DIRECTORENRIC HERNÀNDEZ
CONSELL DE CENT 425-427BARCELONA. TEL. 93.265.53.53
www.elperiodico.catwww.grupozeta.es1,30 DIVENDRES
24 DE JULIOL DEL 2015i
PER A GENT COMPROMESA24dv.
Toc reial a MasNOVA CITA INSTITUCIONAL EN PLE POLS SOBIRANISTA PANORAMA
3Pàgines 20 i 21
Felip VI afirma a Barcelonaque «el respectea la llei no ésun tràmit»
Estirada d’orelles de CDC i ERC a Romeva
Colau retira el bust de Joan Carles del saló de plens 3Pàg. 38
ESTUDI MUNICIPAL
TEMA DEL DIA3Pàgines 2 a 4
3La falta de menjar i el fenomen de l’obesitat augmenten en barris pobres
La desigualtat a Barcelona s’acarnissa en l’alimentació infantil
Set de cada deu ciclistes passen els semàforsen vermell3Anàlisi d’EL PERIÓDICO en set cruïlles del’Eixample de la ciutatCOSES DE LA VIDA3Pàgines 34 i 35
L’ÚS DE LA BICICLETA A BCN
El Rei, entre Artur Mas i el president del CGPJ, Carlos Lesmes, ahir.
ALBERT BERTRAN
PRIMERA FILA3Pàg. 52 i 53,i editorial
3Va brillar com a secundari en pel·lícules com ‘L’escopeta nacional’
Adéu a Saza, gran còmic del cine espanyol
Rabell serà el número u de Sí que es potL’activista veïnal estarà acompanyat d’Albiach i Coscubiela PANORAMA 3Pàgina 22
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Tema del dia El ple municipalPàgines 2 a 4
DIVENDRES2 24 DE JULIOL DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Les desigualtats s’acarnissen amb els nens a Barcelona
Els barris rics tenen el 6% de menors amb obesitat,i les zones humils, el 16%
CRISTINA BUESABARCELONA
Cada any, Barcelona es po-sa al davant del mirall. Des de l’esclat de la crisi, la imatge no és agradable.
A més a més, en els últims temps, l’impacte és l’extraordinària dife-rència entre els barris de la ciutat. La desigualtat és, doncs, l’enemic a ba-tre. El mirall en què s’ha mirat la ca-pital catalana era el de l’informe so-bre la renda familiar, l’últim fet pú-blic, el desembre passat. Però l’anterior govern local, presidit pel nacionalista Xavier Trias, havia en-carregat el 2014 un altre estudi, el ba-ròmetre sobre la infància i les famíli-es, però en comptes de difondre’l va preferir guardar-lo en un calaix per a ús intern. Ahir, l’actual executiu mu-nicipal el va revelar, hores abans del ple d’avui sobre pobresa. La tinenta d’alcalde de Drets So-cials, Laia Ortiz, va veure en l’oculta-ció del dictamen una «voluntat po-lítica» del govern de Trias. «És una qüestió de transparència, a més que no volem ocultar l’impacte de la po-bresa. No ens agraden els seus re-sultats, però si volem abordar les desigualtats hem de conèixer-les millor», va sostenir. El baròmetre analitza la situació de 1.200 famíli-es amb fills menors de 16 anys el ju-liol i el setembre de l’any passat. Els resultats estaven a punt des del mes de desembre passat.
UN FENOMEN URBÀ / Els responsables de l’estudi encaixen que la desigual-tat és un fenomen urbà. En una ciu-tat, va admetre Ortiz, és on la bretxa entre les famílies més humils i les més acabalades és més acusada. Per analitzar què passa, l’estudi divi-deix els 73 barris de la ciutat en tres estrats, dos per sota de la mitjana (base 100) i un per sobre. En cadascu-na d’aquestes zones s’han fet 400 entrevistes. A partir d’aquesta divisió, i aquest és el valor del baròmetre fet de nou, es quantifica en quantes famílies hi ha problemes amb l’alimenta-ció, els subministraments, l’educa-ció o la vivenda. A Barcelona hi ha 214.931 nens de 0 a 15 anys que vi-uen en 139.293 domicilis, cosa que
PRIMER BARÒMETRE MUNICIPAL SOBRE LA INFÀNCIA
representa un 21,2% del total de vi-vendes. D’aquestes, segons el padró municipal, el 12,6% són monopa-rentals, encara que la regidora va sub- ratllar que eren «monomarentals» perquè acostuma a haver-hi una do-na al capdavant.
RESIDÈNCIES EN MAL ESTAT / La pobresa energètica és un dels capítols en els quals la distància entre els tres es-trats de barris és més acusada. Així, el 25,9% de les famílies de la franja més humil tenen problemes per mantenir la temperatura adequa-da durant els mesos d’hivern. A l’altre extrem hi ha les zones amb les rendes més altes, on només el 2,4% de les famílies amb menors al seu càrrec tenen problemes d’aquest tipus. Ortiz va recordar que en aquest capítol no només s’han de tenir en compte les dificultats per pagar una factura d’electricitat, aigua o gas, que només han incrementat en els últims temps, sinó que les condici-ons dels immobles en els quals ha-biten aquests ciutadans, amb pro-blemes d’aïllament tèrmic, agreu-gen la situació. Això fa que una de les iniciatives que vol impulsar BC té a veure amb la rehabilitació o els plans de barri.
