La persona “jubilada” i voluntaria, consegueix ser i sentir-se útil a

la societat, no sols perque creu i necessita retornar quelcom a la

societat del que l’hi ha donat (ara ja sense benefici econòmic i

per tant de un modus totalment altruista)) sino perque aixi

consegueix tantmateix incrementar la seva autoestima que, de

vegades, es perd (o disminuex molt) al arribar la “jubilació”, i la

seva asertivitat, el que representa un doble benefici ( per un

mateix i a la societat per la que treballa).