1
MEMÒRIA D’ACTIVITATS ( 2013-2014) “HORTS SOCIALS COMUNITARIS DE VALLBONA D’ANOIA” A càrrec de JOAN MARCA TRISTAN
2
Presentació del projecte
La nostra societat, fins fa poc anomenada “del benestar”, s’enfronta avui a les
conseqüències negatives que per a un sector cada dia més gran de la població té el
fenomen socioeconòmic que anomenen crisi. Davant d’aquest fet, cal que totes les
institucions i entitats esmercin els seus esforços en cercar solucions imaginatives
que, si més no, contribueixin a pal·liar els greuges que pateixen les persones més
desafavorides.
En aquesta direcció l’Ajuntament de Vallbona d’Anoia i la Cooperativa
Integral Catalana signaren un conveni per realitzar una sèrie de cursos de
permacultura que han aconseguit crear i consolidar uns horts socials
comunitaris en el municipi.
La tasca es du a terme en coordinació amb la regidoria de Benestar Social, les
treballadores socials, i un soci membre de la Cooperativa Integral Catalana amb
experiència professional específica en el sector de la formació agrària.
Els alumnes que reben aquests coneixements son persones del municipi en situació
de risc d’exclusió social, habitualment amb responsabilitats familiars al seu càrrec.
En aquest sentit, que una part de l’alimentació deixi de dependre de la caritat i
sigui responsabilitat d’un mateix, fa augmentar l’autosuficiència i
desinstitucionalitza a la persona. Tots aquests aprenentatges augmenten
l’autoestima (que les situacions difícils tendeixen a erosionar) i proporcionen millors
perspectives laborals. La conscienciació ecològica i la feina en equip són també dos
grans objectius pels quals estem treballant.
D’altra banda, una amplitud horària envers els compromisos que l’alumne
adquireix, permet a aquest complementar-los amb d’altres horaris de treball en
qualsevol futura feina remunerada.
En general, volem fer partícips els valors que aporta l’horticultura ecològica i de
proximitat a tothom. Per això estem oberts a que qualsevol persona motivada
vingui a formar-ne part, oferint-li espai on plantar, bo i compartint-hi
aprenentatges i experiències.
3
INDEX
Any 2013
CURS TEÒRIC INTRODUCTORI
4
TASQUES DE RECUPERACIÓ I PREPARACIÓ DEL
TERRENY
PRIMERES INFRAESTRUCTURES
o Sistema de reg
o Construcció d’un porxo
MAXIMITZANT LA FERTILITAT DEL SUBSTRAT
o Parades en crestall
o Feixes fondes
o Potenciant la biodiversitat
o Els cicles dels nutrients i la rotació de conreus.
PRIMERS BROTS VERDS
4-5
6
7
8
9-10
11
11
12-14
CONSTRUCCIÓ D’UN PRIMER GALLINER 15-16
CONSTRUCCIÓ D'UN HIVERNACLE SEMI-SOTERRAT
17-19
LES PRIMERES VISITES GUIADES 20-21
SEMBRANT LLAVORS D'ECOXARXA 22
Any 2014
AMPLIACIÓ DELS HORTS
o Recuperació antiga piscina com a bassa
o Tanca i porta
o Adequació del terreny i sembra
23-24
25
25-26
CONSTRUCCIÓ DE CONILLERES 26
CONSTRUCCIÓ D’UN SEGON GALLINER 27
REFORÇ ZONA PERIMETRAL DELS HORTS 27
CREACIO DE LA PÀGINA A FACEBOOK 28
ACTIVITATS SOCIALS 29-30
AUTOAVALUACIÓ 31-32
BIBLIOGRAFIA 32-33
4
MEMÒRIA D’ACTIVITATS (2013-2014)
Any 2013
INTRODUCCIÓ
El projecte s’inicià la primavera del 2013 amb un curs teòric de botànica
bàsica per a horticultura i jardineria ecològica. Les classes foren
gratuïtes i obertes a tota la ciutadania del poble, però anaven especialment
adreçades a la gent amb necessitat d’ajut alimentari. El curs va permetre
d’una banda, un primer contacte als futurs alumnes i de l’altra va ser útil a
diferents veïns del poble, que aplicaren després els coneixements adquirits
als seus jardins o hortes particulars. El mòdul teòric va tenir una durada de
vint hores lectives i assistiren, amb aprofitament, unes 25 persones.
