8Uni
tat
Mapa conceptual
Creixement moderat de la població absoluta.Lleuger augment de la població urbana.Lleugera disminució de la població rural.1820-1860: 0,76% creixement anual.1860-1898: 0,43% creixement anual.
Estructura demogràfica
Propietat de la terra:– Desamortització de Mendizábal
(1836).– Desamortització de Madoz
(1855).– Ampliació de la superfície culti-
vada.Avanços en l’agricultura comercial,tant per al mercat interior com pera l’exportació.Generalització del cultiu de la vi-nya, els cítrics, l’arròs i la canyade sucre.Increment del cultiu cerealístic (pre-dominant).
Canvis en l’agricultura
Endarreriment de la indústria es-panyola:– Escàs poder adquisitiu.– Excessiu proteccionisme.– Falta d’inversions.– Males comunicacions.– Falta de xarxes comercials.Primer focus: Catalunya i la indús-tria tèxtil.– 1832-1833: primera fàbrica de
vapor.– 1833-1860: ús del carbó.– 1860-1900: colònies industrials
(aprofitament dels salts d’aigua).Segon focus: País Basc.– Explotació minera del ferro (ex-
portat al Regne Unit).– Drassanes.– 1860: Alts forns.– 1880-1900: expansió de la si-
derúrgia.Altres focus: Aragó, Castella, An-dalusia, València, Astúries... Indús-tries agroalimentària, química, pa-perera; extracció minera...
Transformacions industrials
Millora de les comunicacions.Nova legislació mercantil.Unificació del sistema monetari: lapesseta (1868).Unificació del sistema d’impostos.
Mercat únic
Dures condicions de vida del tre-ballador industrial i del camperolassalariat.Inici del moviment obrer (1849-1868):– Associacions d’ajuda mútua a Bar-
celona, Màlaga i Alcoi (dècadadel 1830).
– 1842-1855: organització d’as-sociacions d’ajuda mútua (primeravaga general: 2-10 de juliol del1855).
Divisió del moviment obrer en el Se-xenni Revolucionari (1868-1874):1868: Federació Regional espa-nyola de l’AIT.1871: divisió entre socialistes (te-sis marxistes) i anarquistes (tesi ba-kuninistes).
Moviment obrer
Reivindicacions de tipus social: – Dret a l’educació i al treball.– Figures destacades: Concepción
Arenal i Emilia Pardo Bazán.
Lluita de les donesper la igualtat
La societat espanyola
5
10
20
15
25
30
35
188018701850 1860 Anys1842
ÍNDEX DE LA PRODUCCIÓINDUSTRIAL ESPANYOLA
1831 1840 1850 1860 1870
Milers de tones per any
0
10
20
30
40
50
1880 Anys
IMPORTACIÓ DE COTÓ EN BRUT
La importació de cotó en brut, principal matèria primera de la indústria tèxtil, és un bon indicador del’evolució de la producció de teles.
1861/65 1866/70 1871/75 1876/80 1881/85
Milers de tones
0
100
200
300
250
150
50
1886/90 1891/95 1896/1900Anys
MàlagaSevillaAstúriesBiscaiaEspanya
PRODUCCIÓ DE FERRO COLAT
Algunes zones de l’Espanya peninsular i, sobretot, Cuba, es van convertir en importants productors de sucre a partir del cultiu de la canya. Per poder obtindre el sucre, es van construir enginys o instal·lacions mogu-des per màquines de vapor. En la imatge, interior d’una refineria de sucre.
Segons el cens del 1860, en el camp espanyol més de la meitat de les persones que treballaven la terra eren jornalers. La majoria de les propietats eren explotacions reduïdes.
11%
33%
56%
Jornalers
ArrendatarisPropietaris
ESTRUCTURA SOCIAL DEL CAMP ESPANYOL
Els habitatges dels obrers de Madrid
«Els obrers a Madrid viuen en barris especials construïts als afores,en golfes i corrales del centre. Els qui viuen en els barris de treba-lladors, estan més ben allotjats (...). Les últimes cases que s’hi han al-çat (...) consten: d’un rebedor, una habitacioneta per a guardar laroba o les eines, cuina i pati a la planta baixa, un salonet i dues al-coves al principal (...).Els barris de Madrid on preponderen els obrers no tenen neteja, d’higiene i de qualsevol classe de condicions per a ser habitats, sen-se que deixe de trobar-se en continu perill la salut i la vida dels seushabitants. Visitem detingudament la major part de les cases de moltscarrers (...). I veurem fins a quin punt s’hi amuntega la gent en causmiserables».
