Desembre, 2010Núm. 102

Bufet Grup 4Vilanova Digital

Reportatges d’empresa

Francesc Pascual, president de la DO Penedès

Entrevista

Estrelles i forquilles

Xiringuito Miramar,els millors arrossos en un marc incomparable

Retrobant la natura a les Galápagos

Locus Mundi

Via ll iure

Poses Via T al cotxe i tens via lliure per no aturar-te al peatge, ni recollir tiquet, vas per una via reservada i t’envien el rebut o la factura per correu electrònic mentre aconsegueixes descomptes, i després entres en una àrea de servei i tens avantatges exclusius, fins i tot la pots utilitzar per pagar en aparcaments saba, perquè amb Via T tens via lliure per viatjar sense preocupar-te per res, sense interrupcions.

Informa-te’n a www.autopistas.como truca al 902 200 320

3

SumariEditaADEG. Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel. 902 106 700 Fax 938 106 701· adeg@adeg.cat · www.adeg.cat

RedaccióADEG · comunicacio@adeg.cat

PublicitatADEG · comercial@adeg.cat

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es

PortadaXiringuito Miramar

DifusióGratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf.

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost.

DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

5

6

8

8

10

12

14

16

18

20

22

25

ContextL’economia del Garraf fa figa . . . . . . . . .

L’art de viure Vèncer la temptació d’aplaçar . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . . .

HostaleriaL’escriptor John Carlin i el Cercle d’Economia, amics predilectes del Gremi d’Hostaleria de Sitges . . . . . . . . .

Gent de ràdioDarreres emissions . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gestió empresarial Missió, visió i valors a les entitats no lucratives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Estrelles i forquillesXiringuito Miramar, els millors arrossos en un marc incomparable . . . . . . . . . . . .

La cuina de l’estrès . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’entrevista50 anys de la DO Penedès«Hem d’apropar el vi al consumidor» . . .

L’empresaGrup 4 posa professionals al capdavant de la vostra empresa . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresa Vilanova Digital arriba al desè aniversari consolidat . . . . . . . . . . . . . . . .

GuardonsEls restaurants Marejol, Cal Beumer i Ú guanyen els premis CARTAVI 2010 . . . .

27

28

30

32

34

36

38

41

43

44

46474849

50

Any ADEG 2010Les iniciatives “alfa” . . . . . . . . . . . . . . . . . FiresLa primera fira Vinya i Tast prepara les seves activitats lúdiques i professionals

Gent emprenedoraRoger Whipp: «Muntar una empresa és un procés tan creatiu com pintar un quadre» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Locus mundiRetrobant la natura a les Galápagos . . .

EconomiaInforme ADEG de Conjuntura 3r trimestre de 2010. El Penedès sortirà abans de la crisi que el Garraf . . . . . . . .

La notíciaPreparant el futur... Neix l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf

El cara a cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Formació ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nous socis de l’ADEG . . . . . . . . . . . . . . . .

Inserció laboralLa realitat supera la ficció, també amb les persones amb discapacitat . . . . . . . .

Empreses de l’ADEG• Outlet Vilanova Viatges . . . . . . . . . . . . .• Legaltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Cartucho Outlet . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Oxo Design . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Converses a l’antara . . . . . . . . . . . . . . . . .

Oficina RECREOC. Recreo, 44-46 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 83 20

Oficina COLOMC. Colom, 11 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 94 94

Oficina MACIÀAv. F. Macià, 63 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 33 66

www.vilanovatours.esGC-52

L’ADEG us desitja

Bon Any 2011

55

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

L’economia del Garraf fa figaTots ho sabem que l’economia no pinta bé. Se’n ha parlat tant que ha passat

a integrar-se a la nostra quotidianitat com la del funàmbul que viu indife-

rent el perill de fer cabrioles sobre una corda sense la protecció de la xarxa.

L’economia no va bé, ho mirem com ho mirem, i si la component finance-

ra és encara un enigma que pot tenir conseqüències funestes, l’economia

real tampoc aixeca el cap i continua el degoteig implacable de la destrucció

d’ocupació i de teixit empresarial. A curt termini, l’única mesura que tindria

efectes positius immediats fora la d’obrir l’aixeta del crèdit, que apaivagués

la sequera financera de les empreses, però tampoc això està succeint per les

evidents raons de dificultat de les entitats financeres que hem adduït.

Però malgrat tot, mirem d’esbrinar-ho tractant d’aïllar alguns dels aspec-

tes positius del darrer “Informe de Conjuntura econòmica” del tercer

trimestre d’enguany, que publica l’ADEG. Pel que fa a Catalunya, a nivell

agregat, posant la lent damunt de l’ocupació, de profunda significació

socioeconòmica, hi ha un aspecte esperançador: si bé es va mantenint

el procés de destrucció d’ocupació, de continuar la inflexió encetada a par-

tir de mitjans del 2009 ens portarà, primer, a no destruir-ne i, tot seguit, a

crear-ne.

Aquest fet encoratjador a nivell agregat és comú també a tots els sectors

d’activitat econòmica, si bé té dinàmiques molt diferents en cadascun d’ells

i en cadascuna de les tres comarques analitzades.

Per fer senzilla l’anàlisi, considerem tres grans sectors, un incorporant tots

els serveis, un altre amb el sector secundari i un tercer amb la construc-

ció. Paral·lelament, tenint a la vista les dades de Catalunya, veiem què està

succeint a les tres comarques de l’àmbit de l’ADEG pel que fa a la creació/

destrucció d’ocupació.

CATALUNYA: a nivell agregat el país va deixar de crear ocupació el segon

trimestre del 2008. Després cau contínuament fins assolir una taxa de -7’5%

al segon trimestre del 2009. A partir d’això hi ha un canvi d’inflexió i millo-

ra contínuament fins arribar a només -2%, al tercer trimestre del 2010. És a

dir, a Catalunya es continua destruint ocupació però cada vegada menys.

Per sectors: Sector Serveis. L’evolució és molt millor que en els altres dos

sectors. Més o menys, la dinàmica de la taxa pels mateixos trimestres és 0,

-5 i +1%. En el sector del serveis, doncs, s’ha començat tímidament a crear

ocupació.

Sector Indústria. A grans trets l’evolució a Catalunya millor, pels mateixos

períodes 0, -13, -4%. Encara es continua destruint ocupació, si bé menys.

Sector Construcció. Situació encara molt preocupant: el procés destructiu

va iniciar-se més aviat, al quart trimestre de 2007. Un any després la taxa arri-

ba a un màxim del -20% i, al tercer trimestre d’enguany, el sector ha destruït

encara el 13% de l’ocupació respecte al mateix trimestre de l’any anterior.

BAIX PENEDÈS I GARRAF. A nivell agregat, l’evolució ha estat pitjor que la

de Catalunya. Les dues comarques costaneres van deixar de crear ocupació

el primer trimestre de 2008, arribant a una taxa de destrucció entre el -12 i

el -14% al segon trimestre del 2009 i millorant després contínuament fins al

-3% al Baix Penedès i fins al -5% al Garraf, al tercer trimestre d’aquest any.

El problema resideix al Garraf què ha sofert una involució, doncs al trimestre

anterior la destrucció d’ocupació a nivell agregat només fou del 3%.

Sector Serveis. Evolució 0, -8, +1% pel Baix Penedès, amb una lleu creació

d’ocupació, similar a la de Catalunya, al tercer trimestre de 2010. Pitjor com-

portament al Garraf amb 0, -7’5, -2%, amb una involució respecte al segon

trimestre en que la taxa fou del -1%.

Sector Indústria. Evolució pitjor que la catalana, amb taxes de destrucció

que, iniciant-se el 2008, arriben al tercer trimestre del 2009 al -15 / -17%,

millorant fins el -8 / -9% al tercer trimestre d’enguany. Forta involució al

Garraf que havia tancat el trimestre anterior amb una taxa del -2%.

Sector Construcció. Respecte a Catalunya, comportament pitjor de les

dues comarques, que deixaren de crear ocupació a la fi de 2007, ensorrant-

se fins a taxes del -28 / -32% a mitjans del 2009 i recuperant-se amb gran

dificultat amb taxes molt negatives encara del -15 / -17% aquest tercer tri-

mestre.

Fa gairebé dos anys que ho venim dient: l’Alt Penedès gaudeix d’una estruc-

tura econòmica més sòlida i equilibrada que les dues comarques costaneres

i, en aquest sentit, no només va entrar més tard en crisi, sinó que avui es

mou amb millors condicions i, a més a més, se’n sortirà abans. Ara mateix,

en tancar el tercer trimestre, ho ha fet fil per randa com la mitjana catala-

na quant a evolució de la creació d’ocupació, però amb l’avantatge d’assolir

una taxa d’atur millor que la mitjana de Catalunya, que no és el cas de les

dues comarques litorals.

L’Alt Penedès és una comarca amb sectors d’activitat econòmica de més

valor afegit que les dues comarques costaneres, a la qual cosa cal afegir

que l’altpenedesenca no només és millor ara, sinó que s’està eixamplant la

distància respecte a les comarques litorals. Tots aquests factors la fan una

economia més dinàmica i més preparada per espolsar-se la crisi.

« ... si bé es va mantenint el procés de destrucció d’ocupació, de continuar la inflexió encetada a partir de mitjans del 2009 ens portarà, primer, a no destruir-ne i, tot seguit, a crear-ne... »

6

L’art de viurePilar García

6

Hi ha una paraula que potser és desconeguda per a moltes persones però que ja s’ha introduït amb força en l’àmbit de la psicologia; en castellà, és pro-crastinación. Designa la tendència habitual i intencionada a diferir o remetre una acció per més tard o per un altre dia. Tasques que poden ser importants i que són reemplaçades per altres més irrellevants, però més fàcils o grates. Autors com Solomon i Rothblum van definir aquesta conducta com «demorar una obligació fins a arribar a sentir malestar per la pròpia tardança». Aquest terme que també comença a utilitzar-se en català s’ha adoptat de la llengua anglesa que el va prendre del llatí (pro, davant, i crastinus, referent al futur) i utilitza les expressions procrastination, procrastinate i procrastinator per iden-tificar la dilació o l’ajornament. En tot cas, es tracta d’un comportament que té efectes perjudicials per a un mateix i per als altres.

Segur que la majoria hem posposat en algun moment. Hem “fet el ronso” i hem aplaçat feines que no ens agraden. Tots hem ajornat per un millor moment fer allò que ens fa por, que creiem carregós, complex, avorrit, perillós o que simplement ens resulta feixuc. També, tots autojustifiquem retardar les tasques que ens hem proposat fer a un futur incert, un aplaçament que pot ser “sine die”. Tots ens hem dit que necessitem descans i ens hem sub-mergit en un “relax-fugida” que condueix a l’estrès i a la culpabilitat a mesura que s’apropa l’objecte de la dilació (des d’un informe, la liquidació de l’IVA o, la resposta a un mail, a una conversa, un canvi de feina, de vida o la separa-ció de la parella, etc.).

No és difícil recordar exemples propis o aliens d’aquest tipus de conducta i tampoc ho és identificar els perjudicis que ocasionen aquestes dilacions. El problema greu succeeix quan és un hàbit o un símptoma de desajustos més profunds. En qualsevol cas, cal prendre mesures si es repeteix aquest comportament. És necessari analitzar què és el que diu de nosaltres aquesta actuació, perquè és molt possible que estigui relacionada amb un desco-neixement del que un és i vol ser; en tot cas, que hi hagi una dissonància amb la seva essència i els seus fets. En definitiva, una manca de lideratge per-sonal, potser per no haver definit el que volem a la vida i cap on dirigim les nostres passes.

Un altre indicador de la dilació és la manca de responsabilitat, la inca-pacitat per admetre que fer una feina o complir un acord depèn, sobretot, d’un mateix. Pel que, massa vegades, deriva en la recer-ca fora de culpables, un altre símptoma de manca de lideratge. Aquests trets no es van començar a estudiar fins a mitjans del anys vuitan-ta i va ser un avenç important per poder intervenir psicològicament.

Afecta a multitud de perfils (executius, estudiants, empresaris, professionals diversos, etc.) i sembla cada cop més estès. Aquests ajornaments es mani-festen com una inadequada gestió del temps que sempre està vinculada a aspectes molt més profunds de la personalitat. Es pot sobreestimar el temps que es necessita per realitzar una tasca o subestimar-la, en general, són autoenganys. Quan es tenen molts dies per fer una feina que no ens agrada, en molts casos es deixa per als darrers i es fa amb presses, el que genera una gran càrrega d’estrès i ineficiència.

Com hem comentat, les causes directes poden ser diverses, però les més profundes tenen a veure amb una manca de visió personal que es vincula en

Vèncer la temptació d’aplaçar

Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més.Josep Pla, ‘El quadern gris‘, 1918

baixa estima, ansietat o excés d’autoconfiança. Les expressions van des del perfeccionisme (es vol fer tot tan bé que es posposen el projectes per temor a no poder-ho fer tan bé com es desitja); una baixa tolerància a la frustració (es deixen les coses per por a ser desbordats); una creativitat renyida amb el pragmatisme (es gaudeix gestant idees, però no se sap per on començar a concretar-les i aviat són subsistides per altres...); la manca de motivació o indecisió davant d’una tasca (quan no se sap perquè es fa o no interessa); i, per últim, -i potser la més destacable i universal-, la por, una emoció que pro-voca inseguretat, incapacitat per l’autogestió, de manera que les tasques es van fent una “gran bola”, sensació d’estar sobrepassat o fugida per evitar l’avaluació dels altres.

La dilació com a hàbit consumeix moltíssima energia, genera fatiga i cansa-ment crònic i té un efecte debilitador sobre la vida personal i de les relacions. Aquestes persones no són compreses, en principi, pels perjudicis que oca-sionen i per un estil que es pot confondre amb mandrós o mancat d’ambició i projectes. Avui ja s’admet que no és peresa, és la manifestació d’una incoherència vital. En tot cas, és molt poc beneficiós per a un mateix i per als altres l’actuació decidida en un sentit o en un altre, però l’acció.

Com aconseguir deixar de dilatar?En primer lloc, cal prendre’s un temps per analitzar les raons directes i indi-rectes dels aplaçaments i per aprofundir en el nostre ésser. • Establir la missió personal, els objectius vitals i el camí a seguir• Utilitzar agenda i dedicar temps a la planificació d’activitats• Fer llistes per ordre d’importància. Començar per la número 1 i continuar i segons es vagin complint posar una marca. Aquests senyals donen impuls mental per deixar d’ajornar• Dividir les tasques a fer en parts més petites i gestionables• Mantenir el que cal fer a plena vista, com un recordatori visual.• Fixar la disciplina i la perseverança com a valors axials• Crear ambients productius i apartar o regular les temptacions que poden distreure• Si és una tasca complexa, no buscar la perfecció a la primera• Demanar ajuda quan no se sap fer quelcom o es tenen dubtes és molt millor que posar-ho en un segon pla. Quan més temps passa més por a la dificul-tat tenim• Identificar i transformar determinades creences i actituds que acaben per ser molt limitadores:- “Jo treballo millor sota pressió”- “Per fer bé les coses necessito tenir temps sense interrupcions”- “Em costa més del normal fer determinades feines i no sempre les faig bé”.

Cal no dilatar-ho per més temps, ara ja sabem que és una pertorbació considerable per a un mateix i per a l’entorn. És el moment d’enfrontar la “procrastinació”, en especial la que ve de la por. Cal actuar sempre, afrontar i expressar el que volem i el que no volem, amb assertivitat i en el moment correcte; pensar en l’objectiu final que es persegueix, en els beneficis de fer-ho, en el pes que un es treu de sobre i amb l’energia que es guanya. Assaborir les sensacions de satisfacció de vàlua personal quan es compleix amb el que un s’ha compromès produeix benestar, un estat molt llunyà a l’angoixa que genera tenir una llista llarga de temes pendents i anar-los posposant. Pospo-sar fins l’art de viure.

Humor

8El Gremi d’Hostaleria de Sitges va celebrar el proppassat 23 de novembre el seu Sopar anual de l’Agremiat i Tastet de l’any 2010. Enguany la cita ha sigut al restaurant Calípolis i ha comptat amb la presència del director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Vilalta.

En el decurs de la nit es van lliurar els guardons d’Amics Predilectes del Gremi d’Hostaleria a l’escriptor John Carlin i al Cercle d’Economia. Aquests premis són una mostra d’agraïment a les persones, empreses o entitats que amb la seva trajectòria personal i / o professional, han afavorit Sitges des de qualsevol de les seves vessants social, cultural, turística, gas-tronòmica o esportiva.

Durant la vetllada també es va reconèixer la tradició familiar a empreses amb més de 25 anys de trajectòria al servei de l’hostaleria. Les guardonades d’enguany van ser la família

Catalán, al capdavant de l’Aparthotel Medi-terráneo des de 1985, la família Centena – Maccio, per la feina feta al restaurant El Trull, des de 1984, i la família Fuertes Jávea, per la Granja de Sitges, oberta al 1981.

