2. Bon dia! Som el grup d'inventors i us venim a presentar
l'edat moderna. L'Edat Moderna va comenar amb el descobriment
d'Amrica l'any 1453 i va acabar amb la revoluci francesa el 1789.
Salutaci
3. INDEXINDEX Histria Lnia del temps On vivien? Com vivien?
Representacions artstiques Personatges importants... Invents
importants Us volem explicar
4. Histria Fa 500 anys es varen produir grans avenos en la
navegaci: aparegueren nous tipus d'embarcacions, com ara la nou o
la caravella Es perfeccionen els mapes S'utilitzaren nous
instruments per orientar-se, com ara la brixola, que servia per
orientar-se a partir dels punts cardinals,o l'estrobi que servia
per orientar-se a partir de la posici dels altres. Grcies a aquests
avanos es realitzaran viatges cada vegada ms llargs a Amrica,
sia,frica i Oceania.
5. LINiA DEL TEMPSLINiA DEL TEMPS
6. ONON VIVIENVIVIEN Els nobles vivien en llossos palaus al
centre de les ciutats . Els pagesos vivien al camp
7. COM VIVIENCOM VIVIEN Els nobles vivien a cases de dos pisos
i eren molt grans. Els pagesos a cases ms petites.
8. REPRESENTACIONSREPRESENTACIONS ARTSTIQUESARTSTIQUES A l'edat
moderna les representacions artstiques van ser importants com la
Mona Lisa. s el quadre ms fams de l'edat moderna.
9. RENAIXEMENT I BARROCRENAIXEMENT I BARROC El Barroc
(sXVII-XVIII). - Figures molt expressives. - Moviment dels cossos.
- Els agrada jugar amb la llum. - Molta decoraci. - Artistes:
Rubens, Rembrandt, Velquez, Bernini, ... . Lart: Hi ha dos
moviments artstics: El Renaixement (sXV-XVI). - Es posa de moda
ledat antiga. - Els agrada la figura humana .
10. MONUMENTSMONUMENTS Els moviments artstics de l'Edat Moderna
sn el Renaixement i el Barroc. Durant aquesta poca van haver grans
personatges de la nostra cultura.
11. ESCULTURESESCULTURES Itlia es van realitzar les millors
obres del renaixement grcies a l'activitat de grans escultors com
Donatello, Jacopo de la Quercia, Luca del Robbia, Andrea del
Verrocchio David de Miguel Angel
12. PINTURESPINTURES La pintura renaixentista abasta el perode
de la histria de l'art europeu entre l'art de l'edat mitjana i
l'art barroc. La pintura d'aquesta poca s vlida pel renaixement de
l'antiguitat clssica, l'impacte de l'humanisme sobre artistes i els
seus patrons, noves sensibilitats i tcniques artstiques i, en
general, la transici entre el perode medieval i els comenaments de
l'Edat Moderna.
13. LEONARDO DA VINCI Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15
d'abril de 1452 - Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista
florent i un home d'un esperit universal, a la vegada, cientfic,
enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte,
urbanista, naturalista, msic, poeta, filsof i escriptor.
14. Invents de Leonardo Da Vinci Coixinet de bolles Pern sin
fin
15. QUADRES LEONARDO DA VINCI Home de vitrubi Mona lisa
16. ESCRIPTURAESCRIPTURA Johannes Genesfleisch zur Laden zum
Gutenberg (vora 1398, Magncia 3 de febrer, 1468) va ser un ferrer i
inventor alemany, fams per les seves contribucions i la invenci de
la impremta, de la invenci de la impremta de carcters mbils durant
la dcada del 1450, inspirat en les premse del vi.
17. MSICAMSICA En aquella poca tamb se van inventar algunes
canons i encara les conservem, poden ser exemples: les quatre
estacions de Vivaldi, la flauta mgica de mozart.
18. PERSONATGES IMPORTANTSPERSONATGES IMPORTANTS En aquesta
etapa histrica apareixen famosos personatges en les diferents
branques de la cincia, lletres i art.
19. Galileo Galilei Galileo va nixer a Itlia a l' any 1564 i va
morir l'any 1642 .Va utilitzar per primer cop el telescopi per
demostrar la teoria Coprnic. Grcies a aix es van descobrir nous
planetes.
20. Cristfol Colom 1436-1451 Va descobrir Amrica navegant.
Cartgraf,almirall, virrei i governador general de les ndies
21. Gutenberg 1398-1468 Va inventar la impremta. Va ser
inventor, impressor i gravador
22. Perluigi de Palestrina 1525-1594 s el gran compositor del
Renaixement T molta influncia en la msica religiosa posterior
destaca entre la la seva obra l 'Stabat mater.
