PRODUCTES TRADICIONALS CATALANS

PRODUCTES TRADICIONALS CATALANS

ELS EMBOTITS

L’origen de l’embotit rau en la necessitat de conservar la carn. S’aconsegueix barrejant la carn de diferents parts del porc o d’altres animals, assaonant-la de diferents maneres, embotint-la en budells i, finalment, assecant-la o bullint-la. Hi ha embotits que es fan a gairebé tot Catalunya, però hi ha zones que tenen el seu propi embotit, que les caracteritza.

L’origen de l’embotit rau en la necessitat de conservar la carn. S’aconsegueix barrejant la carn de diferents parts del porc o d’altres animals, assaonant-la de diferents maneres, embotint-la en budells i, finalment, assecant-la o bullint-la. Hi ha embotits que es fan a gairebé tot Catalunya, però hi ha zones que tenen el seu propi embotit, que les caracteritza.tenen el seu propi embotit, que les caracteritza.tenen el seu propi embotit, que les caracteritza.

Bull o paltrucBull o paltruc

• És una botifarra molt gruixuda feta amb el budell arrissat del porc.

• Es distingeix entre bull blanc (o d’ou), bull negre i bull de fetge,

• És una botifarra molt gruixuda feta amb el budell arrissat del porc.

• Es distingeix entre bull blanc (o d’ou), bull negre i bull de fetge, • Sobre l’origen del nom hi ha • Sobre l’origen del nom hi ha d’ou), bull negre i bull de fetge, amb característiques com les de les botifarres de noms paral·lels.

d’ou), bull negre i bull de fetge, amb característiques com les de les botifarres de noms paral·lels.

• Sobre l’origen del nom hi ha opinions diferents. Alguns diuen que el nom bull ve del nom llatí de botifarra (botulu).

• D’altres afirmen que, com que incorpora llengua i altres òrgans interns que costen més de coure, es feien bullir en una olla a foc fort i amb el primer “bull” abans de fer els embotits.

• Sobre l’origen del nom hi ha opinions diferents. Alguns diuen que el nom bull ve del nom llatí de botifarra (botulu).

• D’altres afirmen que, com que incorpora llengua i altres òrgans interns que costen més de coure, es feien bullir en una olla a foc fort i amb el primer “bull” abans de fer els embotits.

BisbeBisbe

• El bisbe, bisbe negre i bisbot són botifarres riques en sang (menys en el cas del bisbe blanc), molt similars al bull.

• El bisbe es fa amb el ventrell o amb l’apèndix del budell del porc, que hom diu que semblen la casulla que duien els

• El bisbe, bisbe negre i bisbot són botifarres riques en sang (menys en el cas del bisbe blanc), molt similars al bull.

• El bisbe es fa amb el ventrell o amb l’apèndix del budell del porc, que hom diu que semblen la casulla que duien els diu que semblen la casulla que duien els bisbes.

• Altres opinions diuen que duu aquest nom perquè, com a àpat molt ric i exquisit, aquesta botifarra era menjar digne d’un bisbe. Tradicionalment, a Catalunya, quan un bisbe feia una visita a un poble, la gent portava els millors àpats a la seva taula en senyal de benvinguda.

diu que semblen la casulla que duien els bisbes.

• Altres opinions diuen que duu aquest nom perquè, com a àpat molt ric i exquisit, aquesta botifarra era menjar digne d’un bisbe. Tradicionalment, a Catalunya, quan un bisbe feia una visita a un poble, la gent portava els millors àpats a la seva taula en senyal de benvinguda.

BotifarraBotifarra

• Una botifarraés un embotit fet amb budell gros de porc farcit de

• Una botifarraés un embotit fet amb budell gros de porc farcit de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal. S’han de cuinar abans de menjar-les.

porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal. S’han de cuinar abans de menjar-les.

Botifarra blancaBotifarra blanca

• Té com a element principal la carn magra i no s’hi posa gens de sang.

• També es fa servir per a la carn d’olla.

• Té com a element principal la carn magra i no s’hi posa gens de sang.

• També es fa servir per a la carn d’olla.a la carn d’olla.

