DILLUNS, 27 ABRIL 2015 V I U R E LAVANGUARDIA 5

Estiuen solitari

M olts alcaldes intenten des-lligar les eleccionsmunici-pals delmes que vedels co-micis que se celebraran aCatalunya al setembre. Diuen que no tres a veure elegir un alcalde amb elegirels diputats del Parlament i que la gentha de diferenciar una cosa de laltra per-qu la poltica local mira de resoldreproblemes ms propers i quotidians queels temes que es debaten a lhemiciclecatal. s encomiable lesfor daquestsalcaldes per distanciar-se de les estra-tgies que curiosament tenen els seusmateixos partits a escala general. Perho tenen difcil. Vulguin o no, les elecci-ons del 24-M transcendeixen lmbitlocal perqu la majoria de les formaci-ons poltiques han volgut convertir-lesen una primera volta de la cita trans-cendental per al procs sobiranista del27-S. Ho sap prou b el mateix alcaldede Barcelona, Xavier Trias, que va afir-mar que no li convenia el sentit generalque estava prenent la campanyamunici-pal i, horesms tard, el mateix presidentMas deixava clara la vinculaci de lesdues eleccions.De tota manera, tamb s cert que els

votants tindranmolt en compte la perso-na que volen a lalcaldia i, segurament,pesar ms el perfil del candidat que lessigles a qu pertanyi. Per, en cas de dub-te, el futur del procs a Catalunya acaba-r decantant el vot cap a uns partits ocap a uns altres.Lestreta relaci entre les dues elecci-

ons tamb condicionar la poltica depactes a lhora de formar els governs alsajuntaments. La proximitat de la campa-nya electoral del setembre obligar elspartits amullar-se tan poc com sigui pos-sible en lmbit local i a donar poques

pistes de la futura configuraci dalian-ces postelectorals al Parlament perqupodria tenir efectes negatius en les sevesexpectatives i, de passada, defraudar al-guns dels seus votants. Aquest fenomenes donar especialment a les ciutats mssignificatives, de manera que s fcil de-duir que els pactes de govern alsmunici-pis trigaran a concretar-se i esperaran aveure quin panorama queda desprs deles eleccions del setembre.Per aquesta ra, ser ms que proba-

ble que els consistoris es constitueixin aljuny a precari. s a dir, que selegiran elsalcaldes en segona votaci a partir de lesllistes ms votades i sels deixar gover-nar en minoria fins que saclareixi la no-va correlaci de forces a Catalunya. Pera alguns, com el mateix alcalde Trias,aquesta situaci s coneguda perqu haestat governant Barcelona aix els ltimsquatre anys. Per a daltres, ser una nove-tat amb qu hauran de conviure unsme-sos. Malgrat aquesta precarietat polti-ca, els que es trobin en aquesta circums-tncia han de recordar que la llei atorgaals alcaldes un poder executiu que elspermet governar en solitari sense exces-sius problemes. A ms a ms, aquestescenari es donar a lestiu amb la gentde vacances, i per aix tindr poca inci-dncia. Aix que pacincia.

CIUTADANS

Dos nens juguen entre escombraries i mobles abandonats, una de les fotos del llibre Les barraques de Santa Engrcia

ElGrabao,ungurdia urbfranquista i sdic

El record de les barraquesde la Prosperitat, a NouBarris, avui seria gairebimpossible sense les fotosque va fer un nen.Aquesta s la seva histria

D. MARCHENA Barcelona

Hi havia una vegada un nen de 13 anysa qui un mestre va preguntar un diacom aniria de Barcelona a Pars. La res-posta que li va donar el va fer dir: Maino farem de tu un home de profit. Erael 1973. Espanya vivia els ltims espas-mes del franquisme i les reivindicaci-ons venals, tant de temps silenciades,comenaven a fer-se sentir als carrers.A fer-se sentir i a fer-se veure. Aquellnen sempre portava a la butxaca una c-mera fotogrfica de plstic, gaireb unajoguina, perqu li agradava retratar lavida dels seus amics de les barraquesde Santa Engrcia, a Nou Barris.La pobresa, les primeresmanifestaci-

