2
Eines de planificació estratègica
i marc conceptual:
Estratègia Nacional de Prevenció Llei Salut Pública/ Agència de Salut
Llibre Blanc de la Prevenció Pública
Pla d’actuació sobre drogues Pla Salut Mental i Addiccions
Pla de Salut 2011-2015
Es
tra
tèg
ia E
uro
pea
Pla
d’a
cció
Eu
rop
eu
Estr
atè
gia
Nacio
nal
Pla d’Actuació en Prevenció: Estructura
Principis:
visió, missió, principis rectors, col·lectius
prioritaris
Objectius:
generals, específics, operacionals
Nivells operatius, àmbits d’intervenció i
actuacions
Temporització
Família:
Coordinació
Formació
Instruments de suport
Qualitat
Cartera de serveis
Increment del coneixement
Marc conceptual i teòric:
Factors de risc:
«Predisposen a l’inici, manteniment i desenvolupament d’una
addicció»
Individuals
Socials Micro ( escola, grup d’iguals i família)
Macro ( societat, economia, cultura)
Factors de protecció:
«Modulen o limiten el consum de drogues»
Factors de risc familiars
Exposició a les drogues
Específics Exposició directa (modelatge)
Actituds dels progenitors
Conflicte familiar
Inespecífics Estil educatiu
Exposició al estrès
Psicopatologia
Negligència
Abús
Factors de Risc Familiars
Factors de Protecció Familiars vs
Resiliència
Competències parentals
De la prevenció de conductes de risc a les
triple P (Programes de Parentalitat + )
Recomanació (2006) 19 del comitè de Ministres del Consell
d’Europa sobre Polítiques de Recolzament al Exercici Positiu de la
Parentalitat
«Consciència dels drets i deures dels infants, i de les
responsabilitats i obligacions com a progenitors»
Educació parental com instrument
(polítiques d’igualtat, diversitat familiar i de rols parentals, de
desenvolupament individual i foment de competències, integradora
intergeneracional, vinculadora amb xarxes de recolzament social)
Anàlisi de les
conseqüènciesVerbalització
objectiu de canvi
Observació
d’alternativesIntroducció
Connecta: marc conceptual
Explicitud
de la
forma
d’actuar
Fase Impersonal
Fase personal
Conceptes clau:
Coordinació
Direcció
estratègica
Implementació
Formadors
Connecta: Antecedents
2002 Fullet adreçat a mares i pares
Els pares i mares com a models
Com parlar amb els fills: la comunicació
Els límits i les normes
El grup d’amics
Connecta: Antecedents
2001-2002 2 tallers 10 hores, “Pares com a iguals”
2003 Guia Connecta
2004 Monogràfics: Alcohol, Tabac i Cànnabis
Presentació a la Secretaria de família
2005 Edició monogràfic estimulants i drogues de síntesi
2005 1ª Jornada de formadors
1ªEdició del programa connecta amb pares i mares
Una modalitat de taller
220 tallers
Connecta: Antecedents
2006 2ª Jornada de formadors
AVALUACIÓUniversitat de Girona
EFECTES DEL TALLER:
actituds
expectatives de conducta,
coneixements en relació al fenomen del consum de drogues.
TALLER D’APROFUNDIMENTTransculturalitat
Treball amb les emocions
Tallers per a pares, mares i fills
2ªEdició del programa connecta amb pares i mares
Dues modalitats de taller
337 tallers
Nou programa d’avaluació Secretaria de Famílies
Connecta: Antecedents
2007 Incorporació de l’Equip d’Avaluació de la Facultat de
Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna,
Universitat Ramon Llull
3ª Edició del programa connecta
118 Tallers
Proposta de sessió de seguiment
Elaboració de la proposta de bones pràctiques de difusió del
connecta per les AMPES
2008 3ª Jornada de formadors
4ª Edició del programa connecta
179 Tallers
Repensar els tallers
Avaluació
2009
5ª Edició del programa
176 tallers
2010
Pòster I Jornada de Recerca en Salut Pública
Punt de trobada
Creació de l’associació
“Connecta”
2011
6ª Edició del programa Avaluació
150 tallers
Cobertures
Cobertures
Objectius:
Avaluar els efectes del programa sobre els estils educatius i les creences al voltant del
consum de drogues
Descriure les habilitats parentals dels pares i mares que atenen un programa de
prevenció universal
Observar diferències de gènere en la percepció del rol parental
Observar diferències entre rol parental i nivell d’escolarització dels fills/es
Mètode:
FASE Pilot Disseny del mètode de recollida de dades: qüestionari i entrevista
FASE d’avaluació: Mostreig aleatori de conveniència
Passació pre i post tallers
Connecta:avaluació
Connecta: avaluació
INSTRUMENT: 54 ítems dividits en tres escales amb resposta tipus
Likert de 5 punts (1-5)
Escala A (20 ítems) avalua freqüència (mai-sempre) de conductes
relacionades amb estils educatius
Escala B (20 ítems) avalua el grau d’acord (gens-totalment) en relació
a actituds i idees preconcebudes sobre estils educatius i el consum de
drogues
Escala C (14 ítems) avalua grau de necessitat percebuda (gens-molta)
d’informació i d'habilitats de comunicació sobre consum de drogues,
sexualitat i l'ús de les Tic
Escala A Escala B Escala C
Alfa de
Cronbach
0,72 0,78 0’92
ESCALES A,B,C
Escala A: freqüència (mai-
sempre) de conductes
relacionades amb estils
educatius
Escala B: grau d’acord
(gens-totalment) en relació
a actituds i idees
preconcebudes sobre
consum de drogues
Escala C: necessitat
percebuda (gens-molta)
d’informació i d'habilitats de
comunicació sobre consum
de drogues, sexualitat i l'ús
de les Tic
Parental Bonding Instrument (PBI, Parker, Tupling i Brown, 1997)
Escala de Cohesión y Adaptabilidad familiar (CAF, Polaino-Lorente i Martínez, 1996)
RESULTATS: FASE PILOTN= 89 participants. Provincia de Barcelona
73,3% (n=67)mares 24,7% (n=22) pares
Edat mitjana= 47,5 anys (DT = 6,56)
- Importància del vincle institucions socialitzadores (item 12: 83,1%)
- Reforçament positiu (item 13: 76,4%)
- Coherència en l'establiment de límits (item 9: 49,4%)
- Traspàs de responsabilitats als fills/es (ítem 2: 47,2%)
- Disponibilitat de temps (item 5: 44,9%)
- Baix risc del consum d’alcohol de cap de setmana (item 2: 60,7%)
- Consum de drogues relacionat amb malestar i
poca comunicació en la família (ítem 1: 49,4%)
- Recursos sobre als límits i les normes (ítem 2: 49,4%)
- Habilitats de comunicació (item 1: 42,7%)
- Consciència de ser models
- Informació sobre drogues (items 7: 40,4%)
C
B
A
Diferències de gènere
B
A
Factors de protecció
Estructurals:
Disposició de temps
Funcionals:
Dedicació de temps
Comunicació
Reforçament positiu
Expectatives de consum
Supervisió
Percepció normativa
favorable al consum
d’alcohol
Diferències en nivell educatiu
B
A Diferències
significatives en
escales A i B
Dones puntuen més
alt:
Infantil i primària
Fills en les dues
etapes educatives
CONCLUSIONS
Prevenció del consum de drogues des de la promoció de la parentalitat
positiva
Empoderament a les famílies
Treball amb mètode experiencial, no únicament informatiu
Diferències de gènere a tenir en compte
Diferències en funció del nivell educatiu dels fills/es
Novetats: Família
Top Related