1
Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2
Actualitzat a 02.03.2021
Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública
2
Aquest procediment d’actuació està en revisió permanent en funció de l’evolució i nova informació de la malaltia de què es disposi.
Alguns drets reservats
© 2020, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.
Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-
SenseObresDerivades 4.0 Internacional.
La llicència es pot consultar a la pàgina web de Creative Commons.
Edita:
Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. Secretaria de Salut
Pública de Catalunya.
Edició:
Barcelona, gener de 2020.
URL:
http://canalsalut.gencat.cat/coronavirus
Disseny de plantilla accessible 1.03: Oficina de Comunicació. Identitat Corporativa.
Aquest protocol està basat en el document: ESTRATEGIA DE DETECCIÓN PRECOZ, VIGILANCIA Y CONTROL DE COVID-19. Ministerio de Sanidad, ISCIII, consensuat en el marc de la Red de vigilancia
epidemiológica estatal.
Document relacionat amb :
- Guia d’actuació i col·laboració dels serveis de prevenció de riscos laborals per fer front a la pandèmia de COVID-19 https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/C/coronavirus-2019-ncov/material-
divulgatiu/guia-serveis-prevencio-riscos.pdf
- Document de represa de la normalitat en l’àmbit residencial, informació per a residències
- Recomanacions aïllament domicili https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/ciutadania/prevencio/aillament-domiciliari/
Direcció: Josep Maria Argimon Pallàs Coordinació: Jacobo Mendioroz
Mireia Jane Ana Martínez Mateo Document aprovat per acord de la Comissió de Vigilància Epidemiològica de Catalunya: Irene Barrabeig,
Nuria Bes, Gloria Carmona, Mònica Carol, Pilar Ciruela, Joaquim Ferràs, Pere Godoy, Ana Martínez, Sofia Minguell, Ignasi Parron, Cristina Rius, M Rosa Sala. Revisat per part de professionals experts en camps de l’assistència primària i hospitalària, microbiologia i medicina preventiva del Servei Català de la Salut: Ignasi Bardés, Xavier Bonfill, Alba Brugués, Magda
Campins, Carmen Cabezas, Juan Pablo Horcajada, Yolanda Lejardi, Ariadna Mas, Miquel Pujol, Tomàs Pumarola, Assumpta Ricart i Antoni Trilla. Han col·laborat en l’elaboració d’aquest protocol altres professionals experts en el seu àmbit:
Núria Borrell, Sonia Broner, Natàlia Cabeza, Neus Camps, Mar Callau, Monica Cortés, Laura Clotet, Montse Danès, David Ferrandiz, Glòria Ferrús, Patricia Garcia de Olalla, Montse Gassiot, Montse Guillaumes, Merce Herrero, Conchita Izquierdo, Rosa Mercè, Lilias Mercuriali, Joan Pau Millet, Emilia Molinero, Laia Ollè, Angels Prieto, Elisa Puigdomenec, Ariadna Sanz, Aurora Sabria, Ariadna Rovira i Manuel Valdivia.
3
Índex de continguts 1.Introducció 4
2.Definició de cas d’infecció activa pel coronavirus SARS-CoV-2 5
3.Diagnòstic d’infecció pel coronavirus SARS-CoV-2 7
4.Procediment de notificació de casos 13
5.Estudi i maneig de casos 14
6.Estudi i maneig de contactes 17
7.Estudi i maneig de casos i contactes en entorns amb persones vacunades enfront de la COVID19 22
8.Actuacions específiques segons àmbit de exposició 27
8.1 Àmbit hospitalari 27
8.2 Residències geriàtriques i altres centres sociosanitaris 28
8.3 Trasllat de pacients pels unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM): 30
8.4 Centres penitenciaris i altres institucions tancades 31
8.5 Àmbit laboral 31
8.6 Àmbit de centres educatius 33
8.7 Àmbit de casals, cases de colònies, campaments, camps de treball, rutes 35
9. Detecció de casos asimptomàtics en estudis de cribratge 36
10. Maneig general de casos amb infecció resolta de la COVID-19 38
11. Maneig i notificació de casos sospitosos de reinfecció 39
12. Bibliografia 42
Annex 2.Enquesta per a la notificació de casos de Covid-19 ....................................... 45 Annex 3.Transport i recomanacions del maneig de mostres biològiques amb infecció o sospita d’infecció pel coronavirus SARS-CoV-2. 50
Annex 4.Notificació de contactes del coronavirus SARS-CoV-2. .................................. 56
Annex 5.Full d'enviament de mostres .......................................................................... 59 Annex 6.Indicadors epidemiològics per a l'avaluació i seguiment de l'epidèmia 60
Annex 7.Laboratoris participants i àrea d’influència ..................................................... 63 Annex 8: Recomanacions d’aïllament domiciliari per a casos sospitosos pendents de resultat i per a casos confirmats 69
Annex 9.Document de compromís de manteniment de l’aïllament 72
Annex 10.Document de compromís de manteniment de l’aïllament ............................. 73
Annex 11 Document d’autorització de gestió de casos i contactes als centres educatius .................................................................................................................................... 74
4
1. Introducció
La crisi provocada per la COVID-19 és una crisi llarga i complexa que té
dimensions sanitàries però també psicològiques, socials i econòmiques. D’acord
amb models elaborats per la comunitat científica (Kissler et al. 2020), el marc
temporal s’allarga durant mesos. L’eliminació de la transmissió requereix d’un
grau elevat i prolongat de coordinació i implicació de tots els agents implicats,
incloent-hi la ciutadania, i enfortir l’estratègia de detecció i seguiment de casos i
contactes.
En la fase actual de la pandèmia pel SARS-CoV-2, al nostre país és fonamental
la detecció precoç de casos sospitosos de COVID-19 per tal de fer el diagnòstic
en estadis inicials de la malaltia i indicar el seu aïllament immediat. També és
clau detectar els contactes estrets dels casos confirmats, per tallar noves
cadenes de transmissió, indicar-los fer la quarantena, fer-los-hi seguiment i donar
els recursos de suport necessaris. També és prioritària la identificació de
possibles brots. El sistema de vigilància identifica vectors de transmissió i permet
establir mesures de prevenció.
Juntament amb les mesures de prevenció primària, aquesta estratègia
d’identificació de casos i contactes ens ha de permetre augmentar la capacitat
d’identificar i traçar les cadenes de transmissió, adaptar la resposta del sistema
sanitari i social a cada moment epidèmic i acompanyar i donar un suport integral
a l’aïllament dels casos i contactes.
Basant-nos en un enfocament de “cerca, test, traçat, aïllament i suport”, és
imprescindible disposar d’una estructura sòlida i dimensionada de vigilància
epidemiològica i que la ciutadania conegui i s’impliqui en el control de la
pandèmia, contacti ràpidament amb el sistema sanitari si es presenten
símptomes de COVID-19 i mantingui el compromís amb les mesures d’higiene,
protecció i aïllament. Els aïllaments i les quarantenes no són mesures senzilles,
especialment en una societat oberta i mòbil com la nostra, però permeten assolir
el repte d’eliminar el contagi, tot i que també és llarg i costós, resulta més solidari
que l’estratègia d’assolir immunitat a través de la infecció progressiva de la
població i ens ajuda a enfortir la resposta comunitària davant de futures
pandèmies.
5
2. Definició de cas d’infecció activa pel coronavirus SARS-CoV-2 Criteris clínics: qualsevol persona amb un quadre clínic d'infecció respiratòria
aguda d'aparició sobtada de qualsevol gravetat que cursa, entre d'altres, amb
febre, tos o sensació de manca d'aire. Altres símptomes com odinofàgia,
anòsmia, agèusia, dolors musculars, diarrees, dolor toràcic o cefalees, entre
d'altres, poden ser considerats també símptomes de sospita d'infecció pel SARS-
CoV-2 segons criteri clínic.
Criteris radiològics: lesions compatibles amb COVID-19 en proves
diagnòstiques d’imatge.
Criteris de laboratori: detecció d’àcids nucleics o d’antigen del SARS-CoV-2 a
una mostra clínica.
Criteris epidemiològics: aparició de símptomes en contacte estret amb un cas
confirmat de COVID-19 dins dels 10 dies d’aïllament o dels 14 dies postexposició.
També s’han de considerar en els residents o membres del personal, dins els 10
dies des de l'aparició dels símptomes o dels 14 dies postexposició, en una
institució residencial on s'ha confirmat transmissió sostinguda de COVID-19.
Segons la informació existent en el moment actual, les persones amb
simptomatologia compatible amb COVID-19 que hagin tingut una infecció
confirmada pel SARS-CoV-2 durant els 90 dies anteriors, en general no són
considerades com a casos sospitosos de nou.
Excepcionalment, degut a l’existència de noves variants, en casos en què la
clínica sigui molt suggestiva o hi hagi un vincle epidemiològic amb un cas
confirmat infectat per una nova variant, aquestes persones poden ser
considerades de nou com a cas sospitós.
Els casos confirmats al principi de la pandèmia únicament mitjançant
tècniques serològiques de diagnòstic ràpid han de ser considerats com a
casos sospitosos de nou si compleixen els criteris clínics de cas sospitós i, si
es confirma el diagnòstic, s’han de notificar com a casos nous.
6
Segons l'evidència actual, l'OMS recomana l'ús de test serològics ràpids només
per a determinats estudis i amb finalitats d'investigació. Aquests no han d'utilitzar-
se per al diagnòstic ni per a la presa de decisions clíniques.
Els tests serològics només poden utilitzar-se en determinades situacions i no per
a la cerca de casos amb infecció activa, sinó com a possibles indicadors
d’infeccions passades ja resoltes per evitar determinats aïllaments.
Si la prova resulta positiva, s’ha de classificar com a cas confirmat.
Si la prova resulta negativa i hi ha alta sospita clínica de COVID-19:
- Si s’havia fet un TAR, s’ha de realitzar una PCR amb mostra nasofaríngia.
- Si s’havia fet una PCR, s’ha de repetir la PCR durant les primeres 48 hores
o abans de les 72 hores, també amb mostra nasofaríngia.
Classificació dels casos:
Cas sospitós: cas que compleix criteri clínic de cas sospitós fins a obtenir el
resultat de la PCR o del TAR positiu. Si el cas va presentar prèviament una
prova diagnòstica d’infecció activa, s’ha de considerar un cas sospitós de
reinfecció.
Cas confirmat amb infecció activa:
- Persona que compleix criteri clínic de cas sospitós amb TAR, PCR
o altra tècnica molecular equivalent (amplificació mitjançant
transcripció [TMA]) positiva.
- Persona que compleix criteri clínic de cas sospitós, amb PCR o TAR
negatius i resultat positiu a IgM o IgG per serologia d’alt rendiment
A tot cas sospitós d'infecció pel SARS-CoV-2 se li ha de fer tan aviat
com sigui possible una PCR o un test antigènic ràpid (TAR) en aquest
últim cas, sempre que la simptomatologia sigui recent, de 5 dies o
menys.
7
(no per test ràpids) o immunocromatografia (en aquest cas però, cal
descartar que no es tracti d’un resultat d’IgM falsament positiu).
- Persona asimptomàtica amb PCR o TAR positiu amb IgG negativa o
no practicada, sempre que la persona no hagi passat la infecció durant
els 90 dies previs.
- Un resultat positiu amb PCR en un individu asimptomàtic el
classifica com a cas confirmat sempre que no sigui una PCR
residual en un cas ja diagnosticat prèviament.
Cas confirmat amb infecció resolta:
- Persona no vacunada amb anterioritat, asimptomàtica, amb
serologia IgG positiva independentment del resultat de la PCR o del
TAR.
Casos probables:
- Pacients amb infecció respiratòria aguda greu amb criteri clínic i
radiològic compatible amb COVID-19 amb resultats de PCR o de TAR
negatius, amb vincle epidemiològic amb casos confirmats, o els casos
sospitosos amb PCR no concloent.
- També es considera cas probable aquell amb alta sospita
clinicoepidemiològica amb prova diagnòstica repetidament negativa
(almenys una PCR) i serologia positiva pel SARS-CoV-2 realitzada per
tècniques serològiques d’alt rendiment. Si tingués IgM o IgG positiva,
passaria a ser un cas confirmat.
Casos descartats:
- Els casos sospitosos amb PCR negativa o TAR negatiu i IgM i IgG
també negativa, si aquesta prova s'ha realitzat, en els quals no hi ha
alta sospita clínica ni vincle epidemiològic amb un cas confirmat
3. Diagnòstic d’infecció pel coronavirus SARS-CoV-2
3.1. Mostres recomanades
Les mostres recomanades per al diagnòstic amb PCR són mostres del tracte
respiratori:
8
a/ Superior:
- Adults: frotis nasofaringi / frotis orofaringi (junts en el
mateix medi de transport de virus).
- Infants: aspirat, saliva o frotis nasofaringi.
- Frotis nasal de cornet mitjà per a estudis de contactes o
cribratges. No en pacients simptomàtics. Poden ser
agafades per automostra.
b/ Inferior: esput (no saliva) o rentat broncoalveolar o broncoaspirat.
Les mostres recomanades per al diagnòstic amb TAR són les mostres
realitzades a partir de frotis nasofaringi o test nasal si estan disponibles.
De manera general, la PCR es considera la tècnica estàndard de referència
(gold standard) per al diagnòstic d’infecció pel SARS-CoV-2.
Els TAR, de menor sensibilitat i especificitat, tenen uns resultats molt
acceptables per al diagnòstic de la infecció des SARS-CoV-2 en persones
simptomàtiques, són barats, a més, i donen els resultats de forma ràpida en
requerir molta menys infraestructura per a la seva realització i poder fer una
gestió àgil dels resultats.
En aquest sentit, poden ser molt útils en el diagnòstic de nous casos
simptomàtics en l’àmbit d’atenció primària, urgències i entorns vulnerables
(residències i centres de discapacitats), i els TAR són de primera elecció en el
diagnòstic de nous casos simptomàtics en els primers cinc dies des de l’inici
dels símptomes, tant en la població general com en entorns vulnerables
(residències i centres de discapacitats), però no s’haurien d’utilitzar més
enllà d’aquest període ni tampoc abans de l’inici de símptomes.
Si han passat més de cinc dies des de l’inici dels símptomes, la prova
d’elecció és la PCR en qualsevol àmbit.
En l’àmbit hospitalari es poden utilitzar en persones simptomàtiques de
menys de cinc dies d’evolució indistintament, a valoració del centre i
tenint en compte les seves capacitats de laboratori, els TAR o la PCR.
Cal tenir en compte, en ambdós casos, que un resultat negatiu amb un
9
TAR no descarta completament el diagnòstic i que davant de clínica molt
suggestiva caldria la realització posterior de la prova de PCR.
En les persones asimptomàtiques, es recomana l’ús de la PCR.
Dins del àmbit de la realització de cribratges es poden també realitzar,
especialment en entorns de baixa prevalença, tècniques de mostres
combinades (pooling) de PCR per tal d’optimitzar recursos.
Taula 1: Taula resum de l’ús de les proves diagnòstiques en els diferents entorns
Atenció primària i
urgències (CUAP i
hospitalàries)
Entorns vulnerables
(residències i centres de
discapacitats)
Pacients ingressats
en hospitals
Cribratges
(qualsevol
àmbit)
Simptomàtics
< 5 dies
evolució
TAR
PCR posterior TAR negatiu
i alta sospita clínica
TAR
PCR posterior si TAR
negatiu i alta sospita
clínica
PCR o TAR
PCR posterior si
TAR negatiu i alta
sospita clínica
X
> 5 dies
evolució
PCR PCR PCR X
Asimptomàtics
PCR PCR PCR PCR
Pooling PCR
3.2. Seqüenciació genòmica de noves variants del SARS-CoV-2
L’aparició de variants que augmenten la transmissibilitat del virus, la seva virulència
o que escapen a l’acció dels anticossos neutralitzants generats després de la
infecció natural o vacunació, constitueix un important problema de salut pública que
pot repercutir de forma important en el control de la pandèmia.
