Download - Pont de fusta, núm. 373

Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017PER CARLES JANSÀ GRAN

METEOROLOGIA

AGENDA CULTURAL

CONSELL DE REDACCIÓRobert Rodríguez, directorAntoni Bonet, sotsdirectorRamón Leal, Carles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza

COL·LABORADORSXavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas, Laura Gené, Jordina Setó

FOTOGRAFIA DE PORTADAMarta Escobar, Sònia Martí

IL·LUSTRACIÓJosep Pedrola

EL PONT DE FUSTA es fa únicamentresponsable de les opinionsexpressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut de:Generalitat de CatalunyaDiputació de Tarragona

Membre de l’

EDITAEL PONT DE FUSTAAp. Correus, 71, 43480 Vila-secaTelèfon / Fax 977 39 37 78mail: [email protected]://webfacil.tinet.cat/elpont

IMPRIMEIXNovagràfic S.C.P.Vila-secaD.L. T-505-1982

QUI SOM?

Vila-secaVila-secaVila-secaVila-secaVila-seca

Divendres 29 d’abril.- Música. Recital de viola i piano. Helmut Lindemann, viola; DianaBaker, piano. Obres de Brahms. Cicle Primavera 2011. Auditori Josep Carreras. A les22 hores. Preu: 15 euros.

Dies 6, 7 i 8 de maig.- Fira de la Música al Carrer.

Dissabte 14 de maig.- Música. Recital de violí i piano. Félix Ayo, violí; Emma Jiménez,piano. Obres de Mozart, Beethoven i Brahms. Cicle Primavera 2011. Auditori JosepCarreras. A les 22 hores. Preu: 20 euros.

Ha arribat la primaveraHa arribat la primaveraHa arribat la primaveraHa arribat la primaveraHa arribat la primaveraLa primavera ha arribat i ho ha fet de veritat. Les temperatures han pujat, ha plogutforça i han arribat les orenetes i les merles a les nostres teulades. D’aquest mesde març que hem acabat, hem de destacar les pluges abundants i un temporal dellevant que, una vegada més, va malmetre les platges de La Pineda.

Dades del període 1/3 al 31/3

Temperatura màxima 22,2 ºC, el dia 29

Temperatura mínima 5,4 ºC, el dia 1

Mitjana de màximes 16,5 ºC

Mitjana de mínimes 9,1 ºC

Temperatura mitjana 12,8 ºC

Pluja 157,5 l/m2

Tempestes 1

Dies de boira 1

Ruades 4

Vents dominants Llevant, Mestral i Llebeig

ÍNDEX

EDITORIAL

01 Portada02 Meteorologia / Agenda cultural / Qui som03 Editorial / A propòsit de la portada / Índex04 Noticiari09 Correu Obert10 Plens i juntes12 Les partides de terra (V)13 Patronat de Turise de Vila-seca14 Ajuntament de Vila-seca16 Entrevista Anton Ribera (llibre Memories)18 Entrevista Eloi Grasset (Llibre Jordi Sarrà)19 Entrevista Lluís Gavaldà (Els Pets)21 Imatges del passat22 Carrer del Mar23 A la fresca / Bon vent24 Apunts sobre la pagesia (I)25 Crònica teatral26 Esports28 Contraportada

A propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaPER TONI BONET

Una instantània de la llar d'infants Les Vimeteresinaugurada recentment.

EDITORIAL CAMPANYAL INAUGURALCada dia fem una passa més que ens acosta al 22 de maig, diaassenyalat per celebrar les eleccions municipals. De momentgaudirem d’una petita treva fins que es doni el tret de sortida ala campanya pròpiament dita. Aquesta treva no serà total ja queés inevitable que vagin apareixent notícies diàriament, com arapresentacions de llistes, per exemple. Per altra banda, éssimptomàtic que apareguin algunes publicacions de caire políticaquests darrers dies després d’un cert temps de sequera, sequerade tinta, s’entén.La llei electoral també prohibeix explícitament realitzar captipus d’acte públic que pugui interpretar-se com a campanyaelectoral, és a dir, que pugui ser un megàfon de les excel·lènciesgovernamentals. Per entendre’ns, no es podrà realitzar capinauguració oficial d’obres públiques, ja que seria susceptiblede ser entès com a campanya de captació de vot, mostrant totallò que s’ha fet amb els diners públics i que no deixarà debeneficiar els artífexs de l’equipament, el carrer, etc. D’aquí que,mentre ha estat possible, durant els mesos de febrer i març hemestat testimonis de reformes i noves construccions que hand’ajudar els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles a decidirper qui es decantaran quan siguin cridats a les urnes.A Vila-seca ja es va donar el tret de sortida amb la inauguracióde la penúltima fase de reforma dels carrers del casc antic. Elmes de febrer va ser el torn de la llar d’infants Les Vimeteres, quedesprés d’un particular via crucis fruit de la crisi en el món de laconstrucció, per fi podrà començar a fer les seves primerespasses el curs que ve. Realment era un equipament moltnecessari, ja que a aquestes alçades resultava més que increïbleque el poble no disposés d’una llar pública, quan el model socialens imposa que els dos membres de la parella han de tenir vidalaboral i, si poden, vida familiar. Les places concertades nodonaven abast a la demanda que existia i això farà que no siguitan complicat, i en el algun cas impossible, trobar plaça d’educacióinfantil per a un fill o filla. Aquest mes de març, ja sobre la botzina,en l’últim segon, es va realitzar una jornada de portes obertesdel nou CAP-CAR de Vila-seca per a integrants d’associacions.Coincidència o no, a Salou ho havien fet una setmana abans. Ladiferència és que l’edifici salouenc està en funcionament des del’estiu passat i el vila-secà no està acabat, no hi ha encara elsequipaments ni el mobiliari i molt menys equip mèdic i malalts(que més val que no n’hi hagi gaires – tot i que aquest sector noha sofert retallades- tal i com es presenta el panorama sanitari).I parlant de mobiliari, si s’ha moblat la nova llar d’infants a l’Ikea,qui ha hagut de muntar-los? La regidora d’Urbanisme? Lad’Ensenyament? El de Governació? També té gràcia que elsmobles siguin d’Ikea tenint en compte la denúncia que va patirfa uns anys per la utilització de mà d’obra infantil a les sevesfàbriques.Sigui com sigui, aquestes curses per inaugurar sempre grinyolenper alguna qüestió. A Salou, minuts abans de presentar el nouespai d’El Carrilet, uns operaris encara instal·laven un fanal alcostat del parc infantil. Era un fantàstic dissabte del mes defebrer, al matí, i els gronxadors estaven plens de canalla pujanti baixant i pares vigilant, o no. I tot això sentint soroll de radial imenjant pols. Ara, que si es vol menjar pols un cap de setmana,només cal passar pel carrer Barcelona i les obres del nucli anticharmonitzaran la passejada. Les últimes previsions, municipals,asseguren que estaran llestes per a Setmana Santa. Saben queaixò és a mitjans d’abril?Per la nostra part, en el pròxim número ja entrarem en matèriai us presentarem els candidats i les propostes dels partits.

NOTICIARI

Josep A. Burgasé, juntament amb JosepPoblet, va presentar el llibre patrocinat perl’entitat que representa (foto cedida)

Visita oficial de la Consellera d’Ensenyament a Vila-secaVisita oficial de la Consellera d’Ensenyament a Vila-secaVisita oficial de la Consellera d’Ensenyament a Vila-secaVisita oficial de la Consellera d’Ensenyament a Vila-secaVisita oficial de la Consellera d’Ensenyament a Vila-secaEl divendres 18 de març, Irene Rigau va visitar Vila-seca en un altre intens matí de compromisosinstitucionals. Només arribar al poble va ser rebudaper la corporació municipal, va signar el llibre d’honor,se li va fer entrega d’un obsequi i va signar un importantprotocol. Els termes concrets del mateix han de propiciarla signatura d’un conveni que garanteixi la construcciói posada en funcionament de la nova escola que s’had’edificar, La Canaleta. Així, l’Ajuntament es comprometa lliurar el projecte executiu abans del 28 de febrer del’any vinent i realitzar la urbanització de l’ARE. Per laseva banda, el Departament d’Ensenyament licitarà iexecutarà les obres, en funció de les disponibilitatspressupostàries, durant l’any 2012 amb la voluntat queel centre entri en funcionament el curs 2013-2014.Aquest conveni s’haurà de signar al llarg del pròxim anysempre que es compleixin les condicions pactades ies disposi de crèdit suficient i adequat.A continuació tota la comitiva va desplaçar-se al barriMiramar-Les Illes per tal de visitar les escoles Miramari La Canaleta, actualment compartint instal·lacions.Després d’això es va procedir a descobrir la placacommemorativa a l’entrada de Les Vimeteres, laprimera llar d’infants municipal. Es tracta d’un edifici de542m2 en un solar de 1.386m2, que donarà cabuda a82 alumnes a partir del proper curs. El cost del projecteha estat d’1.173.588 euros, finançats en la seva integritatper l’ajuntament vila-secà.Durant els parlaments, Josep Poblet va recordar laprimera visita de la Sra. Rigau, quan era consellera deBenestar social i família i s’estava construint laResidència per a la gent gran, la qual no va poderinaugurar degut al canvi de govern que es va produirposteriorment. Va remuntar-se en el temps per recordarl’obertura del carrer Tarragona, donant pas a laconstrucció de les noves escoles i va anar saltant defita en fita, d’escola en escola, fins arribar a LesVimeteres. D’aquesta manera es tancava el cicle,segons l’alcalde, després d’una universitat, instituts iescoles primàries, una llar d’infants culmina aquestaempresa, momentàniament. Per acabar, felicitacionsper a tothom, creadors del projecte, constructors, equipsdocents, regidores i convilantans. Per la seva banda,Irene Rigau va remuntar-se encara mès enllà en eltemps, a principis de segle vint. Va recordar el paper deMaria Montessori com a ideòloga del model de llard’infants, creant la primera casa dei bambini al nostre○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

país. I aquest model, tant arquitectònicament com docentment, és elque segueix Les Vimeteres. També va fer referència al nom, al·lusiual conreu que hi havia hagut a la zona i comparant-lo amb l’esforçdocent que ha d’aconseguir futures persones amb un caràcter similaral del vímet. Val a dir que, fruit de la visita efectuada amb anterioritat,la consellera va declarar haver quedat corpresa pel caleidoscopi deles finestres del centre.Amb un brindis al sol, a l’exterior de la llar, va concloure l’acte.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat del regidor d’Ensenyament, David Ninyà, va plantejar a la nova delegadad’Ensenyament, Àngels Gonzalez, la reimplantació de cicles formatius de turisme a Salou.En visita oficial a la delegació, l’alcalde va manifestar la necessitat que Salou pugui comptar dins la seva oferta educativa ambaquells estudis “que donin sortida als nostres joves a trobar una feina en aquelles activitats econòmiques del nostre municipirelacionades amb el turisme”.L’alcalde manifestava que, a diferència de l’anterior govern socialista, en la nova representant d’Ensenyament “ha trobat bonadisposició a treballar conjuntament per assolir nous projectes formatius que incrementin la quantitat i la qualitat de la formacióa Salou”.

L’alcalde de Salou es reuniex amb la delegada d’EnsenyamentL’alcalde de Salou es reuniex amb la delegada d’EnsenyamentL’alcalde de Salou es reuniex amb la delegada d’EnsenyamentL’alcalde de Salou es reuniex amb la delegada d’EnsenyamentL’alcalde de Salou es reuniex amb la delegada d’Ensenyament

NOTICIARI

L’alcalde de Salou es reuneix amb el Conseller d’InteriorL’alcalde de Salou es reuneix amb el Conseller d’InteriorL’alcalde de Salou es reuneix amb el Conseller d’InteriorL’alcalde de Salou es reuneix amb el Conseller d’InteriorL’alcalde de Salou es reuneix amb el Conseller d’Interiori el Delegat del Govern per parlar de seguretati el Delegat del Govern per parlar de seguretati el Delegat del Govern per parlar de seguretati el Delegat del Govern per parlar de seguretati el Delegat del Govern per parlar de seguretatL’alcalde de Salou, Pere Granados, es va reunir el dia 3 de març amb el Consellerd’Interior de la Generalitat, Felip Puig, i el delegat del Govern, Quim Nin, per parlarde diferents temes com de Seguretat Ciutadana.A la reunió, també hi van ser presents el regidor de Seguretat Ciutadana, Albertodel Hierro, el regidor d’urbanisme, Marc Montagut, i el regidor de Gestió Econòmica,Jesús Barragán. L’alcalde de Salou va abordar la necessitat del Municipi que eldesplegament dels Mossos d’Esquadra sigui una realitat i va traslladar laimportància de disposar de més agents al Municipi.El Conseller d’Interior va recollir la proposta i va mostrar la seva predisposició ivoluntat de col•laborar en aquesta sol•licitud del batlle. Fins ara, els Cossos de laPolicia Local i Mossos d’Esquadra s’ha coordinat i treballat de manera conjuntaespecialment en èpoques estivals o campanyes específiques. Tanmateix, l’alcaldede Salou ja va traslladar la seva sol•licitud de dotar de més efectius de Mossosd’Esquadra al Municipi a anteriors Governs.