Amb aquest curs preteníem fer arribar a tothom el concepte de
“permacultura”. En contra d’augmentar a curt termini la collita, tot
desgastant el terreny, un dels nostres objectius en aquests cursos és
aprendre a dissenyar horts sostenibles.
La permacultura és una eina científica a l’hora que quasi artística, que
procura utilitzar el disseny per aconseguir circuits tròfics autosuficients,
sense necessitat d’utilitzar gaires inputs externs, com ara els productes
químics de síntesi o d’altres derivats del petroli (trobareu aquesta informació
ampliada en el capítol ‘Maximitzant la fertilitat del substrat’ pàg. 8-11)
D’altra banda i de manera exclusiva emprem el mètode científic de
l’observació i l’experimentació. Deixem de costat altres models de
permacultura més “espirituals” (com ho puguin ser la biodinàmica, la
vibracional o la sinèrgica).
A finals de mes de maig comencem les tasques de recuperació i
preparació del terreny. La premsa comarcal se’n fa ressò, disposeu de
més informació a: INFOANOIA.CAT Dijous, 6 de juny de 2013
5
Comencem amb les feines de desbrossament que realitzem de
forma manual amb maquinària lleugera. Com que el terreny és
extremadament argilós, volem intentar evitar la compactació en la
mesura que ens sigui possible. Les esmenes de sorra o sauló es
faran necessàries i l’Ajuntament ens proporciona adob provinent
del compostatge de la fracció orgànica de les escombraries. En
utilitzar un residu com a matèria prima, sensibilitzem en la
necessitat de reciclar a l’hora que estalviem.
Dividim els espais amb la idea que cada alumne tingui un tros
individual per a que practiqui i planti, i una altra part del terreny el
destinem a hort comunitari que emprem com exemple per practicar-hi
diferents tècniques permaculturals.
6
SISTEMA DE REG
Dissenyem un sistema de reg per gravetat amb una sortida de la bassa amb tub de
63 mil·límetres, fent un anell quadrat que envolta llur perímetre exterior. En cada
cantonada posem una vàlvula amb sortida de tub de 50 mil·límetres de diàmetre.
En la part comunitària, el tub de 50mm fa un altre anell rectangular amb una
dotzena de vàlvules amb sortida de tub de 25mm. Aquestes reduccions en les
sortides i l’efecte dels vasos comunicants dels anells de diàmetre superior, ens
garanteixen el màxim de cabal a l’hora de regar diferents feixes a l’hora.
En la part dels horts individuals els tubs de 50mm porten aigua fins cadascun dels
espais, que disposen de dos sortides de mànega de 25mm per terreny.
7
CONSTRUCCIÓ D’UN PORXO
L'objectiu es disposar d'un espai d'ombra, on aixoplugar-se de la calor
estival i de les tempestes de la tardor. A l’hora, aconseguim un biòtop
humà de socialització, on podem intercanviar experiències i compartir
esmorzars. També és el lloc on es concentra la repartició de la collita
de la zona comunitària.
8
MAXIMITZANT LA FERTILITAT DEL TERRENY
Ja hem comentat en la introducció que un dels nostres principals objectius, en
aquests cursos, és aprendre a dissenyar horts sostenibles en contra de voler
augmentar a curt termini la collita.
També hem fet menció de la permacultura com a una eina de disseny agrícola
que ens permet obtenir verdures de qualitat sense utilitzar productes químics de
síntesi, produint biòtops hortícoles que es poden mantenir productius indefinidament amb el mínim d’aportacions externes.
Treballant en aquesta direcció, exemples concrets que hem desenvolupat aquest
any són: les parades en crestall, les feixes fondes, la potenciació de la
biodiversitat, la monitorització dels cicles nutrients, la rotació i
associació de conreus.
PARADES EN CRESTALL
Les parades en crestall són fruit de la creació del Mètode Gaspar Caballero de
Segòvia. Un disseny específic que es basa en sis punts fonamentals que
s’expliquen en el següent enllaç
La Metodologia de Gaspar Caballero de Segòvia és molt senzilla i fàcil d'aplicar,
obtenint uns resultats sorprenents, més encara quan es tracta de gent no
iniciada. Els seus sis punts fonamentals són la base de l'espectacular producció
per metre quadrat d'hortalisses sanes i ecològiques.
