LA CULTURA MATERIAL DEL NEOLÍTIC ANTIC A LA CONCA DE BARBERA!
J.M.MIRÓ Museu Comarcal i d'Arqueologia Salvador Vilaseca (Reus)
En memoria del Dr. Salvador Vilaseca i Anguera ( J 896-J 975)
RESUM
En aquest treball es reestudien quatre jaciments de la Conca de Barbera: Cova de les Gralles, Cova de Cartanya, Cova de la Gorja del Gaia i Cova de la Font Major (Catalunya Meridional). En totes elles s'han citat, en repetides vegades, ocupacions del neolític antic. Ara bé, es presenten tot un seguit d'arguments contraris a aquesta interpretació pel que respecta als tres primers jaciments. També es descriu amb profunditat les principal s característiques de la cultura material del neolític antic cardial de la Cova de la Font Major.
PARAULES CLAU
Neolític Antic, Decoració Cardial, Catalunya Meridional, Conca de Barbera, cultura material.
RÉSUMÉ
On a réétudie quatre sites de la Conca de Barbera: Grotte de les GraBes, Grotte de Cartanya, Grotte de la Gorja del Gaia et Grotte de la Font Major (Catalogne Méridionale). Ils ont été traditionnellement attribues a le néolithique ancien, mais nous argumentons tout le contraire pour les trois premieres sites. Aussi, on décrit la culture matérielle du néolithique ancien cardiale découverte dan s la grotte de la Font Major.
MOTSCLEF
Néolithique Ancien, Décoration Cardiale, Catalogne Méridionale, Conca de Barbera, culture matérielle.
INTRODUCCIÓ
La investigació del Neolític a la Catalunya Meridional porta un retard considerable respecte de la rec;:erca arqueologica de contrades velnes. Una evidencia del buit en el coneixement de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes a les comarques tarragonines el tenim reflectit en l' obra síntesi del Neolític cataUl de la Taula Rodona de Montserrat (A.A.V.V. 1981). Aquesta fou una de les motivacions que ens conduí a reestudiar els materials arqueologics exhumants en quatre jaciments de la Conca de Barbera (Cova de les Gralles, Cova de Cartanya, Cova de la Gorja del Gaia i Cova de la Font Major) (figura 1). Jaciments que han estat catalogats, en reiterades publicacions, com pertan-
llijh'@' Mim. 26, ltny /995, p¿¡,~. 39-52
39
yents al neolític antic (Tarradell, 1962), (Navarrete, 1976), (Marcet, 1981), (A.A.v.v., 1982), (Guilaine, 1986), fet que pretenen refutar en els casos de la C. de les Gralles i la C. de Cartanya i dubtar-ne en la C. de la Gorja del Gaia.
Pel que respecta a la C. de la Font Major, les noves directrius de la investigació del Neolític i el nou cos de coneixements empírics establerts en els darrers anys en permet afrontar una revisió a fons d'un deIs millors conjunts arqueologics del neolític antic cardial catala i que malgrat disposar d'una
I Resum d'una part del Treball d'Investigació de Doctorat presentat en la Universitat de Barcelona el 28-IX-1988, sota la direcció de la Dr. Ma A. del Rincón. El treball fou entregat per la seva publicació el setembre de 1989.
Les Garrigues
o 10 km. 1 __
D 200-400
1>1400-600
600-800
.800-1000
• 1000-1200
FIGURA 1: 1. Cova de la Font Major; 2. Cova de les GraBes; 3. Cova de Cartanya; 4. Cova de la Gorja del Gaia
extensa publicació (Vilaseca, 1969), ha restat infravalorat per la majoria de neolitistes.
El principal objectiu del treball és el de definir, caracteritzar i explicitar, utilitzant metodologies d' analisi acurades, els principal s trets de la cultura material del neolític antic a la Conca de Barbera.
LA PROBLEMA. TICA DE LA COVA DE CARTANYA., COVA DE LES GRALLES I LA COVA DE LA GORJA DEL GAlA.
Tots tres jaciments foren excavats d' antic i publicats per S. Vilaseca (1926, 1932 i 1935 respectivament). Tant Cartanya com Gralles presenten uns conjunts de restes materials fon;;a similars, que permeten inferir una cronologia que abra~aria grosso modo des del Neolític Final-Calcolític fins al Bronze Final. Cal pero destacar-ne l'important
40
conjunt de ceramica campaniforme d' ambdós jaciments.
Ara bé, la problematica d'aquestes dues coves rau en l' atribució de dos fragments ceramics, (Lam.1)2 amb decoració incisa i impressa de petxi-
2 Cova de les GraIles (Ulm.1): Fragment de vora d'un bolo vas subesferic (Si!= 15 cm.), llavi arrodonit i vora secant inclinada cap a l'interior de perfil exterior convexe. Pasta ben depurada, desgreixant de calcaria, superficies polides, cocció oxidant, coloració de la superfície i interna i externa marró-vermellossa. Decoració mixta (incisa-impressa). Presenta una primera línea horitzontal ondulada feta mitjanc;ant l'impressió d'una petxina en posició vertical respecte a la superfície, després cinc línies horitzontals rectes fetes per incisió d'instrument de punta aguda i un altra línia horitzontal i ondulada també per impressió de petxina i dues línies horitzontals incises com les anteriors.
