Download - Programa Eleccions 2009

Transcript

PROGRAMA DE LA CANDIDATURA DE JOSEP JOAN MORESO

A RECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Febrer del 2009

2

Una novel�la [diu l’autora, nosaltres afegim 'un programa'] es fa amb una quantitat d’intuïcions, amb una certa quantitat d’imponderables,

amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària... tota una alquímia.

Del 'Pròleg a Mirall Trencat', de Mercè Rodoreda.

La visió i els valors de la UPF 3 Un programa per encaminar-nos als 25 anys de la UPF 5 Estudis de qualitat i qualitat en la docència 7 Alta internacionalització 12 Lideratge en recerca 17 Bona governança i gestió eficient 21 Annex Propostes concretes adreçades al PDI, al PAS i als estudiants 25

3

VISIÓ UPF 2015 La Universitat Pompeu Fabra ha d’esdevenir una de les universitats europees capdavanteres, que desenvolupi un model d’identitat pròpia teixit amb una docència de qualitat, la proximitat als estudiants, una màxima internacionalització i una rotunda orientació a la recerca i a la innovació. Els tres àmbits que li són propis, ciències socials i humanitats, ciències biomèdiques i ciències i tecnologies de la informació i la comunicació, situen la persona i la seva relació amb la polis al bell mig del projecte de la universitat. Els valors de la Universitat que volem � Llibertat acadèmica La llibertat acadèmica és el valor central de la universitat, entesa com a absència de restriccions per fer recerca i docència, per parlar i publicar, només sotmesa a les regles i pautes de la comunitat científica en una societat democràtica, sense entrebancs en la recerca de la veritat. � Col�legialitat i subsidiarietat La col�legialitat concep la universitat com un conjunt de persones que es tenen igual consideració i respecte en la seva activitat acadèmica. Aquest col�legi de professors s’expressa en un clima de cooperació entre iguals al qual són incorporats els estudiants, de grau i de postgrau, i el personal d’administració i serveis. El sistema de governança ha de ser capaç de reproduir aquest valor de col�legialitat, que ha d’inspirar la constitució i l’actuació del Claustre, el Consell de Govern, les Juntes de les Facultats i Escoles i els Consells dels Departaments. La subsidiarietat s’ha d’entendre com un compromís a prendre les decisions el més a prop possible de l’àmbit al qual han d’afectar. Això comporta que la direcció de la recerca de la universitat la decideixen els investigadors al si dels seus grups de recerca, en el context dels departaments i instituts, i que l’orientació docent dels estudis la decideixen els professors, d’acord amb els estudiants i les persones de l’administració, al si de les Facultats i les Escoles. � La unitat del saber: diversitat disciplinar i igual consideració La universitat està concebuda com una recerca global i unitària del saber, de manera que el coneixement de les disciplines més abstractes està íntimament connectat amb les disciplines més aplicades, la comprensió de les cultures més antigues és rellevant per a les societats del present. Per aquesta raó, totes les disciplines representades a la universitat s’han de concebre com a diverses en l’equitat i, els cultivadors d’aquestes han de ser capaços d’apreciar les contribucions dels altres, produint així una reciprocitat paritària entre els àmbits del coneixement. Aquesta igualtat ha de traslladar-se també al reconeixement mutu que han de tenir les dues grans tasques dels universitaris: la docència i la recerca.

4

� Compromís amb la ciutat, el país i el món El primer compromís de la Universitat és que la formació dels seus estudiants i la recerca dels seus investigadors contribueixi decisivament a millorar el benestar material i a enriquir el teixit social i cultural de la societat de la qual forma part. En el nostre cas, això comença per un compromís indefugible amb la ciutat de Barcelona: amb l’esperit emprenedor de la seva indústria i del seu comerç, amb l’esperit de llibertat i justícia de les seves associacions i institucions cíviques, amb l’esperit refinat de la cultura, expressada als seus teatres, auditoris, museus, galeries, editorials, llibreries, biblioteques. Aquest compromís ha de ser capaç d’estendre’s i transformar-se en una contribució cabdal a la societat i a la cultura catalana, espanyola i europea, fent més robustes les seves institucions democràtiques, en un context on es formen i conviuen ciutadans del món i per al món.

5

UN PROGRAMA PER ENCAMINAR-NOS ALS 25 ANYS DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA El programa que es presenta a continuació té com a primera proposta l’elaboració, durant els primers 6 mesos del mandat, d’una estratègia per a la UPF del 2015, l’any en què la nostra universitat farà 25 anys. Una estratègia conjunta i consensuada amb la participació de tots els col�lectius que formem la universitat. Presentem a continuació els 4 eixos què entenem que conformen el model de la UPF i sobre els quals caldria basar l’estratègia UPF25anys. El model UPF

1. Estudis de qualitat i qualitat en la docència 2. Alta internacionalització 3. Lideratge en recerca 4. Bona governança i gestió eficient

Una docència de qualitat i centrada en l’estudiant s’ha de basar en:

1.1 Desenvolupament flexible de l’EEES amb recursos suficients, racionalitzant les càrregues de treball i amb la participació dels estudiants

1.2 Desenvolupament de programes de suport i tutoria basats en el seguiment integral dels estudiants durant la seva estada a la Universitat

1.3 Atracció dels millors estudiants i formació dels millors graduats mitjançant programes de captació i recompensa del talent amb especial atenció a aquells estudiants amb pocs recursos

1.4 Creació i implantació de noves titulacions transversals que impliquin a diverses facultats i/o departaments

1.5 Implantació d’un model coordinat d’oferta de postgrau entre els departaments i l’IDEC que inclogui acords amb altres universitats i institucions, locals i internacionals, per desenvolupar una oferta de màxima qualitat

1.6 Impuls dels serveis als graduats i dels programes d’assessorament professional

L’elevada internacionalització s’ha de sustentar en els següents principis:

2.1 Consolidació d’un model de docència internacional: aliances internacionals i estudis transversals

2.2 Reforçament de l’Unitat de Relacions Internacionals 2.3 Creació de l’Oficina de Projectes Estratègics Internacionals (OPEI) 2.4 Consolidació de l’estructura acadèmica de suport a la mobilitat 2.5 Consolidació del model trilingüe d’Universitat 2.6 Enfortiment del vincle amb Catalunya i la ciutat de Barcelona

6

El desenvolupament del lideratge en recerca i tecnologia innovadora passa per:

3.1 Disseny i nou impuls d’una política institucional de recerca 3.2 Ubicació idònia en l’entorn dels Campus d’Excel�lència Internacional 3.3 Desenvolupament del Projecte Icària (Parc de Ciències Socials i

Humanitats) 3.4 Articulació d’una política d’estructures mixtes en el marc del Grup

UPF 3.5 Desenvolupament d’un Pla Estratègic de Transferència 3.6 Universitats innovadores

Una bona governança i una gestió eficient s’ha d’articular entorn:

4.1 Articulació de les unitats acadèmiques basada en la col�legialitat) 4.2 Optimització i millora dels processos de gestió i model de retiment

de comptes 4.3 Definició d’un nou marc de relació entre les diferents institucions del

Grup UPF que cohesioni el sentiment de pertinença 4.4 Desenvolupament institucional basat en les persones: polítiques per

al PDI i PAS 4.5 Garantir una estructura de finançament suficient, desenvolupar un

programa de fundraising i continuar apostant per una planificació estratègica de les inversions