És de gran rellevància detectar precoçment la circulació de les variants mitjançant
seqüenciació genòmica en grups diana i determinar la incidència de casos en la
població per tal d’aplicar les mesures addicionals que es considerin necessàries,
així com prioritzar les activitats de control i l’estudi de contactes davant la sospita de
variants emergents.
Per aquest motiu, és necessària la integració de la seqüenciació genòmica en el
sistema de vigilància amb els objectius següents:
10
1. Determinació de la incidència de les variants d’interès per a la salut pública en la
població.
2. Identificació precoç de noves variants del SARS-CoV-2 d’interès per a la salut
pública que suposin increment de la transmissibilitat, increment de la virulència,
sospites de fallides vacunals, sospites de reinfecció o d’altres fenòmens que
escapen a la resposta immunitària i qualsevol canvi fenotípic que pugui implicar
modificacions en les intervencions en salut pública.
3. Identificació de grups vulnerables associats a la infecció per noves variants.
4. Realització d’estudis de filodinàmia, amb l'objectiu de caracteritzar un
microorganisme i predir la seva repercussió a nivell fenotípic (transmissibilitat,
patogenicitat i altres), determinar l’impacte de les noves variants en els mètodes de
diagnòstic molecular, serològic o de detecció d’antígens i davant de possibles
tractaments antimicrobians.
Per a la identificació i el seguiment de les variants circulants es crea una xarxa de
vigilància sentinella que ha de seleccionar de manera aleatòria i amb
representativitat territorial un nombre de les mostres rebudes setmanalment amb Ct
< 30 o el valor llindar considerat pel laboratori, el 80% de les quals han de
correspondre a mostres procedents d'atenció primària (AP) i el 20% d'atenció
hospitalària (AH).
A banda d’aquest estudi sistemàtic, s’han d’estudiar els casos en què es sospiti de
la presència d'una variant d'interès per a la salut pública, en els supòsits següents:
Informació clínica :
Sospita de reinfecció: persones que van tenir una infecció documentada i
tornen a tenir una infecció confirmada amb les proves corresponents.
Casos amb sospita d'infecció per variants que escapen a la immunitat:
o Persones que hagin rebut dues dosis de vacuna i en les quals hagin
transcorregut, almenys, 7 dies des de l’administració de la segona
dosi.
11
o Persones amb infecció confirmada pel SARS-CoV-2 que havien
rebut tractament amb plasma de convalescent o anticossos
monoclonals i van respondre a aquest tractament.
o Persones sense factors de risc aparents amb presentació clínica i
evolució greu inusual.
o Persones immunodeprimides amb positivitat de les proves més enllà de 90 dies.
Informació epidemiològica:
Persones amb vincles epidemiològics amb llocs en què s'hagi descrit
una alta incidència per les variants B.1.1.7 (Regne Unit), B.1.351 (Sud-
àfrica), variant B.1.1.28.1 (Brasil), o d’altres que puguin aparèixer.
Situacions en què es sospita d’una alta transmissibilitat o virulència:
brots epidèmics amb una alta taxa d'atac o augments molt ràpids en la
incidència en un determinat territori (per exemple escoles, empreses, etc.) o
agrupacions de casos amb una taxa d'hospitalització o mortalitat superior a
l'esperada.
Casos amb antecedent de contacte directe amb animals, especialment
mustèlids (mosteles, teixons, visons, llúdrigues, etc.).
En tots aquest supòsits, la valoració final i l’enviament de mostres per a la
seqüenciació correspon als SVE territorials.
Informació microbiològica (reportada només des de laboratoris):
Es pot sospitar de la variant B.1.1.7 per la fallida en l'amplificació del gen
S en tècniques de RT-PCR que utilitzen aquest gen com una de les seves
dianes. Aquesta tècnica es pot utilitzar sense seqüenciació posterior per
realitzar estudis de prevalença amb mostreig aleatori, com a aproximació
de la variant.
També s'han d'incloure mostres relacionades amb brots originats en animals i que
hagin pogut passar a humans, en grups específics procedents de països en situació
de risc o amb risc desconegut, o qualsevol altra situació d’interès per a la salut
12
pública.
La seqüenciació del virus és una tècnica que no permet obtenir un resultat ràpid i,
per tant, no permet una gestió ràpida de les actuacions que hagin de derivar-se, per
la qual cosa els casos en què es sospiti d’una nova variant han de ser comunicats
immediatament als serveis de vigilància epidemiològica i tant l’estudi del cas com
el dels seus contactes han de ser prioritzats sobre la resta i s’ha de fer un
èmfasi especial en les recomanacions de la necessitat de complir amb les
mesures de protecció habituals i de realitzar un aïllament estricte.
Els contactes estrets d’un cas conegut portador d’una nova variant que hagin tingut
un resultat positiu per PCR o TAR han de considerar-se com a contagiats per
aquesta nova variant i no cal fer extensiva la seqüenciació dels seus resultats
a tots els possibles nous casos, però sí que pot fer-se a una selecció relacionada
amb l’estudi de brots.
3.3. Enviament de mostres
3.3.1. Circuit habitual
Les mostres s’han d’enviar als laboratoris homologats de cada àrea de
referència segons les seves àrees d’influència (annex 7) on es realitza el
diagnòstic de confirmació. Aquests laboratoris tenen capacitat per realitzar la
confirmació diagnòstica de coronavirus SARS-CoV-2.
En cas de cribratges o proves a moltes persones, cal assegurar-se que els
laboratoris que han de rebre les mostres tenen la capacitat suficient per fer-ho
abans de la seva realització.
El centre sanitari que fa l’extracció de la mostra l’ha d’enviar de forma amb
l’embalatge adequat al laboratori. Les normes d’embalatge de la mostra figuren
a l’annex 3 i el full de lliurament de la mostra a l’annex 5 .
Les mostres han de mantenir-se refrigerades a 4C des de la seva recollida i
durant el transport al laboratori.
Les mostres clíniques han de ser tractades com a potencialment infeccioses i
es consideren de categoria B: han de ser tractades com altres mostres
biològiques d’aquest tipus i, si es requereix transport fora del centre sanitari o
13
des de domicili o altres establiments sanitaris a un laboratori, s’han de
transportar en triple embalatge. En l’annex 3 s’aporta informació més detallada
sobre el tipus de mostra i el mitjà de conservació en cas que en sigui necessari
el transport.
3.3.2. Circuit per a la seqüenciació
Les mostres s’han de recollir seguint el procediment habitual de presa de mostres
respiratòries especificat a l’apartat 3.1 i s’han d’enviar, amb les mateixes condicions
especificades, a la xarxa de laboratoris de suport de Catalunya, designats sota
criteris de disponibilitat i capacitat, coordinada per la SG de Vigilància i Resposta
a Emergències de Salut Pública (SGVRESP), que permeten la integració de la
seqüenciació genòmica dins el sistema de vigilància epidemiològica.
Per al transport, si és possible, es recomana utilitzar un mitjà de transport de
virus SENSE substàncies inactivants.
Els laboratoris de suport a la seqüenciació de Catalunya estan integrats en una
xarxa estatal, coordinada pel Ministeri de Sanitat en col·laboració amb l’Institut de
Salut Carlos III (ISCIII). El Centre Nacional de Microbiologia (CNM) del ISCIII actua
com a node central de la xarxa de laboratoris respecte als aspectes cientificotècnics
relacionats amb la seqüenciació (estandardització, harmonització, etc.).
Per tal de complir amb els objectius de vigilància en l’àmbit estatal i internacional,
tot informant-ne l’ECDC i l’OMS, una part representativa de les seqüències que
s’ajusten a criteris de qualitat internacional s’han de compartir amb el CNM, que és
el responsable d’aquesta comunicació dels resultats.
Els laboratoris que realitzin seqüenciació han de dipositar les seqüències del virus
a la base de dades internacionals de la Global Initiative on Sharing all Influenza Data
(GISAID).
4. Procediment de notificació de casos
Els casos de COVID-19 són de declaració obligatòria individualitzada i urgent a la
Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC) i al Sistema de
Notificació Microbiològica de Catalunya (SNMC) (annex 1). S’ha de notificar
diàriament la informació sobre els casos sospitosos, probables i confirmats tant
14
en atenció primària i hospitalària com per part dels laboratoris del sistema públic i
privat, així com per part dels serveis de prevenció. Aquesta notificació s’ha de fer
de forma automatitzada en els centres que disposin d’aquest recurs. La informació
dels casos s’ha de recollir segons l’enquesta de l’annex 2.
Tots els laboratoris que realitzin seqüenciació han de notificar els resultats al
SNMC coordinat per la SGVRESP per tal de garantir la integració de la
seqüenciació amb la informació epidemiològica. Atès que la informació té com a
objectiu la presa de decisions en l’àmbit de la salut pública, el sistema ha de
garantir una agilitat suficient entre l'obtenció de mostres i la seva seqüenciació.
La Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències (SGVRESP)
de l’ASPCAT ha de notificar diàriament de forma agregada els casos sospitosos
al Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) del
Ministeri de Sanitat, tal com s’indica a l’annex 6.
Els casos confirmats són de declaració obligatòria urgent i els ha de notificar la
SGVRESP diàriament en l’àmbit estatal mitjançant l’enquesta específica a
través de la plataforma SiViEs que gestiona el Centre Nacional d’Epidemiologia
(CNE). Aquesta forma de notificació es realitza a partir de l’11 de maig, amb
l’inici de la fase de desconfinament.
La informació dels brots que es detectin s’ha d’enviar al CCAES
([email protected]) i al CNE ([email protected]) setmanalment amb les
variables essencials i la informació rellevant per al seu seguiment.
La xarxa per realitzar la seqüenciació i el seguiment de les variants circulants,
la metodologia i el circuit per a la seqüenciació, el procediment de notificació i
registre, així com els laboratoris participants en la xarxa i les seves àrees
d’influència estan descrits amb més detall en el document Vigilància de noves
variants de SARS-CoV-2: Integració de la seqüenciació genòmica del
SARS-CoV-2 al sistema de vigilància de Catalunya.
5. Estudi i maneig de casos
Des del moment de la sospita, la persona s’ha de mantenir en aïllament en
espera del resultat de la PCR o del TAR (vegeu l’annex 8 amb les recomanacions
d’aïllament).
15
Si s’ha realitzat una PCR, fins a l’obtenció de resultats i per un principi de màxima
precaució, se’n pot informar els convivents de la situació i fer-los les
recomanacions oportunes respecte a les precaucions d’higiene respiratòria,
rentat de mans i símptomes d’alarma de la malaltia, i intentar evitar sortides
innecessàries fins obtenir el resultat de la prova del cas sospitós.
Quan s’obtingui el resultat de la PCR o del TAR:
Si la PCR o el TAR és positiu, el cas és informat del resultat des del centre
assistencial on s’hagi atès i ha de mantenir l’aïllament.
Si la PCR o el TAR és negatiu i no hi ha alta sospita clínica, es descarta
que el pacient sigui un cas i finalitza l’aïllament. No és necessària la
quarantena dels seus contactes.
En general, no és necessari realitzar PCR o altres proves per
reincorporar-se a l’activitat laboral una vegada finalitzat el període
d’aïllament.
En l’àmbit d’atenció primària i serveis d’urgència, tant ambulatoris com
hospitalaris, s’ha de prioritzar, sempre que sigui possible, la realització de TAR
a persones simptomàtiques, atesa la rapidesa del diagnòstic, sempre que el
temps d’evolució de la malaltia sigui inferior o igual a 5 dies. Si hi ha una
alta sospita clínica i el resultat del TAR és negatiu, s’ha de realitzar una PCR.
Si el temps d’evolució de la malaltia és superior a 5 dies, o no hi ha disponibilitat
de TAR, es recomana fer la PCR.
La interpretació dels resultats de les proves es recull a l’algoritme següent:
16
Als pacients confirmats com a casos positius pel SARS-CoV-2 que no
requereixin ingrés hospitalari i siguin atesos a l'atenció primària, se’ls indica
aïllament domiciliari. Seguint les recomanacions de l´OMS, l'aïllament s’ha de
mantenir fins que transcorrin almenys 72 hores des de la resolució de la febre i
del quadre clínic, amb un mínim de 10 dies des de l'inici dels símptomes
Cal comentar que la pèrdua de gust i olfacte poden persistir durant
setmanes o mesos després de la recuperació i no són motiu per demorar
la suspensió de l’aïllament.
El seguiment i l'alta clínica dels casos lleus han de ser realitzats pels seus equips
d'atenció primària.
Quan no pugui garantir-se l’aïllament efectiu dels casos lleus en el seu domicili,
professionals assistencials o gestors de contactes de Salut Pública han d’indicar
l’aïllament en hotels o altres instal·lacions habilitades per al seu ús, i/o la
derivació al serveis socials, els quals els han de derivar de manera urgent als
recursos de suport locals que permetin realitzar l’aïllament amb garanties de
suport i de minimització de l’impacte psicosocial dels pacients.
Des dels serveis de vigilància epidemiològica es realitza el rastreig epidemiològic
17
dels casos confirmats per poder conèixer els àmbits d’exposició i traçat de les
cadenes, així com avaluar necessitats de suport i compliment de l’aïllament. Es
recomana seguiment actiu per a valoració clínica des dels àmbits que
correspongui, incloent la valoració de necessitats i d’adherència a l’aïllament en
cada una de les trucades o visites de seguiment.
De forma específica, segons els àmbits on es faci el diagnòstic dels casos, les
actuacions es detallen en els apartats següents.
6. Estudi i maneig de contactes
L'estudi i seguiment dels contactes estrets té per objectiu detectar persones
infectades asimptomàtiques, fer diagnòstic precoç en els contactes que iniciïn
símptomes i evitar la transmissió en període presimptomàtic o paucisimptomàtic.
El període a considerar és des de 48 hores abans de l'inici de símptomes del
cas sospitós fins al moment en què el cas és aïllat. En els casos
asimptomàtics confirmats per PCR, els contactes s’han de buscar des de 48
hores abans de la data de realització de la prova.
Les persones que ja han tingut una infecció pel SARS-CoV-2 confirmada per PCR
durant els 3 mesos anteriors, estan exemptes de fer quarantena, en no haver-hi
descrits en el moment actual casos de reinfecció abans d’aquest període.
No obstant això, cal tenir en compte que, de manera excepcional, si una
persona que s'ha recuperat de la COVID-19 té nous símptomes molt
suggestius de COVID-19, podria ser necessari avaluar-la i, si cal, realitzar-li un
TAR o una nova PCR, especialment si la persona ha tingut contacte proper
amb algú infectat per la COVID-19.
En termes generals, l’estudi de contactes s’inicia amb el cas confirmat quan l’equip
assistencial el detecta en l’àmbit d’atenció primària, hospitalària o des dels SVE.
La identificació de contactes s’inicia, en el cas dels TAR, en el moment en què el
resultat del cas sigui positiu.
18
Si la prova a realitzar és una PCR, la identificació de contactes s’inicia quan el cas
és sospitós degut a la demora en l’obtenció dels resultats de la prova.
La identificació inicial dels contactes estrets (generalment convivents) es realitza a
través dels gestors COVID dels EAP o dels hospitals, que els identifiquen i els
comuniquen al programa CovidContacts o bé mitjançant el desenvolupament
d’eines d’autodeclaració de contactes per la persona amb sospita o infecció
confirmada.
La identificació posterior de la resta de contactes estrets (laborals, socials, etc.) es
realitza a través dels gestors de casos de Salut Pública.
En els centres educatius, la identificació inicial de contactes estrets la porten a
terme els referents COVID escolars.