Cova de Cartanya (Lam. 1): Fragment de cos. Pasta ben depurada, desgreixant de calcaria, superfícies polides, cocció irregular (oxidant-reductora), coloració de la superfície interna gris-negra i externa marró-vermellosa. Decoració mixta (incisa-impressa). Presenta varies línies horitzontals incises fetes
na, al món cultural de la cedlmica cardial, fet que ha donat peu, creiem sense cap base ferma, a adscriure els dos jaciments (e. de Cartanya i e. de les Gralles) com habitas del Neolític Antic Cardial.
Els raonaments que done m per rebatre tal afirmació podrien resumir-se en:
• L' associació de la tecnica incisa i impresa en un mateix vas és molt rara i minoritaria en el neolític antic.
• L'impresió de la valva de la petxina en posició vertical i donant lloc a una matriu amb fort relleu no és gaire usual en el neolític antic, sinó que acostuma a ésser una impressió molt més suau.
• EIs patrons decoratius deIs dos fragments és netament campaniforme. AIguns vasos campaniformes de les Gralles i Cartanya, com d'altres del «Complexe Salomó» (Cova Josefina, Coves de l' Arbolí, Cova Fonda de Salomó, etc.) presenten com a patró decoratiu generic una alternancia de línies horitzontals rectes amb d'altres de ziga-ziga fetes per mitja de l'incisió o de l'estampillat (Harrison, 1977): En els dos casos aquí esmentats, la consecució de les línies en ziga-zaga s'ha fet aprofitant la sinuositat d'una petxina.
• L' absencia significativa de qualsevol altra resta material atribuible al neolític antic.
• Les característiques tecnologiques (pasta, desgreixant, coloració, etc.) d'ambdós fragments no denota cap diferencia respecte la resta del material ceramic campaniforme.
• El Dr. Vilaseca inclo'ia, sense cap dubte, els dos fragments dins el complex campaniforme de la Catalunya Meridional (Vilaseca, 1973), resaltant, aixo sí, la peculiaritat i novetat de la decoració impressa, També R.J. Harrison en el seu treball del campaniforme Peninsular els inclou en el «Complex Salomó». (Harrison, 1977, fig. 91 núm. 1826).
• Sense voler establir paral-le]s ni relacions concretes sinó més aviat un fenomen de convergencia purament accidental volem ressenyar l' aparició de
amb instrument de punta aguda separades per una línia horitzontal i ondulada feta per impressió de petxina acostellada, per continuar, en forma radial i vers la base, unes bandes de línies al costat i de línies impresses a I'altre. Segurament es tracta de la part inferior del cos i inici de la base d'un vas amb decoració de sanefes horitzontals per acabar amb un motiu radial originat en la base del recipient.
41
campaniformes amb decoració impressa de petxina en jaciments del Nordoest Peninsular com Parxuberia (S. Fiz de Eiron, Mazaricos) (dolmen poligonal de corredor curt en V); a O. Fixon (Hijo, Cangas de Morrazo) (habitat) (Garcia-Lastra, 1984); O. Regueriño (Moaña) (habitat) (Peña de la, 1984). Es tracta de fragments de vasos campaníformes amb la mateixa estructuració de la decoració que la resta de campaniformes pero amb la diferencia que la tecnica aplicada és la impressió de petxina, segurament un pecten tipus «volandeira» o «zamburiña» (Chalamis Operculata) (Criado i Vazquez, 1984).
• Aquest fet de la ceramica campaniforme decorada amb impressió de petxina, des de la nostra perspectiva, tampoc implica cap perduració de la decoració cardial fins a contexts calcolítics com assenyalen alguns autors (Asquerino, 1973, 1975), Vilaseca, 1973) sinó més aviat la solució a un determinat patró decoratiu en el que s'intercalen línies horitzontals amb línies ondulades en ziga-zaga, essent la petxina un instrument molt apte per realitzar-les.
Per aquestes consideracions creiem que no hi ha cap base real per afirmar ni mantenir la idea d'un habitat cardial a la e. de les Gralles i a la e. de Cartanya com es venia constantment repetint en la bibliografia (Tarradell, 1962), (Navarrete, 1976), (Marcet, 1981), (A.A.v.v., 1982) i (Guilaine, 1986). Les implicacions d'aquesta negació poden trastocar en certa mida l'estructuració de la prehistoria recent a les muntanyes de Prades, dones rebutjada la presencia d'un horitzó del neolític en els dos jaciments, ens trobem que aquesta area geografica, amb una personalitat propia dins la Catalunya Meridional, presenta un buit ocupacional en el neolític anticmig, segons les dades disponibles, i que no es trenca fins al neolític final-calcolític.
Pel que respecta a la e. de la Gorja del Gaia3
també ha estat catalogada com a jaciment del neolític antic epicardial (A.A.v.v., 1982).