De totes maneres, no fem seguidisme literal. Preferim hibridar el mètode amb
d’altres, com el de les feixes fondes, que explicarem a continuació, el
biointensiu (recollit en els enllaços de la bibliografia), o el de l’horta en lasanya.
Després, ho amanim tot amb unes engrunes d’enginy propi i un bon raig de
pragmatisme, adaptant-los a les nostres pròpies circumstàncies i disposicions.
9
FEIXA FONDA ( Bancal profundo)
Una feixa fonda és una tècnica de cultiu permacultural que possibilita
maximitzar la producció agrària en espais petits. Consisteix en fer un forat en el
terreny i reomplir-lo amb la terra que hem extret barrejant-la amb restes
vegetals com trocs, branques, herbes i fulles, fins formar-ne un monticle.
D’aquesta manera, físicament, augmentem la superfície d'intercanvi amb l'aire i
espongem. Químicament, la matèria orgànica ens enriquirà en nutrients el
substrat a mesura que es descompongui.
Podeu llegir-ne els avantatges en el següent enllaç, i gràficament il·lustra-ho
amb fotografies de diferents models.
Com que laboralment la feixa fonda requereix molta feina de cop, dividim
l’esforç en dues fases, tal com ara expliquem:
En la primera fase, per exemple cap al mes de setembre, plantem cebes de
calçot (Allium Cepa, varietat blanca gran tardana de Lleida) i les anem calçant
amb les tiges sobreres de la collita de blat de moro i terra amb una mica de
cendres, que a les cebes els hi va molt bé com adob. Com que les cendres
augmenten el pH, posem pinassa, que al descompondre’s acidifica per
neutralitzar el pH. L'acció mecànica de descalçar en arribar la collita, ja ens
barreja l'amalgama.
En la segona fase, cap al mes de Març, collits els rebrots de ceba, continuem
afegint restes de les podes d'olivera, pi, canyes etc. en capes colgades de més
terra i gallinàcia, disposant-les en forma de pasta de full de ‘mil fulles’. Els
excrements de gallina, rics en Nitrogen, són importants perquè per
descompondre la matèria orgànica calen bacteris i fongs que es multipliquin.
Però per reproduir-se els hi cal fer proteïnes i les proteïnes tenen un 6'25% de
N.
Per afegir més N a la barreja, la primera plantació recomanem una lleguminosa.
10
Les plantes que tenen els fruits dins de baines ( pèsols, faves, cigrons,
mongetes...) fan uns nòduls radiculars on bacteris especialitzats viuen en
simbiosi amb el vegetal, capturant l'N2 atmosfèric i transformant-lo en
nitrats i nitrits a canvi de midó fotosintètic que fabriquen les fulles. D'aquesta
manera s'aconsegueix enriquir amb més N el conjunt del biòtop format sota
l'amuntegament acumulat i convertir el pastís resultant en una esponjosa
mousse, curulla de biodiversitat nodridora. En aquest terreny tant fèrtil,
la collita vindrà sola.
Per conèixer millor el terreny on plantem, en aquest enllaç
11
POTENCIACIÓ DE LA BIODIVERSITAT
La idea principal és que tot bitxo vivent tingui un forat on amagar-se per fer la
muda, la metamorfosi, la posta d'ous, la hibernació.... de manera que els
conreus es trobin curulls d'animalons de tota mida. D'aquesta manera podem
aconseguir l'equilibri (imprescindible en permacultura) entre els insectes plaga i
els seus depredadors, dins d'un determinat nínxol ecològic. És imprescindible
garantir un mínim aixopluc tant per la fauna auxiliar com per a les seves preses.
Això ens evitarà dependre de repel·lents químics per protegir la collita.
Una de les maneres d'aconseguir-ho és no exterminar les herbes adventícies,
limitant-nos a controlar-les. Altres mesures que procurem respectar son no
desbrossar gaire els marges, respectar en la mesura que sigui possible els nius
de vespes ( grans depredadores de plagues), tenir-hi un monticle de sauló on
puguin excavar-hi nius els insectes que defugin els terrenys argilosos, acumular
canyes en un racó assolellat durant tot l'hivern, posar maons de forats i bon
gruix de palla en el centre de les feixes...
D’aquesta manera, des de petites bestioles quasi microscòpiques fins vertebrats
com sargantanes s'hi estaran còmodament en l'entorn que ells prefereixen.
Podran tancar els seus cicles naturals de vida i la natura estarà compensada.
