Medicaments, societat i TDA-H
Ana Mª Domènech Calvet
Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les
Ciències Experimentals. UAB
Proposta didàctica n. XX (Codi)
Educació Científica
Propostes didàctiques des de la recerca en educació científica,
matemàtica i ambiental
Propostes didàctiques des de la recerca en educació científica, matemàtica i ambiental. n. XX
Ana Mª Domènech Calvet
II
Propostes didàctiques des de la recerca en educació científica, matemàtica i ambiental. n. XX
Ana Mª Domènech Calvet
III
Medicaments, societat i TDA-H
Etapa educativa (Etapa / Cicle / Curs)
Secundària. (3r ESO o Batxillerat).
Àrea / matèria
Ciències de la naturalesa / Ciències per al Món Contemporani.
Bloc de continguts i/o model científic
El cos humà /Ciència, salut i estils de vida.
Model ésser viu.
Resum de la Proposta didàctica
El tractament farmacològic en el cas del TDA-H és un exemple de
medicalització de la societat i una controvèrsia sociocientífica. Actualment, el
dèficit d’atenció es considera el trastorn psiquiàtric infantil més freqüent i es
recomana un tractament multidisciplinar basat en una acció psico-
pedagògica i els fàrmacs. La polèmica apareix arrel del fet que els
medicaments que s’utilitzen són psicoestimulants i que encara no es
coneixen quins poden ser els efectes secundaris a curt i llarg termini.
En aquesta proposta, tenint en compte les possibilitats que ofereix el treball
de les controvèrsies sociocientífiques, es treballen aspectes relacionats amb
coneixements de ciències (lligats a models teòrics) i sobre la ciència
(vinculats a la imatge i naturalesa de la ciència).
Respecte els coneixements científics, es pretén treballar el model ésser viu,
i, concretament, la relació sistèmica entre diverses funcions com la
relació (a través sistema nerviós) i la nutrició. Tradicionalment, els
sistemes del nostre cos s’estudien de manera aïllada i basant-se
fonamentalment en la descripció de les estructures que formen part de
cadascun d’aquests sistemes. El fet de parlar dels medicaments i dels
seus efectes secundaris ens permet pensar en aquesta idea
d’interrelació entre sistemes (si pensem en el recorregut del medicament
des que l’ingerim fins que desenvolupa la seva acció) i fomenta una visió
més global de l’organisme (això explica que un medicament pugui actuar
en diverses estructures del nostre cos i causar diferents efectes desitjats o
Propostes didàctiques des de la recerca en educació científica, matemàtica i ambiental. n. XX
Ana Mª Domènech Calvet
IV
no). És per aquest motiu que aquesta proposta s’ha de realitzar quan els
alumnes hagin treballat el bloc del cos humà.
Pel que fa als coneixements relacionats amb la naturalesa de la ciència,
aquesta proposta s’ha centrat en el treball de la manca de consens
científic davant els dos contextos seleccionats ja que és una característica
intrínseca de totes les controvèrsies sociocientífiques. Sovint, a les classes
de ciències, no es parla de com es genera el coneixement científic i, si ens
fixem en els resultats de diverses recerques en l’àmbit de la didàctica,
observem que els alumnes quan interpreten aquesta manca de consens ho
fan atribuint-la a factors com la incompetència dels científics o als interessos
personals, però, difícilment parlen del caràcter empíric de la ciència o del
paper de la incertesa en la generació del coneixement. En aquesta proposta,
s’analitzen tres estudis científics per emfatitzar aquests aspectes lligats a
l’activitat científica, entesa també, com una activitat humana.
Materials / recursos
A l’apartat 4 de la proposta didàctica podreu trobar els següents arxius:
Fitxa tècnica: recull de preguntes que el professor/a participant a la
recerca haurà de respondre abans de començar la implementació d’aquesta unitat didàctica per tal de facilitar el posterior anàlisi de les
dades obtingudes.
Diari de camp: amb el mateix objectiu que el document anterior,
s’ofereix un diari de camp on el professor/a anirà apuntant tots aquells comentaris, discussions, incidències, suggeriments,... que hagin marcat
el desenvolupament de les activitats.
Avaluació de la proposta: recull de preguntes on el professor/a
valorarà la unitat després de la seva implementació.
Mapa controvèrsies associades al TDA-H: es presenta un mapa
conceptual on es recullen les principals controvèrsies associades al dèficit d’atenció.
Estudis científics respecte el tractament farmacològic del TDA-H:
per si es volen utilitzar com a material de suport a les sessions 6 i 7.
Propostes didàctiques des de la recerca en educació científica, matemàtica i ambiental. n. XX
Ana Mª Domènech Calvet
V
Grup de recerca
(optatiu)
Tema de recerca / Recerca associada
Tesi doctoral (inscrita setembre 2010-data prevista lectura setembre 2014):
L’ús de les controvèrsies sòcio-científiques per promoure la competencia
científica a l’educació secundària: el cas de la medicalització i el TDA-H.
Resum del context de la recerca
(Omplir per l’autor/a)
Publicacions associades
Domènech, A.M.; Márquez, C.; Roca, M.; Marbà, A. (en premsa). La
medicalización de la sociedad, un contexto para promover el desarrollo y uso
de conocimientos científicos sobre el cuerpo humano. Revista Enseñanza de
las Ciencias.
Domènech, AM. i Márquez, C. (2013). Construint la visió sistèmica del cos
humà a partir de la lectura crítica d’una controvèrsia socio-científica. Revista
Ciències, 24, pp.26-32.
Doménech, A.M.; Márquez, C.; Roca, M. (2013) La medicalización como
contexto sociocientífico para promover el desarrollo y uso de conocimientos
científicos. Comunicació. IX Congreso internacional sobre investigación en
didáctica de las ciencias. p. 1079-1084. Girona, Espanya.
Doménech, A.M.; Márquez, C. (2013) Promoting scientific knowledge and
practices in a SSI context-based teaching unit. Póster convidat. ESERA
Conference 2013. Nicosia, Xipre.
Doménech, A.M.; Márquez, C. (2013) Promoting students’ critical thinking
and argumentation through the analysis of the reliability of scientific studies
related to a SSI: The case of ADHD. Comunicació. ESERA Conference 2013. Nicosia, Xipre.
Domènech, A.M.; Márquez, C.; Roca, M. (2012) Health as a crossroad of
Socio-scientific Issues and Critical reading. Comunicació oral en 9th
Propostes didàctiques des de la recerca en educació científica, matemàtica i ambiental. n. XX
Ana Mª Domènech Calvet
VI
Conference of european researchers in didactics of biology, Berlin,
Alemanya.
Domènech, A.M.; Márquez, C.; Roca, M. (2012) El uso de las controversias
sociocientíficas y la lectura crítica par promover la transferencia de
conocimientos científicos. Domínguez Castiñeiras, J.M. (Ed.) Comunicació
oral, XXV Encuentro de didáctica de las ciencias experimentales, p. 101-108.
Santiago de Compostela, Espanya. [ISBN: 978-84-695-4673-4]
FALTA EUREKA
Propostes didàctiques des de la recerca en educació científica, matemàtica i ambiental. n. XX
Ana Mª Domènech Calvet
VII
Índex de la Proposta didàctica
Propostes didàctiques des de la recerca en educació científica, matemàtica i ambiental. n. XX
Ana Mª Domènech Calvet
VIII
Publica
Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals.
UAB.
ISBN 978-84-920738-6-3
Any 2014
Disponible on line
http://pagines.uab.cat/udsrecercaccmat/content/medicaments-societat-i-tda-h
Llicència Creative commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-
CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Citació
Propostes didàctiques des de la recerca en educació científica, matemàtica i ambiental. n. XX
Ana Mª Domènech Calvet
IX
Proposta didàctica n. XX (Codi)
Medicaments, societat i TDA-H
Ana Mª Domènech Calvet
Unitat didàctica
Medicaments,
societat i TDA-H
Materials elaborats per Ana Mª Domènech sota la
supervisió de:
Conxita Márquez i Montse Roca
Departament de Didàctica de la Matemàtica i les
Ciències Experimentals de la UAB
Curs 2011-2012
Índex
1. Justificació de la unitat dissenyada................................................ Pàgina 1
2. Presentació de la unitat dissenyada................................................ Pàgina 2
La selecció dels temes................................................................. Pàgina 2
Selecció de continguts, competències i objectius........................ Pàgina 3
La seqüenciació dels continguts.................................................. Pàgina 5
El sistema d’avaluació................................................................. Pàgina 6
3. Desenvolupament de la proposta.................................................... Pàgina 7
Seqüència 1: La medicalització de la societat............................. Pàgina 8
Sessió 1-2................................................................................. Pàgina 8
Material per al professor/a............................................... Pàgina 10
Material per l’alumnat...................................................... Pàgina 15
Sessió 3.................................................................................... Pàgina 23
Material per al professor/a............................................... Pàgina 25
Material per l’alumnat...................................................... Pàgina 30
Seqüència 2: La medicalització de la societat.............................. Pàgina 40
Sessió 1 (4)............................................................................... Pàgina 40
Material per al professor/a............................................... Pàgina 41
Material per l’alumnat...................................................... Pàgina 44
Sessió 2 (5)............................................................................... Pàgina 48
Material per al professor/a............................................... Pàgina 49
Material per l’alumnat...................................................... Pàgina 52
Sessió 3 (6)............................................................................... Pàgina 58
Material per al professor/a............................................... Pàgina 59
Material per l’alumnat...................................................... Pàgina 62
Sessió 4 (7)............................................................................... Pàgina 79
Material per al professor/a............................................... Pàgina 80
Material per l’alumnat...................................................... Pàgina 83
Sessió 5 (8).............................................................................. Pàgina 91
Material per al professor/a............................................... Pàgina 92
Material per l’alumnat...................................................... Pàgina 93
Sessió 6 (9).............................................................................. Pàgina 97
Material per al professor/a............................................... Pàgina 98
Material per l’alumnat...................................................... Pàgina 103
4. Recursos............................................................................................ Pàgina 118
Fitxa tècnica................................................................................. Pàgina 119
Diari de camp............................................................................... Pàgina 121
Avaluació de la proposta.............................................................. Pàgina 130
Mapa controvèrsies associades al TDA-H................................... Pàgina 131
Estudis científics respecte el tractament farmacològic del TDA-H... Pàgina 132
1
1. Justificació de la unitat dissenyada
Actualment, al currículum vigent al nostre país i al marc teòric del projecte PISA, es
defineix que la finalitat de l’educació és promoure que els alumnes adquireixin les
eines necessàries per entendre el món en el que estan creixent i que aquestes puguin
guiar les seves actuacions com a ciutadans capaços d’intervenir d’una manera activa i
crítica en la societat que els ha tocat viure, caracteritzada per ser plural, diversa i en
continu canvi.
Si ens fixem en la ciència amb la que es troben els ciutadans, ens adonem que és
ben diferent a la que es sol treballar a la classe de ciències. Mentre que temes en els
que la ciència i la societat estan lligades (com l’ús de les cèl·lules mare, la selecció
genètica, l’estudi de l’ús dels efectes de la telefonia mòbil, la construcció d’un cementiri
nuclear...) apareixen amb elevada freqüència als mitjans de comunicació, a les
classes de ciències, s’ensenya, o la majoria dels alumnes acaben tenint una
percepció de la ciència, com un conjunt de teories inqüestionables que expliquen
fenòmens, però, poques vegades es parla de les preguntes a les que donen resposta i
del procés de diàleg mitjançant el qual s’ha arribat a aquest coneixement i al consens
existent entorn d’aquest.
En aquest context, des de la didàctica de les ciències es proposa la incorporació de
les controvèrsies sociocientífiques a les classes de ciències, entenent, que es
tracta de dilemes socials en els que la ciència està implicada fruit de la complexa
interrelació existent entre elles. Aquests temes es caracteritzen per ser oberts,
complexes i controvertits com a resultat de la manca de consens científic i d’una
resposta única i definitiva davant el problema (ja que són situacions noves que es
situen en l’anomenada ciència frontera).
Totes aquestes característiques fan que es considerin un bon context per treballar
aspectes relacionats amb: la naturalesa de la ciència (què és i com es fa la ciència, el
paper del diàleg i el consens,...), l’argumentació i la competència d’ús i reconeixement
de proves, la transferència i aplicació de coneixements científics en preses de
decisions.
Seguint totes aquestes consideracions, en aquesta unitat es pretén treballar la
controvèrsia associada a la medicalització de la societat i al cas concret del Trastorn
per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA-H) relacionant-les amb el treball
dels continguts i objectius del bloc del cos humà a 3r d’ESO o l’apartat “ciència, salut i
estils de vida” de l’assignatura de Ciències per al Món Contemporani al batxillerat.
2
2. Presentació de la unitat dissenyada
La selecció dels temes
Com s’ha comentat anteriorment, la unitat que s’ha dissenyat té com a contextos la
medicalització de la societat i el TDA-H. Fa mig segle a la llar no hi mancava un
termòmetre de mercuri, fa més d’una dècada que hi ha termòmetres digitals, medidors
de glucèmia i tot tipus d’estris relacionats amb la cura del cos. Fa vint anys, en una
recerca sobre dos centenars de farmacioles
domèstiques de classe mitja a Tarragona, es van trobar
una mitjana de més de 100 medicaments a cada llar i es
constatava que, en molts casos, el medicament havia
substituït les mesures higienico-dietètiques i els remeis
domèstics.
Avui en dia, alguns professionals defensen que estem
assistint a una nova forma de medicalització de la vida
que consisteix a crear malalties o ampliar els límits del que les defineix per incrementar
la venda de medicaments i serveis de salut. Equiparar processos de la vida quotidiana,
molèsties lleus i factors de risc a malaltia, expandeix el mercat de l’empresa
farmacèutico-sanitària. És necessari prendre consciència del problema que això
suposa per a la salut i tenir en compte que, malgrat sovint es tracta de manera
implícita, els medicaments no es poden aïllar dels efectes secundaris que ens poden
causar. Davant d’una possible medicació, les persones hem d’informar-nos i ser
capaços de valorar el binomi risc-benefici abans de prendre una decisió.
El tractament farmacològic en el cas del TDA-H és un exemple de medicalització de la
societat i una controvèrsia sociocientífica. Actualment, el dèficit d’atenció es considera
el trastorn psiquiàtric infantil més freqüent i es recomana un tractament multidisciplinar
basat en una acció psico-pedagògica i els fàrmacs. La polèmica apareix arrel del fet
que els medicaments que s’utilitzen són psicoestimulants i que encara no es coneixen
quins poden ser els efectes secundaris a curt i llarg termini.
Pensem que aquestes dues situacions esdevenen bons contextos perquè són temes
actuals, propers a l’alumnat (davant els que possiblement hauran de prendre una
decisió) i estan relacionats amb continguts i competències científiques que s’han de
treballar a les classes de ciències.
3
Selecció de continguts, competències i objectius
En aquesta proposta, tenint en compte les possibilitats que ofereix el treball de les
controvèrsies sociocientífiques, es treballen aspectes relacionats amb coneixements
de ciències (lligats a models teòrics) i sobre la ciència (vinculats a la imatge i
naturalesa de la ciència).
Respecte els coneixements científics, es pretén treballar el model ésser viu, i,
concretament, la relació sistèmica entre diverses funcions com la relació (a través
sistema nerviós) i la nutrició. Tradicionalment, els sistemes del nostre cos s’estudien
de manera aïllada i basant-se fonamentalment en la descripció de les estructures que
formen part de cadascun d’aquests sistemes. El fet de parlar dels medicaments i
dels seus efectes secundaris ens permet pensar en aquesta idea d’interrelació
entre sistemes (si pensem en el recorregut del medicament des que l’ingerim fins que
desenvolupa la seva acció) i fomenta una visió més global de l’organisme (això
explica que un medicament pugui actuar en diverses estructures del nostre cos i
causar diferents efectes desitjats o no). És per aquest motiu que aquesta proposta s’ha
de realitzar quan els alumnes hagin treballat el bloc del cos humà.
Pel que fa als coneixements relacionats amb la naturalesa de la ciència, aquesta
proposta s’ha centrat en el treball de la manca de consens científic davant els dos
contextos seleccionats ja que és una característica intrínseca de totes les
controvèrsies sociocientífiques. Sovint, a les classes de ciències, no es parla de com
es genera el coneixement científic i, si ens fixem en els resultats de diverses recerques
en l’àmbit de la didàctica, observem que els alumnes quan interpreten aquesta manca
de consens ho fan atribuint-la a factors com la incompetència dels científics o als
interessos personals, però, difícilment parlen del caràcter empíric de la ciència o del
paper de la incertesa en la generació del coneixement. En aquesta proposta,
s’analitzen tres estudis científics per emfatitzar aquests aspectes lligats a l’activitat
científica, entesa també, com una activitat humana.
Si ens fixem en el currículum, les competències que es treballaran són les següents:
- Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i
creativa les actuacions com a ciutadans i ciutadanes responsables,
especialment les relacionades amb la salut pròpia i la comunitària.
- Comprendre textos de contingut científic de diferents fonts i disposar de criteris
per analitzar-los críticament.
4
- La competència específica d’analitzar críticament qüestions científiques
socialment controvertides, argumentar les pròpies opinions tenint en compte les
dels altres i aportant evidències i raons fonamentades en el coneixement
científic, i tendir a actuar de manera conseqüent, responsable i solidària.
- La competència comunicativa lingüística: el coneixement del llenguatge de la
ciència és indissociable al del propi coneixement científic. Aquest llenguatge es
concreta en maneres específiques de descriure els fets i fenòmens, d’explicar-
los i exposar-los, de justificar-los i argumentar-los. En aquesta experiència ens
basarem en la justificació i l’argumentació.
Mentre, que els objectius que s’han establert són:
Objectiu Sessió
Definir la medicalització de la societat (i el TDA-H) i reconèixer-la com una
controvèrsia sociocientífica on hi ha implicats agents amb interessos
diversos.
1, 2 i 3
Aplicar tècniques de lectura crítica. 1 i 2
Aplicar coneixements del sistema nerviós per explicar quins mecanismes fan
que sentim el dolor i l’acció de medicaments com l’aspirina.
3
Explicar que els medicaments (aspirina i metilfenilat) poden tenir efectes
secundaris emfatitzant o aplicant la idea que el nostre cos actua com a
sistema.
3 i 9
Aplicar coneixements científics a la presa de decisions relacionada amb la
medicació en situacions quotidianes.
3,8 i 9
Identificar i justificar les polèmiques associades al TDA-H. 4 i 5
Prendre consciència de la manca de consens científic, entre professionals de
la salut, respecte una malaltia concreta (el TDA-H).
4 i 5
Analitzar dades d’estudis científics i justificar-ne la fiabilitat segons diferents
criteris com la mostra, la metodologia o les conclusions.
6 i 7
Prendre consciència de la necessitat i importància d’interpretar les dades. 8
Participar activament en les discussions de la classe i la realització de totes
les activitats.
Totes
Respectar tant la opinió dels companys com el torn de paraula. Totes
Reconèixer la importància d’estar ben documentats abans de prendre
decisions.
2,8 i 9
5
La seqüenciació dels continguts
Aquesta unitat es divideix en 2 seqüències i, cadascuna d’elles, en diverses sessions:
a) Seqüència 1: La medicalització de la societat
En aquesta primera seqüència es presenta la medicalització de la societat com a
controvèrsia sociocientífica i s’emfatitza la relació sempre existent entre medicament i
efectes secundaris a partir de la lectura crítica d’una Contra de La Vanguardia.
Després de treballar els coneixements científics implícits en aquesta relació mitjançant
el cas concret de l’aspirina, es realitza un exercici de presa de decisions respecte la
medicació en diverses situacions de la vida quotidiana.
Es divideix en:
Sessió 1-2: “L’ús dels medicaments, un debat obert”
“Les medicines curen o causen qualsevol malaltia”
“Autoavaluació inicial”
Sessió 3: “L’aspirina, un medicament històric en revisió constant”
“Comencem a prendre decisions”
b) Seqüència 2: El TDA-H, un exemple de medicalització de la societat
En aquesta seqüència es treballa el TDA-H com a un possible exemple de
medicalització de la societat i es parla sobre la manca de consens científic a través de
l’anàlisi de la fiabilitat de 3 estudis científics relacionats amb els efectes secundaris del
fàrmac utilitzat per tractar el dèficit d’atenció (el metilfeniltat). Al final, es torna a
realitzar l’exercici de presa de decisions per explorar si els alumnes canvien després
del treball desenvolupat.
Es divideix en:
Sessió 1 (4): “Una introducció al dèficit d’atenció”
Sessió 2 (5): “Coneguem de més a prop el dèficit d’atenció”
“El dèficit d’atenció, un problema a medicar?”
Sessió 3 (6): “... i els estudis científics què hi diuen?”
Sessió 4 (7): “Quin és l’estudi de més confiança?”
Sessió 5 (8): “El consum de metilfenilat a Espanya”
“Preparant la intervenció al reportatge radiofònic”
Sessió 6 (9): “I, per acabar... tornem a prendre decisions”
“Autoavaluació final”
“Prova final” (opcional)
6
El sistema d’avaluació
En el moment de definir el nostre sistema d’avaluació hem tingut en compte els
objectius que es volen assolir i les diferents metodologies que es poden seguir a l’aula.
És per aquest motiu que proposem una sèrie de criteris per tal que sigui el professor/a
el que triï quin és el sistema que vol seguir amb els seus alumnes i quin és el % que
representen cadascun d’aquests criteris. A continuació explicarem quins són i els
motius pels quals es proposen:
Dossier i deures de la unitat
En aquesta unitat enlloc de seguir un llibre de text ens basem en el treball de fulls
d’activitats que s’aniran repartint a classe. Per tal que els alumnes en tinguin cura,
els vagin guardant de forma adequada i intentin fer bé les activitats, l’últim dia es
pot recollir el dossier per tal d’avaluar-lo. D’altra banda, en cas que hi hagi deures
(això dependrà del ritme seguit amb els grups) també s’avaluarà la seva realització
per tal de facilitar que els alumnes els facin.
Preguntes de síntesi i d’aplicació
Al llarg de la unitat hi ha una sèrie de preguntes de síntesi i d’aplicació que ajuden
a entendre els continguts que anem treballant i que ens permeten veure el seu
grau d’assoliment. Al següent apartat, a mesura que anem explicant el
desenvolupament d’aquestes activitats, comentarem també com pot ser la seva
avaluació i a l’apartat “material per l’alumnat” presentarem el material necessari per
poder dur-ho a terme. D’altra banda, és important comentar amb els alumnes que
en totes aquelles preguntes on es demana la seva opinió, no es valorarà quina és
aquesta opinió, si el professor hi està més acord o desacord,... sinó com
l’expliquen i justifiquen.
Actitud
La participació de l’alumnat és fonamental pel desenvolupament d’aquesta unitat ja
que hi ha moltes activitats en les que han d’interaccionar tant amb els seus
companys com amb el professor per tal d’explicar què pensen i què han après,
entre d’altres. En aquesta part de la nota s’hauria de tenir en compte aquesta
participació, la capacitat de treballar en grup i respectar tant el torn de paraula com
al opinió dels altres companys.
Prova final (opcional)
Al final de l’explicació de la unitat es proporcionarà una prova final perquè pugui
ser realitzada en cas que el professor/a ho consideri necessari.