4.6 Potenciar l’ús eficient de les TIC i els recursos d’informació en els diferents processos de la institució

7

1.- Estudis de qualitat i qualitat en la docència 1.1 Desenvolupament flexible de l’EEES amb recursos suficients, racionalitzant les càrregues de treball i amb la participació dels estudiants La Universitat Pompeu Fabra ha cregut i creu en els beneficis positius que comporta la integració a l’EEES. Des de l’inici dels plans pilot el curs 2004-05 fins els nous graus plenament adaptats per aquest curs acadèmic, la Universitat ha realitzat un gran esforç per fer possible l’adaptació dels plans d’estudi i n’ha esdevingut una institució capdavantera a Catalunya i a Espanya. Tanmateix, per tal de fomentar el debat en el si de tota la comunitat universitària i vetllar per una correcta aplicació de l’EEES proposem: • Accions orientades a comunicar i fomentar el debat sobre l’EEES

• Creació de comissions en el si de les juntes de cada facultat per realitzar el seguiment de l’adaptació a l’EEES a cada estudi, detectar-ne possibles disfuncions i proposar-hi millores

• Incorporació d’un estudiant per nivell (grau, postgrau, doctorat) al Consell del CQUID

• Instar les facultats a que tractin la metodologia de Bolonya com a tema monogràfic en una sessió oberta, almenys una vegada a l’any, per fomentar el coneixement de l’EEES

• Modificar l’avaluació del professorat d’acord amb la nova estructura de l’espai europeu, amb l’especificitat de cada nivell (grau, màster i doctorat) i de les activitats pedagògiques realitzades (seminaris, etc.)

• Habilitació d’un espai web per visualitzar el resultat de les valoracions i els canvis o millores introduïdes

• Programes de formació específica en mètodes docents actius i en gestió

dels grups de seminari que vetllin per una correcta aplicació de l’EEES • Formació del professorat: les Unitats de Suport a la Qualitat i a la

Innovació Docent (USQUID) i el CQUID (Centre per a la Qualitat i la Innovació docent), en coordinació amb els deganats, seran les encarregades de diagnosticar-ne les necessitats i d’elaborar un pla d’actuació per actuar en conseqüència

• Organització de focus groups amb l’alumnat per tal d’incloure la seva valoració entorn la metodologia docent (mancances i solucions). Aquestes sessions podrien ser finançades mitjançant les ajudes docents MQD del Govern de la Generalitat

• Revisió del model de seminari i, si s’escau, adaptació a les necessitats docents de cada titulació

• Extensió del Programa FIDU i acreditació com un curs de formació de professors universitaris. Vinculació del programa als assistents de docència (teaching assistants) mitjançant una estricta contractació d’aquests en funció del seu correcte seguiment. Obligatorietat del programa per a aquelles categories de professorat que, com els lectors, es troben en tenure track.

• Mesures orientades a racionalitzar les càrregues de càrregues de treball

tant d’estudiants com de professors.

8

• Estudiants: creació d’unitats de coordinació docent (UCD) que vetllin per una millor distribució de l’esforç de l’estudiant sense sobrecàrregues innecessàries o excessives, sobretot en relació a les activitats que es realitzen fora de l’aula. Aquesta funció també pot ser desenvolupada pel cap d’estudis. En segon lloc, l’avaluació continuada, el reconeixement explícit del treball de tot el trimestre, ha de recollir-se de forma proporcional en l’avaluació final. En aquest sentit, la ponderació de cada una de les tasques s’ha de fer explícita amb el programa de l’assignatura a l’inici de cada curs

• Professorat: l’increment de la càrrega de treball és una queixa freqüent però implícita en qualsevol canvi de model educatiu. El nou model de Pla Activitat Docent (PAD) ha de corregir aquestes disfuncions.

• Millores dels serveis en l’àmbit de les TIC i els recursos d’informació

• Préstec d’ordinadors portàtils: ampliació dels 100 actuals ordinadors portàtils disponibles per al servei de préstec

• Accés a canals de televisió per IP: servei que permetrà visionar i gravar canals de televisió en determinats punts de treball (com ara les estacions audiovisuals de la Biblioteca) o per a aquells usuaris que ho necessitin per a la docència i els seus projectes d’investigació

• Realitzar accions destinades a incrementar la compra de manuals i bibliografies recomanades

• En darrer lloc, cal insistir en els eixos del model UPF de docència en el

marc de l’EEES, això és, continuar apostant per un model que: • és flexible i té en compte les característiques dels estudiants i dels

estudis (com les característiques pròpies de cada assignatura o l’asimetria de la presencialitat entre els cursos inicials i els superiors) i que, per tant, obre la possibilitat d’una dedicació a temps parcial en circumstàncies clarament establertes

• s’articula entorn una educació rigorosa; respecte als valors democràtics; reconeixement dels drets i deures personals i socials; anàlisi crítica de la realitat; coneixement de la societat catalana, espanyola i europea; reconeixement de la transversalitat del coneixement i acceptació de la diferència

• situa els estudiants al centre de l’aprenentatge mitjançant la utilització de la pedagogia activa; reducció de classes teòriques; augment del treball individual; importància de les competències transversals; acció tutorial per als estudiants que ho necessiten; i promoció de la mobilitat

• preveu l’aplicació progressiva de mètodes docents que traslladin als alumnes el concepte de resolució de problemes mitjançant la connexió entre els coneixements adquirits i les situacions professionals on cal aplicar-los

• introdueix assignatures transversals destinades a presentar el principi d’emprenedoria i la seva aplicació a les diferents titulacions

9

1.2 Desenvolupament de programes de suport i tutoria basats en el seguiment integral dels estudiants durant la seva estada a la Universitat La qualitat de la docència passa pel manteniment del règim de permanència, una de les principals causes, juntament amb les concessions de cinquenes convocatòries, de l’elevat índex d’abandonament de la Universitat. La implantació en els nous graus del curs d’introducció a la Universitat està donant bons resultats, però cal continuar oferint el màxim suport acadèmic als estudiants a tots els nivells dels estudis (grau, màster i doctorat): • Implantació d’un pla d’acció tutorial durant el grau que vetlli per

l’acompanyament acadèmic dels estudiants, detecti i corregeixi les situacions de risc d’abandonament i augmenti el sentiment d’identitat de l’alumnat amb la Universitat

• Desenvolupament d’un programa de mentors per als estudiants de primer any entre els estudiants dels darrers cursos

• En el cas dels estudiants de postgrau, l’EEES permet reforçar i estructurar la relació doctorand-director, per la qual cosa es proposa: • Redacció d’un contracte d’obligacions i drets mutus • Establiment d’un Pla d’acció tutorial (regularitat i seguiment de les

trobades) • Creació d’incentius per les co-direccions i les tesis interdisciplinars • Sistematitzar l’establiment de Premis Extraordinaris de doctorat a

tots els programes; i visualitzar-ne la importància amb el seu lliurament en l’acte de graduació

1.3 Atracció dels millors estudiants i formació dels millors graduats mitjançant programes de captació i recompensa del talent amb especial atenció a aquells estudiants amb pocs recursos Una Universitat basa la seva excel�lència, en gran part, en el nivell acadèmic dels estudiants que hi accedeixen i dels graduats que forma. Cal potenciar l’ingrés d’aquells alumnes més qualificats i premiar l’esforç dels millors expedients acadèmics: • Grau: accions combinades amb instituts de secundària per oferir beques

als millors alumnes (matriculació gratuïta sempre que compleixin els requisits per cursar un grau a la UPF). En aquest sentit, cal prioritzar la bonificació de les matrícules dels estudiants amb millors expedients en els estudis que més ho necessitin.