PRIMER S’HA DE SABER / En aquest capí-tol, el de garantir els subministra-ments, s’atorguen algunes ajudes. Sobretot quan la família està en con-tacte amb els serveis socials i aquests avalen que hi ha un risc de vulnera-bilitat. Però el govern de Colau aspi-ra a crear una «renda municipal ga-rantida» que substitueixi els subsi-dis que reben aquests ciutadans «i els estigmatitzen», va dir Ortiz. Aquesta idea no es podrà portar a terme fins a l’any que ve, amb l’apro-vació dels pressupostos del 2016. Abans d’això, va exposar la regido-ra, volen saber quants barcelonins reben la renda mínima d’inserció (RMI) de la Generalitat, una infor-mació que ja han reclamat a la vice-presidenta Neus Munté. En el baròmetre també es reflec-teix l’abisme entre barris pel que fa a privació alimentària, és a dir, quants menors de 16 anys no es po-
El 4,4% pateix privació d’aliments a les àrees pobres,i el 0,3% a les acomodades
den permetre un àpat amb carn, po-llastre o peix («o l’equivalent vegeta-rià», explicita l’informe) com a mí-nim cada dos dies. Si en l’estrat en el qual es troben les rendes més eleva-des el percentatge és del 0,3%, en el de les rendes més baixes es dispara fins al 4,4%. L’obesitat és un altre motiu d’es-tudi, perquè és símptoma d’una ali-mentació poc saludable. Una vega-da més, els barris econòmicament més potents tenen un 6,6% de me-nors amb aquest problema, mentre que a les zones més febles es dispara fins al 16%. H
El govern de Trias tenia a punt l’estudi des del desembre, però va optar per enterrar-lo en un calaix
EL BARÒMETRE DE LA INFÀNCIA I LES FAMÍLIES
BARRIS SEGONS EL NIVELL DE RENDA DEL 2012
EL PERIÓDICOFont: Ajuntament de Barcelona
Els menors de 16 anys que no es poden permetre menjarCARN, POLLASTRE o PEIX(o equivalents en vegetarians),cada dos dies
Els menors de 16 anys que no poden mantenir a casa una TEMPERATURA ADEQUADA durantels mesos freds
DADES DEL 2014
Els dos pares treballen
NACIONALITAT
Espanyola
Estrangera
Llars on capprogenitor treballa
No es poden permetremenjar carn, pollastre o
peix cada dos dies
Primària
Secundària
Superior
NIVELL D’ESTUDISDELS PROGENITORS
Només treballaun delsprogenitors
No en treballa cap dels dos
59,0
30,0
20,9
33,8
65,6
34,0
54,0
49,3
51,6
30,4
7,0
16,0
29,9
14,6
4,0
Barcelona
1,4%
5,3%
4,2%
Catalunya
Espanya
Barcelona
13,3%
11%
11,5%
Catalunya
Espanya
Els menors de 16 anys que no poden participar en ESDEVENIMENTSESCOLARS per als quals s’ha de pagar
Barcelona
7,5%
13,2%
11,6%
Catalunya
Espanya
RENDA MITJANA =100
XIFRES EN PERCENTATGE
240120,699,771,337,5 69,7
Estrat 3Estrat 1 Estrat 2
Els menors per TIPUS DE LLAR
85,2%Biparental
Monoparental
Altres tipus de llars
12,6%
2,2%
Estrat 1 Estrat 2 Estrat 312,2 8,8 3,9
4,4 0,5 0,3
No poden ferregularment activitats
d’oci o esport19,6 12,0 4,0
No poden mantenir acasa una temperatura
adequada a l’hivern25,9 14,0 2,4
Menors de 16 anysque pateixen obesitat 16,0 12,0 6,6
Nens de 12 a 15 anysque repeteixen o han repetit
algun curs a primària11,8 12,3 6,0
La SITUACIÓ LABORAL dels progenitors de menors de 16 anys
55,3%Els dos pares treballen
Només treballaun delsprogenitors
No en treballacap dels dos
36,6%
8,1%
les dades
De les famílies analitzades, el 27,9% assegura tenir problemes per arribar a final de mes. Aquests problemes, però, s’agreugen en el cas de famílies monoparentals, quan s’escala fins al 49%. Un 9,9% del total adverteix que no veu assumible la despesa actual de la hipoteca o el lloguer en els pròxims tres anys.
1Dificultats per arribar a final de mes
El 9,3% dels alumnes d’entre 12 i 15 anys havien repetit algun curs de primària. Si es va al detall, el 23,4% dels pares d’aquests alumnes amb fracàs escolar són d’origen estranger davant el 6,8% que no ho són. Els nens (10,5%) repeteixen més que les nenes (7,6%).
2Els repetidors de primària són el 9%
La regidora Ortiz va recordar que perquè un menor es desenvolupi com a persona és imprescindible que pugui fer regularment activitats d’oci i esport. Una vegada més la bretxa és enorme: el 19,6% dels de rendes baixes no poden fer-ne, davant les famílies més acomodades, un 4%.
3Menors sense opcions d’oci
La carència material severa es refereix als menors que no es poden permetre quatre o més ítems d’una llista de nou que marca la Unió Europea. Són molt dispars (vivenda, oci, alimentació, vacances) però als barris humils de Barcelona aquesta carència arriba al 26,1%.
4Carència material severa, el repte
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
ELS TEMES A DEBAT
1 La pobresa i les desigualtats són «la màxima prioritat» del govern que acaba d’arribar
2 El turisme i les terrasses seran el segon tema a tractar, amb els restauradors en peu de guerra
3 Els Jocs Olímpics d’hiverni la retirada de la candidaturacoparan el segon ple
24 DE JULIOL DEL 2015 3DIVENDRESEl ple municipal
Més justa i més guapa
La identitat d’orgull i prestigi de Barcelona va començar quan l’equip de Maragall va iniciar la
campanya Barcelona, posa’t guapa en el llunyà 1985. Aquell programa va permetre rehabilitar i millorar el 31% dels blocs de vivendes de la ciutat, a més de cohesionar la ciutat amb un urbanisme més social i digne. Això va ser als anys 80 i 90. Això era redistribuir riquesa per igualar els barris i la ciutadania. Aquest ha sigut el model d’èxit de Barcelona. Un model que després es va emborratxar de narcisisme fashion postmodern i es va oblidar del més important. ¿Què va ser l’important d’aquell model? Redistribuir riquesa i fer augmentar la igualtat perquè, una generació després, ja als anys 2000, s’elevi el nivell educatiu, cultural i d’innovació de la ciutat. Així, la ciutat es va fer més productiva, creativa i competitiva, i és actualment una ciutat global d’envejable atractiu. D’aquí ve el seu èxit turístic. En resum, les polítiques de Maragall van produir més igualtat i justícia social, que és la base del desenvolupament. Aquí i a tot arreu. Ara tenim el mateix dilema i el mateix imperatiu: produir més igualtat social per guanyar el futur.
Invertir en igualtat
El ple de la nova alcaldessa Ada Colau aprova un pla d’emergència per invertir en infància i lluitar contra la pobresa. Invertir en igualtat avui, per recollir els fruits en el demà. Aquest deuria ser el consens de la Barcelona 201520, assumit per tots els partits que diuen ser democràtics. Perquè si no combats la desigual
Anàlisi
tat i la pobresa, si no restitueixes la cohesió social destruïda per la crisi i el rescat bancari, no fas sinó reproduir la servitud i el poder de classe. Perquè la desigualtat i els seus efectes perjudicials són l’explosiu que destrueix la democràcia amb ones expansives que triguen a arribar, però que arriben. L’alcaldessa Colau, recolzada per ERC i PSC, fan el primer pas per unes polítiques més ambicioses de lluita contra les desigualtats. El desafiament és enorme. El 2014, l’índex Gini de desigualtat a Barcelona és de 36,6, el mateix nivell de desigualtat que tenen Cambodja i el Vietnam. Massa i inacceptable. L’economia urbana de Barcelona juga en la primera divisió de l’economia global. Entre els anys 2008 i
2012 , i malgrat la crisi, és la desena ciutat del món i la quarta europea que ha atret més projectes d’inversió. Som una ciutat global i atractiva per als grans negocis, però ¿hem d’acceptar uns nivells asiàtics de desigualtat? És la resposta que els partits democràtics han de donar avui en el ple. Avui s’aprova un pla de xoc però les decisions polítiques han d’anar més enllà. Més enllà, fins i tot, d’una renda municipal garantida que cobreixi les necessitats vitals bàsiques. El gran objectiu és revertir la segregació dual que ha abandonat les seves franges perifèriques (NordBesòs i Zona FrancaCiutat Vella). Barcelona només serà guapa si es fa socialment més justa i collaborativa. Serà la millor manera d’estimarla. H
Xavier Martínez CelorrioPROfESSOR DE SOcIOLOgIA. UNIVERSITAT DE BARcELONA
Som una ciutat molt atractiva, però ¿hem d’acceptar nivells asiàtics de desigualtat?