El darrer dels premis que es va lliurar va ser el que atorga el Club de Tast del Gremi d’Hostaleria de Sitges amb el Tastet de l’any que reconeix la trajectòria d’un professional dins l’hostaleria sitgetana. Enguany el premi va ser per a Jaume Almirall.

En el torn de parlaments, el president del Gre-mi d’Hostaleria de Sitges, Joan Anton Matas, va transmetre optimisme i va destacar que “durant el 2010 s’ha començat a recuperar el turisme de negocis, ha augmentat l’ocupació hotelera en temporada vacacional i fins i tot ha incrementat el preu mitjà i la restaura-ció també ha iniciat la seva recuperació”. No obstant, Matas també va identificar les ame-naces per al 2011: la nova llei que prohibirà fumar dins els locals i les quotes que imposen associacions com l’SGAE”.

Quimèriques, per Quim#

L’escriptor John Carlin i el Cercle d’Economia, amics predilectes del Gremi d’Hostaleria de Sitges

Hostaleria

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim.

El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG a www.adeg.cat/cat/pu-blicacions_humorgrafic.php.

“Tea party hito”

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com

10

Gent de ràdio

Podeu consultar la resta de programes emesos a l’apartat de mitjans radiofònics del web de l’ADEG, www.adeg.cat

Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) Cada dimarts a les 13h00

19.10.10 · Parlem d’internacionalització a les empreses- Gregori Viera, Monocrom- Marcel·lí Ferrer, AKO

26.10.10 · La cuina de joves i grans- Xavier Mestres, Avi Pau IRC- Josep Maria Matas, Matas Arnalot- Núria Lucas, Negrefum- Kilian Ventura, As. de Joves Cuiners Vilanova

02.11.10 · El mercat de l’automoció - Celso Besolí, Automòbils Besolí- Antoni Carbó, Autocam- Francesc Gorjón, Suburense de l’Automòbil

27.10.10 · La importància de la formació- Joaquim Carbonell, Neos Training- Maria Dolors Viñas, Opos Garvi

03.11.10 · Les peculiaritats de l’empresa familiar- Francesc Güell, TPCNet Grup- Teresa Tardà, Restaurant La Pedrera

10.11.10 · Blanc, el Festival de Disseny Gràfic de Catalunya- Raúl Ramos, Cocolia- Lluís Garcia, Ribes Mondejar- Miki Calderón, Anuntis

09.11.10 · Blanc, el Festival de Disseny Gràfic de Catalunya- Miki Calderón, Anuntis- Raúl Ramos, Cocolia- Fran López, Cocolia

16.11.10 · Parlem de promoció econò-mica- Amadeu Pujol, Gestingral- Rafael Florenciano, Lady Energy- Sergi Marrugat, Agger

19.11.10 · Promoció econòmica- Javier Martínez, PIVSAM- Josep Ballart, BallbeniVa d’Empresa- Ricard Navarro, Jardiland Cubelles

23.11.10 · Fomentem el comerç de proximitat- Enric Ferrer, Teixits La Rosa- Xavier Galimany, Galimany i Prat- Aleix Guillaumes, Ferreteria Aleix

Gent d’empresaCanal Blau (104.0 FM) Cada dimecres a les 09h30

11.11.10 · Blanc, el Festival de Disseny Gràfic de Catalunya- Raúl Ramos, Cocolia- Mireia Ruiz, Cocolia- Miki Calderón, Anuntis

25.11.10 · La cuina del Xató i de què més?- Xavier Mestres, IRC- A. Rafecas, Gremi d’Hostaleria de Sitges- Josep Maria Matas, Grup Matas Arnalot

TeixitsRàdio Maricel (107.8 FM) Els dijous a les 10h00 (quinzenal)

11

04.11.10 · L’ADEG Advising, fomentem emprenedors- David Andreu, ADQA- Marcel·lí Ferrer, AKO- Anton Juncosa, Llar innovació

11

11.11.10 · Blanc, el Festival de Disseny Gràfic de Catalunya- Raúl Ramos, Cocolia- Sebastià Reguart, Only Group- Josep Novell, Josep Novell ... Disseny

Cubelles a les 12h i A DebatRàdio Cubelles (90.2 FM)1r. dijous 12h30 i 2n. a les 22h00

1111

Temps d’EmpresaRàdio Ribes (107.2 FM) Cada dijous a les 21h00

28.10.10 · Temps d’Empresa- Pedro Alonso, Masia SegarrullsLa pregunta de l’expert... amb Cristina Mestre.

28.10.10 · Temps d’Empresa- Marian Pereira, Chocoweb- David Delgado, Jove Cambra de VilafrancaLa pregunta de l’expert... amb Francesc Güell

25.11.10 · Tertúlia econòmica- Fernando Castilla, Confort Garraf- Ramon Fonte, High DevelopLa pregunta de l’expert... amb Lluís Garcia

12.11.10 · Temps d’Empresa- David d’Eboli, Festival Blanc- Alejandro Campos, ParadigmaLa pregunta de l’expert... amb Conrad Rovira

12

Gestió empresarialRamon Sallés. Consultorrsallessegura@gmail.com

12

Aprofito per escriure aquest article mentre preparo la meva ponència al Fòrum 2010 de microONGs (Barcelona 26 i 27 de novembre). M’han demanat que parli sobre la missió, la visió i els valors i el paper que juguen en aquest segment d’empreses.

Em pregunto d’entrada quina diferència hi ha, pel que fa l’existència de missió, visió i valors, entre les empreses amb ànim de lucre i les que no en tenen. Tenint en compte que el tema d’estudi configura la pròpia identitat de les empreses, és obvi que totes en tenen (de missió, visió i valors). Per aquí, doncs, no hi ha diferència.

De seguida ens adonarem però que el nivell d’explicitació que en fan sí que és molt diferent. Les que anomenarem empre-ses lucratives presenten un nivell d’explicitació molt més polaritzat. Algunes diuen que no en tenen “d’això”, que potser són collonades... mentre que d’altres “d’això” n’han omplert les parets. Així podem llegir a moltes sales d’espera els grandilo-qüents principis que, suposadament, inspiren a la bona gent que allà treballa.

Per contra a les empreses no lucratives crec que missió – visió – valors es viuen més, s’exerceixen amb més normalitat, sent potser menys proclamades des de la decoració de les sales d’espera.

No és que estigui en contra de les manifestacions públiques de missió – visió – valors, però sempre em fan sospitar una mica. Per quina raó cal posar-li un vidre i un marc a allò que, suposa-dament, està present a la vida quotidiana de l’empresa?

D’altra banda també he vist algunes Ongs (de les grans) que ens comuniquen amb cartells emmarcats, homepages i fulle-tons variats quins són els seus trets d’identitat, definits en forma de missió – visió – valors. De nou, em torno a fer la pregunta de si això és necessari, especialment en aquestes entitats no lucratives. Hauria de ser tan evident que no cal!

En fi, em sembla que vivim un fenomen de moda, fem de la identitat de les empreses una espècie d’eslògan llarg, i això a mi em sembla un cert ús impudorós, una frivolitat. Si bé es cert que les empreses (totes) tenen una identitat, i que és molt bo que el màxim òrgan de govern s’hi pari a pensar i –sobretot- en doni exemple cada dia, no veig quina necessitat hi ha de pas-sar-ho al departament de disseny gràfic perquè ho transformi en una peça de comunicació.

Les persones físiques, (totes) també en tenim d’identitat, i la podríem perfectament expressar en forma de missió – visió – valors que tenim a la vida. I, avui per avui, no conec ningú que ho proclami. No conec ningú que en presentar-se, per exem-ple, et digui en què creu, què sent que ha vingut a fer a aquesta vida i de quina manera especial ho pensa aconseguir. Alhora que tampoc conec cap persona que no deixi veure amb els seus actes, aquests tipus de coses, per acció o omissió, amb molta claredat. De fet crec que decidim relacionar-nos més o menys amb la gent en funció de la resposta que aquesta es dona a ella mateixa sobre aquests tipus de plantejaments generals de l’existència.

Això doncs, per què haurien de ser diferents les empreses de les persones? I per què haurien de ser diferents les empreses amb ànim de lucre de les que no en tenen? Al meu entendre no hi ha cap motiu. Aquest no és un element variable pel què podem reconèixer si una empresa té o no afany de lucre.

Crec que les empreses que volen explicitar bé la seva identi-tat farien bé centrant els seus neguits en fer bé la seva feina, dotant-la de sentit i de valor per a aquells a qui va destinada; clients, col·laboradors i accionistes. Cada empresa és un món, i les persones hauríem de decidir a quins móns pertànyer, ja sigui treballant-hi, comprant-ne els seus productes, invertint-hi o fins i tot, sent-ne proveïdors.

Siguem coherents amb el que som i el que fem, evidenciem-ho a la feina cada dia, sigui quin sigui el nostre sector, i no ens caldran massa manifestacions d’identitat emmarcades pels passadissos i saletes d’espera.

Missió, visió i valors a les entitats no lucratives

14

Estrelles i forquilles

Des de fa gairebé 30 anys, la família Sán-chez és qui regenta la concessió d’aquest emblemàtic establiment, situat arran de la platja de Sant Gervasi de Vilanova i la Geltrú.

La màgia de l’entorn fa d’aquest restau-rant un lloc indispensable per visitar a qualsevol època de l’any. Si bé a l’estiu rep més clients de platja i turisme d’un dia, els anomenats passants, a l’hivern conserva la seva essència amb els clients fidels que no poden resistir l’encant dels seus plats i la maravella de les vistes.

Més de 30 anys servint plats marinersEl Xiringuito Miramar és una de les opcions gastronòmiques del nostre terri-tori des de fa gairebé 30 anys. Regentat des dels seus inicis pels germans Juan José i Xavier Sánchez, està situat al costat del Xalet del Nin, en un espai incompara-ble. A finals de 2002 i dins el projecte que es va dur a terme a la Platja de Sant Ger-vasi, que consistia en construir un passeig de vianants des de Ribes Roges fins a Sant Gervasi, l’edifici del restaurant es

Xiringuito Miramar,els millors arrossos en unmarc incomparable

Cuina marinera a prime-ríssima línia de mar, és l’oferta de Xiringuito Miramar per tot l’any, però també i especial-ment per a les dates de Nadal.

1515

va enderrocar i es va tornar a construir en una nova ubicació en aquest passeig. Al gener de 2004 es va inaugurar el nou restaurant amb la mateixa essència i amb moltes més ganes de treballar.

1001 i un arrossos diferentsDes que va començar la seva activitat i fins avui ha esdevingut un referent en la cuina marinera de la comarca. La seva cuina està especialitzada en diversitat d’arrossos, peixos i marisc, així com tam-bé plats típics dels pescadors de Vilanova.

La cuina del Restaurant Xiringuito Miramar és bàsicament marinera. Ens caracteritzen els arrossos amb moltes i diferents propostes i especialitats, expli-ca Elisenda Marcet, membre de l’equip del restaurant. Tenim des de paella o arròs negre, arròs a la bruta, arròs de calamar i gambes, arròs a la cassola, arròs de baca-llà i carxofes, mar i muntanya, arròs de llagosta, caldereta de llamàntol...

Però la nostra estrella és l’arròs a la bru-ta, que és una recepta pròpia amb un sabor original que enganxa; és totalment mariner, comenta Mireia Sánchez, somme-lier del restaurant. Aquesta especialitat és un arròs caldós fet amb la tinta del calamar, amb calamar, cloïsa gallega i musclos.

Tots els plats són fets nostres, tot és ela-borat a casa, fins i tot les postres.

A banda dels arrossos el Xiringuito Mira-mar ofereix a la seva carta tot tipus de

plats mariners: all cremats, cassoleta de peix i marisc, graellades, sarsueles, etc, i tot tipus d’entreteniments per començar l’àpat, com musclos, navalles, croquetes de casa, ...

Tot i ser una cuina basada en la llotja, només hi ha un producte que varia el seu preu segons el preu del mercat, la gamba de Vilanova, ja que no n’hi ha sempre.

Quant als primers plats, podem gaudir de diferents propostes d’entreteniments, el tradicional pica-pica, i les nombroses amanides, però les grans estrelles són els carpaccios de llobarro i de gambes que elaborem personalment.

Amb suggeriments de temporadaA més, a banda de la carta habitual durant tot l’any, hi ha plats que només són de la temporada concreta. Per exem-ple, ara és època de bolets, doncs oferim un arròs típic de bolets caldós amb esca-marlans, tipus risotto, per llepar-se els dits.

Així, en temps de carxofes també n’oferim, i calçots, però preparats d’una manera molt curiosa, que no ens hem d’embrutar els dits: arrebossats amb un toc molt especial. I també el plat estrella de la nostra terra: el xató, però només quan n’és temporada.

Especial festes de NadalCom cada any, el Xiringuito Miramar ens delectarà durant les festes de Nadal amb els plats típics que podreu degustar

sense haver de posar-vos a la cuina. Ja podeu fer les vostres reserves per Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis.

A banda de les festes, podem tastar els plats del Xiringuito durant l’hivern, tots els dies de la setmana, al migdia, i el dis-sabte, a l’hora de sopar. I a l’estiu, tots els dies, dinar i sopar, excepte els dimarts i els diumenges a la nit. Els dimarts fan festa setmanal.

Reunions d’empresa i celebracions familiarsEl Xiringuito Miramar és el lloc ideal per a les petites trobades de família i d’amics o reunions d’empresa. Amb una sala independent per a fins a 30 començals podem oferir menús adaptats per a grups extrets de la carta directament.

Una carta de vins molt especialMireia Sánchez és l’encarregada d’aques- ta important tasca del restaurant. La carta del Xiringuito és molt extensa i diversa, actualitzada amb les millors propostes de vins catalans, especial-ment els xarel·los del Penedès.

Un menú per sorprendre...L’Elisenda ens recomana un menú espe-cial per a tots els nous clients que vulguin conèixer per primera vegada la cuina del Xiringuito. De primer un carpaccio de llo-barro amb pa amb tomàquet i de segon un arròs a la bruta. Per acabar, quina millor manera que amb unes maduixes al pebre amb mascarpone. Exquisit.

Xiringuito Miramar

Platja de Sant GervasiVilanova i la GeltrúT. 93 815 79 70

NETEGES I MANTENIMENTS · Tot tipus de superfícies · Treballem per tot Catalunya

- Pressupostos sense compromís

Tractaments Temes Immob. S.L: Rambla la Girada, 35-39 - Vilafranca del Penedès

Tel. 93 817 41 61 - 93 817 39 33 - Fax 93 817 41 77info@tractamentsneteges.com

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot.com

16

Bon Nadal per començar! Avui farem com diuen els capellans: “feu el que jo digui però no feu el que jo faci!” Vol dir que serà fàcil donar consells que a vegades tots els sabem i per suposat més difícil és poder-los complir. És cert que la majoria ens passem de menjar un munt aquests dies, i què hi farem si és Nadal! I les coses que es mengen aquests dies la resta de l’any queden quasi oblidades, tret dels torrons que a vegades encara els trobem en un calaix a l’estiu. Portem, de tota mane-ra, un parell d’anys que ens autolimitem nosaltres mateixos perquè l’humor no ens acompanya com voldríem en aquestes dates. Les coses hauran funcionat, aquest és el meu desig, un xic millor enguany i amb esperança encararem el 2011, ple de bones perspectives i millor voluntat.

L’Institut de l’Obesitat ens proposa un seguit de pautes i consells saludables a fi d’evitar el descontrol que hi ha en aques-tes dates. La primera és que uns dies abans fem una mica de neteja del nos-tre cos, o sia un xic de règim de control i preparar-lo per copioses i greixoses men-ges. És de suposar que l’Institut sabrà que hem tingut els àpats d’empresa, més minsos potser, però àpats al cap i a la fi. Ens proposen evitar menjar amb excés greixos i fècules i no beure alcohol, com si fos tan fàcil com poden creure, que els excessos alimentaris provoquen sensació de malestar durant la digestió i ens faran sentir pesats i estar incòmodes, com si no servís de res fer una bona becaina sense moure’s del lloc tot vigilant no caure enda-vant i ensopegar amb la copa de cava o el que més convingui.

Seria bo que el que prepari la teca, si és que es fa a cases particulars, vagi a un curset o s’empassi la filosofia de cuinar el més sa possible, tornem-m’hi, sense greixos, molts bullits, vapors, papillots i molt forn, a la planxa i pocs fregits. Les carns que siguin magres, a poder ser. Els peixos tenen una composició lípida que ens és molt beneficiosa igual que el marisc que té un contingut baix de greixos saturats. Bé, per aquells que tenen la malaltia de la gota, que vagin en compte que aquests dies acostumen a ser perillo-sos encara que se li digui malaltia de rics i reis.

Ens recomanen que evitem les salses industrials, evitar utilitzar productes làc-tics no desnatats. Preparar guarniments lleugers, els bolets i les verdures són bons.

Com si fóssim alcohòlics anònims i no declarats, ens aconsellen que restringim les begudes alcohòliques, que l’alcohol, a diferència dels aliments, aporta calories sense aportar nutrients, és a dir, que apor-ta energia no aprofitable per l’organisme i aquest excés d’energia serà emmagatze-mada en forma de greix allà on més ens costa de treure, a la panxa, formant els mitxelins que en acabat no volen marxar de cap de les maneres. Recomanen que bevem molta aigua natural, com si fóssim peixos!

