N°78 - Mensual - MAIG DEL 2010 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY
LA BELLA ÈPOCALA BELLA ÈPOCA
ISS
N17
60-1
398
SUMARIP. 3 Còmic: FredolicP. 4-5 Descoberta:Nines i patotesP. 6-7 Gastronomia: Elscalçots; Proposta pedagògica;ReceptaP. 8 Còmic: Pitx i Llemec
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associacióper a l’ensenyament del català). Informacions, abona-ments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà -www.aplec.cat - [email protected]@gmail.comDirect. public.: Miquela Valls - Redactora: MyriamAlmarcha París - Comissió editorial, trad., correc.:M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer,X. Beltran.Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exem-plars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 - [email protected])
P.2
ACTUALITATACTUALITAT
Adiu,Ens diem Thibaut, Julien, Remi, Marc, Adrià, Elie, Raquel, Sòfia, Camille, Llúcia, Lea, Soizic, Lena i tots sem alumnes deles classes de 4a i de 3a bilingües del col·legi Gustau Violet de Prada.Enguany, sem conegut el Jaume, l’Adrià, l’Arnau, el Jan, el Robert, la Judit, la Laia, laMaria C., la Mònica, la Maria P., la Gemma i la Carla, uns alumnes de l’Institut JoanSegura i Valls de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà amb els quals sem fetun intercanvi. Els acompanyaven llurs professors, l’Anton i la Francesca.
PROU DE PARLAR! Vos sem preparat un petit reportatge d’aquestaexperiència; vos deixem descobrir…
Aqueix apartat t’és reservat! Aprofita-ho! Envia’ns fotos de les teues activitats amb un petit comentari!
INTERCANVI PRADA – SANTA COLOMA DE QUERALT
Visita de l’abadia deSant Miquel de Cuixà
Entrevistaa RàdioArrels
A Aimé Giral,amb elplanxot!
A Prada, festa de benvinguda amb el grup de música:Granatxa
negra
Recepció oficial alCol·legi G. Violet
Camí de Santa Coloma Esperant l’autobúsa Barcelona…
Als Banysde SantTomàs…
Visita de la Tarraco romanaVisita del claustre i de la catedral de Tarragona
Visita del monestir de Poblet Al momentde se n’anar Aquest intercanvi nos va agradar
tant que molts de nosaltres tenenprevist tornar uns dies a SantaColoma durant les vacances!
Recepció a Santa Coloma
DDeess ddee ll’’AAPPLLEECC uuss vvoolleemm ddoonnaarrlleess ggrrààcciieess ppeerr llaa vvoossttrraa ppoossttaall!!
ACTUALITATACTUALITAT
Adiu,Ens diem Thibaut, Julien, Remi, Marc, Adrià, Elie, Raquel, Sòfia, Camille, Llúcia, Lea, Soizic, Lena i tots sem alumnes deles classes de 4a i de 3a bilingües del col·legi Gustau Violet de Prada.Enguany, sem conegut el Jaume, l’Adrià, l’Arnau, el Jan, el Robert, la Judit, la Laia, laMaria C., la Mònica, la Maria P., la Gemma i la Carla, uns alumnes de l’Institut JoanSegura i Valls de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà amb els quals sem fetun intercanvi. Els acompanyaven llurs professors, l’Anton i la Francesca.
PROU DE PARLAR! Vos sem preparat un petit reportatge d’aquesta experiència; vos deixem descobrir…
FREDOLIC
Trad. ABF.
P.3
A PUNTFREDOLIC? ENDAVANT!
NO ÉS PAS AMB UN TRINEU
I UN SOL CA QUE ME
GUANYARÀS! …
A PUNT, PARE!
JO TINC ELS SISMILLORS GOSSOS!
…SAPS, PARE…
HOP!HOP!
…INNOCENT!
… ARA ÉS EL SEGLE DE LA
PROPULSIÓ COMBINADA! ...
INTERCANVI PRADA – SANTA COLOMA DE QUERALT
Durant uns 40 anys lesPoupées Bella van fersomniar generacionsde ninetes. Avui dia ja no se’ntrapen més a les
botigues.