L’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de Salous’adhereix al manifest del Dias’adhereix al manifest del Dias’adhereix al manifest del Dias’adhereix al manifest del Dias’adhereix al manifest del Diade la Dona per defensar lade la Dona per defensar lade la Dona per defensar lade la Dona per defensar lade la Dona per defensar laigualtat entre gèneresigualtat entre gèneresigualtat entre gèneresigualtat entre gèneresigualtat entre gèneresEn el dia Internacional de les Dones,l’Ajuntament de Salou es va adherir alManifest llegit en els consistoris dediferents ciutats d’Espanya. L’Alcalde deSalou, Pere Granados, i la regidorad’Acció Social, Anna Narbona, juntamentamb una representació de dones i homesde la ciutat, van llegir un manifest persimbolitzar “la lluita de les dones de totel món en favor de la igualtat”.Un manifest que recollia una sèrie defites que “han de permetre aconseguirque la igualtat sigui a tot arreu un fetquotidià e indiscutible en el pla laboral,social, polític i personal”. El manifest haremarcat en la seva part final que “ésnecessari que dones i homes ensesforcem per establir relacions derespecte i llibertat per que la nostra societatpugui ser un lloc millor”.Posteriorment, la regidora d’Acció Socialjuntament amb dues tècniques del Serveid’Informació i Assessorament a lesDones van presentar la Primera Memòriad’activitat d’aquest servei i el curs delTaller de Salut Mental del dia 23 de març.Un total de 109 dones han estat atesesper aquest servei. Es tracta de donesd’una mitjana d’edat al voltant dels 37anys. En relació a la nacionalitat, més dela meitat són espanyoles, la resta estàrepartida entre dones d’Amèrica delcentre i del sud en primer lloc, seguidesde l’Europa de l’est i per últim dones delcontinent Africà. Aproximadament, un90% de les dones ateses ha passat perl’assessorament jurídic entre un i doscops. D’altra banda, el 65,4% d’elles hanrebut suport psicològic i són ateses unamitja de tres sessions per la psicòloga.El SIAD és un servei específic adreçat ales dones que va néixer fa un any i queofereix informació, assessorament,primera atenció i acompanyament enl’àmbit social, laboral, formatiu,associatiu, jurídic i psicològic. Estavaprevist al PLA D’IGUALTAT DE GÈNEREde l’Ajuntament de Salou i que està vigentdes de 2009 fins a 2013, en un dels seuseixos d’intervenció, en concret en Salut,Benestar i qualitat de vida. El SIAD estàestretament coordinat amb l’Equip Bàsicd’Atenció Social Primària i en contacteamb altres serveis i recursos del municipicom Mossos d’Esquadra o Centred’Atenció Primària de Salut.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Salou incorporarà 14 policies interins per al reforç de laSalou incorporarà 14 policies interins per al reforç de laSalou incorporarà 14 policies interins per al reforç de laSalou incorporarà 14 policies interins per al reforç de laSalou incorporarà 14 policies interins per al reforç de lavigilància en temporada altavigilància en temporada altavigilància en temporada altavigilància en temporada altavigilància en temporada altaUn total de 475 aspirants a Policia Local d’entre 18 i 35 anys es van presentar elpassat 10 de març a les proves de selecció per obtenir una de les 14 places d’agentde policia interí que formaran part de la plantilla de seguretat local entre maig ioctubre.Dels 475 aspirants, 10 no van superar les proves de català de nivell B; la resta vanrealitzar el primer dels exàmens, una prova de cultura general tipus test amb 10preguntes sobre coneixements generals i 10 més de l’actualitat social, cultural ipolítica.En total 34 persones van superar aquest primer escull i properament hauran de dura terme les proves d’aptitud física al camp d’esports municipal. També serà decaràcter obligatori i eliminatori un quart exercici consistent en una bateria de testspsicotècnics i una altra prova (obligatòria i eliminatòria) que consisteix en realitzarun supòsit pràctic relacionat amb els coneixements policíacs i territorials. Ladarrera de les proves, per als aspirants que hagin superat prèviament la restad’exercicis, serà de caràcter voluntari i suma punts en cas de coneixement de lallengua anglesa i altres idiomes.Els futurs agents seleccionats hauran de passar un curs de policia de 120 horesimpartit pels responsables de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya de Molletdel Vallès i començaran a treballar l’1 de maig i fins al mes d’octubre, en el ques’estipula anualment com a reforç dels 78 agents fixes dels quals consta la plantillade la Policia Local de Salou. El requisit mínim per a presentar-se a la convocatòriaés el de tenir el graduat escolar i ser major d’edat.

Foto cedida

NOTICIARI

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Salou, seu d’un curs deSalou, seu d’un curs deSalou, seu d’un curs deSalou, seu d’un curs deSalou, seu d’un curs demanipulació de pólvoramanipulació de pólvoramanipulació de pólvoramanipulació de pólvoramanipulació de pólvoraSalou va acollir el 12 de març un curs adreçat a lescolles de foc del Tarragonès i obertes als tècnicsmunicipals per tal de realitzar la formació delsresponsables dels grups consumidorsreconeguts com a experts. A la jornada hi vanparticipar prop d’un centenar de persones quepertanyien tant a grups de diables com de bestiaride foc. La jornada la va obrir la regidora de Cultura,Isabel Aguilera, qui va destacar la importància enla nostra cultura dels elements de foc i la sevaparticipació en els actes del seguici festiu. A lamesa inicial també hi van estar presents el directordels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona,Jordi Agràs, a més de Rosa Sarrà, de l’Agrupaciódel Bestiari Festiu de Catalunya, i GermanColominas, de la Federació de Diables i Dimonisde Salou, qui va lamentar que s’aprovés la directivaeuropea de productes pirotècnics.A la sessió, que es va desenvolupar durant tot eldissabte, es va parlar de la legislació sobremanifestacions festives amb pirotècnia; de laseguretat aplicable als correfocs; de la composiciói propietats bàsiques dels diferents tipus d’artificispirotècnics, a més d’exemples d’accidents iincidents il·lustratius. En acabar la sessió es vadur a terme entre els presents una prova tipus testper tal d’assolir el títol de ‘Responsables de grupsde consumidors reconeguts com experts’.

Salou guanya el premiSalou guanya el premiSalou guanya el premiSalou guanya el premiSalou guanya el premiLluna Daurada de laLluna Daurada de laLluna Daurada de laLluna Daurada de laLluna Daurada de laF E C A S A R MF E C A S A R MF E C A S A R MF E C A S A R MF E C A S A R MEls Ajuntaments de Barcelona i Salou esvan endur ex aequo el primer premi en lacategoria “Al civisme i la ConvivènciaNocturna”, en el marc de la 4a Nit del’Empresari de la Nit de Catalunya que vatenir lloc el 14 de març a Lloret de Mar.D’aquesta manera, la iniciativa de Salouva passar per davant d’altresajuntaments com Girona, Blanes iCastelló d’Empúries, també nominats.El premi, Lluna Daurada que concedeixla FECASARM (Federació catalanad’activitats recreatives musicals) va volerdestacar la tasca realitzada durant l’any2010 per promoure el civisme i laconvivència nocturna a Salou. El regidorde Promoció de Ciutat, Marc Montagut,junt amb el president d’ABROS, JoséOtero, van ser els encarregats de rebreel guardó. En aquest sentit, l’Ajuntamentde Salou va ser distingit per la sevaparticipació en l’execució de la campanya“Maximum Fun, Minimum Disturbance”junt amb l’Associació de Bars iRestaurants i Oci nocturn de Salou(ABROS), que es va executar el 2010 aSalou amb l’objectiu de reclamarcivisme.

El dissabte 19 de març, l’Institut Català de la Salut, juntament ambl’Ajuntament de Salou, van realitzar jornades de portes obertesamb l’objectiu que els ciutadans poguessin conèixer de prop elsserveis i les instal•lacions del CAR, així com participar de tallers iactivitats centrats en la salut.L’obertura de les jornades va anar a càrrec de l’alcalde de Salou,Pere Granados, el Director de Serveis Territorials de Salut, JosepMercadé Orriols, la directora del CAR, Laura Palacios, entre d’altresautoritats, com la regidora de Salut, Montserrat Porter.Així s’iniciaven les visites guiades per les instal•lacions i es donavael tret de sortida als tallers de salut, que giraven al voltant de temescom el tabac, l’alimentació o la seguretat dels medicaments.Durant tot el matí, també es feren tallers sobre reanimació cardio-pulmonar, estiraments corporals o com abordar la sexualitat per anois i noies. ‘Contes per a nens i avis’ o ‘Danses del món’ van seraltres de les activitats obertes a tots els interessats que s’apropavena aquest servei.Durant tot el matí hi hagué una Unitat mòbil del Banc de Sang iTeixits situada al CAR per animar la gent a realitzar la seva donació. Com activitats lúdiques, hi va haver Ballada dels Gegants de Salou,dels Nanos de Salou i Ballada de Sardanes.El CAP-CAR de Salou es va inaugurar el passat mes de juliol de2010. Aquest equipament té una superfície d’ampliació de 3.273m2 i compta amb serveis de medicina general, pediatria, consultad’odontologia, salut mental, rehabilitació i diagnòstic de la imatge.El nou centre implica una millora en el servei que oferirà el CAP de

Els nous Centres d’Atenció Primària d’Alta Resolució fan jornades de portes obertesEls nous Centres d’Atenció Primària d’Alta Resolució fan jornades de portes obertesEls nous Centres d’Atenció Primària d’Alta Resolució fan jornades de portes obertesEls nous Centres d’Atenció Primària d’Alta Resolució fan jornades de portes obertesEls nous Centres d’Atenció Primària d’Alta Resolució fan jornades de portes obertes

Salou, que el 2008 ja va guanyar el premi a l’Excel•lènciaen Qualitat que atorga la Fundació Avedis Donavedian i quel’acredita com el millor centre d’assistència primària deCatalunya i d’Espanya, sent l’únic que ha estat guardonatdues vegades en 16 anys d’història del premi.Per la seva part, l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i laregidora d’Urbanisme, Manuela Moya, van ser els ciceronesen la visita al CAP-CAR de Vila-seca, el dissabte 26 demarç. Malgrat que l’obra no està finalitzada i tampoc hi hael material mèdic instal·lat, es van obrir les portes del’edifici a representants d’entitats i associacionsmunicipals. D’aquesta jornada us n’oferim un reportatgegràfic a continuació.

Salou engega unaSalou engega unaSalou engega unaSalou engega unaSalou engega unanova edició de lesnova edició de lesnova edició de lesnova edició de lesnova edició de lesXerrades per a laXerrades per a laXerrades per a laXerrades per a laXerrades per a laSa lu tSa lu tSa lu tSa lu tSa lu tLa Regidoria de Salut Públicade l’Ajuntament de Salou, encol•laboració amb el CAP, vaorganitzar una nova edició deles xerrades per a la salut, pertal de conscienciar elsciutadans de la importància detenir bones pràctiques i d’estarben informat sobre malaltiescomunes. En total es vanprogramar tres xerrades a laSala Costa Daurada del CentreCívic, impartides permetgesses de MedecinaFamiliar i Comunitària del’Equip d’Atenció Primària deSalou. La primera va tenir lloc eldia 2 de març, sota el títol ‘Viurei conviure amb la malaltia deParkinson’. La següent, eldimecres 9 de març, tractava de“Malalties pulmonarscròniques: és tot culpa deltabac?”. Finalment, el 16 demarç, es tractà del “diagnòsticprecoç del Càncer de Mama”.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Foto cedida

REPORTATGE GRÀFIC

El nou Centre de Salut a punt de caramelEl nou Centre de Salut a punt de caramelEl nou Centre de Salut a punt de caramelEl nou Centre de Salut a punt de caramelEl nou Centre de Salut a punt de caramel

PONT DE FUSTA. Fotos ROBERT RODRÍGUEZ

Una de les coses que més ha portat de cap els vila-secans els darrerstemps ha estat saber ben bé com anomenar aquesta instal·lació, Centrede Salut, Centre d’Atenció Primària (CAP) o Centre d’Alta Resolució(CAR). Fora bromes, l’equipament que Vila-seca veurà funcionar (si tot vabé) aquest estiu és tant un CAP com un CAR, on s’hi podran fer accionsmés avançades de les que habitualment es fan en un CAP.

Hom es podria preguntar perquèes presenta aquest nouequipament si encara s’hiestà treballant, si encaraestà ‘despullat’... Lesraons podrien serdiverses, uns pensaranen la proximitat de leseleccions, altres en queha estat gràcies al’Ajuntament i la sevainsistència (i diners peravançat) que s’ha poguttirar endavant -imaginaneu-vos ques’hagués esperat més,s’hagués arribat a fer?-El cert és que aquest nou

Centre de Salut és un equipamentindispensable per la nostra vila iabans de que entri enfuncionament i estigui ple dematerial sensible, l’Ajuntamentens l’ha presentat en societat.Totes les autoritats municipals vanacompanyar els representants dela societat civil, associativa,cultural i esportiva de Vila-seca.La comitiva va estar encapçaladaper l’alcalde Josep Poblet i laregidora Manuela Moya, qui vafer de guia per les instal·lacions,donant detalls i explicant cadaentorn.

Independentment de l’estaten que es troben les obrespodríem dir que la estructuraprincipal, l’esquelet i algunesàrees ja estan a punt per serequipades. Destaca la llum,espais amplis i tocs de color(bé) en el format d’edificisde formigó que ja s’assentatal poble. 8450 m2 construïts,tres plantes i un aparcamentsoterrat, amb una granplaça central.

P o n tF u s t a

8

Mor la dona més gran de Vila-secaMor la dona més gran de Vila-secaMor la dona més gran de Vila-secaMor la dona més gran de Vila-secaMor la dona més gran de Vila-secaEl passat 6 de març va morir Maria Tous Aymerich, la dona de mésedat de Vila-seca. Nascuda el 23 d’agost de 1908, va viure tota la sevavida al poble. De caràcter fort, obert i extrovertida, va ser una dona moltconeguda, sobretot perquè va regentar durant molts anys un forn depa al carrer Sant Antoni. Malgrat això, les incongruències de les lleisque es promulguen per garantir un accés equitatiu als serveis van ferque hagués de traslladar-se de la Residència de Vila-seca a Cambrils,on va residir-hi el darrer mes, fins a la seva defunció. Almenys reposaal cementiri municipal vila-secà amb persones amb les quals vaconviure i que va estimar.

La remodelació de la Font LluminosaLa remodelació de la Font LluminosaLa remodelació de la Font LluminosaLa remodelació de la Font LluminosaLa remodelació de la Font Lluminosade Salou recupera el seu esplendorde Salou recupera el seu esplendorde Salou recupera el seu esplendorde Salou recupera el seu esplendorde Salou recupera el seu esplendorL’alcalde de Salou, Pere Granados, el regidord’Urbanisme Marc Montagut, el de serveis iManteniment de la Ciutat, Pedro Márquez a més delregidor de Gestió Interna, Jesús Barragán van realitzarel passat 25 de març una visita a la Font Lluminosa,que ha estat remodelada en els darrers mesosrecuperant el seu esplendor històric. En aquestavisita, hi va participar també Albert Camps Aleu,aparellador que va dissenyar la font originàriament al1973, a més d’altres directius de l’empresa EMTEService, una empresa puntera en sistemes de fontsornamentals.Durant la visita d’obres es va baixar a la sala demàquines de la font, on s’han remodel•lat íntegramentles instal•lacions; modernitzat els equips a més desubstituir els tubs d’uralita per altres d’acer inoxidablei, com va explicat el Cap de Departament de Fonts,Marc Coll, s’ha valoritzat la font, dotant-la dels sistemesde control últims a més de fer-la més eficientenergèticament, ja que s’han substituït els llums defocus per altres de tecnologia led. Els nousespectacles comptaran amb música i il•luminacióque aniran compassats. Cal recordar que a la fontlluminosa feia temps que no se sentia la música perl’envelliment dels sistemes d’altaveus.La plaça i la font daten de l’any 1973 quan es vaconstruir una font lluminosa espectacular per a aquellaèpoca, que combinava i canviava colors i queposteriorment va incorporar la música. Aquesta fontva ser una realització de la Oficina Tècnica Buigas, i,de fet, va ser el propi Carles Buigas, ideòleg de lesfonts de Montjuïc a Barcelona, qui va inaugurar-la. Espot apreciar el canvi total interior dels sistemes degestió i de control dels sortidors, gestionatsinformàticament per un programa que adapta lamúsica al ball que fa l’aigua a la superfície a travésdels més de 100 sortidors.Després de 38 anys de funcionament l’Ajuntament deSalou està revitalitzant aquest espai realitzant unasèrie de modificacions que recuperaran l’esplendororiginal i adequant-la als temps actuals. El pressupostde contracta de l’obra és de 800.000 euros i elstreballs estaran enllestits per aquesta Setmana Santa.