És funció dels gestors COVID dels EAP o hospitalaris el seguiment de les
persones amb infecció. No és funció dels gestors COVID dels EAP o
hospitalaris ni dels referents COVID escolars ampliar l’estudi de brots o fer el
seguiment dels contactes més enllà del seguiment clínic.
Els SVE territorials corresponents, a partir de les dades notificades pels gestors
COVID, han de realitzar la investigació i classificació dels casos i contactes en
col·laboració amb l’atenció primària i els serveis de medicina preventiva o les unitats
d’infeccioses dels centres hospitalaris.
Els contactes n’han de ser informats per l’equip de gestió de contactes de Salut
Pública i se’ls ha d’indicar l’inici de la quarantena i, si es considera necessari, la
derivació als seus professionals de referència o al 061 si presenten símptomes.
També han de programar a les agendes dels EAP les proves corresponents per
descartar que els contactes asimptomàtics estiguin infectats. En cas que es detectin
necessitats de suport a l’aïllament, de gestió emocional o es necessiti la tramitació
de baixes laborals, l’equip de gestió de contactes de Salut Pública ha de contactar
amb els organismes competents per a la seva gestió (treball social, psicòlegs del
061 o ICAM, respectivament).
Es classifica com a contacte estret:
- Qualsevol persona que hagi proporcionat cura a un cas: personal sanitari
19
o sociosanitari que no han utilitzat mesures de protecció adequades,
familiars o persones que tinguin un altre tipus de contacte físic similar.
- Qualsevol persona que hagi estat en el mateix lloc que un cas a una
distància < 2 metres i durant un temps > 15 minuts, sense mesures de
protecció (per exemple convivents, treballadors de la llar, visites i altres
tipus de contactes esporàdics: sexuals, companys d’oci, etc.).
- Per tal de concloure que s’ha mantingut una protecció adequada, s’ha de
valorar de forma rigorosa l’existència de mesures de protecció durant tot el
temps de contacte. Cal valorar també si ha estat en un espai tancat i poc
ventilat. Els SVE poden ampliar la definició de contacte estret atenent a les
condicions del contacte.
- Com que la població general no ha rebut formació sobre la selecció i l'ús
adequats de les mesures de protecció respiratòria, la determinació del
contacte estret s’ha de valorar segons la possible exposició,
independentment de si el contacte portava o no aquesta protecció.
Actualment, no es recomana l’exclusió com a contacte estret de les
persones que utilitzen mascaretes no homologades.
- En el moment actual, i per acord consensuat en el marc de la ponència
d’alertes estatal, no es recomana fer estudi de contactes en viatgers i, per
tant, no es consideren contactes estrets els contactes en avions, trens o
altres mitjans de transport terrestre de llarg recorregut excepte en les
situacions en què els SVE sospitin d’una nova variant vírica i que calgui el
rastreig exhaustiu de contactes, o en el context d’un brot epidèmic.
Cal recollir les dades epidemiològiques bàsiques i les dades d'identificació i tipus de
contacte de totes les persones considerades contactes estrets segons l’enquesta
de l’annex 4.
Als contactes estrets del cas positiu se’ls ha de fer, en el moment de confirmació del
cas, una prova diagnòstica per descartar que estiguin infectats.
En el context d'un estudi de contactes, es recomana sempre realitzar una prova
diagnòstica, tot prioritzant una PCR davant d’un TAR, sempre que no existeixin
símptomes. Així mateix, un resultat positiu en un individu asimptomàtic en
20
aquest context, i igual com en un de simptomàtic, el converteix en un cas
confirmat. Si és negatiu, ha de fer quarantena igualment.
Les actuacions a realitzar sobre els contactes estrets són les següents:
- Vigilància passiva i quarantena durant els 10 dies posteriors a l'últim
contacte amb un cas. Idealment, no han de passar més de 24 hores des de
la identificació del contacte fins al començament de la quarantena. En cas de
ser convivents i no poder realitzar un aïllament del cas en les condicions
òptimes, la quarantena s’ha de prolongar 10 dies des del final de l'aïllament
del cas.
- Si és possible, s’ha de realitzar una PCR a tots els contactes estrets en
el moment de la confirmació del cas, amb l’objectiu principal de detectar
nous casos positius que no hagin presentat símptomes. Si el resultat
d’aquesta PCR és negatiu, ha de romandre en quarantena 10 dies des
de l’últim contacte amb el cas, i si la persona continua asimptomàtica
en finalitzar aquest període, pot reincorporar-se a la seva rutina habitual
sense necessitat de més proves.
- Els contactes de contactes estrets asimptomàtics no han de fer
quarantena.
- Tampoc han de fer quarantena els contactes estrets de persones que estan
en espera d’un resultat de PCR.
- Qualsevol persona asimptomàtica que compleixi la definició de contacte
estret d'un cas confirmat n’ha de ser informada i s'ha d’iniciar el seu
seguiment telefònic, fer-li les recomanacions oportunes respecte a les
precaucions d’higiene respiratòria, rentat de mans i símptomes d’alarma de
la malaltia, així com la valoració de necessitats de suport i compliment de les
quarantenes.
- En condicions d’increment important de la incidència, i en una estratègia de
mitigació, per tal d’evitar una sobrecàrrega excessiva del sistema
assistencial, es pot realitzar TAR als contactes estrets en comptes de PCR.
- En aquesta situació, els TAR s’han de fer el cinquè dia postexposició i
no durant els dies previs, atesa la menor possibilitat d’obtenir un
resultat fiable en aquest període.
21
- Tant en l’àmbit hospitalari com als centres sociosanitaris, la prova
d’elecció per a la detecció del virus en contactes estrets asimptomàtics
és la PCR. En aquest cas, un resultat positiu també confirma el diagnòstic i,
si és negatiu, també han de romandre en quarantena 10 dies des de l’últim
contacte amb el cas i reincorporar-se a la seva rutina habitual una vegada
finalitzat aquest període.
- L’equip de gestió de contactes de Salut Pública fa seguiment actiu els dies 0,
7 i 10 i, en funció de la valoració de l’adhesió a la quarantena i les mesures
de prevenció, es pot requerir que sigui un contacte molt més freqüent amb
seguiment actiu de fins a cada 48 hores. En aquest seguiment, s’ha de fer la
detecció de símptomes, i la valoració de les necessitats i del compliment de
la quarantena.
- S’ha d’indicar al contacte que durant la quarantena romangui al seu domicili,
preferentment en una habitació individual, i que restringeixi el màxim les
sortides de l’habitació, que sempre s’han de fer amb mascareta quirúrgica.
També se li ha de demanar que restringeixi el màxim possible el contacte
amb convivents i que no realitzi cap sortida del domicili que no sigui
excepcional durant el període de quarantena (vegeu l’annex 8).
- Se li ha d’indicar rentat de mans freqüent (amb aigua i sabó o solucions
hidroalcohòliques), especialment després de tossir, esternudar i tocar o
manipular mocadors o altres superfícies potencialment contaminades.
- La persona sota vigilància per ser contacte d’un cas s’ha de prendre i anotar
la temperatura dues vegades al dia (matí i final de la tarda).
- Aquestes persones han d'estar localitzables al llarg de tot el període de
seguiment.
- Davant l'aparició de símptomes com febre, tos, dificultat respiratòria, malestar
general o altres símptomes de cas sospitós d'infecció pel SARS-CoV-2, el
pacient ha de contactar amb el seu centre d’atenció primària o amb el 061 en
cas de simptomatologia de gravetat, tot indicant que es tracta d'un contacte
d'un cas de coronavirus, i ha de ser considerat com a cas sospitós.
- Tots els contactes han d'evitar la presa d’antitèrmics sense supervisió mèdica
durant el període de vigilància per evitar emmascarar i retardar la detecció
22
de la febre.
En situacions o àmbits de major risc o sota criteris epidemiològics determinats,
l’estudi de contactes és ampliable.
En situació d’agrupacions de casos en un àmbit concret amb relació d’espai i
temps (brot epidèmic), també s’ha de fer preferentment PCR a tots els
contactes estrets. Es considera brot epidèmic qualsevol agrupació de 3 o més
casos confirmats o probables amb infecció activa en els quals s’ha establert un
vincle epidemiològic (excepte en els entorns amb persones vulnerables, com
centres sanitaris o àmbits residencials, on un sol cas positiu es considera un brot):
Brot actiu: aquell que hagi tingut algun cas durant els últims 14 dies, tenint
en compte la data d’inici de símptomes o la de diagnòstic (si la de símptomes
no està disponible) de l’últim cas identificat.
Brot obert: si s’han produït casos durant els últims 28 dies des del diagnòstic
o inici de símptomes de l’últim cas identificat.
Brot tancat: si no s’han produït casos durant els últims 28 dies, tenint en
compte la data d’inici de símptomes o la de diagnòstic de l’últim cas
identificat.
En el marc d’un brot, en dependència de la situació epidemiològica existent i de la
fase de la pandèmia corresponent, s’ha de valorar la realització d’un cribratge.
7. Estudi i maneig de casos i contactes en entorns amb persones vacunades contra la COVID-19
El dia 26 de desembre es va iniciar a Catalunya l’administració de les primeres
dosis de vacuna contra el SARS-CoV-2.
Pautes d’administració
La vacuna Pfizer/BioNTech s’administra en dues dosis amb un mínim de 21
dies de diferència entre elles. La vacuna Moderna s’administra també en
dues dosis però amb un mínim de 28 dies de diferència entre elles.
Les proves realitzades indiquen nivells elevats de protecció contra formes greus
de la malaltia al voltant de dues setmanes després de la segona dosi.
La vacuna Oxford/AstraZeneca s’administra també en dues dosis amb un
23
mínim de 28 dies de diferència entre elles i, idealment, amb un interval de
12 setmanes. Actualment, hi ha poques dades sobre la seva eficàcia en
persones majors de 55 anys.
Recomanacions en persones vacunades
Es defineix com a persona correctament vacunada la que ha rebut dues dosis
i que l’última dosi ha estat administrada en un període superior a 7 o 14 dies,
segons la vacuna:
• Vacuna Pfizer/BioNTech: persones de 16 anys d’edat o més que han rebut
dues dosis (0,3 ml cadascuna) amb un interval d’almenys 21 dies (interval 19 i 42
dies). Es consideren segones dosis vàlides les administrades a partir dels 19 dies
de la primera. Els estudis d’eficàcia s’han realitzat passats els 7 dies després de
la segona dosi.
• Vacuna Moderna: persones de 18 anys d’edat o més que han rebut dues dosis
(0,5 ml cadascuna) amb un interval d’almenys 28 dies (interval 25 i 35 dies). Es
consideren segones dosis vàlides les administrades a partir dels 25 dies de la
primera. Les persones poden no estar totalment protegides fins a 14 dies després
de la segona dosi.
També es consideren correctament vacunades les persones que només
hagin rebut una dosi de vacuna si hi ha l’antecedent previ confirmat amb
les proves diagnòstiques corresponents d’haver passat la COVID-19.
Encara no es coneix si les persones correctament vacunades poden ser
portadores del virus i transmetre la infecció. Per tant, totes les persones que rebin
la vacuna han de continuar seguint les recomanacions vigents de protecció,
incloent-hi les relacionades amb tasques realitzades en l’àmbit professional
(equips de protecció individual en professionals sanitaris i sociosanitaris) i, si
posteriorment presenten símptomes d’infecció, s’ha de seguir el protocol
vigent en relació amb la pràctica de proves i aïllament atès que l’efectivitat de
la vacuna no és del 100% i no es pot descartar que algunes persones vacunades
puguin infectar-se, tot i que s’espera que els símptomes presentin una menor
gravetat.
En les persones vacunades amb dues dosis no és necessari fer un estudi
serològic posterior per comprovar el grau d’immunització.
24
Reaccions adverses
Les reacciones més freqüents observades després de la vacunació són, en
general, d’intensitat lleu o moderada i es resolen pocs dies després de la
vacunació. Són habituals les reaccions locals al lloc de la injecció. Altres
símptomes presentats amb bastant freqüència són cansament, cefalea, dolors
musculars, calfreds, dolors articulars i, en alguns casos, febre. És esperable una
major freqüència de reaccions adverses en persones que han passat la
malaltia.
Davant d'un diagnòstic de presumpció de reacció de la vacuna en la
població general (febre, molèsties, mal de cap, miàlgies), s’ha d’esperar
almenys 72 hores, el temps habitual de resolució de reacció de vacunació,
abans de realitzar una prova diagnòstica per a la detecció del SARS-CoV-2.
Davant d’aquest símptomes, en els entorns d’alt risc (sanitaris, geriàtrics o
sociosanitaris) es recomana la realització de TAR.
En canvi, l'aparició de tos, anòsmia o pneumònia són típics de la COVID-19,
però no de reaccions vacunals. En aquests casos, es recomana la
realització de TAR i, si és negatiu i existeix una alta sospita clínica, d’una
PCR.
Cal valorar detingudament qualsevol persona que desenvolupi símptomes
suggestius d’infecció pel SARS-CoV-2 en el període precoç postvacunació i no
atribuir-los sistemàticament a una reacció adversa.
Clínica postvacunal (0-72 h després de
l’administració de la vacuna)
Actuacions
Proves a realitzar
Signes i símptomes poc suggestius de reacció postvacunal: tos, dispnea, rinorrea, pèrdua d’olfacte o del gust.
Quarantena i realització de prova diagnòstica.
TAR. Si és negatiu, realitzar PCR abans de la reincorporació i/o retirada de quarantena.
Signes i símptomes suggestius de reacció postvacunal o d’infecció per COVID-19 en entorns d’alt risc: febre, astènia, cefalea, miàlgies o artràlgies.
Realització de prova diagnòstica.
TAR.
25
Clínica postvacunal (0-72 h després de
l’administració de la vacuna)
Actuacions
Proves a realitzar
Signes i símptomes suggestius de reacció postvacunal o d’infecció per COVID-19 en població general: febre, astènia, cefalea, miàlgies o artràlgies.
Conducta expectant durant 0-72 h.
TAR si persistència de símptomes més enllà de 72 h.
Es recorda la importància de declarar les sospites de reaccions adverses
postvacunals (Targeta Groga) al Centre de Farmacovigilància de Catalunya:
https://www.targetagroga.cat/. El Programa de Targeta groga és un sistema de
vigilància que té com a objectiu fonamental la detecció de sospites d’efectes
adversos de medicaments que són desconeguts, amb l’objectiu de millorar la
seguretat en l’ús dels medicaments.
Vacunació en casos confirmats o amb sospita de SARS-CoV-2
Actualment, la vacunació està recomanada a tots els residents i treballadors dels
centres residencials i sanitaris, excepte si es presenten casos sospitosos o
confirmats de COVID-19, en els quals s’ha de posposar la vacunació:
Casos sospitosos, és a dir, persones amb quadre clínic compatible,
inclosos els pacients amb proves diagnòstiques positives de fa més de 90
dies. S’han de vacunar si es descarta la sospita.
Casos confirmats simptomàtics o asimptomàtics que tinguin una prova
diagnòstica positiva en els últims 14 dies. Les persones majors de 55
anys s’han de vacunar en finalitzar l’aïllament, passades almenys 72
hores des de la resolució de la febre i del quadre clínic respiratori
amb un mínim de 14 dies des de l’inici dels símptomes. En les
persones menors de 55 anys, la vacunació s’ha de fer als 6 mesos
d’haver patit la malaltia.
26
Aquesta mateixa recomanació és vàlida per a aquelles persones que
desenvolupen símptomes després d’haver rebut la primera dosi de la vacuna i
abans d’haver rebut la segona.
La resta de persones, incloent-hi els possibles contactes estrets, han de rebre la
vacunació atès que en aquests àmbits són probables les exposicions repetides
durant llargs períodes de temps.
El fet d’haver estat vacunat no altera els resultats de les proves
diagnòstiques (PCR o TAR).