Desconeixem en base a quines dades arqueologiques s'ha indentificat aquest neolític epicardial doncs el material que presenta la publicació no ho corrobora, tot el contrari, ens referma una cronologia del Bronze Antic-Mitja. Només podria implicar
3 Si be ens consta que els materials procedents de la Cova del Gorja del Gaia restaren en la col·lecció del Dr. Vilaseca, després base de l' actual Museu Comarcal de Reus, ens ha estat imposible de localitzar-los en el fons del museu i en conseqüencia no hem pogut reestudiar-Ios i ens hem hagut de referir només en la publicació.
certs dubtes un fragment de cedlmica que correspon a un vas de grans dimensions decorat «per soIs ondulats fets a ditades» (Vilaseca, 1935 :9) i que sembla disposar de dos parells de cordons o crestes vertical s unides per un altra horitzontal. Si en comptes de soles fos un tractament de la superfície del vas en tecnica raspatllada si podria paral·lelitzar-se amb el mon cultural postcardial identificat al Penedes (Mestres, 1981), pero no tenim la plena seguretat de que sigui així.
La resta de material pertany lato sensu al Bronze, i de remarcar és el vas carenat amb decoració incisa formant motius d' espiga i garlandes, característic de la cedlmica tipus Arbolí (Vilaseca, 1973) i de clara adscripció Epicampaniforme (Martin, 1980, Castells et alli., 1983) i que s'ha relacionat amb la tecnica de boquique (Maya i Petit, 1986).
LA COVA DE LA FONT MAJOR
La Cova de la Font Major, irnmediatament després de la seva descoberta l' any 1957, patí una continuada serie d'agressions que la malmeteren irreversiblement com a jaciment arqueologic en una gran parto El Dr. Vilaseca, en puntual s intervencions, recupera una minsa part del registre arqueologic, el qual, pero, posa en evidencia la importancia d'aquest jaciment a tres nivells:
a) El jaciment Posthallstatic i Iberic de la Sala P. Les troballes arqueologiques responen segurament a un fet cultural en relació a les aigües del riu hipogeu.
b) L' amagatall d' objectes de bronze localitzat a la banda E-SE a uns 50 m. de l' entrada.
c) L'excavació deIs testimonis residuals que restaren enganxats a les parets de la cova (E-SE i O-NO) després del buidat sistematic i incontrolat dels sediments de l' entrada de la cova.
L' estudi analític fa referencia als materials deIs nivells arqueologics neolítics (nivell E-F i G) deis testimonis O-NO. Sector que dona la seqüencia estratigrafica més clarificadora i amb un volum més gran de materials.
Analisi de la Cultura Material
L'estudi de la indústria lítica s'ha realitzat seguint els treballs de G. Laplace (1972), mentre
42
que per la ceramica hem desenvolupat una metodologia d' analisi propia, pero seguint els criteris de les distintes tipologies ceramiques més usuals (Amal, 1976), (Dedet i Py, 1975), (Seronie-Vivien, 1975), (Schifferdecker, 1982).
Indústria lítica (Lams. 7 a 9)
La materia primera utilitzada pels ocupants de la Cova de la Font Major és quasi exclusivament el sílex (97,9%) de distintes varietats i qualitats. De forma puntual apareixen d'altres materials com el quars, la quarsita i el cristall de roca. Aquest fet implia una elecció voluntaria i altament selectiva vers el sílex en relació a les millors i més aptes condicions de fracturació i talla (capacitat d'exfoliació), pero, entenem que aquesta elecció resta condicionada per la disponibilitat de recursos al' entom de l'habitat (Perles, 1987).
A la Catalunya Meridional ha estat citada reiteradament i des d'antic l'abundancia de recursos de sílex (Vilaseca, 1936, 1953, 1965). Fent un breu recull de les zones potencials d'aprovisionament de sílex conegudes, trobem com a més properes les afIoracions de sílex de I'Ermita de la Santíssima Trinitat (3 Qm.); lloc d'origen probable, que no segur, d'una part important de la materia primera. Ja més llunyanes, podem citar Sant Miquel de Montclar i els pendents de Vallespinosa (20 Qm.) (Freixas, 1984) del Collet Blanc i les Pedrenyeres (Ulldemolins) (l5 Qm.) (Vilaseca, 1973) i de la Mussara (18 Qm.) (Rovira i Santacana, 1982). Caldria sumar-hi els cOdols transportats pel corrent del Francolí, el qual devalla a peu de cova.
L'estructura tecnologica de la indústria lítica tracta l' analisi de les tecniques de talla (suports, talons, cortex, nuclis, etc.) i ha esdevingut un aspecte essencial de l' estudi deIs conjunts industrials (Tixier et alii, 1980, 1984) (Pelegrin, 1985) i més en el cas deIs tecnocomplexos neolítics, ja que no seria l'útil perfectament conformat el que comportaria una carrega intencional d'idiosincracia cultural, sinó que aquesta passaria a recaure, a partir del neolític, a unes tecniques de talla molt estandaritzades. (Cahen, 1985).
De forma molt breu passem a ressenyar les principals característiques de la indústria lítica de la Font Major. (Taula 1 i 2).