EL BARÒMETRE DE LA INFÀNCIA I LES FAMÍLIES
BARRIS SEGONS EL NIVELL DE RENDA DEL 2012
EL PERIÓDICOFont: Ajuntament de Barcelona
Els menors de 16 anys que no es poden permetre menjarCARN, POLLASTRE o PEIX(o equivalents en vegetarians),cada dos dies
Els menors de 16 anys que no poden mantenir a casa una TEMPERATURA ADEQUADA durantels mesos freds
DADES DEL 2014
Els dos pares treballen
NACIONALITAT
Espanyola
Estrangera
Llars on capprogenitor treballa
No es poden permetremenjar carn, pollastre o
peix cada dos dies
Primària
Secundària
Superior
NIVELL D’ESTUDISDELS PROGENITORS
Només treballaun delsprogenitors
No en treballa cap dels dos
59,0
30,0
20,9
33,8
65,6
34,0
54,0
49,3
51,6
30,4
7,0
16,0
29,9
14,6
4,0
Barcelona
1,4%
5,3%
4,2%
Catalunya
Espanya
Barcelona
13,3%
11%
11,5%
Catalunya
Espanya
Els menors de 16 anys que no poden participar en ESDEVENIMENTSESCOLARS per als quals s’ha de pagar
Barcelona
7,5%
13,2%
11,6%
Catalunya
Espanya
RENDA MITJANA =100
XIFRES EN PERCENTATGE
240120,699,771,337,5 69,7
Estrat 3Estrat 1 Estrat 2
Els menors per TIPUS DE LLAR
85,2%Biparental
Monoparental
Altres tipus de llars
12,6%
2,2%
Estrat 1 Estrat 2 Estrat 312,2 8,8 3,9
4,4 0,5 0,3
No poden ferregularment activitats
d’oci o esport19,6 12,0 4,0
No poden mantenir acasa una temperatura
adequada a l’hivern25,9 14,0 2,4
Menors de 16 anysque pateixen obesitat 16,0 12,0 6,6
Nens de 12 a 15 anysque repeteixen o han repetit
algun curs a primària11,8 12,3 6,0
La SITUACIÓ LABORAL dels progenitors de menors de 16 anys
55,3%Els dos pares treballen
Només treballaun delsprogenitors
No en treballacap dels dos
36,6%
8,1%
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIVENDRES4 24 DE JULIOL DEL 2015
PerFélixCisar,directortècnicco-mercialdePerfyplast,quesubminis-tratottipusd’elementspercrearunaterrassa,elsectorhabuscat«compli-citat amb l’Administració abans fins i tot d’agafar un nou encàrrec per es-talviar-se problemes».Peròtotiai-xí,elshostalerstemenhaverdedes-mantellartotalasevainversió.OlgaLuque,d’In&Out(mobiliarid’hos-taleria),afegeixqueelscompradorsfinsitotelsexigeixeninformacióle-galigarantiesaells.¿Quantcosta
Elsimplismepotportarapensarquenomésesnodreixend’unsec-torlessevescaresmésvisibles.Osi-gui,quesi2.200terrassesdebarsirestaurantsdeBarcelona(gaire-bélameitatdeltotal)esredueixenodesmantellen,provocaranl’en-fonsamentd’uns10.000o12.000cambrersd’entreels100.000em-pleatsquenodreixenlesplantilleslocalsdelarestauració.Peròdesquelacontrovertidaordenançadeterrassesvacomençaraaplicar-seperfases,faunanyimig,jaesvadesencadenarunaaltraparàlisico-mercialentrelesempresesmenysvisiblesdelsector,elcentenarapro-ximatdeproveïdorsdemobiliari,logísticaiattrezzod’aquestesinstal-lacions.Afirmenquelescomandesesvanaturargairebéensecperlaincertesalegal.Iquel’alarmas’haaguditzatamblaguerradelester-rassesd’aquestestiuilesnotificaci-onsderetallades.
A la recambra
Mésde2.000personestreballenalarecambradel’hostaleriapersubministrartaulesicadires.Elcol·lectiucreuquelanormativahadeconciliarelsusosdelaciutatirespectarelsdretsdelveíidelvia-nant,peròcarreguencontralase-vasuposadarigidesa.Nodónamar-gecreatiu(alcontrariqueMadrid,Londres,París,Roma...)sinóqueoptaperla«uniformitat»,diuen.Pe-
ròamésfixacriteristècnicsqueesconsideren«impossibles»decom-plir,cominstal·larpara-solsquesi-guindetreureiposariqueresistei-xinventsde80quilòmetresperho-ra.Creixenlesempresesafectades,sensecomptarelsproveïdorsdema-tèriaprimera:aliments,begudes...quese’nressentirienquans’executilatisoradaanunciadaalsbarris(sielplenarimunicipald’avuinohoim-pedeix),mentreles30zonesméstu-rístiquesoconcorregudesdeterras-
PATRICIA CASTÁNBARCELONA
Un altre front a les terrassesLes empreses que proveeixen el mobiliari de milers de vetlladors de BCN fa quasi un any que estan paralitzades H Diuen que la normativa té punts inassumibles i demanen que es refaci
DANNY CAMINAL
A l’aprovar-se les normes, les comandes van caure a la meitat i enguany serà igual
muntarunaterrassetadequatretaules?Entremobiliari,para-solsijardineresfàcilmentse’nvanuns6.000euros.Terrassesgransomésvistosessuperenels30.000euros. Elsrestauradorsambsoleranos’atreveixenniarenovarlesplan-tes.«No saben si la despesa serà inútil, tots han frenat»,afegeixenfontsdeflorsNavarro,abastidoradecentenarsdejardineres. Cisaexplicaqueelprimerefec-ted’aquestasituacióhasigutre-tirarpersonalcomercialdelscar-rersdeBarcelona.«Els hem situat en altres punts de Catalunya»,onlesnormativessónmésflexiblesielsajuntaments«valoren la inver-sió d’un operador si dóna qualitat a la via pública»,detalla.«En aques-ta ciutat passa el contrari»,comen-taPallarols.Unasituaciócompren-sibleperlavoracitatdecadiresdepagamentsobretotenzonesturís-tiques,quehanacabatperatiparelsveïnsdemoltsbarris.Peròelproblemaésquel’ordenançapas-saperaltlesparticularitatsdeca-dapartdelterritori.
Una petita terrassa equipada sol costar uns 6.000 euros i una de gran, 30.000
El ple municipal 3 Efectes d’una ordenança fallida Pàgines 2 a 4 LLL
IN&OUT Amb botiga al passeig de Pujades, és un dels afectats per l’aturada.
IASO Establiment a la Diagonal que ha reduït equip a Barcelona.
sesesperenunaaltranorma. Elsnousafectatsexpliquenquelaregulacióvafercaurelescoman-desun50%l’any2014,mentrequeaquestanyeldaltabaixhasigutd’unaltre50%.«El restaurador no s’atre-veix a invertir per por»,mantéRogerPallarols,directorgeneraldelGre-mideRestauraciódeBarcelona.No-méshofanelsquedemanenunano-vallicènciad’activitatqueelsobli-gaaacatartotalanormadecopal’instal·lar-se.
