta una llista de títols amb els temes d�ajuda ordenats alfabèticament. A mesura que l�usuari vaescrivint el nom del tema que cal cercar, el programa es va situant en els noms que coincideixen ambels caràcters escrits.

➭ Cercar

Aquesta opció permet cercar informació sobre el que ens interessa i el programa contesta quins sónels temes relacionats amb allò que demanam i que convé consultar.

Totes les aplicacions dissenyades per a Windows tenen una ajuda similar, a la qual es pot accedirdes del menú ajuda situat a la barra de menú i etiquetat com Ajuda o amb un ? L�estructura de lesajudes de les aplicacions sol ser molt semblant a la de Windows.

Activitat d'Introducció 7:

� Cercau informació sobre el botó dret de Windows.� Cercau ajuda de com canviar els colors de la pantalla.

2.1.10. SORTIR DE WINDOWS

L'opció del menú Inicio, Apagar el sistema, és la que s�ha d�utilitzar obligatòriament cada vegadaque desitgem apagar l�ordinador. No es pot apagar l�ordinador sense haver tancat Windows, perquèaixò pot provocar un mal funcionament del sistema.

En activar Apagar el sistema surt la finestra que podem observar en el gràfic.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 39

Per defecte, surt activada la darrera opció que es va fer servir.

Generalment, el que volem és apagar i, per tant, triarem Apagar el sistema.

Suspender fa que l�equip es col·loqui en situació d�estalvi d�energia. S�utilitza quan pensam estar unaestona sense utilitzar-lo, però no el volem apagar. Convé guardar la feina feta en els discos abans desuspendre.Reiniciar el equipo el que fa és tancar Windows i tornar a arrencar de manera automàtica.Reiniciar en mode MS-DOS tanca Windows i reinicia el sistema amb el sistema operatiu DOS. Enaquest cas només podrem executar programes i ordres DOS. Si volem tornar a Windows, podemescriure l�ordre WIN. Si volem, podem aturar l�ordinador des de DOS.

Si per penjada del sistema o d�una aplicació no podem sortir del sistema de la manerahabitual podem utilitzar la combinació de tecles ALT + CTRL + SUPR per demanar que esvagin tancat les aplicacions o el mateix Windows. Només tancarem Windows si aquest ésel causant de la penjada. Convé recordar també que quan es penja una aplicació i no latancam de manera adequada solem perdre informació. Per aquest motiu va bé activar elsistema de guardar automàtic de les aplicacions que en tenen.

2.2. L�EXPLORADOR DE WINDOWS . EL MEU ORDINADOR

2.2.1. ELS ELEMENTS DE BASE

2.2.1.1. Els arxiusJa vàrem dir que la memòria RAM és volàtil i que si tenim una informació entrada i processada, s�hade guardar en una memòria auxiliar o externa, si es vol conservar. Quan guardam aquesta informacióproduïm un arxiu, fitxer o document (conjunt d�informació relacionada i agrupada que es pot copiar,esborrar o recuperar de forma independent).

Quan donam l�ordre de guardar un arxiu l�ordinador ens demana un nom que després permetràreconèixer l�arxiu.

➭ Noms d�arxiu en MS-DOS i Windows 3.1

En l�entorn DOS (i en Windows 3.1) el nom està constituït per un nom propi i una extensió (separatsper un punt). El nom propi pot tenir com a màxim 8 caràcters (lletres, números i símbols especials

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 40

excepte: ., :, *, ?, \ , ... i sense espais enmig) . L�extensió pot tenir fins a 3 caràcters i se sol utilitzarper distingir el tipus d�arxiu que és. Molts de programes donen l�extensió automàticament.

➭ Noms d�arxius en Windows 95/98

A partir de Windows 95 es va eliminar la limitació de 8 caràcters pel nom i la impossibilitat d�utilitzarespais. No podem utilitzar, però els següents caràcters: \¿?*�><|De tota manera convé no abusar dels noms llargs per una limitació de la qual parlarem a l�apartatsegüent..

➭ Tipus d�arxius

Els arxius poden ser:Executables, si ells sols activen l�execució d�un programa. Tenen extensió EXE, BAT, COM.Complementaris, si no executen cap programa però són necessaris per als executables.Dades, si contenen les dades que crea algun programa o nosaltres mateixos.

Els arxius, siguin de la classe que siguin tenen associada unaicona. Només amb la pràctica amb un tipus determinat d�arxiuspodem arribar a conèixer-los, ja que n�hi ha de molts de tipus. En el gràfic n�hi ha alguns exemples.

2.2.2. LES CARPETES

Atès que les unitats de memòria externa poden contenir un gran nombre d�arxius ofitxers convé organitzar-los en carpetes (o directoris, com es deien en DOS i Windows3.1) . La icona de les carpetes sempre és la del gràfic.

Anomenam directori o carpeta a una part del disc que pot contenir altres carpetes i arxius. A lacarpeta o directori inicial d�un disc, se li diu directori o carpeta arrel i a partir d�aquest es forma unaestructura d�arbre de directoris.

En DOS els noms dels directoris també havien de ser de 8 caràcters com a màxim, mentre que apartir de Windows 95 les carpetes no tenen aquesta limitació i podem utilitzar noms llargs amb lalimitació que el camí de les carpetes que hem de seguir per trobar un arxiu més el nom de l�arxiunomés poden tenir 260 caràcters. Per aquest motiu no convé abusar dels noms llargs tant a lescarpetes com als arxius.

2.2.3. LES UNITATS DE DISC

Quan guardam una informació, a més de dir amb quin nom s�ha de guardar i en quin directori ocarpeta, hem d�indicar en quina unitat de memòria externa la volem. Per tal de reconèixer a quinaunitat ens referim, s�assigna un nom lògic a cada una.

Generalment aquests noms solen ser:

A ⇒ primera unitat de disquet

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 41

B ⇒ segona unitat de disquetC ⇒ disc durD ⇒ unitat del CD-ROM

Encara que siguin els habituals, aquests noms poden canviar per motius diversos i quanutilitzem un ordinador ens haurem d�assabentar de quin nom té assignat cada unitat. Unamanera seria la d'obrir la finestra d� El meu ordinador i observar-hi els noms.Fixau-vos amb la diferència dels dos gràfics següents.

2.2.4. EXECUCIÓ DIRECTA D�APLICACIONS

Windows pot reconèixer automàticament amb quin programa o aplicació s�ha fet un determinat arxiu isi obrim l�arxiu, automàticament s�obrirà també l�aplicació corresponent.

Per aquest motiu s�ha d�anar molt en compte quan facem dobles clics damunt arxius, jaque això provocarà l�obertura no només de l�arxiu, sinó també de l�aplicació que permetmodificar-los.

2.2.5. L�EXPLORADOR I EL MEU ORDINADOR

Ja sabem que per guardar la informació produïda o tractada utilitzam les unitats de disc, les carpetes iels arxius. Per poder veure quina informació hi ha en un disc i com està estructurada podem fer servirles utilitats que incorpora Windows i que són l�Explorador de Windows i El meu Ordinador.Pràcticament serveixen per fer el mateix. L�única diferència apreciable és el menú Herramientas, quenomés el podem trobar en l�explorador.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 42

➭ Les pantalles

Com es pot observar comparant els gràfics de la pàgina anterior (Mi PC i l�Explorador) les pantallesde les dues utilitats són molt semblants, sempre que hàgim escollit les mateixes barres i opcions enels dos programes.

El meu ordinador és una icona situada a l�escriptori, que obre una finestra on es poden veure lesicones de les unitats de disc i altres icones. L�explorador de Windows, en canvi, es troba dins lacarpeta de Programas del menú Inicio.

Per defecte Mi PC no mostra la vista de la barra de carpetes mentre que l�Explorador sí que la mostra(En els gràfics les dues finestres la mostren). Aquesta presentació s�activa o desactiva des de Ver �Barra del explorador � Carpetas. Generalment convé tenir-la activada, ja que així ens presenta unafinestra dividida en dues parts:

" En la part de l�esquerra es veu l'organització jeràrquica, partint de l�escriptori, i en aquesta totesles unitats de disc estan visibles simultàniament i també les carpetes que són a l�escriptori. Lesbranques amb signe (+) al costat significa que contenen subcarpetes i que es poden desplegar.Per anar obrint les «branques» de l'arbre s�ha de fer clic sobre el signe més (+) i per plegar unabranca estesa bastarà fer clic sobre el signe (-) que hi haurà. Sempre hi ha una carpeta activa ies reconeix, perquè el seu nom està en el títol de la finestra, en el quadre de text de la barra debotons i quasi sempre activada de color ressaltat en l�arbre. Per canviar de carpeta activa bastaanar fent clic sobre la que volem activar (en l�arbre de contingut).

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 43

" A la dreta tenim el contingut de l'element ressaltat a l'esquerra. La forma de presentació d�aquestcontingut dependrà de les opcions que tenim activades.

Activitat d'Introducció 8:

� Obriu l�Explorador de Windows (Inicio � Programas � Explorador de Windows oaccés directe de l�escriptori si n�hi ha) i observau quines carpetes del disc durcontenen subcarpetes.

� Expandiu l�estructura de la carpeta de Windows.� Observau el contingut de la carpeta Escritorio.� Contraieu la carpeta Windows.� Observau el contingut de la carpeta arxius� Tornau a veure el contingut d�Escritorio.� Comprovau que hi ha un arxiu anomenat arbre.mus a la carpeta arxius.

➭ La barra d�eines

Hi pot haver quatre barres d�eines visibles: estàndard, barra d�adreces, vincles i ràdio.

Cada una d�aquestes es pot mostrar independentment de les altres i la barra estàndard es pot

mostrar amb les etiquetes o sense aquestes. Aquestes opcions es trien totes des de ver � barras deherramientas.

La barra estàndard mostra les opcions d�anar endavant i endarrere en les carpetes explorades, de

pujar un nivell en l�arbre jeràrquic de carpetes, de tallar, copiar, aferrar o eliminar arxius i carpetes

(després veurem detingudament aquestes opcions) També podem veure les propietats d�un element

o dir amb quina vista volem veure el contingut de la carpeta.

En la Barra de direcció podem veure quina és la carpeta que estam explorant.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 44

La Barra vincles mostra una llista d�accessos a llocs web guardats com a vincles dins la carpeta de

Favoritos (llocs web que ens han agradat i que volem guardar en un accés directe). Aquests vincles

són modificables i personalitzables per a cada usuari.

Si disposam de targeta de so i del software necessari, podem escoltar ràdio per Internet i en la barrade ràdio es veu un control de so i l�emissora que tenim seleccionada.

➭ Les opcions de carpeta

Podem configurar la forma en què veurem les finestres que apareixen en obrir carpetes i subcarpetes

en Mi PC o en l�explorador i també el resultat que es produirà quan facem clic sobre una icona. Per

accedir a aquesta configuració anam a ver � opciones de carpeta.

! Fitxa General

En la fitxa general podem triar entre veure les finestres entre Estilo Web o Estilo clàssic. La

diferència principal entre els dos tipus de visualització consisteix en el fet que en estil web els

objectes queden seleccionats en posar-hi el cursor a sobre i s�obren amb un sol clic, mentre que en

l�estil clàssic el primer clic selecciona i el doble clic obre. La tercera opció, Personalizar, permet una

personalització més detallada, de manera que podem triar quins aspectes volem de cada una de les

opcions anteriors.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 45

! Fitxa Ver

En aquesta fitxa podem dir si volem que la vista de totes les carpetes sigui igual a la que tenim ara

activa o també triar configuracions avançades com ara, si s'han de mostrar tots els arxius (és

convenient que sí) o si es volen amagar algun tipus d'arxiu i quins. Així mateix podem triar si volem

veure a la barra de títol la trajectòria de la carpeta i si volem veure o no l'extensió per als arxius

registrats (En principi millor que sí).

! Fitxa Tipos de archivo

En aquesta fitxa podem veure com estan assignats tipus d�arxius, programes i icones en l�ordinador.Aquesta assignació depèn dels programes instal·lats i de la configuració que s�hagi fet. No ésaconsellable que els usuaris inexperts canviïn res en aquesta fitxa.

➭ Definir com es veuen els objectes en la finestra

Les finestres de Mi PC o l�Explorador poden mostrar el seu contingut de quatre maneres diferents

excloents entre aquestes (només podem activar-ne una): icones grans, icones petites, llista i detalls,

que, a més, es combinen amb l'opció de veure el contingut com una pàgina web. Si es veu la carpeta

com una pàgina web, tendrem una descripció de cada element que seleccionam.

Aquestes opcions s�activen des del menú Ver o des del botó Vistas.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 46

A més, des de Ver - Organizar iconos podem demanar com ha d�estar ordenat el contingut de la

carpeta i podem triar per tipus, per nom, per mida o per data. De tota manera les carpetes sempre

figuren en primer lloc.

També podem organitzar el contingut d�una carpeta mostrada en forma Detalles fent clic sobre el

botó del criteri d�ordenació. El primer clic les ordena en forma ascendent i el segon en forma

descendent. Per exemple: el primer clic sobre Tamaño els ordena per ordre de menor a major mida i,

si es fa un segon clic, llavors l'ordenació és ascendent.

Activitat d'entrega obligada 3:

� Assegurau-vos que tant en Mi PC com a l�explorador estan activades mostrar totsels arxius, veure l�extensió dels arxius.

� Feis que l�explorador us mostri el contingut de la carpeta help de dins Windows enforma d�icones grans.

� Passau l�aspecte a forma de detalls.� Ordenau el contingut de la carpeta arxius per data.� Ordenau el contingut de la carpeta arxius per ordre alfabètic descendent.� Esbrinau si en Arxius hi ha qualque arxiu de més de 10 Kb.� Esbrinau si tot el contingut d�arxius cap en un disquet.� En quina data es va crear l�arxiu més recent de la carpeta arxius? I el més antic.� Mostrau el contingut de la carpeta arxius en forma d�icones petites ordenades per

tipus� Quants d�arxius d�extensió doc hi ha en la carpeta arxius?

➭ Selecció d�elements

Abans de fer operacions amb icones, ja siguin d�arxius o de carpetes s�han de seleccionar aquelles ales quals afectarà l'operació que manem. Aquesta selecció es pot fer de les següents formes:

! Selecció individualFer clic en la icona

! Selecció múltiple correlativaSi estan en forma d'icona es poden seleccionar traçant un rectangle que els contenguiamb el botó principal pitjat. Si estan en llista o detalls, fer clic en el primer i fer clic en eldarrer i pitjant May.

! Selecció múltiple separadaPitjant Control, fer clic damunt cada icona.

! Selecció totalEs tria Edición - Seleccionar todo.

! Selecció quasi totalSi volem seleccionar quasi totes les icones d�una finestra podem seleccionar les que alfinal no hi han d�estar i fer Edición - invertir selección, amb la qual cosa les que noestaven seleccionades passen a estar-ho i les que ho estaven passen a no estar-ho.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 47

2.2.6. ORGANITZACIÓ D�ARXIUS I CARPETES

Totes les tasques d�aquest apartat es fan amb Mi PC o l�Explorador de Windows.

➭ Crear noves carpetes

Per crear una carpeta nova dins d�una carpeta seleccionarem la carpeta mare on crear-la i triarem Archivo � Nuevo - Carpeta. Aleshores ens apareix una carpeta nova ja situada al lloc on ha d'anar, inomés li hem de donar el nom que vulguem (o deixar el que ens proposa el sistema):

També podem usar el botó dret per fer sortir el menú contextual i triar Nuevo � Carpeta.

Quan cream una carpeta el més important és assegurar-se que es crea en el lloc desitjat i per fer aixòmirarem sempre quina és la carpeta activa en aquests moments, ja que la nova serà una subcarpetad�aquesta.

Activitat d'Introducció 9:

� Creau dins C: una carpeta que es digui iniciació.� Dins iniciació creau quatre carpetes que es diguin: textos, dibuixos, sons i per

esborrar.� Dins la carpeta textos creau una nova carpeta de nom «els textos d�avui»� Arrencau el WordPad i escriviu un text que es digui «prova de guardar» i

guardau-lo en la carpeta «els textos d�avui».� Amb l�explorador comprovau que hi és i quants de bytes té.� Creau també en l�escriptori una carpeta amb el títol de «curset»

➭ Copiar i moure arxius i carpetes

En Windows, quasi totes les coses es poden fer de més d'una manera. Els procediments per moure,copiar, etc. els arxius i les carpetes no són una excepció. Sigui quin sigui, però el procediment escollitel que farem en primer lloc serà seleccionar els arxius i les carpetes als quals afectarà l�operació,després donarem l�ordre.

Aquesta ordre es pot donar des del menú Edición o mitjançant els botons a la barra de tasques, tantde l'Explorador com d�El meu ordinador. La seqüència per moure seria Seleccionar � Cortar �Activar la carpeta on ha d�anar l�arxiu Pegar i la de copiar seria: Seleccionar � Copiar � Activar lacarpeta on hi ha d�haver la còpia � Pegar.

També podem donar l�ordre arrossegant amb el botó principal des de l�origen fins a ladestinació i combinarem arrossegar amb la tecla MAJ, si volem moure, i amb la tecla CTLsi volem copiar.Una tercera manera de donar l�ordre és arrossegant amb el botó dret des de l�origen fins ala destinació. En amollar ens demanarà què volem fer.

➭ Copiar arxius en un disquet

Per copiar arxius en un disquet es pot fer de la mateixa manera; és a dir, triant en el menú, utilitzantels botons, arrossegant amb el ratolí amb el botó dret o l'esquerre.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 48

Una altra forma és utilitzar l'opció Envia a... que apareix quan es fa clic amb el botó dret, itriar Disquet de 3½.

No podem copiar arxius o carpetes directament des d'un disquet a un altre sense passarpel disc dur, excepte que facem una còpia sencera del disquet així com s�explica a lasecció de gestió de discos.

Activitat d'Introducció 10:

Sempre amb una sola operació

� Moveu TOTS els textos d�extensió txt que tenim en arxius a textos.� Copiau TOTS els dibuixos fets amb Paint (els reconeixem per l�extensió) des de la

carpeta arxius a la carpeta dibuixos� Moveu dins la carpeta dibuixos el primer arxiu d�extensió BMP que trobeu dins la

carpeta arxius en un disquet.� Copiau el 3r 5è i 6è arxius d�extensió wav que trobareu dins arxius a la carpeta

sons� Moveu dins la carpeta Sons tots els arxius de la carpeta arxius d�extensió mid..� Copiau dins Sons els arxius santanit.mus i fumfum.mus que hi ha a la carpeta

d�arxius� Moveu cap a Sons tots els arxius mus de la carpeta arxius que tenguin el nom

començat amb D.

➭ Canviar el nom d'arxius i carpetes

Tant al menú Archivo de l'Explorador com al que es desplega amb el botó dret hi ha l'element Canviael nom. Una altra manera més senzilla és simplement fer clic un cop a sobre del nom que volemcanviar quan aquest estigui seleccionat. Fent això el nom del fitxer o carpeta s'edita, hi apareix uncursor i ja podem escriure-hi el que vulguem com si fóssim en un document de text.

Activitat d'Introducció 11:

� Canviau el nom de l�arxiu «prova de guardar» per «guardat» (Vigilau l'extensió!)� Canviau el nom de la carpeta « els textos d�avui» per « els textos d�ahir»

➭ Eliminar arxius i carpetes

També per a això hi ha diferents maneres (5). Una de les opcions del botó dret és Eliminar, igual queal menú Archivo i a la barra d'eines. Una forma molt ràpida és pitjar la tecla Supr (Del) un cop elsfitxers estan seleccionats. Una altra forma, més gràfica, és arrossegar l'arxiu o arxius en qüestió fins ala paperera.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 49

Quan esborram una carpeta també s�esborren tots els arxius que conté, de manera quecal estar molt segur quan ens demani la següent confirmació.

Com hem dit abans, quan eliminem un arxiu del disc dur aquest s�envia a la paperera, desd�on pot ser recuperat, en canvi si l�esborram d'un disquet (o d'una unitat de xarxa) nos'envia a la paperera i no el podrem recuperar. Així doncs, compte en esborrar arxius ocarpetes dels disquets!

Activitat d'Introducció 12:

� Eliminau els arxius amb extensió .BMP que tengueu a la carpeta dibuixos i que nohàgiu fet vosaltres.

� Eliminau la carpeta «per esborrar»� Creau a C: una carpeta de nom «curs d�introducció».� Copiau en ella l�arxiu «guardat»� Esborrau aquesta còpia.� Copiau dins la carpeta«curs d�introducció» un dels vostres arxius de dibuixos.� Esborrau també aquesta còpia.� Esborrau la carpeta curset de l�escriptori i la carpeta curs d�introducció.

2.2.7. GESTIÓ DE DISCOS

Des de Mi PC o des de l�EW podem trobar les icones corresponents a cada unitat de disc i cada unad�aquestes té el seu propi menú contextual, encara que hi ha algunes operacions que figuren en totsaquests.

Les operacions que poden sortir són:

" Obrir: obre la unitat mostrant el seu contingut." Explorar: carrera l�explorador i mostra el seu contingut." Cercar: obre la utilitat de recerca d�arxius." Expulsar: treu el CD-ROM de la unitat." Copiar disc: només per disqueteres. Permet copiar disquets." Formatar: només per a discos durs i disqueteres. Permet formatar." Crear accés directe: per crear un accés directe sense haver d�obrir Mi PC." Propietats: obri dues fitxes:

# General: on podem veure l�etiqueta del disc i l�espai ocupat i l�espai lliure.# Eines: on podem accedir a la utilització de tres eines de manteniment d�una unitat:

q Scandisk : per verificar l�estat del disc.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 50

q Backup: per fer còpies de seguretat.q Desfragmentador: per compactar els arxius en el disc i permetre una major

velocitat d�accés# Compartir: hi trobarem les opcions de com compartim a la xarxa aquesta unitat.# Compressió: hi trobarem dues possibilitats per aconseguir més espai lliure en els

discos.

➭ Formatar disquets

Abans d�utilitzar un disquet, s�hi ha d�haver marcat les pistes i sectors que permetin localitzar lainformació. Aquesta operació es diu formatar i encara que la majoria de disquets es venen actualmentformatats, convé saber com formatar un disquet, ja que també és una manera ràpida d�esborrar tot elseu contingut.

Quan cridam formatar ens surt una finestra en la qual ens demana:

" Capacitat del disquet." Tipus de format:

# Ràpid: només es marquen com aesborrats tots els arxius i carpetes deldisc.

# Complet: esborra totalment el contingutdel disc.

# Copiar-hi arxius del sistema: en realitatno formata, sinó que hi copia els arxiusdel sistema.

" Etiqueta." Sense etiqueta." Mostrar un resum en haver acabat." Si hi volem els arxius del sistema.

S�ha d�anar molt alerta de no formatar el disc dur, doncs es perden tots els programesinstal·latsEn general, utilitzarem el Completo per a disquets nous i el Rápido per a disquets jautilitzats i que només volem netejar.Si es vol fer un disquet per posar en marxa l�ordinador en cas que tenguem problemesamb el disc dur convé anar a Configuración - Panel de Control - Agregar Quitarprogramas - fitxa Disco de Inicio.

Activitat d'Introducció 13:

� Formatau un disquet nou totalment.� Copiau en el disquet el contingut d'arxius� Feis un format ràpid d�aquest disquet.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 51

Activitat de reforç 1:

� Feis un format que copiï en aquest disquet els arxius del sistema. Observau quinsarxius s�han copiat.

� Feis un disquet d'inici a través del panell de control. Observau quins arxius s�hancopiat ara i si són els mateixos d�abans.

� Comprovau si l�ordinador es posa en marxa amb aquest disquet a la disquetera.

➭ Duplicar disquets

Des del menú contextual de la disquetera tambépodem activar copiar disco. Una vegada triadal�opció, l�ordinador demanarà l�origen i la destinació is'iniciarà la còpia. Després de llegir el disquet origenens demanarà que posem el disquet destinació i hiescriurà.

