Download - Llibre del professorat Jesús, el cristianisme religioses i ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP6_LP.pdfJesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses

Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religiosesSisè

Llibre del professorat

6Autoria de l’obra col·lectivaProvíncia Marista L’Hermitage

primària

001-015 Primeras_LP 16594.indd 1 6/7/11 10:47:30

001-015 Primeras_LP 16594.indd 2 6/7/11 10:47:30

llibre del professorat 3

Índex

1 ENFOCAMENT GENERAL DE L’ÀREA........................................................ 5

2 QUÈ PRETENEM TREBALLAR A L’ETAPA DE PRIMÀRIA? ...... 6

3 COM TREBALLEM A SISÈ DE PRIMÀRIA ................................................ 7

Els projectes......................................................................................................................... 7

Les unitats didàctiques .............................................................................................. 7

Avaluació ............................................................................................................................... 8

4 ELEMENTS DEL PROJECTE FENT CAMÍ A SISÈ ............................... 9

Llibre del professorat .................................................................................................. 9

Llibre de l’alumnat ........................................................................................................ 9

DVD del professorat .................................................................................................... 9

5 PROGRAMACIÓ .............................................................................................................. 10

5.1 Finalitats de l’etapa de Primària............................................................. 10

5.2 Objectius generals de l’etapa ..................................................................... 10

5.3 Objectius del Cicle Superior ........................................................................ 11

5.4 Continguts del Cicle Superior .................................................................... 11

5.5 Competències bàsiques .................................................................................... 12

5.6 Competència espiritual bàsica ................................................................... 13

6 TERCER NIVELL DE CONCRECIÓ ................................................................... 14

Programació i desenvolupament de les unitats ..................................... 17

7 FOTOCOPIABLES ........................................................................................................... 127

001-015 Primeras_LP 16594.indd 3 6/7/11 10:47:30

PROJeCTe FenT CAMÍJesús, el cristianisme i les altres tradicions religiosesÀrea de Religió

Benvolguda educadora, benvolgut educador,

Et presentem el material corresponent al 6è curs del Cicle Superior del Projecte Fent Camí.

És un projecte que recull molts anys d’experiència i d’inquietud sobre l’ensenyament de la religió a l’esco-la. Ha estat impulsat per molts educadors i educadores maristes, moguts per l’afany professional i voca-cional de servei als infants i als joves.

Pensem que el projecte que tens a les mans s’adapta a la realitat actual i ofereix perspectives noves en el treball del fet religiós a l’escola.

El Projecte Fent Camí parteix del descobriment dels elements del fet religiós comuns a les grans tradicions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment, en el cristianisme i la persona de Jesús de Natzaret (Cicle Mitjà i Cicle Superior).

Aquesta proposta metodològica és molt rica en matisos. Les unitats promouen la descoberta de contin-guts nous a través de les TIC, el joc, el treball cooperatiu, etc. D’altra banda, ajudem els nens i les nenes a desenvolupar la seva interioritat.

Et convidem a descobrir-ho i a aportar-hi, també, la teva riquesa personal.

Gràcies per la teva atenció i confiança.

Seguim Fent Camí!

Maristes Catalunya

4 Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses

001-015 Primeras_LP 16594.indd 4 6/7/11 10:47:30


1. enFOCAMenT GeneRAL de L’ÀReA

el fet religiós, entès com a fet humà específic, té l’origen en el reconeixement per part de cada home i cada dona d’una realitat transcendent, que confereix el sentit últim a l’existència pròpia. Aquesta experiència vital viscuda per moltes persones en moments històrics i contextos socials concrets ha incidit en el desenvolupament de persones, de cultures i de pobles.

El món d’avui està immers en un procés de canvi constant que abasta tots els àmbits de la nostra socie-tat, marcada per la complexitat i la diversitat. El món educatiu és un bon reflex d’aquesta realitat. Aquesta situació ens mena a parar atenció a la identitat dels infants i joves i a construir-la sobre les bases del coneixement personal, la integració en l’entorn i el diàleg amb el que és divers.

Enmig d’aquesta diversitat i complexitat social, el fet religiós continua sent avui un element molt impor-tant en el dibuix d’aquesta realitat cultural. Actualment, és ben palès que a casa nostra, al mateix temps, conviuen diferents confessions religioses amb actituds d’indiferència davant del mateix fet religi-ós. Per tal d’atendre les capacitats dels alumnes i respondre a aquesta realitat social canviant, volem apropar-nos al fet religiós des d’una perspectiva oberta i integradora amb una actitud de diàleg amb la diversitat de respostes que rep.

L’objectiu de l’ensenyament de la religió a l’escola cristiana com a matèria del currículum (la classe de religió) és valorar el fet religiós com una de les dimensions essencials de la nostra cultura i de la vida de moltes persones, i possibilitar que l’alumne pugui adquirir coneixements teòrics i pràctics de caràcter religiós. Expressat d’una altra manera, l’objectiu no és únicament donar informació sinó ajudar a desen-volupar la intel·ligència espiritual o existencial1 que possibilita, des de la llibertat, una sensibilitat religio-sa i una opció de vida.

Entenem que l’ensenyament de la religió com a matèria de currículum ha d’ajudar l’infant i el jove a:

Valorar • el fet religiós com una de les dimensions essencials de la nostra cultura i de la vida de moltes persones.

Adquirir coneixements teòrics i pràctics• de caràcter religiós, que li permetin interpretar crítica-ment tant el context sociocultural en què viu com l’experiència pròpia.

Despertar • l’espiritualitat comuna a tota persona, que possibilita, des de la llibertat, experiències religioses significatives i una opció de vida.

Desvetllar • la necessitat de trobar sentit a la vida.

Despertar • inquietuds per transformar la realitat.

1 Cf. ESCUELAS CATÓLICAS MADRID, Reflexiones en torno a la competencia espiritual, Escuelas Católicas de Madrid, Madrid, 2008.La intel·ligència espiritual o existencial prové de la teoria de les intel·ligències múltiples del psicòleg Howard Gardner (1983). Aquest autor proposa que l’ésser humà no posseeix una única intel·ligència sinó múltiples. Ell defineix vuit tipus d’intel·ligències: logicomatemàtica, lingüística, espacial, musical, cineticocorporal, emocional –dividida en intrapersonal i interpersonal– i naturalista. Malgrat aquest plantejament, Gardner creu que hi ha una intel·ligència més. La descriu com la de les grans preguntes, la que fa que les persones es preguntin: per què vivim? per què morim? què és l’amor?... Aques-ta intel·ligència l’anomena existencial o espiritual. Actualment, en l’àmbit educatiu, s’ha desenvolupat una reflexió a l’en-torn d’aquesta intel·ligència formulada en termes de competència espiritual.

001-015 Primeras_LP 16594.indd 5 6/7/11 10:47:30


2. QUÈ PReTeneM TReBALLAR A L’eTAPA de PRIMÀRIA?

entenem el «Projecte Fent Camí» com una continuació del «Projecte Horitzó» d’educació infantil. L’objectiu del «Projecte Horitzó» és, essencialment, ajudar l’alumne a la descoberta del fet religiós des del vessant del coneixement i també de la capacitat espiritual i d’obertura al transcendent comuna a tota persona. A l’etapa de primària pretenem que els alumnes continuïn posant els

fonaments per a l’obertura al fet religiós i que en comprenguin l’extensió i la intensitat com a dada fona-mental per entendre la vida humana i l’evolució dels pobles i les persones. En el «Projecte Fent Camí» s’aprofundeix, amb una actitud de diàleg i d’obertura amb les principals tradicions religioses, en el cris-tianisme perquè és la religió que més ha marcat l’espiritualitat, la cultura i la societat del nostre país. Entenem aquest procés com un camí de descobriment, comprensió i interiorització. Al llarg de tota l’eta-pa l’alumne està recorrent aquest camí (d’aquí el nom del projecte) bàsicament en tres etapes principals que corresponen a cadascun dels cicles de l’etapa de primària:

1r i 2n

La primera etapa del «camí» introdueix els alumnes en el descobriment de diferents elements del fet religiós comuns a les principals tradicions religioses:

L’entorn religiós (llocs, vestits, gestos, símbols...).•Celebracions comunitàries.•Pregària, meditació i moments d’aturada.•Interior de la persona: manera de ser.•Relació amb els altres.•Compromís.•

A través del descobriment d’aquests elements treballem la competència espiritual dels alumnes. Contem-plem la diversitat de respostes que es donen davant del fet religiós en les diferents tradicions religioses així com les experiències personals de creença i d’indiferència.

3r, 4t i 5è

En la segona etapa, aprofitant les característiques de l’edat, s’inicia l’aprofundiment en els tres nuclis de continguts següents:

Les grans religions (hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islamisme). •Jesús de Natzaret. La seva persona i el seu missatge. En aquest nucli també es tracten els princi-•pals textos i personatges de la història del poble d’Israel. Tot el que es tracta de l’Antic Testament s’interpreta des de l’òptica cristològica.El cristianisme. S’aprofundeix en els trets principals del cristianisme i la seva petjada en la història, •la cultura, la societat i les persones.

6è

La tercera etapa d’aquest «camí» es planteja com un moment de síntesi dels continguts treballats al llarg dels cursos anteriors, tot ampliant alguns coneixements. Es pretén afavorir l’autonomia en l’aprenentat-ge i el treball per projectes.

001-015 Primeras_LP 16594.indd 6 6/7/11 10:47:30


3. COM TReBALLeM A SISÈ de PRIMÀRIA

Organització general

els projectes

Cada trimestre es treballa de manera diferent. Els alumnes arribaran a assolir els continguts a través de la descoberta.

1r trimestre: «Les grans religions» a través del treball cooperatiu.•

2n trimestre: «Jesús de Natzaret» a través del joc de Jesús.•

3r trimestre: «El cristianisme i l’Església catòlica» a través de la revista, i «El món marista» a través •de la webquest.

Les unitats didàctiques

El Projecte Fent Camí s’articula a 6è a través de tres unitats didàctiques (una per trimestre).

Cada unitat didàctica es divideix en tres parts ben diferenciades:

LÀMINA INICIAL.• És una sínte-si visual dels elements que es tre-ballaran al llarg de la unitat. Ser-veix, també, com a presa de consciència dels coneixements previs de l’alumnat.

SESSIONS.• Són la part central de la unitat. Ofereixen l’explicació del projecte i també textos, activi-tats i propostes per tal d’anar construint els aprenentatges.

Sessionsw

12 UD1. Les religions

El fet religiós: la religió

Jahasvistquemoltesdelesrespostesquehasdonatalespreguntesquet’haviesplantejatapartirdelstitularsdelasessióanteriortenenalguntipusderelacióamblareligió.

Sapsquèvoldirlaparaula«religió»?

«Religió»derivadelaparaulallatinarelligare. Aquestmots’utilitzavaenlallen-guallatinaquanesvoliaparlarde«crearlligams».

Iquinslligamscrealareligió?

Jahasvistqueelshomesilesdones,desdesempre,s’hanfetpreguntesmoltimportants,hanbuscatunsignificataallòqueelspassaiatotallòqueviuenalseuvoltant(lamalaltia,lamort,quinsentittélavida...).Almateixtemps,desdesemprehancregutenalgunacosaquehantrobat dins seuiqueelsdónaconfiançapernotenirpordelavida,pertirarendavant,perserunamicamenysegoistes.Lareligiófaquel’ésserhumàestableixilligamsambunéssermoltmésgran,queelsobrepassa,queeltranscendeix.Aquestéssermoltesvegadesl’hemanomenatDéu.AquestacreençaenDéucomportaunamaneradeseriactuarquefaquel’homeiladona«creïnlligams»ambelsaltreshomesidones.Aixòesmanifestaenunsritus(celebracions,vestits,manifestacions...)queensfancrearlligamsambelmón,lavidailanatura.

Cadareligiótéunaformadiferentdecrearlligamsentrel’ésserhumàiDéu.Hihapersonesquediuenquesóncristianes, musulmanes, jueves, hindús, budistes...Lallistaésllarga.

Amés,jasapsqueentreelscristians,perexemple,hihacatòlics,ortodoxosipro-testants...Itambécaltenirencomptetoteslespersonesquediuenquenotenencapreligió.

Escolta aquest relat.

Amb la vida ens passa el mateix. I també ens passa amb les religions: totes volen conèixer i entendre millor Déu, però cadascun de nosaltres només en veu una part, cadascun de nosaltres en té una perspectiva diferent. I no necessàriament és la perspectiva que «escollim», perquè en moltes ocasions està condicionada per la història, els costums, la política, les modes…

Als nostres amics del creuer els anirà bé quedar en altres llocs del vaixell i passar estones junts. Als qui busquem Déu ens anirà bé parlar amb moltes persones, no quedar-nos sempre al mateix lloc, conèixer uns altres punts de vista, intentar viure les coses en primera persona… En definitiva, ser això: persones que cerquem i no esperem sempre que ens donin totes les respostes i solucions.

006-055 16544 UD1.indd 12 6/5/11 15:03:53

Sessionsw

13UD1. Les religions

Rere la pista de les religions

Ara cercarem informació sobre les cinc tradicions religioses més importants. Per això caldrà treballar cooperativament en petits grups per tal de fer una bona exploració. Com ho fem?

1r moment: grups de base, organitzem-nos!

• Formeugrupsdecincpersonescomamínim(nohipothavergrupsdemenysmembres).

• Cadascúdelgrupseràl’expertd’unareligió.Lescinctradicionsreligiosesmésimportantsson:

– unexpertenl’hinduisme.

– unexpertenelbudisme.

– unexpertenelcristianisme.

– unexperteneljudaisme.

– unexpertenl’islam.

Sielgruptémésdecinccomponents,trieudosexpertsperaunareligió.

• Cadagruptindràelseuquadernd’equip.Arribatsfinsaquí,doncs,podemtornaradir:organitzem-nos!

2n moment: grups d’experts, a fons!

• Ajunteu-vospergrupsd’experts,ésadir,totselsexpertsenl’islam,eljudaisme,etc.

• Cadagrupd’expertsenunareligióhadecercarprouinformacióperemplenarlaprimerafitxa:«RERELAPISTADE...»(lesfitxeslesteniualllibre,acontinuació).

• Passosquecalseguir:

1.Llegiulespreguntesdelafitxacorresponenttitulada«RERELAPISTADE...».

2.Cerqueuensilencilaresposta(llibres,Internet...).

3.Quantotshàgiullegitensilencieltext,comenceuacontestarlespreguntes.Hopodeuferaixí:

–Cadavegadallegeixunapreguntaunmembrediferentdelgrup.

–Perordre,cadascúdiuquinacreuqueéslarespostacorrecta.Respecteueltorndeparaula!

–Quanestigueutotsd’acord,escriviularespostaalafitxa.

–Passeualapreguntasegüent.

006-055 16544 UD1.indd 13 6/5/11 15:03:53

Les religions1

006-055 16544 UD1.indd 6 6/5/11 15:03:40 006-055 16544 UD1.indd 7 6/5/11 15:03:42

001-015 Primeras_LP 16594.indd 7 6/7/11 10:47:37


AVALUACIÓ.• Aquesta part de la unitat consta de tres espais:

> COM HO PORTES? Presenta activitats de repàs i síntesi dels continguts treballats.

> COM HEM TREBALLAT? Espai perquè l’alumne valori la metodologia emprada.

> AMB QUÈ ET QUEDES? Sín-tesi de l’alumne sobre la uni-tat.

Avaluació

Hi ha uns objectius generals que volem aconseguir en acabar l’etapa de primària i, concretament, •el Cicle Superior.

A cada unitat es proposen activitats i criteris d’avaluació, per tal de fer el seguiment de l’aprenen-•tatge dels continguts i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Hem procurat que els criteris siguin útils i que realment siguin aspectes avaluables per part dels •mestres.

| Avaluació


Com hem treballat?

6. Com t’has sentit fent el treball cooperatiu?

Quines qualitats teniu com a grup?

Per què creus que és important saber treballar en equip?

006-055 16544 UD1.indd 54 6/5/11 15:05:35

\


Amb què et quedes?

7. Ara ja coneixes les diferents respostes davant el fet religiós: les religions. Què valores de l’aprenentatge de les cinc tradicions religioses més importants?

006-055 16544 UD1.indd 55 6/5/11 15:05:35

\


Com ho portes?

Avaluació

1. Com es diuen els llibres sagrats i els temples de les diverses religions?

Religió Llibre sagrat Temple

1

2

3

4

5

2. Relaciona amb fletxes aquests noms amb les diverses religions.

•JahvèiAbraham •Cristianisme

•AbbaiJesús •Hinduisme

•Brahmanisadhu •Islam

•Budaidalai-lama •Judaisme

•Al·làiMahoma •Budisme

3. A quina religió pertany cada símbol?

006-055 16544 UD1.indd 51 6/5/11 15:05:27

| Avaluació


4. Explica què són les imatges següents i a quina religió pertanyen:

006-055 16544 UD1.indd 52 6/5/11 15:05:35

001-015 Primeras_LP 16594.indd 8 6/7/11 10:47:38


4. eLeMenTS deL PROJeCTe FenT CAMÍ A SISÈLlibre del professorat

Ofereix totes les pautes i explicacions necessàries perquè •l’educador/a dugui a terme el desenvolupament de cada unitat.

Les indicacions al llibre del professorat poden ser:•

– Orientacions didàctiques. – Informació per al professorat. – Material. – Solucionari. – Annexos.

Al final del llibre hi ha material fotocopiable.•

Jesús, el cristianismei les altres tradicions religioses

6

Jesú

s, el

cris

tian

ism

e i l

es a

ltres

trad

icio

ns re

ligio

ses

6

prim

ària

prim

ària

prim

ària

Sisè

16544_fentcami_6_LA.ai 1 21/03/11 14:40

Sisè

6

prim

ària

Llibre del Professorat

Jesús, el cristianismei les altres tradicions religioses

16594_fentcami_6_LP.ai 1 21/03/11 14:43

Llibre de l’alumnat

Conté les unitats didàctiques.•

Al final del llibre hi ha el material necessari per a la rea-•lització de les activitats (taulell del joc, etc.).

Al llarg de les unitats trobareu una sèrie de pictogrames •que us indicaran un tipus d’activitat especial per realitzar o alguna informació d’interès.

– Pictograma d’àudio: àudio.

– Pictograma d’audiovisual: audiovisual.

– Pictograma de treball en grup: treball en grup.

dVd del professorat

Conté audiovisuals, imatges, cançons, plantilles en format Word.•

001-015 Primeras_LP 16594.indd 9 6/7/11 10:47:40


5. PROGRAMACIÓ5.1. Finalitats de l’etapa de Primària

1. Conèixer la pluralitat religiosa del món d’avui.

2. Desvetllar el respecte vers aquesta diversitat religiosa que vivim, no solament des del coneixe-ment sinó també des de la valoració que se’n fa.

3. Descobrir i conèixer el fet religiós des de la perspectiva del cristianisme.

4. Adquirir eines per interpretar les experiències pròpies.

5. Anar adquirint un esperit crític que li permeti interpretar el seu entorn i el fet religiós tot fent possible el diàleg i la síntesi entre fe i cultura.

6. Conèixer els trets principals del cristianisme.

7. Presentar i aprofundir la figura i el missatge de Jesús.

8. Conèixer la vida de Marcel·lí Champagnat i altres elements maristes.

5.2. Objectius generals de l’etapa

1. Iniciar-se en l’ús, la recerca i la lectura de textos bíblics.

2. Observar, tot analitzant la realitat de l’entorn, alguns usos i costums de la pràctica cristiana, principalment, i de les diferents religions.

3. Utilitzar els recursos dels llenguatges corporal, simbòlic, abstracte i iconogràfic, i expressar fets, dades, sentiments i opcions sobre el fenomen religiós a través del dibuix, la música, la mímica, el mural, l’audiovisual, etc.

4. Descobrir diferents experiències humanes del transcendent, que integren el fet religiós i donen resposta a les preguntes fonamentals de l’home (qui sóc, d’on vinc, on vaig, i després d’aquesta vida, què?), explicitant-ne la cristiana.

5. Conèixer els principals esdeveniments, afirmacions, paraules, cicles litúrgics i textos, que formen part del fet cristià.

6. Conèixer els principals models de vida proposats per la fe cristiana a través d’alguns personat-ges de l’Antic Testament i del Nou Testament i de protagonistes rellevants de la història de l’Església catòlica al món i a Catalunya.

7. Identificar la figura de Jesucrist a través de les seves accions i paraules.

8. Conèixer el Déu cristià manifestat per Jesucrist.

9. Descobrir la vida de l’Església universal i de les seves comunitats locals, especialment a Catalu-nya, tot reconeixent-ne l’acció evangelitzadora, sacramental, caritativa, cultural i social.

10. Relacionar les dades més importants del marc sociocultural religiós de l’entorn i de Catalunya en general (costums, art, història, folklore, monuments i festivitats), fent especial esment de les relacionades amb la fe catòlica.

11. Adonar-se del fonament cristià de les actituds i les accions d’inserció i participació social (since-ritat, pau, alegria, comprensió, perdó, solidaritat i amor), i comprendre allò que poden aportar en la vida personal, en la convivència social i també en la pertinença eclesial.

001-015 Primeras_LP 16594.indd 10 6/7/11 10:47:40


12. Reconèixer la dignitat de les persones, del seu cos i la seva vida, dels seus drets, i valorar la grandesa de la naturalesa.

13. Copsar, a través d’exemples concrets, que la fe cristiana crida a l’acció transformadora de la persona, del col·lectiu i del medi.

14. Valorar i respectar les diferents manifestacions del fet religiós.

5.3. Objectius del Cicle Superior

1. Desvetllar una mirada amable, transparent, oberta i gratuïta envers la descoberta del fet religiós.

2. Conèixer els trets bàsics que identifiquen les grans tradicions religioses: hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islam.

3. Conèixer els trets principals del context geogràfic i social de Jesús de Natzaret.

4. Descobrir aspectes fonamentals del missatge i vida de Jesús de Natzaret.

5. Conèixer elements identificatius del cristianisme: la Bíblia, l’Església, el compromís amb els altres.

6. Descobrir les empremtes del cristianisme en la nostra cultura i societat: persones, representa-cions artístiques, etc.

7. Descobrir trets bàsics de la identitat marista: el seu fundador, Marcel·lí Champagnat, i realitats actuals de la presència marista.

8. Desenvolupar habilitats i capacitats que fan possible viure la vida humana com un procés de recerca.

9. Desenvolupar les capacitats d’interiorització, interrogació i admiració.

10. Descobrir, en els elements treballats, un camí de creixement personal.

11. Valorar positivament la diversitat de respostes davant del fet religiós.

5.4. Continguts del Cicle Superior

1. El fet religiós i les grans tradicions religioses:

•El judaisme.

•El cristianisme.

•L’islam.

•L’hinduisme.

•El budisme.

2. Jesús de Natzaret:

•La persona i seu context social, històric i geogràfic.

•Els deixebles.

•El missatge del Regne de Déu.

•La imatge de Déu manifestat en Jesús de Natzaret.

•Els darrers dies de Jesús de Natzaret.

001-015 Primeras_LP 16594.indd 11 6/7/11 10:47:41


3. El cristianisme:

•La Bíblia: Antic Testament i Nou Testament.

•El Poble d’Israel: relats, fets i personatges.

•L’Església, comunitat de cristians.

•L’acció evangelitzadora, cultural i social.

•L’any cristià.

•Els sagraments.

•Empremtes culturals en la societat d’avui.

4. Marcel·lí Champagnat, fundador dels Germans Maristes.

5. Descobriment de la interioritat.

6. Respecte per la diversitat de respostes davant del fet religiós.

5.5. Competències bàsiques

•Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

– Expressar i comprendre missatges verbals i no verbals.

– Expressar oralment sentiments i experiències pròpies.

– Saber relacionar imatges amb textos i situacions.

– Saber extreure informació d’un text instructiu.

– Extreure valors de relats i contes.

– Adquirir lèxic propi de l’entorn religiós i social.

•Competència artística i cultural

– Expressar els sentiments propis per mitjà de llenguatges artístics.

– Conèixer manifestacions culturals i artístiques inspirades en el cristianisme.

•Competències del tractament de la informació i competència digital

– Usar aplicacions didàctiques amb suport digital.

– Obtenir informació a través d’aplicacions digitals.

•Competència matemàtica

– Relacionar conceptes de forma lògica.

– Ordenar temporalment seqüències.

•Competència d’aprendre a aprendre

– Adquirir habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.

– Desenvolupar la memòria.

– Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció.

– Desenvolupar estratègies per relacionar-se, cooperar i treballar en equip.

001-015 Primeras_LP 16594.indd 12 6/7/11 10:47:41


– Resoldre qüestions de planificació i organització de tasques per obtenir el resultat final que es demana.

– Integrar el treball cooperatiu com a metodologia que afavoreix el procés personal de construc-ció de coneixement.

•Competència d’autonomia i iniciativa personal

– Saber comunicar-se en un grup per obtenir un objectiu comú.

– Descobrir la interioritat de la persona com a espai de diàleg amb un mateix i amb el transcendent.

– Reconèixer l’esforç com a necessari per al creixement personal.

•Competència social i ciutadana

– Conèixer la diversitat religiosa del món i mostrar respecte per cadascuna d’elles.

– Manifestar actituds de respecte i d’interès davant la diversitat de respostes al fet religiós.

– Adonar-se de la pluralitat de llocs de procedència de les persones i manifestar actituds respec-tuoses vers elles.

– Conèixer hàbits i costums propis dels moments d’aturada, meditació i pregària de les diferents religions.

– Identificar llocs i costums propis de les diferents religions.

– Adonar-se que l’experiència religiosa afecta la manera de ser de les persones.

– Conèixer la diversitat de maneres de ser i mostrar respecte per cadascuna d’elles.

– Manifestar actituds de respecte, ajuda, perdó, generositat i agraïment.

– Prendre consciència dels diferents àmbits i grups socials i de les formes de contribuir al seu desenvolupament i la seva millora.

– Identificar, analitzar i rebutjar les situacions d’injustícia i discriminació, sensibilitzant-se davant de les necessitats de les persones i els grups més desafavorits.

5.6. Competència espiritual bàsica•Experimentar i saber identificar i desenvolupar experiències d’admiració, de misteri i de pregunta.

•Desenvolupar un autoconeixement positiu i dinàmic, i aprendre a utilitzar els sentiments i les emocions com a via per al creixement personal.

•Practicar i explorar sentiments d’admiració i coresponsabilitat davant el món en què vivim, i també de contemplació i silenci.

•Desenvolupar i canalitzar vincles empàtics amb les altres persones en situacions d’injustícia, de vulnerabilitat, de superació, de cooperació…

•Expressar sensacions, pensaments i reflexions a través de la creativitat en l’art i la música.

•Capacitar-se per identificar, explorar i escollir els valors propis i comprendre els dels altres.

•Conèixer i valorar respostes, interpretacions i experiències de les diferents religions.

•Conèixer, diferenciar i valorar experiències de persones i moviments religiosos respecte al misteri i la transcendència.

•Tenir experiència en pràctiques de meditació i/o pregària.

001-015 Primeras_LP 16594.indd 13 6/7/11 10:47:41


Sessions. Síntesi de tots els continguts.

1. Les religions • El fet religiós com a resposta a les preguntes vitals de la vida de la persona.• Religions: judaisme, islam, cristianisme, hinduisme i budisme. > Judaisme: – Creença: el jueu creient demostra que estima Déu obeint la Llei en la vida diària. – Símbols: estrella de David, menorà. – Persones importants: Jacob, Abraham, Moisès. – Llocs sagrats: sinagoga, mur de les lamentacions. – Llibres sagrats: – Tanak: Torà, Nebim i Ketubim. – Mixnà i Talmud. – Festes, tradicions i ritus: Sàbat, Roix Ha-Xanà, Yom Kippur, Pesah. > Islam: – Creença: Al·là és únic, el més gran, omnipotent i misericordiós. – Símbols: mitja lluna i estrella. – Persones importants: Mahoma. – Llocs sagrats: mesquita, la Meca. – Llibres sagrats: Alcorà, Sunna. – Festes, tradicions, ritus: – els cinc pilars (professió de fe, pregària, almoina, dejuni i pelegrinatge a la Meca). – Al-Juma, Ramadà, Aïd al-Adhà, Aïd al-Fitr. > Cristianisme: – Creença: Jesús de Natzaret va ensenyar com era el seu Déu (Abba) vivint una vida huma-

na estimant, fins a l’extrem de donar la vida. – Símbols: creu, pa, vi, oli, aigua. – Persones importants: Jesús. – Llocs sagrats: església. – Llibres sagrats: Bíblia. – Festes, tradicions i ritus: eucaristia del diumenge, Nadal, Setmana Santa, Pasqua, Pente-

costa, els sagraments. > Hinduisme: – Creença: tota forma de vida és l’expressió de la divinitat, per això cal respectar i tractar

amb cura i amor tots els éssers. – Símbols: OM, aigua, foc. – Persones importants: Sadhu i Sadhvi (dirigents). – Llocs sagrats: temple hindú, riu Ganges. – Llibres sagrats: Veda, Upanixad i Bhagavad Gita. – Festes, tradicions i ritus: Ramanavami, Divali, mantra, ofrenes associades als cinc sentits.

6. TeRCeR nIVeLL de COnCReCIÓGraella amb la programació del curs

001-015 Primeras_LP 16594.indd 14 6/7/11 10:47:41


Sessions. Síntesi de tots els continguts.

1. Les religions > Budisme: – Creença: es fonamenta en el camí que cal fer per superar el sofriment i assolir el nirvana. – Símbols: roda Dharma, llum, oli. – Persones importants: Buda. – Llocs sagrats: temple budista. – Llibres sagrats: “Els tres cistells” Tripitaka: sutras, vinaya i adhidharma. – Festes, tradicions i ritus: mandala, jardí zen, meditació, Vesak, Il·luminació i mort de Buda.• Treball cooperatiu.

2. Jesús de natzaret

• Història del poble d’Israel.• Entorn geogràfic, clima i vegetació del país de Jesús.• Entorn polític, religiós i social del país de Jesús.• Jesús de Natzaret.• Destinataris, seguidors i deixebles de Jesús de Natzaret (els Dotze).• El missatge de Jesús de Natzaret, la seva experiència i el seu llenguatge.• Les paràboles, el seu sentit i el seu contingut. • El Regne de Déu com a nucli de la missió de Jesús de Natzaret.• Personatges, símbols i llocs principals del relat de la passió de Jesús.• La mort de Jesús.• La resurrecció de Jesús.• Les primeres comunitats cristianes.• Els evangelis.• La Pasqua com a principal festa del cristianisme (Setmana Santa).• Tradicions i experiències cristianes actuals en els dies de Pasqua.• Interès i curiositat per la persona de Jesús de Natzaret.• Expressió d’experiències i d’opinions pròpies.

3. el cristianisme i l’església. Presència marista al món

• Església.• Comunitats cristianes.• Membres de l’Església: Papa, religiosos/es, capellans, laics i laiques.• Empremtes del cristianisme: llocs i edificis, festes i celebracions, els noms propis, refranys i

dites populars.• L’any litúrgic cristià.• Sagraments: baptisme, confirmació, eucaristia, reconciliació, unció dels malalts, matrimoni i orde

sacerdotal.• Compromís social dels cristians.• ONG d’inspiració cristiana.• La revista.• Webquest.

001-015 Primeras_LP 16594.indd 15 6/7/11 10:47:41

Cançó motivadora del curs:•

FentcamíPenso sovint què estic vivintquè és el que passa al meu voltantquè és allò que em fa caminar.

Jo vull conèixer vells relats,persones que parlin des del cor,gestos que fan viure el camí.

És que la vida és un regal,

hi ha tot un món per somiar,

obre els teus ulls, t’està esperant!

Fent camí, fent camí,Anem per la vida fent camí.Descobriràs un tresor.

En Quim, la Laia i també en Polel punt de llibre, en Megabyte,busca el Samsó que està amagat.

Amb ells tots junts descobriremcodis i enigmes sorprenents,que pel camí ens guiaran.

És que la vida és un regal,

Hi ha tot un món per somiar,

obre els teus ulls, t’està esperant!

materialDVD del professorat.•Cançó de tot l’any. •

016-017 U0_LP 16594.indd 16 6/7/11 10:45:30

Programació i desenvolupament de les unitatsLlibre del professorat 6

primària

016-017 U0_LP 16594.indd 17 6/7/11 10:45:30

18 ud 1 Les religions

1. OBJECTIUS DIDÀCTICSConèixer els elements bàsics de les cinc tradicions religioses més importants (llocs sagrats, llibres sagrats, persones •importants, creences, festes i tradicions).Saber cercar informació en la xarxa i en llibres.•Elaborar i exposar, en equip cooperatiu, una presentació audiovisual d’una de les cinc tradicions religioses.•Elaborar i representar un guió teatral per aprofundir en una de les cinc tradicions religioses.•Treballar en equip tot cooperant en grup, responsabilitzant-se de la feina i respectant les opinions dels altres.•Valorar i respectar la diversitat de manifestacions i experiències davant del fet religiós.•

2. CONTINGUTSEl fet religiós com a resposta a les preguntes vitals de la vida de la persona.•Religions: judaisme, islam, cristianisme, hinduisme i budisme.•

Judaisme: –Creença: el jueu creient demostra que estima Déu obeint la Llei en la vida diària. –Símbols: estrella de David, menorà. –Persones importants: Jacob, Abraham, Moisès. –Llocs sagrats: sinagoga, mur de les lamentacions. –Llibres sagrats: –

Tanak: Torà, Nebim i Ketubim. –Mixnà i Talmud. –

Festes, tradicions i ritus: Sàbat, Roix Ha-Xanà, Yom Kippur, Pesah. –Islam: –

Creença: Al·là és únic, el més gran, omnipotent i misericordiós. –Símbols: mitja lluna i estrella. –Persones importants: Mahoma. –Llocs sagrats: mesquita, la Meca. –Llibres sagrats: Alcorà, Sunna. –Festes, tradicions, ritus: –

els cinc pilars (professió de fe, pregària, almoina, dejuni i pelegrinatge a la Meca). –Al-Juma, Ramadà, Aïd al-Adhà, Aïd al-Fitr. –

Cristianisme: –Creença: Jesús de Natzaret va ensenyar com era el seu Déu (Abba) vivint una vida humana estimant, fins a –l’extrem de donar la vida.Símbols: creu, pa, vi, oli, aigua. –Persones importants: Jesús. –Llocs sagrats: església. –Llibres sagrats: Bíblia. –Festes, tradicions i ritus: eucaristia del diumenge, Nadal, Setmana Santa, Pasqua, Pentecosta, els sagraments. –

Unitat 1. LES RELIGIONS

018-054 U1_LP 16594.indd 18 6/7/11 10:46:01


Hinduisme: –Creença: tota forma de vida és l’expressió de la divinitat, per això cal respectar i tractar amb cura i amor tots els –éssers.Símbols: OM, aigua, foc. –Persones importants: Sadhu i Sadhvi (dirigents). –Llocs sagrats: temple hindú, riu Ganges. –Llibres sagrats: Veda, Upanixad i Bhagavad Gita. –Festes, tradicions i ritus: Ramanavami, Divali, mantra, ofrenes associades als cinc sentits. –

Budisme: –Creença: es fonamenta en el camí que cal fer per superar el sofriment i assolir el nirvana. –Símbols: roda Dharma, llum, oli. –Persones importants: Buda. –Llocs sagrats: temple budista. –Llibres sagrats: “Els tres cistells” Tripitaka: sutras, vinaya i adhidharma. –Festes, tradicions i ritus: mandala, jardí zen, meditació, Vesak, Il·luminació i mort de Buda. –

Treball cooperatiu.•

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Expressar oralment sentiments i experiències propis. –Comprendre el llenguatge específic dels mitjans de comunicació. –Saber extreure informació de textos diversos. –Enriquir el vocabulari amb termes relacionats amb el fet religiós. –Expressar-se en públic. –

Competència artística i cultural•Conèixer manifestacions culturals de diferents festes religioses. –Expressar idees, experiències o sentiments a través de les dramatitzacions. –Expressar-se oralment i corporalment seguint les pautes del guió prèviament establert. –Conèixer llocs, vestits i gestos de diferents cultures i religions. –

Competència de la informació i competència digital•Cercar a la xarxa o en llibres i processar la informació per respondre un qüestionari. –Conèixer el funcionament de programes tipus Power Point o Proshow per elaborar una presentació del treball. –Ús de les noves tecnologies per comunicar-se. –

Competència d’aprendre a aprendre •Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Integrar el treball cooperatiu com a metodologia que afavoreix el propi procés de construcció de coneixement. –Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció, relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –Llegir esquemes conceptuals. –Treballar en equip per elaborar una presentació amb suport audiovisual. –Treballar en equip per organitzar i representar una dramatització. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. –Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –

018-054 U1_LP 16594.indd 19 6/7/11 10:46:01


Disposar d’habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar amb un altre company. –Autoavaluar-se i extreure possibilitats de millora. –Reflexionar i fer-se preguntes sobre la vida. –

Competència de coneixement i interacció amb el món físic •Identificar elements del món natural (la llum) que adquireixen un significat simbòlic religiós. –

Competència social i ciutadana•Manifestar actituds tolerants, de respecte i d’interès per la diversitat de respostes davant del fet religiós i la diver- –sitat religiosa de les persones.Adonar-se de la pluralitat de llocs de procedència de les persones i manifestar actituds respectuoses envers elles. –Aprendre a desenvolupar la capacitat d’empatia. –Desenvolupar l’exercici de la cooperació, la compassió, el servei i el lliurament als altres. –

Competència espiritual•Entendre, dialogar i desenvolupar les respostes i els interrogants addicionals que sobre qüestions de sentit, misteri, –admiració i transcendència tenen les diferents religions.Experimentar i saber identificar i desenvolupar experiències d’admiració, misteri i pregunta. –Capacitar-se per identificar, explorar i escollir els valors propis i comprendre els dels altres. –Identificar els símbols, els processos i les propostes de les diferents religions, saber expressar les seves idees i expe- –riències clau, els tòpics que s’hi relacionen i les diferents sensibilitats que contenen.Conèixer hàbits i costums propis dels moments d’aturada, meditació i pregària de les diferents religions. –

4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE Observar la làmina inicial i dialogar per esbrinar els coneixements previs de l’alumnat •sobre les grans religions. GGRespondre unes qüestions sobre uns titulars de diaris. GG•Escoltar el relat El creuer. GG•Grup cooperatiu: emplenar el quadern de l’equip. PG•Grup cooperatiu: els experts cerquen informació per emplenar la fitxa d’una religió concreta. PG•Grup cooperatiu: retorn al grup base, traspàs d’informació. PG•Grup cooperatiu: elaboració d’un audiovisual. PG•Grup cooperatiu: exposició de l’audiovisual. GG/PG•Grup cooperatiu: emplenar la graella de les grans religions. I/PG•Lectura i compleció de la fitxa de l’hinduisme. PG•Lectura i compleció de la fitxa del budisme. PG•Lectura i compleció de la fitxa del judaisme. PG•Lectura i compleció de la fitxa del cristianisme. PG•Lectura i compleció de la fitxa de l’islam. PG•Preparació d’un guió teatral a partir d’aspectes d’una religió. PG•Assaig de la representació. PG•Representació de l’obra. PG/GG•Observació del mapa conceptual de la unitat. GG/I•

018-054 U1_LP 16594.indd 20 6/7/11 10:46:01


5. CRITERIS D’AVALUACIÓConeix els elements bàsics de les cinc tradicions religioses més importants (llocs sagrats, llibres sagrats, persones •importants, creences, festes i tradicions).Sap cercar informació en la xarxa i en llibres.•Elabora i exposa, en equip cooperatiu, una presentació audiovisual d’una de les cinc tradicions religioses.•Elabora i representa un guió teatral per aprofundir en una de les cinc tradicions religioses.•Treballa en equip tot cooperant en grup, responsabilitzant-se de la feina i respectant les opinions dels altres.•Valora i respecta la diversitat de manifestacions i experiències davant del fet religiós.•

6. ACTIVITATS D’AVALUACIÓAnomenar les cinc religions més importants i els seus llibres i llocs sagrats.•Relacionar les cincs religions amb diferents elements del fet religiós.•Identificar símbols de les diferents religions.•Identificar diferents imatges amb la religió corresponent.•Elaborar un mapa conceptual de la religió treballada en l’equip cooperatiu.•Valorar l’aprenentatge de les cinc religions més importants.•Valorar el treball d’equip cooperatiu.•

018-054 U1_LP 16594.indd 21 6/7/11 10:46:01


7. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Abans de començar...!

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa lamina inicial vol mostrar, a través d’un noi pensatiu, els interrogants que té la humanitat sobre el sentit de la vida i el transcendent.També s’hi reflecteix la resposta davant del fet religiós en diferents moments que comparteixen totes les religi-ons: les celebracions comunitàries, la pregària, la relació amb els altres, la manera de ser de les persones, el com-promís representat cada moment per una tradició religi-osa diferent. A partir de les imatges podem encetar un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clau:El fet religiós: •

La imatge del noi mirant la posta de sol expressa –la necessitat de trobar respostes a les diferents situacions que porta la vida. L’actitud i el senti-ment davant d’allò que les persones no comprenem i que ens supera. Aquests sentiments i actituds obren les persones a –una relació amb una realitat més gran, que les transcendeix (Déu, la divinitat, el transcendent...), que queda reflectida amb la posta de sol.

Diversitat de respostes davant del fet religiós: les •religions.

Les cinc tradicions religioses més importants: juda- –isme, cristianisme, islam, hinduisme i budisme.

006-055 16544 UD1.indd 7 6/5/11 15:03:42

Les religions1

006-055 16544 UD1.indd 6 6/5/11 15:03:40

018-054 U1_LP 16594.indd 22 6/7/11 10:46:10


Temporització de la unitat en 24 sessions1-2 INTRODUCCIÓ

1. L’ésser humà es fa preguntes: audiovisual de titulars més preguntes.2. El fet religiós: la religió. Relat.

3-8 RERE LA PISTA DE LES RELIGIONS: treball cooperatiu3. Explicació del treball del grup cooperatiu, els passos que cal seguir i el material necessari. Orga-

nització dels grups cooperatius més el quadern de l’equip amb càrrecs. Cada membre del grup s’especia-litza en una religió. Recerca i treball en grup dels experts (les religions). Treball amb la primera FITXA de les religions: RERE LA PISTA DE...

4. Recerca i treball en grup dels experts. 5. Els experts tornen al grup cooperatiu per compartir. Compleció de les fitxes de cada religió: RERE

LA PISTA DE...6. Compleció de les fitxes de cada religió.7. Treball de presentació en format audiovisual d’una de les religions en el grup cooperatiu.8. Treball de presentació en format audiovisual d’una de les religions en el grup cooperatiu.

9-13 MIREU QUÈ HEM APRÈS!9. Exposició de l’audiovisual de l’hinduisme.10. Exposició de l’audiovisual del budisme.11. Exposició de l’audiovisual del judaisme. 12. Exposició de l’audiovisual del cristianisme.13. Exposició de l’audiovisual de l’islam.

14-18 ENDINSA’T EN LES RELIGIONS: treball en petit grup14. Narració i Endinsa’t en l’hinduisme.15. Narració i Endinsa’t en el budisme.16. Narració i Endinsa’t en el judaisme. 17. Narració i Endinsa’t en el cristianisme.18. Narració i Endinsa’t en l’islam.

19-20 SOU UNS ARTISTES!19. Guió teatral de la religió assignada. Assaig de la representació.20. Assaig de la representació.

21-23 A ESCENA!21. Dramatització de l’hinduisme. Dramatització del budisme.22. Dramatització del judaisme. Dramatització del cristianisme.23. Dramatització de l’islam.

24 AVALUACIÓ

018-054 U1_LP 16594.indd 23 6/7/11 10:46:10


Es tracta de presentar una sèrie de titulars de diari (inventats o no) que evidenciïn el fet que l’ésser humà, des dels inicis, s’ha fet tot un seguit de preguntes sobre qüestions transcendents que superen la realitat tangible.En cada cas es presentarà:

Un titular, que introdueix el tema.•Una explicació breu.•Una fotografia.•

Els alumnes tindran tot això al seu llibre, però la presentació es farà en pantalla gran (Power Point), per poder anar comentant i posant en comú.La distribució d’interrogants i titulars és la següent:

1) S’han trobat els primers enterraments humans2) Un segon després del Big Bang, l’Univers tenia la mida del Sol3) Descobertes a la Xina tombes d’esclaus que van ser enterrats vius4) Més diners per al programa SETI (recerca d’intel·ligència extraterrestre)5) El tsunami del sud-est asiàtic causa 300.000 morts6) Déu existeix? Hi ha alguna prova de l’existència de Déu?

SESSIONS 1-2. EL FET RELIGIÓS: L’ÉSSER HUMÀ ES FA PREGUNTES

018-054 U1_LP 16594.indd 24 6/7/11 10:46:10


Sessionsw


El tsunami del sud-est asiàtic causa 300.000 morts

Déu existeix? Hi ha alguna prova de l’existència de Déu?

El 26 de desembre de 2004 es va produir un terratrèmol a 4.000 metres de profunditat a l’oceà Índic, a uns 260 quilòmetres a l’oest de la costa d’Aceh (Indonèsia).

El sisme, que va arribar al grau 9 de l’escala de Richter, va produir una cadena de tsunamis. Aquest fenomen va esborrar literalment del mapa illes, platges i poblacions, que van quedar submergides en una densa capa de fang, aigua i prop de 300.000 cadàvers.

Font: http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/dossiers/tsunami/tsunami.htm

Hi ha enquestes que diuen que més d’un 90% dels habitants del món creuen avui dia en l’existència de Déu o algun poder superior.

Tanmateix, l’existència de Déu no es pot demostrar ni desmentir. Els humans sempre ens hem preguntat si Déu existeix o no, tot i que es tracta d’una pregunta que, probablement, mai no podrà ser resolta si no és per mitjà de la fe.

5

6

Països afectats pel tsunami

MYANMAR

TAILÀNDIA

SOMÀLIA

KENYA

TANZÀNIA

MADAGASCAR

MALÀISIA

SUD-ÀFRICA

ÍNDIABANGLA DESH

INDONÈSIA

MALDIVES

SRI LANKA

SEYCHELLES

0 2000km

Oceà Índic

006-055 16544 UD1.indd 10 6/5/11 15:03:53

Sessionsw

9UD1. Les religions

Descobertes a la Xina tombes d’esclaus que van ser enterrats vius

Més diners per al programa SETI (recerca d’intel·ligència extraterrestre)

Pequín - 04/01/1988

Arqueòlegs xinesos han trobat tombes als suburbis de Xangai que contenen els cossos de quatre esclaus que van ser enterrats vius quan van morir els seus amos, fa 4.500 anys.

El descobriment és l’exemple més antic d’aquest tipus de cerimònies funeràries.

Font: El País

SETI són les sigles de Search for Extraterrestrial Intelligence, és a dir la recerca d’intel·ligència extraterrestre.

Tot i que la possibilitat de l’existència de vida a l’univers s’ha tingut present durant segles, el programa SETI és el primer intent seriós de trobar rastres de vida intel·ligent en algun lloc fora del nostre planeta.

Font: http://www.seti.cat

3

4

006-055 16544 UD1.indd 9 6/5/11 15:03:49

Sessionsw


S’han trobat els primers enterraments humans

Un segon després del Big Bang l’Univers tenia la mida del Sol

PALEONTOLOGIA: IMPORTANT DESCOBERTA PALEONTOLÒGICA A ESPANYAFa 300.000 anys, l’home ja acomiadava amb ritus els seus morts.

Així es desprèn de les excavacions fetes a la serra d’Atapuerca, a Espanya.

Fins ara, s’han trobat els fòssils de 32 individus de totes les edats dipositats en una cova subterrània anomenada l’Avenc dels Ossos.

Font: Clarín / Diari de l’Argentina

Etapes de l’evolució de l’UniversBig Bang Densitat infinita, volum zero. 10-43 segons Forces no diferenciades.10-34 segons Sopa de partícules elementals.10-10 segons Formació de protons i neutrons.1 segon 10.000.000.000 ºC. Mida del Sol. 3 minuts 1.000.000.000 ºC. Nuclis atòmics.30 minuts 300.000.000 ºC. Plasma.300.000 anys Àtoms. Univers transparent. 106 anys Gèrmens de galàxies.108 anys Primeres galàxies.109 anys Estels. La resta es refreda.5x109 anys Formació de la Via Làctia. 1010 anys Sistema Solar i Terra.