E. Serrano Fatigati, 1884.
Creixement i altres variables demogràfiques en uns quants països europeus
1800
Població (milions) Creixement
Països 1900 Augment (%)
Gran Bretanya
Holanda
Bèlgica
Suècia
Alemanya
Àustria-Hongria
Itàlia
Portugal
Espanya
França
Irlanda
10,9
2,2
3,0
2,3
24,5
23,3
18,1
3,1
11,5
26,9
5,9
1900 (‰)
Taxa de mortalitat
18
18
19
17
22
25*
24
20
29
22
20
1900 (‰)
Taxa de natalitat
29
32
29
27
36
35*
33
30
34
21
23
36,9
5,1
6,7
5,1
50,6
47,0
33,0
5,4
18,6
40,7
4,5
238,5
131,8
123,3
121,7
106,5
101,7
87,3
74,2
61,7
51,3
–10,0
Creixement
Taxa mitjana anual (%)
1,227
0,844
0,807
0,800
0,728
0,704
0,629
0,557
0,482
0,408
–0,105
* Àustria només
G.Tortella Casares: «La economía española, 1830-1900», en Historia de España, dirigida per M. Tuñón de Lara, vol. 8. Labor, Barcelona, 1989.
Joan Güell defensa el proteccionisme (1853)
«La conveniència nacional consistix aadoptar un sistema mixt, que no siga niel del lliurecanvisme, ni el de l’aïllamenttotal, un sistema que facilite aquells inter-canvis amb els estrangers que no perju-diquen el país, i restringisca aquells al-tres que puguen danyar la producciónacional, sobretot en els articles de granconsum i necessitat; açò és, precisament,el que s’anomena sistema protector, elmateix que han seguit totes les nacions, iel que ha elevat el grau de riquesa i opu-lència en què es troben les més pròspe-res».
F. Cucurull: Panoràmica del nacionalis-me català. Edicions Catalanes de
París, 1975.