L’any 1946, fou Salvi Pi, el creadorcatalà que ideà, esculpí i pintà elprimer model Bella; Lucie Pi, la sevadona, imaginava i cosia els vestidets.A l’inici treballaven en llur caseta italler a l’Alt Vernet que s’acabà con-vertint en la fàbrica Bella atenyentels 40.000 m2 l’any 1971, espai avuiconegut com a Polígon Nord dePerpinyà. A poc a poc l’empresaes va ampliant i en 3 anys passade 10 a 1000 obrers. El que erauna fabricació familiar i artesanaes converteix en una explotació
industrial amb la producció de 10.000 patotes i 12.000 vestitsdiaris durant la dècada dels anys setanta!
Bella és conegut a pertot ja que esdevé una gran empresa mundial.Era el líder de la competència en el mercat francès: el 55% de lesnines que s’hi venien eren produïdes per Bella. Aqueixa empresaera l’únic fabricant de l’estat francès que venia nines als païsosde l’Est. La mainada americana i canadenca també jugava amb
nines perpinyaneses! Ideades i creades aquí i per catalansd’aquí, oferien feina a la gent del Vernet i
rodalies. Als anys seixanta unes 150 tre -balladores confeccionaven els vestits a casaestant. Les patotes Bella fan part del patrimoni de Catalunya Nord.
Amb l’arribada de Miquel Parades s’in-noven models amb uns trets fisiològics ben parti -culars i un acurat treball dels dits, la forma de lesorelles, del nas, l’expressió de la cara... És ben fàcil
distingir una Bella d’una Raynal, Clodrey od’una Gégé! Amb l’evolució de les tècniquesarriben nous materials. Es passa del cartró(1946) amb cabells naturals, importats deXina que es colaven sobre la superfície delplàstic rhodoïd (1951), al PVC, clorur depolivinil en anglès, cinc anys més tard.
P.4
NNNNIIIINNNNEEEESSSS IIII PPPPAAAATTTTOOOTTEESSDESCOBERTADESCOBERTA
Fàbrica de patotes en funcionamentFàbrica de patotes en funcionament
BBeellllaa iinnnnoovvaa aammbb aannuunncciiss ppuubblliicciittaarriiss
LLeess nniinneess eessddeevveenneenn mmaanniiqquuiinnss
Màquina de cosir els cabellsMàquina de cosir els cabells
Cara
finíssim
ade
la Cathie
Aqueixa matèria plàstica, més elàstica, permetia l’úsd’una tècnica revolucionària: la implantació decabells, cosits a l’interior! Les màquines d’emmotllarel cos rígid els donaven forma gràcies a una tempe ratura de 120 °C. Amb l’ajuda dels motlles l’aire permetia de perfilar i fixar els membres. El cap i lesaltres parts del cos eren en matèria més flexible. Enacabat, un poc de maquillatge, cabells, ulls,pentinat, una peça de roba, complements illestos!
Tressy (1965-1981) i Cathie (1967-1981) són les gransprotagonistes de totes les creacions. L’esperit d’inno-vació inclou la trena americana que ja existia alsEstats Units, d’aquí el nom de Tressy: gràcies a un
petit gest la nina allarga o escurça els cabells de la seva patota.Cathie és una vertadera nina maniquí, se la podiavestir de núvia, de nit, amb un estil mésrelaxat… n’hi havia per a tots els gustos.
Als anys 70 la família Pi ven l’empresa aun grup alemany, que emprés caurà enmans dels joguets Berchet. Tot i que escontinuen creant nines que caminen iploren, Bella ha perdut la manera de tre-ballar, de funcionar... en definitiva, elseu esperit inicial. L’augment dels preusde les matèries primeres a causa delsdos xocs petroliers agreugen la situacióeconòmica. Malgrat les 400.000 ninespendents de ser lliurades, malgrat les nombroses comandes imalgrat l’assaig d’autogestió del personal, Bellaacabarà tancantdefinitivamentles portesl’any 1984.
Bella és conegut a pertot ja que esdevé una gran empresa mundial.Era el líder de la competència en el mercat francès: el 55% de lesnines que s’hi venien eren produïdes per Bella. Aqueixa empresaera l’únic fabricant de l’estat francès que venia nines als païsosde l’Est. La mainada americana i canadenca també jugava amb
nines perpinyaneses! Ideades i creades aquí i per catalansd’aquí, oferien feina a la gent del Vernet i
rodalies. Als anys seixanta unes 150 tre -balladores confeccionaven els vestits a casaestant. Les patotes Bella fan part del patrimoni de Catalunya Nord.
