L’ALIGOT COMÚ (BUTEO BUTEO), que podríem qualificar de la nostra àliga petita, és unrapinyaire de mida mitjana que augmenta la seva presència als indrets on hi ha hagut unincendi, i és el més comú a les nostres comarques, on el podem veure tot sovintesguardant les seves preses dalt d’un pal del telèfon o de la llum. Per Jordi Comellas

15Regió7 | DISSABTE, 19 DE FEBRER DEL 2011FAUNA�REVISTA

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 122

REP

ORT

ATGE

FOT

OGR

ÀFI

C D

E :J

OR

DI C

OM

ELLA

S

La nostra PETITA ÀLIGA

TOTALMENT IDENTIFICABLE EN PLE VOL. L’aligot comú és de color marronós per sobre i bigarrat per sota, tot i que n’hi ha que són més foscos i n’hi ha que són més clars. En vol és fàcilmentrecognoscible per les franges clares de l’interior de les ales, per la cua arrodonida i pel coll encaixat. Tot i ser una au rapinyaire, les seves potes febles i les seves urpes curtes només el capaciten per ala caça d’animals de mida petita

�

Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna

a seva silueta forma part del paisatge d’una bona part de la Catalunya central.El podem veure tot sovint al marge de la carretera, al llindar d'un camp, atenti impassible al capdamunt d'un pal de telèfon o d'un arbre, esguardant algu-na possible presa, bàsicament petits mamífers, conills, insectes i ocells, però

sobretot de rosegadors, fins al punt que en castellà se'l coneix com a ratonero común. Nofa fàstics tampoc als rèptils i als insectes, i si està molt afamat, també pot aprofitar els ani-mals morts.

És un ocell de mida mitjana i d'aspecte fort, que sol fer uns centímetres d'alçada ifins a d'envergadura, tot i que la femella és un pèl més grossa que el mascle, que po-dem considerar com la nostra petita àliga, ja que és present tot l'any a pràcticament totala Catalunya central, però a l'hivern el seu nombre incrementa per l'arribada de nousexemplars procedents del centre i del nord d'Europa que vénen a passar l’hivern. Gairebése'l pot trobar a tots els hàbitats, des de zones alpines fins a les planes obertes de conreus,sempre que tinguin bosc per fer el niu i gaudeixin de zones obertes per caçar. És nota-ble la seva presència a totes les comarques de la Catalunya central, però sobretot al Sol-sonès i al Berguedà, on sembla que n’ha augmentat el nombre a les zones que es van cre-mar amb el gran incendi de l'any . És de color marronós per sobre i bigarrat per sota,tot i que n'hi ha que són més foscos i d'altres que són més clars, però en ple vol és fàcil-ment recognoscible per les franges clares de la part inferior de les ales, per la cua arro-donida i oberta i pel coll encaixat.

És una au rapinyaire, però les seves potes febles i les seves urpes curtes no el capaci-ten per a la caça de grans animals, pel que s’ha de limitar als animals petits. També és unacaracterística seva el fet que pot romandre quiet a l'aire cercant menjar, aprofitant els cor-rents d'aire.

Segons dades de la darrera edició de l'Atles dels ocells nidificants a Catalunya, hi po-dria haver unes . parelles a tot el país. Tot i que manté una població més o menys es-table, o fins i tot en augment, és una espècie que es veu perjudicada per les xarxes elèc-triques, els aerogeneradors i per l'ús de pesticides.

No ens ha de sorprendre que si aturem el cotxe a poca distància d'on veiem un aligoti aquest roman impassible,just en el moment que in-tentem abaixar el vidre de lafinestra o baixar del cotxe, re-conegui immediatament lanostra silueta i desapareguicom impulsat per una molla.Com en la majoria de lesespècies animals, tantsanys de maltractar-los imatar-los ha impregnat enel seu comportament l'instintque l'home és un perillósdepredador ambel qual és millormantenir unaprudencial dis-tància.

L