NOTICIARI

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Alumnes del Conservatori de Música deAlumnes del Conservatori de Música deAlumnes del Conservatori de Música deAlumnes del Conservatori de Música deAlumnes del Conservatori de Música deVila-seca guardonats als X PremisVila-seca guardonats als X PremisVila-seca guardonats als X PremisVila-seca guardonats als X PremisVila-seca guardonats als X Premisd’Interpretació Musical i Composició ded’Interpretació Musical i Composició ded’Interpretació Musical i Composició ded’Interpretació Musical i Composició ded’Interpretació Musical i Composició deGironaGironaGironaGironaGironaDes del Conservatori de Música ens fan arribar aquesta importantnotícia.Diversos alumnes del Conservatori de Música de Vila-seca han estatpremiats en els Premis d’Interpretació Musical i Composició convocatspel Conservatori de Música de Girona. Entre els dies 2 i 3 d’abril,l’Organisme Autònom del Conservatori de Música Isaac Albéniz de laDiputació de Girona ha organitzat, com fa cada any, els Premisd’Interpretació Musical i Composició. Han estat un total de 150 estudiantsde música catalans i andorrans d’edats compreses entre els 6 i els 25anys els que han participat en aquesta desena edició dels premis.Els alumnes del conservatori de Vilaseca que s’han presentat a concurshan obtingut diversos premis i un notabilíssim reconeixement per lesseves interpretacions musicals. Els alumnes del conservatori premiatshan estat:PianoSara Rodriguez Zhang 2n premi de la categoria ACarlos Bujosa Salazar 1r premi de la categoria AJordi Badia Pereira 1r premi de la categoria DNúria Sans Salas 1r premi de la categoria CDaniel Ruiz Hurtado Menció d’Honor de la categoria BFagotFerran Roigé Odóñez 1r Premi Modalitat 2 Categoria AViolaIrene Roigé Ordóñez 1r Premi Modalitat 1 Categoria A

L’Obra Social “la Caixa” lliura aL’Obra Social “la Caixa” lliura aL’Obra Social “la Caixa” lliura aL’Obra Social “la Caixa” lliura aL’Obra Social “la Caixa” lliura aVila-seca les claus de 54 habitatges deVila-seca les claus de 54 habitatges deVila-seca les claus de 54 habitatges deVila-seca les claus de 54 habitatges deVila-seca les claus de 54 habitatges delloguer assequiblelloguer assequiblelloguer assequiblelloguer assequiblelloguer assequibleEls nous pisos, de dues o tres habitacions, tindran una superfícied’entre 64 i 90 m² útils i comptaran amb traster i plaça d’aparcamentvinculada. El preu de lloguer dels habitatges serà d’entre 325 i 450euros mensuals, incloent la plaça d’aparcament i el traster. L’ObraSocial “la Caixa” preveu construir un total de 4.100 habitatges de lloguerfins al 2012, amb una inversió de 720 milions d’euros.El passat 30 de març va tenir lloc l’acte de lliurament de les claus acàrrec de diferents autoritats de la Caixa i amb la presència de l’alcaldede Vila-seca, Josep Poblet

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

P o n tF u s t a

9

Gracias a los que me apoyaron y a los que noGracias a los que me apoyaron y a los que noGracias a los que me apoyaron y a los que noGracias a los que me apoyaron y a los que noGracias a los que me apoyaron y a los que noANTONIO RUIZ MARCHANTECandidat per ICV a les passades eleccions municipals

CORREU OBERT

L’Esbart Dansaire convoca els antics balladorsL’Esbart Dansaire convoca els antics balladorsL’Esbart Dansaire convoca els antics balladorsL’Esbart Dansaire convoca els antics balladorsL’Esbart Dansaire convoca els antics balladorsper preparar el seu 35è aniversariper preparar el seu 35è aniversariper preparar el seu 35è aniversariper preparar el seu 35è aniversariper preparar el seu 35è aniversari

En motiu del 35è aniversari de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, l’actual junta prepara pera finals del proper mes de maig els actes commemoratius dels 35 anys.Per tal de coordinar la participació i l’organització dels actes, es convoca una reunió ambels antics dansaires pel proper divendres 1 d’abril a les 21h a l’Ateneu de Vila-seca.

Como candidato por ICV en las pasadas eleccionesmunicipales, quiero mostrar mi más profundo agradecimientoa todos los ciudadanos y ciudadanas de Vila-seca que apoyaronnuestro proyecto y depositaron su confianza en nosotros, asícomo a los compañeros de candidatura, por el apoyo que mebrindaron.Como bien es sabido, no se logró el objetivo principal deobtener el acta de concejal, tan sólo por 8 votos, pero los 345recibidos, personalmente, los agradecí en su día, los agradezcoahora de nuevo y los agradeceré siempre. Valgan estas letrascomo muestra de ello.Desde el primer momento, denunciamos con insistencia lasdeficiencias de nuestro municipio, muchas de ellas siguen sinresolverse, como las que afectan a nuestras calles, la venta desuelo público, la falta de zonas verdes y el deficientemantenimiento de las poquísimas que hay, el abandono de laestación, no sólo por parte de Adif y del estado, también delconsistorio por permitir esta lamentable situación, no olvidemosque fue durante el mandato del PP junto con el apoyo de CIUcuando se cerró la estación.Hemos denunciado la falta de viviendas de protección oficialen el municipio, asimismo hemos presentado alegaciones alos presupuestos y a las ordenanzas municipales, tambiénaplaudimos la decisión del gobierno tripartito de materializarlos nuevos equipamientos sanitarios, tanto de Vila-seca, como

de La Pineda, olvidados por el anterior gobierno de CIU en laGeneralitat.También quiero resaltar que no sólo hemos estado durante laépoca de campaña, si no que hemos hecho una política activay de denuncia. Con nuestro “A PEU DE CARRER” realizamosmuchos actos y muestras de crítica ante la situación actual, lacrisis, el abuso de los bancos con la complicidad de losgobiernos, central y catalán que después de todo rescatabana varios de ellos con nuestro dinero, dinero público. Denunciassobre el poco o nulo apoyo a los trabajadores de todos lossectores en general, y autónomos, medianos y pequeñosempresarios en particular. Denuncias del estado actual de lascentrales nucleares y el almacén radioactivo, cuestionada hoysu seguridad por la catástrofe natural de Japón.Así pues, compañeros y amigos me despido de vosotros no sinantes agradeceros una vez más todo el apoyo que me habeisbrindado. Siempre he sido un hombre luchador y defensor demis ideales, y pienso seguir siéndolo, aunque ya no participeen la candidatura de ICV en estas elecciones municipales, porconsiderar que ya no nos encontramos en el mismo contextopolítico, pero dejo la puerta abierta y la posibilidad de integrarmea futuras organizaciones que se puedan formar, nuevasopciones de izquierdas, que planten cara al capitalismo y a losgobiernos que lo protegen, personas que como yo, proclamany luchan por una III REPÚBLICA FEDERAL¡¡

PLENS I JUNTES

Ampliació de l’Escola de Turisme iAmpliació de l’Escola de Turisme iAmpliació de l’Escola de Turisme iAmpliació de l’Escola de Turisme iAmpliació de l’Escola de Turisme iOc iOc iOc iOc iOc iL’Ajuntament invertirà 136.526 euros en la redacció del projected’ampliació de l’Escola de Turisme i Oci. Aquest projecte és fruitdel conveni signat amb la Universitat Rovira i Virgili per tal deconsolidar el campus universitari del municipi. L’objectiu ésincorporar els estudis de Geografia i Planificació del Territori,fins fa poc vinculats a la llicenciatura d’Història, a l’Escola deTurisme i Oci. De moment, aquests estudis de grau s’imparteixena la nova facultat de Lletres del Campus Catalunya.La junta de govern local ha aprovat aquest mes de març el plecde clàusules que regiran l’adjudicació de la redacció del projecte,que costarà 68.912 euros. Els diners restants es destinaran ala redacció dels documents annexes del projecte. Aquests fanreferència a la protecció contra el soroll, la certificació energètica,la seguretat i les llicències ambientals entre altres.

Noves places deNoves places deNoves places deNoves places deNoves places depolicia localpolicia localpolicia localpolicia localpolicia localL’Ajuntament convocarà proves perocupar tres places vacants en el cos depolicia local. Actualment aquests llocsde treball estan ocupats per personalinterí La junta de govern local ha aprovatja les bases que regularan les provesque es faran per seleccionar els nouspolicies. Les proves es faranmitjançant el procediment de concurs-oposició.

L’Olzina Center, zonaL’Olzina Center, zonaL’Olzina Center, zonaL’Olzina Center, zonaL’Olzina Center, zonaturísticaturísticaturísticaturísticaturísticaEl centre comercial Olzina Center podria rebreen breu la qualificació de zona turística. Aixòpermetria als seus establiments tenir obert totsels dies de l’any entre 9 del matí i 11 de la nit, unaexcepció que està contemplada en la Lleid’Horaris Comercials de Catalunya, tenint encompta les necessitats específiques de leszones turístiques.L’empresa Port Halley, gestora del centrecomercial, va plantejar aquesta proposta al’Ajuntament, que s’ha compromès a impulsarels tràmits. Fins ara, s’han rebut informesfavorables del Consell Comarcal, la Cambra deComerç, els sindicats majoritaris i l’Associacióde Comerciants i Empresaris de Vila-seca.Arribats a aquest punt, l’Ajuntament ha traslladatla proposta a la direcció general de Comerç dela Generalitat, que és l’òrgan que hi ha de donarl’aprovació definitiva. La resposta ha d’arribaren un període màxim de 3 mesos.Això vol dir que, si la resolució del govern català,es favorable l’Olzina Center podria estrenar noushoraris coincidint amb la campanya d’estiu.

Subvencions als Consells Escolars i AMPESSubvencions als Consells Escolars i AMPESSubvencions als Consells Escolars i AMPESSubvencions als Consells Escolars i AMPESSubvencions als Consells Escolars i AMPESEls Consells Escolars dels nou centres educatius que hi haal municipi han rebut 5.301 en subvencions per aquest 2011per sufragar la compra de material com mobles o equipsaudiovisuals, entre altres. A banda, L’Ajuntament els haconcedit un ajut global de 1.486 euros per a l’organització defestes, com la castanyada, Nadal, Sant Jordi o la setmanacultural.A banda, la junta de govern local ha donat el vist-i-plau a lessubvencions que es concedeixen a les Associacions de Paresi Mares d’Alumnes per al seu funcionament. S’hi destinen9.567 euros, 1.063 per a cada AMPA.A més, l’Ajuntament aporta 350 euros per als centres escolarsque editin una revista.També en matèria educativa, la junta de govern ha aprovat unsajuts de 360 i 180 euros per al funcionament de les escolesd’adults de Vila-seca i La Pineda i La Plana, respectivament.

Lloguer de cabines WCLloguer de cabines WCLloguer de cabines WCLloguer de cabines WCLloguer de cabines WCL’empresa Polyklin serà la concessionàriaper al subministrament de tres cabinesordinàries i quatre per a minusvàlids a laplatja de La Pineda. El cost d’aquest lloguerper a la temporada serà de 16.756 euros(IVA inclòs). Per altra banda, la mateixaempresa serà l’encarregada de proporcio-nar dues cabines de similarscaracterístiques per al mercadet ambulantdel nucli costaner entre abril i octubred’enguany, pel preu de 3.508,14 euros (IVAinclòs).

Lloguer d’una galeria de tirLloguer d’una galeria de tirLloguer d’una galeria de tirLloguer d’una galeria de tirLloguer d’una galeria de tirS’ha arribat a un acord de col·laboració amb l’Armeria Ferré de Cambrils peral lloguer d’una galeria de tir destinada al manteniment professional del cosde policia local. El preu del lloguer d’aquest servei serà de 906,31 eurosdurant el present any 2011.

Carnaval, carnavalCarnaval, carnavalCarnaval, carnavalCarnaval, carnavalCarnaval, carnavalPer a la festa de carnaval que va tenir lloc els dies 4, 5 i 8 de març passates va aprovar un ajut de 300 euros per a cadascuna de les trenta colles quevan participar a la rua que va recórrer els carrers del municipi. A més de lapròpia rua, hi va haver ball de carnaval i enterrament de la sardina, fent quela despesa total de la festa ascendís a 28.000 euros.

Funcionament de la Jove Casa dels ObrersFuncionament de la Jove Casa dels ObrersFuncionament de la Jove Casa dels ObrersFuncionament de la Jove Casa dels ObrersFuncionament de la Jove Casa dels ObrersAquest servei de titularitat municipal que gestiona el PIJ disposa d’unsespais per al foment de la formació la cultura, el desenvolupament indivi-dual i col·lectiu dels joves mitjançant un programa de tallers, cursos ixerrades. Per exemple, durant el primer quadrimestre s’ha impartit reiki,mandalas, reposteria, cuina internacional, cinema temàtic, batuka, guita-rra, fotografia, malabars, etc. La despesa aprovada per tal de sufragar elcost d’aquestes activitats durant aquest període ha estat de 3.285 euros.Aquesta és una part de la despesa anual, doncs, la qual s’ha fixat en 37.000euros per a enguany.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Obres de senyalitzacióObres de senyalitzacióObres de senyalitzacióObres de senyalitzacióObres de senyalitzacióhoritzontalhoritzontalhoritzontalhoritzontalhoritzontalL’Ajuntament invertirà 165.107,33euros en les obres de senyalitzacióhoritzontal del municipi. Els treballss’han adjudicat a l’empresa TermavialSL, que és la que avia presentant unaoferta econòmica més avantatjosa.La intervenció servirà per renovar lasenyalització d’aquells carrers en quèla pintura s’ha anat desgastant pelpas del temps.

PLENS I JUNTES

Senyalització CAP-CARSenyalització CAP-CARSenyalització CAP-CARSenyalització CAP-CARSenyalització CAP-CARLes obres del nou Centre d’Alta Resolució deVila-seca entren ja a la fase final. La junta degovern ha encarregat a l’empresa Signes Imatgei Comunicació la instal·lació de la senyalitzaciótant exterior com interior del centre sanitari. Laintervenció costarà 52.351,88 euros.