Gremi iproveïdorsde ser-veiscoincideixenquecalmodi-ficaralgunsarticles(d’ubicacióidistància)iquese’lstinguiencompte,perquècomaenginyersifabricantssabenelqueésviable.JoaquínVillena,deGalivil(moblesd’interioriexteriorperal’hostale-ria),apuntaquerecollirtotelmo-biliaricadanitdestinantun10%d’espaiinterioraemmagatzemat-geéspersimateiximpossible.Etmengesquasitotellocal.Ialgremiconsiderenaquestarecollida«ab-surda»perquèal’horaridetanca-mentobligat(encapdesetmana,d’1.00horesdelamatinadaa6.00)ésprecisamentquanambproufei-neshihavianants. CarlosCorral,gerentdeIaso,quecomercialitzadepara-solsaca-dires,emfatitzaqueelselementsméspesatssón,perestables,«els més segurs».Peròcomquel’orde-nançaforçaaretirar-loscadanit,s’hanvistobligatsacrearestruc-turesméslleugeresiallunyadesdecomplirelscriterissobrevent.Tambélasevaempresahadespla-çatelstreballadorsdeBarcelonaazonescomGirona.LuisiRogerOr-tega,del’empresarehabilitadoraRoel2000,afegeixenquelasevaex-pansiós’haparalitzataBarcelonaperquè«ningú s’atreveix a ade-quar locals nous si no ha de comp-tar amb ingressos de terrassa».H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
6 LAVANGUARDIA V I U R E A L ' E S T I U DIVENDRES, 24 JULIOL 2015
L’11%delsmenors, senserecursosper al lleure
ROSA M. BOSCHBarcelona
L’aïllament social és un altredels efectes col∙laterals de la pobresa. A Barcelona, l’11,3% delsmenors de 16 anys han hagut derenunciar a les activitats de lleure: la pràctica regular d’algun esport, assistir a classes de música,participar en organitzacions juvenils... Aquesta és una de les dades que destaca el primer Baròmetre de la Infància i les Famílies de Barcelona, que ahir vapresentar Laia Ortiz, tinentad’alcalde de Drets Socials.Ortiz va precisar que aquest
baròmetre “va ser encarregatper l’anterior equip de govern iencara que al desembre ja disposaven dels resultats, que no sónbons, no els van fer públics, entenemqueels van amagar”.Aquesta investigació és el resultat deles entrevistes fetes a un total de
1.200 famílies amb fills menorsde 16 anys, entre el 18 de juny i el31 de juliol i de l’1 al 6 de setembre de l’any passat, als 73 barrisde la ciutat. El baròmetre es repetirà amb periodicitat anual.Aquest document constata
que la pobresa veta la socialització, sense diners cal dirno a bonapart de l’oferta de lleure. Aquestés potser un dels impactesmenys coneguts, ja que les entitats que treballen amb les persones més vulnerables s’han centrat a esmorteir altres dèficits,com l’alimentació, l’habitatge il’energia. Amés de prescindir del’esport i d’altres activitats extraescolars, un 7,5% dels nens deBarcelona no poden participaren viatges i en les altres sortidesamb els seus companys de classeque s’han de pagar i un 6,7%tampoc no disposa de recursosper celebrar els seus aniversarisni reunirse amb amics per jugaro anar a prendre alguna cosa.Aquestes xifres són pitjors en elconjunt de Catalunya i d’Espanya, on el 21,3% i el 13%, respectivament, dels nens que no hancomplert els 16 anys no participen en activitats de lleure.El 13,3% de la població de Bar
celona té menys de 15 anys i al21,2% de les llars hi viuen nens.Es pot subratllar que el 12,6% deles famílies són monoparentals,les que més pateixen la pobresa.El 27,9% de les cases manifestentenir dificultats per arribar a final de mes, un percentatge quees dispara fins al 49%enel cas delesmonoparentals. Així, el 13,4%de les famílies de Barcelona(8,9% a Catalunya i 12,5% a Espanya) s’han endarrerit a l’hora
Urbà, tenen divergències acusades en funció del barri on viu lapersona enquestada. Així, i talcomespot observar a l’infogràficd’aquesta pàgina, el percentatgede menors que no poden practicar de manera regular esport nialtres formes de lleure s’eleva al19,6% als barris amb rendes mésbaixes, mentre que es redueix al4% en els que disposen de mésingressos. Així mateix, l’11,8%dels nens de 12 a 15 anys del Raval, la Barceloneta o de diferentszones de Nou Barris han repetitalgun curs de primària, el dobleque els de les àrees més acomodades de la ciutat. c
CIUTADANS
El27,9%de les famíliesdeBarcelona tenendificultatsper arribara final demes, segonselprimerBaròmetrede la Infància
ElParlament aprova la iniciativalegislativapopularde l’habitatgeJAUME V. AROCA Barcelona
El Parlament de Catalunya vaaprovarahirunaproposiciódelleiper evitar els desnonaments i lapobresa energètica impulsada através d’una iniciativa legislativapopular que va rebre el suportd’uns 140.000 ciutadans abansd’arribar a laCambra.La llei, essencialment, augmen
ta les garanties per a les famíliesque no poden pagar l’habitatge obé no poden sufragar els serveisbàsics, com l’aigua, la llum... Així,el projecte aprovat pel Parlamentestableix una fórmula de mediació extrajudicial que permetrà
evitar enprimera instància el desnonament dels inquilins. De lamateixa manera s’imposaria lamediació en cas de falta de recursos per poder finançar els serveisbàsics.La llei afegeix determinats su
pòsits en què l’Administracióestaria obligada a oferir un “lloguer social” per unmínim de tresanys als que s’han quedat sensehabitatge, i també s’estableixendeterminats casos pels quals lesadministracions hauran de reallotjar les famílies en risc d’exclusió amb rendes que se situïn persota del llindar de la pobresa.L’aprovació de la llei ha estat
objecte d’una negociació ràpida,de pocmés de quinze dies –tècnicament és un procediment d’urgència extraordinària–, per aconseguir tancar el text abans queacabés la legislatura.Lavotacióvatenir llocenuncli
ma poc habitual al Parlament,
amb un centenar d’activistes repartits entre la tribuna de convidats de l’hemicicle i una de les sales de comissions als quals, a migdebat, es va afegir l’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, que va impulsar en el seu moment aquestainiciativa legislativaquanlideravala PAH. Colau va ocupar un lloc ala tribuna d’autoritats desprésd’haver saludat la presidenta delParlament al seudespatx.
