La dinmica dels ecosistemes
Unitat 8:
Objectius Conixer lestructura de lecosistema. Comprendre el flux denergia de
lecosistema i les xarxes trfiques. Identificar els principals problemes
mediambientals . Treballar cooperativament. Aplicar els coneixements.
Avaluaci
Examen 70% Activitats 30% Dossier20% Exposicions (Prctica)30% Actitud10%
80%60%
http://www.youtube.com/watch?v=_Q6X_POTOiQ
PANDORAPANDORAPANDORAPANDORA
BENVINGUTSBENVINGUTSBENVINGUTSBENVINGUTS
AAAA
Sessi 1
Introducci
Pandora s tracta dun satllit del planeta Polifemo.
Gran diversitat de flora i fauna (selves tropicals, animals i humanoides).
Presncia dUNOBTAINIUM, un mineral superconductor.
Sobreexplotaci. Per tal de poder proposar millores per no
destruir Pandora, hem de tenir coneixena del que hem dobservar.
Activitat 1
Conversa informalConversa informalConversa informalConversa informal
1. Estructura de lecosistema
Un ecosistema s el conjunt format per les poblacions despcies diferents que viuen interrelacionades en un indret determinat i amb caracterstiques fisicoqumiques prpies.
1. Exemples decosistema
Alzinar Tundra
Llac Tronc darbre
1.1. Components de lecosistema
Ecosistema = Biocenosi (o comunitat) + Bitop
Biocenosi (o comunitat): Component viu, constitudes per les poblacions despcies que conviuen en el bitop. Bitop: Component inert, lloc on viuen amb unes condicions fisicoqumiques determinades. Est constitut per:
Energia: Bsicament la lluminosaSubstncies mineralsSubstrat: O superfcie on viuen els organismesMedi: Fluid que envolta lorganisme (aire o aigua)Condicions ambientals: Temperatura, humitat, salinitat, etc
PlantesPlantesPlantesPlantes
AnimalsAnimalsAnimalsAnimals
SubstratSubstratSubstratSubstrat
MediMediMediMedi
AiguaAiguaAiguaAigua
EnergiaEnergiaEnergiaEnergia
2. Activitat
1.indica els elements principals del bitop d'aquest ecosistema.
2. Assenyala els elements principals de la biocenosi d'aquest ecosistema.
Sessi 2
Activitat 2 Es faran 5 grups de 4
persones (ja estan definits!)
Cada grup treballarun concepte durant 10 minuts
Reorganitzaci de grups (a, b, c i d)
Llapis a la taula5 escolta 1 escriure
Grups de treball Bio 1
HbitatGerard Cervera (1a)Kiefer Sin (1b)David Soriano (1c)Daisy Gonzlez (1d)
Nnxol ecolgicPaula Fernndez (2a)Noem Pelegrn (2b)Daniel Mallo (2c)Jordi Blad (2d)
Rang de tolernciaBernat Colomer (3a)Eva Doncos (3b)Nil Toms (3c)Xavier Martnez (3d)
CompetnciaJudith Llus (4a)Ana Fernndez (4b)Mara Guilln (4c)
Factor limitantAnxo Casal (5a)Marc Alts (5b)Joan Rovell (5c)Sergi Olivares (5d)
Grups de treball BIO2
Cadena trficaLuxi Yan (1a)Armand Alsed (1b)Gerard Hereter (1c)Raquel Garca (1d)
Nivell trficJlia Marcs (2a)Raquel Martn (2b)Guillem Llort (2c)Lus Asqui (2d)
Productors i descomponedorsLeo Ros (3a)Roger Hereter (3b)Sara Chueco (3c)
ConsumidorsCludia Cerro (4a)Laura Ezquerro (4b)Ziy Lin Li (4c)Cristina Olivera (4d)
Xarxa trficaIsabel Urgell (5a)Laia Andrs (5b)Adnan Alhamwi (5c) Rupinder Kaur (5d)
1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat
Hbitat: Espai que reuneixen les condicions adequades perqu les espcies puguin viure, reproduir-se i perpetrar la seva presncia.
1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat
Nnxol: Conjunt destratgies per tal de sobreviure (aconseguir aliments, protegir-se i reproduir-se). No s un lloc fsic, s un concepte. El lloc fsic del nnxol s lhbitat.
