Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
2
La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un
triangle babèlic
Mba Gabriel
Universitat de Yaoundé 1, Camerun
NACALCO Centre of Applied Linguistics (CAL)
Resum: Un viatge al cor del trencaclosques lingüístic camerunès és un viatge a
un beneït o no triangle babèlic. És un trajecte que recorre les respostes a la
interessant qüestió de la gestió de la llengua en un país que compta amb més
de 200 llengües, juntament amb la presència de dos idiomes oficials (francès i
anglès) i algunes llengües estrangeres que competeixen les unes amb les
altres (xinès, coreà, italià, àrab, ...). Quins són els èxits de les successives
polítiques lingüístiques governamentals, l'ethos comunicatiu dels ciutadans, els
esforços dels actors lingüístics privats, els problemes i les perspectives
vigents? Aquests són els temes que es tracten en aquest article.
Paraules clau: diversitat lingüística i cultural, política lingüística i
implementació, actituds lingüístiques i representació, hegemonia lingüística,
descentralització i procés de presa de decisions en política lingüística.
Introducció
El Camerun és conegut com una torre de Babel degut a la seva
complexa situació lingüística. S’hi parlen més de dos centenars de llengües
locals que pertanyen a tres de les quatre famílies lingüístiques que existeixen a
l’Àfrica. A més, a causa de la seva història colonial, al país hi ha dues llengües
estrangeres que tenen l’estatus d’oficials i que són les dues llengües de
l'administració, el francès i l’anglès. Des d’un punt de vista geogràfic, la llengua
francesa s’estén a les tres quartes parts del país, mentre que l'anglès cobreix el
territori restant. En quant a les circumscripcions administratives, el francès és el
primer idioma oficial de vuit regions mentre que l'anglès ho és en dues. L’ús
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
3
d’aquestes dues llengües en l'activitat diària de l'administració i entre les
persones no està equilibrat, encara que el país sosté que les dues llengües
gaudeixen del mateix estatus. El francès s'usa molt més que l’anglès en els
assumptes estatals, i molt sovint els textos oficials i les decisions es redacten
en primer lloc en francès i després es tradueixen a l’anglès.
Malgrat aquest escenari lingüístic ja de per si complex, el sistema
educatiu camerunès compta, a més del francès i l’anglès, amb d’altres llengües
europees que han format part de la seva història colonial: l’alemany i el
castellà. A més, el grec i el llatí encara s’usen en escoles i estudis religiosos. El
fort desig dels camerunesos d'estar oberts a tants idiomes com sigui possible
ha portat les autoritats a donar oportunitats a llengües com el xinès, el coreà,
l’italià i l’àrab i a incloure’ls en el panorama educatiu. Aquesta porta continua
oberta i creiem que en un futur noves llengües podrien continuar incorporant-
se.
La coexistència del francès i l’anglès amb les llengües indígenes locals
ha portat al naixement d’un altre idioma, el Pidgin English, àmpliament utilitzat a
les dues regions de parla anglesa i en d’altres grans ciutats del Camerun. La
seva importància està molt reconeguda ja que es considera la lingua franca de
comunicació i s'està convertint ràpidament en la llengua materna d'alguns nens
a les zones urbanes.
Aquesta gran diversitat lingüística condueix a una excepcionalment rica
diversitat cultural, que es fa palesa en el comportament de la gent en les
interaccions verbals, en la selecció i l’ús del llenguatge, en les actituds
lingüístiques, en les representacions del llenguatge i, sobretot, en la seva
sensibilitat lingüística. Al Camerun estem davant la maledicció de Babel o
hauríem de considerar que aquest important accident lingüístic és una
benedicció per a les reflexions i estudis científics, per a un desenvolupament
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
4
econòmic i social basat en una llengua multifuncional, per a la creació i
manteniment de múltiples identitats, per a l’obertura i comprensió multicultural?
L'objectiu d'aquest article, després d'aquesta breu introducció al paisatge
lingüístic del Camerun, és donar respostes a les preguntes plantejades
anteriorment mitjançant l’anàlisi de les polítiques lingüístiques establertes pels
successius governs, els sentiments dels camerunesos sobre aquestes
polítiques, la seva implicació en la gestió, la promoció i el desenvolupament
lingüístic, el seu compromís en la configuració i la construcció de les identitats,
la seva percepció i intervencions en la reorientació dels temes lingüístics i les
seves perspectives.
La gestió de la diversitat lingüística i cultural del Camerun i les
successives polítiques lingüístiques del govern
Des de la Independència els governs han creat successivament diferents
polítiques lingüístiques. En els albors de la Independència, la primera
constitució, del 1960, va instituir una política lingüística basada exclusivament
en la promoció del francès i l’anglès en tots els sectors de la vida social, tot i
l'enorme quantitat d'idiomes locals. La segona constitució, elaborada el 1972,
seguia la línia de la primera i, de fet, va anar molt més enllà forjant realment
més instruments jurídics a favor d'un fort bilingüisme oficial (amb el francès i
l’anglès). Conseqüentment, es van crear les estructures i institucions
adequades per fer eficients les diferents mesures adoptades (creació de
diversos centres lingüístics per a la formació bilingüe, escoles secundàries
bilingües experimentals, pràctiques d’idiomes per a estudiants universitaris a
França i Gran Bretanya, etc.).
La tercera constitució, de 1996, és una versió revisada de la de 1972; i
ha estat més sensible al panorama multilingüe del Camerun mitjançant la
integració de disposicions que donen una imatge més positiva de les llengües
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
5
locals. En el preàmbul de la citada constitució s’estableix que les llengües
locals seran preservades i protegides. La quarta constitució, de 2008 i que
també apareix com una versió revisada de la de 1996, ha salvaguardat els
pronunciaments legals sobre les llengües i cultures locals. S’han establert
alguns decrets específics especialment en l'àmbit de l'ensenyament d'idiomes,
entre els quals destaquen:
- Llei núm. 98/004, de 14 d'abril de 1998, sobre l'orientació de l'educació
que fomenta, entre d'altres, la promoció de les llengües i les cultures
indígenes.
- Llei núm. 98/003, de 8 gener de 1998, que reorganitza el Ministeri de
Cultura que en primer lloc crea un departament de llengües maternes.
- Decret núm. 2002/004 de gener de 2004 sobre la reorganització del
llavors Ministeri d’Educació Nacional, que crea un cos d’inspectors
pedagògics per les llengües maternes que actualment encara es troba
en funcionament.
- Llei núm. 2004/018 de juliol de 2004, que tracta sobre la
descentralització que transfereix competències als consells locals per
implementar programes que ajudin a eradicar l’analfabetisme i establir
una millor gestió de la infraestructura educativa. A més instrueix als
consells locals per tal d’atendre la promoció de les llengües nacionals.
- Llei núm. 2004/019 de juliol de 2003, que faculta les regions per donar
suport a la promoció de les llengües locals mitjançant l’educació i
l’alfabetització.
- Decret núm. 2012/268, d’11 de juny de 2012, que organitza el Ministeri
d’Educació Bàsica i crea un cos d'inspectors encarregats de
l'alfabetització, l'educació bàsica no formal i de la promoció de l'educació
en la llengua materna. Es creen també les corresponents entitats a nivell
regional, divisional i subdivisional.
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
6
Aquest moviment sobtat i positiu de les institucions i funcionaris del
govern, especialment a partir del 1996, no és resultat d’una reavaluació de la
importància de les llengües indígenes, la necessitat d'un sistema educatiu més
equitatiu i de les necessitats comunicatives dels ciutadans. Aquest impuls és
conseqüència dels esforços d'ONG locals i internacionals en l'àrea de
l’educació bilingüe basada en la llengua materna i d’un entorn internacional
més favorable a l'educació multilingüe, que dóna drets a les persones per
fomentar el seu idioma mitjançant l’ús dels diversos canals d’educació i
d’alfabetització, i que empodera les persones per la lluita per la preservació i la
difusió del seu patrimoni cultural i lingüístic.