Acabada la votació que es vatancar amb la unanimitat de totselsgrups–tretde lesesmenespresentadespelPP,quevanserrebutjades–,elsactivistesdelaplataforma van omplir els passadissos delParlamentiesvanfotografiarambl’alcaldessa a l’escala del Parlament al crit de “Sí que es pot”, davant l’estupefacció d’alguns diputats. Fora de l’edifici, un milerd’activistes es van concentrar percelebrar l’aprovació de la iniciati
va, la primera que la PAHaconsegueix promoure en un parlamentdesprés que el Congrés rebutgésunaproposta similar.La iniciativa va partir de l’Ob
servatoriDESC,ontreballavaAdaColau fins que va arribar a l’alcaldia de Barcelona, la Plataformad’Afectats per la Hipoteca i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, que van promoure la recollidade firmes per impulsar aquestcanvi legislatiu alParlament.Laràpidatramitacióde la lleino
hadeixatgairemargeperesbrinarcomes compliran tots els extremsd’aquesta norma i, sobretot, comes finançaran els recursos necessaris perquè sigui realmentefectiva.Endefinitiva, l’aprovacióde la llei és una garantia més perals afectats però, almenys a curttermini, no queda clar hagi deresoldre el problema dels desnonaments.c
Lapobresa intensifical’aïllamentsocialpel fetd’haverderenunciara lesactivitatspròpiesdel temps lliure
de pagar la hipoteca o el lloguerdel seu habitatge en els últimsdotze mesos.Respecte a la situació laboral,
al 8,1% de les llars cap dels progenitors no treballa i en el 36,6%ho fa el pare o lamare; en la resta(55,3%) ho fan tots dos.Una dada que cada vegada in
dica més l’impacte de la misèriaés l’augment dels casos d’obesitat entre les persones ambmenys ingressos. S’alimenten,però molt malament, i hipotequen la seva salut. L’11,3% de lespersones d’entre 2 i 15 anys ésobesa, en el cas dels menors ambpares de nacionalitat estrangera
aquesta xifra augmenta fins al19,7% i la franja d’edat més afectada és la dels 2 als 6 anys, ambun 19,8%.Tots els indicadors avaluats en
aquest baròmetre de l’Ajuntament, realitzat en col∙laboracióamb l’Institut d’Infància i Món
LaCambra, plena demilitants de la PAH iamb l’alcaldessa AdaColau, va aprovar lallei per unanimitat
Sants
La Salut
ViladeGràcia
Camp d’enGrassot-GràciaNova
El Coll
Vallcarca-Penitents
Sant Genísdels Agudells
Montbau
HortaLa Valld’Hebron
La Teixonera
SantAntoni
Gòtic
Sant Pere,Santa Caterinai la RiberaParc de
Montjuïc
PobleSec
les Corts
TresTorres
Sant Gervasi-Bonanova
St. Gervasi-Galvany
Putget-Farró
La Clota
GuinardóBaixGuinardó
CanBaró
SantAndreuCongrés-
IndiansLaSagrera
Navas
El Clot
Campde l’Arpadel Clot
El Parc ila Llacunadel Poblenou
El Poblenou
Diagonal Mari el Front Marítimdel Poblenou
Provençalsdel Poblenou
NovaEsquerrade l’Eixample
AntigaEsquerrade l’Eixample
Dreta del’Eixample Fort
Pienc
SagradaFamília
VilaOlímpica
Hostafrancs
Font d’enFargas
Sarrià
La Maternitat iSant Ramon
Pedralbes
Vallvidrera-Tibidabo-Les Plans
La Bordeta
Sants-Badal
Torre BaróTorre Baró
BonPastorBonPastor
RavalRavalRaval
Zona Franca-PortZona Franca-PortZona Franca-Port
La Marinade PortLa Marinade PortLa Marinade Port
CanyellesCanyellesCanyelles
Can PegueraCan PegueraCan Peguera
Turó dela PeiraTuró dela PeiraTuró dela Peira
PortaPortaPortaVilapicina-Torre Llobeta
ProsperitatProsperitatProsperitat
VerdumVerdumVerdum
RoquetesRoquetesRoquetes
Torre Baró
TrinitatNovaTrinitatNovaTrinitatNova
Baróde ViverBaróde ViverBaróde Viver
TrinitatVellaTrinitatVellaTrinitatVella
Verneda-la PauVerneda-la PauVerneda-la Pau
St. Martíde ProvençalsSt. Martíde ProvençalsSt. Martíde Provençals
BarcelonetaBarcelonetaBarceloneta
La Marinadel PratVermell
La Marinadel PratVermell
La Marinadel PratVermell
La Fontde la GuatllaLa Fontde la GuatllaLa Fontde la Guatlla
Besòs-MaresmeBesòs-MaresmeBesòs-Maresme
CarmelCarmelCarmel
VallbonaVallbonaVallbona
MITJANA: 8,1%
12,2%
3,9%
8,8%
Llars amb menors onno treballa cap progenitor
MITJANA: 1,4%
4,4%
0,3%
0,5%
Privacióalimentària
MITJANA: 11,3%
19,6%
4,0%
12,0%
Menors que no poden feractivitats de lleure i esport
MITJANA: 13,3%
25,9%
2,4%
14,0%
Pobresa energètica enles llars amb menors
MITJANA: 11,3%
16,0%
6,6%
12,0%
Menors de 16 anysque pateixen obesitat
MITJANA: 9,3%
11,8%
6,0%
12,3%
Nens de 12 a 15 anys que repeteixeno han repetit algun curs en primària
Els barris segons la seva rendaBarris amb renda baixa que ingressen entre el 37,5 i el 69,7% de la renda familiar disponible (RFD) del 2012 (18.900 euros)
Barris amb renda baixa-mitjana que ingressen entre el 71,3 i el 99,7% de la RFD
Barris amb renda mitjana i alta que ingressen entre el 102,6 i el 240,7% de la RFD
LA VANGUARDIAFONT: Ajuntament de Barcelona
CiutatMeridianaCiutatMeridiana
LaGuineuetaLaGuineueta
En el 8,1% de lesfamílies, cap delsprogenitors notreballa i en el 36,6%ho fa un dels dos
2 BARCELONA DIVENDRES 24 DE JULIOL DEL 2015
Riesgo máximo de incendios... y déficit de bomberos en Catalunya A pesar de las altas temperaturas que ha traído este verano, los sindicatos denuncian que no hay suficientes efectivos. Se han registrado más de 2.000 fuegos forestales desde el 1 de mayoCARLA MERCADER [email protected] / twitter: @20m
20 minutos
Si julio y agosto son habitual-mente meses de riesgo máxi-mo de fuegos en los bosques, la ola de calor que azota Cata-lunya este verano lo eleva aún más. En los últimos días, Pro-tecció Civil ha puesto varias veces en prealerta el plan es-pecial de emergencias por in-cendios forestales INFOCAT, y precisamente esta semana, se han quemado 36 hectáreas de terreno boscoso en la zona de Les Pedreres de Girona. Los sindicatos denuncian que no hay suficientes bomberos ni agentes rurales para hacer frente al peligro.
«Necesitamos más perso-nal», apunta Jaume Martí, de-legado de la Agrupació de Bombers de la Generalitat de CC OO de Catalunya, y se queja de que el Govern no ha-bía convocado plazas desde 2009 y de que los bomberos que entren nuevos con la convocatoria de 153 plazas que se acaba de abrir «no es-tarán operativos hasta 2017». «Ahora somos unos 2.300 –2.400 según la Generalitat– y habíamos llegado a ser más de 2.600 en 2011», asegura. Martí explica que durante las campañas forestales estivales se refuerza la plantilla con
auxiliares pero que estos «ca-da vez son menos», unos 800 este verano. «A veces tene-mos que dejar de atender el bosque para atender una vi-vienda», dice. Denuncia, ade-más, carencias en el material. «Tenemos que traer ropa no-sotros porque no nos la re-nuevan desde hace 15 años y no hay mangueras suficien-tes», afirma.
También Manel Vidal, coor-dinador de la Agrupació d’A-gents Rurals de la Generalitat de CC OO de Catalunya, se queja de que no son bastan-tes efectivos «si hay una simul-taneidad de incendios». «Aho-ra somos 499, unos 60 menos que en 2009, porque no se con-vocan plazas desde 2007», di-ce. Vidal reclama «que se con-sidere el cuerpo como un ser-vicio público esencial, lo que obligaría, por ejemplo, a cu-brir las vacantes por jubila-ciones».