• Màster: la captació dels millors estudiants es pot vehicular mitjançant una bonificació en les matrícules o amb la seva contractació com a assistents de docència en els programes FIDU. Si l’estratègia de la UPF és focalitzada en el talent, la retenció dels millors estudiants de màster es pot dur a terme mitjançant un programa de beques específic, adreçat als alumnes més valuosos que vulguin fer doctorat i orientat a impulsar una nova generació d’investigadors

• Doctorat: l’arribada dels millors estudiants de màster de totes les universitats es pot incentivar mitjançant la seva contractació com a assistents de docència durant 1-2 anys i en el període corresponent a la duració de la tesi (3 anys)

10

1.4 Creació i implantació de noves titulacions transversals que impliquin a diverses facultats i/o departaments Les titulacions transversals, aquelles que impliquen més d’una facultat o departament, esdevindran el principal eix docent de la UPF post-2010 (la data límit fixada per Europa perquè totes les titulacions hagin estat adaptades a l’EEES). El nou Espai Europeu –i l’adaptació que n’ha fet la UPF- van molt més enllà d’una simple reconversió administrativa de les titulacions. En aquest sentit, estem segurs que la transversalitat acadèmica pot ser un element definitori i diferenciador de la nostra Universitat davant la resta i que contribuirà a situar la UPF en la línia d’altres universitats europees de primer nivell. • Els estudiants de les titulacions transversals es beneficiaran d’una

formació tant específica com genèrica òptimes per optar a qualsevol tipus de màster, doctorat o feina, constituint així un nou tipus d’acadèmics i professionals amb una capacitat analítica multidisciplinar que els permeti participar de la nova Europa del 2015-2025.

• En segon lloc, també cal abordar la transversalitat dels estudis de postgrau i articular algun sistema de gestió que la faci possible.

• Per als doctorats, cal crear un mecanisme pel qual un estudiant pugui adscriure’s a més d’una línia de recerca (del mateix o de diversos departaments). En aquest darrer cas, cal crear un sistema d’indicadors que beneficiï aquest tipus de tesis per tal que els departaments es beneficiïn directament d’aquests treballs, guanyant tant en visibilitat com en finançament.

1.5 Implantació d’un model coordinat d’oferta de postgrau entre els departaments i l’IDEC que inclogui acords amb altres universitats i institucions, locals i internacionals, per desenvolupar una oferta de màxima qualitat L’adaptació a l’EEES fa necessària una organització coordinada dels programes de postgrau post-2010 (diplomes de postgrau, màsters) de manera que l’oferta sigui sempre acreditada per l’agència competent (AQU o ANECA) i amb una clara separació entre aquesta característica i el seu finançament. Això exclouria –per raons òbvies– als diplomes de postgrau i altres cursos de menor durada. La línia d’actuació en el postgrau passa pel desplegament de nous programes de màster; la reestructuració dels títols propis des de la perspectiva de l’aprenentatge al llarg de la vida; la definició de polítiques de professorat; i, en darrer lloc, la reformulació de l’estructura IDEC i de la seva relació tant amb la Universitat com amb el tercer sector. Per assolir aquest objectiu es proposen les següents actuacions: • Desplegament de nous programes de màster:

• Impuls dels programes de formació ‘in company’ per millorar el perfil professional dels membres del sector empresarial

• Impuls dels màsters a temps parcial adreçats, prioritàriament, a aquells professionals de l’empresa amb el desig de reciclar-se o canviar d’orientació

11

• Impuls de postgraus amb projecció internacional. L’IDEC es troba en una situació òptima per realitzar acords amb institucions o universitats estrangeres, especialment llatinoamericanes, per elaborar programes que donin lloc a titulacions conjuntes o que precisin d’estades a la nostra universitat per obtenir-les. A banda de visualitzar i enfortir la presència de la UPF arreu, l’impuls d’aquest tipus de postgrau busca incrementar el nombre d’estudiants dels programes IDEC, especialment en una situació previsible de gran competència

• Creació del màster de formació de professors de secundària • Paral�lelament, la UPF pot vehicular aquest programa com una font de penetració en els centres de secundària i obtenir la fidelització dels graduats a través de posteriors acords de col�laboració per a la seva formació continuada o per a la direcció conjunta de treballs de recerca al batxillerat entre ells i professors de la UPF • Pendents de la norma que ho reguli, cal establir relacions de partenariat amb alguns instituts per fomentar l’elaboració conjunta de projectes de recerca i aplicació pedagògica, i fidelitzar les pràctiques dels estudiants dels màster de secundària

• Reestructuració dels títols de menor durada des de la perspectiva de

l’aprenentatge al llarg de la vida (des d’ara, LLL per les seves sigles en anglès, lifelong learning)

• Polítiques de professorat:

• Foment de la participació dels professors UPF en els programes de postgrau de l’IDEC. La institucionalització de les polítiques iniciades pel Consell d’Estudis en els darrers anys per fer més presents els professors UPF en els diferents programes de l’IDEC no ha de comportar l’establiment de ‘quotes’ però sí la seva consideració en igualtat de circumstàncies.

• Creació d’una figura de professor que reconegui la col�laboració estable (en intensitat i durada) a l’IDEC.

• Estudi de la viabilitat de captar professors del tercer sector, sobretot per a l’àmbit dels màsters més orientats a la professionalització

• Reformulació de l’estructura IDEC i de la seva relació amb la Universitat i

el tercer sector 1.6 Serveis als graduats i programes d’assessorament professional L’aprenentatge al llarg de la vida és un dels pilars de l’EEES. La UPF ha de vetllar per enfortir la relació amb l’alumnat durant els anys acadèmics, al temps que ha de cultivar i consolidar la seva relació amb els graduats, augmentant-ne el seguiment, suport i orientació professional. En aquest sentit es proposa el desplegament del Programa Alumni que, entre d’altres accions, elabori un Programa d'Inserció i de qualificació professional (Career Service) amb el suport del CQUID, l'OIL i el Consell Social. • Desplegament del Programa Alumni

12

• Ampliació de la xarxa social i professional d’alumni i increment dels serveis que la Universitat els pot oferir, mitjançant una política d’actuació concreta que passi per una estreta coordinació entre el Programa Alumni i les actuacions de fundraising que es desenvolupin.