Tal i com Albaugh (2007:2) observa encertadament, al Camerun, així
com en alguns altres estats africans, "l’elecció de la llengua en l’àmbit educatiu
és una política de la persuasió més que de la negociació". Però també
l’"estratègia de la negociació" ha esdevingut operativa no només per la
influència de les organitzacions internacionals com la UNESCO, sinó cada
vegada més a través del canvi en l'actitud de l’antic colonitzador, a mesura que
"els governs reconeixen els drets lingüístics en l'educació per tal de guanyar el
suport o la quiescència dels grups lingüístics". França, per exemple, que ha
estat colonitzador d’un bon nombre de països africans (Camerun inclòs), tal i
com Albaugh (2007:2-3) comenta "va decidir sobtadament que volia tenir cura
dels idiomes locals [] perquè un grup d’estudiosos francòfons -"una comunitat
epistèmica"- la van convèncer que iniciar l’aprenentatge en una llengua local
ajuda als nens a aprendre francès ". Això explica l’existència de l’ELAN (École
et Langues en Afrique), projecte dissenyat per les institucions del govern
francès per adaptar-se als governs africans. Però és un intent de controlar fins
on pot o ha d’arribar cada govern en l’ensenyament i l'ús eficaç de les llengües
indígenes en el sistema escolar i les qüestions socials o bé un intent deliberat
d'ajudar els Estats africans en la gestió dels seus recursos lingüístics? El temps
ho dirà, però hi ha un fet que està clar: correspon als africans donar suport,
finançar i aplicar la seva planificació i política lingüística tenint en compte els
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
7
drets dels individus, les dimensions horitzontal i vertical de la comunicació
social i la seva visió i perspectives.
La gestió de la diversitat lingüística i cultural del Camerun i la investigació
individual sobre hipotètiques polítiques lingüístiques
El canvi d'actitud dels governs en relació a la formulació i aplicació de les
polítiques lingüístiques és en part la resposta als models de planificació
construïdes per investigadors camerunesos (Chumbow, 1980, Tadadjeu, 1977,
Tabi Manga, 2000) i als estudis d'advocacia (Mba, 2001) basats en el principi
de manteniment i suport de la diversitat lingüística. Els models de planificació
han evolucionat del bilingüisme al trilingüisme i del trilingüisme al
quadrilingüisme, donant espai a les llengües locals menys utilitzades de figurar
entre els temes del ressorgiment de la identitat que rescaten la integritat de les
llengües en l'àmbit de l'hegemonia dels idiomes oficials àmpliament utilitzats
(Mba, 2006).
El model bilingüe oficial va ser l’obsessió dels primers planificadors
lingüístics i acadèmics, amb poca o cap referència als nombrosos idiomes
locals. Per a ells, una política lingüística que tenia en compte les llengües locals
era una font de destrucció nacional, ja que la unitat del país i la dels ciutadans
s'hauria de construir a partir de les llengües estrangeres. Els camerunesos, que
tot just s’estaven començant a reconciliar després de les guerres
d'independència, els sofriments i les dificultats, encara no estaven preparats
per parlar sobre les llengües maternes. Els esforços de la primera república es
van centrar més en les decisions que millor podrien recolzar aquesta política i
vetllar per ella que pel fet que els camerunesos esdevinguessin bilingües. Els
estudis publicats que avaluen aquesta política estan d'acord en què si bé sobre
el paper el Camerun era reconegut com a bilingüe, els ciutadans del país no ho
eren. Els idiomes locals, que s’havien mantingut curosament de banda, van
resultar ser part de les raons per no dominar els diferents idiomes oficials, així
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
8
com un factor important del fracàs de l’exclusiu model bilingüe basat en les
llengües estrangeres. Es feia palesa la necessitat d'una visió més global en
quant a les polítiques lingüístiques.
El trilingüisme de Tadadjeu, reconceptualitzat posteriorment com a
trilingüisme extensiu, va preveure que els camerunesos de l’endemà tindrien la
capacitat de comunicar-se en almenys tres idiomes, entre els quals un seria
sens dubte una llengua nativa del Camerun (preferiblement la seva llengua
materna), essent el segon el seu primer idioma oficial (el francès pels
francòfons i l’anglès pels anglòfons). El tercer seria per alguns una llengua
vehicular camerunesa i per d’altres la segona llengua oficial. Si bé les tres
llengües representen les competències lingüístiques bàsiques desitjables,
l'adjectiu addicional (extensiu) significa que el nombre d'idiomes que un pot
considerar útil i adequat a les necessitats no està limitat. Això dependrà de les
necessitats i dels desitjos lingüístics individuals, dels contextos i les possibilitats
lingüístiques així com de les necessitats institucionals.
La teoria del trilingüisme extensiu té una doble dimensió lingüística
comunicativa. La dimensió vertical està formada per les llengües indígenes del
Camerun i, idealment, la llengua materna d'una persona; mentre que la
dimensió horitzontal es materialitza a través de les llengües oficials i les
llengües vehiculars natives. Aquesta visió estableix la relació complementària
funcional entre les llengües ja que considera que àmbits específics d’activitats
requereixen certes llengües específiques. Per exemple, les activitats
tradicionals i culturals es potencien millor a través de les llengües cameruneses
indígenes que del francès o l’anglès. En aquest mateix sentit, les activitats
escolars es poden dur a terme tant en els idiomes oficials com en els locals. Els
camerunesos que tenen dues llengües maternes podrien remetre’s a les
llengües oficials per a comunicar-se o a una llengua vehicular local que
considerin necessària i que dominen. En la concepció de la teoria del
trilingüisme extensiu, hi ha un component estable basat en tres idiomes
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
9
diferents i un component variable basat en un nombre no limitat d'idiomes. Li
correspon a cada individu construir aquesta capacitat (el component variable)
en funció de les seves necessitats locals, regionals, professionals o possibilitats
administratives o institucionals.
La teoria del quadrilingüisme, elaborada per Tabi Manga (2000), es basa
en una taxonomia funcional de les llengües que són usades pels ciutadans,
siguin estrangeres o locals. Es dóna més consideració a les llengües locals i es
remarca el seu ús funcional i l’àrea geogràfica de vitalitat i rellevància
comunicacionals. S’estableixen quatre estrats lingüístics:
a) Llengües maternes utilitzades a nivell individual en l’àmbit
familiar i que no podrien cobrir els propòsits educatius a causa
de la seva molt limitada cobertura geogràfica.
b) Idiomes comunitaris que es parlen dins dels límits d'una divisió
administrativa però que, degut a l’important nombre de
persones que els parlen, podrien figurar entre les llengües que
tenen una dimensió nacional.
c) Llengües vehiculars que van més enllà de la seva àrea
geogràfica natural i que s'utilitzen a nivell regional pels parlants
d'altres llengües com a lingua franca regional. Es tracta de
llengües que normalment es podrien anomenar llengües
nacionals i que per tant tenen un destí nacional.
d) Idiomes oficials (francès i anglès) que són llengües estatals i
internacionals àmpliament utilitzades. Funcionen com a
idiomes de treball en tots els aspectes de la vida nacional.
Aquesta taxonomia, tot i reconèixer la importància dels idiomes natius,
redueix el rang de llengües que podrien tenir un destí administratiu o nacional
en comparació al model trilingüe extensiu, que va ser construït únicament sobre
la base de la naturalesa comunicativa, sense seleccionar-ne algunes d’elles per
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
10
exemple amb propòsits escolars, i operant ja sobre l'assignació de funcions
realitzada per l'Estat.
Actituds i representacions lingüístiques de la gent i la gestió de la
diversitat lingüística i cultural del Camerun
No cal dir que la relació entre les llengües locals i les llengües
estrangeres oficials es basa en l’hegemonia, la precedència i la dependència.
La història colonial de l’assentament de les actuals llengües estrangeres i de
les altres llengües que s’usen en el sistema educatiu o bé que es parlen avui en
dia, ha dibuixat la naturalesa conflictiva de la relació. Els resultats obtinguts van
des del canvi constant d’idioma fins a l’abandonament de la llengua, en funció
dels retorns positius pel domini de la llengua i la promoció en l’escala social.
Les llengües oficials són força atractives en detriment de les llengües locals
que no tenen un estatus oficial i que no generen beneficis financers per als
practicants individuals o grupals.
A Camerun, si bé totes les llengües locals són minoritàries a causa de la
seva importància numèrica, algunes llengües vehiculars locals han estat
exercint la mateixa pressió que l’anglès i el francès sobre d’altres llengües
locals i els seus parlants. Només per anomenar-ne algunes, les llengües
Ewondo, Fulfulde, Duala i Ghomala’ són focus d’atracció per a molts parlants
de les llengües veïnes. El Fulfulde és una llengua vehicular de les tres regions
del nord del país. Durant la primera república, i degut a raons polítiques, alguns
ciutadans del nord van sentir que per aconseguir una posició honorable en
l’administració era necessari aprendre Fulfulde, fins al punt de sotmetre tota la
família a aquest procés i a expenses de la llengua local originària. Altres van fer
el mateix per raons comercials o de mobilitat. Els habitants de la regió de l’oest
hagueren d’aprendre Fulfulde bàsic per tal de facilitar les transaccions.