7
3. Desenvolupament de la proposta
A continuació s’explica el desenvolupament de cadascuna de les sessions d’aquesta
unitat. Per fer-ho, es seguirà la següent estructura:
Graella general de la sessió: es mostra un resum de les activitats que es
duran a terme tenint en compte l’objectiu, la gestió de l’aula, els materials o
recursos que són necessaris, el temps aproximat de durada i una proposta
d’avaluació-regulació de l’activitat (només en alguns casos).
Material per al professor/a: s’explica de manera detallada el
desenvolupament de cadascuna de les sessions, es dóna orientacions sobre
preguntes que es poden fer a l’alumnat i es mostren les respostes dels
diferents exercicis plantejats.
Material per l’alumnat: es recullen les fitxes d’activitats corresponents a cada
sessió i els materials necessaris per fer les avaluacions.
És important destacar que el nombre de sessions amb les que es divideix cada
seqüència i les activitats que en elles es desenvolupen són una orientació. Es
poden realitzar adaptacions en funció del ritme de treball dels grups participants.
8
- SESSIÓ 1-2: Objectiu
didàctic Temps Gestió de
l’aula Materials i recursos
Avaluació / regulació ACTIVITAT La medicalització de la societat. El TDA-H com a exemple
Presentació dels objectius i dels criteris d’avaluació: Es reparteix un full als alumnes on es presenta aquesta unitat i s’expliquen quins seran els criteris d’avaluació que es seguiran. Parlar de: controvèrsies sociocientífiques, medicalització i TDA-H
Presentació dels objectius i dels criteris d’avaluació
10’ Grup classe
- Fitxa presentació unitat
ACTIVITAT L’ús dels medicaments, un debat obert
Introducció a la medicalització i activitat idees prèvies Es llegeix la introducció a la medicalització i s’inicia el treball de la lectura crítica de la Contra de la Vanguardia de Joan-Ramon Laporte. Els alumnes contestaran breument 3 preguntes sobre el el títol, el subtítol i la informació que esperen trobar a la Contra i després es posaran en comú aquestes respostes.
Introducció a la
medicalització
Inici aplicació tècniques
lectura crítica
10’ Individual
Grup classe
- Fitxa 1 No s’avaluarà pròpiament
però formarà part de la nota
del dossier.
Lectura col·lectiva de la Contra (es pot fer que el professor/a llegeixi les preguntes i després cada alumne llegeixi un paràgraf diferent; 2 alumnes poden representar la Contra, un llegint les preguntes de l’entrevistador i l’altre assumint el rol de l’entrevistat...)
Aplicació tècniques
lectura crítica
10’ - Fitxa 1 - Contra
Vanguardia
No s’avaluarà pròpiament
però formarà part de la nota
del dossier.
ACTIVITAT Les medicines curen o causen qualsevol malaltia
Resposta de preguntes relacionades amb l’autor (individualment) i comentari
Aplicació tècniques
lectura crítica
5’
Individual Classe
- Fitxa 1 - Contra
Vanguardia
SEQÜÈNCIA 1: LA MEDICALITACIÓ DE LA SOCIETAT
9
- SESSIÓ 1-2: Objectiu didàctic Temps Gestió de
l’aula Materials i recursos
Avaluació / regulació ACTIVITAT Les medicines curen o causen qualsevol malaltia
Resposta de preguntes relacionades amb el contingut de la Contra (en grups de 2 o 3 alumnes). Per l’anàlisi del contingut es proposa repartir una còpia de la Contra mida DIN-A3 perquè els alumnes puguin assenyalar amb marcaradors de diferents colors les proves que justifiquen els punts de vista que identifiquen. Posada en comú de les respostes
15’
10’
Grups 2 o 3 persones
Grup classe
- Còpia de la Contra mida DIn-A3
- 3 marcadors de colors diferents
Els alumnes poden
coavaluar-se seguint la
graella nº1 o el professor/a
ho pot revisar
Identificació dels agents implicats en la medicalització i les mesures que es poden proposar per fer-hi front. Posada en comú.
Definir la medicalització de
la societat i reconèixer-la com una controvèrsia sociocientífica on
hi ha implicats agents amb
interessos diversos
10’ Individual
Grup
classe
- Fitxa 1 No s’avaluarà pròpiament
però formarà part de la nota
del dossier.
ACTIVITAT Autoavaluació inicial
Resposta individual a les activitats d’autoavaluació inicial.
10’ Individual - Fitxa 1 El professor revisarà aquesta
activitat per conèixer les idees inicials dels alumnes.
*Aquesta graella fa referència a les sessions 1 i 2 perquè en funció del ritme del grup i dels interessos del professor/a (comentar de manera específica i
detallada el tema de les dades i les proves) es pot arribar fins un punt o un altre.
10
EXPLICACIÓ DETALLADA
1. Presentació dels objectius i dels criteris d’avaluació: Es
reparteix un full als alumnes on es presenta aquesta unitat i
s’expliquen quins seran els criteris d’avaluació que es seguiran.
Aquests dies es treballaran situacions o dilemes en els que
intervenen tant la ciència com la societat i que es caracteritzen perquè hi ha
desacord a nivell científic (d’això se’n diu controvèrsies sociocientífiques, es pot
preguntar si en coneixen alguna, si recorden alguna notícia que hagi sortit
recentment relacionada amb la ciència i la societat...) i això els permetrà prendre
decisions i aprendre coses relacionades amb coneixements científics i amb com
treballa la ciència. A classe es treballarà la medicalització de la societat, entenent
que avui en dia es tracten com a malalties molts fenòmens fisiològics amb els que
la humanitat ha conviscut al llarg dels anys.
2. Després de llegir la introducció sobre la medicalització, i, per
seguir presentant aquesta controvèrsia, els alumnes faran un
treball de lectura crítica de la Contra de la Vanguardia de Joan-
Ramon Laporte “Las medicinas curan o causan cualquier
enfermedad”. Per començar a treballar la lectura crítica, els alumnes contestaran
individualment 3 preguntes relacionades amb el títol, el subtítol i la informació
que esperen trobar a la Contra.
En el moment de posar en comú aquestes respostes es pot tenir en compte que
resultats previs mostren que algunes de les idees prèvies de l’alumnat són:
a. És propi dels medicaments (tots en tenen, actuen igual en totes les
persones, és per la seva naturalesa química,...)
b. Els medicaments només causen efectes secundaris si els consumim en
una dosi superior a la recomanada pel metge.
c. Depèn de l’ús que en facis (si et prens un medicament per una malaltia que
no tenies, si t’automediques, si te’n prens per tot,...).
d. El sistema immunitari està relacionat amb el fet que la diferència entre un
verí i un medicament sigui la dosi (confusió amb el tema de vacunes).
1. Material per al professor/a
11
3. Després de posar en comú breument les respostes dels
alumnes a aquestes 3 preguntes, es llegirà la Contra de
manera col·lectiva (es pot fer que el professor/a llegeixi les
preguntes i després cada alumne llegeixi un paràgraf diferent; 2
alumnes poden representar la Contra, un llegint les preguntes
de l’entrevistador i l’altre assumint el rol de l’entrevistat...) i tot seguit els alumnes
contestaran preguntes relacionades amb l’autor i el contingut.
- Respecte l’autor, hi ha 2 preguntes que poden ser contestades de manera breu
i oralment. A la Contra s’ha omès la informació sobre la seva formació per
explorar qui s’imaginen els alumnes que podria dir això i veure si els sorprèn
que un farmacèutic opini d’aquesta manera i començar a introduir la
controvèrsia dins la ciència. Per tant, és important preguntar quina formació
i professió creien que tenia la persona entrevistada i si els ha sorprès que
fos un farmacèutic el que expressés aquestes idees.
- Pel que fa el contingut, es proposa un treball per parelles o grups de 3
alumnes per tal d’identificar els punts de vista de l’entrevistat i amb quines
proves els justifica. Els alumnes hauran d’escriure quin és el punt de vista de
l’autor respecte els 3 temes que es comenten a l’entrevista (efectes secundaris,
medicalització, indústria farmacèutica). Mentre s’identifiquen els punts de vista,
hauran d’assenyalar en el text amb quines proves els fonamenta l’entrevistat.
Per fer-ho els hi donarem una còpia de la Contra en Din-A3 i marcadors de
diferents colors perquè marquin les proves amb les que es fonamenta un
determinat punt de vista amb un color diferent.
A continuació presentem tot allò al que poden fer referència els alumnes en
aquesta activitat i un exemple de contra amb totes les dades que es poden
considerar proves seleccionades.
Els colors assenyalen les dades amb les que es fonamenten els punts de vista
sobre:
Efectes secundaris dels medicaments
Medicalització de la societat
Indústria farmacèutica
12
“Las medicinas curan o causan
cualquier enfermedad” La diferencia entre un medicamento y un veneno radica en la dosis
¿Analiza fármacos que ya
están en el mercado?
Sí, porque cuando un fármaco sale
al mercado ha sido probado por
unos pocos miles de voluntarios,
pero al comercializarse en todo el
mundo es tomado por millones de
personas y es entonces cuando
pueden aparecer efectos
indeseados, en ocasiones con
desenlace mortal. ¿Cuál es el medicamento que
más gente ha matado?
La aspirina, porque es el
medicamento que más gente ha
tomado y la percepción de su
riesgo está distorsionada. A dosis
bajas (100 mg/día) es un excelente
protector cardiovascular, pero a
dosis analgésicas (1g/día) puede
producir hemorragia
gastrointestinal.
¿Hay datos? En Catalunya se producen unos 3000 casos anuales de hemorragia gastrointestinal de los que un 40% son atribuibles a la aspirina y a otros antiinflamatorios. En EE.UU. mueren al año por hemorragia gastrointestinal por antiinflamatorio unas 15.000 personas; mientras que de sida mueren 12.000.
Impactante. Cualquier enfermedad puede ser producida por un medicamento.
Veo que lo de los efectos
secundarios va en serio.
Muchos causan depresión, como
algunos que tratan la presión
arterial. Los medicamentos para el
insomnio pueden provocar crisis de
agresividad, muchos casos de
irritabilidad al levantarse se debe a
medicamentos de este tipo.
¿Estamos hipermedicados?
Sí, llegamos al punto de que
cuando una persona está triste se
dice coloquialmente que esta
depre. Los antidepresivos solo
sirven para una depresión
profunda, y la tristeza no es una
enfermedad, es una reacción
saludable.
¿No hay medicamento sin efectos indeseados? No, cada medicamento tiene su peaje. La Agencia Europea del Medicamento calcula que cada año fallecen en Europa 197.000 personas a causa de efectos adversos. En EE.UU. los efectos adversos son la cuarta causa de muerte, detrás del infarto de miocardio, el ictus y el cáncer; y por encima de la diabetes, las enfermedades pulmonares y los accidentes de tráfico.
¿Es una lotería?
No, si la toma o la prescripción del
medicamento fuera más atenta a
los riesgos que conlleva se calcula
que se podría evitar entre un 65% y
un 75% de estas muertes.
Hablemos de sus precios. Son arbitrarios. Fabricar el medica-mento más caro, de 100 a 500€, no cuesta más de 2€ incluyendo el envase. Supuestamente pagamos el esfuerzo de investigación. Pero entre un 30% y un 40% del gasto medio de los laboratorios se destina a la promoción comercial.
Qué gran negocio. Según el informe de desarrollo de la ONU es el tercer sector económico detrás de la industria armamentística y el narcotráfico.
Dicen que se inventan cada año nuevas enfermedades. Sí, sobre todo en relación con la mente y el sexo. Cada vez que se reúne uno de los comités de hipertensión arterial (el estadouni-dense, el europeo, o el de la OMS) bajan el nivel de presión arterial considerado normal, y lo mismo ocurre con el colesterol.
Explíqueme. En pocos años se ha disminuido de tal manera el límite de normalidad del colesterol que cada vez hay más población que debe tratarse.
La industria farmacéutica dedica el doble (en España el triple) de su presupuesto a promoción comercial que a investigación. Los laboratorios se encargan de la formación continuada del personal sanitario, es muy difícil asegurar que no haya una influencia de intereses comerciales.
Lunes, 24 de enero 2011
IMA SANCHÍS
Joan Ramon-Laporte
*Text adaptat de la Contra de la Vanguardia 24/01/2011
13
TEMA: Efectes secundaris dels medicaments
Punt de vista de l’entrevistat Proves amb les que es fonamenta
En el moment que els medicaments surten al mercat és quan poden aparèixer els efectes indesitjats, fins i tot la mort.
Al principi és provat per pocs milers de voluntaris, però quan es comercialitza és pres per milions de persones.
La dosis és el que diferencia un medicament d’un verí.
En el cas de l’aspirina, per exemple, a dosis baixes (100 mg/dia) és un excel·lent protector cardiovascular però a dosis analgèsiques (1g/dia) pot provocar hemorràgies intestinals
A Catalunya es produeixen 3000 casos anuals d’hemorràgies gastrointestinals de les que el 40% poden atribuir-se a l’aspirina i altres antiinflamatoris
Si la prescripció fos més específica, es podria evitar del 65 al 75% de les morts causades pels efectes secundaris
Cada medicament té els seus efectes secundaris
La Agencia Europea del Medicament calcula que cada any moren 197.000 persones a Europa com a conseqüència dels efectes secundaris.
Als Estats Units, els efectes secundaris són la quarta causa de mort.
TEMA: Medicalització de la societat
Punt de vista de l’entrevistat Proves amb les que es fonamenta
Estem hipermedicats Quan una persona està trista arribem a dir que està depre, la depressió és una malaltia mentre que la tristesa és una reacció saludable.
Cada any s’inventen noves malalties o es redueixen els llindars que es consideren normals
Cada vegada que es reuneixen els comitès d’hipertensió arterial (l’estadounidenc, l’europeu o el de la OMS) baixen el nivell de pressió arterial o de colesterol que es considera normal.
Cada vegada s’inventen més malalties relacionades amb la ment i el sexe
Els interessos comercials poden influenciar als metges
Els laboratoris farmacèutics s’encarreguen de la formació continuada del personal sanitari, és molt difícil garantir que no hi hagi una influència d’interessos comercials al darrera.
TEMA: Indústria farmacèutica
Punt de vista de l’entrevistat Proves amb les que es fonamenta
Els medicaments són cars però la seva fabricació no ho és tant. Suposadament paguem l’esforç de la recerca però s’inverteix més en la promoció comercial que en la recerca.
Un 30-40% de la inversió mitjana dels laboratoris és destinada a la promoció comercial
La indústria farmacèutica dedica el doble (a Espanya el triple) del seu pressupost a la promoció comercial enlloc de a la recerca.
Els laboratoris farmacèutics s’encarreguen de la formació continuada del personal sanitari, és molt difícil garantir que no hi hagi una influència d’interessos comercials al darrera.
La indústria farmacèutica mou i genera molts diners
Segons un informe de la ONU, la indústria farmacèutica és el tercer sector econòmic després de l’armamentística i el narcotràfic.
14
4. Per finalitzar, es posaran en comú aquestes respostes. Es pot posar èmfasi en
les dades que han seleccionat els alumnes com a proves per fonamentar els punts
de vista de l’entrevistat. Una proposta és comparar els diferents fulls Din-A3.
5. Al final d’aquesta discussió grupal, es comentaran quins
agents identifiquen en la controvèrsia i quines mesures
poden proposar-se per ser adoptades.
D’aquesta manera, s’explorarà si l’alumnat és capaç
d’identificar diferents agents i mirar-se la controvèrsia des de diverses perspectives.
Tot seguit presentem quins són els agents, quines motivacions tenen o raons per
participar en la medicalitzacó i exemples de mesures que poden dir els alumnes:
Agent Motivació / Raó Acció Mesura
Professionals de la salut i les seves
institucions
Interessos econòmics, formatius, de progrés i
d’ampliar l’àmbit d’acció Estan convençuts del
tractament
Promouen ús de medicaments, prevenció i
diagnòstic enlloc d’un estil de vida saludable
- Reduir vinculació entre el personal sanitari i les farmacèutiques. Incentivar estil de vida saludable.
- Desenvolupar la comunicació metge-pacient.
- Controlar el nº de receptes que emeten
Indústria farmacèutica i
materials mèdics
Ampliar el mercat Tenir més
reconeixement
Finançament de recerques, de congressos, campanyes
polítiques, d’associacions...
- Reduir vinculació entre el personal sanitari i les farmacèutiques i regular-ho.
- Elaborar els medicaments amb una dosi més personalitzada
- Informar a la població dels efectes secundaris i adaptar tant el llenguatge com el vocabulari específic
L’administració i els gestors dels serveis sanitaris
Interessos econòmics Interès de progressar
Ampliar el mercat
Incloure tecnologies i intervencions sanitàries de les
que els beneficis poden ser menors que els riscos i costos
- Controlar l’autorització dels nous medicaments.
- Regular l’acceptació de les noves tecnologies i les intervencions sanitàries
Mitjans de comunicació
Vendre i seguir amb els negoci
Es presenta la medicina com a ciència exacta i omnipotent.
- Conscienciar dels límits de la medicina i dels perills d’una intervenció excessiva.
- Publicitat objectiva
Població Sentir-se bé i gaudir de
salut
Demanda solució ràpida per part dels metges, confiança en
la medicina. Estar informats sobre els
medicaments que es prenen.
- Prioritzar un estil de vida saludable a la medicació excessiva. Tenir temps per estar malalts.
- Llegir els prospectes.
15
6. Es farà una autoavaluació inicial que els alumnes
contestaran de manera individual.
A les pàgines següents es mostra la graella que els alumnes poden utilitzar per
coavaluar l’activitat d’identificació de punts de vista i proves que apareixen a la Contra
de la Vanguardia. I, tot seguit, hi ha les fitxes d’activitats corresponents a aquestes
dues primeres sessions de la unitat.
2. Material per l’alumnat
16
Sessió 1-2
Activitat “Les medicines curen o causen qualsevol malaltia”
Nom alumne/a:..................................................................................................................
Nom corrector/a:................................................................................................................
Criteris d’avaluació-regulació
En Joan Ramón-Laporte ens explica el seu punt de vista sobre diversos temes:
els efectes secundaris dels medicaments, medicalització de la societat i
indústria farmacéutica i assenyala al text quines informacions consideres que
són proves amb les que l’entrevistat fonamenta els seus punts de vista.
Contingut:
Des del punt de vista científic és adequat sí: Bé Reg. Mal.
Diu que l’entrevistat pensa que els efectes indesitjats d’un
medicament poden aparèixer quan surten al mercat.
Diu que l’entrevistat pensa que la dosis és el que diferencia
un medicament d’un verí.
Diu que l’entrevistat pensa que cada medicament té els
seus efectes secundaris.
Fomenta la opinió de l’entrevistat amb dades que es troba a
l’entrevista.
Diu que l’entrevistat pensa que, en general, estem
hipermedicats.
Diu que l’entrevistat explica que cada any s’inventen noves
malalties o es redueixen els llindars que es consideren
normals.
Diu que l’entrevistat explica que els interessos comercials
poden influenciar als metges
Diu que l’entrevistat pensa que els medicaments són cars
però la seva medicació no ho és tant.
Diu que l’entrevistat manifesta que la indústria farmacèutica
mou i genera molts diners.
Fomenta cadascun dels punts de vista expressats amb una
dada obtinguda del text.
Curs 2011-2012
Institut
17
INSTITUT CIÈNCIES CURS 2011-12
Nom i cognoms:............................................................................................Grup:.........
La medicalització de la societat.
El TDA-H com a exemple d’aquesta tendència
Què estudiarem?
Aquests dies estudiarem què és coneix per medicalització
de la societat i coneixerem de ben a prop el cas del TDA-H.
Veurem quina relació hi ha entre medicaments i efectes
secundaris, els coneixements científics que hi estan
relacionats, la manca de consens científic entorn el TDA-H,
analitzarem la fiabilitat d’estudis científics... però el més
important serà l’aplicació de tot això a la presa de
decisions en situacions quotidianes.
Com ho farem?
A partir de classes on hauràs de participar activament aportant les teves idees i
coneixements. Com que no seguirem cap llibre de text, és important que conserveu
tots aquells materials que us anem proporcionant.
Sistema d’avaluació
La teva nota final d’aquesta unitat comptarà en l’avaluació d’aquest trimestre. Aquesta
s’obtindrà de la següent manera:
- % Dossier i deures de la unitat: l’últim dia hauràs d’entregar tots els fulls
d’activitats que hem anat treballant. A més, potser hi ha dies en els que hauràs
d’entregar deures.
- % Preguntes de síntesi i aplicació: és important que apliquis el que has
après i que en aquelles preguntes en les que se’t demana la opinió siguis
capaç d’explicar-la i justificar-la (no es valorarà si la opinió és semblant o no a
la que tenen altres companys o el professor/a).
- % Actitud: en aquestes classes serà molt important que participis activament
respectant tant el torn de com la opinió dels teus companys. A més, també
tindrem en compte la teva capacitat de treballar en grup.
- % Prova final: en aquesta prova hauràs d’aplicar els coneixements treballats a
classe i relacionar-los amb situacions que se’t plantejaran.
18
INSTITUT CIÈNCIES CURS 2011-12
Nom i cognoms:............................................................................................Grup:.........
La medicalització de la societat
L’ús dels medicaments, un debat obert
Actualment hi ha una tendència a convertir aspectes de la vida quotidiana (estats
d’ànim, calvície, timidesa, ansietat, dèficit d’atenció, menopausa, nivell de colesterol...)
en patologies amb la intenció que passin a ser tractades i medicades pels
metges. Aquesta situació es coneix com a medicalització de la societat i com que
existeix una creixent preocupació al respecte, és un tema que apareix freqüentment
als mitjans de comunicació. Precisament, en una Contra de La Vanguardia es
reflexiona sobre l’ús dels medicaments a la nostra societat i l’entrevistat, en Joan-
Ramon Laporte, afirma que “els medicaments curen o causen qualsevol malaltia”.
Què en penses d’aquesta afirmació? Creus que els medicaments poden curar o
causar qualsevol malaltia? Justifica la teva resposta.
Una altra frase destacada de l’entrevista és: “La diferència entre un
medicament i un verí radica en la dosis”. Què et suggereix aquesta
afirmació?
Quina informació trobaràs i de què creus que parlarà en Joan-Ramon Laporte
en aquesta entrevista?
En aquestes activitats aprofundirem en aquesta tendència de medicalitzar, en els
medicaments i en l’ús que en fem actualment. Per començar et proposem llegir la
Contra a la que hem fet referència a l’inici.
19
“Les medicines curen o causen qualsevol malaltia” Joan-Ramon Laporte
Llegeix la contra i respon, justificant les teves respostes, les següents preguntes:
a) Respecte l’autor:
Quina formació i professió creus que té la persona entrevistada? Per què?
Quina intenció creus que hi ha al darrera de les seves respostes?
b) Respecte el contingut:
En Joan Ramón-Laporte ens explica el seu punt de vista sobre diversos temes:
els efectes secundaris dels medicaments, medicalització de la societat i
indústria farmacèutica. Completa aquesta taula explicant què en pensa sobre
cadascun d’ells:
Tema Punt de vista de l’entrevistat
Efectes secundaris dels
medicaments
Medicalització de la
societat
Indústria farmacèutica
A continuació, assenyala al text quines informacions consideres que són proves
amb les que l’entrevistat fonamenta els seus punts de vista.
20
Joan-Ramon Laporte, cap del Servei de Farmacologia de la Vall D’Hebrón. Té 62 anys i és doctor en
medicina, catedràtic de farmacologia a la UAB i va dirigir la Fundació Institut Català de Farmacologia
(Fundació que investiga i denuncia els fàrmacs que representen algun perill per la salut).