23. Miquel ngel 1475-1564 Escultor, pintor, poeta i arquitecte.
Va pintar la Capella Sixtina. Entre les escultures destaquen el
David i la Pietat
24. BRUNLLESCHI 1377-1594 Va ser el gran arquitecte del
Renaixement de Florncia. La seva obra mestra va ser la cpula del
Duomo (catedral Santa Maria del Fiore).
25. CARLES I Carles I va ser educat a Flandes fins que el 1517
amb disset anys va traslladar-se a Castella per governar. Havent
estat educat a l'estranger i venint amb un cort torn:a les primeres
corts (Valladolid, 1518)els nobles li van exigir un jurament de
respecte a les lleis del regne.
26. CARLES II Carles II l'embruixat (el hechizado, en castell)
(Madrid 1661 - dem 1700), monarca d'Espanya (1665- 1700), rei de
Castella, d'Arag, de Valncia, de Siclia, de Npols, de Sardenya; duc
de Borgonya i de Mil i comte de Barcelona. Fou el darrer monarca de
la Casa d'ustria a causa de la seva mort sense descendncia.
27. CARLES III Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues
Siclies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibdem,
1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Siclies
(1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788). Fou considerat un rei
illustrat per les reformes que impuls basant-se en els principis de
la Illustraci.
28. CARLES IV Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Npols, 11
de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou prncep
d'Astries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) desprs de la
mort del seu pare Carles III d'Espanya.
29. CARLES V Carles V de Frana el Prudent (Vincennes 1337 -
Beaut-sur-Marne 1380), regent de Frana (1356- 1360) i rei de Frana
(1364- 1380). 12
30. CARLES VI Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic (Viena,
Sacre Imperi Romanogermnic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de
1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'mbit
catalanoaragons conegut sobretot com a arxiduc .
31. FELIP I Felip I de Castella (Bruges, Flandes, 22 de juny de
1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506) dit el Bell (el Hermoso en
castell), va ser un arxiduc d'ustria i sobir dels territoris
pertanyents a la dinastia del ducat nominal de Borgonya des del
1482 al 1506. Per tant, era duc nominal de Borgonya ( Frana l'havia
annexat el 1477),
32. FELIP II Felip II de Castella dit el Prudent (Valladolid,
21 de maig de 1527 L'Escorial, 13 de setembre de 1598) va ser
monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598. Va ser tamb el primer
monarca de la casa d'ustria en esdevenir rei de Portugal, a partir
de 1580. El seu regnat es va veure marcat per l'esclat de la
revolta als Pasos Baixos espanyols, que va iniciar .
33. FELIP III Felip III el Piets (Madrid, Regne de Castella, 14
d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de mar de 1621) fou monarca
d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lle, Arag, rei de
Valncia, Portugal, Siclia, Npols, Sardenya, duc de Borgonya i comte
de Barcelona; prncep d'Astries (1578 - 1598) va ser el tercer rei
de la Dinastia dels ustries a les Espanyes.
34. FELIP IV Felip IV de Castella, III d'Arag i de Portugal,
dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 -
Madrid, 1665) va ser monarca d'Espanya.
35. FELIP V Felip V d'Espanya, dit l'Anims (el Animoso en
castell), tamb conegut com a Felip V de Castella i IV d'Arag, i
tamb com Felip d'Anjou, ttol que va ostentar abans de convertir-se
en rei, (Versalles, Frana, 19 de desembre de 1683 - Madrid,
Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya
36. MIGUEL DE CERVANTES Miguel de Cervantes va escriure la
novella de Don Quijote de la Mancha i a ms a ms s el segon llibre
ms tradut desprs de la Bblia. Es considera un dels autors ms
influents de la literatura universal, i les seves obres han
inspirat adaptacions cinematogrfiques i han modificat la manera
d'entendre la novella
37. IMATGES MIGUEL DE CERVANTES
38. Reis catlics Al comenament de l'edat moderna a la pennsula
Ibrica hi havia cinc regnes:Castella,la corona catalanoaragonesa,
Portugal, Navarra i el regne Islmic de granada. A l'any 1469 el
prncep Ferran d'Arag i la princesa Isabel de Castella.
39. INVENTS INPORTANTSINVENTS INPORTANTS La cal 1970 a texas.
Ametralladora EL PARAllamps EL PIANO
40. Us volem explicar... Menorca a l'poca moderna....
PIR@TES