Les
Cort
s i
la p
rese
rvaci
ó de
la m
emòr
ia h
istò
rica
9 788498 505498
Les Corts i la preservacióde la memòria històrica
DANIEL VENTEO
Els barris del districte de les Corts atresoren una història centenària, tant de les seves
institucions de govern, socials i culturals com també de les històries dels seus ciutadans,
que han deixat un testimoni excepcional en molts dels documents conservats a l’Arxiu
Municipal del Districte de les Corts. Els seus fons custodien la memòria viva de la trajectòria
històrica de l’antic municipi i, des de 1897, de les Corts com a barri de la ciutat de Barcelona,
amb una personalitat pròpia que es manté amb força en l’actualitat. La protecció del
patrimoni documental del districte va culminar, ara fa més de tres dècades, amb la creació
del primer Arxiu Històric de les Corts. Al llarg de la seva trajectòria, ha estat el responsable
de la gestió documental del Districte i alhora ha esdevingut un potent instrument de
dinamització social, amb un ampli programa de publicacions, conferències i exposicions,
entre d’altres, que l’han convertit en un dels referents culturals dels barris de les Corts.
Les Corts i la preservacióde la memòria històricaPATRIMONI DOCUMENTAL I IDENTITAT LOCAL
Eva GuillametFotografia
Les Corts i la preservacióde la memòria històricaPATRIMONI DOCUMENTAL I IDENTITAT LOCAL
Daniel VenteoText
Les Corts i la preservació de la memòria històricaPrimera edició: febrer de 2014
Edita:Ajuntament de Barcelona
Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona:Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Albert Ortas i Serrano, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Roca i Viola
Director de Comunicació i Atenció Ciutadana:Marc Puig
Director d’Imatge i Serveis Editorials:José Pérez Freijo
Autor:Daniel Venteo
Fotografia:Eva Guillamet
Revisió lingüística:Xavier Rofes Realització editorial:layetanaoffice.com
Fotografia de coberta:AMDC, família benestant de les Corts, 1910 aprox.Donació de la família Brengaret-Framis
© de l’edició: Ajuntament de Barcelona© del text i la selecció de documents: Daniel Venteo i Meléndrez© de les imatges: Eva Guillamet, i els autors i arxius esmentats
Dipòsit legal: B-8.474-2014ISBN: 978-84-9850-549-8www.bcn.cat/publicacions
El contingut d’aquest llibre no pot ser reproduït, ni totalment ni parcialment,sense permís de l’editor. Tots els drets reservats.
La importància de recuperar la memòria com a element enfortidor
de la consciència col·lectiva atorga als arxius, les biblioteques i els
museus —com a institucions que conserven elements materials
fonamentals— un paper capdavanter i insubstituïble. [...]
Vinculat molt estretament al valor de memòria trobem el valor
d’identitat. La identitat, sigui local o nacional, és recuperada
mitjançant els estudis històrics com una resposta al desig creixent
dels ciutadans de conèixer-ne els orígens personals o bé els de la
societat en què han nascut o on han decidit desenvolupar la seva vida.
Ramon Alberch i Fugueras, Els arxius, entre la memòria històrica i la
societat del coneixement (2002)
Sumari 17
91
91
119
129
135
165
169
173
La preservació del patrimoni documental
de les Corts durant la democràcia
Tresor documental de les Corts
Fons municipals
Fons patrimonials, d’institucions i privats
Fons gràfic i cartogràfic
Fons audiovisual
Biblioteca auxiliar
Hemeroteca
Procedència de les il·lustracions
11
Com a alcalde de Barcelona, és un plaer poder presentar aquesta publi-
cació sobre el patrimoni documental de les Corts. Un barri que ha fet
de la defensa de la seva història i de la seva singularitat un dels principals
trets d’identitat.
Tal i com s’explica a través de les pàgines del llibre, una de les primeres
fites que es van aconseguir a les Corts amb la recuperació de la demo-
cràcia i que ajudà a fer realitat les demandes dels seus veïns i veïnes per
preservar la memòria històrica, fou la creació del primer Arxiu Històric
de les Corts. Les valuoses col·leccions d’aquest arxiu, que posteriorment
esdevindria el modern Arxiu Municipal del Districte integrat dins de
l’estructura de l’Arxiu Municipal de Barcelona, han estat cabdals per posar
a l’abast de la ciutadania la història de l’antic municipi de les Corts de
Sarrià i l’evolució del barri al llarg del segle xx. Una tasca que no s’hagués
pogut fer realitat sense la inestimable contribució de moltes persones.