Subvencions a entitats municipalsSubvencions a entitats municipalsSubvencions a entitats municipalsSubvencions a entitats municipalsSubvencions a entitats municipalsA la vista de les sol·licituds presentades per cadascuna de les entitatssocials, culturals i esportives del municipi, s’han atorgat les subvencionsordinàries per al normal funcionament d’aquestes:

Programes per a l’ocupació delsProgrames per a l’ocupació delsProgrames per a l’ocupació delsProgrames per a l’ocupació delsProgrames per a l’ocupació delsjovesjovesjovesjovesjovesEn atenció a la difícil conjuntura econòmica ques’està vivint en aquests moments, s’ha deciditampliar el programa SALT, en col·laboració ambels centres de secundària del municipi, amb unaformació bàsica pre-laboral. Aquesta formacióconstarà de 4,5 hores setmanals durant tresmesos basada en matèria de cuina i restauració,no deixant de banda la resta d’ensenyamentsque s’estan impartint en habilitats personals ijardineria. A tal efecte es destinarà una despesade 3.500 euros per a la implementació d’aquestprograma d’orientació, formació i inserció labo-ral de joves amb problemes d’absentisme esco-lar i de conservació del lloc de treball.D’altra banda, Port Aventura Entertaiment seràl’empresa encarregada d’impulsar el programaSuma’t al municipi. Aquest projecte està tambédestinat a fomentar l’ocupació dels joves ambdificultats per accedir al mercat laboral.L’Ajuntament invertirà 99.000 euros en aquestprojecte.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Progat Vila-seca 500 eurosCreu Roja 120.000 eurosAV Santa Maria 6.253 eurosVeterans de Futbol 1.500 eurosClub Atletisme 8.200 eurosClub Bàsquet 17.400 eurosClub Ciclisme Sant Esteve 350 eurosClub Ciclista Vila-seca 4.500 eurosClub Tir Sant Esteve 3.800 eurosClub Futbol 17.400 eurosClub Natació 10.200 eurosClub Petanca La Plana 1.500 eurosClub Petanca Vila-seca 1.250 eurosClub Tennis 1.250 eurosEscola Ciclisme 3.400 eurosPatí Club 3.500 eurosPenya Pescadors Esportius 2.200 eurosSecció Muntanya AC 2.200 eurosSocietat Protectora Caça 2.100 eurosA. de gent gran Esplai Sant Esteve 3.578 eurosA. jubilats i pensionistes La Pineda 1.969 eurosEsplai de Gent Gran La Plana 600 eurosLliga contra el càncer C. de Tarragona 710 eurosVoluntaris per Vila-seca 1.000 eurosEsplai Gent Gran de la Plana 1.809,50 eCàritas Parroquial 1.862 eurosMicròfons de Catalunya per a la Cooperació i elDesenvolupament 300 euros

Ple de Vila-seca

Vila-seca s’apropa alsVila-seca s’apropa alsVila-seca s’apropa alsVila-seca s’apropa alsVila-seca s’apropa als22 mil habitants22 mil habitants22 mil habitants22 mil habitants22 mil habitantsEl municipi de Vila-seca ha tancat el2010 amb 21.942 habitants, segonsles dades del cens aprovades pel pleaquest mes de març. Es mantéd’aquesta manera la tendènciaascendent en el nombre d’habitants.Ja fa quatre anys es va superar la xifradels 20.000. Això implica que enaquestes eleccions locals del 22 demaig s’hauran d’escollir 21 regidors,quatre més dels que conformenactualment la corporació.

Ratificat el conveni perRatificat el conveni perRatificat el conveni perRatificat el conveni perRatificat el conveni perl’escola La Canaletal’escola La Canaletal’escola La Canaletal’escola La Canaletal’escola La CanaletaEl ple municipal també ha donat el vist-i-plau al conveni signat amb eldepartament d’Educació de laGeneralitat per a la construcció de la

nova escola La Canaleta. El convenies va signar coincidint amb la visita dela consellera Irene Rigau per inaugurarla llar d’infants Les Vimeteres.El col·legi la Canaleta funciona deforma provisional a les instal·lacionsdel Mestral. L’objectiu és construir lanova escola a l’Àrea ResidencialEstratègica La Canaleta, a la zona delcastell de Vila-seca.

Nova regulacióNova regulacióNova regulacióNova regulacióNova regulaciód’unions civilsd’unions civilsd’unions civilsd’unions civilsd’unions civilsL’Ajuntament de Vila-seca ha hagutd’adaptar el registre municipald’unions civils a la nova llei que lesregula. Aquesta està inclosa en elsegon volum del Codi Civil deCatalunya i deroga la normativa vigentfins ara que datava de 1998. El ple del’Ajuntament ha donat el vist-i-plau a lareforma del registre municipal per tal

d’adaptar-lo a la nova legislació. Eldocument estarà en exposició públicadurant tot el mes de març.

ElectrodomèsticsRegalsLlista de nocesFotografia

Rambla Catalnya, 2Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85Apartat 51 - VILA-SECA

LES PARTIDES

Les partides de terra (V)

PER CARLES JANSÀ GRAN. Foto MARTA PADRÓ GUINOVART.Imatge gràfica PAU JANSÀ PADRÓ

Seguim repassant les nostres terres, avui, per cert, molt veïnes delpoble. És una manera de mantenir vius els noms de lloc.

La Creu de la Beguda.- Antigacreu de terme situada a la cruïlladel Raval de la Mar i el camí delMas de la Sana. La imatjacorrespon a l’actual creu deferro feta per Antoniu MasGarreta l’any 1952. L’antigacreu va ser enderrocada a l’abrilde l’any 1931, just a l’entrada dela Segona República.Antigament aquí s’hi reunien totsels caps de casa el dia 6 degener de cada any, els qualselegien el batlle de l’antic territoride Salou.

El Canal (forma part d’un antic territori vila-secàanomenat El Territori).- Partida de terra situadaa l’Est i a tocar del poble, agrícolament cultivadafins fa pocs anys i amb instal·lacions d’indústriesquímiques. Està travessada per la via deTarragona, per la via de València, per la carreterade Tarragona i pel camí del Mas de la Sana;aquest camí va ser una important via romana,coneguda com a Via Màxima, que resseguiatota la costa ibèrica mediterrània fins a Roma.D’un tros de la banda Nord de la partida sen’havia dit el Mas de la Sana i la part de llevantpertanyia a l’antic Territori. Com a límits té elcamí de Castellet, el terme de Reus, el terme deLa Canonja, l’actual Raval de la Mar (l’anticcamí o carretera de La Pineda) que s’estàconstruint i el nucli urbà de Vila-seca. A tocar deles cases hi destaca la Creu de la Beguda, unahistòrica creu de terme.

Les Illes.- Petita partida al Sud del poble itocant-hi. Era antigament agrícola i s’hicultivaven vimeteres. Avui dia, prácticamente,és zona urbanitzada. Hi havia hagut l’Era delDelme i hi passava el camí de l’Era del Delme.Per la partida hi passen les aigües de la Riera.Toca amb el Mas d’en Gras, els Aragalls i elCanal; amb aquest, mitjaçant el Raval de la Mar.

Els Aragalls.- Partida no gaire gran situada alSud del poble. Hi havia hagut horta i, avui, estàquasi tota urbanitzada. De Nord a Sud hi correnles aigües de la Riera que passen pel Gorg d’enPuig. Toca amb Les Illes, el Mas d’en Gras, lesGarrigues, la Pineda i el Canal. Té com a límits:el camí de l’Era del Delme, l’avinguda PereMolas (antic camí de les Garrigues), la Via deValència i el Raval de la Mar (antic camí i antigacarretera de la Pineda).

Mapa de les partides

h t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oVOLVOLVOLVOLVOLS SER VOLUNTS SER VOLUNTS SER VOLUNTS SER VOLUNTS SER VOLUNTARI DE LARI DE LARI DE LARI DE LARI DE L A FIRA DEA FIRA DEA FIRA DEA FIRA DEA FIRA DE

MÚSICA AL CARRER. PREGUNTMÚSICA AL CARRER. PREGUNTMÚSICA AL CARRER. PREGUNTMÚSICA AL CARRER. PREGUNTMÚSICA AL CARRER. PREGUNTA!A!A!A!A!

SésamoAventura, nova atracció del parc temàtic

La nova temporada de PortAventura arriba el pròxim 8 d’abril amb una grannovetat, SésamoAventura, la sisena àrea temàtica del parc. Compta ambonze atraccions i serveis adaptats a les necessitats dels més petits de lafamilía. Amb una superfície propera als 13.000 m2 constitueix l’ampliació mésambiciosa del parc des de la seva obertura el 1995. Està ubicada al costatde la Polinèsia, i comporta la posada en funcionament de SésamoAventuraStation, la tercera estació del ferrocarril que recorre tot el parc, disposantd’un transport intern directe des de la Mediterrània, evitando a famílies ambnens petits un recorregut de 15 minuts a peu. Claudio Mazzoli és el directorartístic del projecte, inspirat en l’univers cartoon i en el món de Barri Sèsam,únic a l’estat espanyol per la seva cuidada decoració i detall. D’unamonumental entrada parteix l’avinguda principal que desemboca en unaàmplia plaça on trobem L’Arbre Màgic, un peculiar arbre somrient de 12metres d’alçada. Al llarg de l’avinguda principal trobem algunes atraccionscom CocoPiloto, un monorail aeri, o les Papallones Saltarines, atracciógiratòria on els nens munten bicicletes voladores que s’eleven i baixen enfunción de la força del pedaleig. La Granja de l’Elmo possibilitarà un passeigdalt d’un graciós tractor. Durant el recorregut trobarem animals com aravaqueas, proquets o cabres, a més dels divertits personatges de BarriSèsam. El Salto de Blas són dues torres de set metres on els nens i nenesaplicaran tota la seva força per pujar fins al cim i experimentar una divertidacaiguda lliure. L’Hort Encantat consta de dues estructures de jocs de gransdimensions per grimpar, saltar i baixar per tobogans, amb una capacitat defins a 300 nens alhora. Magic Fish, Tami Tami, Waikiki i Loco Loco Tiki sónaltres atraccions, noves o reciclades, que conformen aquesta zona. Tambécomptarà amb TeatroAventura, un amfiteatre a l’aire lliure amb un aforamentde 300 persones on es programaran “SésamoAventura” . La zona escomplementa amb un restaurant autoservei, La Cuina de l’Epi

Recordatori: Exposició fotogràfica, hi volsparticipar? BASESEl Patronat de Turisme organitza una exposició fotogràfica popularque tindrà lloc durant la Festa Major dÉstiu de Vila-seca.Bases:-Temàtica: Festa Major de Sant Antoni de Vila-seca (qualsevolany)-Convocatòria oberta a tothom-Cada participant pot aportar un màxim de 3 fotografies- Les fotografies poden ser genèriques, de persones, de detalls...però sempre i quan, dúna manera o altra, quedi reflexada latemàtica demanada.- Les fotografies poden ser tractades informàticament, però s´hadéspecificar.- El format de presentació ha de ser dáproximadament 20cm elcostat més llarg, en paper fotogràfic i sense suport (marc,paspertout, cartolina...)- Còpia en format digital (amb el tamany original per a possibleampliació)- Cada foto ha dánar acompanyada de les següents dades: o Autor, Títol, Any, Càmara fotogràfica, Esmentar si ha estattractada informàticament, Telèfon de contacte- El termini de lliurament és fins el 30 de maig de 2011.- A entregar a la oficina del Patronat de Turisme de Vila-seca,Carrer del Patró, 10 de Vila-seca.

Exposició:Totes les fotografies presentades séxposaran en el formatoriginal.Tanmateix, déntre totes les fotografies presentades seń faràuna tria de 25.Aquestes 25 fotografies es reproduiran en un tamany més grani seran el nucli central de la exposició.La sel•lecció dáquestes fotografies anirà a càrrec dún Juratformat pel President del Patronat de Turisme de Vila-seca, elRegidor de Cultura de lÁjuntament de Vila-seca, el dinamitzadorcultural de lÁjuntament de Vila-seca, i dos professionals de lafotografia.Totes les fotografies presentades passaran a formar part delÁrxiu Municipal de lÁjuntament de Vila-seca.LÁjuntament de Vila-seca podrà fer ús de les fotografies per acontinguts propis (publicacions, promoció...), sempre anomenantla font. En cap cas se cediran aquestes fotografies per a ús privat/comercial sense el consentiment de láutor.

La Fira MITT de Moscou, cita ineludiblepel Patronat de Turisme de Vila-seca

El Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca ha participat del 16 al 19de març a una de les fires de turisme més importants d’Europa, la MITTde Moscou, on també hi eren presents els Patronats de Turisme deCosta Daurada, Cambrils, Salou, Reus, Vila-seca i Tarragona amb unestand dins l’espai de l’Agència de Catalunya.Aquesta fira, dirigida tant a professionals com al client final, té unaparticular importància per al municipi de Vila-seca, atès que és el llocde la Costa Daurada on més es concentren els turistes russos, que tansols al 2010 van suposar el 25% del total de turistes estrangers arribatsa La Pineda.A la Fira MITT s’han desplaçat el President del Patronat de Turisme deVila-seca, Xavier Graset, la responsable de promoció del Patronat,Laura Cattaneo i diversos empresaris del municipi que habitualmenttreballen en aquest mercat, com ara representants dels Hotels EstivalPark, Gran Palas i Terramarina.

Durant la seva estada, el Patronat Municipal de Turisme han mantingutdiverses entrevistes amb els principals operadors russos, per tal depoder preveure l’arribada d’un major nombre de turistes. El touroperador Pegàs, que treballa a la zona del municipi, va portar l’anypassat més de 10 grups dels seus agents de viatges per conèixer a fonsla Costa Daurada, promocionar-la i incentivar la venda de la destinacióal mercat rus.Enguany la experiència ha estat molt satisfactòria i ja es pot avançarque aAquest estiu la Costa Daurada rebrà un 30% més de turistesrussos. Això justifica l’esforç que han fet els patronats costers enapropar el producte Costa Daurada al mercat rús, segons dades oficialsde l’associació hotelera Salou-Cambrils-La Pineda dels 600.000 turistesque arriven a Espanya el 65% elegeix la Costa Daurada com a destí pera passar les seves vacances.

Número 299 Març 2011

902 734 196nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

BREUS

L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet,acompanyat del regidor de governació iserveis generals, Josep M: Pujals, vanpresentar en roda de premsa la novaconcessió dels equips de manteniment,conservació i neteja dels espais verdspúblics del terme municipal.

A banda de l’empresa Aritjol Jardinersi Serveis, SCP, que s’encarrega des de faanys del barri de la Plana, les empreses ales quals se’ls ha adjudicat la concessiósón Agrotarraco, SL, encarregada de laconservació dels espais verds de Vila-seca i Urbaser, que durà a terme elmanteniment de la Pineda.

Tal i com va recordar l’alcalde deVila-seca, la despesa anual és de 600 mil

Nou servei pel mantenimentdels espais verds públics

euros, i fa referència al manteniment delsmés de 725.000 m2 d’espais verds públicsque hi ha al municipi i que estan agrupatsen 102 jardins i 21 parcs.

Aquests espais, imprescindibles pelbenestar físic i emocional, permetenmillorar les condicions ambientals delnostre entorn i gaudir de l’esbarjo,l’entreteniment i el repòs. De fet, a Vila-seca la ràtio de verd públic se situa en32,79 m2 per habitant, gairebé el triple delque recomana l’Organització Mundial dela Salut.

A la fotografia, l’alcalde de Vila-secai el regidor de governació, amb els tècnicsmunicipals i els treballadors del servei pelmanteniment d'espais verds.