Actuacions i estudis de brots en entorns amb persones vacunades
Encara no s’ha determinat si la immunitat produïda per la vacuna evita
completament la infecció o només el desenvolupament de la malaltia. En un
moment d'alta transmissió, és possible que les persones que estiguin
correctament vacunades puguin encara contraure la infecció i desenvolupar la
malaltia de forma simptomàtica. Per tant, les persones correctament
vacunades que presentin símptomes compatibles amb infecció del SARS-
CoV-2 s’han de realitzar les proves corresponents per a la seva detecció.
Un pacient vacunat amb resultat positiu en una prova diagnòstica d'infecció
aguda (PCR o TAR) s'ha de considerar com a cas confirmat i ha de seguir
les mesures sanitàries i de protecció adequades (aïllament de 10 dies, cerca
de contactes i tractament, si és necessari).
En les persones que han rebut menys de dues dosis, la pauta d’actuació no
varia respecte les accions habituals.
Atesa la manca de dades respecte a la capacitat transmissora de les persones
vacunades, sí que han de ser considerades com a cas sospitós les persones
simptomàtiques que han tingut contacte amb una persona vacunada.
Maneig de contactes estrets correctament vacunats
Les persones correctament vacunades en entorns on la cobertura vacunal és
elevada, com en el cas de les residències geriàtriques, no són considerades com
27
a contactes estrets en cas d’exposició i per tant no han de fer quarantena i no
se’ls ha de fer proves diagnòstiques a menys que presentin símptomes
compatibles amb la infecció pel SARS-CoV-2.
Les persones correctament vacunades en entorns on la cobertura vacunal és
moderada, com els centres sanitaris on pot haver exposició a persones
susceptibles, no són considerades com a contactes estrets en cas d’exposició i
per tant no han de realitzar quarantena, però es poden realitzar cribratges amb
PCR els dies 0, 7 i 10 per tal de fer-ne seguiment i detectar precoçment signes
d’infecció. En cas de presentar símptomes compatibles amb la infecció pel SARS-
CoV-2, se’ls ha de realitzar les proves diagnòstiques corresponents.
En canvi, per un principi de precaució, en la població general i en altres llocs on
encara la cobertura vacunal és baixa i pot haver-hi més transmissió a persones
susceptibles, les persones vacunades si són considerades com a contactes
estrets en cas d’exposició, han de realitzar la quarantena corresponent i se’ls ha
de realitzar les proves diagnòstiques corresponents.
Les persones correctament vacunades asimptomàtiques que no siguin contactes
estrets no són candidates a cribratges.
8. Actuacions específiques segons l’àmbit d’exposició
8.1 Àmbit hospitalari
En els casos simptomàtics que requereixin ingrés hospitalari, es pot
utilitzar indistintament les proves de PCR o els TAR, tot valorant la major
fiabilitat de les proves PCR enfront de la major rapidesa dels TAR.
Els casos que requereixin ingrés hospitalari han de ser aïllats durant la seva
estada a l'hospital, seguint les precaucions estàndard, i les precaucions per evitar
la transmissió per contacte i per gotes, i han de ser gestionats segons els
protocols dels serveis assistencials de cada centre.
D’acord a la darrera evidència disponible, es podria valorar, en cas de necessitat
segons criteri del centre, utilitzar els paràmetres següents per reduir el temps
d’aïllament dels pacients durant la seva estada hospitalària:
28
A. Pacients lleus-moderats:
han passat almenys 10 dies des de l’aparició dels primers símptomes, i
han passat almenys 72 hores asimptomàtics i afebrils (sense ús
d’antitèrmics).
B. Pacients greus-immunocompromesos:
han passat 28 dies des de l’aparició dels primers símptomes, i
han passat almenys 72 hores asimptomàtics i afebrils (sense ús
d’antitèrmics).
Poden rebre l'alta hospitalària si la seva situació clínica ho permet encara que la
seva PCR continuï sent positiva, sempre que hagin transcorregut almenys 72
hores des de la resolució tant de la febre com del quadre clínic.
Si, atesa l’estabilitat clínica del pacient, l’alta es produeix abans del temps
recomanat d’aïllament (10 dies en pacients lleus-moderats, 28 en greus o
immunocompromesos), s’ha de finalitzar el temps d’aïllament recomanat a
domicili i així s’ha de fer constar a l’informe d’alta del pacient.
8.2 Residències geriàtriques i altres centres sociosanitaris
En l’àmbit geriàtric i d’altres centres sociosanitaris, davant d’un cas sospitós es
recomana l’ús de la TAR en persones simptomàtiques de menys de 5 dies
d’evolució degut a la rapidesa del diagnòstic, tenint en compte que un resultat
negatiu no descarta completament el diagnòstic i que davant de clínica molt
suggestiva cal la realització posterior de la prova de PCR. Si hi ha una alta
sospita clínica i el resultat és negatiu, s’ha de realitzar una PCR.
Si el temps d’evolució de la malaltia és superior a 5 dies, es recomana fer la PCR.
Als casos confirmats que siguin residents en centres per a gent gran o en altres
centres sociosanitaris que no requereixin ingrés hospitalari i siguin tractats a la
residència, se’ls ha de fer l’aïllament en els centres on resideixin, llevat que per
qüestions estratègiques es consideri més adient fer-lo en un altre centre.
29
Davant d'un cas confirmat nou de COVID-19 a una residència per a gent gran
o a un altre tipus de centre sociosanitari, es considera que hi ha un brot en la
institució residencial.
L'aïllament del cas s’ha de mantenir fins que transcorrin almenys 72 hores des
de la resolució completa dels símptomes, amb un mínim de 10 dies des de l'inici
dels símptomes. El seguiment i l’alta els ha de fer l’equip d’atenció primària de
referència.
En tractar-se d’un entorn vulnerable, la quarantena dels residents amb risc
d’haver estat infectats (contactes estrets) dura 14 dies des de l’últim contacte amb
el cas. Cal realitzar una PCR al final d’aquest període i, si és negativa, finalitza la
quarantena. Si és positiva, passen a ser considerats un cas.
Els residents i treballadors d’entorns d’alt risc correctament vacunats que
hagin estat exposats a un cas no són considerats com a contactes estrets
en cas d’exposició i, per tant, no han de fer quarantena i no se’ls ha de
realitzar proves diagnòstiques a menys que presentin símptomes
compatibles.
En residències geriàtriques amb una cobertura de vacunació superior al
85% on no hi ha un brot actiu, els nous residents correctament vacunats no
necessiten proves diagnòstiques ni aïllament per al seu ingrés. En aquests
centres, els residents poden rebre visites i sortir a l’exterior sense necessitat de
realitzar-se proves de cribratge.
En el cas que es produeixi l’ingrés d’una persona asimptomàtica no vacunada a
un centre residencial, cal que la persona faci una quarantena durant 14 dies
en zona groga o de com a mínim 10 dies amb la realització d'una prova de
diagnòstic que indiqui absència de transmissibilitat, bé sigui per una
determinació positiva d’IgG per una tècnica d'alt rendiment o per una PCR
negativa o que, tot i ser positiva, ho sigui a un llindar de cicles (Ct) elevat (superior
a 30-35 cicles segons laboratori),sempre que romangui afebril i asimptomàtica.
Aquells ingressos que provenen d’alta d’hospital, de centres sociosanitaris
o d’altres recursos assistencials, en què s’hagi realitzat estricte aïllament
preventiu, poden ingressar directament en zona verda sense haver de fer
30
l’aïllament previ en zona groga.
Per a més informació, es pot consultar al Canal Salut el Document de represa de
la normalitat en l’àmbit residencial, informació per a residències.
8.3. Trasllat de pacients per les unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM):
Qualsevol tipus d’unitat del SEM pot realitzar TAR abans dels trasllats, sempre
que es tracti de casos amb simptomatologia suggestiva de menys de 5 dies
de curs dels símptomes.
Aquest tests es realitzen en els àmbits següents:
Urgències i emergències prehospitalàries.
Trasllat en mitjans aeris, tant en el servei d’atenció mèdica com en el
rescat. El test s’ha de realitzar abans d’introduir el malalt a l’helicòpter. En
casos positius, sempre que l’estat clínic del malalt ho permeti, cal valorar
el trasllat terrestre.
Pacients atesos en territoris on estiguin diferenciats els centres sanitaris
com COVID i no COVID, i on tenir un resultat positiu implica un canvi en
el flux de pacient.
Trasllat de pacients a centres monogràfics en salut mental.
Assistència a pacients per un problema de salut agut en dependències
policials (comissaries, presons).
Assistència a malalts amb patologia dependent del temps, especialment
els que requereixen de dispositius assistencials específics: Codi IAM, Codi
ICTUS, Codi PPT (prioritat 0 i 1), Codi SÈPSIA i les aturades
cardiorespiratòries ACR, sempre que l’estat clínic del malalt ho permeti.
Assistència a malalts que requereixin maniobres avançades de maneig de
la via aèria, nebulitzacions durant l’assistència inicial o ventilació mecànica
(invasiva o no invasiva), sempre que l’estat clínic del malalt ho permeti.
31
Tots els malalts que requereixin un trasllat interhospitalari (TIH) han de disposar
del resultat d’una PCR o d’un TAR recent (durant l’estada al centre) durant les 24
hores prèvies al trasllat.
No es considera com a criteri per assignar un recurs del SEM que el motiu del
trasllat sigui tenir un resultat del TAR o de la PCR positiva, si no hi ha altres criteris
clínics que ho indiquin.
8.4. Centres penitenciaris i altres institucions tancades
En l’àmbit penitenciari, s’ha de prioritzar sempre que sigui possible la realització
de TAR a persones simptomàtiques atesa la rapidesa en el diagnòstic, sempre
que el temps d’evolució de la malaltia sigui inferior o igual a 5 dies. Si hi ha
una alta sospita clínica i el resultat és negatiu, cal realitzar una PCR.
Si el temps d’evolució de la malaltia és superior a 5 dies, o no hi ha disponibilitat
de TAR, es recomana fer la PCR.
Els casos confirmats que siguin interns en centres penitenciaris o en altres
institucions tancades que no requereixin ingrés hospitalari i siguin tractats en els
seus mateixos centres, cal aïllar-los en els centres on estiguin internats, llevat
que per qüestions estratègiques es consideri més adient fer-ho en un altre
centre. L'aïllament s’ha de mantenir fins que transcorrin almenys 72 hores des
de la resolució dels símptomes i del quadre clínic* amb un mínim de 10 dies des
de l'inici dels símptomes. El seguiment i l'alta els ha de realitzar l’equip sanitari
corresponent al seu centre.
Als contactes estrets del cas positiu, se’ls ha de fer PCR en el moment de
confirmació del cas. Si és negativa, han de fer quarantena durant 10 dies i una
vegada finalitzat aquest període, i sempre que no tinguin símptomes durant les
72 hores prèvies, es finalitza la quarantena sense necessitat de realització de
PCR. Si és positiva, passa a ser considerat un cas nou.
8.5. Àmbit laboral
Les persones actives laboralment que siguin casos confirmats i no requereixin
ingrés hospitalari s’han de tractar de la mateixa forma que la població general pel
que fa a l'aïllament.
32
Els professionals de centres sanitaris i sociosanitaris, així com aquells que
atenguin o tinguin contacte amb col·lectius d’especial vulnerabilitat (serveis
d’atenció domiciliària, per exemple) es poden reincorporar al seu lloc de treball
després dels 10 dies amb la realització d'una prova de diagnòstic que
indiqui absència de transmissibilitat, bé sigui per una determinació positiva
d’IgG per una tècnica d'alt rendiment o per una PCR negativa o que, tot i ser
positiva, ho sigui a un llindar de cicles (Ct) elevat (superior a 30-35 cicles segons
laboratori), o, en cas de no disposar-ne, després de 14 dies de l'inici de
símptomes sempre que romanguin asimptomàtics i afebrils un mínim de 72
hores.
Si un d’aquests treballadors ha estat correctament vacunat però ha tingut una
reinfecció, es pot reincorporar a la feina al cap de 10 dies sempre que hagin
transcorregut almenys 72 hores de la desaparició de la simptomatologia. No s’ha
de realitzar en aquest cas PCR ni serologia de retorn.
D’acord amb la Guia d’actuació i col·laboració dels serveis de prevenció de riscos
laborals per fer front a la pandèmia de COVID-19, els serveis de prevenció de
riscos laborals (SPRL) han de portar a terme la detecció de casos amb clínica
compatible, donar suport als serveis d’atenció primària i hospitalària i contribuir
al sistema d’informació de vigilància epidemiològica. El SPRL, quan detecti un
cas sospitós d’infecció per SARS-CoV-2, li ha d’indicar que ha de fer aïllament
domiciliari i se li ha de realitzar una PCR o test antigènic tan aviat com sigui
possible. El SPRL pot fer-ho, sempre que disposi de mitjans per obtenir les
mostres i enviar-les a un laboratori autoritzat (en el cas de la PCR). En cas que
no sigui possible, la confirmació s’ha de fer des de l’atenció primària, amb la qual
ha de contactar la persona afectada.
Els SPRL són els encarregats d’establir els mecanismes per a la investigació i el
seguiment de contactes estrets d’aquells casos sospitosos i confirmats de les
empreses a les quals donen servei, de manera coordinada amb els serveis de
vigilància epidemiològica, seguint els criteris establerts.
33
8.6. Àmbit de centres educatius
En un entorn de convivència com és un centre educatiu, la detecció precoç de
casos i el seu aïllament, així com dels seus contactes estrets, és una de les
mesures més rellevants per mantenir entorns de seguretat i preservar al màxim
l’assoliment dels objectius educatius i pedagògics.
Davant d'una persona que comença a desenvolupar símptomes compatibles amb
la COVID-19 al centre educatiu:
Sempre que no hi hagi contraindicació per a l’ús de la mascareta, abans
d’entrar a zones comunes, se li ha de posar una mascareta quirúrgica, tant
a la persona que ha iniciat símptomes –si és més gran de 2 anys– com a
la persona que l’acompanyi (en cas que es tracti d’un o una menor o d’una
persona que, pel seu estat de salut, no pugui quedar-se sola).
Se l’ha de portar a un espai separat d'ús individual ben ventilat i s’ha de
contactar amb la persona responsable de la direcció del centre educatiu.
Si la persona amb símptomes no es pot posar una mascareta quirúrgica
(infants molt petits, persones amb problemes respiratoris, que tinguin
dificultat per treure’s la mascareta per sí soles o que tinguin alteracions de
la conducta que facin inviable la seva utilització), l’acompanyant s’ha de
posar una mascareta FFP2 sense vàlvula, a més d’una pantalla facial i una
bata d’un sol ús. El centre ha de disposar d’un estoc d’aquest material per
a les situacions en què es requereixi un equip de protecció individual (EPI)
per a l’atenció d’un cas sospitós.
Si la persona presenta símptomes de gravetat (dificultat per respirar,
afectació de l’estat general per vòmits o diarrea molt freqüents, dolor
abdominal intens, confusió, tendència a adormir-se, etc.), cal trucar al 061.
Les persones menors del seu grup de convivència escolar i qui exerceix la tutoria
del grup han de mantenir l’activitat escolar ordinària sense barrejar-ser amb la resta
d’unitats, a l’espera dels resultats del cas en estudi.
Un cop es disposi del resultat de les proves del pacient:
Si és negatiu, els infants i tutors del grup han de continuar amb normalitat
34
les seves activitats. L’infant amb símptomes es pot incorporar quan aquests
hagin cedit i sempre que romangui 24 hores sense febre.
Si és positiu, el SVE indica quarantena durant 10 dies, a partir de la data del
contacte, al seu domicili a l’alumnat de la unitat de convivència i al tutor o
tutora del grup de primària (contactes estrets del cas), sempre que hagin
tingut contacte amb el cas des de 48 hores abans d’iniciar símptomes o del
dia de realització de la PCR en els casos asimptomàtics. Com a contactes
estrets d’un cas positiu, s’ha d’indicar també fer-los una PCR al mateix centre
educatiu o en altres punts específics segons indiquin els equips d’atenció
primària. Segons el criteri del SVE, es poden realitzar també altres accions.
