Download - La Vanguardia: 'El maltratado arquitecto Font'

Transcript

DOMINGO, 28 DICIEMBRE 2014 V I V I R LAVANGUARDIA 5

ARQUITECTURA

La fastuosa decoración de la Maison Dorée, en la plaza Catalunya

El palacio de Belles Arts, derribado en la posguerra

E L D A T O

LA BARCELONA ECLÈCTICA

LA BARCELONA ECLÈCTICA

Untercio debicicletas eléctricas

RAÚL MONTILLA Barcelona

Barcelona comenzará el 2015con un total de 303 puntos públi-cos de recarga, destinados a vehí-culos eléctricos repartidos por to-da la ciudad. Así lo aseguró ayerel Ayuntamiento con un comuni-cado en el que afirmó que duran-te las próximas semanas se acaba-rán de instalar 182 nuevos enchu-fes en los aparcamientos deBSM.

Los nuevos puntos, explicaronayer fuentes municipales, esta-rán destinados principalmente aturismos (74%), aunque tambiénhabrá para motocicletas (26%).Estos 182 enchufes se sumarán alos 121 que ya existen por toda laciudad en superficie, en plena víapública, y todos gratuitos (es unade las ventajas que tiene usar uncoche eléctrico, como lo es tam-bién la bonificación en tasas o lazona azul gratuita). Según estas

mismas fuentes, los puntos quese instalarán ahora en los aparca-mientos municipales podrán sa-tisfacer la demanda de unos 250abonados, así como a 125 clientesde rotación al día. Todos estaránubicados en plazas consecutivas,en las primeras plantas, para faci-litar su acceso.Al margen de estos, durante el

próximo año, el Consistorio tam-bién tiene previsto crear otras 24instalaciones que representarán

otros 40 puntos de recarga. Laoferta privada en la actualidad,aunque de uso público (enchufesen equipamientos como centroscomerciales u hoteles), se calculaque ya ha superado el centenar.Aunque Barcelona es una de

las ciudades europeas quemás es-tán apostando por el coche eléc-trico todavía le quedan pendien-tes varios retos. Por un lado, lospuntos de recarga rápida: de los121 que existen en la actualidaden superficie tan sólo una decenalo son. También un sistema degestión centralizado, en el que seestá trabajando, para que el acce-so de los usuarios sea cómodo;así como una red metropolitanacomplementaria.c

LLUÍS PERMANYERBarcelona

El arquitecto AugustFont (1845-1924) nomereció lamala suer-te que le persiguió.Realizó no poca

obra y en su mayoría fueron en-cargos de reconocida envergadu-ra. Es cierto que el hecho de nohabermilitado en las filasmoder-nistas y mantenerse adscrito aleclecticismo no le reportó venta-ja alguna, sino todo lo contrario.No es menos cierto, empero, quesu legado creativo ha padecido elsilencio, el olvido e incluso adver-sidades del más variado calado.Vayan sólo algunas muestras.

Su palacio de Belles Arts, muydestacado por el valor artístico

pero también por la trascenden-cia histórica, fue derribado en lainmediata posguerra sólo paraasí venderse un hierro que enton-ces iba tan buscado.La elegante casa del marqués

de Sentmenat, en la plaza Urqui-naona, fue derribada y reempla-zada por uno de los mamotretosmás repugnantes levantados enlos últimos decenios.La formidable Maison Dorée

en la plaza de Catalunya, el me-jor establecimiento en su género,quemarcó época y exhibía la cali-dad de Font como decorador,también sucumbió bajo la accióndel pico y pala.La plaza de las Arenes, que por

su elegancia y estilo desbancó to-das las españoladas derramadaspor la Piel de Toro, ha sufrido al-

go peor que la demolición: permi-tir que al ser rehabilitada se la hu-millara de forma ignominiosa ygratuita.Logró que su intervención en

la fachada de la catedral silencia-ra las críticas acertadas contraun proyecto ajeno, pero en cam-bio no se le reconoció la bondadde las correcciones efectuadasmediante las dos torres lateralesy el cimborrio.El patio renacentista de la casa