Diversos alumnes del Conservatoride Música de Vila-seca han estat premiatsen els Premis d’Interpretació Musical iComposició convocats pel Conservatoride Música de Girona.

Entre els dies 2 i 3 d’abril, l’OrganismeAutònom del Conservatori de MúsicaIsaac Albéniz de la Diputació de Gironaha organitzat els Premis d’InterpretacióMusical i Composició. Han estat un to-tal de 150 estudiants de música catalansi andorrans d’edats compreses entre els6 i els 25 anys els que han participat enaquesta desena edició dels premis.

Els alumnes del conservatori de Vila-seca que s’han presentat a concurs hanobtingut diversos premis i unnotabilíssim reconeixement per les sevesinterpretacions musicals.

Els alumnes del conservatori premiatshan estat: Sara Rodriguez, Carlos Bujosa,Jordi Badia, Núria Sans i Daniel Ruiz,en piano; Ferran Roigé en fagot i IreneRoigé en viola.

Trobada de Corals id’Orquestres al Conservatori

Alumnes del Conservatoriguardonats a Girona

Al llarg del mes de març, elConservatori de Música de Vila-seca vaacollir dues trobades d'alumnes de mú-sica de les comarques de Tarragona.

D'una banda, un total de 260 alumnesd’escoles de música i de conservatorisvan participar el 19 de març, en la 5aTrobada de Corals de Nivell Elementalque es va celebrar a l’Auditori JosepCarreras de Vila-seca. La Trobada aplegàjoves provinents de les escoles de músi-ca de Riudoms, el Morell, Cambrils, del’aula de música Baptista Nogués deMont-roig i dels Conservatoris de Músi-ca de Reus i de Vila-seca.

D'altra banda, 200 alumnes d’escolesde música i de conservatoris es van donarcita el dissabte dia 26 de març, en la 9aTrobada d’Orquestres de Nivell Ele-mental.

En la Trobada, organitzada pelConservatori Municipal de Música deVila-seca, hi van participar les orquestresde l’Escola de Música de La Fatarella,de l’Escola de Música de Flix, de l’Escolade Música del Centre de Lectura deReus, de l’Escola de Música de La LiraAmpostina, de l’Escola de Música deSalou i dels Conservatoris de Música deTarragona, de Reus, de Tortosa i deVila-seca.

��

Divendres 15 d’abril – 22,00 hL’Edat d’Or del Classicisme Vienès.

Beethoven i SchubertOrquestra de Cambra de Vila-secaJordi López, pianoEnrique Pérez Mesa, directorEls concerts de piano de Beethoven

constitueixen una primera mostra delconcertisme del segle XIX amb una fortainfluència de la tradició generada perMozart i Haydn.

Divendres 29 d’abril – 22,00 h.Recital de viola i pianoHartmut Lindemann, viola – Diana

Baker, pianoEn aquest concert podrem escoltar

obres de gran profunditat com la sonataper a viola de Brahms a partir d’unatranscripció del propi compositor d’unasonata per a clarinet.

Divendres 13 de maig – 22,00 hRecital de violí i pianoFélix Ayo, violíEmma Jiménez, pianoLa presència de Félix Ayo–violinista

basc – i d’Emma Jiménez, amb qui des defa trenta anys comparteix escenari,converteix aquest concert, en quès’interpretaran sonates de Mozart,Beethoven i Brahms, en una de les fitesmusicals de la temporada.

Els Concerts del Patronat

Temporada dePrimavera a

l'AuditoriJosep Carreras

El divendres 18 de març la consellerad’Ensenyament, Irene Rigau, i l’alcalde,de Vila-seca, Josep Poblet,van inaugurarla Llar Municipal d’Infants les Vimeteres,que es troba ubicada al costat de l’EscolaMiramar i que entrarà en funcionament elproper curs 2011-12.

El centre, que té capacitat per a 82 llocsescolars, pretén ser la continuïtat d’un eixeducatiu proper als ciutadans i formatpels diversos equipaments que permeten

La Consellera d’Ensenyament inaugurala nova llar d’infants de Vila-seca

tancar el cicle formatiu de les personessense sortir de Vila-seca. El centre, ambuna superfície de solar superior als 1.300m2, és de planta baixa i té un porxo exte-rior que protegeix l’entrada a l’escola i lasortida de les aules al jardí d’esbarjo.També disposa d’una zona exterior dejocs que envolta l’edifici.

A la fotografia, un moment de la jorna-da de portes obertes que es va celebrar elsdies 19 i 20 de març.

Alumnes i professors de secundàriaalemanys de l’institut d’Eichendorff Shule(Frankfurt) van estar durant uns dies aVila-seca. Fruit d’un intercanvi escolaramb alumnes de l’institut Ramon Barbati Miracle, el grup d’estudiants va visitarl’Ajuntament i van ser rebuts per l’alcalde

Alumnes alemanys d’intercanvi escolarvisiten l’Ajuntament de Vila-seca

de Vila-seca, Josep Poblet.A la imatge, els 20 joves i 2 professors

del centre educatiu de Kelkheim, propera Frankfurt, acompanyats dels seus amicsvila-secans que durant el proper mes demaig visitaran Alemanya, en una foto derecord al vestíbul de l’Ajuntament.

Divendres 3 de juny – 22,00 hQuartet GerhardLluís Castán, Judit Bardolet, Miquel

Jordà i Jesús MirallesEl Quartet Gerhard és un grup de recent

creació format per joves professionals –lamajoria dels quals antics alumnes de Vila-seca– que ha treballat amb grups com elQuartet Casals.

Diumenge 12 de juny – 19,00 hDel vell al nou món.Composicions dels músics Dvorák i

PiazzollaOrquestra de Cambra de Vila-secaKai Gleusten, concertino i director

GENT DEL POBLE

Tothom coneix Anton Ribera Martí i les seves aficions, les quals vandes del treball amb fusta, a la cuina o els bonsais. Doncs ara ha escritel llibre de les seves memòries que es va presentar el 31 de marçpassat, amb una finalitat altruïsta. Tots els beneficis seran donats ala Lliga contra el Càncer.

PER ROBERT RODRÍGUEZ

Pont de Fusta: Per què escriu aquestllibre de memòries? D’on sorgeix laidea?Anton Ribera: Primer que res voldriadonar les gràcies al doctor JosepOliveras, que durant la presentació en vafer una tan bona descripció que me’l vadonar conèixer més del que jo el coneixia,m’ho va aclarir més bé que jo no ho voliadir i no ho pensava. Com que és mésintel·ligent que jo, em va fer veure cosesde les que jo no me n’havia adonat.Doncs quan vaig saber que la mevadona tenia alzheimer, vaig pensar en feruna donació. Però aquest mal no té unaassociació i vam decidir fer una donacióa la Lliga contra el Càncer. Quan li vaigexplicar a la Roseta ho va trobar moltbona idea. Com que la canalla sempreha vingut a casa a dinar els dissabtes ijo els hi explico històries, la meva joveCristina, que és com una filla per a mi,em va demanar que ho escrivís perquèen tinguessin constància i no es perdésamb la meva mort. Però jo no en sé gaired’escriure perquè a la meva època haviesd’anar a treballar tan aviat com podies.Quan ella es va oferir a corregir-me eltext, em vaig posar a escriure les mevesmemòries per vendre el llibre.

PdF: És a dir, que no tenia res escrit?AR: No, quan en vam parlar me’n vaiganar a la llibreria, vaig comprar duesllibretes i em vaig posar a escriure. Podriaser més llarg, jo podria explicar méscoses, però has d’anar amb cura i moltescoses no les vaig dir per no ferir lasensibilitat d’altres. Jo vaig començardes que tenia dos anys i vaig anar seguint,però si veia que alguna cosa podia noagradar a algú altre no ho escrivia.

PdF: Ha de ser un bon exercici dememòria? Ha costat molt rememorartota una vida?AR: No m’ha costat gaire. No recordodates exactes però, per exemple, recordol’època del trasllat a Baza durant la Guerra

Civil, on hi vaig ser sis mesos, i el trasllatal front. Doncs hi havia gent del poble queestaven a favor de Franco, així que no vaigvoler posar-hi res al llibre que els poguésferir.

PdF: Costa reviure sensacions?AR: M’ha costat plorar, perquè quan es vaacabar la guerra vaig ser presoner en uncamp de concentració. Per cert que ampocno vaig voler posar que em van donar unacondecoració i uns diners per aquestmotiu. Quan vaig arribar a casa vaig voleranar a veure la meva mare que estavamalalta de tifus, ingressada a Tarragona.No m’hi deixaven anar però l’oncle Joanm’hi va acompanyar amb una mula quetenia i que brandava molt. Per la tarda lesmonges me la van deixar veure des de laporta, i va morir aquella mateixa nit.Portava dos anys i mig sense veure-la.

PdF:També hi ha moments bons…AR: I tant, però quan hi ha una guerra nohi ha res de bo. Jo era amic d’un metge,fill del Perera, i havia vist coses a casaseva i havia sentit converses. Així quedurant el conflicte jo em vaig presentarper ser camiller, vaig dir alguna mentida,i puc dir que no vaig disparar mai un tretcontra ningú, tinc la consciènciatranquil·la. Ser camiller també era perillósperquè sempre vaig ser al front i t’haviesde moure pel camp de batalla recollint

malalts. Sent allà no sabia res de casa nide ningú i la guerra s’encaminava cap aCatalunya on hi tenia tota la família,mentre jo era allà sol, incomunicat.Demana quins ànims ! I tot això formal’home, penalitats i alegries, salut imalaltia…

PdF: Tot i ser un volum breu, hi ha moltesanècdotes, a més de ser un retrat de laVila-seca de principis de segle ipostguerra. Però l’anècdota que mésm’ha cridat l’anteció d’entre totes és lade Fernando Hierro.AR: La seva família estaven d’ocupes alMas de Miret, deu fer uns trenta anys, i esvan resistir. Quan van comprar tota lafinca per fer-hi una fàbrica els hi van haverde comprar un pis i van marxar. Ja no elsvaig veure més, però Nicomedes em vadir que aquesta família havien anat aparar a Tarragona i aquest xiquet, quetenia afició pel futbol, va ser fitxar pelReial Madrid i va arribar a ser el jugadorque va ser. Vaig pensar a escriure-li unacarta però em va semblar que se’ndonaria vergonya dels seus orígens.

PdF: Com és que està escrit en castellà?AR: Està escrit en castellà perquè jo nosé escriure en català, quan estudiavaestava prohibit fins i tot de parlar-lo. Estàcorregit, però està escrit íntegrament permi, ningú no hi ha afegit res.

“No vaig disparar mai un tret contra ningú, tinc laconsciència tranquil·la”

Moment de la multitudinària presentació del llibre a càrrec de Josep Toquero,Josep Poblet i Josep Oliveras, en companyia de l’autor

PdF: Hem de dir que és una iniciativatotalment altruista.AR: Tota la recaptació que se n’obtinguianirà a la Lliga contra el Càncer. Ho posaal llibre perquè volia que la gent entingués un rebut quan el comprava. Demoment se n’han fet dues edicions de200 ll ibres cadascuna i estanpràcticament venudes tres quartes parts.Ara posarem una paradeta per Sant Jordi,juntament amb l’Alba Ripoll, i vendremels que queden.

PdF: Suposo que tot plegat deu reportaruna gran satisfacció?AR: No pots imaginar les fecilitacionsque he rebut, si et dic que cent not’enganyo. Un acte com el d’ahir depresentació del llibre amb tanta genttambé t’omple de satisfacció. Un copvaig llegir que l’home que no havia escritun llibre, no havia tingut un fill i no haviaplantat un arbre no calia que haguésvingut a aquest món. Tal i com diu elllibre, jo voldria que la gent prenguésconsciència del que es podria fer permillorar el món. No entenc com hi hagigent que sigui capaç de ser tan dolentai tenir un poble mort de gana, com veiemque fan aquests dictadors, que viuenenvoltats d’un exèrcit i es van forts.S’hauria de canviar ambició per caritat.Jo entenc que algú vulgui tenir més, fermés gran l’empresa que ha creat, perexemple, però no entenc que s’hagi dematar un poble de gana per aconseguir-ho. Hi ha qui es queixa del que cobren elsfutbolistes, però aquests no fan mal aningú, guanyen el que poden i la gentdisfruta amb el futbol. Trobo que sitothom féssim una mica de sacrifici i nointentéssim estafar el govern, en quatreo cinc anys tindríem la nació més rica delmón.

PdF: Gràcies i bona sort amb les vendes/donacions.AR: A vosaltres.

+ LLIBRES

A continuació us oferim una breu entrevistafeta a Eloi Grasset, coautor juntament ambDolors Molas, ambdós vila-secans, del llibreJordi Sarrà. De la mirada a la visió de laeditorial Viena, en motiu de la sevapresentació a la Diputació de Tarragona.

PER TONI BONET

Grasset-Sarrà-Molas○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Una entrevista feta a corre-cuita i que, malauradament degut justament al tempsno ha pogut comptar amb l’aportació de la Dolors, de la que n’esperem parlarmés endavant.

Pont de Fusta (PdF): Què us impulsa a escriure un llibre? Perquè Sarrà? I com naixel projecte?Eloi Grasset (EG): La diputació de Tarragona, a través del Museu d’art modern, téoberta una línia de recerca centrada en la recuperació de la memòria artística delterritori. Entre altres tasques, es publiquen monografies sobre artistes poc conegutso que només ho són a través d’obres de divulgació. Seguint aquesta línia, aquestllibre sorgeix d’un encàrrec que ens van fer a la Dolors i a mi mateix, per a serincorporat a la col·lecció “Tamarit” de llibres d’art, que coediten la diputació deTarragona i l’Editorial Viena. La idea era fer un primer volum monogràfic sobre l’obrade Sarrà que incorporés part de l’obra no accessible fins al moment i, al mateixtemps, on es pogués mostrar, mitjançant un estudi de la seva obra, quins caminstransita l’autor i quins són els seus referents.

PdF: Quin tipus de llibre trobem?EG: 3 grans parts.1)Un estudi del seu itinerari creatiu, tot fent atenció a les connexions amb altrestradicions. En aquesta part es proposa un desenvolupament temàtic de la seva obrai un intent d’identificar els vincles particulars amb la història de l’art modern – enel sentit més ampli del terme.2) Selecció de l’obra, intentant compensar les grans desigualtats productives deles seves diferents etapes creatives.3) Part biogràfica on s’exposen els fets més rellevants de la seva vida i s’indiquenles exposicions i bibliografia existent sobre l’autor. (segueix a la pàgina següent)

Acte de presentació del llibre. D’esquerra a dreta: els autors EloiGrasset i Dolors Molas; Josep Poblet, president de la Diputació; el nebotdel pintor Josep Anton Sarrà i Ollé; i el vicepresident de la DiputacióAlbert Vallvé. Fotografia: Diputació de Tarragona

L’ENTREVISTA

Els Pets van venir a tocar a l’Auditori JosepCarreras i vam voler aprofitar per xerrar unaestona amb en Lluís Gavaldà sobre el seu grup,i del Joan Reig i del Falín Càceres... fins i tot ensatreviríem a dir un grup patrimoni del nostre país,doncs continua creixent al compàs de la sevageneració i els fills d’aquesta.