• El procés de descorticat dels mOduls seria realitzat fora de l'ambit de la cova; potser es duria a terme en el mateix lloc d' aprovisionament del sílex. Aixo ens ho demostra la manca de cortex en les
R
21
D
19
S-SE
LR
12
G
5
LD
4
T
5
A BC
A B p
PD LDT BT B F
= 73
TAULA I
Suport Ascla F.Ascla F. Lamina /// Lamina Nucli JJJ R. Talla
.336 .262 .258 .075 .068 O
Taló (1) No Cortical Inextx -Ineter. JJJ Cortical
.507 .439 .054
Taló (2) Llis JJI Diedre Puntiforme Facetat
.86 .087 .038 .014
8ulb Marcat Difús /// Negatiu
.576 .411 .013
Cortex Inext. IJJ Parcial Residual /// Parcial Total JJ Total
.747 .21 .034 O
Maneres de retocar S /// A SE B P E
.699 .192 .082 .014 .014 O
Direcció del retoc d JJJ // a b n
.625 .281 .062 .021 .01
TAULA 2: Seqüencies estructurals indústria lítica (N.E - F + G)
cares dorsals deIs productes de talla i la feble incidencia deIs talons corticals.
• La dominancia deIs talons llisos implica una mínima, pero rendible preparació deIs plans de percussió.
L' aplicació de tecniques de talla diferenciades (percussió directa amb percutor dur versus percussió i/o percussió directa amb percutor tou) en relació als tipus de productes de talla desitjats. Així, pel component laminar; segons les evidencies constatades (certa estandarització, seccions triangulars i trapezoi'dals, eliminació de la comisa, el tamany redui't dels talons, la dominancia deIs talons llisos, la presencia de bulbs difusos i poc marcats), podem inferir l' aplicació de la tecnica de talla per percussió indirecta i per contra sembla poder-se rebutjar la tecnica de talla per pressió (escassa presencia de talons facetats, nervadures poc rectílinies i paral·leles).
• Entrant en certa contradicció amb l'anterior aspecte, els nudis de tecnica laminar (piramidal s i prismatics) tenen uns efectius inferiors als nudis poliedrics, pero l' explicació ve donada per la transformació deIs nudis de talla laminar, una vegada exhaurides llurs possibilitats, en nudis poliedrics, fet reafirmat pel redui't tamany deIs nudis exhumats en el jaciment i confirmat en d' altres jaciments del Neolític Antic (Binder, 1987).
43
• A nivell de criteris de retoc, cal remarcar la dominancia altament significativa de la categoria deIs simples (S), mentre en l'amplitud del retoc (Profund-Marginal) no s'observa cap ruptura i en la direcció del retoc predomina el retoc directe (d) per damunt de les altres categories.
Pel que respecta a l' estructura morfologica poden fer-se les següents puntualitzacions:
• No s'observa cap dominancia significativa a nivell de dasses tipologiques i tipus primaris (Taula 1), ni tampoc cap tipus de configuració de pec;(a retocada específica i repetitiva, a excepció, potser, de les lamines retocades marginals (LR 1).
• Rascadores i Denticulats no prenen una morfologia concreta sinó més aviat una heterogenei'tat morfotipologica.
• En l' ordre deIs abruptes, tampoc s' observa el distanciament de cap tipus en concret i els efectius més elevats són del grup de les truncadures i de les lamines de dorso
• L' escadussera presencia de geometrics (F 324 - Triangle i BT 1- Segment) se'ns fa difícil d' explicar (potser seria deguda al no garbellament sistematic deIs sediments?). EIs geometrics, en els conjunts lítics
del neolític, són sempre un grup tipologic present,pero de variable importancia (per exemple, el 20, 8%a la Cova de I'Or i un 5,5% a Guixeres de Vilobí enel N.A.E) (Juan, 1984) (Mestres 1., 1987). EL segment presenta un retoc abrupte a doble bisell, tecnica ben documentada en els jaciments Epipaleolíticsdel Complex Geometric (Barandiaran, 1987) (Barandiaran i Cava, 1981) (Juan, 1985). El triangle isosceles presenta un retoc pla semi-invasor a doble bisell.
• Cal resssenyar també la nul·la presencia dela tccnica del microburí. Inexistencia que podriarelacionar-se amb l' extensió de la tecnica de la flexió per segmentar les lamines. La no presencia dela tecnica del microburí contrasta negativament ambels conjunts industrials de l' epipaleolític final.(Fortea, 1973) (Juan, 1985).
Fent referencia a l'estructura tipometrica:
• L'analisi qualitativa tipometrica (mOduls d'allargament i de carenatge) fa palesa una dominancia de les extraccions curtes estretes (40%), clsesclats curts amples (23, 3%) i els esclats llargsamples (22,2%) i una dominancia de les extraccionsplanes (85%) enfront els productes de talla espessos o gruixuts (15%). Constatem el tamany redu'itdeIs productes de talla.