Amb l’arribada de Miquel Parades s’in-noven models amb uns trets fisiològics ben parti -culars i un acurat treball dels dits, la forma de lesorelles, del nas, l’expressió de la cara... És ben fàcil
distingir una Bella d’una Raynal, Clodrey od’una Gégé! Amb l’evolució de les tècniquesarriben nous materials. Es passa del cartró(1946) amb cabells naturals, importats deXina que es colaven sobre la superfície delplàstic rhodoïd (1951), al PVC, clorur depolivinil en anglès, cinc anys més tard.
NNIINNEESS II PPAATTTOOOOTTTTEEEESSSS
P.5BBeellllaa iinnnnoovvaa aammbb aannuunncciiss ppuubblliicciittaarriiss
Motlles per cames i caresMotlles per cames i caresMàquina de cosir els cabellsMàquina de cosir els cabells
LLaa CCaatthhiiee bbeenn mmuuddaaddaa
UUnn ddeellss pprriimmeerrss mmooddeellss ddee BBeellllaa
Text i fotos de laMyriam Almarcha
París
MUSEU BELLA MUSEU BELLA
8 Avinguda del Llenguadoc8 Avinguda del LlenguadocEspai PrimaveraEspai Primavera66000 Perpinyà66000 Perpinyà
Descobriu la col·lecció de 300 nines reservant Descobriu la col·lecció de 300 nines reservant la vostra visita alla vostra visita al 04.68.22.97.11 / 04.68.34.50.66.04.68.22.97.11 / 04.68.34.50.66.
NN’’hhii hhaa ppeerrNN’’hhii hhaa ppeerr
-El sufix –ada significa unconjunt o una gran quantitatde quelcom, com ara lagraellada de carn. En aquestcas és associat al menjar.
- En d’altres casos també s’aplica a:collonada, xarlotada, bastonada, premsada, migdiada...
Què significa aqueix mateix sufix enels exemples següents?
- Cerca els diversos significatsd’aquests sufixos:
DDee ssuuffiixxooss ii rreeppeeiixxoossDDee ssuuffiixxooss ii rreeppeeiixxooss
P.6
PR
OP
OST
A P
ED
AG
ÒG
ICA
PR
OP
OST
A P
ED
AG
ÒG
ICA
Exemples :CalçotadaSardinadaCargoladaBotifarrada
CostelladaXicolatadaXatonadaArrossadaBullinada
GASTRONOMIAGASTRONOMIA
-eda -às/-assa -et/-eta
.....................................................
.....................................................
.....................................................
.....................................................
La�calçotada�és�més�que�una�menjada�suculent�ben�arrelada,�s’ha�convertit�en�una�festa�popular.�El
temps�dels�calçots�ja�és�acabat,�se�cullen�preferentment�entre�els�mesos�de�novembre�i�abril.�La�llavor
de�la�ceba�blanca�se�sembra�cap�a�final�d'any�i�quan�germina�i�creix,�s'arrenca�i�es�guarda�una�tempo-
rada.�Emprés�se�torna�a�plantar�de�manera�que�només�quedi�mig�colgada;�a�mesura�que�creix�la�cal�anar
calçant:�d’aquí�li�ve�el�nom!
Conten�que�a�la�fi�del�segle�XIX�un�pagès
de�Valls�(a�l'Alt�Camp�de�Tarragona)�va
descobrir�el�calçot.�D’ençà,�aqueix
municipi�s’ha�convertit�en�el�bressol�de�la�calço-
tada,�tot�i�que�es�consumeixen�calçots�arreu
dels�Països�Catalans!
Els�elements�bàsics�d'aquest�menjar�convivial
que�aplega�desenes�de�persones�són�els
calçots�amb�la�salsa�romesco,�especialment
feta�per�acompanyar-los,�la�carn�d'anyell�i�la�salsitxa�a
la�brasa.�Un�cop�preparats,�els�calçots�se�posen�ben
separats�damunt�del�foc�de�rabasses�i�xirments�amb
la�flama�ben�viva.�Si�els�veieu�tous�de�la�punta�i�que
la�part�de�fora�és�totalment�negra…�ja�són�cuits!�
Es�guarden�ben�embolicats�amb�paper�de�diari�per�mantenir�l'escalfor.
