Història de l’art
IES RAMON LLULL (PALMA)
Ma Assumpció Granero Cueves
46 CASA MILÀ O LA PEDRERA (1907-1910). BARCELONA
ANTONI GAUDÍ I CORNET (1752-1926) 1v
Història de l’art
IES RAMON LLULL (PALMA)
Ma Assumpció Granero Cueves
Història de l’art
IES RAMON LLULL (PALMA)
Ma Assumpció Granero Cueves
Història de l’art contemporani
Modernisme europeu
(2a meitat segle XIX principi segle XX)
Índex
Modernisme
Modernisme ondulant Bèlgica - Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble - Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art
Nouveau)
França - Héctor Guimard: Castel Beranguer, les estacions de metro
Modernisme geomètric Gran Bretanya - Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow Àustria - Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica,
Caixa d’Estalvis - Olbrich: Edifici Seccesió - Hoffmann: Palau Stoclet
Modernisme català i mallorquí Lluís Domènech i Montaner: Editorial Montaner i Simón, Cafè-
restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel Palma
Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Finca i
Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc
Europa a finals del segle XIX. Explosió de llibertat. Ruptura amb els estils dominants.
Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.
Brussel·les. Viena. Barcelona.
Inspiració en la naturalesa.
Tendència a l’ús d’imatges femenines.
Preferència de l’ornamentació curvilínia.
Gran preocupació por fusionar la vida quotidiana amb l’art.
Bèlgica: Victor Horta
França: Hector Guimard
Viena: Otto Wagner
Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet
Introducció
A meitat del segle XIX sorgeix un corrent crític cap a la deshumanització que comporta la difusió de la indústria moderna i dels seus mètodes de treball. Es tracta d’una certa utopia social que cerca retrobar els valors humans de la feina ben feta i de la solidaritat entre els homes.
Aquestos plantejaments són els que animen als pintors prerafaelistes i també el moviment Art & Crafts (Arts i Oficis).
DANTE GABRIEL ROSSETTI (1828-1882)
MILLAIS, OFÈLIA MORTA
Arts & Crafts: Moviment artístic que va aparèixer a Gran Bretanya en el segle XIX impulsat per William Morris (1834-1896) i que pretenia una recuperació de l’artesania en la producció d’objectes decoratius i mobles, molt lligat a les formes naturals, i va esdevenir un antecedent del modernisme, pel que fa a la integració de l’arquitectura i el disseny dels objectes, així com la recuperació de la creativitat artística com a valor propi de l’arquitectura.
Malgrat les idees socialistes de Morris, el resultat fou uns objectes refinats, que pel seu elevat cost només eren a l’abast de les minories acomodades. El model d’habitatge d’aquest moviment és la casa rural senzilla, basada en la concepció idealitzada de la casa medieval.
ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS
WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)
Característiques del Modernisme:
Moviment sobretot esteticista i integrador de totes les arts. Intenta superar la bella antítesi entre arts majors i menors = ceràmica i mobiliari igual d’importants que arquitectura. Caire nacionalista = expressió artística de la nova burgesia urbana, malgrat el caire internacional. Utilitzen nous materials fins a les darreres conseqüències = aprofiten totes les seves possibilitats expressives. No copien el repertori clàssic (columnes, frontons...) = troben la inspiració en les formes i processos de la natura, tan pel que fa a la planta, com a l’ornamentació. L’edifici és un organisme viu... = decoració orgànica i predomini de línies corbes. A Catalunya té una certa tradició gòtica.
Entre 1890 i 1910 es produeix aquest moviment artístic internacional denominat MODERNISME, neix a Bèlgica i s’estén ràpidament per Europa occidental; la ràpida difusió li dóna a l’estil una unitat teòrica, però la llibertat creativa que preconitza va afavorir les variants nacionals i, fins i tot, estils personals, rep diferents noms segons el país, i podem distingir dues tendències en el modernisme europeu: Modernisme ondulant. Modernisme geomètric.
Dues tendències en el modernisme europeu:
Modernisme ondulant. Cerca referències historicistes, gòtiques sobretot, i posa èmfasi en l’expressivitat i emotivitat de les seves creacions (Bèlgica, França i Espanya).
Modernisme geomètric. Predomina la línia recta i la composició planimètrica, que enllaça directament amb els arquitectes i dissenyadors del funcionalisme (Anglaterra i Àustria).