• El conjunt laminar representa el 29,4% (N.E-F+G) mentre les ascles representen el 70,6%, peroaquesta relació estaria «falsejada» per l'elevat índexde fragmentació de les lamines per aplicació, constatada en un elevat nombre de casos (xarnela de flexió 59,1 %), de la tecnica de flexió. Aquest fet difícilment és explicable exclusivament per causesdeposicionals i postdeposcionals i sembla més aviatrespondre a una voluntarietat. L' analisi tipometricade les lamines i deIs fragments de lamina ens demostra que la fracturació de les lamines es dóna en lesde major tamany (més de 5 o 6 cm.) i que les poqueslamines senceres (n=33) no són una mostra «real»del conjunt laminar de la Font Major (Fig. 2).L'explicació d'aquest fenomen pren cohesió si interpretem que un gran nombre deIs fragments de lamina anaven destinats a ésser engalzats conjuntamenten un manec fent la funció de peces de fale;.
Per tot l' exposat anteriorment podem suggerirque les practiques de talla i de gestió de l'utillatgeen la Cova de la Font Major, i per les resemblancesestructurals amb d' altres conjunts lítics del NeolíticAntic, estan orientades en part a la producció de lamines. Estant moltes d' aquestes destinades a éssersuport de peces de fale; i també de geometrics, mitjane;ant nuclis piramidals i prismatics, per percussióindirecta amb una senzilla preparació del pla de per-
44
cussió i posteriorment transformats en nuclis poliedrics per extració d'ascles de petit tamany.
La resta de l'utillatge retocat denota una granheterogene'itat i variabilitat; denticulats i rascadores nopresenten cap repetició estandaritzada de morfotipusi no s' observa cap selecció diferencial del suporto
L' analisi de la indústria lítica de la Font Majorha permcs aprofundir en el coneixement de l'utillatge lític de les primeres comunitats neolítiques,reiterant les diferencies de base amb les seves homologes de I'Epipaleolític Final (Martí et alii. 1987) icomparar la Font Major amb d' altres jaciments delNeolític Antic com la Cueva de Chaves (Baldel1oui Castan, 1983), Cova de I'Or i Cova de la Sarsa(Juan, 1984), Guixeres de Vilobí (Mestres, 1987) iAbric del Filador (Cebria et alii., 1981) (Fullola etalii., 1987) (Fig. 5 i 6).
Ceriunica
A l' igual que la indústria lítica, l' analisi ceramologica pretén anar una mica més enna d'un enfocament descriptiu tradicional que posa 1'enfasi quasiexclusivament en la decoració. La segregació devariables tecnologiques, morfologiques i tipometriques des d'una perspectiva analítica, la quantificació de les dades i la comparació estadística entrevariables, han estat els mitjans emprats per intentardefinir i caracteritzar el conjunt ceramic de la Covade la Font Major. L' elevat grau de fragmentació delmaterial ha estat un factor negatiu en la majoria d'aspectes aquí tractats.
A nivell d'estructura tecnologica podem concloure: (Taula 3).
• L'origen de la materia primera (argila i desgreixant) ens és desconegut, pero és factible de pensar que la mateixa cova, tal i com hem comprovatempíricament, podria subministrar argila de bonaqualitat per la fabricació de recipients.
• La pasta ben depurada (desgreixant de tamanypetit i escassa freqüencia) és minoritaria (17,2%) itendeix a associar-se amb les ceramiques de decoració cardial, mentre les pastes depurades (58,3%) ipoc depurades (24,5%) pertanyen, en proporció major,a ceramiques llises i de decoració plastica.
• El principal desgreixant és la calcaria, perotrobem d'altres com ara la mica i el quars.
• I.a tecnica de muntatge deIs vasos, malgratles poques i dubtoses apreciacions al respecte, sembla ésser la de marrells.
Fragments de lamina y .c .199x + 8,778, R-squarcd: .194
40+--~--'--~--'------'-----'------'------'----'----t
35
30
25 • ••
•
•Ampl.
20
J5
10
70605040302010O'+--~-r--~---'r----r---r---"--'--"""T'"--.--~---.---r----+O
Long.
FIGURA 2: Rectes de Regressió
D. Cardial //1 D. Impresa No Cardial D. Incisa-Acanalada
.346 .056 .047
D. Incisa-Plastica
.019
D.Incisa-Plastica
.024
-------------
Grallera
.013
D. Incisa-Acanalada
.048
D. Incisa-Acanalada
.042
Brunyida
.019
Irregular
.06
Bcn Depurada
172
//1
.47
I
D. Impresa No Cardial
.06
D. Impresa No Cardial
.042
Poc Depurada
.254
Allisada Polida
.479
Cocció Reductora //1 Oxidant
.762 .179
Decoració
N.E-F D. Plastica II D. Cardial
.602 .265
N.G. D. Cardial D. PIastica I
Pasta Depurada //1
.583
Tractament Superficie
.583 .333
N.E - F + G D. Plastica I
.542
TAULA 3: Seqüencies estructurals ceramica (N.E - F + G)
45
o/c 60
50
40
30
20
10
O
Tipus
11 III IV V VI IX
% 40
30
20
JO
O
FIGURA 3: Histograma de la Morfologia del Llavi (N.E - F + G)
V VI VII VIll IX
Tipus rrrrrFIGURA 4: Histograma de la Morfologia de la Vora (N.E - F + G)
46
C. Font Majar C. Sarsa G. Vilobí C. Or Filador N.2
I
0,171
0,173
0,345
1,101
FIGURA 5: Dendograma segons les maneres de retocar (S, A, P, B, E) de jaciments neolítics del Llevant Peninsular
• L'acabament de les superfícies és indistintament l'allisat i el polit (49,7% i 47% respectivament) i sense que cap d'ells tendeixi a associar-seamb un genere decoratiu concret.