Els nombrosos documents històrics que il·lustren aquest llibre, curosa-
ment seleccionats per l’historiador i museòleg Daniel Venteo, conformen
un nítid retrat de la història de les Corts. Estic segur que el seu relat serà
de gran interès no només per als veïns i veïnes del districte, sinó també
per al conjunt dels barcelonins i barcelonines interessats en la rica i sem-
pre complexa història de la nostra ciutat.
Pròleg RETRAT DE LA HISTÒRIA DE LES CORTS
Xavier TriasAlcalde de Barcelona
Primer document de la història municipal de l’antic Ajuntament de les Corts, en què el governador provincial de Barcelona comunica la creació del nou municipi segregat del de Sarrià.Foto: EVA GUILLAMEt
Les Cortsi la memòria històrica
L’Arxiu de les Corts és especialment rellevant per la gran quantitat
de documentació que s’hi conserva sobre la història de les Corts.
Que s’hi hagin pogut conservar tantes circumstàncies, tantes històries,
explica moltes coses sobre la conscienciació dels ciutadans dels barris
de les Corts i sobre totes les persones que hi han tingut a veure i que
s’hi han implicat. Un fons extens i intens que ha permès desenvolupar
un programa molt ambiciós de publicacions, d’exposicions i d’activitats
divulgatives de tota mena adreçades a tota mena de públic.
És un fons documental absolutament transversal que permet reconstruir
bona part de la vida ciutadana històrica a les Corts, tant des del punt de
vista institucional com econòmic, social i cultural, a través d’una varie-
tat molt àmplia de tipologies. Manuscrits, impresos, productes gràfics,
fotografies, audiovisuals, mapes... Qualsevol mena de suport ha estat bo
a les Corts per deixar constància del que ha estat i per fonamentar el
que vol ser.
13
Presentació EL RECORREGUT PER LA HISTÒRIA
COM A FONAMENT DELS PROJECTES
Antoni VivesRegidor de les Corts i
tercer tinent d’alcalde
Les fotografies històriques conservades a l’Arxiu Municipal del Districte són una font inesgotable d’informació sobre les Corts. Al centre de la imatge, a l’esquerra, retrat de la família Santos, que durant la Guerra Civil habità Can Deu, a la plaça de la Concòrdia, ocupada per les forces revolucionàries de la rereguarda republicana.Foto: EVA GUILLAMEt
14
Les Cortsi la memòria històrica
15
Arxivísticaa les Corts
La creació del primer Arxiu Històric de les Corts va ser el resultat de la iniciativa i la participació
els seus veïns i veïnes, cosa que al llarg dels anys ha continuat sent una de les característiques
d’aquest Arxiu de Districte. L’existència durant molt de temps d’un Consell Assessor que aplegava
a personalitats del món de la cultura lligades a les Corts ho ha afavorit, cosa que demostra que va
ser un gran encert la seva creació, i un gran encert la seva autonomia i la seva gestió de vocació
eminentment científica.
Per definició, els fons arxivístics tenen una gran significació en l’imaginari col·lectiu cívic. A qual-
sevol nivell: de barri, de ciutat, de país, nacional... Són dipositaris de grans savieses l’estudi de les
quals es pot considerar el recer de la memòria i de la crítica sobre la societat contemporània.
Perquè en definitiva, la importància dels arxius rau en el fet que la memòria històrica és el fona-
ment per a una ciutadania crítica. I l’Arxiu de les Corts posa de manifest que el ciutadà cortsenc és
exigent perquè estima la seva història. Obrint aquestes pàgines és fàcil de copsar aquesta sensació.
(pàgina anterior)Quadern en què s’enregistrava el nom, domicili, edat, categoria laboral, procedència geogràfica i fins i tot les característiques físiques dels treballadors de les fàbriques de les Corts a mitjan segle xix.Foto: EVA GUILLAMEt
Per a la història de l’arxivística, en el principi no va ser la paraula, sinó
el document. Al llarg dels últims quatre mil anys, la conservació de
documents s’ha sofisticat de manera extraordinària, però encara manté
la mateixa voluntat primigènia: la conservació de la memòria per al futur.