La Generalitat se defiende Desde la Generalitat sostie-nen, sin embargo, que el per-sonal contra el fuego es el in-dicado. «Tenemos recursos. Si hay dos o tres grandes incen-dios forestales a la vez no hay país en el mundo que les pue-da hacer frente», afirma Ra-mon Parés, director general de Prevenció, Extinció d’In-
cendis i Salvaments, y apunta que a la plantilla se unen 2.000 voluntarios. Señala que entre el 1 de mayo y el 15 de julio de este año ha habido 2.190 fuegos en los bosques catalanes y que «se han extin-guido con gran rapidez». Afir-ma, además, que en la últi-ma encuesta del Centre d’Es-tudis d’Opinió (CEO), los ciudadanos puntuaron con un 8,4 sobre 10 el nivel de pro-tección que ofrecen los bom-beros. Reconoce, sin embar-go, que «hace falta inversión en el cuerpo porque se ha mantenido desde 2007».
Llamas quemando el bosque durante el incendio de esta semana en Les Pedreres, en Girona. ACN
En el marco de la campaña forestal de 2015, la Generalitat ha re-forzado 71 de los 73 parques de bomberos funcionarios y ha abierto seis parques de bomberos de verano. Además, mantiene vigente el decreto que ya impuso el año pasado que obligaba a hacer tres guardias de 10 horas para suplir la falta de efectivos. También ha incorporado 4.500 chaquetas forestales para todos los bomberos, que hasta ahora solo tenían los del GRAF. Asimismo, se ha incorporado un medio aéreo más, con lo que se dispone de 36, y se han alquilado siete vehículos para transportar personal, con lo que en total hay 769.
� NOU BARRIS No ampliar Heron City. L’Ajuntament cercarà el màxim diàleg i consens amb veïns, comerciants i grups polítics municipals per evitar l’ampliació del centre comer-cial Heron City. El govern de CiU en va donar el vistiplau.
� HORTA-GUINARDÓ Acusats de robar pel mètode del ‘punxa-rodes’. Els Mossos van detenir di-marts dos joves acusats de robar a conductors punxant-los les rodes des d’una mo-to i avisant-los per tal que baixin dels vehicles.
� SANTS-MONTJUÏC La terminal de creuers més gran d’Europa. L’ope-rador de creuers Grupo Car-nival invertirà 30 milions d’euros en una nova terminal de creuers al Port de Barce-lona, la més gran d’Europa amb 11.500 metres quadrats.
El nou govern metropo-lità auditarà l’aigua. Ahir es va presentar el nou equip rector de l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona (AMB) que aglutina a 36 municipis. Aquest auditarà la gestió de l’aigua i crearà una agèn-cia de transparència.
� CIUTAT VELLA L’Arquebisbat troba a fal-tar la missa de la Mercè. L‘Arquebisbat de Barcelona ha lamentat que la missa so-lemne amb motiu de la Mer-cè no figuri en el programa d’actes de la Festa Major de la ciutat, al setembre.
Concert gratuït a la Plaça del Rei el dia 31. La Banda Municipal de Barce-lona, dirigida pel mestre Salvador Brotons, oferirà el pròxim 31 de juliol el seu darrer concert de la tempo-rada en un acte gratuït a la Plaça del Rei (20.30 hores).D
IST
RIC
TE
S
SEGUNDOS
El Barómetro de la In-fancia y las Familias 2014, presentado ayer por el Gobierno muni-cipal de BComú, ase-gura que el 27,9% de las familias con hijos menores de 16 años que viven en Barcelona tienen dificultades pa-ra llegar a fin de mes. La cifra desciende al 24,6% en el caso de las familias biparentales y sube hasta el 49% en las monoparentales, que representan el 12,6% del total de ho-gares con hijos me- nores de 16 años de la ciudad. Del total de 139.293 familias con menores de 16, en un 8,1% de las unidades no trabajan ninguno de los padres. Además, una de cada cuatro vi-viendas de familias con pocos recursos pade-ce pobreza energética.
El 28% de los menores de 16 pasan estrecheces
Exportaciones en el Port Las exportaciones del Port de Barcelona ya superan en el primer semestre del año en un 72% las cifras alcanza-das antes de la crisis. Se han registrado más de seis millones de tone-ladas de mercancías exportadas.
Desigualdades en guarderías El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, reco-mendó ayer al Ajun-tament que corrija los desequilibrios entre distritos en el acceso a las guarderías muni-cipales públicas.
Premio Solé Tura Un total de 162 docu-mentales, el doble que el año pasado, optan al VI Premio Solé Tura de cine sobre enfermeda-des del cerebro.
18% es el porcentaje de servicios debidos a incendios forestales que hacen
al año los Bombers de la Generalitat
Refuerzo de transporte y vestuario
LAS COLAS, DENTRO DEL TEMPLO Desde ayer, los visitantes de la basílica de la Sagrada Familia hacen cola dentro del recinto, en una zona habilitada para 250 per-sonas. También se han estrenado taquillas. FOTO: P. C. R.
Estudia retirar iconografía monárquica de la ciudad. El gobierno municipal de Ada Colau retiró ayer el busto del rey Juan Carlos de la sala de plenos del Ajuntament, tras anunciar que estudiará si la monarquía está sobrerepre-sentada en Barcelona, con el objetivo de eliminar iconogra-fía monárquica de la vía pú-blica y del edificio consistorial
en el caso de que sea necesario. El primer teniente de alcal-
de de Treball, Economia i Pla-nificació Estratègica, Gerardo Pisarello, justificó la retirada de la estatua en que la ley dice que debe haber una representa-ción del actual jefe de Estado y Juan Carlos ya no lo es. Aña-dió, además, que habrá una «discusión con las otras fuerzas políticas» para decidir cómo se
representa al actual rey, Felipe VI. «Puede ser cualquier tipo de representación. Incluso una fo-tografía o un dibujo», apuntó.
El consistorio revisará des-de el consenso el resto de ico-nografía monárquica del Ajun-tament y desde ahora hasta di-ciembre elaborará un Plan de Actuación Memorial para de-cidir si hay un exceso de refe-rencias a la monarquía en el nomenclátor y la iconografía de la ciudad. Como «primera acción simbólica», propondrá devolver la estatua de la Repú-blica, ahora en la plaza Lluc-major, al obelisco de Diagonal con Passeig de Gràcia. R.B.
Colau retira el busto del rey Juan Carlos de la sala de plenos del Ajuntament
20 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE JULIOL DEL 2015
Ho ha permès unpacte entreEntesa, el PSCi EsquerraRepublicana
Ada Colau japresideixl’ÀreaMetropolitanaCiutats
Barcelona Una decisió polèmica
El ple sobre pobresa i tu-risme d’aquest matí seràel primer que se celebra al’Ajuntament de Barcelo-na sense la presidènciasimbòlica del rei –ara emè-rit– Joan Carles de Borbódes que el seu bust enbronze va ser instal·lat el1976, als peus del quadrede la regent Maria Cristinaamb el seu fill, el futur Al-fons XIII. El nou governd’Ada Colau va optar ahirper exhibir republicanis-me i retirar la peça, quedes que Joan Carles I vaabdicar, fa poc més d’unany, no hi ha obligació le-gal de mantenir. Pocs mi-nuts abans de les set de latarda, dos operaris van ferel que ningú no s’haviaplantejat en gairebé qua-tre dècades: treure el bustde la peanya i ficar-lo enuna caixa de cartró.