• La cocció és majoritariament reductora, enel N. E-F arriba al 78,4%, disminuint en importancia en el N.G. on la cocció oxidant arriba el 31,4%.
• La coloració de la superfície externa és dela gama deIs marrons-vermellosos en un 49,7% igris-negra en un 37, 1% deIs fragments, i en lasuperfície interna en un 52,3% i un 31,1 % respectivament.
Pel que fa referencia al' estructura morfotipologica:
• La decoració cardial és majoritaria en el N.G(58, 3%), passant a segon terme en el N. E-F(26,5%), on la decoració plastica de cordons llisos(60,25) ocupa el primer lloc (Lam. 2 a 6). Els altresgeneres decoratius tenen una incidencia més aviatínfima (veure taula de les seqüencies estructurals).L' estructuració deIs generes decoratius, malgrat laproblematica de les comparacions, ens parla de la
47
similitud del conjunt ceramic de la Font Major ambd' altres jaciments del Neolític Antic del MediterraniOccidental, com la Cova de l'Or en els seus estratsinferiors (Martí et alti., 1980), la Cueva de Chaves(N. IIb) (Baldellou i Castan, 1983), la Cueva deCarigüela del Piñar (Camara GN. XIV, XV i XVI)(Navarrete, 1976), la Cova de la Sarsa -malgrattractar-se de materials barrejats- (Asquerino, 1978),Guixeres de Vilobí (Horitzó A) (Mestres, 1981-82).
• L' analisi morfologica parcial és nomésexahustiva en el cas delllavi i al vora. La senzillesa deIs acabats deIs llavis (arrodonit 57,6%) (aprimat18,6%) i el predomini de les vores secants verticalsde perfil rectilini (34,9%) i de les vores secants inclinades cap a l' interior de perfil rectilini (32,6%) sónles dades més rellevants. (Fig. 3 i 4).
• Els elements de prensió/suspensió més benrepresentats en la Font Major són les nanses debudell. Una característica a remarcar són les petites protuberancies de dues de les nanses, típiquesdel Neolític Antic Cardial.
• La impossibilitat de reconstrucció dels perfils deIs vasos, causada per la fragmentació del mate-
100• s.% Chaves I1b
-o-- S.% Chavcs Ha
80 ---o-- S.% Fonl Major
60
40
20
O+-.-----,---r--r--.----.---r--r--.-----,--.---r--,----,r----r-........-,-----,Grups tipolagics R p B LBA Iba MD FR G o
FIGURA 6: Grafica acumulativa deIs conjunts lítics de la Cova de Chaves i de la Cova de la Font Major.
rial, implica un cert desconeixement concret de lesformes globals, pero sí podem afirmar que serienformes senzilles derivades de l' esfera i inclourienvasos subesferics i semiesferics (bols), vasos esferics amb coll curt exvasat o vora diferenciada, vasosesferics sense coll i parets reentrants, vasos de fonsconvex i parets cilíndriques, vasos esferics/ovoldesamb coll desenvolupat exvassat o cilíndric (tipusamforeta). Totes elles, formes caraterístiques delNeolític Antic.
A nivell d'estructura tipometrica poc es potdir:
• El gruix de les parets oscil·la majoritariament entre els intervals de 6-8 mm. (34,2%) i 810 mm. (34,9%).
• Els diametres de l'embocadura es distribueixen entre els intervals 12-16 cm. (27,3%) i els16-20 cm. (31,8%) pero la migradesa de la mostra(n=22) rebaixa la significació deIs resultats.
CONCLUSIONS
En el cas deIs jaciments de Gralles i Cartanya,i en menor mesura en la Gorja del Gaia, la revisió
48
dels materials ens fa descartar la possibilitat d' 0
cupacions del Neolític Antic. Al nostre entendrel' error de principi rau en el fet d' assimilar una tecnica decorativa (impressió de petxina) a una determinada «cultura arqueologica» de forma excessivament mecanicista i dscontextualitzada. El simplefet de la presencia de motius decoratius realitzatsamb petxina fou considerat per molts investigadorscom a indici suficient per assignar aquests dos jaciments al Neolític Antic: correlació que claramentno és valida pels jaciments de C. de les Gralles iC. de Cartanya. Pel que respecta a la Cova de laFont Mqjor, al tractar-se d'unjaciment molt malmesi d'una excavació antiga ha fet inviable afrontaramb garanties d'exit molts deIs objectius marcatsen les actuals directrius i línies d'investigació arqueologica, pero el reestudi de la Cova de la Font Major(indústria lítica i ceramica) ha possibilitat aprofundir en la definició i caracterització de la culturamaterial de les primeres comunitats pageses a laConca de Barbera.
Els diferents graus de comparació establertsentre la Cova de la Font Major i d' altres importantsjaciments del Neolític Antic del MediterraniOccidental permet situar la cronologia relativa deIsN. E-F i G en la primera mitad del VI mileni en cronologia calibrada (5800-5400 cal BC) (Martí, 1978),(Guilaine, 1986).