A través de la còpia es poden copiar (duplicar) disquets, però no es poden copiar arxiusd�un disquet a un altre (ja sigui, perquè només volem copiar alguns dels que hi ha al�origen o perquè volem conservar els de la destinació) sense passar pel disc dur. Si volemfer això, és convenient utilitzar una carpeta del disc dur en blanc per fer l�intercanvi

Activitat d'Introducció 14:

� Copiau el vostre disquet al de pràctiques.� Copiau guardat des del vostre disquet a un altre.

2.2.8. LA PAPERERA

Ja hem dit que la paperera s'utilitza com a sistema de seguretat. Els arxius esborrats del disc durpassen a la paperera i des d'aquesta es poden recuperar.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 52

➭ Restaurar objectes esborrats

En obrir la paperera surt una finestra semblant a la del gràfic, on apareixen tots els objectes que espoden recuperar. La llista dels objectes es pot ordenar per nom, per data d'eliminació, per origen oper mida.

Una vegada ordenats segons ens convingui per localitzar millor el que cercam, seleccionarem (perqualsevol dels mètodes coneguts) els elements que vulguem, i triarem archivo-restaurar.

Llavors els objectes es guarden una altra vegada amb el mateix nom i en la mateixa carpeta del discdur des d'on s'esborraren.

➭ Buidar

Periòdicament convé buidar la paperera, ja que el seu contingut ocupa lloc del disc dur. Per fer-hopodem utilitzar el menú contextual de la seva icona i triar Vaciar Papelera, o si ja tenim oberta lapaperera podem escollir aquesta opció des d�Archivo.

Abans de buidar convé pensar-ho bé, ja que l'operació és irreversible.

Activitat d'Introducció 15:

� Esborrau de la carpeta arxius els arxius trineu.mus i carta.wps� Anau a la paperera i restaurau l�arxiu de text.� Eliminau definitivament l�arxiu de so.�

2.3. EL VEÏNATGE DE XARXA(Mirau aquest apartat només si disposau d�una xarxa local i estau interessats a saber com compartirrecursos entre els diferents ordinadors)

Si l�ordinador amb què treballau està connectat en xarxa amb altres ordinadors i la xarxa estàdegudament configurada, en l�escriptori hi haurà la icona Entorno de red. Si l�obriu, podreu veure elsordinadors de la xarxa que estan connectats en aquest moment i els recursos que donen percompartir cada un.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 53

Si observau el gràfic, podeu veure que en aquest moment hi ha connectats els ordinadors Ecprinc2,Ordinador 105, Ordinador 96 i Scprwts3. A més, l�Ordinador105 permet accedir a una carpetaanomenada (en la xarxa) c.

Per definir com a compartit un recurs a la xarxa ho podem fer des de L�Explorador de Windows o desde Mi PC. Activarem el menú contextual del recurs i triarem l�opció Compartir, llavors activarem elcompartit i li donarem el nom amb el qual serà compartit a la xarxa.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 54

El nom amb el qual surten a la xarxa els ordinadors es defineix anant a Inicio � Configuración � Red� Identificación, però convé deixar a l�administrador de la xarxa la feina de gestionar els noms delsordinadors per tal d�assegurar una coherència que permeti reconèixer quin és cada un.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 55

3. WINDOWS XP

Aquest capítol del tutorial està destinat al coneixement bàsic del sistema operatiu delsordinadors que tinguin instal·lat Windows XP. Si el vostre ordinador de pràctiques téinstal·lat Windows 95, 98 o ME ja haureu treballat amb els continguts i les activitats delcapítol 2. En aquest cas, per tant, passau directament al capítol 4.

3.1. CONCEPTES ELEMENTALS

3.1.1. WINDOWS COM A SISTEMA OPERATIU

Des de fa temps, l'entorn Windows s'ha convertit en el sistema estàndard per treballar ambordinadors personals del tipus anomenat compatibles.

Windows XP, com també ho era el windows98 i el W95, és un sistema operatiu per si mateix.Això significa que controla i dirigeix l'ordinador traduint les instruccions que li donem en el llenguatgeque pot entendre la màquina. A més, aquestes instruccions es donen des d'una interfície gràfica, laqual cosa fa que tot sigui molt més intuïtiu.

Com hem assenyalat més amunt, entre les seves característiques principals podem destacar:" Entorn multitasca." Integració de molts accessoris" Facilitat d'instal·lació de programari i maquinari nou." Utilització dels mitjans multimèdia." Integració amb les xarxes i en especial amb Internet." Compatibilitat amb DVD." Es poden definir diversos usuaris amb perfils independents.

3.1.2. ÚS DEL RATOLÍ

El ratolí és el dispositiu bàsic per al treball amb Windows. El seu funcionament és molt senzill. En lapantalla i ha un punter que es mou segons es desplaci el ratolí per damunt de la taula. Hi ha ratolinsde dos o tres botons, però és tenir un o l'altre, ja que tots els programes estan pensats per utilitzarnomés l'esquerre i el dret. Generalment, el botó principal és l'esquerre i el secundari és el dret i així hoentendrem en aquest manual.

Amb el ratolí es poden efectuar tres operacions bàsiques:

Clic

Fer un clic és col·locar el punter del ratolí damunt un objecte i pitjar el botó, amollant-lo ràpidament isense moure'l. Els clics es poden fer tant amb el botó principal com amb el secundari. En el primercas sol significar obrir, seleccionar o acceptar i en el segon cas sol obrir un menú (conjunt d'opcions)referit a l'objecte sobre el qual clicam.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 56

Doble Clic

Consisteix a pitjar dues vegades consecutives i ràpides sobre un lloc. Les primeres vegades costa feraquesta operació, però després se n'adquireix prou pràctica.

Arrossegar

Significa pitjar el botó, i mentre el tenim pitjat, moure el punter fins a una nova posició i, en ser allà,amollar-lo.

Clic amb el botó dret

Sempre que es fa clic en algun lloc amb el botó dret s'obre un menú amb una sèrie d'opcions.Aquestes opcions no són sempre les mateixes, sinó que depenen de la naturalesa de l'objecte sobreel qual s'ha actuat.

Una opció que sí que és comuna sempre que s'utilitza el botó dret és l'última, Propietats. Aquestafunció és molt útil per accedir ràpidament a les propietats d'un element i canviar-les si n�és el cas.

Una altra funció interessant del botó dret és l'ajuda contextual en les etiquetes d'informaciói configuració. Si es fa clic en un ítem d'aquestes etiquetes apareix un botó amb la nota:Què és? Fent clic apareix un missatge que dóna explicacions sobre l'ítem en qüestió.També es mostra útil aquest botó, com a alternativa a l'esquerra, per arrossegar arxius,carpetes, etc., com veurem més endavant.Amb la pràctica veurem que el botó dret del ratolí és un bon recurs quan «no sabem quehem de fer» en un moment determinat. Quan el pitjam, les opcions que presenta sovintens ajuden a sortir de la situació.

Normalment el punter es presenta com una fletxa, però hi ha altres maneres de presentació. Elspunters més habituals són:

Fletxa

És el punter emprat habitualment per seleccionar objectes. Quan el punter és una fletxa podem obrirun menú, activar una icona, etc.

Rellotge d'arena

Punter que indica que s'està realitzant alguna operació i que l'usuari no pot fer res fins que torni amostrar-se com una fletxa.

Fletxa i rellotge d'arena

Quan surti aquest tipus de punter, vol dir que s'està realitzant una operació, però l'usuari pot continuartreballant encara que potser amb lentitud.

Retxa vertical

Punter de text, utilitzat habitualment per introduir caràcters.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 57

3.1.3. ÚS DEL TECLAT

Encara que el teclat no és el dispositiu típic de Windows, moltes vegades és més àgil i còmodeutilitzar-lo en lloc del ratolí.

Hi ha tres maneres d'utilitzar-lo:

Manera normal

Es pitja suaument sobre la tecla que es vol fer servir. Si hi ha la tecla de BLQ-MAY activada escriuremamb majúscules, i si no està activada, escriurem amb minúscules.

Seqüència repetida

Si quan pitjam una tecla no l'amollam immediatament, sinó que la mantenim pitjada una estona,llavors és reprodueix el caràcter sobre el qual pitjam.

Combinació de tecles

Es pitgen al mateix temps dues tecles. Per exemple: si volem escriure un sol caràcter amb majúsculapodem pitjar ⇑ i la tecla corresponent. Aquesta tecla també serveix per escriure els caràcters situatsdamunt els nombres en el teclat alfanumèric. Per escriure el tercer caràcter de la tecla pitjarem AltGr ila tecla corresponent. Aquestes combinacions s'escriuen, per exemple, Maj+C, i això significa pitjar enprimer lloc la tecla auxiliar (Maj) i sense amollar-la la tecla principal (C).

A continuació es comenten les tecles més importants del teclat. Convé aprendre la seva situació i pera què serveixen, ja que són bàsiques.

24. Tecla Esc. Serveix per sortir de situacions delicades. Interromp procediments i tanca finestres.25. Tecles de funció. Ens permeten realitzar fàcilment diverses operacions, segons el programa que

estiguem utilitzant.26. Tecla de retrocés. Esborra el caràcter anterior a la posició del cursor.27. Tecla de tabulació. Serveix per moure�ns a salts de tabulació o per les opcions d�una finestra.28. Tecla de majúscules i minúscules. Pitjant aquesta tecla passarem a escriure amb lletres

majúscules. Si la tornam a pitjar, tornarem a escriure amb minúscules.29. Tecla de majúscules. Si mantenim aquesta tecla pitjada, escriurem amb majúscules fins que la

deixem de pitjar.30. Tecles de control. Realitzen diverses funcions segons el programa que estiguem utilitzant..31. Tecla Windows. Obre el menú d�inici de Windows.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 58

32. Tecla Alt (alternatiu). Realitza diverses funcions, segons el programa que estiguem utilitzant. Permet utilitzar els codis ASCII del teclat.

33. Tecla Alt Gr. Tecla que permet escriure el tercer caràcter de cada tecla.34. Tecla de menú contextual. Té la mateixa funció que el botó dret del ratolí i fa sortir un menú que

depèn de l�element seleccionat.35. Tecla de retorn. Si la pitjam, estam indicant a I'ordinador que hem acabat una instrucció i que

esperam la seva resposta. En els programes processadors de textos, aquesta tecla fa una funciósimilar al retorn manual del carro d'una màquina d'escriure: ens duu al començament de la líniasegüent..

36. Tecla d�esborrar. Elimina el caràcter on es troba situat el cursor.37. Tecla d'inserir. Si pitjam aquesta tecla, el text que escriguem a continuació se superposarà al

que hi havia prèviament escrit, i el substituirà. Si la tornam a pitjar, podrem inserir text senseesborrar el que hi havia escrit anteriorment.

38. Tecla inici. Ens permet desplaçar-nos al principi de la línia.39. Tecla fi. Ens permet desplaçar-nos al final d'una línia escrita.40. Tecla Re Pág. Si pitjam aquesta tecla, ens desplaçam al principi de la pàgina anterior. Cal tenir

en compte que en la pàgina d'una impressora caben més línies que en la pantalla d'un monitor.41. Tecla Av Pág. Si pitjam aquesta línia, ens desplaçam al principi de la pàgina següent.42. Tecles de fletxes que ens permeten desplaçar-nos per la pantalla en les quatre direccions.43. Tecla de copiar pantalla. Encara que la llegenda digui Impr Pant, en realitat no imprimeix la

pantalla, sinó que la guarda en el portapapers i després la podem aferrar en una aplicació.44. En algunes aplicacions aquesta tecla permet canviar les funcions de les tecles de moviment del

cursor.45. Pitjada en combinació amb la tecla de Windows permet accedir a les propietats del sistema.46. Tecles del teclat numèric, que permeten escriure i introduir la informació amb més facilitat quan

estam entrant molts nombres.

3.1.4. L�ESCRIPTORI

Una vegada que hem encès l'ordinador ens apareix el que s'anomena escriptori. L'escriptori és el puntde partida de tot el que hàgim de fer, i pot tenir diferents aspectes, segons el nostre gust i lesaplicacions que tenguem instal·lades. En la imatge següent en podem veure un exemple:

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 59

Encara que l�aspecte de l�escriptori pugui ser diferent, hi ha una sèrie d�elements comuns.L�escriptori està constituït per un fons sobre el qual es col·loquen uns gràfics anomenats icones i unabarra amb botons anomenada barra de tasques.

Les icones que ens trobam més habitualment són:

Icona d� El meu ordinador (Mi PC)

Aquesta icona dóna accés als «continguts» de l'ordinador. Si l'executau, veureu les unitatsde disc que teniu i les carpetes de gestió de la màquina.

Icona de La paperera de reciclatge

Quan esborram determinats elements (un arxiu o una carpeta d'arxius), del disc dur,Windows no els elimina totalment, sinó que els envia a la Paperera de reciclatge (Això nopassa, si els esborram d�un disquet). Aquests arxius es poden recuperar si ens ho

repensam, mentre no hàgim buidat la paperera.

Icona d� Entorn de xarxa

Aquesta icona només ens sortirà, si estam connectats a una xarxa i permet explorar laxarxa. Amb aquesta podem veure i accedir als grups de treball, altres ordinadors de laxarxa i recursos compartits, com discos i impressores.

Altres icones

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 60

Segons quina instal·lació s'hagi fet, hi pot haver altres elements, com mis documentos o laBústia d'entrada.A l�escriptori podem anar afegint els accessos als programes que utilitzem més freqüentment, perexemple:

Accés a l�excel

Accés al winzip

També s�hi poden afegir carpetes de documents com la que diu Applets al gràfic .

Personalització de l�escriptori

Canviar l�aparença de les finestres

Tots els elements de les finestres de WINDOWS tenen assignat un color. El conjunt de colorsassignats rep el nom de combinació de colors.

Aquestes combinacions es poden modificar des del menú contextual de l�escriptori (Aquest menú esfa sortir clicant amb el botó dret a una zona buida de l�escriptori). Anam a propiedades / apariencia/ Ventanas y botones, i seleccionam � Windows estilo clásico�. Triam Cada combinació de colors téassignat un nom i només cal triar la combinació que volem.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 61

Activitat d'Introducció 16:

� Seleccionau a Ventanas y botones, Estilo clásico de Windows.� Seleccionau la combinació de colors Ladrillo.� Obriu l'OpenOffice.org. (Si necessitau ajuda, mirau l�apartat de com es posen en

funcionament les aplicacions).� Observau com afecta el canvi als colors de la finestra.� A Ventanas y botones, tornau a activar l�opció �Estilo Windows XP� y l�aparença

tornarà com al principi.

És possible canviar el color assignat a un element de la finestra d'una combinació seleccionant lacombinació i accedint a Opciones avanzadas, escollir a Elemento el que volem canviar. Segonsl�element escollit podrem canviar-li el color, el tamany de lletra, l�estil, etc. Perquè el canvi sigui efectiuhem de clicar Aceptar.

Activitat Opcional 3:

� Amb l�estil de Ventana y botones, Windows estilo clásico:� Seleccionau la combinació Ladrillo� A Opciones Avanzadas seleccionau a Elemento la Barra de títulos activa i feu

les modificacions que volgueu: colors, tamanys de lletra, estils de lletra,... ClicauAceptar i novament Aceptar en la finestra de propiedades de la pantalla.

� Activau l'OpenOffice.org per veure la combinació de prova.� Tornau a la finestra de propiedades / Apariencia i seleccionau a Ventanas y

botones l�opció Estilo de Windows XP, per tornar a la configuració estàndaroriginal.

Canviar el fons de l�escriptoriPer canviar el fons de l�escriptori, a propiedades (botó dret sobre l�escriptori) , seleccionau

escritorio. Veureu que hi ha un llistat a Fondo amb les imatges que podeu posar com a fons.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 62

Activitat d'Introducció 17:

� Triau el tapís anomenat Dunas.

Per triar un arxiu diferent dels que dóna la llista, a la mateixa finestra anam a examinar. Desd�aquesta finestra podrem navegar pel nostre ordinador i seleccionar la imatge que volguem. Perdefecte, ens mostra la carpeta �Mis imagenes� .

També podem triar la posició: Seleccionau Posición i podeu escollir tres opcions, Centrada (nomésmostra una vegada l�arxiu en el centre de la pantalla, En mosaico (el repeteix fins a tapar lapantalla), i Expandida (l�amplia per tal d�ocupar tota la pantalla).

Si heu escollit l�opció «centrada» hi ha la possibilitat de poder triar el color del fons de la pantalla, quesortirà al voltant de la imatge, el podeu seleccionar a «Color» .

Activitat Opcional 4:

� Cercau una fotografia que us serveixi de fons a través d�examinar. (Aquest exercicis�ha de fer una vegada explicat l�explorador de Windows).

� Experimentau amb les tres opcions: Centrada, En Mosaico y Expandida

Protegir la pantalla amb un protector

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 63

Per evitar fer mal bé la pantalla no és convenient que es mostri durant molts minuts el mateix i perevitar-ho el Windows incorpora els protectors de pantalla. Per activar-los obrim Propiedades del�escriptori, triam la fitxa Protector de pantalla i escollim el protector que desitjam i, si ho accepta, elconfiguram.

Activitat d'entrega obligada 4:

� Mirau els protectors instal·lats en l�ordinador i les possibilitats de configuració decada un.

� Deixau activar el Texto 3D. Posau com a text que ha de sortir el del centre onestau fent el curset (heu d�anar a configuración) i feis que s�activi als cinc minutsd�estar inactiva la pantalla.

Configurar els píxels i el nombre de colors de la pantalla

Segons la targeta gràfica que tenim instal·lada podem fer que la pantalla es divideixi en més o menyspunts (píxels) i que es vegin més o menys colors. Sempre, a més píxels menys possibilitats de color.Actualment, sobretot per navegar per Internet, sovint necessitarem 800x600 píxels. Per configuraradequadament aquestes opcions anirem a Propietats de l�escriptori, triarem la fitxa de Configuraciói ajustarem a les nostres preferències el nombre de colors i de píxels

Activitat d'entrega obligada 5:

� Provau de configurar la pantalla alternativament per 640x480 i 800x600.� Observau si és possible posar-hi més resolució.� Comprovau quin és el major nombre de colors que pot mostrar la vostra targeta i

quants de píxels pot mostrar amb aquests colors.

3.1.5. LA BARRA DE TASQUES

En la part inferior de la pantalla (si no s�ha canviat expressament de lloc) trobareu la barra detasques. En aquesta barra es posen com a botons aquelles aplicacions que anam arrencant iaquests botons ens permeten canviar fàcilment d�una a una altra. Conté el botó Inici i altres botonsque depenen dels programes instal·lats i de la instal·lació feta.

El menú inici

El botó Inici és el punt de partida de totes les activitats. Es troba al cantó inferior esquerrede la pantalla (en principi), i és part de la barra de tasques.Si fem clic sobre "Inicio" ens apareixerà una finestra semblant:

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 64

En la part superior podem veure elnom de l�usuari, en aquest cas�Professor�.A la part esquerra, amb el fonsblanc hi apareixen:Els accessos als programesInternet Explorer i Outlook Express,que ocupen aquest lloc perquèpertanyen al paquet de windowsXP.A continuació apareixen elsaccessos als programes que hemutilitzat més recentment. En aquestexemple: Excel, Word, Acrobatreader,...Finalment, la línia inferior enspermet accedir a qualsevolprograma que tenguem instal·lat alnostre ordinador, clicant sobre

A la part dreta, amb el fons cel alnostre exemple, apareixen lesicones per a accedir a les parts deWindows XP que s�utilitzen mésfreqüentment i que veurem més

detingudament a l�apartat �Explorador de Windows. El meu ordinador�:Carpeta on es guarden, per defecte, els documents que elaboram.

Si clicam la fletxeta, apareixen els documents amb els quals hem treballatúltimamentCarpeta on es guarden , per defecte, les imatges.

Carpeta on es guarden, per defecte, els arxius de música.

A Mi PC podrem visualitzar els diferents elements qui hi ha al nostre ordinador:disquet, discs durs (n�hi pot haver més d�un), unitat de CD, grabadora i tambéles carpetes de documentsPodem accedir als elements compartits d�altres ordinadors que estan connectatsen xarxa, als perifèrics compartits, etc. També podem entrar als assistents queens permeten afegir elements a la xarxa o configurar la xarxa.A través del panell de control, podem accedir a operacions bàsiques deconfiguració: el sistema, la pantalla, el teclat, la xarxa,...Des d�aquí podem afegir una impressora o bé seleccionar-ne una de les queestan instal·lades o accedir al seu menú de configuració.Accedim al sistema d�ajuda que ens ofereix WindowXP.

Podem cercar arxius que no sabem on estan, teclejant el seu nom o una part delmateix.Ens permet executar programes del sistema.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 65

En principi, no és l�objectiu d�aquest curs apendre a manipular les configuracions que té elnostre ordinador. En tot cas, sí ens serà útil saber que per desinstal·lar un programa s�hade fer des del panell de control :

Posada en funcionament d�una aplicació

El botó Inici és el punt de partida de totes les activitats. Ja hem dit que es troba a la part inferior de lapantalla (en principi), i és part de la barra de tasques:

Si es fa clic al botó inici i , s�obre el menú, que es va desplegant de forma automàticaquan hi situam el cursor i per aquí cercarem els nostres programes.

Quan instal·lam algun programa nou, les seves icones s�afegiran a aquest menú, generalment a lacarpeta programes i molt sovint dins una altra carpeta creada pel programa mateix. Convé distingirentre les carpetes que obren un submenú o els accessos a programes.

Per exemple, una secció del que podem veure al menu de programes podria ser:

On WinZip, Word Magic Software i Wrox Press són carpetes i siposam el cursor sobre la fletxeta negra podrem veure el seucontingut.En canvi, Acrobat, Asistencia remota, Internet Explorer iMicrosoft Access són accessos directes al programa.

Una altra manera de posar en marxa aplicacions és mitjançant accessos directes des de l�escriptori.Els accessos directes de l�escriptori es reconeixen, perquè tenen una fletxeta a la part inferior.

Per exemple: és un accés directe al programa WinZip.

El concepte multitasca

Windows pot mantenir més d�un programa obert al mateix temps. Això ens permet passar fàcilment depreparar un text amb un processador a fer una consulta a una base de dades amb un gestor de Basede dades. Aquesta possibilitat dóna a Windows la característica de sistema multitasca

Cada vegada que iniciam una aplicació o obrim una finestra, la tasca iniciada se situa davall de labarra de tasques en forma de botó de color clar. Per alternar entre una tasca i una altra d'entre lesque tenim en marxa, només cal fer clic damunt el botó de la tasca escollida a la barra. D'aquestaforma, tenim a la barra de tasques permanentment la «llista» de tasques que tenim obertes, i és mésdifícil que ens quedi alguna finestra oberta amagada pel darrere (com passa sovint), o que tenguemuna aplicació oberta dues vegades utilitzant recursos del sistema que ens poden fer falta.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 66

El rellotge, Control de volum...

Excepte que s�hagin canviat les propietats de la barra de tasques, generalment s�hi veu l�hora.

Activitat d'Introducció 18:

� Provau de deixar el cursor damunt el rellotge uns instants. Què succeeix?

� Provau també de fer-hi doble clic i de canviar l�hora.

Al racó de la barra de tasques on hi ha el rellotge s'hi representen altres elements, alguns de formaprovisional (per exemple la impressora quan està treballant) i altres de permanents. Els elements quehi apareixen depenen dels programes que hi ha instal·lats a l�ordinador.

Personalitzar la barra de feines

La barra de feines es pot arrossegar a qualsevol dels quatre costats de la pantalla. Basta començar aarrossegar des d'un lloc buit de la barra i dur-la fins al costat on la volem.

També es poden activar o desactivar algunes opcions sobre la barra (sempre visible, mostrar rellotge,etc.), obrint el menú contextual de la barra (clic amb el botó dret en una part buida de la barra), triantPropiedades (o bé Inicio/ Configuración/ Barra de tareas i menú Inicio) i seleccionat així com lavulguem..

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 67

També des del menú contextual de la barra de tasques podem organitzar les finestres que tenguemobertes dels diferents programes en mosaic (la pantalla es divideix de manera que cada finestraocupa una part, segons les finestres que hi ha obertes) o en cascada (les finestres se superposen, demanera que a partir de la segona només veiem la línia del títol de la finestra.