Tot i amb això, quan creiem que un desequilibri d’insectes plaga sobrepassa el
llindar d’intervenció, apliquem repel·lents naturals com tintures d’ortiga o
infusions d’alls i romaní a tall d’exemple. Trobareu informació de com elaborar
insecticides ecològics en aquest enllaç
• MONITORITZACIÓ DELS CICLES NUTRIENTS
De fa temps és conegut que els adobs de síntesi química, en alliberar-se de
forma sobtada, afavoreixen el creixement explosiu dels insectes plaga. A l'hora,
causen desequilibris en la nutrició vegetal, que sovint afebleixen les plantes,
deixant-les més vulnerables encara.
Nosaltres adobem sempre amb matèria orgànica, que ens fa també la funció
d'esmena, millorant l'estructura de la terra. Intentem monitoritzar el cicle dels
macro nutrients, en especial el del Nitrogen, per a que treballi en favor dels
nostres objectius.
ROTACIÓ DE CONREUS
Neutralitzem els riscos de plagues amb una varietat de famílies de conreus (
solanàcies, liliàcies, cucurbitàcies, umbel·líferes...) i unes associacions entre les
hortalisses, que cerquen harmonitzar l'ecosistema. La fertilitat també augmenta,
doncs cada família de plantes té unes necessitats nutricionals diferents.
12
Els PRIMERS BROTS VERDS,PARADES en CRESTALL
Un mes i mig després de plantar, ja comencem a recollir els primers
fruits, en concret, els primers enciams. Més tard han arribat els primers
tomàquets, pebrots, albergínies, carbassons, mongetes... tot plegat
s'allargarà fins al mes novembre degut a la bonança climàtica.
13
14
15
CONSTRUCCIÓ DEL PRIMER GALLINER
(Font de proteïnes i fàbriques d'adob)
Els animals tenen funcions imprescindibles a l'hora de tancar el cercle
productiu permacultural. Reciclen les verdures que nosaltres rebutgem,
col·laboren activament en el compostatge de les "males herbes", són font de
proteïnes d'alta qualitat i fabriquen l'adob que necessiten els nostres vegetals
per tal de créixer equilibrats i sans.
En aquests moments, tenim dos galliners (construcció d'un 2n galliner l'any
2014, veure pàg. 27) això ens permet disposar de diferents races de
gallines d'ous i de carn: la gallina de raça ‘pita pinta asturiana ’valorada
pel seu tipus de carn, la freqüentment anomenada ‘gallina rossa’ un animal
amb un alt índex de posta i la ‘gallina del Penedès o ballarica’ molt bona
covadora.
Diferents galliners ens donen la flexibilitat necessària per tal de no posar 'tots
els ous en el mateix cistell'. D’aquesta manera repartim els possibles riscos de
depredadors i/o plagues que poguessin patir.
16
17
CONSTRUCCIÓ D'UN HIVERNACLE SEMI-SOTERRAT('WALIPINI')
El nom d'aquesta tècnica agrícola precolombina és 'Walipini', paraula Aimara que
significa "aixopluc càlid"
Aquest hivernacle semi-soterrat, a una fondària de 1'5 metres, aprofita la
inèrcia tèrmica del terreny i minimitza la resistència al vent.
L'objectiu de la seva construcció ha estat la de poder avançar un grau més
en l'autonomia del creixement dels nostres horts. Gràcies al Walipini, en
l’actualitat, desenvolupem, per exemple, els nostres propis llavorers.
PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ
Davant de les incerteses climàtiques a les que cal fer front i els episodis extrems
de mal oratge, que es sovintejaran cada volta més, un Walipini ofereix un grau
de defensa al vent, les pedregades, les glaçades i les calorades, que molt aviat
amortitza la inversió de construir-lo.
El seu procés de construcció és molt econòmic i consumeix un mínim de
materials. La retroexcavadora fa un forat de 6x10x1'5 metres, en poc més de 4
o 5 hores, amb un preu de lloguer de la màquina més operari d'uns 300 Euros.
Els maons i ciment i hores de paleta que costi aixecar murs per deixar-ho
estèticament millor és opcional, doncs el nostre terreny argilós es manté vertical
per ell sol. Si tinguérem terres més sorrenques, aixecaríem un mur de
contenció, aprofitant palets de fusta, per exemple.