- -J
-_.._.~--I
I
fII-'\- ---. -.-~=-~-- ._--
-- III ,I 1
LÁMINA 1: la. Cava de les Gralles; lb. Cava de Cartanyil LÁMINA 2: Cerilmica de la Cava de la Fant Majar.
- -ILÁMINA 3: Cerilmica de la Cava de la Fant Majar. LÁMINA 4: Cerilmica de la Cava de la Fant Majar.
49
, , ,
--LÁMINA 5: Ceramica de la Cova de la Font Major.
1\
1\
LÁMINA 7: Indústria lítica de la Cova de la Font Major.
50
o el ter:
- -LÁMINA 6: Ceramica de la Cova de la Font Major.
W-(J 1\
A A - -
LÁMINA 8: Indústria lítica de la Cova de la Font Major.
A 1\
A
LÁMINA 9: Indústria lítica de la Cava de la Fant Majar.
BIBLIOGRAFIA
A.A.V.V. (1981), El Neolític a Catalunya, Taula Rodana de Montserrat, 1980, Publicacions de l' Abadia de Montserrat.
ARNAL, G.B. (1976), "La ceramique Néolithique dans le Haut Languedoc", Memoire du Centre de Recherche Archeologique du Haut Languedoc. CNRS.
ASQUERINO, Ma D. (1973), "Ensayo de clasificación de los temas decorativos de la cerámica cardial", XII Congreso Nacional de Arqueología. Jaen, 1971, pp. 149-158.
ASQUERINO, MO D. (1975), "Una aportación al estudio del Bronze I Español: Tipologia de las asas de apéndice de la Cava de la Sarsa", XIII Congreso Nacional de Arqueología, Huelva, 1973, pp. 351-369.
ASQUERINO, M" D. (1978), "Cova de la Sarsa (Bocariente, Valencia), Análisis estadístico y tipológico de los materiales sin estratigrafia (1971-1974)", Saguntum 13, pp. 99-225.
BALDELLOU, V. & CASTAN, A. (1983), "Excavaciones en la Cueva de Chaves de Bástaras (Cabas-Huesca)", Bolskan 1. Instituto de Estudios Altoaragoneses, pp. 9-39.
BARANDIARÁN, 1. (1978), "El abrigo de Botiqueria deIs Moros (Terue!), Excavaciones arqueológicas 1974", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses n05, pp. 49-138.
BARANDIARÁN, l. & CA VA, A. (1981), "Epipaleolitico y Neolítico en el Abrigo de Costalena (Bajo Aragón)", Bajo Aragón Prehistoria III, pp. 5-20.
51
BINDER, D. (1987), "Le Neolithique Ancien Proven~al: Typologie et Technologie des outillages lithique s" XXIV e. Supplement a Gallía Préhistorique. CNRS
CAHEN, D. (I985), "Fonction, Industrie et Culture", a Otte M., La signification culturelle des industries lithiques. Actes du Colloque de Liege, 1984, B.A.R. International Series 239, pp. 72-88.
CASTELLS, J. et alii (1983), "El Tumul I de la serra de Clarena. (Castellfolit, Bages)", Excavacions arqueologiques a Catalunya n° 4. Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
CEBRIÁ, A. el alii. (1981), "Avance al estudio de los asentamientos con cerámica del Filador, Margalef, Priorat (Tarragona)", Saguntum 16, pp. 37-62.
CRIADO, F. & V ÁZQUEZ, J.M. (1982), "La cerámica campaniforme en Galicia", Cuadernos do Seminario de Sargaledos nO 42, Ed. Do Castro Coruya.
DEDET, B. & PY, M. (1975), "Classifcation de la ceramique non tournée protohistorique du Languedoc Méditerranéen", Revue Archeologique de Narbonnaise nO 4. CNRS.
FORTEA, J. (1973), "Los complejos microlaminares y Geométricos del Epipaleolítico Mediterráneo Español", Memorias del Seminario de Prehistória y Arqueologia nO 4, Salamanca.
FREIXAS, A. (1984), "El s assentaments prehistorics del terme de Sarral (Tarragona), El Baluard 2a Epoca. Any II n° 8, pp. 24-25.
FULLOLA, J.M. et alii. (1987), "El abrigo del Filador y el proceso de Neolitización en el valle del Montsant (Tarragona, Catalunya)", Colloque Internacional du CNRS, Montpellier, 1983, pp. 599-606.
GARCÍA-LASTRA, M. (1984), "Primeros resultados de la campaña de excavaciones arqueológicas 1982 en el yacimiento campaniforme de O Fixon (Hio, Can gas de Morrazo, Pontevedra)", Pontevedra Arqueológica n° 1, pp. 113-147.
GUILAINE, J. (1986), "Le Neolithique Ancien en Languedoc et la Catalogne: Elements et reflections pour un essai de periodisation", A. Demoule E. i Guilaine J. (Eds.), Le Neolithique en France, Ed. Picard, París.
HARRISON, RJ. (1977), The Bell Beaker Cultures of Spain and Portugal. Peabody Museum of Archaeology and Etnology. Harvard University.