Activitat d'Introducció 19:

� Moveu la barra a cada un dels quatre costats consecutivament.� Activau o desactivau el rellotge de la barra.� Observau quines altres opcions es poden controlar des de la barra al vostre

ordinador.� Obriu el WordPad i el Paint (Inicio � Todos los programas - Accesorios) i

col·locau les finestres, primer «en mosaico vertical» i després «en cascada».Recordau que perquè se�n vegi l�efecte han d�estar obertes i no tancades.

� Finalment, feu « deshacer cascada» per tornar a l�aspecte inicial

Des del menú contextual de la barra de tasques també podem triar quines barres d�eines volem tenirvisibles en la barra de tasques. Recordeu que per accedir al menú heu de polsar amb el botó dret unlloc buit de la barra d�eines. A continuació, hi ha els gràfics de cada una d�aquestes per separat,encara que es poden tenir diverses d�aquestes actives al mateix temps.

Barra de direccióAquesta barra permet escriure una adreça d�Internet i accedir-hi sense necessitat d�iniciar el

Programa Navegador d�Internet.

Barra de vinclesSi tenim aquesta barra activa, es veuen accessos directes a les pàgines d�Internet, que prèviament

hem seleccionat i que ens interessa tenir memoritzades.

Barra d�escriptoriAmb aquesta barra podem anar als accessos de l�escriptori sense haver de minimitzar la finestra que

tenim oberta.

Si tenim molts accessos a l�escriptori, per veure�ls clicam sobre el botó que està més oscur:

Barra d�inici ràpidAmb aquesta barra que es troba just a la dreta del botó d�inici, disposam d�accessos directes alnavegador Internet Explorer, al gestor de correu electrònic Outlook Expres, altres navegadors(Nestcape) a més d�agun altre programa.

A més d�aquestes barres hi ha la possibilitat d�afegir-ne de noves creades per nosaltres i que ensportin als programes que més utilitzam, però aquesta possibilitat no és indicada per a usuaris senseexperiència.

3.1.6. LES FINESTRES: ELS SEUS ELEMENTS I EL SEU MANEIG

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 68

Les finestres són el mecanisme que utilitza Windows per enviar a l�usuari informació del tipus quesigui. Com que aquesta informació pot ser de molts de tipus, també les finestres poden ser-ho, peròhi ha unes característiques comunes a moltes d�aquestes i que podeu observar en el gràfic:

Barra de títol

S�utilitza per identificar la finestra, i conté, a més

del títol de la finestra, els botons de minimitzar (convertir la finestra en un botó de la barra de

tasques), maximitzar (fer que la finestra ocupi tota la pantalla), tancar o, si la finestra estàmaximitzada, també el botó de restaurar a mitja pantalla . El color de la barra de títol permetreconèixer si la finestra és la que està activa o no en aquests moments: un color viu indica que estàactiva i un color més mort ens indica que no està activa.

A més, si arrossegam la barra de títol podem moure la finestra. Si el que volem és canviar-la de midapodem arrossegar els seus costats o els seus escaires fins a obtenir la mida desitjada.

Barra de menús

És una franja formada per noms separats, cada un dels quals desplega les seves pròpies opcions iaquestes opcions poden ser:

Nom normalPot activar-se i realitza una funció determinada

Nom difuminatAquesta opció no pot utilitzar-se en aquests moments

Nom seguit de tres puntsEs tracta d�una opció que encara no realitza cap funció sinó que ens duu a una novafinestra

Nom seguit del símbol 8888Tampoc realitza cap funció i ens duu a noves opcions

Nom precedit del símbol aaaaEl símbol a indica que aquesta opció només pot tenir els valors activada o desactivada.Si apareix el signe significa que està activada.

Nom precedit del símbol hhhh

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 69

El caràcter h significa que es tracta d�un grup d�opcions que s'exclouen entre si, demanera que només una d�aquestes pot estar activada.

A vegades també surt al costat d�una opció una combinació de tecles que permet escollir-la i quesi es recorda permet realitzar funcions còmodament i ràpidament.

Barra d�eines

La barra d�eines està situada davall de la barra de menús i conté botons per a les opcions mésimportants que podem triar en aquesta finestra. Segons la finestra en què ens trobam i el programaque utilitzem, pot succeir que puguem tenir visibles més d�una barra d�eines. La barra que mostran al�exemple és la d�un processador de textos.

Barra d�estat

En algunes finestres surt en la part inferior una franja horitzontal que mostra informació que pot serútil i important per a l�usuari.

3.1.7. ELS CONTROLS DE WINDOWS

Si les finestres són la manera en què Windows es comunica amb nosaltres, els controls són la formaen què l�usuari dóna a Windows les seves ordres o informacions.A continuació es presenten alguns dels tipus de controls més habituals, sense que aquesta llistapretengui ser una exposició exhaustiva de tots els models existents.

Botons

Serveixen per realitzar una operació de forma immediata. Els més usuals són els d�Acceptar, quesignifica que donam per bona la informació que conté la finestra, i el de Cancel·lar, que significa quetancam la finestra sense fer-hi cap canvi.

Quant als tipus de botons que ens podem trobar tenim:

Botó normalQuan es pitja, realitza una funció determinada.

Botó difuminatAquest botó no pot utilitzar-se en aquests moments.

Botó seguit de tres puntsEn pitjar-lo sortirà una altra finestra demanant informació addicional

Botó acabat en >>Tampoc realitza cap funció i ens expandeix la finestra demanant més informació

Botons de commutacióSón botons que permeten activar i desactivar una ordre. Quan es pitgen queden comenfonsats en un color més clar i significa que estan activats.

Caixes de text

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 70

És un tipus de control on l�usuari ha d�escriure determinada informació. Les caixes de text inicialmentestan buides i per escriure-hi dedins s�hi ha de fer un clic i teclejar (També pot ser útil la tecla detabulació).

Llista d�opcions

És un requadre que mostra una llista d�elements, d�entre els quals l�usuari n�ha de seleccionar un omés. Aquestes llistes poden serde mida fixa (es veuen tots elselements de la llista), de midavariable (només es veu una partde la llista) o desplegable (noméses veu un element, però podemdesplegar-la amb una fletxetaque hi ha al costat per veure lesaltres opcions.

Si només volem seleccionar un element de la llista, bastarà fer-hi clic damunt i, si volem seleccionar-ne dos o més, farem el clic, pitjant CTL.

Casella de verificació

És un control que només pot estaractivat o desactivat. Quan dins elrequadre que l�acompanya té el signea vol dir que està activat i quan no elté significa que el control està

desactivat.

Botons de ràdio

Són botons rodons que tenen la funció de presentar a l�usuariuna sèrie d�alternatives, d�entre les quals n�ha d�escollir unafent un clic dins el cercle i omplir-lo. L�opció marcada seràl'escollida.

Control numèric

Un control numèric permet seleccionar valorsnumèrics i generalment això es pot fer o béteclejant el valor o bé fer-lo aparèixer utilitzant lesfletxetes del costat.

Pestanyes de desplaçament

Es tracta d�una pestanya que pot desplaçar-se entre uns valorsmínims i màxim.

3.1.8. ACCESSORIS: BLOC DE NOTES, WORDPAD, PAINT

Windows no només és un programa sistema operatiu, sinó que també incorpora utilitats d�aplicacióque permeten fer tasques diferents, com ara escriure un text o fer un dibuix. Aquestes aplicacions es

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 71

distingeixen perquè són molt senzilles tant de prestacions com d�utilització. Vegem algunesd�aquestes:

El bloc de notes

És una utilitat d�edició de textos que permet escriure textos sense que tenguin cap tipus de format, nitipus diferents de lletra, ni estils, etc.

Wordpad

WordPad és l�eina de Windows que permet crear i modificar textos. És una aplicació no tant potent icomplexa com els grans processadors de textos (Word, WordPerfect, OpenOffice Writer, etc.) peròpot satisfer les necessitats d�un usuari que comença i no demana grans prestacions. Permet utilitzardiferents tipus de lletra, mides, estils, tabulacions, marges, inserir imatges, i altres opcions, però nopot manejar estils, taules, correcció ortogràfica, capçaleres, etc.

Paint

Paint és un programa de dibuix que sense arribar a les prestacions d�altres (Corel Draw, Micrograf,Paintshop-Pro, etc) permet crear i editar gràfics de la categoria dels anomenats mapa de bits (l�arxiués una còpia bit a bit del dibuix). Podem utilitzar diferents eines de dibuix (llapis, pinzell, aerògraf etc.)i una paleta de colors.

Activitat d'Introducció 20:

� Obriu el WordPad (Recordau que haurem d�obrir el menú Inicio, desprésdesplegar la carpeta de Todos los Programas, dins aquests triar Accessorios iallà trobarem l�accés a WordPad). Escriviu un petit text.

� Obriu el Paint (el trobareu també dins Accessorios) . Dibuixau un rectangle i unacircumferència.

� Passau d�una aplicació a l�altra.� Guardau el text i el dibuix amb els noms que vulgueu a la carpeta arxius.

3.1.9. L�AJUDA DE WINDOWS I DE LES APLICACIONS

L�ajuda de Windows es pot activar des del menú Inicio i polsant

Accedim a una finestra en la qual ens donen accés a diferents tipus de suport o ajuda.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 72

Si volem informació sobre una cosa molt concreta, podem teclejar la paraula a la finestra �Buscar� ,que es troba a la part superior esquerra i polsar la fletxa verda i ens retornarà un llistat de temes enels quals es tracta.Si necessitem ajuda sobre temes més generals, escollim el que ens interessi de la llista de

En general, els temes del maneig rutinari de windowsXP es troben a i en concreta tareas básicas de Windows

Una altra manera d�accedir a l�ajuda és polsar el botó Indice que es troba a la barra d�eines.Aquest índex és una llista ordenada alfabèticament. Per fer una consulta, polsam l�icona i s�obrirà unafinestra en la qual podem escriure la paraula clau que volem trobar, aleshores escollirem el tema quemés s�adapti a la nostra necessitat.

Totes les aplicacions dissenyades per a Windows tenen una ajuda similar, a la qual es pot accedirdes del menú ajuda situat a la barra de menú i etiquetat com Ajuda o amb un ? o la paraula HelpL�estructura de les ajudes de les aplicacions sol ser molt semblant a la de Windows.

Activitat d'Introducció 21:

� Cercau informació sobre el botó dret de Windows. (Teniu en compte que el botódret també se li diu botón secundario)

� Cercau ajuda de com canviar els colors de la pantalla.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 73

3.1.10. SORTIR DE WINDOWS

L'opció del menú Inicio, Apagar el equipo , és la que s�ha d�utilitzar obligatòriament cadavegada que desitgem apagar l�ordinador. No es pot apagar l�ordinador sense haver tancat Windows,perquè això pot provocar un mal funcionament del sistema.

En activar Apagar el sistema surt la finestra que podem observar en el gràfic.

Generalment, el que volem és apagar i, per tant, triarem Apagar .

Suspender fa que l�equip es col·loqui en situació d�estalvi d�energia. S�utilitza quan pensam estar unaestona sense utilitzar-lo, però no el volem apagar. Convé guardar la feina feta en els discos abans desuspendre.Reiniciar el equipo el que fa és tancar Windows i tornar a arrencar de manera automàtica.

Si per penjada del sistema o d�una aplicació no podem sortir del sistema de la manerahabitual podem utilitzar la combinació de tecles ALT + CTRL + SUPR i accedirem al�"administrador de tareas" de WindowsXP. Des de "Aplicaciones" podrem finalitzarl�aplicació que pensam que ha penjat el sistema. Convé recordar també que quan es penjauna aplicació i no la tancam de manera adequada solem perdre informació. Per aquestmotiu va bé activar el sistema de guardar automàtic de les aplicacions que en tenen.

3.2. L�EXPLORADOR DE WINDOWS . EL MEU ORDINADOR

3.2.1. ELS ELEMENTS DE BASE

3.2.1.1. Els arxiusJa vàrem dir que la memòria RAM és volàtil i que si tenim una informació entrada i processada, s�hade guardar en una memòria auxiliar o externa, si es vol conservar. Quan guardam aquesta informacióproduïm un arxiu, fitxer o document (conjunt d�informació relacionada i agrupada que es pot copiar,esborrar o recuperar de forma independent).

Quan donam l�ordre de guardar un arxiu l�ordinador ens demana un nom que després permetràreconèixer l�arxiu.

Noms d�arxiu en MS-DOS i Windows 3.1

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 74

En l�entorn DOS (i en Windows 3.1) el nom està constituït per un nom propi i una extensió (separatsper un punt). El nom propi pot tenir com a màxim 8 caràcters (lletres, números i símbols especialsexcepte: ., :, *, ?, \ , ... i sense espais enmig) . L�extensió pot tenir fins a 3 caràcters i se sol utilitzarper distingir el tipus d�arxiu que és. Molts de programes donen l�extensió automàticament.

Noms d�arxius en Windows 95/98, WindowsXP

A partir de Windows 95 es va eliminar la limitació de 8 caràcters pel nom i la impossibilitat d�utilitzarespais. No podem utilitzar, però els següents caràcters: \¿?*�><|De tota manera convé no abusar dels noms llargs per una limitació de la qual parlarem a l�apartatsegüent..

Tipus d�arxius

Els arxius poden ser:Executables, si ells sols activen l�execució d�un programa. Tenen extensió EXE, BAT, COM.Complementaris, si no executen cap programa però són necessaris per als executables.Dades, si contenen les dades que crea algun programa o nosaltres mateixos.

Els arxius, siguin de la classe que siguin tenen associada una icona. Només amb la pràctica amb untipus determinat d�arxius podem arribar a conèixer-los, ja que n�hi ha de molts de tipus. En el gràficn�hi ha alguns exemples.

3.2.2. LES CARPETES

Atès que les unitats de memòria externa poden contenir un gran nombre d�arxius o fitxersconvé organitzar-los en carpetes (o directoris, com es deien en DOS i Windows 3.1) . Laicona de les carpetes sempre és la del gràfic.

Anomenam directori o carpeta a una part del disc que pot contenir altres carpetes i arxius. A lacarpeta o directori inicial d�un disc, se li diu directori o carpeta arrel i a partir d�aquest es forma unaestructura d�arbre de directoris.

En DOS els noms dels directoris també havien de ser de 8 caràcters com a màxim, mentre que apartir de Windows 95 les carpetes no tenen aquesta limitació i podem utilitzar noms llargs amb lalimitació que el camí de les carpetes que hem de seguir per trobar un arxiu més el nom de l�arxiunomés poden tenir 260 caràcters. Per aquest motiu no convé abusar dels noms llargs tant a lescarpetes com als arxius.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 75

3.2.3. LES UNITATS DE DISC

Quan guardam una informació, a més de dir amb quin nom s�ha de guardar i en quin directori ocarpeta, hem d�indicar en quina unitat de memòria externa la volem. Per tal de reconèixer a quinaunitat ens referim, s�assigna un nom lògic a cada una.

Generalment aquests noms solen ser:

A ⇒ primera unitat de disquetC ⇒ disc durD ⇒ unitat del CD-ROM

Encara que siguin els habituals, aquests noms poden canviar per motius diversos i quanutilitzem un ordinador ens haurem d�assabentar de quin nom té assignat cada unitat. Unamanera seria la d'obrir la finestra d� El meu ordinador i observar-hi els noms.

En aquest cas tenim una disquetera, dos discs durs i el segon pren el nom de D i unaunitat de CD, que pren el nom de E.

3.2.4. EXECUCIÓ DIRECTA D�APLICACIONS

Windows pot reconèixer automàticament amb quin programa o aplicació s�ha fet un determinat arxiu isi obrim l�arxiu, automàticament s�obrirà també l�aplicació corresponent.

Per aquest motiu s�ha d�anar molt en compte quan facem dobles clics damunt arxius, jaque això provocarà l�obertura no només de l�arxiu, sinó també de l�aplicació que permetmodificar-los.

3.2.5. L�EXPLORADOR I EL MEU ORDINADOR

L�explorador és una eina indispensable per al sistema operatiu que serveix per controlar i organitzarals arxius i carpetes dels disc durs, disqueteres, etc.Recordau que per accedir a l�explorador hem de seguir el cami: Inicio/ Todos los programas/Accesorios /Explorador de Windows

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 76

L�explorador ens mostra dues finestres:" En la part de l�esquerra es veu l'organització jeràrquica, partint de l�escriptori. Les branques amb

signe (+) al costat significa que contenen subcarpetes i que es poden desplegar. Per anar obrintles «branques» de l'arbre s�ha de fer clic sobre el signe més (+) i per plegar una branca estesabastarà fer clic sobre el signe (-) que hi haurà. Sempre hi ha una carpeta activa i es reconeix,perquè el seu nom està en el títol de la finestra, en el quadre de text de la barra de botons i quasisempre activada de color ressaltat en l�arbre, a mçés la icona de la carpeta es mostra oberta. Enel cas d�aquest exemple és: Per canviar de carpeta activa basta anar fent clic sobrela que volem activar (en l�arbre de contingut). En aquesta fienestra sols poden aparèxer carpetes,mai arxius.

" A la dreta tenim el contingut de l'element ressaltat a l'esquerra. La forma de presentació d�aquestcontingut dependrà de les opcions que tenim activades. En el cas del gràfic d�exemple, apareixendues subcarpetes (imatges i zips) i arxius de diferent tipus. En aquesta finestra es mostra tot elcontingut de la carpeta seleccionada de la part esquerra: carpetes i arxius.

Activitat d'Introducció 22:

� Obriu l�Explorador de Windows (Inicio � Todos los Programas � Accesorios -Explorador de Windows o accés directe de l�escriptori si n�hi ha) i observauquines carpetes del disc dur contenen subcarpetes.

� Expandiu l�estructura de la carpeta de Windows.� Observau el contingut de la carpeta Escritorio.� Contraieu la carpeta Windows.� Observau el contingut de la carpeta arxius� Tornau a veure el contingut d�Escritorio.� Comprovau que hi ha un arxiu anomenat arbre.mus a la carpeta arxius.

La barra d�eines

Hi pot haver les següents barres visibles:

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 77

Barra de títol:

Mostra el nom de la carpeta que tenim seleccionada a la part esquerra de l�explorador. També trobemels botons per minimitzar, maximitzar i tancar l�explorador.

Barra de menús:

Conté els menús que ens permetran fer les operacions que es poden realitzar amb un arxiu o unacarpeta. Quan clicam sobre un dels menús s�obren les opcions permeses. Per exemple, des del menú�Edicion� tenim opcions tals com: cortar, copiar, mover a la carpeta..., etc.

Barra estàndard d�eines:

La barra estàndar conté els botons per a les operacions més freqüents. Si aquesta barra no estàvisible, la podem seleccionar: clicam sobre la barra de menús amb el botó dret i seleccionam �botonesestándar�.Els botons que sol tenir per defecte són:

Ens permet situar-nos en la selecció (de la carpeta o arxiu) que havíem fet prèviament.

És el contrari que el botó anterior. Si hem utilitzat el botó �atrás�, s�activarà el botó�Adelante�. Per exemple, imaginem que A, B i C són carpetes que visualitzem a través del�explorador. Imaginem que seleccionem A, després B i després C. Si ara volem tornar aB, clicarem el botó �atrás�. Si ara volem anar a A, clicarem el botó �atràs�. Però si el quevolem es tornar de B a C, haurem de clicar �adelante�.Ens permet pujar un nivell de la jerarquia, és a dir, ens situa a la carpeta que conté lacarpeta actual.

S�accedeix al programa de cerca de WindowsXP, tal com si ho haguéssim fet des deInicio/buscar

Segons que tenguem seleccionat o no aquesta icona, podrem veure la part esquerra del�explorador.Permet moure l�arxiu o carpeta que tenim seleccionat a un altre lloc. Quan l clicam,apareix una finestra que ens permet navegar pel nostre ordinador per trobar el lloc al qualvolem moure l�arxiu o carpeta seleccionats.Permet copiar l�arxiu o carpeta a un altre lloc. Funciona igual que l�anterior, sols que enaquest cas l�arxiu o carpeta segueix estant també al lloc original.

Botó que elimina l�arxiu o carpeta seleccionats.

Ens permet desfer l�últim canvi que hem fet en l�estructura dels arxius.

Aquest botó ens permet canviar la forma en què visualitzem els arxius. Hi ha 5 opcionsdiferents: Vistas en miniatura, mosaicos, iconos, lista, i detalles. En el nostre exemple,hem utilitzat la vista �lista�.

La barra d�eines també la podem modificar segons la nostra necessitat. Per fer-ho, clicam sobre labarra, amb el botó dret i seleccionam personalizar.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 78

A l�esquerra veiem els botons que hi ha disponibles i a la dreta veiem els botons que tenim a la barrad�eines.Seleccionant un nou botó i clicant a �agregar� afegirem el nou botó.Altrament, si seleccionam un botó dels que tenim a la barra i clicam �quitar�, el botó desapareixerà dela barra.

La barra de direcció:

Ens mostra la carpeta que tenim seleccionada a l�explorador.

La barra vincles:

Mostra una llista d�accessos a llocs web guardats com a vincles dins la carpeta de Favoritos (llocs

web que ens han agradat i que volem guardar en un accés directe). Aquests vincles són modificables

i personalitzables per a cada usuari.

La barra d�estat:

Ens mostra dades de l�arxiu o carpeta seleccionats. Aquest barra es pot activar o desactivar a través

del menú �ver� de la barra de menús.

Les opcions de carpeta

Per modificar les opcions d�una carpeta hem de clicar a la barra de menús: Herramientas / opcionesde carpeta...

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 79

Podem configurar la forma en què veurem les finestres que apareixen en obrir carpetes i subcarpetesen Mi PC o en l�explorador i també el resultat que es produirà quan facem clic sobre una icona.

! Fitxa GeneralEn la fitxa general podem escollir les següents opcions:

Tareas: En el cas que escollim �Mostrar tareas comunes en las carpetas� la finestra de la carpeta es

divideix en dues parts la part esquerra mostra el següent:

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 80

Normalment, és millor no tenir activada aquesta opció ja que lleva molt d�espai visible al contingut de

la carpeta.

Examinar carpetas:

L�opció per defecte és que cada vegada que s�obre una subcarpeta, s�obri a la mateixa finestra. Sol

ser la més adequada.

Hacer clic en los elementos...

Ens permet escollir entre un sol clic o doble clic per obrir l�element.

! Fitxa Ver

En aquesta fitxa podem dir si volem que la vista de totes les carpetes sigui igual a la que tenim ara

activa (Aplicar a todas las carpetas) o també triar configuracions avançades com ara, si s'han de

mostrar tots els arxius (és convenient que sí) o si es volen amagar algun tipus d'arxiu i quins. Així

mateix podem triar si volem veure a la barra de títol la trajectòria de la carpeta i si volem veure o no

l'extensió per als arxius registrats (En principi millor que sí).

! Fitxa Tipos de archivo

En aquesta fitxa podem veure com estan assignats tipus d�arxius, programes i icones en l�ordinador.Aquesta assignació depèn dels programes instal·lats i de la configuració que s�hagi fet. No ésaconsellable que els usuaris inexperts canviïn res en aquesta fitxa.

! Definir com es veuen els objectes en la finestra

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 81

Les finestres de Mi PC o l�Explorador poden mostrar el seu contingut de cinc maneres diferents

excloents entre aquestes (només podem activar-ne una): vistas en miniatura (icones grans), mosaico

(icones grans amb alguna informació sobre l�arxiu o l�aplicació tals com el tamany de �arxiu, l�aplicació

associada,...), iconos (icones mitjans) lista (llista d�arxius amb l�icona petit) i detalls (semblant a la

llista però inclou informació sobre el tamany de la�arxiu, l�aplicació associada i la data de modificació).

Aquestes opcions s�activen des del menú Ver o des del botó Vistas.A més, des de Ver - Organizar iconos podem demanar com ha d�estar ordenat el contingut de la

carpeta i podem triar per tipus, per nom, per mida o per data. De tota manera les carpetes sempre

figuren en primer lloc.

També podem organitzar el contingut d�una carpeta que està mostrada en forma Detalles fent clic

sobre el botó del criteri d�ordenació. El primer clic les ordena en forma ascendent i el segon en forma

descendent. Per exemple: el primer clic sobre Tamaño els ordena per ordre de menor a major mida i,

si es fa un segon clic, llavors l'ordenació és ascendent.