Què bé, ens deixen prendre els dolços típics d’aquestes festes per no perdre la tradició però ho haurem de fer amb la màxima moderació possible i sobretot sense excessos. I després una infusió per

fer pair millor, l’anís remarquen que alleu-ja la possible flatulència, crec que el que ha redactat l’estudi li va l’anís.

Finalment, ens aconsellen que bevem i mengem a poc a poc, amb tranquil·litat, mastegant adequadament els aliments, així assaborirem amb més gust i gaudi-rem dels aliments, farà que augmenti la sensació de sacietat i millorarà les nos-tres digestions.

A pesar de tot, facin els possibles per gaudir el màxim d’aquestes festes i de la família, que ara toca per tradició també.

El comentari

Intentar mejar sa per Nadal

Saviesa popular

“Dinar tard i d’hora sopar, estalvien berenar”

En temps de vaques primes i seques, hem de fer “de pa rossegons”. Diuen que pot ser una manera d’estalviar-se un parell de menjades al dia, si més no el berenar. Tampoc és veritat allò

que diuen que els catalans esmorzem amb “all i oli” perquè com que torna o repeteix així no cal menjar i amb un

cop n’hi ha prou.

“Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal”

Ens hem de prendre tal i con venen les coses. Si no ens toca la rifa de Nadal, què hi farem! Encara ens pot tocar la

del “Niño” per Reis. No s’ha de perdre mai l’esperança, algun dia es pot equi-

vocar i donar-nos una sorpresa.

1717

Bé, companys, tots aquells de vostès que són una mica cuinetes, cuinetes del tot o tenen al·lèrgia a la cuina. Ara podran presu-mir també de saber de vins amb aquest

llibre, explicat perquè s’entengui per neòfits i profans i al mateix temps ser-veix de guia per a tots aquells que en saben una miqueta o diuen que en saben, jo com que cada cop en sé menys, li he agafat carinyo a aquest llibre i el porto sempre amb mi. Hi ha moments que ens sembla que és afrodisíacament amable, amb el puntet d’ironia de la guapíssima autora, Meritxell, que en sap molt de vins i ha volgut preparar a la gent, jovent o no, perquè s’endinsi un xic dins el món del vi, això sí, sense patiment de trobar aque-lles paraules que són difícils d’entendre, si més no les justes i necessàries i a més les explica amb una saviesa graciosa. No hi ha res com despullar un bon vi i tras-lladar-lo a la copa, descobrir les seves intimitats que a la vista estan, fruir dels seus aromes i empassar-te el glop de la glòria amb la companyia desitjada, per després tancar els ulls i deixar que el des-tí segueixi el seu camí. Bé, vull dir que si fem cas a la Meritxell sabrem trobar el vi adequat per cada ocasió i assaborir-lo amb plaer i entendrem cada dia un xic més de vins. Obrim la pàgina que obrim sem-pre aprendrem quelcom d’interessant i si voleu no seguiu cap guió, o sia que el recomano perquè s’ho passin bé i es puguin fer els interessants davant altres persones en moments molt determinats.

Dins el Congrés “Lo mejor de la gastronomía” organitzat pel prestigiós crític gastronòmic Rafael García Santos i celebrat a Alacant el proppassat mes de novembre, el xef Andreu Ruiz, del Restaurant l’Arrosseria de l’Andreu, de Cunit, ajudat pel xef Pedro López, del Restaurant Picnic, de Sitges, han estat els guanyadors del VIII Campionat Internacional de Plats amb oli d’oliva verge extra “Jaén Paraiso Interior”. Van participar sis cuiners de la resta de l’Estat, 3 d’Itàlia i 1 de Croàcia. El campionat pretén estimu-lar la creativitat dels cuiners fent utilitzar el 50% de l’oli amb oli d’oliva.

El plat guanyador va ser “Arròs, oli i xipi-rons”, emprant arròs bomba del Delta de l’Ebre, amb brou de xipirons, una crema d’oli d’oliva Royal (Jaén) i confitura de ceba amb un caramel de “socarrat”, un plat d’arrels mediterrànies. L’Andreu va dir que era un homenatge a un plat humil, típic dels pesca-dors, portat a la seva màxima expressió.

Els xefs del Gran Penedès cada cop més triomfen dins el panorama culinari d’alt nivell dins el marc gastronòmic estatal i ens congratulem i els felicitem.

Antoni Alemany, del Restaurant Los Vikingos, ha estat proclamat nou pre-sident del Club de Tast de Sitges. L’acompanyaran en aquesta tasca Enri-que Rovira, del Restaurant El Mascarón, i Antoni Rafecas, del Restaurant La Nansa. Després de més de deu anys lide-rant la presidència, Antoni Rafecas havia manifestat en diverses ocasions que seria convenient un relleu i aquest es va fer durant la sortida anyal del Club de Tast i dins el sopar de Nadal realitzat al Restaurant Neichel de Barcelona, que va oferir exquisideses pròpies del seu reper-tori de plats i tasts que des que va fundar El Bulli l’han acompanyat sempre. És el nostre desig que la gran tasca duta a ter-me en aquests vint-i-cinc primers anys del Club de Tast tingui continuïtat amb la nova junta, que no en tenim cap dubte, pel bé de la bona gastronomia sitgetana.

Sopa de lletres

«Presumeix de vi en 7 dies»

Premis

Els millors plats amb Oli d’Oliva

Curiositats

Relleu al Club de Tast de Sitges

Els restaurants Cal Baumer, de Prat de Lluçanès, Ú, de Les Gunyoles-Avinyonet del Penedès, i el Marejol, de Vilanova i la Geltrú, han estat els guanyadors de la quarta edició del Concurs de Cartes de Vins de Restaurants de Catalunya – CAR- TAVI, que organitza anualment l’As-sociació Vinícola Catalana conjuntament amb l’INCAVI i l’Associació Catalana de Sumillers, amb el patrocini de CCAM. Enguany s’han presentat 580 cartes diferents.

Premis

El Marejol guanya el Cartavi 2010

Secció

patro

cinad

a

per...

.

Carrer Recreo, 19 · Vilanova i la Geltrú · T. 93 814 17 37 Rambla de la Pau, 68 · Vilanova i la Geltrú · T. 93 810 55 44

18

L’entrevista

Al llarg de 50 anys, la DO Penedès ha sigut pionera en diferents aspectes, comen-ta Francesc Pascual, el seu president actual. Hem sigut capdavanters en les evo-lucions tècniques del sector, en fermentació controlada, en la utilització de premses pneumàtiques així com en l’elaboració del procés amb absència d’oxigen. Però a més

de tot això, la DO ha treballat en fomen-tar el sector i promocionar-lo arreu.

Els orígensCorria la dècada dels seixanta quan es va constituir l’organisme regulador de la Denominació d’Orígen Penedès. Era un moment en què es vinculaven directa-ment els vins negres a la Rioja, els rosats a Navarra i els blancs al Penedès. Aleshores, l’objectiu principal era garantir un origen, però, a més a més, donar a conèixer que al Penedès també fèiem i fem grans vins negres i rosats.

50 anys després, el panorama vitivinícola ha canviat molt, tot i que les nostres virtuts són les mateixes: la diversitat de varietats i la seva bona adaptació al territori, ja que tenim vinya des d’arran de mar fins a 700 metres d’alçada amb resultats de molt bona qualitat; i també la diversitat d’elaboradors i productors vinculats a la DO.

Les noves estratègiesL’any 2007 vam elaborar un pla estratègic que contempla una reorientació de l’entitat i que estem aplicant en tots els seus aspec-tes. El pla reafirma l’aposta cap a una varietat autòctona, i per tant, molt resistent a les condicions i que permet una vinificació molt diferent a la resta; el xarel·lo. A més, també permet i ofereix diversitat per ella mateixa ja que podem tenir des d’un xarel·lo novell que no hagi passat per la bóta fins a un que estigui envellit criat amb bóta...

En un altre estament diferent, el pla estratègic aposta també per una qua-

50 anys de la DO Penedès«Hem d’apropar el vi al consumidor»L’organisme va néixer el 1960 amb l’objectiu de garantir un origen

Les nostres armes són la diver-sitat i la qualitat dels nostres productes. Ara toca donar-ho a conèixer als nostres possibles clients, fer-ho saber als consu-midors apropant-nos-hi.

litat màxima dels productes de la DO Penedès. En aquest sentit, s’han pres unes mesures determinades per garan-tir-la, com baixar els rendiments de la vinya, mantenir el rendiment de la prem-sa i crear un comitè de cata professional que apuja les exigències mínimes de qua-litat. A més, només es garanteixen els productes embotellats en un període de sis mesos des de la cata. Fruit de tot això i amb l’objectiu de comunicar-ho als con-sumidors, hem creat la contraetiqueta amb el segell de la DO com a garantia.

Fer front a la crisiExplica Pascual que el pla estratègic es va crear abans de la situació econòmica actual i ja preveia accions tan agressives com duplicar el pressupost de la DO i triplicar el pressupost en promoció. El més sorprenent va ser quan el 95% dels cellers van apostar per aquest camí també.

Pel que fa a la comunicació, el pla estratègic també inclou un èmfasi especial en aquest apartat. Hem d’apropar el vi a la gent del carrer, fer que el vi no sigui un producte elitista i acostar-lo al consumidor amb dife-rents tastos i accions.

A banda de la crisi, hi ha altres temes que han afectat el sector, com les normatives de trànsit, la tolerància 0. Totes afecten de manera negativa. Per part de la DO pensem que ha mancat informació, tots sabem que no podem conduir beguts, però s’ha de dir que si en un àpat es beuen una ampolla de vi entre quatre persones no dóna positiu als controls. Com amb tot hem de ser moderats.

Demani'ns pressupost sense compromís.

Catàlegs, llibres, revistes, cartells, retolació, etc.

ferpala@ferpala.es · Tel. 93 893 70 11

19

TEL: 938963190 www.torredelveguer.com e-mail: torredelveguer@torredelveguer.com

diments, humanitzar el vi, fer que transmeti sensacions.

Per altra banda, comenta el president de la DO, creiem en una revisió a fons del Con-sorci de Promoció Turística del Penedès amb un treball conjunt amb la DO i el Cava. Esperem treballar units en la creació d’un consorci privat que sigui capaç de vendre paquets turístics.

Celebrem el 50è aniversariAl llarg d’aquest any hem programat diver-ses accions que seguirem portant a terme durant el 2011. Hem celebrat un concurs de fotografia potenciant que la gent vingui al territori i faci fotografies relacionades amb

Quant a la polèmica amb els viticultors, Pascual denuncia que tal i com és avui la viticultura és insostenible. No es pot vendre per sota del preu de cost durant 5 0 6 anys seguits. Fa falta urgentment un diàleg sincer i fructífer. Els pagesos per ells mateixos han de fer pinya, i els elaboradors també, però el més important és que sàpiguen, totes dues parts, que estan dins el mateix vaixell.

Apostem per l’enoturismeDes de la DO Penedès es treballa per fomen-tar aquest tipus de turisme que apropa els consumidors al nostre territori. El nostre mercat objectiu és l’àrea metropolitana de Barcelona i hem d’aconseguir que vingui, ens vegi, begui i visqui la marca, els proce-

Francesc Pascual és enginyer tècnic agrícola. especialitat en hortofructicultura i jardineria i dirigeix l’empresa familiar agrària. Ara farà dos anys que va agafar les regnes de la presidència del Consell Regulador de la DO Penedès.

Actualment el Consell Regulador té en els seus registres a cinc mil set-cents viticultors, dues-centes setanta bodegues i cent quaranta-vuit empreses dedicades a la criança i l’exportació. Aquest contingent implica una producció anual d’entre 1,5 i 2 milions d’hectòlitres de vi.

la viticultura, hem participat a diferents mostres i organitzat tastos de productes, com a la Fira de Vins de Catalunya.

Estarem presents en els propers dies a la Fira del Gall de Vilafranca, del 17 al 19 des-embre i del 23 al 25 de gener al Vinya&Tast. I com ja vam encetar l’any passat, tindrem el nostre espot a la televisió coincidint amb les dates de Nadal.

Durant el primer trimestre de 2011 es tindrà presència als mercats de Barcelona i també al centre comercial L’illa Diagonal, de Bar-celona amb diverses accions.

Paisatges del Penedès vitivinícola

20

L’empresa

A Grup Quatre assessoren als seus clients amb molta professionalitat i experiència. Els quatre departaments (fiscal, comptable, laboral i jurídic) estan gestionats per grans experts en la matèria; amb coneixements especialitzats, aprofun-dits i actualitzats. Però, alhora, els diferents departaments treballen amb plena comuni-cació i de forma conjunta. I és que si el client té un problema jurídico-fiscal entre els dos departaments aconseguiran solucionar-li i ajudar-lo.

Per aconseguir la qualitat que fa que el boca a boca incrementi la cartera de clients de Grup Quatre, no només es fa amb aques-ta especialització dels professionals i amb aquest enteniment entre departaments, sinó que també ve donada perquè els advo-cats, economistes, comptables i laboristes gaudeixen amb la seva feina i poden ajudar a d’altres empresaris.

Segons un dels socis fundadors de Grup Quatre i responsable del departament

comptable, Tomàs Garcia, “la qualitat del bufet és tanta i el treball el fem tan acura-dament que cada vegada que tanquem una comptabilitat quasi fem una auditoria”.

ServeisGrup Quatre ofereix assessorament fiscal personalitzat. En aquest departament, els professionals del gabinet tracten la fisca-litat que correspon a una persona física o jurídica, sempre segons una sèrie de varia-bles que estudien amb detall per aconseguir un plantejament adequat a cada client. Per això, donen un assessorament expert i proper, per a fer un seguiment continuat i rigorós.

A Grup Quatre, primer de tot, volen conèixer al client, detectar els seus problemes,

satisfer les seves inquietuds, estudiar els avantatges fiscals i és llavors quan es mar-quen un pla de treball. Tot amb l’objectiu de trobar solucions per optimitzar la tributa-ció que hagi de fer el client, perquè hagi de pagar el menys possible.

Grup Quatre tracta la gestió de la fiscalitat de les empreses-clients amb sensibilitat i eficàcia i ofereix una sèrie de professionals experts, que fan un seguiment de la seva problemàtica des de la proximitat i la conti-nuïtat. L’objectiu és que el client pugui viure amb tranquil·litat, ja que aquest servei es presta amb la celeritat, confidencialitat i responsabilitat que es requereix.

Tot plegat no queda en un simple asses-sorament, sinó que també gestionen la fiscalitat dels seus clients, emplenant els

Grup 4 posa professionals al capdavant de la vostra empresa El client que va a Grup Quatre trobarà resposta a les seves necessitats

Grup Quatre és un gabinetd’assessorament integral per a empreses. L’assessoria es basa en criteris d’especia- lització dels seus professio-nals, però sempre treballant amb sinergia entre depar-taments per aconseguir so-lucionar qualsevol inquietud del client.

21

models d’Hisenda necessaris per complir amb la legalitat, elaboren declaracions de la Renda i fins i tot tracten inspeccions o reclamacions de contenciós tributari.

Grup Quatre també ofereix assessorament jurídic en els diferents àmbits que incideixen a la vida de l’empresa i els particulars. Entre d’altres, ajuden en dret civil (contractes, herències, separacions i divorcis, reclama-cions judicials i extrajudicials, comunitats de propietaris i arrendaments, qüestions immobiliàries...), en dret mercantil i penal econòmic (constitució d’empreses, insolvèn-cies, responsabilitat d’administradors...) i en dret administratiu i urbanisme (recursos davant de l’administració local, autonò-mica...).

El servei laboral de Grup Quatre per-met que els clients disposin d’una gestió del dia a dia eficient i un asses-sorament expert en legislació laboral. Les continues variacions del marc legal en aquest àmbit fan que cada vega-da sigui més necessària l’actualització de coneixements. Per això, a Grup Qua-tre hi treballen especialistes en legislació laboral. D’aquesta manera poden ofe-rir als clients millor assessorament i una seguretat jurídica més àmplia. A més d’ocupar-se de les gestions més habituals, com ara assessorament del millor tipus de contractació, elaboració dels contrac-tes, de nòmines i de qüestions referents a la Seguretat Social, a Grup Quatre també informen als seus clients de les oportu-nitats i dels perills que es deriven dels canvis de la llei.

L’assessorament comptable de Grup Quatre està basat en l’experiència i la formació dels seus professionals. A més de la trajectòria, l’equip comp-table està permanentment al dia de la normativa i de les noves eines a l’abast de la gestió d’una empresa. Grup Qua-tre pot proporcionar als seus clients una visió moderna i actual de la comptabi-litat empresarial, cosa que els permet aprofitar totes les oportunitats que l’ordenament comptable preveu. Aquest departament, a més, dóna la garantia d’un assessorament adequat al moment i a les característiques particulars de cada empresa.

Més de 20 anys d’històriaGrup Quatre va néixer l’any 1989 de la mà de quatre socis (d’aquí el nom): Tomàs Garcia, Santiago José, Maximiano Cordero i Armand Murcia. Actualment, però, Armand Murcia no forma part de la societat i en canvi s’han incorporat Xavier Matas i Daniel Pancho.