La decisió l’emmarca elgovern municipal en unarevisió de tot l’aparell ico-nogràfic de l’edifici consis-torial i del conjunt de laciutat, on la monarquia es-tà “sobrerepresentada”, aparer de l’executiu. El pri-mer tinent d’alcalde i por-taveu del govern, GerardoPisarello, es va remetreahir a la “llarga tradició re-publicana” de Barcelona iva esgrimir les “convic-cions republicanes” de
BComú i també la condiciód’“anomalia democràtica”que per ell té la monar-quia, en tractar-se d’unainstitució “no electiva” ique preserva “privilegis iopacitats impropis d’unademocràcia del segle XXI”.
El plantejament del’executiu de Colau va en lalínia de propostes fetes perERC i la CUP –que aquestamateixa setmana haviademanat la retirada desímbols monàrquics– i esdivideix en dues actua-cions. Una, referida al pa-lau consistorial, és a dir, lapart noble de l’ajunta-ment, on a banda de la pe-ça ja retirada, hi ha altreselements monàrquics araen el punt de mira, comara els bustos que hi ha a lagaleria gòtica dels paresdel rei emèrit, Joan i Mariade la Mercè, que van sercomtes de Barcelona.L’Ajuntament ha encarre-gat un estudi ad hoc a la di-recció de Patrimoni del’Institut de Cultura deBarcelona (ICUB), que
haurà de fer també unaproposta de possible reno-vació de l’aparell simbòlic iiconogràfic de l’edifici queel govern diu que vol con-sensuar amb l’oposició.
La segona pota de la in-tervenció consisteix a ela-borar, d’aquí a final d’any,un pla d’actuació memo-rial, pactat igualment ambels grups municipals, i enaquest cas, també, ambentitats ciutadanes i asso-ciacions dedicades a la me-mòria històrica. El placomportarà una revisiódel nomenclàtor, les escul-tures i la iconografia mo-nàrquica a tota la ciutat. Elcomissionat d’estudis es-tratègics i memòria histò-rica, Xavier Domènech, vainsistir que la iniciativa“no vol seguir una línia derevisió i sostracció” sinófer aflorar “altres memò-ries pròpies de la ciutat”,corregint-ne la seva “infra-representació” en els edifi-cis oficials i la via pública.
Com a exemple va po-sar la restitució del Memo-rial Republicà de la plaçaJoan Carles I, punt de tro-bada del passeig de Gràciai la Diagonal. Allà, la retira-da de l’estàtua franquistade la Victòria va deixardespullat l’obelisc conegutcom “el llapis”, perquè nos’hi van restituir ni l’està-tua dedicada a la Repúbli-ca que el coronava originà-riament ni el medalló dedi-
cat a Pi i Margall que el de-corava també al principi.Els dos elements, que ha-vien estat retirats d’allà enacabar la Guerra Civil, araestan instal·lats a la plaçaLlucmajor, a Nou Barris.L’obelisc nu és un dels“buits de memòria” i “designificat” que cal omplir,entén l’Ajuntament, quevol pactar la restitucióamb les entitats veïnals deNou Barris.
Les apel·lacions a la re-cerca de consens en quèahir van insistir Pisarello iDoménech no valen, però,pel bust de Joan Carles I,retirat tan bon punt va
REMOGUT L’Ajuntament de Barcelona retira el bust del reiemèrit del saló de plens REPLANTEJAMENT Auditarà totala iconografia monàrquica del consistori i de la ciutatCANVIS Vol recuperar elements “de memòria republicana”
Ivan VilaBARCELONA
Primerasessió senseJoan Carles
L’arquebisbat de Barcelonava lamentar ahir en una notade premsa la decisió del’Ajuntament de treure lamissa de la Mercè de la pro-gramació oficial de la festamajor. Per l’arquebisbat, lamesura “trenca” amb una“tradició multisecular” querespecta “les diferents sensi-bilitats dels barcelonins i bar-celonines, ja que molts ciuta-dans de Barcelona són catò-lics”. En el seu comunicat,l’Església apel·la als orígensreligiosos de la celebració de
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La frase
“Barcelona té unatradició republicanasovint no proureconeguda per raonsalienes als ciutadans”Gerardo Pisarello1R TINENT D’ALCALDE I PORTAVEUDEL GOVERN DE BARCELONA
la Mercè per vindicar la perti-nença que segueixi mante-nint el caire institucional quehavia tingut fins ara i recordaque la missa es farà igual-ment a la basílica de la plaçade la Mercè, “com ha succeïtdes del 24 de setembre del’any 1868. Ada Colau vaanunciar dimarts que en lesfestes d’enguany ni la missatindrà el caràcter d’acte ofi-cial que sempre ha tingut nicomptarà amb l’assistènciade cap representant del’equip de govern municipal.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
L’Església protesta per la missa
Dos operaris retiren el bust debronze de Joan Carles del Saló de laReina Regent ■ ALBERT SALAMÉ
| Ciutats | 21EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE JULIOL DEL 2015
L’APUNT
Els problemes realsque cal arreglar
amagar o no. El que cal tenir clar és que això no impor-ta, sempre que l’informe serveixi per millorar la situa-ció d’aquests nens i d’aquestes famílies. No arribar encondicions a final de mes vol dir no poder pagar hipo-teques o lloguers, no poder menjar carn o peix cadadia o no poder comprar roba. I això és el que cal arre-glar. L’equip de govern d’abans i el d’ara.Jordi Grau
Un 28% de famílies de Barcelona que tenen nens me-nors de 16 anys no arriben en condicions a final demes, segons el baròmetre de la infància i les famíliesfet públic per l’Ajuntament. Són dades dolentes, peròno són dades noves perquè, si no se sabien, s’intuïen.De fet les dades són d’un informe del mes de desem-bre i ja neix la picabaralla de si el govern de Trias ho va
acabar la roda de premsadel Saló de la Reina Re-gent, dit així pel quadre deMaria Cristina. L’argu-ment és que en aquest cases tracta de corregir “unaanomalia”, en paraules delcomissionat, que dónacontinuïtat al simbolismed’un Ajuntament vigilatper la dictadura: el bust delrei ara emèrit, nou capd’Estat a la mort de Fran-co, va substituir un del dic-tador instal·lat al 1960.
Sigui com sigui, al queobliga la llei és a la presèn-cia “en lloc preferent” de lasala de plens d’“una efígie”del rei, de manera que qui
hi hauria d’estar represen-tat avui és Felip de Borbó.El PP ja ho va demanarl’any passat, però el go-vern de Xavier Trias va al-legar motius pressuposta-ris per fer-ne cas omís.Ara, el consistori segueixen fals –però no més delque ja ho estava– i el go-vern diu que estudiaràamb la resta de forces polí-tiques la forma d’aplicar lanorma estatal. I el bust fi-cat en una caixa de car-tró? Pisarello diu que po-dria acabar al Museud’Història, però serà l’àreade Patrimoni la que hoacabarà decidint. ■
Un 28% de les famílies deBarcelona amb fills me-nors de 16 anys tenen pro-blemes per arribar a finalde mes, un fet que s’agreu-ja especialment en el casde les monoparentals, enquè el percentatge arribaal 49%. Així ho recull el Ba-
ròmetre de la infància i lesfamílies a Barcelona,2014, un estudi que haanalitzat la situació de139.293 famílies. En un8,1% dels casos no treballacap dels pares, i un 9,9%de les famílies no veuen as-sumible la despesa actualde la hipoteca o el lloguer–un 21,2% en el cas de lesfamílies monoparentals–.