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
11
El Duala es considera una bona llengua per a la música. És per això que
tota una generació de músics van adoptar-la i es van identificar amb ella fins el
punt que amagaven o negaven la seva primera llengua o el seu origen; van
esdevenir gent Duala.
L’Ewondo es la llengua de la capital del Camerun i ha esdevingut la
llengua oficial local en l’administració, els negocis i les activitats socials
informals. Aquells que decidiren adoptar-la com a segona llengua camerunesa
han cultivat algunes actituds negatives envers la seva pròpia llengua materna.
Les persones que encara que siguin a la ciutat no coneixen l’Ewondo no
s’atreveixen a parlar la seva pròpia llengua en públic. S’avergonyeixen
d’utilitzar la seva llengua materna a causa de les reaccions negatives i els
slangs que rebran dels demés. Enquestes realitzades entre estudiants
Bamileke en un dels instituts de la ciutat de Yaoundé confirmen aquesta
tendència. Els nens no s’atreveixen a parlar la seva llengua materna a l’escola
pel risc que corren de revelar la seva identitat lingüística i ser objecte de burla
dels altres estudiants. Aquesta és una de les raons que contribueixen al
desgast de les llengües maternes cameruneses.
El Ghomala’, una llengua parlada a la regió oest, ha guanyat l’estatus de
vehicular a la capital de l’esmentada regió i més enllà degut a la història dels
seus diferents líders locals i el potencial dels natius. Havent estat Bandjoun en
el passat un punt focal de difusió de la religió catòlica a la regió, una àrea
central per a l’educació i un dels pobles dels primers ministres de la regió, el
Ghomala’ ha estat adoptat per molts com la seva segona llengua camerunesa.
Des d’aquesta perspectiva, resulta evident que la llengua adquirís cert prestigi i
fos reconeguda i dotada amb l’estatus de llengua regional.
No obstant això, les actituds i representacions aquí exemplificades no
esborren el fet que les pràctiques multilingües són sempre presents
explícitament o passivament. En qualsevol moment el multilingüisme passiu es
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
12
podria reactivar en la mesura que les circumstàncies i les condicions
necessàries hi siguin presents.
Aquesta relació doblement conflictiva entre per una banda les llengües
oficials i les natives i per l’altra entre les suposades llengües locals majoritàries
i les minoritàries, ha portat a reflexionar sobre la política lingüística redemptora
que millor podria realçar el paisatge multilingüe camerunès i oferir a tothom
l’oportunitat d’accedir lliurement a la llengua de la seva elecció en qualsevol
àmbit de la vida social.
Tal i com s’ha esmentat anteriorment, la constitució estableix que les
dues llengües oficials tenen el mateix estatus, però els assumptes estatals
donen més prioritat al francès i es conforma un estat bilingüe on molts dels
ciutadans no ho són. Tot i la importància numèrica dels francòfons i de l’espai
geogràfic que ocupen (8 de les 10 regions), cada vegada més famílies
francòfones envien els seus nens a escoles anglòfones. Un bon nombre de
raons expliquen aquesta actitud, entre les quals es troben:
‐ El reconeixement de l’anglès com a llengua mundial. Es creu que
l’anglès és molt més valuós que el francès en els estudis
avançats i les xarxes de comunicació.
‐ L’anglès és actualment la llengua més eficient per a la mobilitat.
Fins i tot en països que no són constitucionalment angloparlants,
aquesta llengua és utilitzada per la gent com a lingua franca per a
la comunicació.
‐ A través de l’elecció de l’anglès com a mitjà d’educació pels seus
fills, els pares estan castigant França pel fet que els africans que
volen establir-se allà per diverses raons cada vegada ho tenen
més difícil. La immigració a d’altres països és relativament més
fàcil i assequible.
‐ L’oferta de beques per realitzar estudis avançats en països de
parla anglesa és més gran que en els de parla francesa.
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
13
‐ Les oportunitats de treball són més escasses a França que en
d’altres països europeus que no són de parla francesa.
En general, per als estudiants graduats camerunesos que volen seguir
els seus estudis a l’estranger és preferible aprendre altres llengües que el
francès. En un curt període de temps, s’han abocat a l’aprenentatge i a
l’obtenció de competències de l’italià, l’alemany, el coreà, el xinès i el castellà
per a fins escolars i laborals. El somni dels joves avui en dia és viure a
l’estranger ja que al seu propi país no se’ls ofereixen les oportunitats de treball
decents que ells busquen. La seva sortida és millorar el seu perfil lingüístic i
esdevenir multilingües.
Donada aquesta relació conflictiva entre les llengües locals i foranies per
una banda i entre les suposades llengües dominants i les llengües minoritàries i
menys usades per l’altra, es podria plantejar la qüestió del nivell de compromís
i les actituds que les comunitats individuals tenen vers el desenvolupament, la
protecció i la promoció de les seves llengües i l’estatus esperat. En resposta a
aquesta interessant pregunta, la nostra observació de camp ens permet dir que
no hi ha cap comunitat que accepti voluntàriament la desvitalització de la seva
llengua.
La comunitat Kompana de la regió nord del Camerun, situada a la
frontera amb Nigèria, és un testimoni de l’esperit i actituds positives que una
comunitat pot mostrar cap a la seva llengua, la qual els proporciona un valor
cultural fonamental. Una enquesta realitzada en aquesta àrea remota que
compta amb uns dos mil habitants, ens revela el seu compromís amb un
projecte de desenvolupament d’alfabetització de l’Església Luterana Evangèlica
que manté la seva identificació ètnica front la dominància de la llengua
predominant Fulfulde. Això està relacionat amb la reflexió que l’estatus d’una
llengua està vinculat amb les actituds dels seus parlants. Si valoren la seva
llengua, l’estatus automàticament augmentarà. Pel contrari el procés de
desvitalització ancora la llengua i abans o després aquesta arribarà al seu destí
final, l’extinció.
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
14
La gestió de la diversitat cultural i lingüística al Camerun i les
implicacions per les ONGs que operen al país
Els esforços de les ONGs pel que fa a l'ensenyament de les llengües i
als programes d'alfabetització implementats en les deu regions del Camerun,
han estat reconeguts com un impuls important i capital en el canvi de percepció
i actituds dels governs sobre la utilitat de les llengües indígenes en les
estratègies educatives i d'alfabetització. Entre aquestes ONGs hi ha esglésies i
les seves estructures educatives privades, l'Associació Nacional de Comitès de
Llengües Cameruneses (NACALCO) i els seus aliats locals, els diversos
comitès lingüístics, Alfabetització i Traducció de la Bíblia Camerun (CABTAL) i
la branca camerunesa de l'Institut Lingüístic d'Estiu (SIL). Cadascuna
d'aquestes organitzacions té una llarga història en la gestió del corpus així com
de l’estatus de les llengües locals pel que fa a la visió global i integrada del vast
repertori lingüístic del Camerun, en el procés de la formació humana i la
tendència de la comunicació intercultural.
Si bé les esglésies i CABTAL han estat molt instrumentals a través de les
seves activitats de traducció i dels programes operatius d'alfabetització per al
procés de revitalització de les llengües indígenes, NACALCO (a través de
PROPELCA, BASAL, CLED i ara els programes ERELA) i SIL (a través del
Projecte Educatiu Kom (Kep)) i programes específics de formació) han
conquerit el cor dels diversos administradors públics, han convençut a
l'audiència nacional i internacional de la perícia local en la realització de
programes bilingües experimentals positius basats en la llengua materna a
preescolar, primària i secundària. Aquestes dues institucions han estat
enginyoses en la creació de capacitats en benefici de les comunitats locals
implicades en el desenvolupament de la seva llengua.