• Estrènyer el vincle alumni-Universitat: participació dels alumni en xerrades d’orientació professional i/o plantejar la contractació dels més destacats com a professors convidats

• Oferir serveis de reciclatge professional i desenvolupament de competències

• Potenciar un Programa d’inserció i qualificació professional (Career

Service) amb el suport del CQUID, l’Oficina d’Inserció Laboral (OIL), la Fundació Alumni i el Consell Social, amb l’objectiu de complementar els serveis de l’OIL mitjançant: • Atenció personalitzada als postgraduats (tenint en compte l’orientació

dels màsters de la UPF i els seus doctorats) • Cerca proactiva de treball pels doctorands i subscripció a les

associacions acadèmiques que difonen beques postdoctorals i posicions acadèmiques

• Incentivar la contractació de doctors com a professionals del tercer sector

• Complementar els estudis d’inserció laboral amb documentació sobre la inserció acadèmica (becaris postdoc; alumni amb places en d’altres universitats o institucions d’educació superior)

• Organització de cursos formatius a preus raonables amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral tant en el món acadèmic com professional, i en el sector públic o privat

2.- Alta internacionalització 2.1 Consolidació d’un model de docència internacional: aliances internacionals i estudis transversals Cal definir una política de relacions internacionals ambiciosa que creï l’estructura interna necessària per incrementar la participació de la UPF al panorama internacional, amb l’objectiu d’augmentar la presència institucional de la Universitat. Aquesta línia estratègica, d’una banda, prioritza les aliances amb les xarxes europees; de l’altra, pretén coordinar els esforços de la Universitat amb els de les autoritats autonòmiques, estatals i europees competents per aprofitar els acords de col�laboració entre els governs dels respectius països per impulsar projectes amb Universitats autòctones. • Aliances amb universitats internacionals que han de permetre estendre

els projectes estratègics de la Universitat, centrats en l’increment (en qualitat i quantitat) dels programes de mobilitat oferts i en l’oferta de nous tipus de titulacions. En aquest sentit, les titulacions conjuntes amb d’altres universitats europees, nord americanes i d’Amèrica Llatina -que suposen el reconeixement mutu i la possibilitat i/o necessitat de cursar part dels estudis en l’altra universitat- esdevindran un instrument de col�laboració clau els propers anys.

13

• Increment de la participació en xarxes europees temàtiques i en alguna

xarxa internacional de recerca o definida com a innovadora. Les relacions amb les universitats europees han de permetre potenciar els intercanvis d’alumnes i professors; i elaborar programes de grau i màster conjunts, prèvia selecció de socis preferents, ja siguin grups estratègics (Grup Maastricht) o universitats de natura internacional (Venice International University). També es proposa la creació d’una summer/winter school per a estudiants de postgrau i d’abast internacional

• Implicació en accions i projectes de la UE per promoure la col�laboració

acadèmica a d’altres àrees del món • Estudiar la possibilitat d’estendre l’A4U a universitats que puguin estar

interessades en col�laboracions preferents en l’àmbit de la recerca i la internacionalització

• Consolidar el vincle amb universitats nord americanes i canadenques:

• Reforçar la captació d’estudiants pels nostres programes d’estudis hispànics i europeus (PEHE), sobretot a la xarxa d’universitats canadenques de prestigi; però sense oblidar els centres nord-americans

• Continuar promovent la sortida d’estudiants UPF en el marc dels programes de mobilitat

• Avaluar la possibilitat d’estendre el Programa de Study Abroad als estudis biomèdics

• Explorar acords específics de titulacions amb Universitats d’excel�lència, com la University of California, Berkeley (Humanitats), la John Hopkins University (Medicina), el Massachusetts Institute of Technology (Tecnologia), la New York University (Ciències socials) o la State University of New York

• Explorar les possibilitats d’establir una aliança amb la New York University

• Promoció de l’aliança amb la UAB i la UB (Grup Barcelona) per al programa CASB per les relacions amb d’altres universitat nord-americanes i canadenques

• Cal encaminar les negociacions amb els centres llatinoamericans

d’excel�lència a convertir la UPF en un dels seus referents universitaris a l’hora d’iniciar qualsevol contacte amb Europa. Amb aquest objectiu, cal: • Establir una política clara d’aliances amb un nombre reduït

d’universitats i sota criteris estratègics (influència i prestigi locals, interès dels nostres estudiants i/o professors), polítics (incidència en algun país específic, acords de cooperació internacional) o merament científics (importància de la recerca)

• Aquesta política ha de contemplar l’establiment de titulacions conjuntes a nivell de postgrau i entorn l’IDEC atès que, donat el context actual, els acords en el grau esdevenen improbables

• Tanmateix, pels estudiants de grau, cal explorar la possibilitat de concedir bonificacions o beques per a la realització de màsters

14

universitaris, que podrien obrir als estudiants la realització d’un màster a la UPF o a Europa

• Malgrat l’interès potencial de les universitats asiàtiques, el context actual

no facilita l’aliança amb els centres d’aquesta zona. Tanmateix, cal explorar el terreny i focalitzar la recerca de socis (universitats xineses, coreanes, japoneses, índies)

2.2 Reforçament de la Unitat de Relacions Internacionals El procés d’internacionalització de la nostra universitat ha estat possible gràcies a l’esforç conjunt de PDI, PAS i estudiants. Els creixement de la mobilitat i els nous reptes exigeixen, però, reforçar les estructures institucionals que li donen suport. La implantació de l’EEES ha estès la mobilitat al postgrau i al doctorat i, cada vegada, hi ha més demanda per part dels recercadors i del professorat de serveis i de suport a la mobilitat. D’altra banda, si volem que la internacionalització sigui part del model de la UPF, aquest element llavors ha d’abastar transversalment tots els servies fonamental de la Universitat (SGA, RRHH, UIPI, etc.). Per assolir aquests objetius cal reforçar l’URI, amb més recursos i més professionals. Proposem: • Crear un front-office comú de l’OMA, la nova OPEI, el Punt d’Informació

de l’estudiant (PIE) i Recursos Humans on, físicament, es dugui a terme l’atenció integral, coordinada i personalitzada dels estudiants, postgraduats, recercadors i professors internacionals.

• Reforç de l’OMA en la seva missió de donar suport als professors i recercadors procedents d’universitats estrangeres

• Crear mecanismes de coordinació amb el SACU en temes de cooperació internacional

• Dotar d’una major visibilitat les activitats i oferta internacional de la UPF a la web

• Dur a terme funcions destinades a atraure i captar el talent, com ara:

Atracció del talent • Gestionar una beca de matrícula per any i àmbit de coneixement al

millor alumne d’intercanvi de grau per cursar un màster a la UPF • Donar suport a aquells estudiants d’intercanvi de màster i doctorat

que puguin i vulguin impartir classes en anglès. Aquesta mesura es pot combinar amb la matriculació al programa FIDU i la creació d’un programa de “Pràctiques Docents” pel qual aquests estudiants rebrien crèdits com a contrapartida per les classes ofertes

Formació de talent • Promocionar breus estades de recerca internacionals entre els millors

alumnes de màster i doctorat UPF, aprofitant les relacions establertes amb el PEHE i mitjançant un fons de beques específic similar al del CASB

• Incentivar, amb Gestió Acadèmica i els programes de Doctorat, les cotuteles de tesis amb Universitat/professors de prestigi

15

• Promoure convenis per afavorir l’estada dels postdocs i professors lectors en centres internacionals d’acord amb els departaments

2.3 Creació de l’Oficina de Projectes Estratègics Internacionals (OPEI) Cal enfortir les relacions ja desenvolupades i dotar als projectes de molta més coherència i unió. Per aquest motiu, es proposa la creació de l’Oficina de Projectes Estratègics Internacionals (OPEI), un back-office que donarà suport als professors UPF per preparar i obtenir projectes i que, concretament, vetllarà per: • Fomentar les aliances estratègiques de la Universitat, mitjançant un

estudi sobre les necessitats de la UPF i una selecció de socis preferents • Coordinar tot el procés de participació de la UPF en xarxes

internacionals: estudi diagnòstic de les necessitats/possibilitats de la UPF; recollida d’informació sobre xarxes i requisits d’accés; pre-selecció; preparació de la documentació per a la sol�licitud d’ingrés, etc.

• Oferir suport al professorat per obtenir i preparar projectes acadèmics europeus, tant als Projectes del Programa Marc de la Unió Europea (i similars) com als nombrosos projectes de col�laboració acadèmica que convoca la UE (Erasmus Mundus Atlantis, Life Long Learning, etc.)