Respecte els temes i els punts de vista manifestats per l’entrevistat...
a) Quin és el punt de vista de l’entrevistat respecte cadascun dels temes
tractats a la Contra?
b) Quin punt de vista és el que t’ha sorprès més? Per què?
c) Tenint en compte la biografia que et presentem a continuació, creus que
aquesta persona està suficientment informada per poder opinar?
Imagina’t que es convoqués una reunió per prendre mesures davant les
problemàtiques de les que parla el Joan-Ramon Laporte. A banda dels metges,
qui creus que hauria d’estar representat en aquesta reunió? Per què?
Quines mesures creus que es podrien prendre per tal de fer front a les
problemàtiques? Explica qui seria l’encarregat de dur-la a terme.
Mesura proposada Encarregat
21
Autoavaluació inicial
Abans de passar a les següents seqüències, indica el teu grau de domini respecte
aquests aspectes (tant conceptuals com procedimentals) que seguirem treballant:
No ho sé / no ho puc fer
Crec que ho sé però no ho podria explicar
Podria explicar-ho als meus companys/es
Explicar quins mecanismes fan que sentim el
dolor abans de prendre una aspirina i com
actua aquesta quan ens la prenem.
Explicar la relació entre els efectes
secundaris i la idea que el nostre cos actua
com un sistema.
Explicar la manca de consens científic, entre
professionals de la salut, respecte el TDA-H i
descriure propostes per assolir l’acord.
Analitzar dades d’estudis científics i justificar-
ne la fiabilitat segons diferents criteris com la
mostra, la metodologia o les conclusions.
Explicar quin fàrmac s’utilitza per tractar el
TDA-H, la polèmica associada a aquest tipus
de tractament i els efectes secundaris que
pot causar.
Participar activament en les discussions de la
classe i la realització de totes les activitats.
22
“Las medicinas curan o causan
cualquier enfermedad” La diferencia entre un medicamento y un veneno radica en la dosis
¿Analiza fármacos que ya
están en el mercado?
Sí, porque cuando un fármaco sale
al mercado ha sido probado por
unos pocos miles de voluntarios,
pero al comercializarse en todo el
mundo es tomado por millones de
personas y es entonces cuando
pueden aparecer efectos
indeseados, en ocasiones con
desenlace mortal. ¿Cuál es el medicamento que
más gente ha matado?
La aspirina, porque es el
medicamento que más gente ha
tomado y la percepción de su
riesgo está distorsionada. A dosis
bajas (100 mg/día) es un excelente
protector cardiovascular, pero a
dosis analgésicas (1g/día) puede
producir hemorragia
gastrointestinal.
¿Hay datos? En Catalunya se producen unos 3000 casos anuales de hemorragia gastrointestinal de los que un 40% son atribuibles a la aspirina y a otros antiinflamatorios. En EE.UU. mueren al año por hemorragia gastrointestinal por antiinflamatorio unas 15.000 personas; mientras que de sida mueren 12.000.
Impactante. Cualquier enfermedad puede ser producida por un medicamento.
Veo que lo de los efectos
secundarios va en serio.
Muchos causan depresión, como
algunos que tratan la presión
arterial. Los medicamentos para el
insomnio pueden provocar crisis de
agresividad, muchos casos de
irritabilidad al levantarse se debe a
medicamentos de este tipo.
¿Estamos hipermedicados?
Sí, llegamos al punto de que
cuando una persona está triste se
dice coloquialmente que esta
depre. Los antidepresivos solo
sirven para una depresión
profunda, y la tristeza no es una
enfermedad, es una reacción
saludable.
¿No hay medicamento sin efectos indeseados? No, cada medicamento tiene su peaje. La Agencia Europea del Medicamento calcula que cada año fallecen en Europa 197.000 personas a causa de efectos adversos. En EE.UU. los efectos adversos son la cuarta causa de muerte, detrás del infarto de miocardio, el ictus y el cáncer; y por encima de la diabetes, las enfermedades pulmonares y los accidentes de tráfico.
¿Es una lotería?
No, si la toma o la prescripción del
medicamento fuera más atenta a
los riesgos que conlleva se calcula
que se podría evitar entre un 65% y
un 75% de estas muertes.
Hablemos de sus precios. Son arbitrarios. Fabricar el medica-mento más caro, de 100 a 500€, no cuesta más de 2€ incluyendo el envase. Supuestamente pagamos el esfuerzo de investigación. Pero entre un 30% y un 40% del gasto medio de los laboratorios se destina a la promoción comercial.
Qué gran negocio. Según el informe de desarrollo de la ONU es el tercer sector económico detrás de la industria armamentística y el narcotráfico.
Dicen que se inventan cada año nuevas enfermedades. Sí, sobre todo en relación con la mente y el sexo. Cada vez que se reúne uno de los comités de hipertensión arterial (el estadouni-dense, el europeo, o el de la OMS) bajan el nivel de presión arterial considerado normal, y lo mismo ocurre con el colesterol.
Explíqueme. En pocos años se ha disminuido de tal manera el límite de normalidad del colesterol que cada vez hay más población que debe tratarse.
La industria farmacéutica dedica el doble (en España el triple) de su presupuesto a promoción comercial que a investigación. Los laboratorios se encargan de la formación continuada del personal sanitario, es muy difícil asegurar que no haya una influencia de intereses comerciales.
Lunes, 24 de enero 2011
IMA SANCHÍS
Joan Ramon-Laporte
*Text adaptat de la Contra de la Vanguardia 24/01/2011
23
- SESSIÓ 3: Objectiu didàctic Temps Gestió de
l’aula Materials i recursos
Avaluació / regulació ACTIVITAT L’aspirina, un medicament històric en revisió
constant
Introducció a l’activitat “L’aspirina, un medicament històric en revisió” i comentari de la informació destacada del prospecte
Aplicar coneixements del sistema nerviós per explicar quins
mecanismes fan que sentim el dolor i l’acció de medicaments com
l’aspirina
8’ Grup classe
- Fitxa 2
Lectura col·lectiva de l’explicació que un company fa sobre l’acció de l’aspirina. Els alumnes expliquen individualment com creuen que és aquest procés.
Aplicar coneixements del sistema nerviós per explicar quins
mecanismes fan que sentim el dolor i l’acció de medicaments com
l’aspirina
10’ Individual
Grup classe
Els alumnes poden
coavaluar-se seguint la
graella nº2 o el professor/a ho
pot revisar
Posada en comú de les diferents explicacions Introducció de les idees relacionades amb el dolor i l’acció de l’aspirina per part del professor mentre els alumnes completen l’esquema
10’ Grup
classe
No s’avaluarà pròpiament però formarà part de
la nota del dossier.
ACTIVITAT Per saber-ne més
Resposta individual a les preguntes de síntesi “Per saber-ne més”
Explicar que els medicaments (aspirina
i metilfenilat) poden tenir efectes
secundaris emfatitzant o aplicant la idea que el nostre cos actua
com a sistema
Individual
Els alumnes poden
coavaluar-se seguint la
graella nº3 o el professor/a ho
pot revisar
SEQÜÈNCIA 1: LA MEDICALITACIÓ DE LA SOCIETAT
24
- SESSIÓ 3-4: Objectiu didàctic Temps Gestió de
l’aula Materials i recursos
Avaluació / regulació ACTIVITAT Comencem a prendre decisions
Els alumnes prendran decisions relacionades amb prendre medicaments o no en situacions quotidianes.
*És important que els alumnes contestin de manera individual i tinguin temps per explicar les seves decisions en cadascun dels casos ja que aquesta activitat és molt important de cara a la recollida de dades de la recerca.
Aplicar coneixements científics a la presa de decisions relacionada amb la medicació en
situacions quotidianes
10-15’ Individual - Fitxa 2 No s’avaluarà pròpiament però formarà part de
la nota del dossier.
S’analitzarà en
la recerca.
*L’activitat “Comencem a prendre decisions” pot ser realitzada al final de la sessió 3 o al principi de la 4 en funció del temps disponible ja que els alumnes
han de tenir temps per contestar-la tranquil·lament.
25
EXPLICACIÓ DETALLADA
1. Si no ha donat temps de fer la posada en comú de les activitats relacionades amb
el contingut de la Contra, es realitzarà aquesta activitat (descrita a la pàgina
anterior) per començar aquesta sessió.
2. Després de recordar que a la Contra es deia que l’aspirina
era el medicament que més morts havia causat (perquè també
era dels que més s’havia utilitzat), es preguntarà als alumnes
si han pres alguna aspirina últimament i, en cas afirmatiu,
en quina situació la van prendre. A continuació, es preguntarà
si s’han fixat mai en un prospecte d’un medicament. En cas afirmatiu, quina
informació creuen que conté? És fàcil d’entendre?... i després es presentarà el
prospecte d’aquest medicament on s’ha destacat informació referent al que és i als
efectes secundaris que pot tenir.
3. Després de comentar breument la informació assenyalada (destacant les parts
que hi ha en un prospecte i els efectes secundaris que pot generar l’aspirina), és
important preguntar als alumnes quins sistemes creuen que es poden veure
afectats i adonar-se que pot causar trastorns i problemes a molts llocs i sistemes
diferents (a la pell, el sistema digestiu, respiratori...) malgrat que normalment ens la
prenem quan ens fa mal una zona en concret.
4. A continuació, es llegirà el relat que un company ha fet per
explicar com creu que actua l’aspirina al nostre cos per tal
de fer que el mal de genoll se’ns passi. Després de llegir-ho,
els alumnes explicaran individualment com creuen que
és aquest procés. És important aclarir que han d’explicar on creuen que actua
l’aspirina quan ens la prenem perquè ens fa mal el genoll, com creu que actua,
com arriba l’aspirina fins aquest lloc i quins sistemes del nostre cos estan implicats.
A l’apartat de material per l’alumnat es presenta una graella que pot ser utilitzada
per avaluar aquests relats o perquè els alumnes facin coavaluació.
5. Tot seguit, els alumnes posaran en comú les seves
explicacions (pot ser que surtin idees prèvies dels alumnes
com per exemple: “l’aspirina va al lloc on ens fa mal (en
aquest cas el genoll) i cura el que tenim malament”,... i
1. Material per al professor/a
26
s’aprofitarà aquest moment per introduir l’explicació científica. En aquest punt
és important tenir en compte què han treballat els alumnes respecte el sistema
nerviós i com ho han fet ja que proposem començar amb una breu explicació sobre
el dolor i després passar a l’acció de l’aspirina.
En general, el primer pas és preguntar-nos què passa abans de prendre’ns
l’aspirina, és a dir, perquè i com sentim que ens fa mal el genoll. Què és el dolor?
El dolor és la sensació que experimentem quan ens fem mal o quan tenim una
malaltia orgànica. És una experiència desagradable que associem a una lesió
tissular.
El dolor pot originar-se espontàniament sense una causa orgànica i evident, o,
com a resposta a una lesió prèvia ja curada. Per tant, pot ser provocat per un
traumatisme o una malaltia, i de forma general, per una inflamació (és una
resposta inespecífica del sistema immunitari enfront les agressions del medi i
està generada pels agents inflamatoris. La seva funció és aïllar i destruir l’agent
nociu o reparar el teixit o òrgan danyat).
El dolor comença quan diversos receptors nerviosos (els nociceptors) de la pell i
dels òrgans interns són estimulats per diferents senyals, com per exemple, calor
intensa, pressió extrema, punxades, estímuls químics,...
La informació procedent d’aquests receptors nerviosos es transmet fins a la
medul·la espinal i d’allà es transmetrà a diferents zones del cervell. Algunes
zones caracteritzen i localitzen el dolor mentre que d’altres assimilen i integren la
informació ocasionant la sensació emocional coneguda com a dolor.
Des del cervell es generaran les respostes necessàries per disminuir el dolor i
curar el dany que l’ha causat. Aquesta informació es transmetrà fins la medul·la
espinal i d’allà arribarà als òrgans o estructures que hagin d’efectuar la resposta.
Un exemple pot ser provocar un moviment reflex de retrocés d’alguna extremitat
o un canvi de posició del cos.
En el cas de l’aspirina i el mal al genoll...
Al genoll es produeix un dany al teixit que fa que s’alliberi una substància A (són
les prostaglandines, substàncies similars a les hormones produïdes pel cos
humà) que estimula els receptors nerviosos (nociceptors). Aquesta informació es
transmet fins la medul·la espinal i d’allà viatjarà a diferents zones del cervell.
Quan ens prenem l’aspirina, aquesta arriba a l’estómac i del sistema digestiu
passa al sistema circulatori. A través de la sang podrà arribar a diferents parts del
cos, entre elles, el lloc on tenim el dany, en aquest cas, el genoll.
27
Allà, l’acció de l’aspirina es basa en evitar que es produeixi la substància A
(prostaglandines), llavors, com que els receptors nerviosos no són estimulats, no
es transmet la informació i la persona no té la sensació de dolor.
L’acció de l’aspirina en detall (informació pel professor)
L’aspirina s’uneix a 2 enzims específics, la ciclooxigenasa 1 (Cox-1) i la
ciclooxigenasa 2 (Cox-2), encarregats de produir les prostaglandines, impedint-
ne, així, la seva síntesi. Com que les funcions de les prostaglandines a
l’organisme són molt diverses, l’aspirina té diverses accions que poden
esdevenir efectes secundaris:
Acció de l’aspirina Raó
Reducció de la febre Evita que la Cox-2 alliberi prostaglandines al cervell que eleven la temperatura per lluitar contra les infeccions.
Prevenció de la formació de coàguls
sanguinis
Evita que la Cox-1 alliberi prostaglandines que fan que les plaquetes s’adhereixin i es promogui la coagulació o l’infart.
Reducció de la inflamació
Evita que la Cox-2 segregui prostaglandines.
Alleugeriment del dolor Evita que la Cox-2 alliberi prostaglandines quan hi ha lesions o espasmes musculars com el mal de cap.
Alteració secreció gàstrica (aparició úlceres) = efecte
secundari greu
A l’estómac, la Cox-1 produeix prostaglandines que redueixen la secreció de sucs gàstrics. L’aspirina bloqueja aquesta secreció i com que es secreten més sucs gàstrics, es poden provocar úlceres estomacals.
A continuació mostrem la imatge de la que els alumnes tenen una simplificació en el seu
dossier d’activitats:
28
29
6. Després d’aquesta explicació i fixant-se en el dibuix informatiu
sobre l’acció de l’aspirina al nostre cos, els alumnes
contestaran individualment les preguntes de síntesi de
l’activitat. Tot seguit explicarem quines són les respostes a
aquestes preguntes i al següent apartat (material per l’alumnat)
es descriuen quins poden ser els criteris d’avaluació que es poden seguir i
s’ofereix material per si es vol fer una coavaluació entre els alumnes.
Pregunta 1: Un company afirma que l’aspirina pot tenir efectes secundaris a
tot el cos perquè quan te la prens, passa del sistema digestiu a la sang i,
com que aquesta circula per tot el cos, pot arribar i interaccionar amb
qualsevol part. Indica si aquesta afirmació és certa o no i justifica la teva
resposta.
Aquesta afirmació no és del tot certa perquè, malgrat que l’aspirina pot
viatjar per tot el cos quan ens la prenem (sigui quina sigui la seva
administració, acaba arribant a la sang i aquesta viatge per tot el cos),
només podrà actuar en aquells llocs on hi hagi les estructures
específiques (enzims 1 i 2) a les que s’uneix. Tal i com es mostra al dibuix,
aquestes estructures, que són receptors específics per tal que pugui fer la
seva funció, es troben a l’estómac, cervell, vasos sanguinis i a teixits que
es trenquen.
Pregunta 2: A partir d’aquests conceptes (medicalització de la societat,
efecte secundari, cos humà com a sistema, medicament) fes un petit text
que expressi les idees principals que hem treballat aquests dies.
Els alumnes han d’explicar que la medicalització de la societat és la
tendència actual a medicar situacions (comportaments, estats d’ànim...)
que fa uns anys no es medicaven. És important tenir en compte que els
medicaments, substàncies que ens prenem per mitigar, tractar, curar o
prevenir malalties, poden causar efectes secundaris (efectes no desitjats)
perquè el nostre cos actua com un sistema. És a dir, malgrat que sovint
s’estudien per separat els diversos sistemes del nostre cos (per tal de
simplificar les explicacions), és important adonar-nos que aquests
sistemes no actuen de manera independent i que una mateixa acció pot
implicar i tenir conseqüències en diversos d’aquests sistemes. Com que
existeix aquesta interrelació i els medicaments poden actuar en més d’un
lloc, per això ens poden generar efectes secundaris.
30
7. Per finalitzar aquesta sessió (o començar la següent), els
alumnes prendran decisions relacionades amb prendre
medicaments o no en situacions quotidianes.
A les pàgines següents es mostra la graella que els alumnes poden utilitzar per
coavaluar l’activitat de síntesi “per saber-ne més”, i, tot seguit, hi ha les fitxes
d’activitats corresponents a aquesta sessió de la unitat.
2. Material per l’alumnat
És important que els alumnes contestin de manera individual i tinguin temps per
explicar les seves decisions en cadascun dels casos ja que aquesta activitat és
molt important de cara a la recollida de dades de la recerca.
31
Sessió 3
Activitat “L’aspirina, un medicament històric en revisió constant”
Nom alumne/a:..................................................................................................................
Nom corrector/a:................................................................................................................
Criteris d’avaluació-regulació
El teu company ha escrit “Suposo que quan me la vaig prendre, l’aspirina va
arribar a la sang i va anar al genoll, curant-me el mal que tenia”. Tenint en
compte el que has estudiat fins ara sobre el cos humà, com explicaries tu aquest
procés? Per fer-ho pots considerar els següents aspectes: on creus que actua
l’aspirina, com creus que actua, com hi arriba, quins sistemes del cos estan
implicats,...)
Des del punt de vista científic és adequat sí: Bé Reg. Mal.
Es reconeix la intervenció del sistema sanguini.
Es reconeix la intervenció del sistema digestiu.
Es reconeix la intervenció del sistema nerviós.
Es reconeix la intervenció del sistema immunitari (implicat
en la inflamació).
Diu que l’aspirina pot viatjar per tot el cos quan ens la
prenem (independentment de quina sigui la via
d’administració ja que arribarà a la sang i aquesta viatge
per tot el cos).
S’explica la funció del sistema sanguini (transporta
l’aspirina per tot el cos).
S’explica la funció del sistema digestiu (l’aspirina és
absorvida i a través de l’estómac passa a la sang).
S’explica la funció del sistema nerviós (responsable del
dolor i d’enviar i processar ordres d’informació).
Curs 2011-2012
Institut
32
Sessió 3
Activitat “Per saber-ne més”
Nom alumne/a:..................................................................................................................
Nom corrector/a:................................................................................................................
Criteris d’avaluació-regulació
Pregunta 1: Un company afirma que l’aspirina pot tenir efectes secundaris a tot el
cos perquè quan te la prens, passa del sistema digestiu a la sang i, com que
aquesta circula per tot el cos, pot arribar i interaccionar amb qualsevol part. Indica
si aquesta afirmació és certa o no i justifica la teva resposta.
Des del punt de vista científic és adequat sí: Bé Reg. Mal.
Diu que l’afirmació no és del tot certa (o diu que és falsa)
Diu que l’aspirina pot viatjar per tot el cos quan ens la
prenem (independentment de quina sigui la via
d’administració ja que arribarà a la sang i aquesta viatge
per tot el cos).
Diu que malgrat l’aspirina pugui viatjar per tot el cos, només
podrà actuar en aquells llocs on hi hagi les estructures
específiques (enzims) a les que s’uneix.
Les estructures específiques (enzims 1 i 2) a les que
s’uneix es troben a l’estómac, cervell, vasos sanguinis i
teixits que s’han trencat.
Pregunta 2: A partir d’aquests conceptes (medicalització de la societat, efecte
secundari, cos humà com a sistema, medicament) fes un petit text que expressi les
idees principals que hem treballat aquests dies.
Des del punt de vista científic és adequat sí: Bé Reg. Mal.
Diu que la medicalització de la societat és la tendència
actual a medicar situacions que abans no es medicaven.
Diu que és important tenir en compte que tots els
medicaments poden causar efectes secundaris.
Diu que el nostre cos actua com un sistema (tot està
interrelacionat) i per això els medicaments ens poden
causar efectes secundaris.
Curs 2011-2012
Institut
33
INSTITUT CIÈNCIES CURS 2011-12
Nom i cognoms:............................................................................................Grup:.........
L’aspirina, un medicament històric en revisió constant
A partir de la informació que es dóna a l’article, un company ha estat pensant en el
funcionament dels medicaments i els seus efectes secundaris. Com que es parla
de l’aspirina i ell n’ha pres alguna vegada, ha buscat un prospecte que tenia per casa i
ha destacat part de la informació:
ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes
Ácido acetilsalicílico
Contenido del prospecto:
1. Qué es ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes y para qué se utiliza
2. Antes de tomar ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes
3. Cómo tomar ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes
4. Posibles efectos adversos
5. Conservación de ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes
6. Información adicional
1. QUÉ ES ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes Y PARA QUÉ SE UTILIZA
El ácido acetilsalícilico, principio activo de este medicamento actúa reduciendo el dolor y la fiebre.
Este medicamento está indicado en el alivio sintomático de los dolores ocasionales leves o moderados,
como dolores de cabeza, dentales, menstruales, musculares (contracturas) o de espalda (lumbalgia).
Estados febriles.
4. POSIBLES EFECTOS ADVERSOS
Al igual que todos los medicamentos, ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes puede producir
efectos adversos, aunque no todas las personas los sufran.
Efectos adversos frecuentes (observados entre 1 y 10 de cada 100 personas):
Trastornos gastrointestinales, como úlcera de estómago, úlcera de intestino, sangrado
gastrointestinal, dolor del abdomen, digestión pesada, ardor, acidez, molestias gástricas,
náuseas y vómitos.
Trastornos respiratorios, como dificultad para respirar, espasmo bronquial, rinitis.
Urticaria, erupciones cutáneas, angioedema (inflamación e hinchazón que afecta a las capas
profundas de la piel)
Hipoprotrombinemia (alteración de la coagulación) cuando se administra en dosis altas.
Efectos adversos poco frecuentes (observados entre 1 y 100 de cada 1.000 personas):
Síndrome de Reye en menores de 16 años con procesos febriles, gripe o varicela (ver apartado
“Antes de tomar ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes”).
Trastornos del hígado especialmente en pacientes con artritis juvenil.
Anemia
Con dosis prolongadas de ácido acetilsalicílico, se han observado los siguientes efectos adversos cuya
frecuencia no se ha podido establecer con exactitud: mareos, ruidos en los oídos, sordera, sudoración,
dolor de cabeza, confusión, insuficiencia renal y nefritis intersticial aguda (inflamación a nivel del
riñón). Si observa estos síntomas, deje de tomar el medicamento y consulte a su médico
inmediatamente, ya que pueden indicar la aparición de efectos secundarios que necesitan atención
médica urgente.
34
Com veiem al prospecte, podem prendre l’aspirina en diverses situacions (si ens fa
mal el cap, els músculs, tenim febre...) però això ens pot produir trastorns o d’altres
efectes a diverses parts del nostre cos. A continuació trobaràs un relat que ha fet el teu
company sobre què creu que passa al nostre cos quan ens prenem una aspirina i
quins dubtes té:
Ahir després de jugar a futbol em feia mal el genoll i
vaig decidir prendre’m una aspirina i una estona
després vaig notar que el genoll ja no em feia mal.