Com a la Vil·la dels Papirs d’Herculà, redescoberta durant les excavaci-
ons a Pompeia a final del segle xviii, els documents primer es van guardar
en caixes, després en prestatgeries i finalment en armaris, que podien ar-
ribar a ocupar tota una cambra destinada expressament per a arxiu (ar-
marium). A mesura que la documentació ha estat més voluminosa, les
institucions i particulars han dedicat edificis sencers per esdevenir dipò-
La preservació del patrimoni documental de les Corts durant la democràcia
La necessitat de preservar en el temps
la memòria del contingut recollit en un
document, fos quin fos el seu format, va
ser l’origen de la creació dels primers
arxius de la història.
Daniel VenteoHistoriador i museòleg
La riquesa dels fons documentals de l’Arxiu de les Corts ha permès, al llarg de les últimes tres dècades, l’estudi aprofundit de la seva trajectòria urbana.Foto: EVA GUILLAMEt
17
18
Les Cortsi la memòria històrica
sits documentals —com el Metroon de l’àgora
d’Atenes o el Tabularium del fòrum romà— i, fi-
nalment, estructures o sistemes que apleguen
diversos centres escampats en el territori. Ja en
el segle xxi, les noves tecnologies han permès
donar un salt de gegant, no tant en la preserva-
ció física dels documents, però sí en la conser-
vació digital i sobretot en la seva accessibilitat,
pràcticament sense límits: els arxius digitals,
amb iniciatives d’escala mundial com el projecte
The Internet Archive (www.archive.org).
Els primers arxius de la història
Dels arxius reials mesopotamis i egipcis al Tré-
sor des Chartes dels monarques francesos i l’Ar-
xiu de Simancas de Carles I i Felip II s’escolen
segles d’història sota el mateix signe: la volun-
tat dels poderosos de legitimar el seu poder mit-
jançant la força del document escrit. En molts
casos, però, es tractava de documents amb apa-
rença antiga però que no eren una altra cosa
que falsificacions per justificar històricament
uns determinats drets, ja fossin del monarca so-
bre uns determinats privigelis del mateix Papa
de Roma sobre el seu poder temporal sobre el
món terrenal. De fet, serà l’existència d’aquesta
documentació i literatura falsària la que fomen-
tarà l’aparició definitiva de la historiografia críti-
ca moderna a partir del segle xviii.
En el nostre context cultural, tanmateix, a par-
tir de l’època medieval les ciutats també van ser
protagonistes d’aquest procés de preservació
de la seva memòria institucional mitjançant la
creació de col·leccions documentals que, amb el
pas dels segles, han esdevingut els moderns ar-
xius municipals.
Els arxius s’han convertit en les cases de la me-
mòria documental col·lectiva de la humanitat.
Només cal recordar que la memòria estava con-
siderada pels antics grecs com la mare de totes
les muses. Les bibliotques d’Alexandria o Pèr-
gam també van ser els primers museus de la
història, com a contenidors patrimonials de la
cultura humana.
La noció dels arxius com a dipòsits documentals
de la trajectòria de la civilització humana no va
començar a consolidar-se fins a final del segle
xviii. Abans, la preservació de la memòria insti-
tucional molt sovint havia estat instrumentalit-
zada al servei dels interessos del poder, ja fos
eclesiàstic, polític o econòmic. La monarquia su-
19
Arxivísticaa les Corts
eca va fer el primer pas amb la promulgació de
la primera llei de llibertat de premsa l’any 1766,
unes dècades abans de la cèlebre Primera Es-
mena de la Constitució dels Estats Units de 1789
sobre la llibertat de culte i expressió dels ciuta-
dans de la nova nació americana. Aquell mateix
any, els revolucinaris francesos proclamaven
el caràcter públic —en aquest cas del nou Estat
francès— dels arxius fins ara privats de la mo-
narquia, la noblesa i l’Església, amb la creació
dels primers Arxius Nacionals. Pocs anys des-
prés, el juny de 1794, es legislava per primera
vegada sobre el dret dels ciutadans a l’accés de
la documentació. “Tot ciutadà podrà sol·licitar a
tots els dipòsits [arxivístics], en els dies i hores
fixats, la consulta dels documents que conte-
nen”, s’afirmava.