• Oferir el suport necessari per poder presentar projectes de cooperació d’àmbit internacional

• Visualitzar els projectes acadèmics internacionals a la web de la UPF per tenir-los presents en els indicadors d’internacionalització i d’excel�lència docent

• Presentar-se a les convocatòries d’Erasmus Mundus en aquells programes de màster de prestigi reconegut i elevat grau d’internacionalització

• Fer les gestions necessàries per impulsar programes de doctorat internacionals

2.4 Consolidació de l’estructura acadèmica de suport a la mobilitat La internacionalització de la comunitat universitària és una tasca col�lectiva que ha estat possible, en gran mesura, gràcies a la labor altruista dels coordinadors de mobilitat i a l’actitud positiva dels estudiants. Així doncs, cal reconèixer aquesta tasca i/o incentivar i/o promoure la participació de totes les unitats i membres de la comunitat universitària. Es proposa: • Creació d’una Comissió de Relacions Internacionals amb participació de

tots els àmbits i sectors de la comunitat universitària per tal de dissenyar la política internacional

• Institucionalitzar la figura de Coordinador de mobilitat i crear una Comissió de seguiment per a donar-li suport

• Crear un espai d’intercanvi d’experiències, acompanyament i orientació, pensat perquè aquells estudiants que ja han realitzat la seva estada a l’estranger aconsellin els que partiran; i perquè els estudiants de la UPF acullin i donin suport a l’alumnat estranger

16

2.5 Consolidació del model trilingüe d’Universitat El Pla d’Acció pel Multilingüisme 2007-2013 (PAM) ha de vetllar per la consolidació d’un campus trilingüe i la convivència pacífica entre totes les llengües. En aquest sentit, el Principi de Seguretat Lingüística (PSL) ha de garantir la publicació de la informació relativa a les necessitats lingüístiques de cada programa prèviament a la matriculació de l’alumne. Paral�lelament, es proposa: • Introducció del Principi de comprensió lingüística mútua (PCLM). La

presència d’estudiants que desconeixen el català en un aula de primer curs de màster hauria de recomanar la utilització del castellà o de l’anglès com a llengua de classe durant la primera meitat del trimestre (obligatori) o durant tot aquest període (opcional). A partir d’aleshores, el PSL no hauria de tenir cap limitació, atès que els estudiants haurien d’haver après els mínims coneixements del català per seguir les classes.

• Major visualització dels cursos de català per a estrangers impartits des del Programa d'Ensenyament d'Idiomes (PEI) i ampliació cels cursos de català i castellà. Aquests cursos són gratuïts (amb un cost simbòlic d’inscripció de 25 euros) i s’adrecen a estudiants d'intercanvi, de grau i de postgrau i professorat de la UPF. El PEI també ofereix la possibilitat de millorar en línia els coneixements de llengua catalana mitjançant el programa SALC (Servei d’Autoformació en Llengua Catalana).

• Augment de l’oferta d’assignatures en anglès tant en el grau (per permetre l’acollida d’Erasmus i la captació d’estudiants internacionals) com en el postgrau (màsters i, eventualment, doctorat)

2.6 Enfortiment del vincle amb Catalunya i la ciutat de Barcelona La UPF és una universitat urbana, compromesa amb la ciutat i el seu entorn social i cultural. La UPF hauria d’esdevenir més tard o d’hora la universitat de la ciutat de Barcelona, aprofitant que tots els seus campus estan dins de la ciutat. El vincle amb Catalunya i la ciutat de Barcelona es pot potenciar mitjançant: • Establiment de sinèrgies entre el desenvolupament dels campus i els

projectes de desenvolupament urbà • Impuls de projectes de dimensió significativa -de repercussió local,

estatal i europea- que parteixin del diagnòstic de les necessitats de la ciutat de Barcelona i/o Catalunya i/o Espanya en una àrea determinada. Alguns exemples: • Ciències socials i humanitats: plans d’inclusió cultural en poblacions

immigrants amb recursos limitats o anàlisi de necessitats econòmiques de les empreses públiques catalanes

• Ciències biomèdiques: plans d’educació sanitària d’adolescents autòctons i immigrants en temes de salut pública amb participació dels alumnes de les llicenciatures de ciències de la salut

• Ciències de la comunicació: disseny d’activitats d’aprenentatge de la llengua catalana per a dones immigrants; desenvolupament del programa ‘Tecnologia per a tothom’ amb la participació d’estudiants de secundària i de formació professional

• Impuls d’accions específiques amb els organismes públics per millorar l’oferta immobiliària dels estudiants estrangers i d’altres

17

• Organització de conferències i/o sessions de treball adreçades a un públic concret i amb la participació d’eminències de qualsevol àmbit de coneixement i/o procedència; amb l’objectiu de debatre temes d’actualitat i/o preocupació social en un fòrum d’alt nivell

• Impuls d’acords de col�laboració amb les entitats culturals més rellevants de la ciutat (Liceu, Palau de la Música, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Casa Àsia...). Aquesta col�laboració pot passar per: • Cessió d’alguns espais UPF (sala d’exposicions) a centres d’art per tal

de fomentar la difusió cultural • Continuant amb la línia impulsada pel PRBB, impulsar l’organització

d’activitats lúdico-culturals als campus (cinema a la fresca, debats públics sobre temes d’actualitat amb invitació expressa de les entitats corresponents)

• Finalment, la Universitat no pot oblidar la seva responsabilitat perquè la dignitat i els drets de tots els éssers humans siguin honorats i promoguts. Cal continuar donant suport als programes de cooperació i desenvolupament internacionals

3.- Lideratge en recerca 3.1 Disseny i nou impuls d’una política institucional de recerca La Universitat ha d’adoptar una cultura d’innovació i transferència tecnològica en tots els àmbits de la recerca i que passa per una correcta planificació (definint prioritats temàtiques amb més concreció que les tradicionals àrees de coneixement) i una estructurada organització (tenint presents els departaments, instituts universitaris i centres de recerca; els centres tecnològics i els parcs de recerca que composen la Universitat). Les mesures concretes per impulsar la recerca que es proposen són: • Creació d’un Observatori per a l’exploració i prospectiva d’àmbits

emergents • Creació d’unitats de gestió personalitzades pels grups o unitats de

recerca que ho requereixin per la complexitat o especificitat dels seus projectes

• Millora del tractament de la informació associada als processos de transferència (indicadors de recerca, aplicació de gestió de la recerca)

• Potenciar el Servei de Recerca amb presència als diferents Campus i una clara orientació al PDI amb l’objectiu de: • Incrementar la incorporació de personal a les activitats de recerca

finançat per programes públics • Incrementar la participació de PDI en programes de recerca nacionals

i internacionals • Potenciar la creació d’equips interdisciplinars de recerca, un repte

científic i per a la institució • Impulsar la projecció internacional de la producció científica de la UPF

millorant-ne la seva visibilitat. Cal continuar apostant pel Portal de Producció Científica de la UPF i impulsar les accions necessàries per: • Acreditar el procediment del Portal de Producció Científica de manera

que permeti ser reconegut per les principals agències de qualitat

18

• Incrementar les entrades de dades pròpies de la institució (projectes de recerca, convenis amb empreses, docència impartida, resultats d’avaluació docent, càrrecs institucionals, etc.)