Activitat d'entrega obligada 6:

� Assegurau-vos que tant en Mi PC com a l�explorador estan activades mostrar totsels arxius, veure l�extensió dels arxius.

� Feis que l�explorador us mostri el contingut de la carpeta help de dins Windows enforma iconos.

� Passau l�aspecte a forma de detalls.� Ordenau el contingut de la carpeta arxius per data.� Ordenau el contingut de la carpeta arxius per ordre alfabètic descendent.� Esbrinau si en Arxius hi ha qualque arxiu de més de 10 Kb.� Esbrinau si tot el contingut d�arxius cap en un disquet.� En quina data es va crear l�arxiu més recent de la carpeta arxius? I el més antic.� Mostrau el contingut de la carpeta arxius en forma d�icones petites (lista)

ordenades per tipus� Quants d�arxius d�extensió doc hi ha a la carpeta arxius?

Selecció d�elements

Abans de fer operacions amb icones, ja siguin d�arxius o de carpetes s�han de seleccionar aquelles ales quals afectarà l'operació que manem. Aquesta selecció es pot fer de les següents formes:

Selecció individualFer clic en la icona

Selecció múltiple correlativaSi estan en forma d'icona es poden seleccionar traçant un rectangle que els contenguiamb el botó principal pitjat. Si estan en llista o detalls, fer clic en el primer i fer clic en eldarrer i pitjant Shift (tecla de majúscules).

Selecció múltiple separadaPitjant Control, fer clic damunt cada icona.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 82

Selecció totalEs tria Edición - Seleccionar todo.

Selecció quasi totalSi volem seleccionar quasi totes les icones d�una finestra podem seleccionar les que alfinal no hi han d�estar i fer Edición - invertir selección, amb la qual cosa les que noestaven seleccionades passen a estar-ho i les que ho estaven passen a no estar-ho.

3.2.6. ORGANITZACIÓ D�ARXIUS I CARPETES

Totes les tasques d�aquest apartat es fan amb Mi PC o l�Explorador de Windows.

Crear noves carpetes

Per crear una carpeta nova dins d�una carpeta seleccionarem la carpeta mare on crear-la i triarem Archivo � Nuevo - Carpeta. Aleshores ens apareix una carpeta nova ja situada al lloc on ha d'anar, inomés li hem de donar el nom que vulguem, abans de fer �intro� o fer un clic amb el ratolí (o deixar elque ens proposa el sistema):

També podem usar el botó dret per fer sortir el menú contextual i triar Nuevo � Carpeta.

Quan cream una carpeta el més important és assegurar-se que es crea en el lloc desitjat i per fer aixòmirarem sempre quina és la carpeta activa en aquests moments, ja que la nova serà una subcarpetad�aquesta.

Activitat d'Introducció 23:

� Creau dins C: una carpeta que es digui iniciació.� Dins iniciació creau quatre carpetes que es diguin: textos, dibuixos, sons i per

esborrar.� Dins la carpeta textos creau una nova carpeta de nom «els textos d�avui»� Arrencau el WordPad i escriviu un text que es digui «prova de guardar» i

guardau-lo en la carpeta «els textos d�avui».� Amb l�explorador comprovau que hi és i quants de bytes té.� Creau també en l�escriptori una carpeta amb el títol de «curset»

Copiar i moure arxius i carpetes

En Windows, quasi totes les coses es poden fer de més d'una manera. Els procediments per moure,copiar, etc. els arxius i les carpetes no són una excepció. Sigui quin sigui, però el procediment escollitel que farem en primer lloc serà seleccionar els arxius i les carpetes als quals afectarà l�operació,després donarem l�ordre. També heu d�anar en compte que per poder copiar o moure un arxiu, no had�estar obert.

Aquesta ordre es pot donar des del menú Edición o mitjançant els botons a la barra de tasques, tantde l'Explorador com d�El meu ordinador. La seqüència per moure seria Seleccionar � Cortar �Activar la carpeta on ha d�anar l�arxiu Pegar i la de copiar seria: Seleccionar � Copiar � Activar lacarpeta on hi ha d�haver la còpia � Pegar.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 83

També podem donar l�ordre arrossegant amb el botó principal des de l�origen fins a ladestinació i arrossegar , si volem moure. Si volem copiar, combinarem arrossegar amb latecla CTL .Una tercera manera de donar l�ordre és arrossegant amb el botó dret des de l�origen fins ala destinació. En amollar ens demanarà què volem fer.

Copiar arxius en un disquet

Per copiar arxius en un disquet es pot fer de la mateixa manera; és a dir, triant en el menú, utilitzantels botons, arrossegant amb el ratolí amb el botó dret o l'esquerre.

Una altra forma és utilitzar l'opció Enviar a... que apareix quan es fa clic amb el botó dret, itriar Disquet de 3½.

No podem copiar arxius o carpetes directament des d'un disquet a un altre sense passarpel disc dur, excepte que facem una còpia sencera del disquet així com s�explica a lasecció de gestió de discos.

Activitat d'Introducció 24:

Sempre amb una sola operació

� Moveu TOTS els textos d�extensió txt que tenim en arxius a textos.� Copiau TOTS els dibuixos fets amb Paint (els reconeixem per l�extensió) des de la

carpeta arxius a la carpeta dibuixos� Moveu dins la carpeta dibuixos el primer arxiu d�extensió BMP que trobeu dins la

carpeta arxius en un disquet.� Copiau el 3r 5è i 6è arxius d�extensió wav que trobareu dins arxius a la carpeta

sons� Moveu dins la carpeta Sons tots els arxius de la carpeta arxius d�extensió mid..� Copiau dins Sons els arxius santanit.mus i fumfum.mus que hi ha a la carpeta

d�arxius� Moveu cap a Sons tots els arxius mus de la carpeta arxius que tenguin el nom

començat amb D.

Canviar el nom d'arxius i carpetes

Tant al menú Archivo de l'Explorador com al que es desplega amb el botó dret hi ha l'element Canviael nom. Una altra manera més senzilla és simplement fer clic un cop a sobre del nom que volemcanviar quan aquest estigui seleccionat. Fent això el nom del fitxer o carpeta s'edita, hi apareix uncursor i ja podem escriure-hi el que vulguem com si fóssim en un document de text. Quan feu aixòconservau l�extensió de l�arxiu (les tres lletres després del punt).

Activitat d'Introducció 25:

� Canviau el nom de l�arxiu «prova de guardar» per «guardat» (Vigilau l'extensió!)� Canviau el nom de la carpeta « els textos d�avui» per « els textos d�ahir»

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 84

Eliminar arxius i carpetes

També per a això hi ha diferents maneres (5). Una de les opcions del botó dret és Eliminar, igual queal menú Archivo i a la barra d'eines. Una forma molt ràpida és pitjar la tecla Supr (Del) un cop elsfitxers estan seleccionats. Una altra forma, més gràfica, és arrossegar l'arxiu o arxius en qüestió fins ala paperera.

Quan esborram una carpeta també s�esborren tots els arxius que conté, de manera quecal estar molt segur quan ens demani la següent confirmació.

Com hem dit abans, quan eliminem un arxiu del disc dur aquest s�envia a la paperera, desd�on pot ser recuperat, en canvi si l�esborram d'un disquet (o d'una unitat de xarxa) nos'envia a la paperera i no el podrem recuperar. Així doncs, compte en esborrar arxius ocarpetes dels disquets!

Activitat d'Introducció 26:

� Eliminau els arxius amb extensió .BMP que tingueu a la carpeta dibuixos i que nohàgiu fet vosaltres.

� Eliminau la carpeta «per esborrar»� Creau a C: una carpeta de nom «curs d�introducció».� Copiau en ella l�arxiu «guardat»� Esborrau aquesta còpia.� Copiau dins la carpeta«curs d�introducció» un dels vostres arxius de dibuixos.� Esborrau també aquesta còpia.� Esborrau la carpeta curset de l�escriptori i la carpeta curs d�introducció.

3.2.7. GESTIÓ DE DISCOS

Des de Mi PC o des de l�Explorador podem trobar les icones corresponents a cada unitat de disc icada una d�aquestes té el seu propi menú contextual, encara que hi ha algunes operacions quefiguren en tots aquests.

Les operacions que poden sortir són:

" Obrir: obre la unitat mostrant el seu contingut." Explorar: carrega l�explorador i mostra el seu contingut." Cercar: obre la utilitat de recerca d�arxius." Expulsar: treu el CD-ROM de la unitat.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 85

" Copiar disc: només per disqueteres. Permet copiar disquets." Formatar: només per a discos durs i disqueteres. Permet formatar." Crear accés directe: per crear un accés directe sense haver d�obrir Mi PC." Propietats: obri dues fitxes:

# General: on podem veure l�etiqueta del disc i l�espai ocupat i l�espai lliure.# Eines: on podem accedir a la utilització de tres eines de manteniment d�una unitat:

q Scandisk : per verificar l�estat del disc.q Backup: per fer còpies de seguretat.q Desfragmentador: per compactar els arxius en el disc i permetre una major

velocitat d�accés# Compartir: hi trobarem les opcions de com compartim a la xarxa aquesta unitat.

Formatar disquets

Abans d�utilitzar un disquet, s�hi ha d�haver marcat les pistes i sectors que permetin localitzar lainformació. Aquesta operació es diu formatar i encara que la majoria de disquets es venen actualmentformatats, convé saber com formatar un disquet, ja que també és una manera ràpida d�esborrar tot elseu contingut.

Quan cridam formatar ens surt una finestra en la qual ensdemana:

" Capacitat del disquet." El sistema d�arxius FAT: no ho hem de modificar." Tamany d�unitat d�assignació: tampoc ho hem de

modificar." Etiqueta: Podem escriure el nom del volum" Opcions de format:

# Ràpid: només es marquen com a esborrats tots elsarxius i carpetes del disc.

# Complet, si no està activada l�opció de formato rápido:esborra totalment el contingut del disc.

# Crear un disco de inicio MS-DOS: En aquest cas esdeshabiliten les opcions anteriors i es crea un discd�inici, amb els arxius de sistema necessaris perarrencar, en cas que tenguem problemes amb el discdur.

S�ha d�anar molt alerta de no formatar el disc dur, doncs es perden tots els programesinstal·latsEn general, utilitzarem l�opció Formato rápido per a disquets ja utilitzats i que només volemnetejar.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 86

Activitat d'Introducció 27:

� Formatau un disquet nou totalment.� Copiau en el disquet el contingut d'arxius� Feis un format ràpid d�aquest disquet.

Activitat de reforç 2:

� Feis un disquet d'inici. Observau quins arxius s�han copiat.� Comprovau si l�ordinador es posa en marxa amb aquest disquet a la disquetera.

Duplicar disquets

Des del menú contextual de la disquetera també podem activar copiar disco. Una vegada triadal�opció, l�ordinador demanarà l�origen i la destinació i s'iniciarà la còpia. Després de llegir el disquetorigen ens demanarà que posem el disquet destinació i hi escriurà.

A través de la còpia es poden copiar (duplicar) disquets, però no es poden copiar arxiusd�un disquet a un altre (ja sigui, perquè només volem copiar alguns dels que hi ha al�origen o perquè volem conservar els de la destinació) sense passar pel disc dur. Si volemfer això, és convenient utilitzar una carpeta del disc dur en blanc per fer l�intercanvi

Activitat d'Introducció 28:

� Copiau el vostre disquet al de pràctiques.� Copiau guardat des del vostre disquet a un altre.

3.2.8. LA PAPERERA

Ja hem dit que la paperera s'utilitza com a sistema de seguretat. Els arxius esborrats del disc durpassen a la paperera i des d'aquesta es poden recuperar.Si escollim la vista Ver/detalles veurem que la paperera ens mostra detalls addicionals per a poderidentificar l�arxiu en cas que el volguem restaurar: ubicació original i data d�eliminació.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 87

Restaurar objectes esborrats

En obrir la paperera surt una finestra semblant a la del gràfic, on apareixen tots els objectes que espoden recuperar. La llista dels objectes es pot ordenar per nom, per data d'eliminació, per origen oper mida.

Una vegada ordenats segons ens convengui per localitzar millor el que cercam, seleccionarem (perqualsevol dels mètodes coneguts) els elements que vulguem, i triarem archivo-restaurar.

Llavors els objectes es guarden una altra vegada amb el mateix nom i en la mateixa carpeta del discdur des d'on s'esborraren.

Buidar

Periòdicament convé buidar la paperera, ja que el seu contingut ocupa lloc del disc dur. Per fer-hopodem utilitzar el menú contextual de la seva icona i triar Vaciar Papelera, o si ja tenim oberta lapaperera podem escollir aquesta opció des d�Archivo.

Abans de buidar convé pensar-ho bé, ja que l'operació és irreversible.

Activitat d'Introducció 29:

� Esborrau de la carpeta arxius els arxius trineu.mus i carta.wps� Anau a la paperera i restaurau l�arxiu de text.� Eliminau definitivament l�arxiu de so.�

3.3. EL VEÏNATGE DE XARXA

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 88

(Mirau aquest apartat només si disposau d�una xarxa local i estau interessats a saber com compartirrecursos entre els diferents ordinadors)

Si l�ordinador amb què treballau està connectat en xarxa amb altres ordinadors i la xarxaestà degudament configurada, en l�escriptori hi haurà la icona Mis sitios de red. Sil�obriu, podreu veure els ordinadors de la xarxa que estan connectats en aquest moment iels recursos que donen per compartir cada un.

Per definir com a compartit un recurs a la xarxa ho podem fer des de L�Explorador de Windows o desde Mi PC. Activarem el menú contextual del recurs (botó dret del ratolí) i triarem l�opció Compartir yseguridad, apareixerà una finestra en la qual se�ns demana que confirmem que volem compartir elrecurs. Aleshores apareix la finestra que mostra el gràfic següent, en la qual activarem en Compartiry seguridad en la red, la casella Compartir esta carpeta en la red.Veurem també una casella per permetre als altres usuaris canviar els nostres arxius. En principi,millor deixar-la inactiva.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 89

4. OPENOFFICE.ORG WRITER

4.1. PRIMER CONTACTE AMB OPENOFFICE.ORG WRITER

4.1.1. ELS ELEMENTS DE LA PANTALLA DE OPENOFFICE.ORG WRITER I LES

OPCIONS ACTIVES DE LA CONFIGURACIÓ INICIAL

Si volem escriure un text posarem en marxa el programa OpenOffice.org Writer des de Inicia -Programes - OpenOffice.org 1.02 - OpenOffice.org Writer, i ens apareix la finestra següent:

Si no s'han modificat les opcions de configuració inicial, hi podrem veure:" La barra de títol, en què apareix el nom de l'aplicació, el nom del document obert (en aquest cas

Sense nom1) i els botons de control del programa.." La barra de menús. Aquí trobarem les diferents ordres que podem donar al programa. Aquesta

barra és personalitzable, però no es pot amagar. La lletra subratllada de cada opció indica quinatecla (combinada amb ALT) permet obrir-la des del teclat.

" Les barres de funcions, objectes i eines. Són conjunts d'icones que permeten utilitzar comandesdirectament sense passar pel menú corresponent. Totes aquestes es poden amagar o activar desdel menú contextual de les barres. De barres d�objectes, en realitat n'hi ha moltes de diferents.Quan cridam determinades funcions s�activa automàticament la barra d�objectes corresponent,que permet operar amb l�objecte triat (per exemple si es fa una taula o un gràfic). Cada unad'aquestes es pot personalitzar afegint o llevant botons, encara que els que hi ha per defectepermeten fer feina amb comoditat.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 90

" La barra de regle mostra on estan situats els marges, els sagnats i les tabulacions. Aquestesmarques es poden arrossegar damunt el regle i faciliten la modificació d�aquestes opcions.

" La barra d�estat mostra en la part inferior de la finestra informacions diverses sobre el document,com per exemple en quina pàgina estam, el tipus de pàgina amb què es fa feina, el moded'escriptura i el mode de selecció.

" L'àrea de treball és la pàgina en què s'escriu el document. En aquesta es troba un cursorintermitent que indica on escriurem si pitjam una tecla.

" Les barres de desplaçament, que ens permeten moure'ns dins el document i al mateix temps ensindiquen la posició relativa actual.

" Els botons de desplaçament per objectes. Generalment està configurat per moure's per pàgines.

A més del que es veu, en posar en marxa l'OpenOffice.org Writer i carregar un document nou enblanc el que s'ha fet ha estat incorporar tot un seguit d'opcions de configuració inicial que o bé vénenper defecte o bé algun usuari anterior les hi ha posades.

La llista d'opcions actives inicialment és extensa i complexa i només n'indicarem algunes:♦ La mida del paper♦ Els marges del document♦ El tipus de lletra♦ L'idioma de correcció♦ Fer autocorrecció d'errors quan s'escriu♦ Utilitzar els cm com a unitat de mesura

4.1.2. ACCEDIR A L�AJUDA

La utilització de l�ajuda en la majoria de programes és una excel·lent manera d�obtenir informaciósobre l�ús i les possibilitats del programa.

El programa OpenOffice.org Writer proporciona quatre modalitats d'ajuda, que s'activen o desactivenen el menú Ajuda:♦ Ajuda emergent: si tenim aquesta opció activada, en deixar el cursor immòbil sobre una icona

durant un moment ens mostra una nota amb el nom de la funció.♦ Ajuda activa: funciona de manera similar a la de emergent però la nota dóna una descripció de

l'acció.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 91

♦ Ajudant: Automàticament i en un cantó ens apareixerà una finestra on podrem trobar una ajudareferida a l'objecte o procés amb el qual es fa feina.

♦ Contingut: Presenta una llista de temes generals d�ajuda de continguts per mòduls, un índex perlocalitzar termes, una cerca per cercar temes dins l'ajuda i marcadors d'ajuda.

4.1.3. CREACIÓ D'UN DOCUMENT SENZILL

En obrir OpenOffice.org Writer ens surt una finestra, de la qual ja hem parlat, i que té l'àrea de treballen blanc i en què podem anar teclejant, tenint en compte les següents recomanacions:♦ El cursor indica on se situarà la lletra que anem a teclejar♦ Quan el text arriba al final de línia no necessitam fer res, el processador ja ens fa el canvi

automàticament.♦ Per fer un punt i a part, o sigui, un final de paràgraf, pitjarem intro.♦ Per fer una línia buida també pitjarem intro.♦ Les errades es corregeixen situant-nos (utilitzant les fletxes de moviment del cursor) a l'esquerra

de l'error i pitjant Supr o a la dreta de l'error i pitjant ←←←←.♦ Per esborrar una línia en blanc ens situam damunt d'aquesta i pitjam Supr.♦ Si es fa un salt de línia per error, també el podem esborrar amb ←←←←, des del principi de la línia, o

amb Supr, des del final de la línia que no hauria de tenir el salt.

Activitat d'Introducció 30:

Escriviu el text següent:El processador de textos és una de les eines que més s�utilitza en la tecnologia de lainformació, ja que, com a característica primordial, ens permet treballar sempre en neti podem refer l�escrit tantes vegades com considerem oportú. Així doncs, podempassar de realitzar una tasca tediosa i ingrata a fer una feina creativa i que no implicarepetir els textos ja teclejats.També permet, amb molta facilitat, incorporar dibuixos, taules, utilització de correctorsortogràfics, etc.En el treball escolar és una eina d�ús imprescindible, que ens permet treballar en unentorn per realitzar les tasques més habituals.

4.1.4. GUARDAR EL DOCUMENT PER PRIMERA VEGADA

Una vegada escrit el document, és necessari guardar-lo en una unitat de memòria externa per poder-lo recuperar una vegada hàgim aturat l�ordinador.El procediment per fer-ho és el següent:Anar a Fitxer � Anomena i desa (la primera vegada, com que no té nom ens obliga a donar-n'hi un) iveurem la finestra següent:i veurem una de les dues finestres següents: la típica de Windows o la pròpia d�OpenOffice

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 92

El que surti una o una altra depèn de com tenim configurada la casella Utilitzar els quadres dediàleg de OpenOffice que podem trobar en Eines > Opcions > OpenOffice.org> General >Diàlegs de Obre/Desa.

Per defecte ens surt la carpeta de feina que hi ha predeterminada. (Convé posar la carpeta en quèsolem guardar els documents en Eines > Opcions > OpenOffice.org > Camins > Els meusdocuments). Si no és aquesta la carpeta on volem guardar el document, la triarem utilitzant el botóde triar carpeta. Donarem nom al document (no és necessari escriure l�extensió sxw, ja que elprograma l'afegeix directament, sempre que estigui activada la casella d'ampliació automàtica delnom) i pitjarem guardar. Normalment no utilitzarem l'opció de guardar com un tipus d'arxiu diferent del'OpenOffice.org Writer, però si per qualsevol motiu ens interessàs fer-ho, és possible escollir-ne tipusdiferents, com per exemple el format de Word.

Activitat d'Introducció 31:

Guardau (Desau) el text que heu escrit amb el nom d'escrit inicial.sxw (sempreutilitzarem la carpeta Arxius).

Activitat de reforç 3:

Escriviu un nou document (utilitza Fitxer- Nou - Document de Text per obrir-lo) en quèexpliqueu qui sou i el centre on treballau. Quin ús es fa de la informàtica al vostre centre.Què pensau aprendre en aquest curset. Us servirà per a qualque cosa el que aprengueu?Guardau el document en un disquet amb el nom personal.sxw

Ús dels botons

Alguns dels botons de OpenOffice tenen un triangle de color verd. En aquest cas si es pitjael botó, s�activa la funció que estigui visible. En canvi, si es deixa pitjat el botó, apareixenaltres opcions que podrem escollir.

4.1.5. TANCAR UN DOCUMENT I SORTIR DEL PROGRAMA

Una vegada tenim el document guardat, el voldrem tancar i podem utilitzar qualsevol dels dosmètodes següents:

♦ Activar Fitxer � Tanca.♦ Activar Tancar fent clic amb el botó de la barra de menú.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 93

Si no haguéssim guardat el document, ara ens demanaria si volem desar o no els canvis.

♦ Si tenim un sol document Tancar equival a Surt però si tenim més d'un document obert elTancar només tanca el document actiu i en aquest cas si volem tancar tots els documents isortir hem de fer Fitxer � Surt.

Activitat d'Introducció 32:

Si ja els heu guardat, tancau el document o documents que hàgiu fet i sortiu deOpenOffice.org Writer

4.1.6. RECUPERAR UN DOCUMENT EXISTENT

Si en lloc de fer un document nou el que volem és modificar un document ja existent, el que faremserà donar l�ordre Fitxer � Obrir o fer un clic sobre la icona i ens sortirà una finestra similar a lade guardar. En aquesta s�ha de triar la unitat i carpeta en què es troba el document (per defecte surtel directori de treball), en veure'l a la llista de document cal seleccionar-lo amb un clic i fer Obrir oobrir-lo directament amb un doble clic sobre aquest. Fixau-vos que, a més, podem escollir els tipusd�arxius que ens ha de mostrar.

Si obrim Fitxer, veureu que a la part de baix del menú apareixen els noms dels darrers documentsutilitzats en l�ordinador. Si el que volem obrir és un d�aquests, bastarà escollir-lo i ja s�obriràdirectament sense necessitat de cercar-lo.

Activitat d'Introducció 33:

1. Obriu l'OpenOffice.org Writer i el document �escrit inicial�2. Hi afegiu el següent text al final:

Quan s�obre un document ja existent, i es modifica, al final del treball ens potinteressar guardar només la darrera versió del document, en aquest cas el que faremés emprar l'opció Guardar, que el que fa és guardar el document modificat amb el nomde l'original. Com a resultat d�això es perd la versió original d'aquest. Si el que volemfer és conservar la versió original i la versió modificada, hem de triar l�opció Guardarcomo que a l�hora de guardar ens permet canviar el nom i la ubicació del document.Una vegada guardat fent tot això, al disquet hi haurà dos documents: l�original i elmodificat.