Al llarg d’aquests més de 20 anys, Grup Quatre s’ha especialitzat en l’assessorament en tots els àmbits que l’empresa ho requereix, fins que es converteix en una empresa plena-ment consolidada, amb un gran nombre de clients que avalen la seva capacitat. L’any 1992 van inaugurar l’actual seu al centre de Vilanova i la Geltrú.

Javi PolinarioSintagmes Audiovisuals

Grup QuatreCarrer de l’Havana, 2Vilanova i la Geltrú

T. 93 815 66 02www.grupquatre.esEls diferents departaments treballen transversalment perquè el client tingui tots els serveis del gabinet a l’abast

BS Pòlissa de Crèdit Professional és un crèdit que està sempre disponible i amb condicions atractives.

Vingui a les nostres ofi cines i sol·liciti la seva o informi-se’n al 902 383 666.

«Només l’he de demanar»

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

El valor de la confi ança

BS Col·lectius i AssociacionsBS Pòlissa de Crèdit Professional

0 euros de comissió d’estudi0 euros de comissió per no-disposició0 euros de comissió per cancel·lació anticipadaComissió d’obertura i de revisió anual, només del 0,10%, mínim 50€

OFERTA PER A:

22

L’empresa

El diari electrònic del Garraf, Vilano-va Digital, ha esdevingut una referència entre els mitjans de comunicació de la comarca al llarg dels seus 10 anys d’història. Va néixer al 2001 amb una vocació de servei públic i com a tal s’ha consolidat.

Vilanova Digital ha treballat durament per aconseguir créixer i tenir una presèn-cia destacable a la comarca. No només ha estat sempre al peu del canó de la informació que afecta a la comarca sinó que, a més, no ha deixat d’innovar i d’actualitzar-se. El disseny, les possibi-litats d’interacció, la millora de l’oferta als usuaris... tot plegat suposa una feina diària que 10 anys després ja ha recollit els seus fruits.

En aquests moments, Vilanova Digi-tal està potenciant la possibilitat audiovisual d’Internet. Perquè els lec-tors puguin viure de més a prop els actes

més rellevants es converteixen ara en espectadors. A més, amb Visionaris Digi-tals, l’audiovisual es reafirma com la nova aposta del mitjà. L’humor i l’actualitat tractada des d’un punt de vista crític fa que Vilanova Digital doni amb aquesta secció un pas més per arrodonir l’èxit i la consolidació que 10 anys després té.

A més, el diari electrònic del Garraf està totalment integrat a les tecnologies 2.0 i a les xarxes socials (Facebook i Twit-ter). La interactivitat, la connexió amb els lectors i la disposició de noves pla-taformes per oferir per diferents vies la informació i l’opinió del mitjà, han ajudat a Vilanova Digital a aconseguir un incre-ment d’usuaris i un posicionament més ferm entre la societat.

Independència, pluralitat i servei públicVilanova Digital és ja una referència informativa al Garraf. I és que treballa amb total independència d’interessos

Vilanova Digitalarriba al desè aniversari consolidat La independència dels continguts i la pluralitat de les opinions han fet que Vilanova Digital sigui un mitjà de referència al Garraf

El diari electrònic del Garraf és ja una referència informativa que destaca per la seva inde-pendència, pluralitat i vocació de servei públic. Vilanova Digital és la millor opció per estar informat diàriament, des de qualsevol lloc del món i de forma gratuïta.

econòmics o polítics a l’hora d’informar els seus lectors. L’únic interès de Vila-nova Digital és explicar les coses com han passat amb l’aportació de totes les parts perquè sigui l’usuari qui reflexioni i es creï la seva pròpia opinió.

“Opinió”, una paraula que a Vilanova Digital esdevé un concepte i una forma de ser. L’opinió dels seus col·laboradors habituals a través dels blocs, els comen-taris dels lectors de cada una de les publicacions, les cartes al director o els debats al fòrum són cada vegada més presents i conseqüentment més valo-rats i importants entre els continguts.

Des de Vilanova Digital es dóna veu a qualsevol internauta que vulgui fer arri-bar alguna opinió a la resta del món. Ara bé, també limiten els continguts dels usuaris que contravinguin la legalitat vigent o incorporin missatges violents o degradants.

“Durant el 2011, els associats a l’ADEG tindran un descompte en la campanya de publicitat”

23

Així que la independència informativa en les notícies i la pluralitat en les opinions és la marca i el tarannà d’aquest mitjà de comunicació comarcal online que permet estar informat diàriament, des de qual-sevol lloc del món i de forma gratuïta.

A més, a Vilanova Digital s’ofereixen diferents serveis, que dia a dia s’han incrementat i reforçat. En aquesta secció del portal es pot estar al dia dels actes a la comarca a l’agenda d’activitats, saber quina és la far-màcia que hi ha de guàrdia, buscar entre els anuncis classificats, con-sultar el temps de demà, visitar les webs del trànsit i dels transports més propers, veure els resultats de les enquestes proposades per Vilanova Digital, distreure’s amb un passatemps o mirar quina pro-gramació fan a la televisió i a la cartellera del cinema.

Però, pel que fa referència als serveis, s’han de destacar algunes novetats, com ara l’horòscop, les necrològiques de les comarques del Garraf i l’Alt Penedès –un dels serveis amb més seguiment del portal- i la guia comercial, que en breu es transformarà per convertir-se en “La Guia del Garraf”, un nou referent comercial de la comarca que compta amb el suport de més de

130 empreses i que crearà una nova secció dedicada al sector gastronòmic. De fet, als butlletins que s’envien cada matí amb els principals continguts del dia, s’inclourà un menú del dia d’algun dels restaurants de la Guia.

Com a novetat per aquest proper 2011, per celebrar el desè aniversari, Vilano-va Digital també ofereix més serveis i productes per als anunciants del Garraf. A partir d’ara ja es pot formar part dels continguts del portal amb un publireportatge empresarial, al qual s’hi pot afegir un vídeo, perquè una bona forma d’ensenyar allò que es fa o com es fa, és utilitzant les possibilitats audiovisuals d’Internet. I de cara al 2011, Vilanova Digital també ofereix un descompte en les campanyes de publicitat a les empreses associades a l’ADEG, gràcies a un conveni sig-nat entre les parts.

Les xifres parlenÉs la referència perquè la gent en par-la dels seus continguts. És la referència perquè les fonts d’informació i les insti-tucions el tenen en compte i se’l prenen seriosament. És la referència perquè tots volen aparèixer i tenir el seu espai. Però que Vilanova Digital ja és una referència també ho diuen les dades d’audiència.

Vilanova Digital, segons l’acta de l’OJD, ha aconseguit durant el mes d’octubre superar les 51.000 visites mensuals i ha registrat una audièn-cia d’usuaris únics de més de 24.000 persones.

El diari electrònic del Garraf acon-segueix així superar el seu rècord i consolidar una tendència de creixe-ment sostingut que el converteix en un dels líders de la premsa digital comar-cal i territorial de Catalunya. Les dades certificades per OJD Interacti-va i auditades per Nielsen confirmen el creixement de la majoria de mitjans digitals comarcals i territorials com Capgròs de Mataró, Reus Digital i Anoia Diari, un creixement que finalment ha rebut el reconeixement de la Generali-tat de Catalunya utilitzant els mitjans digitals locals com a canal publicitari de les seves campanyes.

A més a més, d’aquests usuaris, molts reben cada matí a la seva bústia de correu electrònic un butlletí amb els titulars del últims continguts. Aquest enviament es fa cada dia a unes 5.000 persones.

Javi PolinarioSintagmes Audiovisuals

Vilanova DigitalCarrer Joan Fuster, 16 Vilanova i la GeltrúT. 657 94 98 59 www.vilanovadigital.cat

El diari electrònic del Garraf està totalment integrat a les tecnologies 2.0 i a les xarxes socials (Facebook i Twitter). La interactivitat, la connexió amb els lectors i la disposició de noves plataformes per oferir per diferents vies la informació i l’opinió del mitjà.

Guardons

En aquesta quarta edició s’han presen-tat un total de 580 cartes.

Els restaurants Marejol, Cal Baumer i Úguanyen els premis CARTAVI 2010

Els restaurants Cal Bau-mer, de Prat de Lluçanès, Ú, de Les Gunyoles-Avinyo-net del Penedès, i Marejol, de Vilanova i la Geltrú, han estat els guanyadors del Concurs de Cartes de Vins de Restaurants de Catalun-ya-CARTAVI, que organitza anualment l’Associació Viní-cola Catalana conjuntament amb l’INCAVI i l’Associació Catalana de Sumillers amb el principal patrocini de CCAM.

L’organització de CARTAVI ha dividit les car-tes en tres grups, segons els preus del propi restaurant (exclòs el vi). Així al Grup A han participat restaurants de fins a 24 euros, sent el guanyador Cal Baumer, de Prat de Lluçanès; al grup B, de 25 a 45 euros, guan-yant el restaurant Ú de les Gunyoles; i al grup C, de més de 45 euros, sent el restaurant vilanoví Marejol qui ha aconseguit la millor puntuació.

Totes les cartes han passat un rigorós anàli-si per part d’un jurat multidisciplinari, sent imprescindible per a la seva valoració haver presentat la carta real del restaurant i escri-ta en català. Altres paràmetres valorats han estat la presència majoritària de vins i caves catalans, així com vins de les DO més pro-peres al restaurant o la relació qualitat-preu, entre d’altres. L’acte de lliurament dels pre-mis CARTAVI va tenir lloc el 22 de novembre en el marc d’un show-room de vins catalans

al Palau de Congressos de Catalunya, pre-sidit pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el secretari general del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Xavier Castella.

Ha estat un concurs obert a tots els res-taurants de Catalunya. Per participar era imprescindible presentar la pròpia carta real de vins del restaurant i com a mínim escrita en català. Aquesta acció es va crear amb èxit fa quatre anys amb l’objectiu de fomentar la presència dels vins catalans a les cartes dels restaurants ubicats a Catalunya, animar als professionals a potenciar el vi de la nos-tra terra a les seves cartes i avivar el consum intel·ligent de vi català. CARTAVI permet cada any realitzar una radiografia del posi-cionament dels vins al sector restauració. En aquesta edició s’ha pogut observar un nota-ble augment dels vins catalans a les cartes, especialment de vins blancs i rosats.

25

Av. Roquetes, 1308812 Les RoquetesTelèfon 93 811 54 47 Fax 93 811 54 49 www.yesosmerino.cominfo@yesosmerino.com

44 anys oferint qualitat, servei i innovació!

Protecció passiva contra el foc

Protecció d’estructura metàl·lica

Projecció de ciment

Insonorizació d’establiments

Projecte i anàlisi acústic

Guix projectat

Realizació de tot tipus de sostres

Instal·ladors oficials de Pladur

Sostres d’alumini

Retirada d’estucat

272727

La finalitat d’una asso-ciació d’empresaris és servir als interessos de les empreses afiliades i promoure una bona oferta de serveis i avan-tatges a l’abast dels socis. Però això no és tot. Més enllà de tot allò que resulta exigible, hi ha el compromís amb l’entorn i la responsabi-litat en relació amb les persones i les empreses que hi conviuen. I encara més, aquest compromís i aquesta responsabili-tat han d’orientar-se al futur del territori.

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, l’ADEG, assumeix any rere any un exercici temàtic que té per objectiu conjugar el coneixement d’un aspecte cabdal en el progrés de la comunitat. Així, hem volgut fer els deures en qüestions de noves tecno-logies (2005), ètica empresarial i bones pràctiques (2006), empresa i desenvolu-pament sostenible (2007), les claus de la internacionalització (2008), infraestruc-tures i mobilitat (2009) i cultura del risc i actitud emprenedora (2010).

Els respectius grups de treball que han bas-tit els continguts i el calendari d’actuacions de tots aquests Anys ADEG sempre han coincidit en el propòsit que cada exercici deixés la seva memòria, però sobretot el seu llegat. Com a exemple, l’any 2006, en el marc de l’exercici temàtic, es va debatre i es va concloure la redacció del Decàleg de l’ètica empresa-rial, avui dia traduït a uns quants idiomes.També l’Any ADEG 2010 ens deixa un bon llegat. La conjuntura econòmica adver-

Les iniciatives “alfa”Any ADEG 2010

sa ha fet encara més oportuna la declinació d’actuacions orientades a afavorir els nous emprenedors. Del debat i de la feina feta es desprèn la necessitat d’articular i coordinar majors esforços per impulsar les noves ini-ciatives empresarials. Avui dia, en un entorn granpenedesenc amb 30.000 persones des-ocupades i una continuada destrucció de llocs de treball, necessitem nous emprenedors i necessitem que els seus projectes esdevin-guin iniciatives i que aquestes es consolidin en empreses; per tant, en estructures capaces de generar llocs de treball i aportar actius i atrac-tius a l’entorn.

Des dels serveis públics d’orientació als nous emprenedors s’està fent una bona tasca. De la mà de la Mancomunitat, un dels principals artífexs de la feina ben feta, hem conegut les actuacions positives de municipis com Cube-lles, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d’Anoia, Sitges, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. També és lloable la feina que es por-ta a terme en determinats centres, com ara l’Àgora, a Vilafranca del Penedès; l’IMET, a Vilanova i la Geltrú; L’Eina, al Vendrell; Nivell 10, a Sitges; Can Puig, a Sant Pere de Ribes; L’Índex, a Sant Sadurní d’Anoia; el projecte Calafell Empresa... i potser algun més, tots ells orientats a aplanar el camí de l’emprenedoria i posar recursos a l’abast dels iniciadors.

En tot aquest arbrat de serveis també hi tro-bem bons professionals, homes i dones ben preparats per atendre les propostes d’un usuari sovint desconcertat i amb moltes man-cances. Però calia completar la línia de punts i donar continuïtat al procés d’orientació. Això demanava la presència de nous actors, de gent d’empresa, de professionals o directius que volguessin posar-se a disposició dels nous emprenedors. Vet aquí que el programa ADEG Advising, liderat per Marcel·lí Ferrer i secun-dat per una bona parròquia d’entusiastes, venia a omplir aquest buit.

Ara mateix, els col·laboradors de l’ADEG Advi-sing imparteixen sessions d’orientació a persones que es volen posar pel seu comp-te i tots els mesos participen com a monitors en sessions monogràfiques programades en qualsevol dels municipis abans esmentats, sempre coordinats pel Servei d’Iniciatives de la Mancomunitat Penedès-Garraf. Poso l’accent

en el fet que aquests agents de l’ADEG Advi-sing cooperen de manera voluntària i sense cap mena de retribució.

Enguany, amb la força de l’Any ADEG 2010, encara s’ha volgut anar més enllà i s’ha dis-senyat un sistema d’actuacions que tenen un objectiu majúscul: donar major prioritat a les iniciatives empresarials de major reco-rregut i que aportin major valor a l’entorn (sense desmerèixer cap dels altres projec-tes). Entre tots plegats, els serveis públics i els actors privats, hem de ser capaços de pro-curar i detectar iniciatives “alfa” i fer-ne un acompanyament molt particularitzat, posant a disposició dels nous emprenedors tots aquells recursos necessaris per consolidar la fase inicial dels seus projectes i encarar-los al trampolí de l’èxit.

L’impuls dels projectes “alfa” requereix tota mena de serveis d’assessorament i orientació -els tenim- però troba la seva major escletxa en la dificultat per a l’obtenció de finançament. Les iniciati-ves que poden aportar major valor afegit acostumen a demanar una major inver-sió i les entitats bancàries no estan per la labor; no pensen en el client del futur, no inverteixen en la cartera de joves valors, no treballen la cantera de clients. Per això l’ADEG està reunint inversors autòctons que vulguin apostar per ini-ciatives empresarials amb seu al territori mitjançant el GRIP, un grup d’inversors privats per al Penedès i el Garraf. Aquest és un projecte que ja pren forma i que molt aviat començarà a convocar la pre-sentació de plans d’empresa per tal de ser avaluats com a possibles iniciatives en les què dipositar recursos dineraris.

De tot aquest sistema i també de les aliances establertes amb determinats estaments, com ara la Universitat, en parlarem i ho treballarem en el decurs de l’Any ADEG 2011, dedicat al Talent emprenedor; amb una clara intenció d’enriquir l’herència de l’Any ADEG 2010, on hem parlat de l’actitud emprenedora i la cultura del risc.

Isidre AlsoSecretari general ADEG

Ara pots realitzar les teves comandes a la nostra pàgina web.

www.simpatic.cat

28

Fires

Tastos i maridatges de vins, olis, cerveses, xocolates, formatges… degustacions de cui-na d’autor, bar-tenders amb reconeguts brand embassadors de la cocteleria més refinada, i els sopars que tancaran dignament el final de les jornades amb cuina marinera, tapes d’autor i cuina d’avantguarda. Col·laboren al desenvolupament de totes aquestes acti-vitats reconeguts noms de la gastronomia comarcal, i també comptarà amb l’aportació d’enòlogs i someliers de prestigi.