• Actualment es fan moltes botifarres, a les quals s’afegeixen diferents ingredients: ous, espinacs, foie, bolets, ceba, tomàquet, etc.

a la carn d’olla.• Actualment es fan

moltes botifarres, a les quals s’afegeixen diferents ingredients: ous, espinacs, foie, bolets, ceba, tomàquet, etc.

Botifarra negra / Botifarró Botifarra negra / Botifarró

• Aquella que, quan la carn i la sang de porc s’han cuit a la caldera, adquireix un color negre. Es fa servir per a la carn d’olla.

• És molt bona a la brasa.

• Aquella que, quan la carn i la sang de porc s’han cuit a la caldera, adquireix un color negre. Es fa servir per a la carn d’olla.

• És molt bona a la brasa.

• A Catalunya és com una botifarra negra, però s’hi afegeix ceba i es cou en una caldera.

• Es menja passat per la paella.

LlonganissaLlonganissa

• La llonganissa de Vicés un embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de

• La llonganissa de Vicés un embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies. Es conserva crua i es deixa assecar durant un període de temps mantenint-la penjada d’un cap.

amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies. Es conserva crua i es deixa assecar durant un període de temps mantenint-la penjada d’un cap.

Fuet, espetec o secallonaFuet, espetec o secallona

• El fuet, espetec, tastet, petador o secallona està fet de carn magra de

• El fuet, espetec, tastet, petador o secallona està fet de carn magra de secallona està fet de carn magra de porc, cansalada picada (capolada) i adobada amb pebre negre o altres espècies, i embotit en budell prim de porc.

• És habitual que, durant el procés de repòs, s’hi formin unes taques blanques que el recobreixen.

secallona està fet de carn magra de porc, cansalada picada (capolada) i adobada amb pebre negre o altres espècies, i embotit en budell prim de porc.

• És habitual que, durant el procés de repòs, s’hi formin unes taques blanques que el recobreixen.

GirellaGirella

• La girella és un embotit típic del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Ribagorça.

• Té com a ingredients

• La girella és un embotit típic del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Ribagorça.

• Té com a ingredients • Té com a ingredients principals l’arròs i els menuts (tripes, freixura i cor) del corder (xai).

• És documentat des del segle XV.

• Té com a ingredients principals l’arròs i els menuts (tripes, freixura i cor) del corder (xai).

• És documentat des del segle XV.

XolísXolís

• El xolís és un embotit fet amb carns del porc: pernil, llom i una barreja de papada i cansalada fresca.

• El xolís és un embotit fet amb carns del porc: pernil, llom i una barreja de papada i cansalada fresca. cansalada fresca.

• És típic dels dos Pallars.

• La secallona es considera la germana petita del xolís.

cansalada fresca.

• És típic dels dos Pallars.

• La secallona es considera la germana petita del xolís.

Pa de fetgePa de fetge

• El pa de fetge és una modalitat del paté de campanya francès que ha arribat adaptat a les comarques pirinenques, com ara la Cerdanya.

• És un producte elaborat amb fetge de porc i cansalada viada.

• El pa de fetge és una modalitat del paté de campanya francès que ha arribat adaptat a les comarques pirinenques, com ara la Cerdanya.

• És un producte elaborat amb fetge de porc i cansalada viada. fetge de porc i cansalada viada. També duu cotnes, ous, sal, pebre, all, julivert i nou moscada.

• És bull de fetge, que es trinxa juntament amb greix i carn. S’hi afegeix la resta d’ingredients fins a formar una pasta homogènia que es posa en motlles i en la mantellina del fetge.

fetge de porc i cansalada viada. També duu cotnes, ous, sal, pebre, all, julivert i nou moscada.

• És bull de fetge, que es trinxa juntament amb greix i carn. S’hi afegeix la resta d’ingredients fins a formar una pasta homogènia que es posa en motlles i en la mantellina del fetge.

LES SALSESLES SALSES

• Són una barreja d’ingredients que tenen una consistència molt àmplia, que pot anar des del puré fins a la més líquida.

• El seu objectiu és acompanyar altres menjars, fins i tot per

• Són una barreja d’ingredients que tenen una consistència molt àmplia, que pot anar des del puré fins a la més líquida.

