PAC1 – Què són els nous mitjans?

Fonaments i Evolució de la Multimèdia

Marina Kaudasch Ruiz

6 d’octubre de 2011

Apartat 1

Presentació de les idees i conceptes del primer capítol de “El llenguatge dels nous mitjans de

comunicació” de Lev Manovich

Mapa Conceptual efectuat amb l’eina online Bubbl

https://bubbl.us/?h=a8de1/13ff98/69YHxRdeyGd22

PAC1 – Què són els nous mitjans?

Fonaments i Evolució de la Multimèdia

Marina Kaudasch Ruiz

6 d’octubre de 2011

Apartat 2: Opinió sobre la vigència de les idees de Manovich en el context actual. Què son i

què no són nous mitjans. Experiència com a consumidor/usuari. (Extensió: 889 paraules)

La teoria dels nous mitjans d’en Lev Manovich va ser formulada fa ja 10 anys, però podem dir

que encara és vigent avui dia.

És curiós com la nova era dels “metamedia” té una relació tan estreta amb la era anterior, ja que

una revolució (ja sigui cultural o de qualsevol altre tipus), normalment implica un trencament

amb la etapa anterior, però en aquest cas, els nous mitjans encara estan estretament lligats a la

revolució avantguardista dels anys 20.

Per això penso que, més que d’una “revolució” dels mitjans, hauríem de parlar d’una evolució

de la seva estructura i de la forma en la que els fem servir.

Apliquem les tècniques emprades pels cineastes i fotògrafs dels anys 20 per desenvolupar el

software informàtic que ens servirà per distribuir, emmagatzemar, modificar, cercar i guardar

tota una sèrie de materials multimèdia ja existents. Potser és un senyal de que hem arribat al

punt màxim de evolució artística? Ja no som capaços de crear noves formes d’art? O potser

estem davant d’un pas entremig, necessari per una veritable revolució mediàtica tan immensa

que ni tan sols podem preveure o imaginar?

Penso que estem davant de l’últim cas. Abans de ser capaços de crear noves formes culturals,

hem de ser capaços de processar, dominar i analitzar les actuals, i el fet que les formes culturals

i de comunicació humanes siguin representables numèricament, convertint-les de constants a

discretes, és per sí mateixa un canvi tan gran que ens obre les portes a noves formes d’evolució

dels mitjans.

Com podem diferenciar el què anomenem “nous mitjans” del què no ho son? Segons el Dr.

Manovich, haurem de tenir en compte les següents característiques:

MITJANS TRADICIONALS NOUS MITJANS

Els elements que el composen són fixes a una

única estructura i no conserven la seva

identitat individual

Els elements que el composen són

d’estructura variable i conserven la seva

identitat individual

La seva lògica es corresponia a la societat

industrial de masses: producció d’elements

exactament iguals, estandarditzats, els éssers

humans són una massa uniforme.

Encaixa amb la lògica de la societat post

industrial : producció personalitzada, cada

individu és únic.

Els mitjans analògics són continus Els nous mitjans són discrets

Cada mitjà té el seu propi suport/lector:

cassette, cinta VHS…

Tots els mitjans comparteixen el mateix codi,

pel què tots es poden presentar a través d’una

sola màquina: l’ordinador.

PAC1 – Què són els nous mitjans?

Fonaments i Evolució de la Multimèdia

Marina Kaudasch Ruiz

6 d’octubre de 2011

Els mecanismes d’emmagatzematge

tradicionals (com la pel·lícula de vídeo)

guarda les dades de manera seqüencial, pel

què només es pot reproduir en l’ordre pre-

establert.

Els mecanismes d’emmagatzematge

informàtic permeten accedir a qualsevol

contingut aleatòriament i a la mateixa

velocitat, permetent a l’usuari interactuar amb

l’objecte.

La representació analògica no conté una

quantitat fixa d’informació.

La representació digital conté una quantitat

fixa d’informació.

Cada còpia pateix una pèrdua de qualitat amb

respecte a l’anterior.

Els mitjans codificats digitalment es poden

copies sense patir cap pèrdua de qualitat de

forma il·limitada.

El cinema ja contenia els conceptes de

representació discreta, accés aleatori, etc. Però

no estava representat numèricament.

La representació numèrica és el concepte

crucial, ja que fa que aquests canviïn la seva

naturalesa, al convertir-se en dades

informàtiques i tornar-se programables.

Els principis i conceptes dels nous mitjans, eren elements totalment desconeguts per mi fins fa

unes setmanes. Per un principiant en la matèria, poden arribar a ser aclaparants i fins i tot una

mica confusos. Però un cas aplicat m’ha ajudat entendre el funcionament dels nous mitjans

d’una forma completament diferent. Es tracta de la Prova d’Avaluació Contínua de l’assignatura

de Disseny Gràfic, que estic realitzant actualment.

Una part de l’exercici tracta de cercar dues imatges amb llicències diferents però que siguin

compatibles entre si, i crear una obra derivada a partir de les mateixes.

Vaig anar a buscar les imatges a la galeria de Flickr, on es poden buscar pel tipus de llicència a

la que estan subjectes (www.flickr.com/creativecommons), d’on vaig seleccionar dues obres ja

existents, per crear-ne una de derivada a través de software informàtic de Fireworks, i que he

publicat al meu blog personal (www.mkmultimediaworks.blogspot.com)

Podríem dir que aquest cas es compleixen molts dels principis i conceptes dels nous mitjans:

He seleccionat dues obres ja existents (objectes) que he pogut trobar gràcies a que estaven

emmagatzemades, classificades i distribuïdes a la xarxa per mitjà d’hipervincles, que he arribat

a trobar dins de la pàgina de Flickr, perquè les imatges estan organitzades en estructura

arbòria (si selecciono que vull trobar imatges amb un tipus de llicència determinat, em portarà

cap a la branca de l’arbre corresponent), les he pogut reproduir al meu ordinador perquè estan

descrites en termes matemàtics i són programables, pel què les he modificat mitjançant un

software informàtic fent servir un procés d’automatització de baix nivell, ja que, jo, com a ésser

humà, interactuo amb l’objecte mitjançant un programa d’edició d’imatges.

La nova imatge és una estructura modular, ja que he agrupat dos objectes independents que,

paral·lelament, continuen tenint sentit per si mateixos.

I finalment, per tal de publicar la imatge al meu blog, he reduït la mida de la mateixa perquè

sigui menys pesada, i per tant té menys resolució, el què correspon exactament al principi

d’escalabilitat.

PAC1 – Què són els nous mitjans?

Fonaments i Evolució de la Multimèdia

Marina Kaudasch Ruiz

6 d’octubre de 2011

Per tant, queda demostrat que els principis que esmenta en Lev Manovich al seu llibre “El

llenguatge dels nous mitjans de comunicació”, són totalment vàlids i aplicables a dia d’avui.

Fonts:

- El lenguaje de los nuevos medios de comunicación - Lev Manovich

(ISBN: 978-84-493-1769-9)

- La vanguardia como software

(http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/manovich1002/manovich1002.html)

- Situated Software

(http://www.shirky.com/writings/situated_software.html)

- The Machine Is Us?

(http://www.youtube.com/watch?v=PL-ywltLjzk)

- Man With A Movie Camera

(http://www.video.google.com/videoplay?docid=-2809965914189244913&hl=es)

- Mapa conceptual d'Eduard Blanco Arribas

(http://bubbl.us/view.php?sid=569839&pw=ya8EFUt5ODIUgMjl6NTRNNE5GOFBzUQ)

- Interactivitat

(http://www.digits.cat/colaboracions/interactivitat-2)