4.1.7. GUARDAR UN DOCUMENT PER SEGONA VEGADA

Quan hem recuperat un arxiu o document i l�hem canviat respecte de l�original obert ens hem deplantejar si volem tenir guardada aquesta nova versió del document o no, i si la volem en la mateixacarpeta d�on l�hem oberta o no, ja que segons el cas haurem de donar ordres diferents.

Si volem tenir només guardada la nova versió i la volem a la mateixa carpeta on estava l�original,farem Fitxer � Desa o farem clic a la icona .

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 94

Si volem tenir guardades les dues versions, o volem guardar la nova en una carpeta diferent d�onestava l�original, haurem de fer Fitxer � Anomena i desa i canviar el nom o la carpeta de destinacióen la finestra que ens sortirà.

El tipus d'arxiu

També haurem d�utilitzar Anomena i Desa si en guardar un arxiu volem preveure lapossibilitat d�utilitzar-lo en un altre processador que no sigui l'OpenOffice.org Writer. Enaquest cas emprarem l�opció Guardar com tipo de archivo.Convé utilitzar aquesta opció si volem intercanviar arxius amb usuaris de Word, ja quementre l'OpenOffice.org permet obrir i guardar arxius en format Word (doc), aquest darrerno permet ni obrir ni guardar arxius amb el format d'OpenOffice.org Writer (sxw).

4.1.8. MOVIMENT PER DINS EL DOCUMENT

Hem vist que el cursor serveix per indicar-nos on es col·locarà el text que teclejam i que si volemcorregir errors, canviar o afegir text hem de situar el cursor en la posició adequada. Fins ara ho hemfet només amb les fletxes, però hi ha altres tecles que permeten fer moviments més ràpidament.

Moviment TeclesCaràcter a l�esquerra Fletxa a l�esquerra

Caràcter a la dreta Fletxa a la dreta

Línia a dalt Fletxa a dalt

Línia a baix Fletxa a baix

Una paraula a l�esquerra CTRL + fletxa a l�esquerra

Una paraula a la dreta CTRL + fletxa a la dreta

Final de línia Fin

Principi de línia Inicio

Pantalla a dalt Re Pág

Pantalla a baix Av Pág

Principi del document CTRL + inicio

Final del document CTRL + fin

Per desplaçar-nos pel document també podem utilitzar les barres de desplaçament, però convérecordar que no mouen el cursor i que si volem canviar el cursor a un lloc de la pantalla visible hihaurem de pitjar damunt.

Activitat d'Introducció 34:

1. Obriu el document La xarxa Internet.sxw. Us heu de moure pel document, utilitzantles combinacions de teclat que acabam de veure, fins als buits que hi ha a l'escrit,llavors mirau el text del document i escriviu, amb bolígraf, en el paper el que

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 95

correspongui. L�objectiu d�aquesta pràctica és que aprengueu a moure-us per undocument

La xarxa InternetAnys 60. La �guerra freda� era l�eix central de la política internacional. ElDepartament d�Estat (EUA) estava preocupat per la possibilitat que un atac bèl·licdels soviètics destruís els centres d�informació i d�investigació estratègica. Peraixò, va tenir èxit la idea de crear una xarxa informàtica interconnectada, sense un�cervell� centralitzat, i capaç de funcionar normalment en cas d�un atac nuclear. Elsmilitars, com passa sovint amb els grans avenços científics i tecnològics, vanconcebre l�embrió d�Internet. Per això el Departament de Defensa va crear la xarxaArpanet.El 1969 un ordinador, ubicat a la Universitat de Califòrnia, va transmetre informacióa ordinadors de tres universitats.Durant la dècada dels 70 i a principis dels 80, aquesta xarxa era d�accés limitat alsinvestigadors de centres universitaris i de les empreses privades que participavenen projectes finançats per l�Administració. Però en 1985, la National ScienceFoundation (NSF) va establir cinc centres amb superordinadors situats en altrestants punts del país, i la comunitat científica va començar a utilitzar habitualmentles xarxes per comunicar-se i intercanviar informació amb els seus col·legues.El 1991, es va crear la Xarxa Nacional per a la Recerca i l�Educació (NREN), queva estendre aquests serveis a tots els nivells de l�ensenyament. El mateix any, esva permetre l�ús d�Internet al sector privat, amb la qual cosa, les transnacionalsvan començar a connectar-s'hi.Actualment, Internet agrupa unes 25.000 xarxes internacionals, amb més de dosmilions d�ordinadors interconnectats, darrera dels quals hi ha aproximadamententre vint i trenta milions d�usuaris. Reales L.,

La Vanguardia. 6-06-95

2. Ara farem aquest mateix exercici, però al contrari. Obriu l�arxiu La xarxaInternet2.sxw. Veureu que hi ha unes quantes paraules que �s�han perdut�. Escriviu-les a l�ordinador.

3. Guardau els documents amb altres noms.

4.1.9. IMPRESSIÓ DE DOCUMENTS

Si volem imprimir el document que tenim en l�àrea de treball, podem utilitzar la icona corresponent(imprimirà directament el document sencer i no podrem modificar cap opció) o anar a Fitxer �Imprimeix on ens sortirà una pantalla similar a la del gràfic i on podrem triar la impressora, quinespàgines imprimir i el nombre de còpies.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 96

A més d�aquestes opcions en podem trobar altres de més complexes en el botó d�Opcions i podemobrir la finestra de configuració de la impressora en el botó de Propietats.

La previsualització

Abans d�imprimir, convé mirar primer com ens quedarà el document imprès activant l'opcióFitxer- Previsulitza . Per sortir de la vista preliminar tornam a triar l'opció Fitxer-

Previsulitza o picant en el botó .

Activitat d'Introducció 35:

1. Obriu el document La xarxa Internet.sxw i observau-ne la previsualització.2. Si teniu una impressora connectada, donau-li l�ordre d�imprimir i comprovau si la

previsulització coincideix amb el resultat.

4.2. OPCIONS DE FORMATL'OpenOffice.org Writer ens ofereix moltes possibilitats, entre totes decideixen quin aspecte ha detenir el text. Aquestes possibilitats poden ser referides als caràcters (tipus de lletra, negreta, subratllat,subíndex, etc.), al paràgraf (alineació, espaiat, sagnats, etc.) o al document (mida del paper, marges,etc.).

Aquestes opcions les podem determinar abans d'escriure el text, o després d'haver-lo escrit . Si lesdonam abans d'escriure el text, la seqüència serà: donar l'ordre - escriure - desactivar l'ordre quanvulguem que deixi d'executar-se.

Quan treballam amb processadors de text generalment el que es fa és escriure el text desitjat idesprés definir-ne l'aspecte, de manera que sovint hem de determinar quina part del text afectaràl�ordre que donarem i això es coneix amb el nom de seleccionar text. Abans d�explicar les opcions deformat veurem com se selecciona el text.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 97

4.2.1. SELECCIÓ D�UN BLOC DE TEXT

Hi ha diverses maneres de seleccionar text:

➭ Ratolí en el text

! Una part: arrossegar des del punt inicial fins al punt final o fer clic en el punt inicial i ,amb majúscules pitjades, fer clic en el punt final.

! Fer doble clic selecciona paraula.

! Fer triple clic selecciona la línia.

➭ Moure amb majúscules pitjades

Totes les possibilitats de moviment vistes en l�apartat 4.1.8 es poden utilitzar.

➭ Pitjar F8 i després moure el cursor.

També aquí podem utilitzar les possibilitats de moviment vistes en 4.1.8 .

➭ Anar a Edita - Selecciona-ho tot per seleccionar tot el document.

El processador de textos de OpenOffice.org Writer disposa d'una funció que permet seleccionartrossos de text no contigus. Una manera de fer això consisteix a marcar la primera zona de text, pitjarel botó CTRL i marcar una altra zona de text amb el ratolí sense amollar el CTRL.

Quan tenim el text seleccionat queda ressaltat, i ja podem donar les ordres que vulguem que afectinaquest text . Per desfer la selecció basta fer clic fora de la selecció o bé moure el cursor amb lesfletxes.

Activitat d'Introducció 36:

Obriu el document Variables aleatòries.sxw i seleccionau, primer utilitzant el ratolí i

després utilitzant el teclat:

a La paraula probabilitat exercici 1.

b La primera oració de l�exercici 1.

c Tot l�exercici 1.

d Els dos primers exercicis.

4.2.2. FORMAT DE PÀGINA

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 98

Des del menúFormat � Pàginacontrolam el tipusde paper,l�orientació delpaper, els marges,el fons les vores,les columnes, lacapçalera i el peude pàgina.La finestra que enssurt conté vuit fitxesi multitud d�opcions.Aquí només veuremles d�ús méshabitual i desprésdel que es tracta ésde practicar amb lesaltres opcions:

➭ Pàgina

Aquí definirem les mides del paper, la seva orientació, els marges del document, a quines pàginess'ha d'aplicar i el tipus de numeració de pàgina.

➭ Capçalera

En aquesta fitxa definirem si volem que hi hagi encapçalament en el document o no, quin espai se liha de reservar i si es vol igual per a les pàgines de la dreta i de l�esquerra. En les opcions de la fitxatambé podem triar si hi volem vores i fons.

➭ Peu de pàgina

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 99

En aquesta fitxa ens trobam les mateixes opcions que a la fitxa de capçalera, només que vanreferides al peu de pàgina .

➭ Vores

En aquesta fitxa podem triar si volem marcs a la pàgina, on els volem, el tipus de línia en què s'ha defer el marc, si volem que hi hagi una ombra, de quina mida ha de ser aquesta ombra i quin color ha detenir.

Quan els efectes de les nostres ordres no són elsdesitjats podem utilitzar la comanda Edita �Desfés, que ens permetrà tornar enrere l�últimaoperació. Des del botó de desfer tenim accés, nonomés a la darrera, sinó a tot un historial d�accionsque es poden desfer.

Quan una acció s�ha desfet, si volem tornar-la afer, bastarà pitjar el botó corresponent o triar Edita� Restaura.

Activitat d'Introducció 37:

1. Obriu el document ones.sxw i cercau quins marges té definits. Comprovau sobre elsregles quina és l�amplària útil en cada pàgina.

2. Definiu uns marges de 3 cm. Comprovau l�efecte produït. Podeu tancar ones.sxw3. Obriu el document Constants físiques.sxw. Observau que alguns valors no ens hi

han cabut a la columna de la dreta. Definiu l�orientació del paper com a horitzontal.Comprovau com queda la pàgina i si ara els valors de la columna de la dreta estan bé.

4.2.3. FORMAT DE PARÀGRAF

Hi ha opcions que es defineixen per paràgrafs. Aquestes opcions afecten els paràgrafs seleccionats osolament al paràgraf en el qual es troba el cursor i entre aquestes hi ha l�alineament, l�interlineat, elssagnats, les pestanyes o tabulacions, etc.

Algunes d�aquestes opcions tenen botó a la barra d�eines, però podem accedir a més opcions deconfiguració del paràgraf o paràgrafs seleccionats des de Format � Paràgraf. Aquí ens sortirà lafinestra del gràfic.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 100

En aquesta,altra vegadaens trobam vuitfitxes i, com enel cas delformat depàgina, nomésveurem les d�úsmés habitual:

➭ Sagnats i espaiat

El sagnat és la distància que es deixa des dels marges al text. L'OpenOffice.org Writer permetcontrolar un sagnat per l�esquerra, un per la dreta, fins i tot un d�especial per a la primera línia, en quèaquesta surt més o menys que les altres. Quan la primera línia surt menys que les altres es diu queés un sagnat francès. Si ens interessa que el sagnat de la primera línia es calculi automàticamentpodem activar l'opció Automàtic

Les posicions dels sagnats es veuen damunt del regle com a pentàgons normals o invertits que espoden arrossegar per modificar els sagnats. També hi ha botons per augmentar i disminuir el sagnat

esquerre.

Podem controlar l�espaiat entre els paràgrafs posant la distància que s�ha de deixar abans i desprésde cada paràgraf.

Així mateix des d'aquí definim l�interlineat, és a dir, la distància entre les línies de text.L'OpenOffice.org Writer ens ofereix ja preparats el senzill, el doble, 1,5, i si volem ajustar méspodem utilitzar el fix (on podrem dir de quina distància volem la separació) o el proporcional (on hemd'especificar de quin percentatge de l�interlineat senzill volem la separació).

➭ Alineament

L'OpenOffice.org Writer permet fer quatre tipus d�alineament de paràgraf: esquerra, dreta, centrada ijustificada.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 101

També podem escollir l�alineament de la darrera línia dels paràgrafs justificats. El tipus escollit afectatot un paràgraf. Dins un mateix paràgraf no podem tenir dos tipus d�alineament.

A la barra d�objectes tenim botons per a l�alineament de paràgrafs.

➭ Pestanyes

Les pestanyes són unes posicions damunt el regle a les quals salta el cursor en pitjar la tecla de salt(o tabulador) o en fer un sagnat automàtic de paràgraf. Serveixen per alinear en vertical el text.Encara que generalment es fan servir taules per fer columnes de text convé saber què indiquen lespestanyes i també la seva utilitat.

N�hi pot haver amb alineació a l�esquerra, a la dreta, centrada i amb la coma decimal. També podemutilitzar un caràcter per omplir des de la posició en què pitjam salt fins a la posició de la pestanya.

➭ Vores

Aquí podrem triar si volem marc en el paràgraf, el tipus de línia en què s'ha de fer el marc, si volemque hi hagi una ombra, de quina mida ha de ser aquesta ombra i quin color ha de tenir.

➭ Fons

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 102

En aquesta fitxa triarem si volem fons en el paràgraf i com el volem.

Si hem modificat molt el tipus deparàgraf i volem tornar al tipus inicial,per defecte el que hem de fer ésseleccionar els paràgrafs quevulguem restaurar i triar l�estil deparàgraf Per defecte.

Activitat d'Introducció 38:

Obriu el document sagnats.sxw i aplicau-li en cada paràgraf la definició corresponentperquè el resultat sigui com el que segueix.Aquest és un exemple de paràgraf normal sense cap sagnat. El seu alineament és al�esquerra i el seu interlineat està definit com a senzill, és a dir a una vegada l�espai perdefecte entre línies.

Aquest és un exemple de paràgraf normal sense cap sagnat ni altres elements de format

de paràgraf. El seu alineament és justificat i el seu interlineat està definit com a 1,5, és a

dir a una vegada i mitja l�espai per defecte entre línies.

Aquest és un exemple de paràgraf normal sense cap sagnat ni altres elements de format

de paràgraf. El seu alineament és a l�esquerra i el seu interlineat està definit com a doble,

és a dir, dues vegades l�espai per defecte entre línies.

Aquest paràgraf té un sagnat de 2 cm a la primera línia, mentre que a partir

de la segona és manté l�alineament normal, això és un exemple de sagnat a la primera

línia. Per aconseguir aquest efecte, marca el paràgraf on el vols aplicar, desplega el menú

Format selecciona Paràgraf, fitxa de Sagnats i espaiat. En el quadre de diàleg, a

Sagnats, primera línia, has de posar 2 cm. Fixa�t que el costat dret d�aquest paràgraf no

està perfectament alineat, quan passa això es diu que el paràgraf no està justificat, o que

té alineament esquerra. El seu interlineat és 1,5.

Aquest paràgraf té un sagnat de 2 cm a la primera línia, mentre que a lasegona és manté l�alineament normal, això és un exemple de sagnat a la primera línia. Peraconseguir aquest efecte, marca el paràgraf on el vols aplicar, desplega el menú Formatselecciona Paràgraf, fitxa de Sagnats i espaiat. En el quadre de diàleg, a Sagnats,primera línia, has de posar 2 cm. Fixa�t que el costat dret d�aquest paràgraf estàperfectament alineat, quan passa això es diu que el paràgraf està justificat. El seuinterlineat està a senzill.

Aquest paràgraf està caracteritzat amb un tipus de sagnat que es coneix amb el nom desagnat francès Per aconseguir-ho has de marcar el text i donar les ordres,Format, Paràgraf, Sagnats i espaiat i fixar l�amplada del sagnat esquerre 2

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 103

cm i de la primera línia de �2 cm. La seva alineació és justificada i té uninterlineat proporcional del 130 % del senzill.

Hi ha dos models especials de paràgraf que disposen de botó d�accés: els numerats i els que tenenvinyeta. També s�hi pot accedir des de Format � Numeració / vinyetes.Dins cada una d�aquestes podem triar quina numeració i quina vinyeta volem.

Activitat d'Introducció 39:

1. Obriu el document camps i aplicau a tots el seus paràgrafs un interlineat doble.2. Centrau el títol.3. Aplicau a la llista de camps un sagnat esquerre de dos cm.4. Aplicau el format de vinyetes a la llista. Triau la vinyeta que us agradi més.5. Canviau la vinyeta per la numeració 1, 2�Podeu tancar camps6. Obriu el document alumnes. Aplicau a la llista d'alumnes la numeració 1, 2, 3�7. Després de l'alumne 10, entrau un nou alumne anomenat Tortella Galmés, Rafel. Com

podeu observar s'ha modificat automàticament la numeració de tots els alumnes perincloure-hi el nou.

Es poden ordenar alfabèticament un conjunt de línies seguint el procediment: següent:Marcam les línies per ordenar, en el menú Eines - Ordena acceptam la clau 1 i ascendent

Activitat Opcional 5:

Ordenau la llista d'alumnes del document alumnes.

4.2.4. FORMAT DE CARÀCTER

Entre la gran quantitat d�opcions per treballar el format del caràcter podem destacar:� L�idioma� El tipus de lletra (font), el seu color i la seva mida� Utilitzar negreta o cursiva.� Utilitzar efectes com subratllat, barrat, relleu, ombra i contorns� Canviar l�espaiat entre els caràcters� Fer subíndex i superíndex.

Recordem que abans de donar una ordre hem de seleccionar el text al qual s�ha d�aplicar el format, jaque en cas contrari el que es faria seria activar-se només per al text que s�escriuria a continuació.

Moltes d�aquestes opcions tenen botó a la barra d�objectes que permeten escollir directa i ràpidamentdeterminades opcions.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 104

Si volem canviar diverses opcions o en volem triar alguna que no té botó podem accedir a Format -Caràcter

Accedirem a la finestra de la imatge i, com es pot observar, a la fitxa de Tipus de lletra podrem triarel tipus de lletra (font), l�estil, la mida, el color i l�idioma. A la mateixa finestra podem veure una mostradel que seleccionam que ens ajuda a comprovar si és això el que volem abans d�acceptar.

A la fitxa d'Efectes de lletra podrem escollir més efectes com el subratllat, l'ombra o el relleu i aPosició trobarem les opcions de superíndex, subíndex, la rotació i espaiat entre els caràcters (encaraque generalment el que posa per defecte l'OpenOffice.org Writer va molt bé).

A la fitxa de Fons podem triar el tipus de fons i el seu color.

Atès que són opcions que s�utilitzen molt, tal vegada sigui útil recordar les següentscombinacions de teclat:

Negreta (CTRL+B), Cursiva (CTRL+I), Subratllat (CTRL+U).

Activitat d'Introducció 40:

1. Obriu el document variables variables aleatòries.sxw i canviau el títol del document

a lletra Arial de 14 punts.

2. Canviau tot el document a lletra Courier de 13 punts cursiva.

3. Tornau a posar el títol a Times però ara de 16 punts subratllada.

4. Deixau el text dels problemes a Arial de 14 punts.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 105

5. Posau tot el document a Times de 12 punts, tal com estava inicialment.

6. Afegiu un exercici 11 que digui: Resoleu l�equació sin2x=¼ (el símbol ¼ el podeu

trobar en Insereix - Caràcter especial en el subconjunt Llatí-1 . Després podeu

guardar i tancar el document.

7. Escriviu el següent text, seguint les orientacions sobre el format que s'ha d'utilitzar, i

després guardau-lo amb el nom de nota interna.sxw.

Institut Arxiduc Lluís Salvador(Times New Roman 20, negreta centrat)

Nota interior(Times New Roman 14 negreta)

De cap d�estudis a tutor de primer A(Times New Roman 14, cursiva i subratllada)

El pare de l�alumne Jaume Pericás m�ha comunicat que el seu fill no vendràa classe fins al dia 3 de desembre, per problemes de salut.(Arial 12 justificada)

Palma, 20 de novembre de 2003

(Times New Roman 12 alineació dreta)

4.2.5. CAPÇALERA I PEU DE PÀGINA

En parlar del format de la pàgina, ja hem dit que podem activar una capçalera i un peu de pàgina.En la fitxa corresponent podem definir

� L�altura� Els marges� Si ha de ser igual a les parelles i a les senars.

S'ha de tenir present que la capçalera i peu de pàgina queden definits per totes lespàgines del document. Aconseguir que algunes pàgines tenguin capçalera i unes altres no,o que unes el tenguin diferent de les altres, comporta utilitzar estils de pàgina, que enprincipi no entren dins dels continguts d'aquest curs d'iniciació.

Una de les aplicacions més habituals de les capçaleres i peus de pàgina consisteix en numerar lespàgines d'un document. Per introduir la numeració de pàgina el que es farà és activar una capçalera oun peu de pàgina, pitjar damunt aquest i inserir el camp número de pàgina fent Insereix � Camp �Números de pàgina. També des de la barra d'eines hi ha un botó d�inserir camps, i entre ells hi ha elnúmero de pàgina. A les capçaleres i peus de pàgina ja hi surten definides unes pestanyes central idreta que permeten fer alineaments fàcilment.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 106

Amb aquest botó podrem inserir diferents codis de camp: data, hora, número depàgina, autor del document�

Activitat d'Introducció 41:

1. Obriu el document Un estol de mèrleres.sxw i posau-li numeració de pàgina inferiordreta. Guardau-lo amb el nom de merlerenuminfdret.sxw i tancau-lo

2. Obriu una altra vegada Un estol de mèrleres.sxw i posau-li numeració de pàginasuperior dreta. Guardau-lo amb el mateix nom.

Des del botó Opcions que hi ha en les corresponents finestres podem triar si la capçalera o peu depàgina han de tenir contorns, ombres i de quin color els han de tenir.

Activitat d'Introducció 42:

1. Obriu el document ones.sxw i posau-li una capçalera alineada a la dreta que digui:Departament de Física i Química.

2. Posau-li també un peu de pàgina centrat que digui Pàgina #.3. Comprovau com us queda mirant la Previsualització.

Activitat de reforç 4:

1. Obriu el document variables aleatòries.sxw i posau-li un encapçalament, amb unalínia inferior que el separi del text, que digui:IES Sa Pobla (alineat a l�esquerra) Departament de Matemàtiques (alineat a la dreta)

2. Posau-li un peu de pàgina, amb una línia superior que el separi del text, que digui elvostre nom (alineat a l�esquerra) i el número de pàgina en què estam (alineat a ladreta).

4.3. EDICIÓ AMB BLOCS DE TEXTUna vegada seleccionat un bloc de text, a més de les operacions de format vistes en els apartatsanteriors podem fer operacions referides a l'edició, és a dir, a la manipulació del contingut deldocument o fins i tot de documents diferents.Algunes d�aquestes operacions que es poden fer amb blocs seleccionats són:

4.3.1. ESBORRAR

Una vegada tenim el bloc seleccionat, bastarà pitjar SUPR.

4.3.2. RETALLAR

Aquesta acció consisteix a suprimir el text seleccionat del document iposar-lo en el Portapapers de Windows de manera que després espot Enganxar en una altra part del document o d�un altre document.Una vegada que està en el portapapers es pot enganxar tantesvegades com vulguem, però si es fa una altra operació que també

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 107

dugui contingut al portapapers, llavors s�esborra el contingut primer i després ja no el podemrecuperar.Per tallar farem servir el botó de la barra d�eines, anirem a Edita � Retalla, o utilitzaren la combinacióde tecles CTRL+X.

4.3.3. COPIAR

L�operació de copiar és igual a la de retallar amb la diferència que no se suprimeix el text deldocument per dur-lo al portapapers, únicament se�n duu una còpia.

4.3.4. ENGANXAR

És l�acció que fa una còpia del contingut del portapapers en la posició en què es troba el cursor.Per enganxar farem servir el botó de la barra, anirem a Edita � Enganxa, o utilitzaren la combinacióCTRL+V.Generalment farem servir enganxar com a opció final quan desitgem moure o copiar text.