El sostre està fet amb barres d'acer corrugat, de les de fer armadures pel
formigó, soldades fent una quadrícula i soldades també pels extrems a altres
barres de prop d'un metre, clavades dins del terreny com piquetes d'una tenda
de càmping gegants. A continuació, es recobreix de tela de galliner per evitar
18
que quan plogui el plàstic que posem pel damunt faci bosses. La tela de galliner
també evita el fregament directe entre el plàstic i l'acer corrugat quan fa vent.
Per damunt del plàstic, cordes tensades fent una altra quadrícula i els extrems
del plàstic enterrats, eviten que es pugui volar per efecte vela.
FUNCIONS
La humitat que s'hi condensa i l'elevada temperatura són ideals per germinar
llavorers. Quan arribi l'estiu, el plàstic es canviarà per una tela d'ombrejat i
dins hi haurà uns 5 graus centígrads menys que fora. Això permetrà que els
vegetals del seu interior s'estalviïn bona part de l'estrès hídric que patiran els
que estiguin plantats a ple sòl. Tinguem present que per damunt de 35º
centígrads, la majoria de verdures aturen bona part dels mecanismes
metabòlics, limitant-se a concentrar tots els esforços en intentar sobreviure.
D’altra banda, també serveix per germinar els llavorers dels horts dels
veïns, ja que es tracta d’un equipament municipal utilitzable per qualsevol
ciutadana que ho demani.
En ser un espai multifuncional està obert a més opcions, una altra possibilitat és
la de fer uns horts verticals (una de les idees que ja estem posant en pràctica
aquest any 2015).
El manteniment d'algunes de les plantes d'estiu de la jardineria pública de
l'Ajuntament de Vallbona és l’altre ús que té enguany. La idea és que
l’Ajuntament es pugui estalviar part de la despesa de compra de plantes noves
cada primavera i d’altra banda, suma a l’hora de valorar la feina dels alumnes,
podent veure el fruit del seu treball lluint en espais públics.
A més a més aquest 2015 el nostre Walipini s’empra també esporàdicament per
a la cria de conills durant l’hivern ( les conilles no aporten calor a les cries,
que neixen sense pel i amb alt risc de morir d’hipotèrmia).
19
20
LES PRIMERES VISITES GUIADES
Visita d'alguns dels participants de les Jornades Internacionals d'Agroecologia
que es varen celebrar del 15 al 18 de juliol a Ca la Fou.
21
Als nostres assistents els hi costava creure que el projecte havia endegat tot
just feia només dos mesos. Ells mateixos s'oferiren a participar dels treballs
comunitaris i ho feren tot recollint canyes de la bora del riu i traslladant-les per
tal de poder lligar tomaqueres.
22
SEMBRANT LLAVORS D'ECOXARXA
A finals d'estiu de 2013, cada divendres al matí durant aproximadament un parell
de mesos, ens sumàrem a l'embrió de l'Ecoxarxa de l’Anoia. Ho férem amb una
parada d'alguns dels productes del nostre hort, tot intentant aportar el nostre gra
de sorra a la resta de gent que ja hi era.
Avui, després d'una tasca constant per part de moltes altres companyes
productores, han concretat l'embrió en un rebost i centre cultural cooperatiu al
carrer Major núm.116 baixos. La idea que tenen és la de continuar ampliant
horitzons, arrelant en el teixit associatiu de la comarca.
23
Any 2014
AMPLIACIO DELS HORTS
Aquest any 2014 hem ampliat l'hort comunitari cap a la finca veïna. L’objectiu
ha estat el d’augmentar els metres quadrats productius, la majoria ja en ple
rendiment. Recuperar l'antiga piscina com a bassa, instal·lar el nou
sistema de reg (interconnectat amb el primer sistema), desbrossar,
col·locar tanca i porta, fer nous galliners..... tot plegat sense descuidar
la collita i millorar les primeres parades en crestall.
RECUPERANT L'ANTIGA PISCINA COM A BASSA
La recuperació d'una antiga piscina per reconvertir-la en bassa per regar
l'ampliació dels horts comunitaris de Vallbona d'Anoia i continuar
mantenint els seus antics usos, presentava la dificultat de controlar el
creixement de les algues sense ús de Clor sense malmetre les verdures que
regarem amb l’aigua.
24
Per assolir el repte, seguim una estratègia de tres eixos. El primer és la limitació
de l'energia solar que reben, mitjançant la cobertura amb una tela d'ombrejat. La
segona consisteix en introduir peixos omnívors d'aigua dolça, com ara carpes,
que es menjaran les algues i les larves de mosquit. El tercer eix estratègic
consisteix en absorbir el Nitrogen dissolt en l'aigua, per treure-li el principal
nutrient vegetal relacionat amb el creixement.