• Aplicar tècniques que millorin el posicionament de la recerca feta a la UPF a partir dels buscadors més habituals

• Desenvolupament de tots els processos que agilitzin la transferència industrial de tots els descobriments o invencions susceptibles d’explotació

3.2 Ubicació idònia en l’entorn dels Campus d’Excel�lència Internacional La definició de les línies prioritàries de la Universitat en política científica i acadèmica passen per l’obtenció de finançament específic dins dels recursos disponibles. En aquest sentit, l’Estrategia Universidad 2015, impulsada pel MICINN preveu un pressupost inicial de 150 M€ en crèdits reemborsables i 19 M€ en subvencions per la creació de Campus d’Excel�lència Internacional (CEI). En síntesi, aquests campus responen a la voluntat de promoure l’agregació d’institucions que, compartint un mateix campus, elaborin un projecte estratègic comú; i a la necessitat de crear un entorn acadèmic, científic, emprenedor i innovador per obtenir una alta visibilitat internacional. Per aquest motiu, es proposa: • Posicionar la UPF en aquest entorn i aprofitar i difondre les seves

fortaleses en aquest àmbit: excel�lent reconeixement docent; intensa en recerca i sectors específics; excel�lents indicadors de recerca; alt nivell d’internacionalització; universitat urbana i plenament integrada a la ciutat

• Establir una estratègia d’aliances amb institucions del nostre entorn per tractar de tenir un paper rellevant en un dels propers Campus d’Excel�lència

3.3 Desenvolupament del Projecte Icària (Parc de Ciències Socials i Humanitats) En aquests darrers anys, la Universitat ha realitzat una decidida aposta pels Parcs de Recerca (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Parc Barcelona Media i Parc de Ciències Socials i Humanitats) així com per les entitats mixtes (Fundació Barcelona Media, Institut de Biologia Evolutiva, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, Institut Municipal d’Investigació Mèdica, Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, etc.). Cal continuar avançant en aquesta línia, per aquest motiu es proposa el Desenvolupament del Projecte Icària (Parc de Recerca UPF en Ciències Socials i Humanitats). Entre d’altres, els objectius del Parc, passen per: • Esdevenir un espai físic pensat per a la recerca multidisciplinar en l’àmbit

de les Ciències Socials • Promoure nous grups que donin resposta als reptes de la recerca en

Ciències Socials i Humanitats; i foment de la transversalitat • Atraure institucions de reconegut prestigi i facilitar-ne l’ubicació en els

espais del Parc

19

• Millorar i visualitzar la recerca i transferència de coneixement envers la societat, en l’àmbit de Ciències Socials i Humanitats, i entorn una marca comuna

• Articular el conjunt d’entitats (UPF i Grup UPF) en l’àmbit de les Ciències Socials i Humanitats

• Oferir serveis a empreses i institucions de l’entorn UPF, amb la possibilitat d’oferir serveis de valor afegit a les entitats ubicades al Parc i també a altres Parcs (PBM i PRBB), com: • Utilització dels recursos del CRAI; • Oficina de projectes (Servei de recerca); • Assessorament per a la creació d’empreses i activitats

d’emprenedoria (Unitat d’Innovació); • Assessorament en temes de propietat intel�lectual i industrial (Unitat

d’Innovació) • Identificar i establir línies de col�laboració dels grups de recerca UPF amb

entitats ubicades als Parcs • Posar a disposició, per iniciatives empresarials, d’espais flexibles a

costos competitius i amb serveis comuns (administració, marketing, assessorament financer i legal, etc.)

3.4 Articulació d’una política d’estructures mixtes en el marc del Grup UPF Cal potenciar les activitats i els resultats de la recerca augmentant la massa crítica d’investigadors mitjançant la participació en estructures mixtes (UPF/Institucions). Per aquest motiu, es proposa la definició d’un Marc de Referència que estableixi: • Mapa d’estructures mixtes i els acords corresponents, així com la un

marc per a la participació del PDI en aquestes en diferents modalitats d’adscripció o col�laboració

• Elements de vinculació organitzativa: projectes i objectius d’Universitat compartits; criteris comuns de comunicació, promoció i imatge; base de dades d’informació compartida

• Potenciar la visibilitat de la UPF en els òrgans de govern de les institucions del Grup UPF d’acord amb el marc de referència definit

• Incloure en el marc de referència elements que permetin quantificar els beneficis mutus de cooperació amb una política ben definida d’usos d’infraestructures de recerca, prestació de serveis i compensació per ús dels actius materials i personals de les institucions.

3.5 Desenvolupament d’un Pla Estratègic de Transferència El Pla Estratègic de Transferència, assentat en una Universitat excel�lent i intensa en recerca, ha de promoure actuacions que afavoreixin la transferència del coneixement. Entre d’altres, el pla preveu: • Dotar d’una major projecció externa el potencial dels experts de la

Universitat, amb activitats pro-actives prop d’empreses i institucions, organitzades des de la unitat corresponent. La unitat actuaria de vincle entre aquestes institucions i el PDI de la UPF, encomanant al PDI aquells informes encarregats pels agents externs, en funció de les seves àrees d’especialització

20

• Desenvolupar una política clara d’incentius pels grups i investigadors involucrats a la transferència

• Establir aliances amb altres universitats/institucions per crear una xarxa de valorització de resultats (per ex. A4U)

• Disposar d’un fons propi per a la valorització de resultats • Establir col�laboracions amb les entitats del Grup UPF, per aprofitar

sinèrgies, augmentar la massa crítica i incrementar les activitats de transferència

• Desenvolupar normatives que simplifiquin els procediments per facilitar la funció de la transferència (PI, EBt’s, figures de recerca..)

• Disposar d’espais i suport logístic per a la incubació d’empreses • Disposar d’espais per grups de recerca vinculats a projectes (Projecte

Icària) • Incorporar les experiències formatives de màsters i seminaris, d’entitats

del Grup UPF, adreçades a formació d’experts de R+D, innovació i valorització

• Potenciar la Unitat d’Innovació com a unitat institucional per gestionar la funció de la Transferència i donar valor a la recerca generada a la Universitat

• Elaborar un Pla de comunicació per apropar la recerca al sector socioeconòmic

3.6 Universitats innovadores La Universitat expressa –i sempre ha expressat– el seu interès en cooperar amb el tercer sector tant per desenvolupar noves empreses i reforçar la competitivitat del país, com per augmentar la seva dimensió de transferència tecnològica i innovació. Però, per això, cal veure la relació entre Universitat i empresa no només des de l’angle d’allò que podem obtenir l’una de l’altra sinó, sobretot, d’allò que podem construir tots plegats. En aquest sentit: • Cal fomentar el nombre de patents i d’spin-off vinculades a la Universitat

i contribuir a incrementar la reduïda ràtio (al conjunt de l’Estat espanyol i en comparació amb la resta d’universitats europees) de doctors que hi ha treballant en el tercer sector

• Al mateix temps, cal vetllar pel bon funcionament de les pràctiques a les empreses, amb una millor especificació dels drets i deures en els convenis de pràctiques que se subscriguin i promovent-ne la internacionalització

• En darrer lloc, es proposa la creació d’un Comitè d’ètica d’activitats empresarials, constituït per membres del Consell Social, PDI, estudiants i òrgans de govern; i que s’encarregui de la redacció i difusió d’un Codi de bones pràctiques de recerca i transferència del coneixement. La creació d’aquest comitè –que ha de vetllar per a que la col�laboració amb el sector privat es realitzi en un marc transparent– representa el compromís de la Universitat a l’hora d’establir els mecanismes de control i supervisió necessaris perquè aquestes relacions es produeixin amb el major rigor possible