Un 1,4% dels nens viuenen llars on no poden per-metre’s un dinar de carn opeix com a mínim cada dosdies. Un 6,6% dels menorsno disposen de roba novaperquè la família no s’hopot permetre, un 11,3% nopoden accedir regular-ment a activitats d’oci i un7,5% no poden participaren esdeveniments escolars
de pagament. A més, un6,7% no poden celebrarl’aniversari.
L’estudi, el va presentarahir la tinenta d’alcalde deDrets Socials, Laia Ortiz,que va valorar: “Les dadesno són positives, però ésimportant no amagar-les,com entenem que va fer elgovern anterior, ja que sónun instrument essencialper planificar les polítiquesper combatre la pobresa.”Trias va treure importàn-cia al fet de no haver-lo fetpúblic –data del desem-bre– i va al·legar que li ha-via servit per prendre deci-sions sobre el tema. ■
RedaccióBARCELONA
Un 28% de famílies ambnens no arriben a fi de mes
Al desembre, el pla de mi-llora urbana per ampliar en6.080 metres quadrats elcentre comercial Heron Ci-ty va quedar suspès tempo-ralment i supeditat a la pre-sentació, per part del pro-motor, d’un estudi de l’im-pacte econòmic que com-portaria a la zona. Així hova aprovar, per unanimi-tat, el ple municipal. Però,tot i que fins ara no s’haviasabut, el govern de XavierTrias no va comunicar ladecisió al promotor quantocava i, com que es va es-gotar el termini per fer-ho,el 18 de gener, el pla va que-dar aprovat per silenci ad-ministratiu. L’episodi el varevelar ahir la tinenta d’al-calde d’Ecologia, Urbanis-me i Mobilitat, Janet Sanz,que va anunciar que busca-rà alternatives a l’amplia-ció amb els propietaris. Demoment, però, el nou go-vern ha parlat amb tothommenys amb ells. L’executiuva informar de la situaciódimarts als veïns i comer-ciants de la zona en una re-
unió amb presència delsgrups municipals.
Fonts de CiU van adme-tre ahir que, “per error”, laresolució del ple no es vacomunicar abans del ter-mini legalment establert,sinó un dia tard, peròTrias, ara president delgrup convergent, va asse-gurar que el seu govern jahavia iniciat converses
amb els promotors i que liconsta que aquests tenenuna “voluntat clara de ne-gociar” per trobar una al-ternativa. De fet, van aten-dre igualment els requeri-ments municipals, mal-grat que aquests van arri-bar tard, i van presentarigualment l’informe d’im-pacte econòmic. I, tot i queja fa sis mesos que podrien
haver-ho fet, no han acti-vat encara l’ampliació, queel silenci administratiu elspermet ara iniciar quanvulguin. El que el nou go-vern ha de tenir clar, va dirTrias, “és què vol que siguiHeron City”. Sanz vol con-sensuar una proposta ambveïns, comerciants i l’opo-sició abans de plantejar-laa la propietat. ■
Ivan VilaBARCELONA
L’ampliació d’Heron Citypodria tirar endavant persilenci administratiua El govern de Trias va comunicar tard la suspensió del projecte acordada pelple, i ara el nou Ajuntament vol proposar alternatives als propietaris
El centre comercial Heron City, en una imatge d’arxiu ■ EP
Cataluña
Elena Genillo
BARCELONA- El barómetro de infancia y familia que ayer presen-tó la teniente de alcalde de dere-chos Sociales, Laia Ortiz, acabó convirtiéndose en otro arma arro-jadiza del ejecutivo de Colau contra el anterior gobierno muni-cipal de Trias. «Lo tenían prepara-do desde diciembre de 2014 y no lo presentaron porque los datos no eran nada alentadores», dicen los recién llegados al Ayuntamien-
Un informe del Ayuntamiento alerta de que más de 14.000 menores no pueden celebrar su cumpleaños
El barómetro de Infancia y Familia alerta de que el 11 por ciento de las familias no puede costear actividades de ocio a sus hijos
el barómetro constató, además de la desigualdad existente en los barrios de Barcelona, las difi cul-tades de los que viven en los dis-tritos más empobrecidos para alimentar bien a sus hijos, propor-cionarles actividades de ocio, ga-rantizarles el suministro energé-tico adecuado o, simplemente, una buena educación.
Aunque la teniente de alcalde de Derechos Sociales apuntó que la privación alimentaria no supo-ne un problema relevante dado
to de Barcelona «Lo encargamos para uso interno», se defendieron los convergentes. Y entre dimes y diretes lo importante se diluye como el azúcar en el agua. Asun-tos que requieren de un abordaje de urgencia, como la situación de pobreza que vive un porcentaje importante de los hogares barce-loneses con niños entre sus miembros.
Tras entrevistar a 1.200 núcleos familiares divididos en tres subgrupos en función de la renta,
Una de cada cuatro familias de Barcelona con niños pequeños no llega a fi nal de mes
que «todas las políticas contra la pobreza han ido muy vinculadas a este aspecto», para garantizar el buen desarrollo de un niño «es necesario dar cobertura al con-junto de necesidades», insistió Ortiz.
En este sentido, es notable el porcentaje de familias que no puede comprar a sus hijos ropa nueva (6,6%), pagarles las excur-siones escolares (7,5) y celebrar su cumpleaños (6,7). Más nume-rosos aún son los padres que no pueden hacer frente al gasto que suponen las actividades de ocio, en concreto un 11 por ciento. El informe también refl eja la per-cepción que tienen los padres de la salud de sus hijos y cómo varía en función de los ingresos que entran en el hogar. Mientras que en las familias de rentas más altas la percepción es muy buena, ésta sólo llega al 60 por ciento en el caso de las casas con menos in-gresos. Pero de todos los indica-dores, es la pobreza energética el que refl eja en mayor medida la desigualdad entre los barrios. En las zonas altas sólo un 2 por cien-to de los menores no pueden disfrutar de una temperatura adecuada en invierno, una cifra que aumenta hasta el 26 por cien-to en las zonas más pobres de Barcelona
Arc
hiv
o
Las claves
w HOGARES CON FALTA DE
INGRESOS
El 27,9% de las familias
aseguran acabar el mes en
números rojos. Una cifra que
se sitúa en el 49% en el paso
de los hogares
monoparentales.
w DISPONER DE CALZADO
ADECUADO
El dos por ciento de los niños
de Barcelona no pueden
tener zapatos adecuados a
cada época del año. Una cifra
que se incrementa en
Cataluña (2,3%) y España
(3%)
w DISFRUTAR DE
ACTIVIDADES DE OCIO
Un 11% de los hogares de
Barcelona que tiene niños
menores de 16 años entre sus
miembros no pueden afrontar
el pago que suponen las
actividades de ocio de sus
hijos. Además, un 7,5% no
puede pagar las excursiones
escolares y un 6,7% no puede
sufragar los gastos de invitar
a algún amigo a jugar a su
casa.
49LA RAZÓN • Viernes. 24 de julio de 2015
Impreso por Dept.documentacio Alcaldia . Prohibida su reproducción.
Top Related