Charles Rennie Mackintosh, Academia de arte de Glasgow
NOMS: Espanya: Modernisme. França i Bèlgica: Art Nouveau. Àustria: Sezession. Anglaterra: Modern Style. Alemanya: Jugendstil.
Modernisme ondulant
Bèlgica Art Nouveau
NOMS: Espanya: Modernisme. França i Bèlgica: Art Nouveau. Àustria: Sezession. Anglaterra: Modern Style. Alemanya: Jugendstil.
VÍCTOR HORTA
VÍCTOR HORTA
ESCALA CARRER PAUL EMILE , BRUSSEL·LES
Víctor Horta és una figura clau del moviment, explota les possibilitats decoratives del ferro i corba els elements estructurals com si fossin tiges vegetals i ones marines.
Casa Tassel (1892-1893)
VÍCTOR HORTA
ESCALA CARRER PAUL EMILE , BRUSSEL·LES
Casa Tassel (1892-1893)
CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO,
2000.
Víctor Horta l’any 1892 va començar la Casa Tassel, que ja conté els elements fonamentals de l’estil.
CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.
Es pot considerar modernista pel següents motius: 1r) Per la llibertat en la distribució interior. 2n) Rebuig dels passadissos, les habitacions en filera i gust per les fonts lluminoses. 3r) La primacia que adquireix el ferro que s’usa també en la decoració i la línia corba i ondulant. La façana consta de tres carrers, i en el central es situa un mirador de cristall que sobresurt i dóna certa sinuositat.
CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.
La façana consta de tres carrers, i en el central se situa un mirador de cristall que sobresurt i dóna certa sinuositat.
CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (ESCALES)
Modernista per:
1r) Per la llibertat en la distribució interior.
CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR I EXTERIOR)
Modernista per:
2n) Rebuig dels passadissos, les habitacions en filera i gust per les fonts lluminoses.
CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR)
Modernista per: 3r) La primacia que adquireix el ferro que s’usa també en la decoració i la línia corba i ondulant.
CASA SOLVAY (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR I EXTERIOR)
VÍCTOR HORTA
Casa Solvay Representa clarament el gust per l’ondulació i la curvatura que arriba aquí a uns extrems difícilment superables.
VÍCTOR HORTA
VÍCTOR HORTA
VÍCTOR HORTA
CASA DEL POBLE. VÍCTOR HORTA
(FAÇANA). BRUSSEL·LES. 1899.
Es va construir per al Partit Socialista Belga, per què celebressin les seves reunions. És la seva obra més ambiciosa.
Casa del Poble (Brussel·les, 1899)
CASA DEL POBLE. VÍCTOR HORTA
(FAÇANA). BRUSSEL·LES. 1899.
Tenia una ampla façana corba de ferro i cristall, que responia al plantejament modern del mur cortina, però el que més destaca és el saló d’actes amb bigues corbes i suports inclinats.
VÍCTOR HORTA
Va ser enderrocada l’any 1967.
VÍCTOR HORTA
MUSEU VÍCTOR HORTA (FAÇANA). BRUSSEL·LES. PATRIMONI DE LA HUMANITAT. UNESCO, 2000.
MUSEU VÍCTOR HORTA (FAÇANA). BRUSEL·LES. PATRIMONI DE LA HUMANITAT. UNESCO, 2000.
VÍCTOR HORTA
HENRY VAN DE VELDE
CASA DE HENRY VAN DE VELDE
Henry Van de Velde Casa de Van de Velde És un edifici de tres cossos acabats en tres teulades que recorden les cases noruegues. Ho va dissenyar tot per a aquesta casa: les làmpades, les cortines, els mobles… (art total).
HENRY VAN DE VELDE
Henry Van de Velde L’Art Nouveau Era el nom de la tenda d’un comerciant, anomenat Sr. Bing, a qui Van de Velde li va decorar el seu establiment. Més tard aquest nom seria el que utilitzaria aquest moviment en França i Bèlgica.
HENRY VAN DE VELDE
HENRY VAN DE VELDE
HENRY VAN DE VELDE
França Art Nouveau
NOMS: Espanya: Modernisme. França i Bèlgica: Art Nouveau. Àustria: Sezession. Anglaterra: Modern Style. Alemanya: Jugendstil.
HÉCTOR GUIMARD
Héctor Guimard (1867-1942) Guimard va dissenyar molts elements del mobiliari urbà de París, els més coneguts són les estacions del metro.