1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat
Entre les espcies que comparteixen nnxols, si estableixen relacions de competncia. La competncia t lloc quan dos o ms individus utilitzen els mateixos recursos i, aquests recursos, sn insuficients per satisfer les seves demandes.
1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat
Totes les espcies necessiten uns mnims i uns mxims de condicions mediambientals. Linterval entre els mnims i els mxims duna variable ambiental, es coneix com rang de tolerncia.
1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat
Els factors que tenen els rangs de tolerncia ms estret, reben el nom de factors limitants.
Sessi 3
2. Lenergia i la matria dels ecosistemes
Igual que passa a la Terra, al planeta Polifemo es troba en un sistema estellar, concretament gira a voltant de lestrella Alfa Centauri A, una nana groga molt similar al Sol de la Terra.
Com no tenim suficients dades de lenergia dAlfa Centauri A, i donada la similitud amb el nostre Sol i les distncies que hi ha entre lastre i Pandora s similar a la de la Terra i el Sol, treballarem aquesta energia com equivalent a la solar.
2.1. Lenergia solar Laportament denergia (E) s necessari per poder
mantenir lecosistema. Aquesta energia s aportada pel Sol. La constant solar s la quantitat dE que hi ha a les capes
altes de latmosfera i equival a: 2 cal/cm2/min
Noms un 45% de lE que incideix a lalta atmosfera arriba a la superfcie terrestre.
Tipus de radiacions: Radiacions ultraviolades: Longitud dona curta i molta E.
Altera ADN Sanes>Canceroses Radiacions lluminoses: Longitud dona i E mitjanes. Es
poden veure. Sn les que es veuen amb els colors de larc de Sant Mart (totes juntes = blanc)
2.1. Lenergia solar
-Radiacions infraroges: Longitud dona llarga i escassa E. Noms aporten calor.
2.2. El flux denergia i el cicle de la matria
La major part de lE solar que arriba a la Terra s retornada a lespai en forma de calor.
Un percentatge molt petit s aprofitada pels organismes fotosinttics per fabricar matria orgnica a partir de matria inorgnica.
El flux denergia en un ecosistema s lineal: Energia lluminosa Energia qumica Calor
2.2. Cadenes trfiques i nivells trfics
https://www.youtube.com/watch?v=db7oWPfG-3I
2.4. Cadenes trfiques i nivells trfics
s una representaci lineal de la relaci alimentaria que hi ha entre els diferents elements de lecosistema.
Les cadenes trfiques sorganitzen en diferents nivells trfics, que sn el conjunt dssers vius que es troben en la mateixa posici en la cadena alimentria.
Baules (eslabones) : Cadascun dels ssers que forma part duna cadena alimentria.
Nivells trfics: Productors: Formen matria
orgnica a partir de matria inorgnica i grcies a lenergia solar fan la fotosntesi.
2.4. Cadenes trfiques i nivells trfics
Consumidors primaris: Salimenten dels productors.
Consumidors secundaris: Salimenten danimals herbvors (carnvors o depredadors).
Consumidors terciaris: Animals carnvors que salimenten daltres animals, hervbors o carnvors (superdepredadors).
2.4. Cadenes trfiques i nivells trfics
Descomponedors: Salimenten de matria orgnica morta i la transformen a inorgnica.
2.5. Les xarxes trfiques
En les cadenes trfiques hi ha com a mnim un organisme productor, un consumidor i un descomponedor.
Com a la naturalesa els organismes, normalment, tenen al seu abast ms duna opcidalimentaci, no s tan simple com trobar cadenes trfiques, per aix el que trobem sn xarxes trfiques, on es generen diverses relacions
1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat
1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat
Relaci intraespecfica: Interacci biolgica entre organismes que pertanyen a la mateixa espcie.
Relaci dassociaci: Interacci biolgica que es produeix entre organismes que pertanyen a la mateixa espcie per obtenir un beneficicom.
Protecci de les criesDefensa contra depredadors
1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat
Relaci de competncia: Interaccibiolgica que es produeix entre organismes que pertanyen a la mateixaespcie per obtenir un mateix recurs.
Recurs del medi
ReproducciDominncia social
1.2. El nnxol ecolgic i lhbitatRelaci interespecfica: Interacci biolgica entre organismes que pertanyen a diferents espcies dins una comunitat o ecosistema.
Relaci de competncia: Relaci onorganismes de diferents espcies lluitenper un recurs limitat.