La primera fira Vinya i Tast prepara les seves activitats lúdiques i professionals

La fira d’enologia i gastro-nomia que tindrà lloc del 23 al 25 de gener a Vilanova i la Geltrú, Vinya & Tast, presenta aquest mes de desembre les activitats que acompanyaran el normal desenvolupament del saló.

En paral·lel, les Jornades Enogastronómi-ques van perfilant la participació com a ponents de professionals molt coneguts: entre els molts participants i variades temàtiques, Josep María Albet (Albet i Noya, premi Tastum a la innovació en pro-ducció ecològica) desenvoluparà la seva ponència sobre aquest actualíssim tema i la seva vinculació amb la biodinàmica. Gloria Vallés (Cal Bonastre) parlarà del desenvolupament global d’una explotació vinícola com a celler i resort de luxe. Sil-via Tascón (As Comunicació) parlarà de les xarxes socials i la importància del des-envolupament de la comunicació online. Es tractarà també de les problemàtiques actuals de la distribució i de les possibles solucions que els professionals visualitzen com més reeixides.

El nombre d’expositors va creixent i s’espera aconseguir una xifra interessant per a aques-ta primera edició de Vinya & Tast, que

acull productors de tota Catalunya i es dirigeix a un públic professional, princi-palment. El primer dia de la fira, però, estarà obert a tot el públic, que podrà gaudir de les degustacions i tastos dels productes a l’àrea Terres i Aromes, específicament preparada amb aquest objectiu.

La fira Vinya & Tast s’ubicarà a l’edifici Neàpolis, a la Rambla de l’Exposició, a Vila-nova i la Geltrú, amb horari previst de 10 a 19 hores.

30

Gent emprenedora

· Què té el Gran Penedès que no tin-guin altres territoris?Des del punt de vista més personal, tenim bones platges i ciutats familiars, un entorn ple de naturalesa i costa, que m’encanta. I sobretot la qualitat de vida, tenim una manera de viure que no reque-reix de diners, podem viure bé sense haver de gastar ni un euro.

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques?La manca d’economia productiva no basada en els serveis, la falta de defini-ció i la sobreexplotació del territori; feia falta el fre de la construcció, era una sèria amenaça per a l’entorn.

· Com serà el futur paisatge del Gran Penedès?Depèn. L’economia del Penedès ha estat històricament vinculada amb vins i amb l’automoció, també la del Garraf, però és obvi que s’està reduint. És molt impor-tant que en el futur, aquí com a molts llocs d’Espanya i d’Europa, basem l’economia en les activitats del coneixement. No podem competir amb els països de l’Est i per tant hem de fer accions que ens permtin con-vertir l’economia en una economia basada en el coneixement, i no penso només en Internet, penso en empreses com Idiada que tenen molt en compte el desenvolupa-ment i la innovació.

· Si pogués canviar-ho tot, per on començaria?El problema és que les solucions són a llarg termini i evidentment estan relacionades amb la formació. No hi ha solucions a un

Roger Whipp«Muntar una empresa és un procés tan creatiu com pintar un quadre»

Roger Whipp va néixer al país de Robin Hood, No-thingham, on va estudiar bioquímica i va fer un post-grau en genètica molecular. Però mentre es doctorava va veure que no estava fet per acabar treballant en un laboratori investigant i va decidir anar un any a estudiar per ser professor d’idiomes a Barcelona. Li va agradar tant la nostra terra que s’hi va quedar.

o dos anys vista. Però hem de començar i continuar. Hem de motivar a la gent perquè es formi i els hem de formar ade-quadament, tant en coneixement que porti a l’economia productiva com a l’inici i la creació d’empreses.

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector: la formació?Espero que l’era de la societat de la comu-nicació al final porti una gran revolució a la metodologia de la formació. Portem més d’un segle formant-nos de la mateixa manera, amb metodologies antigues i arcaiques des de l’escola. És una formació impersonal. Hem d’anar cap a una forma-ció més personalitzada i basada en ajudar a aprendre i no a ensenyar. Crec que no es pot ensenyar res a ningú, però les perso-nes poden aprendre, sense imposició.

· Quants anys de l’empresa? Com co-mença l’aventura?Supernova comença el 1989 de la mà de tres professors que comencen el projecte i amb el temps ha anat creixent i intentant donar un millor servei. Avui som dos socis i més de 20 treballadors, formem un equip molt ben cohesionat i tenim molt bon rotllo entre nosaltres, que es reflexa en la nostra manera de treballar.

Supernova va néixer a un petit pis del carrer Sant Gervasi de Vilanova i la Geltrú que vam adaptar i que encara utilitzem. L’any 92 vam llençar-nos a comprar un pis al carrer Caputxins i dos anys més tard ens instal·lem a la Rambla Principal de la ciu-tat. L’expansió va ser molt ràpida però vam tenir la sort que necessitavem poc capi-

3131

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit...

La bicicleta

2. Les seves vacances a...

Als Pirineus

3. La seva ciutat preferida

Londres

4. Un llibre que l’hagi marcat especialment...

“El universo elegante”, Brian Greene

5. Una cançó que el faci vibrar especialment...

“Song for Suzie”, Heads hands and feet

6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil?

Una o dues

7. I quants correus electrònics?

Bons, 5 o 10

8. Qui més contamina més ha de pagar? Sí

9. Per què paguem tants peatges?

Crec que n’haurien de pagar a tot Espanya.

10. Una setmana laboral de 35 hores és possible?

Segur, però per mi impossible.

11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran?

Lionel Messi, talent natural

12. Es pot ser empresari i romàntic? Sí

13. I empresari i polític?

De fet, n’hi ha molts, però no hauria de ser.

14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes?

Els empresaris treballen amb immediatesa i decisió pròpia, els alcaldes no.

tal i molta voluntat. Els reptes d’avui són mantenir-nos i consolidar-nos tot i que el sector crec que experimentarà una trans-formació molt important en els propers anys, passant per la informatització de l’ensenyament.

Un dels grans canvis que experimenta-rem serà la desaparició dels llibres de text. Crec que confluiran la informàtica i els lli-bres de text en l’ensenyament. Nosaltres ja fa temps que treballem aquest tema amb una altra empresa que és Webschool. Estem fusionant la part interactiva amb els llibres conjuntament amb empreses del sector editorial a nivell internacional.

· Qui són els clients d’Idiomes Super-nova?Principalment les empreses de la comarca, la gent del territori, estudiants, mestres-ses de casa, aturats, nouvinguts, tot tipus de persones interessades en la formació en idiomes.

· Com va ser això de fer-se empresari?Això de ser emprenedor, no hi crec. Tots som emprenedors, no m’agrada aquesta etiqueta. El problema no és tant començar sinó seguir i arribar a certs objectius. Crec que aquest és el valor més important. Una característica dels emprenedors és estar oberts a les oportunitats, i la sort es fa. És l’actitud d’estar disposat.

En el meu cas, les circumstàncies m’hi van portar. Els altres socis ho estaven muntant i m’hi vaig ajuntar. Vaig aportar una mica de capital per muntar una empresa del sector diferent. Tots estavem treballant i

volíem crear una cosa diferent amb mane-res diferents de fer.

Tot va començar quan vaig decidir venir a Barcelona a estudiar un curs per a ser professor en idiomes. Jo venia d’un sec-tor tan diferent com és la bioquímica i d’un país tan diferent com Anglaterra. I a l’avió vaig conèixer uns professors de Vilanova. A partir d’allí em van oferir feina a la ciu-tat mentre estudiava a Barcelona i se’m va presentar l’oportunitat de quedar-me.

· Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa?La idea ha de ser sòlida i en segon lloc molta feina, sacrifici i treball. Muntar una empresa, un negoci o realitzar una idea és un procés tan creatiu com pintar un quadre o fer música. és creació pura. Una bona idea i el 99% de treball i sentit comú.

· Si tornés a començar, què és el que no faria?Treballar tant; ser més llest i no cometre els errors que tots cometem.

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social? Amb el temps i l’experiència es fa millor. Es tracta de decidir què és realment impor-tant i el que no. Al principi no, però després t’adones que el que realment és important és la família i els amics i el negoci és un projecte, una finalitat.

· En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics?Veig pocs clients. He fet molts amics, però no a dins a l’empresa.

Idiomes Supernova

Carrer Caputxins, 1 Rambla Principal, 20C. Sant Gervasi, 1 08800 Vilanova i la G.T. 938143325www.supernova.es

32

Locus MundiJo&Vi

El nostre viatge avui ens porta cap a l’Equador i des d’allí a la província de les Illes Galápagos. L’avió surt des de Guayaquil i anem a 950 km o 600 milles marines. Està situat als dos cos-tats de la línia d’equinocci o sia al centre de la terra. El formen 13 illes grans, 6 de petites i uns 40 illots, de totes sols estan habitades quatre: San Cristòbal, Santa Cruz, Isabela i Floria-na. La seva temperatura acostuma a estar al llarg de l’any entre 18 i 22 graus. La UNESCO va declarar-les Patrimoni Natural de la Huma-nitat (1979) i el 1985 Reserva de la Biosfera. Avui dia estan dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill d’extinció. Els estudis dels científics Charles Darwin i Teodor Wolf li van conferir una fama única per considerar-les un laboratori natural amb unes peculiaritats espe-cials pel que fa a la fauna i a la flora de valors únics al món.

Van ser descobertes per atzar al 1535 pel dominic Frai Tomàs de Berlanga, bisbe de Panamà, que es dirigia cap el Perú complint un encàrrec del rei Carles V. En veure aque-lles tortugues gegants a l’arribar a terra li va fer recordar una selles de muntar lleuge-res que portaven els cavalls o egües muntades per senyores i que tenien per nom “galápago” i que per la seva closca que s’assemblava molt. Llavors les va batejar com Illes Galápagos.

En el temps van ser utilitzades per pirates com a amagatall per abordar galeons espanyols que portaven plata i or cap a Espanya. També es van dir Arxipèlag Colón quan es van annexar a Equa-dor el 1832. Darwin, en el seu viatge del Beagle el 1835, va descobrir la fauna i la flora i la seva observació, sobretot pels ocells “pinzones” li va servir per la seva teoria de l’Evolució de les Espècies.

Darrerament s’han posat de moda des que han estat considerades en perill. Ja se sap, quan a una cosa li posen molts impediments la fan ideal perquè la gent la vulgui posseir o visitar, com és el cas present. Molta gent de tot el món vol tre-pitjar les Galápagos i cada cop les estan fent més exclusives.

Mentre volàvem cap a l’aeroport de Baltra i estàvem prop d’aterrar se’ns comunica pels altaveus de la nau que el personal de servei de vol procedirà a netejar de possibles parà-sits tot el nostre equipatge de mà. Ja veus que comencen a obrir totes les portelles on esta-ven les motxilles, borses de mà i altres coses i amb uns esprais que van dir que eren ecolò-gics i especials, comencen a ruixar tots els petits departaments. Com poden suposar em va aga-far passió de riure. Em sembla bé el que fan igual que quan arribes a la pista has de passar obligatòriament per un líquid per desinfectar les sabates i rodes de maleta. Ho vaig trobar un xic teatrero, sense dubtar mai de la seva efectivitat però teatrero al cap i a la fi.

Ja som a Galàpagos. El nostre guia semblava escapat d’un safari d’Àfrica. Ens posa l’equipatge als primers autobusos que troba pel camí i des-prés ens porta a uns altres per asseure’ns. Al perdre les maletes de vista la gent es trobava inquieta ja que la fama no és per llençar coets. Després ens vam adonar que tots els camins porten a Roma, vull dir que tots els vehicles ana-ven a un petit port que ens traslladava a la illa de Santa Cruz mitjançant unes pasteres o barque-tes amb saló interior. Allí tothom havia d’estar assegut als bancs de fusta i amb l’armilla salva-vides posada. Les maletes les havíem tornat a perdre de vista, les motxilles personals no s’han de deixar mai, per si de cas.

Ara ja teníem un bus especial per a nosaltres. El temps acostuma a ser mitjo-mitjo, o sia, com una cursa de braus: “Sol i Ombra”. Pel mig, una espècie de xirimiri que no arriba a calar però poc n’hi falta. Anem cap a on es troben les tortugues gegants, les anomenades Galápagos. Pel camí ja se’n veuen. Abans però, ens aturem per veure unes cassoles naturals que els hi diuen besso-nes perquè n’hi ha dues i són unes concavitats en forma de cassola, volcàniques. Ja comen-cem a descobrir una mostra de la diversitat d’aus autòctones que hi ha per tot arreu, sense cap tipus de por, s’acosten al visitant igual que la resta d’animals que es van trobant, hi ha els “pinzons de Darwin”, uns canaris “requebonics”, i el personal es trobava ansiós per poder guai-tar a prop les tortugues gegants. Realment són molt grans, ens arribaven pel damunt del genoll perquè es facin una idea i poden arribar a pesar més de 400 quilos. Pensàvem trobar-les de for-ma salvatge i en certa manera així estan si no fos perquè tenen els seus llocs habituals on els hi col·loquen el menjar, cosa que ens fa pensar que estan en estat semi-salvatge, per més que diguin que després se’n van a dormir a una altra part de l’illa. La vigilància es torna quasi agres-siva pels guies, no deixant-te apropar més de vint metres, deien. Com que ningú sabia comp-tar sempre els vint metres es convertien en un parell o menys i, cada dos per tres, bronca al canto! A tothom que li agraden les tortugues es quedava extasiat en veure aquella meravella de quelònids. Ens van explicar que en temps de pos-ta d’ous els vigilants i cuidadors les segueixen i quan veuen que han fet la posta, arrepleguen els ous marcant-ne un per un la posició on els han trobat, la data i altres exigències tècniques que els hi fan fer, tot semblant, els pobres ous, uns petits jeroglífics. Sort d’aquest sistema! Després els posen en incubadores i poden néixer tortu-

Retrobant la natura a les Galápagos

Iguanes de terra prenent el sol

33

gues per anar repoblant les illes ja que encara hi ha depredadors que es mengen els ous. I una altra cosa curiosa, en algunes de les illes han fet desaparèixer les cabres salvatges, perquè esquilmaven el territori d’herba i les tortugues es morien perquè no trobaven aliment, i els gats i rates salvatges, ja que són els depredadors més perillosos que existeixen a les illes per als animals autòctons.

Calia anar a l’hotel. La majoria són de petites dimensions, sense gaire alçària, n’estan cons-truint de nous ja que realment n’hi ha pocs per la demanda que hi ha. Nous, nets i bastant còmodes, amb servei d’internet quan toca i quan toca no, doncs no n’hi ha però voluntat en posen molta. La panxa ja ens indicava que feia hores que no menjavem, així que anem a un restaurant on hi havia gent. Ens donen una sopa força bona, pollastre amb patates i arròs, un suc de beguda dolça i un gelat o pas-tís dolç també. Demanem una cervesa, que són d’aquelles de mig litre. El preu per cap va sor-tir a 3,75 dòlars perquè la moneda nacional és el dòlar dels EUA, barat oi? I a més, força men-gívol o bo.

Caminant prop del port, abans d’anar a visitar el “Solitari George” la tortuga de més de cent anys, diuen, passem pel port de pescadors, petit i ple de barquetes amb els mariners. Ens ofereixen llagostes senceres a 15 i a 20 dòlars i demanem on ens les poden cuinar i ens indiquen uns deter-minats restaurants que fan el servei cobrant 15 dòlars més per la feina, gens malament. Alguns de nosaltres ens apuntem a la teca. Per la nit, però, quan arriba l’hora, no van a comprar les llagostes. Veiem treure un peix espasa i tam-bé altres peixos. Els pelicans estan a l’aguait a veure si cacen alguna cosa pel camí.

Tortuges gegants conegudes com a GalápagosCasa típica de l’illa de Santa Cruz

Visitem el centre d’interpretació de la fau-na autòctona i tornem a veure unes tortugues més grans que les del matí. També ens ado-nem dels cactus gegants que hi ha per tot arreu.

Agafem les llanxes, amb 2 motors de 400cv cadascun d’ells, i triguem gairebé dues hores fins arribar a l’illa de Floriana. Pel camí ens visi-ten dofins, albatros, lleons marins, ens fan veure una aleta de tauró i diferents escoles de grans ocells marins, escoles perquè hi havia un cer-cle d’aus i al mig un com si fos un mestre. Quan arribem a la Floriana, comencem a veure igua-nes d’uns colors meravellosos, també iguanes marines d’un color més negre i que són les úni-ques que mengen productes i animals de la mar, uns crancs o cabrots grossos amb colors vius i lleons marins prenent el sol; tots al damunt de les roques, com si fos una exposició de fau-na amable, amb una extraordinària mansesa, tant que semblen domesticades quan en rea-litat es tracta de l’absència de por i per tant d’agressivitat, tant per als visitants com per als animals mateixos.