Suposo que quan me la vaig prendre, l’aspirina va
arribar a la sang i va anar al genoll, curant-me el mal
que tenia. Però, com sap l’aspirina on ha d’anar a actuar? A més, com que la puc prendre en
moltes situacions diferents, com sap cada vegada on ha d’arribar i què ha de fer? També
penso que el sistema nerviós deu donar ordres perquè ja no em faci mal, però no ho tinc del
tot clar. A més, un altre dubte és, com pot ser que un medicament que en teoria m’ha de
curar una cosa, em pugui causar altres danys?...
El teu company ha escrit “Suposo que quan me la vaig prendre, l’aspirina va
arribar a la sang i va anar al genoll, curant-me el mal que tenia”. Tenint en
compte el que has estudiat fins ara sobre el cos humà, com explicaries tu aquest
procés? Per fer-ho pots considerar els següents aspectes: on creus que actua
l’aspirina, com creus que actua, com hi arriba, quins sistemes del cos estan
implicats,...)
35
Després de compartir les respostes amb la classe, un company ha començat a fer un
esquema per resumir el que s’ha explicat. Completa aquest esquema tot indicant què
passa al nostre cos perquè sentim que el genoll ens fa mal i què passa quan ens
prenem una aspirina.
a) Quins mecanismes fan que sentim el dolor abans de prendre l’aspirina?
b) Què fa l’aspirina que té com a conseqüència que tinguem menys dolor? En
quin punt dels que has explicat anteriorment actua?
...............................................................
...............................................................
...............................................................
...............................................................
.
................................................................
................................................................
................................................................
................................................................
................................................
Cervell
Medula
espinal
Nervis
Teixit
on s’ha
produït
el dany
................................................................
................................................................
................................................................
................................................................
................................................................
................................................................
................................................................
................................................................
................................................................
................................................................
................................................................
................................................................
Neurones del circuit
del dolor
Teixit
danyat
Substància
A
Substància
B
36
Per saber-ne més...
En aquest esquema trobaràs exemples de com actua l’aspirina a diferents parts del
cos quan ens la prenem. Com s’explica que actuï en aquestes parts i no en altres?
1
2
L’aspirina s’uneix a 2 estructures (enzims que anomenarem 1 i
2) del nostre cos que fan diferents funcions. Quan s’hi uneix,
impedeix que actuïn i això provoca canvis al nostre organisme.
2
Al cervell, la 2 fa pujar
la temperatura per
lluitar contra les
infeccions
L’aspirina redueix
la febre
1
Als vasos sanguinis, la
1 fa que les plaquetes
s’adhereixin
L’aspirina redueix
formació coàguls
1
A l’estómac, la 1 ajuda a
mantenir la membrana i
protegeix dels sucs gàstrics
L’aspirina, impedeix
que actuï i això pot
provocar úlceres
Efecte
secundari greu! 2
Quan es trenca un
teixit, la 2 intervé en
l’estimulació dels
receptors del dolor
L’aspirina alleuja
el dolor
L’aspirina al nostre cos
37
Un company afirma que l’aspirina pot tenir efectes secundaris a tot el cos
perquè quan te la prens, passa del sistema digestiu a la sang i, com que
aquesta circula per tot el cos, pot arribar i interaccionar amb qualsevol part.
Indica si aquesta afirmació és certa o no i justifica la teva resposta.
A partir d’aquests conceptes (medicalització de la societat, efecte secundari,
cos humà com a sistema, medicament) fes un petit text que expressi les idees
principals que hem treballat aquests dies.
.
38
Comencem a prendre decisions...
Com hem anat veient, actualment, hi ha moltes situacions de la vida quotidiana en les
que podem recórrer als medicaments o que podem trobar controvèrsia respecte el seu
ús. A continuació, te’n presentem tres perquè expressis el teu punt de vista tot
justificant la teva resposta.
Situació Opinió i justificació
S’acosten els exàmens i tindràs dues setmanes de treball ben intens.
Un amic et recomana un medicament segur que li han dit que augmenta la
teva capacitat de concentració.
- Seguiries el consell del teu amic?
- Per què?
Un amic ha deixat la seva parella després de
2 anys de relació.
Com que està molt desanimat i sense forces per fer res, fins i tot ha
anat a dos metges diferents.
El problema és que
mentre un li ha receptat antidepressius, l’altre li
ha dit que res de medicació.
- Com explicaries que els metges no estiguin d’acord?
- Què creus que podrien fer els metges per posar-se d’acord?
- Què li recomanaries al teu amic?
- Per què?
39
Situació Opinió i justificació
T’has animat a participar a un torneig esportiu
però després de l’últim entrenament et fa mal el
turmell.
Un amic et recomana que et prenguis un
antiinflamatori i demà vagis igualment al
torneig mentre que un altre et diu que facis
repòs, que els medicaments només són
un negoci de les farmacèutiques.
- Quina seria la teva decisió?
- Per què?
- Què li diries a cadascun dels teus amics?
Al que et recomana prendre un antiinflamatori:
Al que et diu que els medicaments només són un negoci:
Sovint a la televisió apareixen anuncis de
medicaments en els que es diu “ha estat
científicament provat”:
Com explicaries què vol dir l’expressió
“científicament provat”?
Com creus que “es proven” els coneixements a nivell científic?
40
- SESSIÓ 1 (4): Objectiu didàctic Temps Gestió de
l’aula Materials i recursos
Avaluació / regulació ACTIVITAT Comencem a prendre decisions
Els alumnes prendran decisions relacionades amb prendre medicaments o no en situacions quotidianes.
*És important que els alumnes contestin de manera individual i tinguin temps per explicar les seves decisions en cadascun dels casos ja que aquesta activitat és molt important de cara a la recollida de dades de la recerca.
Aplicar coneixements científics a la presa de decisions relacionada amb la medicació en
situacions quotidianes
10-15’ Individual - Fitxa 2 No s’avaluarà pròpiament però formarà part de
la nota del dossier.
S’analitzarà en
la recerca.
ACTIVITAT Una introducció al dèficit d’atenció
Recordar el concepte de medicalització i presentació del TDA-H com a possible exemple d’aquesta.
Definir la medicalització de la
societat (i el TDA-H) i reconèixer-la com una
controvèrsia sociocientífica on hi ha implicats agents
amb interessos diversos
10’ Grup classe
- Fitxa 3
Escoltar el programa de ràdio sobre el TDA-H i respondre individualment les preguntes.
20’ Individual
- Fitxa 3 - Ordinador i
projector - Programa
ràdio
No s’avaluarà pròpiament però formarà part de
la nota del dossier.
Comentari del programa de ràdio i presentació de la tasca.
15’ Grup classe
- Fitxa 3
SEQÜÈNCIA 2: EL TDA-H, UN EXEMPLE DE MEDICALITZACIÓ DE LA SOCIETAT
41
EXPLICACIÓ DETALLADA
1. Al principi d’aquesta seqüència (si no ha donat temps de fer-ho al
final de la sessió anterior) els alumnes prendran decisions
relacionades amb prendre medicaments o no en situacions
quotidianes.
2. A continuació, es farà una introducció al dèficit d’atenció per tal que els alumnes
puguin conèixer què és. Per començar, es recuperarà la definició de medicalització
a partir de comentar la introducció que els alumnes tenen als seus fulls i com
van definir aquest concepte al final de la sessió anterior. En els darrers anys,
la medicina s’ha expandit i ara inclou molts problemes que abans no estaven
considerats com entitats mèdiques. D’aquesta manera, problemes que formaven
part d’altres camps com l’educació, l’economia, la llei, la religió... ara són re-definits
com a problemes mèdics i passen a tractar-se amb fàrmacs.
Exemple d’aquests ho són processos de la vida quotidiana i símptomes lleus (com
la timidesa, hàbit intestinal irregular, les fases normals del cicle reproductiu,
l’envelliment, l’infelicitat,...) o factors de risc que passen a ser considerats malalties
(nivell de sucre o colesterol que es consideren normals). Actualment, quan es parla
de la medicalització de la societat, un dels temes més polèmics és el cas del
Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense hiperactivitat o TDA-H. Es tracta del
trastorn psiquiàtric infantil més freqüent i sovint apareix als mitjans de comunicació
fruït de les diverses controvèrsies que té associades. Després de comunicar els
objectius (en aquesta activitat descobrirem quines són les controvèrsies que té
associades el TDA-H i aprofundirem en la que està vinculada amb als efectes
secundaris dels fàrmacs amb els que es pot tractar. Tot seguit es demanarà als
alumnes que escriguin què en saben del TDA-H i després es comentarà
breuement què han posat.
1. Material per al professor/a
És important que els alumnes contestin de manera individual i tinguin temps per
explicar les seves decisions en cadascun dels casos ja que aquesta activitat és
molt important de cara a la recollida de dades de la recerca.
42
3. Per conèixer el TDA-H s’escoltarà un programa de ràdio (Bloc
de pares de Catalunya Ràdio) que tracta sobre el TDA-H de
tipus inatent. Es pot comentar als alumnes que, com a
exemple d’aquesta presència del dèficit d’atenció als mitjans
de comunicació, tenim un reportatge de ràdio que escoltarem per tal de saber què
és i com es tracta. Abans d’escoltar-lo, va molt bé llegir les preguntes que hauran
de contestar quan hagin vist el reportatge (s’ha preparat una presentació movie-
maker amb imatges i comentaris del reportatge per facilitar el seu seguiment). Tot
seguit mostrem les respostes a aquestes preguntes:
Existeixen 4 tipus de TDA-H: inatent, hiperactiu/impulsiu, combinat i no
específic.
Les 3 característiques bàsiques d’aquest trastorn són (marca amb una creu les
que ho siguin):
Inatenció
Dificultats d’aprenentatge
Falta de memòria
Molt organitzat
Un noi/a que tingui TDA-H de tipus inatent, pot tenir diferents comportaments o
actituds com per exemple (completa la seqüència): estar immers en els seus
pensaments, sembla que està atent, nen despistat, canvia constantment de tasca,
desconnecta fàcilment, rendiment variable, treballa molt, fa la feina molt ben feta
però si té suport
El TDA-H es pot diagnosticar (indica si les frases són certes o falses):
De manera clara amb proves mèdiques i observació directa
Amb la intervenció de l’escola, la família i el noi/a
N’hi ha prou amb tests cognitius, proves mèdiques i qüestionaris
No hi ha eina diagnòstica definitiva
Amb proves mèdiques, observació directa, qüestionaris i tests
Respecte les causes del TDA-H completa la següent frase:
Hi ha un component genètic i l’entorn modula, modifica aquesta manifestació, però no el produeix.
Menor capacitat intel·lectual
Impulsivitat
Hiperactivitat
Trastorn de la son
C F
43
En quins àmbits s’ha d’actuar en el tractament?
intervenció a l’escola (seguir directrius que pugui resoldre adequadament les
tasques), informar família (adopti estratègies per fer que funcioni millor al dia a
dia)
i fàrmacs (és polèmic, ajuda a que tinguin una bona capacitat atencional, que no
costi tant aprendre, organitzar-se... no els deixa atontats, no és un tranquil·litzant,
millora autoestima)
Digues estratègies que es puguin seguir durant el tractament:
Escola: que el nen pugui seure al davant, la mestra tingui constància que es
despista, tornar-lo quan s’ha perdut, fer estratègies senzilles, ordenar la
carpeta... bona comunicació escola-casa
Casa: rutina, bona planificació de les coses. No és útil castigar-los, cal saber
les coses importants que cal sancionar i les que no val la pena castigar
perquè sinó estarien tota la estona castigats.
Escriu alguna cosa que t’ha sorprès (comentari, actitud,...) de cadascun dels
testimonis (en aquí comentem coses que diuen els testimonis):
Nen:
Quan em prenc la vitamina, em sento diferent, una mica més atent, no em
descuido coses al cole, faig els deures i abans em ficaven més notes a
l’agenda, perquè sóc un despistat
Cuca Solà (noia de 19 anys): TDA-H + dislèxia
Ho ha passat molt malament a la infància. No té cap record feliç i en certa
manera la seva memòria ho ha esborrat tot.
Quan pujava al cotxe després del cole deia que havia anat molt bé, però quan
arribava a casa, es tancava a la seva habitació i plorava
Tot i entrar a una carrera o cicles formatius de grau superior, sé que seguiré
tenint problemes i necessitaré ajuda, però ja la tinc. Si no hagués tingut la
meva mare al costat, no hagués seguit.
Mare de la Cuca:
De petita ja vam veure que alguna cosa li passava. Li deies que anés a la
despensa a buscar oli, trigava mitja hora i tornava sense res. Li recordaves
que li havies dit que portés oli, i llavors deia “ara entenc perquè estava a la
despensa!”. Estratègies: post-its al cotxe. S’aprenia les cançons però era
incapaç d’aprendre les taules de multiplicar, llavors es van gravar i les
escoltava i així se les va aprendre. Tot va canviar, quan va començar a
medicar-se. En aquell moment va deixar de pensar que era tonta.
Pilar Rahola:
Nosaltres hem trigat molt en detectar-ho, i el meu fill ha patit molt. El nen era
capaç d’estar una setmana sencera estudiant uns temes, i quan arriba el dia
44
de l’examen haver-se equivocat de temari, no sabia quan havia quedat amb
els amics.
La primera vegada que es va prendre el medicament va dir la frase “és com si
fos cec i ara veig la llum” el que escoltava a classe tenia sentit, recordava
quins temes tocaven, quan hi havia exàmens, que s’havia apuntat coses a
l’agenda...
Les darreres preguntes fan referència al que els ha transmès la música del Dani
Martín, el cantant de “el canto del loco” i si el reportatge els ha generat alguna
pregunta. És important comentar aquestes preguntes generades.
4. Després d’escoltar el reportatge, els alumnes poden compartir les seves
respostes amb el company que tenen al costat i després intentar respondre-les
entre tota la classe. Si en les preguntes que els ha generat aquest reportatge no
comenten res sobre els efectes secundaris dels medicaments utilitzats per tractar
el dèficit d’atenció, és important fer que hi pensin.
5. Després de fer aquesta reflexió (després de treballar tot el tema dels
medicaments i els efectes secundaris a l’activitat anterior, veiem que en aquest
reportatge es cita que hi ha polèmica respecte els fàrmacs pel TDA-H però no se’n
diu res dels seus efectes secundaris) es presentaran els objectius d’aquesta
seqüència (preparar una intervenció en aquest programa parlant dels efectes
secundaris).
A les pàgines següents es mostren les fitxes d’activitats corresponents a aquesta
sessió de la unitat.
2. Material per l’alumnat
45
INSTITUT CIÈNCIES CURS 2011-12
Nom i cognoms:............................................................................................Grup:.........
El TDA-H, un exemple de medicalització de la societat
Una introducció al dèficit d’atenció
Com hem vist a les sessions anteriors, en els darrers anys, la medicina s’ha expandit i
ara inclou molts problemes que abans no estaven considerats com entitats mèdiques.
D’aquesta manera, problemes que formaven part d’altres camps com l’educació,
l’economia, la llei, la religió... ara són re-definits com a problemes mèdics i passen a
tractar-se amb fàrmacs. Exemple d’aquests ho són processos de la vida quotidiana i
símptomes lleus (com la timidesa, hàbit intestinal irregular, les fases normals del cicle
reproductiu, l’envelliment, l’infelicitat,...) o factors de risc que passen a ser considerats
malalties (nivell de sucre o colesterol que es consideren normals).
Actualment, quan es parla de la medicalització de la societat, un dels temes més
polèmics és el cas del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense hiperactivitat o
TDA-H. Es tracta del trastorn psiquiàtric infantil més freqüent i sovint apareix als
mitjans de comunicació fruït de les diverses controvèrsies que té associades. En
aquesta activitat descobrirem quines són i aprofundirem en la que està associada als
efectes secundaris dels fàrmacs amb els que es pot tractar.
Segurament has sentit alguna vegada parlar sobre el TDA-H, has llegit alguna notícia
relacionada amb els nois/es hiperactius o coneixes algú que en tingui. Escriu breument
què en saps d’aquest trastorn.
A continuació us proposem que escolteu aquest reportatge radiofònic que parla sobre
el TDA-H mentre contesteu les preguntes que trobareu a la pàgina següent:
46
Existeixen 4 tipus de TDA-H: inatent, hiperactiu/impulsiu, ................................ i
.....................................................................................................................................
Les 3 característiques bàsiques d’aquest trastorn són (marca amb una creu les
que ho siguin):
Inatenció
Dificultats d’aprenentatge
Falta de memòria
Molt organitzat
Un noi/a que tingui TDA-H de tipus inatent, pot tenir diferents comportaments o
actituds com per exemple (completa la seqüència): estar immers en els seus
pensaments,...................................................., nen
despistat,.................................... ........................................., desconnecta fàcilment,
rendiment..................................., ................................................................................
.....................................................
El TDA-H es pot diagnosticar (indica si les frases són certes o falses):
De manera clara amb proves mèdiques i observació directa
Amb la intervenció de l’escola, la família i el noi/a
N’hi ha prou amb tests cognitius, proves mèdiques i qüestionaris
No hi ha eina diagnòstica definitiva
Amb proves mèdiques, observació directa, qüestionaris i tests
Respecte les causes del TDA-H completa la següent frase:
Hi ha un component .............................................. i
l’entorn....................................... .................................................................................
.....................................................................................................................................
....................................................
En quins àmbits s’ha d’actuar en el tractament?.......................................................
.....................................................................................................................................
Digues estratègies que es puguin seguir durant el tractament..................................
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
Menor capacitat intel·lectual
Impulsivitat
Hiperactivitat
Trastorn de la son
C F
47
Escriu alguna cosa que t’ha sorprès (comentari, actitud,...) de cadascun dels
testimonis:
Nen:
Cuca Solà (noia de 19 anys):
Mare de la Cuca:
Pilar Rahola:
Què t’ha transmès la música del Dani Martín, el cantant de “El canto del loco”?
El reportatge t’ha generat alguna pregunta que t’agradaria poder respondre? En
cas afirmatiu escriu quina és.
Coneguem de més a prop el dèficit d’atenció
Després de llegir i treballar la contra del Joan Ramón-Laporte, és sorprenent que al
reportatge no es fes referència als efectes secundaris dels medicaments que es poden
utilitzar per tractar el dèficit d’atenció. A continuació et proposem un treball per
preparar-te una intervenció en aquest programa parlant dels efectes secundaris
del medicament.
48
- SESSIÓ 2 (5): Objectiu didàctic Temps Gestió de
l’aula Materials i recursos
Avaluació / regulació ACTIVITAT Coneguem de més a prop el dèficit d’atenció
Presentació de la tasca i resposta individual de preguntes relacionades amb la presa de decisions respecte el TDA-H
Posar en comú les respostes. Prendre consciència
de la manca de
consens científic,
entre professionals de
la salut, respecte una
malaltia concreta (el
TDA-H)
Identificar i justificar les polèmiques
associades al TDA-H
10-15’ Individual
Grup classe
- Fitxa 4 No s’avaluarà pròpiament però formarà part de
la nota del dossier.
S’analitzarà en
la recerca.
Lectura dels diferents punts de vista expressats
pels professors, psicòlegs i metges 10’ Parelles - Fitxa 4
Els alumnes contesten individualment les preguntes relacionades amb les polèmiques
Individual - Fitxa 4
Comentari sobre les 3 polèmiques a les que
s’han fet referència i reflexió sobre la manca de
consens científic entre professionals sanitaris.
10’ Grup classe
Individual
- Fitxa 4
S’analitzarà en la recerca.
ACTIVITAT El dèficit d’atenció, un problema a medicar?
Lectura i comentari de la informació relacionada amb el metilfenilat (fàrmac pel TDA-H) i els seus efectes secundaris
Explicar que els medicaments
(aspirina i metilfenilat) poden tenir efectes
secundaris emfatitzant o aplicant la idea que el nostre cos actua
com a sistema
15’ Grup classe
- Fitxa 4
Distribució dels grups de treball i definició dels grups d’experts.
10’ Grup classe
- Fitxa 4
No s’avaluarà pròpiament però formarà part de
la nota del dossier.
SEQÜÈNCIA 2: EL TDA-H, UN EXEMPLE DE MEDICALITZACIÓ DE LA SOCIETAT
49
EXPLICACIÓ DETALLADA
1. Després de recordar breument el que s’ha fet en la sessió anterior, els
alumnes contestaran individualment preguntes relacionades amb:
- Qui creuen que són els agents implicats en aquest trastorn (per exemple: el
noi/a, la família, els professors, els companys de classe, els psicòlegs, els
metges, els pedagogs, les farmacèutiques, les associacions de malalts, els
mitjans de comunicació...)
- Quins coneixements científics creuen que els pares haurien de tenir en compte
en el moment de decidir si mediquen el seu fill o no (per exemple: què és el
medicament que s’utilitza, on i com actua, quins efectes secundaris pot
provocar, quina és la seva eficàcia,...)
- Quins altres aspectes creuen que també s’haurien de considerar (el preu del
fàrmac, els interessos econòmics que poden tenir els defensors i detractors de
la medicació, quines motivacions poden haver-hi al darrera de cadascuna de
les postures, estem canviant la personalitat del noi/a?, fins quin punt es tenen
en compte els interessos personals enlloc dels del noi/a (els professors,
prefereixen que estiguin tractat perquè així sigui un problema menys a
classe?...).
2. A continuació s’explica que l’objectiu d’aquesta classe és conèixer les
controvèrsies que estan associades al dèficit d’atenció, i, especialment, la
relacionada amb el tractament farmacològic. Per fer-ho, llegirem els punts de vista
de 3 dels agents que estan implicats: els professors, els psicòlegs i els metges.
Aquesta lectura es proposa fer-la de manera col·lectiva i
després els alumnes contestaran individualment les
preguntes relacionades amb les polèmiques plantejades per
cadascun dels agents, la manca de consens entre professionals
de la salut i què consideren que és una prova científica. Tot seguit fem referència
al contingut al que poden fer referència els alumnes i una sèrie d’indicacions que
es poden tenir en compte:
1. Material per al professor/a
50
Agent implicat Polèmica plantejada
Professors
Parlen de la polèmica associada a la seva definició i origen ja que hi ha persones
que creuen que es tracta d’un problema de conducta (i, per tant, enlloc de ser
medicat ha de ser tractat des de l’educació en un entorn familiar i escolar) i d’altres
que pensen que és un trastorn d’origen neurològic (defensen que ha de ser tractat
farmacològicament). D’altra banda, també queden implícits els interessos i valors
dels professors (tenir una classe controlada, atenció a les necessitats dels
alumnes, les farmacèutiques poden estar al darrera de tot això,...).
Psicòlegs
Parlen de la polèmica associada al seu diagnòstic: actualment, hi ha infra- o
sobrediagnòstic? El problema radica en el fet que, avui en dia, encara no hi ha cap
eina de diagnòstic que permeti determinar, amb certesa, que una persona pateix
TDA-H. Per fer el diagnòstic es poden utilitzar proves mèdiques (centrades en
explorar l’activitat del cervell, sobretot la relacionada amb els circuits on intervé la
dopamina ja que es pensa que els seus nivells en algunes zones del cervell, estan
relacionats amb el TDA-H), entrevistes i tests psicotècnics (seguint les indicacions
del Manual de Trastorns Mentals, el DSM-IV, escrit per l’Associació Psiquiàtrica
dels Estats Units) i l’observació. Però, com es pot garantir el caràcter objectiu d’una
entrevista o d’un test? Fins on arriben els interessos dels professionals i de les
farmacèutiques (que sovint són les que patrocinen congressos, formació dels
professionals, associacions...)? Tot això fa que alguns professionals pensin que el
principal problema és que hi ha un sobrediagnòstic (i, per tant, s’estan medicalitzen
moltes més persones de les que realment ho necessiten) o que hi ha un
infradiagnòstic (hi ha molts casos que se’ns passen per alt i hi ha moltes persones
que haurien de medicar-se i que actualment no ho estan).