• El seu objectiu és acompanyar altres menjars, fins i tot per altres menjars, fins i tot per dissimular-ne el gust, i per això tenen sabors força marcats.

• Moltes es fan a partir de productes de sabors contundents, com l’all, l’anxova o l’oliva.

altres menjars, fins i tot per dissimular-ne el gust, i per això tenen sabors força marcats.

• Moltes es fan a partir de productes de sabors contundents, com l’all, l’anxova o l’oliva.

L’anxovada (salsa d’anxova)L’anxovada (salsa d’anxova)

• L’anxovada és una recepta típica de Cotlliure, poble portuari de la Catalunya del Nord.

• És un picat d’anxova (amb sal), all, oli, pebre i tomàquet (també s’hi poden afegir

• L’anxovada és una recepta típica de Cotlliure, poble portuari de la Catalunya del Nord.

• És un picat d’anxova (amb sal), all, oli, pebre i tomàquet (també s’hi poden afegir (també s’hi poden afegir pinyons i pa torrat).

• Es pot servir freda, sobre torradetes com a aperitiu, o calenta, amb pasta, patates, peix bullit o amanides.

(també s’hi poden afegir pinyons i pa torrat).

• Es pot servir freda, sobre torradetes com a aperitiu, o calenta, amb pasta, patates, peix bullit o amanides.

GarumGarum

• Paté elaborat amb olives negres, tàperes, anxoves i oli d’oliva. Serveix per untar, ideal per a canapès i aperitius.

• La recepta és una adaptació del garum que consumien les

• Paté elaborat amb olives negres, tàperes, anxoves i oli d’oliva. Serveix per untar, ideal per a canapès i aperitius.

• La recepta és una adaptació del garum que consumien les del garum que consumien les capes altes de l’antiga Roma, fet de vísceres fermentades de peix i considerat un aliment afrodisíac, però que ja comercialitzaven els grecs i que ja coneixien a la Mesopotàmia.

del garum que consumien les capes altes de l’antiga Roma, fet de vísceres fermentades de peix i considerat un aliment afrodisíac, però que ja comercialitzaven els grecs i que ja coneixien a la Mesopotàmia.

OlivadaOlivada

• L’olivada és una pasta per untar feta amb olives, en principi negres, trinxades amb oli d’oliva, sal i, si es vol, alguna espècia.

• S’utilitza per untar en llesques de pa o, de vegades, per afegir-la, per

• L’olivada és una pasta per untar feta amb olives, en principi negres, trinxades amb oli d’oliva, sal i, si es vol, alguna espècia.

• S’utilitza per untar en llesques de pa o, de vegades, per afegir-la, per vegades, per afegir-la, per exemple, a l’oli d’una amanida.

• Es poden usar olives arbequines, empeltre,argullol, etc. A l’Occitània mediterrània existeix una versió enriquida amb anxoves i tàperes que es diu tapenade.

vegades, per afegir-la, per exemple, a l’oli d’una amanida.

• Es poden usar olives arbequines, empeltre,argullol, etc. A l’Occitània mediterrània existeix una versió enriquida amb anxoves i tàperes que es diu tapenade.

La salvitxada o salsa de calçotsLa salvitxada o salsa de calçots

• És la salsa típica que acompanya els calçots.

• És una varietat de la salsa romesco.

• Entre els seus ingredients hi ha l’ametlla torrada, el tomàquet vermell escalivat,

• És la salsa típica que acompanya els calçots.

• És una varietat de la salsa romesco.

• Entre els seus ingredients hi ha l’ametlla torrada, el tomàquet vermell escalivat, tomàquet vermell escalivat, la nyora, l’all escalivat, l’oli d’oliva, el vinagre, la sal i, opcionalment, altres productes tradicionals del camp, de caràcter espessidor, aromatitzant o substitutiu, com pa torrat, all cru, avellana torrada, etc., que acaben de configurar la fórmula particular i sovint secreta de cada cuiner.

tomàquet vermell escalivat, la nyora, l’all escalivat, l’oli d’oliva, el vinagre, la sal i, opcionalment, altres productes tradicionals del camp, de caràcter espessidor, aromatitzant o substitutiu, com pa torrat, all cru, avellana torrada, etc., que acaben de configurar la fórmula particular i sovint secreta de cada cuiner.