Gralla, que él contribuyó a salvar,sufrió la mala fortuna que sueleperseguir a la arquitectura trasla-dada sin norte.El acertado proyecto quedigni-

ficó la fachada del templo deSant Just i Pastor se ha atribuidopor error al arquitecto JosepOriols Mestres.Su proyecto fue escogido para

honrar con fuerza épica en la pla-za Tetuán Les Glòries d’Àfrica;tal decisión tomada en 1874 no sematerializó con la primera pie-dra hasta 1910, pero ya en 1912 setomó la decisión de anular aque-lla iniciativa.Judith Urbano, especialista en

August Font y que ha contribui-do con sus estudios a rescatar lamemoria de este arquitecto pre-eminente, acaba de publicar un li-bro (La Barcelona eclèctica. L’ar-quitectura d’August Font i Carre-ras, editado por Ajuntament yDuxelm) que supera sus trabajosanteriores. La copiosa ilustra-ción constituye un enriqueci-miento documental considera-ble.La nutrida fotografía histórica

permite valorar todo lo que se leha destruido a este creador. Lasimágenes actuales permiten aqui-latar las aberraciones que se hanlevantado en su lugar, pero tam-bién aportan toda suerte de pri-meros planos que realzan la cate-goría de los valiosos detalles orna-mentales.Un apunte final permitirá ob-

servar hasta qué punto la malafortuna persigue a Font: la lápidaque informa de la autoría del edi-ficio que proyectó para La Caixaen la embocadura deGran deGrà-cia incluye un error. Asegura quenació en 1846, cuando en reali-dad fue en 1845. ¡Uf!c

Másde303puntospúblicosderecargaparavehículoseléctricos

El legado olvidado y desaparecido del autor de edificios como la plaza de torosde las Arenes, la Maison Dorée o el palacio de Belles Arts

ElmaltratadoarquitectoFont

]Más de 300 personasya han adquirido, en ape-nas dos semanas, una delas 1.000 bicis eléctricascuya compra facilita elÁrea Metropolitana deBarcelona (AMB), a tra-vés de un abono al servi-cio de Bicibox, y que per-mite adquirir con unacuota mensual y de for-ma rebajada uno de estosvehículos.

DIUMENGE, 28 DESEMBRE 2014 V I U R E LAVANGUARDIA 5

ARQUITECTURA

La fastuosa decoració de la Maison Dorée, a la plaça Catalunya

El palau de Belles Arts, enderrocat a la postguerra

L A D A D A

LA BARCELONA ECLÈCTICA

LA BARCELONA ECLÈCTICA

Unterç debiciselèctriques

RAÚL MONTILLA Barcelona

Barcelona començarà el 2015amb un total de 303 punts pú-blics de recàrrega, destinats avehicles elèctrics, repartits pertota la ciutat. Així ho va asse-gurar ahir l’Ajuntament, a travésd’un comunicat, en el qual va afir-mar que les pròximes setmaness’acabaran d’instal·lar 182 nousendolls als diversos aparcamentsde BSM.

Els nous punts, van explicarahir fonts municipals, estarandestinats principalment a turis-mes (74%), encara que tambén’hi haurà per a motocicletes(26%). Aquests 182 endolls s’a-fegiran als 121 que ja hi ha pertota la ciutat en superfície, enplena via pública, i tots gratuïts(és un dels avantatges que téutilitzar un cotxe elèctric, comho és també la bonificació entaxes o la zona blava gratuïta).

Segons aquestes mateixes fonts,els punts que s’instal·laran ara alsaparcaments municipals podransatisfer la demanda d’uns 250abonats, així com de 125 clientsde rotació al dia. Tots estaranubicats en places consecutives, ales primeres plantes, per faci-litar-ne l’accés i la localització.Al marge d’aquests punts, du-

rant l’any que ve el Consistoritambé té previst crear 24 ins-tal·lacions més que representa-

ran 40 punts addicionals de re-càrrega. Actualment, l’oferta pri-vada, tot i que d’ús públic (en-dolls en equipaments com cen-tres comercials o hotels), es calcu-la que ja ha superat el centenaren tota la ciutat.Malgrat que Barcelona és una

de les ciutats europees que mésestan apostant pel cotxe elèctric,ara com ara encara té pendentsdiversos reptes. D’una banda, elspunts de recàrrega ràpida: dels121 que hi ha actualment en su-perfície només una desena hosón. També un sistema de gestiócentralitzat, en què s’està treba-llant, perquè l’accés dels usuarissigui còmode; així com una xarxametropolitana complementària.c