No es pot anar a l’escola si l’infant, adolescent o la persona adulta presenta alguna
de les situacions següents:
Es troba en aïllament perquè ha estat positiu de la COVID-19.
Està en espera del resultat d’una PCR o una altra prova de diagnòstic
molecular.
Conviu amb una persona diagnosticada de la COVID-19.
Conviu amb una persona que està en espera del resultat d’una PCR o una
altra prova de diagnòstic molecular.
Es troba en període de quarantena domiciliària per haver estat identificat com
a contacte estret d’alguna persona diagnosticada de COVID-19.
Sí que poden anar a l’escola les persones relacionades amb contactes estrets, és a
dir, aquells infants o professionals de l’àmbit educatiu que conviuen amb una
persona que està fent quarantena per ser contacte estret d’un cas positiu. Per
exemple, els fills o filles del professorat en quarantena o els germans o germanes
d’alumnes en quarantena poden fer vida normal, a diferència dels convivents o
contactes estrets d’un cas positiu.
Mentre s’està en espera del resultat de la PCR de l’infant o adolescent amb
símptomes:
No està indicat el confinament dels contactes estrets del grup de
convivència estable (pares, mares o tutors legals, germans o
35
germanes, etc.) si no és que els SVE corresponent consideri el contrari
pel context de presentació del cas o brot.
En general, només s’han de confinar inicialment els germans o
germanes i convivents adults de l’infant o adolescent que estudiïn o
treballin en un centre educatiu.
Els infants o adolescents del GCE es consideren contactes estrets independentment
que portin mascareta. També es consideren contactes estrets les persones tutores
dels GCE d’educació infantil i primària.
El professorat que no pertanyi als GCE d’infantil i primària requereix un contacte
sense protecció durant més de 15 minuts i a menys de dos metres, per definir-se
com un contacte estret. Per tant, a partir de la secundària, només és contacte
estret el professorat que no porti mascareta en la interacció amb el cas positiu,
si no és que el SVE corresponent valora que hi ha hagut risc.
En tots els àmbits, si el malalt és un adult, cal també immediatament aïllament i
contactar amb el seu CAP de referència per realitzar el diagnòstic pertinent i l’estudi
de contactes.
El maneig dels casos de COVID-19 a l’àmbit educatiu es recull al procediment
específic Gestió de casos de COVID-19 als centres educatius.
8.7. Àmbit de casals, cases de colònies, campaments, camps de treball, rutes
Davant un cas sospitós en algun d’aquests àmbits, l’infant menor serà aïllat de la
resta en una sala còmoda i ventilada i s’ha de posar una mascareta quirúrgica.
L’ha d’acompanyar una persona adulta responsable (monitor responsable) també
amb mascareta quirúrgica. El centre ha d’avisar immediatament per telèfon la
família per tal que el recullin. El malalt ha de restar en aïllament fins que arribin
els seus pares o la persona responsable a recollir-lo.
Si es detecten símptomes de gravetat, cal trucar al 061 i fer l’avís telefònic a la
família.
36
Els infants menors de la seva unitat de convivència i la persona monitora del grup
han de completar la jornada al casal, tot mantenint la separació amb la resta de
grups. Al dia següent, els infants de la unitat de convivència i el personal monitor
d’aquell grup han de continuar a la unitat de convivència sense barrejar-ser amb
la resta d’unitats, a l’espera dels resultats del cas en estudi.
Se n’ha d’informar telefònicament les famílies dels infants de la unitat de
convivència.
Un cop es disposi del resultat de les proves del pacient:
Si és negatiu, els infants i la persona monitora del grup poden reprendre les
seves activitats, un cop el SVE corresponent l’autoritzi, basant-se en el seu
coneixement de la situació epidemiològica al casal i a la comunitat.
Si és positiu, el SVE/EAP ha d’indicar quarantena durant 10 dies, a partir de
la data de contacte, al seu domicili als infants de la unitat de convivència i a
la persona monitora del grup (contactes estrets del cas). Com a contactes
estrets d’un cas positiu, se’ls ha d’indicar també fer-los una PCR i, segons el
criteri del SVE, es poden incloure també altres accions.
En tots els àmbits, si el malalt és un adult cal també immediatament aïllament i avisar
a un centre sanitari.
Per a més informació, es pot consultar el Document dels criteris generals per a
l’organització de les activitats de lleure educatiu, estiu de 2020, així com el document
Gestió de casos Covid-19 als centres educatius:
https://secundaria.info/portal/recurs/Protocol-Gestio-casos-rev.pdf.
9. Detecció de casos asimptomàtics en estudis de cribratge
En el moment actual, es recomana la realització d’estudis de cribratge mitjançant
PCR i, en alguns col·lectius específics, amb TAR periòdics.
En el context d’estudis de cribratges puntuals en individus asimptomàtics en
entorns d’alt risc no es recomana la utilització de TAR ni serològics, sinó la
realització de PCR. No obstant això, es pot valorar l’ús de TAR depenent de la
37
capacitat dels laboratoris de processar les PCR segons la situació
epidemiològica general.
En estudis de cribratges periòdics d’individus asimptomàtics en altres entorns i
i/o en col·lectius específics, es pot valorar l’ús de TAR.
Es pot valorar també en entorns d’alta prevalença o en estudis de brots amb un
elevat nombre de casos positius confirmats, sempre que no afectin entorns
vulnerables.
Les proves serològiques poden aplicar-se, seguint un protocol específic, en
poblacions vulnerables o en aquelles poblacions amb major risc d’exposició per
detectar aquelles persones que han passat la infecció, per exemple, poden estar
indicades en determinats col·lectius com personal sanitari o sociosanitari o residents
en centres de gent gran o altres centres sociosanitaris. Aquests estudis poden
aportar informació sobre l'estat immunològic en relació amb el coronavirus SARS-
CoV-2 per fer-ne recomanacions.
L'estratègia que s’hauria de seguir en aquests col·lectius és la de practicar una
prova d'anticossos a totes les persones asimptomàtiques. La seva interpretació
s’especifica a la taula 1.
Taula 2: Cribratge SARS-CoV-2 amb proves serològiques: Pacient asimptomàtic
El maneig dels casos confirmats en població asimptomàtica s’ha de dur a terme de
la mateixa forma que en els casos confirmats amb malaltia activa simptomàtica i
s’ha d’indicar aïllament domiciliari o al lloc de residència. En els casos
asimptomàtics, l'aïllament s’ha de mantenir fins que transcorrin 10 dies des de la
38
data de realització de la prova. El seguiment i l'alta els ha de supervisar el seu
metge o metgessa corresponent (atenció primària o mútua laboral). Els casos
descartats i els casos confirmats amb malaltia resolta no han de seguir cap
precaució específica. Les actuacions a dur a terme es recullen a l’algoritme de la
taula 1.
10. Maneig general de casos amb infecció resolta de la COVID-19
Els pacients que estiguin asimptomàtics i hagin tingut símptomes compatibles amb
la malaltia més de 10 dies abans de la data de la presa de la mostra als quals no
s’hagi practicat PCR o hagi estat negativa, es consideren casos amb infecció
resolta si s'obté un resultat positiu d'infecció passada en una prova de diagnòstic
serològic.
Aquests casos s’han de notificar a la xarxa de vigilància epidemiològica de
Catalunya (XVEC) i al Sistema de Notificació Microbiològica de Catalunya (SNMC).
Des de la SGVRESP s’han de notificar al CCAES de forma agregada segons
s'indica a l'annex 6.
En el moment actual, no es recomana la realització de PCR a persones
asimptomàtiques fora de determinades estratègies de cribratge plantejades dins el
sistema sanitari (com és la detecció precoç de casos entre els contactes estrets),
en el context de brots, o de forma prèvia a algunes actuacions assistencials (abans
d’operacions quirúrgiques, abans de l’ingrés o utilització de serveis sanitaris en
determinats col·lectius). Tampoc es recomana, ni està sota la cobertura pública, la
realització en viatgers quan així ho demani el país d’origen o destinació.
De manera general, no es recomana repetir la PCR a les persones
asimptomàtiques que ja van tenir una prova positiva que es va negativitzar,
atesa la manca d’evidència en el moment actual de transmissibilitat a partir de
pacients asimptomàtics que tornen a presentar PCR positiva, tot i que els SVE
poden decidir una actuació diferent davant el context pandèmic canviant.
Excepcionalment, si una persona asimptomàtica que ja va tenir un resultat
positiu desenvolupa una clínica molt suggestiva d’infecció per SARS-CoV-2,
es pot realitzar una nova PCR.
Els resultats obtinguts a partir de les estratègies de cribratge també s’han de
39
comunicar a la XVEC, a través de la xarxa assistencial i la xarxa de laboratoris
(SNMC) i, per part de la SGVRESP, al CCAES.
La interpretació dels resultats de les proves es recull a l’algoritme següent:
11. Maneig i notificació de casos sospitosos de reinfecció
Es consideren casos sospitosos de reinfecció aquells pacients amb símptomes
compatibles de COVID-19 que van tenir una infecció confirmada per SARS-
CoV-2 fa més de 90 dies. En aquests casos, s’ha d’indicar la realització d’una PCR.
Si el resultat de la PCR és positiva, s’ha de realitzar el mateix mètode de maneig
que una primera infecció, cosa que implica aïllament i recerca de contactes després
d’aquest nou resultat.
Són considerats també com a reinfecció aquells casos asimptomàtics que ja van
tenir una infecció confirmada per SARS-CoV-2 fa més de 90 dies i s’ha realitzat una
nova PCR amb Ct < 30-35 suggestiva de infecció recent i/o TAR amb resultat positiu
(per estudi de contactes, cribratge, etc.). En aquests casos, s’ha d’actuar de la
mateixa forma per a l’aïllament i estudi de contactes.
Amb l’objectiu de confirmar i caracteritzar la reinfecció, és necessari realitzar una
PCR per poder obtenir la seqüència genètica del SARS-CoV-2. En els casos amb
40
sospita de reinfecció com a resultat positiu d’un TAR s’ha de realitzar una PCR, i si
aquesta PCR és negativa, i la sospita clinicoepidemiològica és alta, cal repetir la
PCR al cap de 48 hores, i si el resultat torna a donar negatiu es descartaria com a
cas de reinfecció.
Es recomana que les mostres recollides a tots els casos positius siguin derivades a
laboratoris de microbiologia on es pugui realitzar una seqüenciació. Amb el mateix
objectiu, s’ha de sol·licitar una serologia d’alt rendiment enfront al SARS-CoV-2 i
mostres per eventuals estudis immunològics.
Categorització dels casos de reinfecció:
-Casos amb reinfecció probable:
- Primera infecció: diagnòstic per PCR no seqüencial o TAR.
- Segona infecció: diagnòstic per PCR no seqüencial.
-Casos amb reinfecció confirmada:
- Primera infecció: diagnòstic per PCR seqüencial o PCR no seqüencial o TAR.
- Segona infecció: diagnòstic per PCR seqüencial. Si en la primera infecció s’ha
realitzat una PCR seqüencial poden donar-se tres circumstàncies: que no hi
hagi diferències significatives entre ambdues seqüències, que sí que n’hi hagi,
o que el de la segona infecció no circulés quan es va produir la primera.
Maneig de casos amb proves positives i amb antecedents des de 90 dies
o menys
Les persones simptomàtiques que ja han tingut una infecció confirmada per SARS-
CoV-2 durant els 90 dies anteriors no són considerades casos sospitosos de nou.
No obstant això, en molts d’aquests casos hi ha una PCR o/i TAR realitzada amb
un resultat positiu. Davant d’aquesta situació o davant les persones
asimptomàtiques que ja van tenir una infecció resolta per SARS-CoV-2 durant els
90 dies anteriors i presenten una nova prova positiva, és necessari establir una
valoració del significat d’aquesta nova PCR o/i TAR positiva i el seu maneig. Si la
nova prova positiva és una TAR, es pot realitzar una PCR. Si aquesta PCR és
41
negativa, cal descartar la infecció activa.
Si la PCR és positiva, s’ha de considerar valorar el llindar de cicles (Ct) en què la
mostra és positiva. Segons l’evidència científica disponible, s’assumeix que el llindar
de cicles alt (Ct) > 30-35 equivaldria a una càrrega viral sense capacitat infectiva
però, degut a l’heterogeneïtat de la mostra presa i dels diferents equips de
realització de PCR. Aquest criteri ha de ser validat per cada laboratori i ha de estar
definit el llindar de cicles en què una mostra es considera amb alta o baixa càrrega
viral.
Davant un Ct baix (<30-35 Ct), estaríem davant un cas d’infecció activa i s’hauria de
fer aïllament, cerca de contactes i quarantena d’aquests. Davant un Ct alt (>30-35),
en una persona asimptomàtica es considera com a PCR residual en un cas antic.
Si la persona té simptomatologia compatible amb la infecció per SARS-CoV-2 i un
resultat de la PCR amb Ct alt, cal repetir la PCR i tornar a valorar l’evolució dels Ct.
Es proposa un estudi serològic mitjançant tècniques d’alt rendiment en què s’ha de
valorar la presència d’IgG. Si existeix presència d’IgG, el cas es considera com un
cas d’infecció resolta i no s’hauria de realitzar ni aïllament, ni estudi de contactes.
Si, pel contrari, no es detecta la presència d’IgG, el cas s’ha de considerar també
com una infecció activa. Si el cas tenia una serologia prèvia, l’augment dels títols de
IgG són suggestius de reinfecció. Aquesta interpretació s’ha d’individualitzar davant
situacions especials com immunodepressió greu o existència d’una alta probabilitat
clínica i epidemiològica de patir la infecció.
42
12. Bibliografia
https://www.who.int/publications/i/item/modes-of-transmission-of-virus-causing-covid-19-implications-for-ipc-precaution-recommendations
https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/332657/WHO-2019-nCov-IPC_Masks-2020.4-spa.pdf
https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos/ITCoronavirus.pdf
https://www.ecdc.europa.eu/en/covid-19/latest-evidence/coronaviruses
https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/documentos/COVID19_Estrategia_vigilancia_y_control_e_indicadores.pdf
https://www.cdc.gov/coronavirus/2019-ncov/php/contact-tracing/contact-tracing-plan/overview.html
https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos/20210126-EER.pdf
https://www.ecdc.europa.eu/sites/default/files/documents/RRA-covid-19-14th-update-15-feb-2021.pdf
https://www.ecdc.europa.eu/sites/default/files/documents/COVID-19-risk-related-to-spread-of-new-SARS-CoV-2-variants-EU-EEA.pdf
https://covid.joinzoe.com/post/vaccine-after-effects-more-common-in-those-who-already-had-covid
43
Annex 1. Serveis de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública
Serveis Territorials i Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de
Catalunya (SUVEC)
Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut
Pública al Barcelonès Nord i Maresme
C. Roc Boronat, 81-95 (edifici Salvany) 08005 Barcelona
Telèfon 935 513 727 [email protected]
Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut
Pública a Barcelona Sud
C. Feixa Llarga, s/n, 3a planta Antiga Escola d’Infermeria Hospital Universitari
de Bellvitge
08907 l’Hospitalet de Llobregat Telèfon 932 607 500 ext. 2208-2558
Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut
Pública al Vallès Occidental i Vallès Oriental
Ctra. Vallvidrera, 38
08173 Sant Cugat del Vallès Telèfon 936 246 432/33 [email protected]
Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut
Pública a la Catalunya Central
C. Muralla del Carme, 7, 5a pl. 08241 Manresa
Telèfons 938 753 381 / 938 726 743
Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut
Pública a Girona
Plaça Pompeu Fabra, 1 (edifici de la Generalitat) 17002 Girona
Telèfon 872 975 666/ 872 975 565 [email protected]
Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut
Pública a Lleida i Alt Pirineu i Aran
C. Alcalde Rovira Roure, 2 25006 Lleida
Telèfon 973 701 600/634
Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut
Pública al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre
Av. Maria Cristina, 54 43002 Tarragona
44
Telèfons 977 249 613 / 977 249 625
Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre
Plaça Gerard Vergés,1 43500 Tortosa
Telèfon 977 495 512
Agència de Salut Pública Barcelona
Servei d'Epidemiologia (Barcelona ciutat) Pl. Lesseps, 1
08023 Barcelona
Telèfon 932 384 545 [email protected]
Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC)
Telèfon: 627 480 828.