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
15
El Programa Operatiu per a l'Ensenyament de les Llengües a Camerun
(PROPELCA), que es va iniciar el 1978, s’ha desenvolupat amb èxit en tres
grans fases (experimentació, extensió i pre-generalització) en el sistema
escolar general. L’estandarització bàsica de totes les llengües africanes no
escrites (BASAL), projecte del qual té cura NACALCO, té com a objectiu
principal passar el major nombre de llengües no escrites a escrites i
proporcionar un entorn d'estandarització inicial. Onze llengües cameruneses i
comunitats lingüístiques (Mada a la regió de l'extrem nord, Bangolan, Mfumte i
Bamali al nord-oest, Gbete i bikele a l'est, Bembele a l’est i al centre, tuki al
centre, Yasa i Kwasio al sud, Laka a la regió nord) han seguit aquest procés i
actualment els agents de normalització locals estan hàbilment facultats per dur
a terme la tasca de modernitzar el seu idioma.
El Programa d'Escola Rural en Llengües Africanes, també sota la
direcció de NACALCO, està tractant de reduir la bretxa que existeix en l'ús de
noves tecnologies i aparells de comunicació i informació entre els pobles i les
ciutats, i especialment entre els idiomes de comunicació més àmplia i les
llengües minoritàries africanes. Així, el coneixement informàtic s'introdueix en
les comunitats rurals, en benefici de l'ensenyament de la llengua materna i el
desenvolupament de materials. Aquesta introducció sensibilitza la població
local sobre les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies i la possible
transformació que poden experimentar les seves llengües durant el procés de
modernització, innovació i revitalització.
Els comitès locals de llengües, l'equivalent a les acadèmies de llengües
del món occidental, han contribuït molt a la preservació i desenvolupament de
les llengües locals. L'organització de cursos d'alfabetització, la capacitació de
mà d'obra local, la col·laboració amb diversos socis de camp interessats i
representants locals dels governs en matèria d'educació i, especialment, la
promoció del bilingüisme identitari (francès / anglès / llengua materna), la
creació d'un entorn alfabetitzat en llengua materna i les sessions de promoció
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
16
per a la transmissió generacional de les llengües maternes són algunes de les
activitats que els comitès de llengües han estat realitzant, no sense dificultats
relacionades amb el suport financer i el compromís de llarga durada.
La traducció de la paraula de Déu i de les escriptures que s’usen han
estat els objectius principals dels focus d’Alfabetització i Traducció de la Bíblia
Camerun. Les innovacions lèxiques que s'han donat en diversos idiomes i els
coneixements adquirits en quant als principis de traducció per part del personal
de les esglésies locals i els treballadors és una capacitat que s’alimenta
mútuament, en la mesura que els camps de l'alfabetització i l'educació es
beneficien d'aquesta experiència en la instrumentació i equipament de la
llengua en les matèries escolars que necessiten la creació de vocabulari.
La gestió de la diversitat lingüística i cultural pels ciutadans en zones
rurals i urbanes
a) Pràctiques lingüístiques orals en contextos urbans
Les interaccions verbals dels habitants de les ciutats revelen gairebé
a l'instant i de manera espontània el tractament reservat a les llengües en el
seu entorn i amb les quals es comuniquen amb els demés. Els contextos
més sensibles són els mercats, les esglésies, els estadis de futbol, les
escoles, etc. La lliçó que es pot extreure de les seves pràctiques i
estructures lingüístiques és que cap camerunès és monolingüe. Fins i tot
aquells que han abandonat la seva llengua materna en benefici d'una de les
llengües estrangeres, utilitzen segons les circumstàncies una combinació de
dues a tres llengües: un Pidgin (barreja de francès i anglès i algunes
paraules de diferents llengües maternes), una llengua híbrida basada en el
francès i l’anglès (camfranglais). També s’observa una combinació de dos a
quatre idiomes entre aquells que dominen les dues llengües oficials i
almenys una llengua nativa camerunesa.
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
17
En els campus universitaris, és habitual que a part del l’anglès Pidgin
els estudiants facin servir una llengua híbrida anomenada "camfranglais",
que s'erigeix com la seva senyal d'identitat. Les paraules prestades del
francès i l'anglès són "relexificades" i els significats són ampliats o bé
restringits per a referències més acurades. Freqüentment es creen noves
paraules en base de les ja existents. La gramàtica, que és prestada de la de
les dues llengües oficials, és regirada i reestructurada per adaptar-se als
gustos i necessitats dels diferents ponents i sobretot per singularitzar-los
com a espècie específica de la població.
En les esglésies, els sermons es pronuncien en les dues llengües
oficials però també en la llengua nativa dominant de cada ciutat. A
Yaoundé, per exemple, l’Ewondo és molt usat en l’àmbit de l'església, si bé
també s’usen altres idiomes camerunesos. Una de les àrees on s'expressa
el Camerun multilingüe és en les activitats de l'església i sobretot en la
producció de les cançons i les actuacions dels diferents grups corals. A les
esglésies, les cançons s'aprenen i es canten en diversos idiomes amb uns
significats ben integrats per part dels diversos cantants i assistents a
l'església. Aquest és un instant decisiu i imprevist de comunió i tolerància
lingüística.
A les grans ciutats, la tendència de moltes famílies exoglòssiques
alfabetitzades d'usar només llengües estrangeres i la cultivada hegemonia
d'aquestes llengües entre les llars menys privilegiades, ha impedit als seus
fills el domini de les llengües natives i els ha privat d’assaborir la deliciosa
cultura que abasten els seus respectius idiomes. Els comitès lingüístics
locals i les comunitats individuals han decidit introduir cursos d'idiomes per
aquests nens per tal de respondre a la transmissió generacional de les
llengües i evitar la seva extinció immediata. Aquesta operació, batejada com
"alfabetització urbana", està guanyant terreny a mesura que les llengües
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
18
maternes comencen a formar part dels plans d'estudis oficials. Les
comunitats que segueixen aquest procés són els Duala, Guidar, Ghomala’,
Basaa, Fe'fe'e, Nweh, Nso i Ngiemboon a Yaoundé. En altres ciutats de
menor importància numèrica, aquestes activitats també es duen a terme
encara sota la direcció de les elits i les seves respectives acadèmies de la
llengua. En certes reunions de les comunitats i activitats de la vida social,
l'ús de la llengua materna es recolza cada vegada més, especialment quan
es tracta de finances i de plans de desenvolupament local en favor dels
pobles originals.
Totes aquestes exemples ens mostren com de multilingües són els
camerunesos en les seves pràctiques orals d'acord amb els contextos i les
circumstàncies.
b) Les pràctiques lingüístiques orals en les zones rurals
Les zones rurals són el lloc de naixement de les llengües locals, les
arrels lingüístiques i culturals i el punt de difusió del patrimoni lingüístic i
cultural. Avui dia, degut a l'educació occidental, les zones rurals estan vivint
l'ús del francès i l'anglès, que són els principals mitjans d'instrucció; tot i que
en algunes poques àrees, les llengües locals estan arrelant en el sistema
escolar. Les activitats de l'Església són en gran part realitzades en els
idiomes locals, i els treballadors estatals encarregats de l’extensió del
desenvolupament o bé són parlants d’aquestes llengües o utilitzen els
serveis de traductors locals.
Els comitès lingüístics són molt actius en quant el desenvolupament i
la promoció de les llengües indígenes per tal de donar suport a la nova
política lingüística del govern, l’ensenyament en curs de la llengua materna
o els investigadors lingüístics locals. Cada vegada s’organitzen o es
reactiven més esdeveniments culturals. Al Camerun, els Nyem Nyem a la
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
19
regió nord, els Bamun a l'oest, els Sawa al litoral i al sud-oest i els Basaa-
mpoo a les regions del centre i litoral, només per nomenar-ne alguns, estan
orgullosos de mostrar la seva cultura a tothom. Els diferents rituals portats a
terme durant aquests esdeveniments són en els idiomes locals i, per tant,
reforcen i perpetuen el seu valor i el seu simbolisme.
Una de les preguntes que un es podria plantejar és la de la
uniformitat lingüística de les zones rurals i l'estabilitat de les pràctiques orals
dels idiomes locals. En efecte, les zones rurals s’estan transformant
lingüísticament i no perquè les ciutats s'aproximin ràpidament sinó perquè
realment els fills i les filles de cada àrea són els vectors d'aquesta
transformació lingüística silenciosa però irreversible. Les ciutats són centres
de mobilitat lingüística i de pràctiques multilingües. Els habitants de la ciutat
arriben de tot arreu i estan obligats a comunicar-se amb els demés sigui
quina sigui la seva llengua inicial. Els diferents contactes que estableixen
modifiquen el seu comportament i les seves actituds lingüístiques. Aquestes
actituds es modelen en les seves interaccions diàries amb els altres siguin
aquests del mateix grup lingüístic o no. El comportament i les actituds
lingüístiques desenvolupades són prou forts com per ser transmesos de
forma espontània i inconscient a la població local durant les seves visites
periòdiques als seus llocs d'origen o als seus pobles.