Però, com absorbim el N dissolt? doncs mitjançant l'enfonsament d'una bala de
palla. Funciona així: la palla té una relació Carboni/Nitrogen molt baixa. El
Carboni submergit "voldrà podrir-se", i per a poder fer-ho han de créixer bacteris
i fongs que facin la feina. Però per a créixer cal poder fabricar proteïnes, i per a
fer proteïnes cal un 6'25% de N en cadascuna. Si la palla està enfonsada, cap
bacteri podrà fer us del N2 atmosfèric i estaran obligats a consumir el que porti
l'aigua, fins esgotar-lo.
Sense gaire llum ni N, i menjades pels peixos, les algues tenen un futur
d'escassetat garantit. Tot i que la bala de palla (embolicada amb tela mosquitera
i filferro de galliner i lligada a tres pedres que li donen llast), caldrà canviar-la als
4 o 5 mesos.
En resum, el disseny és més rendible que qualsevol substància amb químics de
síntesi, i sobretot, no contamina la collita amb agrotòxics.
25
COL·LOCANT TANCA I PORTA EN ELS NOUS ESPAIS.
Mantenim separades les dos finques amb tanques, però instal·lem una porta prou
ample per circular còmodament entre els dos espais, o tancar-los segons les
circumstàncies.
ADEQUACIÓ DEL TERRENY I SEMBRA
Estrenant territori, veient crèixer nous brots i anar collint els resultats. Els
esforços esmerçats fructifiquen, omplint les cistelles de recolecció.
26
CONSTRUCCIÓ DE CONILLERES, ARRIBEN ELS PRIMERS CONILLS.
L’objectiu principal que cerquem amb la cria de conills és diversificar les fonts de
proteïnes i adobs, complementant d’aquesta manera la cria de pollastres, galls i
gallines.
27
CONSTRUINT EL SEGON GALLINER
Galliner blindat contra l’excavació de túnels
REFORÇ ZONA PERIMETRAL HORTS
L’any 2014 hem instal·lat tanques reforçades als nous espais ampliats per
impedir l’entrada dels senglars als espais conreats. L’entrada d’animals és tota
una amenaça pels conreus.
D’altra banda i degut a que el primer hort delimita amb un barranc, fa pocs anys
un esllavissament de terra va provocar el tamponament d’una de les dues mines
d’aigua que hi ha sota i de la qual ens abastim, hem disposat aquest any 2014
vuit plançons de figueres en línia a la part del barranc que més amenaça de
continuar degradant-se.
La idea és que en créixer els arbres minimitzin el risc, perquè les figueres tenen
la característica de desenvolupar un sistema radicular d'arrels profundes i
llargues que contribueixen decisivament a contenir el terreny. A més, esperem
tenir una bona collita de figues que complementin la collita d’hortalisses.
28
CREACIO DE LA PÀGINA A FACEBOOKamb el nom‘Horts Socials
Comunitaris Vallbona Anoia’
El dia 9 de Novembre obrírem una pàgina a Facebook, una eina social que ens
permet comunicar i fer arribar el nostre projecte a altres persones del nostre entorn
i més enllà. Una eina que ens permet explicar que fem, com ho fem, i que busca
establir llaços, enriquint-nos d’altres projectes i aportacions a la pàgina.
I la resposta ha estat positiva, a finals de desembre de 2014 podem dir que som
més de 500 persones les que sumem. No és un mal resultat en els encara no dos
mesos de funcionament.
Resumint, d’una banda entenem que els esforços que dediquem mantenint la
pàgina activa són necessaris perquè és una valuosa eina de comunicació i de
proximitat. El veïnat del municipi, per exemple, pot seguir el que s’hi fa mirant tot
el que hi publiquem.
D’altra banda, intenta sumar valor afegit en utilitzar els comentaris dels àlbums de
fotos per posar-hi enllaços que aportin altres punts de vista respecte al tema que
tractem. Entenem que és un interessant arxiu tant per a formadors com per
alumnes.
També és una eina d’avaluació, en tant en quan, ens permet veure a través de la
resposta de les persones que hi participen si anem en la bona direcció.