XatóXató

Plat tradicional en el món del vi: Penedès i Garraf. Aquesta salsa acompanyava la cerimònia d’aixetonar la bóta de vi (posar una petita aixeta —l’aixetó— que permetia que el vi sortís).

• El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l’ingredient que la fa diferent, la nyora. Aquesta salsa acompanya una amanida d’escarola, amb anxoves, tonyina i bacallà.

• El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l’ingredient que la fa diferent, la nyora. Aquesta salsa acompanya una amanida d’escarola, amb anxoves, tonyina i bacallà.

RomescoRomesco

• El romesco és una salsa típica del Camp de

Tarragona. Es tracta de

l’únic plat de la cuina

catalana que sol

• El romesco és una salsa típica del Camp de

Tarragona. Es tracta de

l’únic plat de la cuina

catalana que sol catalana que sol

aparèixer als diccionaris

culinaris internacionals.

• La base es compon d’ametlles i avellanes,

tomàquet escalivat, sal, all escalivat i cru, oli, vinagre i bitxo. Sovint s’hi

afegeixen nyores i pa fregit perquè tingui més cos. Ara bé, cada família té el seu “secret”.

catalana que sol

aparèixer als diccionaris

culinaris internacionals.

• La base es compon d’ametlles i avellanes,

tomàquet escalivat, sal, all escalivat i cru, oli, vinagre i bitxo. Sovint s’hi

afegeixen nyores i pa fregit perquè tingui més cos. Ara bé, cada família té el seu “secret”.

BalandraBalandra

• La salsa balandra és una salsa tradicional de pescadors de la cuina catalana que es menja principalment amb plats de peix.

• En especial, es fa servir per a un plat típic dels pescadors de les

costes de l’Ebre que es diu

caldo i que és una mena

• La salsa balandra és una salsa tradicional de pescadors de la cuina catalana que es menja principalment amb plats de peix.

• En especial, es fa servir per a un plat típic dels pescadors de les

costes de l’Ebre que es diu

caldo i que és una mena caldo i que és una mena

de bullit de peix blanc i blau

amb patates.

• Bàsicament es tracta d’una mica de brou de peix espessit

amb pa, oli, vinagre i pebre vermell, i

enriquit amb una picada d’all, ametlla i nous semblant a la d’altres

salses molt típiques de la Catalunya Nova, com per exemple la de romesco.

caldo i que és una mena

de bullit de peix blanc i blau

amb patates.

• Bàsicament es tracta d’una mica de brou de peix espessit

amb pa, oli, vinagre i pebre vermell, i

enriquit amb una picada d’all, ametlla i nous semblant a la d’altres

salses molt típiques de la Catalunya Nova, com per exemple la de romesco.

ELS DOLÇOSELS DOLÇOS

• L’apassionant cuina dels dolços és també part important del nostre receptari.

• Tenim productes tan reconeguts com el torró d’Agramunt, les catànies de Vilafranca del Penedès i elaboracions com les neules o els panellets, a més del pa de pessic de Vic o dels carquinyolis i borregos del Vallès. A més, hi ha coques i tortells escampats per tots els racons de la geografia catalana

• L’apassionant cuina dels dolços és també part important del nostre receptari.

• Tenim productes tan reconeguts com el torró d’Agramunt, les catànies de Vilafranca del Penedès i elaboracions com les neules o els panellets, a més del pa de pessic de Vic o dels carquinyolis i borregos del Vallès. A més, hi ha coques i tortells escampats per tots els racons de la geografia catalana ha coques i tortells escampats per tots els racons de la geografia catalana que engalanen diades assenyalades i festes tradicionals.ha coques i tortells escampats per tots els racons de la geografia catalana que engalanen diades assenyalades i festes tradicionals.

Borregos de CardedeuBorregos de Cardedeu

• Els borregos de Cardedeu són una especialitat dolça arrelada a aquesta localitat, documentada l’any 1770 a la vila, tot i que també se n’elaboraven en altres indrets de les comarques barcelonines.