Algunes paraules, alguns nous estils, alguns articuladors del discurs
són en gran mesura introduïts mitjançant la manera com utilitzen el seu
llenguatge, fins al punt que les seves llengües no poden resistir-se a
aquestes noves característiques i estan subjectes a les innovacions. En
aquest sentit, el Camerun multilingüe és present fins i tot en les zones
remotes i la lliçó que se n’extreu és que el caràcter rotatiu de la mobilitat és
part de la relació lingüística rural-urbana i la dinàmica del procés de
comunicació (Mba, 2008). Les tendències migratòries i els dinamismes
lingüístics es troben a la base de la pluralitat de les relacions humanes i del
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
20
mercat lingüístic que conformen, reforcen o diversifiquen l'eficiència de la
comunicació i dels efectes previstos o esperats (Mba, 2011).
La perspectiva de la descentralització i el destí del multilingüisme
camerunès
Els actors interessats en les llengües tant governamentals com privats,
les institucions públiques i privades (universitats, comitès lingüístics, esglésies,
grups culturals, organitzacions no governamentals locals i internacionals,
investigadors individuals, professionals de les llengües) semblen considerar
que el procés de descentralització iniciat per l'actual govern aportarà més llum
a l'àmbit de la política lingüística i la seva aplicació. No només es tindrà cura
dels idiomes oficials sinó que les llengües indígenes també s’utilitzaran
oficialment en tots els àmbits de la vida social: els mitjans de comunicació,
l'administració, l'educació, l'alfabetització, la salut, el desenvolupament social i
econòmic, la justícia, les forces armades, la policia , el comerç, el turisme, etc.
La càrrega funcional de cada llengua serà oficialment reconeguda i si és
necessari elegir una llengua en un domini específic o reservat de la vida social,
s’establiran criteris oberts i racionals. Les polítiques lingüístiques hipotètiques
creades pels acadèmics, els estudis realitzats per tal d'advocar per la
introducció de les llengües indígenes al sistema educatiu en el seu conjunt, la
suma dels esforços dels diferents programes d'alfabetització, els resultats
positius dels programes lingüístics experimentals, l'anàlisi crítica realitzada
sobre la implementació del bilingüisme estatal, les reflexions i conclusions
internacionals seran canalitzats a aquest efecte.
Aquest és un somni que no és possible si no es segueixen les condicions
d'una bona descentralització. La descentralització és un àmbit en el que és
necessària una construcció unida de responsabilitats. El sistema de govern
central haurà de deixar que el sistema de presa de decisions flueixi de dalt a
baix i viceversa, donant preferència al catàleg de decisions de la part baixa. En
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
21
matèria lingüística, les comunitats locals han de ser part integrant de les
decisions relatives a les seves llengües. Les regions i els consells locals,
designats com agents principals en la política lingüística, no haurien només
d’estar implementant-la sinó també reflexionant sobre la mateixa en benefici de
tots els ciutadans a nivell local, regional, nacional i internacional. El sistema
educatiu, que és el canal ideal a través del qual una llengua aconsegueix el seu
total desenvolupament, és més probable que resulti beneficiat d'un procés de
descentralització ben planificat i redemptor.
Conclusió
Concloure un article sobre qüestions lingüístiques és sempre més difícil
quan el tema de la comunicació és una de les qüestions controvertides que
una societat pot haver de resoldre. No obstant això, s’han abordat les
preguntes principals plantejades inicialment relacionades amb el complex
panorama lingüístic camerunès, les polítiques lingüístiques establertes pels
governs de torn, les actituds i les representacions dels camerunesos sobre
aquestes polítiques i sobre les llengües amb les que entren en contacte, la
seva implicació en la gestió lingüística, la promoció i el desenvolupament, el
seu paper i les seves responsabilitats en la configuració i la construcció
d'identitats i les intervencions de les ONGs que treballen en l’àmbit de la
llengua en la normalització lingüística i l'aplicació de polítiques. Reconeixem
que el restringit marc d'aquest document no pot permetre un ampli
desenvolupament de cada un dels problemes esmentats anteriorment, però ens
sentim honrats si el lector ha acollit bé el que aquí hem pogut oferir.
Referències
Albaugh, E. A., 2007. “Language choice in education: a politics of persuasion” a
Journal of modern African studies, 45, 1 pp 1-32.
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
22
Chumbow, B. S., 1980. “Language and language policy in Cameroon” a Ndiva
K. K. The African experiment in nation building: the bilingual Cameroon
Republic since reunification. Colorado, Bowlder, pp 286-311.
Mba, 2001. Généralisation de l’enseignement en langues camerounaises à
l’école primaire. Doctorat d’Etat thesis, University of Yaoundé 1.
Mba, 2006. “Mother tongue integrity and official languages hegemony: the
responses of politicians, intellectuals and language practitioners in Cameroon” a
Mbangwana et al. Language, literature and identity, Cuvillier Verlag, Göttingen,
germany, pp 168-175.
Mba, 2008 . “Flux migratoires et dynamisme linguistique : Le cas du Cameroun”
a Revue Gabonaise des Sciences du Langage (RGSL), no 03, Université Omar
Bongo, Libreville, Gabon, pp 131-150.
Mba, 2011. “Langues de moindre diffusion et transmission intergénérationnelle
en milieu plurilingue : enjeux et limites” a Tsofack, B &Valentin Feussi (eds),
Langues et discours en contextes urbains au Cameroun : (dé)constructions-
complexités, L’harmattan, Paris, pp 139-154.
Tabi Manga, J., 2000. Les politiques linguistiques au Cameroun: essai
d’aménagement linguistique, Éditions Karthala, Paris.
Tadadjeu, M., 1977. A model for functional trilingual education planning in
Africa, unpublished PhD dissertation, University of South Carolina.
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
23
Cultural and linguistic diversity in Cameroon: A trip at the heart of a
babelian triangle
Mba Gabriel
University of Yaounde 1, Cameroon
NACALCO Centre of Applied Linguistics (CAL)
Absract : A trip at the heart of the Cameroon linguistic puzzle is a trip to a
blessed or unblessed Babelian triangle. It is a journey that visits the answers to
the striking question of language management in a country with more than two
hundred languages coupled with the presence of two official languages(French
and English and some competing foreign languages (Chinese, Korean, Italian,
Arab,.....). What are the achievements of government successive language
policies, the communicative ethos of the citizens, the efforts of private language
stockholders, the standing problems and prospects? These are issues tackled
in this paper.
Keywords: linguistic and cultural diversity, language policy and implementation,
language attitudes and representation, language hegemony, decentralisation
and language policy decision-making process.
Introduction
Cameroon is known as a Babelian tower due to her highly complex
linguistic situation. Not only more than two hundred local languages belonging
to three of the four language families Africa nurses are spoken in Cameroon,
but the country has also, due to the colonial history, two foreign languages
having the status of official languages. French and English are both languages
of administration. From a geographical point of view, French language covers ¾
of the country while English covers the remaining ¼. In terms of administrative
constituencies, French is the first official language of eight regions while English
is that of two. Their use in the daily business of the administration and
individuals is not balanced though the country claims that the two languages are
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
24
of equal status. French is given far more consideration in state affairs than
English. Official texts and decisions are first labelled in French before
translation is carried out in English. Notwithstanding this already complex
linguistic arena, Cameroon is still having in the education system, apart from
French and English, some other European languages which have been part of
her colonial history. These languages are German and Spanish. Greek and
Latin are still in use in religious studies and schools. The strong desire of
Cameroonians to be open to as many languages as possible has pushed the
authorities to give opportunities to languages such as Chinese, Korean, Italian,
and Arab to be part of the education landscape. The door is still open and we
suspect that in the days ahead, new languages will probably come in.
The presence of French and English connected with local indigenous
languages has given birth to another widely used language known as Pidgin
English, largely spoken in the two English speaking regions and in other main
cities of Cameroon. The importance of this language is well recognised as it
stands as a lingua franca for communication purposes and is fast becoming the
mother tongue of certain children in urban areas.
Such huge linguistic diversity carries exceptionally a rich cultural diversity
that betrays people’s behaviour in verbal interactions, in language selection and
use, in language attitudes, in language representations and above all in their
sense of language sensitiveness. Are we facing in Cameroon the curse of Babel
or shall we consider that this important linguistic accident is a blessing for
scientific studies and reflections, for multi-purpose language based economic
and social development, for multiple identities creation and maintenance, for
multicultural understanding and openness?