HuelvaSevilla
Màlaga
Còrdova
Badajoz
Càceres
Jaén
Granada Almeria
Múrcia
Alacant
València
Balears
Castelló
Tarragona
Barcelona
Girona
Ciudad Real
Toledo
Albacete
Conca
TerolGuadalajara
MadridÀvila
Salamanca
Zamora
OrensePontevedra
La CorunyaLugo
Oviedo
Santander
Canàries
GuipúscoaBiscaia
ÀlabaLleó
Burgos
Sòria
Logronyo
Navarra
Saragossa
OscaLleidaPalència
Valladolid
Segòvia
Cadis
0 100 200 km
LA DESAMORTITZACIÓDE MENDIZÁBAL (1835-1836)Valor de rematada de les finques
Més de 400 milions de reals
De 200 a 400 milions de reals
De 100 a 200 milions de reals
De 50 a 100 milions de reals
De 10 a 50 milions de reals
D’1 a 10 milions de reals
No es produeix desamortització
Huelva Sevilla
Màlaga
Còrdova
Badajoz
Càceres
Jaén
GranadaAlmeria
Múrcia
Alacant
València
Balears
Castelló
Tarragona
Barcelona
Girona
Ciudad Real
Toledo
Albacete
Conca
TerolGuadalajara
MadridÀvila
Salamanca
Zamora
OrensePontevedra
La CorunyaLugo
Oviedo
Santander
Canàries
Biscaia
ÀlabaLleó Burgos
Sòria
Logronyo
Navarra
Saragossa
OscaLleidaPalència
Valladolid
Segòvia
Cadis
Guipúscoa
0 100 200 km
LA DESAMORTITZACIÓDE MADOZ (1855-1856) Valor de rematada de les finques
Més de 400 milions de reals
De 200 a 400 milions de reals
De 100 a 200 milions de reals
De 50 a 100 milions de reals
De 10 a 50 milions de reals
D’1 a 10 milions de reals
No es produeix desamortització
Societat Domicili
Compañía Azucarera Malagueña Màlaga
Empresa de la Fábrica de Sal de Ibiza Palma
La Harinera Balear Palma
La Industrial y Mercantil de Mallorca Palma
Vinícola Navarra Bilbao
Vitícola de la Corona de Aragón Barcelona
Compañía Peninsular Azucarera Barcelona
Sociedad General de Vinos de España Barcelona
Compañía Vitícola del Norte de España Bilbao
Compañía Vitícola Vasco-Navarra, Riojana, Aragonesa y Castellana Bilbao
M. Artola: Enciclopedia de Historia de España,vol. VI. Alianza, Madrid, 1995.
Principals societats alimentàries, 1884
OCEÀ
ATLÀNTIC
M a r C a n t à b r i c a
M a r M e d i t e r r à n i a
La Corunya
Orense
Zamora
Huelva
Conca
Mèrida
SantiagoAstorga
Irun
GironaPalència
Medina del Campo
Ávila
Toledo Alcázar deSan Juan
Ciudad Real
Cadis
Jerez dela Frontera
Morón dela Frontera
Xàtiva Almansa
Bilbao
Burgos
Valladolid
BadajozLisboa
Entroncamento
Porto
Gasteiz(Vitòria)
Alacant
Lleó
OscaJaca
Lleida
Logronyo
Mataró
MúrciaCartagena
Iruña (Pamplona)
Salamanca
Donostia(Sant Sebastià)
SantanderGijón
Sama deLangreo
Albacete
Còrdova Linares
Granada
Baza
AlmeríaMàlaga
Sevilla
València
Castelló
Saragossa
Sòria
Segòvia
Terol
Reus
MadridAranjuez
Guadalajara
BarcelonaTarragona
XARXA FERROVIÀRIAEN EL SEGLE XIX
Entre 1848 i 1855Entre 1855 i 1860Entre 1860 i 1870Entre 1870 i 1900
0 100 200
OviedoSantanderGijón
VigoOrense Palència
Valladolid
Burgos
Sòria
Girona
La Jonquera
Barcelona
València
Múrcia
Cadis
Albacete
CartagenaSevilla
Saragossa Lleida
Iruña(Pamplona)
Gasteiz(Vitòria)
Irun
LleóAstorga
Ponferrada
Zamora
Salamanca
MadridÀvila
Medinaceli
Toledo
MèridaBadajoz
Còrdova
OCEÀ
ATLÀNTIC
Mar Cantàbrica
M a r M e d i t e r r à n i a
Camins reials
CAMINS REIALSEN EL SEGLE XIX
0 100 200
L’expansió del ferrocarril, encara que va tindre unagran transcendència, no va arribar als nivells dedesenvolupament dels països de l’Europa occiden-tal, que no deixaven cap ciutat sense enllaç detransport.
El programa del PSOE (1879)
«Considerant que aquesta societat és injusta perquè dividix els seus membres en duesclasses desiguals i antagòniques: una, la burgesia, (...) una altra, el proletariat, (...).
(…) el Partit Socialista declara que té per aspiració:
1. La possessió del poder polític per la classe treballadora.
2. La transformació de la propietat individual o corporativa dels instruments de treballen propietat col·lectiva, social o comú. Entenem per instruments de treball: la terra,les mines, els transports, les fàbriques, les màquines, el capital-moneda, etc.
3. L’organització de la societat sobre la base de la federació econòmica, l’usdefruitdels instruments de treball per les col·lectivitats obreres, garantint a tots els seus mem-bres el producte total del seu treball i l’ensenyament general científic i especial decada professió als individus d’un i altre sexe. (...)
En suma: l’ideal del PSOE és la completa emancipació de la classe treballadora, ésa dir, l’abolició de totes les classes socials i la seua conversió en una sola de treballa-dors: amos del fruit del seu treball, lliures, iguals, honrats i intel·ligents».
Sobre la dona
Una opinió freqüent en el segle XIX
«La dona: és igual a l’home? (…) Des de la intel·ligència a l’estatura, tot és en ella in-ferior (...). Tot en ella va de fora cap a dins, tot és concentratiu, receptiu i passiu aixícom en l’home tot és expansiu i actiu. (…) En si mateixa, la dona no és com l’home unésser complet; és només l’instrument de la reproducció, la destinada a perpetuar l’es-pècie; mentre que l’home és l’encarregat de fer-la progressar, el generador de la in-tel·ligència, al mateix temps, creador i demiürg del món social».
P. Gener*: «De la mujer y sus derechos en las sociedades modernas», en La Vanguardia, 26 de febrero de 1889.
La lucidesa d’una intel·lectual«El cor, els instints, la consciència, s’oposen de continu en la pràctica a aquestes teo-ries que concedixen a l’home superioritat moral sobre la dona (...). És monstruosa [lacontradicció] que resulta entre la llei civil i la llei criminal; l’una ens diu: “Ets un ésserimperfecte; no puc concedir-te drets”. L’altra: “Et considere igual a l’home i t’impose elsmateixos deures; si hi faltes, incorreràs en idèntica pena”. (...)
Vindrà un dia en el qual els homes eminents que hui sostenen la incapacitat intel·lec-tual de la dona seran esmentats com a prova del tribut que a vegades paguen a laseua època les grans intel·ligències, i se’n llegiran els escrits amb la sorpresa i el des-consol que causa veure en els de Plató i Aristòtil la defensa de l’esclavitud».
C. Arenal: La mujer del porvenir. 1889.
*Doctor en Farmàcia i Medicina, va ser un intel·lectual progressista en la seua època, original i extravagant.
Top Related