Després de seleccionar:Per moure text farem: Retallar � Situar el cursor a la posició destinació � EnganxarPer copiar text farem: Copiar � Situar el cursor a la posició de còpia � Enganxar

Activitat d'Introducció 43:

1. Obriu el document variables aleatòries.sxw i creau un document nou de manera quecontengui els següents exercicis còpia dels de variables aleatòries: 1,2, 2, 3, 4, 4, 4, 5,6, 6.

2. Eliminau d'aquest nou document els exercicis repetits.3. Permutau de lloc els exercicis 2 i 3. Guardar l�arxiu nou creat com vanou.sxw i tancau

el de variables aleatòries.sxw.

Activitat Opcional 6:

Obriu el document Una ciutadana.sxw i convertiu-lo, movent i copiant, en la cançósegüent: (aquí esta a doble columna per guanyar lloc però el trobareu a una sola columna)Una ciutadanaamb un ciutadàper davall sa portase daven la mà.

Sa mare es va témeri la va renyar.

Oh, fieta meva, això no se fa!

• Oh, no, mumareta,si em mata sa gana.

• Oh, fieta meva, espera't un dia.

• Oh, no, mumareta,jo em moriria.

• Oh, fieta meva,espera't una hora.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 108

• Però, numareta,jo me vull casar!

• Oh, fieta meva, espera't un any.

• Oh, no, mumareta,m'ho dèieu antany.

• Oh, fieta meva, espera't un mes.

• Oh, no, mumareta,no puc estar més.

• Oh, fieta meva, espera't una setmana.

• Oh, no, mumareta,sabeu que és d'enfora.

• Oh, fieta meva,espera't un quart.

• Però, mumaretaja és massa llarg.

• Oh, fieta meva,espera un poc.

• Però, mumareta, ja se cala foc.

(Cançoner Popular)

4.3.5. CERCAR I REEMPLAÇAR

Si volem canviar lletres, paraules o frases en un text ja escrit per uns altres, podem utilitzar Cercar i

reemplaçar. Aquesta opció inicialment té botó a la barra d�eines i es troba a Edita � Cerca iReemplaça.

En la finestra que surt podrem escriure el que s�ha de cercar i amb què s�ha de reemplaçar. Entre lesopcions que podem activar hi ha: si hem de cercar coincidències de paraules completes, coincidènciaexacta de majúscules i minúscules, etc.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 109

Si només volem cercar una paraula, podem utilitzar Cercar, o Cerca-ho tot. Si volem seleccionar elque substituirem, hem de cercar i després donar l�ordre de Reemplaça i si n'estam ben segurs,podem donar l�ordre de Reemplaça-ho tot.

Activitat d'Introducció 44:

1. Obriu el document matemàtica.sxw i reemplaçau la paraula matemàtica perMatemàtica en tot el document.

2. Eliminau totes les d i t finals del document dt.sxw i substituir-les per _.

4.4. EINES DE CORRECCIÓ

4.4.1. LA CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA

OpenOffice.org Writer incorpora una eina d�edició molt útil per solucionar l'error de mecanografiat oerrors en paraules mal escrites, la correcció ortogràfica del text.

En primer lloc ens hem d�assegurar que l�idioma definit pel format de caràcter és elcorrecte. Si fos necessari es marca tot el document (Edita - Selecciona-ho tot) i esdefineix l�idioma corresponent en el format de caràcter.Un cas més complex, però que es pot tenir, és el d�un document amb paràgrafs en unidioma i paràgrafs en un altre. En aquest cas definim el format de caràcter de cada parta l'idioma corresponent en cada cas.

La funció de correcció ortogràfica, que es pot cridar des del botó corresponent de la barra d�eines, desde Eines � Ortografia - Comprova, o amb F7, compara totes les paraules del document o del blocseleccionat amb les paraules incorporades a un diccionari, o diccionaris.

En activar la correcció veurem una finestra com la del gràfic.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 110

Cada vegada que l'OpenOffice.org Writer troba una paraula que no té registrada en el diccionari ensofereix suggeriments de paraules similars i podem decidir si ignoram l�advertència (Ignora), ignorar-laper tot (Ignorar-ho tot), afegir-la al diccionari (Afegeix), canviar-la pel suggeriment triat (Reemplaça)o canviar-la en tot el document (Reemplaça-ho tot).

Així mateix convé tenir activada la funció de revisar ortografia mentre s�escriu. La podem trobar enEines � Ortografia � Autocorrecció o activar-la amb el botó de la barra d�eines. Si la tenim activadaen escriure ens anirà subratllat les paraules que no trobi al diccionari i fent clic amb el botó dret sobreuna d�aquestes podrem veure directament els suggeriments per substituir aquesta paraula.

La autocorrecció és una utilitat molt interessant perquè automàticament ens anirà corregint aquellserrors que estiguin configurats dins l�autocorrecció.

Podem personalitzar-la afegint les errades que es fan amb major freqüència o que suposen unaincomoditat d�escriptura, per exemple, col·locar el punt elevat a la ela geminada o escriure frasescompletes que repetim molt. Per això hem d�anar a Eines - Autocorrecció/Autoformat i entrar leserrades que volem que ens corregeixi automàticament. També podem entrar autocorreccions d�unaaltra manera: quan la revisió automàtica ens detecta una errada, amb el botó dret tenim l�opció deentrar-la com una autocorrecció

També podem activar tota una sèrie d'opcions de revisió automàtica, com ara les majúscules desprésde punt, des de la fitxa de opcions. Hi ha la possibilitat de correcció durant l�entrada (columna E) odurant la revisió (columna R).

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 111

Activitat d'Introducció 45:

1. Corregiu el text errors.sxw.2. Comprovau que teniu activada l�autocorrecció de la minúscula a començament

d�oració i després provau d�escriure una frase al final del document sense posar enmajúscula la primera lletra. Observau com es corregeix automàticament .

Activitat Opcional 7:

Entrau com un element d�autocorrecció pcc per Projecte curricular de centre i provau deteclejar en qualsevol lloc d�un text pcc de manera que es substitueixi automàticament.

4.4.2. LA CONFIGURACIÓ INICIAL

Els processadors de textos empren, quan es crea un nou document, una plantilla. Quan escollimFitxer - Nou - Text s�empra com a base un document amb uns paràmetres determinats. Tambépodem emprar qualsevol de les plantilles predeterminades del programa, seleccionant en aquest casFitxer - Nou - Plantilla de document.

El que farem ara serà una cosa diferent; modificarem el document per defecte, perquè s�adapti a lesnostres necessitats. Per exemple, perquè el text ja surti en català, aparegui justificat o perquè empriun altre tipus de lletra.

En primer lloc, crearem un document nou en blanc. A continuació, hi farem les modificacions queconsiderem necessàries (justificació de text, tipus de lletra, marges�):• Per canviar el tipus de lletra ho podem fer des de la barra d�objectes o des de Format - Caràcter.• Per canviar la justificació del text ho podem fer des de la barra d�objectes o des de Format -

Paràgraf - Alineament.• Definirem els marges des de Format - Pàgina - Pàgina.• La majoria d�opcions de format es poden configurar des del menú Format

Quan estigui llest, seleccionarem Fitxer - Plantilles - Desa i li donarem el nom que vulguem (perexemple, Plantilla personal). Emprant el botó Organitzador veurem les plantilles que hi haguardades i convertirem la nostra plantilla en el document base del processador de textos. Per a això

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 112

obrirem la carpeta on s�hagi desat el nostre document (normalment en Per defecte) i l'activarem ambun clic damunt d'ell. Després pitjarem el botó dret del ratolí damunt del document activat i entre lesopcions que ens apareixen hi figura Establir com a plantilla per defecte, que seleccionarem.

A partir d�ara tots els documents creats des de Fitxer - Nou - Text es basaran en aquesta plantilla.

4.4.3. SINÒNIMS

El programa OpenOffice.org Writer incorpora només diccionari de sinònims d'anglès. Per trobar elssinònims d'una paraula, la marcam, triam Eines - Tesaurus i ens apareixerà la finestra següent.

S'hi veu un quadre en què podem triar el significat pel qual desitjam trobar un sinònim d'aquestaparaula, en un altre quadre, la llista de sinònims de la paraula amb la significació escollida. Unavegada escollit el sinònim que més ens agradi, l'acceptam.

Activitat d'Introducció 46:

En el document Hot Potaoes.sxw cercau un sinònim adequat de les paraules "enable" i"document".

4.5. ALTRES FUNCIONS

4.5.1. DISSENY ELEMENTAL DE TAULES

Una taula és un conjunt de cel·les o casellesorganitzades en línies horitzontals, anomenadesfiles, i en línies verticals anomenades columnes.No és imprescindible que les files i columnestenguin el mateix nombre de cel·les, ni que siguinigual de grans. També podem definir el format delcontingut de les cel·les de la mateixa manera queper al text normal.

Per crear una taula anirem al menú d'Insereix- taula, o utilitzarem les icones de la barra d�eines

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 113

Si utilitzam la icona haurem d�arrossegar el ratolí fins que tenguem el nombre de files i columnesdesitjades i si lacridam des delmenú haurem dedir-li quantes files icolumnes voldrem.Des del menúpodrem triar, amés, si hi ha títolsen les columnes, sis�han de repetir encada pàgina , si lataula s�ha de dividiren pàgines diferents i si ha de tenir contorn.

Tant en un cas com en l�altre obtenim una taula regular i només haurem de situar el cursor en laprimera cel·la i començar a escriure sense que ens hàgim de preocupar per l�altura de la fila, ja que elprograma l�ajusta al contingut. Per passar d�una cel·la a l�altra pitjarem la tecla de Salt o utilitzarem lesfletxes del cursor i el contingut de cada cel·la es considera un paràgraf al qual podem donar format.

Quan facem feina amb taules estarà visible la barra d�objecte taula, i si no la veim la podrem veure si

picam damunt .

Amb una taula creada, i sempre des del menú de Formato o des del botó, si n�hi ha, podem:

! Inserir columnes i/o files.! Eliminar files i/o columnes.! Dividir o ajuntar cel·les de taula.! Copiar, aferrar i tallar parts d�una taula. (Botons habituals)

Moltes vegades abans de donar una ordre haurem de dir quina part de la taula ha d�afectar i perseleccionar taules, files o columnes, podem utilitzar el menú de Format � fila/columna - seleccionao fer clic en la taula i arrossegar per seleccionar una part.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 114

Amb cel·les seleccionades podem modificar la forma de la taula des del menú de Format o des delsbotons de la barra d�objecte taula. Entre altres coses podem modificar la justificació del text,l'orientació, l�amplària de les columnes i l�altura de les files, el tipus de línies i el color.

Una utilitat important de les taules consisteix a fer operacionsaritmètiques de les dades que figuren a les seves cel·les. Perintroduir una funció podem pitjar el botó de suma, seleccionar lescaselles que volem sumar. Després, en la barra que surt podemverificar que la funció escrita és la que desitjam.Si en lloc de suma volem una altra funció basta eliminar elcontingut de la formula i triar amb el botó corresponent la funció

que volem calcular, per exemple Mitja.

Activitat d'Introducció 47:

Realitzau la següent taula de percentatges d�aprovats i guardau-la amb el nom depercentatges.sxw

Percentatges d'aprovats dels grups de tercer d'ESO1ª Av. 2ª Av. 3ª Av.

3r A 60 70 653r B 55 60 65

Mitjana 57 65 65

Activitat de reforç 5:

Provau de fer una taula similar a la següent. (Per triar quines línies volem canviar de lescaselles convé seleccionar i anar a Format - Taula.)

MODALITAT : CIÈNCIES DE LA NATURA I DE LA SALUT

1r CURS 2n CURS

* Matemàtiques I* Física i Química* Biologia i Geologia

PRÒ

PIES

OPCIÓ I :

CIÈNCIES-ENGINYERIA

* Matemàtiques II* Física* Dibuix Tècnic

o Biologia

OPCIÓ II:

CIÈN. DE LA SALUT

* Química* Biologia* C. Terra i Mediambientals o

Matemàtiques II

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 115

* Economia* Alemany I* Música* Comunicació

Audiovisual* Tecnologies de la

Informació

OPT

ATIV

ES

* Química* C. Terra i

Mediambientals* Biologia o

Dibuix Tècnic

* Matemàtiques II o C.Terra i Mediambientals

* Física* Dibuix tècnic

* Geologia* Ciència, Tecnologia i Societat* Alemany II

4.5.2. INSERCIÓ DE DIAGRAMES

L'OpenOffice.org Writer permet la creació de gràfics a partir de les dades contingudes en una taula.Per crear un gràfic a partir d�una taula de dades numèriques seleccionarem tota la taula i donarem

l�ordre Insereix � Objecte � Objecte OLE - Diagrama o utilitzarem el botó

Una vegada donada l�ordre, ens sortirà un assistent que ens ajudarà en la elaboració del diagrama idemanarà en quatre passes la informació que necessita:

Passa 1: l�àrea en què hi ha les dades i les etiquetes.

Passa 2: El tipus i si la representació va per files o per columnes.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 116

Passa 3: Subtipus i línies de quadrícula.

Passa 4: Títols i llegendes.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 117

Quan tenim el diagrama al nostre gust pitjam Crea i ja el tendrem sobre el document. Si posteriormentel volem canviar, bastarà fer-hi un clic a damunt i tendrem una barra d�opcions de diagrama.

Activitat d'Introducció 48:

A partir de la taula de percentatges.sxw provau de fer un gràfic similar al següent:

4.5.3. INSERCIÓ D'IMATGES.

OpenOffice.org Writer incorpora un conjunt limitat d�imatges llestes per ser utilitzades, a les quals es

pot accedir en fer clic al botó "Galeria" . Les imatges es classifiquen en apartats que reben elsnoms de "Efectes 3D", "Fons", "Regles", "Piques". Aquesta eina inclou, a més, un espai "El meutema" en el qual es poden incorporar imatges que obtinguem nosaltres (d'altres programes, d'Internet,d'una màquina fotogràfica digital, utilitzant un escanner....) i la possibilitat d'organitzar-les en crear

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 118

espais dedicats en fer clic al botó "Tema nou". Addicionalment, hi ha un espai amb arxius de so quepoden inserir-se al document.

Per inserir al document un arxiu de la Galeria, s'ha de fer clic sobre el gràfic que vulguem seleccionar

Per inserir una imatge que tinguem guardada en el punt d�inserció bastarà fer Insereix � Gràfics �Del fitxer, i ens surt una finestra per cercar-la

Elegim la carpeta corresponent i activam la previsualització, de manera que en anar picant damuntcada un dels arxius a la finestreta veurem la imatge. En tenir triada la que ens interessa donam l'ordrede Obrir.

En fer Abrir ens quedarà la imatge dins el text i s'activarà la barra d�objectes gràfics o la barra

d'objectes marcs. Podem anar canviat d'una a l'altra amb el botó . A continuació teniu unsgràfics que indiquen les funcions dels diferents botons d'aquestes barres.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 119

A més des de la opció Format - Imatge o utilitzant el menú contextual de la imatge i l'opció Imatgepodem definir moltes opcions per a la nostra imatge: mida, posició, vores, fons, s'hi ha d'anar amb elparàgraf o la pàgina, com s�ajusta el text al voltant de la imatge, etcètera.

Si la mida de la imatge no ens convé també podem modificar-la utilitzant els "manejadors" que surtenen seleccionar-la (uns quadrats en els vèrtexs i costats). S�ha de tenir present que es manté laproporció entre l�altura i l�amplària si s'estiren en combinació amb la tecla de majúscules.

De gràfics n'hi ha de molts de tipus diferents, però bàsicament és poden classificar ena. gràfics vectorials: estan definits per funcions geomètriques i es poden estirar tot el

que volguem sense perdre qualitat.b. Gràfics de mapa de bits: estan definits per un conjunt de punts (pixels) i entre ells hi

ha les fotografies. Aquests tipus de gràfic en estirar-se els punts es fan més grans ies perd molta qualitat.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 120

Activitat d'Introducció 49:

1. En el document La xarxa Internet.sxw , i al principi del document, inseriu la imatgenetwork.wmf, que trobareu en la carpeta d'arxius.

2. Canviau-la de lloc i posau-la en el primer paràgraf del text.3. Passau-li el text per damunt.4. Ampliau-la.5. Posau-li un contorn.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 121

5. NAVEGACIÓ PER LA WEB

5.1. QUÈ ÉS INTERNET?

5.1.1. CARACTERÍSTIQUES I ASPECTES GENERALS DE FUNCIONAMENT

Internet és una xarxa que està formada per multitud de xarxes d'ordinadors repartides per tot el món itotes interconnectades entre si. Des de cadascun dels ordinadors que la componen, es pot accedir ala informació dels altres, i establir comunicació amb els seus usuaris, si utilitzen les mateixes eines.

Per la xarxa Internet circulen constantment immenses quantitats d�informació. Per aquest motiu sel�anomena també «l�Autopista de la Informació». Hi ha més de 50 milions d�internautes, és a dirpersones que naveguen per Internet en tot el món. És diu navegar, perquè és normal veureinformació que prové de moltes parts diferents del món en una sola sessió. Un dels grans avantatgesque té aquesta xarxa de xarxes locals és que possibilita la connexió de tot tipus d�ordinadors, des delspersonals fins als més grossos.

Internet va néixer a Estats Units fa uns trenta anys en plena guerra freda mitjançant un projecte militaranomenat ARPANET (Net l'Advanced Research Projects Agency). Aquest pretenia posar en contacteuna important quantitat d'ordinadors de les instal·lacions de l'exercit d'Estats Units, però amb unaestructura diferent a la utilitzada. Fins llavors, s'havien utilitzat xarxes amb una estructuracentralitzada, que es basava en un ordinador, el central que feia de servidor, és a dir, que rebia idistribuïa tota la informació als altres, anomenats clients. Aquest tipus de xarxes eren un perill en casd'un atac nuclear atès que podia paralitzar tot el sistema; per tant, la nova xarxa requeria unatopologia descentralitzada, que asseguràs la continuïtat de les comunicacions encara que fallàs algundels seus nuclis. Tot això, juntament amb el desenvolupament del sistema operatiu UNIX (Universitatde Berkeley - Califòrnia 1980), que va incorporar les dues aportacions més significativesd'ARPANET: la transmissió de dades «per paquets» i la de canviar sobre la marxa les rutes que hande seguir aquests paquets, va permetre la connexió de les xarxes d'ordinadors de les universitats i elscentres d'investigació i de recerca. Amb el temps, a aquesta xarxa s'han anat afegint altres empreses,que feren possible que creixés per tot el territori d'Estats Units, i llavors a la resta dels països del món.

Internet creix a un ritme vertiginós. Constantment es milloren els canals de comunicació amb el fid'augmentar la seva rapidesa d'enviament i recepció de dades. Cada dia que passa es publiquen enla xarxa milers de documents nous i es connecten per primera vegada milers de persones.

5.1.2. QUÈ PODEM TROBAR A INTERNET? SERVEIS

Les prestacions que ofereix Internet es denominen serveis. Cada servei té unes funcions icaracterístiques pròpies. Una persona podria especialitzar-se en el maneig d�un d�aquests serveissense necessitat de saber res dels altres, però és convenient conèixer tot el que pot oferir per podertreballar amb el que més ens interessi. Avui els serveis més utilitzats són: correu electrònic, WorldWide Web, FTP, grups de notícies, IRC i serveis de telefonia.

La World Wide Web (WWW): L'any 1992, l'investigador Tim Berners-Lee va desenvolupar al CentreEuropeu per a la Recerca Nuclear (Ginebra), un format hipertextual i hipergràfic per publicardocuments en la xarxa. Aquest format, anomenat HTML (HyperText Mark Up Language), permet alsusuaris d'Internet «navegar» per la xarxa. És a dir, moure's per la xarxa i saltar d'un document a un

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 122

altre mitjançant clics de ratolí sobre el vincles, i sense haver de ser un expert en protocols i sistemesoperatius. Aquests documents, denominats pàgines WEB, són tan fàcils d'elaborar com elsdocuments de textos i contenen text, gràfics, fotografies, pel·lícules etc. la qual cosa facilita lapublicació i enregistrament de continguts de tot tipus en els servidors WEB de la xarxa.

El correu electrònic ens permet enviar cartes escrites amb l�ordinador a altres persones que tenguinaccés a la Xarxa. Les cartes queden acumulades en Internet fins al moment en què es demanen. Ésllavors quan són enviades a l�ordinador del destinatari, perquè el pugui llegir. El correu electrònic ésquasi instantani, a diferència del correu normal, i a més molt barat. Ens podem enviar correu ambqualsevol persona del món que disposi de connexió Internet.

El FTP (File Transfer Protocol) ens permet enviar fitxers de dades per Internet. Ja no és necessariguardar la informació en disquets, perquè un altre ordinador l�usi. Amb aquest servei, moltesempreses informàtiques han pogut enviar els seus productes a persones de tot el món sensenecessitat de gastar-se diners en milers de disquets ni enviaments. Molts particulars fan ús d�aquestservei per donar a conèixer les seves creacions «pàgines WEB» a nivell mundial.

Els grups de notícies són el servei més apropiat per establir un debat sobre temes tècnics. Es basaen el servei de correu electrònic. Els missatges que enviam als grups de notícies es fan púbics iqualsevol persona pot enviar-nos una contestació. Aquest servei és de gran utilitat per resoldredubtes difícils, donar-se a conèixer, demanar col·laboració etc.

El servei d�IRC (Internet Relay Chat) ens permet establir una conversació en temps real amb una odiverses persones per mitjà de text. Tot el que escrivim en el teclat apareix en les pantalles dels quiparticipen a la conversa. També permet l�enviament de fitxers, imatges o altres tipus de fitxers mentrees conversa.

Els serveis de telefonia són les darreres aplicacions que han aparegut per a Internet. Ens permetenestablir una connexió amb veu entre dues persones connectades a Internet des de qualsevol part delmón sense haver de pagar el cost d�una cridada internacional. Alguns d�aquests serveis incorporen nosolament veu, sinó també imatge, és el que s�anomena videoconferència.

5.1.3. ACCÉS A INTERNET I EMPRESES PROVEÏDORES

La xarxa Internet utilitza per comunicar-se el protocol TCP/IP, que és un conjunt de normes físiques ilògiques per identificar els ordinadors i per a la transmissió de la informació. Cada ordinadorconnectat a la xarxa té un identificador únic, anomenat adreça IP, està format per 4 númerosseparats per un punt. Per exemple, l'identificador de l'ordinador de la WEB de la Conselleriad'Educació de les Illes Balears és: 195.57.169.65. Cadascun d'aquests números pren un valor entre 0i 255, una expressió de 4 bytes o, millor dit, de 32 bits.

Segons les funcions que realitzen a la xarxa els ordinadors els anomenam ordinadors servidors oclients. Els primers tenen una adreça IP fixa, perquè estan permanentment connectats a la xarxa i sónels que serveixen la informació. Els ordinadors client són els que utilitzam els usuaris per consultar aInternet i no necessiten una adreça IP, atès que no tenim necessitat d'estar connectats de formapermanent. Així, quan trucam des del nostre ordinador amb un mòdem se'ns assigna un númerodiferent en cada connexió. La utilització d'adreces IP per identificar els ordinadors és un sistemasegur i pràctic per als sistemes informàtics, però antipàtic i difícil de recordar per nosaltres; per la qualcosa s'utilitza el que tècnicament s'anomena assignació de «dominis», és a dir es dota la màquinaamb nom i llinatges. A davant, també es posa el nom del servei a què es dedica cada màquina. Les

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 123

diferents parts del nom d'un ordinador s'escriuen separades per punts, i a la dreta hi ha l'identificadordel domini de nivell superior, anomenat TLD (Top Level Domain, Domini de nivell superior).

http:// <servei>.<nom propi>.<llinatges>.<TLD>, per exemple: www.pntic.mec.es, de servei "www",nom propi «pntic» (ordinador del Programa de Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació),llinatges «mec» (del domini del Ministeri d'Educació i Ciència) i de TLD «es».