PER ROBERT RODRÍGUEZ I ANTONI BONETCRÒNICA DEL CONCERT: ANNA PLAZA

Els Pets fanEls Pets fanEls Pets fanEls Pets fanEls Pets fan“teatro del bueno”“teatro del bueno”“teatro del bueno”“teatro del bueno”“teatro del bueno”

Pont de Fusta: Amb aquestespectacle demostreu unagran evolució com a grup,oi?Lluís Gavaldà: Home sí,perquè si els grups noevolucionen malament rai.Una persona canvia amb 25anys i un grup de música en elfons no és més que la unió detres persones en aquest cas,i no som els mateixos. Ensanem fet grans plegats i amida que ens hem fet granshem anat reflectint-ho en lescançons.

PdF: Us imaginàveu queduraríeu tant?LG: No i la prova d’aixòés el nom del grup. Siens ho haguéssimpensat no ens hauríemposat un nom tandesafortunat com ElsPets. Però com que enspensàvem que faríemquatre concerts alpoble i prou, tant se fotiaque ens diguéssim ElsPets, Els Rots o ElsPréssecs.

PdF: Millor quecondons adulterats ;-)LG: No gaire millor,encara que al costat deCondons Adulteratsqualsevol nom és bo.Però creu-me que haestat una creu aquestnom, sobretot alprincipi, perquè no ensprenien seriosamentni volien quetoquéssim. La gent espensava que érem LaTrinca i que érem un

grup còmic. Ens ha costatbastant que ens prenguessinseriosament com a músics. Abanda, en aquella èpocacantar i fer rock en català noestava gaire de moda i notenia futur, sobretot com hofèiem naltrus, quedesafinàvem tot el que volíem.Però a força de fer-ho hemanat millorant.

PdF: Quin és el punt d’inflexiódels Pets?LG: Probablement va ser elconcert del Palau Sant Jordiamb Sopa de Cabra, Sangtraïti Sau. A partir d’allí va agafarun caire més professional, hi

PdF: Com s’ha plantejat el contingut? Com ho heu treballat?EG: La Dolors s’ocupà de la part més biogràfica i de localitzaciód’obra, i jo de la part crítica. Pel que fa al llibre queda repartitde la següent manera: jo he fet l’estudi de l’obra, ella tota lasecció biogràfica – que inclou la recerca en hemerotequesi de les obres.La selecció de l’obra l’hem fet entre tots dos, intentant sercoherents amb els diferents interessos creatius que puguitenir cada etapa.

PdF: Coneixies en Sarrà més enllà de la seva obra? Fer elllibre us ha aportat quelcom novedós al voltant de la sevapersona, obra, vida?EG: Jo no coneixia Sarrà, però sí la seva obra. L’interessantha estat veure com és un autor rabiosament modern, i comla seva obra planteja – replanteja – les grans preguntes dela modernitat i això ens porta al segle XIX. HE intentat traçarla continuïtat entre el naixement de la Modernitat i Sarrà. Entred’altres puc destacar el lligam tan estret que va construintentre vida i obra, i que apareix en tot el seu itinerari creatiu.Hi ha aquella frase de Cézanne, el pintor francès, que diu: “encada pinzellada arrisco la meva vida”, doncs em sembla queen el cas de Sarrà aquesta frase va acabar esdevenint el seulema, la seva divisa.

PdF: Si et demano un parell de característiques que definissinen Sarrà, quines serien?EG: Apassionament, dissipació, esvaïment del món,exacerbació, visió

PdF: Un cop fet el llibre i presentat en societat, com et quedael cos? Amb ganes de més o al contrari?EG: Content de la feina feta perquè ha quedat un llibre moltmaco. La recerca ha servit per a poder presentar moltescoses desconegudes fins ara. Ens ha quedat fora gran partde l’obra de la seva etapa francesa. Potser més endavantcaldria revisar aquesta part i insistir per tal d’aconseguir

PdF: Diguem una raó per tal que la gent compri el llibre.EG: Per a conèixer millor l’obra d’un vila-secà il·lustre. Peraprendre a valorar millor la seva obra. Per conèixer una micamillor què es posa en joc en tot treball artístic, i entendreperquè la tasca dels artistes és absolutament necessària!

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Detall de l'obra Arlequí sobre blau 1977, oli sobre tela deJordi Sarrà. Extret de cultura.gencat.net

Lluís Gavaldà, integrant dels Pets,retratat per Robert Rodríguez

+ LLIBRES

(ve de la pàgina anterior)

L’ENTREVISTA

va haver un boom mediàtic iJoan i jo vam deixar les nostresrespectives feines. Va ser elpunt d’inflexió entre Els Petsamateurs i Els Petsprofessionals.

PdF: I a nivell personal, dinsel grup?LG: El dia que em vaig adonarque això anava seriosamentva ser un dia que érem aTarragona amb la meva nòviade llavors, que era una Llufa,i ens vam quedar tirats sensecotxe. Llavors va passar-neun amb les finestres baixadesi sonava la maqueta d’ElsPets. Hi vaig anar per dir-li al“tio” que em portés a casa i nosabia qui era. Aquell dia vaigpensar que hi havia unapersona que no coneixia i queescoltava la meva música.Perquè jo em pensava quearribaria allà i seria un cosí,un amic... que era entre elsque havíem repartit lamaqueta.

PdF: Demostreu quel’evolució ha provocat que usaneu reinventant i creixeuamb els vostres fans. Però,us heu plantejat dissoldre elgrup?LG: En pla rebequeria un diaque t’enfades amb el Joan oel Fali, n’hi ha hagut molts demoments. Seriosament,fredament, almenys jo capvegada perquè m’ho passomolt bé amb el grup. És ungran proveïdor d’estones defelicitat a la meva vida.M’estimo molt el Joan i el Fali,encara que hi ha dies que elsescanyaria, com passa ambel pare o el germà. Me’lsestimo molt i no hi ha motiuper deixar-ho, ja que des quehem començat que la cosa vamés bé del que enspensàvem, i potser del queens mereixeríem.

PdF: Conscients del públicLG: Ja ens hi trobàvem a lagira de Teatre. Té bastantescoses bones, com ara tocar auna hora decent per a unmúsic -potser és que ens fem

grans- i a mi em fa ràbia queperquè toquem rock hem detocar a les tres de la matinadaamb un públic begut. Elsgrups de fora o fins i tot elsgrups que fan death metaltoquen a les deu de la nit! Aquíla gent està més relaxada,més pendent de la música ino del que té al voltant, quetambé demana un esforç i ésun repte. I perquè també hi haun segment de públic que noet ve a veure a l’estiu, potserperquè ni saben qui ets opotser perquè a aquelleshores no van pel món. Araamb els teatres ens trobemamb gent gran, gent que veper curiositat i que és agraïtperquè no t’ha vist mai, peròtambé gent jove. Ara parlavaamb en Quim Garrigosa im’ha dit que vindria amb laseva néta de dos anys, que abanda de dir papa i mamanomés sap dir ‘bon dia’, i lademana quan puja al cotxe.Hi ha pares que no podenanar amb el nen petit a segonsquines hores però ara vénenamb el nen i si s’adorm a lafalda no passa res. Ja tenimel públic incondicional iballaruc dels estius i queaplaudeix molt.

PdF: En aquests moments, aCatalunya, hi ha un boom denoves sonoritats. Com hiencaixeu?LG: Per a mi és un incentiuperquè sempre he estatcompetitiu de mena. A bandajo soc més escoltador demúsica que músic i a mi elque més m’omple és poderescoltar música de qualitatamb el meu idioma si pot ser,això és un plus. Perquè crecque la música dignifica lacultura de la llengua amb quèes fa. Estic entusiasmat quehi hagi aquesta qualitatindiscutible en la música novaque s’està fent. Hi encaixemcuriosament perquè hauríemde ser uns fòssils vilipendiatsper les noves generacions

però, tot i que hi ha grups quees deuen cagar en nosaltres,no ho notem gaire. Les novesgeneracions ensreivindiquen, Manel i NewRaemon ens versionen i hemcol·laborat amb Refree, oSanti Balmes. Veig que hi hamés punts de connexió anivell de sonoritat i lletres ambaquests grups que amb elsnostres coetanis, amb tots elsrespectes.

PdF: A Vila-seca tenim la FIM(Fira de Música al Carrer).T’hi hem vist algun cop enqualitat de públic. Què enpenses?LG: És un festival fantàstic,prop de casa amb horarisamb els quals puc venir amb

En Joan Reig no va poder ser a la entrevista doncs tenia les proves de so. Foto de Toni Bonet

L’escaleta de cançons que s’interpretarien al concert.Foto de R.R.

(segueix a lap à g i n asegüent)

L’ENTREVISTA

la família i molt assequible.Dins d’aquest desert culturaldel Camp de Tarragona commés va més fan falta aquestescoses.

PdF: Un dels trets d’Els Petseren les seves lletresreivindicatives o elcompromís social, polític...Com ho enfoqueu ara?LG: Podríem fer una tesidoctoral. No sé fins a quinpunt interessa la meva opinióperquè jo soc cantant només.Però a banda sóc unapersona que no em tanco ipenso només en la meva

professió i la meva música,sinó que em compro el diari,fins i tot hi escric i que té unmínim d’inquietud cultural isocial. S’ha fet palès en leslletres d’Els Pets no permàrqueting sinó perquè ensinteressa el que passa alnostre voltant. El nostre paísestà fotut, som un paísminoritzat i sense poder realde poder trencar aquestadinàmica. Som un paíssegrestat i amb Síndromed’Estocolm, i ho té bastantfotut per ser lliure. M’agradariapensar que un dia seremmajoria els que pensem que

l’única manera de subsistircom a cultura, país i llenguaés decidir què volem, però hoveig difícil per la curtesa demires de la classe política.Els polítics tenen aquestobsessió de polítques a curttermini per defensar els seusinteressos. Fa falta gent ambvisió d’estat i de futur mésàmplia i que vagi més enllàde guanyar les pròximeseleccions. La classe política,amb tots els meus respectes,és molt mediocre. Si entresen la mecànica d’un partit,veus que la meritocràcia és elbarem pel qual es regeix tot, i

per pujar s’ha de ser obedient,dòcil i dir el que diu d’amo. Hiha molta gent que es pren lapolítica com una professió.

PdF: Per tancar, parlens deles teves altres ‘aficions’.LG: Faig dues columnessetmanals per al dia Ara, queés un diari que m’agrada molti que crec que feia falta enaquest país. He fet ràdio, arano tant, presentador detelevisió i he escrit algunacosa. He publicat el llibre Esticprenyat i ara un conte il·lustratamb la lletra de Valset. Anemfent de tastaolletes.

Els Pets fanEls Pets fanEls Pets fanEls Pets fanEls Pets fan“teatro del bueno”“teatro del bueno”“teatro del bueno”“teatro del bueno”“teatro del bueno”LA CRÒNICAVint-i-cinc anys que van pel món i em pregunto si els Petshavien tocat mai davant d’un públic tan heterogeni com el quees va aplegar a l’Auditori Josep Carreras.Van aconseguir reunir en una mateixa sala fins a quatregeneracions d’espectadors: avis, pares, fills i nets. Els abonatsno acostumen a deixar lliures les seves butaques i això vapropiciar que els de Constantí actuessin davant de gent queno havia sentit mai cap de les seves cançons.Això no els va impedir crear un ambient màgic, posant-se a labutxaca els seguidors incondicionals que també hi haviaentre el pati de butaques, ple a vessar.Els Pets ja hi estan acostumats a concerts multigeneracionals.Per alguna cosa són la banda de pop-rock més veterana delpaís. Els fans dels inicis ja tenen fills prou grans per saber-se’n totes les cançons i ser-ne també seguidors incondicionals.

Vint-i-cinc anys sobre els escenaris i encara mantenen laforma. En els darrers anys Els Pets han anat rebaixant el to,abandonat aquell esperit calavera del principi, al mateixtemps que aprofundien en les lletres, en històries méspersonals i emotives. Al “Tarragona m’esborrona” l’ha succeït“El poble sota el barret de fum”, inclosa en el seu darrer disci un dels moments culminants del concert.Lluís Gavaldà, un showman nat, va exercir de mestre decerimònies durant un espectacle en què Joan Reig i FalinCàceres quedaven en un segon terme. Sobretot Reig que vahaver d’amagar la bateria darrere d’una mampara per evitarun excés de reverberació en una sala pensada eminentmentper a música clàssica.Els temes del darrer disc es van anar alternant amb pecesmés clàssiques com “La vida és bonica però a vegadescomplicada”, “Fulles seques” o “Pantalons curts i els genollspelats”.Durant els 25 anys de trajectòria Els Pets també han crescutcom a músics i això es nota en un so compacte i rigorós al qualcontribueixen, en gran mesura, Dani Muñoz i Joan Pau Chaves,que els acompanyen a la guitarra i als teclats.Després d’una hora i mitja de recital, tothom de peu ballantamb els bisos i emocionant-se amb el “Bona nit” amb què esvan acomiadar.

(ve de la pàgina anterior)

C/ Verge de la Pineda, 37Tel. 977 390 803

OPTICAVILA-SECA

LLIBRERIAPAPERERIA

COPISTERIA

Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171VILA-SECA

FincasFincasFincasFincasFincasIndasolIndasolIndasolIndasolIndasol

VENDA DE PISOS, LOCALSCOMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45Tel. 977 382 214Fax. 977 382 011 43840 SALOU

IMATGES DEL PASSATAlumnes de la Sra. Antònia Savé Mestres

Curs 1944-1945

Fila superior1. Neus Prous2. Hermínia Aguiló Cervelló3. Pepita Pastor Martí4. Glicèria Cochs Solé5. Brígida Gené Nogués6. M. Teresa Samsó Saltó7. Olga Purqueras Jordà

Fila central8. M. Mercè Ferré Pujals9. M. Teresa Martí Aguiló10. Paquita Fortuny Tusach11. Elvireta (Mas de Plana)12. M. Dolors Tous Martí13. Cisqueta Carreté Llurba14. Teresina Salvadó Folch15. Mercè Porqueras Ferrando16. M. Remei Torrents Morell

Assegudes17. Bernadeta Roigés Garcia18. M. Dolors Cogul Llauradó19. Maria Forasté Saltó20. M. Josepa Calull21. Lourdes Reverté22. Antonieta Fontgibell Espinach23. Montserrat Boquera Roselló24. Carmeta Canals Saladié

Foto cedida per Teresina Salvadó Folch

Des d’El Pont de Fusta us animem a participar en aquesta secció. Si teniu alguna fotografiaantiga relacionada amb festes locals, grups escolars, entitats esportives o culturals, oficis,activitats agrícoles, etc. i voleu que la publiquem, ens la podeu fer arribar per correuelectrònic (1-2MB) acompanyada d’un document word amb tota la informació de lafotografia (data, lloc, nom de les persones que hi surten...). També ens la podeu fer arribaren paper a algun component del consell de redacció de la revista, junt amb tota la informacióde la foto, i us la retornarem un cop estigui escanejada.