The aim of this paper after this brief introduction of Cameroon linguistic
landscape, is to provide answers to the above raised questions by examining
the language policies set up by successive governments, the feelings of
Cameroonians about these policies, their implications in language
management, promotion and development, their commitment in identities
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
25
shaping and building, their perception and interventions in redirecting langue
issues and their prospects.
The management of Cameroon linguistic and cultural diversity and
successive government language policies
Different successive language policies have been set up by governments
since independence. The first constitution established in 1960 at the dawn of
independence instituted a language policy solely based on the promotion of
French and English in all sectors of social life notwithstanding the huge amount
of local languages. The second one elaborated in 1972 toed the line of the first
and, indeed, went far beyond to really forge out more legal instruments in favour
of a strong official bilingualism (French and English) and, consequently,
adequate structures and institutions to render efficient the different measures
taken (creation of various linguistic centres for bilingual training, experimental
bilingual high schools, language programmes internship for university students
in France and Britain, etc). The third constitution of 1996 which is a revised
version of that of 1972 has been more sensitive about the multilingual
landscape of Cameroon by integrating dispositions that give a more positive
image to local languages. It goes in the preamble of the said constitution that
local languages shall be preserved and protected. The fourth constitution of
2008 which also appears as a revised version of that of 1996 has safeguarded
the legal pronouncements about local languages and cultures. Some specific
enactments especially in the area of language education have taken place
among which are:
- Law no 98/004 of 14 April 1998 on the orientation of education that
promotes among other things the promotion of indigenous languages and
cultures.
- Law no 98/003 of 8 January 1998 reorganising the ministry of culture
that formerly creates a department for mother tongues
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
26
- Decree no2002/004 of January 2004 reorganising the then ministry of
national education that creates pedagogic inspectorates for mother
tongues which are presently operational.
- Law no 2004/018 of July 2004 on decentralisation that transfers powers
to local councils to implement programmes that will help eradicate
illiteracy and set up a better management of educational infrastructure. It
goes further to instruct local councils to cater for the promotion of
national languages.
- Law no 2004/019 of July 2004 empowering regions to support the
promotion of local languages through education and literacy.
This sudden and positive move from government institutions and officials
especially from 1996, is not in our sense a reappraisal of the importance of
indigenous languages and a need for a more equitable education system and
communicative needs of the citizenry, but a push resulting from the efforts of
local and international NGO’s in the area of mother tongue-based bilingual
education and the international environment that is more supportive of
multilingual education that give rights to people to cater for their language using
the various channels of education and literacy, and empower each and
everyone to fight for the preservation and the spread of his or her cultural and
linguistic heritage. In Cameroon as in some other African states as Albaugh
(2007:2) rightly sees it, “language choice in education is a politics of persuasion
rather than bargaining”. But also the “bargaining strategy” has gone operational
not only under the influence of international organisations like UNESCO but
increasingly through the change in the former coloniser attitude, as
“governments concede language rights in education in order to gain the support
or quiescence of language groups”. France, for example, which stands as the
former coloniser for a good number of African countries (Cameroon included)
had as Albaugh (2007:2-3) puts it “suddenly decided to care about local
languages [ ] because its leadership has been persuaded by a francophone
group of scholars- “an epistemic community”-that learning initially in a local
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
27
language helps a child to learn French”. This explains the ELAN (Ecole et
Langues en Afrique) project tailored by French government institutions to suit
African governments. Is it an attempt to control how far individual governments
can or must go in the teaching and effective use of indigenous languages in the
school system and social affairs or a deliberate attempt to assist African states
in the management of their linguistic resources? Time will tell but one fact is
clear. It is to Africans to support, finance and implement their language planning
and policy bearing in mind the rights of individuals, the horizontal and vertical
dimensions of social communication and their vision and prospects.
The management of Cameroon linguistic and cultural diversity and
individuals’ research for hypothetical language policies
The change of governments’ attitude in language policy formulation and
implementation is partially the response to the planning models built by
Cameroonian researchers (Chumbow, 1980, Tadadjeu, 1977, Tabi Manga,
2000) and advocacy studies (Mba, 2001) based on the principle of maintenance
and support of the linguistic diversity. The planning models have evolved from
bilingualism to trilingualism and form trilingualism to quadralingualism, giving
room to local lesser-used languages to feature among identity revival issues
that rescue languages integrity in the arena of widely used official languages
hegemony (Mba, 2006).
The official bilingual model has been the preoccupation of early language
planners and scholars, with no reference to the numerous local languages. For
them, a language policy that considers local languages is a source of national
destruction as the unity of the country and that of the citizens should be built on
foreign languages. Cameroonians were not yet ripe to talk about mother
tongues as they were just starting to reconcile after independence wars,
sufferings and hardship. The efforts of the first republic were more attentive to
the decisions that could best reinforce this policy and see to it that
Cameroonians become bilinguals. Studies published assessing this policy do all
agree that if Cameroon was on paper recognised as a bilingual country citizens
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
28
were not. The local languages that have been carefully kept aside, revealed to
be part of the reasons for not mastering individual official languages as well as
a significant factor in the failure of the exclusive foreign languages bilingual
model. A need for a more global vision of language policies was in need.
Tadadjeu’s trilingualism later on reconceptualised as extensive
trilingualism envisaged that Cameroonians of tomorrow will have the capacity to
communicate in at least three languages among which one would certainly be a
native Cameroonian language(preferably his or her mother tongue),the second
being his or her first official language (French for Francophones and English for
Anglophones).The third one would be for some a Cameroonian vehicular
language and for others the second official language. If the three languages
represent the desirable basic linguistic competences, the additional adjective
(extensive) means that the number of languages one can judge useful and
adequate to needs are not limited. This will depend on individuals’ linguistic
needs and desires, on linguistic contexts and possibilities as well as institutional
necessities. The extensive trilingualism theory has a twofold communicational
linguistic dimension. The vertical dimension is fulfilled by native Cameroonian
languages and ideally the mother tongue of a person while the horizontal one is
materialised through official languages and native vehicular languages. This
vision establishes the functional complementary relation among languages as
specific domains of activities required certain specific languages. For example,
traditional and cultural activities are best enhanced by native Cameroonian
languages than French or English. In the same vein, school activities may both
be conducted in official and local languages. Cameroonians of two different
mother tongues could refer to official languages to enter into communication or
a local vehicular language they deem necessary and which the master. In the
conception of the extensive trilingualism theory, there is a stable component
based on three different languages and a variable component rooted on a non-
limited number of languages. It is up to an individual to build that capacity (that
variable component) with regard to his or her local, regional, professional needs
or administrative or institutional possibilities.
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
29
The quadrilingalism theory elaborated by Tabi Manga (2000) is based on
a functional taxonomy of languages that are in use by citizens be they foreign or
local. Local languages are given more consideration and their functional use
and geographic area of communicational vitality and relevance are highlighted.
Four language strata are designed:
a) Mother tongues used at the level of individual families and which could not
stand education purposes because of their very limited geographical
coverage.
b) Communitarian languages spoken within the limits of an administrative
division but which, due to its important number of speakers could feature
among languages having a national dimension.
c) Vehicular languages that go beyond their natural geographical area and are
used regionally by speakers of some other languages as their regional
lingua franca. These are languages which normally could be termed national
languages and therefore have a national destiny.
d) Official languages (French and English) that are state and international
languages widely used. They function as working languages in all aspects of
national life.
This taxonomy, though recognising the importance of all native languages,
reduces the scope of languages that could have an administrative or
national destiny comparatively to the extensive trilingual model that was
solely building on communicative nature without selecting some for school
purposes for example and operating already on functions allocation by the
state.
People language attitudes and representations and the management of
Cameroon linguistic and cultural diversity
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
30
It goes without saying that the relationship between local languages and
official foreign languages is that of hegemony, precedence and dependence.
The colonial history of the settlement of the actual foreign languages and the
other ones in use in the school system or practiced nowadays has designed the
conflicting nature of the relationship. The results obtained which go from
constant language shift to language abandonment, reasons being language
proficiency beneficial returns and social ladder promotion. Official languages
are quite attracting at the expense of local languages that have no official status
and that generate no financial returns for individual or group practitioners.