21

4.- Bona governança i gestió eficient El model col�legial de governança que es proposa fa seus els principis de llibertat acadèmica; col�legialitat i subsidiarietat; diversitat disciplinar i igualtat en el prestigi. Les línies d’actuació que es proposen són: 4.1 Articulació de les unitats acadèmiques basada en la col�legialitat • La governança és un tema central del projecte UPF25 anys. El model que

es proposa, basat en la col�legialitat, ha de permetre articular millor la relació entre el Consell de Direcció, el Consell de Govern i el Claustre Universitari per tal d’enfortir la funció de govern de les diverses unitats, facultats i departaments que composen la nostra Universitat

• D’altra banda, la participació de l’alumnat és un element essencial de la vida universitària. En aquest sentit, cal fomentar la comunicació bidireccional, fer créixer la participació, potenciar el rol del Consell d’Estudiants i reforçar els canals institucionals de diàleg amb els alumnes

4.2 Optimització i millora dels processos de gestió i model de retiment de comptes • Potenciar les funcions de planificació i definició de processos per una

banda i els de retiment de comptes i qualitat per l’altra • Desenvolupar un veritable pressupost per programes, implementar un

anàlisi de costos i un disseny de treball per objectius • Definir els mecanismes d’avaluació de la qualitat amb el

desenvolupament de les unitats implicades 4.3 Definició d’un nou marc de relació entre les diferents institucions del Grup UPF que cohesioni el sentiment de pertinença • Aquest nou marc de relació ha d’estar directament lligat a les accions

descrites en el punt 3.4 incloent els mecanismes que garanteixin el flux d’informació necessari entre institucions que beneficiï al Grup en general.

• És important que cada institució trobi el seu propi equilibri, depenent dels patrons o participants, i a la vegada mostri els senyals d’identitats de pertinença a un conjunt potent d’institucions entorn a la UPF.

4.4 Desenvolupament institucional basat en les persones: polítiques per al PDI i PAS • Polítiques per al PDI:

• Assegurar la claredat i la transparència dels principis reguladors de la carrera acadèmica fent públics uns principis compartits per tots els departaments

• Establiment d’un sistema més equitatiu per a la mesura de la dedicació del PDI a la docència, la recerca i la gestió

• Institucionalitzar un servei d’assessorament individual per al PDI que doni suport a la projecció de la carrera acadèmica i de recerca.

22

• Foment de la col�legialitat mitjançant l’habilitació d’espais de convivència (clubs, graduate room) i la redacció i publicació d’un manual de bones pràctiques

• Elaboració d’una nova planta de professorat actualitzada a les noves titulacions oficials de grau i postgrau

• Renovació del Pla d’Emeritatge per millorar les condicions de treball dels professors veterans i rejovenir la planta de PDI

• Augment de la dotació i revisió del programa de sabàtics • Creació d’incentius per la franja Top 25% de docència del tipus:

• Cofre per als que assoleixin els trams anno suo; • Premis de docència per a aquell professorat que figuri més d’una

vegada en el Top 20% de les avaluacions i que no hagi estat premiat per la facultat i/o departament;

• Premis de docència per al professorat que hagi dirigit més tesis en el temps previst, etc.

• Desenvolupament del Pla d’Igualtat

• Polítiques per al PAS: • Intensificar les polítiques de formació per tal de millorar les

expectatives de promoció professional i ocupar-se correctament de les demandes i peticions dels usuaris

• Continuar amb l’actual política de participació activa en les decisions estratègiques de la Universitat i consolidar els instruments de negociació tant en el marc de la UPF com de l’ACUP

• Incentivar el compromís amb la feina ben feta i el projecte de la Universitat

• Reforçar el rol i les habilitats directives dels comandaments, impulsant polítiques de direcció de les persones basades en la professionalitat i el reconeixement

• Impuls de la carrera horitzontal • Prosseguir amb l’actual política d’estabilització del personal interí per

tal de fomentar la seva ocupació en places estructurals • Implantar l’e-Administració i desenvolupar el projecte Datawarehouse

per prosseguir amb el procés de modernització de l’administració, tot facilitant la descripció dels processos interns i simplificant-los

• Adequar els horaris laborals a les noves necessitats dels usuaris dels serveis facilitant, quan sigui possible, horaris de jornada continuada

• Desenvolupament del Pla d’Igualtat • Desenvolupar polítiques de prevenció i aprovació dels protocols per

afrontar possibles situacions d’assetjament • Possibilitar la mobilitat entre universitats i d’altres institucions

públiques • Millora i extensió del Fons d’Acció Social per a situacions d’especial

necessitat • Aprovació del nou reglament estable d’accés i provisió de llocs de

treball

23

4.5 Garantir una estructura de finançament suficient, desenvolupar un programa de fundraising i continuar apostant per una planificació estratègica de les inversions • La definició d’una estructura de finançament suficient passa per:

• Continuar millorant la posició relativa de la UPF al sistema mitjançant la consolidació del perfil de la Universitat en el conjunt del sistema universitari català

• Consolidar els ingressos per finançament variable en funció de resultats i insistir en millorar el tractament dels resultats en el futur sistema de finançament

• Millorar encara més les xifres de les activitats de recerca tot garantint un major nivell d’ingressos per finançar les despeses generals que genera

• Garantir una millor explotació del nostre patrimoni • Concretar un quadre de comandament d’indicadors globals que

permeti fer el seguiment de les polítiques en matèria de finançament segons els objectius fixats

• Desplegament d’un Programa de Fundraising que fomenti la captació de

recursos externs i que pot incloure des de la realització d’acords amb empreses per projectes específics a la col�laboració dels antics alumnes

• Continuar apostant per una planificació estratègica de les inversions.

Entre l’any 2005 el 2008, la UPF ha realitzat una inversió de 96,3 milions d’euros amb què s’ha contribuït, entre d’altres, a l’impuls i desplegament dels tres campus universitaris i del PRBB1. Així, cal continuar amb aquesta exitosa política estratègica i definir les prioritats per als propers anys: • Acabament i posada en marxa del Campus de Mar • Ampliació del Campus de la Ciutadella, tot desenvolupant el “Projecte

Icària” • Destinar l’edifici de l’Estació de França a seu o incubadora

d’organismes, empreses i grups de recerca, principalment de l’àmbit de les ciències socials

• Completar les actuacions a la biblioteca al Dipòsit de les Aigües 4.6 Potenciar l’ús eficient de les TIC i els recursos d’informació en els diferents processos de la institució Una governança basada en l’accountability i el retiment de comptes passa per una gestió de les TIC i els recursos d’informació que els inclogui com a part substancial de la estratègia de la pròpia Universitat. Les TIC ens permeten no només fer un ús més eficient dels recursos si no també dissenyar nous procediments de comunicació institucional que fomentin la participació i la creació de la xarxa social de la UPF. En aquest àmbit, es proposa:

1 La informació detallada sobre els resultats es pot descarregar des de la web de la Universitat (memòries

acadèmiques; informes del rector al claustre). D’altra banda, el bloc de l’actual rector i candidat, JJ

Moreso, inclou un espai de Retiment de Comptes (www.jjmoreso.net)

24

• Utilitzar mecanismes-web que permetin sondejar la comunitat Universitària de forma periòdica sobre aspectes d’actualitat o bé estratègics sobre la institució

• Desenvolupament del projecte Datawarehouse (actualment en fase de definició i estudi), eina que permetrà gestionar en un únic entorn la informació resident en les diferents aplicacions informàtiques de gestió −Sigm@, Hominis, Argos, @bac, etc.− establint diàleg bidireccional i facilitant l’elaboració d’informes adequats a les diferents necessitats d’informació de la Universitat i com a nucli del quadre de comandament intern de la UPF

• Desenvolupament de l’e-Administració amb aplicacions que permetran una gestió més eficaç, una optimització dels recursos humans i una simplificació dels processos administratius (automatitzant processos, donant garanties i validesa al document electrònic, reduint costos, etc.)