En l’actualitat, el primer dels punts del codi de-
ontològic dels professionals de l’arxivística, apro-
vat pel Consell Internacional d’Arxius l’any 1996,
estableix precisament que el deure dels arxivers
és mantenir integralment els documents que
custodien i vigilen, tot resistint qualsevol tipus
de pressió, ja sigui dels propietaris o de les per-
sones citades en els documents, adreçada tant a
manipular els testimonis com a dissimular o de-
formar els fets. La importància dels arxius per
a la història ha estat àmpliament reconeguda al
llarg de les dècades del segle xx. No va ser fins
a l’any 1898, però, que es va publicar el que és
considerada la primera obra teòrica sobre l’arxi-
vística moderna: el manual per a l’organització
i descripció dels arxius dels autors holandesos
Samuel Muller, Johan Feith i Robert Fruin. Entre
els seus principis destaca el que estableix que un
arxiu ha de respectar l’organització original de la
documentació, que al seu torn reflectia l’organit-
zació del cos administratiu que el va produir.
Des de la creació del govern municipal de Barcelona a mitjan segle xiii, la gestió de la documentació generada pels consellers va ser clau per al funcionament de la institució. A la imatge, un escrivà de la ciutat de Barcelona representat al Llibre Verd, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat.FoNt: AHCB
20
Les Cortsi la memòria històrica
mentació amb una perspectiva més àmplia, més
enllà de la mateixa documentació institucional
generada per les administracions públiques amb
l’objectiu d’oferir un relat més fidel de la societat,
entesa com un conjunt complex, i sovint contra-
dictori, que la va crear. Després de Canadà, altres
països com Holanda també han adoptat aquesta
nova visió en la pràctica dels arxius públics.
A casa nostra, l’any 1915 la Universitat de Barce-
lona era pionera a tot l’Estat en crear la primera
Escola de Biblioteconomia i Documentació. Dos
anys després, el dia 21 de juny de 1917 l’Ajunta-
ment de Barcelona aprovava la divisió de l’Arxiu
Municipal en les seccions Administrativa i Histò-
rica. Mentre que la primera continuaria ocupant
part de les dependències de la Casa de la Ciutat
a la plaça de Sant Jaume com una oficina admi-
nistrativa més, sota la direcció de l’arxiver muni-
cipal Alfons Damians i Manté, la Secció Històrica
acabaria esdevenint, de facto, una nova institució
municipal: l’Arxiu Històric de la Ciutat.
El seu creador va ser l’arqueòleg i historiador
Agustí Duran i Sanpere, que va propiciar dins de
l’Ajuntament la creació de l’Oficina d’Investiga-
cions i Publicacions Històriques. D’aquesta nova
unitat municipal depenia la direcció de l’Arxiu
Històric de la Ciutat, que també preveia la re-
La creació, l’any 1934, dels Arxius Nacionals dels
Estats Units a la capital federal de Washington
DC va significar una fita en la història de l’arxi-
vística internacional. El nou centre rebia l’encàr-
rec d’ordenar prop d’un milió de metres líneals de
documentació governamental, amb una previ-
sió d’un increment anual de més de mig milió de
metres lineals de nova documentació. La gestió
dels nous arxius va fer evident la necessitat de
no conservar indiscriminadament tota la docu-
mentació generada per les oficines del govern,
sinó de seleccionar els que podien ser més valuo-
sos per a la institució i, alhora, els més rellevants
per al futur. Tal com va afirmar una teòrica ame-
ricana de l’arxivística, Margaret Cross Norton, es
tractava de posar més l’accent en la selecció dels
documents per preservar que no pas en la sim-
ple preservació dels documents. Va ser llavors
quan es va teoritzar sobre el cicle vital dels docu-
ments, des de les oficines de gestió que els pro-
duïen fins al seu destí, ja fos la seva eliminació
o el seu ingrés a l’arxiu històric. A la dècada de
1990, també en l’àmbit de l’arxivística nord-ame-
ricana, els Arxius Nacionals de Canadà iniciaven
un procés de modernització sense precedents a
escala internacional, que també comportava una
nova i singular estratègia d’allò que calia conser-
var als arxius. Es tractava de donar cabuda als
fons documentals dels arxius públics de docu-
21
alització d’un ampli i ambiciós programa de
publicacions històriques i de foment de la re-
cerca sobre la història de Barcelona. Afirma-
va Duran i Sanpere que “la Secció Històrica
de l’Arxiu, ço és, la història documental de la
ciutat d’ençà de la constitució del govern mu-
nicipal de Barcelona fins a la caiguda de les an-
tigues llibertats de Catalunya en 1714, ha d’ésser
instal·lada de tal manera que no solament els in-
vestigadors hi trobin totes les facilitats desitja-
bles, sinó també que la història de l’antic Consell
de Cent s’hi vegi dignificada”.