LLUÍS PERMANYER

Barcelona

L’arquitecte Au-gust Font(1845-1924) no vamerèixer la malasort que el va per-

seguir. Va realitzar no poquesobres i majoritàriament van serencàrrecs de reconeguda enver-gadura. És cert que el fet de nohavermilitat a les filesmodernis-tes imantenir-se adscrit a l’eclec-ticisme no li va reportar capavantatge, sinó tot el contrari.No ésmenys cert, emperò, que elseu llegat creatiu ha patit el silen-ci, l’oblit i fins i tot adversitats decaràcter variat.Vegeu-ne només algunesmos-

tres. El seu palau de Belles Arts,

molt destacat pel valor artísticperò també per la transcendèn-cia històrica, va ser enderrocaten la immediata postguerra no-més perquè així es podia vendreun ferro que llavors anava moltbuscat.L’elegant casa del marquès de

Sentmenat, a la plaça Urquinao-na, va ser enderrocada i reempla-çada per una de les baluernesmés repugnants que s’han cons-truït en els últims decennis.La formidable Maison Dorée,

a la plaça de Catalunya, el millorestabliment en el seu gènere ique va marcar època i exhibia laqualitat de Font com a decora-dor, també va sucumbir sota l’ac-ció del pic i la pala.La plaça de les Arenes, que per

la seva elegància i estil va desban-

car totes les espanyolades escam-pades per la pell de toro, ha patituna cosa pitjor que la demolició:permetre que en ser rehabilitadase la humiliés de forma ignomini-osa i gratuïta.Va aconseguir que la seva in-

tervenció en la façana de la cate-dral silenciés les crítiques encer-tades contra un projecte aliè, pe-rò en canvi no se li va reconèixerla bondat de les correccions efec-tuadesmitjançant les dues torreslaterals i el cimbori.El pati renaixentista de la casa

Gralla, que ell va contribuir a sal-var, va patir la mala fortuna quesol perseguir l’arquitectura tras-lladada sense nord.L’encertat projecte que va dig-

nificar la façana del temple delsSants Just i Pastor s’ha atribuïtper error a l’arquitecte JosepOriol Mestres.El seu projecte va ser escollit

per honrar amb força èpica a laplaça Tetuan les Glòries d’Àfri-ca; tal decisió, presa el 1874, noes vamaterialitzar amb la prime-ra pedra fins l’any 1910, però ja el1912 es va prendre la decisiód’anul·lar aquella iniciativa.Judith Urbano, especialista en

August Font i que ha contribuïtamb els seus estudis a reprendrela memòria d’aquest arquitectepreeminent, acaba de publicarun llibre (La Barcelona eclèctica.L’arquitectura d’August Font iCarreras, editat per l’Ajuntamenti Duxelm) que supera els treballsanteriors. La copiosa il·lustracióconstitueix un enriquiment docu-mental considerable.La nombrosa fotografia històri-

ca permet valorar tot el que s’hadestruït a aquest creador. Lesimatges actuals permeten apre-uar les aberracions que s’han al-çat al seu lloc, però també apor-ten tota mena de primers plansque realcen la categoria dels valu-osos detalls ornamentals.Un apunt final permetrà obser-

var fins a quin punt lamala fortu-na persegueix Font: a la làpidaque informa de l’autoria de l’edi-fici que va projectar per a LaCai-xa a l’embocadura de Gran deGràcia hi ha un error. Hi diu queva néixer el 1846, quan en reali-tat va ser l’any 1845. Uf!c

Mésde303puntspúblicsderecàrregaperavehicleselèctrics

El llegat oblidat i desaparegut de l’autor d’edificis com la plaça de torosde les Arenes, la Maison Dorée o el palau de Belles Arts

ElmaltractatarquitecteFont

]Més de 300 persones jahan adquirit, en poc mésde dues setmanes, una deles 1.000 bicis elèctriquesla compra de les qualsfacilita l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona(AMB), a través d’un abo-nament al servei de Bici-box, i que permet adqui-rir amb una quota men-sual i de manera rebaixa-da un d’aquests vehicles.

hp
Resaltar
hp
Resaltar
hp
Resaltar
hp
Resaltar