COL·LABORACIONS

En trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més ahttp://http://http://http://http://

jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/

El Camí de la Monda. L’ajuntament ha iniciat els tràmits perdesenvolupar la segona fase del Camí de Ronda. Caldrà veureara quants anys més triguen en acabar un projecte promogutper Ferran el 2001, que Banyeres va començar el juliol del 2008i la primera fase del qual Granados va inaugurar de maneratriomfal el desembre passat amb any i mig de retard. No creieuque al Camí de Ronda potser hauríem d’anomenar Camí de laMonda, ja que és per trencar-se de riure el ritme que porten?

Ara baixen de la figuera? En el darrer L’Esclafit, i sota el títolLa reaparició, Units Tots per Salou, és a dir, el nou partit deFerran després que Granados el desposseís de Ferran Unitsper Salou, carrega contra el ressuscitat El Faro de Salou, pelvergonyós servilisme que tributa a l’alcalde. I es pregunta: “Quihi ha darrere del projecte? Quant ens costarà la propagandaque li faran a l’alcalde?”. No entenc a què ve ara clamar al celquan el Faro no ha deixat de fer el mateix que quan Ferran eraalcalde: vendre’s al millor postor.

No és això, no és això... L’alcalde de Salou ha tornat acarregar contra els mitjans de comunicació pel tractament quevan fer de la passada Saloufest. Segons ha declarat PereGranados a La Vanguardia, “l’any passat van aparèixer moltesinformacions interessades, però el cert és que els informesdels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana no recullen niun sol dany en el mobiliari urbà”. Cap ni un? Vaja, ara resultaràque eren angelets. En qualsevol cas, no és aquest el debat queha suscitat la Saloufest, sinó el del model turístic que cal seguir,ja que Salou continua sent una de les principals destinacionsdel turisme de borratxera. Per molt que el vulguin camuflar sotala marca de turisme familiar.

La Saloufest serà una trobada ascètica. L’Ajuntament deSalou ha obligat els organitzadors de la Saloufest a eliminartota referència a sexe i alcohol en la publicitat d’aquesta festa,que l’any passat va atraure 8.400 estudiants britànics, lesproeses etíliques dels quals tanta fama internacional vandonar a la capital de la Costa Daurada. Gràcies a la intervenciómunicipal, aquest any la Saloufest serà de reflexió i de recollimentespiritual, i anirà enfocada cap a la recerca de l’equilibriemocional i l’enfortiment de la pau interior. En aquest sentit,l’equip de govern està temptejant el rector de la parròquiaperquè l’església de Santa Maria del Mar pugui acollir durantuns dies els penedits i rehabilitats nois, els quals, amb la seva

vida ja refeta, han deciditseguir un camí d’ascetisme id’enriquiment personal,mitjançant la meditació i finsi tot la pràctica mantra. Om...

Ja trona... Casualitats o no,ahir a la nit, 3 de març,després de la presentació(per segon cop) de lacandidatura de Granados perla coalició CiU-Fups(aquesta vegadaacompanyat pel seu amic del’ànima Felip Puig), es vadesencadenar un aiguat denassos. Serà un malpresagi? Un ocell de malaverany? Potser l’anunci dela gran tempesta ques’acosta? Temps al temps.

El TAS estrena temporada. El passat 3 de març va arrencarla nova programació del Teatre Auditori de Salou. El cartellaplega les millors figures de les arts escèniques, tal com ja esva poder comprovar en l’estrena oficial, en què els germansPere i Felip Palomo, de la prestigiosa companyia de dansaMartin Gala, van desplegar una destresa poc habitual i difícilmentigualable. Tot això davant d’un nombrós públic completamententregat al qual van saber seduir, i que va aplaudir d’allò mésel gran treball de la compenetrada parella. Després del ques’ha vist sobre l’escenari, no és gens agosarat afirmar quel’espectacle està garantit.

Granados fins a la sopa. La web de l’ajuntament de Saloufalla més que una escopeta de fira, com ara, quan escricaquesta entrada. Curiosament, tant el bloc de l’alcalde, que esnodreix de les excelses notes de premsa de l’equip de govern,com la pàgina de Fups, que es nodreix també de les excelsesnotes de premsa de l’equip de govern, funcionen a meravella(els enllaços de Fups condueixen al bloc de Granados).Corol·lari: que amb Granados, de la mà a la boca, mai no esperd la sopa.

APARTAMENTS TURÍSTICSLLOGUER I SERVEIS

Av. Pau Casals, 104 baixosTel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00

LA PINEDARAMBLA CATALUNYA, 14

VILA-SECA Tel. 977 392 418

COL·LABORACIONS

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

SI HI HA CALÉ, HI HA RETALLADASI HI HA CALÉ, HI HA RETALLADASI HI HA CALÉ, HI HA RETALLADASI HI HA CALÉ, HI HA RETALLADASI HI HA CALÉ, HI HA RETALLADA-Això és el que ha estat sempre quan has anat a la barberia, pagant t’horetallen com vulguis...-Sí, però ara el que passa és que els que manen no tenen calé i volen retallar oxollar per tot arreu i no pararan fins que trobin “pela”...-Doncs les meves peles no sé si les trobaran, perquè tu saps on has d’amagarels diners per a què no te’ls trobin? Doncs al brancal de la porta d’entrada de casa,perquè quan vinguin a fotre’t el calé, encara no entrin ja se’ls han empassat i a dinsno trobaran res.-Encara que d’allà on no n’hi ha no en raja...-Doncs al pare explicava d’un, que quan les portes de les cases estaven obertesa tota hora, va sentir que el cridaven des de baix a l’entrada, i ell des de dalt, vareconèixer la veu i fins i tot el que volia el visitant. Es va dirigir cap a l’escala i desde dalt mateix, sense saludar-lo, li va preguntar: “Què vols?”, i el de baix varespondre: “Home, venia a veure si em poguessis deixar diners, que em faries unfavor...”. I el de dalt va contestar: “Espera que els hi vaig a preguntar, a veure quèem diuen”, i va marxar. El de baix es va quedar esperant una mica estranyat pensantquè anava a preguntar. Passà un ratet i tornà a aparèixer el de dalt i li digué: “Heanat a preguntar als diners si volien venir i m’han preguntat amb qui havien d’anar.S’ho han pensat i m’han dit que no perquè allà on estan s’hi està molt bé i que sisortien no sabien si tornarien. Així que si ells no volen venir, jo no portaré la contraa ningú, ho sento però adéu.” Es girà i va marxar. El de baix es va quedar amb unpam de nas i va girar cua.

«Amb tot el llibre-entrevista d’AlbertVilalta, ..., té altres

motius d’interès per allector d’El Pont de

Fusta.»

Records que fugenRecords que fugenRecords que fugenRecords que fugenRecords que fugenEm sembla que no sabrem mai del totperquè tenim l’estació de l’AVE del Campde Tarragona entre la Secuita i Perafort,i perquè no passa per Tarragona o perReus, a diferència del que passa a Lleida,o Barcelona, i passarà a Girona.L’aparició del llibre Què pensa AlbertVilalta, de Dèria editors, em va animar abuscar una resposta de boca del que vaser primer Conseller de Medi Ambientdels governs de Pujol, i secretari d’Estatd’Infrastructures amb el ministre RafaelArias-Salgado, entre moltes altresresponsabilitats públiques, em va fercreure que en treuria l’entrellat. Costa. Elque he avançat en les lentesinvestigacions sobre l’alta velocitat a lesnostres comarques, és que l’actualestació de Perafort era en el dissenyinicial el by-pass per als trens que vandirectes de Barcelona a Madrid. De lamateixa manera que existeixen a Lleida,a Saragossa o d’altres punts del trajecte.Perquè hi hagi by-pass, vol dir que hi had’haver una altra línia amb estacionsmés pròximes, segons Vilalta a Reus i aTarragona, però a última hora el Governdel PP va tirar pel dret. Al llibre Vilalta esmostra indignat: “El que has de fer ésposar el transport públic a l’abast delsciutadans. No posar el transport i dir:“Després ja hi aniran els ciutadans”. Avegades sembla mentida que a la pròpiaadministració li costi tant d’entendre-ho.”Té raó, a l ’administració, i alsadministrats, que no entenem res.Amb tot el llibre-entrevista d’Albert Vilalta,

que és prou interessant per veure comhan anat evolucionant les infrastructuresdel nostre país, té altres motius d’interèsper al lector d’El Pont de Fusta.La memòria personal que ens torna a feraparèixer Salou, en temps de guerra civil,com a lloc de refugi per a aquells que alsanys trenta hi tenien un xalet. L’editorJosep Maria Castellet és un altre cas. IVilalta explica com van anar de Reus arefugiar-se al xalet que els besavismaterns tenien al centre de Salou, tot ique estava incautat pel Comitè, i que jaocupaven la planta baixa. Entre elsrecords de guerra, Vilalta recuperal’estampa del carrilet, que els homesempenyien quan el trajecte era debaixada, de Reus a Salou, per nomalbaratar l’escàs carbó que tenien. I jade més gran com el carrilet servia per ferla connexió ferroviària de Reus ambCastelló i València. I encara com dejovenent va desfrenar una de lesvagonetes que duien pedra del Llatzeretfins a Cambrils per fer el port! I encaradesprés en els anys de creixement, elsjocs, la platja, els banys, el ball, elstocadiscos, la Bolera, el Casino, i fins untornado el setembre del 46 o 47, que vaarrencar arbres, teulades i bous depesca.Un record aquest últim que a Vilalta liagradaria datar, perquè la memòriafluixeja. Ja és això, la vida ens passa comun tornado, a alta velocitat, i costa sovintsaber el perquè de tot plegat.

L’ARTICLE

Apunts sobre la pagesia (I)Eleccions Sindicals al Camp. Les Cambres Agràries.Eleccions Sindicals al Camp. Les Cambres Agràries.Eleccions Sindicals al Camp. Les Cambres Agràries.Eleccions Sindicals al Camp. Les Cambres Agràries.Eleccions Sindicals al Camp. Les Cambres Agràries.

QUÈ SON LES CAMBRESQUÈ SON LES CAMBRESQUÈ SON LES CAMBRESQUÈ SON LES CAMBRESQUÈ SON LES CAMBRESAGRÀRIESAGRÀRIESAGRÀRIESAGRÀRIESAGRÀRIES

«Les Cambres Agràries (CA) sóncorporacions de dret públic, ambpersonalitat jurídica pròpia i plenacapacitat d’obrar pel compliment de llursfinalitats. Gaudeixen d’autonomia per ala gestió dels interessos i dels recursosque els són propis i exerceixen lesfuncions i presten els serveis quedetermina la Llei 17/1993, de 28 dedesembre, de CA (DOGC número 1846,de 14-1-1994), aprovada pel Parlamentde Catalunya. L’estructura interna i elfuncionament de les CA es regeixen pelsprincipis democràtics.Les CA són entitats públiques, a efectesde la seva constitució, de la sevaorganització i del règim jurídic dels actesque, segons les lleis, tinguin laconsideració d’actes administratius.Tots els actes i les resolucions de les CAsubjectes al dret administratiu sónsusceptibles de recurs, en el termini iamb els requisits que estableixin leslleis de procediment administratiu.

El legislador a través de la Llei 23/1986,de 24 de desembre, de bases del règimjurídic de CA (BOE número 312, de 30-12-1986) i la Llei, més amunt esmentada,17/1993, de 28 de desembre, de CA haregulat aquestes corporacions de dretpúblic com:1).- Un instrument útil per a la celebracióde les eleccions sindicals agràries. Toti que les eleccions són a CA el resultatl ’obtenen les organitzacionsprofessionals agràries (OPAS)/sindicatsagraris que es presentes a les mateixesmitjançant llistes tancades.2).- Mecanisme per mesurar larepresentativitat de les OPAS/sindicatsagraris a àrees territorials concretes.Així, per una banda, es consideren commés representatives, en l’àmbit deCatalunya, les OPAS que obtinguin el10%, com a mínim, del total dels votsvàlids emesos en el procés electoral per

a elegir els membres de les CA. Aquestessón les que exerceixen la representacióinstitucional davant de lesadministracions públiques i davant altresentitats o organismes de caràcter públicque la tinguin prevista. Per l’altra banda,tenen la consideració d’OPAS mésrepresentatives en l’àmbit territorialrespectiu, les que obtinguin almenys el15% dels vots vàlids emesos en el procéselectoral per a l’elecció de membres deles CA a fi d’ésser consultades per lesadministracions públiques.»

EVOLUCIÓ DE LES CAMBRESEVOLUCIÓ DE LES CAMBRESEVOLUCIÓ DE LES CAMBRESEVOLUCIÓ DE LES CAMBRESEVOLUCIÓ DE LES CAMBRESAGRÀRIESAGRÀRIESAGRÀRIESAGRÀRIESAGRÀRIES

L’any 1933 es va crear per decret unainstitució d’àmbit provincial, depenentdel govern espanyol, que es deia ‘CambraOficial Agrícola’ on s’hi integraven totesles associacions de caràcter agrícola ipecuària legalment constituïdes iformada per pagesos que conreavendirectament la terra fossin propietaris oparcers. Aquesta serviria d’elementrepresentatiu de la classe patronalagrícola.Posteriorment, en guanyar elsfranquistes, es van anul·lar tots elssindicats declasse i es vaerigir els i n d i c a tvertical, dedalt a baix, osia, dirigit perl’Estat i nopels propispagesos.El 1940 escons t i tu ï renl e s‘HermandadesSindicales deLabradores yGanaderos’ anivell local ip r o v i n c i a l .Però amb

l’afany d’un major control el 1947 essuprimien les Hermandades provincialsintegrant-se en les ‘Cámaras OficialesSindicales Agrarias’ constituïdes per lesHermandades locals i comarcals, lescooperatives i unions territorials delcamp, els grups sindicals de cooperaciói els sindicats provincials del camp.Amb això es va consolidar el que es vaanomenar ‘unidad sindical’ sota lasupervisió de la ‘delegación Nacional deSindicatos’ a la batuta de la secretariadel Movimiento.A la mort del dictador, el govern de Suarezva començar a reformular el sistemaarribant a l’any 1977 amb una nova llei deCambres Agràries. Amb el decret, el 1336/1977 es transformaven les‘Hermandades Sindicales’ en CambresAgràries Locals. Organitzant-se com aòrgans de consulta i també decol·laboració amb el govern espanyolsobre qüestions agràries. En algunscasos el fet de seguir la mateixa línia defuncionament que ‘las hermandades’provoca una certa continuïtat.El maig de 1978 es van fer eleccions perrenovar els càrrecs de les CambresAgràries, a Catalunya boicotejades perUnió de Pagesos a algunes comarques.