In Cameroon, though all local languages are minority languages because
of the numerical importance, some local vehicular languages have been
exerting pressure on other local languages and its speakers the same power
French and English have been exercising. Ewondo, Fulfulde, Duala, Ghomala’
languages just to name a few are centres of attraction for many speakers of the
surrounding languages. Fulfulde is a vehicular language of the three northern
regions of the country. Due to political reasons under the first republic, some
northern citizens felt that in order to grasp an honourable position in the
administration, it was necessary to learn Fulfulde to the extent of submitting the
whole family to the process and to the expense of the original local language.
Some others for mobility or commercial reasons did the same. Inhabitants of the
western region for commercial purposes had to learn basic Fulfulde for easy
transactions. Duala is felt to be good for music and a generation of music
practitioners adopted the language for that reason and identify themselves with
it to the point that they were hiding or denying their first language or origin. They
became Duala people. Ewondo is the language of the capital city of Cameroon
and became the local official language in administrative business and in
informal social activities. Those who decided to have it as their second
Cameroonian language have cultivated some negative attitude toward their
mother tongue proper. Those who though are in the town and cannot speak it
do not also dare to speak their own language in public. They feel ashamed to
use their own mother tongue due to negative reactions and slangs they will
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
31
receive from others. Surveys conducted among Bamileke students in one of the
high schools of Yaounde town confirm this tendency. Children in school do not
dare to speak their mother tongue as they run the risk of revealing their
linguistic identity and being mocked at by other students. This is one of the
reasons that contribute to the attrition of Cameroonian mother tongues.
Ghomala’, a language spoken in the west region has gained vehicular status in
the city capital of the west region and beyond due to the history of its different
local leaders and the potential of the natives. Bandjoun being in the past a focal
point for the spread of Catholic religion for the region, a central area for
schooling, one of the villages of the first ministers of the region, Ghomala’ has
been adopted by many as their second Cameroonian local tongue. From this
perspective, it was quite evident for the language to acquire some prestige and
be recognised and endowed with the status of a regional language.
Nevertheless, these attitudes and representations here exemplified do
not wipe out the fact that multilingual practices are always present explicitly or
passively. Passive multilingualism could at any time be reactivated as
circumstances are offered and conditions created.
This double conflicting relationship between official and native languages
on the one hand and between supposed local majority and minority languages
on the other, has forged out reflections about the redemptive language policy
that could best enhance the Cameroon multilingual landscape and offer
opportunity to each and everyone to freely get access to a language of his or
her choice in any domain of social life.
As earlier mentioned, the constitution has it that the two official
languages are of equal status but state affairs give more precedence to French
and produce a bilingual state with many not bilingual citizens. Notwithstanding
the numerical importance of French speakers and the geographical space it
covers (8 of the 10 regions), more and more francophone families are sending
their children rather to Anglophone schools. A good number of reasons explain
this attitude, among which are:
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
32
‐ The recognition of English as a world language. It is believed that English
is more valuable than French in further studies and communication
networking.
‐ English is nowadays the most efficient language of mobility. Even in
constitutionally non-English speaking countries, English is used by
people for communication purposes as a lingua franca.
‐ Through the choice of English as the medium of education for their kids,
parents are sanctioning France as settling there for Africans for multi-
purpose reasons becomes quite difficult. Immigration to other countries is
relatively easy and more affordable than to France.
‐ Scholarship proposals for further studies are more available in English
speaking countries than in French speaking ones.
‐ Job opportunities are scarce in France than in other European countries
that are not French speaking.
All in all, it is preferable for Cameroonian graduate students who are
expecting to pursue their studies abroad, to go in for the learning of languages
other than French. In a short period of time, they are versed in learning and
building competences in Italian, German, Korean, Chinese, Spanish languages
for school purposes and job opportunities. The dream of youths today is to live
abroad as their own country is not providing them with decent job opportunities
they are in search of. The way out for them is to better their linguistic profile and
significantly go multilingual.
Given this conflicting relationship between local and foreign languages in
one hand and between supposed local dominant languages and others minority
and lesser-used ones, one could raise the question of the level of commitment
and attitudes individual communities have towards the development, the
protection and promotion of their languages and the expected status.
Responding to this striking question, our field observation allows us to say that
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
33
there is no single community which may voluntarily accept the devitalisation of
its language. The Kompana community in the north region of Cameroon,
situated at the border with Nigeria is a testimony of the positive spirit and
attitudes a community may display about its language, for, it provides a core
cultural value. A survey in this remote area populated by around two thousand
people, reveal to us their commitment to an Evangelical Lutheran Church
literacy development project that does maintain their ethnic identification against
the Fulfulde mainstream language dominance. This goes with the reflection that
language status is tied up with speakers’ attitudes. If they value their language,
the status will automatically be boosted. On the contrary, the devitalisation
process will be anchored and sooner or later extinction which is the final
destination will be reached.
The management of Cameroon linguistic and cultural diversity and the
implications of operating NGO’s
NGO’s efforts in language education and literacy programmes
implemented in the ten regions of Cameroon have been earmarked as an
important and capital push in the change of the governments’ perception and
attitudes about the utility of indigenous languages in education and literacy
strategies. Among these NGOs are churches and their private educational
structures, the National Association of Cameroonian Language Committees
(NACALCO) and her local allies, the various language committees, the
Cameroon Bible Translation and Literacy (CABTAL) and the Cameroon branch
of the Summer Institute of Linguistics (SIL). Each of these organisations has a
long standing history in the corpus as well as the status management of local
languages with regard to the global and integrated vision of the vast linguistic
repertoire of Cameroon, in the process of human formation and intercultural
communication trend. If the churches and CABTAL have been very instrumental
through their translation activities and operational literacy programmes for the
revitalisation process of indigenous languages, NACALCO (through
PROPELCA, BASAL, CLED and now ERELA programmes) and SIL (through
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
34
Kom Education project(KEP)) and specific training programmes) have
conquered the heart of the various government administrators, have convinced
the national and international audience of the local expertise in conducting
positive experimental mother tongue based bilingual programmes at the pre
primary, primary and secondary education levels. These two institutions have
been resourceful in capacity building to the benefit of local communities
embarked on the development of their language. The Operational Programme
for Language Education in Cameroon (PROPELCA) which started in 1978 has
gone successfully into three major phases (experimentation, extension and pre-
generalisation) in the overall school system. Basic standardisation for African
unwritten languages (BASAL) nursed by NACALCO has as its main objective to
reduce unwritten languages into writing and cater for an initial standardisation
environment. Eleven Cameroonian languages and linguistic communities (Mada
in the far north region, Bangolan, Mfumte and Bamali in the northwest, Gbete
and bikele in the East, Bembele in the east and the center, tuki in tne center,
Yasa and Kwasio in the south, Laka in the north region) have experienced this
so far and local standardisation agents are now skilfully empowered to carry on
the duty of modernising their language. The Electronic Rural School in African
Languages (ERELA) programme, still under the guidance of NACALCO, is
trying to reduce the gap that exists in the use of new techniques and gadgets of
communication and information between towns and villages and especially
between languages of wider communication and African lesser-used languages.
Thus, computer knowledge is introduced into the rural communities to the
benefit of mother tongue teaching and material development. This introduction
raises awareness from the local population about the opportunities new
technologies offer and the possible transformation their languages may be
subjected to in the process of modernisation, innovation and revitalisation. Local
language committees, the equivalent of actual language academies in the
western world, have contributed a lot for the preservation and development of
local languages. The organisation of literacy classes, the training of local
manpower, the collaboration with various interested field partners and
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
35
government local representatives in the matter of education and especially the
promotion of identity bilingualism (French/ English- mother tongue),the creation
of a mother tongue literate environment, the advocacy sessions for the
generational transmission of mother tongues, are some of the activities
language committees have been going through not without difficulties related to
financial sustenance and long lasting commitment. The translation of the word
of God and scripture in use that goes with has been the major objectives of the
Cameroon bible translation and literacy foci. The lexical innovations that have
resulted in various languages and the knowledge gained in translation principles
by local churches personnel and workers is a cross-fertilising skill as literacy
and education fields benefit from this experience in instrumenting and equipping
the language in school subjects that are in need of vocabulary creation.