Font: http://www.xtec.es/~rmolins1/univers/cat/origen.htm Traduït i adaptat de: http://www.astromia.com/universo/origen.htm

El fet religiós: l’ésser humà es fa preguntes

1

2

006-055 16544 UD1.indd 8 6/5/11 15:03:45

018-054 U1_LP 16594.indd 25 6/7/11 10:46:21


Sessionsw


Després de llegir aquests titulars, ens plantejarem algunes qüestions:

• Quinaserialaparaulaclauencadanotícia?

1 2 3

4 5 6

• Escriuunafrasesobrecadanotícia.

1

2

3

4

5

6

• Contestalespreguntessegüentssobrelesnotícies:

– Perquèelshomesd’Atapuercaacomiadavenelsseusmortsambunritudeterminat?

– QuèesbuscaenlesinvestigacionssobreelBig Bang?

– Perquèvanenterrarelsesclausambelsseussenyors?

– QuèbuscaelprogramaSETI?

– Quèpodensentirlespersonesquehanaconseguitsuperareltsunami?

– Hihamoltespersonesquecreuenenl’existènciadeDéu?

006-055 16544 UD1.indd 11 6/5/11 15:03:53

SOLUCIONARIContesta les preguntes següents sobre les notícies:Les respostes sobre les notícies podrien ser les següents, tot i que són prou obertes per plantejar altres temes:

Per què els homes d’Atapuerca acomiadaven els seus •morts amb un ritu determinat? Plantegen una forma de vida després de la mort.Què es busca en les investigacions sobre el • Big Bang? L’origen de l’univers.Per què van enterrar els esclaus amb els seus se-•nyors? Perquè pensaven que tornarien a la vida tot just després de morir i per tant continuarien necessitant els esclaus.Què busca el programa SETI?• Rastres de vida intel·ligent en algun lloc fora del nostre planeta.Què poden sentir les persones que han aconseguit •superar el tsunami? Davant d’un paisatge de morts, de destrucció... ve el patiment per tot això. El dolor per haver perdut les seves cases, els familiars, els amics...Hi ha moltes persones que creuen en l’existència de •Déu? El text ens parla d’un 90% dels habitants del món.

Els nens i nenes ens donaran aquestes i altres respostes. Nosaltres destacarem les respostes que ens interessen i apuntarem a la pissarra els temes que després ens serviran per fer l’enquesta. Els temes que podríem apuntar i que ens interessen per fer després les preguntes podrien ser: des-prés de la mort, l’origen de l’univers, l’existència d’altres formes de vida, el patiment, el dolor, l’existència de Déu...Les preguntes les poden inventar els alumnes però també en podem proposar nosaltres.

ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIANo trobeu que seria prou interessant saber què pensa la gent que tenim al nostre voltant? Podríem elaborar, per equips, una enquesta amb preguntes sobre aquests temes. Els podríem preguntar als nostres pares, als avis, als veïns, a algun profe...Recordeu que les preguntes han de ser senzilles. Es podria fer una graella per posar les preguntes:

PARE MARE VEÍ1.- ?2.- ?3.- ?4.- ?5.- ?6.- ?

018-054 U1_LP 16594.indd 26 6/7/11 10:46:22


MATERIALDVD del professorat. >

Sessionsw


El fet religiós: la religió

Jahasvistquemoltesdelesrespostesquehasdonatalespreguntesquet’haviesplantejatapartirdelstitularsdelasessióanteriortenenalguntipusderelacióamblareligió.

Sapsquèvoldirlaparaula«religió»?

«Religió»derivadelaparaulallatinarelligare. Aquestmots’utilitzavaenlallen-guallatinaquanesvoliaparlarde«crearlligams».

Iquinslligamscrealareligió?

Jahasvistqueelshomesilesdones,desdesempre,s’hanfetpreguntesmoltimportants,hanbuscatunsignificataallòqueelspassaiatotallòqueviuenalseuvoltant(lamalaltia,lamort,quinsentittélavida...).Almateixtemps,desdesemprehancregutenalgunacosaquehantrobat dins seuiqueelsdónaconfiançapernotenirpordelavida,pertirarendavant,perserunamicamenysegoistes.Lareligiófaquel’ésserhumàestableixilligamsambunéssermoltmésgran,queelsobrepassa,queeltranscendeix.Aquestéssermoltesvegadesl’hemanomenatDéu.AquestacreençaenDéucomportaunamaneradeseriactuarquefaquel’homeiladona«creïnlligams»ambelsaltreshomesidones.Aixòesmanifestaenunsritus(celebracions,vestits,manifestacions...)queensfancrearlligamsambelmón,lavidailanatura.

Cadareligiótéunaformadiferentdecrearlligamsentrel’ésserhumàiDéu.Hihapersonesquediuenquesóncristianes, musulmanes, jueves, hindús, budistes...Lallistaésllarga.

Amés,jasapsqueentreelscristians,perexemple,hihacatòlics,ortodoxosipro-testants...Itambécaltenirencomptetoteslespersonesquediuenquenotenencapreligió.


Amb la vida ens passa el mateix. I també ens passa amb les religions: totes volen conèixer i entendre millor Déu, però cadascun de nosaltres només en veu una part, cadascun de nosaltres en té una perspectiva diferent. I no necessàriament és la perspectiva que «escollim», perquè en moltes ocasions està condicionada per la història, els costums, la política, les modes…

Als nostres amics del creuer els anirà bé quedar en altres llocs del vaixell i passar estones junts. Als qui busquem Déu ens anirà bé parlar amb moltes persones, no quedar-nos sempre al mateix lloc, conèixer uns altres punts de vista, intentar viure les coses en primera persona… En definitiva, ser això: persones que cerquem i no esperem sempre que ens donin totes les respostes i solucions.

006-055 16544 UD1.indd 12 6/5/11 15:03:53

EL FET RELIGIÓS: LA RELIGIÓ

d’aquesta perspectiva! He intentat veure la casa dels meus avis a Lloret i no ho he aconseguit, però he passat una bona estona pen-sant en ells.2a persona: Doncs jo m’he avorrit moltNarrador: va dir la noia que estava asseguda al seu costat2a persona: perquè la meva cabina dóna a l’altre costat i no he pogut veure res. Al final m’he adormit. Com tot el viatge sigui així…Narrador: El que va dir els va deixar molt sorpresos, perquè era ella qui havia vist l’anunci del creuer al periòdic i qui els havia proposat de fer-lo. En aquell moment es va fer un breu silenci, fins que un dels nois del grup, que estava assegut al costat del capità, va dir:3a persona: No et queixis, que jo no tinc ni finestra perquè la meva cabina és interior. Ni tan sols puc veure si és de nit o de dia, així que la tarda se m’ha fet una mica llarga, i ja sabeu que quan me’n vaig de vacances mai porto rellotge, però he endreçat tot el que portava, m’he dutxat i m’he posat guapo, perquè després del sopar hi haurà ball, oi?Narrador: Sempre aconseguia animar tothom i va propiciar un ambient més distès i agradable. En aquell moment, però, un del grup va començar a sanglotar i semblava que acabaria plorant.1a persona: Què et passa? Narrador: li van preguntar4a persona: Doncs que la meva cabina està a la popa i l’únic que veig és el solc d’escuma que va deixant el vaixell, altres vaixells que s’allunyen, pobles i ports que es van fent més petits… I això m’ha fet pensar en tot el que vaig deixant en aquesta vida: els amics que tenia quan vivia a Buenos Aires, el meu germà gran, que va morir l’any passat…Narrador: El capità estava molt sorprès, perquè creia que el seu vaixell era una meravella i que tothom qui podia gaudir d’aquest creuer vivia una experiència única. Almenys, en això tenia raó!La conversa es va allargar una estona més. Algú va comentar que la seva cabina estava sobre la sala de màquines i que feia mala olor, com de gasoil. Algú altre va dir que des de la seva terrassa (tenia terrassa!) era molt interessant con-templar com s’acostaven als llocs, com petits punts llunyans es convertien en una ciutat amb els seus barris, el seu port, la seva catedral ben alta… En canvi, un altre noi que estava a la mateixa zona i veia el mateix va dir que es marejava molt perquè tot es movia, tot pujava i baixava contínuament, i estava com una sopa. Fins i tot un va explicar que la seva cabina estava sota el nivell del mar. Tots van posar cara de disgust i el capità va dir que això no podia ser, que ordenaria que el canviessin de cabina, però el noi va respondre que la seva cabina li agradava perquè podia veure els dofins, els peixos… tenia unes vistes increïbles!El capità, davant tantes experiències diferents i tanta sorpresa, es va adonar que no coneixia tan bé el seu vaixell. Ell i tots els amics del grup van comprendre que estaven al mateix creuer, però que cadascú l’estava vivint d’una manera molt diferent.

1. Àudio: Un creuer per la MediterràniaPersonatges: Narrador, Capità, 1a persona, 2a persona, 3a persona, 4a persona.Narrador: Un grup d’amics es va embarcar a Tarragona per gaudir d’un creuer que els portaria fins a Roma i que els permetria desco-brir diferents ciutats costaneres. La tripulació els va acompanyar a les cabines, a cadascú segons el que havia escollit —i pagat, és clar!— i, abans de separar-se, van decidir que es reunirien a la nit per sopar tots junts al menjador principal. Després de desfer les maletes i acomodar-se a la cabina, van tenir una bona estona per relaxar-se. Alguns es van marejar una mica amb el moviment de les onades, uns altres van fer una becaina… Començaven a gaudir d’aquestes vacances tan esperades! A l’hora de sopar, després d’haver-se fet una idea del vaixell i el creuer, es van trobar al menjador i van seure al voltant de la taula rodona que tenien reservada. Aquella nit els acompanyaria el capi-tà. Es pensaven que això només passava a les pel·lícules! El capità es va adreçar als qui l’acompanyaven i els va dir:Capità: Benvinguts en aquest creuer. Després d’haver passat una estona entre nosaltres, què els ha semblat tot?Narrador: Les respostes van sorprendre a tothom. El primer que va parlar va dir:1a persona: Estic encantat. M’he estirat a la gandula per mirar els pobles i les ciutats per on passàvem. Mai havia vist Barcelona des

018-054 U1_LP 16594.indd 27 6/7/11 10:46:22


ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES: SESSIONS 3-4Cada membre del grup s’especialitza en una religió. Pot ser mitjançant lliure elecció o, si cal, amb un sorteig.Es troben els “experts” de cada religió per treballar la pri-mera fitxa: RERE LA PISTA DE... Per això, caldrà que tin-guin accés a la bibliografia corresponent (és important haver-ho tingut present!), que pot consistir en:

Cinc llibres de text de 5è de primària del Projecte Fent >Camí (Baula).Llibres de la col·lecció “Déu té més d’un nom” (Claret). >Vine a la festa > (Unescocat).La religió, cinc claus > de Teresa Guardans (Octaedro).

Si, a més d’això, poden tenir accés a altres materials (enci-clopèdies, etc.) o a Internet, tindran més facilitat per trobar informacions, encara que potser els serà més difícil saber triar la necessària.Cal fer un seguiment al quadern d’equip i observar com es desenvolupa el treball a l’aula. Així es podrà prendre nota de les actituds en el treball de recerca i en el treball en equip.Convindrà assegurar-se, cap al final de la sessió, que tots els grups han aconseguit la informació necessària i correc-ta. Els donarem els fulls d’autocorrecció de les fitxes, per assegurar que ho transmetran al grup base correctament. *ATENCIÓ: el professorat pot fotocopiar aquests cinc fulls autocorrectors junts en forma de llibret, perquè els alum-nes tinguin al seu abast al final del trimestre les idees prin-cipals de les grans religions.

MATERIALFotocopiables.•

Sessionsw


Rere la pista de les religions

Ara cercarem informació sobre les cinc tradicions religioses més importants. Per això caldrà treballar cooperativament en petits grups per tal de fer una bona exploració. Com ho fem?

1r moment: grups de base, organitzem-nos!

• Formeugrupsdecincpersonescomamínim(nohipothavergrupsdemenysmembres).

• Cadascúdelgrupseràl’expertd’unareligió.Lescinctradicionsreligiosesmésimportantsson:

– unexpertenl’hinduisme.

– unexpertenelbudisme.

– unexpertenelcristianisme.

– unexperteneljudaisme.

– unexpertenl’islam.

Sielgruptémésdecinccomponents,trieudosexpertsperaunareligió.

• Cadagruptindràelseuquadernd’equip.Arribatsfinsaquí,doncs,podemtornaradir:organitzem-nos!

2n moment: grups d’experts, a fons!

• Ajunteu-vospergrupsd’experts,ésadir,totselsexpertsenl’islam,eljudaisme,etc.

• Cadagrupd’expertsenunareligióhadecercarprouinformacióperemplenarlaprimerafitxa:«RERELAPISTADE...»(lesfitxeslesteniualllibre,acontinuació).

• Passosquecalseguir:

1.Llegiulespreguntesdelafitxacorresponenttitulada«RERELAPISTADE...».

2.Cerqueuensilencilaresposta(llibres,Internet...).

3.Quantotshàgiullegitensilencieltext,comenceuacontestarlespreguntes.Hopodeuferaixí:

–Cadavegadallegeixunapreguntaunmembrediferentdelgrup.

–Perordre,cadascúdiuquinacreuqueéslarespostacorrecta.Respecteueltorndeparaula!

–Quanestigueutotsd’acord,escriviularespostaalafitxa.

–Passeualapreguntasegüent.

006-055 16544 UD1.indd 13 6/5/11 15:03:53

SESSIONS 3-4. RERE LA PISTA DE LES RELIGIONS: treball cooperatiu

018-054 U1_LP 16594.indd 28 6/7/11 10:46:22


Sessionsw


1. On va sorgir l’hinduisme? Quina és la característica principal de l’hinduisme?

2. En què creuen els hindús? Com són els seus déus?

3. Com és la relació amb els seus déus? Com i on expressen la seva fe?

4. El ioga és una tècnica molt utilitzada pels hinduistes. Quin sentit té per a ells?

5. L’hinduisme en l’actualitat:

•Païsosonaquestareligióésmajoritària.

•Correntsactualsdel’hinduisme.

Rere la pista de l’hinduisme

006-055 16544 UD1.indd 14 6/5/11 15:03:53

Sessionsw


1. Origen del budisme. Història de Siddharta Gautama (Buda).

2. Enumera les creences fonamentals, les quatre veritats.

3. Digues quins són els llibres sagrats dels budistes.

4. El camí dels vuit passos, els budistes i la vida quotidiana.

5. El budisme en l’actualitat:

a.Païsosonaquestareligióésmajoritàriaosignificativa.

b.Correntsdelbudisme.

Rere la pista del budisme

006-055 16544 UD1.indd 16 6/5/11 15:04:07

Sessionsw


Els hindús practiquen el ioga per trobar l’alliberament.

Brahma, el déu creador.

Gandhi, pacifista indi. Divali, la Festa de la Llum.

Holi o Festival dels Colors. Temple hindú.

Ritual de purificació al riu Ganges.

HINDUISME

006-055 16544 UD1.indd 15 6/5/11 15:04:07

Sessionsw


El mantra, oració budista. El dalai-lama Tenzin Gyatso

Vesak, la festa que celebra el naixement de Buda.

El dia després de la Vesak, Kathina, es fan bones accions com alliberar ocells.

Obon, la festa que recorda la mort de Buda. Temple budista.

La mandala representa l’univers.

BUDISME

006-055 16544 UD1.indd 17 6/5/11 15:04:19

RERE LA PISTA DE LES RELIGIONS

018-054 U1_LP 16594.indd 29 6/7/11 10:46:30


Sessionsw


1. L’origen del judaisme, la història d’un poble.

2. Jahvè, Déu. Quines característiques té per als jueus? Com és la seva relació amb Ell?

3. Enumera els llibres sagrats.

4. Quines són les seves creences?

5. Normes de vida per als jueus.

6. El judaisme en l’actualitat:

a.Nombredeseguidors.

b.Païsosonaquestareligióésmajoritària.

c.Correntsdeljudaismeenl’actualitat.

Rere la pista del judaisme

006-055 16544 UD1.indd 18 6/5/11 15:04:19

Sessionsw


1. Quin és l’origen del cristianisme?

2. El Déu de Jesús de Natzaret. Explica’n les característiques que el defineixen.

3. Els cristians i la vida quotidiana. Com expressen les seves creences?

4. La Bíblia.

5. Les diferents esglésies cristianes.

a.L’Esglésiacatòlica.

b.LesEsglésiesevangèliques.

c.L’Esglésiaortodoxa.

Rere la pista del cristianisme

006-055 16544 UD1.indd 20 6/5/11 15:04:32

Sessionsw


La menorà, el canelobre jueu de set braços.

L’estrella de David, símbol dels jueus.

El llibre sagrat dels jueus és la Torà.

El mur de les lamentacions és una de les parets del Temple.

Roix ha-Xanà, l’Any Nou jueu. Sinagoga.

Pessah, la festa de la Pasqua jueva.

JUDAISME

006-055 16544 UD1.indd 19 6/5/11 15:04:32

Sessionsw


Jesús de Natzaret, el referent dels cristians.

El bateig és el primer sagrament cristià que rebem.

Diumenge de Rams. La creu és el símbol més conegut del cristianisme.

Per Nadal, celebrem el naixement de Jesús, com en aquest pessebre. Església.

El monestir de Montserrat.

CRISTIANISME

006-055 16544 UD1.indd 21 6/5/11 15:04:47


018-054 U1_LP 16594.indd 30 6/7/11 10:46:39


Sessionsw


1. Origen de l’islam. Mahoma, el profeta de Déu.

2. L’Alcorà, el llibre sagrat.

3. Com és Al·là, el déu de l’islam?

4. Els cinc pilars de l’islam.

5. L’islam en l’actualitat:

•Nombredeseguidors.

•Païsosonaquestareligióésmajoritàriaosignificativa.

•Correntsdel’islamenl’actualitat.

Rere la pista de l’islam

006-055 16544 UD1.indd 22 6/5/11 15:04:47

Sessionsw


Mahoma, el profeta de l’islam. La mitja lluna i l’estel, símbols de l’islam.

La Meca, el destí sagrat dels musulmans.

El musulmà fa cinc pregàries al dia.

L’Aïd al-Adhà o Festa del xai. Mesquita.

Per als musulmans, l’aigua és símbol de purificació.

ISLAM

006-055 16544 UD1.indd 23 6/5/11 15:05:00


018-054 U1_LP 16594.indd 31 6/7/11 10:46:42


ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES: SESSIONS 5-6Aquestes dues sessions poden funcionar exactament igual: cada expert torna al seu grup i “transmet” la informació que porta a la fitxa de la religió que ha treballat.El repte és que això no es converteixi en un senzill dictat de la informació que cada un porta, sinó que hi hagi expli-cacions, que puguin tornar a consultar els llibres (per veure una il·lustració, una fotografia, etc.), que cridin el mestre o la mestra per tal d’aclarir algun aspecte que no queda prou clar, etc.En qualsevol cas, hem de tenir present que hi ha dues ses-sions previstes i que no es pot allargar incontroladament. Cal tenir en compte, doncs, el temps que es pot assignar a cada grup.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES: SESSIONS 7-8Ara tots els grups coneixen (i tenen per escrit) la mateixa informació de cada religió i, a més, tenen un “expert” que l’ha treballada més a fons. A cada grup se li encomanarà l’elaboració d’una presenta-ció audiovisual (tipus Power Point) d’una de les religions. La distribució es pot fer, un altre cop, per lliure elecció o per sorteig, segons es vegi convenient.Els alumnes tenen al llibre de l’alumne una petita guia de com ha de ser aquesta presentació, que fa referència tant a aspectes formals com de contingut. És important que aques-ta guia es llegeixi conjuntament i que el professorat la pugui comentar.Seria bo que cada grup preparés un esborrany de les dia-positives (en paper, amb llapis...) que serà revisat pel mes-tre o la mestra abans de posar-se a treballar amb suport informàtic.El professorat ha de decidir una data límit per entregar el treball audiovisual, per poder corregir allò necessari abans d’exposar-ho als altres grups.

Sessionsw


3r moment: retorn als grups base

• Deformaordenada,cadaexperthauràdetransmetrelasevainformacióalscompanysd’equipbase.

• Comfer-ho?

– Preneutotslafitxadelllibre:RERELAPISTADE...delareligiócorresponent.

– Cadavegadaunmembrediferentdelgrupvafental’expertlespreguntesdelafitxa,unaperuna.

– Escolteuianoteulesrespostesielscomentarisdel’expert.

– Quantotshotingueubencontestat–hopotcomprovarl’expert–,podeupassaralareligiósegüent.IaixífinsquecompleteulescincfitxesdeRERELAPISTADE...

4t moment: treball als grups base

• Araquejasabemmésdelescincreligions,calescollir-neunaipresentar-laenunaudiovisual.

• Guióperelaborarl’audiovisual:

QUÈ HI HEM DE POSAR?

Comamínim,hihad’haverunadiapositivaperacadaund’aquestsapartats:

– Portada/introducció.

– Dadesbàsiquesdelareligió.

– Divinitat,fundador...

– Païsosonésmajoritàriaosignificativa(acompanyatd’unbonmapadelmón).

– Creences.

– Celebracionsifestes.

– Templesillocssagrats.

Altresideesperafegirdiapositives,sis’escau...

– Llibressagrats(moltimportantenelcasdeljudaisme,elcristianismeil’islam).

– Sacerdots,líders,guiesespirituals...

– Aspectesculturalsiartístics.

– Creencessobrelavidailamort.

– Vidaquotidiana,creients,personesdelcarrer...

– Notíciesd’actualitat.

– ...

006-055 16544 UD1.indd 24 6/5/11 15:05:01

Sessionsw


COM HA DE SER LA PRESENTACIó?

Algunesideesgeneralsperferunabonapresentació:

– Feulesdiapositivesclaresiamblainformaciónecessària,poctext.

– Feudiapositives«temàtiques»(nobarregeucosesmoltdiferentsenunamateixadiapositiva).

– Utilitzeuunamidaadequadadefontdelletra:peralstítols,24p;peralscontinguts,16p.

– Intenteucombinartextiimatgeatoteslesdiapositives.

– Noposeufonsdediapositivacarregats,perquèfanmésdifícillalectura(ésrecomanableferservirsempreelmateixfons,elsmateixostipusdelletra...ocomamínim,novariar-losconstantment!).

– Nohiposeuanimacionslentesoquedurinmolt(especialmentl’apariciódeltext).

– Pareuunamicad’atencióal’harmoniadelscolors(iquehihagicontrastentreeltextielfons).

– Pelquefaalnombredediapositives,feu-neunmínimde6/7iunmàximde10/12.

– Vigileuambels«extrems»:

•laprimeradiapositiva:feu-hiaparèixernoméselnomdelareligió,algunaimatgeientotcasalgunadada.

•l’últimadiapositiva:acabeuambunareflexió,unaconclusió,unaimatge...

– Podeuafegirmúsicasiésadient,peròambunvolumbaix.Penseuquelapresentaciópotanaracompanyadad’explicacionsdelsmembresdelgrup.

006-055 16544 UD1.indd 25 6/5/11 15:05:02

SESSIONS 5-6. RERE LA PISTA DE LES RELIGIONS

SESSIONS 7-8. RERE LA PISTA DE LES RELIGIONS

018-054 U1_LP 16594.indd 32 6/7/11 10:46:44


Sessionsw


Haarribatelmomentd’exposaralscompanystotallòquehemaprèsdelareligióquehemtreballat.Tindreuelvostretempsperexposareltreballaudiovisual.

Hopodeupresentarseguintaquestespautes:

1.Presentacióbreudelgrupidelareligióques’hatreballat.

2.Projecciódelapresentaciódel’audiovisualpreparat.

3.Preguntesiaclariments.

Elscompanysqueescoltenhaurand’estarmoltatentsarecollirelselementsbàsicsdecadareligióperemplenar la graella de les grans religions.

Mireu què hem après!

006-055 16544 UD1.indd 26 6/5/11 15:05:03

Sessionsw


LES GRANS RELIGIONS

Nom del déu o els déus

En què creuen?

Persones importants

Llocs / temples sagrats

Llibres sagrats

Celebracions / tradicions

Pregària

Símbols

006-055 16544 UD1.indd 27 6/5/11 15:05:03

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. SESSIONS 9-13. MIREU QUÈ HEM APRÈS! ExPOSICIÓ DELS TREBALLS AUDIOVISUALSEl professorat hauria d’haver tingut accés al treball audio-visual, abans de l’exposició, per corregir-ne els possibles errors i donar-hi el vistiplau. Cal ser rigorosos amb el temps i les sessions. Cada grup disposa d’una sessió sencera per presentar a la resta de la classe els fruits del seu treball: la presentació (PPT).Se suggereixen aquests passos per a cada sessió:1. Presentació breu del grup i de la religió que s’ha treballat.2. Projecció de la presentació de l’audiovisual preparat

amb intervencions dels alumnes per explicar-lo.3. Preguntes i aclariments per part dels alumnes i el pro-

fessorat, si cal.Els companys que escolten hauran d’estar molt atents per emplenar els elements bàsics de cada religió utilitzant la graella de les grans religions que es troba al LA. L’emple-nament d’aquesta graella té els objectius següents:

Mantenir el silenci.•Estar atents a l’exposició del grup.•Copsar els trets més bàsics de les cincs religions més •importants.

SESSIONS 9-13. MIREU QUÈ HEM APRÈS!

018-054 U1_LP 16594.indd 33 6/7/11 10:46:45


SOLUCIONARI

Les grans religions

NOM DEL DÉU o ELS

DÉUS

Jahvè DÉU/ABBA AL·LÀ Brahman: Brahma, Vixnu i Xiva

NO TENEN DÉU

EN QUÈ CREUEN?

El jueu creient demostra que esti-ma Déu obeint la Llei en la vida diària. Complir-la l’allibera de seguir els impulsos que l’allunyen de Déu i li dóna la segure-tat de viure cada moment la seva presència.

Jesús de Natzaret va explicar com era el seu Déu (Abba) vivint una vida humana esti-mant tothom com a germans, fins a l’extrem de donar la vida i així va obrir un camí cap a una vida per sempre, prop de Déu.

El musulmà creu que Déu és: – L’únic i el més gran; no té cap semblança amb la realitat creada ni tampoc amb els homes. Per tant, no pot ser repre-sentat.– Omnipotent; tot ho sap i tot ho pot, perquè té el control sobre els esdeveni-ments.– Misericordiós; infinitament bo i j u s t ; p e rdona aquells que li ho demanen i castiga els impius.

Tota forma de vida és l’expressió de la divinitat, per això cal respectar i trac-tar amb cura i amor tots e l s éssers.

El budisme no es fonamenta en cap divinitat, sinó en el camí que hom ha de fer per superar el sofriment i acon-seguir el nirvana (estat de felicitat amb ab sènc i a d’egoisme, odi , ofuscació...).Hi ha “4 veritats” que s’han d’expe-rimentar.

PERSONES IMPORTANTS

Jacob, Abraham, Moisès.Dirigent: rabí.

Jesús de Natzaret.Dirigent: capellà, prevere.

Mahoma.Dirigent: imam.

Dirigent: sadhu i sadhvi.

Siddharta Gauta-ma (Buda) Dalai Lama.Dirigent: Monjo budista.

LLOCS/TEMPLES SAGRATS

Sinagoga. Església. Mesquita. Pelegri-natge. La Meca.

Temples hindús. Pelegrinatge. Gan-ges.

Monestir o temple budista.

LLIBRES SAGRATS

Ta n a k : To r à , Nebiim i Ketubim. Mixnà i Talmud.

Bíblia: Antic Testa-ment i Nou Testa-ment.

Alcorà. Sunna. Vedes, Upanixad i Bhagavad Gita.

“Els tres cistells”. Tripitaka: sutras, vinaya i adhidhar-ma.

018-054 U1_LP 16594.indd 34 6/7/11 10:46:46


CELEBRACIONS /TRADICIONS

Sàbat. Roix Ha-Xanà (Cap d’Any).Yom Kippur.Sukkot.Simhat Torà.Hanukà.Tu bi-Xevat.Purim.Pesah (Pasqua).Xavuot.

Diumenge.Nadal.Epifania.Quaresma.Diumenge de Rams.Setmana Santa (Dijous i Divendres Sant).Pasqua.Pentecosta.

Divendres (Al-Juma).Aïd al-Adhà (dia del sacrifici).Ramadà.Aïd al-Fitr.Aïd al-Mawlid.

Sankrant (Nord).Pongal (Sud).Maha-xiva-ratri.Festival de Holi.Ramanavami.Aniversari de Krixna.Aniversari de Ganesha.Durga-puja o Nava-ratra.Divali.Aniversari de Karttikeya.Khumbha mela.

Vesak.Uposatha.Kathina.Lluna plena d’Asala.Hana Matsuri.Nehan.Rohatsu.Higan.Obon.Losar (Any Nou).Gutor.Monlam Chenmo.Il·luminació i mort de Buda.Revolta de Lhasa de 1959.Aniversari del Dalai Lama.

PREGÀRIA

Tefil·là: tres cops al dia.

Pregària: totes les circumstàncies de la vida són una ocasió per pregar.

Salat: cinc cops al dia.Qualsevol lloc és bo per pregar.

Puja, mantra: ofre-nes associades als cinc sentits.

Meditació: jardí zen , manda la , Koan, mantra.

SÍMBOLS Foc, séder, menorà, estrella de David.

Aigua, oli, llum, pa, vi, creu.

Aigua, mitja lluna i estrella.

OM, aigua, foc. Llum, oli, roda Dharma.

018-054 U1_LP 16594.indd 35 6/7/11 10:46:46


SESSIÓ 14. ENDINSA’T EN LES RELIGIONS: treball en petit grup

Sessionsw


Endinsa’t en les religions

Enaquestsmomentsjaconeixeuunamicadiferentselementsdelfetreligiósdelescinctradicionsreligiosesmésimportants.Peròencarapodemaprofundirencadaunad’ellesapartird’unstextosquereflecteixenlesvivènciesdecreientsdelescincreligionstreballades.

La descoberta d’aquestes vivències serà en petit grup. Cada petit grup descobrirà, en cinc moments diferents, l’experiència d’un creient de cada religió.

Seguiremaquestspassos:

1.Lectura o audiciódeltextcorresponentaunadelesreligions.

2.Aclarimentdetermes,idees,etc.

3.Treball en grups: captarelssentiments,dirlapròpiaopinió,ifinalment,contestarlespreguntesdela2aFITXAdetreball:ENDINSA’TEN...

4.Compartirambtotselquecadapetitgruphaescrit.

006-055 16544 UD1.indd 28 6/5/11 15:05:06

Sessionsw



La Dhara, una noia hindúLa Dhara tenia moltes ganes de preguntar-li coses al seu pare. Però sabia prou bé que hauria d’esperar que els pares acabessin la puja, la cerimònia amb què cada matí pregaven a Ganesha. Ja havien fet l’oferiment de les flors, i l’encens ja estava cremant i escampant la seva forta olor per tota la casa. De fet, de ben segur que faltava molt poc, ja que el seu pare estava recitant en veu alta el mateix que deia cada dia, en acabar la pregària:

—OM. Que la nostra meditació sigui dins la llum gloriosa de Savitri. Que aquesta il·lumini els nostres pensaments. OM.

Això significava que la pregària acabava i aviat esmorzarien. No tenia moltes ganes de menjar iogurt, però sí de tastar les galetes d’arròs que ella i la mare havien preparat la nit anterior. Van començar a menjar i per fi la Dhara va fer la pregunta que li voltava pel cap des de feia tres dies, després de parlar amb el seu amic i veí, Nayakan. Ell li havia dit que estava convençut que en la seva vida anterior havia estat un príncep i ella una camperola. Ho deia només perquè a ell li agradava molt llegir i passejar-se pel poble i a la noia li agradava molt anar al camp i jugar amb els animals i les plantes. Així, va dir al seu pare:

—Pita —que vol dir «pare»—, diu en Nayakan que segurament vaig ser una camperola en una altra vida. Que ell és molt més elegant i educat. Per això ha de buscar una noia rica per casar-se. I que jo, en canvi, hauria de casar-me amb un pagès. És veritat?

006-055 16544 UD1.indd 29 6/5/11 15:05:07

Sessionsw


En Bhupal va somriure. Aquell noi sempre li havia semblat una mica tibat. Però ara ell tenia un problema: com li explicaria a la Dhara el que de veritat importava? I, pitjor encara, com li diria que ella no havia de buscar marit, perquè el seu marit ja havia estat triat des de feia temps pels seus pares, i es tractava justament del mateix... Nayakan!

Va deixar la segona qüestió per més endavant i va contestar a la seva filla:

—Estimada Dhara, no podem saber què vas ser tu en les teves vides anteriors així que no t’hi capfiquis gaire, perquè l’únic que realment importa és que aprofitis aquesta vida per conèixer la voluntat de Brahma...

—Brahma? Però el nostre déu no es diu Ganesha? —el va interrompre la Dhara.

—Ufff —va sospirar en Bhupal—. Això serà més difícil del que em semblava... Nosaltres creiem en Brahma, que és el Creador, el Déu de totes les coses, tot allò més sagrat. Però de vegades li diem de diferents maneres, segons de què li vulguem parlar o què li vulguem demanar. Ho entens?

—Sí!... No!... No ho sé! —va contestar la Dhara—. Llavors, qui és Ganesha?

—És la deessa de la bona sort. A la mare i a mi ens agrada pregar-li, perquè fins ara hem treballat molt, però no hem tingut gaire sort. En canvi, unes altres vegades preguem a Xiva o a Vixnu o a...

—Ah, bé. I això què té a veure amb la meva vida anterior?

—Doncs és el que et volia explicar... Que l’únic que t’ha de preocupar és trobar el veritable sentit de les coses. El problema és que jo només et puc explicar el que sé... o el que crec que és... Però això no et servirà de gaire. Ho hauràs de trobar tu mateixa.

—Tu ets el meu pita —va dir la Dhara—, així que em pots ajudar i explicar-me què saps i què creus.

—És una mica complicat d’explicar —en Bhupal es va instal·lar còmodament i va apropar la seva filla—. Jo crec que tot el que veiem és DÉU. Tots els éssers vius són DÉU. Per això els hem de respectar tots: persones, animals, plantes... I nosaltres també formem part de la divinitat. Si entenc bé això em sentiré part d’una realitat molt gran i meravellosa, i això em farà feliç i millor persona.

—Ah! I a mi no? Quina cara!

—És clar que sí. Però això no ho creuràs perquè jo t’ho digui, oi? Això ho aniràs descobrint tu mateixa.

006-055 16544 UD1.indd 30 6/5/11 15:05:07

Sessionsw


—Jo? Com? Què he de fer?

—És un camí una mica llarg, que sembla que has començat avui mateix. Durant aquest camí hauràs d’aprendre a meditar, a ser sincera amb tots i amb tu mateixa, a pregar... Però no ho podràs fer bé tot el primer dia. És un llarg entrenament. Alguns en diem «ioga». Si segueixes aquest camí, cada vegada entendràs millor com funciona el nostre món i triaràs millor quines coses vols fer i com les vols fer. Així aniràs trobant el teu karma. I en això sí que en Nayakan te raó: tot això et pot dur a reencarnar-te d’una manera diferent en una vida propera, fins que arribis a la perfecció.

Es van quedar en silenci. En Bhupal mirava els ulls de la seva filla i es preguntava si no l’hauria atabalat massa.

—Has entès alguna cosa?

—Hummmm... alguna. Sobretot, que haig d’intentar comprendre tot de veritat i que això em farà millor persona i més feliç. Ho he dit bé?

—Ho has dit perfectament. I ara, acaba’t aquest iogurt, que has esmorzat molt poc!

I així la Dhara es va quedar més o menys satisfeta... de moment. Hi havia moltes coses que encara no entenia, però tenia ganes d’anar a dir-li a en Nayakan que era una mica ignorant, però que si ell volia, ella l’ajudaria... Si no li feia res parlar amb una camperola, és clar!

006-055 16544 UD1.indd 31 6/5/11 15:05:08

018-054 U1_LP 16594.indd 36 6/7/11 10:46:48



2. Àudio: La Dhara, una noia hindúPersonatges: Narrador, pare, Dhara.Narrador: Dhara tenia moltes ganes de preguntar coses al seu pare, però sabia que hauria d’esperar que els pares acabessin la «puja», la cerimònia amb què cada matí pregaven a Ganesha. Ja havien fet l’oferiment de les flors i l’encens estava cremant i escam-pant la seva forta olor per tota la casa. De fet, segur que faltava molt poc, ja que el seu pare estava recitant en veu alta el mateix que deia cada dia en acabar la pregària:Pare: OM. Que la nostra meditació sigui dins la llum gloriosa de Savitri. Que aquesta il·lumini els nostres pensaments. OM. Narrador: Això significava que la pregària s’acabava i que aviat esmorzarien. No tenia moltes ganes de menjar iogurt, però sí de tastar les galetes d’arròs que la mare i ella havien preparat la nit anterior. Van començar a menjar i per fi Dhara va fer la pregunta que li voltava pel cap des de feia tres dies, després d’haver parlat amb el seu amic i veí, Nayakan. Ell li havia dit que estava con-vençut que en la seva vida anterior havia estat un príncep i ella una camperola. Ho deia només perquè a ell li agradava molt llegir i passejar pel poble i a la noia li agradava molt anar al camp i jugar amb els animals i les plantes. Així, va dir al seu pare…Dhara: Pita (pare), Nayakan diu que segurament vaig ser una camperola en una altra vida. Que ell és molt més elegant i educat, per això ha de buscar una noia rica per casar-se. I que jo, en canvi, hauria de casar-me amb un pagès. És veritat?Narrador: Bhupal va somriure. Aquell noi sempre li havia semblat una mica estirat, però ara ell tenia un problema: com explicar a Dhara el que de veritat importava. I pitjor encara: com li diria que ella no havia de buscar marit, perquè el seu marit ja havia estat triat des de feia temps pels seus pares i justament es tractava del mateix… Nayakan!Va deixar la segona qüestió per a més endavant i va contestar a la seva filla:Pare: Estimada Dhara, no podem saber què vas ser en les teves vides anteriors, així que no t’hi capfiquis gaire, perquè l’únic que importa és que aprofitis aquesta vida per conèixer la voluntat de Brahma.Dhara: Brahma? Però el nostre déu no es diu Ganesha? Narrador: va interrompre Dhara.Pare: UfffNarrador: va sospirar Bhupal.Pare: Això serà més difícil del que em semblava. Nosaltres creiem en Brahma, que és el creador, el Déu de totes les coses, tot allò més sagrat, però, de vegades, li diem de diferents maneres, segons de què li vulguem parlar o què li vulguem demanar. Ho entens?Dhara: Sí!… No!… No ho sé! Narrador: va contestar Dhara.Dhara: Llavors, qui és Ganesha? Pare: És la deessa de la bona sort. A la mare i a mi ens agrada pre-gar-li perquè fins ara hem treballat molt però no hem tingut gaire sort. En canvi, unes altres vegades preguem a Shiva, a Visnú, a…Dhara: Ah, bé. I això què té a veure amb la meva vida anterior?Pare: Doncs és el que et volia explicar, que l’únic que t’ha de preo-cupar és trobar el veritable sentit de les coses. El problema és que

jo només et puc explicar el que sé o el que crec que és, però això no et servirà de gaire. Ho hauràs de trobar tu mateixa.Dhara: Tu ets el meu pita, així que em pots ajudar i explicar-me què saps i en què creus.Pare: És una mica complicat d’explicar. Narrador: Bhupal es va instal·lar còmodament i va apropar la seva filla.Pare: Jo crec que tot el que veiem és DÉU. Tots els éssers vius són DÉU, per això els hem de respectar tots: persones, animals, plan-tes… I nosaltres també formem part de la divinitat. Si entenc bé això, em sentiré part d’una realitat molt gran i meravellosa i això em farà feliç i millor persona.Dhara: Ah! I a mi, no? Quina cara!Pare: És clar que sí, però això no ho creuràs perquè t’ho digui jo, oi? Això ho aniràs descobrint tu mateixa. Dhara: Jo?! Com? Què he de fer?Pare: És un camí una mica llarg, que em sembla que has començat avui mateix. Durant aquest camí hauràs d’aprendre a meditar, a ser sincera amb tots i amb tu mateixa, a pregar…, però no podràs fer-ho tot bé el primer dia. És un llarg entrenament. Alguns li diem ioga. Si segueixes aquest camí, cada vegada entendràs millor com funciona el nostre món i triaràs millor quines coses vols fer i com les vols fer. Així aniràs trobant el teu karma. I en això sí que en Nayakan té raó: tot això et pot dur a reencarnar-te d’una manera diferent en una vida propera, fins que arribis a la perfecció.Narrador: Es van quedar en silenci. Bhupal mirava els ulls de la seva filla i es preguntava si no l’hauria atabalat massa.Pare: Has entès alguna cosa?Dhara: Mmmmm… alguna, sobretot, que haig d’intentar com-prendre tot de veritat i que això em farà millor persona i més feliç. Ho he dit bé?Pare: Ho has dit perfectament. I, ara, acaba’t aquest iogurt, que has esmorzat molt poc!Narrador: I així Dhara es va quedar més o menys satisfeta… de moment. Hi havia moltes coses que encara no entenia, però tenia ganes de dir a Nayakan que era una mica ignorant, però que, si ell volia, ella l’ajudaria… si no li feia res parlar amb una camperola, és clar!

018-054 U1_LP 16594.indd 37 6/7/11 10:46:49


SOLUCIONARI Endinsa’t en l’hinduisme1. Quins noms de déus apareixen en el text i amb què

es relaciona cadascun d’aquests déus? Brahma és la força creadora, el creador. Vixnu és el déu que conserva la creació, el salvador. Xiva és el que destrueix i renova, força destructora i

renovadora. Ganesha és la deessa de la bona sort. Savitri il·lumina els pensaments. 2. «Tot el que veiem és Déu». Què vol dir això per als

hindús? I vosaltres, què n’opineu? «Tot el que veiem és Déu» vol dir que tots els éssers vius

són DÉU. Per això els hem de respectar a tots: perso-nes, animals, plantes... I les persones també formen part de la divinitat.

3. Els pares de la Dhara preguen a la deessa Ganesha, relacionada amb la bona sort. Imagineu que sou hindús: a quin déu hindú us adreçaríeu?, amb quin motiu?

Resposta oberta.4. En què creuen els hinduistes respecte a la vida des-

prés de la mort? Quina relació té amb el karma? Els hindús creuen que no viuen una sola vegada a la

terra, sinó que en viuen moltes perquè quan una perso-na mor “es reencarna” en un altre ésser viu. Així és la roda de l’existència, Samsara en sànscrit, una roda que gira sense parar. Aquesta és l’única manera d’aconseguir la perfecció a la qual estan destinats.

El karma és la «suma de les accions» que et marquen la vida. Segons aquesta llei tothom és lliure per escollir les seves accions, perquè sabem el que hem de fer i, per tant, tenim l’opció de fer-ho bé.

5. Què vol dir la síl·laba OM? Investigueu també qui-nes altres religions la utilitzen per pregar.

OM: És el símbol de l’Absolut i la síl·laba sagrada de l’hinduisme. És la primera paraula de les pregàries i de les cerimònies.

6. «Això ho aniràs descobrint tu mateixa»... Què vol dir això en relació amb la religió hindú?

«Això ho aniràs descobrint tu mateixa»... vol dir que cada persona ha de fer el seu camí, el seu karma.

7. Coneixeu algú que practiqui el ioga? Què fa? Per què ho fa? Té alguna relació amb el ioga que practi-quen els hindús?

Resposta oberta.


Sessionsw


Endinsa’t en l’hinduisme i respon les preguntes següents:

1.Quinsnomsdelsdéusapareixeneneltextiambquèesrelacionacadascund’aquestsdéus?

2.«TotelqueveiemésDéu».Quèvoldiraixòperalshindús?Ivosaltres,quèn’opineu?

3.ElsparesdelaDharapreguenaladeessaGanesha,relacionadaamblabonasort.Imagineuquesouhindús:aquindéuhindúusadreçaríeu?,ambquinmotiu?

4.Enquècreuenelshinduistesrespectealavidadesprésdelamort?Quinarelaciótéambelkarma?

5.Quèvoldirlasíl·labaOM ?Investigueutambéquinesaltresreligionslautilitzenperpregar.

6.«Aixòhoaniràsdescobrinttumateixa»...Quèvoldiraixòenrelacióalareligióhindú?

7.Coneixeualgúquepractiquielioga?Quèfa?Perquèhofa?Téalgunarelacióambeliogaquepractiquenelshindús?

006-055 16544 UD1.indd 32 6/5/11 15:05:08

018-054 U1_LP 16594.indd 38 6/7/11 10:46:49


Sessionsw


Mira aquest diari sobre el budisme.

TIBET NEWSPer estar al dia del que passa al Tibet

LA REFLEXIÓ D’AVUI...«No tractis ningú fent coses que trobaries ofensives per a tu mateix».

(Buda, Udana-Varga 5.18)

EL TEMPS AVUI DEMÀ

Lhasa –3ºC –1ºC

Nagqu +2ºC +2ºC

Maindong –8ºC –6ºC

TROBEN UNA NOVA ESTÀTUA GEGANT DE BUDA

S’ha trobat, enmig de la selva i prop del naixement del riu Mekong, una estàtua gegant de Buda. Es troba en molt bon estat i fa uns 8 metres amb una base d’aproximadament 9 m2. L’arqueòleg anglès que dirigia l’expedició, Socark Eolheg, ha explicat als periodistes occidentals de l’equip que Buda no és cap déu per als seus seguidors, sinó un home savi que va trobar la il·luminació. Buda va saber entendre la vida i els problemes de la vida (com el dolor, la mort, el patiment) i va dedicar-se a trobar la manera de superar-los, mitjançant l’amor per totes les coses.

Prova de tot això és que normalment les imatges que podem trobar de Buda el mostren amb una fesomia totalment humana i habitualment fent un exercici de meditació, mai en actes sobrenaturals, miraculosos o en situacions celestials i pròpies de les divinitats. Només algunes de les escoles actuals li donen un tractament de «divinitat».

HEM VISITAT… el Monestir Budista de Palau Novella del Garraf (Catalunya, Espanya)

Sakya Tashi Ling és una comunitat de practicants de Budisme Vajrayana que des de fa una dècada s’han constituït com a monestir ubicat al parc natural del Garraf (Barcelona). El Venerable Lama Jamyang Tashi Dorje (Barcelona, 1951) és l’abat i mestre principal del Monestir.Com a entitat religiosa, l’objectiu primordial de la comunitat, formada per ngagpas (monjos i monges sense el vot obligatori de celibat), és la preservació i la divulgació dels ensenyaments budistes seguint el llinatge de mestres que es remunten 2.500 anys fins al Buda històric Sakyamuni.http://www.sakyapa.org/home.html Més informació: Telèfon: 902 - 503 - 353 www.monjesbudistas.org / www.prevain.org [email protected]

REVISTA DE PREMSA China handing down ‘death

sentence’ to Tibetans: Dalai LamaNOVEMBER 04, 2008

TOKYO (AFP) - Chinese rule is handing down “death sentence” to Tibetans, the Dalai Lama said, ahead of a meeting to decide Tibet’s future approach to Beijing.“Tibetans are being handed down a death sentence. This ancient nation, with an ancient cultural heritage is dying,” he told a group of reporters.“Today, the situation is like a military occupation in the entire Tibetan area.FONT: http://www.tibet.ca/en/newsroom/wtn/4519

006-055 16544 UD1.indd 33 6/5/11 15:05:12

Sessionsw


LA CIUTAT DE LHASA ES PREPARA PER A LA FESTA DE LOSAR Aquest 19 de març, dia de lluna nova, els budistes celebrem l’inici del nou any.

Tot just acabem de celebrar el Gutor i hem tingut l’ocasió de demanar perdó pels efectes negatius de les males accions que hem comès durant aquest any que estem a punt d’acabar. I ara ens toca ja començar a preparar els quatre dies de festa que tenim per celebrar l’arribada del nou any. Els monjos porten dies decorant els temples i les famílies s’afanyen a netejar les cases com a símbol de purificació, a comprar les flors que faran servir per a les ofrenes florals d’aquests dies i a triar els ocells que deixaran anar, com a símbol d’alliberament. Però... no tot ha de quedar aquí!