Laborables a partir de les 15 hores i les 24 hores el cap de setmana i festius.
Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut
Pública
C. Roc Boronat 81-95 (edifici Salvany) 08005 Barcelona
Telèfons 935 513 693 / 935 513 674
45
Annex 2. Enquesta per a la notificació de casos de Covid-19 1. Dades identificatives:
Nom i cognoms: __________________________________________________________
Sexe: Home ☐ Dona ☐ NS/NC ☐
Data naixement: __ __ / __ __ / __ __ __ __
Edat (en anys): ____ (si no es disposa de data de naixement)
Edat en mesos (si són menors de dos anys) ____
CIP __________ DNI/NIE/PASSAPORT: __________
Adreça: __________ Telèfon: __________
Adreça electrònica: ______________________
Lloc de residència
Codi postal:______ Municipi:_______
2. Tipus de residència:
Individual ☐
Centre residencial ☐
Pis d’acollida ☐
Estada de vacances ☐
Amb quantes persones comparteix el domicili?
Viu sol/a Sí ☐ No ☐ Nombre de convivents sense comptar l’enquestat____
Suport
Coneix algú que el pugui ajudar o donar-li el suport que necessita durant l’aïllament?
Sí ☐ No ☐
Convivents de risc al seu domicili (avis, immunodeprimits, etc.) ☐
Té al seu càrrec algun menor, persona gran o amb dependència ☐
Hi ha algun problema de convivència o altra dificultat al domicili ☐
Té accés garantit a compra, fer menjar, medicines, suport social
Sí ☐ No ☐
3.- Dificultats idiomàtiques/culturals:
46
Barrera idiomàtica: Sí ☐ No ☐
Barrera cultural Sí ☐ No ☐
Capacitat de comprensió de les mesures d’aïllament Sí ☐ No ☐
4.- Dades clíniques
Data de consulta: (dia/ mes/ any) _ _ / _ _ / _ _ _ _
Símptomes SÍ ☐ NO ☐
En cas afirmatiu, indiqueu la data d'inici de símptomes (dia/mes/any) _ _ / _ _ / _ _ _ _
☐ Tos (seca) ☐ Febre o història recent de febre ☐ Dificultat respiratòria (dispnea) ☐ Malestar general ☐ Vòmits i/o diarrees ☐ Pèrdua d’olfacte i/o gust ☐ Mal de coll (onidofàgia) ☐ Cefalea ☐ Pèrdua de gana (anorèxia) ☐ Miàlgia i/o artràlgia ☐ Altres 5.- Reinfecció
Data d'inici de nous símptomes (dia/mes/any) _ _ / _ _ / _ _ _ _
Primera infecció confirmada ☐
Sospita ☐
Probable ☐
Confirmada ☐
6.- Personal sanitari que treballa a: (resposta única)
Centre sanitari ☐
Centre sociosanitari ☐
Altres centres ☐
Especifiqueu el tipus de centre:_____________________
No personal sanitari ☐
Darrer dia de treball presencial: --/--/----
Nom del centre de treball: ______________
Adreça_____________
47
Tasca que desenvolupa___________________
7.- Vacunació:
Vacunat Sí ☐ No ☐
Primera dosi: Pfizer/BioNTech ☐ Moderna ☐ Oxford/AstraZeneca ☐
Data de la primera dosi: --/--/----
Segona dosi: Pfizer/BioNTech ☐ Moderna ☐ Oxford/AstraZeneca ☐
Data de la segona dosi: --/--/----
8.- Treballador/a no sanitari/ària que treballa a: (resposta única)
Àmbit laboral altre que sanitari però amb molts contactes (moltes persones alhora o es relaciona amb molta gent de manera individual) Sí ☐ No ☐
Darrer dia de treball presencial: --/--/----
Nom del centre de treball: ______________
Adreça_____________
9.- Àmbit de possible exposició en els 14 dies previs1 (resposta única)
Centre sanitari ☐ Escolar ☐ Centre sociosanitari ☐ Oci ☐ Domicili ☐ Altres ☐ Laboral ☐ Desconegut ☐
Possible data d’exposició: --/--/----
Nom del possible lloc d’exposició: ______________
Adreça_____________
10.- Cas importat d'un altre país
SÍ ☐ NO ☐
Especifiqueu el país: _____________________
Data d’arribada a Catalunya: _______
11. Contacte amb un cas confirmat conegut en els darrers 14 dies.
SÍ ☐ NO ☐
1 Àmbit en el qual segons el parer de la persona que valora el cas s'ha produït la transmissió de la infecció.
48
Dades del contacte amb el cas confirmat:
Noms i cognoms:______________________
CIP (no enquesta):____________________________
Telèfon:______________________________
Data de l’últim contacte:___ /____/__________
Hora: ___:___
Lloc (nom i adreça física concreta) o agrupador (vol, autocar):__________________
Context/Àmbit (centre sanitari, centre sociosanitari, residència, domicili, laboral, escolar, altres, desconegut):_____________________________________________
12.- Data de diagnòstic2 (dia/mes/any) _ _ / _ _ / _ _ _
13- Proves diagnòstiques positives
PCR/Tècniques moleculars ☐
ELISA/CLIA/ECLIA ☐
Test ràpid d'anticossos ☐
Detecció d'antigen ☐
14- Seqüenciació
Aleatòria SÍ ☐ NO ☐
Sospita de reinfecció ☐
Vincle epidemiològic amb llocs d’elevada prevalença ☐
Infecció en persona vacunada correctament ☐
Augment de la incidència ☐
Fallida en l’amplificació del gen S ☐
Brot en animals amb infecció d’humans ☐
15.- Presenta aïllament?
Sí ☐ No ☐ Data d'aïllament del cas _ _ / _ _ / _ _ _ _
Pot treballar des de casa: Sí ☐ No ☐
No pot treballar des de casa ni agafar la baixa: Sí ☐ No ☐
Li cal la baixa: Sí ☐ No ☐
49
16.- Identificació dels contactes
Per a cada contacte estret cal recollir:
Noms i cognoms:____________________________________
Telèfon: ________________________
Data de l’últim contacte: _ _ / _ _ / _ _ _ _ _
Hora de contacte: __:__
Lloc (nom i adreça física concreta) o agrupador (vol, autocar):__________________
Context /Àmbit (centre sanitari, centre sociosanitari, residència, domicili, laboral, escolar,
altres, desconegut):_____________________________________________
17.- Traçat
Registrar tantes vegades com llocs/agrupadors hagin existit els 14 dies anteriors a l’inici de
símptomes (traçat de la persona):
Data: _ _ / _ _ / _ _ _ _ _
Hora: __:__
Lloc (adreça exacta) o agrupador ( per exemple: vol, tren, autocar...). Introduir dades a l’eina:
___________________________________________________________________________
Context/Àmbit (centre sanitari, centre sociosanitari, residència, domicili, laboral, escolar, altres,
desconegut). Introduïu dades a l’eina:
___________________________________________________________________________
18.- Està filiat en una cadena de transmissió? Sí ☐ No ☐
19.- Evolució clínica
Ingrés hospital Sí ☐ No ☐ Data ingrés hospital _ _ / _ _ /_ _ Data d’alta_ _ / _ _ / _ _
Ingrés UCI Sí ☐ No ☐ Data ingrés UCI _ _ /_ _ /_ _ Data d’alta UCI _ _ /_ _ /_ _
20.- Resultat al final del seguiment
Defunció Sí ☐ No ☐
Alta al final de seguiment ☐
Data (de defunció o alta) _ _ / _ _ / _ _ _ _
50
Annex 3. Transport i recomanacions del maneig de mostres biològiques amb infecció o sospita d’infecció pel coronavirus SARS-CoV-2
A. Instruccions per al transport de mostres biològiques a un altre centre diferent al
lloc de la presa de mostra
1. Categorització de la mostra:
Les mostres biològiques procedents de pacients infectats o amb sospita d’infecció pel
coronavirus SARS-COV-2 són classificades com a substàncies infeccioses de categoria
B.(1)
2. Embalatge de les mostres:
Han de ser transportades als centres de diagnòstic (Centre Nacional de Microbiologia i/o laboratoris de referència) d’acord amb la Instrucció d’embalatge P650 de l’Acord ADR,(2,3) que s’aplica a la Norma UN 3373 per a l’embalatge de substàncies perilloses [la instrucció d’embalatge P650 equival a la instrucció 650 IATA].(4)
La Norma UN 3733 estableix que la mostra sigui transportada en un triple envàs, robust i que suporti cops i càrregues habituals del transport, incloent-hi el transbordament entre vehicles, contenidors i magatzem o la manipulació manual o mecànica. Els embalatges s’han de construir i tancar de forma que s’eviti qualsevol fuita del seu contingut, en les condicions normals de transport, per vibració o per canvis de temperatura, humitat o pressió.
Per el transport per superfície no s’estableix una quantitat màxima per paquet. Per al transport aeri es requereix que:
La capacitat dels recipients primaris no superi 1 litre (per als líquids) o la massa límit de l’embalatge extern (per als sòlids).
El volum enviat no superi els 4 litres o 4 kg per paquet.
Aquestes quantitats exclouen el gel i el gel sec quan siguin utilitzats per mantenir les mostres fredes.
El triple envàs ha de constar de: 1. Recipient primari estanc 2. Embalatge secundari estanc 3. Embalatge exterior rígid
51
Exemple de sistema d’embalatge/envasament triple per a l’embalatge i etiquetatge de substàncies infeccioses de categoria B:
Figura 1. Empaquetatge i etiquetatge per a l’enviament de mostres diagnòstiques.
En el cas que s’utilitzi gel o gel sec per refrigerar la mostra, aquest MAI ha d’anar en l’interior de l’embalatge secundari.
La informació que acompanyi les mostres enviades s’ha de col·locar entre l’embalatge secundari i l’embalatge exterior, i MAI en l’interior de l’embalatge secundari.
Si es compleixen tots els requisits establerts en la Instrucció d’embalatge/envasament P650, no s’estableixen requeriments de transport addicionals. La instrucció P650 comprèn tots els requisits necessaris per a l’enviament de substàncies infeccioses de categoria B.
3. Etiquetatge:
Independentment del mitjà de transport, en cada paquet s’ha d’exposar la informació següent:
- el nom, l’adreça i el número de telèfon de l’expedidor (remitent, consignador);
- el número de telèfon d’una persona responsable i informada sobre l’enviament;
52
- el nom, l’adreça i el número de telèfon del destinatari (consignatari); - la designació oficial de transport «BIOLOGICAL
SUBSTANCE, CATEGORY B», i - els requisits relatius a la temperatura d’emmagatzematge (optatiu).
Per als enviaments de substàncies infeccioses de la categoria B s’utilitza la marca que es mostra en la figura següent:
BIOLOGICAL
SUBSTANCE
CATEGORY B
4. Documentació:
No es requereixen documents de mercaderies perilloses per a les substàncies infeccioses de la categoria B.
53
5. Medi de conservació en funció del tipus de mostra:
Tipus de mostra Medi de transport de virus
Transport al laboratori.
Mostra biològica de categoria B
Mostres respiratòries
Frotis nasal + frotis faringe
Sí (junts en un únic mitjà de transport)
Refrigerat a 4 C en 24-48 h
Aspirat nasofaringi No Refrigerat a 4 C en 24 h
Rentat broncoalveolar No Refrigerat a 4 C en 24 h
Broncoaspirat No Refrigerat a 4 C en 24 h
Esput No Refrigerat a 4 C en 24 h
Altres mostres
Sèrum (2 mostres en fases aguda i convalescent al cap dels 14 i 30 dies, respectivament)
No Refrigerat a 4 C
Biòpsia/Necròpsia de pulmó
No Refrigerat a 4 C en 24 h
Sang completa No Refrigerat a 4 C
Orina No Refrigerat a 4 C
Femta No Refrigerat a 4 C
Si passen més de 72 hores fins al processament de les mostres respiratòries refrigerades, se’n recomana la congelació a -20 ºC, o idealment a -80 ºC.
54
B. Maneig de mostres per el personal de laboratori
1. Pautes per al personal dels laboratoris clínics:
De forma general: el personal que manipuli mostres clíniques rutinàries (hemogrames, proves bioquímiques, anàlisis d’orina, serologia i altres proves diagnòstiques en sèrum, sang i orina) de pacients ingressats amb diagnòstic o sospita d’infecció pel coronavirus SARS-Cov-2 ha de seguir les pautes estàndard i les recomanacions generals de bioseguretat establertes per els laboratoris de nivell BSL-2. Ha d’utilitzar equip de protecció individual estàndard que inclogui guants d’un sol ús, bata/pijama de laboratori i, de forma opcional, ulleres antiesquitxades quan manipuli substàncies potencialment infeccioses.(5,6,7,8)
De forma particular: els procediments que puguin generar aerosols de partícules fines (p. ex., tombada o sonicació de mostres en tub obert) s’han de realitzar en una campana de seguretat biològica (BSC) de classe II i s’hi han d’utilitzar dispositius de contenció física adequats (rotors de centrífuga adequats, cubetes de seguretat per a la centrífuga, rotors sallats). Davant l’eventualitat d’un trencament dels tubs que continguin mostres durant el procés de centrifugació, els rotors s’han de carregar i descarregar dins de la cabina de seguretat. S’ha de reduir, tant com sigui possible, tot el procediment fora de la cabina de seguretat.
Després de processar les mostres, s’han de descontaminar les superfícies de treball i l’equip amb els desinfectants hospitalaris habituals. Es recomana que se segueixin les indicacions de l’OMS i l’ECDC per a la dilució d’ús (és a dir, la concentració), el temps de contacte i les precaucions de maneig.(2,6)
2. Pautes específiques per al personal dels laboratoris:
Fins a aquest moment, no es recomana l’aïllament del virus en cultius cel·lulars ni la caracterització inicial d’agents virals a partir de cultius de mostres amb coronavirus SARS-CoV-2 per als laboratoris de diagnòstic rutinari, llevat que es realitzi en un laboratori de seguretat BSL-3.
Les activitats següents es poden realitzar en instal·lacions BSL-2 utilitzant pràctiques de treball estàndard per a un laboratori de nivell de bioseguretat BSL-2:
- Examen d’anatomia patològica i processament de teixits fixats amb
formalina o teixits inactius. - Estudis de microscòpia electrònica amb reixetes fixes
amb glutaraldehid. - Examen de rutina de cultius bacterians i fúngics. - Tincions de rutina i anàlisi microscòpic de frotis fixats. - Empaquetatge de mostres per transportar-les a laboratoris
de diagnòstic. - Mostres inactivades (p. ex., mostres amb tampó d’extracció
d’àcids nucleics).
Les activitats següents que impliquen la manipulació de mostres potencialment infeccioses s’han de realitzar, com a mínim, en una cabina de seguretat BSC de classe II. S’ha de realitzar una avaluació de risc específica del lloc per determinar
55
si es necessiten precaucions més importants de seguretat (p. ex., quan es manipulin grans volums de mostra):
- Aliquotar i/o diluir mostres. - Inactivació de mostres.