Text i fotos de la Myriam Almarcha París
lllleeppaarr--ssee eellss ddiittss!!lllleeppaarr--ssee eellss ddiittss!!N’hi ha perN’hi ha per
1
2
3Calçar : rodejar de terra la tijade la planta.Romesco: del llatí “misculare”(mesclar), a través de“romescle”, canviat després en“romesco”.
INGREDIENTS (per a 4 persones):1 cabota d'alls escalivada i 1 allcru 100 g d'ametlles torrades ipelades 30 g d'avellanes torrades ipelades 5 tomacons (tomates petites)madurs escalivats 80 cl d'oli d'oliva1 llesca de pa sec i torrat xopatamb vinagre 1 polpa de nyora (mena de peb-rina) o 2 cullerades de pebre
roig i sal
PREPARACIÓ (per ordre):Poseu la sal, al vostre gust, enun morter o batedora Piqueu els alls Afegiu i piqueu les ametlles i lesavellanesEmmenuqueu els tomaconsFeu rajar tot continuant picanto batent fins que la salsa és apunt de sucar-hi el calçot Hi poseu la llesca de pa, lapolpa de la nyora o el pebreCal aconseguir una textura ben
homogènia
LA SALSA ROMESCO
P.7
-El sufix –ada significa unconjunt o una gran quantitatde quelcom, com ara lagraellada de carn. En aquestcas és associat al menjar.
- En d’altres casos també s’aplica a:collonada, xarlotada, bastonada, premsada, migdiada...
Què significa aqueix mateix sufix enels exemples següents?
- Cerca els diversos significatsd’aquests sufixos:
A taula! Per no embrutir-se, cada comensal se posa un pitet o guants:
Un cop tret elcremat, a l'interior
apareix la partcomestible
Se xucala part méstendra en la
salsaromesco
D’un aun i coll avall!
La�calçotada�és�més�que�una�menjada�suculent�ben�arrelada,�s’ha�convertit�en�una�festa�popular.�El
temps�dels�calçots�ja�és�acabat,�se�cullen�preferentment�entre�els�mesos�de�novembre�i�abril.�La�llavor
de�la�ceba�blanca�se�sembra�cap�a�final�d'any�i�quan�germina�i�creix,�s'arrenca�i�es�guarda�una�tempo-
rada.�Emprés�se�torna�a�plantar�de�manera�que�només�quedi�mig�colgada;�a�mesura�que�creix�la�cal�anar
calçant:�d’aquí�li�ve�el�nom!
Conten�que�a�la�fi�del�segle�XIX�un�pagès
de�Valls�(a�l'Alt�Camp�de�Tarragona)�va
descobrir�el�calçot.�D’ençà,�aqueix
municipi�s’ha�convertit�en�el�bressol�de�la�calço-
tada,�tot�i�que�es�consumeixen�calçots�arreu
dels�Països�Catalans!
Els�elements�bàsics�d'aquest�menjar�convivial
que�aplega�desenes�de�persones�són�els
calçots�amb�la�salsa�romesco,�especialment
feta�per�acompanyar-los,�la�carn�d'anyell�i�la�salsitxa�a
la�brasa.�Un�cop�preparats,�els�calçots�se�posen�ben
separats�damunt�del�foc�de�rabasses�i�xirments�amb
la�flama�ben�viva.�Si�els�veieu�tous�de�la�punta�i�que
la�part�de�fora�és�totalment�negra…�ja�són�cuits!�
Es�guarden�ben�embolicats�amb�paper�de�diari�per�mantenir�l'escalfor.
RECEPTARECEPTA
PITX I LLEMEC
Tota la setmanasom cuinat jo... Entinc una fart! Araet toca a tu...
Què mengemanit?
I facis pas massafressa, me’n vaiga m’estirar...estic mort
Tan cansat... que amb l’emissió de caça i pesca... m’adormiré
de seguit...OK!OK!
MÉS TARD...
PITX!!!...TE CALIA COURE EL
DINAR.... NO CREMAR-LO...
Xinès? Italià?
Te convidi jo!...Genial, no?
Ehhhh...pel
restaurant...
Ai! I bé? Què hi ha?Fum?!?