El líder religiós Gedhum Song, ens recorda el veritable sentit d’aquesta festa. Quan netegem les nostres cases el que volem netejar de veritat és el nostre esperit. Netejar-lo de tot l’odi i les idees dolentes que tenim. Si oferim flors a Buda és perquè li volem agrair que ens ha mostrat el camí, les quatre veritats i els vuit passos per superar el dolor.I quan demanarem als petits de la casa que obrin la gàbia dels ocells perquè surtin volant, el que hem d’intentar de veritat és la nostra pròpia alliberació. I això no succeirà els dies d’any nou. Això ho anirem aconseguint amb l’esforç diari, amb la constància i amb l’ajuda dels nostres guies, que ens mostren el camí.

UNA SETMANA A LA VIDA DEL DALAI-LAMA

Avui hem acompanyat el dalai-lama, Tenzin Gyatsho, en la seva visita a l’ajuntament de Nova York, on ha rebut la clau de la ciutat. Entre acte i acte continuem les nostres converses amb ell, que publicarem íntegres durant els propers dies. Tibet News. Mestre, ahir ens parlava del Premi Nobel de la Pau, que va rebre l’any 1989, i del que va significar.Tenzin Gyatsho. Sí. Va ser un moment molt especial, perquè era el reconeixement al tipus de «lluita» que jo he triat... la lluita des de la no-violència.T.N. Però... és que es pot «lluitar» sense violència?Tenzin Gyatsho. No només es pot fer. És que nosaltres no acceptem cap altra manera. Si el patiment humà és fruit del mal i de l’odi, com vols acabar amb ell generant més violència i més odi?T.N. I aquesta lluita, li està servint per combatre la política i la imposició xinesa?Tenzin Gyatsho. Bé. Si som realistes... no d’una manera evident. Però també cal ser optimista. I mai no havia vist parlar tant del Tibet com aquest estiu, amb els Jocs Olímpics de Pequín.

(continua a la pàgina 7)

ALIMENTEM EL NOSTRE ESPERIT

Com cada dia, us proposem un text de tradició budista que ens ha suggerit un lector des de Tòquio. Envieu-nos les vostres idees a [email protected] «No s’ha de reverenciar únicament la pròpia religió i condemnar les altres religions, sinó que, per un motiu o altre, aquestes també han de ser reverenciades. D’aquesta manera, un contribueix a l’engrandiment de la seva religió, i al mateix temps serveix les altres religions. Qualsevol persona que reverenciï la seva religió i condemni les altres ho fa, certament, per devoció, pensant: «Donaré glòria a la meva religió». Però obrant així, és gran la injúria que infligeix a la seva religió. En conseqüència, bona és la concòrdia: que tots escoltin i estiguin disposats a escoltar les doctrines professades per altres.»

(Edicte de l’emperador indi Asoka, del segle iii aC, citat a Les Savieses del món: el Budisme.)

CONSULTA LES NOVETATS EN LLIBRES I CD A LA WEB www.budishtshopping.org

006-055 16544 UD1.indd 34 6/5/11 15:05:15


018-054 U1_LP 16594.indd 39 6/7/11 10:46:56


SOLUCIONARI Endinsa’t en el budisme1. Els budistes no tenen un déu. Qui segueixen i imi-

ten? Es representa d’alguna manera? Els budistes segueixen Siddaharta Gautama, conegut

com el Buda. Es representa en forma humana i fent meditació.

2. Què creuen els budistes respecte de la vida després de la mort?

Creuen en la reencarnació.3. Les quatre veritats, els vuit passos per superar el

dolor... Per què els budistes tenen tantes «indica-cions» que han de seguir? Creus que tot això els pot ajudar en la seva pràctica religiosa? Per què?

Per arribar a la felicitat plena i definitiva.4. Què vol dir «dalai-lama»? Quin significat té aquest

personatge per als budistes? Trobeu figures paral·leles a aquesta en altres religions?

Dalai Lama significa, Oceà de Saviesa. El Dalai Lama és la màxima expressió del mestre espiri-

tual, capaç d’ensenyar a tothom per la seva gran savie-sa. Transmet la importància del valor humà. Els Dalai Lama són la manifestació del Buda de la Compassió, que va escollir renéixer per servir la humanitat.

Es pot comparar amb el Papa en el cristianisme.5. Què vol dir la paraula «nirvana»? Amb què la

podríeu relacionar dintre de la vostra religió? «Nirvana» és la meta a la qual aspiren els budistes.

Literalment vol dir “extinció” de certs estats mentals perjudicials per als homes com ara el desig egoista, l’odi i l’ofuscació. No és un lloc ni un déu, sinó un estat: és la fi del dolor.

6. Quan un budista prega, es dirigeix a algú? Què és el que fa?

A través de la pregària els budistes busquen la concen-tració i la meditació, que obren la via al nirvana. Tots els éssers humans tenen la potencialitat d’esdevenir un buda, un ésser de plena felicitat i harmonia.

7. «No s’ha de reverenciar únicament la pròpia religió, i condemnar les altres religions, sinó que, per un motiu o altre, aquestes també han de ser reveren-ciades». Què en penseu, d’aquest text?

Resposta oberta.

Sessionsw


Endinsa’t en el budisme i respon les preguntes següents:

1.Elsbudistesnotenenundéu.Quisegueixeniimiten?Esrepresentad’algunamanera?

2.Quècreuenelsbudistesrespectedelavidadesprésdelamort?

3.Lesquatreveritats,elsvuitpassospersuperareldolor...Perquèelsbudistestenentantes«indicacions»quehandeseguir?Creusquetotaixòelspotajudarenlasevapràcticareligiosa?Perquè?

4.Quèvoldir«dalai-lama»?Quinsignificattéaquestpersonatgeperalsbudistes?Trobeufiguresparal·lelesaaquestaenaltresreligions?

5.Quèvoldirlaparaula«nirvana»?Ambquèlapodríeurelacionardintredelavostrareligió?

6.Quanunbudistaprega,esdirigeixaalgú?Quèéselquefa?

7.«Nos’hadereverenciarúnicamentlapròpiareligió,icondemnarlesaltresreligions,sinóque,perunmotiuoaltre,aquestestambéhandeserreverenciades».Quèenpenseu,d’aquesttext?

006-055 16544 UD1.indd 35 6/5/11 15:05:15


018-054 U1_LP 16594.indd 40 6/7/11 10:46:56


Sessionsw


Escolta aquest relat del diari d’una noia jueva.

Estimat diari,

fa dies que vaig arribar a casa de la cosina Ruth, a Jerusalem, i m’ho estic passant molt bé. Aquí tot és molt diferent de casa meva. La mare ja m’ho va dir, però no m’imaginava que, tot i que les nostres famílies són jueves, tinguéssim costums i maneres de fer tan diferents.

L’altre dia la Ruth i jo vam estar parlant sobre què ens passaria quan moríssim. No ens posàvem d’acord. La Ruth deia que ella creia que la nostra ànima és immortal i que hem d’esperar la resurrecció dels morts amb l’arribada del Messies; però jo no crec en aquesta resurrecció. Els pares m’han explicat que quan morim, el que mor és el nostre cos, però la nostra ànima continua vivint, però ells no creuen que els cossos tornin a viure. És curiós que siguem dues famílies jueves i que tinguem unes creences tan diferents.

També hem estat parlant de com ens imaginem Jahvè, tot i que els jueus creiem en un Déu que no es pot veure ni tocar i no té cap forma perquè és abstracte. La Ruth s’imaginava una mena de núvol blanc i molt gran, que va ser qui va parlar a Abraham; jo no, jo m’imagino una àliga enorme que vola per sobre de tot i ens cuida, ens jutja i ens ajuda quan ho necessitem.

006-055 16544 UD1.indd 36 6/5/11 15:05:16

Sessionsw


De tota manera, tenim coses en comú. Ho dic perquè m’he adonat que en les dues famílies és molt important tractar els altres amb respecte i amabilitat. Des que he arribat m’he sentit molt estimada pels meus tiets i cosins, i també m’he fet molt amiga de les amigues de la Ruth. És com si sempre hagués viscut aquí.

Jo faria el mateix si la Ruth vingués a Nova York, a casa meva. Faria tot el possible perquè s’hi sentís bé, i estic segura que els pares i el Josué també ho farien. M’encantaria portar-la a un partit dels Lakers, si coincideix que són allà per jugar, és clar.

Ahir va ser un dia especial. Era dissabte, i, com cada setmana, vam fer la celebració del sàbat. La festa va començar divendres a la tarda, i ens vam reunir tota la família per dinar. Segons la tradició jueva, el sàbat és un dia de descans. Durant aquest dia no es treballa i l’hem de dedicar a anar a la sinagoga a pregar i a estar a casa amb els nostres.

006-055 16544 UD1.indd 37 6/5/11 15:05:17


Sessionsw


A casa meva també celebrem el sàbat cada setmana, però no ens prenem tan seriosament no poder treballar ni cuinar, ni tan sols encendre els llums! En canvi, la Ruth em va dir que a ella li agrada molt que durant el sàbat no es puguin fer la majoria de les coses que normalment fem els altres dies de la setmana. «És com un descans de tot!», em va dir. I la veritat és que, ben pensat, m’agrada que sigui un dia dedicat només a estar amb la família per pregar, parlar, dinar junts, passejar..., perquè els altres dies tots tenim feina i gairebé no tenim temps de veure’ns.

De vegades m’estranya que a la Ruth no la molestin tantes pregàries, i tantes tradicions. A casa meva, també seguim la llei de la Torà on estan escrits els deu manaments, però potser no som tan estrictes. La Ruth, en canvi, és molt feliç i està molt convençuda del que fa.

Ahir a la nit, després del sàbat, la Ruth i jo vam estar parlant de com viu cadascuna la seva fe i va ser una conversa molt maca. Quan ja era molt tard, el meu tiet va entrar a l’habitació i li vam explicar la nostra conversa. Jo li vaig preguntar com s’imaginava ell que era Déu, i em va dir que l’important no és saber com és Déu perquè no som capaços d’entendre’l; l’important és el que hem de fer nosaltres sabent que ell existeix. I té raó.

Per a ell, tot el que fa ha d’estar d’acord amb la seva fe. Per això és important perdonar, estimar i cuidar els altres. Segons l’oncle, quan respectem la natura, quan tenim fills, quan estimem els altres, quan estudiem o quan treballem per la pau, estem fent el que Déu espera de nosaltres. I això és el que ens fa realment feliços.

Ja tinc ganes que arribi el proper divendres per tornar a celebrar el sàbat.

Fins demà, estimat diari.

006-055 16544 UD1.indd 38 6/5/11 15:05:18

018-054 U1_LP 16594.indd 41 6/7/11 10:46:59



3. Àudio: Diari d’una noia juevaPersonatges: Noia jueva.Estimat diari, fa dies que vaig arribar a casa de la cosina Ruth, a Jerusalem, i m’ho estic passant molt bé. Aquí tot és molt diferent de casa meva. La mare ja m’ho va dir, però no m’imaginava que, tot i que les nostres famílies són jueves, tinguéssim costums i mane-res de fer tan diferents. L’altre dia la Ruth i jo vam estar parlant sobre què ens passaria quan moríssim i no ens posàvem d’acord. La Ruth deia que ella creia que la nostra ànima és immortal i que hem d’esperar la resur-recció dels morts amb l’arribada de l’esperat Messies, però jo no crec en aquesta resurrecció. Els pares m’han explicat que, quan morim, el que mor és el nostre cos i la nostra ànima continua vivint, però ells no creuen que els cossos tornin a viure. És curiós que siguem dues famílies jueves i tinguem unes creences tan dife-rents. També hem estat parlant de com ens imaginem Jahvè, tot i que els jueus creiem en un Déu que no es pot veure ni tocar i que no té cap forma perquè és abstracte. La Ruth s’ho imaginava com un núvol blanc i molt gran i que va ser qui va parlar a Abraham; jo no, jo me l’imagino com una àliga enorme que vola per sobre de tot i ens cuida, ens jutja i ens ajuda quan ho necessitem.De tota manera, tenim coses en comú. Ho dic perquè m’he adonat que en les dues famílies és molt important tractar els altres amb respecte i amabilitat. Des que he arribat m’he sentit molt estimada pels meus tiets i cosins i també m’he fet molt amiga de les amigues de la Ruth. És com si sempre hagués viscut aquí.Jo faria el mateix si la Ruth vingués a Nova York, a casa meva. Faria tot el possible perquè s’hi sentís bé, i estic segura que els pares i el Josuè també ho farien. M’encantaria portar-la a un partit dels Lakers, si coincideix que són allà per jugar, és clar.Ahir va ser un dia especial. Era dissabte i, com cada setmana, vam fer la celebració del sàbat. La festa va començar divendres a la tarda i ens vam reunir tota la família per dinar. Segons la tradició jueva, el sàbat és un dia de descans. Durant aquest dia no es tre-balla i l’hem de dedicar a anar a la sinagoga a pregar i a estar a casa amb els nostres. A casa meva també celebrem el sàbat cada setmana, però no ens prenem tan seriosament no poder treballar ni cuinar, ni tan sols encendre els llums! En canvi, la Ruth em va dir que a ella li agrada molt que durant el sàbat no es puguin fer la majoria de les coses que normalment fem els altres dies de la setmana. «És com un descans de tot!», em va dir. I la veritat és que, ben pensat, m’agrada que sigui un dia dedicat només a estar amb la família per pregar, parlar, dinar junts, passejar…, perquè els altres dies tots tenim fei-na i gairebé no tenim temps de veure’ns.De vegades m’estranya que a la Ruth no la molestin tantes pre-gàries i tantes tradicions. A casa meva, també seguim la llei de la Torà on estan escrits els deu manaments, però potser no som tan estrictes. La Ruth, en canvi, és molt feliç i està molt convençuda del que fa. Ahir a la nit, després del sàbat, la Ruth i jo vam estar parlant de com viu cadascuna la seva fe i va ser una conversa molt maca. Quan ja era molt tard, el meu tiet va entrar a l’habitació i li vam explicar la nostra conversa. Jo li vaig preguntar com s’imaginava

ell que era Déu, i em va dir que l’important no és saber com és Déu perquè no som capaços d’entendre’l; l’important és el que hem de fer nosaltres sabent que ell existeix. I té raó. Per a ell, tot el que fa ha d’estar d’acord amb la seva fe. Per això és important perdonar, estimar i cuidar els altres. Segons l’oncle, quan respectem la natura, quan tenim fills, quan estimem els altres, quan estudiem o quan treballem per la pau, estem fent el que Déu espera de nosaltres. I això és el que ens fa realment feliços.Ja tinc ganes que arribi el proper divendres per tornar a celebrar el sàbat.Fins demà, estimat diari.

018-054 U1_LP 16594.indd 42 6/7/11 10:46:59


SOLUCIONARI Endinsa’t en el judaisme1. Quin és el nom del Déu dels jueus? Amb quina imat-

ge es representa? Per què? Jahvè. No es pot veure ni tocar i no té cap forma per-

què és abstracte. La Ruth se l’imaginava com un núvol blanc i molt gran i creia que era qui va parlar a Abra-ham; jo no, jo me l’imagino com una àliga enorme que vola per sobre de tot i ens cuida, ens jutja i ens ajuda quan ho necessitem.

2. Què creuen els jueus respecte a la vida després de la mort? I vosaltres, què en penseu?

Creuen que l’ànima és immortal; esperen la resurrecció dels morts amb l’arribada de l’esperat Messies.

3. Per què els jueus encara esperen l’arribada d’un Messies? Què esperen que farà?

Perquè identifiquen Jesús com un profeta; per tant encara estan esperant el Messies, que ressuscitarà els morts.

4. Per als jueus «és molt important tractar els altres amb respecte i amabilitat». En què es basen per donar tanta importància al proïsme?

Resposta oberta.

5. En què consisteix el Sàbat? Quan i com se celebra? Quin sentit té aquesta festa?

El Sàbat, segons la tradició jueva, és un dia de descans. Durant aquest dia no es treballa i l’hem de dedicar a anar a la sinagoga a pregar i a estar a casa amb els nostres.

6. Els jueus viuen una vida molt centrada en la seva religió. Creieu que el fet que tinguin tantes pre-gàries, celebracions i cultes, els ajuda a tenir una fe tan ferma? Per què?

Resposta oberta.7. Busqueu tres festes jueves que us cridin l’atenció.

Què es commemora en cadascuna d’elles? Com i quan se celebren?

Roix Ha-Xanà: Data: Cap d’Any (setembre/octubre). Celebren: El dia del naixement del món i de l’ésser

humà. Què es fa: S’envien targetes a familiars i amics. Es men-

ja poma amb mel (perquè l’any sigui dolç); també es menja magranes (perquè l’any sigui ple de coses agra-dables). Es va a la sinagoga, es canten cançons i s’escolta el xofar (corn de banya).

Yom Kippur: Data: Deu dies després de cap d’any. Celebren: Festa del perdó. Què es fa: És un dia de dejuni i en el qual s’avalua tot el

que es va fer l’any anterior per veure a qui cal demanar perdó i què hem de canviar.

Sukkot: Data: Setembre/octubre, dura vuit dies. Celebren: Festa de les cabanes, recorda la vida durant

l’Èxode, en tendes. Què es fa: Es construeix una tenda a l’aire lliure i s’hi

acostuma a fer un àpat al dia.

Sessionsw


Endinsa’t en el judaisme i respon les preguntes següents:

1.QuinéselnomdelDéudelsjueus?Ambquinaimatgeesrepresenta?Perquè?

2.Quècreuenelsjueusrespectealavidadesprésdelamort?Ivosaltres,quèenpenseu?

3.Perquèelsjueusencaraesperenl’arribadad’unMessies?Quèesperenquefarà?

4.Peralsjueus«ésmoltimportanttractarelsaltresambrespecteiamabilitat».Enquèesbasenperdonartantaimportànciaalproïsme?

5.EnquèconsisteixelSàbat?Quanicomsecelebra?Quinsentittéaquestafesta?

6.Elsjueusviuenunavidamoltcentradaenlasevareligió.Creieuqueelfetquetinguintantespregàries,celebracionsicultes,elsajudaatenirunafetanferma?Perquè?

7.Busqueutresfestesjuevesqueuscridinl’atenció.Quèescommemoraencadascunad’elles?Comiquansecelebren?

006-055 16544 UD1.indd 39 6/5/11 15:05:18


018-054 U1_LP 16594.indd 43 6/7/11 10:46:59


Sessionsw


Entrevista radiofònica

Idees

Mariona.

20anys.

Participaenungrupdejoves.

Ésvoluntàriaenuncentreobert.

Estudiamedicina.

Secció del programa: Gent amb somnis

Entrevistador: En la nostra entrevista d’avui ens trobem amb la Mariona. Té 20 anys, viu a Tarragona i estudia medicina. Li encanten els nens i li agradaria especialitzar-se en pediatria. Fa de voluntària un cop a la setmana en un centre obert, fent repàs escolar amb nois i noies de 5è i 6è de primària. Es confessa cristiana i participa en un grup de joves de la seva escola. Es troben un cop per setmana i comparteixen coses de la seva vida, llegeixen l’evangeli i preguen.

Escolta l’entrevista de la Mariona.

006-055 16544 UD1.indd 40 6/5/11 15:05:19

Sessionsw


Entrevistador: Hola, Mariona. Estàs estudiant medicina. Per què has triat aquesta carrera?

Mariona: Hola. Estic estudiant tercer de medicina i vaig triar aquesta carrera per diferents raons. En primer lloc, perquè sempre m’han agradat molt les ciències i investigar i, encara que de vegades em costi estudiar, em considero una bona estudiant, a més, els meus pares sempre m’han encoratjat a ser constant en els estudis. També he triat medicina perquè pots ajudar molt les persones. Sempre he tingut ganes d’ajudar els altres, de fet durant la setmana dedico una tarda a fer repàs a nois i noies de 5è i 6è de primària en un centre obert. També voldria afegir que m’agradaria especialitzar-me en pediatria. M’agradaria molt ser metgessa dels nens més que cap altra especialitat.

Entrevistador: Com va sorgir això de fer classes de repàs a nois i noies de 5è i 6è de primària? Ha de ser difícil, oi?

Mariona: És una història que ve una mica de lluny. Des de sempre, des de 3r de primària he participat en els grups juvenils de la meva escola. Ens trobàvem cada dissabte. De més petits jugàvem molt i també compartíem moltes coses. Allí vaig fer les meves millors amigues i amics. Quan ens vam anar fent més grans, els nostres monitors ens anaven proposant coses per ajudar-nos a créixer, experiències molt interessants. Vam col·laborar a la meva escola ajudant els més petits en el repàs escolar. Allí vaig descobrir que m’agradaven molt els infants i que volia dedicar una part del meu temps a ajudar els qui més ho necessiten. Així em vaig engrescar i he continuat fins avui. Això també ha condicionat que dins de la branca de medicina hagi escollit la pediatria.

Entrevistador: Explica’ns una mica més això de participar en un grup de joves, llegir l’evangeli i pregar...

Mariona: Com he dit abans, des de 3r de primària que participo en els grups de la meva escola. Ara que ens hem fet grans ens trobem cada setmana o cada quinze dies i tenim una estona per xerrar sobre la nostra vida i per fer pregària tots junts. Llegim l’evangeli, tenim moments de silenci i de reflexió. Això m’ajuda molt.

Entrevistador: En quin sentit dius que això t’ajuda? Fas moltes coses i encara tens temps de trobar-te amb un grup de joves per pregar?

Mariona: Sí. Faig moltes coses però aquest moment és molt especial. M’ajuda a viure millor totes les coses que faig. I m’encoratja a ajudar més els altres. Això ho he anat descobrint al llarg d’aquests anys. Quan m’has preguntat algunes dades sobre mi t’he dit que sóc cristiana, igual que tots els meus amics i amigues del grup de joves. Creiem en el Déu de Jesús. Per això llegim l’evangeli. Això dóna sentit a tot el que fem i vivim.

006-055 16544 UD1.indd 41 6/5/11 15:05:20


Sessionsw


Però no només preguem. La pregària ens impulsa a fer coses pels altres, a ajudar-los en allò que puguem, a més, a part de trobar-nos durant la setmana els dissabtes al vespre participem en l’eucaristia de la parròquia. Nosaltres ens encarreguem d’animar-la amb els cants. A la parròquia ens trobem amb moltes persones que hi van en família a pregar i a celebrar la fe en Jesús.

Entrevistador: Mariona, veig que ets feliç amb el que fas i vius.

Mariona: Bé, jo diria que com totes les persones. El que passa és que quan descobreixo l’evangeli de Jesús («evangeli» vol dir ‘bona notícia’), sento que la meva vida té sentit i això em fa feliç malgrat que hi ha coses que em facin patir. Sí, em considero una persona feliç que vol viure la seva vida amb entusiasme ajudant els altres i fent un món millor des de les coses petites que visc cada dia.

006-055 16544 UD1.indd 42 6/5/11 15:05:21

018-054 U1_LP 16594.indd 44 6/7/11 10:47:03


4. Àudio: entrevista a una noia cristianaPersonatges: Entrevistador, Mariona.Entrevistador: Benvinguts i ben trobats en aquesta edició de Gent amb somnis. L’espai d’avui el dedicarem als joves i al voluntariat.En la nostra entrevista d’avui ens trobem amb la Mariona. Té vint anys, viu a Tarragona i estudia medicina. Li encanten els nens i li agradaria especialitzar-se en pediatria. Fa de volun-tària un cop a la setmana en un centre obert, fent repàs escolar a nois i noies de 5è i 6è de primària. Es confessa cristiana i participa en un grup de joves de la seva escola. Es troben un cop per setmana i comparteixen coses de la seva vida, llegeixen l’Evangeli i preguen.Hola, Mariona. Estàs estudiant medicina. Per què has triat aquesta carrera? Mariona: Hola, estic estudiant tercer de medicina i vaig triar aquesta carrera per diferents raons. En primer lloc, perquè sempre m’han agradat molt les ciències i investigar i, encara que de vega-des em costi estudiar, em considero una bona estudiant; a més, els meus pares sempre m’han encoratjat a ser constant en els estudis. També he triat medicina perquè pots ajudar molt les persones i sempre he tingut ganes d’ajudar els altres; de fet, dedico una tarda a la setmana a fer repàs a nois i noies de 5è i 6è de primària en un centre obert. També voldria afegir que em voldria especialitzar en pediatria. M’agradaria molt ser metgessa dels nens més que cap altra especialitat. Entrevistador: Com va sorgir això de fer classes de repàs a nois i noies de 5è i 6è de primària? Ha de ser difícil, oi?Mariona: És una història que ve de lluny. Des de 3r de primària he participat en els grups juvenils de la meva escola. Ens trobàvem cada dissabte. De més petits jugàvem molt i també compartíem moltes coses. Allà vaig fer les meves millors amigues i amics. Quan ens vam anar fent més grans, els nostres monitors ens proposaven coses per ajudar-nos a créixer, experiències molt interessants. A la meva escola vam col·laborar ajudant els més petits en el repàs escolar. Allà vaig descobrir que m’agradaven molt els nens i nenes i que volia dedicar una part del meu temps a ajudar aquells que més ho necessiten. Així m’hi vaig engrescar i he continuat fins avui. Això també ha condicionat que dins de la branca de medicina hagi escollit pediatria. Entrevistador: Explica’ns una mica més això de participar en un grup de joves, llegir l’Evangeli i pregar.Mariona: Com ja he dit abans, des de 3r de primària participo en els grups de la meva escola. Ara que ens hem fet grans ens trobem cada setmana o cada quinze dies i tenim una estona per xerrar sobre la nostra vida i fer pregària junts. Llegim l’Evangeli i tenim moments de silenci i de reflexió. Això m’ajuda molt. Entrevistador: En quin sentit dius que això t’ajuda? Fas moltes coses i encara tens temps de trobar-te amb un grup de joves per pregar?Mariona: Sí, faig moltes coses, però aquest moment és molt espe-cial. M’ajuda a viure millor tot el que faig i m’encoratja a ajudar més els altres. Això ho he anat descobrint al llarg d’aquests anys. Quan m’has preguntat algunes dades sobre mi, t’he dit que sóc cristiana, igual que tots els meus amics i amigues del grup de joves. Creiem en el Déu de Jesús, per això llegim l’Evangeli. Això

dóna sentit a tot el que fem i vivim, però no només preguem. La pregària ens impulsa a fer coses pels altres, a ajudar-los en el que puguem; a més, a part de trobar-nos durant la setmana, els dissab-tes al vespre participem en l’eucaristia de la parròquia. Nosaltres ens encarreguem d’animar-la amb els cants. A la parròquia ens trobem amb moltes persones que vénen amb la família a pregar i celebrar la seva fe en Jesús.Entrevistador: Mariona, veig que ets feliç amb el que fas i amb el que vius.Mariona: Bé, jo diria que com totes les persones. El que passa és que, quan descobreixo l’Evangeli de Jesús (evangeli vol dir ‘bona notícia’), sento que la meva vida té sentit i, malgrat que hi hagi coses que em facin patir, això em fa feliç. Sí, em considero una persona feliç que vol viure la seva vida amb entusiasme ajudant els altres i fent un món millor des de les coses petites que visc cada dia. Entrevistador: Bé, amics i amigues oients, amb això ens quedem avui: “Fem un món millor des de les coses petites que vivim cada dia”. Moltes gràcies Mariona. Adéu.


018-054 U1_LP 16594.indd 45 6/7/11 10:47:03


SOLUCIONARI Endinsa’t en el cristianisme1. La Mariona parla de l’Evangeli. Podries explicar què

és i per què és tan important per als cristians? L’Evangeli és cadascun dels quatre primers llibres del

Nou Testament on s’explica la vida de Jesús.2. A la quarta pregunta de l’entrevista, la Mariona ens

parla de la parròquia. Esbrina que és una parròquia. La comunitat de cristians d’un barri o poble.3. Explica quines característiques té el Déu de Jesús. Compassiu, generós, acollidor, misericordiós.4. La pregària és un aspecte molt important per a la

Mariona. Podries explicar algunes característiques de la pregària dels cristians? Busca alguna pregària cristiana.

Característiques: resposta oberta. Pregàries: Parenostre, salve...5. Explica en què consisteix l’eucaristia i què hi cele-

bren els cristians. L’eucaristia és vida compartida en què la comunitat

comparteix l’experiència d’amor als altres al voltant de la taula.

En ella es fa memorial de les paraules i els gestos de Jesús en l’Últim Sopar amb els seus deixebles, en què van compartir el pa i el vi.

Seure a la mateixa taula és un símbol comunitari i un gest d’amistat i amor als altres. És especialment signifi-catiu i important el primer dia que el cristià combrega amb el pa i el vi, dos aliments senzills i bàsics que sim-bolitzen la presència de Jesús en la comunitat.

6. Per als cristians, l’eucaristia és un sagrament. Inves-tiga sobre els sagraments: què són, quants n’hi ha, quins són...

Els sagraments són set moments que són clau en la presència de Déu en la vida de les persones. Hi ha els d’iniciació: baptisme, confirmació i eucaristia; els de creixement: reconciliació i unció dels malalts; els d’opció de vida: matrimoni i orde sacerdotal.

7. La Mariona dóna força importància a fer coses pels altres, a servir, a comprometre’s. De fet, ella ho fa. En un moment de l’entrevista parla del Regne de Déu. Esbrina qué és aquest concepte que Jesús anuncia en l’Evangeli. Quina relació té amb el servei als altres?

El Regne de Déu és una Bona notícia per a tothom, sobre-tot per als pobres. El nucli del seu missatge és el “mana-ment de l’amor”: “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15,12).

Sessionsw


Endinsa’t en el cristianisme i respon les preguntes següents:

1.LaMarionaparladel’evangeli.Podriesexplicarqueésiperquèéstanimportantperalscristians?

2.Alaquartapreguntadel’entrevista,laMarionaensparladelaparròquia.Esbrinaqueésunaparròquia.

3.ExplicaquinescaracterístiquestéelDéudeJesús.

4.LapregàriaésunaspectemoltimportantperalaMariona.Podriesexplicaralgunescaracterístiquesdelapregàriadelscristians?Buscaalgunapregàriacristiana.

5.Explicaenquèconsisteixl’eucaristiaiquèhicelebrenelscristians.

6.Peralscristians,l’eucaristiaésunsagrament.Investigasobreelssagraments:quèsón,quantsn’hiha,quinssón...

7.LaMarionadónaforçaimportànciaafercosespelsaltres,aservir,acomprometre’s.Defet,ellahofa.Enunmomentdel’entrevistaparladelRegnedeDéu.EsbrinaqueésaquestconceptequeJesúsanunciaenl’evangeli.Quinarelaciótéambelserveialsaltres?

006-055 16544 UD1.indd 43 6/5/11 15:05:21


018-054 U1_LP 16594.indd 46 6/7/11 10:47:03


Sessionsw


Llegeix la carta que ha rebut l’Al Karim.

Girona, 29 d’octubre de 2011

Benvolgut Al Karim,

Com m’he recordat de tu aquests dies de festa! Recordes aquells anys? Que bé que ens ho passàvem tots dos jugant pel poble! Recordes l’Omar, el pastor, quan ens ensenyava a munyir les seves cabres? Que bona era la llet!

Aquest any he fet uns dies el Ramadà, m’ha costat una mica però estic content d’haver-ho pogut fer, ens fem grans. Que bona que era la harira! La mare n’ha fet molts dies per sopar, no sé si era la gana o que la mare cuina molt bé.

Ens hem reunit tota la família per menjar el xai. A l’escola, quan els he explicat que aquesta festa recorda el xai que va oferir Abraham a Déu en lloc del seu propi fill, els ha sobtat molt.

A l’escola m’ho passo molt bé. La veritat és que tinc molts amics i no tinc gaires dificultats. De vegades em costa fer les feines a casa, però...

Algunes tardes vaig a la mesquita per estudiar l’Alcorà. M’agrada molt, tot i que de vegades algunes sures són difícils d’aprendre, però d’aquesta manera podré conèixer la nostra llengua.

És genial quan vaig amb el pare i el meu germà Marwan a la mesquita a pregar. Quan arribem i miro el mihrab, penso en vosaltres. Tots mirem cap al mateix lloc: la Meca. Tots els homes pregant, la veu de l’imam que dirigeix la pregària....

Ahir, quan tornàvem, el pare ens va dir que hauríem d’ajudar més els pobres. Ara en Marwan treballa també i tenim més diners; per tant, la nostra almoina pot ser més gran.

Aquest any quan veia per la tele la Meca i la gran quantitat de gent que hi havia, vaig pensar que podríem fer la peregrinació tots dos junts. Estaria molt bé compartir uns dies. Potser ho podríem dir a l’Omar. Ho vaig comentar amb el meu germà Marwan i li va fer molta il·lusió. Hem de començar a estalviar per poder-ho fer d’aquí dos o tres anys. Ha de ser emocionant passar per les ciutats del profeta i arribar a la Meca amb tanta gent, fer tot l’ihram i complir la hajj. Si ens veiem aquest estiu, podem parlar-ho tranquil·lament.

Fa uns quants dies ens va arribar la notícia de la mort de l’Osama, el pare de la Míriam. Era un bon home, de segur que el Totpoderós el rebrà al paradís.

Ah! Una bona notícia, ja tinc la samarreta del Barça que em vas encarregar. Si durant les vacances puc anar un dia a Barcelona, intentaré que la signi algun jugador. Què et sembla si en portem una per a l’Omar? Estic segur que li faria molta il·lusió.

Ja m’explicaràs com et va a tu la vida. Fins aviat!

Mohamed El Hmidi

006-055 16544 UD1.indd 44 6/5/11 15:05:22

Sessionsw


006-055 16544 UD1.indd 45 6/5/11 15:05:23


018-054 U1_LP 16594.indd 47 6/7/11 10:47:08


SOLUCIONARI Endinsa’t en l’islam1. Per què creus que els ha sobtat a l’escola d’en Moha-

med que la festa del xai sigui en record del sacrifici d’Abraham?

Resposta oberta.2. Recordes les cinc obligacions que tot musulmà ha

de complir? Les veus reflectides en la carta d’en Mohamed? On?

1. Expressar obertament la creença en Déu (quan ho explica als seus amics).

2. Pregària (cada matí va amb el seu pare). 3. Donar almoina (ajudar els més pobres). 4. Dejuni, Ramadà (explica que l’ha fet). 5. Pelegrinatge a la Meca (no l’ha fet, però ho veu per

la televisió).3. El pare d’en Mohamed els planteja que hauran

d’ajudar més els pobres ja que ara tenen més diners. Per què?

És una de les obligacions dels musulmans: donar almoi-na.

4. En Mohamed havia fet el Ramadà. Per què se’n sen-tia orgullós?

Resposta oberta.5. Què esperen els musulmans després de la mort?

Són importants les obres que facin durant la seva vida?

Que el Totpoderós els rebi al paradís. Sí.6. En Mohamed i l’Al Karim viuen lluny l’un de l’altre i

lluny del seu país d’origen. Per què creus que volen anar a la Meca plegats? Com creus que se sentiran durant aquest viatge?

Resposta oberta.7. Per què creus que en Mohamed té la necessitat

d’anar a la mesquita a estudiar l’Alcorà? Resposta oberta.8. Per què creus que per a en Mohamed és important

conèixer l’Alcorà? Resposta oberta.9. En Mohamed es fa gran i això fa que hagi de parti-

cipar més en la vida religiosa de la seva comunitat. Nosaltres també ens fem grans. Com es manifesta això a casa, a l’escola, a la vida en general?

Resposta oberta.

Sessionsw


Endinsa’t en l’islam i respon les preguntes següents:

1.Perquècreusqueelshasobtatal’escolad’enMohamedquelafestadelxaisiguienrecorddelsacrificid’Abraham?

2.Recordeslescincobligacionsquetotmusulmàhadecomplir?Lesveusreflectidesenlacartad’enMohamed?On?

3.Elpared’enMohamedelsplantejaquehaurand’ajudarméselspobresjaquearatenenmésdiners.Perquè?

4.EnMohamedhaviafetelRamadà.Perquèse’nsentiaorgullós?

5.Quèesperenelsmusulmansdesprésdelamort?Sónimportantslesobresquefacindurantlasevavida?

6.EnMohamedil’AlKarimviuenllunyl’undel’altreillunydelseupaísd’origen.PerquècreusquevolenanaralaMecaplegats?Comcreusquesesentirandurantaquestviatge?

7.PerquècreusqueenMohamedtélanecessitatd’anaralamesquitaaestudiarl’Alcorà?

8.PerquècreusqueperaenMohamedésimportantconèixerl’Alcorà?

9.EnMohamedesfagraniaixòfaquehagideparticiparmésenlavidareligiosadelasevacomunitat.Nosaltrestambéensfemgrans.Comesmanifestaaixòacasa,al’escola,alavidaengeneral?

006-055 16544 UD1.indd 46 6/5/11 15:05:23


018-054 U1_LP 16594.indd 48 6/7/11 10:47:08


ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES: 14-18. ENDINSA’T EN LES RELIGIONS: TREBALL EN PETIT GRUPAquestes cinc sessions estan pensades per treballar aspec-tes més “vivencials” de les religions, per parlar de qües-tions més profundes, de creences... Es tracta d’un objectiu força ambiciós que es treballa, però, des d’una aproxima-ció ben concreta: s’han triat cinc textos (de cinc tipologies diferents) que intenten aportar un seguit de reflexions en aquest sentit. Els textos són:

Per treballar l’hinduisme, un relat.•Per treballar el budisme, un exemplar d’un diari (prem-•sa).Per treballar el judaisme, un fragment d’un diari perso-•nal.Per treballar el cristianisme, una entrevista a una jove.•Per treballar l’islam, un carta entre dos amics.•

Per tant, es tractaria de dedicar una sessió a cada una de les cinc religions. Aquestes sessions poden funcionar així:1. Lectura o audició del text corresponent a una de les

religions. Hi ha diverses maneres de fer-ho. Una possibi-litat que pot ajudar en aquest cas és una lectura con-junta (i, si cal, per part del mestre o la mestra) per assegurar-nos que es fa correctament i s’entén tot. Aquesta necessitat es fa més evident, per exemple, en el cas del diari íntim (judaisme) o en el de la carta entre dos amics (islam).

2. Aclariment de termes, idees, etc., per part del mestre o la mestra.

3. Treball en grups: és, en realitat, el moment clau. És quan volem que tinguin l’oportunitat de llegir les pre-guntes plantejades en cada cas. L’objectiu és que puguin fer-s’ho una mica seu, captar els sentiments, donar les seves opinions. I, finalment, contestar les preguntes a la segona fitxa ENDINSA’T EN EL... que es troba en el lli-bre de l’alumnat. Com que es tracta d’una feina de grup (parlar, opinar, escoltar, contrastar...), les respostes són de grup, tot i que cada alumne acabarà escrivint la seva.

4. Seria molt interessant tenir temps de comentar això en gran grup: el que cada grup petit ha vist, opinions diverses, dubtes o interrogants que han sorgit, etc.

018-054 U1_LP 16594.indd 49 6/7/11 10:47:09


Sessionsw


Som uns artistes!

Enstornematrobarambelgrupcooperatiuperòaquestavegadafaremd’artistesdeteatreambunarepresentacióperalscompanys!

QUÈ PODEM REPRESENTAR?

1. Comenceu fent una llista de 9 o 10 aspectes que voleu destacar de la religió que treballareu.

1. 6.

2. 7.

3. 8.

4. 9.

5. 10.

2. Trieu-ne 3 o 4 d’aquesta llista que volgueu que surtin a la vostra obra.

3. Ara cal pensar en com es poden aplicar a una obra de teatre. Us pot ajudar parlar d’aquests temes:

• Enquinllocesdesenvoluparàl’acció(alcarrer,auntemple,acasa...)?

• Quinéselmomentmésadient:undinar,durantunafesta,xerrantambelsamicsalparc...?

• Comseranelspersonatges:actuals(pare,mare,fills,amics...)ohistòrics(personatgesd’aquellareligió...)?

ESCENA LLOC MOMENT PERSONATGES

1.

2.

3.

4.

006-055 16544 UD1.indd 47 6/5/11 15:05:23

Sessionsw


4. Un cop decidit el lloc, el moment i els personatges, feu un esquema de l’obra, alternant aquests elements amb els punts importants que heu triat abans sobre la religió que heu de treballar (un resum del que tractarà).

ESQUEMA DE L’OBRA

006-055 16544 UD1.indd 48 6/5/11 15:05:23

Sessionsw


5. Ja teniu la trama de l’obra. Ara començareu a preparar-ne els diàlegs. Potser és el moment de repartir els personatges. Ah! Qui no surti a escena pot fer de narrador, per tal d’aclarir aquells aspectes que ens interessen.

6. Podeu començar amb una petita introducció del narrador o algun personatge, tot i que cal tenir ben clar que el més important són els diàlegs.

UNS CONSELLS PER ALS ARTISTES

• Durada de l’obra: 10minutsaproximadament.

• Projecció de la veu: calmirarelpúbliciparlarunperunambveualtaiclara.

• Attrezzo:podeubuscarrobaocomplementsquefacinentendrealscompanyselquevoleucomunicar.Tambépodeuferservirmúsica,algunacançóqueajudielscompanysaconèixerlareligióqueesteutreballant.

006-055 16544 UD1.indd 49 6/5/11 15:05:25

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES19-20. SOM UNS ARTISTES!Es tornen a trobar els grups cooperatius que van elaborar la presentació audiovisual. Cal que elaborin un guió d’una representació teatral senzilla sobre un aspecte de la religió que ja van treballar. Cal remarcar que no es tracta d’una obra de teatre amb tot el que significa. Més aviat parlem d’una escenificació d’un o més aspectes que el grup triarà. És a dir, una representació curta (entre 5 i 10 minuts) més o menys teatralitzada (l’aportació de vestuari, atrezzo, etc., dependrà de cada grup i és relativament necessària) en la qual es valorarà més el missatge i la realitat representada que els aspectes formals i artístics.Els alumnes tenen al seu llibre una guia per a l’elaboració d’aquest guió i consells per a la preparació i representació.En principi aquestes sessions es dedicarien a l’assaig de les representacions. Seria bo disposar de diferents espais, encara que també és possible fer-ho en una mateixa aula, ben repartits.Si els grups han preparat vestuari, objectes, decorat..., es pot pensar en una mena d’assaig general.

SESSIONS 19-20. SOM UNS ARTISTES!

018-054 U1_LP 16594.indd 50 6/7/11 10:47:10


ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES 21-23. A ESCENA!En aquest cas no hi ha cap altre remei que ser rigorosos amb el temps i les sessions, ja que a cada sessió s’han de fer dos grups per presentar a la resta de la classe els fruits del seu treball: la representació teatral.L’ordre de les sessions no té importància. Per aquest motiu, el mestre o la mestra pot facilitar que els grups que ho tenen menys preparat quedin per a les últimes sessions i a l’inrevés. L’aula que s’utilitzi per a aquestes sessions ha d’estar ben preparada:

cadires/taules orientades cap a un espai únic (escenari).•espai suficient al davant per a una representació.•

Cada sessió es pot desenvolupar així:1. Presentació breu del grup i de la religió que presentaran.2. Representació teatral.3. Preguntes i aclariments, tant per part del grup com del

mestre o la mestra.

Sessionsw


A escena!

Elsartistesjaheuescollitl’aspectequevoleurepresentar,heufetelguióiheuassajat.Aratocasortiraescena!

Podeuseguiraquestespautes:

1.Presentacióbreudelgrupidelareligióqueheutreballat.

2.Representacióteatral.

3.Preguntesiaclariments.

006-055 16544 UD1.indd 50 6/5/11 15:05:26

SESSIONS 21-23. A ESCENA!

018-054 U1_LP 16594.indd 51 6/7/11 10:47:11


ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES SESSIÓ 24. AVALUACIÓPROPOSTA PER A L’AVALUACIÓAtès el caràcter tan especial del treball que s’ha fet durant aquest trimestre, cada mestre o mestra haurà de valorar la manera més adient d’avaluar la feina dels alumnes i dels grups.Aquí es presenta una proposta amb diverses possibilitats per tal que de cada cas se n’aprofiti allò que més convin-gui.QUÈ CAL AVALUAR? LLIBRE DE L’ALUMNE

Treball a classe: treball en equip –quadern de l’equip–, •implicació, participació en les posades en comú del petit grup i gran grup.RERE LA PISTA DE... (respostes, presentació...).•ENDINSA’T A... (respostes, presentació...).•Com ho portes?•Com hem treballat?•Amb què et quedes?•

PRESENTACIÓ AUDIOVISUALContinguts de la presentació i les diapositives.•Qualitat de la presentació, dels aspectes formals.•Explicacions i presentació al grup classe (participació •de tots, respostes...).Actitud.•Graella de les grans religions.•

REPRESENTACIÓ TEATRALContinguts de la representació.•Qualitat de la representació (vestits, • atrezzo, memorit-zació...).Introducció, salutació, comiat...•Actitud.•

018-054 U1_LP 16594.indd 52 6/7/11 10:47:11


\


Com ho portes?

Avaluació

1. Com es diuen els llibres sagrats i els temples de les diverses religions?

Religió Llibre sagrat Temple

1

2

3

4

5

2. Relaciona amb fletxes aquests noms amb les diverses religions.

•JahvèiAbraham •Cristianisme

•AbbaiJesús •Hinduisme

•Brahmanisadhu •Islam

•Budaidalai-lama •Judaisme

•Al·làiMahoma •Budisme

3. A quina religió pertany cada símbol?

006-055 16544 UD1.indd 51 6/5/11 15:05:27

| Avaluació


4. Explica què són les imatges següents i a quina religió pertanyen:

006-055 16544 UD1.indd 52 6/5/11 15:05:35

4. Ka’ba: islam – casa d’Al·là, símbol d’unió de tota la co-•munitat que es troba dins la gran mesquita de la Meca.Pa i vi: cristianisme – símbol d’una celebració cristiana •que representa el cos i la sang de Crist.Buda: budisme – príncep hindú que va iniciar un pro-•cés d’alliberament personal.Puja: hinduisme – pregària o moment de veneració de •les divinitats.Torà: judaisme – llibre sagrat en què s’explica des de la •creació del món fins a la mort de Moisès.

SOLUCIONARI1.

Cristianisme: Bíblia. / Església.•Hinduisme: Vedes, Upanixad i Bhavagad Gita. / Tem-•ples hindús.Budisme: “Els tres cistells” Tripitaka: sutras, vinaya i •adhidharma. / Monestir o temple budista.Judaisme: Tanak, Torà, Nebiim i Ketubim, Mixnà i Tal-•mud. / Sinagoga.Islam: Mesquita. / Alcorà i Sunna.•

2.Jahvè i Abraham: judaisme.•Abba i Jesús: cristianisme.•Brahman i sadhu: hinduisme.•Dalai Lama: budisme.•Al·là i Mahoma: islam.•

3.Menorà: judaisme.•Creu: cristianisme.•Roda Dharma: budisme.•Mitja lluna i estrella: islam.•OM: hinduisme.•

AVALUACIÓ

018-054 U1_LP 16594.indd 53 6/7/11 10:47:12


\


5. Elabora un mapa conceptual amb les característiques més importants de la religió que has treballat amb el teu grup cooperatiu.

006-055 16544 UD1.indd 53 6/5/11 15:05:35

| Avaluació


Com hem treballat?

6. Com t’has sentit fent el treball cooperatiu?

Quines qualitats teniu com a grup?

Per què creus que és important saber treballar en equip?

006-055 16544 UD1.indd 54 6/5/11 15:05:35

\


Amb què et quedes?

7. Ara ja coneixes les diferents respostes davant el fet religiós: les religions. Què valores de l’aprenentatge de les cinc tradicions religioses més importants?