Fem un passeig pel mig d’un bosc on tornem a trobar tortugues gegants, menjant del seus menjadors, i una cova de pedra que va servir de casa als primers moradors de l’illa, una aleman-ya que va arribar després de la primera guerra mundial. Dinem a l’illa i ja de retorn anem resse-guint per mar els penya-segats i coves marines. Es veuen pingüins típics, petits, d’uns 25 cm, que es capbussen per menjar, també trobem l’alcatraç de pota blava, gavines de diverses famílies, cor-morans i més. Passem per la corona del diable, que són unes roques en forma de corona punxe-guda i plenes d’aus, i, de retorn cap a Santa Cruz, veiem iots de diverses mides, molts naveguen a vela, algunes barquetes de pescadors que estan

pescant, altres barquetes amarrades però que tenen unes tanques de fusta o punxes perquè els lleons marins no es posin a dormir dins les ban-yeres de les barques i també divisem uns petits creuers d’una cabuda per a 80 persones, que són els que fan la ruta per les Illes Galápagos durant una setmana o més dies.

Aquesta és la nostra assignatura pendent per a la propera ocasió. Un parell de dies serveixen per tenir un punt de vista, però calen més dies per resseguir les illes i els illots, fer vida amb la gent del poble, no sols per sopar, encara que hi hagi un carrer ple de restaurants típics on les llagos-tes i mariscades van a dojo i és l’únic contacte que s’ha tingut amb la població autòctona i la sobrevinguda que cada anys és més. De tota manera, la il·lusió de trepitjar una terra promesa com sembla que sigui et torna a fer més humà i un xic més feliç si cal.

Llagostes recent capturades a la mar

Lleons marins prenent el sol

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: info@vilanovapark.es

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

34

Economia

Per al conjunt de l’economia catalana el ritme de destrucció de llocs de treball es redueix en un punt i mig percentual respec-te al trimestre anterior, fins a l’1,2% negatiu. La situació de millora també es registra a l’Alt i el Baix Penedès, tot i que la dinàmi-ca és més negativa que la que es registra en conjunt. Al Garraf, en canvi, després de quatre trimestres de millora progressiva, s’intensifica la destrucció d’ocupació i de teixit empresarial, que s’enfila fins al -4,6% i el -3,3% interanual.

Així, el comportament del conjunt de l’economia catalana i de les comarques del Baix i l’Alt Penedès mantindrien la dinàmica de recuperació iniciada el tercer trimestre

de 2009, mentre que el Garraf registraria el pitjor comportament de les tres. De fet, s’observa com el Baix Penedès, que venia d’una situació més negativa, manté la tònica positiva i se situa en una millor posició que el Garraf. Tanmateix, és l’economia de l’Alt Penedès la que ha mantingut un comporta-ment menys sensible al cicle econòmic i la que probablement surti abans de la reces-sió.

Per tant, aquest trimestre trenca el procés de convergència en la recuperació econò-mica que s’apuntava en l’informe anterior i obre diferents perspectives. D’una banda, aquest fet pot indicar que la sortida de la crisi de les comarques del Garraf–Penedès es produirà en moments diferents i que en el cas del Garraf podria ser més tard. D’altra banda, l’evolució recent del Garraf podria estar anticipant un estancament i que la sortida de la recessió haurà d’esperar. En aquest sentit, el comportament dels centres de cotització i dels treballadors autònoms –que copsa el to del teixit empresarial– mostra un empitjorament en els ritmes de recuperació observats en els darrers tri-mestres. Aquest fet ajudaria a donar més força a la possibilitat que s’estigui atenuant el ritme amb què s’estava produint la recu-peració econòmica (ja que l’ocupació està més subjecte al comportament anticíclic del sector públic).

Aquesta situació podria ser el resultat –ja apuntat en l’anterior informe– un cop des-comptat l’increment de l’IVA i els ajuts al

consum en sectors com l’automoció. Caldrà, doncs, veure com afectaran a l’economia la recent reducció en els pressupostos de l’Estat de les inversions en infraestructu-res i l’eliminació el proper gener dels ajuts en l’IRPF a la compra d’habitatge.

Aquest trimestre es caracteritza pels desiguals comportaments a les tres comar-ques en sectors clau de l’economia com la indústria i els serveis. Es reforça la dinàmi-ca positiva del sector terciari a l’Alt i Baix Penedès i, per altra banda, al Garraf la situació registrada aquest darrer trimestre és desfavorable, amb un retrocés impor-tant de l’ocupació. La indústria segueix el ritme de recuperació a l’Alt Penedès, men-tre s’enfonsa al Baix Penedès i al Garraf.

Contràriament, la construcció, tot i que manté la dinàmica depressiva, redueix els ritmes en la destrucció d’ocupació a totes tres comarques.

Al Garraf el sector industrial presen-ta una caiguda de l’activitat notòria (del –9,4%), després de la recuperació apunta-da en l’anterior informe. De fet, és de les comarques amb un pitjor comportament (40è). Aquest contrasta amb el del conjunt de la indústria catalana, que va en direc-ció a la recuperació. El comportament del sector terciari també és un dels pitjors del panorama comarcal, amb una caiguda de l’ocupació de l’1,5% (30 de les 41 comar-ques creen ocupació en el terciari durant aquest període). La construcció, tot i que

Informe ADEG de Conjuntura 3r trimestre de 2010El Penedès sortirà abans de la crisi que el GarrafL’Informe ADEG de Con-juntura Econòmica corres-ponent al tercer trimestre de 2010 reflecteix que es continua destruint ocupa-ció. Amb tot, es va confir-mant la lenta recuperació econòmica d’alguns sectors productius com l’hoteleria, el comerç i –en alguns àm-bits– els serveis empresa-rials; un fet que contribueix a que la intensitat amb la què es venia destruint ocupació es desacceleri.

35

redueix la intensitat en el descens, també obté un dels pitjors registres comarcals al Garraf (40è).

A l’Alt Penedès el sector serveis acu-mula tres trimestres consecutius en què no destrueix ocupació. La situació es d’estancament respecte als nivells de l’any 2009, amb una taxa interanual positiva del 0,4% per aquest període. En compa-ració al panorama comarcal, el ritme de recuperació del sector és força discret, superant-lo 28 de les 41 comarques catala-nes. La indústria, tot i que manté la pèrdua de llocs de treball un trimestre més, mostra una certa dinàmica de recuperació (la taxa de variació interanual es modera fins al –2,8%). La situació comarcal és millor que la del conjunt de l’economia catalana (que perd el 4,4% de llocs de treball respecte al mateix període de 2009) i escala posicions en el rànquing comarcal (de la 29a a la 19a en comportament). La situació de la cons-trucció també és millor que la del conjunt del Principat. Amb tot, el ritme interanual de destrucció de llocs de treball se situa en el 9,8%, front els 12,5% del conjunt català.

Al Baix Penedès és on el sector terciari rep un impuls més important. Així, el nombre de llocs de treball s’incrementa en un 1% interanual. Xifra idèntica a la que s’obté pel conjunt del territori català per aquest sec-tor. La indústria, després de tres trimestres de millora continuada de la situació, registra una contracció de l’ocupació del 8,4% inte-ranual, dos punts percentuals més respecte a la caiguda del 6,5% del trimestre anterior. Aquest és un dels pitjors comportaments comarcals (38a posició). Finalment, la cons-trucció es manté en uns nivells notables dedestrucció d’ocupació (del 14% interanuals), però inferiors als de trimestres anteriors. La construcció només registra un compor-

tament pitjor en tres comarques: el Priorat, el Garraf i la Ribera d’Ebre.

Posem a la vostra disposició el document íntegre d’aquest darrer Informe ADEG de Conjuntura Econòmica, que analitza la situació, una per una i de manera prou extensa, de les comarques de l’Alt Pene-dès, el Baix Penedès i el Garraf. El trobareu a l’espai www.adeg.cat/cat/indicadors_pdf/3r_trim_2010.pdf.

Estudi realitzat per:

35

Garraf3r trim. 10

33.383.909

11.48534.415.3

10.202

-4.6

· Adminst. i seguretat 13.3· Sanitat /serveis soc. 5· Hoteleria 3

· Agricultura -18.3· Construcció -16.8· Indústria -9.4

-3.38.81.2

Alt Penedès3r trim. 10

39.6983.4017.566

19.113.8

10.887

-1.4

· Educació 16.7· Sanitat /serveis soc. 6· Agricultura 3.7

· Construcció -9.8· Transports i comunic. -7.5· Mediació financera -2.8

-2.29.87.7

Baix Penedès3r trim. 10

22.8122.5979.510

41.7n.d

6.374

- 2.7

· Adminst. i seguretat 8.1· Sanitat /serveis soc. 6.9· Altres activitats socials 3.2 · Construcció -14Transports i comunic. -9.3· Indústria -8.4

- 3.111.9

6

Gran Penedès3r trim. 10

95.9089.907

28.56129.8

n.d27.463

-2.8

· Adminst. i seguretat 7.4· Sanitat / serveis soc. 5.7· Educació 5

· Construcció -13.9Transport i comunic. -6.4· Indústria -5.2

-2.910.1

4.8

De nivell o volumLlocs de treballCentres de treballAtur registratTaxa excedent laboral (%)Taxa atur estimada (%)Contractacions

Dinàmica (variacions interanuals)Llocs de treball (%)Sectors que més creixen (%)

Sectors amb major pèrdua (%)

Centres de treballAtur registratContractació

Síntesi d’indicadors principals

3636363636363636363636

La notícia

L’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf, constituïda com un consorci a proposta de la Diputació de Barcelona, pretén desenvolupar projectes i iniciatives públiques i privades de caràcter econòmic que puguin generar un avantatge compe-titiu sostenible i diferencial per al territori del Garraf. Bàsicament vol aconseguir un sistema econòmic sostingut per cinc pilars: el turisme, el sociosanitari, el desenvolupa-ment sostenible, les noves tecnologies i la innovació i la captació del talent i l’atracció d’economia.

L’Agència també pretén aconseguir una es-tratègia comuna comarcal de desenvolupa-ment de cara al futur, perquè com creu el president del Consell Comarcal del Garraf, Josep Antoni Blanco, “el treball per separat no afavoreix per a implantar noves activitats”. A més, ha afegit que “cadascú tenim unes po-tencialitats i si ens ajuntem ens beneficiarem uns dels altres”. Per la seva banda, en repre-sentació d’Esquerra Republicana de Cata-lunya al Garraf, Josep-Tomàs Álvaro, ha

coincidit explicant que “els sis municipis són tan diferents que és important una iniciativa com aquesta, perquè ens convé sumar”.

En aquest sentit s’han mostrat tots els agents implicats. El secretari general de la Unió General de Treballadors de l’Alt Pene-dès i el Garraf, Francesc Rica, pensa que “fer una guerra cada organisme per separat és una gran errada avui dia”. I afegeix que “no podem vendre pensant només en un municipi, s’ha de vendre un conjunt”. En canvi, el representant del Partit Popular de Catalunya al Garraf, Ferran Ignasi Llombart, no creu en la tas-ca de l’Agència perquè “cada municipi té una idiosincràsia i problemàtica molt diferent”.

Per la seva part, el president de l’ADEG, Xavier Cardona, creu que la suma és im-portant “sobretot per a determinats municipis que no tenen marca registrada”. Tot i així, també suposa que “els que ja en tenen -com Sitges- no es bolcaran tant”.

Amb el treball d’aquesta agència es vol aconseguir ser més competitius, aprofitar els nostres propis recursos, ser atractius per a la inversió externa o donar més formació als nostres professionals, entre d’altres ob-jectius que s’enmarquen dins d’un gran què: potenciar els nostres valors. En definitiva, l’Agència pretén aconseguir per al Garraf un model d’economia sostenible basat en la ge-neració d’ocupació de qualitat i en fer créixer les empreses.

La representant d’Iniciativa per Catalunya Verds al Garraf, Mònica Miquel, ha afegit que “també busquem posicionar el Garraf com un territori de referència a nivell nacional i in-

ternacional, i que sigui capaç d’atraure talent personal i professional”. I és que alguns estu-dis han demostrat que això és possible i és beneficiós per a la comarca, un territori amb uns 143.000 habitats que està situat en el 13è lloc de totes les comarques catalanes.

ConstitucióEl passat dijous 25 de novembre se signava la constitució oficial d’aquest consorci que estarà format per l’Ajuntament de Vilanova que tindrà 25 vots en el sí del Consell Plenari, el de Sitges i el de Sant Pere de Ribes que en tindran 20 vots cadascun, l’Ajuntament de Cubelles tindrà 15 vots i els d’Olivella i Can-yelles, cinc i cinc més. Com a institució, el propi Consell Comarcal també tindrà 6 vots.

Però, a més, una de les característiques més lloades és la incorporació en el Ple de les entitats empresarials i els sindicats. Així, l’òrgan decisori s’acaba de completar amb les delegacions a l’Alt Penedès i al Garraf de Comissions Obreres i UGT, i l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEG), amb un vot cada entitat.

Cardona destaca que la incorporació dels tres agents socials (administració, empreses i sindicats) “és necessària”. Per això, el presi-dent de l’ADEG manifesta que “en un sentit filosòfic la creació de l’Agència és positiu”.

Tot i així, des de Convergència i Unió i Unitat Municipal 9, dos partits amb re-presentació al Consell Comarcal, però a l’oposició, es reclama la incorporació en el ple d’alguns representants dels que no go-vernen, que de moment s’han de conformar amb estar en un altre òrgan, en aquest cas

Preparant el futur...Neix l’Agència de Desenvolupament Econòmic del GarrafL’evolució econòmica de la comarca preocupa a tots, i no només per solucionar les conseqüències que ha provocat aquesta crisi, sinó per marcar una estratègia de desenvolupament futura. I justament amb aquest objectiu s’ha creat l’Agència de Desenvolupament Econò-mic del Garraf.

37

consultiu, on a més dels que formen el Ple, s’incorporen la Universitat Politènica de Catalunya, el Consorci Sanitari del Garraf, el Col·legi d’Enginyers de Vilanova, el Gremi d’Instal·ladors del Garraf, el Gremi de Cons-tructors del Garraf i els grups polítics de la comarca amb quinze representants en funció de la seva representació al Consell Comarcal.

Álvaro (ERC) també creu que “el nostre mer-cat s’ha d’ampliar”. I explica que “tenim una important relació amb el Baix Penedès i l’Alt Penedès. I fins i tot, alguns components són entitats que representen més enllà del Gar-raf”. En aquest sentit, tot i que de moment l’Agència només és comarcal, els estatuts de constitució diuen que es podran incorporar al Ple altres “entitats públiques i privades sense ànim de lucre que mostrin interessos relacio-nats amb les finalitats del consorci”.

Arriba tard?El president de l’ADEG critica que fa “molt de temps que s’està treballant” i que “s’hauria d’haver actuat sobre la realitat econòmica, en-cara que fos de forma desordenada”. Però els polítics justifiquen aquest retard per la buro-cràcia i l’enteniment entre les diferents parts.

Per la seva part, el secretari general de CCOO a l’Alt Penedès i al Garraf, Albert Rodríguez, manifesta que “no sortirem de la crisi per la creació de l’Agència perquè no generarà llocs de treball per si sola”. “El que aquest ens generarà són les bases per-què es pugui passar en situacions òptimes”, afegeix. Des de l’altre sindicat integrant del consorci, Rica no creu que arribi tard, perquè “és la primera que es crea a la pro-víncia de Barcelona”. “Sí que ha estat lent, però hem corregut més. Som els primers”, conclou.

Però des del PPC es mostren més rotunds. Llombart creu que no són bons moments per crear un nou organisme i que l’Agència

Què significa la l’Agència?

“No podem vendre cap a fora només una ciutat, s’ha de mirar

com un conjunt, per-què una empresa ho analitza tot”.FRANCESC RICA, secretari general UGT Anoia - Alt Penedès-Garraf

“Desitgem que tingui èxit i que no sigui llençar un crit al cel que es perdi i no serveixi per a res, perquè si no, ho reclama-rem.”

ALBERT RODRÍGUEZ, secretari general CCOO Alt Penedès-Garraf

“Pretén sumar tasques que es fan individualitzades, per fer-les

de forma conjunta, minimitzar despeses i incrementar accions”.

JOSEP ANTONI BLANCO, Consell Comarcal del Garraf

“En aquests moments no és bo crear un nou organisme públic i menys quan hi ha institucions que fan els mateixos serveis.”

FERRAN I. LLOMBART, PPC Garraf

“Hem d’ampliar el mercat per la relació que tenim amb l’Alt i el Baix Penedès i perquè fins i tot algunes entitats que formen el consorci representen més enllà del Garraf”.

JOSEP-TOMÀS ÁLVARO, ERC Garraf

“L’Agència posicionarà el Garraf com un territori de referència en l’àmbit nacional i internacional capaç d’atraure talent i activitats.”

MÒNICA MIQUEL, ICV-EUiA Garraf

“Ara que es comença a crear, ens agradaria que hi hagués represen-tació de l’oposició”.

GERARD FIGUERAS, CIU Garraf

“Ens fa por que això es converteixi en un ens més que quedi obsolet, com d’altres, i que no serveixi”.

JOAN TORRENTS, UM9 Garraf

“Aquesta agència és necessària i si realment aconsegueix els

objectius serà molt positiva, però potser arriba tard”.