Activitat d'Introducció 50:

Primer contacte amb el navegador.Suposem que us passen la següent adreça electrònica

http://www.uib.es/depart/gte/gte.html, que correspon a la pàgina de projectes de la WEB dela Universitat de les Illes Balears i pertany al TLD «es» (domini Espanya).

El primer que heu de fer és posar el programa navegador en marxa i escriure l'adreça en elcamp direcció que està sota la barra de botons a la part superior de la pantalla. A continuació,polsau la tecla Intro.

Activitat d'Introducció 51:

Navegau per les adreces següents fent clic a l�enllaç hipertext corresponent.

weib.caib.es Ordinador de la WEB de la Conselleria d'Educació, que esdedica al servei «www».

www.xtec.es Es tracta de l'ordinador WEB de la Xarxa Telemàtica Educativade Catalunya).

www.pntic.mec.es Ordinador WEB del Programa de Noves Tecnologies de laInformació i Comunicació del MEC.

www.educared.net Programa per facilitar l'ús educatiu d'Internet a l'escola, que esdedica al servei «www» i pertany al TLD «net».

ftp.upv.es Ordinador de la Universitat Politècnica de València, que esdedica al servei «ftp» .

www.arrakis.com Ordinador del proveïdor d'accés a Internet Arrakis, que es dedicaal servei «www» i pertany al TLD «com».

www.netscape.com Ordinador de l'empresa Netscape, propietària del navegadorNetscape Communicator.

Es pot observar que les paraules de què consten les adreces ens donen una idea de l'ordinador alqual ens estam referint. Aquests criteris d'assignació de noms als ordinadors són bastant flexibles,només s'exigeix que el darrer element designi el TLD. Els diferents tipus de dominis de nivell superiorsón heretats del sistema nord-americà: per exemple com per a les empreses comercials, edu per ales institucions educatives, org per a les no governamentals... i d'altres que denoten emplaçamentsgeogràfics (es: Espanya, fr: França, uk: United Kingdom, ad: Andorra, etc.).

Els Domain Name Server (DNS Servidor de Noms de Dominis)Però, els ordinadors de la xarxa Internet, com ja s'ha esmentat, solament es comuniquen mitjançantles adreces IP; per tant, quan es vol accedir a un ordinador del qual només en sabem el nom de

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 124

domini és necessari que un altre ordinador de la xarxa ens digui quina és l'adreça numèrica IPd'accés. Els ordinadors que realitzen aquestes funcions a la xarxa s'anomenen DNS, i tradueixen tantnoms de domini a adreces IP com adreces IP a noms de domini. Això implica, que quan per primeravegada configurem el nostre accés a Internet hem d'emplenar l'adreça IP del servidor DNS que ensfaciliti el nostre proveïdor d'Internet.

Activitat d'entrega obligada 7:

Contestau les següents preguntes:

! Què és una adreça IP i un domini?

! Quina funció realitzen els ordinadors dedicats al servei DNS?

! Quin protocol s�utilitza a Internet per a la transmissió de fitxers?

Com hem vist a l'apartat 1.2.3, el mòdem és un dispositiu que ens permetrà connectar-nos a Internet,perquè permet enviar informació des d'un ordinador a un altre a través de la línia telefònica. Per tant, la seva funció és la de convertir el flux de dades digitals de l'ordinador en una ona analògica que seràtransmesa per la línia telefònica. Ja sabem que el seu nom ve de la contracció de les expressions«modulació» (conversió de dades a so) i «demodulació» (conversió de so a dades), que són les duesfuncions que realitza. Perquè hi hagi comunicació sempre hi ha d'haver dos mòdems, un a cadacostat de la línia telefònica.

L�«amplada de banda» és la capacitat de transmissió de dades entre els diferents punts de les xarxesinformàtiques.

Mesures de l'amplada de banda: 1 bps significa 1 bit per segon.

Normalment l'amplada de banda es mesura en múltiples d'aquesta unitat: els Kbps són Kilobits (1.024bits, o 128 caràcters) per segon, i els Mbps són Megabits (1.048.576 bits, o 131.070 caràcters) persegon.

Per tant, l'amplada de banda és la quantitat de bits per segon que es transmet per la línia, la qualcosa es pot comparar amb el nombre de carrils d'una autopista, o amb el diàmetre d'una canonada.

Perquè l'accés a Internet es faci a una velocitat raonable, és necessari disposar d'un mòdem d'unavelocitat de 28.800 bps o superior. En el mercat podem trobar diversos tipus de mòdems, que esdistingeixen per l'amplada de banda, que són capaços d'aconseguir: 28,8 Kbps, 33,6 Kbps o 54 Kbps.Evidentment, els darrers són els més recomanables per accedir a Internet, tot i que el seu preu siguisuperior. Evidentment, aquesta velocitat màxima dependrà també de la qualitat de la línia telefònica.

També hem vist que hi ha dos tipus de mòdems, intern, si es tracta d'una placa instal·lada dins del'ordinador, com si fos una tarja de so, o extern, si és un aparell independent. Els mòdems externsnecessiten un port sèrie lliure en el PC i una font d'alimentació. Són una mica més cars que elsinterns, però presenten alguns avantatges: és més senzill connectar-los a ordinadors diferents, tenenun interruptor i indicadors lluminosos, i també ofereixen més seguretat contra els llamps que podenentrar per les línies telefòniques.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 125

Nosaltres mateixos no ens podem connectar directament a Internet, atès que les línies decomunicacions que formen la xarxa, solament les poden manejar les grans empreses detelecomunicacions a nivell mundial: Telefònica, British Telecom, etc.; per tant, per establir unaconnexió amb Internet haurem de disposar d'un proveïdor d'accés a Internet que ens permeticonnectar l�ordinador a la xarxa. Els proveïdors connecten a molts d�usuaris (normalment diversosmilers per proveïdor) a aquestes grans línies de comunicacions i també solen oferir altres serveis:instruccions d�instal·lació, ajuda telefònica, fitxers de dades i programari, etc.

Una altra via d�accés a Internet més ràpida és utilitzar les línies XDSI (xarxa digital de serveisintegrats), nom que es dóna a les línies de telèfon de tecnologia digital. Aquestes línies disposend�una major capacitat per enviar i rebre dades (64 Kbps d�amplada de banda). Aquesta tecnologiacomença a ser substituïda per altres que permeten arribar a velocitats més elevades com l�ADSL.

5.1.4. EL COST D�ACCÉS A INTERNET

Depèn de la situació de partida, del maquinari que tenguem, a mode d�exemple:

Ordinador Pentium IV o similar multimèdia ~ 1200 .�

Despeses telefòniques (la pseudo tarifa plana) ~ 18 �/mes.

Proveïdor d�accés a Internet (n�hi ha gratuïts) ~ 90 �./any

És difícil donar costos, perquè depèn de molts de paràmetres: l'equipament, el servei que volemobtenir, etc. Ara bé, el cost de consum telefònic sempre es pot reduir, amb un maquinari de mésvelocitat i la contractació de bonus o tarifes planes.

Existeixen proveïdors gratuïts. Això vol dir que no haurem de pagar res per connectar-nos ala xarxa, llevat de la cridada telefònica. Per exemple, a Espanya tenim proveïdors queofereixen serveis gratuïts d�accés a Internet com Terra o EresMas:

http://www.terra.es

http://www.eresmas.com/

Aquests serveis poden tenir alguns inconvenients respecte dels serveis de pagament,principalment relacionats amb la velocitat de connexió, a causa de la saturació que podenarribar a tenir, sobretot, a determinades hores del dia.

5.2. NAVEGACIÓ PER LA WEB

La WWW (World Wide Web: «La teranyina mundial») és un sistema hipermèdia distribuït, accessiblea través d'Internet, que permet navegar amb facilitat a través d�una gran quantitat d'informació. Sesuporta sobre quatre elements fonamentals: un protocol de comunicació HTTP (Hyper Text TransferProtocol), un llenguatge per escriure documents hipermèdia HTML (Hyper Text Markup Language),un sistema de anotació per designar objectes a Internet i les operacions que s�ha de realitzar sobreaquests (URL: Uniform Resource Locator), i un conjunt d'aplicacions clients (navegador WWW) i

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 126

servidors WWW, que es reparteixen les tasques de servir i presentar la informació multimèdia al'usuari.

Les seves característiques fan de la WWW una tecnologia d'un gran potencial educatiu, amb moltsavantatges per ser utilitzada com a eina per a l'educació no presencial, qualsevol estudiant des decasa o des del seu centre d'estudis, pot accedir ràpidament a grans quantitats d'informació,estructurada amb criteris didàctics, que pot residir físicament en un o varis ordinadors locals oremots.

S'han de destacar les següents característiques:

Capacitat hipertext/hipermèdia: l'estructura de la informació no és lineal, s'assembla més a unaestructura de pensament humà formada per una xarxa de nodes i enllaços que permeten a l'usuaridesplaçar-se a través del sistema de forma multidimensional. Els nodes són peces d'informació(pàgines, documents, etc.) enregistrades electrònicament. Els enllaços (paraules o imatges) són elsvincles entre els nodes, per tant, un clic de ratolí damunt un enllaç ens permet «saltar» a un node opàgina diferent. Aquesta estructura permet dissenyar materials adaptats als deferents nivells,expectatives, etc. de l'alumnat i estructurar la informació de manera que els estudiants puguinseleccionar els nodes d'informació més adients per construir els seus propis significats.

Capacitat multimèdia: permet distribuir documents multimèdia (text, imatges, so, aplicacionsinformàtiques, consultes on-line a bases de dades, formularis, mapes sensibles, vídeos de curtadurada, etc).

La disponibilitat gratuïta de clients, servidors i aplicacions auxiliars per a la visualització i audició delsdiferents formats (text, gràfics, vídeo, sistemes interactius, passarel·les a altres sistemes, etc.), i per ala comunicació (clients i servidors de correu, Xat, etc.). Com també eines per a l'elaboració i creacióde materials hipermèdia que requereixen una contínua actualització, gestió de servidors, software pera qualsevol tipus de plataforma, etc.

Capacitat interactiva ampliada: Els formularis i scripts CGI (passarel·les entre el navegador client, elsservidors WEB i una aplicació de programació tradicional) permeten que l'usuari interactuï amb elsistema de manera més completa que mitjançant la navegació per la informació.

5.2.1. QUÈ HEM DE CONÈIXER PER LOCALITZAR UN DOCUMENT A LA XARXA?

Per localitzar un document en la xarxa heu de conèixer la URL (Uniform Resource Locator,Localitzador estàndard de recursos), és a dir, el nom de domini o l'adreça IP de l'ordinador on estroba, el protocol o instruccions que cal utilitzar per accedir-hi, el directori o «carpeta» on l'han desat iel nom del document. Per exemple la URL següent:

http://www.uib.es/depart/gte/gte.html

Indica que és un document que es recupera mitjançant el protocol HTTP, que es troba a l'ordinadorwww.uib.es, al directori /depart/gte/, i que s'anomena index.htm.

Els programes clients de web o navegadors, també, es poden fer servir per accedir a altres tipus deserveis, com els anomenats FTP o Gopher. Un dels èxits de la Web ha estat unificar en una únicainterfície d'usuari l'accés a diferents serveis que abans requerien programes diferents i complicatsd'utilitzar.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 127

Consideracions importants sobre les URL:

➭ S'han de respectar les majúscules i minúscules que tenguin. Si canviau una minúscula peruna majúscula no us funcionarà. Això és degut a que la gran majoria dels servidors d'Internetfan servir UNIX o Linux com a sistema operatiu, els quals diferencien les majúscules de lesminúscules en els noms dels arxius.També és important no confondre els guions «-» amb elsubratllat «_».

➭ Algunes URL utilitzen la titlla «~», que no es troba present als teclats espanyols. Per escriureaquest caràcter heu d'activar l'indicador de BLOQNUM i, mentre manteniu pitjada la teclaALT, escriure el número 126 en el teclat numèric. Quan deixeu de pitjar la tecla ALT usapareixerà la «~». En el Windows 95 també es pot utilitzar la combinació ALTGR + 4 (el 4 delteclat de text, no el del bloc numèric), seguida d'un espai.

➭ Cal simplificar les expressions del tipus http://www.caib.es per www.caib.es. Elsnavegadors afegeixen el prefix http:// per defecte quan no s'indica un altre protocol.

5.2.2. EL NAVEGADOR I ELS SEUS ELEMENTS

Els més utilitzats i que, actualment, es disputen el mercat de programes clients de web: són InternetExplorer de Microsoft i el Navigator de Netscape. Els dos productes tenen un funcionament similar i podem disposar d�aquests de forma gratuïta:A partir d'ara, en aquest document, amb els logotips següents feim referència a:

Internet ExplorerVersió 4.0 o superior en castellà per a Windows 95 i/o 98.Netscape CommunicatorVersió 4.5 o superior en català per a Windows 95 i/o 98.

Les finestres d'aquests programes estan dividides en quatre zones:A la part superior:

➭ Una barra de botons amb les funcions bàsiques de navegació.

➭ Una línia on s'indica la URL del document que s'està visualitzant.

Al mig, la zona més ampla:➭ La finestra principal, on es mostra el contingut del document.

A sota:➭ Una línia d'estat, on es mostren missatges referents a l'activitat del navegador

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 128

El funcionament del navegador és molt intuïtiu: només heu d'escriure la URL de la pàgina que voleuvisitar en la línia Adreça (Direcció o Netsite) i, a partir d'aquí, «navegar» a partir dels enllaços quecontengui. Si es mou el ratolí pel document es veurà que el punter adopta la forma d'un dit quanpassa per damunt de les paraules subratllades i d'alguns gràfics �els enllaços�. Si es deixa el ratolíquiet en aquestes zones es podrà llegir, a la barra d'estat, la URL cap on apunta l'enllaç. Fent un solclic damunt d'un enllaç saltarà a la pàgina apuntada. Els enllaços vénen amb un color diferent a laresta del text I s'utilitzen codis de color per diferenciar els enllaços que ja has visitat dels que porten anous nodes o pàgines noves. Quan el logotip mostra una animació, indica que el navegador estàesperant rebre les dades necessàries per mostrar tots els elements del document. Quan estàs aturat,vol dir que ja has rebut tot el text i gràfics que formen part de la pàgina que s'està visitant.

Netscape Communicator versió 4.5

Funcions dels botons:

Funció

EndarrerePassa a la pàgina que s'ha visualitzat anteriorment.

EndavantQuan s'ha fet ús de la fletxa Endarrere, permet tornar a la pàgina d'on esvenia. Si es vol tornar a una pàgina ja visitada i no es troba amb lesfletxes, s'ha d'activar el menú Vés a... | Obre la carpeta historial.(Explorer) o Ventana | Historial (Netscape).

AturaPer interrompre la recepció d'una pàgina, si es torba molt a aparèixer.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 129

ActualitzaServeix per provocar una nova connexió i «refrescar» el contingut deldocument amb les dades més recents. És molt útil si s'accedeix apàgines que canvien constantment (mitjans de comunicació escrita,cotitzacions de borsa, informació meteorològica, jornades electorals...).

Inici

Porta directament a la pàgina que s'hagi definit com a «Inicial». Mésendavant explicarem com canviar-la.

CercaPorta a una pàgina des d'on es poden posar en marxa diferentscercadors d'informació (Explorer).

PreferitsServeix per guardar els títols i les URL de les pàgines que es considerinmés interessants.

ImprimeixServeix per imprimir la pàgina que s'està visualitzant. Abans d'imprimirpodeu ajustar el format mitjançant l'opció de menú Fitxer | Format depàgina (Explorer) o Archivo | Preparar página (Netscape).

CorreuNomés amb l'Explorer. Activa els programes de correu i notícies. Perdefecte, activa el programa el Microsoft Exchange. Si voleu utilitzar unaltre, s'ha d'activar el menú Visualització | Opcions, pestanyaProgrames i se selecciona a la llista Correu l'opció Servei missatgerdel Windows. Amb aquest botó no es pot activar l'Eudora.

Activitat d'Introducció 52:

Navegació on-line.Consulta dels mitjans de comunicació escrita.URL: http://www.elpais.es

Llegiu les noticies fent clic a l�enllaç hipertext corresponent i tornau a la pàgina inicial fent clic

en el botó Inici.

Pots visitar una o més pàgines a la vegada, clica l'opció Nova finestra de l'opció Arxiu del MenúPrincipal i es desplegarà una còpia de la finestra que ja tens, posa l'adreça que t'interessiacompanyada d'Intro, llavors podràs alternar d'una pàgina a l'altra, i fer diverses tasques al mateixtemps.

Activitat d'Introducció 53:

Navegació on-line.Consultau l�estat del temps a les pàgines WEB d�informació de l�Institut Naciona deMetereologia.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 130

URL: http://www.inm.es/web/infmet/predi/mapgen.htmlVisitau les imatges del satèl·lit Meteosat fent clic sobre l�enllaç hipertext corresponent.

Una vegada visitades unes quantes pàgines, provau d�anar de pàgina en pàgina amb els

botons endavant i endarrere de la barra d�eines.

Arrencau el navegador fent doble clic sobre la seva icona. En el camp on posaUbicació/Direcció heu de posar la URL del lloc:

http://www.elpais.es

http://www.inm.es/web/infmet/predi/mapgen.html

on «http://» significa que volem accedir a una informació en format hipertext, i la resta del�expressió identifica el servidor: www.elpais.es a la primera activitat i www.inm.es a lasegona activitat. A la segona activitat accediu auna pàgina que està ubicada en el directoriweb/infmet/predi i el nom de la pàgina a la qual accedim és «mapgen.html».

Fixau-vos que quan passam d�un document a un altre a la part inferior esquerra de la pantallaapareix el % d�informació carregada i que quan s'acaba de presentar la pàgina es mostral�expressió Document: Executat. Si el document conté moltes imatges, pot tardar bastant enser carregat i si us interessa aturar el procés abans del final, basta fer clic en el botó Aturar de

la barra d�eines.

Activitat Opcional 8:

Algunes adreces per practicar:Museu Guggenheim http://www.guggenheim.org

Grup Balear d�Ornitologia i Defensa de la Natura http://www.bme.es/cidn/gob.htm

Museu del Prado http://museoprado.mcu.es

Albert Einstein Online http://www.westegg.com/einstein/

Institut d�Estudis Catalans http://www.iec.es

Paradoxes Matemàtiques http://www.xtec.es/~jfernan3/

5.2.3. LA PÀGINA D�INICI

Quan es posa en marxa el navegador carrega sempre una primera pàgina sense necessitat d'escriurela seva URL. Per defecte, aquesta primera pàgina correspon a l'empresa que l'ha fet (Microsoft oNetscape). Però es pot configurar per tal que arrenqui sempre amb la pàgina principal del proveïdor(o la que un vulgui), on es trobarà informació actualitzada que sempre és interessant per als clientsd�aquest:

Activitat d'Introducció 54:

Consultau les àrees temàtiques del servidor del Programa d�Informàtica Educativa de laGeneralitat de Catalunya.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 131

http://www.xtec.es

Si us interessa com a pàgina d�inici quan arrenqueu el navegador procediu de la següentmanera:

Amb l'Explorer, activau el menú Visualització | Opcions, anau a la pestanya General, iompliu el camp Adreça de la pàgina inicial amb l�adreça de la XTEC.

Amb el Communicator, anau al menú Edita - Preferencias - Navigetor, i en el camppàgina inicial posau la URL de la XTEC.

5.2.4. CREAR UN RECULL DE PÀGINES INTERESSANTS

Quan es navega per la xarxa és probable trobar pàgines interessants i que vulguis tornar a visitar. Elsnavegadors permeten crear i mantenir una llista amb les adreces i els títols d'aquestes pàgines, quesón molt útils per si es volen tornar a visitar:

Quan hi ha una pàgina que interessa incorporar a la llista, s'ha d'anar almenú Preferits | Afegeix a preferits. Si es vol organitzar els enllaços depreferits s'ha d'anar a Organitzar preferits.

Si es polsa el botó Preferits que està a dalt a l�esquerra, devora el llocdel camp de l�adreça, es podrà afegir un preferit, o arxivar un preferit.També es pot aprofitar per enregistrar l'adreça en una de les carpetesproposades.

5.2.5. DESCÀRREGA I EMMAGATZEMATGE DE MATERIALS

Tot el que es veu en una pàgina web (text, imatges, animacions..) pot ser enregistrat al disc dur enfitxers independents. També s'utilitza la web per a transferir programes i documents sencers.Per guardar el text d'un document, s'ha d'activar el menú Fitxer | Anomena i desa com adocument... (Explorer) o Archivo | Guardar como... (Netscape). En ambdós casos s'haurà deseleccionar la unitat i el directori on es vol desar, i si es vol en format original (HTML) o només en text(TXT).

Activitat d'Introducció 55:

Enregistrament de pàgines per treballar off-lineConnectau amb el CEP de Palma: http://cprpalma.caib.es

Creau una carpeta en el disc dur C: i anomenau-la «Pràctica pàgines WEB» on posareu allòque descarregueu d�Internet.

Guardau la pàgina inicial en format HTML, en la carpeta creada anteriorment, mitjançant elprocediment explicat anteriorment. Continuau navegant per aquestes pàgines i enregistrau elque us interessi.

Llavors, per mirar el seu contingut sense connexió a Internet (off-line), anau al menú(Explorer) Archivo | Arxiu (Communicator) i clicau l�opció Abrir � Examinar, cercau lacarpeta Pràctiques pàgines WEB i obriu la pàgina que vulgueu visualitzar d�entre lesenregistrades.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 132

Existeix programari shareware, com el Webwhacker (http://www.bluesquirrel.com) o el Webzip(http://www.spidersoft.com), que permeten guardar automàticament en el nostre disc dur tot elcontingut d�un servidor o les pàgines que interessin, en forma d�arxiu.zip per consultar-hoposteriorment en off-line.El format ZIP és un format comprimit, per desempaquetar-ho necessitam el programariWINZIP.

Si interessa conservar una imatge, es fa clic amb el botó dret damunt aquesta i se seleccionaAnomenar i desar la imatge... (Explorer) o Guardar imagen como... (Netscape).

Activitat d'entrega obligada 8:

Desar una imatge.Anau a l�adreça http://www.caib.es i guardau el logo de la CAIB.

5.3. CERCAR INFORMACIÓ PER LA WEB

5.3.1. QUÈ SÓN ELS CERCADORS?

El ràpid creixement del volum d'informació disponible a Internet, fa que calgui millorar els mecanismesde localització de la informació que ens interessa. Per això, és necessari conèixer com funcionen elscercadors i els mètodes per fer les cerques.

Un motor de cerca és un programa que fa cerques dins una base de dades, en aquest cas dedocuments HTML. Un robot és un programa que, de manera automàtica, crea bases de dades dedocuments i els índex per a, llavors, poder-los localitzar mitjançant un mecanisme de cerca.

Els serveis de cerca es poden classificar en dues categories:

➭ Els catàlegs organitzen la informació en arbres temàtics, amb una jerarquia que va delstemes més generals als més particulars. En les branques d'aquests arbres podem trobarllistes d'enllaços a pàgines Web classificats per categories. En alguns serveis fins i tot podemtrobar un resum del contingut de cada un dels enllaços, i una valoració sobre la seva qualitat.Mantenir els catàlegs exigeix un gran esforç humà, ja que és impossible automatitzaraquesta tasca. Les empreses que ofereixen aquests serveis es financen generalmentmitjançant anuncis, que es mostren a la capçalera de cada full de cerca. Tenenl'inconvenient que no solen estar molt actualitzats.