006-055 16544 UD1.indd 55 6/5/11 15:05:35

5. Resposta oberta.6. Resposta oberta.7. Resposta oberta.

018-054 U1_LP 16594.indd 54 6/7/11 10:47:12


1. OBJECTIUS DIDÀCTICSConèixer el context històric, geogràfic, polític i social del país de Jesús.•Identificar la missió de Jesús com l’anunci de l’arribada del Regne de Déu.•Comprendre que, a través de les paràboles, Jesús vol explicar i anunciar la seva experiència de Déu.•Identificar els destinataris principals del missatge de Jesús.•Identificar el grup de deixebles i els amics de Jesús: els Dotze.•Conèixer fets, moments, personatges, símbols i llocs principals corresponents als darrers dies de la vida de Jesús, a •la seva mort i resurrecció.Identificar i interpretar el llenguatge simbòlic en els textos bíblics. •Saber buscar i comparar citacions de la Bíblia.•Relacionar els fets de la Passió amb la celebració de la Setmana Santa, i identificar la Pasqua com a festa principal •del cristianisme.Conèixer l’origen de les primeres comunitats cristianes.•Conèixer l’origen dels evangelis. •Mostrar curiositat per la persona de Jesús de Natzaret i el seu context.•Saber treballar en equip i comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú.•Expressar experiències i opinions pròpies.•Assolir els aprenentatges mitjançant un joc col·lectiu. •Valorar la diversió del joc col·lectiu.•Acceptar els resultats del joc sense confrontacions.•

2. CONTINGUTSHistòria del poble d’Israel.•Entorn geogràfic, clima i vegetació del país de Jesús.•Entorn polític, religiós i social del país de Jesús.•Jesús de Natzaret.•Destinataris, seguidors i deixebles de Jesús de Natzaret (els Dotze).•El missatge de Jesús de Natzaret, la seva experiència i el seu llenguatge.•Les paràboles, el seu sentit i el seu contingut. •El Regne de Déu com a nucli de la missió de Jesús de Natzaret.•Personatges, símbols i llocs principals del relat de la passió de Jesús.•La mort de Jesús.•La resurrecció de Jesús.•Les primeres comunitats cristianes.•Els evangelis.•La Pasqua com a principal festa del cristianisme (Setmana Santa).•Tradicions i experiències cristianes actuals en els dies de Pasqua.•Interès i curiositat per la persona de Jesús de Natzaret.•Expressió d’experiències i d’opinions pròpies.•

Unitat 2. JESÚS DE NATZARET

055-095 U2_LP 16594.indd 55 6/7/11 10:43:28

56 ud 2 Jesús de Natzaret

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Comprendre i saber comunicar fets, conceptes i idees. –Saber interpretar la llegenda d’un plànol. –Saber interaccionar oralment (conversar, escoltar, expressar-se). –Enriquir el propi vocabulari. –Seleccionar la paraula adient segons el seu significat i el context on es troba. –Relacionar imatges amb textos i situacions. –Comprendre el llenguatge simbòlic de textos, imatges i actituds. –Comprendre el llenguatge propi del còmic. –Comentar textos bíblics i resumir-ne el missatge. –Conèixer el llenguatge litúrgic relacionat amb la Setmana Santa. –Saber interpretar el llenguatge simbòlic d’un tauler de joc. –Comprendre el llenguatge propi d’un joc de taula. –

Competència artística i cultural•Expressar idees, experiències o sentiments a través del dibuix. –

Competència matemàtica•Emprar els nombres i les operacions aritmètiques aplicats a un joc de taula. –

Competència d’aprendre a aprendre •Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Desenvolupar la memòria. –Treballar en equip per comentar un text bíblic. –Utilitzar la Bíblia per obtenir informació. –Aprendre a expressar la pròpia opinió. –Elaborar esquemes conceptuals. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Saber comunicar-se dins de l’equip de joc per obtenir un objectiu comú. –Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –Disposar d’habilitats socials per relacionar-se i treballar en equip. –Adquirir habilitat d’obtenir informació. –Buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –

Competència social i ciutadana•Desenvolupar l’assertivitat entre els membres de l’equip de joc. –Expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres. –Respectar les diferències entre les persones. –

Competència espiritual•Conèixer, diferenciar i valorar experiències de persones i moviments religiosos respecte al Misteri, la transcendència –o termes equivalents.Ser capaç d’entendre, comprendre i situar les manifestacions i la influència del fet religiós. –

055-095 U2_LP 16594.indd 56 6/7/11 10:43:28


4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE Observar la làmina inicial i dialogar per esbrinar els coneixements previs de l’alumnat •sobre les grans religions. GGEntendre l’elaboració de material del joc de Jesús. GG•Entendre les regles del joc de Jesús. GG•Conèixer la història del poble d’Israel. GG•Llegir un eix cronològic sobre la història del poble d’Israel. GG•Conèixer la situació política de Palestina en temps de Jesús. GG•Conèixer els trets geogràfics de Palestina. GG•Conèixer el clima i la vegetació de Palestina. GG•Llegir una graella de fets històrics. GG•Conèixer els grups socials de Palestina en temps de Jesús. GG•Conèixer el context religiós i grups religiosos de Palestina. GG•Imaginar-se un dia en l’entorn de Jesús. I/PG•Elaborar targetes per al joc sobre el 1r bloc. PG•Conèixer moments de la vida de Jesús de Natzaret a través de relats de l’evangeli. PG•Descobrir com era Jesús: actituds, qualitats... PG•Conèixer les persones properes a Jesús. I•Llegir un text sobre la gent que s’apropava a Jesús (els Dotze). I•Saber què era el Regne de Déu que explicava Jesús. GG•Identificar diferències entre l’Antic Testament i el Nou Testament. I/PG•Comprovar la itinerància de Jesús marcant els llocs on va estar en un mapa de Palestina. I/PG•Recordar situacions en què Jesús seia a taula. I/PG/GG•Recordar situacions en què Jesús guaria. I/PG/GG•Recordar situacions en què Jesús acollia. I/PG/GG•Recordar situacions en què Jesús pregava. I/PG/GG•Analitzar el llenguatge senzill de Jesús: les paràboles. PG•Elaborar targetes per al joc sobre el 2n bloc. PG•Visionar un audiovisual sobre els darrers dies de Jesús. GG•Omplir les bafarades d’un còmic dels darrers dies de Jesús. I•Conèixer l’experiència dels deixebles amb la mort i la resurrecció de Jesús. GG•Dibuixar com s’imagina la resurrecció de Jesús. I•Escoltar un àudio sobre els deixebles d’Emmaús. GG•Contestar preguntes de comprensió de l’àudio. I•Conèixer la formació de les primeres comunitats cristianes. GG•Conèixer l’origen dels evangelis. GG•Analitzar els trets bàsics dels quatre evangelis. PG•Comparar els quatre evangelis. PG•Relacionar els fets de la Passió amb la celebració de la Setmana Santa i identificar •la Pasqua com a festa principal del cristianisme. IIdentificar els símbols de la Setmana Santa. •Elaborar targetes per al joc sobre el 3r bloc. PG•Jugar al joc de Jesús. GG•

055-095 U2_LP 16594.indd 57 6/7/11 10:43:28


5. CRITERIS D’AVALUACIÓConeix el context històric, geogràfic, polític i social del país de Jesús.•Identifica la missió de Jesús com l’anunci de l’arribada del Regne de Déu.•Comprèn que, a través de les paràboles, Jesús vol explicar i anunciar la seva experiència de Déu.•Identifica els destinataris principals del missatge de Jesús.•Identifica el grup de deixebles i els amics de Jesús: els Dotze.•Coneix fets, moments, personatges, símbols i llocs principals corresponents als darrers dies de la vida de Jesús, a la •seva mort i resurrecció.Identifica i interpreta el llenguatge simbòlic en els textos bíblics. •Sap buscar i comparar citacions de la Bíblia.•Relaciona els fets de la passió amb la celebració de la Setmana Santa i identifica la Pasqua com a festa principal del •cristianisme. Coneix l’origen de les primeres comunitats cristianes.•Coneix l’origen dels evangelis. •Mostra curiositat per la persona de Jesús de Natzaret i el seu context.•Sap treballar en equip i comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú.•Expressa experiències i opinions pròpies.•Assoleix els aprenentatges mitjançant un joc col·lectiu. •Valora la diversió del joc col·lectiu.•Accepta els resultats del joc sense confrontacions.•

6. ACTIVITATS D’AVALUACIÓRelacionar personatges amb la seva explicació.•Elaborar un mapa conceptual dels grups socials en temps de Jesús.•Explicar amb les pròpies paraules què és el Regne de Déu per a Jesús.•Explicar quina és la festa més important per als cristians.•Relacionar els diferents dies de la Pasqua amb els darrers dies de la vida de Jesús.•Valorar l’aprenentatge a través del joc i el treball en equip.•Valorar l’aprenentatge de la vida de Jesús de Natzaret.•

055-095 U2_LP 16594.indd 58 6/7/11 10:43:28


7. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE


ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa làmina inicial vol mostrar, a través d’un grup de nois que juguen a un joc de taula, la metodologia del trimes-tre i tres moments destacats de la vida de Jesús.A partir de les imatges podem establir un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clau:La relació de Jesús amb les persones. Jesús és una •persona propera, que escolta els altres, sense dife-rències, accepta tothom per igual. Les persones que escolten qui són? Com són? A qui s’adreça Jesús?Els darrers dies de Jesús. Escena de l’últim sopar. •Jesús renta els peus a Pere com a símbol d’igualtat i servei als altres. El pa i el vi com a símbols del com-partir.Una creu buida –sense Jesús– i senzilla com a símbol •de la mort de Jesús, però, sobretot, de la Resurrecció. Jesús és viu i present i això és un goig per als cris-tians.

056-105 16544 UD2.indd 57 6/5/11 15:09:05

Jesús de Natzaret2

056-105 16544 UD2.indd 56 6/5/11 15:09:03

055-095 U2_LP 16594.indd 59 6/7/11 10:43:37


Temporització de la unitat en 24 sessions1-6 L’ENTORN DE JESÚS

1. Explicació del trimestre i del joc de Jesús.2. Història del poble d’Israel. Situació política de Palestina en temps de Jesús. La ciutat de Jerusalem.3. L’entorn físic del país de Jesús. Vegetació i clima del país de Jesús. Fem una mica d’història. La societat de Palestina en temps de Jesús.4. La religió en el temps de Jesús. Un dia en l’entorn de Jesús.5. Preparació del material de joc del 1r bloc.6. Preparació del material de joc del 1r bloc.

7-14 EL PROJECTE DE JESÚS7. Algunes dades de la vida de Jesús.8. Com era Jesús?9. Persones de l’entorn de Jesús.10. Jesús i el Regne.11. Jesús en acció.12. El missatge de Jesús. Com ho deia?13. Preparació del material de joc del 2n bloc.14. Preparació del material de joc del 2n bloc.

15-21 ELS DARRERS DIES DE JESÚS15. Fets i cronologia.16. El sepulcre està buit, Jesús no hi és! Jesús és viu, ha ressuscitat!17. Jesús, ets tu? I després de Jesús, què?18. Primeres comunitats i Nou Testament. Investigadors dels evangelis.19. La Pasqua, la festa més important dels cristians.20. Preparació del material de joc del 3r bloc.21. Preparació del material de joc del 3r bloc.22. Juguem al joc de Jesús.23. Juguem al joc de Jesús.

24. AVALUACIÓ

055-095 U2_LP 16594.indd 60 6/7/11 10:43:37


Aquesta unitat es divideix en tres blocs de continguts ben clars.L’ENTORN DE JESÚS: > història i geografi a de Palestina, la societat del moment, personatges de l’època, etc.EL PROJECTE DE JESÚS: > ens centrem en la seva persona, en les persones de les quals es va envoltar i com explica (amb fets i amb paraules) el seu projecte del Regne.ELS ÚLTIMS DIES DE JESÚS: > després de repassar els fets dels darrers dies i com es creen les primeres comunitats, parlem també de la importància de la festa avui dia com a principal festa dels cristians.

Tots aquests continguts s’organitzen al voltant d’un joc de taula que els alumnes aniran confeccionant a partir d’uns mate-rials i unes instruccions que aniran rebent. El trimestre fi nalitza amb unes sessions dedicades a “jugar” a aquest joc que han preparat.

EL JOC DE JESÚSÉs el “producte fi nal” del treball d’aquest trimestre. Es trac-ta d’un joc de taula amb tipologia variada de proves (dibuixos, pregunta-resposta, defi nició i mímica) que els mateixos alumnes elaboraran seguint un model i unes pau-tes que el professorat haurà explicat prèviament. El contin-gut de les proves són els conceptes treballats en els dife-rents blocs del trimestre.El professorat mostra el tauler de joc als alumnes i els infor-ma que per dur a terme el joc seran ells mateixos els enca-rregats d’elaborar les proves. Les proves es faran a través de targetes de quatre models diferents. Es mostren i se n’explica la tipologia:

SESSIÓ 1. INTRODUCCIÓ AL TRIMESTRE I EXPLICACIÓ DEL JOC

Sessionsw

58 UD2. Jesús de Natzaret

El joc de Jesús

Esteu preparats per aprendre jugant al Joc de Jesús? Es tracta d’un joc de tauler amb diferents tipus de preguntes i proves que vosaltres mateixos preparareu. Si us hi fixeu bé, en el tauler del joc hi ha diverses proves:

A més, també trobareu quatre proves especials, que són els quatre símbols de Jesús:

Les haureu de superar si voleu aconseguir la victòria!

dibuix definició pregunta mímica

056-105 16544 UD2.indd 58 6/5/11 15:09:55

055-095 U2_LP 16594.indd 61 6/7/11 10:43:38


Sessionsw

59UD2. Jesús de Natzaret

Funcionament del joc

Hi jugareu per equips!

Guanyarà l’equip que aconsegueixi abans els quatre símbols de Jesús.

Cada equip tindrà una fitxa per moure’s pel tauler.

Començareu a la casella central. Tirareu el dau i us podreu dirigir cap a la casella que decidiu per fer la prova corresponent:

Dibuix

El representant del grup ha de dibuixar a la pissarra el concepte que hi ha escrit a la targeta. La resta de l’equip l’ha d’endevinar en un temps limitat de 20 segons.

Definició

El representant del grup ha de descriure el concepte que hi ha escrit a la targeta. La resta de l’equip l’ha d’endevinar. L’equip té tres opor-tunitats de resposta.

Pregunta

El representant del grup ha de llegir la pregunta que hi ha escrita la targeta i les quatre possibles respostes. L’equip ha de triar una res-posta en 5 segons.

Mímica

El representant del grup ha de fer entendre amb gestos el concepte que hi ha escrit a la targeta. La resta de l’equip l’ha d’endevinar en un temps limitat de 30 segons.

REGLES

• Sil’equipsuperalaprova,podràtirareldaueneltornsegüentiavançar.

• Sil’equipnosuperalaprova,hauràderepetirlamateixacasellaeneltornsegüentambunatargetadiferent.

• Sianeuapararaunacaselladelssímbols de Jesús, el professor demanarà de fer una prova especial. Si la supereu, aconseguireu un dels símbols de Jesús. Si no la supereu, en el proper torn haureu de tornar a tirar el dau i canviar de casella.

• Siunequiptiraeldauitreuun6,enelcasquesuperilaprovapottornaratirar (excepte si és una casella dels símbols de Jesús i aconsegueix el símbol).

• Siunequipcaualacasellacentral,pottornaratirar.

Ànims! Pareu atenció en les properes classes i aprendreu un munt de coses! Al final del trimestre recordarem tot el que hem après mentre juguem al Joc de Jesús!

056-105 16544 UD2.indd 59 6/5/11 15:10:11

FUNCIONAMENT DEL JOCEs fan cinc equips per jugar. Poden ser els mateixos equips que han elaborat les proves o no. Totes les fi txes delsequips comencen a la casella central del panell. El primer equip tira el dau i decideix cap a quina casella vol anar. Un cop a la casella, es realitza la prova corresponent. A cada prova, el grup ha de triar un representant, que es col·locarà davant de la classe per tal de llegir les targetes i realitzar la prova.Proves generals (per anar avançant): DIBUIX El representant del grup ha de dibuixar a la pis-

sarra el concepte que hi ha escrit a la targeta. La resta de l’equip l’ha d’endevinar en un temps limi-tat de 20 segons.

DEFINICIÓ El representant del grup ha de descriure el con-

cepte que hi ha escrit a la targeta. La resta de l’equip l’ha d’endevinar. L’equip té tres oportuni-tats de resposta.

PREGUNTA-RESPOSTA El representant del grup ha de llegir la pregunta

que hi ha escrita a la targeta i les quatre possi-bles respostes. L’equip ha de triar una resposta en cinc segons.

MÍMICA El representant del grup ha de fer entendre amb

gestos el concepte que hi ha escrit a la targeta. La resta de l’equip l’ha d’endevinar en un temps limitat de 30 segons.

Proves especials: Els símbols de JesúsLLUM. Per aconseguir el símbol de la llum, l’equip haurà >de cantar una cançó on aparegui la paraula “llum”.PEIX. Per aconseguir el símbol del peix, l’equip haurà de >construir la silueta d’un peix amb els cossos de tots els components del grup estirats a terra.OVELLA. Per aconseguir el símbol de l’ovella, l’equip >haurà d’explicar una escena de la vida de Jesús en què aparegui aquest animal. CREU. Per aconseguir el símbol de la creu, l’equip haurà >de posar-se a la pell d’un personatge dels darrers dies de Jesús i fer una breu representació.

REGLESSi l’equip supera la prova, podrà tirar el dau en el torn >següent i avançar.Si l’equip no supera la prova, haurà de repetir en el torn >següent la mateixa casella amb una targeta diferent. Si caieu en una casella dels símbols de Jesús, el professor >us demanarà de fer una prova especial. Si la supereu, aconseguireu un dels símbols de Jesús. Si no se supera, en el proper torn cal tornar a tirar el dau i canviar de casella.Si un equip tira el dau i treu un 6, en el cas que superi la >prova que ha de realitzar, pot tornar a tirar (excepte si és una casella dels símbols de Jesús i aconsegueix el sím-bol).Si un equip cau a la casella central, pot tornar a tirar. >

MATERIALGeneral: >

1 tauler de joc.•1 dau.•240 targetes de les proves (elaborades pels alumnes •– fotocopiables).5 fi txes per jugar. •Retallables: 5 retallables del peix, 5 retallables de la •creu, 5 retallables de l’ovella, 5 retallables de la llum.

ORIENTACIONSFer múltiples partides dóna opcions perquè hi hagi més >d’un equip guanyador.

055-095 U2_LP 16594.indd 62 6/7/11 10:43:46


És un joc d’equip. Per tant, cal treballar en equip, respec- >tar els torns dels altres equips i fer que tothom se senti partícip.Pel que fa a les proves especials dels símbols de Jesús, >quan es jugui per segona o tercera vegada es poden modificar segons la creativitat de l’educador.

PREPARACIÓ DE LES TARGETES PER PART DELS ALUMNESCaldrà fer cinc equips de treball. Cada equip rebrà setze targetes en blanc (fotocopiables): quatre de dibuixos, quatre de pregunta, quatre de definició i quatre de mímica. Per preparar les setze proves hauran d’elaborar una prova de cada tipus amb algun concepte dels apartats dels blocs de continguts. Per exemple:1r bloc: L’ENTORN DE JESÚS DE NATZARET

Història del poble d’Israel: >Una prova de dibuix.•Una prova de pregunta.•Una prova de definició. •Una prova de mímica.•

La situació política de Palestina en temps de Jesús: >Una prova de dibuix.•Una prova de pregunta.•Una prova de definició. •Una prova de mímica.•

La societat de Palestina: >Una prova de dibuix.•Una prova de pregunta.•Una prova de definició.•Una prova de mímica.•

La religió en el temps de Jesús: >Una prova de dibuix.•Una prova de pregunta.•Una prova de definició. •Una prova de mímica.•

És recomanable que els grups preparin un esborrany de les proves que volen fer i que l’educador/a les revisi abans d’escriure-les a les targetes del joc. Això permet evitar que es dupliquin preguntes i garantir que siguin correc-tes. Un cop revisades, cada grup escriu les proves en les targetes.Al final de la sessió l’educador/a recull les targetes i les guarda per quan arribi el moment de jugar. De cada bloc de continguts n’obtindrem 80 targetes (20 de cada prova); per tant, per al joc final n’hi haurà un total de 240.

MATERIALFotocopiables. >

055-095 U2_LP 16594.indd 63 6/7/11 10:43:46


Sessionsw


L’ENTORN DE JESÚSHistòria del poble d’Israel

La fe del poble d’Israel va començar fa molts anys quan Abraham va marxar del seu país, en nom de Déu, cercant una altra terra.

Molts anys més tard, el poble d’Israel vivia sotmès als egipcis. Tenien els israelites com a esclaus i els feien construir grans piràmides.

Moisès, amb l’ajut de Déu, va alliberar-los de l’esclavatge dels egipcis i els va guiar cap a una nova terra, en una travessa pel desert que va durar molts anys. Va ser un temps en què es va forjar una gran consciència de poble en camí. Déu i el poble van establir un pacte, una aliança: «Vosaltres sereu el meu poble i jo seréelvostreDéu»,Ez36,28.Ambelpasdelsanysvaarribaraserreid’Israelunnoi anomenat David. Va ser un rei just que va fer prosperar el poble que seguia fidelment l’aliança amb Déu. És a dir, procuraven ser justos i solidaris entre ells.

056-105 16544 UD2.indd 60 6/5/11 15:10:13

Sessionsw


Al cap del temps hi havia molta gent que preferia seguir uns altres camins. Es mostraven més egoistes i donaven importància a coses que realment no en tenien (diners, objectes de valor...). El poble no era feliç perquè no feia cas de l’aliança que havien establert amb Déu. Llavors, d’entre el mateix poble van sorgir uns homes, els profetes, que denunciaven les injustícies i demanaven a la gent que recordés el pacte que havien fet amb Déu. Aquesta situació va durar molts anys fins que, novament, el poble d’Israel va ser sotmès per l’Imperi Romà. Els israelites esperaven la vinguda d’un messies (‘salvador’, ‘alliberador’) que els alliberaria de tot el mal i la injustícia que patien.

Jesús de Natzaret va néixer en plena dominació romana. Amb la seva forma de viure i de relacionar-se amb Déu i amb els altres, alguns hi van veure el messies esperat. Jesús va posar les persones per davant de les normes i de les lleis. El seu missatge d’esperança era per a tothom, però va arribar especialment als pobres i desvalguts. Amb Jesús es dibuixava una nova aliança entre Déu i les persones. Jesús traçava un camí diferent al que anunciaven i vivien d’altres grups que hi havia en la societat d’aquell temps: els saduceus, els fariseus, els zelotes i els esse-nis. Jesús de Natzaret anunciava una forma de viure nova: el regne de Déu. És a dir, un món on les relacions entre les persones i pobles estiguessin marcades per la justícia, el respecte i l’estima profunda. Aquest és el gran somni de Déu.

Conèixer els detalls, o fins i tot fer un bon resum d’aquesta llarga història pot ser difí-cil. Aquest eix cronològic ajuda a recordar i entendre les dades més significatives.

Recorda que aC vol dir ‘abans de Crist’ i dC, ‘després de Crist’.

056-105 16544 UD2.indd 61 6/5/11 15:10:14

Sessionsw


NEIX JESÚS DE NATZARET

ABRAHAM (1800 aC)Abraham i els altres patriarques eren els líders d’uns clans nòmades de la zona del Golf Pèrsic.

Déu els va prometre una terra, Canaan, i una gran descendència. Neix el poble d’Israel.

CANAAN (1100 aC)És la millor època del poble d’Israel. Viuen unes generacions de prosperitat i de pau entre les tribus i amb els veïns. Es l’època dels Reis i els Jutges. Es va començar a escriure la Bíblia i es va construir el Temple de Jerusalem.

DIVISIÓ i EXILI (700 aC)El país es va dividir en dos regnes: Israel i Judà. Tots dos van ser conquerits (el primer pels assiris i el segon pels babilonis) i el poble va ser deportat fora de la Terra Promesa.

EL RETORN (500 aC)Quan els perses van conquerir Babilònia, els jueus van poder tornar a la seva terra.

No tenien independència política però sí certa autonomia cultural i religiosa.

DOMINI GREC (300 aC)Els governants grecs, hereus de l’imperi d’Alexandre el Gran, van voler imposar la seva cultura i religió a tots el pobles dominats. Per això van perseguir els jueus i la seva religió.

IMPERI ROMÀ (60 aC)Els romans, després de conquerir tota la Mediterrània, van dominar també aquest país. El van anomenar Palestina i el van dividir en diferents províncies romanes.

EGIPTE (1300 aC)Després d’una època de fam i misèria a Canaan, el poble jueu es va refugiar a Egipte.Van acabar sent esclaus; fins i tot el faraó va ordenar que matessin els primogènits. Només se’n va salvar un nen: Moisès.

ÈXODE (1200 aC)Moisès va rebre la missió de portar el poble jueu de tornada a la Terra Promesa. Durant el llarg viatge pel desert Déu va lliurar les Taules de la Llei a Moisès per segellar l’Aliança.

056-105 16544 UD2.indd 62 6/5/11 15:10:14

SESSIÓ 2. L’ENTORN DE JESÚS

055-095 U2_LP 16594.indd 64 6/7/11 10:43:48


Sessionsw


La ciutat de Jerusalem

Jerusalem és la ciutat més important per als jueus, per motius religiosos, econò-mics i polítics. A Jerusalem hi havia el Temple on anaven els jueus a pregar i fer ofrenes a Jahvè. Hi anaven, sovint, molts pelegrins d’altres llocs per pregar al temple i oferir-hi els seus sacrificis.

També hi vivien els grans sacerdots, que es reunien per prendre importants deci-sions: el Sanedrí.

En aquesta ciutat hi havia molts funcionaris romans i molts treballadors de les construccions(elTemple,palaus,muralles,aqüeductes...).Totaixògeneravamoltaactivitat econòmica en forma de comerços, hostatgeries i entreteniment.

Hi va haver més conquestes i més territoris ocupats. Cap a l’any 60 aC els romans arriben a Jerusalem i prenen el control del territori del poble jueu.

En temps de Jesús de Natzaret, Palestina (o Judea) era una província de l’Imperi Romà i estava sotmesa a la seva autoritat política (governador romà, impostos al Cèsar, lleis romanes...). Tot i això, van mantenir trets propis, com la llengua (l’arameu) i la religió. Els romans creien en altres déus, però van permetre que els jueus mantinguessin les seves creences i els seus costums religiosos.

Per administrar aquest territori, el van subdividir en diverses àrees. Algunes les administraven directament amb un governador vingut de Roma (Ponç Pilat era el governador de Judea), i en altres permetien que un rei jueu continués manant, sempre d’acord amb els romans (Herodes era rei de Galilea i Perea).

056-105 16544 UD2.indd 64 6/5/11 15:10:16

Sessionsw


M A RE

IN

TE R N U M

Pontus Euxinus

MareAegaeum

Mare Adriaticum

MareTyrrhenum

OceanusAtlanticus

OceanusGermanicus

MareSuebicum

Roma

Mauretania

Gallaeciaet Asturia

TerraconensisLusitania

Baetica

Numidia sup.

Numidia inf.

Baleares

Sardinia

Corsica

Sicilia

Africa proconsularisCyrenaica

Aegyptus Arabia

Palestina

Syria

Cilicia

Cappadocia

Pontus

Lycia

Gal

atia

Phrygia

BithyniaThracia

Moesiainf.Moesia

sup.

Dacia

Macedonia

Epirus

Achaia

Dalmatia

Pannonia

NoricumRaetia

GalliaCisalpina

Germaniainf.

Germaniasup.

BelgicaLugdunensis

Britannia

Aquitania

Narbonensis

H I S P A N I A

IT

AL

IA

I L LY R I U M

A S I A

G A L L I A

Germania Sarmatia

Conquestes de l’imperi Romà 0 500km

La situació política de Palestina en temps de Jesús

Els romans van conquerir i dominar, militarment i políticament, totes les terres al voltant del Mar Mediterrani. De fet, d’aquest mar en deien «Mare Nostrum».

La història de Roma comença cap a l’any 750 aC. És aproximadament a l’any 500 aC quan la ciutat comença a ser forta i s’imposa a les ciutats veïnes. A poc a poc acaba conquerint tota la península (més o menys el que avui correspon a Itàlia).

En la primera gran expansió van lluitar amb un altre poble que també era molt fort i que ocupava bona part del nord d’Àfrica: els cartaginesos. Aquesta lluita va durar molts i molts anys, però cap a l’any 150 aC els romans ja dominaven bona part de la Mediterrània: part de la Península Ibèrica (Tarraconensis) i el nord del continent africà.

També van conquerir Grècia i la van dividir en diverses províncies. I finalment van acabar d’eixamplar les seves conquestes, dominant ja totes les terres al voltant del Mar Mediterrani i conquerint territoris com la resta de la costa africana, la Gàl·lia (actual França) i les costes més orientals: Egipte, Síria... i Palestina!

056-105 16544 UD2.indd 63 6/5/11 15:10:15

055-095 U2_LP 16594.indd 65 6/7/11 10:43:49


Sessionsw


L’entorn físic del país de Jesús de Natzaret

056-105 16544 UD2.indd 65 6/5/11 15:10:16

Sessionsw


Fem una mica d’història

Com a curiositat i per situar-te més en el moment que va viure Jesús de Natzaret, llegeix en aquesta graella les coses que van passar, les persones que van viure i altres dades per recordar...

Any Fet històric

333 aC Els grecs, amb Alexandre el Gran, dominen tot l’Orient Mitjà (això inclou també els territoris jueus).

200 aC En aquesta època ja s’estava construint la Gran Muralla Xinesa.63aC Els romans ocupen i controlen Palestina (Judea).44 aC Mor Juli Cèsar, emperador de Roma.37 aC Comença a regnar a Judea el rei Herodes el Gran.30 aC Mor Cleopatra, darrera reina egípcia.25 aC Tarraco (Tarragona) destaca com una de les principals ciutats de

l’Imperi Romà. 1 dC Neix Jesús de Natzaret.30 dC Joan Baptista bateja Jesús al riu Jordà.

Jesús comença a explicar el seu missatge: el Regne de Déu ja està aquí.

33 dC Jesús mor a la creu.després... Els seus seguidors es comencen a organitzar i reben el nom de

«cristians».

Alguns cristians viatgen arreu explicant la vida i les paraules de Jesús.

64dC Un gran incendi destrueix la ciutat de Roma.

El poble acusa l’emperador Neró, i ell en culpa els cristians.70 dC- 100 dC

S’escriuen els evangelis.

056-105 16544 UD2.indd 67 6/5/11 15:10:19

Sessionsw


Vegetació i clima

Palestina, com Catalunya, és un país amb clima Mediterrani. Això vol dir que té uns estius força llargs, secs i calorosos, i uns hiverns curts i suaus.

Això condiciona el tipus de vegetació, de conreus i de ramats que s’hi poden tro-bar. Encara que no és molt gran, tampoc no es pot dir que tot el territori sigui igual, i s’hi solen diferenciar tres àrees:

• Capalnord, amb muntanyes i clima més suaus, es troba la part més fàcil per dedicar-se a l’agricultura (l’activitat econòmica més important de l’època). Podien conrear cereals i alguns arbres fruiters. La pesca també era una activitat força important.

• Capalsud, una terra molt més abrupta i àrida, l’agricultura era complicada i es dedicaven a l’olivera, les figueres, els fruits secs i els ramats d’ovelles.

• Laterceraàreacorresponiaalsllocsonelterrenyil’escassetatdeplugesfeiaimpossible la realització d’aquestes activitats. Parlem gairebé de «desert».

A Palestina hi havia dues zones amb característiques pròpies: la del nord, més planera, amb un clima més benigne i, per tant, més agrícola i productiva; i la del sud, més àrida.

Pel que fa als trets geogràfics, Palestina està envoltada per tres mars ben dife-rents!

A l’oest, el límit és el Mar Mediterrani. Però els jueus no eren gaire amics de navegar-hi ni pescar-hi. El trobaven perillós.

A l’interior, a la zona nord, es troba el Mar de Galilea, que en realitat és un gran llac (també l’anomenaven «llac de Tiberíades»). Era tan gran que en deien «mar»; tan gran que hi havia pobles de pescadors a totes les seves ribes.

I també a l’interior, però cap al sud, el Mar Mort. És un altre llac però en aquest cas d’aigua salada. Al Mar Mort no hi ha cap tipus de vida. És tan salat que no t’enfonses, flotes!

056-105 16544 UD2.indd 66 6/5/11 15:10:17

Sessionsw


La societat de Palestina

A Palestina, en temps de Jesús, hi havia diferents grups de persones, segons el nivell econòmic.

• Elgrupdelespersonesmésriques:

– Els grans sacerdots: feien fortuna gràcies al que pagaven els qui anaven al Temple.

– Els nobles: eren gent molt rica, amb servidors, esclaus i guàrdies. Vivien amb molt de luxe.

– Els grans comerciants.

– Les autoritats romanes:

•Elgovernador era enviat per l’emperador de Roma per encarregar-se de cobrar els impostos i de fer complir les lleis que venien de Roma.

– Els propietaris: els pagesos, tenien extensions de terra prou grans per pro-duir el necessari per mantenir la seva família. Si en sobrava, ho intercanvia-ven per altres béns indispensables.

• Elgrupdepersonesqueviviendelquetreballaven:

– Els artesans i comerciants: venien els productes locals que transportaven de poble en poble.

– Els legionaris (soldats romans) rebien les ordres dels governadors. Vigilaven que es complís l’ordre i que no hi hagués revoltes dels ciutadans.

– Els publicans: cobraven impostos per compte dels romans. No eren apreciats per la resta del poble ja que col·laboraven amb els romans. Moltes vegades s’aprofitaven de la gent més pobra perquè els feien pagar sumes de diners molt elevades i s’embutxacaven la diferència.

• Elgrupméspobre:

– Els camperols, pescadors: els homes més pobres es llogaven per un dia i els pagaven un denari a més de l’àpat del migdia. Amb un denari podien com-prar6quilosdepaperquèlasevafamíliapoguésmenjar.

– Els esclaus, els orfes i els malalts: a cada ciutat i a cada poble hi havia persones sense feina, sovint malalts, esguerrats i cecs. Com que no podien treballar eren marginats i havien de mendicar per poder sobreviure.

– Les dones: es dedicaven a tenir fills, preparar el menjar, la roba, la criança dels fills petits, la neteja. El seu lloc era la llar. Els pares podien vendre les filles a canvi de deutes. Quan la dona es quedava vídua perdia les propie-tats i els diners que tenia el marit i es quedava sense res.

– Els malalts contagiosos: eren allunyats de les ciutats i dels pobles per prote-gir la salut de tothom. Eren els més marginats de tots els homes i les dones ja que eren privats dels drets com a ciutadans. Sovint vivien en petits grups i rebien l’aliment de la seva família.

056-105 16544 UD2.indd 68 6/5/11 15:10:19


055-095 U2_LP 16594.indd 66 6/7/11 10:43:51


Sessionsw


La religió en el temps de Jesús

Un dia en l’entorn de Jesús

La societat jueva es preocupava molt de conservar les tradicions religioses, però no era una societat unida. Els rics s’aliaven amb Roma i els reis i els grans sacerdots feien el possible per enriquir-se. D’altra banda, la majoria de la població era pobra i vivia com podia pagant els impostos als romans.

Tot i les grans diferències econòmiques entre els habitants, hi havia també diversos grups religiosos, és a dir, que es diferenciaven per les seves creences i tradicions. Alguns d’aquests grups eren:

• Elsgrans sacerdots, representaven la màxima autoritat religiosa. Formaven part de les famílies més riques del poble. Presidien el Sanedrí i eren els responsables del Temple.

• Sacerdots del Temple, encarregats d’oferir els sacrificis rituals i també conse-llers dels tribunals de justícia. N’hi havia que pertanyien a famílies riques, que s’ocupaven del culte en el Temple de Jerusalem; d’altres eren rurals, de nivell social més baix i vivien d’algun ofici.

• Fariseus, un grup de jueus molt fidels a la llei de Moisès. Creien que qui no practicava el que manava la llei era impur i que el Messies només els alliberaria a ells. Aquest grup religiós va ser el que més va pressionar per aconseguir con-demnar Jesús.

• Saduceus, un grup de persones riques. Estaven d’acord amb la dominació dels romans perquè mantenien l’ordre i no els molestaven. Aquest grup no volia saber res del Messies perquè ja estaven bé amb els romans.

• Zelotes, un grup que lluitava per independitzar-se de l’Imperi Romà. Actuaven així per preparar l’arribada del Messies.

• Essenis, que vivien com a monjos al desert de Judea. Creien que la seva vida monacal els faria dignes de rebre el Messies.

Imagina’t que podem fer un viatge en el temps i aparèixer de cop en un altre lloc i en un altre temps. La destinació triada és Palestina, fa uns 2.000 anys... Què ens hi trobaríem? Què veuríem pels carrers? Què ens oferirien per dinar?...

Fem funcionar la imaginació!

Sanedrí: òrgan de govern jueu que dictava les lleis i les feia complir. També regulava la vida religiosa del país. Estava format per 71 membres que pertanyien a tres classes diferents: els ancians (que eren homes rics i de negocis), els grans sacerdots (la majoria eren saduceus) i els mestres de la Llei (quasi tots eren fariseus). El president del Sanedrí era el Gran Sacerdot.

056-105 16544 UD2.indd 69 6/5/11 15:10:19


INFORMACIÓ PER AL PROFESSORATEls saduceus. Els sacerdots i els levites de Jerusalem, com també els rics i els poderosos, pertanyen a aquest corrent. Els saduceus estan molt lligats a l’escriptura. Els cinc primers llibres de la Bíblia tenen per a ells un valor absolut i s’han de prendre al peu de la lletra. És per això que rebutgen la idea de la resurrecció, que no figura en el Pentateuc, i tampoc no accepten els comentaris dels mestres de la llei. El temple i els sacrificis són el centre de la fe dels sadu-ceus i, per no perdre-ho, s’adapten als costums i a la política dels romans. Al poble, però, no li agrada que els caps polítics i religiosos siguin tan conciliadors amb l’invasor.Fariseus. L’observança de la llei és el centre de la vida dels fariseus. Són molt escrupolosos quan es tracta de seguir els preceptes de la llei de la tradició oral. Temen el contacte amb tots els qui no poden o no volen viure com ells. Per això, són hostils als romans. Com que la major part dels fariseus esperen que l’alliberament vin-drà per la intervenció directa de Déu, no s’oposen acti-vament a la dominació romana. Tot fariseu espera que si el poble es prepara en la puresa i la santedat, el messies —l’enviat del Senyor— apareixerà per purifi-car Jerusalem de pagans i governar segons la justícia. En temps de Jesús els fariseus tenen una gran influèn-cia entre el poble, el qual, per raons religioses, políti-ques i econòmiques, suporta amb moltes dificultats la dominació romana.Els zelotes. Els zelotes no estan disposats a esperar la intervenció alliberadora de Déu, sinó que volen provocar la revolta armada contra les legions roma-nes. La lluita comença amb una guerrilla i més enda-vant es transforma en insurrecció. S’acaba amb la guerra i la destrucció de Jerusalem per part dels romans.Els essenis. Els essenis viuen apartats del món, al desert, prop del mar Mort o en altres llocs. No accepten cap compromís amb el món pagà i obser-ven totes les lleis de Moisès. Rebutgen els sacrificis del temple i esperen la fi del món i el judici de Déu. S’han trobat manuscrits d’una comunitat d’essenis a les coves de Qumran. Aquests escrits contenen pre-gàries, himnes i comentaris de l’Antic Testament, i la regla de vida de la comunitat. És una regla seve-ra: per ser-ne membre, cal renunciar a tot: a la casa, a la família, a la feina. La vida dels essenis està

regulada segons un calendari fix i controlada pel personatge més important de la comunitat, anome-nat «mestre de justícia».(S. Gastaldi i C. Musatti, Qui era i com vivia el poble de la Bíblia,

Barcelona, Societat Bíblica, Societats Bíbliques Unides, Ass. Bíblica de Catalunya, 2000, 66-67.

055-095 U2_LP 16594.indd 67 6/7/11 10:43:51


MATERIALAdhesius. >

SOLUCIONARI

Sessionsw


Llegeix les descripcions i enganxa-hi l’adhesiu adient del final del llibre.

Si fóssim a Jerusalem...

Caminaríem per carrers estrets i de terra, plens de gent amunt i avall, comerciants oferint mercaderies i alguns animals (rucs, ovelles, gossos...).

Veuríem sacerdots molt ben vestits anant cap al Temple a treballar: oferir els sacrificis, discutir aspectes de la llei de Moisès, tenir cura del Temple, etc.

Ens creuaríem amb alguna patrulla de soldats romans fent guàrdia pels carrers per assegurar-se que tot està «en ordre».

També veuríem diferents punts de la ciutat on els «publicans» cobren els impostos pels romans. Eren odiats pels jueus perquè cobraven més diners i es quedaven amb la diferència.

A tot arreu, especialment a Jerusalem, hi havia persones sense feina que mendicaven per viure. Eren malalts, orfes, vídues...

Els comerciants estrangers i la gent que viatjava eren ben acceptats a Jerusalem però no podien entrar al Temple.

056-105 16544 UD2.indd 70 6/5/11 15:10:19

Sessionsw


En canvi, si fóssim enmig dels camps de Galilea...

Els pobles no tenien muralles però les cases eren l’una al costat de l’altra. Els carrers eren petits i estrets. Estaven situats a prop d’una font o d’un pou.

Les cases eren petites amb una sola finestra sense vidre. No hi havia aigua corrent ni vàter. Dormien en estores al terra i el foc servia per cuinar i escalfar-se.

Els ramats eren de cabres i ovelles. Això els permetia tenir carn i llet per menjar i beure i llana i cuir per vestir-se.

La major part de la gent que vivia al poble eren agricultors. Tota la família participava en les feines del camp. Els principals productes eren l’ordi, el blat i el mill.

La vinya era un conreu important per al poble d’Israel. Per això tothom participava a la verema. El vi tenia un significat especial en la Pasqua i en el sopar del sàbat.

Les dones s’encarregaven de fer els diferents tipus de pa. El feien amb farina, sal i aigua i de vegades hi posaven llevat.

056-105 16544 UD2.indd 71 6/5/11 15:10:19


Sessionsw


Llegeix les descripcions i enganxa-hi l’adhesiu adient del fi nal del llibre.

Si fóssim a Jerusalem...

Caminaríem per carrers estrets i de terra, plens de gent amunt i avall, comerciants oferint mercaderies i alguns animals (rucs, ovelles, gossos...).

Veuríem sacerdots molt ben vestits anant cap al Temple a treballar: oferir els sacrifi cis, discutir aspectes de la llei de Moisès, tenir cura del Temple, etc.

Ens creuaríem amb alguna patrulla de soldats romans fent guàrdia pels carrers per assegurar-se que tot està «en ordre».

També veuríem diferents punts de la ciutat on els «publicans» cobren els impostos pels romans. Eren odiats pels jueus perquè cobraven més diners i es quedaven amb la diferència.

A tot arreu, especialment a Jerusalem, hi havia persones sense feina que mendicaven per viure. Eren malalts, orfes, vídues...

Els comerciants estrangers i la gent que viatjava eren ben acceptats a Jerusalem però no podien entrar al Temple.

070-071 16544 adh.indd 70 31/5/11 13:48:30

Sessionsw


En canvi, si fóssim enmig dels camps de Galilea...

Els pobles no tenien muralles però les cases eren l’una al costat de l’altra. Els carrers eren petits i estrets. Estaven situats a prop d’una font o d’un pou.

Les cases eren petites amb una sola finestra sense vidre. No hi havia aigua corrent ni vàter. Dormien en estores al terra i el foc servia per cuinar i escalfar-se.

Els ramats eren de cabres i ovelles. Això els permetia tenir carn i llet per menjar i beure i llana i cuir per vestir-se.

La major part de la gent que vivia al poble eren agricultors. Tota la família participava en les feines del camp. Els principals productes eren l’ordi, el blat i el mill.

La vinya era un conreu important per al poble d’Israel. Per això tothom participava a la verema. El vi tenia un significat especial en la Pasqua i en el sopar del sàbat.

Les dones s’encarregaven de fer els diferents tipus de pa. El feien amb farina, sal i aigua i de vegades hi posaven llevat.

070-071 16544 adh.indd 71 31/5/11 13:48:34

055-095 U2_LP 16594.indd 68 6/7/11 10:43:54


SESSIONS 5 i 6. L’ENTORN DE JESÚSORIENTACIONS DIDÀCTIQUESL’educador/a proposa els grups. Cal que l’explicació de com elaborar les targetes del joc s’entengui bé. Com que hi ha més apartats (dins del bloc) que tipologia de targetes (dibuix, defi nició...), cal escollir quatre dels cinc apartats. L’educador ha d’estar a l’aguait que es treballin tots els apartats; per tant, cada equip hau-ria de descartar un apartat diferent.És recomanable que els grups preparin un esborrany de les proves/preguntes que volen fer i que l’educador/a les revisi abans d’escriure-les a les targetes del joc. Això permet evi-tar que es dupliquin preguntes i garantir que siguin correc-tes. Un cop revisades, cada grup escriu les proves en les targetes.Al fi nal de la sessió l’educador/a recull les targetes i les guar-da per quan arribi el moment de jugar. De cada bloc de contingut n’obtindrem 80 targetes (20 de cada tipologia).Es pot fer algun assaig del joc amb les targetes del primer bloc.

Sessionsw


Preparem el material del Joc de Jesús

Arriba el moment de fer les targetes de joc del primer bloc: L’ENTORN DE JESÚS

Feu cinc equips de treball.

• Cadaequiphaderebresetzetargetesenblanc:

– Quatre targetes de dibuixos.

– Quatre targetes de pregunta-resposta.

– Quatre targetes de definició.

– Quatre targetes de mímica.

• EnelblocdeL’ENTORN DE JESÚS hi ha cinc temàtiques:

– Història del poble d’Israel.

– La situació política de Palestina en temps de Jesús.

– L’entorn físic, la vegetació i el clima de Palestina.

– La societat de Palestina.

– La religió en el temps de Jesús.

• Perprepararlessetzeprovesheudetriarquatreapartats,ésadir,queno utilitzareu un dels cinc apartats del bloc.

• Unavegadaescollitselsquatreapartats,heud’elaborarunaprovadecada tipus amb algun concepte de l’apartat. Per exemple:

– Història del poble d’Israel:

•Unaprovadedibuix.

•Unaprovadepregunta.

•Unaprovadedefinició.

•Unaprovademímica.

– La situació política de Palestina en temps de Jesús:





– La societat de Palestina:





– La religió en el temps de Jesús:





056-105 16544 UD2.indd 72 6/5/11 15:10:33

055-095 U2_LP 16594.indd 69 6/7/11 10:43:54


Sessionsw


EL PROJECTE DE JESÚS Algunes dades de la vida de Jesús

Hem fet un recorregut per la terra de Jesús i hem conegut el context geogràfic i social en què ell va viure. Ara us proposem d’anar recuperant les moltes coses que ja sabeu de Jesús i de descobrir-ne de noves. Per fer això, recordarem detalls que ens han arribat de la seva vida: moments, situacions, amistats... També ens fixarem en quin missatge va voler transmetre i de quina manera ho feia.

Començarem recordant alguns moments de la seva vida que tenen una importàn-cia especial. Els darrers dies de vida de Jesús els veurem més endavant.

Per apropar-nos-hi, ens fixarem en el que diuen els evangelis. Hauràs de fer el següent:

• TrobarlescitesdelNouTestamentqueetproposem.

• Llegir-lesiresumiramblestevesparauleselsfetsques’hiexpliquen,destacant el lloc de Palestina on van passar.

• Finalment,buscaralfinaldelllibrel’adhesiucorresponentacadaepisodiienganxar-loalllocquepertocadelmapadelapàgina65.

1. Jesús neix en una família humil (Lc 2, 1-7).

2. Creix com qualsevol nen del moment (Lc 2, 39-40).

3. És batejat per Joan (Mc 1, 9-11).

4. Fa el signe de convertir l’aigua en vi (Jn 2, 1-10).

5. Parla amb una samaritana (Jn 4, 1-10).

6.Jesústriaelsprimersdeixebles(Mt4,18-22).

7. Ensenya les benaurances (Mt 5, 1-12).

8.Dónamenjaraunagranmultitud(Mc8,1-10).

9.PerereconeixJesúscomaMessies(Mt16,13-20).

10. Resurrecció de Llàtzer (Jn 11, 17-22 i 39-44).

056-105 16544 UD2.indd 73 6/5/11 15:10:35

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa lectura de les citacions es pot fer conjunta per tal que l’educador/a pugui fer els comentaris necessaris. La des-cripció de cada moment la fan els alumnes individual-ment.