Vista de les instal·lacions de l’Arxiu Municipal de Barcelona a la Casa de la Ciutat. Al fons de la imatge, en darrer terme, l’arxiver Alfons Damians i Manté. L’any 1917, l’Ajuntament de Barcelona acordà la divisió del seu arxiu en dos grans centres: l’Arxiu Històric, instal·lat a la Casa de l’Ardiaca, i l’Arxiu Administratiu, actualment denominat Arxiu Municipal Contemporani.FoNt: AFB
Arxivísticaa les Corts
Ommo quam num et quis aceatis explist, sa dellaut odi
22
Va ser en aquella època quan els privilegis
de la ciutat es van començar a guardar en
caixes de fusta a l’antic Convent de Santa Cate-
rina, també dit dels dominicans o predicadors,
el primer lloc de reunió dels consellers de la
ciutat. Amb els anys, les vicissituds i la disper-
sió dels documents de l’Arxiu Municipal van ser
la conseqüència irreparable dels canvis cons-
tants dels llocs on es reuniren els consellers;
fins que l’any 1369 es va construir la Casa de la
Ciutat a l’indret actual de la plaça de Sant Jau-
me, que amb els anys esdevindria també la seu
de l’Arxiu, que va haver de peregrinar a dife-
rents estances.
Tot amb tot, els primers intents per organitzar
l’arxiu sorgeixen amb algunes iniciatives amb
noms i cognoms, a partir del segle xvi; perso-
nes tan rellevants com el notari Esteve Gilabert
Bruniquer (1561-1641) i els historiadors i erudits,
com Antoni Capmany de Montpalau (1742-1813),
Ramon Muns Serinyà (1793-1856) i, sobretot,
els arxivers i funcionaris municipals com Antoni
Brunet, Lluís Gaspar i Velasco, Josep Puiggarí i
Llobet, i Alfons Damians i Manté.
Amb tots els avatars de la història, l’Arxiu Mu-
nicipal arriba fins al segle xx, quan en la data
clau del 1917 la Comissió de Cultura decideix
reorganitzar-lo amb la separació dels fons do-
cumentals en històrics i administratius, pre-
nent com a data el decret de Nova Planta de
l’any 1714. Aquesta divisió dóna lloc a la crea-
ció de dos centres: l’Arxiu Històric de la Ciutat
de Barcelona i l’Arxiu Municipal Administra-
tiu. Per al projecte d’organització i l’increment
dels fons arxivístics, bibliogràfics i hemerogrà-
fics de l’Arxiu Històric, es confia en l’arxiver,
l’historiador i l’arqueòleg Agustí Duran i San-
pere (1887-1975).
L’Arxiu Municipal de Barcelona
Per entendre la trajectòria d’un arxiu com el de les Corts, hem de parlar una mica de la història de l’arxiu de la nostra ciutat. L’Arxiu Municipal de Barcelona neix amb la constitució de l’incipient govern medieval al segle xiii.
Les Cortsi la memòria històrica
23
Malgrat que els fons documentals de l’Arxiu His-
tòric no van córrer cap perill greu durant els
primers anys de la Guerra Civil, gràcies a la in-
gent tasca de salvament d’Agustí Duran i San-
pere, en acabar la guerra, els documents de
l’Arxiu Històric que s’havien trasllat a una casa
del carrer de Sant Gervasi, retornen a la seva
seu de la casa de l’Ardiaca. Aleshores, l’Arxiu
Municipal, com la resta de les institucions cultu-
rals del país, inicia un període de replegament i
ostracisme sota el franquisme.
Amb la instauració dels primers governs mu-
nicipals de la democràcia, sorgeixen diverses
veus que insten el consistori a reorganitzar els
arxius municipals, amb especial preocupació
per l’estat deplorable en què durant el franquis-
me havia caigut l’Arxiu Municipal Administratiu i
la saturació d’algunes oficines amb molta docu-
mentació administrativa i històrica.
Així, l’any 1986, per Decret d’alcaldia, es va
endegar el Projecte d’ordenació d’arxius de
l’Ajuntament de Barcelona (1987-1988) amb la
intenció de dur a terme una anàlisi exhaustiva
de la situació de la documentació a les oficines
Arxivística a les Corts
Foto: EVA GUILLAMEt
24
i òrgans dependents de l’Administració munici-
pal i, consegüentment, elaborar un primer pla
d’actuació vers un model arxivístic homogeni.