- Inoculació de mitjans de cultiu bacterians o micològics. - Preparació i fixació química o tèrmica de frotis per a
anàlisi microscòpic.
C. Bibliografia
1. Biosafety in Microbiological and Biomedical Laboratories (BMBL) 5th Edition | CDC Laboratory Portal | CDC [Internet]. 2019 [cited 2020 Feb 12]. Available from: https://www.cdc.gov/labs/BMBL.html?CDC_AA_refVal=https%3A%2F%2F www.cdc.gov%2Fbiosafety%2Fpublications%2Fbmbl5%2Findex.htm
2. UNECE. Instrucción de Embalaje P650. Available from: http://www.safetyway.es/images/PDF/P650_adr.pdf
3. European Agreement concerning the International Carriage of Dangerous Goods by Road. ADR 2019. Available from: https://unece.org/about-adr
4. https://www.iata.org/en/programs/cargo/dgr/
5. ECDC. Infection prevention and control for the care of patients with 2019-
nCoV in healthcare settings. February 2020.
6. CDC. Biosafety in Microbiological and Biomedical Laboratories. 5th Edition.
HHS Publication No. 21-1112 December 2009.
Available from: https://www.cdc.gov/labs/pdf/CDC-
BiosafetyMicrobiologicalBiomedicalLaboratories-2009-P.pdf
7. WHO. Laboratory biorisk management for laboratories handling human specimens suspected or confirmed to contain novel coronavirus: Interim recommendations. February 2013. Available from: https://www.who.int/ihr/biosafety/publications/en
8. CDC. Interim Laboratory Biosafety Guidelines for Handling and Processing Specimens
Associated with 2019 Novel Coronavirus (2019-nCoV). February 2020. Available from:
https://www.cdc.gov/coronavirus/2019-ncov/lab/lab-biosafety-guidelines.html
56
Annex 4. Notificació de contactes del coronavirus SARS-CoV-2. (és imprescindible remetre l’annex amb CIP o el DNI i el municipi de residència). 1. Data de notificació: _____________________
2. Dades del cas:
Nom i cognoms: __________________________________________________________
CIP __________ DNI/NIE/PASSAPORT: __________
Adreça: __________ Telèfon: __________
Codi del cas3: ______________________
Data d’inici de símptomes: ______________________
Lloc de residència
Codi postal:______ Municipi:_______
3. Tipus de residència:
Individual ☐ Centre residencial ☐ Acollida ☐
4. Amb quantes persones comparteix el domicili?
Viu sol/a Sí ☐ No ☐ Nombre de convivents____
5. Suport
Viu amb algú que el pugui ajudar o donar-li el suport que necessita durant l’aïllament?
Sí ☐ No ☐
Convivents de risc al seu domicili (avis, immunodeprimits, etc.) ☐
Té al seu càrrec algun menor, persona gran o amb dependència ☐
Hi ha algun problema de convivència o altra dificultat al domicili ☐
Té accés garantit a compra, fer menjar, medicines, suport social sí/no
6. Dificultats idiomàtiques/culturals:
Barrera idiomàtica: Sí ☐ No ☐
Barrera cultural Sí ☐ No ☐
Capacitat de comprensió de les mesures d’aïllament Sí ☐ No ☐
7. Dades del contacte
Nom i cognoms: __________________________________________________________
CIP __________ DNI/NIE/PASSAPORT: __________
Adreça: __________ Telèfon: __________
Codi del contacte4: ______________________
57
Lloc de residència
Codi postal:______ Municipi:_______
Amb quantes persones comparteix el domicili?
Viu sol/a Sí ☐ No ☐ Nombre de convivents _________
Núm. de telèfon:___________________
Sexe: (H / D / NS/NC)____________________________
Data de naixement: _ _ / _ _ / _ _ _
Àmbit de contacte amb el cas:
Centre Sanitari
Centre Sociosanitari
Domicili Social
Laboral
Escolar
Medi transport
Altres Especificar__________________________ Desconegut
8. Data del contacte de risc _ _ / _ _ / _ _ _ _ (si hi ha diverses dates de l’últim contacte)
Data d’inici del seguiment: _ _ / _ _ / _ _ _ _
Data de final de seguiment: _ _ / _ _ / _ _ _ _
3 Codi: codi CA; any (aa); núm. cas
4 Codi: codi CA; any (aa); núm. contacte
9. Contacte inicia simptomatologia? SÍ NO Data: _ _ / _ _ / _ _ _ _
Especificar símptomes SARS-CoV-2 ☐ Tos (seca) ☐ Febre o història recent de febre ☐ Dificultat respiratòria (dispnea) ☐ Malestar general ☐ Vòmits i/o diarrees ☐ Pèrdua d’olfacte i/o gust ☐ Mal de coll (onidofàgia) ☐ Cefalea ☐ Pèrdua de gana (anorèxia) ☐ Miàlgia i/o Artràlgia ☐ Altres 10. Pertany a un grup vulnerable? Sí ☐ No ☐
Immunocompromès ☐
Patologia associada ☐
Especifiqueu-la:
☐ Malaltia cardiovascular
58
☐ HTA
☐ Diabetis
☐ Càncer
☐ Malaltia respiratòria crònica
☐ Malaltia hepàtica crònica
☐ Malaltia renal crònica
☐ Malaltia neurològica o neuromuscular crònica
☐ VIH
☐ Obesitat
☐ Tractament immunosupressor
☐ Lactància
☐ Altres
S’ha fet PCR? Sí ☐ No ☐
Resultat: Positiu ☐ Negatiu ☐
11. Pertany a un àmbit d’especial risc? Sí ☐ No ☐
Personal sanitari ☐
Intern en residència geriàtrica ☐
Intern en presó ☐
Altres institucions tancades ☐ Especificar tipus___________________
Nom de la institució: ___________
S’ha fet PCR? Sí ☐ No ☐
Resultat: Positiu ☐ Negatiu ☐
12. Aïllament del contacte
Presenta aïllament? Sí ☐ No ☐
Data d’inici aïllament del contacte _ _ / _ _ / _ _ _ _
Data final aïllament del contacte _ _ / _ _ / _ _ _ _
59
Annex 5. Full d'enviament de mostres
(és imprescindible remetre l’annex amb CIP o DNI i municipi de residència per a la correcta identificació de les mostres).
LABORATORI:_______________________________________________ Centre sanitari remitent / adreça domicili: Persona de contacte al centre sanitari remitent:
Telèfon del contacte:
Dades d’identificació del pacient: Nom i cognoms:_____________________________________
Edat:____ Sexe:______ Telèfon de contacte: _____________
Municipi de residència: ___________
CIP: __________ DNI/NIE/PASSAPORT___________
Dades clíniques: Simptomatologia: Sí No, asimptomàtic No, control malaltia
Data d’inici dels símptomes
Data de finalització de símptomes
Tipus de mostra:
Mostra per diagnòstic
Mostra de control de cas confirmat
Frotis faringi
Frotis nasal
Aspirat nasofaringi
Esput
Rentat broncoalveolar / Broncoaspirat
Sèrum (1r)
Sèrum (2n)
Altres
Data d’obtenció de les mostres: / / Observacions 59
60
Annex 6. Indicadors epidemiològics per a l'avaluació i el seguiment de l'epidèmia
1. Indicadors generals
- Nombre de casos sospitosos de COVID-19 en atenció primària. Aquesta informació es
notifica de forma agregada amb els casos nous del dia anterior (els que es registrin des de
les 00.00 hores fins a les 24.00 hores) amb una periodicitat diària a la SGVRESP abans de
les 9.00 hores. La SGVRESP ho notifica al CCAES abans de les 10.00 hores.
Si es disposa d'informació agregada d'altres fonts d'informació sobre casos compatibles (apps,
línies telefòniques, etc.), s’han de notificar, també si és possible diferenciant-los dels anteriors.
- Nombre de casos sospitosos de COVID-19 atesos als hospitals. Aquesta informació es
notifica de forma agregada amb els casos nous del dia anterior (els que es registrin des de
les 00.00 hores fins a les 24.00 hores) amb una periodicitat diària a la SGVRESP abans de
les 9.00 hores. LA SGVRESP ho ha de notificar al CCAES abans de les 10.00 hores.
- Nombre de casos amb infecció resolta detectats. Es refereix a pacients asimptomàtics i
que hagin tingut símptomes compatibles amb la malaltia fa més de 14 dies (als quals no s’hagi
realitzat una PCR o aquesta hagi estat negativa) i en els quals s'obté un resultat d'infecció
resolta en una prova de diagnòstic serològic. S’han de notificar de forma agregada els dilluns
abans de les 9 hores amb les dades de la setmana anterior (de dilluns a diumenge) a la
SGVRESP i, des d’aquí, al CCAES.
- Nombre de casos nous confirmats per PCR
o Nombre de casos que no han requerit hospitalització (aïllats en domicili, hotels, zones
d'aïllament, etc.)
o Nombre de casos hospitalitzats
o Nombre de casos ingressats a l’UCI
o Nombre de casos morts
o Nombre de casos en personal sanitari i sociosanitari
o Percentatge d’ingressos per COVID-19 sobre el total basal tant en llits convencionals com
en UCIS
Aquesta informació s'obté de la base de dades d'informació individualitzada a partir del
moment en què se’n disposi de forma adequada. Fins aleshores, es continua enviant de
forma agregada diària per part dels SVE a la SGVRESP, la qual l’ha de notificar al CCAES
segons s'estableix a l'annex 1 de l'Ordre SND/352/2020, de 16 d'abril.
2. Indicadors sobre la capacitat dels serveis de salut pública per donar resposta a les necessitats de vigilància
- Nombre de professionals dels serveis de vigilància epidemiològica (tècnics salut pública,
epidemiòlegs, infermeria de salut pública, altre personal tècnic) dedicats a la resposta de la
COVID-19 en relació amb el nombre de casos diaris detectats i a la població de referència.
Cal indicar el personal inicial i el nou personal de reforç incorporat. S’han de notificar de forma
61
agregada els dilluns abans de les 9 hores amb les dades de la setmana anterior (de dilluns
a diumenge) a la SGVRESP i, des d’aquí, es notifiquen al CCAES abans de les 10 h.
3. Indicadors de seguiment per a l'avaluació de la detecció primerenca de casos amb sospita de la COVID-19
- Percentatge de casos sospitosos de la COVID-19 en els quals s'ha realitzat una PCR.
Aquesta informació es notifica de forma agregada amb una periodicitat setmanal. Es notifica
els dilluns abans de les 10.00 hores amb les dades de la setmana anterior, de dilluns a
diumenge.
- Temps (dies) entre la data d'inici de símptomes i la data de consulta (petició de PCR) en
casos confirmats. Aquesta informació s'extrau diàriament a partir de la informació
individualitzada.
- Temps (dies) entre la data d'inici de símptomes i la data de diagnòstic (resultat PCR) en
casos confirmats. Aquesta informació s'extrau diàriament a partir de la informació
individualitzada.
- Temps (dies) entre la data d'inici de símptomes i la data d’informació al pacient en casos
confirmats. Aquesta informació s'extrau diàriament a partir de la informació individualitzada.
- Temps (dies) entre la data d'inici de símptomes i la data de recomanació d’aïllament als
contactes estrets dels casos confirmats. Aquesta informació s'extrau diàriament a partir de
la informació individualitzada.
- Percentatge de casos nous en els quals no s'identifica un contacte amb un cas
confirmat conegut. Aquesta informació s'extrau diàriament a partir de la informació
individualitzada.
- Percentatge de contactes estrets amb PCR realitzada. Aquesta informació s'extrau
diàriament a partir de la informació individualitzada.
- Percentatge de contactes estrets i de casos confirmats que declaren no poder/no voler
realitzar l’aïllament correctament. Aquesta informació s'extrau diàriament a partir de la
informació individualitzada.
4. Indicadors de seguiment per a l'avaluació de l'aïllament precoç dels casos confirmats
- Temps (dies) entre la data d'inici de símptomes i la data d'aïllament. Aquesta informació
s'extrau diàriament a partir de la informació individualitzada.
- Temps (dies) entre la data de primera consulta i la data d'aïllament. Aquesta informació
s'extrau diàriament a partir de la informació individualitzada.
5. Indicadors de seguiment per a l'avaluació de la recerca, quarantena i seguiment de contactes dels casos confirmats
- Nombre de contactes estrets identificats per cada cas confirmat. Aquesta informació
s'extrau diàriament a partir de la informació individualitzada.
62
- Percentatge de contactes propers que desenvolupen símptomes durant el seguiment
abans i després del dia 14. Nombre d'aquests contactes que es confirmen com a casos
abans i després del dia 14. Aquesta informació es notifica de forma agregada
setmanalment a partir dels sistemes de seguiment de contactes que s'estableixin. Es calcula
de la forma següent (contactes amb símptomes aquesta setmana/contactes en seguiment
aquella setmana x 100; contactes que es confirmen com a cas aquesta setmana/contactes en
seguiment aquella setmana x 100). Es notifica des de la SGVRESP al CCAES els dilluns abans
de les 13.00 hores amb les dades de la setmana anterior, de dilluns a diumenge.
63
Annex 7. Laboratoris participants i àrea d’influència
1. Hospital Clínic de Barcelona
Hospital Clínic de Barcelona
Consorci Hospitalari de Vic
Hospital Plató
2. Laboratori de Referència de Catalunya
Parc de Salut Mar
Corporació Sanitaria del Maresme i la Selva
Hospital de Sant Celoni
Hospital Municipal de Badalona
3. Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona
Hospital Sant Joan de Deu d’Esplugues
Parc Sanitari Sant Joan de Deu de Sant Boi
4. Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de
Lleida Hospital de Vielha-Espitau Vall
d'Aran
Hospital Universitari Santa Maria
Hospital Vithas Montserrat
Hospital Comarcal del Pallars
Fundació Sant Hospital La Seu d'Urgell
Clínica HLA Perpetuo Socorro
Hospital de la Cerdanya
Clínica de Ponent Nova Aliança
5. Catlab - Microbiologia
Hospital Mútua de Terrassa
Consorci Sanitari de Terrassa
Hospital SJD de Martorell
Hospital Comarcal de Sant Bernabé
6. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Nou Hospital Evangèlic
Hospital Dos de Maig de Barcelona
7. Hospital Universitari de la Vall d’Hebron
Hospital Universitari de la Vall d’Hebron Centre Hospitalari Pere Virgili
8. Hospital Universitari de Bellvitge
Hospital de Bellvitge
Hospital de Viladecans
ICO-Hospitalet.
64
9. Hospital Universitari Joan XXIII
Hospital Universitari Joan XXIII
Hospital Verge de la Cinta de Tortosa
Hospital Pius Valls
Hospital Santa Tecla (Xarxa Santa Tecla)
Hospital del Vendrell (Xarxa Santa Tecla)
Clínica Terres de l'Ebre
Hospital Comarcal d’Amposta
Hospital de la Santa Creu de Jesús
Hospital Comarcal de Móra d’Ebre
10. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Hospital General de Granollers
Hospital de Sant Celoni
Hospital de Mollet
Badalona Serveis Assistencials
Consorci Sanitari del Maresme
Fundació Hospital de l'Esperit Sant
11. Hospital Parc Taulí
Hospital Parc Taulí
12. Consorci Laboratori Intercomarcal Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf
Hospital d’Igualada
Hospital de Vilafranca
Hospital de Dos de Maig de Barcelona
Hospital General de l'Hospitalet
Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi
Hospital Residència Sant Camil
Hospital Sant Antoni Abat
Clínica Guadalupe
Clínica Molins de Rei
13. Hospital Universitari Dr. Josep Trueta
Hospital Universitari Dr. Josep Trueta
Hospital de Campdevànol
Hospital de Figueres
Hospital Santa Caterina
Clínica Bofill SL
Clínica Girona SA
Clínica Salus Infirmorum
14. Hospital Sant Joan de Reus
Hospital Sant Joan de Reus
15. Althaia
Hospital Sant Joan de Déu de Manresa
Centre Hospitalari de Manresa
Clínica Sant Josep
65
16. Hospital Sant Jaume d'Olot i Comarcal de la Garrotxa
Hospital Sant Jaume d'Olot i Comarcal de la Garrotxa
17. Fundació Hospital de Palamós
Fundació Hospital de Palamós
18. Laboratorio Echevarne
Centre d’Anàlisis Girona
Hospital CIMA
Clínica Diagonal
Hospital Plató
Clínica Sagrada Família
Labosar
Laboratori Nogueras
Centre Mèdic Les Moreres
Centre Mèdic Sabadell
Laboratori Dr. Nin SL
Clínica Sant Jordi
Laboratori Josep Pujol Balcells
19. SYNLAB Diagnósticos Globales
Clínica Corachan
Centro Médico Teknon
Hospital Asepeyo Barcelona
Centro Médico Amedics
Hospital HM Delfos
Laboratori Santa Tecla SL
ITA Clinic Salud Mental
Centro de Diálisis del Baix Llobregat
Laboratori Dolors Amiel
Fundació Hospital de l'Esperit Sant
Fundació Autisme Mas Casadevall
Bcn Patòlegs S.L.
