SINOPSIS
La història humana silenciada dels fets que van tenir lloc el
1986 a la central de Txernòbil es desenterra. S’obren les
caixes de l’arxiu-magatzem que amaga els residus històrics de
la tragèdia, encara contaminats per la radioactivitat.
Les veus dels mateixos testimonis que van patir l’accident es
desperten: un home corrent es lamenta de la mort de la seva
filla, una dona gran busca una coneguda que van desallotjar
fa temps del poble on vivien, la mestra d’una escola manifesta
els problemes de salut dels seus alumnes, una mare lluita pel
reconeixement de la malaltia de la seva filla…
Però a Txernòbil, on ja no hi ha més que pobles abandonats,
radiació i fantasmes del passat, la flora i la fauna salvatge
torna a habitar la zona. Fins i tot hi ha uns pocs habitants que
han tornat al lloc on van néixer.
ORÍGENS
La lectura de La pregària de Txernòbil de Svetlana
Aleksiévitx (Nobel de Literatura del 2015) i el visionat del
documental Les avies de Txernòbil del programa 30
Minuts han sigut les principals fonts d’inspiració d’aquest
espectacle.
A partir dels fets que l’escriptora ens relata en forma de
monòlegs d’una veritat colpidora vam descobrir els
testimonis directes de la tragèdia. És una historia humana
silenciada que ens aboca a un abisme immens: la
radioactivitat i les seves conseqüències. Més enllà de les
tragèdies individuals i col·lectives, l’autora planteja com el
desastre nuclear posa en dubte la nostra visió del món.
CREACIÓ COL·LECTIVA
No hi han referències escèniques notables sobre el desastre de
Txernòbil, de tal manera que el llibre ens ha servit de trampolí.
El procés de creació ha sigut una posada en comú constant
del que desprenen les històries dels testimonis.
Hem explorat sobretot el món dels objectes i de les imatges per
ser capaços d’explicar la historia de Txernòbil més enllà dels
fets i de les paraules.
En la creació col·lectiva els actors i actrius esdevenen els autors
veritables. Tot es construeix partint de les improvisacions sobre
l’escenari, de la posada en comú de les propostes i de la
organització externa del director en tot aquest procés.
• FITX
FITXA ARTÍSTICA
Direcció
Joan Cusó
Intèrprets
Montse Fabré
Adrià Girona
Rut Girona
Andrea Pellejero
Reetta Moilanen
Escenografia
Eli Siles
Mariona Signes
Guia Espiritual i material
Alfred Cases
Assessorament de veu
Xesca Vadell
Assessorament de moviment
Stephan Lévy
Fotografia
Clara Conill
Vídeo
Jaime Herrera
Disseny d’il·luminació
Memé Boya
Disseny de so
Alex Polls
FITXA TÈCNICA
- L'espai ha de tenir possibilitat de romandre en fosc i amb el terra de
l'escenari negre.
- Espai escènic de 12 x 7 m. (adaptable)
- Alçada de sostre tècnic mínima 4,40 m i CMU 685 kg.
- El pendent de l'escenari serà del 0%.
- Una potència elèctrica instal·lada per a regulació de 36,15 kW.
- Estimació potència elèctrica utilitzada regulada: 12 ~ 15 kW.
- Necessitat d’un projector al sostre per emetre video durant l’espectacle.
En el moment de fer la contractació s'enviarà el plànol de llums i
característiques del projector necessari.
COMPANYIA POTCUIA
Nascuda arrel de la creació de l’espectacle Veus de Txernòbil en el marc dels estudis de l’Institut del teatre. La Companyia Potcuia comença el seu camí
finalitzada la presentació del projecte a l’escola el Maig de 2017, quan es decideix portar l’espectacle més enllà de l’àmbit acadèmic. Està formada per els
alumnes de l’itinerari Visual, que han trobat durant els estudis un llenguatge comú basat en la manipulació d’objectes i titelles, la poètica de la plàstica
dels elements escènics, la creació col·lectiva i el llenguatge del moviment
JOAN CUSÓ
Neix a Barcelona l’any 1957. Cursa estudis a l’escola de Mim i
Pantomima de l’Institut del Teatre de Barcelona.
L’any 1980 funda la companyia Vol.Ras, on participa com
actor i creador de tots els seus espectacles fins el 1995. Ha
participat en diferents cursos i tallers amb: el pallasso Fritel.lo,
l’actor I.Lebreton, la companyia Theatre de Complicité , el
director John Wright , el mestre Zigmunt Molik , la directora
Kari Margolis i el director Frank Totino. En cinema, ha participat
en les pel·lícules: Cactus, Nudos i el El coronel Macià.
Des de l’any 2000 forma part del departament d’interpretació
de l’Institut del Teatre de Barcelona i en el 2014 es gradua en
l’especialitat de Direcció i Dramatúrgia.
AGRAÏMENTS
ESTAE, Escola Arsènic, Enric Naudí, Clara Algaba, Mónica Navarro,
Carme Vidal, Georgina Viñolo, Maria Castillo, Lluís Cusó, Oriol Serra,
Eric de Gispert, Joan Llobera, Gemma Polo, Núria Foraster
Amb el suport de l’Institut del Teatre
Top Related