XAVIER CARDONA, president de l’ADEG

és “innecessària”. Ho justifica dient que hi ha altres serveis i departaments, com el Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Man-comunitat Penedès-Garraf o les diferents regidories de Promoció Econòmica dels ajuntaments, que “ja treballen fent tasques

similars”. A més, el portaveu comarcal dels populars afegeix que és un òrgan que “no fa-cilita el dinamisme empresarial”.

Javi Polinario Sintagmes Audiovisuals

38

El cara a cara

Querido gastrónomo...

Como Vd. sabe, mi condición de jubilado me permite una disposición de tiempo libre ciertamente envidiable...

... que me gusta emplear en tertulias de ban-co o de café, según se tercie, compartidas con relajados paseos con otras personas en mi misma situación y que empleamos para conjugar un verbo que Vds. los catala-nes llaman con una palabra que me parece extraordinaria por todas las connotacio-nes que puede encerrar. Me refiero al verbo “badar”, en una gira de inspección por las obras públicas, las reformas efectuadas en el paisaje urbano, contemplando el trajín de un día de mercado o simplemente vaga-bundear buscando el cálido sol de invierno en paseos o plazoletas de la ciudad.

Después, al tomarnos un descanso en cual-quiera de los bancos que encontramos a nuestro paso se inicia el diálogo sobre los temas más variopintos. Cuando llegamos a la conclusión de que a pesar de nuestras grandes ideas e inteligentes soluciones, no conseguimos solucionar los proble-mas político-económicos del país ni tan sólo los de nuestro club de fútbol favo-rito, la conversación deriva hacia temas más prosaicos, más cotidianos. Aquí ya nos sentimos más a gusto, con temas que pre-tendemos dominar. En nuestro grupo hay personas que han ejercido diversos ofi-cios, que son los que obviamente lideran el

diálogo. Normalmente todos los escucha-mos con atención, siempre menos cuando se trata de temas culinarios, porque cuan-do se trata del gusto, es una cuestión tan personal que imposibilita establecer pará-metros por los que guiarnos.

Como Vd. ya sabe, a los hombres nos gus-ta lucirnos cuando nos metemos entre cacerolas y sobre todo nos entusiasma que nos doren la píldora. Nos atrevemos con comidas compartidas para días festi-vos: sardinadas, “calçotadas”, “xatonadas”, “botifarradas”, “costelladas”, las cuales se desarrollan dentro de un clima de nor-malidad. Otra cosa es cuando se trata de la famosa paella. Aquí salen talibanes incluso de debajo de las piedras. Fran-camente creo que es un caso a estudiar. Todo el mundo pretende detentar la única, la tradicional, la verdadera, la inalterable receta de la paella, dogmatizando sobre poner o no cebolla en el sofrito, de toma-te ni hablar!! Siempre se ha hecho con pimentón, de toda la vida, vamos!! Los partidarios de añadir el arroz a la paella cuando el caldo ya está hirviendo contra los que prefieren sofreír ligeramente el arroz antes de añadir el caldo.

Los defensores de la paella monográfica y los que gustan de incorporar diferentes alimentos. Los partidarios del azafrán, contra los defensores del condimento amarillo (francamente yo me adhiero a los primeros). Los que son intransigen-tes dictando que el caldo se ha de echar todo a la vez, contra los que lo van aña-diendo a medida que ven que el arroz lo necesita, y así veríamos infinidad de posibilidades de interpretar una mis-ma pieza musical dependiendo de cada músico.

A mí me gusta emplear dos expresiones relativas a la música que se pueden apli-car perfectamente a la cocina: Por un lado las “Versiones” y por otro las “Variaciones sobre un mismo tema”. Que viene a ser más o menos lo mismo.

Dejemos pues a los radicales, los funda-mentalistas y los talibanes de la cocina que se queden con sus ideas retrógradas e

inmovilistas, al final sufrirán cuando vean el poco caso que generalmente les hacen los demás.

Más aún en el caso del arroz, con sus casi diez mil variedades cultivadas de grano corto, medio o largo, con arroces vapori-zados o precocinados que nos ofrecen un sin fin de posibilidades cuyo único techo dependerá de nuestros conocimientos culinarios y de nuestra imaginación,

Yo tengo mi teoría sobre el éxito de las paellas domingueras, sobretodo las que se pueden hacer con leña en un jardín (ya sabe Vd. que en el campo está prohibido encender fuego).

Un grupo de amigos quedan para comer una paella en un día festivo, como es un día sin prisas, cada cual llega más o menos puntual a la cita. El encargado de cocinar el arroz, va encendiendo el fuego y empieza a preparar el sofrito, como ha de hacerse a fuego lento, por qué no abrir una cerve-cita... y a continuar vigilando el sofrito. Los invitados se van acercando al fuego para observar y disfrutar con los aromas que se van desprendiendo del sofrito de la leña quemada y que van incitando la puesta en marcha de dos actos reflejos, la salivación y la secreción de jugos gástricos. El ham-bre empieza a despertar, pero aún queda mucho tiempo para sentarnos a la mesa. Ha llegado el momento de echar el caldo al arroz, un aroma más se añade a esta espe-cie de nube envolvente, premonitoria del placer que nos espera.

Por fin, la paella ya está lista, pero....habrá que dejarla reposar unos minutos. 0 sea que cuando finalmente conseguimos hin-carle el diente, por fuerza le encontramos mil sabores y todos buenos.

Que le parece mi teoría, admirado gas-trónomo? Yo sé que Ud. en su dilatado recorrido por mesas honorables tendrá memorizadas un montón de experiencias relativas a la cocina de este cereal, el más consumido del mundo, por lo que me atre-vo a pedirle su opinión al respecto.

El cocinero jubilat

3939

Amb la paella “hemos topao” amic meu. Una cuina sense arròs és com una dona molt bonica a la que li faltès un ull, va dir Confuci.

Apreciat Mestre de cuina jubilat...

Benvolgut “Maeztro”, no sap com m’alegro que pugui fer els seus passeigs amb la panda se lo tie-ne bien meresio i això de fer tertúlies en un banc és cosa de sabios, maeztro, però compte perquè per cuinar arròs no es pot badar. Me l’imagino amb els seus compinches fent-la petar de coses que alegren los sentíos com són els temes culi-naris que se les debe haser la boca agua i no vegi quan toquen el tema de la paella, talibanes dise uzté, ezo ez poco, zon más que talibanes. En la seva vida de gran professional, porque uzté es un gran profesional, poques vegades se li deu haver passat l’arròs, perquè debia ser un “pillo” i tenir un ull al damunt del foc i el nas per tot arreu i al moment s’hagués donat compte de que algo no funcionava com cal, o sia, que se hubiera agar-rao l’arròs.

“Mire uzté”. Hem de saber distingir el que és una Paella Valenciana d’un altre arròs. Des que una vegada uns valencians en van dir que allò no era una paella valenciana, el que posava a la car-ta del restaurant, a l’endemà mateix, ja vaig fer unes cartes noves i on posava paella valenciana, s’hi va posar arròs a la paella. El nostres amics valencians diuen que per fer una paella no se li posa ceba, aquí cadascú fa la seva. Uns posen ceba tallladeta petita i esperen que es transpa-renti, altres la fan coure més i uns altres la fan caramelitzar per fer aquells arrossos negres sen-se tinta de calamar. Por aquí vamos bien, creo, perquè algunes mestresses de casa aquesta ceba la fan ben ratlladeta i amb una mica d’oli quasi desapareix.

Bé, els amics valencians acostumen a fer l’arròs, alguns d’ells, posant una mica d’oli i un pessic de sal en un paellò valencià i de seguit fregeixen el tall, verá maeztro el tall que le ponen por lo poco: menuts i ales de pollastre, trossets de conill, guatlla, cansalada, anques de granota i lo que vaya pillando por el camino fins que estiguin ros-sos. Hay quien entonses lo saca i tiene bien guardao de moscas, hormigas i manos peligrosas y otros no. Entonces se le añade el tomaquet ratllat, algunos

tienen la pacencia de pelarlos y quitarles la semillas; altres són més brutotes i els posen tallats petits. Seguit dels alls pelats, el julivert picat, els garro-fons cuits, que como usté sabe son como unas judias gigantes, també hi posen mongetes ten-dres a trossos, pèsols, carxofes o altres verdures, bolets de los que se tengan a mano, cargols i si se quiere haser mixta s’hi posa mariscs, calamarsos, sípia, closca blanca i negra. Quan el tomàquet és cuit s’hi aboca l’aigua, a poder ser ben calen-ta, un bri de safrà, sal i pebre negre. Quan l’aigua bull fort, llavors s’escampa l’arròs tot repartint-lo per la paella perquè després no es podrà remenar gens mentre l’aigua bulli per tot arreu modera-dament. Si bull massa de pressa l’arròs quedarà cru i si ho fa lentament pot quedar sucós o covat. Si s’acaba l’aigua abans que estigui al punt es podrà afegir-ne més mica a mica. Si sembla que sobrarà aigua es pot apujar el foc esperant que s’evapori més de pressa.

Si ens hi fixem veurem que les butllofes que bri-llen més i són més primes són degudes a l’oli i no pas a l’aigua. Com que els agrada moltes vega-des aquell gust de “torraet” els dos últims minuts seran essencials ja que si passen quedarà aga-fat i amarg. Si la hasemos en el campo, la paella dominguera, hemos de repartir mu bien el fuego y siempre de ma a meno hasta igualar.

Per les nostres contrades ens agrada més posar l’arròs abans perquè vagi suant i traient l’aigua i agafant coloret, per després xuclar el suc d’un bon brou que les revifa i agafen aquells gustos de mil gustos, sense perdre la seva compostura si l’arròs és del bo i està al punt de cocció. Diuen que quan més al dente estigui l’arròs menys engreixant serà.

Toavia quedan algunos lugares que dan comia que ma valdria que serraran i no hisieran mal a los que lo quieren haser bien.. Quina culpa té la paella que serveixen en alguns restaurants que et recorda a la paella que feien als internats o a la mili un dia que el cuiner la feia adormit. ¡Qué pena! ¡Qué insul-to a la paella!. Sembla argamassa que si s’utilitzés per fer cases entre tocho y tocho no caería nun-ca. És una paella espectacle que fa show, te sale la gamba a saludar, al meno, eso parese pero la ver-dad es que se quiere escapar del plato del braso de la cigala por el cante jondo que tienen. Mientras los mejillone y las almejas tocan parmas por soleares y que suenan a arrebato. La sípia com sempre fa la despistada i de tant en tant treu la pota entre els

grocs, de colorant i no pas de safrà, grans d’arròs. Mientras los amarillos camareros con tatuaje en los brasos y los cosineros miran a distansia, hasiendo apuestas a ver si te comes la paella o no o te da un patatús. A aquestes paelles els hi és ben igual que es faci el sofregit amb ceba o sense ceba, amb tomàquet o sense tomàquet.

Bien, maeztro, para acabar le voy a explicar algo que seguro que lo sabe, peò pa refrescar la memòria. Tenim coneixement que l’arròs és l’aliment bàsic de molts pobles i països, que és conegut com el “Pa d’Orient” i el més conreat cereal després del blat. Possiblement els xinesos foren els que el van començar a conrear i consumir, uns 3000 anys a. de C. Els àrabs el van expandir al segle IV a. de C., portant-lo cap a Egipte i la costa oriental d’Àfrica fins arribar al Marroc i a la península Ibèrica, l’any 711. La paraula àrab: ar-rozz, va aparéixer cas-tellanitzada per primera vegada al 1251, en una traducció del llibre “Calila e Dinna”, sota el man-dat de l’infant Don Alfonso, futur rei Alfons X, el Savi.

Como veo que el tema es interesante y a uzté le gusta, si quiere otro día seguiremos con el tema de l’arrós que nunca se acaba, però como uzté quiera. Otro abraso mu grande.

Un aprenent de filòsof de la Gastronomia

41

Formació ADEG

414141

Comptabilitat avançada Nòmines i Seguretat Social

Francès Inicial 1A

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

01.02.11 – 60 horesDimarts i dijous De 19h00 a 22h00Subvencionat ADEG Vilanova

01.02.11 – 60 horesDimarts i dijous De 19h00 a 22h00Subvencionat ADEG Vilanova

07.02.11 – 60 horesDilluns i dimecresDe 19h00 a 22h00 Subvencionat ADEG Vilanova

Ofimàtica Excel · Nivell avançat

Excel · Introducció

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

07.02.11 – 60 horesDilluns i dimecresDe 19h00 a 22h00 Subvencionat ADEG Vilanova

08.02.11 – 60 horesDimarts i dijous De 19h00 a 22h00Subvencionat ADEG Vilanova

09.02.11 – 30 horesDilluns i dimecresDe 19h00 a 22h00Subvencionat ADEG Vilafranca

Ofimàtica Gestió de pimes

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

10.02.10 – 60 horesDimarts i dijous De 19h00 a 22h00Subvencionat ADEG Vilafranca

12.02.11 – 60 horesDissabtesDe 09h30 a 13h30Subvencionat ADEG Vilanova

Lideratge personal

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

18.02.11 – 60 horesDivendresDe 16h00 a 20h00Subvencionat ADEG Vilanova

Gestió de recursos humans · Direcció d’equips

Photoshop

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

18.02.11 – 60 horesDivendresDe 16h00 a 20h00Subvencionat ADEG Vilanova

19.02.11 – 60 horesDissabtesDe 09h30 a 13h30Subvencionat ADEG Vilafranca

Anglès pre-intermediate 2B Anglès upper-intermediate 5B

Anglès elementary 1B

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

21.02.11 – 60 horesDilluns i dimecresDe 19h00 a 22h00Subvencionat ADEG Vilafranca

21.02.11 – 60 horesDiluns i dimecresDe 16h00 a 18h30Subvencionat ADEG Vilanova

22.02.11 – 60 horesDimarts i dijous De 19h00 a 22h00Subvencionat ADEG Vilafranca

Nòmines i Seguretat Social · Avançat

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

09.02.11 – 60 horesDilluns i dimecresDe 19h00 a 22h00Subvencionat ADEG Vilanova

Novetat!

Novetat!

Disseny gràfic per a no dissenyadors

Programació neurolingüística

Comptabilitat bàsica

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

26.02.11 – 60 horesDissabtesDe 09h30 a 13h30Subvencionat ADEG Vilanova

26.02.11 – 60 horesDissabtesDe 09h30 a 13h30Subvencionat ADEG Vilafranca

09.03.11 – 60 horesDilluns i dimecresDe 19h00 a 22h00Subvencionat ADEG Vilanova

Cursos cofinançants pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i el Fons Social Europeu. Podeu consultar els detalls de la programació i gestionar la vostra inscripció a l’espai www.adeg.cat

Novetat! Novetat!

Port Ginesta, 221 - Sitges - Tel. 93 665 44 66 - Móvil 637 555 077 - www.creativity.es

La publicidad en cine es muy efectiva. La pantalla es 150 veces más grande que la TV. En el cine no hay zapping ni saturación publicitaria.

Y el recuerdo de tu spot es 7 veces superior a otros medios.

Anúnciate a lo grande,que no te vean pequeño.

43

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg

ANXANETCarrer de la Masia d’en Notari, 23, nau 308800 Vilanova i la GeltrúTel. 902 585 465 Fax 93 893 63 51www.anxanet.comXarxes i serveis de telecomunic. i Internet

CARLAM & ARCOSCarrer de la Pica d’Estats, 3608800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 86 08Noves tecnologies · publicitat i màrqueting

CONFORT GARRAFCarrer dels Magatzems Nous, 908800 Vilanova i la GeltrúTel. 661 007 685www.confortgarraf.comFusteria d’alumini i protecció solar

DEESEELE 05Carrer de la Pau · Urbanització VoraSitges08811 CanyellesTel. 615 204 793Transport de mercaderies per carretera

EBRIDGEAvinguda de Ronda. 9, 1r 1a08870 SitgesTel. 670 795 534www.e-bridge.esServeis de disseny i comunicació

EL MOLÍ TOURSCarrer Baix, 1908737 Torrelles de FoixTel. 93 897 22 07www.elmolitours.comEnoturisme

ESTEVE I FERRÓNCarrer de Pi i Margall, 408770 Sant Sadurní d’AnoiaTel. 615 484 411www.esteveiferron.comElaboració de vi i cervesa

FNENERGIA · SOLUCIONES ENERGÉTICASPaseo Txingurri, 28-30, loc. 420017 Donostia · Gipuzkoawww.fnenergia.comGestió i eficiència energètica

FUSTERIA ROMACarrer de Cristòfol Mestres, 3708810 Sant Pere de RibesTel. 93 896 37 71 Fax 93 896 34 26Fusteria en general, portes, armaris, cuines...