ESTACIÓ DE METRO DEL BARRI DE MONTMARTRE (1902). HÉCTOR GUIMARD
ESTACIÓ DE METRO DEL BARRI DE MONTMARTRE (1902). HÉCTOR GUIMARD
Héctor Guimard (1867-1942) Les estacions En va realitzar unes 83, en les quals utilitzava el ferro i el cristall, i on les faroles pareixen sorgir allà d’alt, de les tiges metàl·lics del ferro com capolls de flors imaginaris, en elles va unir l’art i la tècnica.
HÉCTOR GUIMARD
HÉCTOR GUIMARD
HÉCTOR GUIMARD
HÉCTOR GUIMARD
Dades de l’obra:
Una de les boques de metro que ornamentaren les ciutats modernistes. Característiques que les situen en aquestes moviment:
Les entrades de metro dissenyades pel modernisme són un clar
exponent de l’afany de l’època per transformar la vida quotidiana en art. Dotada d’una composició de formes corbes i molt cridaneres al mateix
temps que respon, totalment, a la funció de boca de metro. Comentari: Resulta fascinant i d’un gran encant trobar-se art en caminar pels
carrers, realitzant una activitat tan quotidiana com pujar al metro. La idea que l’art es fusionés amb activitats i objectes quotidians és
realment admirable, donat que caminar pels carrers, amb edificis totalment rectes i iguals, pot resultar monòton i fred, d’aquesta manera, una activitat quotidiana esdevé una contemplació de la bellesa i, a la vegada, un coneixement i gaudiment artístic.
HÉCTOR GUIMARD
CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD.
Héctor Guimard (1867-1942) Castel Beranger Per aquest edifici ho va dissenyar tot des del propi edifici fins el més mínim detall de l’interior. El vestíbul està molt ornamentat
HÉCTOR GUIMARD
CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD
CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD
HÉCTOR GUIMARD
HÉCTOR GUIMARD
CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD
HÉCTOR GUIMARD
HÉCTOR GUIMARD
HÉCTOR GUIMARD
Modernisme geomètric
Gran Bretanya Modern Style
NOMS: Espanya: Modernisme. França i Bèlgica: Art Nouveau. Àustria: Sezession. Anglaterra: Modern Style. Alemanya: Jugendstil.
Charles R. Mackinstosh (1868-1928). Aquest escocès és el màxim exponent. Desenvolupa un estil octogonal a base de combinar mòduls de diferents mides.
CHARLES RENNIE MACKINTOSH
THE WILLOW TEAROOMS SAUCHIEHALL STREET. CHARLES RENNIE MACKINTOSH.
Charles R. Mackinstosh (1868-1928).
Salons de té Que es caracteritzen per les línies rectes. Les parets són de color blanc o marfil, i en aquests salons va deixar palès l’elegància que pretenia.
THE WILLOW TEAROOMS SAUCHIEHALL STREET. CHARLES RENNIE MACKINTOSH.
El saló de Luxe en The Willow Tearooms mostra el mobiliari i disseny interior de Mackintosh i Margaret Macdonald.
ESCOLA D’ART DE GLASGOW (1897-1899). CHARLES RENNIE MACKINTOSH.
Charles R. Mackinstosh (1868-1928).
Escola d’Arts de Glasgow
És la seva obra més significativa. En aquesta façana empra el ferro, el cristall i la pedra tradicional, i en el seu interior predominen els murs llisos. La seva obra va influir en l’arquitectura escolar. Va utilitzar un solar en forma d’ E, i en va saber treure profit.
ESCOLA D’ART DE GLASGOW 1898-1909
CHARLES RENNIE MACKINTOSH
CHARLES RENNIE MACKINTOSH
CHARLES RENNIE MACKINTOSH
CHARLES RENNIE MACKINTOSH
ESCOLA DE SCONTLAND STREET EN GLASGOW. CHARLES RENNIE MACKINTOSH.
Àustria Art Sezession
NOMS: Espanya: Modernisme. França i Bèlgica: Art Nouveau. Àustria: Sezession. Anglaterra: Modern Style. Alemanya: Jugendstil.
OTTO WAGNER
Otto Wagner Metropolità de Viena Unit a les formes geomètriques va construir una volta metàl·lica calada que imita talls i fillastres en color daurat.