• Eren unes pastes que es feien a les

• Els borregos de Cardedeu són una especialitat dolça arrelada a aquesta localitat, documentada l’any 1770 a la vila, tot i que també se n’elaboraven en altres indrets de les comarques barcelonines.

• Eren unes pastes que es feien a les • Eren unes pastes que es feien a les fleques, però fa segles també es venien a les farmàcies, receptades com a elixir per combatre els mals d’estómac.

• En la recepta dels borregos hi intervenen farina, sucre, mantega, ous, matafaluga i altres ingredients secrets que integren una fórmula confidencial que passa de generació en generació.

• Eren unes pastes que es feien a les fleques, però fa segles també es venien a les farmàcies, receptades com a elixir per combatre els mals d’estómac.

• En la recepta dels borregos hi intervenen farina, sucre, mantega, ous, matafaluga i altres ingredients secrets que integren una fórmula confidencial que passa de generació en generació.

CarquinyolisCarquinyolis

• Els carquinyolis són unes pastes seques i dolces tradicionals que es fan a moltes localitats catalanes. Destaquen per la seva anomenada els elaborats a l’Espluga de Francolí o a Caldes de Montbui. Les primeres receptes de carquinyolis són de fa un segle i mig.

• Els carquinyolis són unes pastes seques i dolces tradicionals que es fan a moltes localitats catalanes. Destaquen per la seva anomenada els elaborats a l’Espluga de Francolí o a Caldes de Montbui. Les primeres receptes de carquinyolis són de fa un segle i mig.

• Els carquinyolis s’elaboren bàsicament amb ous, llet, sucre, farina i ametlles (senceres i sense pelar), però cada pastisser hi afegeix el seu toc personal.

• Els carquinyolis s’elaboren bàsicament amb ous, llet, sucre, farina i ametlles (senceres i sense pelar), però cada pastisser hi afegeix el seu toc personal.

Pets de monjaPets de monja

• Els pets de monja o, d’una manera més puritana, sospirs de noia, són unes galetetes petites i rodones, amb forma de pit, de la cuina catalana.

• Hom diu que les va inventar un pastisser italià cap el segle XIX a Barcelona.

• El nom original de la galeta era pit de monja,

• Els pets de monja o, d’una manera més puritana, sospirs de noia, són unes galetetes petites i rodones, amb forma de pit, de la cuina catalana.

• Hom diu que les va inventar un pastisser italià cap el segle XIX a Barcelona.

• El nom original de la galeta era pit de monja, • El nom original de la galeta era pit de monja, en al·lusió a la seva forma de mamella.

Sembla que amb el temps pit va derivar

en pet, terme també irreverent però

sense connotacions sexuals.

• Un dels ingredients principals d’aquestes galetes són nous

polvoritzades.

• El nom original de la galeta era pit de monja, en al·lusió a la seva forma de mamella.

Sembla que amb el temps pit va derivar

en pet, terme també irreverent però

sense connotacions sexuals.

• Un dels ingredients principals d’aquestes galetes són nous

polvoritzades.

OrelletesOrelletes

• Les orelletes són unes postres típiques de la comarca catalana del Priorat. Es mengen per Pasqua a la Catalunya del Nord i a alguns pobles del Baix Camp; a l’hivern, al Pla d’Urgell, i per Carnestoltes i Quaresma, al

• Les orelletes són unes postres típiques de la comarca catalana del Priorat. Es mengen per Pasqua a la Catalunya del Nord i a alguns pobles del Baix Camp; a l’hivern, al Pla d’Urgell, i per Carnestoltes i Quaresma, al Carnestoltes i Quaresma, al Vendrell.

• Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Són una mena de coca dolça amb la forma d’una orella gran molt cruixent.

• Les orelletes ja es menjaven als Països Catalans a l’edat mitjana.

Carnestoltes i Quaresma, al Vendrell.

• Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Són una mena de coca dolça amb la forma d’una orella gran molt cruixent.

• Les orelletes ja es menjaven als Països Catalans a l’edat mitjana.

FiFi