GRAF Y PRINTCarrer del Codonyat, 708800 Vilanova i la GeltrúTel. 669 929 937Disseny gràfic i impressió digital

LEGALTIC ADVOCATSRonda Ibèrica, 16908800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 816 54 22 Fax 93 816 54 22www.legaltic.comAssessoria laboral, fiscal i comptable

MESQUESTIL IMAGE CONSULTINGCarrer de Narcís Monturiol, 6, 3r 2a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 616 237 702www.mesquestil.comAssessoria d’imatge personal

OUTLET VILANOVA VIATGESCarrer del Forn del Vidre, 2008800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 02 62 Fax 93 815 02 62www.viajes-outlet.comComercial minorista de viatges

OXO DESIGNCarrer d’Àusias Marc, 14 B08810 Sant Pere de RibesTel. 93 896 17 02www.ksualtouch.comDisseny imatge corporat. i impressió digital

PASTISSERIA LA GRANJACarrer de Trepat, 1 · Pol. Ind. Clot de Moja08734 OlèrdolaTel. 93 899 11 79 Fax 93 899 00 48www.pastisserialagranja.comPastisseria i bolleria industrial

SOLO MI PUBLICIDADCarrer de Comas i Solà, 15, bxos.08810 Sant Pere de RibesTel. 93 896 22 00 Fax 93 896 22 00www.solomiopublicidad.comPromocions publicitàries, merchandising...

TN PRODUCCIONSCarrer de Pere Giró, 908720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 890 57 43www.tnproduccions.catReportatges per a TV i videoreportatges

Coneixeu alguna empresa que encara no formi part de la massa social de l’ADEG? Truqueu-nos al 902 106 700

Les empreses de l’ADEG disposen d’un espai exclusiu d’informació a la pàgina web de l’entitat: www.adeg.cat/cat/socis.php.

A l’espai exclusiu per a les empreses associades, prèvia identificació amb el codi individual, podreu accedir als més de 500 currículums actualitzats de la Borsa de Treball de l’ADEG, podreu consultar el titulars diaris de la infor-mació econòmica i empresarial amb el Què ·De·Nou i accedir a l’InfoADEG, el recull d’informacions d’àmbits molt diversos d’actualització diària i interès per a les empreses.

Si encara no disposeu del vostre pass- word o per a més informació dels ser-veis i activitats que us ofereix l’entitat, poseu-vos en contacte amb l’ADEG, per telèfon al 902 106 700, via inter-nètica a la direcció web www.adeg.cat, o a través del correu electrònic de l’entitat: adeg@adeg.cat.

Si voleu conèixer tots les empreses que formen part de la nostra entitat, podeu fer una cerca a www.adeg.cat/cat/empreses.php. En aquest espai podeu fer cerques per comarca o població i també per sector d’activitat. També podeu sol·licitar la base de dades, exclusiva pels socis de l’ADEG, al correu socis@adeg.cat.

Only members Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf

44

Inserció laboral

Els i les participants d’aquests projectes disposen de diferents perfils i competèn-cies per a treballar en ocupacions diverses. Sovint tenim una idea preconcebuda de les seves capacitats i habilitats o de les seves dificultats i mancances, que no es corres-pon amb la realitat. Per una banda, aquesta idea comporta posar barreres a les per-sones amb disCAPACITAT intel·lectual limitant les seves opcions de treball a tas-ques merament mecàniques i repetitives d’oficis identificats tradicionalment per aquest col·lectiu.

Per una altra banda, quan parlem de perso-nes amb problemes de salut mental, hem de tenir present que existeix un alt percen-tatge que té una vida laboral normalitzada, i troba feina de manera autònoma; si bé és cert que hi ha d’altres casos que tenen més difícil l’accés al treball.

En aquest segon cas, l’experiència en la inserció laboral i en el contacte amb l’empresa ens mostra que hi ha un gran desconeixement que genera pors i prejudi-cis. Un dels estereotips habituals és el fet de pensar que les persones amb problemes de salut mental poden ser imprevisibles. Aquesta és una barrera difícil de superar, “però la realitat supera la ficció”.

I perquè ho pugueu comprovar volem convidar-vos a conèixer les capaci-tats de les persones que formen part d’aquests projectes i l’equip de profes-sionals que els acompanyen durant tot el procés de preparació per a sortir al mercat de treball. Podreu trobar més informació entrant a la nostra pàgina web: www.imet.cat/index.php?page= trencant-barreres-2.

La realitat supera la ficció, també amb les persones amb discapacitat

L’Àrea d’Orientació de l’IMET (Institut Municipal d’Educació i Treball de Vilanova i la Geltrú) desen-volupa projectes per a la incorporació al mercat de treball de persones amb disCAPACITAT intel·lectual (Projecte TIMOL) i per a persones amb problemes de salut mental (Projecte MATI) que tenen com a ob-jectiu l’acompanyament i la inserció de les persones que hi participen a l’empresa ordinària.

46

Empreses de l’ADEG

Mantenga en perfecto estado su furgoneta con el Servicio de

Mantenimiento Mercedes-Benz. Nuestros profesionales revisar�n a

fondo su Sprinter, Vito o Viano. Contar� con la garant�a de la marca,

adem�s de la seguridad y fiabilidad de los Recambios Originales

Mercedes-Benz, todo ello a un precio muy ajustado. Una gran noticia

para usted y su furgoneta.

Taller Autorizado Mercedes-Benz, C/ Ronda de Europa, 73, 8800 Vilanova i laGeltrffl.Barcelona, Tel.: 93 893 86 09, Fax : 93 814 04 96, www.mercedes-benz.es

Autotaller J.J. S.A.

Un buen servicio a un mejor precio.Servicio de Mantenimiento Mercedes-Benz.

ces econòmiques, que implica passar-se hores davant de l’ordinador, invertir molt temps i paciència.

L’agència està especialitzada en la ven-da de “paquets” per viatjar arreu del món, sense que els clients hagin de pre-ocupar-se “de res”.

Laura ha manifestat que el seu punt fort seran els viatges a Disney i l’organització d’esdeveniments per a grups d’empreses, estudiants, parelles, o famílies.

L’agència de viatges està associada al grup Outlet Viatges, creat per iniciati-va de Jordi Alcaraz, un jove català que el febrer passat va decidir muntar la seva pròpia agència de viatges aprofitant el seu coneixement sobre les destina-

Obre a Vilanova una agència de viatges de baix cost fundada per un jove de 17 anys

L’agència de “baix cost” Outlet Viatges, pertanyent al grup del mateix nom fundat per un jove català de 17 anys, va obrir el passat setembre a Vilanova i la Geltrú.

“La gent valora molt el seu temps i no pot passar-se hores buscant gangues a Internet”, explica Laura Salmerón, de 27 anys, una de les sòcies fundadores d’Outlet Viatges Vilanova, que afegeix que l’objectiu de l’empresa és estalviar temps i diners als seus clients i oferir-los les millors ofertes.

Aquesta empresa pretén fer “el tre-ball brut” i així estalviar al client “tot el procés” per aconseguir unes vacan-

cions turístiques, el seu hàbil maneig d’Internet i els 10.000 euros que li van prestar els seus pares.

L’empresari ha aconseguit en pocs mesos muntar una xarxa de 60 agències associades, amb l’objectiu que, “mal-grat la crisi, tothom tingui l’oportunitat de viatjar”.

Outlet ViatgesC. Forn del Vidre, 20 Vilanova i la GeltrúT. 93 815 02 62

www.viajes-outlet.com

47

Empreses de l’ADEG

A més de les matèries pròpiament legals es complementa amb els departaments d’assessoria comptable, fiscal i labo-ral, així com el departament de dret de noves tecnologies i protecció de dades de caràcter personal.

Legaltic Advocats té la seva ofici-na oberta al públic a la Ronda Ibèrica, número 169 de Vilanova i la Geltrú, molt a prop del jutjats, amb la voluntat de oferir els seus serveis a tota la comar-ca del Garraf.

Legaltic ofereix a totes les empreses associades a l’ADEG unes condicions preferents: la primera visita gratuïta i fins al 15% de descompte de les tari-fes en tots el seus serveis.

Legaltic, serveis jurídics al teu abast

Legaltic Advocats és la nova oficina jurídica per a qualse-vol tema legal a Vilanova i la Geltrú.

Es tracta d’un nou model de despatx multidisciplinari adreçat a particulars i empreses per resoldre problemes de temàtica civil, mercantil, fiscal, compta-ble, laboral, administratiu, immobiliari i penal.

És un nou model de despatx a peu de carrer dirigit a resoldre qualsevol necessitat d’una nova forma, més acces-sible per a tothom, ràpida i econòmica. Compta amb un col·lectiu de professio-nals experts en els seus àmbits que en garanteixen la qualitat del seu servei.

LegalticRonda Ibèrica, 169Vilanova i la Geltrú T. 93 816 54 22

www. legaltic.com

48

Empreses de l’ADEG

Així doncs, Cartutxos d’Impressora Vila-franca ofereix solucions econòmiques a tots aquells clients que no vulguin com-

prometre la qualitat d’impressió. I el que és més important, aquestes solucions són molt positives per al medi ambient ja que ajuden a reduir el cicle de cartutxos que entren en la corrent de residus. La botiga, que va obrir el passat mes de setembre, s’ubica al centre de la capital del Penedès, a la Rambla Sant Fran-cesc, número 9. La seva propietària, Montse Rafecas, s’ocupa personalment d’assegurar el 100% de qualitat de tots els seus productes, garantint també ofe-rir sempre un bon servei a tots els seus clients.

A part, també s’ofereix a través d’un servei tècnic altament qualificat la pos-sibilitat d’adquirir equips informàtics

a mida, portàtils, impressores noves i de segona mà, reparació d’ordinadors i manteniment d’equips. En definitiva, és una botiga que val molt la pena visitar si es pretén reduir els cos-tos derivats de la impressió.

Estalvia fins a un 80% en la compra dels cartutxos de tinta i tòner

Cartutxos d’Impressora Vilafranca és un comerç especialitzat en la venda de tot tipus de consumi-bles informàtics; el gruix principal de l’activitat és la venda de cartutxos i tòners compatibles i reomplerts, assegurant un estalvi, tant al petit consumidor com a les empreses, d’entre un 40% i un 80%.

Cartutxos d’impressora Rambla Sant Francesc, 9Vilafranca del PenedèsT. 93 892 27 11 www.cartutxosimpressoravilafranca.com

49

Empreses de l’ADEG

El 2006, la col·laboració d’Oxo Design amb multinacionals com Vodafone en el desen-volupament de la seva imatge li va portar a ampliar-se i a crear un departament d’im- pressió digital permetent-li centralitzar totalment la producció. Aquest punt dife-renciador li confereix força i flexibilitat per poder oferir una qualitat de treball òptima. La constant inquietud d’Oxo Design en realitzar un servei òptim i oferir noves so-lucions a les necessitats dels seus clients el condueix a adaptar-se a l’evolució del mercat i innovar constantment.

En recerca constant de diferenciació, Oxo Design va llançar el 2008 al mercat so-ta la marca Ksual Touch ® uns stickers d’alta qualitat, els skins, destinats a pro-tegir i decorar dispositius electrònics com ara portàtils, mòbils i videojocs. Els

skins es fabriquen completament a mida, adaptada a cada dispositiu i amb un dis-seny personalitzat. Es va crear una línia per a particulars i una per a empreses. A aquestes, Oxo Design els proposa reforçar la seva imatge corporativa utilitzant els seus portàtils o mòbils com a suport de comunicació tal com ho va fer per exem-ple la discoteca Amnèsia.

Així doncs, Oxo Design els proposa co-mençar l’any d’una manera diferent i realitzar les seves targetes de presentació en vinil d’alta qualitat o bé reforçar la seva imatge corporativa utilitzant els skins. O per què no, donar-li un gir a la seva imat-ge corporativa.

Oxo Design, l’estudi de disseny d’imatge corporativa a mida, vesteix el teu dia a dia

Oxo Design ofereix un ser-vei integral de disseny en la impressió en pràcticament tots els materials i suports. A més l’ajudem a definir la seva imatge corporativa.

Oxo Design està especialitzat en projectes d’imatge corporativa, decoració d’espais i mobiliari, així com de desenvolupament de vinils d’alta qualitat per a apa- rells de noves tecnologies (blackberrys, mòbils, portàtils, i-pods...). Ajuda a di-ferenciar les seves estances i oficines, a decorar els seus esdeveniments o ac-tes de promoció. I disposa d’un producte especial perquè vesteixi els aparells cor-poratius amb què treballen els seus empleats amb el seu logo.

Oxo DesignC. Ausias Marc, 14BSant Pere de RibesTel. 630050756

www.ksualtouch.com

«He posat fre a les comissions»

1. Excepte comptes inoperants en un període igual o superior a un any i amb un saldo igual o inferior a 150 euros, en els quals s’aplicarà una comissió trimestral de manteniment del compte de 10 euros.2. La quota anual de la targeta Visa Classic és de 35 euros a partir del segon any.

Vingui a les nostres ofi cines i obri el seu o informi-se’n en el 902 383 666

BS Compte Professional és el compte que ho té tot, excepte comissions1:

A més a més, amb BS Compte Professional podrà accedir a la resta de serveis fi nancers exclusius per a vostè i per a la seva activitat laboral.

BS Col·lectius i AssociacionsBS Compte Professional

de mantenimentd’administracióper emissió de Visa Classic2

0comissions

El valor de la confi ança

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

OFERTA PER A:

50

Converses a l’antaraImma Pulido

Una taula plena de papers, un bon grapat de catàlegs, un parell d’ampolles de vi i cava que esperen per ser ressenyades en una nota de tast i l’últim llibre sobre vi i cuina que he estat llegint són els meus acompanyants mentre començo a escriure aques-tes ratlles. Al fons, penjat a la paret, descansa un vell mapa de la Denominació d’Origen Penedès, d’aquells que segurament em van regalar en algun antic Firaví.

Me’l miro mentre em venen al cap els punts forts i les feble-ses que té aquesta zona, tan rica en contrastos i tan pobra en autoestima.

Me’l torno a mirar i veig allò que sempre he vist: un Penedès de línies borroses entre la producció de raïm per vi i de raïm per cava. No es pensin que tota vinya val per tot. El raïm per a cava s’ha de collir poc madur per mantenir una acidesa que ens afa-vorirà en l’elaboració del producte i per evitar concertacions de sucre excessives al most ja que posteriorment li haurem d’afegir sucre per la segona fermentació i si ja en portés molt faria que augmentés la graduació.

El raïm per a vi, en canvi, necessita una cura molt més especial. Cal una maduració equilibrada de pell i polpa, cal la concertació que dóna la poca producció de quilos per hectàrea i cal, sobre-tot, un sòl i unes condicions climatològiques que afavoreixin la producció de raïms singulars.

Quan pensem en el Penedès en quin dels dos tipus de Pene-dès pensem? En el del cava o en el del vi? Fora de les nostres fronteres coneixen el Penedès com la terra del cava, no ens enganyem. I si algú va una mica més enllà coneixerà que alguns cavistes també fan vins. Segurament tots coneixeran els vins de Torres però pocs sabran determinar que alguns dels seus vins són del Penedès.

El Consell Regulador em consta que està fent esforços impor-tantíssims per promoure el xarel·lo, per introduir indicatius de qualitat amb segells a les ampolles, per donar-se a conèixer en el seu cinquantè aniversari i, en definitiva, per millorar la per-cepció que els consumidors tenen dels vins de la DO Penedès. Esforços titànics tenint en compte, a més, la situació econòmi-ca actual.

Em permetran que hi afegeixi una altra proposta molt més radical. Què els semblarien mil titulars de premsa anunciant que la DO ha decidit donar de debò un cop de timó i que aug-mentaran tant els controls de qualitat que sols entraran com a vins amb DO la meitat dels que hi ha actualment? No creuen que aquesta seria una notícia bomba i que començaria a donar una percepció de que les coses es volen canviar de debò?

En honor a la veritat la idea no és ben bé meva sinó que me la va inspirar el propi director del Consell Regulador, en Josep Ribas, quan en el decurs d’un dinar amb representants de diver-sos mitjans va explicar que els antics vins del Priorat eren durs i difícils. “I quan va canviar el Priorat?”, va preguntar. “Doncs el dia que van arribar els quatre elaboradors de fora i van decidir fer cau i net amb el que s’havia fet fins ara”.

Sincerament, crec que aquí no cal ser tan radical com van haver de ser-ho allà ara fa 15 o 20 anys però ja fa temps que fa falta una bona bugada d’aquelles que estens un dia de vent i que, en recollir la roba, trobes que han volat la meitat dels llençols.

El Penedès té molt bons vins i una diversitat climàtica feno-menal. Zones com les dels costers de l’Ordal, el Garraf, les vessants muntanyoses del Baix Penedès, les planes i els cos-ters de Mediona o les terres altes de Pontons poden donar, i de fet ens regalen cada any, vins excel·lents. Segurament poc coneguts encara però majoritàriament genials i dignes de competir amb qualsevol gran vi de qualsevol gran zona que es vulguin imaginar.

La resta deixem-la per al cava. No pas perquè siguin de qua-litat inferior. Al contrari. Deixem-les-hi perquè és en aquestes zones on la producció per al cava pot esplaiar-se amb comodi-tat i perquè és aquí on neixen productes fenomenals.

Segur que si ho aconseguíssim milloraríem la qualitat mitjana dels nostres vins i, en conseqüència, la percepció que els consu-midors tenen d’ells i el preu que n’estan disposats a pagar. Ara bé, si aquest somni fos factible, qui seria el primer en aconse-guir agafar el gat per ficar-li el picarol?

Quan pensem en el Penedès en quin dels dos tipus de Penedès pensem?