Fredericki el
Període d’adaptació
Estefanía Gómez Jiménez
Ana Orfila Pons
Erika Taltavull Bagur
Educació socioemocional
GEDI 2010-2011
«Es el espacio de tiempo que transcurre desde que se produce la incorporación del niño/a al
centro hasta que se encuentra plenamente integrado en él»
(Núria Prat i Marisa del Río (2010) pàg.31)
Període
adaptació
«És el procés en el qual l’infantaccepta el pas del context familiar
al context de l’escola bressol».(Montserrat Jubete (2007) pàg. 51)
L’AFECTIVITAT
JO
SABER ESTAR
És «la capacitat del nen per a relacionar la imatge d’ell mateix
amb els altres, els objectes, l’espai (...) Per tant el nen
construeix la imatge d’ell a partir de les pròpies percepcions i
emocions que l’acompanyen en la relació amb l’altre (MIRALL)
i les respostes positives o no que sorgeixen de la relació» (Montserrat Jubete (2007) pàg. 53)
Escola
L’OBSERVACIÓamb l’objectiu de ser el company que està pel
nen/a durant tot el procés.
FUNCIÓ:-Mirall del progenitor-Organitzar el context (espai, temps, relacions i objectes)
Actituds del mestre
Postures
Tonicitat del cos
Conèixer el significat de les diferents
maneres d’agafar l’infant
Lentitud dels moviments
No marxar bruscament del
camp visual del nen/a
Participar a partir de la mímica, la mirada i
el to suau de la veu
NENClau del procés, condicionael paper dels altres agents(escola i família)
El nen/a passa per unprocés en el que inicialmentdepèn totalment de lafamília com agent efectiufins arribar a crear la sevapròpia autonomia a partirde les relacions amb elsdemés i on la famíliaadquireix un papersocialitzador.
Considerar l’infant com...
a subjecte de necessitat i de desig (anar i tornar).
És la base per adquirir l’autonomia real i psicològica
a subjecte amb necessitat d’un
espai adequat i objectes transicionals,
a més d’afectivitat i relacions socials
a subjecte actiu que, a partir de la pròpia
experiència, va establint vincles
i progressivament es va distanciant
dels pares fins que arriba un moment
en què és ell qui escull quedar-se a l’escola
Família
Acompanyant social i afectiu del nen/a
Font de coneixement sobre el nen, elsseus hàbits i les seves necessitats.
L’escola ha de respectar la manerade ser de cada família i ha d’estarconvençuda que la relació amb elspares afecta directament als Infants
Fases
Setembre
Entrada en petits grups als diferentsespais de l’escola, amb la intenció decomençar a entrar en contacte amb
els infants.
Juliol
Presentació inicial només amb el col·lectiu de pares i mares.
A partir de reunions en grup i d’entrevistes individualitzades esfa la presentació del projecte educatiu de centre i de l’escola.
Procés de transició
Els objectes han de ser primer de
transició (objectes que porten de casa) de seguretat (peluixos) i finalment els de la classe.
Aquest és el període d’adaptació pròpiament dit que permet fer a l’infant passar del context de la família
al context escolar.
L’espai ha de ser petit i tancat per tal de donar seguretat i
contenció a l’infant
4 subtempsInicial
«el mestre, veure l ’escola i jugar en el seus espais sense
l ’ansietat que crea la separació (...) abans de quedar-se a
l ’escola, és important viure-la. Hem de dissenyar una
entrada en la qual es pugui anar a veure la classe amb
algun familiar i després tornar a casa a dir-ho i a somiar-
ho» (Montserrat Jubete (2007) pàg. 79)
Distanciament
Correspon amb el segon i tercer dia, on l ’adult és
present una hora al dia. Aquí la separació entre adult
i infant és molt breu ja que el nen/a té la necessitat
de descobrir el seu entorn nou, però al mateix temps
depèn de la seguretat afectiva.
Temps de permanència
L ’adult no hi és i l ’espai d’entrada i
sortida adquireix una funció
simbòlica quan l ’infant el
considera com a lloc de tornada
dels pares, li proporciona seguretat
Acompanyament esporàdic
L’adult es queda una estona amb ell
però després s’acomiada i se’n va
Sempre acomiadar-se, sense convertir-
ho en una cosa dramàtica
Etapa final
Novembre
Es faria una reunió general amb les famílies per
comentar el primer mes d’adaptació.
Una vegada l’infant s’ha adaptat completament
a l’escola, aquest participarà totalment en la jornada escolar
Dificultats durant el períoded’adaptació
Que els pares no puguin participar de manera
activa en el procés d’adaptació per motius
laborals.
Que el nen/a es posi malalt durant alguns d’aquest dies, la qual cosa implicaria haver
d’iniciar de nou el procés.
Que la família dificulti l’adaptació, ja sigui perquè no hi ha comunicació o bé perquè
els pares no tenen una confiança plena amb el centre i creuen que les necessitats de l’infant no estaran cobertes.
Que els pares assumeixin rols que no els hi pertoquen.
Que els infants s’incorporin a mitjan curs.
“Qui escampa els flocs de neu?
Qui fon el graç?
Qui fa sortir el mal temps?
Qui el fa canviar?
Qui esguarda el brot del trèvol
cada juny?
Qui encén la llum
al cel ben lluny?
Quatre ratolins que dalt del cel fan un joc.
Quatre ratolins com vosaltresi com jo.
Primer el ratolí primavera, que
rega les flors.
Després el ratolí de l’estiu, que els
hi dóna colors.
Bolets i castanyes s’endú el ratolí
de la tardor.
L’hivern va al darrera portant-nos
el fred glaçador.
No és una sort tenir un anyamb quatre estacions?
Una menys o una més…ens podrien buscar raons!”