The management of Cameroon linguistic and cultural diversity by citizens
both in rural and urban settings
a) Oral language practices in urban contexts
City dwellers’ verbal interactions betray quite instantly and spontaneously
the treatment reserved for the languages in their vicinity and with which
they enter into communication with others. The most sensitive contexts
are markets, churches, football stadia, schools campuses, etc. The
lesson one can draw from their language practices and fabrics is that no
single Cameroonian is monolingual. Even those who have abandoned
their native tongue to the benefit of one of the foreign languages do use
according to circumstances, a combination of two to three languages: a
Pidgin (mixture of French and English and some words from different
mother tongues), a hybrid language based on French and English
(camfranglais). Also, a combination of two to four languages is
observable form those who have a mastery of the two official languages
and at least one Cameroonian native tongue.
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
36
On university campuses, it is common for students to use apart from
Pidgin English, a hybrid language called “camfranglais” which stands as
their specific identity marker. Words borrowed from French and English
are “relexified” and meanings extended for more refined references or
restricted for the same purposes. More than often, new words are coined
on the basis of existing ones. The grammar which is borrowed from that
of the two official languages is twisted, restructured to suit the various
speakers’ taste and needs and especially to singularise them as specific
specie of the population.
In churches, sermons are delivered in the two official languages but also
in the dominant native tongue of each specific town. In Yaounde, for
example, Ewondo is largely used in church affairs though other
Cameroonian languages are also employed. One of the areas where
multilingual Cameroon is expressed is in church activities and especially
in songs production and performance by different choir groups. In
churches, songs are learned and practiced in various languages with
meanings well grasped by various singers and church attendants. This is
a decisive an unplanned moment of linguistic communion and linguistic
tolerance.
In big cities, the tendency of many exoglossic literate families to use but
foreign languages and also the cultivated hegemony of these languages
among less privileged homes, has sanctioned their kids against the
mastery of native languages and weaned them from tasting the delicious
culture their respective languages encompass. Local language
committees and individual communities have resolved to introduce
language courses to these kids in order to respond to the generational
transmission of languages and to avoid their instant extinction. This
operation baptised “urban literacy” is gaining ground as mother tongues
are beginning to become part of the official school curricula.
Communities that are well versed in the process are the Duala, Guidar,
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
37
Ghomala’, Basaa, Fe’fe’e, Nweh, Nso, and Ngiemboon in Yaounde. In
other towns of less numerical importance, these activities are also carried
out still under the guidance of the elites and their respective language
academies. In specific communities meetings and social life activities, the
use of mother tongue is more and more encouraged especially when it
comes to finances and local development plans in favour of original
villages.
These practices show how multilingual Cameroonians are in their oral
practices according to contexts and circumstances.
b) Oral language practices in rural areas
Rural areas are the birth place of individual local languages, the cultural
and linguistic root, and the dissemination point of linguistic and cultural
heritage. Nowadays, given western education, rural areas are
experiencing the use of French and English which are the main media of
instruction though in some few areas, local languages are taking root in
the school system. Church activities are largely conducted in local
languages and state development extension workers are either speakers
of individual languages or do use the services of local translators.
Language committees are very active in the development and promotion
of indigenous languages in order to support the government new
language policy, on-going experimental mother teaching or local
language researchers. Cultural events are more and more organised or
reactivated. In Cameroon, the Nyem Nyem in the north region, the
Bamun in the west, the Sawa in the littoral and south west, the Basaa-
mpoo in the centre and littoral regions just to name a few are proud to
exhibit their culture to the whole world. The different rituals during these
events are in the local languages and thus, reinforce and perpetuate their
value and their symbolism.
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
38
One of the striking questions one could raise is that of the linguistic
uniformity of the rural areas and the stability of the oral practices of local
languages. In effect, rural areas are being linguistically transformed not
because towns are fast coming but genuinely because the sons and
daughters of each area are the vectors of such silent but irreversible
linguistic transformation. Towns are centres of linguistic mobility and
multilingual practices. City dwellers come from far and near and are
required to enter into conversation with others no matter their initial
languages. The different contacts they get in do modify their linguistic
behaviour and attitudes. These attitudes are stylised in their day-to-day
interactions with others be they of the same linguistic group or not. The
linguistic behaviour and attitudes developed are strong enough to be,
unknowingly, spontaneously, transferred to the local people during their
regular visits to their hometowns or their villages. Some words, some
new styles, some discourse articulators are largely introduced in the way
they use their language so much so that their languages cannot resist
these new features and are subject to innovations. In this regard, the
multilingual Cameroon is present even in remote areas and the lesson
drawn is that the revolving character of mobility is part of the rural-urban
linguistic relationship and the dynamics of the communication process
(Mba, 2008). Migration trends and linguistic dynamisms are at the basis
of the plurality of human relations and the linguistic market that shape,
reinforce or diversify the efficiency of communication and the effects
projected or expected (Mba, 2011)
The decentralisation perspective and the fate of Cameroon
multilingualism
Language stakeholders, both government and private, state and private
institutions (universities, language committees, churches, cultural groups, local
and international NGOs, individual researchers, language practitioners) seem to
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
39
think that the decentralisation process initiated by the present government will
throw more light in the area of language policy and implementation. Not only the
official languages will be well taken care of, but also, indigenous languages will
be officially used in all the domains of social life: media, administration,
education, literacy, health, social and economic development, justice, armed
forces, police, commerce, tourism and so forth. The functional load of each
language will officially be known and if any language choice is to take place
according to specific or reserved domain of social life, rational and open criteria
will be laid down. The hypothetical language policies set up by scholars, the
studies conducted in order to plead for the introduction of native languages into
the whole education system, the amount of efforts invested by different literacy
programmes, the positive experimental language programmes results, the
critical analysis done on the implementation of the state bilingualism, the
international reflections and conclusions will be channelled to that effect. This is
a dream that cannot be possible if the conditions of a good decentralisation are
not followed. Decentralisation is a field where a joined construction of
responsibilities is needed. The central governing system shall let the decision-
making system be flowing from top to bottom and vice-versa with precedence
given to bottom catalogue of decisions. In language issues, local communities
need to be part and parcel of decisions regarding their language. Regions and
local councils earmarked as main agents in language policy should not only be
implementing but be reflecting about the policy itself to the benefit of all citizens
at the local, regional, national and international levels. The education system
which is the ideal channel through which a language gets its total development
is more likely to gain from a well planned and redemptive decentralisation
process.
Conclusion
Concluding a paper on language issues is always more difficult to come
through as communication issues are hotly contested problems a society may
solve. Nevertheless, the leading questions we had at the initial start related to
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
40
the Cameroon complex linguistic landscape, the language policies set up by
successive governments, the attitudes and representations of Cameroonians
about these policies and about the languages they come into contact with, their
implication in language management, promotion and development, their role
and responsibilities in identities shaping and building, the interventions of
language NGOs in language standardisation and policy implementation have
been tackled. We acknowledge that the restricted framework of this paper
cannot allow an extensive development of each of the above-mentioned
problems but if the audience has well received the little here provided, we feel
honoured and quite sensitive.
References
Albaugh, E. A. 2007 “language choice in education: a politics of persuasion” in
Journal of modern African studies, 45, 1 pp 1-32
Chumbow, B. S 1980 “language and language policy in Cameroon” in Ndiva K.
K .The arfican experiment in nation building: the bilingual Cameroon Republic
since reunification. Colorado, Bowlder, pp 286-311
Mba 2001, Généralisation de l’enseignement en langues camerounaises à
l’école primaire. Doctorat d’Etat thesis, university of Yaounde 1
Mba 2006 “Mother tongue integrity and official languages hegemony: the
responses of politicians, intellectuals and language practitioners in Cameroon”
in Mbangwana et al 2006 Language, literature and identity, Cuvillier verlag,
Göttingen, germany, pp 168-175
Mba, 2008 « Flux migratoires et dynamisme linguistique : Le cas du
Cameroun » in Revue Gabonaise des Sciences du Langage(RGSL) no 03 ,
Université Omar Bongo, Libreville, Gabon pp 131-150
Mba, 2011 « langues de moindre diffusion et transmission intergénérationnelle
en milieu plurilingue : enjeux et limites » in Tsofack, B &Valentin Feussi (eds)
Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura
Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic
Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012
41
Langues et discours en contextes urbains au Cameroun : (dé)constructions-
complexités, L’harmattan, Paris, pp 139-154
Tabi Manga, J. 2000 Les politiques linguistiques au Cameroun: essai
d’aménagement linguistique, éditions Karthala, Paris
Tadadjeu, M. 1977 A model for functional trilingual education planning in Africa,
unpublished PH. D dissertation, University of South Carolina
Top Related