Metges
Parlen de la polèmica associada al tractament farmacològic del TDA-H. El fàrmac
que s’utilitza és el metilfenilat, un psicoestimulant (és una substància que estimula
les funcions cerebrals) i encara no es coneixen ben bé quins efectes secundaris pot
causar. Alguns professionals defensen que el seu ús, combinat amb teràpia i
orientacions psico-pedagògica, és imprescindible, mentre que d’altres pensen que
cal més informació i hem de vigilar amb els interessos de les farmacèutiques que
poden influenciar les decisions relacionats amb la medicació del dèficit d’atenció.
- Com que ens interessa treballar la manca de consens científic i la
polèmica dins la ciència, després d’emfatitzar el fet que els
professionals de la salut no es posin d’acord, demanem als
alumnes que es posicionin (indicant si estan d’acord o no) davant
diferents motius que poden explicar aquesta manca de consens.
- Aprofitant que en els punts de vista dels diferents agents, un dels metges ha fet
referència a la necessitat d’aprendre a distingir les proves científiques del que les
farmacèutiques o altres entitats ens volen vendre, es pregunta als alumnes què
creuen que és una prova científica i quins criteris utilitzarien per distingir-la.
En cas que es vulgui comentar aquesta pregunta, es pot tenir en compte que
segons Aleixandre (2010):
51
Per prova s’entén les observacions, fets, experiments, senyals, mostres o
raons amb les que es pretén mostrar que un enunciat és cert o fals Llavors,
una prova científica és aquella que dóna suport o refuta a un coneixement de
caire científic. D’altra banda, és important recordar que argumentar és la
capacitat d’avaluar els enunciats a base a proves, és a dir, reconèixer que les
conclusions i els enunciats científics han de ser justificats, s’han de basar en
proves. Llavors, un punt important són els criteris que s’han d’utilitzar per
avaluar les proves, com hem d’avaluar-les?
Ens podem preguntar si la prova té alguna relació amb la conclusió o
afirmació que volem validar o refutar, si aquesta prova és fiable, si davant un
conjunt de proves, n’hi ha de més sòlides que altres, si una mateixa prova es
pot interpretar de diferents maneres...
a) Les proves estan relacionades amb la conclusió o afirmació que es pretén
validar o refutar? Ens fixem en:
Validesa: s’aplica sobretot als instruments de valoració o mesura (siguin
físics o protocols, qüestionaris, etc.) i es diu que un examen o mesura és
vàlida si mesura allò que pretén mesurar. (En un qüestionari amb
preguntes directes la persona pot contestar allò que creu que vol llegir
l’avaluador...)
Especificitat: hi ha dades que són compatibles amb l’enunciat mentre que
n’hi ha d’altres que el fonamenten.
b) Fins quin punt un conjunt de proves donen més suport a una conclusió
que una prova aïllada?
La majoria dels models científics es fonamenten en més d’una prova
malgrat hi hagi hagut experiments clau.
3. Abans de començar l’anàlisi dels estudis relacionats amb els
efectes secundaris del fàrmac pel TDA-H (el metilfenilat), es
llegirà i comentarà una breu explicació sobre aquest fàrmac amb
l’objectiu de veure com ha augmentat el seu consum a Espanya
en les últimes dècades i conèixer l’origen de la polèmica
associada al seu ús.
52
El seu ús és polèmic perquè no es coneixen els efectes secundaris que
pot tenir i perquè es pensa que podria promoure l’ús i la dependència de
drogues en l’adolescència o l’edat adulta. El motiu és que, de manera
similar a com ho fan altres drogues, el metilfenilat actua augmentant els
nivells de dopamina al cervell i això sembla que està relacionat amb les
addiccions.
4. Després de comentar això amb els alumnes i recordar com es transmet la
informació al sistema nerviós, passarem a treballar què diuen de tot això els
estudis científics. Com es descriurà a la següent sessió, es proposa un treball per
grup d’experts. Per tal d’agilitzar la seva realització, per acabar aquesta sessió es
proposa definir els grups de treball i apuntar-los als fulls d’activitats.
A les pàgines següents es mostren les fitxes d’activitats corresponents a aquesta
sessió de la unitat.
2. Material per l’alumnat
53
I per començar... respon les següents preguntes:
a) Com s’ha vist reflectit al reportatge, hi ha moltes persones, professionals o
col·lectius que estan implicats en el TDA-H (perquè els afecta directament,
perquè intenten disminuir els efectes...). Digues quines poden ser aquestes
persones i justifica perquè està implicat en cadascun dels casos.
Exemple: els pares perquè...
b) Com ha dit la psiquiatra del reportatge, el tractament del TDA-H amb fàrmacs
és polèmic. Quins coneixements científics creus que necessitarien saber els
pares per poder decidir si medicar o no al seu fill/a?
c) Quins altres aspectes (econòmics, morals,...) creus que també haurien de tenir
en compte les famílies a banda dels coneixements científics?
A continuació et presentem diferents agents implicats i quins punts de vista ens
aporten:
54
El problema actual segueix sent
l’infradiagnòstic. El fet que no hi hagi
una prova definitiva per detectar-lo i que
es pensi que les farmacèutiques estan
darrera de tot fa que molts nens que
haurien d’estar medicats no ho estiguin
El diagnòstic es fa amb la descripció que
hi ha al Manual de Trastorns Mentals
escrit per l’Associació Psiquiàtrica dels
Estats Units i els resultats de proves
mèdiques, tests psicotècnics... però
encara no està clar hem d’anar en compte
amb el sobrediagnòstic
A cada classe tinc 30 alumnes,
cadascun amb les seves
necessitats. En el cas del TDA-H,
com que és un trastorn
neurològic, cal un tractament
amb fàrmacs per millorar-ho
Porto 25 anys donant classe i sempre hi
hagut nens moguts. Crec que el TDA-H
és un problema de conducta que s’ha
tractat com si fos una malaltia biològica
perquè les farmacèutiques tinguin el
seu negoci.
El metilfenilat és el psicoestimulant més
estès per tractar el TDA-H. L’ús d’aquest
fàrmac, combinat amb el tractament
psicològic i pedagògic és
imprescindible per aconseguir que els
símptomes disminueixin
Encara no s’ha demostrat que el
metilfenilat tingui efectes positius en el
comportament a llarg termini. A vegades
les farmacèutiques estan darrera del
patrocini de congressos, associacions…
hem d’aprendre a distingir les proves
científiques del que ens volen vendre
Uff, cadascú diu la seva, a qui
hem de fer cas? Què és tot el
que hem de tenir en compte?
Família Noi/a
55
Després de llegir els diferents punts de vista, completa la següent taula tot indicant
quina és la polèmica o polèmiques que plantegen cadascun d’aquests agents:
Agent implicat Polèmica plantejada
Professors
Psicòlegs
Metges
Acabem de veure que professionals de la salut com els psicòlegs i els metges no
es posen d’acord. Per explicar aquest fet, s’han proposat diferents raons. A
continuació et presentem una llista d’alguns d’aquests motius, posiciona’t davant
cadascun d’ells indicant amb una x el teu grau de desacord (1) o acord (4).
Motiu per explicar que els professionals de salut no es posin d’acord 1 2 3 4
La opinió personal que tenen els científics respecte la medicalització
El finançament influeix en la manera d’interpretar els resultats
Les preguntes de recerca i la metodologia dels seus estudis eren
diferents
Es necessita més informació i més estudis ja que no es poden arribar
a controlar totes les variables
Els científics que no es posen d’acord tenen diferents coneixements
Un dels metges destaca la necessitat d’aprendre a distingir les proves científiques
del que les farmacèutiques o altres entitats ens volen vendre.
Què és una prova científica?
Quins criteris utilitzaries per distingir-la d’una opinió o un altre tipus de dada?
Desacord Acord
56
El dèficit d’atenció, un problema a medicar?
Ara que ja coneixes diverses controvèrsies associades al TDA-H, arriba el moment
d’aprofundir en la del tractament farmacològic i els seus efectes, per poder preparar-te
la intervenció a la ràdio. Llegeix aquesta informació sobre el metilfenilat, el fàrmac més
utilitzat en el tractament.
Què és el metilfenilat?
El metilfenilat és el psicoestimulant (substància que
estimula les funcions cerebrals) que s’utilitza en el
tractament del TDA-H per tal de controlar el nivell
d’activitat o d’atenció. El seu ús es remunta als anys
60 però és a la dècada dels 90 quan s’estén molt
més i augmenta considerablement la seva
prescripció.
Quin és el seu consum a Espanya?
A Espanya es comercialitza amb el nom de Ritalín, Concerta o Rubifen i, seguint la
tendència d’altres països, també s’hi ha registrat un augment del seu consum amb el
pas del temps com podem observar en la següent gràfica en la que es mostra la
quantitat de metilfenilat utilitzat a Espanya (dosis diàries definides per 1000 habitants):
Per què és polèmic el seu ús?
Actualment no hi ha consens sobre l’ús del metilfenilat perquè no es coneixen amb
certesa quins efectes secundaris pot tenir i, a banda de provocar insomni i disminuir la
gana, alguns científics creuen que pot promoure l’ús i dependència de drogues en
l’adolescència o l’edat adulta. Per entendreu, llegeix primer aquesta informació referent
al funcionament d’algunes drogues:
57
La transmissió d’informació al sistema nerviós
Al sistema nerviós, la informació es transmet de
neurona a neurona mitjançant substàncies
químiques en un procés que es coneix com a
sinapsi. Com veiem a la imatge, a la neurona 1,
les substàncies químiques es posen dins de
vesícules i s’alliberen per un extrem a l’espai que
queda entre neurona i neurona. Les substàncies
s’uniran els receptors de la neurona 2, provocant
que aquesta n’alliberi i així es vagi transmetent la
informació.
La dopamina
Una d’aquestes substàncies químiques és la dopamina que fa diverses funcions al
cervell que afecten al comportament, motivació, moviment, estat anímic, recompensa,
son, atenció i aprenentatge...
Com veiem en aquesta imatge, en condicions normals, és alliberada en petites
quantitats per les neurones:
L’acció d’algunes drogues
Algunes drogues, com la nicotina, intervenen en aquest procés. La nicotina es fixa a
les neurones i provoca que aquestes tinguin una activitat anormal i alliberin grans
quantitats de dopamina, alterant així totes les funcions amb les que està implicada.
L’organisme s’acostuma a aquests canvis i es genera la dependència.
Neurona 1
Neurona 2
Vesícula amb la
substància
Substància
química
Receptor Espai entre
neurones
Extrem d’una
neurona
Alliberament de
petites quantitats
de dopamina
La nicotina s’uneix
al seu receptor en
un extrem
Alliberament de
grans quantitats
de dopamina
58
- SESSIÓ 3 (6): Objectiu didàctic Temps Gestió de
l’aula Materials i recursos
Avaluació / regulació ACTIVITAT ... I els estudis científics què hi diuen?
Formació dels grups inicials
Proposta de disseny d’experiment
Analitzar dades d’estudis científics i
justificar-ne la fiabilitat segons diferents
criteris com la mostra, la metodologia o les
conclusions.
15’ Grup classe
Grups inicials
- Fitxa 5 No s’avaluarà pròpiament però formarà part de
la nota del dossier.
S’analitzarà en
la recerca.
Formació dels grups d’experts.
Anàlisi d’un estudi amb el grup d’experts
15’ Grups d’experts
- Fitxa 5 - Còpia
original dels estudis (es troba a l’apartat 4, recursos)
Formació dels grups inicials
Posada en comú dels resums dels estudis
treballats
20’ Grups inicials
- Fitxa 5
Els alumnes poden
coavaluar-se seguint la
graella nº4 o el professor/a ho
pot revisar
SEQÜÈNCIA 2: EL TDA-H, UN EXEMPLE DE MEDICALITZACIÓ DE LA SOCIETAT
59
EXPLICACIÓ DETALLADA
1. Els alumnes seuran per grups inicials (són els mateixos que es
formaran al final també). Per començar, els alumnes hauran
d’explicar quin experiment creuen que es podria fer per
solucionar els dubtes relacionats amb el fet de considerar el
fàrmac del TDA-H com una droga i pensar que les persones que en prenen estan
predisposades a consumir d’altres substàncies quan siguin adolescents o adults.
Per ajudar-los, en el cas dels alumnes de batxillerat se’ls pot dir que s’imaginin que
han de fer un treball de recerca d’aquest tema, que descriguin com se l’imaginen.
5. Quan hagin acabat, es comentarà que aquesta preocupació pels efectes
secundaris ha fet que s’hagin realitzat molts estudis per investigar-ho, s’explicarà
com es treballà per tal d’analitzar-ne 3 i conèixer una mica com treballa la ciència.
Per fer-ho, es proposa un treball en grup cooperatius i es facilita una guia als
alumnes perquè puguin anar pas a pas:
Per facilitar el treball, cadascú del vostre grup (l’anomenarem grup inicial)
s’ajuntarà amb persones d’altres grups (formant un grup d’experts) i treballarà un
estudi concret. Després, tornareu a trobar-vos amb el vostre grup inicial, us els
explicareu i respondreu unes preguntes relacionades amb el que volem treballar.
És important remarcar que, com que ho hauran d’explicar tots, no val que un ho
faci i els altres només copiïn el que diu.
1. Material per al professor/a
Grups inicials Grups d’experts Grups inicials
60
2. Els alumnes s’ajuntaran per grups d’experts i durant aquesta estona
el professor anirà passant pels diversos grups per comprovar que
estan responent les preguntes i intentarà agilitzar el màxim el
procés mentre ressol els dubtes que es vagin generant. Un
suggeriment és donar als diversos grups d’experts una còpia de
l’estudi original (es troba a l’apartat 4, recursos, pàgina 128) perquè puguin veure
quin és el format d’un estudi científic ja que el que ells han rebut és un resum per
tal de facilitar el treball amb aquestes dades.
3. Els alumnes tornaran amb els seus grups inicials i s’hauran d’explicar, molt
resumidament, els estudis que han treballat. Aquí presentem resums dels estudis
per si hi haguessin dubtes al respecte i les respostes a les preguntes per si els
alumnes en fessin referència:
Estudi 1
S’estudia l’associació entre el risc de consumir substàncies i haver pres fàrmacs
pscioestimulants mitjançant el seguiment de 212 nois (56 amb TDA-H i medicats,
19 amb TDA-H i no medicats; 137 sense TDA-H) i la determinació del consum de
substàncies a partir d’entrevistes. Es va observar que els nois amb TDA-H no
medicats presentaven un risc major de consumir substàncies i que aquest risc
també és major en els que presenten TDA-H respecte el que no.
Estudi 2
S’examina l’impacte que té el tractament amb estimulants en la infantesa i
adolescència en el risc de consum de substàncies, la dependència i l’abús en
l’edat adulta a partir del seguiment de 147 nois i noies amb TDA-H durant 13 anys.
El seguiment es realitzava a partir d’entrevistes a les famílies, als nois/es i
l’administració de tests psicològics als nois/es. A l’estudi no es va trobar cap
evidència que el tractament amb estimulants a la infantesa o adolescència pogués
incrementar l’ús i abús de substàncies i que el tractament amb estimulants durant
un any o més a la infantesa podria disminuir el risc de consumir o abusar
d’al·lucinògens durant l’edat adulta.
Estudi 3
Explorar l’ús del tabac dels participants amb i sense TDA-H i comparar-ho amb
l’ús de substàncies i dependències, mitjançant el seguiment de 282 persones amb
TDA-H (238 ♂ i 44 ♀) i 210 persones sense TDA-H (146 ♂ i 64 ♀) a partir de la
realització d’entrevistes a les famílies (sobre el trastorn, l’historial mèdic i
escolar,...) i als nois/es (sobre l’ús de substàncies,...) i l’administració de tests
psicològics als nois/es. S’ha observat que els participants amb i sense TDA-H no
presenten diferències significatives en l’edat de començar a fumar però sí en
l’edat que ho comencen a fer de manera regular i que les persones que han
utilitzat medicaments a la infantesa tenen taxes de fumadors diaris i dependència
del tabac majors que els controls.
61
Quina creus que era la pregunta de recerca que es van fer aquests científics en el moment
de fer aquest estudi?
Estudi 1: Quina és l’associació entre el risc de consumir substàncies i haver pres
fàrmacs psicoestimulants prèviament?
Estudi 2: Quin és l’impacte del tractament amb psicoestimulants en la infantesa i
adolescència en el risc de consum de substàncies, la dependència i l’abús en l’edat
adulta?
Estudi 3: Quina és la relació entre l’ús del tabac de persones amb i sense TDA-H i l’ús de
substàncies i dependències?
Completa la taula amb la informació referent al teu estudi:
Mostra
Nº participants
Característiques
♂ ♀
Hi ha persones amb TDA-H i sense?
Hi ha persones que es mediquen i d’altres que no?
Altres aspectes (edat...)
Estudi
1 212
Sí. 137 persones sense TDA-H i 75 persones amb
TDA-H
Sí. 56 amb TDA-H medicats i 19 amb TDA-H
no medicats >15 anys
Estudi
2 147 no
s’especifica No
Sí. 115 persones sense TDA-H i 32 persones amb
TDA-H
Inici de l’estudi 4-12 anys; seguiment 1: 12-20 anys i seguiment 3:
19-25 anys
Estudi
3 384 108
Sí. 282 amb TDA-H (238 ♂
i 44 ♀) i 210 sense TDA-H
(146 ♂ i 64 ♀)
Es distingeixen els
que s’han medicat
dels que no.
Indica si les següents informacions sobre els resultats i les conclusions dels estudis són
certes (C) o no (F) i justifica la teva resposta
Metodologia
S’ha fet un estudi al llarg
dels anys? Quins instruments s’han utilitzat? Amb quin
objectiu? Altres aspectes
Estudi 1 Sí. Estudi longitudinal (al
llarg dels anys) Entrevistes seguint criteris Manual DSM-III
determinar el consum de substàncies
Estudi 2
Sí. Durant 13 anys. S’han fet 2 seguiments en anys
concrets (1987-1988 i 1992-1996)
Realització d’entrevistes a les famílies (sobre el trastorn, l’historial mèdic i escolar,...) i als
nois/es (sobre l’ús de substàncies,...) i l’administració de tests psicològics als nois/es.
Estudi 3 Sí
Realització d’entrevistes a les famílies (sobre el trastorn, l’historial mèdic i escolar,...) i als
nois/es (sobre l’ús de substàncies,...) i l’administració de tests psicològics als nois/es.
62
A les pàgines següents, a banda de les fitxes d’activitats d’aquesta sessió, es troba
aquesta informació referent als estudis perquè pugui ser utilitzada en una possible
coavaluació o com a material de suport a la sessió següent.
Estudi Informació C/F Perquè...
Estudi 1
En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les substàncies que
més persones consumien.
F Si ens fixem en els % de persones que consumien
cada substància ens adonem que mentre el tabac i
l’alcohol són les substàncies que més consumien
les persones amb TDA-H medicades i els no TDA-H,
al grup de TDA-H no medicats, les substàncies que
més es consumien eren alcohol i marihuana.
Els nois amb TDA-H tenen menys risc de consumir
marihuana perquè, en l’estudi, 11 persones sense TDA-H en
consumien respecte 9 dels TDA-H medicats i 8 dels TDA-H no
medicats.
F Per poder comparar les dades hem de fixar-nos en
els % enlloc de fer-ho en els valors absoluts perquè
la mostra de cadascun dels grups és diferent. Així,
trobem que la marihuana és consumida pel 21% dels
TDA-H medicats, el 42% dels TDA-H no medicats i el
8% de les persones sense TDA-H.
Estudi 2
Al seguiment 2 s’observa com el risc de patir cocaïna és major en
les persones amb TDA-H no medicades que en les medicades
perquè les persones que en consumien eren 23 respecte 13.
F
Per poder comparar ens hem de fixar en els % ja que les mostres de cadascun dels grups són diferents (32 vs 115). Si ens fixem en els %, veiem que el 40% de les persones medicades en consumien respecte el 20% de les no medicades.
El tractament amb estimulants a la infantesa augmenta el risc d’ús
de substàncies, especialment, d’al·lucinògens, a l’edat adulta.
F
Sembla que el tractament amb estimulants durant
un any o més a la infantesa podria disminuir el risc
de consumir o abusar d’al·lucinògens durant l’edat
adulta.
Estudi 3
En tots els grups, el tabac i
l’alcohol són les substàncies que
més percentatge de persones
consumien
F
Al grup de les persones amb TDA-, el tabac i
l’alcohol sí que eren les substàncies que més
percentatge de persones consumien però en el grup
de persones sense TDA-H, les substàncies eren
l’alcohol i la marihuana.
Les taxes de fumadors diaris i de
dependència del tabac són
majors en les persones sense
TDA-H que en les que en tenen i
s’han medicat amb estimulants a
la infantesa
F
Les taxes de fumadors diaris i de dependència del
tabac són menors en les persones sense TDA-H que
en les que en tenen i s’han medicat amb estimulants
durant la infantesa.
2. Material per l’alumnat
63
Sessió 6
Activitat “... i els estudis científics què hi diuen?”
Nom alumne/a:..................................................................................................................
Nom corrector/a:................................................................................................................
Criteris d’avaluació
Quina creus que era la pregunta de recerca que es van fer aquests científics en el
moment de fer aquest estudi?
Des del punt de vista científic és adequat sí: Bé Reg. Mal.
A l’estudi 1 diu que la pregunta era Quina és l’associació
entre el risc de consumir substàncies i haver pres fàrmacs
psicoestimulants prèviament?
A l’estudi 2 diu que la pregunta era Quin és l’impacte del
tractament amb psicoestimulants en la infantesa i
adolescència en el risc de consum de substàncies, la
dependència i l’abús en l’edat adulta?
A l’estudi 3 diu que la pregunta era Quina és la relació
entre l’ús del tabac de persones amb i sense TDA-H i l’ús
de substàncies i dependències?
A continuació et mostrem la taula amb la informació correcta referent als estudis:
Mostra
Nº participants
Característiques
♂ ♀
Hi ha persones amb TDA-H i sense?
Hi ha persones que es mediquen i d’altres que no?
Altres aspectes (edat...)
Estudi
1 212
Sí. 137 persones sense TDA-H i 75 persones amb
TDA-H
Sí. 56 amb TDA-H medicats i 19 amb TDA-H
no medicats >15 anys
Estudi
2 147 no
s’especifica No
Sí. 115 persones sense TDA-H i 32 persones amb
TDA-H
Inici de l’estudi 4-12 anys; seguiment 1: 12-20 anys i seguiment 3:
19-25 anys
Estudi
3 384 108
Sí. 282 amb TDA-H (238 ♂
i 44 ♀) i 210 sense TDA-H
(146 ♂ i 64 ♀)
Es distingeixen els
que s’han medicat
dels que no.
Metodologia
S’ha fet un estudi al llarg
dels anys? Quins instruments s’han utilitzat? Amb quin
objectiu? Altres aspectes
Estudi 1 Sí. Estudi longitudinal (al
llarg dels anys) Entrevistes seguint criteris Manual DSM-III
determinar el consum de substàncies
Curs 2011-2012
Institut
64
Indica si les següents informacions sobre els resultats i les conclusions dels
estudis són certes (C) o no (F) i justifica la teva resposta:
Estudi 2
Sí. Durant 13 anys. S’han fet 2 seguiments en anys
concrets (1987-1988 i 1992-1996)
Realització d’entrevistes a les famílies (sobre el trastorn, l’historial mèdic i escolar,...) i als
nois/es (sobre l’ús de substàncies,...) i l’administració de tests psicològics als nois/es.