MATERIALAdhesius. >

SOLUCIONARI

SESSIÓ 7. EL PROJECTE DE JESÚS

Sessionsw


L’entorn físic del país de Jesús de Natzaret

065 16544 adh.indd 65 31/5/11 13:58:24

055-095 U2_LP 16594.indd 70 6/7/11 10:43:55


Sessionsw


1. Jesús neix en una família humil (Lc 2, 1-7).

On va passar:

El teu resum:

2. Creix com qualsevol nen del moment (Lc 2, 39-40).

On va passar:

El teu resum:

3. És batejat per Joan (Mc 1, 9-11).

On va passar:

El teu resum:

4. Fa el signe de convertir l’aigua en vi (Jn 2, 1-10).

On va passar:

El teu resum:

5. Parla amb una samaritana (Jn 4, 1-10).

On va passar:

El teu resum:

056-105 16544 UD2.indd 74 6/5/11 15:10:35

Sessionsw


6.Jesústriaelsprimersdeixebles(Mt4,18-22).

On va passar:

El teu resum:

7. Ensenya les benaurances (Mt 5, 1-12).

On va passar:

El teu resum:

8.Dónamenjaraunagranmultitud(Mc8,1-10).

On va passar:

El teu resum:

9.PerereconeixJesúscomaMessies(Mt16,13-20).

On va passar:

El teu resum:

10. Resurrecció de Llàtzer (Jn 11, 17-22 i 39-44).

On va passar:

El teu resum:

056-105 16544 UD2.indd 75 6/5/11 15:10:35

SOLUCIONARI1. Naixement (Betlem) (Lc 2, 1-7).2. Infància (Natzaret) (Lc 2, 39-40).3. Baptisme (Betània) (Mc 1, 9-11).4. Primer miracle: aigua en vi (Canà) (Jn 2, 1-10).5. La samaritana (Sicar, Samaria) (Jn 4, 1-10).6. Tria dels deixebles (Cafarnaüm) (Mt 4, 18-22).7. Les benaurances (muntanya a prop de Cafarnaüm)

(Mt 5, 1-12).8. Multiplicació dels pans i els peixos (Betsaida) (Mc 8,

1-10).9. Pere reconeix Jesús com a Messies (Cesarea de Filip)

(Mt 16, 13-20).10. Resurrecció de Llàtzer (Betània) (Jn 11, 17-22 i 39-44).

055-095 U2_LP 16594.indd 71 6/7/11 10:43:56



Sessionsw


Com era Jesús?

Feu l’esforç de recordar diferents episodis de la vida de Jesús. Però no per escriure la seva biografia, sinó per intentar descobrir com era, quines qualitats i actituds tenia.

Apunta en aquesta taula tres moments de la vida de Jesús que recordis i creguis que ens poden ajudar a entendre com era Jesús (una conversa, una trobada, un gest, un discurs...). Fes-ne una descripció molt breu:

056-105 16544 UD2.indd 76 6/5/11 15:10:35

Sessionsw


Ara treballareu en grup. Heu de fer dues coses:

• Enprimerlloc,escoltareuelsepisodisqueheurecordatcadascúielsanireu apuntant a la pissarra. Després en trieu deu i els apunteu al quadre de l’esquerra. Tots heu d’apuntar els mateixos... Us toca posar-vos d’acord!

• Després,intenteuextreurelesconclusions:heuderelacionarcadaepisodi amb un adjectiu que ens descrigui una característica de la personalitat de Jesús.

Teniu ja un exemple escrit...

Episodi

– Jesús diu a Pere que guardi la seva espasa quan els soldats el detenen a l’hort de les oliveres.

Característica de Jesús...

– Pacífic.

Persones de l’entorn de Jesús

Heu recordat alguns moments i situacions que ens narren els evangelis sobre Jesús. A través d’ells hem destacat algunes de les seves actituds que ens expliquen com era Jesús.

Però Jesús de Natzaret no va ser tan sols una bona persona. Jesús tenia una missió, un projecte, un anunci per donar, una bona notícia: «el Regne de Déu és a prop» (Mc 1, 15).

Una de les maneres de copsar en què consistia aquest projecte és observar amb qui es relacionava Jesús de Natzaret. Fixant-nos-hi, descobrirem per a qui era la bona notícia del Regne.

056-105 16544 UD2.indd 77 6/5/11 15:10:35

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESCal guiar els alumnes perquè vagin deduint, a partir d’aquests episodis triats, les qualitats que poden definir millor la personalitat de Jesús.

SOLUCIONARIPossibles moments i les actituds de Jesús

Episodi Característica de Jesús...

– Jesús diu a Pere que guardi la seva espasa quan els soldats el detenen a l’hort de les oliveres. (Jn 18,10)

– Veient que molta gent el seguia per escoltar-lo i que no tenien res per men-jar, els alimenta multiplicant els pans i els peixos (Mt 14, 13-19)

– Va a Betània quan s’assabenta que ha mort el seu amic Llàtzer (Jn 11, 1-44)– Perdona la dona que ha comès adulteri (Jn 8, 1-11)– Perdona als que l’han clavat a la creu (Lc 23, 32-34)– Convida a estimar Déu i als altres com a un mateix (Mt 22, 36-39)– Deixa que els nens se li acostin (Mc 10,14)– Parla i menja amb els pecadors (Lc 5, 27-32)– Accepta les decisions i la llibertat dels altres (Lc 18, 18-30)– Defensa la veritat, tot i que això li porta problemes amb els poderosos

(Mt 23, 1-34)– Fa fora del temple als venedors i canvistes (Jn 2,16)

– Pacífic

– Compassiu

– Solidari

– Bon amic

– Sap perdonar

– Estima els altres

– Acollidor

– Respectuós

– Sincer

– Compromès

– Conseqüent

055-095 U2_LP 16594.indd 72 6/7/11 10:43:56


ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESMitjançant una mena de sociograma, es tracta de veure quines eren les persones que van envoltar Jesús: la família, les més properes a Jesús, algunes de les que va trobar...En alguns casos es tracta de persones concretes amb nom i cognoms (la seva mare, Ponç Pilat...) i en d’altres es tracta més aviat de col·lectius (malalts, deixebles...).En parelles, els alumnes intentaran omplir els buits del sociograma, llegint atentament la descripció o les pistes que es donen en cada cas. Després es farà la correcció entre tots, moment en què l’educador podrà fer tots els aclariments i les explicacions necessaris.


Sessionsw


Seguidors i deixebles

Jesús de Natzaret tenia alguna cosa que atreia la gent. No era difícil acostar-s’hi perquè parlava a l’aire lliure, als embarcadors, a les places, a les sinagogues... Molta gent s’hi apropava, li portaven malalts, li demanaven que anés a les seves cases...

Entre aquests seguidors n’hi havia de tota mena: pescadors, pagesos, cobradors d’impostos, homes i dones. La major part dels qui anaven rere Jesús eren els més pobres i marginats, la gent senzilla, els pagesos i pescadors, captaires, malalts... Volien escoltar les seves paraules i sentir-se persones, sentir que tenien valor.

N’hi va haver que van quedar plenament convençuts del que anunciava Jesús. Alguns abandonaven les seves famílies durant un temps i el seguien en la seva vida itinerant. Amb ells compartia la vida, parlaven, s’escoltaven, descansaven, cercaven aigua i allotjament en cases amigues als poblets, etc. En aquest grup hi havia, també, dones i això era tota una novetat, perquè eren profundament margi-nades en la vida social i religiosa. Altres no podien abandonar les seves cases per seguir-lo, però col·laboraven amb ell oferint-li allotjament, menjar, informació...

Els Dotze

Jesús va escollir dotze deixebles que van formar el nucli més íntim al seu voltant. Ho van deixar tot (casa, feina, família, amics) i el van seguir. Probablement tots eren de Galilea, gent senzilla i que vivien de la seva feina. Tenien la missió, amb Jesús, d’anunciar l’arribada de Déu i de guarir la gent.

Els Dotze van ser: Simó (després Pere) i el seu germà Andreu; Jaume i Joan —fills de Zebedeu—; Felip, Bartomeu, Mateu (Leví), Tomàs, Jaume —fill d’Alfeu— i el seu germà Judes Tadeu; Simó el cananeu (o el zelota) i Judes Iscariot.

Destaca dues o tres idees d’aquest text que t’han cridat l’atenció:

056-105 16544 UD2.indd 79 6/5/11 15:10:35

Sessionsw


Aquí teniu un mapa conceptual. N’heu d’omplir els espais en blanc amb el nom de persones amb qui Jesús es va relacionar per motius diversos. Després teniu la llista dels noms que hi han d’aparèixer i unes cites bíbliques relacionades.

JESÚS

Home ric i recaptador d’impostos al servei

dels romans.

Els ajuda, els dóna esperança, els guareix...

Era cec... i Jesús fa que torni a veure.

Amic de Jesús. Era mort... i Jesús li torna la vida.

Ningú no s’apropava a ells, per perillosos i

impurs. Jesús sí que ho fa.

Encara que no el va veure com un

delinqüent,vaserquielva condemnar a mort.

De tot el grup, són els més propers i els que sembla que entenen

millor Jesús.

Germanes seves i també amigues

de Jesús.

Fariseu que s’interessava pel que deia Jesús, i que

l’anava a veure d’amagat.

Deixebla, 1a en veure sepulcre buit.

Es troben al desert. Jesús vol rebre la seva

«purificació» al riu.

Els tria per compartir amb ells la bona notícia i perquè l’ajudin a

donar-la a conèixer.

Es va apropar a ells, tot i que el poble jueu els considerava impurs

i indignes de ser tractats.

Comparteix amb ells les primeres etapes de la seva vida, a casa seva, al poble

de Natzaret.

MariaMagdalena:Mc16,1-8

Zaqueu: Lc 19,2

Joan Baptista: Mt 3,1

MariaiJosep,elsseuspares:Mt1,16

Ponç Pilat, governador romà: Mt 27,2

Leprosos: Lc 17,12

JoaniPere,apòstols:Jn19,26;Jn21,15-17

Nicodem: Jn 3,1-2

Llàtzer: Jn 11,11

Marta i Maria, germanes de Llàtzer: Jn 11,5

Bartimeu:Mc10,46

Els dotze apòstols: Mt 10,2

Malalts i marginats: Mt 4,24

Impurs, pecadors i rebutjats pels jueus: Mt 9,10

056-105 16544 UD2.indd 78 6/5/11 15:10:35

055-095 U2_LP 16594.indd 73 6/7/11 10:43:57


JESÚS

Home ric i recaptador d’impostos al servei

dels romans.

Els ajuda, els dóna esperança, els guareix...

Era cec... i Jesús fa que torni a veure.

Amic de Jesús. Era mort... i Jesús li torna la vida.

Ningú no s’apropava a ells, per perillosos i impurs.

Jesús sí que ho fa.

Encara que no el va veure com un

delinqüent, va ser qui el va condemnar a mort.

De tot el grup, són els més propers i els que sembla que entenen

millor Jesús.

Germanes seves i també amigues

de Jesús.

Fariseu que s’interessava pel que deia Jesús, i que

l’anava a veure d’amagat.

Deixebla, 1a a veure sepulcre buit.

Es troben al desert. Jesús vol rebre la seva

«purificació» al riu.

Els tria per compartir amb ells la bona notícia i perquè l’ajudin a

donar-la a conèixer.

Es va apropar a ells, tot i que el poble jueu els considerava impurs

i indignes de ser tractats.

Comparteix amb ells les primeres etapes de la seva vida, a casa seva, al poble

de Natzaret.

Els 12 apòstols

Maria i Josep, els seus pares

Joan Baptista

Maria Magdalena

Zaqueu

Nicodem

Impurs, pecadors i rebutjats pels jueus

Ponç Pilat, governador romà

Malalts i marginats

Bartimeu

Joan i Pere, apòstols

Llàtzer

Marta i Maria, germanes de Llàtzer

Leprosos

SOLUCIONARIAquí teniu un mapa conceptual. Heu d’omplir els espais en blanc amb el nom de les persones amb les quals Jesús es va relacionar per motius diversos. Després teniu la llista dels noms que hi han d’aparèixer i unes citacions bíbliques relacionades.

055-095 U2_LP 16594.indd 74 6/7/11 10:43:57


Sessionsw


Jesús i el Regne

Jesús va anar de poble en poble, dedicant tot el seu temps i les seves forces a anunciar la bona notícia que ell anomenava «Regne de Déu». De fet, sempre en parlava. L’expressió «Regne de Déu» o «Regne del Cel» és una de les que més apareixen a l’evangeli.

Però exactament, què era això del Regne?

Un regne des del punt de vista polític és un Estat o territori governat per una monarquia, sota la sobirania d’un cap amb títol de rei (o de reina). Quan parlava del Regne, Jesús no es referia, precisament, a aquest tipus de regne. El Regne del que parlava Jesús era tota una altra cosa. Quan en parlava, deia coses com aquesta: «El Regne del Cel és com un tresor amagat en un camp. Aquell que el descobreix se’n va corrents a vendre tot el que té per tal de reunir prou diners per poder comprar el camp i així tenir aquell tresor».

O també: «El Regne de Déu és com un gra de mostassa; tan petit com aquell minúscul gra de mostassa que un home sembra en el seu camp; i de mica en mica, creix i creix fins a fer-se un arbre, un arbre tan gran que els ocells poden niar a les seves branques».

El Regne de Déu és a prop!

056-105 16544 UD2.indd 80 6/5/11 15:10:36

Sessionsw


Així doncs, quin regne era aquell? Molts dels qui l’escoltaven no l’entenien o, fins i tot, s’enfadaven: com podia ser un regne com un gra de mostassa?

Jesús els demanava que entressin ja en la dinàmica del Regne. No calia espe-rar més, perquè el Regne que els anunciava ja era present en el món, entre les persones.

En el Regne de Déu que anunciava Jesús, la persona és el més preuat. Cal alliberar els homes i dones de totes les coses que els deshumanitzen i els fan patir, especialment els més petits i necessitats d’amor. Aquest anunci del Regne feiaqueleslleisreligiosesisocialsdelseutempsquedessinsovintqüestionadesperquè posaven més importància en el compliment de la llei i la tradició que en les persones.

En els textos d’aquestes dues columnes hi ha diferents aspectes que es vivien en la societat del temps de Jesús (impuresa, repòs del dissabte, el temple...). A la columna esquerra hi ha textos de l’Antic Testament que n’expliquen l’origen. A la part dreta, hi ha textos dels evangelis que mostren el que és realment important per a Jesús. Escriu la diferència que vegis entre l’Antic Testament i el que planteja Jesús en els evangelis.

ANTIC TESTAMENT EVANGELIS

Rebuig dels impurs

El sacerdot examinarà on apareix la carn viva i el declararà impur, perquè la carn viva el fa impur. És un cas de lepra. (Lev 13,15)Criden: «Aparteu-vos, som impurs!Fora, fora, no ens toqueu!»Fugen errants, i els altres pobles diuen:«Que ningú no els aculli!» (Lm 4,15)

Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: —Si vols, em pots purificar. Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: —Ho vull, queda pur.Mc 1,41-42

Però no ho heu entès? El Regne de què us parlo no és una cosa especial, no ha de venir... El Regne del que us parlo ja és aquí! Obriu bé els ulls!

Visqueu com a dignes fills del vostre Pare Déu: doneu a qui ho necessiti, estimeu sense límits, no us reserveu res per a vosaltres mateixos, aleshores entendreu quin és el Regne del Pare i el seu Regne serà ben vostre! Aquest Regne ja és aquí!

056-105 16544 UD2.indd 81 6/5/11 15:10:37


055-095 U2_LP 16594.indd 75 6/7/11 10:43:58


SOLUCIONARIPossibles respostes:


Rebuig dels impurs

Jesús toca el leprós, considerat impur. Es mostra compassiu davant de la situació de desesperació de ser rebutjat.

Repòs del dissabte

Jesús cura en dissabte malgrat que la llei deia que calia fer repòs per dedicar-lo a Déu. Amb aquest gest mostra que el més important són les persones, per davant de la llei.

Ull per ull

Jesús mostra un camí de compassió, de tendresa, total-ment al contrari del que deia la llei de Moisès.

Sessionsw



Repòs del dissabte

El Senyor va dir encara a Moisès: —Digues als israelites: «Tingueu present d’observar els meus dies de repòs, perquè, d’una generació a l’altra, seran un signe posat entre jo i vosaltres, i així reconeixereu que jo, el Senyor, us santifico. El dissabte serà sagrat per a vosaltres, l’heu de respectar. Qui el profani serà condemnat a mort: tothom qui treballi aquest dia serà exclòs del poble. Hi ha sis dies per a treballar, però el setè dia és el dissabte, dia de repòs, consagrat a mi, el Senyor». Ex 31,12-17

Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant. Davant d’ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: —¿És permès o no de curar en dissabte? Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. Després els digué: —Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l’en trauria tot seguit? I no van ser capaços de donar-li cap resposta. Mc14,1-6Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte.(Mc2,28)

Repòs del dissabte

Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop. Ex 21,23-25

Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya’l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar. Mt5,38-42

056-105 16544 UD2.indd 82 6/5/11 15:10:37

INFORMACIÓ PER AL PROFESSORATEls textos de l’Antic Testament llegits amb els ulls d’avui resulten durs i gairebé incomprensibles, tenint en compte, a més, que molts són posats en boca de Déu mateix, el Senyor. No obstant això, el contingut de molts d’aquests textos suposa un avenç social important respecte de situacions passades que es vivien en un poble nòmada com el d’Israel. Quan Jesús parla de Déu, no és que estigui parlant d’un altre Déu, diferent del de l’Antic Testament, sinó que n’està actualitzant i radicalitzant el missatge d’amor i compassió.

055-095 U2_LP 16594.indd 76 6/7/11 10:43:58


Sessionsw


Recordeu moments en què Jesús comparteix la taula amb algú? Aquí teniu algunes quantes citacions bíbliques per ajudar-vos: Mt 9,10; Mc 2,15; Lc 7,36; Lc 14,1; Jn 2,1-2; Jn 12,1.

Menjava, seia a taula, compartia moments amb els altres.

Sovint als evangelis se situen els fets o les paraules de Jesús al voltant d’un àpat, d’una estona al voltant de la taula. Seure a taula amb algú era un senyal d’acolliment i de respecte. Alguns acusaven Jesús i els seus deixebles de fer això amb els qui els jueus consideraven pecadors o impurs.

Guaria, curava, donava esperança als malalts.

Hi ha diferents moments dels evangelis en què Jesús apareix amb persones que pateixen alguna malaltia. El fet de patir-ne era un signe d’impuresa i era entès com una mena de càstig per alguna cosa mal feta. Per això eren rebutjats, ja que no eren purs i no podien formar part del poble. Per al Déu-Amor que Jesús experimen-tava, precisament aquests, els rebutjats, eren els primers i per això els escoltava i els acollia.

Jesús irradiava vitalitat. La gent s’hi apropava amb fe per trobar-se amb ell. El contacte amb ell feia canviar: Jesús acollia de forma entranyable cada persona, cada malalta o malalt, cada infant; els feia sentir persones dignes de ser estimades i activava el millor en el cor de cadascú. El contacte amb Jesús, des de la pròpia fe, era una experiència de guariment.

A alguns els curava de la seva malaltia. I a d’altres els donava esperança i motius per intentar ser feliços en la seva pròpia situació, sent tal com eren. D’alguns d’aquests episodis se’n parla com a miracles. Es tracta de la narració de situacions que, d’una forma inesperada i inexplicable, es resolen favorablement amb un gest o una paraula de Jesús. No es pot saber fins a quin punt Jesús va fer curacions concretes de malalties. El que sí que es pot saber és que el contacte amb Jesús era una experiència sanadora i de recobrament de la dignitat, especialment davant de Déu. Aquests fets són signes de la presència amorosa de Déu.

056-105 16544 UD2.indd 84 6/5/11 15:10:38

Sessionsw


Recordeu llocs que va visitar Jesús? Feu memòria i digueu-ne alguns. Us podeu fixar en el mapa i en aquestes citacions bíbliques: Mt 4,23; Mt 15,21; Mc 8,22 i 27; Lc 4,44; Jn 5,1.

Jesús en acció

Jesús anunciava el Regne de Déu i deia que era a prop. De fet ja el podien experi-mentar amb la seva presència.

Si ens fixem en les coses que Jesús feia, les seves actituds, els seus gestos, veurem que es corresponien plenament amb el seu projecte del Regne. És a dir, ell mateix feia present el Regne de Déu a través de les seves accions.

Per això volem dedicar atenció a les coses que feia, especialment a aquelles que van sortint repetidament als evangelis. Vol dir que eren habituals en Jesús i que mostraven el camí d’allò que deia amb les paraules.

Anem a revisar aquestes coses que Jesús feia sovint.

Caminava, viatjava, era itinerant.

No tenia un domicili. Viatjava per tot el país, sense gaire equipatge i sense un pla de viatge preparat. Si agafem un mapa de Palestina i un Nou Testament i anem seguint el recorregut de Jesús... veurem que no parava! Jesús anava a trobar les persones, la gent, n’era un més i en coneixia la realitat.

El fet que es desplacés era encara més especial en una societat molt lligada a la terra, amb pocs recursos i molt enfeinada a aconseguir el més bàsic per sobreviure. Hi havia ben poques persones que portessin aquest tipus d’activitat.

056-105 16544 UD2.indd 83 6/5/11 15:10:37


055-095 U2_LP 16594.indd 77 6/7/11 10:43:59


SOLUCIONARIRecordeu llocs que va visitar Jesús? Feu memòria i digueu-ne alguns. Us podeu fixar en el mapa i en aquestes citacions bíbliques: Mt 4,23; Mt 15,21; Mc 8,22 i 27; Lc 4,44; Jn 5,1.Canà, Cafarnaüm, Galilea, Natzaret, Jerusalem, Tir, Bet-saida...Recordeu moments en què Jesús comparteix la taula amb algú? Aquí teniu algunes quantes citacions bí- bliques per ajudar-vos: Mt 9,10; Mc 2,15; Lc 7,36; Lc 14,1; Jn 2,1-2; Jn 12,1.

A casa de Mateu, el recaptador d’impostos, i altres per-•sones.A casa de Leví i altres publicans i pecadors.•A casa d’un fariseu a Naïm.•A casa d’un altre fariseu, a Jerusalem.•Banquet a les noces de Canà.•Sopar a casa de Llàtzer, a Betània.•

Recordeu situacions en què Jesús es troba amb malalts? Us hi poden ajudar aquests fragments del Nou Testa-ment: Mt 4,24; Mt 20,34; Mc 2,11; Lc 4,33; Jn 11,43.

Dos cecs a Jericó.•Un paralític a Cafarnaüm.•Un home posseït per un dimoni.•Resurrecció de Llàtzer.•

Recordeu algunes d’aquestes situacions? Us hi poden ajudar aquests fragments del Nou Testament: Mt 19,14; Mt 8,3; Mc 1,30-31; Lc 8,2-3; Lc 15,1; Jn 4,9.

Deixeu que els nens s’apropin a mi.•Toca i guareix un leprós.•Toca i guareix la sogra de Pere.•Algunes dones acompanyen Jesús.•Publicans i altres pecadors s’acosten a Jesús.•Parla amb una samaritana.•

Sessionsw


Recordeu situacions en què Jesús es troba amb malalts? Us hi poden ajudar aquests fragments del Nou Testament: Mt 4,24; Mt 20,34; Mc 2,11; Lc 4,33; Jn 11,43.

Recordeu algunes d’aquestes situacions? Us hi poden ajudar aquests fragments del Nou Testament: Mt 19,14; Mt 8,3; Mc 1,30-31; Lc 8,2-3; Lc 15,1; Jn 4,9.

Els evangelis sovint remarquen aquests moments d’intimitat que buscava Jesús. En recordeu algun? Podeu llegir aquests fragments del Nou Testament: Mt 26,36; Mc 6,46; Lc 4,16; Lc 9,18; Jn 17,1.

S’apropava, acollia, tocava.

A més dels malalts, en la societat jueva d’aquell temps hi havia d’altres col·lectius sencers de gent que no eren tinguts en compte i en alguns casos eren considerats impurs i, per tant, rebutjables: els estrangers, perquè no compartien la religió; els nens, perquè no eren persones acabades de formar ni eren útils; les dones, perquè eren considerades inferiors a l’home i font d’impuresa... Els jueus estrictes rebutja-ven qualsevol mena de contacte amb ells i molt més el contacte físic.

Jesús no defugia pas el contacte d’aquestes persones, sinó que els evangelis el mostren apropant-s’hi amb naturalitat, sovint envoltat d’elles i acollint-les.

Jesús buscava moments de tranquil·litat i serenor per trobar-se amb ell mateix i amb Déu; per pregar. La manera i la força com experimentava Déu feien que s’hi adrecés amb la paraula Abba («pare» en arameu), com qui s’adreça al seu pare.

Pregava, parlava amb Déu, es retirava per meditar.

Abba!

056-105 16544 UD2.indd 85 6/5/11 15:10:39

Els evangelis sovint remarquen aquests moments d’intimitat que buscava Jesús. En recordeu algun? Podeu llegir aquests fragments del Nou Testament: Mt 26,36; Mc 6,46; Lc 4,16; Lc 9,18; Jn 17,1.

Prega a Getsemaní.•Va a pregar a la muntanya.•Costum d’anar els dissabtes a la sinagoga.•Va a un lloc apartat a pregar.•Parla amb el seu Pare del cel.•

055-095 U2_LP 16594.indd 78 6/7/11 10:44:00


Sessionsw


El missatge de Jesús. Com ho deia?

Jesús volia explicar a tothom qui el volgués escoltar la novetat de la seva expe-riència de Déu. Ell l’anomenava «Regne de Déu». Jesús ja ho estava vivint i per això ho havia de transmetre!

Per fer-ho, va utilitzar un llenguatge senzill i clar, diferent del que feien servir els sacerdots i els mestres de la Llei. Els seus relats preferits eren les paràboles, relats vius amb exemples i comparacions amb el que la gent vivia cada dia. Tenien quasi sempre alguna sorpresa, un final no esperat, que se sortia de la normalitat d’aquell temps. Volia mostrar-los que Déu els era ben proper i els acollia a tots, sense excepció. Déu és senzill i compassiu.

Amb les paràboles, Jesús volia posar la gent que l’escoltava en sintonia amb expe-riències que coneixien en la pròpia vida i que els podien ajudar a obrir-se al Regne de Déu.

A través d’aquests relats podien comprendre la bona notícia que és Déu per a la gent.

Podem distingir dos tipus de paràboles:

• Lesparàbolesexplicatives: són les que Jesús feia servir per posar un exemple de com és el Regne de Déu. Totes comencen amb una fórmula semblant: «Amb el Regne del cel passa com...».

• Lesparàbolesinterpel·latives: són les que Jesús fa servir perquè qui l’escolta sigui capaç d’identificar-se amb el que s’hi diu i donar una resposta a la situació que es planteja. Un bon exemple seria la coneguda Paràbola del bon samarità.

• Anem,doncs,aanalitzar-la.Ladividirementresmoments.Fixeu-vos-hi.

056-105 16544 UD2.indd 86 6/5/11 15:10:42

Sessionsw


Mestre de la Llei: són aquells que ensenyaven la Llei a les sinagogues, les escriptures.

Llei: es la Torà, que són els llibres on s’estableixen les normes que han de seguir els jueus en la seva relació amb Déu i amb els homes.

Camí de Jerusalem a Jericó: recorre més de 25 km pel mig del desert de Judea i en aquell temps era un lloc ideal per als bandolers.

Levita: eren els sacerdots del temple, descendien de la tribu de Leví.

Samaritans: vivien a Samaria i van construir el seu propi temple a la muntanya de Garizim amb els seus sacerdots i els seus ritus. Acceptaven el Pentateuc com a llibre sagrat i esperaven la vinguda del Messies. No pertanyien a la comunitat dels jueus i s’odiaven mútuament.

Sacerdots: s’encarregaven d’oferir els sacrificis rituals i també eren consellers dels tribunals de justícia.

Primer moment (Lc 10,25-29)25 Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:

—Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? 26Jesús li digué:

—Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? 27 Ell va respondre:

—Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix. 28Jesús li digué:

—Has respost bé: fes això i viuràs. 29 Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:

—I qui són els altres que haig d’estimar?

Un mestre de la Llei vol posar a prova Jesús plantejant-li una qüestió. Jesús no li dóna una resposta concreta sinó que li planteja una altra pregunta perquè sigui ell qui es pugui contestar. Davant del següent interrogant, Jesús explicarà la paràbola.

Segon moment (Lc 10,29-35)30 Jesús va contestar dient:

—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. 33 Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. 34 S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocu-par. 35 L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li:

—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.

Jesús els posa l’exemple amb persones que tots identifica-ven i sabien qui eren. Posar un samarità a l’exemple és el sorprenent per a la gent d’aquell temps.

056-105 16544 UD2.indd 87 6/5/11 15:10:42


055-095 U2_LP 16594.indd 79 6/7/11 10:44:01


Sessionsw


El capítol 13 de l’evangeli de Mateu recull unes quantes de les paràboles que Jesús fa servir per explicar com és el Regne de Déu. Cerqueu les citacions següents i ompliu la taula.

Citació Títol de la paràbolaPersonatges, elements i accions que apareixen

Element sorprenent

Mt 13,24-30 El blat i el jull. Un home, blat, jull, sembrar, arrencar, deixar créixer.

La paciència de no arrencar les espigues abans d’hora.

Mt 13,31-32

Mt 13,33

Mt 13,44

Mt13,45-46

Tercer moment (Lc 10,36-37) 36Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers? 37 Ell respongué:

—El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

—Vés, i tu fes igual.

Jesús demana a qui l’ha escoltat que ell mateix respongui la qüestió plantejada al principi. Jesús l’anima a ser conseqüent amb el que ell mateix ha dit.

056-105 16544 UD2.indd 88 6/5/11 15:10:42

SOLUCIONARIEl capítol 13 de l’evangeli de Mateu recull unes quantes de les paràboles que Jesús fa servir per explicar com és el Regne de Déu. Cerqueu les citacions següents i ompliu la taula.

Citació Títol de la paràbola Personatges, accions i elements que apareixen

Element sorprenent

Mt 13, 24,30 El blat i el jull. Un home, blat, jull, sembrar, arren-car, deixar créixer.

La paciència de no arrencar les espigues abans d’hora.

Mt 13, 31-32 El gra de mostassa. Gra de mostassa, un home, sem-brar, llavor, arbre, créixer, ocells, fer-hi niu.

La llavor més petita es transforma en arbre.

Mt 13,33 La farina i el llevat. Llevat, farina, una dona, pasta, fer-mentar.

El llevat –petit– fa fermentar tota la pasta.

Mt 13, 44 El tresor amagat. Tresor, camp, un home, trobar, ama-gar, vendre-ho tot, comprar.

Vendre-ho tot per comprar el camp on hi ha el tresor.

Mt 13, 45-46 El comerciant de perles fines. Un mercader, perles fines, trobar, vendre, comprar.

Vendre-ho tot per comprar la perla fina.

055-095 U2_LP 16594.indd 80 6/7/11 10:44:01


SESSIONS 13 i 14. EL PROJECTE DE JESÚS

Sessionsw



Arriba el moment de fer les targetes de joc del segon bloc: EL PROJECTE DE JESÚS.







• EnelblocdelPROJECTE DE JESÚS hi ha sis apartats:

– Algunes dades de la vida de Jesús.

– Com era Jesús?

– Persones de l’entorn de Jesús.

– Jesús i el Regne.

– Jesús en acció.

– El missatge de Jesús. Com ho deia?

• Cadagrupheudecrearsetzetargetessobrequatreapartats.

• Calqueusdistribuïubélafeinaperquè,alfinal,entretotselsgrupshàgiu elaborat targetes dels sis apartats.

• Unavegadaescollitselsquatreapartatsdecadagrup,heud’elaboraruna prova de cada tipus amb algun concepte.

056-105 16544 UD2.indd 89 6/5/11 15:10:57

055-095 U2_LP 16594.indd 81 6/7/11 10:44:02


Sessionsw


ELS DARRERS DIES DE JESÚSFets i cronologia

Jesús de Natzaret va passar els seus últims dies a Jerusalem. En aquell temps se celebrava la festa de la Pasqua jueva i tots els jueus pujaven a Jerusalem. Jesús i els seus deixebles també van voler anar-hi. Ell sabia que a Jerusalem es trobaria amb els qui governaven Israel. Amb el que havia fet i dit, havia incomodat moltes d’aquestes autoritats i l’hostilitat cap a ell era molt gran. Jesús anunciava un Déu de tothom i no només dels jueus, que es creien que eren el poble escollit. Predica-va que el Regne de Déu ja estava a prop i que era pels més pobres i necessitats. Aquesta manera d’entendre Déu xocava molt amb la visió de les autoritats políti-ques i religioses. Ell sabia que no ho tindria fàcil. Però malgrat tot va decidir anar-hi. La possibilitat que l’enxampessin i fins i tot el condemnessin era molt gran, però va afrontar el repte de trobar-s’hi per la confiança que tenia en Déu.

Llegeix aquestes cites bíbliques i omple les bafarades dels personatges: Lc 19,37-38; Lc 19,45-48.

Lc19,37-38 Lc19,45-48

Escolta i fixa’t en el que va passar a Jerusalem els darrers dies de Jesús.

056-105 16544 UD2.indd 90 6/5/11 15:11:01

Sessionsw


Jn 13,4-11

Lc 22,39-45

Lc 23,5

Lc 22,14-22

Lc 22,47-53

Lc 23,44-47

056-105 16544 UD2.indd 91 6/5/11 15:11:03

SESSIÓ 15. ELS DARRERS DIES

AUDIOVISUAL Un rei en un aseNarrador: Era primavera. Jesús i els seus amics s’estaven a Betà-nia, a casa de Marta, Maria i Llàtzer. Com tots els jueus, anaven a viure la Pasqua a Jerusalem.Jesús: Aneu a trobar un ase jove en aquell poble d’allà. Digueu a l’amo de l’ase que el necessito i porteu l’ase cap aquí.Narrador: Jesús va seure sobre l’esquena de l’ase i van anar cap a Jerusalem. Una multitud el va anar a rebre. Havien sentit a parlar molt d’ell i sabien que hi aniria per viure aquella festa. Estaven entusiasmats. Alguns van agafar branques d’olivera i de palma per acompanyar-lo en la seva entrada. Reien, aplaudien i cridaven d’alegria:Gent: Visca! Visca!Narrador: Feia uns dies que havia entrat el governador romà a sobre d’un preciós cavall blanc i amb tots els seus soldats. Ara entrava Jesús, aclamat com a rei, a sobre d’un pollí i envoltat dels seus amics.Narrador: Van arribar a la gran esplanada del Temple de Jerusa-lem. Pere: Quina festa més gran! Hi ha milers de pelegrins. Narrador: La festa de la Pasqua recordava els fets de l’alliberament del poble d’Israel, guiats per Moisès, quan eren esclaus a Egipte i, també, l’aliança que havien fet amb Déu. El Temple era el lloc on els jueus trobaven Déu.Els romans vigilaven molt de prop el Temple durant la celebració de la pasqua, perquè hi havia milers de pelegrins i sabien que no

estaven contents amb la dominació romana i tants impostos que els havien de pagar. Qualsevol cosa podia acabar amb aldarulls i desordre contra aquella situació.Soldat romà: Vigileu bé, comuniqueu-me qualsevol incident. Narrador: A les esplanades del Temple s’hi podia comprar coloms, tórtores, xais... per als sacrificis. També s’hi canviaven monedes per comprar aquests animals. Mercaders: Els millors coloms de Jerusalem, tórtores, xais, no en trobareu de millors!Canvista: Canvi, canvi, canviem monedes! Tota mena de mone-des!Narrador: El Temple semblava un gran mercat i era un gran nego-ci que enriquia els grans sacerdots i tots els poderosos que en vivien.A Jesús li bullia la sang veient tot allò. Déu era amic dels pobres i dels desvalguts. Jesús: Com pot ser que tot s’hagi convertit en un mercat? Déu vol que ens preocupem dels pobres i desvalguts i aquí estem fent un gran negoci.Narrador: Llavors s’apropà a unes taules plenes de monedes i les va tirar per terra, enfadat. Jesús: Marxeu d’aquí! Ja n’hi ha prou. No es pot servir Déu i els diners!Narrador: Era en un petit racó de la gran esplanada, però que no va passar desapercebut als vigilants del Temple i als romans. Aquell home, Jesús, podia ser perillós per al poder dels jueus i dels romans.

055-095 U2_LP 16594.indd 82 6/7/11 10:44:04


Narrador: Jesús sabia que el que havia fet al Temple era perillós i amb tot el que havien sentit dir que anava fent als poblets, temia que, tard o d’hora, el voldrien agafar... I ja se sabia què passava als qui podien molestar els romans i jueus poderosos!

El comiat: l’últim soparNarrador: Van preparar un bon sopar festiu a casa d’uns amics, com els que Jesús havia fet tantes vegades a Galilea. Hi eren tots; no hi va faltar ningú: els Dotze, altres deixebles, els seus amics i amigues. Jesús: Quina alegria ser tots aquí! Per a mi és important estar junts en aquest moment. Narrador: Era un sopar especial, probablement seria l’últim que podrien celebrar junts. Joan: Jesús, i si t’agafen, què passarà després? Pere: Què farem sense tu? Narrador: Realment aquell moment va ser molt especial. Qui els continuaria parlant del Regne de Déu si Jesús era detingut i con-demnat?En començar el sopar, Jesús es va aixecar; va agafar una mica de pa, com havia fet altres vegades.Jesús: Gràcies, Déu Pare bo, per aquests aliments que ens dónes.Narrador: Llavors el va partir en trossos per a tots. Tots coneixien aquest gest. Com els impressionava quan el donava als pobres, als publicans i gent rebutjada! Però aquella nit va afegir unes paraules que eren noves: Jesús: Això és el meu cos, jo sóc aquest pa. Vegeu-me en aquests trossos, donant-me fins al final, per fer-vos arribar la benedicció del Regne de Déu.Narrador: Els seus amics es van quedar corpresos. En acabar el sopar, una altra sorpresa. Era normal que qui presidia la taula alcés una copa i fes un brindis, convidant tothom a beure una mica de vi. Però Jesús va fer un altre signe diferent: alçà la copa, donà gràcies a Déu i demanà a tots els qui eren allà de beure de la seva mateixa copa. Mentre se la passaven, Jesús va dir:Jesús: Aquesta copa és la nova Aliança en la meva sang. Narrador: Aquest comiat va quedar gravat per sempre en el cor dels seus amics i seguidors.Durant el sopar, Jesús va fer encara un altre gest. Es va alçar de taula i va agafar un gibrell i una tovallola:Jesús: Us vull rentar els peus.Pere: A mi no me’ls rentis, això ho fan els esclaus! Jesús: No has comprès res, Pere? Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots.Narrador: I així va rentar els peus a tots els seus deixebles.

El moment indesitjatNarrador: Getsemaní. Allà hi havia silenci i tot era fosc. Jesús va començar a pregar a Déu: Jesús: Pare, salva’m d’aquesta mort terrible. Però, si ha de ser així, que passi el que ha de passar.Narrador: De sobte, unes torxes resplendiren entre els arbres. Algú s’hi acostava. Jesús va poder veure Judes, acompanyat d’un grup de vigilants del Temple. Judes: Aquí el teniu, és aquest.

Narrador: Els guardes es van apropar per fer-lo presoner. Els seus amics el van intentar defensar, però Jesús no volia enfrontaments. Pere: No l’agafareu, nosaltres ho impedirem.Jesús: Deixa-ho estar, Pere. No val pena fer violència. Narrador: Els deixebles, amb por, es van escapar corrents i el van deixar allà. Llavors, els guardes l’agafaren i se l’endugueren. Pere tenia molta por, però va seguir els guardes. Van dur Jesús davant de Caifàs, el gran sacerdot, que era a la seva gran casa. Pere era a fora, mig mort de fred.Dona: Tu no ets un amic del presoner?Pere: Jo? No!Narrador: Fins a tres vegades li van fer la mateixa pregunta i totes tres va dir que no perquè estava mort de por. Després se’n va pene-dir, va sentir-se avergonyit i es va posar a plorar.

Un dia ben tristNarrador: Durant tota la nit, Caifàs i el seu consell no van parar de fer-li preguntes malintencionades per poder condemnar-lo a mort. Caifàs: Per tant, tu ets el Fill de Déu!Jesús: Vosaltres mateixos dieu que ho sóc.Narrador: Però l’únic que podia dictaminar una sentència de mort era el governador romà, Ponç Pilat. Així que el van portar al palau del governador.Pilat: Tu ets el rei dels jueus?Jesús: Tu ho dius!Sacerdot: Revolta el poble amb el seu missatge arreu del país, des de Galilea fins aquí.Narrador: Ponç Pilat veia perill en l’actitud de Jesús, que parlava d’un altre regne. Per a Pilat, de regne només n’hi havia un i era l’Imperi Romà. Tothom ho havia de tenir clar. Però va tenir por dels aldarulls del poble si el condemnava i va preferir que la multitud expressés el que pensava. La gent, moguda pels qui havien acusat Jesús, van demanar que havia de morir. Finalment, el governador romà digué:Pilat: Faré el que vulgueu. Narrador: I va lliurar Jesús als soldats. Aquests es rigueren de Jesús i li feien burles: Soldats: Tu ets el rei dels jueus? Ha, ha.....Narrador: En aquell temps als condemnats a mort els clavaven en una creu. I així li va passar a Jesús. El van dur al Gòlgota o Calva-ri i allà el van crucificar, juntament amb dues persones més, acusa-des de ser lladres. A sobre del cap de Jesús hi havia un rètol que deia: “Jesús de Nat-zaret, rei dels jueus”. Maria, la seva mare, el seu amic Joan i altres dones el van acompanyar fins al final.En la seva agonia, Jesús va sentir compassió dels soldats que l’havien clavat i va dir:Jesús: Pare, perdona’ls.Narrador: Finalment, Jesús cridà:Jesús: Pare, confio la meva vida a les teves mans.Narrador: I va morir. Dos amics van portar el cos de Jesús a la tomba. Era una mena de cova amb una pedra grossa i pesada, col·locada a l’entrada. Les dones s’ho miraven amb tristor. Havien de marxar cap a casa, però pensaven tornar-hi.

055-095 U2_LP 16594.indd 83 6/7/11 10:44:04


El dia més feliçNarrador: Era diumenge el matí, d’hora. Les dones van anar a la tomba de Jesús. Duien perfums perquè fes bona olor. Van trobar el sepulcre obert:Dona 1: Però on és aquella pedra grossa i pesada? Algú l’ha fet córrer!Dona 2: El cos de Jesús no hi és!Narrador: Estaven tan espantades que se’ls va tallar la respiració. Maria Magdalena plorava desconsolada. No comprenia què esta-va passant. Llavors va sentir una veu:Jesús: Per què plores, Maria?Maria Magdalena: Ets tu, Jesús, senyor meu? Narrador: Al principi no l’havia reconegut. Era Jesús i era viu. Havia ressuscitat.Jesús: No tinguis por. Vés a dir-ho als altres. Que vagin a Galilea, allà em veuran. Narrador: Maria va córrer rient i plorant alhora... Era tan feliç! Maria Magdalena: Jesús és viu! Ha ressuscitat!


SOLUCIONARI

Sessionsw


ELS DARRERS DIES DE JESÚSFets i cronologia

Jesús de Natzaret va passar els seus últims dies a Jerusalem. En aquell temps se celebrava la festa de la Pasqua jueva i tots els jueus pujaven a Jerusalem. Jesús i els seus deixebles també van voler anar-hi. Ell sabia que a Jerusalem es trobaria amb els qui governaven Israel. Amb el que havia fet i dit, havia incomodat moltes d’aquestes autoritats i l’hostilitat cap a ell era molt gran. Jesús anunciava un Déu de tothom i no només dels jueus, que es creien que eren el poble escollit. Predica-va que el Regne de Déu ja estava a prop i que era pels més pobres i necessitats. Aquesta manera d’entendre Déu xocava molt amb la visió de les autoritats políti-ques i religioses. Ell sabia que no ho tindria fàcil. Però malgrat tot va decidir anar-hi. La possibilitat que l’enxampessin i fins i tot el condemnessin era molt gran, però va afrontar el repte de trobar-s’hi per la confiança que tenia en Déu.

Llegeix aquestes cites bíbliques i omple les bafarades dels personatges: Lc 19,37-38; Lc 19,45-48.

Lc19,37-38 Lc19,45-48

Escolta i fixa’t en el que va passar a Jerusalem els darrers dies de Jesús.

056-105 16544 UD2.indd 90 6/5/11 15:11:01

Sessionsw


Jn 13,4-11

Lc 22,39-45

Lc 23,5

Lc 22,14-22

Lc 22,47-53

Lc 23,44-47

056-105 16544 UD2.indd 91 6/5/11 15:11:03

Visca, visca! Ja n’hi ha prou!

Us vull rentar els peus.

Pare, que passi el que ha de passar.

Revolta el poble amb el seu missatge arreu del país.

Això és el meu cos, jo sóc aquest pa.

Deixa-ho estar, Pere. No val la pena fer violència.

055-095 U2_LP 16594.indd 84 6/7/11 10:44:07


Sessionsw


El sepulcre és buit, Jesús no hi és!

Després de la mort de Jesús tots els seus amics i companys, la seva família i totes les persones que el seguien van quedar molt desanimats. Havia mort l’amic, el mestre. Tot s’havia acabat. Tots aquells somnis, els records d’aquell temps que van estar junts, els seus fets, les seves paraules s’havien esvaït. S’havia acabat tot? Ja no hi havia cap esperança?

Els relats dels evangelis expliquen tot el contrari. Cada evangelista ho explica d’una manera diferent però tots afirmen amb rotunditat: Jesús és viu, ha ressusci-tat! Tal com ell els havia dit, la seva vida i la seva força tornaven a ser entre ells.

Si mirem els quatre evangelis trobem diferents relats que expliquen l’experiència dels amics i els seguidors de Jesús els dies successius a la seva mort. Per a ells va ser una experiència difícil d’explicar que els va transformar. De fet, moltes persones del seu temps els prenien per bojos... Tots ells, homes i dones, tenien la certesa que Jesús havia ressuscitat, d’alguna manera sentien la seva presència. Aquesta expe-riència de sentir-lo present era diferent de la que sentien quan era amb ells, però el notaven proper i això els donava força per viure i per fer el que ell havia fet.

Els relats de la resurrecció de Jesús els trobem al final dels quatre evangelis. Aquests escrits són narracions posteriors a l’experiència que van sentir els segui-dors de Jesús i que recullen el testimoni i l’ensenyament de les primeres comunitats cristianes. No són una biografia de Jesús encara que expliquin coses de la seva vida. L’experiència de la resurrecció va ser decisiva per a aquella colla d’amics de Jesús que estaven tristos i aclaparats per la mort de l’amic. Passats uns dies van canviar d’actitud radicalment. Com si s’adonessin que les paraules de Jesús eren tan vives com abans. Els evangelistes han recollit, amb el seu llenguatge i la seva forma d’explicar, aquestes experiències. Bàsicament, en aquests relats de la resurrecció hi ha dos fets que són comuns als quatre evangelistes: el sepulcre buit i l’aparició a les dones que el seguien i als deixebles.

056-105 16544 UD2.indd 92 6/5/11 15:11:04

Sessionsw


Les dones van viure la resurrecció de Jesús en trobar-se la tomba buida. Com dibuixaries tu la resurrecció? Quins colors utilitzaries? Quins símbols? Dibuixa-ho.

Jesús és viu, ha ressuscitat!

Les protagonistes de la narració del sepulcre buit són les dones que havien seguit Jesús. El diumenge, a primera hora, van anar al sepulcre per dur-hi els olis aromàtics i els perfums, com era costum entre els jueus després d’enterrar els difunts. En arribar al sepulcre van trobar que la pedra de la porta havia estat apartada. Les dones hi van entrar i no van trobar el cos de Jesús. La tomba era buida! Elles estaven molt trasbalsades, no sabien què fer. Pensaven que algú havia robat el cos de Jesús. Els evangelis ho relaten de diferents maneres. Per exemple, l’evangelista Lluc explica que «dos homes amb vestits res-plendents se’ls van presentar i els digueren: No tingueu por. Busqueu Jesús aquí. No hi és: ha ressuscitat, tal i com us ho va dir, aneu a dir-ho als seus amics». Les dones van córrer a explicar-ho a la resta. Quan els ho van dir, els homes no les creien. Pere i algun altre van anar al sepul-cre i ho van poder comprovar: la tomba era buida. I van tornar a casa estranyats pel que havia succeït.