Hospital Ruber Internacional
Brugués Asistencial
Centre Mèdic Avantmèdic
Serveis Mèdics Penedès
Centre Mèdic Manlleu
Clínica Bofill
Centre Sanitari Can Mora
Clínica Onyar
Laboratori Puig Ciurana
20. CERBA Internacional
Servicios Clínicos S.A.U.
Benito Menni Complejo Asistencial en Salud
Mental
Clínica Tres Torres
Clínica Monegal
Institut Guttmann Hospital de
Neurorrehabilitación
Laboratori Drs. Vives Corrons
Laboratori Analiza
Clínica Nostra Senyora del Remei
21. Anàlisis Mediques Barcelona S.L.
Analisis Lab (Reus) APAFAC (Autisme La Garriga)
66
Laboratori Dr. Ferrer S.L.
Clínica Perramon
Atrys Health
Fundació Hospital de Puigcerdà
22. TELETEST
Clínica Creu Blanca
Clínica Planas
Coll-Garcés laboratori
Centre Mèdic Travessera
Centre Mèdic Integral
Centre Mèdic Aloma
23. Reference Laboratory
Laboratori Dolors Amiel
24. Quantitative Genomic Medicine Laboratories, S.L.
25. Atrys Health
26. Laboratori MDB
Centre Mèdic Mataró
Dr. Klein, S.L.P
Centre Mèdic Quirúrgic Mataró
Hospital de Nens de Barcelona
Centro Médico Molins, S.L.
La Salut de Sant Just, S.L
Clínica pediátrica Dr. Nevot
Vilamedic, S.L
Clínica IVIRMA Barcelona
27. Eldine Patologia
28. Laboratori Analiza
29. Eurofins Laboratori Sarró
30. Quirónsalud
Hospital Universitari General de Catalunya
Hospital Quironsalud Barcelona
Hospital Universitari Sagrat Cor
Hospital Universitari Dexeus
Centro Medico Teknon
Hospital del Pilar
Hospital Quironsalud del Vallés
67
31. Laboratoris Dr. Rabassa
32. Adn Institut
33. Clínica Barraquer
34. Hospital de Barcelona
35. Laboratori Unilabs
36. Laboratori Coll Garcés
37. Sistemas Genómicos
38. IGENOMIX
39. Laboratori Escuredo
40. Laboratorios HIPRA
41. Fresenius Medical Care Service Catalunya
42. Allergy Therapeutics
43. Panagea Oncology
44. Labgenetics
Altres laboratoris que realitzen test ràpid/serologies
1. Laboratori Puig Ciurana
2. Laboratori Dolors Amiel
3. Cos Brunsó Laboratoris S L
4. Laboratori Josep Pujol Balcells
5. Centre d’Anàlisis Girona
6. Laboratori Bague
7. Clinica Salus Infirmorum
8. Laboratorios Escudero
9. Clínica del Remei
68
10. Laboratori Nogueras
11. Laboratori Labosar
12. Clínica Diagonal
13. Centre Mèdic Cempla
14. Gabinet Mèdic Girona
15. CMIP Eixample
16. Bayes consultori
17. Gabinet Mèdic del Berguedà
18. Anàlisis Clíniques Eduard Cos
19. Clínica IVIRMA Barcelona
69
Annex 8: Recomanacions d’aïllament domiciliari per a casos sospitosos pendents de resultat i per a casos confirmats
RECOMANACIONS GENERALS
No ha de sortir de casa per a res (ni comprar, ni passejar mascota,etc.).
Han d'estar aïllades en una habitació separada de la resta de persones de la casa i si pot fer servir un
lavabo diferent. Si això no fos possible, s'ha d'extremar el distanciament (2 m, mascareta i higiene de
mans) especialment amb persones que es consideren grup de risc, com ara les persones de més de
seixanta-cinc anys i les persones amb malalties cròniques.
Li recomanem que faci servir l’app STOP COVID19 CAT per fer seguiment de símptomes 2 cops al
dia durant tot l’aïllament.
Convé, a més, designar una única persona com a cuidadora principal i totes les persones que estan
en contacte amb la persona afectada han d’extremar les mesures de precaució.
No pot sortir de les zones d’aïllament designades. En cas que sigui imprescindible anar a zones
comunes, s’ha de rentar les mans i portar mascareta.
No pot rebre visites i cal evitar el contacte proper amb qualsevol persona i amb animals domèstics.
S’ha de rentar les mans molt sovint, preferiblement amb solució hidroalcohòlica.
Cal tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús en tossir o esternudar o utilitzar la part interna
del colze i, de seguida, llençar el mocador i rentar-se les mans.
S’ha de dutxar i canviar de muda diàriament. Les tovalloles s’han de canviar després de cada ús i
rentar a 60º
S’ha de ventilar l’habitació un mínim de 10 minuts, 3 cops al dia.
Cada vegada que algú necessiti entrar a l’habitació, cal ventilar l’espai prèviament un mínim de 10
minuts i posar-se la mascareta, tant la persona aïllada com la persona cuidadora.
En el cas que la persona aïllada sigui una mare lactant, ha de posar-se la mascareta sempre que
estigui a prop del seu nadó i rentar-se les mans molt acuradament abans del contacte.
És aconsellable disposar d’un telèfon mòbil o altre mitjà per tal de comunicar-se amb la resta de
persones.
Si el bany és compartit netejar les superfícies després de l’ús i que els convivents tirin la cadena abans
de fer-ne ús ells.
Cal que els seus residus estiguin en una bossa tancats
Els plats, gots, coberts i altres estris han de ser per al seu ús individual i s’han de rentar amb aigua
calenta i sabó o bé al rentavaixelles.
Les superfícies que toca molt (tauleta de nit, pom porta, etc.) s’ha de netejar amb un drap d’un sol ús
i lleixiu diluïda 1/100 cada dia.
70
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA PER A LA PRESCRIPCIÓ DE L’AÏLLAMENT
Mesures que han de prendre les persones que conviuen amb la persona aïllada · Es recomana entrar a l’habitació de la persona aïllada com menys vegades millor, i quan sigui
imprescindible, cal planificar-se per estar el mínim temps possible. En entrar a l’habitació, tant la
persona aïllada com la persona cuidadora han de portar mascareta, i quan hi hagi contacte amb la
persona afectada o amb els seus fluids, cal dur, a part de la mascareta, guants de làtex i bata
resistent als fluids. La mascareta i els guants han de ser d’un sol ús.
· 10 minuts abans d’entrar a l’habitació de la persona aïllada, se l’ha d’avisar perquè ventili l’habitació.
· Cal rentar-se les mans amb sabó o solució hidroalcohòlica sovint.
· Quan faci ús de l’inodor, es recomana tancar la tapa abans de la descàrrega de l’aigua de la
cisterna.
· Cal utilitzar tovalloles de paper després de rentar-se les mans.
· S’ha de mantenir una bona ventilació de les àrees compartides de la llar, i ventilar un mínim de 10
minuts, 3 cops al dia.
· Cada dia cal llençar tota la brossa generada a la llar en una bossa tancada.
· En el cas que tots els membres de la llar estiguin aïllats, tots han de seguir les mesures d’aïllament.
· Els productes que necessitin els han de proporcionar altres persones de l’entorn social o familiar, o
bé mitjançant lliuraments a domicili. Aquestes persones no poden entrar a la llar i han de deixar els
productes a la porta, i les persones aïllades els han de recollir amb mascareta, tot mantenint una
distància mínima d'1,5 metres.
Maneig de residus i neteja de superfícies
· Cal netejar diàriament i de forma exhaustiva els lavabos amb lleixiu, començant per la pica i acabant
pel vàter.
· La neteja de l’habitació s’ha de començar des de la part més allunyada de la porta d’entrada fins a la
porta.
· S’ha de rentar la roba de llit, les tovalloles, etc. de les persones aïllades amb sabons o detergents
habituals a 60-90 °C i deixar que s’eixugui completament. Aquesta roba s’ha de col·locar en una bossa
amb tancament hermètic fins al moment de rentar-la i no s’ha de sacsejar-la.
· Els residus de la persona malalta, inclòs el material d’un sol ús que hagi utilitzat (guants, mocadors,
mascaretes) es recomana eliminar-los en una bossa de plàstic (bossa 1) en un cubell d’escombraries
que estigui a l’habitació, preferentment amb tapa i pedal d’obertura, sense realitzar cap separació per
al reciclatge. Aquesta bossa 1 s’ha de tancar adequadament i s’ha d’introduir a una segona bossa
(bossa 2) al costat de la sortida de l’habitació on, a més, s’han de dipositar els guants i la mascareta
utilitzats per la persona que té cura del malalt, i s’ha de tancar adequadament abans de sortir de
l’habitació. La bossa 2 s’ha de dipositar a la bossa d’escombraries (bossa 3) amb la resta de residus
71
domèstics i aquesta s’ha de tancar també adequadament. La bossa 3 s’ha de dipositar en el
contenidor de rebuig. Immediatament després, cal rentar-se bé les mans.
· Els estris de cuina s’han de rentar amb aigua calenta i sabó o, preferiblement, al rentaplats per separat
dels de la resta de persones.
· Les superfícies que es toquen sovint (tauletes de nit, somiers, mobles del dormitori), les superfícies
del lavabo i el vàter s’han de netejar amb material d’un sol ús i desinfectar diàriament amb un
desinfectant domèstic que contingui lleixiu en una dilució 1:100 (1 part de lleixiu i 99 parts d’aigua),
preparat el mateix dia que s’ha d’utilitzar. La persona encarregada de la neteja ha de protegir-se amb
mascareta i guants. Un cop acabada la neteja la persona dipositarà els guants i la mascareta en una
bossa que es tancarà adequadament i es llençarà amb la resta de residus domèstics. Després cal
rentar-se les mans.
Infografia relacionada: https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/C/coronavirus-2019-
ncov/material-divulgatiu/consells-aillament-domiciliari.pdf
72
Annex 9. Document de compromís de manteniment de l’aïllament
Nom i cognoms .......................................................................................................... NIF............................................................ CIP ........................................................... MANIFESTO VOLUNTÀRIAMENT QUE M’HAN INFORMAT QUE: 1. Se m’ha diagnosticat de la COVID-19, malaltia contagiosa, i que actualment puc contagiar aquesta malaltia a altres persones. 2. Se m’ha indicat aïllament domiciliari fins que deixi de ser un risc per a la salut pública. 3. Si abandono l’aïllament abans de l’alta epidemiològica, puc contagiar altres persones i la malaltia pot esdevenir greu o mortal per a algunes persones. 4. L’incompliment de l’aïllament ha de ser sancionat, de conformitat amb el que disposa el Decret llei 30/2020, de 4 d'agost, pel qual s'estableix el règim sancionador específic per l'incompliment de les mesures de prevenció i contenció sanitàries per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID19. EM DONO PER INFORMAT/ADA I EM COMPROMETO a mantenir l’aïllament en els termes indicats anteriorment i fins a l’alta epidemiològica. Localitat, …. d .… de 20.… Signatura
De conformitat amb la normativa de protecció de dades, a continuació facilitem la informació bàsica sobre el tractament de les vostres dades personals. Responsable: Departament de Salut Finalitat: L'intercanvi d’informació sanitària i vigilància epidemiològica a través de la comunicació entre la xarxa assistencial de Catalunya i els serveis de vigilància epidemiològica, amb la finalitat de recollida, anàlisi, interpretació, recerca i difusió de la informació relacionada amb l’aparició i l’extensió de malalties i problemes de salut i els seus determinants, per tal d’aconseguir-ne el control efectiu i donar una resposta ràpida davant d’alertes i emergències en salut pública. Podeu exercir els vostres drets davant: Podeu accedir a les vostres dades, sol·licitar-ne la rectificació o supressió, oposar-vos al tractament i sol·licitar-ne la limitació, enviant la vostra sol·licitud a l’adreça Travessera de les Corts, 131-159 - Pavelló Ave Maria –Barcelona o, en format electrònic, mitjançant la petició genèrica disponible a tràmits gencat. Per a consultar informació addicional, accedir al següent enllaç.
73
Annex 10. Document de compromís de manteniment de l’aïllament
DECLARACIÓ RESPONSABLE PER A PERSONES QUE ES DESPLACEN PER A COMPLETAR LA QUARANTENA ALS SEUS LLOCS DE RESIDÈNCIA HABITUAL Jo, ___________________________________________, amb DNI ____________________, correu electrònic ____________________________________, telèfon ____________________ MANIFESTO la meva decisió presa lliurement i sota la meva responsabilitat de traslladar-me a la meva residència habitual, per a dur a terme la quarantena que m’ha estat prescrita per raons de salut pública. DECLARO que aquesta residència es troba ubicada a: CARRER______________________________________MUNICIPI ______________________ CP ________ PROVÍNCIA_________________________ COMUNITAT AUTÒNOMA__________________ EM COMPROMETO a dur a terme el trasllat en transport privat prenent les mesures de precaució i distanciament estipulades, efectuant el trajecte més curt possible i evitant qualsevol parada en ruta que no sigui estrictament necessària. El mitjà de transport utilitzat és (especifiqueu el vehicle, matrícula i conductor) : __________________________________________________________________________ EM COMPROMETO a informar de qualsevol modificació rellevant, esdeveniment advers o incident que es pugui produir durant el trajecte. AUTORITZO l’ús de les dades personals facilitades a les conselleries de Sanitat de les comunitats autònomes implicades, amb fins estrictament clínics i de salut pública.* ________________________ ______ d ______________ de 2020. Signatura ______________________________________________ * La comunicació de les dades epidemiològiques entre comunitats autònomes es realitza a través de la plataforma “Sistema de Vigilancia en España” (SiViEs), dissenyada per facilitar diverses tasques que desenvolupa el Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE). Els principals objectius d’aquesta plataforma estan relacionats amb la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE) i són els següents:
o Donar suport a la gestió de dades de vigilància en l’àmbit estatal de la RENAVE, portada a terme pel CNE, per encàrrec del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.
o Facilitar la declaració als integrants d’aquesta xarxa, pertanyents a diverses institucions.
Conté un portal privat que compleix les necessitats de recollida de dades, tractament, transformació, consulta/anàlisi de la informació epidemiològica. Totes les dades de tipus personal obtingudes a través de la plataforma SiViEs seran utilitzades només per als propòsits per als quals es van incorporar en la plataforma i complirà la legislació vigent al respecte. Les dades personals objecte de tractament per part del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social s’obtenen i es tracten d’acord amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016 (Reglament General de Protecció de Dades - RGPD).
74
Annex 11. Document d’autorització de gestió de casos i contactes als centres educatius
75
Top Related