Estudi 3 Sí
Realització d’entrevistes a les famílies (sobre el trastorn, l’historial mèdic i escolar,...) i als
nois/es (sobre l’ús de substàncies,...) i l’administració de tests psicològics als nois/es.
Estudi Informació C/F Perquè...
Estudi 1
En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les substàncies que més persones
consumien.
F Si ens fixem en els % de persones que
consumien cada substància ens adonem que
mentre el tabac i l’alcohol són les
substàncies que més consumien les
persones amb TDA-H medicades i els no
TDA-H, al grup de TDA-H no medicats, les
substàncies que més es consumien eren
alcohol i marihuana.
Els nois amb TDA-H tenen menys risc de consumir marihuana perquè, en l’estudi, 11 persones sense TDA-H en consumien respecte 9 dels TDA-H medicats i 8 dels
TDA-H no medicats.
F Per poder comparar les dades hem de fixar-
nos en els % enlloc de fer-ho en els valors
absoluts perquè la mostra de cadascun dels
grups és diferent. Així, trobem que la
marihuana és consumida pel 21% dels TDA-
H medicats, el 42% dels TDA-H no medicats i
el 8% de les persones sense TDA-H.
Estudi 2
Al seguiment 2 s’observa com el risc de patir cocaïna és major en les persones amb TDA-H no medicades que en les
medicades perquè les persones que en consumien eren 23 respecte 13.
F Per poder comparar ens hem de fixar en els % ja que les mostres de cadascun dels grups són diferents (32 vs 115). Si ens fixem en els %, veiem que el 40% de les persones medicades en consumien respecte el 20% de les no medicades.
El tractament amb estimulants a la infantesa augmenta el risc d’ús de
substàncies, especialment, d’al·lucinògens, a l’edat adulta.
F Sembla que el tractament amb estimulants
durant un any o més a la infantesa podria
disminuir el risc de consumir o abusar
d’al·lucinògens durant l’edat adulta.
Estudi 3
En tots els grups, el tabac i l’alcohol són
les substàncies que més percentatge de
persones consumien
F Al grup de les persones amb TDA-H, el tabac
i l’alcohol sí que eren les substàncies que
més percentatge de persones consumien
però en el grup de persones sense TDA-H,
les substàncies eren l’alcohol i la marihuana.
Les taxes de fumadors diaris i de
dependència del tabac són majors en les
persones sense TDA-H que en les que
en tenen i s’han medicat amb estimulants
a la infantesa
F Les taxes de fumadors diaris i de
dependència del tabac són menors en les
persones sense TDA-H que en les que en
tenen i s’han medicat amb estimulants
durant la infantesa.
65
INSTITUT CIÈNCIES CURS 2011-12
Nom i cognoms:............................................................................................Grup:.........
... I els estudis científics què hi diuen?
En diversos estudis s’ha vist que aquest fàrmac, el metilfenilat, també actua
augmentant els nivells de dopamina al cervell. Això ha fet que alguns científics
pensin que s’hauria de considerar una droga i temin que les persones que en
prenguin estiguin predisposades a consumir d’altres substàncies (alcohol, tabac,
cocaïna,...) quan siguin adolescents o adults.
Quin experiment creus que es podria fer per solucionar aquests dubtes?
A continuació et proposem un treball cooperatiu per analitzar 3 estudis que s’han fet i
conèixer una mica com treballa la ciència.
Com ho farem?
Per facilitar el treball, cadascú del vostre grup s’ajuntarà amb persones d’altres grups
(formant un grup d’experts) i treballarà un estudi concret. Després, tornareu a trobar-
vos amb el vostre grup inicial, us els explicareu i respondreu unes preguntes
relacionades amb el que volem treballar.
Per començar, escriu els components del vostre grup de treball inicial i el nº
que el professor us assigni:
Nº Grup Membres del grup
66
Quan t’hagis trobat amb el teu grup d’experts, assenyala quin estudi us ha tocat
treballar i qui sou els membres del grup:
Estudi treballat Membres del grup
Estudi 1
Estudi 2
Estudi 3
Llegeix la informació referent a l’estudi i amb el grup d’experts responeu les
preguntes que us trobareu a la pàgina del darrera.
Trobeu-vos amb el vostre grup inicial, presenteu els estudis i responeu les
preguntes del document “quin és l’estudi més fiable?”.
67
ESTUDI 1
Autor i any Biederman et al. (1999) Lloc Massahusetts, Estats Units
Publicat a Revista Pediatrics: Official Journal of The American Academy of
Pediatrics
Què s’ha fet? Estudiar l’associació entre el risc de consumir substàncies i una
exposició prèvia a fàrmacs psicoestimulants
Com s’ha fet?
- Anàlisi de dades d’un estudi longitudinal on van participar 212 nois
majors de 15 anys:
56 amb TDA-H i medicats
19 amb TDA-H i no medicats
137 sense TDA-H
- El consum de substàncies es determinava a partir d’entrevistes fetes
seguint els criteris del Manual de Diagnòstic de Malalties Mentals
DSM-III
Resultats
Taula on es mostra el nombre de persones de cadascun dels grups que
consumia cada substància. “N” vol dir el nombre total de persones de
cada grup.
Conclusions
- Els nois amb TDA-H no medicats participants en l’estudi,
presentaven un risc major de consumir substàncies. Això justifica
perquè es troba una associació entre TDA-H i el consum de
substàncies en adults (perquè de joves no havien estat diagnosticats
i no s’havien medicat)
- Els nois amb TDA-H que han participat a l’estudi presenten més risc
de consumir substàncies que els que no tenen TDA-H.
Altres
aspectes
Estudi finançat per:
Institut Nacional de Salut Mental (NIHM)
Institut Nacional d’Abús de Drogues (NIDA)
68
Quina creus que era la pregunta de recerca que es van fer aquests científics en el
moment de fer aquest estudi?
Completa la taula amb la informació referent al teu estudi:
Mostra
Nº participants Característiques
♂ ♀
Hi ha persones amb TDA-H i sense?
Hi ha persones que es mediquen i d’altres que no?
Altres aspectes (edat...)
Estudi
1
Estudi
2
Estudi
3
Metodologia
S’ha fet un estudi al llarg dels anys?
Quins instruments s’han utilitzat? Amb quin objectiu?
Altres aspectes
Estudi
1
Estudi
2
Estudi
3
69
Indica si les següents informacions sobre els resultats i les conclusions dels
estudis són certes (C) o no (F) i justifica la teva resposta:
Amb la informació que et proporcionin els altres membres del grup, escriu la
informació referent als altres estudis.
Estudi Informació C/F Perquè...
Estudi
1
En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les substàncies que més persones consumien.
Els nois amb TDA-H tenen menys risc de consumir marihuana perquè, en l’estudi, 11
persones sense TDA-H en consumien respecte 9 dels TDA-H medicats i 8 dels TDA-H no
medicats.
Estudi
2
Al seguiment 2 s’observa com el risc de patir cocaïna és major en les persones amb TDA-H no
medicades que en les medicades perquè les persones que en consumien eren 23 respecte 13.
El tractament amb estimulants a la infantesa augmenta el risc d’ús de substàncies,
especialment, d’al·lucinògens, a l’edat adulta.
Estudi
3
En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les
substàncies que més percentatge de persones
consumien
Les taxes de fumadors diaris i de dependència
del tabac són majors en les persones sense
TDA-H que en les que en tenen i s’han medicat
amb estimulants a la infantesa
70
Com heu vist a l’activitat anterior, quan s’analitzen els estudis científics, es poden
distingir diferents aspectes. En el moment de determinar-ne la fiabilitat ens
podem fixar en cadascun d’ells. A la taula que trobaràs a continuació escriu quins
criteris creus que hauríem de seguir per tal d’avaluar la fiabilitat de cadascun dels
apartats.
Aspecte Criteris per avaluar-ne la fiabilitat
Mostra participant
Metodologia
seguida
Conclusions a les
que s’han arribat
Revista on s’ha
publicat
Entitat que ho ha
finançat
71
ESTUDI 2
Autor i any Barkley et al. (2003) Lloc Massahusetts, Estats Units
Publicat a Revista Pediatrics: Official Journal of The American Academy of
Pediatrics
Què s’ha fet?
Examinar l’impacte que té el tractament amb estimulants en la infantesa
i adolescència en el risc de consum de substàncies, la dependència i
l’abús en l’edat adulta.
Com s’ha fet?
- Seguiment de 147 nois i noies amb TDA-H durant 13 anys.
1979-1980: inici de l’estudi (edats: 4-12 anys) amb 158 nois/es
1987-1988: seguiment 1 (edats: 12-20 anys, mitjana d’edat: 15 anys)
En aquest moment es pregunta pel tractament amb fàrmacs
estimulants i es divideix la mostra en:
nois/es amb TDA-H medicats (N=32)
nois/es amb TDA-H no medicats (N=115)
1992-1996: seguiment 2 (edats: 19-25 anys, mitjana d’edat: 21 anys)
- El seguiment consistia en la realització d’entrevistes a les famílies
(sobre el trastorn, l’historial mèdic i escolar,...) i als nois/es (sobre
l’ús de substàncies,...) i l’administració de tests psicològics als
nois/es.
Resultats
Taula on es mostra el nombre de persones de cadascun dels grups que
consumia cada substància al segument 2. “N” vol dir el nombre total de
persones de cada grup.
Conclusions
- En l’estudi no s’ha trobat cap evidència que el tractament amb
estimulants durant la infantesa o adolescència pugui augmentar el
risc d’ús, dependència o abús de substàncies en l’edat adulta.
- El tractament amb estimulants durant un any o més a la infantesa
sembla que podria disminuir el risc de consumir o abusar
d’al·lucinògens durant l’edat adulta.
Altres
aspectes
Estudi finançat per:
Institut Nacional de Salut Mental (NIHM)
72
Quina creus que era la pregunta de recerca que es van fer aquests científics en el
moment de fer aquest estudi?
Completa la taula amb la informació referent al teu estudi:
Mostra
Nº participants Característiques
♂ ♀
Hi ha persones amb TDA-H i sense?
Hi ha persones que es mediquen i d’altres que no?
Altres aspectes (edat...)
Estudi
1
Estudi
2
Estudi
3
Metodologia
S’ha fet un estudi al llarg dels anys?
Quins instruments s’han utilitzat? Amb quin objectiu?
Altres aspectes
Estudi
1
Estudi
2
Estudi
3
73
Indica si les següents informacions sobre els resultats i les conclusions dels
estudis són certes (C) o no (F) i justifica la teva resposta:
Amb la informació que et proporcionin els altres membres del grup, escriu la
informació referent als altres estudis.
Estudi Informació C/F Perquè...
Estudi
1
En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les substàncies que més persones consumien.
Els nois amb TDA-H tenen menys risc de consumir marihuana perquè, en l’estudi, 11
persones sense TDA-H en consumien respecte 9 dels TDA-H medicats i 8 dels TDA-H no
medicats.
Estudi
2
Al seguiment 2 s’observa com el risc de patir cocaïna és major en les persones amb TDA-H no
medicades que en les medicades perquè les persones que en consumien eren 23 respecte 13.
El tractament amb estimulants a la infantesa augmenta el risc d’ús de substàncies,
especialment, d’al·lucinògens, a l’edat adulta.
Estudi
3
En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les
substàncies que més percentatge de persones
consumien
Les taxes de fumadors diaris i de dependència
del tabac són majors en les persones sense
TDA-H que en les que en tenen i s’han medicat
amb estimulants a la infantesa
74
Com heu vist a l’activitat anterior, quan s’analitzen els estudis científics, es poden
distingir diferents aspectes. En el moment de determinar-ne la fiabilitat ens
podem fixar en cadascun d’ells. A la taula que trobaràs a continuació escriu quins
criteris creus que hauríem de seguir per tal d’avaluar la fiabilitat de cadascun dels
apartats.
Aspecte Criteris per avaluar-ne la fiabilitat
Mostra participant
Metodologia
seguida
Conclusions a les
que s’han arribat
Revista on s’ha
publicat
Entitat que ho ha
finançat
75
ESTUDI 3
Autor i any Lambert et al. (1998) Lloc Califòrnia, Estats Units
Publicat a Journal of Learning Disabilities
Què s’ha fet? Explorar l’ús del tabac dels participants amb i sense TDA-H i comparar-ho
amb l’ús de substàncies i dependències.
Com s’ha fet?
- Seguiment a partir de la realització d’entrevistes a les famílies (sobre el
trastorn, l’historial mèdic i escolar,...) i als nois/es (sobre l’ús de
substàncies,...) i l’administració de tests psicològics als nois/es.
- Hi ha participat:
282 persones amb TDA-H (238 ♂ i 44 ♀): aquí es
distingeixen els que s’han medicat dels que no.
210 persones sense TDA-H (146 ♂ i 64 ♀)
Resultats
Taula on es mostra el nombre de persones de cadascun dels grups en
funció de la freqüència amb la que fuma. “N” vol dir el nombre total de
persones de cada grup.
Taula on es mostra el percentatge de persones de cada grup que presenta
dependència de les següents substàncies:
Conclusions
- L’estudi mostra que els participants amb i sense TDA-H no presenten
diferències significatives en l’edat de començar a fumar però sí en
l’edat que ho comencen a fer de manera regular.
- En aquest estudi s’observa una diferència significativa en les taxes de
fumadors diaris i la dependència del tabac per a les persones que han
utilitzat medicaments estimulants en la infantesa en contrast amb els
controls (les taxes són menors).
Altres
aspectes
Estudi finançat per:
Programa de recerca sobre les malalties relacionades amb el tabac
76
Quina creus que era la pregunta de recerca que es van fer aquests científics en el
moment de fer aquest estudi?
Completa la taula amb la informació referent al teu estudi:
Mostra
Nº participants Característiques
♂ ♀
Hi ha persones amb TDA-H i sense?
Hi ha persones que es mediquen i d’altres que no?
Altres aspectes (edat...)
Estudi
1
Estudi
2
Estudi
3
Metodologia
S’ha fet un estudi al llarg dels anys?
Quins instruments s’han utilitzat? Amb quin objectiu?
Altres aspectes
Estudi
1
Estudi
2
Estudi
3
77
Indica si les següents informacions sobre els resultats i les conclusions dels
estudis són certes (C) o no (F) i justifica la teva resposta:
Amb la informació que et proporcionin els altres membres del grup, escriu la
informació referent als altres estudis.
Estudi Informació C/F Perquè...
Estudi
1
En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les substàncies que més persones consumien.
Els nois amb TDA-H tenen menys risc de consumir marihuana perquè, en l’estudi, 11
persones sense TDA-H en consumien respecte 9 dels TDA-H medicats i 8 dels TDA-H no
medicats.
Estudi
2
Al seguiment 2 s’observa com el risc de patir cocaïna és major en les persones amb TDA-H no
medicades que en les medicades perquè les persones que en consumien eren 23 respecte 13.
El tractament amb estimulants a la infantesa augmenta el risc d’ús de substàncies,
especialment, d’al·lucinògens, a l’edat adulta.
Estudi
3
En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les
substàncies que més percentatge de persones
consumien
Les taxes de fumadors diaris i de dependència
del tabac són majors en les persones sense
TDA-H que en les que en tenen i s’han medicat
amb estimulants a la infantesa
78
Com heu vist a l’activitat anterior, quan s’analitzen els estudis científics, es poden
distingir diferents aspectes. En el moment de determinar-ne la fiabilitat ens
podem fixar en cadascun d’ells. A la taula que trobaràs a continuació escriu quins
criteris creus que hauríem de seguir per tal d’avaluar la fiabilitat de cadascun dels
apartats.
Aspecte Criteris per avaluar-ne la fiabilitat
Mostra participant
Metodologia
seguida
Conclusions a les
que s’han arribat
Revista on s’ha
publicat
Entitat que ho ha
finançat
79
- SESSIÓ 4 (7): Objectiu didàctic Temps Gestió de
l’aula Materials i recursos
Avaluació / regulació ACTIVITAT Quin és l’estudi de més confiança?
Definició dels criteris per determinar la fiabilitat d’estudis científics en funció de diferents aspectes com la mostra, metodologia...
Analitzar dades d’estudis científics i
justificar-ne la fiabilitat segons diferents
criteris com la mostra, la metodologia o les
conclusions.
20’ Grup classe
- Fitxa 6 No s’avaluarà pròpiament però formarà part de
la nota del dossier.
Formació dels grups inicials.
Discussió sobre la fiabilitat dels estudis
analitzats (a l’activitat “quin és l’estudi de
més confiança?”)
15’ Grups inicials
- Fitxa 6
Els alumnes poden
coavaluar-se seguint la
graella nº4 o el professor/a ho
pot revisar
Posicionament dels grups inicials respecte
la fiabilitat dels estudis i la manca de
consens científic
15’ Grups inicials
- Fitxa 6
S’analitzarà en la recerca.
SEQÜÈNCIA 2: EL TDA-H, UN EXEMPLE DE MEDICALITZACIÓ DE LA SOCIETAT
80
EXPLICACIÓ DETALLADA
1. Després de conèixer els 3 estudis que s’han analitzat, els grups hauran de discutir i
determinar (a l’activitat “quin és l’estudi de més confiança?”) quin creuen que és
més fiable en funció de diversos criteris. Per tal de facilitar aquesta tasca, abans de
fer-la, es proposa la realització d’una discussió en grup classe per definir i
consensuar una sèrie de preguntes o criteris que ajudin a valorar la fiabilitat
de cadascun dels aspectes.
Els alumnes tindran una taula i, a continuació, mostrem
exemples de quins poden ser aquests criteris que es poden
tenir en compte. Una proposta és que si els alumnes no tenen
idees, el professor/a pugui dir alguna d’aquestes preguntes i
que els alumnes defineixin què considerarien més fiable (per exemple: hi participen
nois i noies? Què valoreu més, que tots siguin nois? Tots noies? O meitat i
meitat?...). El més important és reflexionar sobre els diferents aspectes i
valorar i consensuar els criteris entre tots.
Aspecte Criteris per avaluar-ne la fiabilitat
Mostra
participant
- Hi participen nois i noies?
- Hi ha grup control respecte el TDA-H? (un grup de persones que
no pateixin TDA-H)
- Hi ha un grup control respecte la medicació (un grup en el que no
s’ha administrat el fàrmac…)?
- Han participat persones amb TDA-H que es mediquen i que no es
mediquen?
- Els diferents grups participants d’un estudi, estaven formats pel
mateix nombre de persones?
Metodologia
seguida
- L’instrument és adequat pel que es vol mesurar?
- Es tracta d’un instrument validat?
- Es descriu la metodologia amb detall?
- S’han fet diversos seguiments al llarg del temps?
Conclusions
a les que
s’han arribat
- Són conclusions clares?
- Estan fonamentades en els resultats que es mostren?
- Són adequades en funció del disseny que s’ha seguit?
- Responen a la pregunta que s’havia plantejat a l’inici de l’estudi?
Revista on
s’ha publicat
- Són revistes reconegudes a nivell científic?
- De quins àmbits són? Pertanyen a algun d’específic? De quin
país són?
- D’on treuen el finançament aquestes revistes?
- Es tradueixen a molts idiomes?
1. Material per al professor/a
81
Entitat que ho
ha finançat
- Es tracta d’entitats públiques o privades?
- Tenen interès aquestes entitats en obtenir uns resultats
determinats en aquests estudis?
- Hi ha un vincle estret entre aquestes entitats i els investigadors?
2. Tot seguit els alumnes seuran pels grups inicials establerts a
la sessió anterior i rebran una còpia/grup de l’activitat “quin és
l’estudi de més confiança?”. Els alumnes hauran de valorar i
anar escrivint les seves decisions. És important destacar que el
que és rellevant és com els alumnes argumenten les seves
decisions i que tot el grup, després de discutir-ho, haurà d’omplir un únic full
d’activitats que recollirem.
A continuació presentem informació que poden destacar els alumnes en cadascun
dels apartats. A més, a l’apartat “material per l’alumnat” hi ha aquesta informació
disponible per si es vol que els alumnes s’avaluïn si han tingut en compte els
criteris definits prèviament o no.
Fiabilitat en funció de...
Criteris/idees que es poden tenir en compte…
Mostra participant
- Participació nois i noies A l’estudi 1 només participen nois (212) A l’estudi 2 i el 3 participen nois i noies - Existència d’un grup control A l’estudi 1 hi ha un grup de persones sense TDA-H (137 persones vs 56 amb TDA-H i medicats, 19 amb TDA-H i no medicats). A l’estudi 2 no hi ha grup control (participen 147 nois i noies) A l’estudi 3 participen persones amb TDA-H (282) i sense (210) però no es distingeix, en les xifres, si les que tenen TDA-H s’han medicat o no - Participació de persones amb TDA-H que es mediquen i que no ho fan A l’estudi 1 participen 56 nois amb TDA-H medicats i 19 nois amb TDA-H no medicats. A l’estudi 2 participen 32 nois/es amb TDA-H medicats i 115 nois/es amb TDA-H no medicats. A l’estudi 3 no es distingeix en les xifres si s’han medicat o no - Mostra de cadascun dels grups amb el mateix nombre de persones o similar A l’estudi 1 participen: 212 nois (56 amb TDA-H i medicats, 19 amb TDA-H i no medicats; 137 sense TDA-H). A l’estudi 2 participen: 147 nois i noies amb TDA-H (32 medicats i 115 que no). A l’estudi 3 participen: 282 persones amb TDA-H (238 ♂ i 44 ♀): aquí es
distingeixen els que s’han medicat dels que no.
210 persones sense TDA-H (146 ♂ i 64 ♀)
82
Metodologia
seguida
- L’instrument és adequat pel que es vol mesurar? En els 3 estudis l’instrument utilitzat són entrevistes dissenyades seguint les indicacions del Manual de Diagnòstic de Malalties Mentals (DSM) però, en els estudis 2 i 3, aquestes entrevistes es complementen amb tests psicològics i entrevistes als familiars.
- Es descriu la metodologia amb detall? En el cas de l’estudi 2, es fa una descripció metodològica amb més detall ja que s’expliquen els seguiments que s’han fet, en quin moment es van fer i quanta gent va participar en cadascun d’ells.
- S’han fet diversos seguiments al llarg del temps? En l’estudi 3 es fa referència explícita a 2 seguiments realitzats al llarg del temps mentre que en l’estudi 1, tot i ser longitudinal, no se’n fa cap referència.
Conclusions a les que s’han
arribat
- Són conclusions clares?
- Estan fonamentades en els resultats que es mostren? En el cas de l’estudi 2, una de les conclusions (el tractament amb estimulants durant un any o més a la infantesa sembla que podria disminuir el risc de consumir o abusar d’al·lucinògens durant l’edat adulta) no es veu reflectida en els resultats que es mostren en aquest resum. - Són adequades en funció del disseny que s’ha seguit?
Revista on
s’ha publicat*
- Són revistes reconegudes a nivell científic? Les 2 revistes són reconegudes a nivell científic - De quin àmbit són? Pertanyen a algun d’específic? De quin país són? La revista “Pediatrics” és una revista especialitzada que recull estudis de pediatria
mentre que la “Journal of Learning Disabilities” és una revista de l’Institut Hammil de
Discapacitats que recull estudis de diferents camps relacionats amb l’educació
especial.