056-105 16544 UD2.indd 93 6/5/11 15:11:04

SESSIÓ 16. ELS DARRERS DIES DE JESÚS

055-095 U2_LP 16594.indd 85 6/7/11 10:44:08



SOLUCIONARIPer què tornaven els deixebles cap al seu poble?Jesús va ser condemnat a mort i crucificat i ells esperaven que alliberés Israel.Com tornaven els deixebles?Decebuts.Com van reconèixer Jesús?Quan Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà.Què van fer quan es van adonar que havien vist Jesús?Tornaren a Jerusalem a explicar als deixebles que Jesús havia ressuscitat.

Sessionsw


Jesús, ets tu?

L’altre fet que és comú als quatre evangelistes són les aparicions als seus amics. Tots ells eren a casa ben tan-cats i amb molta por que el que li va passar a Jesús no els passés també a ells. Conversaven de tots els fets que havien viscut aquells dies, de la seva tristesa... De sobte, Jesús es va presentar enmig d’ells i els va dir: «Pau a vosaltres». Es van espantar i no sabien què dir. De bon principi no el van reconèixer, però després van veure que era Jesús, el seu amic, el seu mestre.

L’evangelista Lluc té un relat de la resurrecció de Jesús ple de símbols, que no tenen els altres evangelistes. És el relat dels «deixebles d’Emmaús». Aquell mateix dia dos dels deixebles de Jesús tornaven cap al seu poble, Emmaús, que era prop de Jerusalem.

Escolta el relat «Tot caminant cap a Emmaús» i després contesta les preguntes.

• Perquètornavenelsdeixeblescapalseupoble?

• Comtornavenelsdeixebles?

• ComvanreconèixerJesús?

• QuèvanferquanesvanadonarquehavienvistJesús?

056-105 16544 UD2.indd 94 6/5/11 15:11:05


055-095 U2_LP 16594.indd 86 6/7/11 10:44:09


Sessionsw


I després de Jesús, què?

D’una manera o d’una altra, els deixebles van començar a fer com Jesús. Sentien que ell, el mestre, els donava força. Havien après a confiar, a sentir-se germans els uns dels altres. Es reunien cada setmana (al sàbat) i ho feien recordant tot el que havien viscut al costat de Jesús.

El grup més nombrós es reunia a Jerusalem, on hi havia Pere, un dels primers deixebles de Jesús. També hi havia grups arreu de Judea, Galilea i Samaria. Fins i tot persones no jueves començaven a reunir-se en nom de Jesús de Natzaret, ja que veien com els seguidors d’aquell mestre vivien ajudant-se, sense fer diferències i s’hi van voler sumar. Ens trobem a l’inici de les primeres comunitats cristianes. Tampocnovasergensfàcilperaells.Comaconseqüènciadelaconvivènciaentre jueus i no jueus (gentils), els natzarens (que era com es coneixien els primers seguidors de Jesús) eren considerats uns traïdors del poble jueu i van haver de viure amagats sobretot a Jerusalem, on els fariseus tenien molt de pes.

En altres poblacions de Galilea on els grecs i els romans eren més nombrosos, les paraules de Jesús s’escampaven amb menys problemes, cada vegada interessaven més gent i cadascú les feia seves a la seva manera...

Les tensions van continuar i molts seguidors de Jesús van ser perseguits i assas-sinats a Jerusalem. Aquests fets van provocar que molts natzarens es refugiessin a Galilea i més endavant marxessin a d’altres ciutats de la Mediterrània. Després d’això, la majoria de seguidors de Jesús van allunyar-se de Jerusalem, desfets i ben espantats. El fet d’haver-se de dispersar és el que els va motivar a posar per escrit paraules i fets de la vida de Jesús que fins aleshores havien anat recordant i comentant de viva veu en les trobades. Aquest serà l’origen dels evangelis, els relats de la «bona notícia».

Els seguidors de Jesús reben el nom de cristians perquè a Jesús de Natzaret se li va aplicar el nom de Crist (del grec jristos). Aquesta paraula, en hebreu, la llengua que es parlava a Palestina en temps de Jesús, vol dir ‘Messies’ o ‘persona ungida per Déu’. El poble d’Israel sempre havia esperat un Messies, una persona amb la missió d’alliberar el poble de tot el que el fa patir, i establir la justícia i la pau a tot el país. Per als cristians, Jesús és aquest Messies i és per això que comencen a anomenar-lo Crist, el Messies.

056-105 16544 UD2.indd 95 6/5/11 15:11:06

1. Àudio: Tot caminant cap a EmmaúsPersonatges: Narrador, Jesús, Cleofàs, Deixeble 1, Deixeble 2.Narrador: Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Jesús els preguntà:Jesús: De què parleu entre vosaltres tot caminant?Narrador: Ells es van aturar amb un posat de decepció, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:Cleofàs: Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?Jesús: Què hi ha passat?Cleofàs: El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble. Els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condem-nessin a mort... i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria qui alliberaria Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han tro-bat el seu cos i han tornat dient que fins i tot havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que era viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.Narrador: Aleshores Jesús els digué:Jesús: Feixucs d’enteniment i de cor per creure tot el que havien anunciat els profetes! No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?Narrador: Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es referien a ell. Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li:Deixeble 1: Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.Narrador: I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell des-aparegué del seu davant. I es van dir l’un a l’altre:Cleofàs: No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre men-tre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?Narrador: Llavors es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusa-lem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir:Deixeble 2: Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!Narrador: També ells contaren el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

055-095 U2_LP 16594.indd 87 6/7/11 10:44:09


Sessionsw


Primeres comunitats i Nou Testament

El fet que els seguidors de Jesús estiguessin dispersos en diferents localitats explica que hi hagi quatre relats sobre la vida de Jesús (Mateu, Marc, Lluc i Joan). El que fan aquests quatre autors és recollir la tradició oral dels records de les paraules i els fets de Jesús. Aquests records es van transmetre de memòria dels uns als altres en forma de frases o de narracions curtes. El que van fer els autors va ser organitzar-los segons la seva visió i l’estil de la comunitat on vivien.

Aquests relats es van començar a escriure al voltant de l’any 50. Es creu que hi ha un primer recull de textos que no s’ha conservat que s’anomenen amb la lletra Q.

El primer dels quatre relats és el de Marc, que es va escriure poc després dels «relats Q» per la comunitat de seguidors de Jesús que vivia a Roma.

«Q» ve de l’alemany Quelle que vol dir ‘font’, la font dels altres escrits.

L’evangelista Marc.

056-105 16544 UD2.indd 96 6/5/11 15:11:08

Sessionsw


Mateu i Llucvanescriurecapalsanys65-75.Mateu escriu el seu evangeli per a cristians que havien estat jueus. Lluc l’escriu per als cristians que no havien estat jueus, cristians d’origen grec. També va ser autor dels Fets dels Apòstols.

Joan és el que escriu l’evangeli més tardanament (cap a l’any 100). El seu estil és molt diferent al dels altres tres, es fonamenta en els ensenyaments de l’apòstol Joan, testimoni directe de Jesús. L’escriu per a les comunitats d’Efes, ciutat de l’Àsia Menor (actual Turquia), en un ambient molt influït per la cultura grega.

Cada evangelista escriu el seu evangeli des d’una situació diferent, per això cadascun té un estil i unes característiques pròpies. Tot això fa que, molt sovint, narrin els mateixos fets i paraules, però d’una manera diferent. Els evangelistes no narren els fets amb intenció informativa, per dir el que va passar i prou, sinó que els narren amb intenció pedagògica, per fer comprendre als lectors el sentit del missatge de Jesús.

Els evangelis de Marc, Mateu i Lluc tenen fonamentalment un esquema semblant això fa que, en moltes coses, els tres evangelis narrin els mateixos fets i paraules de Jesús i per això s’anomenen sinòptics (sinòptic vol dir que tenen una perspec-tiva comuna).

L’evangelista Mateu. L’evangelista Lluc. L’evangelista Joan.

056-105 16544 UD2.indd 97 6/5/11 15:11:10

Sessionsw


La formació dels evangelis s’explica en aquest esquema:

El Nou Testament recull tots els escrits que donen testimoni de Jesús. Es compon dels quatre evangelis, els Fets dels Apòstols, les cartes que els apòstols van escriure a les seves comunitats (Pau, Pere, Joan, Jaume...) i el llibre de l’Apocalipsi. Aquest llibre s’atribueix també a l’autor del quart evangeli, Joan. Està escrit en un estil difícil d’interpretar perquè utilitza constantment un llenguatge simbòlic.

Vida i mort de Jesús

Transmissió oral a les primeres comunitats

Comunitat de Marc

Evangeli de Marc

Comunitat de Mateu

Evangeli de Mateu

Comunitat de Lluc

Evangeli de Lluc

Font Q Comunitat de Joan

Evangeli de Joan

Els quatre autors dels evangelis han estat relacionats simbòlicament amb els quatre éssers vivents de l’Apocalipsi 4,7: «El primer Vivent, era semblant a un lleó; el segon, a un toro; el tercer tenia aspecte d’home, i el quart era semblant a una àguila en ple vol.» Ap 4,7. L’Apocalipsi en el seu moment es va inspirar en els símbols que utilitza Ezequiel en l’Antic Testament: Ezequiel 1,10 «Les seves cares tenien, la del davant, aspecte d’home; la del costat dret, aspecte de lleó; la del costat esquerre, aspecte de toro, i la del darrere, aspecte d’àguila».Els pares de l’Església van recollir aquest simbolisme, però la seva vinculació als evangelistes no sempre coincideix. Amb el temps va prevaler la següent:

• Mateutéelsímboldel’Home. • MarctéelsímboldelLleó. • LluctéelsímboldelToro. • Joantéelsímboldel’Àguila.

056-105 16544 UD2.indd 98 6/5/11 15:11:10


055-095 U2_LP 16594.indd 88 6/7/11 10:44:12


SOLUCIONARIQuin és l’evangeli més llarg? • LlucQuin és l’evangeli més curt? • MarcQuin dels quatre evangelis creieu que és el més dife-•rent? JoanEn quines coses creieu que és diferent? • En els títols i en el nombre de capítols que dedica a la mort i resurrec-ció de Jesús.

Mateu Marc Lluc JoanAbreviació de l’evangelista

Mt Mc Lc Jn

Símbol de l’evangelista

Home Lleó Toro Àguila

Títol dels primers capítols de l’evangeli

Preparació del ministeri de Jesús



Senyals prodigiosos i diàlegs

Número de capítols

28 16 24 21

Número de capítols que corresponen a la mort i la resurrecció

8 6 5 3

Resum del fragment

Mt 4,18-22Jesús crida els primers deixebles i ells el segueixen

Mc 1,16-20Jesús crida els primers deixebles i ells el segueixen

Lc 5,1-11Jesús crida els primers deixebles i ells el segueixen

Jn 1,35-39Jesús crida els primers deixebles i ells el segueixen

Sessionsw


Investigadors dels evangelis

Anem a investigar els relats dels evangelis: què diuen i com ho diuen.

Feu grups de quatre persones.

• Cadacomponentdelgrups’especialitzaràenunevangelistaambl’ajudadelNouTestament:Marc,Mateu,Lluc, Joan.

• Posadaencomúpercompletarlainformaciód’aquestataula.

Mateu Marc Lluc Joan

Abreviació de l’evangelista

Símbol de l’evangelista

Títol dels primers capítols de l’evangeli

Número de capítols

Número de capítols que corresponen a la mort i la resurrecció

Resum del fragment Mt4,18-22 Mc1,16-20 Lc 5,1-11 Jn 1,35-39

• Desprésdecompletarlataulacontesteuengrupaquestespreguntes:

– Quin és l’evangeli més llarg?

– Quin és l’evangeli més curt?

– Quin dels quatre evangelis creieu que és el més diferent?

– En quines coses creieu que és diferent?

056-105 16544 UD2.indd 99 6/5/11 15:11:10

055-095 U2_LP 16594.indd 89 6/7/11 10:44:12


Sessionsw


La Pasqua, la festa més important dels cristians

Els cristians recorden i celebren els darrers dies de Jesús al llarg d’una setmana, la Setmana Santa, que comprèn els set dies que van del Diumenge de Rams al Diumenge de Pasqua. Durant la Setmana Santa es commemora la passió, mort i resurrecció de Jesús. El dia més important d’aquesta setmana és el Diumenge de Pasqua. És la festa central que commemora el fonament de la fe dels cristians: Jesús és viu, ha ressuscitat. Aquest fet se celebra en la Vetlla Pasqual, la celebració més antiga del cristianisme.

Es commemora i se celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem damunt d’un ase, on va ser rebut amb alegria, amb branques d’olivera i palmes que la gent alçava per donar-li la benvinguda. Aquest dia els cristians fan processons en què es porten palmes, palmons i branques d’olivera i llorer.

La Quaresma és el període de l’any litúrgic en què els cristians es preparen per celebrar la gran festa de la Pasqua, la mort i la resurrecció de Jesús. La Quaresma dura quaranta dies i comença el Dimecres de Cendra i acaba el Dijous Sant, ja a la Setmana Santa. La paraula Quaresma vol dir «quaranta», quaranta dies abans de la Pasqua. La Quaresma és un temps de reflexió i pregària en el que els cris-tians es fan conscients del seu compromís per la justícia, la pau, la solidaritat... per viure tal com proposa Jesús als seus amics.

La Setmana Santa

Diumenge de Rams

La Pasqua cristiana, com la jueva, no té una data fixa al calendari. Se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena que segueix a l’inici de la primavera. Seguint la tradició jueva, aquest era el moment en què el poble d’Israel va marxar d’Egipte.

056-105 16544 UD2.indd 100 6/5/11 15:11:12

Sessionsw


Commemora l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles, en què Jesús va rentar els peus dels seus deixebles i va compartir amb ells el pa i el vi. A partir d’aquell dia els cristians ho celebren a l’eucaristia o missa.

Divendres Sant

Commemora la mort de Jesús a la creu. El Divendres Sant es fan processons acompanyant la creu per recordar el camí que va fer Jesús cap al Gòlgota i la seva mort a la creu.

Dissabte Sant i Diumenge de Pasqua

Al llarg de tot el Dissabte Sant es commemora l’estada de Jesús al sepulcre. Al vespre comença la celebració de la Vetlla Pasqual. S’encén el ciri pasqual que simbolitza Jesús viu i ressuscitat. Després cada persona encén una espelma en el mateix ciri que recorda que Jesús és viu i present en la seva vida.

El Diumenge de Pasqua es continua commemorant la resurrecció de Jesús. Les esglésies es decoren amb flors i es torna a encendre el ciri pasqual. És la festa de l’alegria i el goig per a tots els cristians.

Dijous Sant

056-105 16544 UD2.indd 101 6/5/11 15:11:16


INFORMACIÓ PER AL MESTREEl relat de la PassióÉs el relat nuclear de l’experiència de fe viscuda pels deixebles de Jesús al voltant de la seva persona, que va morir i va ressuscitar.

El contingut de la Passió és clau per poder entendre l’essència de la fe cristiana. Per això, en comparació amb altres relats evangèlics, compostos per petites escenes i episodis transmesos per la tradició, la de la Passió és una narració molt detallada en què els fets estan entrellaçats. Tres dies en la vida de Jesús ocupen bona part dels textos evangèlics. Per a alguns experts, els textos de la Passió pertanyen als relats més antics dels evangelis, al seu nucli inicial.

Hi ha fets que es basen en evidències històriques:

Jesús fou executat en una creu.•La sentència fou dictada pel governador romà a •Judea, Ponç Pilat.

Fou prèviament acusat per les autoritats jueves.•Aquests textos, però, són escrits des de l’experiència post-pasqual dels deixebles i la comunitat cristiana. Els evan-gelistes es valen d’imatges de l’Antic Testament per aju-

dar a captar el sentit profund dels fets que s’hi narren. La investigació actual tendeix a considerar els relats com a “història recordada” a les comunitats cristianes, il·luminada per les imatges de l’Antic Testament.Motius de la condemnaL’activitat i el missatge de Jesús portava inherent el con-flicte amb el poder polític i religiós del moment. “Aquells homes (els benestants de la seva societat) van intuir ben aviat que el Regne de Déu i el Déu del Regne anunciats per Jesús suposaven la fi del seus privilegis”.Els experts veuen una complicitat evident entre el poder jueu i el romà, que volien eliminar Jesús. És clar que no podien acollir el missatge que portava. Mort de JesúsLa crucifixió era el càstig reservat a esclaus i terroris-tes. Era la manera més terrible i temuda de morir. La seva mort va ser el resultat inevitable per a una persona compromesa fins a l’extrem amb la humanitat, en un marc poc favorable. Que Jesús mori no és volun-tat de Déu. El que Déu vol és la coherència de Jesús fins al final, encara que això li suposés el patiment i la mort que va tenir. Aquest desenllaç va ser una conse-qüència de la seva vida.

055-095 U2_LP 16594.indd 90 6/7/11 10:44:13


La resurreccióEls enemics de Jesús van pensar que eliminant-lo a ell eliminaven la seva incòmoda proposta. Però no va ser així. Poc després de la mort de Jesús, els seus amics més íntims, després d’un temps de silenci, van començar a proclamar amb valentia que Déu l’havia ressuscitat d’entre els morts. El que dóna origen a aquesta nova situació dels segui-dors de Jesús va ser l’experiència d’un succés humà extraordinari. No es tracta, però, d’un fet empíric, constatable objectivament, sinó de l’experiència d’un succés viscut. Els deixebles van percebre una altra dimensió del que havia passat aquells dies a Jerusa-lem. Per als altres havia estat simplement un succés humà, però ells van percebre que, com diu l’evangeli de Lluc, “se’ls obriren els ulls” (Lc 24, 31). Els relats de la resurrecció, igual que els altres relats evangèlics, són relectures fetes al servei de la fe concreta de les comu-nitats a les quals es dirigien els mateixos evangelistes. Són, doncs, expressió de la fe que els va portar a des-cobrir l’altra dimensió dels fets i les paraules de Jesús. La resurrecció de Jesús no és un retorn a la seva vida anterior a la terra. No és la reanimació d’un cadàver. Tampoc no és la supervivència de la seva ànima immortal, despullada de la seva corporeïtat. És molt més. Per la resurrecció Jesús entra definitivament a la “Vida” de Déu. Déu porta a la plenitud la vida terrenal de Jesús (els seus gestos de bondat, la seva fidelitat i coherència, els seus conflictes). En morir, la seva vida no cau en el no-res, sinó que és a partir d’ella que Déu comença una nova creació.Aquest Jesús ressuscitat “es deixa veure” (no tant “s’apareix”) als seus seguidors. Aquests tenen l’experiència personal de la trobada personal amb Jesús ple de vida. En algun moment s’adonen que Déu els està revelant el crucificat ple de vida. Al cor mateix d’aquest procés hi ha Déu inspirant aquesta recerca, il·luminant llurs pre-guntes, esvaint llurs dubtes i despertant llur fe inicial a horitzons nous. BIBLIOGRAFIAJosé María Castillo, Teología para comunidades, San Pablo, Madrid, 1990.Luis A. Gallo, Jesús de Nazaret. Su historia y pasión por la vida del hombre, CCS, Madrid, 1992.José Ignacio González Faus, Memòria subversiva, memòria subjugant, CiJ, Barcelona 2001.José Antonio PaGola, Jesús, aproximació històrica, Cla-ret, Barcelona, 2008.

055-095 U2_LP 16594.indd 91 6/7/11 10:44:14


SOLUCIONARIQuins elements simbolitzaran aquests esdeveniments? Quina relació hi ha entre aquests símbols i els seus fets? Pots trobar la resposta en els evangelis.

ESDEVENIMENTS SÍMBOLS RELACIÓ SIMBOL-FETMt 21, 8 Branques d’olivera i palmes Entrada de Jesús a Jerusalem.Jn 13, 4-5 Rentar els peus Jesús renta els peus als seus deixebles en actitud de servei vers els

altres.Llc 22, 17-19 Pa i vi Últim sopar de Jesús amb els deixebles.Llc 22,33 Cant del gall Negacions de Pere.Llc 24, 6 Sepulcre buit Resurrecció de Jesús.Jn 8, 12 Llum Jesús és viu i present en la vida.

Sessionsw



Arriba el moment de fer les targetes de joc del primer bloc: ELS DARRERS DIES DE JESÚS.







• EnelblocELS DARRERS DIES DE JESÚS hi ha quatre apartats:

– El sepulcre és buit, Jesús no hi és! Jesús és viu, ha ressuscitat!

– Jesús, ets tu?

– I després de Jesús, què?

– La Pasqua, la festa més important dels cristians.

• Perprepararlessetzeprovesheud’elaborar1provadecadatipusamb algun concepte de cada un dels quatre apartats.

Quins elements simbolitzaran aquests esdeveniments? Quina relació hi ha entre aquests símbols i els seus fets? Pots trobar la resposta en els evangelis.

ESDEVENIMENTS SÍMBOLS RELACIÓ SÍMBOL-FET

Mt21,8

Jn 13, 4-5

Lc 22, 17-19

Lc 22,33

Lc24,6

Jn8,12

056-105 16544 UD2.indd 102 6/5/11 15:11:16

055-095 U2_LP 16594.indd 92 6/7/11 10:44:14


PROPOSTA PER A L’AVALUACIÓAtès el caràcter tan especial del treball que s’ha fet durant aquest trimestre (el joc), cada mestre/a haurà de valorar la manera més adient d’avaluar la feina dels alumnes i dels grups.Aquí es presenta una proposta amb diverses possibilitats per tal que en cada cas es pugui aprofitar allò que més convingui.QUÈ CAL AVALUAR?

Activitats d’aprenentatge dels apartats de cada bloc.•Treball a classe: treball en equip, implicació, participació •en les posades en comú del petit grup i gran grup.Material elaborat: targetes del joc, preguntes, respostes, •presentació...Què hem après?•Actitud.•Tot jugant.•

SESSIONS 20 i 21. ELS DARRERS DIES DE JESÚS

055-095 U2_LP 16594.indd 93 6/7/11 10:44:14


\


Com ho portes?

Avaluació

1. Escriu el nom dels següents personatges al costat de la definició corresponent:

a) : marxà del seu país, en nom de Déu, cercant una altra terra.

b) : amb l’ajut de Déu, va alliberar el poble d’Israel de l’esclavatge dels egipcis i els va guiar cap a una terra nova, travessant el desert durant molts anys.

c) : va ser un rei just que va fer prosperar el poble que seguia fidelment l’aliança amb Déu. És a dir, procuraven ser justos i solidaris entre ells.

d) : homes que denunciaven les injustícies i demanaven a la gent que recordés el pacte que havien fet amb Déu.

e) : salvador que alliberaria els israelites de tot el mal i la injustícia que patien.

f) : va posar les persones per davant de les normes i de les lleis. El seu missatge d’esperança era per a tothom, però va arribar especialment als pobres i desvalguts.

2. Fes un mapa conceptual segons els grups socials que hi havia en temps de Jesús a Palestina.

Profetes – Messies – Abraham – Jesús de Natzaret – Moisès – David

056-105 16544 UD2.indd 103 6/5/11 15:11:16

| Avaluació


3. Explica amb les teves paraules què és per a Jesús el Regne de Déu.

4. Escriu quina és la festa més important per als cristians i explica’n el significat.

5. Relaciona els diferents dies de la Pasqua amb els darrers dies de la vida de Jesús:

Diumenge de Rams L’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles

Dijous Sant L’entrada de Jesús a Jerusalem damunt d’un ase

Divendres Sant L’estada de Jesús al sepulcre i resurrecció

Dissabte Sant i Diumenge de Pasqua Mort de Jesús a la creu

056-105 16544 UD2.indd 104 6/5/11 15:11:17

4. La Pasqua. Durant la Setmana Santa es commemora la passió,

mort i resurrecció de Jesús. El dia més important d’aquesta setmana és el diumenge de Pasqua. És la festa central que commemora el fonament de la fe dels cristians: Jesús és viu, ha ressuscitat. Aquest fet se celebra en la Vetlla Pasqual, la celebració més anti-ga del cristianisme.

5. Diumenge de Rams L’entrada de Jesús a Jerusalem damunt d’un ase

Dijous Sant L’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles

Divendres Sant Mort de Jesús a la creu Dissabte Sant i Diumenge L’estada de Jesús al

de Pasqua sepulcre i resurrecció

SOLUCIONARI1. a) Abraham b) Moisès c) David d) Profetes e) Messies f) Jesús de Natzaret2. Rics: grans sacerdots, nobles, grans comerciants, auto-

ritats romanes (governador), propietaris. Treballadors: artesans i comerciants, legionaris (soldats

romans), publicans. Pobres: camperols, pescadors, esclaus, orfes, malalts,

malalts contagiosos, dones, nens.3. En el Regne de Déu que anunciava Jesús la persona és

el més preuat. Cal alliberar els homes i les dones de totes les coses que els deshumanitzen i els fan patir, especialment als més petits i necessitats d’amor. Aquest anunci del Regne feia que les lleis religioses i socials del seu temps quedessin sovint qüestionades perquè dona-ven més importància al compliment de la llei i la tradi-ció que a les persones.

AVALUACIÓ

055-095 U2_LP 16594.indd 94 6/7/11 10:44:14


\


Com hem treballat?

6. Com t’has sentit jugant amb el material que vosaltres mateixos heu preparat?

7. Creus que heu treballat com un equip? Quines qualitats teniu com a equip?

Amb què et quedes?

8. Ara ja coneixes amb més detall l’entorn, el projecte i els últims dies de Jesús. Què valores del que has après sobre la vida de Jesús?

056-105 16544 UD2.indd 105 6/5/11 15:11:17

6. Resposta oberta.7. Resposta oberta.8. Resposta oberta.

055-095 U2_LP 16594.indd 95 6/7/11 10:44:15

96 ud 3 El cristianisme i l’Església. Presència marista al món

1. OBJECTIUS DIDÀCTICSConèixer els orígens de l’Església.•Copsar la dimensió universal de l’Església.•Identificar les empremtes del cristianisme en diferents aspectes de la societat d’avui.•Conèixer l’any litúrgic cristià.•Identificar els sagraments del cristianisme.•Assabentar-se del compromís social dels cristians en el seu dia a dia.•Conèixer ONG cristianes.•Elaborar una revista amb articles, informes, reportatges, passatemps, tires còmiques...•Resoldre una • webquest sobre el món marista.

2. CONTINGUTSEsglésia.•Comunitats cristianes.•Membres de l’Església: Papa, religiosos/es, capellans, laics i laiques.•Empremtes del cristianisme: llocs i edificis, festes i celebracions, els noms propis, refranys i dites populars.•L’any litúrgic cristià.•Sagraments: • baptisme, confirmació, eucaristia, reconciliació, unció dels malalts, matrimoni i orde sacerdotal.

Compromís social dels cristians.•ONG d’inspiració cristiana.•La revista.•Webquest.•

Unitat 3. EL CRISTIANISME I L’ESGLÉSIA. PRESèNCIA MARISTA AL MóN

096-126 U3_LP 16594.indd 96 6/7/11 10:44:37


3. COMPETèNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Saber extreure informació d’una entrevista, d’imatges, d’un audiovisual, d’un àudio, de la xarxa... –Comprendre i saber organitzar informació. –Comprendre el llenguatge específic dels mitjans de comunicació. –Produir missatges escrits en què es manifesten idees, experiències o sentiments. –Conèixer la formació de paraules per poder adquirir vocabulari nou. –Aprendre a formular preguntes orals. –

Competència artística i cultural•Conèixer manifestacions culturals pròpies de les festes populars i religioses. –Expressar idees, experiències o sentiments a través del dibuix. –Valorar el fet religiós en la seva manifestació cultural i artística. –

Competència del tractament de la informació i competència digital•Cercar i processar informació per respondre un qüestionari de – webquest.

Cercar a la xarxa una informació determinada. –Utilitzar el web per obtenir informació. –Utilitzar un processador de textos (com el Word) per presentar la feina indicada. –Conèixer el funcionament del programa Word. –

Competència matemàtica•Comprendre i interpretar l’entorn proper per poder plasmar-lo gràficament. –Ordenar temporalment la seqüència d’una història representada en imatges. –

Competència d’aprendre a aprendre •Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –Investigar sobre un tema concret. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –Reconèixer l’esforç com a necessari per al creixement personal. –Autoavaluar-se i extreure possibilitats de millora. –

Competència social i ciutadana•Expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres. –Respectar altres creences i expressions de fe. –Aprendre a valorar i admirar el testimoniatge de cristians. –Valorar el testimoniatge d’homes i dones sants. –Valorar el testimoniatge dels cristians compromesos amb la societat i les necessitats humanes. –Valorar el testimoniatge de l’Església en la seva missió evangelitzadora. –

Competència espiritual•Conèixer, diferenciar i valorar experiències de persones i moviments religiosos respecte al Misteri, la transcendència –o termes equivalents.Ser capaç d’entendre, comprendre i situar les manifestacions i la influència del fet religiós. –

096-126 U3_LP 16594.indd 97 6/7/11 10:44:37


4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE Observar la làmina inicial i dialogar per esbrinar els coneixements previs de l’alumnat •sobre les grans religions. GGConèixer els orígens de l’Església com a comunitat cristiana. GG•Revista: obtenir informació sobre la parròquia del barri. I•Revista: elaborar un article amb la informació obtinguda de la parròquia. I•Conèixer la dimensió universal de l’Església. GG•Revista: emplenar les bafarades d’una imatge i acolorir-la. I•Conèixer empremtes cristianes a Catalunya a través de llocs i edificis cristians. GG•Revista: localitzar en un mapa de Catalunya diferents llocs on hi ha empremta cristiana. I•Conèixer empremtes cristianes a Catalunya a través de festes i celebracions. GG•Revista: elaborar un reportatge fotogràfic. I•Conèixer empremtes cristianes a Catalunya a través dels sants i les santes. GG•Revista: investigar si el nom propi té referències cristianes. I•Revista: elaborar uns mots encreuats amb diversos noms propis. PG•Conèixer empremtes cristianes a Catalunya a través de refranys i frases fetes. GG•Revista: elaborar una tira còmica amb diferents refranys o frases fetes. I•Conèixer l’any litúrgic cristià. GG•Revista: elaborar un informe sobre l’any litúrgic amb adhesius. I•Veure un audiovisual sobre els sagraments. GG•Extreure informació de l’audiovisual dels sagraments en una fitxa de dades bàsiques. I•Revista: elaborar una entrevista a una persona que hagi rebut un sagrament. I•Revista: redactar l’entrevista. I•Conèixer el dia a dia del cristià. GG•Escoltar l’àudio d’un testimoni cristià que explica la seva vivència. GG•Revista: elaborar un article d’opinió sobre el dia a dia d’un cristià. I•Conèixer el compromís social dels cristians. GG•Revista: crítica d’art. I•Conèixer diferents entitats i ONG d’inspiració cristiana. GG•Revista: elaborar anuncis publicitaris d’ONG. I•Revista: el procés que cal fer en un projecte solidari escolar. I•Tancar la revista i exposar les revistes elaborades. I/GG•Webquest: • resoldre les qüestions sobre “la infància i el somni de Marcel·lí”. IWebquest:• resoldre les qüestions sobre “els maristes avui”. IWebquest:• resoldre les qüestions sobre “les escoles maristes de Catalunya”. IWebquest:• resoldre les qüestions sobre “a més de l’escola...”. I

5. CRITERIS D’AVALUACIóConeix els orígens de l’Església.•Copsa la dimensió universal de l’Església.•Identifica les empremtes del cristianisme en diferents aspectes de la societat d’avui.•Coneix l’any litúrgic cristià.•Identifica els sagraments del cristianisme.•

096-126 U3_LP 16594.indd 98 6/7/11 10:44:37


S’assabenta del compromís social dels cristians en el seu dia a dia.•Coneix diverses ONG cristianes.•Elabora una revista fent articles, informes, reportatges, passatemps, tires còmiques...•Resol una • webquest sobre el món marista.

6. ACTIVITATS D’AVALUACIóDefinir Església i la relació amb el cristianisme.•Definir: capellà, laic/a, religiós/osa.•Donar exemples de les empremtes del cristianisme en la nostra societat.•Completar un gràfic sobre els temps litúrgics.•Fer un mapa conceptual dels sagraments cristians.•Exposar els coneixements sobre Marlhes, Joan Baptista Montagne, La Valla i l’Hermitage.•Conèixer la dedicació dels maristes avui; la seva presència.•Destacar aspectes positius de l’elaboració de la revista i la • webquest.

Destacar dificultats de l’elaboració de la revista i la • webquest.

Dir tres idees del cristianisme.•Expressar l’opinió sobre les persones que milloren el món.•

096-126 U3_LP 16594.indd 99 6/7/11 10:44:37


7. DISTRIBUCIó DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE


ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa làmina inicial mostra els continguts que es treballa-ran al llarg del trimestre i la metodologia suggerida per dur-ho a terme. A partir de les imatges podem establir un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clau:Reporters. El dibuix del noi i la noia indica la meto-•dologia de la primera part del trimestre. Els alumnes hauran de confeccionar una revista amb els contin-guts del cristianisme que aniran treballant. Escenes de la làmina inicial:•

L’Església com a comunitat cristiana i els orígens –del cristianisme. L’escena evoca una eucaristia de les primeres comunitats cristianes. Els seguidors de Jesús es van anar trobant en petites comunitats per celebrar i compartir. Duien a terme la missió de Jesús: anunciar la bona notícia de l’Evangeli.

Empremtes del cristianisme en la cultura i la histò- –ria. Ho evoca el dibuix de la Sagrada Família. Al llarg de vint segles d’història el cristianisme ha dei-xat moltes empremtes en la nostra cultura i en la nostra història (monuments, llocs de pelegrinatge, festes i tradicions, llenguatge...).Els sagraments, l’eucaristia. Representació d’una –eucaristia, com a sagrament significatiu. L’eucaris-tia és el sagrament de la vida compartida en què la comunitat de cristians comparteix l’experiència d’amor als altres al voltant de la taula. El pa i el vi, com a aliments bàsics, simbolitzen la presència de Jesús en la comunitat.El compromís social dels cristians. El dibuix del –cooperant o missioner simbolitza el compromís dels cristians en la transformació del món i en el treball per fer-lo més humà. Hi ha moltes maneres de fer-ho; l’exemple de la làmina inicial també pot suggerir la dimensió universal de l’Església. Molts cristians s’hi comprometen sortint de la seva reali-tat, anant a països més llunyans.

106-143 16544 UD3.indd 107 6/5/11 15:05:59

3El cristianisme i l’Església. Presència marista al món

106-143 16544 UD3.indd 106 6/5/11 15:05:55

096-126 U3_LP 16594.indd 100 6/7/11 10:44:46


Temporització de la unitat en 24 sessionsPer a la realització de tots dos projectes (revista i webquest), proposem al professorat una possible distri-bució de sessions:

1-9 L’ESGLÉSIA1. Explicació del trimestre i de la revista.2. L’Església, comunitat de cristians.3. Elaboració de la revista: article d’investigació.4. Dimensió universal de l’Església.5. Elaboració de la revista: il·lustració.6. Empremtes del cristianisme a Catalunya: llocs i edificis. Elaboració de la revista: on anem?7. Empremtes del cristianisme a Catalunya: festes i celebracions. Elaboració de la revista: reportatge fotogràfic.8. Empremtes del cristianisme a Catalunya: noms propis; els sants i les santes. Elaboració de la revista: onomàstiques.9. Empremtes del cristianisme a Catalunya: refranys i frases fetes. Elaboració de la revista: tira còmica.

10-15 CELEBRACIONS10. L’any litúrgic.11. Elaboració de la revista: informe.12. Els sagraments.13. Elaboració de la revista: entrevista.14. El dia a dia d’un cristià.15. Elaboració de la revista: article d’opinió.

16-18 EL COMPROMÍS DEL CRISTIANISME16. Compromís social del cristianisme. Elaboració de la revista: crítica artística.17. Entitats i ONG d’inspiració cristiana. Elaboració de la revista: anuncis.18. Elaboració de la revista: portada i títol.

19-23 MóN MARISTA19. Presentació de la webquest.

20. Webquest 221. Webquest 322. Webquest 423. Webquest 5

24. AVALUACIó

096-126 U3_LP 16594.indd 101 6/7/11 10:44:46


Elaboració de la revistaEl projecte d’elaborar una revista és una manera de presentar la síntesi elaborada per l’alumnat d’una manera motivadora.La revista està dividida en seccions i al llibre de l’alumnat hi ha les indicacions per anar completant-les, utilitzant diferents tipus de textos (entrevistes, articles, titulars...).Al llibre del professorat trobareu més orientacions didàctiques per guiar les tasques que cal realitzar en les diverses seccions.L’alumne ha de decidir el nom per a la revista i també el contingut de la portada, i suggerim que sigui al final del projecte quan ho faci.

WebquestUna webquest és un projecte de recerca amb suport digital, que guia l’alumnat a través de la xarxa d’Internet per obtenir la informació que se li demana. Proposa a l’alumnat el procés concret i precís que ha d’anar fent i li dóna pautes sobre com ha de processar la informació que va obtenint.

096-126 U3_LP 16594.indd 102 6/7/11 10:44:46


SESSIó 1. ExPLICACIó DEL TRIMESTRE I DE LA REVISTA

Sessionsw

108 UD3. El cristianisme i l’Església. Presència marista al món

En aquesta part del curs volem recordar, aprofundir i fer síntesi sobre el cristianis-me, és a dir, sobre la vida que es va generar a partir de la resurrecció de Jesús de Natzaret, el Crist, fins al dia d’avui.

Els qui van seguir Jesucrist (Jesús-Crist) van ser anomenats cristians i, en associar-se, van formar l’Església. Aquesta comunitat de persones es va anar fent gran i es va anar estenent arreu del món amb el pas dels segles, fins arribar al nostre país i al moment actual.

El cristianisme és present fa més de dos mil anys en la història de la humanitat. La nostra cultura (l’art, el llenguatge, els valors socials, les tradicions...) ha estat molt influïda per aquesta tradició religiosa i, més en concret, per l’Església catòlica.

Del cristianisme i de l’Església catòlica ja en sabeu força coses. Ara es tracta de descobrir-ne més i poder fer-ne una síntesi.

Ja per acabar i dins d’aquest llarg camí de l’Església, us proposem de fixar la mira-da en un cristià, seguidor de Jesús, que va viure a cavall dels segles xviii i xix. Ell va ser capaç d’iniciar un projecte i encara avui hi ha persones que el continuen fent realitat. Es tracta de Marcel·lí Champagnat, fundador de l’Institut dels Germans Maristes.

Per fer tot això us proposem dos projectes:

• Unarevista sobre el cristianisme i l’Església catòlica.

• Unawebquest sobre Marcel·lí Champagnat i l’Institut dels Germans Maristes.

Per fer la revista anireu emplenant una plantilla amb notícies, imatges, entrevistes, articles de fons... segons les seccions.

A mesura que aneu recordant coses sobre el cristianisme i descobrint-ne de noves, trobareu indicacions per anar completant les diverses seccions de la vostra revista i us convertireu així en reporters experts! També haureu de pensar un nom per a la revista i decidir què voleu posar a la portada.

La webquest us anirà guiant en la investigació sobre Marcel·lí Champagnat i l’evolució del seu somni a través de l’Institut.

106-143 16544 UD3.indd 108 6/5/11 15:06:00

096-126 U3_LP 16594.indd 103 6/7/11 10:44:46


Sessionsw

109UD3. El cristianisme i l’Església. Presència marista al món

L’ESGLÉSIAL’Església, comunitat de cristians

Després de la mort i la resurrecció de Jesús, els deixebles es van continuar trobant per recordar les seves paraules i reflexionar sobre tot el que havien viscut al seu costat.

Jesús els havia portat una manera nova d’entendre la vida i el seu missatge d’un Regne de justícia i de pau els havia arribat al fons del cor. Jesús era el Crist, que vol dir ‘messies’, ‘ungit’, ‘alliberador’. De mica en mica van anar entenent el que Jesús els volia dir i el sentien present entre ells. Van començar a anunciar el Regne de Déu com havia fet Jesús i cada vegada eren més els seguidors que acollien amb goig la Bona Notícia de l’evangeli. Els seguidors de Jesús, el Crist, eren els cristians i s’estimaven com a germans: havia nascut l’Església.

Al llarg de més de dos mil anys, moltes persones s’han sentit atretes per Jesús de Natzaret. Avui al món hi ha milions de persones que segueixen el seu missatge.

106-143 16544 UD3.indd 109 6/5/11 15:06:01

Sessionsw


Els cristians s’han anat estenent arreu del món i han format diverses comunitats o esglésies que han donat lloc a diferents maneres de viure el cristianisme. Així, avui podem trobar cristians catòlics, ortodoxos i protestants o evangèlics.

A casa nostra, les empremtes de la presència de cristians, especialment catòlics, es veu en la quantitat d’esglésies, ermites, santuaris, catedrals... que hi ha arreu. Els catòlics es troben per compartir l’eucaristia, habitualment els diumenges. Fan presents els gestos i les paraules de Jesús i es comprometen a construir un món més just, tal com ell anunciava.

Com Jesús, els cristians volen el bé per a totes les persones i estan al seu servei allà on es troben, desenvolupant projectes d’educació, salut, promoció de la per-sona...

106-143 16544 UD3.indd 110 6/5/11 15:06:03

INFORMACIó PER AL PROFESSORAT Jesús no funda l’Església en el sentit de voler fundar •una institució. L’experiència dels deixebles amb ell durant la seva vida i després de la resurrecció sí que són fonamentals per a la formació de l’Església.L’Església és, sobretot, una comunitat de persones al •servei de les persones, animades per l’esperit de Jesús de Natzaret.La paraula • Crist vol dir “messies” o “ungit”. És a dir, és l’escollit i ungit com ho eren els reis, per mostrar un camí de salvació per a les persones.No cal insistir en les diferents branques dins del cris-•tianisme, però sí que és necessari parlar de l’existència d’aquesta diversitat. L’ecumenisme és el moviment que cerca els punts en comú entre les diferents confessions cristianes. No s’ha de confondre amb el diàleg interre-ligiós, que es refereix al diàleg entre les diferents tra-dicions religioses.

SESSIó 2. L’ESGLÉSIA, COMUNITAT DE CRISTIANS

096-126 U3_LP 16594.indd 104 6/7/11 10:44:48


SESSIó 3. ELABORACIó DE LA REVISTA: ARTICLE D’INVESTIGACIó

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESCom que és el primer cop que els alumnes redactaran un article per a la revista, el professorat hauria d’acompanyar els passos que han de seguir. Exemple:

S’ha de posar títol a l’article. >S’ha d’introduir la fotografi a. >S’ha d’elaborar un text en què apareguin els apartats >demanats en la investigació (història, horaris, serveis, encarregat, persones voluntàries...) i alguna particulari-tat que hagin descobert.

Sessionsw


La paraula església ve del grec i vol dir ‘assemblea’. Era la reunió plenària de tots els ciutadans d’una polis (‘ciutat’) on es parlava dels temes importants per la ciu-tat. L’Església es defineix com a Poble de Déu on cada cristià o cristiana hi té un paper important (laics i laiques, preveres o mossens, religiosos i religioses, bisbes i el Papa de Roma).

Els cristians d’un mateix barri o poble s’agrupen en parròquies i fan diferents ser-veis: catequistes, voluntaris, prevere o mossèn...

Elaboració de la revista: article d’investigació

Quadern del reporterARTICLE D’INVESTIGACIÓ

Hola, reporter! Tot bon periodista sempre du una llibreta i un bolígraf per anotar la informació necessària per escriure un bon article.

Et proposem que investiguis sobre la parròquia del teu barri i anotis el màxim d’informació possible.

– Qui és el rector? – Quins horaris fa?

– Història de la parròquia. – Hi ha persones voluntàries?

– Quins serveis ofereix? – Adjunta una fotografia.

Estàs a punt per escriure el teu primer article de la revista?

Fes-ho amb la informació que hagis aconseguit sobre la parròquia del teu barri. Distribueix bé les idees i recorda que un bon article comença amb un bon títol.

Fins la propera!

106-143 16544 UD3.indd 111 6/5/11 15:06:03

096-126 U3_LP 16594.indd 105 6/7/11 10:44:50


Sessionsw


Dimensió universal de l’Església

Els cristians viuen segons l’esperit de Jesús i cadascú cerca quin és el seu lloc dins de l’Església, és a dir, quina és la seva vocació. Així, hi ha cristians que se senten cridats a servir a la comunitat a través del sacerdoci (capellans, bisbes). D’altres se senten cridats a viure junts, formant comunitats, al servei dels més necessitats, atravésdelavidareligiosa(monjos,monges,germans,germanes).Unsaltres,els més nombrosos, se senten cridats a viure en la societat exercint una professió, vivint en família, portant el missatge d’amor i justícia de Jesús en el dia a dia, compartint la fe amb tots els altres cristians: són els laics i les laiques.

Totes aquestes vocacions comparteixen la missió de l’Església: fer un món més humà a l’estil de Jesús. Per això, al llarg de la història, a l’Església sempre hi ha hagut la voluntat de fer arribar el missatge de Jesús arreu del món, amb una acti-tud de diàleg i respecte. Els cristians i cristianes senten que Jesús és al seu costat ajudant-los a desenvolupar aquesta missió.

Molts cristians viuen aquesta missió en el seu lloc d’origen, amb les famílies, els veïns, els companys d’escola i de feina... D’altres, però, decideixen deixar la seva terra i anar a uns altres llocs per viure i ser testimonis del missatge de Jesús com-partint amb altres persones, cultures i religions. Aquestes persones tradicionalment s’anomenen missioners. Qualsevol cristià o cristiana (laics i laiques, sacerdots, religiosos o religioses) poden fer aquesta opció d’anar altres països a fer viu el missatge de Jesús des de la presència i el diàleg.

106-143 16544 UD3.indd 112 6/5/11 15:06:04

Sessionsw


Elaboració de la revista: il·lustració

Quadern del reporterIL·LUSTRACIÓ

Hola, reporter!

Et proposem que completis la il·lustració que trobaràs a la revista amb el diàleg dels personatges a les bafarades.

Recorda que cada personatge fa alguna cosa en concret dins de l’Església i que això s’ha de diferenciar a l’hora de llegir el diàleg. Quan hagis escrit les bafarades, podràs donar color a la il·lustració de la manera que prefereixis. Bona feina!

Fins la propera!

PAPA: és el cap de l’Església catòlica i està al seu servei. Té la missió de mantenir la unitat de l’Església.

LAICS I LAIQUES: són tots els cristians que contribueixen al creixement de l’Església des de la seva vida de cada dia (la família, el matrimoni, etc.)

BISBE: s’encarrega d’orientar l’Església de la seva diòcesi.

RELIGIOSOS I RELIGIOSES: són cristians que volen seguir Jesús d’una manera especial, vivint en comunitat i dedicant la vida als altres.

CAPELLANS: són homes que, en el servei a la parròquia, representen Jesús que congrega i reuneix els cristians en comunitat. També se’ls coneix com a sacerdots, mossens o preveres.

Així, tots els membres de l’Església són importants i cadascú té la seva funció:

106-143 16544 UD3.indd 113 6/5/11 15:06:06

SESSIó 4. DIMENSIó UNIVERSAL DE L’ESGLÉSIA

SESSIó 5. ELABORACIó DE LA REVISTA: IL·LUSTRACIó

096-126 U3_LP 16594.indd 106 6/7/11 10:44:53


Sessionsw


Empremtes del cristianisme a Catalunya

Llocs i edificis cristians a Catalunya

La nostra història i els nostres costums estan impregnats d’aspectes relacionats amb el cristianisme. Segons la tra-dició, el cristianisme va arribar a Catalunya pels volts de l’any 60 dC, gràcies a la predicació de Sant Pau a Tarra-co (Tarragona), és a dir que ha estat present ja des dels inicis.

Avui, a casa nostra, les empremtes de la presència del cristianisme són paleses en molts aspectes: l’art, les festes, els menjars, els refranys i les frases fetes...

Al llarg dels vint segles de cristianisme a Catalunya s’han construït molts edificis cristians i molts llocs de la geografia catalana han esdevingut significatius per als cristians de casa nostra. A cada època de la història, el cristianisme ha deixat una empremta de la seva presència. En cada ciutat i cada poble trobem esglésies, monestirs, santuaris i altres edificis i obres d’art relacionats amb el cristianisme.