➭ Els cercadors «full-text» són robots que es dediquen a navegar de manera automàtica,explorant tots els racons possibles. Es basen en la cerca a partir de la informació aportadaper l'usuari (habitualment expressada en forma de paraules clau); per tant, per realitzar- lescal indicar una paraula que sospitem que estarà present en els documents que cercam, i elrobot ens contestarà amb una llista d'enllaços a pàgines on apareix. També podem indicarmés d'una paraula, o combinacions lògiques del tipus «i»,«o», «no», « prop de», etc. (s'ha deconsultar la sintaxi adient per a cada cercador). Aquests serveis acostumen a localitzar moltsmés documents que els catàlegs, però també és més difícil concretar-hi l'àmbit de la cerca.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 133

5.3.2. PRINCIPALS CERCADORS

SERVEI URL

AltaVistaÉs el més potent, i destaca la rapidesa de la resposta a l�horade tornar les adreces i referències. Molt complet i amb moltespàgines indexades.

www.altavista.com

YahooArbre temàtic molt complet.

www.yahoo.com

Hotbot www.hotbot.com

InfoSeekIndicació de pàgines recomanades.

www.infoseek.com

ExciteValoració de pàgines, segons la seva qualitat.

www.excite.com

Google

Cercador molt potent, ràpid i que disposa de pàgina en català.A més, disposa de bona informació i bons ajuts.

www.google.com/intl/ca/

Yahoo! Picture GalleryCercador d'imatges.

gallery.yahoo.com

LycosPermet buscar text, imatges i sons.

www.lycos.com

Web Crawler

Metacercardor (efectúa una recerca simultània en diversoscercadors)

www.webcrawler.com

VilaWebCatàleg de pàgines en català.

www.vilaweb.com

Pàgines grogues

Directori telefònic

www.paginas-amarillas.es

Per cercar es pot fer servir el botó de l'Explorer, això porta a una pàgina especial des d'ons'accedeix directament a alguns d'aquests serveis.

5.3.3. COM TROBAR ALLÒ QUE ENS INTERESSA EMPRANT ELS CERCADORS?

No tots els cercadors poden trobar-ho tot, atès que la teranyina WWW creix sense aturar i lespersones que hi publiquen informació no sempre ho notifiquen a aquests grans cercadors i/oindexadors, però hi ha programes com el d�Altavista que recorren la xarxa incorporantautomàticament a la seva base de dades noves adreces. A aquests programes, com ja s'ha esmentat,se'ls anomena també motors de recerca o robots.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 134

Atès que s�utilitzen diferents mètodes per construir aquesta base de dades, és important assenyalarque diferents motors de recerca donaran resultats diferents. Dues característiques s�han de tenirpresents en l'elecció d�un motor de recerca:

➭ Facilitat d�utilització: ha de permetre personalitzar les recerques sense oferir tantes opcionsque ens confonguin.

➭ Precisió: ha de tornar una quantitat raonable de resultats adients.

Així, sempre és convenient utilitzar més d�un programa, o utilitzar motors de recerca múltiples, comper exemple, el que apareix a http://www.metacrawler.com/info.metac/dog/index.htm (permet fer unacerca simultània a 12 cercadors, i retornarà una finestra amb els resultats de cadascun dels cercadorsseleccionats).

Activitat d'Introducció 56:

1) Recerca amb yahooConnectau amb el servidor http://es.yahoo.comCerca algunes de les obres escrites pel filòsof René Descartes.Prova de cercar-ho a través de ciències socials.

2) Recerca amb GoogleConnectau amb el servidor http://www.google.comCerca un llistat dels llocs web que parlin de les obres escrites pel filòsof René Descartes.Prova de comparar els resultats amb la recerca anterior.

Activitat Opcional 9:

Recerca amb un cercador d�imatges:També podem cercar imatges emprant un cercador d�imatges com per exemple el de yahoo:http://gallery.yahoo.comAra ja són història, i per això podem recordar les torres bessones i veure-les en imatges.Prova de cercar imatges de les torres bessones. Recorda que estaven en el Word TradeCenter a Manhattan.

S'aconsella llegir els ajuts i consells d�utilització de cadascun dels programes cercadors, que se solentrobar a la pàgina inicial.

Construcció de frases per a la cerca amb AltaVista.

Cometes: Permet construir frases de manera que el programa faci una cerca literal del'expressió. Si escrius «cinema americà», solament cercarà pàgines en les quals aquestesparaules apareguin en aquest ordre. No informarà, per exemple, de pàgines que parlin decinema europeu. Si solament escrius cine americano, sense cometes, cercarà pàgines en lesque apareix algun dels dos termes.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 135

Majúscules i minúscules: Si escrius León, no cercarà pàgines en les quals aparegui león.

Utilització del signe +: Obliga que la paraula que ve a continuació estigui inclosa en lainformació cercada, per exemple +sèrie+televisió+Espanya, faria que el programa cerquéspàgines en les quals apareixen aquests tres termes. Si solament poses sèrie televisiónEspanya, sense signes +, el programa cercarà pàgines en les quals aparegui algun d�aqueststermes. El signe + actua com l�operador .AND.

Utilització del signe -: elimina pàgines que contenguin la paraula que apareix a continuaciódel signe - , per exemple +cine+directors-Spielberg. El signe � actua d�operador .NOT.

Utilització de comodins: l'asterisc serveix per «truncar» paraules, per exemple, educa*serveix per cercar educació, educación, educador, educant, etc.

Activitat d'entrega obligada 9:

1) Cercau informació relacionada amb la vostra àrea: currículum, didàctica, recursos, etc.amb els cercadors Yahoo, AltaVista, etc. , i comparau els resultats de la cerca.

2) Cercarem amb altavista.com documents que parlin sobre els nins amb deficiència visualdins el marc de l�educació especial.

Al requadre de dalt que està en blanc has de posar educació. Fent clic a Search, obtindràsuna llista de documents molt llarga, un poc més de 86.000 resultats!!. En el requadre que posa�any language� desplega�l amb la fletxa i tria �spanish�, veuràs com el nombre trobat esredueix a 39.000, tot i que la nostra cerca és en català.Ara cercarem educació especial, hem de posar +educació +especial, trobarem uns 6.000documents. Si llavors restringim la cerca per a la deficiència visual veiem que ens queden unnombre raonable de documents a on cercar (una quinzena més o menys, no?).La sintaxi que pots utilitzar és aquesta: +educació +especial +�deficiència visual�

Activitat Opcional 10:

Recerca amb yahoo.Una recerca esportiva:Per curiositat, podem mirar de trobar qui va jugar la final del campionat de bàsquet, del�eurobasbasket del 99. Podem començar a Deportes i ocio.

Activitat d'entrega obligada 10:

Activitat de cercar.

Cercau una llista de servidors que parlin sobre frases cèlebres.

Connectau amb el servidor http://buscador.terra.es i entrau a la portada Directori, polsantsobre l�enllaç corresponent. Anau navegant per les categories del directori fins arribar alvostre objectiu: Arte y Cultura, Humanidades, Literatura, Frases célebres.

Repetiu la mateixa pràctica amb un altre cercador, per exemple amb el Google.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 136

5.3.4. DESCARREGAR FITXERS. DESCOMPRESSIÓ AMB EL WINZIP

Per descarregar un document o un programa, s'ha de clicar amb el botó dret damunt de l'enllaç iseleccionar Anomenar i desar la destinació... (Explorer) o Guardar enlace como... (Netscape).

Activitat d'Introducció 57:

Desar un fitxer des del servidor Tucows.Creau una carpeta a l�arrel del disc dur C: amb el nom que vulgueu, per exemple«descarregats». A continuació, anau a l�adreça http://tucows.arrakis.es, i davallau elprograma WinZip per comprimir i descomprimir fitxers.

La informació que es maneja a Internet sol ocupar molta memòria en els discos i triga bastant detemps en anar d�un lloc a un altre. Per aquest motiu, en la majoria d�ocasions en els ordinadorsservidors s�enregistren els fitxers en format comprimit, la qual cosa es fa amb el que es denomina unprograma compressor.

El programa WinZip és un dels compressors més utilitzats en Internet encara que també n�hi had'altres, com ARJ, TAR... El WinZip pot comprimir i descomprimir fitxers amb format .ZIP, .ARJ, .EXE iLHA.EXE.

Activitat d'entrega obligada 11:

Instal·lació del programa WinZip.El programa que acabam de baixar a l�activitat anterior és un fitxer autodescomprimible.Aquests fitxers d�extensió EXE, es descomprimeixen automàticament quan són executats. Pertant, una vegada davallat el fitxer, el següent pas és executar-lo per tal d�obtenir els fitxersque conté.

Entre els fitxers que s�obtendran de l'autodescompressió, és necessari executar el programasetup.exe el qual procedeix a la seva instal·lació.

Activitat d'Introducció 58:

Descompressió d�un fitxer *.zip amb el programari WinZip.Davallau de http://weib.caib.es/Formacio/distancia/Material/tic/guia.htm la documentació ifitxers de pràctiques corresponents a Windows del curs d'aprofundiment i guardau-la aldirectori que heu creat per davallar la informació d�Internet. Clicau dues vegades sobre elfitxer ZIP de pràctiques que heu davallat i s�obrirà la finestra del WinZip. Digau-li que estaud�acord a entrar en el programa. Seleccionau els fitxers que voleu extreure del fitxer paquetZIP i a continuació clicau Extreure. A continuació, indicau la carpeta on voleu enregistrar elsfitxers seleccionats per llavors poder accedir-hi. En el nostre cas escolliu el mateix directoriPràctiques pàgines WEB.

Activitat d'Introducció 59:

Davallau un fitxer ZIP de la Web del PNTIC i descomprimiu-lo.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 137

Anau a la WEB del PNTIC, concretament Recursos on trobareu fitxers d�extensió ZIP quecontenen informació de les respectives àrees de l�educació secundària. Davallau-ne unsquants, descomprimiu-los i visualitzau-los.

Activitat Opcional 11:

Com obrir un document en format .PDF?

Per fer aquesta pràctica s'ha de tenir instal·lat l�Adobe Acrobat Reader. El podeu davallar del�adreça http://www.adobe.com.Davallau el fitxer full informatiu de l'adreça:http://www.caib.es/govern/conselleries/educacio/dginnova/CPR/cprmanacor/assessor/activi.html (Adreça directa http://cprmanacor.caib.es)que està penjat de la WEB del CPR de Manacor. Guardau-lo en el disc dur a través de latecla alternativa botó dret del ratolí.

Aquest tipus de fitxers .PDF solament els podeu visualitzar i imprimir, però no els podeu modificar. Elformat representa un facsímil del document original.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 138

6. EL CORREU ELECTRÒNIC (E-MAIL)

6.1. CONCEPTES ELEMENTALS

6.1.1. QUÈ ÉS EL CORREU ELECTRÒNIC I COM FUNCIONA

És un dels més utilitzats dels serveis que dóna Internet, de funcionament similar al correuconvencional, el qual es pot realitzar a través d'ordinadors i de forma quasi instantània. És asincrònic,és a dir, quan ens comunicam per e-mail no necessitam que el destinatari estigui en el lloc derecepció. Cada usuari posseeix una adreça electrònica de la bústia on rep els missatges, la qual estroba en el servidor on té registrat el compte per aquest servei. Els missatges acostumen a sertextuals, però també poden incorporar gràfics, sons, programes, documents...

El seu funcionament és molt simple i és el següent:: a la xarxa hi ha uns ordinadors que actuen com aservidors de correu. La seva funció és gestionar els missatges enviats i rebuts per l'usuari. Tots elsusuaris tenen una bústia pròpia on es guarden tots els missatges rebuts fins que els recull.L'identificador de la bústia s'anomena adreça de correu electrònic, que serveix per localitzar-laquan algú vol enviar un missatge a un usuari. Per gestionar la bústia, l'usuari ha de fer servir unprograma client de correu (Outlook Express, Eudora�). Els usuaris s'han de connectarregularment amb el seu servidor de correu, per tal de comprovar si han rebut missatges i recollir-los.Perquè els servidors no «truquen» a l'usuari ni tenen cap manera d'avisar-lo quan els arriba algunmissatge. Quan el destinatari rep el seu correu, el servidor els esborra de la bústia.

6.1.2. LA IDENTIFICACIÓ DELS USUARIS

Les adreces de correu electrònic són expressions que consten de dues parts, separades pel símbol«@», que en anglès representa la preposició «at» (la traducció literal seria «a»). A l'esquerra de l'«@»s'escriu el nom abreujat de l'usuari, i a la dreta s'hi escriu el nom de l'ordinador encarregat de rebre elseu correu. Per exemple, l'expressió [email protected] correspondria a l'adreça d'un usuari hipotètic,que s'identificaria amb el nom «imas», i tendria la seva bústia en l'ordinador «oninet.es».

També, hi ha adreces de correu «impersonals», que no es corresponen directament amb un usuarideterminat. Per exemple, l'adreça [email protected] s'utilitza per demanar informació sobre els serveisInternet d�ONINET, on les consultes són contestades per alguna persona encarregada d'aquestservei, que no té per què ser sempre la mateixa.

6.1.3. IDENTIFICACIÓ DELS MISSATGES

Quan redactam un missatge hi ha diferents camps que s'han d�emplenar: la identificació deldestinatari (l'adreça de correu electrònic), l'adreça del remitent, el tema i el cos del missatge. Segonsel programa utilitzat, el nom d'aquests camps poden expressar-se en anglès, castellà o en català:

Anglès Català DescripcióFrom: De: Nom i adreça de l'usuari que envia el missatge.

To: Per a: Nom i adreça del destinatari principal del missatge.

CC: Còpies a: Nom i adreça d'altres destinataris, que també rebran una còpia delmissatge. Les lletres «CC» corresponen a Carbon Copy: «còpies en

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 139

paper carbó»Subject: Tema: Resum en una línia del tema tractat en el missatge.

Body: Cos: Contingut del missatge.

Attach: Fitxers: Nom dels fitxers que s'adjunten amb el missatge

Date: Data: Data en què ha estat redactat el missatge

6.1.4. ACCIONS POSSIBLES AMB ELS MISSATGES

Les accions que podem realitzar amb els missatges rebuts o enviats són les següents:

Anglès Castellà Català DescripcióNew Redactar Nou Redactar un nou missatgeReply Responder Contestar o

respondreEnviar un nou missatge de resposta al que s'ha llegit. Espot incloure part del text del missatge original, siintercalam la nostra resposta entre els seus paràgrafs. Eltema del missatge s'acostuma a precedir per les lletres«RE:»

Forward Reenviar Reenviar Enviar una còpia d'un missatge que hem rebut a un altreusuari. S'acostuma a afegir «FW:» al tema del missatge

Check mail Enviar y recibir Recupera Connecta amb el servidor de correus per lliurar i recollir elsmissatges.

Una acció important dels programes de correu: segons el tipus de programa client, s'anomena Checkmail, Enviar y recibir, Recupera o Entregar ara, i consisteix a connectar amb el servidor de correusper lliurar els missatges que hàgim escrit i recollir els que hàgim rebut. Podem treballar amb elsprogrames sense estar connectats a la xarxa (off line), per repassar, llegir i escriure tranquil·lament elcorreu, però fins que no realitzem aquesta acció no s'efectuarà la connexió real amb el servidor. Pertant, no n'hi ha prou a obrir el programa client de correu electrònic per veure si tenim nous missatges,sinó que hem d'executar manualment l'acció de connectar-se amb el servidor de correu electrònic.

6.1.5. CONSELLS PER A L�ÚS CORRECTE DEL CORREU

És important que:

$ Els missatges vagin sempre signats. Hi ha una opció de signatura (firma) que convé configurarautomàticament perquè cada vegada que s'enviï un correu surti signat amb el nostre nom i adreçade correu electrònic al final del text.

$ No s'han d'utilitzar les majúscules per escriure un missatge sencer, atès que aquestes s�utilitzenper demostrar enuig o urgència.

$ No s�ha d�utilitzar el correu electrònic per fer publicitat o intentar vendre algun producte.

$ S�ha de ser sempre molt respectuosos amb els altres usuaris, evitant insults o expressions ofensives.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 140

$ S�ha d�evitar seguir el corrent a cartes en cadena, piràmides i coses per l�estil, que també esdonen en el món del correu electrònic.

$ Hi ha combinacions de caràcters que poden descriure l'estat emocional de l'usuari. Són elsanomenats smileys. Per exemple. Això :-) significa somriure, i això :-( una expressiód�enfadament.

$ S�ha de tenir esment amb les lletres accentuades i altres caràcters com la ç o la ñ, perquè aInternet conviuen diferents plataformes i sistemes operatius, en entorns lingüístics diferents, i aixòprovoca que hi hagi problemes.

$ Es recomana llegir els missatges diverses vegades abans d�enviar-los: els textos breus, concisosi ben redactats es llegeixen millor.

6.2. EL PROGRAMA DE CORREU I ELS SEUS ELEMENTS

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 141

A l�esquerra hi ha una pantalla del Microsoft Outlook Espress, bastant semblant a tots els altresclients de correu, on podeu observar les diferents finestres, zones i accions.

Zona de carpetes a l�esquerra on s�enregistren els missatges.

Zona de missatges, els quals els podeu tenir ordenats per remitent/destinatari, data, temàtica, etc.solament si es clica sobre les capçaleres de la llista de missatges.

Zona del missatge actiu: Si es fa clic dues vegades sobre el missatge que interessa, s�obrirà unafinestra grossa que permet llegir-lo amb més claredat.

Una vegada que s'ha accionat l�opció Enviar y recibir es pot llegir i contestar els missatges rebutssense presses, per tant, ens podem desconnectar d�Internet, atès que els missatges són en el nostreordinador i no cal tenir la línia telefònica oberta.

6.2.1. ZONA DE CARPETES

Per mantenir els missatges organitzats tenim la zona de carpetes:

També es pot crear carpetes addicionals, que serviran per classificar els missatges, segons latemàtica o procedència. Això és especialment útil si ens subscrivim a llistes de distribució: només caltenir el costum de passar cada missatge nou a la carpeta corresponent si no ho tenim automatitzat.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 142

6.2.2. LA LLIBRETA D�ADRECES

Aquesta és la finestra de la llibreta d�adreces de l�Outlook Espress, una vegada s'ha clicat sobre iconallibreta d�adreces. A la barra d�eines es pot trobar l�acció «nou contacte» on s'enregistraran les dadesdel contacte i la seva adreça electrònica personal. També, s'hi pot trobar l�acció per crear un grup decontactes que reuneixen una determinada propietat, on solament s'hi han d'incorporar els membresque la reuneixin des de la llista de contactes incorporats a través de la primera acció esmentada.

Tenir les adreces de correu electrònic enregistrades facilitarà la creació de nous missatges, atès queno haurem d�escriure l�adreça del destinatari. Per procedir solament bastarà situar, amb un clic, elcursor sobre el camp Per a: del nou missatge i a continuació clicar i es desplegarà una finestra de

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 143

selecció de destinataris, on apareixerà la llista de contactes i/o grups de contactes. Seleccionarem pera cada camp les adreces pertinents i finalment tancarem la finestra. En el Communicator elprocediment és anàleg.

Activitat Opcional 12:

Enregistrament d�adreces electròniques.Enregistrau l�adreça electrònica de correu i les dades del tutor del curs i d�alguns dels vostrescompanys en la llibreta d�adreces.

6.3. REBRE CORREU ELECTRÒNIC

6.3.1. REBRE I LLEGIR ELS MISSATGES REBUTS

Per llegir un missatge només cal clicar dues vegades seguides sobre aquest, s�obrirà una finestraamb el contingut del missatge i les actuacions (respondre, reenviar, etc.) que podem fer amb aquest.

Activitat d'entrega obligada 12:

Comprovau que teniu un missatge del tutor.Una vegada estau en el vostre client de correu polsau Enviar y recibir per a Outlook Expresso Recupera per a Communicator, i a la zona de missatges, carpeta d�entrada, trobareu elmissatge del vostre tutor amb negreta, emfasitzat amb una marca o sobre tancat que vol dirque no s�ha llegit. Llegiu-lo clicant dues vegades a sobre, i observau els diferents camps queconstitueixen el missatge. Fixau-vos també que quan el tanqueu quedarà marcat com amissatge llegit, icona de sobre obert i/o amb lletra normal.

Si el missatge porta un o més fitxers adjunts basta que cliquis dues vegades seguides sobre elsfitxers i aquests s�obriran automàticament sempre que es tengui instal·lada l�aplicació o el programariadient en què està creat el fitxer o fitxers rebuts. A més, si és un fitxer .ZIP haureu de tenir instal·lat elprogramari WinZip.

6.3.2. ORGANITZACIÓ DELS MISSATGES REBUTS

Si es reben i s'envien molts missatges és convenient organitzar-los en carpetes; per tant, es podencrear noves carpetes per enregistrar-los, i mitjançant les operacions bàsiques de copiar, tallar i aferrardel menú d�edició sobre els missatges seleccionats prèviament es poden traginar a la carpeta quemés interessi. També, es pot indicar automàticament, per les característiques del missatge que esrep, a quina carpeta s�ha d�enregistrar. Per exemple amb l�Outlook Express es pot crear una novacarpeta, Archivo �Carpeta, per rebre uns determinats missatges. Llavors clicareu Herramientas �Asistente de entradas � Agregar on s'expressa el criteri que es considera adient perquè tots elsmissatges que el reuneixin s�enregistrin en la carpeta prèviament creada.Els missatges que no interessin es poden llançar a la paperera, per tant, cal seleccionar-los, pitjar elbotó d'esborrar del menú d�accions, polsar la tecla del teclat suprimir o moure�l a la carpetad�elements eliminats.

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 144

6.4. ENVIAR UN CORREU ELECTRÒNIC

Activitat d'entrega obligada 13:

Enviau un missatge al vostre tutor, en el qual li comunicau que heu començat lespràctiques de correu.

Clicau a nou missatge, en el Communicator o Outlook Express, i sortirà unafinestra on heu de completar els camps:Per a: amb l�adreça electrònica del tutor.Tema: Resumiu el tema tractat del missatge. Ex. «Salutacions de l�alumne...»Cos: Expressau que acabau de posar-vos a practicar el correu.Si ja heu enregistrat l�adreça del tutor en la llibreta d�adreces, podeu procedir mitjançant lallibreta d'adreces.

Llavors polsau Enviar de Outlook Express o Envia del client de correu deCommunicator de la barra d�accions de la finestra.

A continuació comprovau que el missatge està a la carpeta de sortida i que si premeu Enviaro recibir o Recupera es connecta amb el servidor i es realitza l�operació de transferència demissatges. A continuació, el missatge passa a la carpeta d'enviats.

Activitat d'entrega obligada 14:

Responeu al tutor i enviau-li les tasques que us sol·licitaEnviau al tutor una activitat de caire didàctic redactada en OpenOffice.org que penseutreballar amb els/les alumnes. Per enviar-la heu d�activar el missatge del tutor fent clic sobre

aquest i polsar l�acció respon o responder al autor, completau els camps Tema i

cos explicant el que li remeteu, llavors polsau l�acció per adjuntar-li el fitxerOpenOffice.org que li voleu enviar.

Activitat Opcional 13:

Imprimiu qualsevol dels missatges que apareixen a la finestra de missatges de la carpetad�entrada.Seleccionau el missatge mitjançant un clic sobre aquest i després clica el botó imprimir de labarra d�accions o ves al menú Arxiu, Imprimir...

Activitat d'entrega obligada 15:

Repetiu la pràctica on remeteu l�activitat didàctica al tutor, però enviau-la amb formatcomprimit .ZIPPitjau amb el botó dret damunt el fitxer de l�activitat didàctica, elegiu l�opció AddZip, s�obrirà elprograma WinZip. Digueu que estau d�acord a entrar al programa i s�obrirà una finestra onheu de donar el nom del fitxer-paquet que heu d�enviar i que ha de contenir el fitxer del�activitat didàctica. Aquest fitxer� paquet ha de tenir extensió .ZIP. Observau que a aquest

Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 145

nou fitxer .ZIP podeu afegir nous fitxers, aquells que vulgueu que estiguin dins el mateixpaquet.

Per a la localització d'usuaris a Internet no hi ha un servei centralitzat de «pàgines blanques». Nosempre els servidors informen de les adreces de correu electrònic dels seus clients o usuaris. Perexemple, és interessant visitar la Web del Programa d�Informàtica Educativa de la Generalitat, quedisposa d'un cercador d'usuaris, al qual s'accedeix des de la pàgina principal.

Algunes empreses han posat en marxa bases de dades d'adreces de correu electrònic. Els usuarisque vulguin ser localitzats s'hi han de registrar.

Ho podeu provar a les següents adreces:http://people.yahoo.comhttp://www.bigfoot.comhttp://www.iaf.net

Nota bibliogràfica: Per elaborar l'apartat d'Internet s'ha fet servir principalment el documentAproximació a Internet de Francesc Busquets (Programa d'Informàtica Educativa).