- D’on treuen el finançament aquestes revistes? Sabem que la revista “Journal of Learning Disabilities” és d’un institut, l’institut Hammil.
Entitat que ho ha finançat*
- Qui són les entitats finançadores? L’Institut Nacional de Salut Mental (NIHM) és una agència d’investigació biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és estudiar la ment, el cervell i el comportament per tal de disminuir les malalties mentals i els trastorns de comportament. L’Institut Nacional d’Abús de Drogues (NIDA) és una agència d’investigació biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és impulsar recerques sobre les drogues i el seu ús i garantir que els resultats es divulguen entre la població. El Programa de Recerca sobre les Malalties relacionades amb el Tabac (TRDRP) és un programa liderat per científics d’universitats de Califòrnia que té l’objectiu de donar suport a les recerques en les que s’estudia la prevenció, les causes i el tractament de les malalties relacionades amb el tabaquisme. - Són entitats públiques o privades? - Hi ha relació entre aquestes entitats i els investigadors?
- Qui finança aquestes entitats?
83
3. Després d’aquest treball, els alumnes seguiran treballant en grup i hauran de
completar una sèrie de preguntes relacionades amb quin estudi consideren més
fiable si es fixen en totes les característiques, explicar perquè pensen que els
científics, tot i estudiar un mateix fenomen, poden arribar a conclusions diferents i
quines propostes farien perquè s’aconseguís l’acord.
A les pàgines següents, a banda de les fitxes d’activitats d’aquesta sessió, es troba
aquesta informació referent als estudis perquè pugui ser utilitzada en una possible
coavaluació o com a material de suport a la sessió següent.
2. Material per l’alumnat
És important que els alumnes tinguin temps per respondre les preguntes ja que
aquesta activitat és molt important de cara a la recollida de dades de la
recerca.
84
Sessió 6
Activitat “... i els estudis científics què hi diuen?”
Nom alumne/a:..................................................................................................................
Nom corrector/a:................................................................................................................
Criteris d’avaluació-regulació
Quina és l’estudi de més confiança si ens fixem en diversos aspectes com la
mostra, metodologia, etc?
Des del punt de vista científic és adequat sí: Bé Reg. Mal.
Es fa referència a la mostra, metodologia, conclusions,
entitat que ho ha finançat i revista on s’ha publicat
Respecte la mostra parla de la participació de nois i de
noies
Respecte la mostra parla de l’existència de grups control
Respecte la metodologia parla de l’instrument i la seva
validesa
Respecte la metodologia parla de la seva descripció
Respecte la metodologia parla de la realització de
diversos seguiments
Respecte la conclusions comenta si són clares i
entenedores
Respecte la conclusions comenta si estan fonamentades
amb els resultats
Respecte la revista on s’ha publicat comenta si és
reconeguda a nivell científic o no
Respecte les entitats que ho han finançant comenta la
seva relació amb els objectius de l’estudi
A continuació es mostra la taula amb la informació correcta:
Fiabilitat en funció de...
Criteris/idees que es poden tenir en compte…
Mostra participant
- Participació nois i noies A l’estudi 1 només participen nois (212) A l’estudi 2 i el 3 participen nois i noies - Existència d’un grup control A l’estudi 1 hi ha un grup de persones sense TDA-H (137 persones vs 56 amb TDA-H i medicats, 19 amb TDA-H i no medicats)
Curs 2011-2012
Institut
85
A l’estudi 2 no hi ha grup control (participen 147 nois i noies) A l’estudi 3 participen persones amb TDA-H (282) i sense (210) però no es distingeix, en les xifres, si les que tenen TDA-H s’han medicat o no - Participació de persones amb TDA-H que es mediquen i que no ho fan A l’estudi 1 participen 56 nois amb TDA-H medicats i 19 nois amb TDA-H no medicats. A l’estudi 2 participen 32 nois/es amb TDA-H medicats i 115 nois/es amb TDA-H no medicats. A l’estudi 3 no es distingeix en les xifres si s’han medicat o no - Mostra de cadascun dels grups amb el mateix nombre de persones o similar A l’estudi 1 participen: 212 nois (56 amb TDA-H i medicats, 19 amb TDA-H i no medicats; 137 sense TDA-H). A l’estudi 2 participen: 147 nois i noies amb TDA-H (32 medicats i 115 que no). A l’estudi 3 participen: 282 persones amb TDA-H (238 ♂ i 44 ♀): aquí es
distingeixen els que s’han medicat dels que no.
210 persones sense TDA-H (146 ♂ i 64 ♀)
Metodologia
seguida
- L’instrument és adequat pel que es vol mesurar? En els 3 estudis l’instrument utilitzat són entrevistes dissenyades seguint les indicacions del Manual de Diagnòstic de Malalties Mentals (DSM) però, en els estudis 2 i 3, aquestes entrevistes es complementen amb tests psicològics i entrevistes als familiars.
- Es descriu la metodologia amb detall? En el cas de l’estudi 2, es fa una descripció metodològica amb més detall ja que s’expliquen els seguiments que s’han fet, en quin moment es van fer i quanta gent va participar en cadascun d’ells.
- S’han fet diversos seguiments al llarg del temps? En l’estudi 3 es fa referència explícita a 2 seguiments realitzats al llarg del temps mentre que en l’estudi 1, tot i ser longitudinal, no se’n fa cap referència.
Conclusions a les que s’han
arribat
- Són conclusions clares?
- Estan fonamentades en els resultats que es mostren? En el cas de l’estudi 2, una de les conclusions (el tractament amb estimulants durant un any o més a la infantesa sembla que podria disminuir el risc de consumir o abusar d’al·lucinògens durant l’edat adulta) no es veu reflectida en els resultats que es mostren en aquest resum. - Són adequades en funció del disseny que s’ha seguit?
Revista on
s’ha publicat*
- Són revistes reconegudes a nivell científic? Les 2 revistes són reconegudes a nivell científic - De quin àmbit són? Pertanyen a algun d’específic? De quin país són? La revista “Pediatrics” és una revista especialitzada que recull estudis de pediatria
mentre que la “Journal of Learning Disabilities” és una revista de l’Institut Hammil de
Discapacitats que recull estudis de diferents camps relacionats amb l’educació
especial.
- D’on treuen el finançament aquestes revistes? Sabem que la revista “Journal of Learning Disabilities” és d’un institut, l’institut Hammil.
86
Entitat que ho ha finançat*
- Qui són les entitats finançadores? L’Institut Nacional de Salut Mental (NIHM) és una agència d’investigació biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és estudiar la ment, el cervell i el comportament per tal de disminuir les malalties mentals i els trastorns de comportament. L’Institut Nacional d’Abús de Drogues (NIDA) és una agència d’investigació biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és impulsar recerques sobre les drogues i el seu ús i garantir que els resultats es divulguen entre la població. El Programa de Recerca sobre les Malalties relacionades amb el Tabac (TRDRP) és un programa liderat per científics d’universitats de Califòrnia que té l’objectiu de donar suport a les recerques en les que s’estudia la prevenció, les causes i el tractament de les malalties relacionades amb el tabaquisme. - Són entitats públiques o privades? - Hi ha relació entre aquestes entitats i els investigadors?
- Qui finança aquestes entitats?
87
Com heu vist a l’activitat anterior, quan s’analitzen els estudis científics, es poden
distingir diferents aspectes. En el moment de determinar-ne la fiabilitat ens
podem fixar en cadascun d’ells. A la taula que trobaràs a continuació escriu quins
criteris creus que hauríem de seguir per tal d’avaluar la fiabilitat de cadascun dels
apartats.
Aspecte Criteris per avaluar-ne la fiabilitat
Mostra participant
Metodologia
seguida
Conclusions a les
que s’han arribat
Revista on s’ha
publicat
Entitat que ho ha
finançat
88
INSTITUT CIÈNCIES CURS 2011-12
Nº grup:......................Integrants grup de treball:..........................................................
...........................................................................................................................................
Quin és l’estudi de més confiança?
Tenint en compte el que heu treballat als grups d’experts i la informació de la que
disposeu, compareu els 3 estudis i digueu quin us sembla de més confiança per
cadascun dels següents criteris (al darrera trobarem informació referent tant a la
revista on s’ha publicat com l’entitat que ha finançat l’estudi):
Confiança en funció de...
Nº estudi Perquè...
Mostra participant
Metodologia
seguida
Conclusions a les que s’han
arribat
Revista on
s’ha publicat*
Entitat que ho ha finançat*
89
El Programa de Recerca sobre les Malalties relacionades amb el Tabac
(TRDRP) és un programa liderat per científics d’universitats de Califòrnia que té
l’objectiu de donar suport a les recerques en les que s’estudia la prevenció, les
causes i el tractament de les malalties relacionades amb el tabaquisme.
Pediatrics és una revista especialitzada que recull estudis de pediatria. És de
l’Acadèmia Americana de Pediatria i la seva publicació és mensual. Va
començar l’any 1948 i ara es tradueix a 6 idiomes.
Journal of Learning Disabilities és una revista de l’Institut Hammil de
Discapacitats que recull estudis de diferents camps relacionats amb l’educació
especial.
L’Institut Nacional de Salut Mental (NIHM) és una agència d’investigació
biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és estudiar la
ment, el cervell i el comportament per tal de disminuir les malalties mentals i els
trastorns de comportament.
L’Institut Nacional d’Abús de Drogues (NIDA) és una agència d’investigació
biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és impulsar
recerques sobre les drogues i el seu ús i garantir que els resultats es divulguen
entre la població.
Després d’aquest anàlisi comparatiu, responeu les següents preguntes:
Considerant tots els aspectes (mostra, metodologia, conclusions, revista on s’ha
publicat i finançament), quin dels 3 estudis us sembla de més confiança? Per
què?
90
Si mirem les conclusions a les que han arribat en els diferents estudis, veiem que
són diferents. Quines creieu que són les causes que davant un mateix problema,
en aquest cas, la relació entre el TDA-H i les drogodependències, els
científics donin respostes diferents?
Creieu que si tots ells fessin el mateix estudi, per exemple, el seguiment de 150
nois i noies durant 10 anys, arribarien als mateixos resultats i conclusions?
Justifiqueu la vostra resposta.
Sí, perquè...
No, perquè...
Si fossiu responsables d’una recerca on s’investigués els efectes secundaris de la
medicació del TDA-H, quines preguntes us podríeu plantejar? Escriviu-ne 2.
91
- SESSIÓ 5 (8): Objectiu didàctic Temps Gestió de
l’aula Materials i recursos
Avaluació / regulació ACTIVITAT El consum de metilfenilat a Espanya
Els alumnes respondran individualment les preguntes de l’activitat “el consum de
metilfenilat a Espanya”
Prendre consciència de la necessitat i
importància d’interpretar les dades
15’ Individual
- Fitxa 7 No s’avaluarà pròpiament però formarà part de
la nota del dossier.
S’analitzarà en la recerca.
Discussió grupal sobre les conclusions que
s’han derivat de la gràfica i reflexió sobre els
factors que poden influenciar la interpretació de
dades
15’ Grup classe
- Fitxa 7
Els alumnes respondran individualment
preguntes relacionades amb la presa de
decisions entorn la medicació Aplicar coneixements científics a la presa
de decisions relacionada amb la
medicació en situacions quotidianes
10’ Individual - Fitxa 7
S’analitzarà en la recerca.
Discussió grupal sobre coneixements i
informacions que s’han de tenir en compte
quan es prenen decisions en contextos de
medicació
20’ Grup classe
- Fitxa 7 S’analitzarà en la recerca.
SEQÜÈNCIA 2: EL TDA-H, UN EXEMPLE DE MEDICALITZACIÓ DE LA SOCIETAT
92
EXPLICACIÓ DETALLADA
1. És freqüent que els alumnes facin referència a la realització d’estudis diferents per
tal d’explicar la manca de consens entre científics. Sovint, expressen que si
pensen diferent és perquè tenen diferents dades (pot ser que hi hagi diferències en
el procediment que s’ha seguit, en l’anàlisi realitzat...). De manera implícita es
defensa la idea que si els científics tenen les mateixes dades, arribaran a les
mateixes conclusions. És per aquest motiu, que l’objectiu de la primera part
d’aquesta sessió és que els alumnes puguin reflexionar sobre el fet que les
dades no parlen solen, sinó que han de ser interpretades i en aquest punt és
on persones diferents poden arribar a conclusions diferents. Per fer-ho es
proposa una activitat individual que consisteix en, a partir d’una
gràfica que mostra l’evolució del consum de metilfenilat a
Espanya els últims anys (ja havia aparegut a la sessió 5 quan
es va presentar aquest fàrmac a l’alumnat), exposar si aquesta
gràfica pot ser considerada una prova i explicar una conclusió
que es pugui obtenir a partir d’aquestes dades.
2. Després d’aquest treball individual, es proposarà als alumnes que expliquin
quines han estat les seves respostes. S’espera que arribin a diferents
conclusions i a partir d’aquest fet es pot fer la reflexió anteriorment comentada:
les dades no ens donen la informació directament, nosaltres hem d’interpretar-les i
per fer-ho podem tenir en compte diferents aspectes. Aquí es pot preguntar als
alumnes què creuen que pot influenciar la interpretació que una persona fa d’unes
dades determinades (coneixements previs, teoria amb la que pretens fonamentar-
les, interessos,...).
3. Tot seguit, després de tancar tot el tema relacionat amb els estudis científics i la
manca de consens entre els professionals, a la segona part d’aquesta sessió es
treballaran aspectes de la presa de decisions. Com que un dels objectius
d’aquesta unitat era ajudar l’alumnat a prendre decisions (que
tinguessin relació amb situacions quotidianes) fonamentades
científicament i reflexionar sobre aquest procés, hauran de
respondre individualment 2 preguntes. La primera està
relacionada amb tot allò que un metge hauria de tenir en
1. Material per al professor/a
93
compte quan ha de decidir si una persona que pateix TDA-H s’ha de medicar
o no. Els alumnes es trobaran una taula amb aspectes relacionats amb el pacient,
el medicament o els estudis que s’han realitzat al respecte. Hauran de triar quins
d’aquests 4 coneixements o informacions consideren més imprescindibles per
prendre una decisió i indicar-ne el grau de prioritat (sent l’1
el que sempre s’hauria de tenir en compte). Tot seguit els
alumnes hauran de pensar en ells mateixos i dir què
creuen que haurien de tenir en compte ells si es troben
davant una situació quotidiana en la que poden decidir
medicar-se o no.
4. Quan els alumnes hagin contestat individualment aquestes preguntes, es
promourà una discussió grupal per compartir les seves respostes. És
important comentar que els professionals de la salut han de tenir molts
coneixements i aspectes en compte i que, nosaltres, com a ciutadans,
tampoc en quedem exempts. És probable que nosaltres no tinguem accés als
estudis més recents d’un determinat medicament, però sí que podem buscar
informació sobre els efectes secundaris que ens poden causar i conèixer com
funciona el nostre organisme per tal d’entendre els processos que es poden veure
alterats. D’altra banda, també és important reconèixer el paper dels professionals
davant la medicació, restant valor als consells d’amics i familiars que ens
recomanen prendre un medicament determinat perquè a ells els ha anat molt bé.
A les pàgines següents, a banda de les fitxes d’activitats d’aquesta sessió, es troba
aquesta informació referent als estudis perquè pugui ser utilitzada en una possible
coavaluació o com a material de suport a la sessió següent.
2. Material per l’alumnat
94
INSTITUT CIÈNCIES CURS 2011-12
Nom i cognoms:............................................................................................Grup:.........
El consum de metilfenilat a Espanya
A continuació trobaràs un gràfic que fa referència a la quantitat de metilfenilat que s’ha
consumit a Espanya (dosis diàries definides per 1000 habitants) al llarg dels anys.
Penses que aquestes dades podrien ser considerades com a prova per
demostrar que aquest medicament és eficaç per tractar el TDA-H?
Sí, perquè...
No, perquè...
Mirant el gràfic, a quina/es conclusions pots arribar? Escriu-les tot seguit.
95
Quan un metge ha de decidir si recepta o no metilfenilat a un pacient, quins
dels següents coneixements o aspectes consideres que hauria de tenir en
compte? Tria els 4 que consideris més importants i indica l’ordre de prioritat
que hauria de seguir.
Coneixement o informació a tenir en compte per prendre la decisió
Respecte el pacient
Edat i sexe
Que el diagnòstic sigui clar
Risc-benefici que li suposa prendre el medicament o no fer-ho
Nivell socio-cultural
Si segueix altres tractaments
Altres...
Respecte el medicament
Composició química
Com actua al cos
Els efectes secundaris que pot tenir
Grau d’eficàcia
Interès de la indústria farmacèutica
Altres...
Respecte els estudis que s’han realitzat sobre el medicament
Resultats i conclusions dels estudis
Característiques físiques i culturals de les persones que han participat
Entitats que els han finançat
Professionals mèdics que els han desenvolupat
La opinió de la comunitat científica
Altres...
96
A la pregunta anterior hem vist quins aspectes haurien de tenir en compte els
metges en el moment de decidir si recepten medicaments o no a un pacient. Al
nostre dia a dia, sovint també prenem decisions sobre prendre un
medicament o no en una situació quotidiana (mal de cap, refredat,...).
Tenint en compte tot el que hem treballat aquests dies, quins aspectes creus
que hauries de considerar en el moment de prendre aquestes decisions?
Preparant la intervenció al reportatge radiofònic...
Després del que heu treballat, prepareu-vos una intervenció pel programa de ràdio
explicant quin fàrmac s’utilitza per tractar el TDA-H, la polèmica associada al
tractament farmacològic del TDA-H i els seus efectes secundaris. Escriviu a
continuació què hi diríeu:
97
- SESSIÓ 6 (9): Objectiu didàctic Temps Gestió de
l’aula Materials i recursos
Avaluació / regulació ACTIVITAT Preparant la intervenció al reportatge
radiofònic
Preparació, pels grups de treball inicials, de la intervenció al programa de ràdio
Exposició als companys.
Explicar que els medicaments
(aspirina i metilfenilat) poden tenir efectes
secundaris emfatitzant o aplicant la idea que el nostre
cos actua com a sistema
15’ Grups inicials
- Fitxa 8 No s’avaluarà pròpiament però formarà part de
la nota del dossier.
S’analitzarà en la recerca.
ACTIVITAT I per acabar, tornem a prendre decisions
Els alumnes contesten individualment les
preguntes relacionades amb la seva presa de
decisions
Aplicar coneixements científics a la presa
de decisions relacionada amb la
medicació en situacions quotidianes
20’ Individual - Fitxa 9
S’analitzarà en la recerca.
ACTIVITAT Autoavaluació final
Avaluació final
i comentaris
Prova final
10’ Individual
Grup classe
- Fitxa 9 S’analitzarà en la recerca.
SEQÜÈNCIA 2: EL TDA-H, UN EXEMPLE DE MEDICALITZACIÓ DE LA SOCIETAT
98
EXPLICACIÓ DETALLADA
1. Per acabar la unitat i recordant que l’objectiu de tota
aquesta seqüència era tenir la informació necessària per
preparar-se una intervenció al programa de ràdio explicant
quin fàrmac s’utilitza per tractar el TDA-H, la polèmica
associada al tractament farmacològic del TDA-H i els seus
efectes secundaris, ha arribat el moment de fer-ho. Els alumnes es trobaran amb
els grups de treball i escriuran què hi dirien. Una activitat alternativa que també es
pot fer és que els alumnes es gravin fent aquest programa de ràdio i llavors es
presentin a la resta de la classe.
A l’apartat d’avaluació hi ha els criteris que el professorat o els alumnes poden
seguir per avaluar aquesta activitat.
2. Després de posar en comú què dirien els diferents grups en les
seves intervencions, els alumnes tornaran a prendre decisions
relacionades amb prendre medicaments o no en situacions
quotidianes tal com van fer al finalitzar la primera seqüència.
3. Avaluació final i valoració de la unitat.
4. Prova final si s’escau. A la pàgina següent es mostra la prova amb la puntuació i
les respostes corresponents a cadascuna de les preguntes:
1. Material per al professor/a
És important que els alumnes tinguin temps per explicar les seves decisions en
cadascun dels casos ja que aquesta activitat és molt important de cara a la
recollida de dades de la recerca.
99
Prova final
1. Tenint en compte el que hem estudiat aquests dies, indica si les següents
frases són certes o falses. Justifica la teva resposta (3 punts)
a. Els medicaments només ens poden causar efectes secundaris quan ens
prenem una dosi més alta de la recomanada pel metge. (0,75 punts)
Fals.
Punts Idea Sí No
0,25 Els efectes secundaris es generen perquè el nostre
cos actua com un sistema (tot està relacionat amb
tot).
0,25 A través de la sang els medicaments arriben a tot el
cos.
0,25 Els medicaments poden provocar accions a tot
arreu on es trobin els receptors als que s’uneixen.
b. La indústria farmacèutica i els metges són els únics responsables de
l’augment de l’ús dels medicaments per tractar problemes i situacions
quotidianes. (0,75 punts)
Fals.
Punts Idea Sí No
0,25 La tendència actual es deu a l’acció de diferents
agents a banda dels professionals de salut
(indústria farmacèutica i de materials mèdics,
metges...).
0,25 També hi participen altres agents com els mitjans
de comunicació i les administracions públiques
(polítics).
0,25 La població som un dels principals agents
implicats.
c. Avui en dia, encara no hi ha consens social i científic respecte la
necessitat i idoneïtat del tractament farmacològic del TDA-H. (0,75
punts)
Cert.
Punts Idea Sí No
0,25 Actualment encara no està ben definit si el TDA-H
s’ha de considerar un problema neurològic (ha de
ser tractat amb fàrmacs) o de conducta.
0,25 No es sap amb certesa si el metilfenilat (el fàrmac
utilitzat) és adequat.
0,25 No es coneixen exactament quins són els efectes
secundaris que pot tenir el metilfenilat.
100
d. El desacord entre científics sempre es deu a la realització d’experiments
que són diferents. (0,75 punts)
Fals.
Punts Idea Sí No
0,25 El desacord entre científics pot ser degut a
diferents causes com la realització d’experiments
diferents o l’anàlisi diferent de les dades.
0,25 Els coneixements i la formació prèvia dels científics
poden ser-ne la causa.
0,25 Els interessos econòmics també poden influenciar
als científics.
2. Mirant el prospecte de l’Ibuprofen, veiem que pot tenir efectes secundaris
a molts llocs diferents del nostre cos. Considerant el que hem estudiat
aquests dies, respon les següents preguntes: (4,5 punts)
a. Què són els efectes secundaris d’un medicament? (0,5 punts)
Els efectes secundaris d’un medicament són les respostes nocives (o
adverses) i no intencionades que tenen lloc quan ens prenem un
medicament.
b. Com explicaries que aquest medicament pugui tenir efectes secundaris
que afectin a diferents estructures com la pell, el ronyó, els sistemes
digestiu, nerviós i immunitari, a l’ull, l’oïda… entre d’altres? (1,5 punts)
Punts Idea Sí No
0,25 Quan ens prenem l’Ibuprofen, sigui quina sigui la
via d’administració, arriba a la sang. Els efectes
secundaris es generen perquè el nostre cos actua
com un sistema (tot està relacionat amb tot).
0,25 Com que la sang viatja per tot el cos, l’Ibuprofen
arriba a tot arreu.
0,,5 L’Ibuprofen pot actuar (i per tant, provocar efectes
secundaris) a les estructures on es trobin els
receptors als que s’uneix.
0,5 El nostre cos actua com un sistema, tot està
interrelacionat.