Relaci de depredaci: Relaci on un organisme (depredador) es beneficia duna altra espcie que surt perjudicada (presa).
1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat
Relaci de parasitisme: Relaci on un organisme (parsit) es beneficia dunaaltra espcie perjudicant-la o causant-li algun mal (hoste).
Relaci de mutualisme: Relaci entre individus de diferents espcies on les dues es beneficien de laltre.
Relaci de comensalisme: Relacientre individus de diferents espcies onuna de les dues es beneficia de laltre, a qui no li causa cap mal o perjudici.
Sessi 4
Prctica pltan
Sessi 5
Activitat 3
3. La successi ecolgicaCanvis graduals en la composici despcies duna
comunitat provocats per la competncia entre espcies. Les primeres espcies, que suporten condicions de
vida ms adverses, sn substitudes per daltres ms eficaces en laprofitament denergia fins arribar a la comunitat clmax (comunitat estable i sostenible sota les condicions ambientals presents).
3. La successi ecolgica Successi ecolgica primria: Es
produeix en llocs on mai hi ha hagut ssers vius. Les primeres espcies que shi estableixen sn les pioneres. Al llarg del temps, les poblacions amb vida ms curta sn substitudes per poblacions amb vida ms llarga.
Successi ecolgica secundria: Es produeix en llocs on ja hi havia hagut altres comunitats, per que van ser alterades de manera total o parcial.
5. Lexplotaci dels ecosistemes La humanitat s capa dalterar lecosistema perqu consumeix ms
recursos de la que pot produir i acostuma a dur a terme activitats contaminants.
Utilitzaci de monocultius prdua biodiversitat i utilitzaci de pesticides i herbicides.
Tala excessiva darbres erosi del sl nu. No permet que hi hagi successi secundria.
Activitat dextracci de peixosDestrucci i captura daltres espcies marines.
Les tres Rs
4. Problemes mediambientalsEscenari
Tasca: Es faran quatre grups de cinc. Cada grup haurde fer una presentaci oral amb PowerPoint sobre el problema mediambiental que li hagi tocat, i haur de respondre a les preguntes desprs de lexposici.
Problemes mediambientals: -Afebliment de la capa doz-Contaminaci atmosfrica i pluja cida-Contaminaci daiges i depuraci daiges residuals-Efecte hivernacle
4. Problemes mediambientals
Afebliment de la capa dozSergi OlivaresGerard CerveraDavid SorianoKiefer SinXavier Martnez
Contaminaci atmosfrica i pluja cidaEva DoncosJordi BladJoan RovellAna FernndezDaniel Mallo
Depuraci i contaminaci daigesMara GuillnNoem PelegrnMarc AltsNil TomsPaula FernndezEfecte hivernacleAnxo CasalBernat ColomerDaisy GonzlezJudith Llus
4. Grups problemes mediambientals BIO1
Afebliment de la capa dozJlia MarcsAdnan AlhamwiRaquel GarcaGuillem LlortIsabel Urgell
Contaminaci atmosfrica i plujacidaLuxi YanCludia CerroRupinder KaurLeo RosRoger Hereter
Depuraci i contaminaci daigesLus AsquiZiy Lin LiCristina OliveraSara Chueco Laura Ezquerro
Efecte hivernacleArmand AlsedGerard HereterLaia AndrsRaquel Martn
4. Grups problemes mediambientals BIO2
Que haur de posar al PowerPoint?
- Causes/Origen del problema- Evidncies del problema- Conseqncies- Mesures de prevenci
4. Problemes mediambientals
Normes de construcci del PPT Com a mxim 10 diapositives, de les quals la primera
diapositiva ser el ttol i el nom de tots els participants del grup i a la ltima es posar la bibliografia. Per tant, com a mxim 8 diapositives per explicar el problema.
Amb la informaci del PowerPoint tothom ha de ser capade respondre les 4 preguntes de lapartat anterior.
4. Problemes mediambientals
Cada grup disposar de 8 minuts de presentaci. Es valorar positivament la creativitat i ls danimacions a les presentacions
Sessi 6
Disseny dexposicions
Treball autnom dels diferents grups per tal de dissenyar el seu PPT.
Al final de la sessi, sels hi passar la rbrica per que acabin de polir la presentaci a casa
Sessi 7
Exposicions
Dia de les presentacions orals
Sessi 8
Examen
Examen de la unitat
Sessi 9
Correcci examen
Correcci de lexamen de lunitat