JUAN, J. (1984), "El utillaje lítico en sílex del litoral Mediterraneo peninsular. Estudio tipológico-analítico a partir de los materiales de Cova de l'Or y Cova de la Sarsa", Saguntum 18, pp. 30-102.
JUAN, i. (1985), "El complejo Epipaleolítico Geométrico (Facies Cocina) y sus relaciones con el Neolítico Antiguo", Saguntum 19, pp. 9-30.
LAPLACE, G. (1972), "La typologie analytique et estructurale: Base rationale d'étude des complexes lithiques et osseux", Actes du Colloque National du CNRS. Marseille, 1972.
MARTÍ, B. (1978), "El Neolítico en la Península Ibérica: Estado actual de los problemas del proceso de Neolitización y evolución de las Culturas Neolíticas", Saguntum 13, pp. 59-98.
MARTÍ, B et alii. (1980), Cova de l'Or de Beniarres (Alicante), S.LP. n° 65, Valencia.
MARTÍ, B. et alii. (1987), "Neolítico Antiguo en la zona oriental de la Península Ibérica", Colloque International du CNRS. Montpellier, 1983, pp. 607-619.
MARTÍN, A. (1980), "Avance a los resultados obtenidos en las excavaciones de la Cova del Frare (Matadepera, Barcelona)", Rev. Arrahona, pp. 37-54.
MA Y A, 1.L. & PETIT, Ma A. (1986), "El grupo del Nordeste. Un nuevo conjunto de cerámicas a boquique en la Península Ibérica", Anales de prehistória y Arqueologia n° 2, Universidad de Murcia, pp. 49-7l.
MESTRES, J. (1981), "Neolític Antic Evolucionat al Penedes", Taula Rodona de Montserrat 1980, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 103-112.
MESTRES,1. (1981-82), "Avan¡;:ament a l'estudi del Jaciment de les Guixeres de Vilobí", Pyrenae 17-18, pp. 35-54.
MESTRES, J. (1987), "La indústria lítica en sílex del Neolític Antic de les Guixeres de Vilobí", Olerdulae Any XII, n° 1,2,3 i 4, pp. 5-72.
NAVARRETE, MO S. (1976), La cultura de las Cuevas con cerámica decorada en Andalucia
52
Oriental, Universidad de Granada, Dept. de Prehistória.
PELEGRIN, J. (1985), "Reflexions sur le comportament technique", a OUe M., La signification culturelle des industries lithiques. Actes du Colloque de Liege, 1984, B.A.R. International Series 239, pp. 72-88.
PENA de la, A. (1984), Sondeo estratigráfico en el yacimiento de O. Regueriño (Moaña), Pontevedra Arqueológica n° 1, pp. 185-190.
PERLES C. (1987), «Bases inferentielles pour I'interpretation de la variabilite des industries lithiques", Conference CNRS/NSF: Approches nouvelles en Archeologie. Symboliques, sémiotiques structurales. Bloominton 5-10 Octubre.
RO VIRA 1. & SANTACANA, 1. (1982), "Una estació d'extracció de sílex a la Musara (Prades)", Fonaments nO 3, pp. 209-214.
SCHIFFERDECKER F. (1982), "La ceramique du Neolithique moyen d' Auvernier dans son contexte' . régional", Cahiers d'Archeologie Romande n° 24. Lausanne.
SERONIE-VIVIEN, R. (1975), "Introduction a l'étude des poteries prehistoriques". Societé Speleologique et Pehistorique de Bordeaux n° 1.
TIXIER, J. et alii. (1980), "Prehistoire de la pierre taillée: I-Terminologie et Technologie", Cercle de Recherches et d'Etudes Prehistoriques, Paris.
TIXIER 1. et alii. (1984), "Prehistoire de la pierre tai1lée: II-Economie du debitatge laminaire. Technologie et experimentation", 3er. Table ronde de technologie Lithique. Meudon. Bellouve. CNRS.
VILASECA, S. (1926), "La Cova de Cartanya", Butll. de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistoria IV, pp. 37-71.
VILASECA, S. & IGLESIES, J. (1932), "Exploració prehistórica a I'alta conca del Brugent: III-La Cova de les Gralles", Rev. Centre Lectura de Reus, Any X, n° 196.
VILASECA, S. (1935): "La Cova de la Gorja del Gaia (Sant Perpetua)", Butll. del Centre Excursionista de Catalunya XL V, pp. 5 -1l.
VILASECA, S. (1936), La indústria deIs sílex en la Catalunya Meridional. Les estacions tallers del Priorat i extensions, Imp. M. Roca. 121 pags.
VILASECA, S. (1953), Las indústrias de sílex Tarra-.' conenses, CSIC.
VILASECA, S. (1965), "La extensión y preparación del sílex de las estaciones talleres del Priorato", A: Homenaje al abate H. Breuil. Inst. de Prehistoria i Arqueologia. Barcelona, pp. 431-442.
VILASECA, S. (1969), "La Cueva de la Font Major", Trabajos de Prehistória XXVI pp. 117-202.
VILASECA, S. (1973), Reus y su entorno en la' Prehistoria. Asociación de Estudios Reusenses. 2 Vol. Reus.
Top Related