101
c. Quins aspectes o informacions creus que hauríem de tenir en compte
en el moment de decidir si ens prenem un Ibuprofen en una
determinada situació quotidiana? (1 punt)
En una situació quotidiana en la que decidim medicar-nos hem de
tenir en compte: informació referent al medicament, conèixer quins
són els efectes secundaris, valorar la relació risc-benefici entre
prendre el medicament i el que ens pot causar, evitar influències de
familiars i amics que els hagi anat bé el medicament, consultar amb el
farmacèutic o el metge,...
3. A continuació et presentem informació de 2 estudis científics realitzats
per investigar la relació entre prendre un medicament i el risc de patir
depressió. Després de llegir aquesta informació, respon les següents
preguntes: (2,5 punts)
a. Considerant aquesta informació, quin dels 2 estudis et sembla de més
confiança? Justifica la teva resposta. (1 punt)
Amb la informació de la que disposem no es pot determinar que un estudi
sigui de més confiança que l’altre, per tant es valoraran els arguments
dels alumnes que poden tenir en compte que:
Composició de la mostra:
A l’estudi 1 no s’especifica si els participants són homes o dones
mentre que als 2 sí que ho fan.
Estudi 1:
S’ha analitzat la puntuació d’uns determinats tests psicològics (que mesuren risc de patir depressió) de 150 persones (90 s’havien pres el medicament durant 2 anys mentre que les altres 60 l’havien pres durant 6 mesos). Els resultats mostren que no hi ha diferències en el risc de patir depressió en les persones que han consumit el medicament durant més temps respecte les altres.
Estudi 2:
100 persones (50 homes i 50 dones) han participat en aquest estudi en el que s’ha mesurat el risc de patir depressió a partir de la puntació obtinguda en uns determinats tests psciològics. Els resultats mostren que les persones que han consumit aquest medicament tenen més risc de patir depressió.
102
A l’estudi 1 no hi participen persones que no s’hagin medicat (grup
control) mentre que a l’estudi 2 es dedueix que sí a partir de la
conclusió a la que s’arriba.
A l’estudi 1 es parla sobre el període de temps durant el que s’han
estat medicant les persones mentre que al 2 no s’ofereix aquesta
informació.
Mida de la mostra: A l’estudi 1 participen més persones que al 2.
Metodologia: als 2 es determina el risc de patir depressió a partir dels
resultats de tests psicològics.
b. Si poguessis disposar de més informació de cada estudi, què t’agradaria
saber per tal de poder decidir quin és el de més confiança d’una manera
més acurada? (1,5 punts)
Com en el cas anterior, es valoraran els arguments dels alumnes ja que
no hi ha una única resposta correcta. Es valorarà positivament que es
parli de diferents aspectes com la mostra, resultats, entitats que ho han
finançat...
Composició de la mostra:
A l’estudi 1 han participat homes i dones? Quina ha estat la
proporció?
Quina és l’edat de les persones que han participat als estudis?
A l’estudi 1 han participat persones que no s’hagin medicat?
A l’estudi 2, quina ha estat la proporció de persones que s’havien
medicat prèviament i les que no?
A l’estudi 2, totes les persones que s’havien medicat ho havien fet
durant el mateix període de temps?
Resultats als que s’han arribat:
Quins són els resultats dels estudis?
Hi ha algun gràfic o dades que mostrin els resultats als que s’han
arribat?
Revista en la que s’han publicat:
Quina és la revista en la que s’han publicat? Quin és el seu prestigi a
nivell científic?
Entitat finançadora
Quina entitat/s han finançat l’estudi? Són públiques o privades?
103
Hi ha un interès específic entre aquestes entitats i els resultats que es
derivin dels estudis?
Investigadors que han realitzat l’estudi
Quins grups de recerca han realitzat aquests estudis?
Quina és la seva procedència? Quins estudis previs havien realitzat?
A les pàgines següents, a banda de les fitxes d’activitats d’aquesta sessió, es troben
les graelles per fer les avaluacions (de les activitats i el dossier) i la prova final. Per
acabar, es proporciona la informació referent a la correcció de l’examen per si el
professor/a volgués comentar els criteris de puntuació amb els alumnes quan es
retornen els exàmens corregits.
2. Material per l’alumnat
104
Sessió 9
Activitat “Preparant la intervenció al programa radiofònic”
Nom alumnes:..................................................................................................................
Nom corrector/a:................................................................................................................
Criteris d’avaluació-regulació
Contingut: Valoració
Des del punt de vista científic és adequat sí: Bé Reg. Mal.
Diu que el fàrmac que s’utilitza per tractar el TDA-H és el
metilfenilat.
Diu que la polèmica associada al tractament farmacològic
del TDA-H està relacionat amb pensar que el fàrmac pot
actuar com una droga i promoure l’ús, abús i dependència
a altres substàncies.
Diu que hi ha diversos efectes secundaris com insomni,
alteracions de la gana i possible promoció de l’ús i abús
d’altres substàncies.
Format i presentació:
Es presenten els continguts de manera clara i entenedora.
Es presenten els continguts de manera fiable.
El llenguatge utilitzat és l’adequat.
Organització:
El grup ha utilitzat tots els recursos disponibles.
Els diferents participants s’han repartit les tasques a
realitzar.
105
Sessió 9
Activitat “El dossier de treball”
Nom alumne/a:..................................................................................................................
Nom corrector/a:................................................................................................................
Criteris d’avaluació-regulació del dossier
Valoració
L’alumne ha de ser capaç de... 1 2 3 4 5
Presentar el dossier dins del període acordat.
Acabar de fer les activitats que no s’hagin pogut
completar a classe.
Presentar les activitats d’una forma neta i polida.
Presentar les activitats sense faltes d’ortografia.
Redactar les respostes de manera clara i
entenedora.
Arribar a un consens amb els companys de grup per
a respondre a les preguntes que requereixen el
treball en petit grup.
Ser capaç d’interrelacionar conceptes i idees de les
diferents sessions que s’han anat fent.
1 = Insuficient
2 = Suficient
3 = Bé
4 = Notable
5 = Excel·lent
106
A la pregunta anterior hem vist quins aspectes haurien de tenir en compte els
metges en el moment de decidir si recepten medicaments o no a un pacient. Al
nostre dia a dia, sovint també prenem decisions sobre prendre un
medicament o no en una situació quotidiana (mal de cap, refredat,...).
Tenint en compte tot el que hem treballat aquests dies, quins aspectes creus
que hauries de considerar en el moment de prendre aquestes decisions?
Preparant la intervenció al reportatge radiofònic...
Després del que heu treballat, prepareu-vos una intervenció pel programa de ràdio
explicant quin fàrmac s’utilitza per tractar el TDA-H, la polèmica associada al
tractament farmacològic del TDA-H i els seus efectes secundaris. Escriviu a
continuació què hi diríeu:
107
INSTITUT CIÈNCIES CURS 2011-12
Nom i cognoms:............................................................................................Grup:.........
I, per acabar... tornem a prendre decisions
Al final del primer bloc vas escriure què faries en diverses situacions quotidianes en les
que podries prendre medicaments o no. Ara que acabem aquesta unitat, torna a
escriure quina decisió prendries i explica si és la mateixa que vas prendre o has
canviat.
Situació Opinió i justificació
S’acosten els exàmens i tindràs dues setmanes de treball ben intens.
Una companya de classe et recomana un
medicament nou, una mica desconegut encara,
però que li han dit que augmenta la capacitat de
concentració.
- Seguiries el consell del teva companya de classe?
- Per què?
Ha canviat la teva opinió?
Sí
No
Un amic ha deixat la seva parella després de
2 anys de relació.
Com que està molt desanimat i sense forces per fer res, fins i tot ha
anat a dos metges diferents perquè l’ajudin.
El problema és que
mentre un li ha receptat antidepressius, l’altre li
ha dit que res de medicació.
- Com explicaries que els metges no estiguin d’acord?
- Què creus que podrien fer els metges per posar-se d’acord?
- Què li recomanaries al teu amic? Per què?
Ha canviat la teva opinió?
Sí
No
108
Situació Opinió i justificació
T’has animat a participar a un torneig esportiu
però després de l’últim entrenament et fa mal el
turmell.
Una companya de l’equip et recomana que
et prenguis un antiinflamatori i demà
vagis igualment al torneig mentre que un altre et diu que facis
repòs, que els medicaments només són
un negoci de les farmacèutiques que no
paren d’inventar-se malalties.
- Quina seria la teva decisió?
- Per què?
- Què li diries a cadascun dels teus companys d’equip?
Al que et recomana prendre un antiinflamatori:
Al que et diu que els medicaments només són un negoci de les farmacèutiques que no paren d’inventar-se malalties:
Ha canviat la teva opinió?
Sí
No
Sovint a la televisió apareixen anuncis de
medicaments en els que es diu “ha estat
científicament provat”, després del treball
que hem realitzat:
Com explicaries què vol dir l’expressió “científicament provat”?
Com creus que “es proven” els coneixements a nivell científic?
109
Autoavaluació final
A la primera seqüència vas completar aquesta taula indicant el teu grau de
coneixement sobre aquests aspectes. Ara és el moment que tornis a valorar els teus
coneixements després del que hem treballat aquests dies:
No ho sé / no ho puc fer
Crec que ho sé però no ho podria explicar
Podria explicar-ho als meus companys/es
Explicar quins mecanismes fan que
sentim el dolor abans de prendre una
aspirina i com actua aquesta quan ens la
prenem.
Explicar la relació entre els efectes
secundaris i la idea que el nostre cos
actua com un sistema.
Explicar la manca de consens científic,
entre professionals de la salut, respecte
el TDA-H i descriure propostes per
assolir l’acord.
Analitzar dades d’estudis científics i
justificar-ne la fiabilitat segons diferents
criteris com la mostra, la metodologia o
les conclusions.
Explicar quin fàrmac s’utilitza per tractar
el TDA-H, la polèmica associada a
aquest tipus de tractament i els efectes
secundaris que pot causar.
Participar activament en les discussions
de la classe i la realització de totes les
activitats.
Per acabar, explica què creus que has après en aquesta unitat i quina utilitat
poden tenir aquests coneixements i habilitats a la teva vida quotidiana.
110
INSTITUT CIÈNCIES CURS 2011-12
Nom i cognoms:............................................................................................Grup:.........
Prova final
1. Tenint en compte el que hem estudiat aquests dies, indica si les següents
frases són certes o falses. Justifica la teva resposta (3 punts)
a. Els medicaments només ens poden causar efectes secundaris quan ens
prenem una dosi més alta de la recomanada pel metge. (0,75 punts)
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
___________________________________________________________
b. La indústria farmacèutica i els metges són els únics responsables de
l’augment de l’ús dels medicaments per tractar problemes i situacions
quotidianes. (0,75 punts)
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
___________________________________________________________
c. Avui en dia, encara no hi ha consens social i científic respecte la necessitat
i idoneïtat del tractament farmacològic del TDA-H. (0,75 punts)
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
___________________________________________________________
111
d. El desacord entre científics sempre es deu a la realització d’experiments
que són diferents. (0,75 punts)
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
___________________________________________________________
2. Mirant el prospecte de l’Ibuprofen, veiem que pot tenir efectes secundaris a
molts llocs diferents del nostre cos. Considerant el que hem estudiat aquests
dies, respon les següents preguntes: (4,5 punts)
a. Què són els efectes secundaris d’un medicament? (0,5 punts)
b. Com explicaries que aquest medicament pugui tenir efectes secundaris que
afectin a diferents estructures com la pell, el ronyó, els sistemes digestiu,
nerviós i immunitari, a l’ull, l’oïda… entre d’altres? (1,5 punts)
112
c. Quins aspectes o informacions creus que hauríem
de tenir en compte en el moment de decidir si ens
prenem un ibuprofen en una determinada situació
quotidiana? (1 punt)
3. A continuació et presentem informació de 2 estudis científics realitzats per
investigar la relació entre prendre un medicament i el risc de patir depressió.
Després de llegir aquesta informació, respon les següents preguntes: (2,5
punts)
Estudi 1:
S’ha analitzat la puntuació d’uns determinats tests psicològics (que mesuren risc de patir depressió) de 150 persones (90 s’havien pres el medicament durant 2 anys mentre que les altres 60 l’havien pres durant 6 mesos). Els resultats mostren que no hi ha diferències en el risc de patir depressió en les persones que han consumit el medicament durant més temps respecte les altres.
Estudi 2:
100 persones (50 homes i 50 dones) han participat en aquest estudi en el que s’ha mesurat el risc de patir depressió a partir de la puntació obtinguda en uns determinats tests psciològics. Els resultats mostren que les persones que han consumit aquest medicament tenen més risc de patir depressió.
113
a. Considerant aquesta informació, quin dels 2 estudis et sembla de més
confiança? Justifica la teva resposta. (1 punt)
b. Si poguessis disposar de més informació de cada estudi, què t’agradaria
saber per tal de poder decidir quin és el de més confiança d’una manera
més acurada? (1,5 punts)
114
Sessió 9
Activitat “Prova final”
Criteris de puntuació de la prova final
1. Tenint en compte el que hem estudiat aquests dies, indica si les següents
frases són certes o falses. Justifica la teva resposta (3 punts)
a. Els medicaments només ens poden causar efectes secundaris quan ens
prenem una dosi més alta de la recomanada pel metge. (0,75 punts)
Fals.
Punts Idea Sí No
0,25 Els efectes secundaris es generen perquè el nostre
cos actua com un sistema (tot està relacionat amb
tot).
0,25 A través de la sang els medicaments arriben a tot el
cos.
0,25 Els medicaments poden provocar accions a tot
arreu on es trobin els receptors als que s’uneixen.
b. La indústria farmacèutica i els metges són els únics responsables de l’augment
de l’ús dels medicaments per tractar problemes i situacions quotidianes. (0,75
punts)
Fals.
Punts Idea Sí No
0,25 La tendència actual es deu a l’acció de diferents
agents a banda dels professionals de salut
(indústria farmacèutica i de materials mèdics,
metges...).
0,25 També hi participen altres agents com els mitjans
de comunicació i les administracions públiques
(polítics).
0,25 La població som un dels principals agents
implicats.
c. Avui en dia, encara no hi ha consens social i científic respecte la necessitat i
idoneïtat del tractament farmacològic del TDA-H. (0,75 punts)
Cert.
115
Punts Idea Sí No
0,25 Actualment encara no està ben definit si el TDA-H
s’ha de considerar un problema neurològic (ha de
ser tractat amb fàrmacs) o de conducta.
0,25 No es sap amb certesa si el metilfenilat (el fàrmac
utilitzat) és adequat.
0,25 No es coneixen exactament quins són els efectes
secundaris que pot tenir el metilfenilat.
d. El desacord entre científics sempre es deu a la realització d’experiments que
són diferents. (0,75 punts)
Fals.
Punts Idea Sí No
0,25 El desacord entre científics pot ser degut a
diferents causes com la realització d’experiments
diferents o l’anàlisi diferent de les dades.
0,25 Els coneixements i la formació prèvia dels científics
poden ser-ne la causa.
0,25 Els interessos econòmics també poden influenciar
als científics.
2. Mirant el prospecte de l’Ibuprofen, veiem que pot tenir efectes secundaris a
molts llocs diferents del nostre cos. Considerant el que hem estudiat aquests
dies, respon les següents preguntes: (4,5 punts)
a. Què són els efectes secundaris d’un medicament? (0,5 punts)
Els efectes secundaris d’un medicament són les respostes nocives (o
adverses) i no intencionades que tenen lloc quan ens prenem un medicament.
b. Com explicaries que aquest medicament pugui tenir efectes secundaris que
afectin a diferents estructures com la pell, el ronyó, els sistemes digestiu,
nerviós i immunitari, a l’ull, l’oïda… entre d’altres? (1,5 punts)
Punts Idea Sí No
0,25 Quan ens prenem l’Ibuprofen, sigui quina sigui la via d’administració,
arriba a la sang. Els efectes secundaris es generen perquè el nostre cos
actua com un sistema (tot està relacionat amb tot).
0,25 Com que la sang viatja per tot el cos, l’Ibuprofen arriba a tot arreu.
0,,5 L’Ibuprofen pot actuar (i per tant, provocar efectes secundaris) a les
estructures on es trobin els receptors als que s’uneix.
0,5 El nostre cos actua com un sistema, tot està interrelacionat.
116
c. Quins aspectes o informacions creus que hauríem de tenir en compte en el
moment de decidir si ens prenem un Ibuprofen en una determinada situació
quotidiana? (1 punt)
En una situació quotidiana en la que decidim medicar-nos hem de tenir en
compte: informació referent al medicament, conèixer quins són els efectes
secundaris, valorar la relació risc-benefici entre prendre el medicament i el
que ens pot causar, evitar influències de familiars i amics que els hagi anat
bé el medicament, consultar amb el farmacèutic o el metge,...
3. A continuació et presentem informació de 2 estudis científics realitzats per
investigar la relació entre prendre un medicament i el risc de patir depressió.
Després de llegir aquesta informació, respon les següents preguntes: (2,5 punts)
a. Considerant aquesta informació, quin dels 2 estudis et sembla de més confiança?
Justifica la teva resposta. (1 punt)
Amb la informació de la que disposem no es pot determinar que un estudi sigui
de més confiança que l’altre, per tant es valoraran els arguments dels alumnes
que poden tenir en compte que:
Composició de la mostra:
A l’estudi 1 no s’especifica si els participants són homes o dones mentre
que als 2 sí que ho fan.
Estudi 1:
S’ha analitzat la puntuació d’uns determinats tests psicològics (que mesuren risc de patir depressió) de 150 persones (90 s’havien pres el medicament durant 2 anys mentre que les altres 60 l’havien pres durant 6 mesos). Els resultats mostren que no hi ha diferències en el risc de patir depressió en les persones que han consumit el medicament durant més temps respecte les altres.
Estudi 2:
100 persones (50 homes i 50 dones) han participat en aquest estudi en el que s’ha mesurat el risc de patir depressió a partir de la puntació obtinguda en uns determinats tests psciològics. Els resultats mostren que les persones que han consumit aquest medicament tenen més risc de patir depressió.
117
A l’estudi 1 no hi participen persones que no s’hagin medicat (grup
control) mentre que a l’estudi 2 es dedueix que sí a partir de la conclusió a
la que s’arriba.
A l’estudi 1 es parla sobre el període de temps durant el que s’han estat
medicant les persones mentre que al 2 no s’ofereix aquesta informació.
Mida de la mostra: A l’estudi 1 participen més persones que al 2.
Metodologia: als 2 es determina el risc de patir depressió a partir dels
resultats de tests psicològics.
b. Si poguessis disposar de més informació de cada estudi, què t’agradaria saber per
tal de poder decidir quin és el de més confiança d’una manera més acurada? (1,5
punts)
Com en el cas anterior, es valoraran els arguments dels alumnes ja que no hi ha
una única resposta correcta. Es valorarà positivament que es parli de diferents
aspectes com la mostra, resultats, entitats que ho han finançat...
Composició de la mostra:
A l’estudi 1 han participat homes i dones? Quina ha estat la proporció?
Quina és l’edat de les persones que han participat als estudis?
A l’estudi 1 han participat persones que no s’hagin medicat?
A l’estudi 2, quina ha estat la proporció de persones que s’havien medicat
prèviament i les que no?
A l’estudi 2, totes les persones que s’havien medicat ho havien fet durant el
mateix període de temps?
Resultats als que s’han arribat:
Quins són els resultats dels estudis?
Hi ha algun gràfic o dades que mostrin els resultats als que s’han arribat?
Revista en la que s’han publicat:
Quina és la revista en la que s’han publicat? Quin és el seu prestigi a nivell
científic?
Entitat finançadora
Quina entitat/s han finançat l’estudi? Són públiques o privades?
Hi ha un interès específic entre aquestes entitats i els resultats que es derivin
dels estudis?
Investigadors que han realitzat l’estudi
Quins grups de recerca han realitzat aquests estudis?
Quina és la seva procedència? Quins estudis previs havien realitzat?
118
4. Recursos
A continuació es poden trobar els següents arxius:
Fitxa tècnica: recull de preguntes que el professor/a participant a la recerca
haurà de respondre abans de començar la implementació d’aquesta unitat
didàctica per tal de facilitar el posterior anàlisi de les dades obtingudes.
Diari de camp: amb el mateix objectiu que el document anterior, s’ofereix un
diari de camp on el professor/a anirà apuntant tots aquells comentaris,
discussions, incidències, suggeriments,... que hagin marcat el
desenvolupament de les activitats.
Avaluació de la proposta: recull de preguntes on el professor/a valorarà la
unitat després de la seva implementació.
Mapa controvèrsies associades al TDA-H: es presenta un mapa conceptaul
on es recullen les principals controvèrsies associades al dèficit d’atenció.
Estudis científics respecte el tractament farmacològic del TDA-H: per si es
volen utilitzar com a material de suport a les sessions 6 i 7.
119
Fitxa tècnica
PROFESSOR/A:
INSTITUT:
Formació acadèmica:
Assignatures que imparteixes aquest curs (indicar nivell):
Anys d’experiència laboral:
Per tal de facilitar la recollida i l’anàlisi de dades us demanem que responeu a les
següents preguntes abans de portar a la pràctica la unitat.
Abans de desenvolupar aquesta unitat, ens agradaria que ens expliquessis què en
penses sobre el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA-H)
Quins temes dels que heu treballat aquest curs creus que es podrien relacionar
amb aquesta unitat?
CURS 2011-2012
120
A continuació trobaràs una llista de continguts, actituds, maneres de treballar a
l’aula... indica amb una x la freqüència amb la que treballes o segueixes aquesta
metodologia a les teves clases.
Els valors indiquen: (1) Mai
(2) A vegades
(3) Sovint
(4) Sempre
Continguts o metodologia 1 2 3 4
Estudiar com es fa la ciència (mètode científic, consens,...)
Treballar en grup
Treballar per grups d’experts
Fer debats
Identificació de dades i proves
Lectura de notícies
Treballar a partir de plantejar situacions en context
Digues 2 motivacions o interessos que t’han impulsat a acceptar a participar en
aquesta recerca.
121
Diari de camp
INSTITUT:
PROFESSOR/A:
Per tal de facilitar la recollida i l’anàlisi de dades us demanem que en l’apartat
“comentaris” anoteu aquella informació sobre l’activitat o el seu funcionament,
discussions que es generin a classe, opinions dels alumnes, suggeriments... que creieu
que poden marcar el desenvolupament de la unitat i ajudar a interpretar les dades.
Moltes gràcies.
ACTIVITATS COMENTARIS
CURS 2011-2012
122
123
124
125
ACTIVITATS COMENTARIS
126
127
128
129
130
Avaluació de la implementació
de la unitat
INSTITUT:
PROFESSOR/A:
1. Valoració general de la unitat
a) Del disseny:
- Definició dels objectius i dels continguts
- Relació amb el currículum
- Gestió d’aula
- Adequació de les activitats a l’alumnat
b) De la implementació a l’aula:
- Gestió de l’aula (temps, canvis de ritme...)
- Necessitats o dificultats dels professors
- Necessitats o dificultats dels alumnes
- Aspectes facilitadors del treball del professorat
- Aspectes facilitadors del treball i la implicació de l’alumnat
2. Quins canvis introduiríeu a la unitat?
3. Quins criteris heu utilitzat per avaluar aquesta unitat? Per què?
4. Quins punts forts creus que té treballar aquest tema amb aquest context? I quins
riscos?
5. Atres suggeriments o comentaris
CURS 2011-2012
131
132
Top Related