29
ACTIVITATS SOCIALS DESENVOLUPADES
Perquè que seria d'un hort comunitari sense activitat social? I quina activitat social
millor que tastar els fruits de la terra de Km 0'0 ? Per això hem organitzat paelles i
calçotades!http://www.vallbonadanoia.cat/index.php?md=articles&id=1375
Podríem citar un bon grapat d’estudis que demostren els profits didàctics,
pedagògics i emocionals d’aquests encontres gastronòmics multiculturals. Però els
beneficis que més ens alimenten els descriu de manera magistral en Josep Maria
de Sagarra en el seu poema “Cançó de suburbi”:
30
M'estimo l'horta escanyolida que de la fàbrica es ressent, i em plau voltar la meva vida d'aquest paisatge indiferent. I em plau l'estona virolada: gent d'amanida i berenar. Una donzella espitregada i una cançó que fa plorar. I l'home humil que a l'aire ensenya un front valent i un ull esclau, i va amb la gorra i l'espardenya i el farcellet i el vestit blau. Aquí jo veig que el món se m'obre fred i terrible com la mort. I és tan mesquina i és tan pobra la campaneta del meu cor! Dels llagoters fuig la corrua i en el meu rostre no hi ha vel i em puc mirar l'ànima nua sense cap mica de recel.
Estimo l'horta desolada; el presseguer ensopit que es mor, i l'arengada platejada, porró de sang, tomàquet d'or. Jo vaig seguint la vostra dèria, homes estranys de bones dents, que tornareu a la misèria una miqueta més contents! Durin els mals, durin les penes, llàgrima, rosa, perla i bes. Duri aquest cor i aquestes venes, duri aquest ull que no veu res. Vestit encès que el goig estripa, dansa per mi! Home lleial, vine, fumem la nostra pipa damunt de l'herba virginal. Diguem les vives meravelles del teu treball, del teu turment. Sota el concert de les estrelles, anem fumant tranquil·lament.
31
AUTOAVALUACIÓ
En aquests dos anys de projecte hem recuperat un parell de terrenys abandonats i
els hem posat a produir verdures sense utilitzar productes químics de síntesi. A lo
llarg d’aquest temps, una dotzena de persones han tingut un espai on relacionar-se
amb altres persones del poble, aprendre, practicar i socialitzar-se.
Hem obtingut resultats positius en quantitat i qualitat de les collites, sempre
defugint els dogmes agroquímics i comprovant empíricament els resultats i
compartint públicament els aprenentatges. També col·laborem activament en la
defensa de la biodiversitat agrícola mitjançant la rotació de conreus i replicant els
biòtops que la fauna auxiliar necessita per completar llur cicle reproductiu. Una mica
de conscienciació ecològica creiem que també podem haver induït.
Per acabar i tot fent una mica d'autocrítica, s'ha de reconèixer que encara queda
molt terreny per avançar en el camp del que és comunitari enfront d’allò considerat
individual. La part més complexa d'assimilar pels alumnes no han estat les
qüestions agràries sinó la cohesió de grup en un projecte col·lectiu.
A 31 de desembre de 2014, els horts el formen 7 alumnes oficials de diversos
origens i interessos, dues persones que venen en qualitat d’oients i una currua de
visitants atrets pel projecte. Les diferències no sempre han estat fàcils de
complementar. La qüestió humana de la permacultura és habitualment la més difícil
de fer fructificar.
32
No ha jugat a favor del projecte el fet que, per sort, encara estem lluny que la fam
sigui pandèmia en les nostres contrades. A més de la tasca de repartiment gratuït
d’aliments per part d’institucions i entitats, hi ha molta gent que recicla en botigues
i supermercats. El plat a taula no és tant urgent com el risc de desnonament o tall
de subministraments energètics a les llars. Plantar verdures no sempre ajuda a
evitar que tallin l’aigua, tot i que si que hi ha hagut alumnes que, comercialitzant
una part de la seva collita, han obtingut uns petits beneficis econòmics.
Conceptes com el de sobirania alimentària o resiliència, continuen sense tenir sentit
per la majoria de la població, i també ens cal molta conscienciació en tot el que té a
veure amb el medi ambient o l'ecologia. Continuarem, doncs, nedant contracorrent
predicant amb l'exemple. D’aquesta manera esperem que cada dia siguem més
gent i superar la massa crítica necessària per aconseguir canviar la direcció que la
majoria porta.
BIBLIOGRAFIA
Estudis recomanats disponibles a xarxa.