Otto Wagner
Estacions de metro, per exemple en Karlsplatz, Viena Les estructures són de metall. Són edificis, abans de tot, pràctics i la decoració li confereix categoria i luxe. Destaquen les decoracions de gira-sols.
OTTO WAGNER
ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en el coronament de mig punt
dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = es troba devora de Can Forteza i és un obra per a ús comercial dels magatzems. És una obra projectada per Gaspar Bennàzar i Jaume Aleñar, recull elements modernistes de tendència vienesa.
L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR.
CAN FORTEZA REY.
3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Té tres plantes. Utilitza principalment una estructura metàl·lica. És l’edifici on per primera vegada es va utilitzar el ferro com element estructurador, així com per a la decoració. També va emprar el vidre, així, el ferro permet la instal·lació de grans vitralls. Els balcons amb baranes de ferro ondulades, produeixen dinamisme.
L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I
JAUME ALEÑAR
(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = La decoració es policroma amb maons vermells que alternen amb blancs i verds.
L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Destaca l’arc decorat per dins amb “trencadís”, amb ceràmiques policromes i decoració vegetal i floral. Aquest motiu central de l’edifici, amb l’arc de mig punt, el tractament i el coronament del conjunt recorda l’estació de metro Karlplatz de Viena, projecte d’ Otto Wagner.
L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en el coronament de mig punt
dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en la coronació de mig punt dels
Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en el coronament de mig punt
dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
ESTACIÓ DE METRO DE HOFPAVILLION. OTTO WAGNER.
OTTO WAGNER
EXTERIOR DE LA CASA MAJÓLIKA. VIENA.
OTTO WAGNER.
Otto Wagner
Casa Majólica És una casa plurifamiliar on la decoració queda reduïda a les majòliques (rajoles amb flors rosa i que reben, precisament, aquest nom perquè procedeixen de Mallorca).
FAÇANA DE MAJOLIKAHAUS. VIENA. OTTO WAGNER.
DETALL DE MAJOLIKAHAUS. VIENA. OTTO WAGNER.
Otto Wagner
Caixa d’Estalvis Destaca la volta vidrada que es reflecteix en el terra. Va projectar i construir aquest edifici, a la vegada, bell i pràctic. Les columnes són d’acer inoxidable (tubs de la calefacció).
OTTO WAGNER
CAIXA POSTAL D’ESTALVIS DE VIENA. OTTO WAGNER.
PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
J. M. OLBRICH
Olbrich
Edifici Secessió Li varen encarregar aquesta sala de reunions, on va jugar amb els elements cúbics, quadrats i circulars en la volta. La decoració és escassa, cosa que fa que destaqui la cúpula calada metàl·lica i daurada de flors. L’arquitectura és molt lliure: “a cada època el seu art, i a l’art llibertat”. Destaca el vestíbul i una gran sala. La distribució, també, és molt lliure, cosa que permet moltes possibilitats dintre de les exposicions.
EDIFICI SECESSIÓ. OLBRICH.
J. M. OLBRICH
PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
JOSEF HOFFMANN
PALAU STOCLET
Hoffmann
Palau Stoclet Li varen encarregar un industrial i banquer i la seva muller. Les parets són totalment llises, sense ornamentació, únicament destaca la cúpula. Juga amb diferents volums cúbics. L’interior està decorat amb marbre i pintures de Klimt.
PALAU STOCLET. BRUSSEL·LES. BÈLGICA. JOSEF HOFFMANM. PATRIMONI HUMANITAT UNESCO 2009.
Hoffmann
Palau Stoclet L’interior està decorat amb marbre i pintures de Klimt.
Imatges: Google i Flickr
Assumpció Granero. www.slideshare.net
Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)
http://www.wikipediaenciclopedia libre
sapiens.ya.com
BIBLIOGRAFIA
quedearte.blogspot.com
arteenlasculturas.8m.com
www.artehistoria.jcyl.es
www.artecreha.com
http://es.wikipedia.org
Wikimedia Commonswww.enciclopedia.cat
ciencias.sociales2006.googlepages.com
BIBLIOGRAFIA
Espanya Modernisme
NOMS: Espanya: Modernisme. França i Bèlgica: Art Nouveau. Àustria: Sezession. Anglaterra: Modern Style. Alemanya: Jugendstil.
Història de l’art
IES RAMON LLULL (PALMA)
Ma Assumpció Granero Cueves
Top Related