Les esglésies romàniques del Pirineu

El romànic és un estil de construcció de l’Edat Mitjana. Al Pirineu es conserven moltes esglésies romàniques. Totes tenen més de mil anys d’història.

106-143 16544 UD3.indd 114 6/5/11 15:06:10

Sessionsw


Montserrat

El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat és un dels llocs de peregrinació més importants de Catalunya. El relleu singular de la muntanya, la imatge de «la Morene-ta», el santuari i la comunitat de monjos benedictins han fet de Montserrat, a més d’un lloc molt important per als cristians, també un símbol de Catalunya.

La Basílica de la Sagrada Família

La Basílica de la Sagrada Família es va començar a cons-truir l’any 1882 a Barcelona. És una obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. Per la seva bellesa i singularitat, la Sagra-da Família ha esdevingut un símbol de la ciutat de Bar-celona. La seva construcció exterior encara no ha acabat, per bé que sí que ho ha fet la interior. El dia 7 de novem-bre de 2010, el Sant Pare Benet XVI va dedicar culte al temple i li va atorgar el títol de basílica.

Elaboració de la revista: on anem?

Quadern del reporterON ANEM?

Hola, reporter! Quants llocs i imatges que hi ha arreu de Catalunya i que són empremtes directes del cristianisme, oi?

Et proposem que assenyalis en el mapa de Catalunya cinc llocs i monuments que es puguin visitar i que ens ajudin a descobrir més detalls sobre la tradició cristiana de la nostra societat. Numera’ls i omple la llegenda.

Ànims amb la descoberta!

Fins la propera!

106-143 16544 UD3.indd 115 6/5/11 15:06:13

SESSIó 6. PETJADES DEL CRISTIANISME A CATALUNYA

ELABORACIó DE LA REVISTA: ON ANEM?ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Per fer aquesta activitat, cal facilitar la recerca per Inter- >net.Webs recomanades: >

www.turismedecatalunya.com•www.visitar.cat•

096-126 U3_LP 16594.indd 107 6/7/11 10:44:55


Sessionsw


Les festes i celebracions

La empremta del cristianisme també és present en el calendari de les festes i cele-bracions. A Catalunya, aquestes diades estan molt relacionades amb l’any cristià o any litúrgic. Al voltant d’aquestes festes s’han forjat molts costums i tradicions arrelats a casa nostra.

Les festes de Nadal

La paraula Nadal vol dir ‘naixement’. El Nadal és un temps que comença la vigília del 24 de desembre i arriba fins el diumenge del baptisme de Jesús. En aquest temps, i especialment el dia 25 de desembre, els cristians commemoren el naixe-ment de Jesús. El dia 6 de gener es commemora la visita de tres savis d’Orient a l’Infant Jesús al qual, segons el relat, van oferir or, mirra i encens.

Alguns costums i tradicions relacionats amb el Nadal són:

• Els Pastorets. És una representació teatral que narra la història dels pastors que van a adorar Jesús. Els més coneguts són els escrits per Josep Maria Folch i Torres.

• Elspessebresvivents.Són representacions del naixement de Jesús i escenes de la seva infantesa.

La Setmana Santa

La Setmana Santa és la festa més important dels cris-tians. La gran majoria la celebra a cada poble o ciutat, a les parròquies, lloc de trobada de cada comunitat de cristians. Cada dia de la Setmana Santa s’apleguen per recordar i celebrar la mort i resurrecció de Jesús.

Durant la Setmana Santa hi ha moltes manifestacions populars que tenen relació amb el que Jesús va viure els seus darrers dies.

– Són molt conegudes les processons de Setmana San-ta que es fan a molts pobles i ciutats de Catalunya (Tarragona, Besalú, Reus...).

– Unaaltramanifestaciópopularenrelacióalsdarrersdies de Jesús són les representacions de la Passió, especialment a Olesa, Esparreguera i Cervera.

106-143 16544 UD3.indd 116 6/5/11 15:06:17

Sessionsw


Altres festes i celebracions:

– La festa del Corpus. És la festa del cos de Jesús present en l’eucaristia. En molts pobles i ciutats aquest dia se celebren processons i s’engalanen els carrers amb grans catifes de flors. Són molt conegudes les festes del Corpus de Sitges, Girona, Berga, La Garriga... La festa del Corpus se celebra pels volts del mes de juny, seixanta dies després del diumenge de Pasqua.

– Processó del Carme. Molts pobles costaners porten la imatge de la Mare de Déu en processó per la costa amb barques guarnides amb flors.

També són molt tradicionals els regals que es fan durant la Pasqua. Sempre són símbols que destaquen la reno-vació i la vida. Per exemple, en alguns països del Nord d’Europa es regala un ou, exponent del començament de la vida, i es té el costum pintar els ous amb aquarel·les. A Catalunya, és molt més freqüent regalar ous de xocola-ta, que acompanyen la mona de pasqua (el pastís que el padrí o la padrina regalen al fillol o fillola).

Elaboració de la revista: reportatge fotogràfic

Quadern del reporterREPORTATGE FOTOGRÀFIC

Hola, reporter! Quins costums, festes o tradicions se celebren a la teva ciutat? Sabies que tenien origen en el cristianisme?

Et proposem que elaboris un reportatge fotogràfic sobre els diversos costums, festes i tradicions que se celebren a la teva ciutat. Pots utilitzar fotografies personals, fotografies generals, imatges d’Internet...

Uncoptinguislesimatgesifotografiesseleccionades,inventa’tuntítoloriginalperacadaunaiescriuladata en la qual se celebren.

Fins la propera!

106-143 16544 UD3.indd 117 6/5/11 15:06:20

SESSIó 7. LES FESTES I CELEBRACIONS

ELABORACIó DE LA REVISTA: REPORTATGE FOTOGRÀFICORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Per fer aquesta activitat, cal facilitar la recerca per Inter- >net.

096-126 U3_LP 16594.indd 108 6/7/11 10:44:57


Sessionsw


Els noms propis. Els sants i les santes

Al llarg de la història hi ha hagut moltes perso-nes, algunes de conegudes i moltes d’anònimes, que han fet vida el missatge de Jesús, han vis-cut estimant. Algunes, fins i tot, ho han fet fins a l’extrem. Homes i dones que han viscut la pobresa i la senzillesa que Jesús proposa a l’evangeli, con-fiant la seva vida en Déu. Persones que han sofert injustament sense reaccionar amb violència. Gent que va tenir fam i set d’un món més digne i humà. Persones de cor net que van treballar activament per la pau. Cristians i cristianes de tots els temps que van viure l’esperit de les benaurances. Algu-nes d’aquestes persones han estat reconegudes per l’Església catòlica com a «sants i santes», és a dir, models de vida i referents per als altres cris-tians. És costum que cada poble o ciutat en tingui algun com a patró o patrona. També molts dels noms de les persones tenen l’origen en un sant o santa concret.

Elaboració de la revista: onomàstiques

Quadern del reporterONOMÀSTIQUES

Hola, reporter! Sabries dir si el teu nom fa referència a un sant o santa en concret? Saps quin és el patró del teu poble o ciutat?

Et proposem que escriguis un text informatiu sobre el significat del teu nom, si té referències cristianes i la història que l’envolta. Fes-ne un altre sobre el nom del patró de la localitat.

Uncophagisredactatelstextos,t’hauràsd’ajuntarambquatrecompanysmésdeclasse.Expliqueu-voselsignificat i inventeu uns mots encreuats amb els vostres noms.

Bona sort!

Fins la propera!

106-143 16544 UD3.indd 118 6/5/11 15:06:21

SESSIó 8. ELS NOMS PROPIS. ELS SANTS I LES SANTESORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Cal guiar l’elaboració dels mots encreuats: escriure una >defi nició per a cada nom i entrecreuar tots els mots uti-litzats.

096-126 U3_LP 16594.indd 109 6/7/11 10:44:59


Sessionsw


Refranys i frases fetes

Unaaltraempremtadelcristianismeenlahistòriaielscostumsestrobaincorpo-rada en la nostra llengua, el català. Així, moltes expressions relacionades amb el cristianisme han quedat incorporades en la parla quotidiana. Aquí en tens alguns exemples.

• Al·leluia!«Al·leluia!» és una exclamació procedent de l’hebreu que significa ‘lloeu Déu’. En les celebracions cristianes s’utilitza per expressar alegria i lloança a Déu per la resurrecció de Jesús. Aquesta exclamació es diu quan algú té moltes ganes que quelcom arribi aviat o s’acabi. Es fa servir com a sinònim d’altres expressions com ara «Per fi!» o «Ja era hora!».

• Ésgrancomunacatedral.Unacatedralésunaesglésiacristianaquefalafunciód’església principal d’una diòcesi. Quan diem que algu-na cosa «és gran com una catedral» volem destacar el volum o la importància que té.

• PlorarcomunaMagdalena.Aquesta expressió recorda el moment en què Maria Magdalena plora al peu de la creu la mort de Jesús. Quan una persona no deixa de plorar o plora molt sovint, es diu que «plora com una Magdalena».

• Serunmàrtir.Els màrtirs són totes aquelles persones que moren a causa del fet de ser cristians, de creure en Jesús. En grec, significa ‘testimoni’. «Ser un màrtir» significa patir amb angoixa alguna situació. A vegades, també s’utilitza de forma irònica.

A baix, amfiteatre de Tarragona, on van ser martiritzats Sant Fructuós, Auguri i Eulogi l’any 259, uns dels primers màrtirs de Catalunya.

106-143 16544 UD3.indd 119 6/5/11 15:06:25

SESSIó 9. REFRANYS I FRASES FETES

Sessionsw


• PerNadal,cadaovellaalseucorral.Amb el Nadal se celebra el naixement de Jesús i amb aquest fet es recorda la imatge del pessebre, una famí-lia senzilla: Josep, Maria i Jesús. La festa de Nadal se celebra en família i la majoria de persones són a casa seva amb les persones més properes. Per aquesta raó es fa servir aquesta frase feta.

• Estarméscontentqueunespasqües.La Pasqua és la festa més important per als cristians ja que celebra la resurrecció de Jesús. Aquesta expressió s’utilitza quan se sent una gran alegria.

• Serunsant.Unsantosantaésunapersonaquehaviscutsegonsl’evangeli de Jesús i que ha estat reconegut per l’Església catòlica com a model de vida i referent per als altres cristians. «Ser un sant» vol dir ser molt bo i comportar-se molt bé.

Elaboració de la revista: tira còmica

Quadern del reporterTIRA CÒMICA

Hola, reporter! Impressionant! Fins i tot en les nostres expressions el cristianisme ha deixat empremta!

Series capaç de dibuixar una tira còmica en la qual apareguin tres o quatre refranys dels que has après? Quan la tinguis feta, pinta-la com tu vulguis.

Fins la propera!

106-143 16544 UD3.indd 120 6/5/11 15:06:28

ELABORACIó DE LA REVISTA: TIRA CÒMICA

096-126 U3_LP 16594.indd 110 6/7/11 10:45:01


SESSIó 10. ANY LITÚRGIC

SESSIó 11. ELABORACIó DE LA REVISTA: INFORME

Sessionsw


L’any litúrgic segueix unes etapes, anomenades temps litúrgics. Aquests temps tenen durades diverses i se’ls assignen uns colors determinats que simbolitzen la significació que tenen:

• Advent. És l’inici de l’any litúrgic i consta de quatre setmanes. És un temps de preparació al Nadal. Color lila.

• Nadal. Dura una setmana, més o menys. Se celebra el naixement de Jesús. Color blanc.

• Temps durant l’any. És un temps que dura un nombre variable de setmanes i que se centra en l’anunci del missatge i la vida quotidiana de Jesús, el que va fer, el que va ensenyar, etc. Color verd.

• Quaresma. Comença amb el Dimecres de Cendra i són cinc setmanes de prepa-ració per a la Pasqua. És un període de pregària i aprofundiment. Color lila.

• Setmana Santa. Fa memorial dels últims dies de Jesús a Jerusalem, la seva mort i la seva resurrecció, com a missatge definitiu d’esperança per a les per-sones. Comença amb el Diumenge de Rams. Els dies més importants formen l’anomenat tridu pasqual: Divendres Sant, Dissabte Sant i Diumenge de Resur-recció. És un moment mòbil en el calendari que es fixa en relació a la primera lluna plena de primavera. Color blanc.

• Temps pasqual. Dura set setmanes. És el temps que hi ha després del tridu pasqual fins la Pentecosta. La Pentecosta és el moment en què se celebra la vinguda de l’esperit de Déu, l’Esperit Sant, als deixebles de Jesús. Color blanc. Dia de Pentecosta: color vermell.

• Temps durant l’any. És un temps de trenta-tres o trenta-quatre setmanes de seguiment de la vida quotidiana de Jesús, els seus amics i de Maria, la seva mare. Color verd. Festes de la Mare de Déu: color blau.

Tot i que la durada és d’un any, l’inici i el final de l’any litúrgic no coincideixen amb els de l’any civil o natural. L’any litúrgic comença i acaba al mes de novem-bre, amb l’advent i el temps durant l’any, respectivament.

106-143 16544 UD3.indd 122 6/5/11 15:06:32

Sessionsw


En els diversos moments i celebracions de l’any litúrgic es llegeixen textos de la Bíblia. Les etapes o moments de l’any litúrgic són els mateixos cada any, però les lectures bíbliques van canviant. Aquestes lectures s’organitzen en tres cicles d’un any: cicle A, cicle B i cicle C. Així, al cap de tres anys, es llegeix bona part de la Bíblia.

El caràcter cíclic de l’any litúrgic permet als cristians de créixer en la comprensió i en la vivència de la bona notícia que anunciava Jesús, el Regne de Déu. No es tracta, doncs, d’una repetició, sinó d’un camí d’aprofundiment.

Elaboració de la revista: informe

Quadern del reporterINFORME

Hola, reporter! Redacta el teu informe sobre l’any litúrgic: què és?, quins moments té?

Després, a sota de cada una de les imatges que trobaràs a la secció, escriu aquests detalls:

• nomdeltempslitúrgic,durada,colorisignificació.

Fins la propera!

Pentecosta Arribada

de l’Esperit

TRIDU PASQUAL

NADAL Epifania (reis)

ADVENTTemps durant l’any mòbil. QUARESMA TEMPSPASQUAL

5 se

tman

es

7 setmanes

4 se

tman

es

33 o 34 diumenges. Temps durant l’any.

1

2 3 4 5 6 7

1

2

2

3

3

4

4

5A

SCEN

SIÓ

Dimecres de cendra

Rams Setmana Santa

106-143 16544 UD3.indd 123 6/5/11 15:06:33

Sessionsw


CELEBRACIONSL’any litúrgic

Per als cristians, Jesús i el missatge del Regne de Déu són el centre de la vida. Per això, al llarg de tot un any i de forma cíclica, l’Església catòlica proposa festes i moments especials que recorden, expliquen i celebren la vida de Jesús. És l’any cristià o any litúrgic.

106-143 16544 UD3.indd 121 6/5/11 15:06:31

SOLUCIONARIInforme sobre l’any litúrgic. (Possible resposta) L’any litúrgic és el conjunt de festes i

moments especials que recorden, expliquen i celebren al llarg d’un any la vida de Jesús. Els temps litúrgics són Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua i temps durant l’any.

Imatges i dades de l’any litúrgic.1. Advent. Quatre setmanes. Lila. Preparació per al naixe-

ment de Jesús.2. Nadal. Una setmana. Blanc. El naixement de Jesús.3. Quaresma. Cinc setmanes. Lila. Preparació per al temps

de Pasqua.4. Setmana Santa. Una setmana. Blanc. Mort i resurrec-

ció de Jesús.5. Temps de Pasqua. Blanc. Set setmanes. Enviament de

l’Esperit Sant als deixebles.

096-126 U3_LP 16594.indd 111 6/7/11 10:45:05


Sessionsw


Els sagraments

El llenguatge simbòlic o dels símbols serveix per expressar realitats profundes que van més enllà del que es pot dir amb les paraules.

Els cristians, com d’altres tradicions religioses, utilitzen el llenguatge simbòlic per expressar la relació amb Déu, per viure la fe, per compartir-la i celebrar-la amb els altres.

Els signes de l’amor i la presència de Déu en la vida de la persona i de la comuni-tat de cristians són sagraments. La paraula sagrament ve de «sagrat» i sagrat és tot allò que està relacionat amb la divinitat, amb el transcendent.

Per als cristians, la mateixa vida és fruit de l’amor de Déu i és plena de signes de la seva presència. L’Església catòlica, però, des del segle xvi, té fixats set sagra-ments que són clau en la presència de Déu en la vida de les persones.

Aquests sagraments són:

• Elssagramentsd’iniciació: el baptisme, l’eucaristia i la confirmació.

• Elssagramentsdecreixement: la reconciliació i la unció dels malalts.

• Elssagramentsd’opció de vida: el matrimoni i l’orde sacerdotal.

106-143 16544 UD3.indd 124 6/5/11 15:06:35

Sessionsw


Observeu el muntatge audiovisual sobre els set sagraments i obtindreulesdadesnecessàriesperomplirelsrequadressegüents.

Sagraments d’iniciació

Baptisme

Què se celebra

Gestos i símbols

Eucaristia

Què se celebra

Gestos i símbols

Confirmació

Què se celebra

Gestos i símbols

Sagraments de creixement

Reconciliació

Què se celebra

Gestos i símbols

Unció dels malalts

Què se celebra

Gestos i símbols

106-143 16544 UD3.indd 125 6/5/11 15:06:35

SESSIó 12. ELS SAGRAMENTS

1. Audiovisual: Els sagramentsÀudio1. ELS SAGRAMENTS2. Un petó és un símbol de l’amor.3. Una abraçada és un símbol del perdó.4. Un somriure és un símbol de l’alegria.5. Les llàgrimes són el símbol de la tristesa.6. Un símbol és l’expressió, mitjançant un gest, d’una experiència

viscuda. Tot el que vivim i sentim interiorment necessitem expressar-ho

d’alguna manera. Els símbols ens hi ajuden.7. Els cristians, com altres tradicions religioses, utilitzen el llen-

guatge simbòlic per expressar la seva relació amb Déu, per viure la seva fe, per compartir-la i celebrar-la amb els altres.

Els signes de l’amor i la presència de Déu en la vida de la persona i de la comunitat de cristians són sagraments. La paraula sagrament ve de “sagrat” i sagrat és tot allò que està relacionat amb la divinitat, amb el transcendent.

8. Per als cristians, la mateixa vida és fruit de l’amor de Déu i és plena de signes de la seva presència. L’Església catòlica asse-nyala set moments que són claus en la presència de Déu en la vida de les persones: són els set sagraments.

9. Aquests sagraments són: els d’iniciació: baptisme, confirmació i eucaristia;

10. els de creixement: reconciliació i unció dels malalts;11. els d’opció de vida: matrimoni i orde sacerdotal.

12. El baptisme és el punt de partida d’una nova vida relacionada amb Jesús i el seu missatge d’amor als altres.

El baptisme expressa: – Entrar a formar part de l’Església. – El naixement en la vida de fills de Déu. – La voluntat de viure com a cristians.13. El batejat – és marcat amb el senyal de la creu. – és ungit amb oli. – és rentat amb aigua, símbol de la nova vida en Crist. – és revestit de blanc, símbol de puresa. – rep la llum del ciri pasqual, símbol de Jesús.14. És el sagrament de la vida compartida on la comunitat com-

parteix l’experiència d’amor als altres al voltant de la taula. En ella es fa memorial de les paraules i els gestos de Jesús en

l’Últim Sopar amb els seus deixebles, on van compartir el pa i el vi.

15. Els cristians són convocats a compartir l’eucaristia cada set-mana. Seure a la mateixa taula és un símbol comunitari i un gest d’amistat i amor als altres.

És especialment significatiu i important el primer dia que el cristià combrega amb el pa i el vi, dos aliments senzills i bàsics que simbolitzen la presència de Jesús en la comunitat.

16. Amb la confirmació s’expressa la voluntat ferma de seguir Jesús, formant part activa de la comunitat que és l’Església.

Recorda i fa conscient el compromís baptismal.

096-126 U3_LP 16594.indd 112 6/7/11 10:45:05


17. En la celebració hi ha dos gestos simbòlics: La imposició de les mans, amb què el bisbe transmet la missió

de ser testimoni de Jesús. La unció amb el crisma (oli), per rebre la força de l’esperit de

Jesús, l’Esperit Sant.18. El sagrament de la reconciliació expressa l’amor infinit de Déu,

sempre disposat a perdonar i a transmetre la seva confiança en les persones. És una experiència de creixement interior.

19. El gest simbòlic d’aquest sagrament és el diàleg amb el sacerdot. El cristià reconeix els seus errors, demana perdó, i el mossèn,

en nom de Déu i de la comunitat, l’escolta i li transmet el per-dó de Déu.

20. Les persones que estan malaltes o que són molt grans poden rebre aquest sagrament.

21. El capellà ungeix amb oli la persona com a símbol de la força i l’esperança necessàries en els moments de feblesa.

22. El sagrament del matrimoni és l’expressió d’amor d’una parella davant la comunitat, que se sent cridada a compartir el seu projecte de vida i a formar una família vivint el missatge que va portar Jesús i rebent la seva força.

23. Les aliances simbolitzen la unió entre la parella, com l’aliança de Déu amb les persones.

24. Hi ha cristians que se senten cridats a dedicar la seva vida al servei de la comunitat, acompanyant el creixement i la vida cristiana dels seus membres.

25. El bisbe acull aquestes persones i, després d’un període de formació, les ordena sacerdots. La imposició de mans simbo-litza i expressa la transmissió de l’esperit de Jesús per a la seva tasca d’animació a les comunitats de cristians.

Gestos i símbols

Seure a la mateixa taula és un símbol comuni-tari i un gest d’amistat i amor als altres.És significatiu i important el primer dia que el cristià combrega amb el pa i el vi, dos ali-ments senzills i bàsics que simbolitzen la presència de Jesús en la comunitat.

ConfirmacióQuè se celebra

Voluntat ferma de seguir Jesús, formant part activa de la comunitat que és l’Església.Recorda i fa conscient el compromís baptismal.

Gestos i símbols

La imposició de les mans, per transmetre la missió de ser testimoni de Jesús.La unció amb el crisma (oli), per rebre la força de l’esperit de Jesús, l’Esperit Sant.

Sagraments de creixementReconciliacióQuè se celebra

Expressa l’amor infinit de Déu, sempre dispo-sat a perdonar i a transmetre la seva con-fiança en les persones. És una experiència de creixement interior.

Gestos i símbols

Diàleg amb el sacerdot. El cristià reconeix els seus errors, demana perdó i el mossèn l’escolta i li transmet el perdó de Déu.

Unció dels malaltsQuè se celebra

Persones que estan malaltes o són molt grans.

Gestos i símbols

El capellà ungeix amb oli la persona com a símbol de la força i l’esperança necessàries en els moments de feblesa.

Sagraments d’opció de vidaMatrimoniQuè se celebra

L’expressió d’amor d’una parella davant la comunitat, que se sent cridada a compartir el seu projecte de vida i formar una família vivint el missatge que va portar Jesús i rebent la seva força.

Gestos i símbols

Les aliances simbolitzen la unió entre la pare-lla, com l’aliança de Déu amb les persones.

Orde sacerdotalQuè se celebra

Cristians que se senten cridats a dedicar la seva vida al servei de la comunitat, acompanyant el creixement i la vida cristiana dels seus membres.

Gestos i símbols

El bisbe acull aquestes persones i, després d’un període de formació, les ordena sacerdots. La imposició de mans simbolitza i expressa la transmissió de l’esperit de Jesús per a la seva tasca d’animació a les comunitats de cristians.

SOLUCIONARI

Sagraments d’iniciació BaptismeQuè se celebra

Punt de partida d’una nova vida relacionada amb Jesús i el seu missatge d’amor als altres.El baptisme expressa:– Entrar a formar part de l’Església.– El naixement en la vida de fills de Déu.– La voluntat de viure com a cristians.

Gestos i símbols

– senyal de la creu.– ungit amb oli.– rentat amb aigua, símbol de la nova vida en

Crist.– revestit de blanc, símbol de puresa.– rep la llum del ciri pasqual, símbol de Jesús.

EucaristiaQuè se celebra

Vida compartida en què la comunitat compar-teix l’experiència d’amor als altres al voltant de la taula.S’hi fa memorial de les paraules i els gestos de Jesús en l’Últim Sopar amb els seus deixebles, en què van compartir el pa i el vi.

096-126 U3_LP 16594.indd 113 6/7/11 10:45:06


SESSIó 13. ELABORACIó DE LA REVISTA: ENTREVISTA

Sessionsw


Elaboració de la revista: entrevista

Quadern del reporterENTREVISTA

Hola,reporter!Unnouencàrrec!Fesunaentrevistaaalgunapersonadelteuentornquehagirebutalgunsagrament (baptisme, primera comunió, confirmació, matrimoni, orde sacerdotal...). Li pots fer preguntes com aquestes:

• Quanvasrebreelsagrament?

• Enquèconsisteix?

• Perquèelvasrebre?

• Aquinaesglésiaelvasrebre?

• Quivaparticipardelacelebració?

• Quinrecordte’nqueda?

• ...

Recorda d’anotar en el teu quadern de reporter el màxim d’informació possible! Ah, i si aconsegueixes una fotografia de la persona, molt millor!

Fins la propera!

Sagraments d’opció de vida

Matrimoni

Què se celebra

Gestos i símbols

Orde sacerdotal

Què se celebra

Gestos i símbols

106-143 16544 UD3.indd 126 6/5/11 15:06:35

096-126 U3_LP 16594.indd 114 6/7/11 10:45:07



SESSIó 14. EL DIA A DIA D’UN CRISTIÀSESSIó 15. ELABORACIó DE LA REVISTA: ARTICLE D’OPINIó

Sessionsw


Elaboració de la revista: article d’opinió

Quadern del reporterARTICLE D’OPINIÓ

Hola, reporter!

Després d’escoltar l’àudio de l’entrevista a en Josep Otón, escriu un article d’opinió en el qual responguis aquesta pregunta: «En què creus que consisteix el dia a dia d’un cristià»?

Fins la propera!

El dia a dia d’un cristià

Els cristians viuen el dia a dia d’acord amb l’evangeli, intentant seguir les passes de Jesús. Déu és present en la seva vida quotidiana a través dels altres i en la seva relació personal en la pregària.

Aquesta consciència de la presència de Déu en la vida és l’espiritualitat, és a dir, allò que permet al cristià viure amb el mateix esperit que movia Jesús de Natzaret, l’esperit de Déu, l’Esperit Sant.

El cristianisme no és una religió teòrica, sinó un estil de vida centrat en Jesús de Natzaret i el seu testimoni. Proposa trobar-se amb un mateix i buscar la felicitat també per als altres, especialment els més desafavorits, «estima els altres com a tu mateix» (Mc 12,31).

El camí cristià es viu en comunitat. Això dóna sentit a les celebracions comunitàries, als sagra-ments i a qualsevol manera de viure la fe amb els altres.

La identitat del cristià sorgeix de l’experiència de trobada personal amb Jesús, que es va perce-bent en la pròpia vida. Ell mostra una manera d’entendre-la basada en la dinàmica del Regne de Déu, que orienta el cristià en qüestions com la relació amb el proïsme, l’ús dels recursos econò-mics, la justícia, l’honestedat, etc.

Josep Otón ens explica com viu en el seu dia a dia l’opció cristiana.

106-143 16544 UD3.indd 127 6/5/11 15:06:37

2. Audiovisual: Entrevista a Josep OtónEntrevistador: Avui, a Gent amb somnis entrevistem Josep Otón, és professor de secundària i ha escrit uns quants llibres sobre la recerca de Déu. Josep Otón ens explica com viu la seva opció cristiana en el seu dia a dia. Bon dia, Josep. Com vius cada dia la teva relació amb Déu?Josep: Bon dia, Joan. Doncs la meva relació amb Déu la visc com totes les relacions, amb alts i baixos. Déu sempre és el mateix, però nosaltres no. La vida dóna moltes voltes i això infl ueix en la nostra relació amb Déu. L’important és saber que Ell sempre és a prop nos-tre, encara que no el vegem i malgrat que, de vegades, en dubtem. Entrevistador: Com és present Déu en la teva vida quotidiana?Josep: Sobretot és present per mitjà de les altres persones. Tot ésser humà és imatge del Creador i, a través de les seves paraules, de les seves accions o de les seves necessitats, Déu ens parla. Entrevistador: Ser cristià infl ueix en la teva manera de ser?Josep: Si més no, hauria de ser així. La fe és com una música de fons que ens acompanya en totes les circumstàncies de la vida. Segura-ment vivim el mateix que altres persones que no es consideren cristia-nes, però la fe ens ajuda a viure-ho d’una manera diferent.Entrevistador: Creus que és difícil seguir els passos de Jesús avui en dia?Josep: Com sempre. Sempre ha estat difícil seguir els passos de Jesús. No crec que ara sigui més complicat que en altres èpoques. El que és difícil és viure la vida de debò. Implicar-se en qualsevol projecte a fons requereix un esforç, però viure les coses a mitges ens acaba deixant insatisfets. Saber que Jesús ha passat abans pel mateix camí que nosaltres fem és una gran ajuda. Saber que hi ha algú al davant ens dóna esperança.Entrevistador: Doncs bé, amics i amigues oients, ens quedem amb aquesta frase “Déu ens parla a través de les persones”. Gràcies per la teva presència, Josep.Josep: Gràcies a vosaltres.

096-126 U3_LP 16594.indd 115 6/7/11 10:45:08


ELABORACIó DE LA REVISTA: CRÍTICA ARTÍSTICA

SESSIó 16. COMPROMÍS SOCIAL DEL CRISTIANISME

Sessionsw


EL COMPROMÍS DEL CRISTIANISMECompromís social del cristianisme

«Estimeu-vos els uns als altres» Jn 15,17«Vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me» Mc 10,21«La pau sigui amb vosaltres» Lc 24,36

«Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m» Mt 25,35-36

Els cristians viuen la seva vida sabent que comparteixen una missió amb Jesús: anunciar amb fets i paraules que Déu ja és present enmig dels homes (el Regne de Déu ja és aquí). Hi ha cristians que estan compromesos en accions que fan que millori la vida d’altres persones. Tot seguit en tens alguns exemples.

N’hi ha que dediquen unes hores a la setmana a ajudar nens i nenes a fer els deures en centres cívics del barri, centres oberts, casals... Aquests nens i nenes no han pogut assistir amb regularitat a l’escola per qüestions familiars o de salut. Això ha fet que amb el temps hagin tingut dificultats en alguns aprenentatges bàsics com ara llegir, sumar, restar, escriure...

També n’hi ha que són catequistes que intenten fer arribar el missatge de Jesús als infants de la seva parròquia.

També hi ha joves cristians que, voluntàriament, cada dissabte es reuneixen al seu local per compartir una estona de joc i reflexió. Són animadors de lleure que engresquen i proposen dinàmiques als més petits.

Unsaltrescristiansdediquenpartdelseutempsalvoluntariatsocial.Ajudenaltrespersones col·laborant en diferents projectes de solidaritat (banc d’aliments, Càri-tas, alfabetització d’adults, visitar malalts...).

Elaboració de la revista: crítica artística

Quadern del reporterCRÍTICA ARTÍSTICA

Hola, reporter!

Com deus haver descobert, la persona cristiana està cridada a comprometre’s amb el seu entorn. En el món de l’art (música, cinema, poesia, pintura...) hi ha molta referència al compromís del cristianisme.

Busca una cançó, una pel·lícula, una poesia, una obra d’art... que t’agradi i que tracti aquest tema. Quan la tinguis, escriu-ne el títol, el nom de l’autor, l’any de realització i explica quin missatge ens transmet.

Fins la propera!

106-143 16544 UD3.indd 128 6/5/11 15:06:37

096-126 U3_LP 16594.indd 116 6/7/11 10:45:09


ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESJa que els alumnes hauran de contactar amb la persona >responsable del projecte, es recomana concertar una tro-bada amb tot el grup classe.

ELABORACIó DE LA REVISTA: ANUNCISSessionsw


Justícia i Pau: és una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l’any 1968 i que té com a finalitat promoure i defensar els drets humans, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el respecte al medi ambient. www.justiciaipau.org/

CÀRITAS: és una entitat cristiana que acull i treballa amb les persones en situació de pobresa i necessitat, perquè siguin protagonistes del seu propi desenvolupa-ment integral, des del compromís de la comunitat cristiana. Inclou l’acció social, la sensibilització de la societat i la denúncia de les situacions d’injustícia amb fets i paraules per aconseguir un món més just i solidari. www.caritas.es

Intermón Oxfam: és una entitat d’origen cristià (Companyia de Jesús), formada per persones que lluiten, amb i per les poblacions desafavorides i com a part d’un ampli moviment global, amb l’objectiu d’eradicar la injustícia i la pobresa i per assolir que tots els éssers humans puguin exercir plenament els seus drets i gaudir d’una vida digna. www.intermonoxfam.org

Entitats socials i ONGs d’inspiració cristiana

També al nostre voltant hi ha moltes entitats d’inspiració cristiana dedicades a treballar per la justícia social, per la pau i per la promoció de les persones.

Justícia social: aquell estat que permet que totes les persones d’una comunitat tinguin les mateixes oportunitats per desenvolupar-se i integrar-se a la societat.

106-143 16544 UD3.indd 129 6/5/11 15:06:38

Sessionsw


Elaboració de la revista: anuncis

Quadern del reporterANUNCIS

Hola, reporter!

Et proposem que anunciïs la quantitat de propostes solidàries que hi ha a la teva ciutat. Per això, hauràs de crear diversos anuncis amb:

• Ellogodel’ONG.

• Elsprojectesqueduuaterme.

• Comhipodencol·laborarlespersonesinteressades.

Ara bé, i a l’escola? Has col·laborat en algun projecte solidari? Investiga’ls. Contacta amb el responsable de projecte i preguntar-li quins passos cal seguir des de l’inici fins que arriba als destinataris. Quan tinguis les dades necessàries, explica-ho fent un camí simbòlic dels passos que s’han dut a terme.

Que el món sigui una mica millor és cosa de tots!

Fins la propera!

SED: és una ONG que neix l’any 1991 promoguda pels germans maristes com a compromís en favor de la justícia i la dignitat dels pobles oprimits. Els seus objec-tius són la sensibilització als països del Nord i la realització de projectes de des-envolupament a països del Sud. Els projectes que es realitzen tenen sempre com a eix central l’educació. SED compta amb l’ajut de voluntaris d’arreu de l’Estat espanyol, sobretot de les escoles maristes. www.maristes.org/sed/

Mans Unides: és una ONG de voluntaris, d’origen cristià (Dones d’Acció Catòli-ca), que lluita per eradicar la fam i la pobresa en el món. Té dues línies de treball: finançar projectes de desenvolupament al sud i sensibilitzar la població al nostre país. www.mansunides.org

106-143 16544 UD3.indd 130 6/5/11 15:06:39

SESSIó 17. ENTITATS SOCIALS I ONGS D’INSPIRACIó CRISTIANA

096-126 U3_LP 16594.indd 117 6/7/11 10:45:12


ORIENTACIó DIDÀCTICAAquesta és la darrera sessió per tancar la revista. Abans >que els alumnes escullin títol i portada estarà bé fer un repàs breu dels continguts treballats. També suggerim que els alumnes puguin compartir les revistes que han anat elaborant.

Sessionsw


Elaboració de la revista: portada i títol

Quadern del reporterPORTADA I TÍTOL

Hola, reporter!

Ara que ja tens tot el contingut de la revista, només et falta buscar-li un títol i dissenyar una bona por-tada.

Abans de fer-ho, torna’t a mirar la revista i pensa bé en el títol i la portada. Cal que siguin originals i en recullin tot el contingut.

Fins la propera!

106-143 16544 UD3.indd 131 6/5/11 15:06:40

SESSIó 18. ELABORACIó DE LA REVISTA: PORTADA I TÍTOL

096-126 U3_LP 16594.indd 118 6/7/11 10:45:13


Sessionsw


1. CARNET D’IDENTITAT DE MARCEL·LÍ

MÓN MARISTAWebquest marista

Marcel·lí i el seu somni

Per conèixer més detalls sobre la vida de Marcel·lí i la realitat dels maristes a Catalunya i arreu del món, treballareu mitjançant una webquest.

Usdeveupreguntar:«Iquèésaixòde lawebquest?» Doncs bé, una webquest és una pàgina web. En aquesta web se us proposaran una sèrie de preguntes i n’haureu de buscar la resposta en unes pàgines d’Internet concretes que la mateixa webquest us facilitarà.

Cada vegada que avanceu de pantalla, trobareu una pregunta. Quan trobeu la informació, anoteu-la al vostre llibre!

Nom i cognoms:

Data i lloc de naixement:

Nom del pare i de la mare: Nombre de germans:

Data i lloc de defunció: Professió:

106-143 16544 UD3.indd 132 6/5/11 15:06:42

Sessionsw


2. LOCALITATS FRANCESES

3. EPISODIS QUE FAN PENSAR MARCEL·LÍ

París

Barcelona

OceàAtlàntic

MarMediterrània

Canal de la Mànega

0 200km

França: situa Lió i Saint-Étienne.

ITÀLIA

SUÏSSA

Alta-Savoia

SavoiaIsère

AinRoine

Loira

Ardecha

Droma

BorgonyaFranc-

Comtat

Alvèrnia

Llenguadoc-Rosselló

Provença-Alps-Costa Blava

Annecy

Evian

Chamonix

ChambéryAlbertville

Grenoble

Vienne

Lió

Valença

Niom

Aubenàs

Privàs

Saint-Étienne

Roanne

Villefranche-sur-Saone

Bourg-en-Bresse

Roine

Saon

e

Roine

Isère

Llac deGinebra

Mont Blanc

0 50km

Lió: situa Le Rosey i La Valla.

106-143 16544 UD3.indd 133 6/5/11 15:06:42

WEBQUEST MARISTA

SOLUCIONARI1. Carnet d’identitat de Marcel·lí

Nom i cognoms: Marcel·lí Champagnat i Chirat •Data i lloc de naixement: Le Rosey, 20 de maig de •1789Nom del pare i la mare: Joan Baptista i Maria Teresa•Nombre de germans: 9•Data i lloc de defunció: 6 de juny de 1840•Professió: mossèn •

2. Localitats franceses Consultar en un mapa.3. Episodis que fan pensar Marcel·lí

Primer dia d’escola: el mestre es va posar nerviós i va •donar una bufetada a un company.Catequesi a la parròquia: quan anava a la catequesi, •el mossèn va posar un malnom a un company.

096-126 U3_LP 16594.indd 119 6/7/11 10:45:14


Sessionsw


6. SERVEI ARREU DEL MÓN

Nom de cinc països on hi ha actualment presència marista

(de diferents continents)

País: Nova Zelanda

Continent: Oceania

País:

Continent:

País:

Continent:

País:

Continent:

País:

Continent:

Nom de cinc províncies maristes (d’arreu d’Europa)

Nom: L’Hermitage

Regions o països: Catalunya, França, Suïssa, Grècia...

Nom:

Regions o països:

Nom:

Regions o països:

Nom:

Regions o països:

Nom:

Regions o països:

Nom de cinc escoles (d’arreu d’Espanya)

Nom: Colegio Chamberí

Ciutat: Madrid

País: Espanya

Web: www.chamberi.es

Nom:

Ciutat:

País:

Web:

Nom:

Ciutat:

País:

Web:

Nom:

Ciutat:

País:

Web:

Nom:

Ciutat:

País:

Web:

106-143 16544 UD3.indd 135 6/5/11 15:06:43

Sessionsw


4. VIDA DE MARCEL·LÍ

• QuinainvitacióaMarcel·lífaelmossènquearribaalpoble?

• Comesdeiaelgrupd’amicsqueMarcel·lívaformaralseminari?

• ComeraelpobledeLaValla?

• QuieraMontagne?Quèpassavaambell?QuèvadecidirMarcel·lí?

• Comconstrueixenlacasamésgran?Quinnomliposen?

• Comcontinuafent-serealitatelsomnideMarcel·líavuidia?

5. DEDICACIÓ DELS GERMANS MARISTES

ELS MARISTES AVUI

106-143 16544 UD3.indd 134 6/5/11 15:06:43

SOLUCIONARI4. Vida de Marcel·lí

Invitació del mossèn: va arribar un mossèn al poble i •convidà els més joves a traslladar-se al seminari. El seminari és la casa on estudien i es preparen els joves que volen ser sacerdots. Fa aquesta invitació a Marcel·lí perquè creu que podrà ser un bon mossèn.Grups d’amics de Marcel·lí: “La colla de la gresca”.•La Valla: La Valla és un poblet a la muntanya que es •dedicava a l’agricultura i a la ramaderia. Un poble de pagès. La gent vivia molt separada, no tenia gaire entusiasme pel tema religiós i no hi havia mestres.Montagne: un dia el van cridar perquè anés a visitar •un jove que estava molt malalt, Joan Baptista Mon-tagne, i que no coneixia res de Déu. Al capçal del llit del jove malalt, Marcel·lí, amb una estimació molt gran, li va ensenyar el que va poder de la vida de Jesús i va tenir l’alegria de resar amb ell en l’últim moment de la seva vida. Després de trobar-se amb aquest jove, Marcel·lí veié la necessitat de fundar una comunitat de joves que volguessin seguir Jesús i edu-car els infants.Casa més gran: a pic i pala, l’Hermitage.•

Somni de Marcel·lí: el somni de Marcel·lí es va fent •realitat amb la presència de germans, educadors i animadors que ajuden a la formació dels infants i joves, amb una preferència especial pels més neces-sitats.

Els Maristes avui5. Dedicació dels germans Maristes Resposta oberta.6. Servei arreu del món Graella: consultar les webs proposades i verificar que la

informació és correcta. www.champagnat.org/es/220300000.php?caso

=mapa www.champagnat.org/es/220300000.php?caso=conti

nenteView&continente=Europa www.maristas.es/enlaces.htm

096-126 U3_LP 16594.indd 120 6/7/11 10:45:15


Sessionsw


7. ESCOLA I OBRA SOCIAL

ESCOLA:

Nom: Ciutat: País:

Web:

Missió principal:

Seccions / Estudis:

Dades bàsiques (alumnat, professorat, equipaments...):

Peculiaritats / Curiositats / ...

OBRA SOCIAL:

Nom: Ciutat: País:

Web:

Missió principal:

Grups / Activitats:

Dades bàsiques (nois i noies, educadors, germans, instal·lacions...):

Peculiaritats / Curiositats / ...

106-143 16544 UD3.indd 136 6/5/11 15:06:43

Sessionsw


Les escoles maristes de catalunya

8. INFORMACIÓ DE LES ESCOLES MARISTES DE CATALUNYA

Nom i web Població Situació al mapa

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

106-143 16544 UD3.indd 137 6/5/11 15:06:44

SOLUCIONARI7. Escola i obra social Escola/obra social: consultar les webs proposades i veri-

ficar que la informació és correcta. www.maristas.es/enlaces.htm www.maristes.cat (apartat obres maristes–obres

socials) www.google.es

Les escoles maristes de Catalunya8. Informació de les escoles maristes de Catalunya

Maristes Champagnat, Badalona, www.maristesba-•dalona.comMaristes Girona, www.maristes.cat/girona •Maristes Igualada, www.maristesigualada.com •Maristes Rubí, www.maristes.cat/rubi •Maristes La Immaculada, Barcelona, www.maristes.•cat/imma Maristes Sants-les Corts, Barcelona, www.maristes.•cat/scorts Maristes Montserrat, Lleida, www.maristes.cat/lleida •Maristes Valldemia, Mataró, www.maristesvalldemia.•comEscola Joan XXIII, Bonavista, Tarragona, www.maris-•tes.cat/bonav

096-126 U3_LP 16594.indd 121 6/7/11 10:45:16


Sessionsw


9. INFORMACIÓ CONCRETA DE CADA ESCOLA

1. Al web de l’escola de Badalona hi ha una foto dels primers anys de funcionament. És molt antiga (cap al 1903). Quants germans apareixen a la fotografia?

2. Al web del col·legi d’Igualada expliquen quines àrees es treballen a Educació Infantil. En són quatre... Les pots trobar?

3. A l’escola de la Immaculada (Barcelona) van fer, l’any 2004, una exposició solidària molt maca que es deia «Llums i ombres». Què et pregunten a la novena fotografia?

4. Al col·legi dels maristes de Lleida tenen una revista escolar pròpia. Com es diu?

5. A l’escola de Rubí tenen un projecte de ràdio. Quin nom té?

6. Al llibre de visites del web del col·legi de Tarragona hi escriu un exalumne, que es diu Antonio, que va marxar a fer els estudis universitaris fora. Què va estudiar? On?

7. Al col·legi Valldemia (Mataró) hi ha tres seccions esportives... Quines són?

8. L’escola de Sants-Les Corts (BCN) ofereix dotze activitats directament relacionades amb l’àmbit de pastoral. Quines són?

9. La primera escola marista a Girona va obrir portes l’any 1887. Amb quants alumnes?

10. Mira els escuts dels nou col·legis. Tria el que t’agrada més. Per què t’ha agradat?

106-143 16544 UD3.indd 138 6/5/11 15:06:44

SOLUCIONARI9. Informació concreta de cada escola

1. Tres.2. Descoberta d’un mateix, Descoberta de l’entorn

natural i social, Intercomunicació i llenguatges i Religió (voluntària).

3. Què faries sense llum?4. Lligams.5. MR04.6. Física a Còrdova.7. Futbol, bàsquet i korfbal.8. Setmana Solidària / Fira Solidària / Activitats soli-

dàries de Nadal / Dia de la Pau / Convivències d’Aprofundiment / Cançó Resposta / Pasqua Jove / Pelegrinatge a Montserrat / Dia de Marcel·lí / Confir-mació / Camí de Santiago / Voluntariat a Lourdes.

9. Tres.10. Resposta oberta. Consulteu www.maristes.cat

(apartat obres maristes – col·legis) per verificar la informació.

096-126 U3_LP 16594.indd 122 6/7/11 10:45:17


Sessionsw


A més de l’escola...

10. SED (ONG)

• QuèvolendirlessiglesSED?

• AmbquinspaïsostreballadirectamentSED-Catalunya?

• S’hipotcol·laborardetresmaneres.Quinessón?

• QuinvaserellemadelacampanyaeducativadeSEDl’any2000?

11. KAIROI (GRUP MUSICAL)

• QuinanyneixelgrupmusicalKAIROI?

• Comesdiul’últimdiscdeKAIROI?

• Quèdiulasegonaestrofadelacançó«DiguesSí»,deldiscA mà?

12. CMS (MOVIMENT JUVENIL)

• QuèvoldirCMS?

• Quèsónels«escoltes»?

• QuinsagrupamentspertanyenalCMS?

13. FAJMACOR (MOVIMENT JUVENIL)

• QuèvoldirFAJMACOR?

• OnesvaferlaprimeracampanyadeMàObertadeNadalaCatalunya?

• Quantesbranqueshiha?Enquinapotsparticiparelcursvinent?

106-143 16544 UD3.indd 139 6/5/11 15:06:46

A més de l’escola...10. SED (ONG)

SED: solidaritat, educació i desenvolupament.•Països: Equador, Hongria, Tanzània i Paraguai.•Ajudar: voluntariat al Nord / voluntariat al Sud / •col·laboració econòmica.Lema 2000: “SED de tierra / SED de justicia”.•

11. KAIROI (GRUP MUSICAL)Naixement: 1979.•Últim disc: • Caminant (2010).Segona estrofa: Estàs viu, amic / quan camines fent •el bé / i vius amb senzillesa./ Quan dins teu des-trueixes les fronteres / que ens volen separar / entre les persones; / quan treballes a favor / dels qui són pobres, / denuncies la injustícia i l’opressió.

12. CMS (MOVIMENT JUVENIL)CMS: Centre Marista Escolta.•Resposta oberta.•Agrupaments: AE Albada, Rubí / AE Arrels, Girona / •AE Champagnat, Barcelona / AE Garbí, Lleida / AE La Soca, Mataró / AE Montserrat, Barcelona / AE Torxa, Igualada / GE Champagnat, Badalona.