Mesa electoral a Vila-seca constituida per les eleccionssindicals passades. Foto: Toni Bonet

Aprofitant el fet d’haver-se realitzat les eleccions a Cambres Agràries i degutal desconeixement que hi ha sobre aquestes, us presentem un breu resumsobre la seva evolució i el que representen actualment. Resum acompanyat deles dades relatives a les darreres eleccions sindicals al camp i també laevolució del cens agrari del 1994 al 2011.

PER ANTONI BONET

La participació fou baixa, però a la majoriade pobles quedaren constituïdes. Delspobles sortiren els representantsprovincials i d’aquí a la confederacióestatal.El 1982 tocaven noves eleccions, fet queno es va produir per la desestabilitzaciódel sistema polític (intent de cop d’estat),canvi de govern... A més la Generalitatapressava pel traspàs.El 1985 la Generalitat presentava unprojecte de llei de Cambres Agràries,aprovat però pendent del traspàs.El 1986 el Ministeri va presentar unprojecte de llei anomenat ‘RégimenJurídico de las Cámaras Agrarias’ ons’establia que les eleccions tinguessinla funció de sindicals.La llei aprovada no es a poder aplicardegut a diferents recursosd’inscontitucionalitat que no es vanresoldre fins el 1989 obligant a modificaralguna cosa.Després d’uns quants terrabastalls més,entre ells les periòdiques discussionssobre la confecció del cens, qui hiés i quino hi ha de ser... Mentrestant les cambresanaven funcionant sense eleccions...arribem al 1993, es traspassen les

competències a la Generalitat deCatalunya i al cap de poc temps es dissolel funcionament de les locals a través dela Llei 17/1993 amb el compromís deconvocar eleccions sindicals.Fet que es produeix el 1994, ja amb ladefinició que consta a l’encapçalament.

REPRESENTATIVITATREPRESENTATIVITATREPRESENTATIVITATREPRESENTATIVITATREPRESENTATIVITAT

Com dèiem les Cambres Agràries sonun instrument per a mesurar larepresentativitat sindical al camp.Aquesta representativitat es reflexa endiferents taules en diversos àmbits anivell nacional i territorial, dels que endestacarem els de

-Taula de concertació: Discutir i analitzar,en el marc de la concertació de la políticaagrària, les qüestions que li siguinsotmeses pel Departament d’Agricultura,Alimentació i Acció Rural (DAR). Realitzarpropostes per tal de col·laborar en lapolítica agrària del DAR.-Taula de foment: La diversificació de lesfonts de renda i de l’activitat productivadels agricultors, ramaders i silvicultorsde Catalunya. La formació i capacitació

professional. La fiscalitat agrària. Labase territorial de les explotacions. Lesmesures de suport a aplicar en zonesdesfavorides, de muntanya i amblimitacions específiques. Els recursosper a la modernització i la millora de lesexplotacions agràries. Els recursos pera la modernització i la millora de lacompetitivitat. Qualsevol altra matèria decaire horitzontal que li sigui sotmesa aestudi o sigui d’interès per al sector.-Taules sectorials: La informació i lacol·laboració amb el Departamentd’Agricultura, Alimentació i Acció Ruralen totes les qüestions que facinreferència als diferents sectorsdestinataris de l’exercici de l’activitatcompetencial del departament

Aquest article estarà co-publicat a larevista El Codony de Vilallonga del Camp.

FONTS:Elaboració pròpia a partir de dades iinformació extreta d’Unió de Pagesos,Cambres Agràries de Catalunya,Els sindicats agraris verticals: lesHermandades de Labradores yGanaderos, evolució i desaparició, deJoan Casamitjana Fabregat i Gencat.cat

Al costat teniu unes dades referents, primera les eleccions d’enguany amb el cens, votantstotals i vots desglossats (en percentatge).Al següent quadre podreu observar la evoluciódel cens agrari, a Catalunya, Tarragona,Tarragonès i Vila-seca. De l’any 1994 al 2011.

L’ARTICLE

Una gran sessió teatralUna gran sessió teatralUna gran sessió teatralUna gran sessió teatralUna gran sessió teatralPER CARLES JANSÀ GRAN

Títol: XafarderiesAutor: Carlo Goldoni, amb adaptaciónde Gilbert Bosch.Intèrprets: Grappa Teatre: Alba Aluja,Irene Benavent, Francesc Camins, JulietaMarocco, Miguelanxo d’Oca i Noelia Tena.Muntatge i dirección: Gilbert BoschLloc i data: Teatre El Centre, dia 12 demarçOrganització: Amics del Teatre

Una gran lliçó de teatre va ser la que ens van oferir tots els membres de GrappaTeatre. Basant-se amb l’estil de la Comedia de l’Arte, els sis membres del grupvan fer una autèntica exhibició de bon teatre, amb una interpretació moltmeticulosa i carregada d’una extraordinària expressivitat. Els sis intèrpretsactúen durant tota l’obra en l’anomenada posició física de la gatzoneta, la qualcosa exigeix una gran preparación física. Tots ells són, doncs, personatgesbaixets i petits, tal com correspon a les persones que s’ interpreten: tots ells,mesquins, mentiders, xafarders i petits.L’autor és el venecià Carlo Goldoni (1707-1793), considerat un dels pares dela comèdia italiana, que en aquesta obra fa una dura crítica als defectes de lapersona humana. L’obre és un bellíssim fruit de l’humanisme. Cal veure-la,somriure, passar-s’ho bé i reflexionar.

PARLEM DE TEATRE

ESPORTS

Presentació oficial de l’escola de ciclisme i del club ciclistaPresentació oficial de l’escola de ciclisme i del club ciclistaPresentació oficial de l’escola de ciclisme i del club ciclistaPresentació oficial de l’escola de ciclisme i del club ciclistaPresentació oficial de l’escola de ciclisme i del club ciclistaEl diumenge 20 de març va tenir lloc la presentació oficial de l’Escola de Ciclisme Municipal i del Club Ciclista Vila-seca. Unaseixantena de persones es van reunir a la Rambla de Catalunya per tal de fer la tradicional fotografia de família i participar enuna sortida de germanor en bicicleta.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

A la fotografia, tècnics, corredors, pares i joves de l’escola de ciclisme acompanyats de l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet;del regidor d’esports, Pedro Martos; de l’espònsor oficial, Construccions i Reformes Jimaran; del president del Club CiclistaVila-seca, Josep A. Casas i del president de l’Escola de Ciclisme Municipal, David Pié (Foto cedida)

El Club Nàutic de Vilassar es va proclamar campióde Catalunya d’Optimist per equips, desprésd’imposar-se al Nàutic El Balís per un ajustat 2-1. Enla lluita per la tercera posició els dos clubs de laCosta Daurada, Salou i Cambrils, van protagonitzaruna lluita intensa i emocionant que es va decidir afavor del Nàutic Salou per un ajustat 2-1.El Campionat d’Optimist per equips es disputa enforma de “Round Robin” entre els vuit millors clubsde Catalunya en aquesta classe, que són Vilassar,El Balís, Salou, Cambrils, Arenys de Mar, Garraf,Masnou i Blanes, segons va quedar la classificaciófinal.Les regates són entre quatre participants de cadaequip i els equips estan formats per cinc regatistes,així que un descansa a cada prova. Per tal que totsels equips es creuin entre ells cal realitzar 28 regates.Un cop realitzades tenim una classificació en dosgrups i el primer s’enfronta amb el quart i el segonamb el tercer, al millor de tres regates, i d’aquí surtla gran final i la lluita pel tercer i quart lloc.La jornada de dissabte va tenir condicions adversesper falta de vent i només es van realitzar set proves.Diumenge va començar amb poc vent que vaaugmentar d’intensitat fins als 12 nusos, fet que vapermetre disputar totes les proves previstes ambtriomf del Club Nàutic de Vilassar i l’emocionant

El Nàutic de Salou és tercer al Campionat de Catalunya d’Optimist per equipsEl Nàutic de Salou és tercer al Campionat de Catalunya d’Optimist per equipsEl Nàutic de Salou és tercer al Campionat de Catalunya d’Optimist per equipsEl Nàutic de Salou és tercer al Campionat de Catalunya d’Optimist per equipsEl Nàutic de Salou és tercer al Campionat de Catalunya d’Optimist per equipslluita entre Salou i Cambrils pel tercer lloc, que finalment es va quedar alClub Nàutic de Salou.

Imatge de l’equip salouenc que va participar al darrer Campionat deCatalunya d’Optimist (Foto cedida)

P o n tF u s t a

27

ESPORTS

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Els equips de Laser del Nàutic de Salou guanyen a totes lesEls equips de Laser del Nàutic de Salou guanyen a totes lesEls equips de Laser del Nàutic de Salou guanyen a totes lesEls equips de Laser del Nàutic de Salou guanyen a totes lesEls equips de Laser del Nàutic de Salou guanyen a totes lescategories a El Balíscategories a El Balíscategories a El Balíscategories a El Balíscategories a El BalísL’equip Laser del Nàutic de Salou es va adjudicar la victòria en totes les categories del TrofeuPresident de Vela, organitzat pel Club Nàutic d’El Balís. L’equip de Laser de Salou, que esva desplaçar a Sant Andreu de Llavaneres amb quatre regatistes, va aconseguir tresprimeres posicions i una segona, mostrant una vegada més el seu domini en aquestaclasse.En Laser Standard, Ignasi López va començar amb una no gaire bona regata però va rematarel seu gran moment amb dos primers llocs consecutius. En la modalitat Laser Radial,Gastón Cruz es va imposar en les tres proves disputades i, finalment, els regatistes BoscoPujol i Alfredo Ibáñez van pujar al podi en primera i segona posició de Laser 4.7. Les condicions climatològiques del cap de setmana van convertir el Trofeu President d’ElBalís en una prova difícil per als regatistes. La jornada del dissabte, marcada per lesabundants pluges i el fort onatge, va obligar els organitzadors a posposar totes les activitatsper al diumenge, jornada on estaven previstes quatre proves.El segon dia va començar amb vent de 8 nusos i va anar pujant fins a situar-se en els 16. Laprotagonista del dia va ser la gran maregassa que havia deixat la tempesta del dissabte. Unmar de fons que no cessava i que no va parar en tot el dia, i va anar creixent paral·lelamenta l’augment de vent. Com a resultat de tant onatge, es va tancar el port d’El Balís i el Comitèva enviar tots els participants a terra, al port d’Arenys, ja que al d’El Balís era impossible entrar.Amb l’ajuda del Club Organitzador i el Nàutic de Salou, es van recollir tots els remolcs i vanser portats a Arenys perquè els participants tinguessin els carros de varada per poder pujarels seus vaixells. L’excel·lent resposta del club organitzador sumada a les bones intencionsde tots els participants va fer d’aquest circumstància, una anècdota més.

Salou compta amb unSalou compta amb unSalou compta amb unSalou compta amb unSalou compta amb uncampió de Tarragonacampió de Tarragonacampió de Tarragonacampió de Tarragonacampió de Tarragonad’Escacs Sub-8d’Escacs Sub-8d’Escacs Sub-8d’Escacs Sub-8d’Escacs Sub-8 El jove Pau Hernández, del Clubd’Escacs de Salou, es vaproclamar campió de Tarragonad’Escacs en categoria sub-8 enel darrer campionat celebrat aTorredembarra. Hernández vaobtenir la màxima puntuaciódesprés de derrotar tots els seusrivals. A més, també es vanclassificar quatre jugadors mésdel Club d’Escacs de Salou encategoria sub-12 i dos més encategoria sub-10. A la trobada delcampionat tarragoní per edatss’hi van presentar un centenar departicipants.Un cop finalitzada aquesta fase,el proper mes d’abril tindrà lloc lafinal del campionat de Catalunyaque se celebrarà a Vila-seca.

Un total de 120 equips es va donar cita aquest dissabte 2d’abril a Cambrils, en el primer raid d’aventura de latemporada i Campionat de Catalunya. Hi va haver diferentscircuits de dificultat segons la categoría: Èlit (77km),Aventura (47km), Iniciació (22km) i, per primer cop, RaidFamiliar (10km).Diferents disciplines com l’orientació, BTT, trekking, kayak,escalada, tir amb arc, espeleologia, ràpel i run&bike (bttamb una sola bicicleta per equip), han estat el fil conductorper descobrir la població de Cambrils i part de la CostaDaurada en aquesta tercera edició del raid, que es consolidaen el calendari estatal.En categoria Èlit Copa Catalana es va imposar l’equip Raiddel Segre – Borges Trail, obtenint també el Campionat deCatalunya, amb 58 punts i un temps final de 9h 5m 30s. Elprimer equip en arribar a meta foren els locals del CambrilsGrup Les Barques 1, amb 58 punts i 9h 20m 38s, peròfinalment es va imposar el Raid del Segre-Borges Trail perla bonificació per córrer amb una component femenina. Latercera posición va ser per al Sambari Haglöfs 1 de Vila-nova i La Geltrú, amb 9h 42m 18s.A la resta de categories èlit es van imposar: · En X-race (2 corredors): Medilast Sport Goats 8h 24m 47samb 58 punts, seguits de l’Ariprot amb 53 punts i VilanovaMax Power amb 50 punts. · Èlite SOLO (1 corredor) es va impusar el Benet Bech amb53 punts, seguit amb 40 punts pel Cambrils Grup LesBarques (7h 43m 08s) i de Carlos Nuin (8h 39m 14s).La categoria amb més èxit, Aventura, les classificacionsvan quedar de la següent manera: · Aventura Femení: Sefeni (30p); Les Car-ter (28p - 6h 25m04s) i Yaicoa Girls (28p – 7h 16m 21s).

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Èxit de participació al Raid d’Aventura de CambrilsÈxit de participació al Raid d’Aventura de CambrilsÈxit de participació al Raid d’Aventura de CambrilsÈxit de participació al Raid d’Aventura de CambrilsÈxit de participació al Raid d’Aventura de Cambrils

· Aventura Masculina: Abril 25 Team (30p - 5h 0m 04s); Mikonios (30p- 5h 11m 42s) i Cambrils Raid Team 3 (30p - 5h 37m 05s). · Aventura Mixta: Cambrils Raid Team 4 (30p - 5h 44m 07s); ST PIRI(30p - 6h 20m 33s) i PPK (30p - 7h 12m 59s).En Iniciació, amb classificació única, va guanyar l’equip StemEspatllats 1 amb 2h 43m 31s, seguits a 14s dels seus companysStem Espatllats 2. En tercera posició l’equip Neurocirujano yCharcutero, amb 2h 53m 56s.En categoria Familiar, amb un total de vuit equips inscrits, foren elsgrans triomfadors del dia, amb raiders molt petits acompanyats delsseus pares. Arribaren primer a meta Yaicoa Sports Familiar, seguitde Mini Gixer i de Reus Trail Solidari.Aquesta primera prova inaugura el nou ranking del circuit X-RaceSeries, amb importants premis i regals als millors Top Five. Lasegüent prova del circuit serà molt aviat, el 16 d’aquest mateix mesa Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès.

Foto cedida