- 1. ELS MATERIALS PLSTICS JOAN & ROCIO 3rESO A IES MARC
FERRER
2. 1.1 Introducci: qu s un plstic?
- Els plstics sn substncies formades per macromolcules orgniques
anomenades polmers. Aquests polmers sn grans agrupacions de monmers
units mitjanant un procs qumic anomenat polimeritzaci.
3. Sn propietats caracterstiques de la majoria dels plstics,
encara que no sempre es compleixen en determinats plstics especials
4. Sn barats. 5. Tenen baixa densitat. 6. Sn impermeables. 7. Allen
l'electricitat. 8. Allen el calor, tot i que no sn resistents a
ell. 9. Sn resistents a la corrosi i a la intemprie.. 10.
Resisteixen davant l'acci de molts factors qumics. 11. Alguns es
reciclen millor que altres que no son biodegradables ni fcils de
reciclar. 12. Sn fcils de treballar. 13. En alguns plstics la seva
combusti pot ser molt contaminant. 14. 1.2.Tipus de plstic:
classificaci. Termoplstics Un termoplstic s un plstic el qual, a
temperatura ambient s plstic o deformable, es fon a un lquid quan s
escalfat i s'endureix en un estat vitri quan s prou refredat.
Termostables Els plstics termostables sn materials que una vegada
que han patit el procs d'escalfament-fusi i formaci-solidificaci,
es converteixen en materials rgids que no tornen a fondre's.
Elastmers o cautxs Els elastmers es caracteritzen per la seva
elevada elasticitat i la capacitat d'estirament i rebot, recuperant
la seva forma primitiva una vegada que es retira la fora que els
deformada. 15. Termoplstics
- La majoria dels termoplstics sn polmers d'alt pes molecular,
els que posseeixen cadenes associades per mitj de febles forces de
Van der Waals (polietil); fortes d'interacci dipol-dipol i enlla
d'hidrogen; o fins i tot anells aromtics apilats (poliestir). Els
polmers termoplstics difereixen dels polmers termostables en qu
desprs d'escalfar i modelar aquests poden reescalfar i formar
altres objectes, ja que en el cas dels termostables o termodurs, la
seva forma desprs de refredar no canvia i aquest prefereix
incendiar.
16. Les seves propietats fsiques canvien gradualment si es fonen
i es modelen diverses vegades. 17. Termostables.
- Generalment, per a la seva obtenci es parteix d'un aldehid. Els
plstics termostables no poden ser reciclats, excepte com a material
de rebliment.[6]
18. * Polmers del fenol. Sn plstics durs, insolubles i infusa
per, si durant la seva fabricaci s'utilitza un excs de fenol,
s'obtenen termoplstics. 19. * Resines epoxi. 20. * Resines
melamniques. 21. * Baquelita. 22. Elastmers
- Comprenen els cautxs naturals i sinttics; entre aquests darrers
es troben el neopr i el polibutadi. Els elastmers sn materials de
molcules grans les quals desprs de ser deformades a temperatura
ambient, recobren en major mesura la seva mida i geometria en ser
alliberada la fora que els deforma.
23. 1.3.processos de fabricaci.
- La primera part de la producci de plstics s l'elaboraci de
polmers en la indstria qumica. Avui en dia la recuperaci
post-consumidor s essencial tamb. La part de producci de productes
terminats per la indstria manufactura actua sobre els plstics en
forma de gra o resina. Ms freqentment s'utilitzen diverses formes
de modelat (per injecci, compressi, rotaci, inflaci, etc.) o la
extrusi de perfils o fils, per generar millors resultats.
24. Extrusi o moldeig per aire a pressi
- El polmer fos, es forat a passar a travs d'un Dau o filera, per
medi de l'empenta generada per l'acci giratria d'un Vis sens fi que
gira concntricament en una cmera o camisa a temperatures
controlades, amb una separaci milimtrica entre els dos elements. El
Vis sens fi es alimentat per medi d'una tremuja en un extrem de la
mquina. El polmer avana, fon, mescla en la cmera i finalment surt
per la filera que li dna la forma final.
25. Moldeig per injecci
- En enginyeria, la injecci de polmers o emmotllament per injecci
es un procs semi-continu que rau en injectar un polmer en estat fos
en un motlle tancat a pressi, i travs d'un petit forat. Dins el
motlle el material es solidifica. La pea o part final s'obt al
obrir el motlle i treure de la cavitat la pea. La injecci es una
tcnica molt popular per la fabricaci d'articles. La industria del
plstic ha crescut a una taxa de 12% anual durant els ltims 25 anys,
i el principal procs de transformaci de plstic es per injecci,
seguit del de extrusi. Un exemple de productes fabricats per
aquesta tcnica sn els famosos blocs connectables de la marca LEGO i
les joguines de la casa Playmobil, aix com una gran quantitat de
components per l'autombil, per electrodomstics i per avions.
26. Moldeig per termocomformat El termoconformat s un procs de
fabricaci de lmines o pel lcules termoplstiques. Concretament, s ms
que un procs de manipulaci, on la lmina o pel lcula de plstic
adopta la forma del motlle, i s'obt la pea acabada. La lmina o pel
lcula s'escalfa en un forn fins a la seva temperatura de treball,
desprs s'estira sobre un motlle i es refreda. La primera generaci
de mquines de termoconformat incorporava normalment escalfadors
tipus caloria-barra, similars als elements de calefacci que es
troben en els forns elctrics de cuina convencionals. Aquests encara
es fan servir, per la majoria dels equips moderns usen freqentment
escalfadors de quars o escalfadors de panell radiant, per a major
eficincia en l'escalfament de la lmina i facilitat de control per
zones. El material ms com per al motlle s alumini fos o mecanitzat,
encara que epoxi, fusta i escuma estructural es fan servir de
vegades per prototips, mostres, i tirades curtes. 27.
Calandratge
- El calandratge s un procs de conformat que consisteix en fer
passar un material slid a pressi entre rodets de metall generalment
calents que giren en sentits oposats i es tallen amb una fulla per
a obtenir la mida desitjada. La finalitat pot ser obtenir lmines de
gruix controlat o b modificar l'aspecte superficial de la
lmina.
28.