13. FAJMACOR (MOVIMENT JUVENIL)FAJMACOR: Federació d’Associacions Juvenils Mà •Oberta Cor Obert.Primera Campanya: Girona.•Branques: Grumets – Ulls Oberts – Mà Oberta – Cor •Obert I – Cor Obert II – Joves // Curs vinent: Mà Oberta.

096-126 U3_LP 16594.indd 123 6/7/11 10:45:17


| Avaluació


Com ho portes?

1. Què vol dir la paraula «església»? Quina relació té amb el cristianisme?

2. Hi ha cristians que se senten cridats a servir a la comunitat a través de diverses opcions de vida i serveis. Explica què és un capellà, un laic/a i un religiós/osa.

3. L’any litúrgic és el conjunt de festes i moments especials centrats en la vida de Jesús que els cristians celebren al llarg d’un any. Completa aquest gràfic amb la informació necessària i després explica el significat de cada temps litúrgic.

1

2 3 4 5 6 7

1

2

2

3

3

4

4

5

106-143 16544 UD3.indd 140 6/5/11 15:06:46

AVALUACIó

SOLUCIONARI1. La paraula «església» és un terme que ve del grec i vol

dir «assemblea». Era la reunió plenària de tots els ciuta-dans d’una polis (ciutat) on es parlava dels temes impor-tants per a la ciutat. Els primers seguidors de Jesús es van començar a trobar en comunitat. El conjunt d’aquestes primeres comunitats es va anomenar esglé-sia.

2. CAPELLANS: són homes que, en el seu servei a la parròquia, representen Jesús que congrega i reuneix els cristians en comunitat. També se’ls coneix com a sacer-dots, mossens o preveres.

LAICS I LAIQUES: són tots els cristians que contri-bueixen al creixement de l’Església des de la seva vida de cada dia (la família, el matrimoni, etc.).

RELIGIOSOS I RELIGIOSES: són cristians que volen seguir Jesús d’una manera especial, vivint en comunitat i dedicant la seva vida als altres.

3.

Advent. • És l’inici de l’any litúrgic i consta de quatre setmanes. És un temps de preparació al Nadal. Color lila.Nadal. • Dura una setmana, més o menys. Se celebra el naixement de Jesús. Color blanc.Temps durant l’any. • Dura un nombre variable de setmanes i se centra en l’anunci del missatge i la vida quotidiana de Jesús, el que va fer, el que va ensenyar, etc. Color verd.Quaresma. • Comença amb el Dimecres de Cendra i són cinc setmanes de preparació per a la Pasqua. És un període de pregària i aprofundiment. Color lila.Setmana Santa. • Es fa memorial dels últims dies de Jesús a Jerusalem, la seva mort i la seva resurrecció, com a missatge definitiu d’esperança per a les perso-nes. Comença amb el Diumenge de Rams. Els dies més importants formen l’anomenat tridu pasqual: Divendres Sant, Dissabte Sant i Diumenge de Resur-recció. És un moment mòbil en el calendari que es fixa en relació amb la primera lluna plena de prima-vera. Color blanc.Temps pasqual. • Dura set setmanes: el temps que va després del tridu pasqual fins a la Pentecosta. La Pen-tecosta és el moment en què se celebra la vinguda de l’esperit de Déu, l’Esperit Sant, als deixebles de Jesús. Color blanc. Dia de Pentecosta: color vermell.Temps durant l’any. • Temps de trenta-tres o trenta-quatre setmanes de seguiment de la vida quotidiana de Jesús, els seus amics i de Maria, la seva mare. Color verd. Festes de la Mare de Déu: color blau.

Pentecosta Arribada

de l’Esperit

TRIDU PASQUAL

NADAL Epifania (reis)

ADVENTTemps durant l’any mòbil. QUARESMA TEMPS PASQUAL

5 se

tman

es

7 setmanes

4 se

tman

es

33 o 34 diumenges. Temps durant l’any.

1

2 3 4 5 6 7

1

2

2

3

3

4

4

5

ASC

ENSI

Ó

Dimecres de cendra

Rams Setmana Santa

096-126 U3_LP 16594.indd 124 6/7/11 10:45:18


4. Segons el lloc de procedència de l’alumnat, les respos-tes seran variades. Tot i així s’acceptaran les respostes relacionades amb esglésies romàniques (del Pirineu, Montserrat...), frases i dites catalanes, noms de sants i santes en persones i ciutats, festes i celebracions (Nadal, Setmana Santa)...

5.

7. Els maristes atenen infants i joves en escoles, obres socials (centres oberts, centres residencials i pisos assis-tits) i altres presències en el lleure (CMS i FAJMA-COR).

Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Girona, Llinars del Vallès, Igualada, Rubí, Llei-da, les Avellanes, Tarragona, el Prat de Llobregat...

6. a. Marlhes: llogarret on va néixer Marcel·lí. b. Joan Baptista Montagne: jove moribund que

Marcel·lí va atendre l’any 1816. Va ser una experièn-cia que va impressionar molt Marcel·lí i el va fer deci-dir a fundar l’Institut dels Germans Maristes.

c. La Valla: poble on Marcel·lí va ser destinat com a sacerdot en acabar el seminari. La Valla és el lloc de fundació dels maristes, on hi va haver la primera comunitat.

d. L’Hermitage: l’any 1825, veient que la casa de la primera comunitat quedava petita, Marcel·lí Cham-pagnat va decidir de construir una altra casa. Molt a prop de La Valla va aconseguir un terreny ple de roques, al costat del riu Gier, i hi va construir l’Hermitage. Avui és un símbol de l’audàcia de Marcel·lí per construir un somni per a tots els maris-tes d’arreu del món. És al poble de Saint Chamond (prop de Lió).

\


4. La història i els costums de Catalunya estan impregnats d’aspectes relacionats amb el cristianisme. On podem veure les empremtes que hi ha deixat? Posa’n quatre exemples.

5. Els sagraments són els signes de l’amor i la presència de Déu en la vida de la persona i de la comunitat de cristians. Fes un mapa conceptual dels set sagraments de l’Església catòlica.

6. Marcel·lí Champagnat va ser el fundador de l’Institut dels Germans Maristes. Va néixer el 1789 i va morir el 1840. Ell va ser capaç d’iniciar un projecte que hi ha persones que continuen fent realitat encara avui. Digues el que sàpigues sobre aquestes paraules que tenen relació amb la vida de Marcel·lí:

a. Marlhes:

b. Joan Baptista Montagne:

c. La Valla:

d. L’Hermitage:

7. A què es dediquen actualment els maristes a Catalunya? Digues el nom d’alguns llocs on són presents.

106-143 16544 UD3.indd 141 6/5/11 15:06:47

són

viscuts i celebrats

reconeix

SÍMBOLS de la presència i l’amor de Déu

En la comunitat (Església)

Set signes clau en la vida de les persones

SAGRAMENTS

són

SAGRAMENTS D’INICIACIÓ

BaptismeConfirmacióEucaristia

SAGRAMENTSDE CREIXEMENT

ReconciliacióUnció dels malalts

SAGRAMENTSD’OPCIÓ DE VIDA

MatrimoniOrdenació sacerdotal

096-126 U3_LP 16594.indd 125 6/7/11 10:45:18


| Avaluació


Com hem treballat?

8. Assenyala els aspectes que consideris positius del procés d’elaboració de la revista i del treball amb la webquest.

9. Quines dificultats has trobat?

106-143 16544 UD3.indd 142 6/5/11 15:06:47

\


Amb què et quedes?

10. Després d’haver aprofundit en el cristianisme, destaca tres idees amb què et quedes:

11. El somni que Marcel·lí Champagnat va començar a França ara s’ha estès a molts països del món. Quina és la teva opinió de les persones que han iniciat projectes per millorar la situació dels altres, especialment dels més desafavorits?

106-143 16544 UD3.indd 143 6/5/11 15:06:47

SOLUCIONARI8. Resposta oberta.9. Resposta oberta.10. Resposta oberta.11. Resposta oberta.

096-126 U3_LP 16594.indd 126 6/7/11 10:45:18

Unitat 1Les religions

Unitat 2Jesús de Natzaret

7. fotocopiabLes

127-156 Fotoc LP_16594.indd 127 6/7/11 10:47:54

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Les religionssoLUcioNari

1

1. On va sorgir l’hinduisme? Quina és la característica principal de l’hinduisme?

L’hinduisme es considera un “col·lectiu de religions”, que no tenen l’origen en un mateix personatge principal. L’hinduisme va sorgir a l’Índia cap al 1750 aC. Manca d’un únic fundador i també de profetes o d’una estructu-ra institucional. El concepte d’hinduisme tal com el fem servir avui dia es deu a la teologia europea del segle xix.

Així podríem definir l’hinduisme com el conjunt ampli de corrents religio-sos diferents que tenen en comú el reconeixement del Dharma, el principi totpoderós, etern i absolut (la Divinitat).

2. En què creuen els hindús? Com són els seus déus?

Els hindús (o hinduistes) creuen que tota forma de vida és l’expressió de Brahman, una de les maneres de referir-nos a allò que és Diví o Déu. Per això pensen que cal respectar tots els éssers i tractar-los amb tota cura i amor, ja que tot el que existeix té alguna cosa de Déu. A més, Brahman és molt més que tot el que es veu al món. Els hindús creuen que la divini-tat, a més de trobar-se fora de les persones (en allò que les envolta: el món, la natura, el cel...), és a l’interior de les persones (Atman). Brahman és el misteri il·limitat que impregna tot l’univers i Atman és aquest misteri il·limitat en cada ésser. Per tant, per als hindús, Déu és en el fons de totes les coses. És per això que els hindús tenen moltes divinitats (molts déus). Diuen que s’han arribat a comptar uns 33 milions de déus.

Per sobre d’aquesta quantitat extensa de déus hi ha tres divinitats impor-tants: Brahma, Vixnu i Xiva, amb les tres xàkti —la seva energia és sim-bolitzada en les seves parelles— i altres figures properes. El nom que rep aquesta tríada central de déus és Trimurti.

Els hindús també creuen que Brahman, de tant en tant al llarg de la his-tòria, es fa present a la Terra per donar un missatge nou a la humanitat. Això ho fa en una persona, s’encarna. Aquestes Encarnacions d’allò que és Diví reben el nom d’avatar. Diu la tradició que al llarg de la història n’hi ha hagut nou. Els avatars més coneguts són Rama i Krixna.

3. Com és la relació amb els seus déus? Com i on expressen la seva fe?

Les pregàries o moments de veneració de les divinitats s’anomenen puja. Quan es fa una pregària s’acompanya d’oferiments florals i d’encens. Es fan als temples i en altres llocs assenyalats, a la mateixa casa, en petits altars amb imatges de les diverses divinitats i personatges assenyalats o en deter-minats llocs amb significat especial. S’acostuma a realitzar, com a mínim, una puja a la sortida del sol i una altra al capvespre. Hi ha molts llocs natu-

1rere La pista De L’HiNDUisMe

127-156 Fotoc LP_16594.indd 128 6/7/11 10:47:54

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Les religions1soLUcioNari

rals que tenen una significació especial (els cims de les muntanyes, els naixe-ments dels grans rius, els mateixos rius...). Sempre hi ha alguna bella història que narra l’origen sagrat d’aquests indrets, per exemple la deessa Ganga pren la forma de les aigües del riu Ganges. Els hindús peregrinen a aquests llocs per celebrar, meditar i buscar la purificació.

Els himnes i pregàries que es refereixen als déus són els vedes. Però no només es recullen aquest tipus de textos sagrats en els vedes. També es poden trobar als puranes, que són un tipus de relat més narratiu.

4. El ioga és una tècnica molt utilitzada pels hinduistes. Quin sentit té per a ells?

Un aspecte molt important en l’hinduisme és la intenció de comprendre la veritat profunda de les coses. Per als hindús, la veritable comprensió del món comença quan aprenem a veure’l des de dins, des de la naturalesa veritable de les coses. Insisteixen, per tant, que cal tenir experiència directa de les coses, no només tenir idees de les coses. Això influeix molt en la manera de ser dels hindús ja que donen molta importància a tot allò que ajuda a comprendre les coses, el que ens passa “per dins i des de dins”. Per fer això s’han d’entrenar. El nom que donen a aquest entrenament per conèixer les coses en aquest sentit és el ioga. Ioga és una paraula del sàns-crit que vol dir “via d’unió”: unir-se a allò que es vol conèixer.

Per viure comptem amb la percepció, el pensament, el sentiment, l’actuació. Percebem per mitjà dels sentits, que són com les nostres finestres. La ment ordena tot allò que rep a travès dels sentits, genera conceptes i idees. Sen-tir: el cor, el que sentim i desitgem, amor i odi, desig i aversió, felicitat i tristesa, confiança i por... Actuar: percepció, ment i sentir, tot el cos, el nos-tre ésser, en acció, procurant assolir alguna cosa, algun objectiu, a curt o llarg termini. “Tot allò amb què compteu per viure —diuen els mestres— són les vostres antenes”. Per comprendre el que és subtil i difícil d’atrapar, caldrà afinar, obrir, eixamplar, subtilitzar... cada una de les antenes, tot el que sou. L’única cosa que impedeix “veure per dins i des de dins” és viure taponats, opacs. Cal fer “saltar el tap”. El ioga és posar en pràctica aquest esforç. De què està fet aquest tap? De jo, jo, jo, jo... i de mi, mi, mi... Per treure aquest tap cal desembussar-se tot practicant l’atenció sense tenir-se un mateix com a objectiu i actuant sense tenir el propi interès com a únic punt de referència. Un camí per arribar a això és el ioga.

127-156 Fotoc LP_16594.indd 129 6/7/11 10:47:54

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


1

5. L’hinduisme en l’actualitat:

Països on aquesta religió és majoritària: l’Índia i el Nepal.•

Corrents actuals de l’hinduisme:•

Vixnuisme i xivaisme. Aquestes dues tendències es troben en diferents –monestirs i es distingeixen per les marques al front: els uns les porten horitzontals i els altres, perpendiculars. Els primers no reconeixen reencarnacions dels déus i els altres sí.

Skartisme. És un aspecte de l’esposa del déu Xiva, l’energia femenina. –Exalta allò femení com a recerca de la redempció.

Tantrisme. És la recerca de la redempció divina a través de les pràcti- –ques màgiques.

Sikhisme. Creuen en un sol déu, refusen el sistema de castes. Va ser –fundat pel guru Nanak (1469-1539). Creuen en la reencarnació i practiquen la meditació, la virtut i la misericòrdia amb el més pobres i necessitats. Els homes s’identifiquen per la barba, els cabells llargs i el turbant.

bibLioGrafiaIgnasi • RicaRt, Verónica SteRnSchein, Maria RiuS, Déu té més d’un nom! Judais-me, Claret, Barcelona, 2003.

Teresa • GuaRdanS, Les religions. Cinc claus, Octaedro, Barcelona, 2006.

Trevor • BaRneS, El mundo de las religiones. Judaísmo, San Pablo, Madrid, 2006.

Mercè • BiStué, Matilde LázaRo, Religió V. Educació Secundària Obligatòria, Baula, Saragossa, 1998.

soLUcioNari

127-156 Fotoc LP_16594.indd 130 6/7/11 10:47:54

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


1. Origen del budisme. Història de Siddharta Gautama (Buda).

El budisme i l’hinduisme parteixen d’una base de pensament comuna. Les diferències van començar a mitjan segle vi aC i es deuen, principalment, a dues causes:

L’hinduisme s’havia convertit en un sistema molt tancat i rígid en el qual •els bramans es consideraven els homes més perfectes, i en què era més important fer bé les cerimònies, que no pas preocupar-se pel culte inte-rior i pel servei als altres.

L’experiència d’un príncep hindú anomenat • Siddharta Gautama (Buda). Siddharta va viure entre el 560-480 aC a la zona de Lumbini (a la fron-tera entre l’Índia i el Nepal). Fins a l’adolescència, Siddharta va viure a Kapilavastu, prop del Nepal, envoltat de tot allò que el seu pare va con-siderar digne d’un príncep: va tenir les millors distraccions, els estudis més complets i la tutela dels homes més savis del regne, els quals li van ensenyar a practicar el culte bramànic. Però Siddharta va sentir que necessitava alguna cosa més, quelcom que no sabia reconèixer, i va ini-ciar un procés d’alliberament personal que va tenir diferents etapes:

La descoberta que en les coses no es troba la felicitat. – Després de viatjar i de veure les dificultats de la vida, com ara les malalties, la vellesa o la mort, amb 29 anys Siddharta va decidir deixar totes les coses externes i se’n va anar a la recerca de respostes.

La descoberta que en l’esforç per ser perfecte no es troba la felici- –tat. Va iniciar, llavors, el camí del coneixement. Va fer el vot de sann-yasi, i va viure d’acord amb els ensenyaments de tres gurus. El seu desig de trobar l’essencial era tan gran que durant sis anys va viure enmig de grans esforços per dominar el cos i la ment. Aquest procedi-ment, però, tampoc no el va satisfer. No se sentia alliberat, de manera que va deixar el camí de la renúncia i va continuar el viatge remun-tant el Ganges. No va ser un viatge inútil perquè ja tenia clar que: “ni la fe, ni la pregària, ni els sacrificis tenen cap valor per aconseguir per si mateixos l’alliberament de l’esperit”.

2. Enumera les creences fonamentals, les quatre veritats.

El budisme no es fonamenta en cap divinitat sinó en el camí que cal fer per superar el sofriment i aconseguir el nirvana (estat de felicitat amb absència d’egoisme, odi, ofuscació...).

rere La pista DeL bUDisMe

127-156 Fotoc LP_16594.indd 131 6/7/11 10:47:54

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


1

Hi ha quatre veritats que s’han de experimentar:

1. Primera: la vida està marcada pel dolor.

2. Segona: explica les causes d’aquest sofriment (l’egoisme, l’odi, la ignoràn-cia...).

3. Tercera: explica que el sofriment es pot superar per l’amor.

4. Quarta: hi ha vuit passos per aconseguir-ho i arribar al nirvana.

3. Digues quins són els llibres sagrats dels budistes.

Són els textos dels seus deixebles que recullen els ensenyaments de Buda. Es coneixen com a “Els tres cistells” (Tripitaka) i es troben agrupats en sermons (sutres), regles monàstiques (vinaya) i classificacions dels ense-nyaments (adhidharma).

4. El camí dels vuit passos, els budistes i la vida quotidiana.

La quarta noble veritat defineix vuit aspectes que els budistes han de viure i que inclouen totes les dimensions de la persona:

1. Recta opinió. Adonar-se que el que afirmen les quatre nobles veritats és cert.

2. Recte propòsit. No hem de fer mal a ningú, sinó que hem de cercar el bé per a tots els éssers.

3. Recta acció. Implica el compliment d’una sèrie de normes (no matar, no robar...).

4. Recta paraula. Suposa no mentir, no parlar malament de ningú ni par-lar per fer enfadar les persones.

5. Recta sustentació. La forma de guanyar-se la vida no ha de perjudicar els altres.

6. Recte esforç. Cal esforçar-se per no deixar-se portar per les dificultats i pensar, parlar i obrar com ho faria un “buda”.

7. Recta intenció. Vol dir ser conscients de tot allò que es fa encara que siguin petites coses.

8. Recta concentració. Suposa practicar diverses tècniques de meditació per treballar la ment.

5. El budisme en l’actualitat:

a) Països on aquesta religió és majoritària o significativa: la Xina, el Japó, Corea, tot el sud-est asiàtic (actualment, a Occident, on està de moda l’espiritualitat oriental, també hi ha persones que segueixen aquest camí).

127-156 Fotoc LP_16594.indd 132 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


b) Corrents del budisme: és força complicat classificar clarament els corrents actuals, perquè es pot fer amb diferents criteris. Una classifica-ció prou àmplia pot ser aquesta:

BUDISME DE L’EST• (o MAHAYANA, que vol dir “Gran Vehicle”): és el corrent més estès en l’actualitat. Es basa en una visió gairebé celestial o divina de Buda (per exemple, li fan pregàries). Està molt present en països com la Xina, el Japó (on neix un subcorrent cone-gut com a Budisme ZEN), Corea...

BUDISME DEL NORD• (o VAJRAYANA, que vol dir “Vehicle del Diamant”): és un corrent del Mahayana, amb la diferència que dóna molta importància a tècniques concretes per lluitar contra el pati-ment. També es coneix amb el nom de Budisme Tibetà o Budisme Tàntric. És molt present en països com el Tibet, la Xina, Mongòlia...

BUDISME DEL SUD (THERAVADA,• que vol dir “Camí dels Vells”): se centra en els aspectes més “humans” de Buda, com les seves expe-riències en vida, els seus ensenyaments, etc. El trobem especialment a Tailàndia, Myanmar, Cambodja, Laos...





soLUcioNari

127-156 Fotoc LP_16594.indd 133 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


1

1. L’origen del judaisme, la història d’un poble.

El judaisme és la més antiga de les tres grans religions monoteistes i és l’origen del cristianisme i de l’islam. L’experiència religiosa jueva és l’experiència d’un poble al llarg de la seva història. Són jueus tots aquells que tenen consciència de pertànyer al poble escollit per Déu: els hereus de la terra i la història del poble de Déu. Aquest sentiment de pertinença a un poble és un dels trets més característics i que uneix amb més força tots els jueus, a Israel i arreu del món.

Segons el llibre del Gènesi, l’origen del poble jueu ve de Jacob, nét d’Abraham. Abraham (4000 aC) era un pastor nòmada a les terres d’Ur (Mesopotàmia — actual Iraq). Abraham no acceptava els nombrosos déus pagans de la seva terra i va respondre a la crida de Déu d’abandonar la terra per anar a la terra promesa, el futur Israel. La circumcisió de tots els homes jueus va quedar com a símbol d’aquest aliança entre Déu i Abra-ham.

Abraham va tenir dos fills: Isaac i Ismael. Isaac és fill de la seva esposa, Sara, de qui es consideren descendents els jueus. Ismael és fill d’Agar, la seva esclava, de qui es consideren descendents els musulmans.

El nét d’Abraham, Jacob, va tenir dotze fills que van formar les dotze tri-bus d’Israel. El nom “judaisme” fa referència a una de les tribus dels des-cendents d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, una tribu poderosa, la tribu de Judà i, per extensió, a la forma de viure i de pensar de tot un poble. Tam-bé se l’anomena “el poble d’Israel”: Israel era el sobrenom de Jacob, el pare dels dotze caps de les dotze tribus.

Al cap d’unes generacions (3500 aC) el poble d’Israel va ser esclavitzat pels egipcis. El llibre de l’Èxode narra com Jahvè (nom que rep el Déu dels jueus) va alliberar el seu poble a través de Moisès, que va rebre les Taules de la Llei, símbol de l’aliança entre Déu (Jahvè) i el poble d’Israel. Després de qua-ranta anys de travessa pel desert els israelites van tornar a la seva terra, la terra promesa.

2. Jahvè, Déu. Quines característiques té per als jueus? Com és la seva relació amb Ell?

L’experiència que els jueus tenen de Déu els ensenya que no és la persona qui busca Déu, sinó Déu qui busca la persona. Per això, el judaisme no parla de Déu, sinó que ensenya les persones com comunicar-se amb Ell.

La resposta jueva a la recerca de la felicitat es troba en la Llei que Déu va revelar i va lliurar als homes a través de Moisès, ja que fa referència a tots els aspectes de la vida i a les relacions amb Déu.

rere La pista DeL JUDaisMe

127-156 Fotoc LP_16594.indd 134 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


El jueu creient demostra que estima Déu obeint la Llei en la vida diària. Complir-la l’allibera de seguir els impulsos que l’allunyen de Déu i li dóna la seguretat de viure cada moment amb la seva presència.

El comportament amb els altres també expressa la fe dels jueus, perquè l’important de complir la Llei és aconseguir que la societat i les relacions entre els homes i les dones siguin cada vegada millors.

El jueu està cridat a imitar Déu en la seva compassió i bondat. La persona que no practica la justícia està lluny de Déu, perquè la justícia és una manera tan bona de conèixer i d’apropar-se a Déu com ho poden ser la pregària i la litúrgia. Per això, per al judaisme, una persona religiosa és una persona justa, és a dir, que fa bones accions. Precisament, Déu escollí el poble jueu perquè cada home fos sant i totes les persones juntes formes-sin una nació santa. Ser sant significa viure sabent distingir i escollir entre el bé i el mal, entre allò que és just i allò que és injust.

3. Enumera els llibres sagrats.

La Tanak és la Bíblia hebrea, formada per 39 escriptures i dividida en tres grans grups:

La Torà. • Explica des de la creació del món fins a la mort de Moisès. Són els cinc primers llibres de la Bíblia. En la Torà es troben els preceptes que han de complir els creients jueus per orientar la vida cap a Déu. Esta-bleix les regles de relació entre Déu i els homes i també entre els homes.

Els Nebiim, • els llibres dels profetes. Els profetes es consideraven a si mateixos com a transmissors del missatge de Déu. El seu missatge va dirigit als governants i al poble per censurar la desigualtat social i la separació de Déu a causa de donar culte a elements forans.

Els Ketubim, • els escrits, els llibres sapiencials i les Cròniques. Reflec-teixen l’època de l’exili babilònic.

Altres llibres importants són la Mixnà (formada per sis apartats que expli-quen alguns punts de la Torà) i el Talmud (que recull converses, debats i discussions sobre la Mixnà i la Torà).

4. Quines són les seves creences?

Creuen en un sol Déu totpoderós, que no es pot veure ni tocar i no té •cap forma humana, i al qual no intenten entendre.

Mantenen l’Aliança amb Déu. Ell és el Senyor i ells són el seu poble (el •poble elegit).

127-156 Fotoc LP_16594.indd 135 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


1

El més important és el que han de fer ells, sabent que Ell sempre està al •seu costat.

Els jueus ortodoxos creuen en la immortalitat de l’ànima i esperen la •resurrecció en la vinguda del Messies.

Les normes que han de seguir es troben a la Torà. Allà es troben els “deu •manaments” que Déu els va donar i que suposen les normes bàsiques que el poble d’Israel ha de seguir. A la Mixnà s’hi troben altres normes de moral personal (amor al proïsme, el tracte amb els altres, la relació entre pares i fills....), els rituals que han de seguir, la forma de vestir...

5. Normes de vida per als jueus

És una religió que posa l’èmfasi en el present; per tant, les obres dels •homes han de ser per complir el que Déu n’espera i poder gaudir d’una existència plena.

Les normes de vida dels jueus les trobem a la Torà, tot i que, com hem •indicat anteriorment, n’hi ha d’altres al Mixnà.

Les principals normes de vida són els deu manaments (Ex 20, 2-17) que •Déu va donar a Moisès.

6. El judaisme en l’actualitat:

a) Nombre de seguidors.

En l’actualitat hi ha uns 15 milions de jueus, dels quals un 40% aproxima-dament viuen a l’estat d’Israel; la resta viuen en la diàspora (que és el nom que rep la comunitat que viu fora d’Israel).

b) Països on aquesta religió és majoritària.

A partir de la destrucció del temple de Jerusalem l’any 70 dC, el poble d’Israel es va dispersar pertot arreu i trobarem comunitats jueves en les principals ciutats comercials.

En l’actualitat el país en què és majoritària és Israel, tot i que hi ha comu-nitats jueves importants a Estats Units (Nova York, Los Angeles...).

c) Corrents del judaisme en l’actualitat.

El judaisme ortodox. Es consideren els únics i veritables, els que mante- –nen la tradició des de Moisès fins als nostres dies. A partir del segle xix es van començar a obrir i a integrar-se en la societat, sent fidels a l’herència bíblica.

L’hassidisme. És una branca de l’ortodòxia ultraconservadora. Normalment –viuen en grups per poder relacionar-se entre ells i mantenir la tradició.

soLUcioNari

127-156 Fotoc LP_16594.indd 136 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


El judaisme reformista. Es desenvolupa a Alemanya i als EUA, creuen –que la Torà no va ser donada a Moisès sinó que va ser revelada als homes. Les dones també estan integrades en el culte.

El sionisme. Moviment fundat per T. Herzl i que, després de descobrir –l’antisemitisme de molts pobles, proposa establir un territori indepen-dent a Palestina on fer possible un estat jueu. L’any 1948 es funda Israel i es dóna la possibilitat a tots els jueus de poder refugiar-s’hi de la per-secució.





127-156 Fotoc LP_16594.indd 137 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


1rere La pista DeL cristiaNisMe

1. Quin és l’origen del cristianisme?

El cristianisme és la religió que més profundament ha marcat la cultura, la societat i la gent del nostre país al llarg del temps. En l’actualitat hi ha per-sones que es consideren cristianes i persones que no, però tots compartim una mentalitat i un rerefons que ens vincula amb el cristianisme d’una mane-ra molt diferent de la que ens relaciona amb les altres religions.

El cristianisme va començar fa vint segles, quan els seguidors de Jesús de Natzaret van experimentar que la seva fe en Déu era la cosa més allibera-dora que mai havien sentit. Aquestes persones van viure una doble expe-riència:

Van retrobar-se amb Jesús, mort i sepultat dies abans i van comprovar •que era viu. Van sentir la força de l’Esperit de Déu i es van sentir del tot canviats.

Després van començar a comprendre i explicar (narrar) aquesta experièn-•cia:

Si Jesús és viu, vol dir que no ha fracassat. –

El que deia era veritat: Déu mateix l’havia enviat, és el Crist. –

Déu volia que Jesús actués i parlés com ho va fer, i Jesús, com a fill, –va obeir.

En un segon moment, els apòstols van reflexionar serenament sobre la raó per la qual Déu havia intervingut així en Jesús. La resposta és completa-ment nova per al judaisme o per a qualsevol altra religió que coneguem: Déu, a través de Jesús, ha volgut presentar-se enmig dels homes i les dones, i ho ha fet perquè s’ha adonat que les seves manifestacions ante-riors no havien estat suficients per fer-los entendre que els estimava i els volia salvar.

Els primers cristians van posar per escrit la vida de Jesús en els evangelis. En síntesi narren el següent: Jesús, des que va néixer a Betlem fins als trenta anys, va viure amb la seva família a Natzaret. A partir del seu bap-tisme al Jordà per Joan Baptista comença la seva vida pública. Els seus ensenyaments i vivències estan basats en l’amor a Déu i al proïsme. Els seus ensenyaments van ser molt controvertits i el van portar a enfrontar-se amb les autoritats civils i religioses jueves, que el veien com un fals messies i una amenaça per a l’estabilitat del poder. Per això va ser entre-gat als romans i condemnat a morir clavat a la creu. Els evangelis ens diuen que després de morir el van enterrar i tres dies més tard va ressusci-tar d’entre els morts i es va aparèixer als deixebles. Això els confirmà que era el Fill de Déu i el seu missatge de salvació.

127-156 Fotoc LP_16594.indd 138 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


2. El Déu de Jesús de Natzaret. Explica’n les característiques que el defi-neixen.

Regne de Déu i Regne dels cels, com es parla a l’evangeli de Mateu perquè estava escrit per a cristians que venien del judaisme – Antioquia, Síria.

Quan Jesús, en la seva predicació, es refereix al Regne de Déu cal pensar sempre en Déu mateix. Déu mateix des del punt de vista concret: el de la seva actuació en aquest món i en la història. Quan Jesús explica que l’arribada del Regne de Déu és imminent vol dir que l’esperada actuació de Déu per part del poble jueu comença en Jesús mateix. La pertinença al Regne de Déu, deixar que Déu, actuï sobre cadascú, es relaciona a l’acceptació del missatge de Jesús.

Hi ha dues paraules que cap crític no discuteix que van ser repetides per Jesús amb molta freqüència: la invocació a Déu com Abba (Pare), i la irrup-ció propera del Regne d’aquest Déu. Jesús invitava els seus a dir també a Déu Abba. Però el que significa aquesta paternitat només podem entendre-ho a través del que entenia Jesús com el Regne de Déu. Heus aquí algunes vies d’accés a aquest “Regne” que revela Déu.

3. Els cristians i la vida quotidiana. Com expressen les seves creences?

Els cristians viuen intentant que el missatge de Jesús sigui el centre de les seves vides. Per als cristians, creure és un procés de vida que no s’acaba mai i que té dos moments:

1. L’encontre amb Jesús. A través d’ell els homes i les dones se senten totalment estimats i acceptats per Déu.

2. El segon pas és seguir Jesús, cadascú des de la seva situació. Aquesta és l’opció més important en la vida dels cristians: respondre a Jesús lliurement.

Per Jesús, pels seus ensenyaments, i sobretot per la seva vida, coneixem com és el Déu dels cristians: un Déu Pare/Mare, que no pot fer altra cosa que estimar els homes i les dones i que els dóna la llibertat per optar i per viure. El cristià troba en la pregària i en l’eucaristia la força per seguir lliu-rement la crida de Jesús. Cada dia, però principalment el diumenge, el cristià és convidat a la pregària comunitària a l’església, on el sacerdot presideix l’eucaristia. L’eucaristia recorda el moment en què Jesús, en el Sant Sopar, pren el pa i el vi i el dóna als seus deixebles. L’eucaristia expressa la comunió entre tots els cristians (la comunitat, l’Església).

soLUcioNari

127-156 Fotoc LP_16594.indd 139 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


1

4. La Bíblia

La Bíblia és la col·lecció de llibres que els cristians consideren inspirats per l’Esperit de Déu. Ha estat escrita en un espai de 13 segles. Es divideix en dues parts:

L’Antic Testament • coincideix, en gran part, amb la Tanak jueva. Està escrit abans del naixement de Jesús i narra la relació d’aliança de Déu amb el poble d’Israel. Consta de 46 llibres.

El Nou Testament • és escrit després de la mort de Jesús i està format pels quatre evangelis (on es narra la vida de Jesús), els Actes dels Apòs-tols (narra les primeres passes dels seguidors de Jesús), les cartes (a les diferents comunitats cristianes) i l’Apocalipsi.

5. Les diferents esglésies cristianes

Actualment hi ha divisions en la manera d’entendre el cristianisme, encara que l’essència del missatge de Jesús sigui compartit per tots.

a. L’Església catòlica.

El Papa és el cap de l’Església catòlica i el cap de l’Estat del Vaticà, i és considerat el successor de sant Pere i la màxima autoritat en qüestions espirituals i eclesiàstiques. Per sota del Papa hi ha els bisbes (successors dels apòstols), els preveres i els diaques (ajuden el bisbe i els preveres). El conjunt de tots els bisbes del món presidits pel Papa formen el que s’anomena el Col·legi Episcopal. Quan les circumstàncies ho exigeixen, un concili reuneix el conjunt dels bisbes per donar orientacions a l’Església. Els trets que hem explicat respecte al cristianisme són, fonamentalment, catòlics.

b. Les Esglésies evangèliques.

Es tracta d’una església nascuda a partir de la reforma protestant que va impulsar Martí Luter (1483-1546) durant el segle xvi. Les esglésies evangèli-ques —conegudes també com a luteranes— se senten intèrprets del pensa-ment de Luter: són protestants i evangèliques. Protesten per les desviacions introduïdes al llarg del temps en l’Església i volen tornar a l’evangeli pur. El centre de l’Església evangèlica és la predicació de la paraula. No hi ha, però, una distinció essencial entre clergues i laics. No hi ha devoció als sants ni altres tradicions pròpies de les esglésies romana i oriental. L’activitat religiosa fona-mental dels evangèlics és la pregària i la lectura i l’estudi de la Bíblia.

c. L’Església ortodoxa.

L’Església ortodoxa està formada pel conjunt d’esglésies orientals que estan en comunió amb el patriarca de Constantinoble i segueixen el ritu

127-156 Fotoc LP_16594.indd 140 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


bizantí. Són un total de 13 esglésies autocèfales, que abasten quatre antics patriarcats orientals (Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem) i nou esglésies nacionals (Rússia, Sèrbia, Romania, Grècia i altres), forma-des a mesura que la doctrina ortodoxa s’estenia per l’est d’Europa i encap-çalades per un arquebisbe, patriarca o metropolità.

bibLioGrafiaIgnasi • RicaRt, Montserrat vaLLveRdú, Maria RiuS, Déu té més d’un nom! Judaisme, Claret, Barcelona, 2003.

Trevor • BaRneS, El mundo de las religiones. Cristianismo, San Pablo, Madrid, 2006.


uneScocat• , Vine a la festa. Rituals, cultures i religions del món, Centre Unesco de Catalunya, Barcelona, 2008.

127-156 Fotoc LP_16594.indd 141 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


1rere La pista De L’ isLaM

1. Origen de l’islam. Mahoma, el profeta de Déu.

La paraula islam apunta una actitud central i característica d’aquesta reli-gió. Islam vol dir “submissió, lliurament” (i musïim, musulmà, “aquell que se sotmet”, “aquell que es lliura a...”): submissió a Ell, l’Únic, el Misericor-diós, en el sentit de triar la seva via i no la via dels interessos personals; en el sentit d’inclinar el cor, de dirigir les passes, en la seva direcció. Musulmà, per tant, és el que orienta la vida fent la voluntat de Déu, d’Al·là. L’islam no es considera una religió nova que hagi nascut amb la predicació del profeta Mahoma. Segons l’Alcorà, Mahoma és el darrer dels profetes que va transmetre el missatge final de Déu al món. Per això, creuen que alguns aspectes ja van ser revelats als profetes anteriors a Mahoma (entre ells Moisès i Jesús).

Mahoma (570-632) va néixer a la Meca, centre comercial i religiós de l’Aràbia (on les tribus nòmades adoraven diferents ídols, com ara estàtues de pedra, etc). Va viure una infància difícil. Pobre i orfe, fou educat pel seu oncle. Ja de gran, va ser comerciant i va fer de guia de caravanes. Així, va conèixer jueus i grups de cristians heterodoxos. Era un home pietós, honest i caritatiu, que durant llargs períodes de temps es retirava al desert per meditar i pregar. Al desert, l’any 6 va tenir una forta experiència de Déu en forma de visió: mitjançant un àngel, Déu li encarregà d’anar a predicar la seva existència. Aconsellat per Hadïga, la seva dona, va esperar que les revelacions es repetissin. Després de dos anys, convençut de la seva expe-riència divina, va començar a predicar. L’any 622, a causa de l’oposició dels comerciants rics de la Meca, va haver de marxar de la seva ciutat i se’n va anar a Medina, on fundà una comunitat i l’organitzà com si fos un estat, amb una llei i un exèrcit propis, per tal de defensar-se dels seus ene-mics (jueus i cristians començaren a oposar-se a la seva predicació). Va morir l’any 632, després de crear una comunitat unida i en expansió.

2. L’Alcorà, el llibre sagrat.

Els musulmans defineixen l’Alcorà (al-Qur ̄a n) com un missatge d’Al·là a la humanitat, transmès mitjançant una cadena que comença en Déu mateix, que continua amb l’arcàngel Gabriel i s’acaba en el Profeta Mahoma. El missatge contingut a l’Alcorà fou revelat a Mahoma durant un període de vint-i-tres anys, entre el 610 i el 623; el Profeta tenia quaranta anys quan va rebre la primera revelació i seixanta-tres en rebre la darrera.

El llenguatge del missatge original fou l’àrab. De l’Alcorà se n’han fet traduc-cions a molts idiomes; ara bé, una traducció de l’Alcorà no és pas la paraula exacta d’Al·là i, per això, no pot tenir mai el mateix valor que l’original àrab. En realitat, una traducció de l’Alcorà sempre és una interpretació.

soLUcioNari

127-156 Fotoc LP_16594.indd 142 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


L’Alcorà és una de les dues bases fonamentals de l’Islam; l’altra és la Sun-na, l’exemple donat pel Profeta amb la seva vida. A diferència de la Sunna, l’Alcorà és la paraula exacta de Déu, mentre que la Sunna només són les paraules i les accions del Profeta, inspirades en la divinitat. L’Alcorà no s’ha expressat pas mitjançant paraules humanes sinó que el seu contingut, lletra per lletra, l’ha fixat Déu mateix.

3. Com és Al·là, el déu de l’islam?

A diferència del judaisme que ha descobert Déu en la història, l’islam el descobreix en la creació, que és on el musulmà veu reflectides les revela-cions de Déu. Creu que aquest Déu és:

L’únic i el més gran; no té cap semblança amb la realitat creada, ni tam-•poc, és clar, amb els homes. Per tant, no pot ser representat.

Omnipotent; tot ho sap i tot ho pot, perquè té el control sobre els esde-•veniments.

Misericordiós; infinitament bo i just; perdona aquells que li ho demanen •i castiga els impius.

4. Els cinc pilars de l’islam.

Dels diferents llibres sagrats, els musulmans en treuen multitud de normes que regulen tots els aspectes de la seva vida. No els podem, per tant, estu-diar. Tot i això es parla sovint de cinc obligacions principals que tot musul-mà ha de complir:

Professió de fe (donar testimoni, reconèixer) que només hi ha un déu, •Al·là, i que Mahoma és el seu profeta.

Pregar cinc vegades al dia en direcció a La Meca.•

Practicar l’almoina (es parla fins i tot d’un percentatge de les possessions, •un 2,5%).

Fer dejuni durant el mes del Ramadà (no es pot ingerir res ni tenir rela-•cions sexuals des de la sortida a la posta del sol).

Pelegrinar (almenys un cop a la vida i si l’economia ho permet) a la ciutat •de La Meca.

127-156 Fotoc LP_16594.indd 143 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


1

5. L’islam en l’actualitat:

Nombre de seguidors: entre 1.000 i 1.200 milions (es considera la sego-•na religió en nombre de fidels, si es consideren junts tots els cristians de les diferents esglésies).

Països on aquesta religió és majoritària o significativa: la llista seria •enorme. El nucli principal són tots els països de l’Orient Mitjà, de l’Àsia Central i del Nord d’Àfrica. Fora d’aquí destaquen països del sud-est asiàtic com ara Indonèsia i Malàisia i la majoria dels països del centre i el sud d’Àfrica. Dins d’Europa és la religió majoritària a Albània i Bòs-nia. A la resta de països occidentals hi ha nombroses comunitats, sorgi-des principalment arran dels moviments migratoris (és a dir, que el nom-bre de conversions o d’occidentals que es fan musulmans és bastant petit).

Corrents de l’islam en l’actualitat podem començar per establir una •diferència cultural:

L’islam àrab: – països on la població es va “arabitzar” (idioma, cos-tums, festes...). Representen uns 250 milions i es troben tots a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica (per exemple al Marroc o a Egipte).

L’islam no àrab: – països o persones que han adoptat la religió però no la resta de components culturals. Representen més de 900 milions de persones (per exemple, a Indonèsia o Nigèria).

L’altra diferència, i de la qual sentim a parlar molt freqüentment, és la divisió entre:

Sunnites: – creuen que el successor de Mahoma i cap de la comuni-tat no ha de ser elegit obligatòriament entre els membres de la família del profeta. Representen el 85%.

Xiïtes: – al contrari, creuen que el cap de la comunitat només pot sortir d’entre els familiars del profeta. Són el 15%.

Aquesta diferència, que als ulls dels occidentals pot semblar trivial o secundària, és causa de molts conflictes i de molta violència en l’actualitat.

127-156 Fotoc LP_16594.indd 144 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


bibLioGrafiaIgnasi • RicaRt, Verónica SteRnSchein, Maria RiuS, Déu té més d’un nom! Judaisme, Claret, Barcelona, 2003.




soLUcioNari

127-156 Fotoc LP_16594.indd 145 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Jesús de Natzaret2 2

DistribUció DeLs càrrecs(Cal escollir una o dues feines per fer)

Alumne: Càrrec: Feines que ha de fer:

Coordinador/a •Animaelsmembresdel’equip.

•Témoltclarelquedemanaelprofessor.

•Procuraquenoesperdieltemps.

Ajudant del coordinador/a •Controlaeltodeveu.

•Supleixelcoordinadorquannohiés.

Secretari/ària •Omple els formularis de l’equip (Pla del’Equip).

•Recordade tanten tant,acadascú,elscompromisos personals, i a tot l’equip, els objectius de l’equip.

•GuardaelQuaderndel’Equip.

Responsable del material •Guardaelmaterialcomúientécura.

•Procuraqueelscompanysportinsempreelmaterial necessari.

Portaveu •Estàatentatotelqueesdiu.

•Explicalescosesalsaltres.

Nom dels components de l’equip:

QUADERN DE L’EQUIP Nom de l’equip: Curs: 6è de primària

127-156 Fotoc LP_16594.indd 146 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Jesús de Natzaret2

NorMes De fUNcioNaMeNt De L’eqUip(Cal triar-ne quatre o cinc per posar-les als objectius de l’equip)

1. Compartir-ho tot (cal demanar permís abans).

2. Demanar la paraula abans de parlar.

3. Acceptar les decisions de la majoria.

4. Ajudar els companys.

5. Demanar ajuda quan calgui.

6. No rebutjar l’ajuda d’un company.

7. Fer la feina que toqui.

8. Participar en tots els treballs i les activitats de l’equip.

9. Treballar en silenci i, quan sigui necessari parlar, fer-ho amb veu baixa.

10. Complir aquestes normes i fer-les complir als altres.

obJectiUs De L’eqUip1. Cercar informació sobre les religions.

2. Emplenar la 1a FITXA de les religions.

3. Compartir la informació del grup d’experts.

4. Ajudar-se els uns als altres.

5. Treballar sense distraccions.

6. ...

coMproMisos persoNaLsNom: Compromís:

Acabar la feina.

Demanar ajuda quan calgui.

Parlar amb un to de veu que no molesti.

Presentar la feina neta.

Fer la feina que em toqui.

127-156 Fotoc LP_16594.indd 147 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


avaLUació DeLs càrrecsCom ha funcionat el nostre equip: Cal millorar-ho Bé Molt bé

Hem avançat tots en el nostre aprenentatge? x

Hem utilitzat el temps adequadament? x

Hem acabat les feines a temps? x

Ens hem ajudat? x

Hem treballat sense distraccions? x

avaLUació De La feiNa De L’eqUip eN La sessió:

Què fem especialment bé?

L’equip està força compenetrat, ens ajudem; sabem demanar ajuda i aju-dem si ens ho demanen.

En què hem de millorar?

Perdem molt el temps parlant d’altres coses i no acabem la feina dins el temps previst.

No tots hem complert els nostres compromisos.

Objectius per al proper pla de l’equip

•Noperdretanteltemps.

•Complircadascúelseucompromís.

•Procuraracabarlesfeineseneltempsprevist.

revisió DeL fUNcioNaMeNt De L’eqUip:Valoració global Vistiplau del mestre o la mestra*Negativa, positiva, molt positiva.

POSITIVA

*Signatura del mestre o la mestra

127-156 Fotoc LP_16594.indd 148 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Jesús de Natzaret2

DistribUció DeLs càrrecs(Cal escollir una o dues feines per fer)

Alumne: Càrrec: Feines que ha de fer:

Coordinador/a

Ajudant del coordinador/a

Secretari/ària

Responsable del material

Portaveu

Nom dels components de l’equip:

QUADERN DE L’EQUIP Nom de l’equip: Curs: 6è de primària

127-156 Fotoc LP_16594.indd 149 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


NorMes De fUNcioNaMeNt De L’eqUip(Cal triar-ne quatre o cinc per posar-les als objectius de l’equip)

obJectiUs De L’eqUip

coMproMisos persoNaLsNom: Compromís:

127-156 Fotoc LP_16594.indd 150 6/7/11 10:47:55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Jesús de Natzaret2

avaLUació DeLs càrrecsCom ha funcionat el nostre equip: Cal millorar-ho Bé Molt bé

avaLUació De La feiNa De L’eqUip eN La sessió:

Què fem especialment bé?

En què hem de millorar?

Objectius per al proper pla de l’equip

revisió DeL fUNcioNaMeNt De L’eqUip:Valoració global Vistiplau del mestre o la mestra*Negativa, positiva, molt positiva. *Signatura del mestre o la mestra

127-156 Fotoc LP_16594.indd 151 6/7/11 10:47:56

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

127-156 Fotoc LP_16594.indd 152 6/7/11 10:48:03

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Jesús de Natzaret2

Joc De JesÚs Joc De JesÚs




127-156 Fotoc LP_16594.indd 153 6/7/11 10:48:08

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

127-156 Fotoc LP_16594.indd 154 6/7/11 10:48:13

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Jesús de Natzaret2

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

Joc De JesÚs

127-156 Fotoc LP_16594.indd 155 6/7/11 10:48:17

127-156 Fotoc LP_16594.indd 156 6/7/11 10:48:17