EDUCACIO I PEDAGOGIA MEDIOAMBIENTAL
Guia per a la creació d’uns horts socials
http://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca/portal/comun/galerias/galeriaDe
scargas/cap/produccion-ecologica/huertos_sociales-WEB.pdf
La capacitat transformadora dels horts urbans comunitaris
https://huertosurbanosbarcelona.files.wordpress.com/2012/12/sembrant-la-
transformaciocc81-social_ariadna-pomar-2.pdf
Educació ambiental
http://biblioteca.semarnat.gob.mx/janium/Documentos/Cecadesu/Libros/educacion
%20ambiental%20aportes%20politcos%20y%20pedagogicos.pdf
Treball col·lectiu i bens comuns
http://ru.iis.sociales.unam.mx/jspui/bitstream/IIS/4415/1/Trabajar%20juntos.%20
Accion%20colectiva%20bienes%20comunes.pdf
L’hort escolar com a recurs pedagògic
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/80190662-6a47-432b-
931d-6096f7ff8793/hort_escolar.pdf
Una proposta d’educació ambiental en centre escolars
http://www.huertoalegre.com/assets/Publicaciones/descargas/-Agricultura-
Ecolgica.pdf
Els horts urbans en Barcelona
http://opcions.org/sites/default/files/pdf/ProjecteComprimit.pdf
o AGRICULTURA ECOLÒGICA
Parades en crestall http://www.terra.org/data/parades.pdf
33
Pràctiques d’horticultura ecològica http://www.ecoagricultor.com/wp-
content/uploads/2014/06/practicas-de-horticultura-ecologica.pdf
Cria de gallines i conills http://www.fao.org/3/a-i3846s/i3846s08.pdf (trobareu el
manual complert d’auto -instrucció: ‘Una horta per a tothom’ a
http://www.fao.org/3/7c30654f-4314-4468-93a6-9f91c426f22d/i3846s.pdf )
Conèixer el terreny on plantem http://ecoagricultor.com/wp-
content/uploads/2013/10/EL-SUELO-DE-CULTIVO.pdf i processos microbians
https://drive.google.com/file/d/0BwzlkVVtxoQjdTBfakxWbVBSY0U/view?pli=1
Maneig del terreny en la producció ecològica
http://www.agroecologia.net/recursos/publicaciones/manuales-tecnicos/manual-
suelos-jlabrador.pdf
Manual de compostatge http://www.fao.org/docrep/019/i3388s/i3388s.pdf
Fertilitat del terreny i us de l’aigua http://www.ecoagricultor.com/wp-
content/uploads/2014/05/Fertilidad-del-suelo-organico-y-manejo-de-riego.pdf
L’horta orgànica familiar
http://inta.gob.ar/documentos/manual-de-cultivos-para-la-huerta-organica-
familiar-1/at_multi_download/file/Manual%20Cultivos%20Pro%20Huerta%20-
%20Cerbas.pdf
L’horta familiar biointensiva
http://biblioteca.semarnat.gob.mx/janium/Documentos/Ciga/Libros2013/CD001599
Conreus biointensius
http://www.bosquedeniebla.com.mx/docs/Manuales_gratis/Manual_huerto_biointen
sivo.pdf
Guia il·lustrada de plagues
http://www.juntadeandalucia.es/opencms/opencms/system/bodies/contenidos/publi
caciones/pubcap/2010/pubcap_3481/Guxa_Plaga_baja_resolucixn.pdf
Maneig de plagues i malures http://ecoagricultor.com/wp-
content/uploads/2013/04/Manual-gestion-plagas.pdf I també
https://drive.google.com/file/d/0BwzlkVVtxoQjbTAydUZBUldjMkU/view?pli=1
Enciclopèdia de plantes medicinals http://www.trofologia.com/plantas/plantas-
medicinales.pdf
o EMPRENEDORIA AGRARIA
Manual d’emprenedoria ecològica
http://www.ruralcat.net/c/document_library/get_file?uuid=fa3b507a-0288-4790-
895f-0190d8db759b&groupId=10136
34
MEMÒRIA D’ACTIVITATS ( 2013-2014)
“HORTS SOCIALS COMUNITARIS DE VALLBONA D’ANOIA”
JOAN MARCA I TRISTAN,
formador i dissenyador del projecte.
http://unhortalbalco.blogspot.com.es/
-
Top Related