ons que exigien pisos dignes, les crre-gues de la policia, les detencions... Te-nia, i cal tornar a recalcar-ho, 13 anys. Ala Prosperitat (un dels barris menysprspers de Catalunya) el coneixiencom el nen fotgraf. El nucli de barra-ques de Santa Engrcia va ser lltimque es va aixecar a Barcelona i va allot-jar centenars de persones en condici-ons indignes entre el 1964 i el 1983. Vanixer arran duna estafa immobiliria.Un constructor va vendre els mateixospisos inacabats a moltes famlies i vadeixar buit el solar on en teoria haviadedificar ms habitatges.Aquell solar, avui la plaa ngel Pes-

taa, es va dir el pla de Santa Engrcia ies va comenar a omplir dinfrahabitat-ges. Els ms afortunats van ocupar elsbaixos a mig fer. La resta, van fer el quevan poder o el que els van deixar, per-qu aqu encara es recorda policies din-fausta memria com El Grabao. Els ve-ns de Santa Engrcia eren fantasmesper a lAjuntament de Barcelona. El

1974, el Patronat Municipal de lHabi-tatge, el Patronato, va fer un cens detots els barraquistes de la ciutat, perno els va incloure a ells. Les autoritatspodien tolerar les barraques del Somor-rostro, que es van comenar a aixecarel 1880, per no unes del 1964! El barrinoms tenia una font i uns contenidorsdescombraries.Tot aix sha recordat aquest cap de

setmana. Des de dissabte, a la plaa n-gel Pestaa hi ha una placa en honor ala lluita ciutadana que va permetreposar fi a aquesta injustcia. Els partici-pants en lacte van reconixer que el re-cord daquells anys sha conservat grci-

es al nen fotgraf, que per descomptatja no s un nen i que ha seguit i seguirfent fotos. Precisament la placa quesacaba dinaugurar, la cinquena queinstalla lAjuntament a instncies de lacomissi cvica que reivindica lamem-ria de les de barraques, t una imatgeseva, on es veu una nena, si fa o no fa dela seva edat. Sost un tros de tanca onha escrit: Pisos s, barraques no.Un llibre protegir per sempre la mi-

rada de tots dos, del nen de darrere lacmera i de la nena de davant. Les bar-raques de Santa Engrcia ha estat editatper lAjuntament i impulsat pels vensde la Prosperitat, que lluiten aix contraloblit i aprofiten per donar les grcies auna criatura que va canviar els jocs perla denncia de les injustcies. Tenia, is lltim cop que es dir, 13 anys.Lobra, que recull la tasca del preco re-porter entre el 1973 i el 1983, reflecteixla vida quotidiana duns barraquistesfantasmes, per que eren ben reals ique es manifestaven o protagonitzavensegrestos dautobusos i talls de trnsitper reclamar solucions. En una daque-lles marxes, que va acabar a una plaaSant Jaume llavors encara plena de sm-bols franquistes i de lloes al Generalsi-mo, el nen fotgraf va pujar a un fanalper captar millor els seus vens. La c-mera li va caure i es va trencar. El barriva fer una collecta popular per com-prar-nhi una altra, molt millor; va serla primera cmera decent que va tenir,una Canon de les senzilletes.Aquell nen s avui Kim Manresa, un

ms dels excellents fotoperiodistesdaquesta redacci. s autor o coautorde 44 llibres, ha rebut una infinitat depremis, ha exposat amigmn i ha treba-llat per a institucions com lagncia delONU per als refugiats o el Museu delHome de Pars. I encara conserva laseva mirada innocent, de viatger curisi impenitent, ansis per triar sempre elcam ms llarg, per rebutjar les drece-res. Quan el mestre li va preguntar comaniria de Barcelona a Pars, va respon-dre: De Cadis a Marrqueix. I dall aLbia, Alger, Sria, Turquia, Bulgria i,per fi, Frana.c

KIM MANRESA

La proximitat del 27-Sfar que no hi hagi pacteslocals de govern en esperade com quedi el Parlament

]Recordeu lescena ms tris-ta de Miracle a Mil, de DeSica. La realitat la supera. Lesdures condicions de vida aSanta Engrcia es veien agreu-jades per personatges com ElGrabao, un gurdia urb fran-quista a qui deien aix per lesmarques de verola que tenia ala cara. Un cop va prometre auns barraquistes un habitatgedigne. Els qui van creure enles seves paraules van carre-gar les seves pertinences ivan pujar a un cami. El poli-cia els va portar a un descam-pat on ho va cremar tot. I lesfamlies van haver de tornar acomenar de zero.

EnricSierraLamemriade les

barraques, foto a foto

Els infrahabitatgesde Santa Engrcia vannixer el 1964 arranduna estafa immobiliria