L’arxiver i historiador Ramon Alberch i Fugueras
va ser el director del Projecte d’ordenació d’ar-
xius (1987-1988) i, posteriorment, va ser nome-
nat arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona
(1990-2004). El Projecte d’Ordenació d’Arxius
(1988) havia de regir les decisions en matèria
de documents i arxius de l’Ajuntament de Bar-
celona en els últims anys del segle xx i princi-
pis del xxi. En aquells moments, es va posar les
bases del sistema amb un nou model organitza-
tiu que tenia com a centre els dos grans arxius
municipals, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Bar-
celona i l’Arxiu Municipal Administratiu. Al cos-
tat dels dos grans centres arxivístics, naixia el
1988 la xarxa dels arxius municipals de districte
com a expressió genuïna de la descentralització
administrativa i l’eclosió de la recuperació de la
memòria històrica dels antics territoris del pla
de Barcelona, annexionats a finals del segle xix
i principis del segle xx. Aquesta xarxa d’arxius
municipals de districte representa un model
territorial unitari que aglutina la documentació
dels consells municipals de districte i aquella
traslladada de les àrees centrals a causa de les
funcions transferides, la de les antigues juntes
de districte, la documentació dels antics ajun-
taments annexionats a Barcelona a finals del
segle xix i primer quart del xx i la que les associ-
acions, institucions i veïns han volgut dipositar.
L’any 2009, al costat dels centres existents fins
aleshores, es va iniciar un nou model d’interven-
ció a les àrees de l’Administració municipal que
tenia com a finalitat la creació paulatina dels ar-
xius centrals d’aquests sectors amb la documen-
tació dels últims quinze anys. Anteriorment, cal
esmentar que alguns arxius centrals d’organis-
mes autònoms i empreses municipals ja existien
amb trajectòries centrades en els seus nuclis.
L’aprovació del nou reglament del Sistema Mu-
nicipal d’Arxius (2010) marca una fita que actu-
alitza i recopila tota la normativa sobre arxius
Les Cortsi la memòria històrica
25
Arxivísticaa les Corts
i documents, segons el marc legal autonòmic i
estatal més recent en aquesta matèria. A més,
aquesta norma fixa les funcions del Sistema
Municipal d’Arxius i dels seus òrgans i centres.
Igualment, cal fer especial esment a la inclusió
del sistema d’Administració Integral de Docu-
ments i Arxius (AIDA) de l’Ajuntament de Bar-
celona i els seus components, com un element
essencial per contribuir a l’eficiència i eficàcia
de l’Administració municipal.
En aquest nou marc, es va obrir una etapa en què
el Sistema Municipal d’Arxius ha evolucionat vers
un nou model més concentrat de serveis de ges-
tió documental i d’arxiu. Aquest model va tenir
un impacte més directe en la creació de la Direc-
ció del Sistema Municipal d’Arxius i la coordina-
ció dels projectes als districtes i àrees centrals de
l’Administració municipal. Amb aquest nou model
es va plantejar també un nou perfil professional
i uns nous serveis més orientats a la gestió do-
cumental, amb equilibri amb les funcions pròpies
de la gestió d’un centre i les activitats de difusió.
Avui, l’Arxiu Municipal de Barcelona és hereu
d’aquesta trajectòria i del present recent, per-
què els diferents actors que hi han intervingut,
malgrat els infortunis de la història, han mal-
dat per preservar aquesta part substancial de
la memòria de la ciutat i de la seva gent. Amb la
responsabilitat dels ciutadans, dels càrrecs pú-
blics i dels administradors, s’ha aconseguit cre-
ar un sistema municipal d’arxiu que garanteix
la custòdia, la conservació i l’accessibilitat als
documents. I aquest procés s’ha confiat als arxi-
vers, els quals, com a professionals qualificats
i amb formació específica, vetllen per acomplir
aquesta missió i per millorar-ne els resultats.
L’Arxiu Municipal de Barcelona mira al futur
amb il·lusió, compromís i solvència professional
per assumir els nous reptes de la nostra socie-
tat de la informació, que cada vegada mira més
els arxius per trobar-hi la seva identitat i el re-
coneixement dels seus drets en un sentit ampli.
Joaquim Borràs
Arxiver en Cap de l’Ajuntament de Barcelona
Top Related