• Introduir millores substancials al sistema de correu electrònic com a eina bàsica per a la gestió i comunicació, incrementant les capacitats actuals de les bústies i introduint a la vegada una racionalització del seu ús a partir de serveis alternatius

• Millorar l’atenció de serveis claus per a la comunitat com són el PIE, La Factoria, el SACU o d’altres oferint una finestreta única d’atenció i seguiment de suggeriments i millores per part dels diferents col�lectius

25

Annex: Propostes concretes adreçades al PDI, al PAS i als estudiants Un projecte ambiciós com el que presentem no es pot fer, ni el volem fer, sense la participació activa i el compromís de les persones, que són l’actiu principal de la Universitat. Les persones han d’estar sempre al centre de l’acció de govern. En aquest annex es presenten les propostes concretes adreçades a cadascun dels sectors de la Universitat. La participació en un dels Campus d’Excel�lència Internacional, el desenvolupament del Projecte Icària, el nou Pla Estratègic de Transferència o el desplegament d’un Programa de Fundraising són projectes d’importància cabdal però de tarannà global -que afecten al conjunt de la comunitat universitària- i que, per tant, no es troben recollits en aquest annex PDI • Assegurar la claredat i la transparència dels principis reguladors de la

carrera acadèmica fent públics uns principis compartits per tots els departaments (4.4)

• Establiment d’un sistema més equitatiu per a la mesura de la dedicació del PDI a la docència, la recerca i la gestió (4.4)

• Institucionalitzar un servei d’assessorament individual per al PDI que doni suport a la projecció de la carrera acadèmica i de recerca (4.4)

• Foment de la col�legialitat mitjançant l’habilitació d’espais de convivència (clubs, graduate room) i la redacció i publicació d’un manual de bones pràctiques (4.4)

• Elaboració d’una nova planta de professorat actualitzada a les noves titulacions oficials de grau i postgrau (4.4)

• Renovació del Pla d’Emeritatge per millorar les condicions de treball dels professors veterans i rejovenir la planta de PDI (4.4)

• Augment de la dotació i revisió del programa de sabàtics (4.4) • Creació d’incentius per la franja Top 25% de docència (4.4) • Participació en els programes de formació específica en mètodes docents

actius i en gestió dels grups de seminari que vetllin per una correcta aplicació de l’EEES (1.1)

• Racionalització de les càrregues de treball (1.1) • Participació dels beneficis d’una política de relacions internacionals

ambiciosa i dotada de l’estructura interna necessària per incrementar la participació de la UPF al panorama internacional (2.1)

• Suport en la preparació i obtenció de projectes acadèmics mitjançant la nova Oficina de Projectes Estratègics i Internacionals (OPEI) (2.3)

• Dotar d’una major projecció externa el potencial dels experts de la Universitat, amb activitats pro-actives prop d’empreses i institucions organitzades des de la unitat corresponent. La Unitat actuaria de vincle entre aquestes institucions i el PDI de la UPF, encomanant al PDI aquells informes encarregats pels agents externs, en funció de les seves àrees d’especialització (3.5)

26

• Creació d’unitats de gestió personalitzades pels investigadors que ho precisin per la complexitat o grandària dels seus projectes (3.1)

• Millora del tractament de la informació associada als processos de transferència (indicadors de recerca, aplicació de gestió de la recerca) (3.1)

• Potenciar el Servei de Recerca amb presència als diferents Campus i una clara orientació al PDI amb l’objectiu d’incrementar la incorporació de personal a les activitats de recerca finançat per programes públics; i incrementar la participació de PDI en programes de recerca nacionals i internacionals (3.1)

• Participació en les accions orientades a comunicar i fomentar el debat sobre l’EEES (1.1)

• Extensió del Programa FIDU i acreditació com un curs de formació de professors universitaris (1.1)

• Noves prestacions dels serveis en l’àmbit de les TIC i els recursos d’informació: projecte d’ampliació del préstec d’ordinadors portàtils i accés a canals de televisió per IP (1.1)

• Participació d’un nou model coordinat d’oferta de postgrau entre els departaments i l’IDEC per tal de fomentar la participació dels professors UPF en els programes de postgrau de l’IDEC; crear una figura de professor que en reconegui la col�laboració estable (en intensitat i durada); o estudiar la viabilitat de captar professors del tercer sector, sobretot per a l’àmbit dels màsters, entre d’altres (1.5)

• Atenció integral, coordinada i personalitzada pels recercadors i professors internacionals en un nou front-office comú d’una reforçada OMA, la nova OPEI, el Punt d’Informació de l’estudiant (PIE) i Recursos Humans (2.2)

• Promoure convenis per afavorir l’estada dels postdocs i professors lectors en centres internacionals d’acord amb els departaments (2.2)

• Organització de conferències i/o sessions de treball adreçades a un públic concret i amb la participació d’eminències de qualsevol àmbit de coneixement i/o procedència; amb l’objectiu de debatre temes d’actualitat i/o preocupació social en un fòrum d’alt nivell (2.6)

• Participació en el Comitè d’ètica d’activitats empresarials, que ha de vetllar per a que la col�laboració amb el sector privat es realitzi en un marc transparent (3.6)

• Articulació d’una política d’estructures mixtes en el marc del Grup UPF (3.4)

• Creació d’un Observatori per a l’exploració i prospectiva d’àmbits emergents (3.1)

• Potenciar la creació d’equips interdisciplinars de recerca (3.1) • Desenvolupament del Pla d’Igualtat (4.4) Estudiants • La participació de l’alumnat és un element essencial de la vida

universitària. En aquest sentit, cal fomentar la comunicació bidireccional, fer créixer la participació, potenciar el rol del Consell d’Estudiants i reforçar els canals institucionals de diàleg amb els alumnes (4.4). L’alumnat també ha de prendre un paper actiu en les accions orientades a comunicar i fomentar el debat sobre l’EEES (1.1)

27

• Racionalització de les càrregues de treball (1.1) • Noves prestacions dels serveis en l’àmbit de les TIC i els recursos

d’informació: projecte d’ampliació del préstec d’ordinadors portàtils; accés a canals de televisió per IP; accions orientades a incrementar la compra de manuals i bibliografies recomanades, etc. (1.1)

• Fer possible la conciliació de l’estudi i la vida laboral mitjançant la diversificació d’horaris i d’avaluacions (1.1)

• Participació dels programes de suport i tutoria basats en el seguiment integral de l’estudiant durant la seva estada a la Universitat: pla d’acció tutorial i programa de mentors (1.2)

• Reforç de la relació doctorand-director via redacció d’un contracte d’obligacions i drets mutus; l’establiment d’un Pla d’acció tutorial; la creació d’incentius per les co-direccions i les tesis interdisciplinars; i la sistematització de l’establiment de Premis Extraordinaris de doctorat a tots els programes (1.2)

• Desenvolupament de programes de beques per a tots els nivells (grau, màster i doctorat) i amb especial atenció a aquells estudiants amb pocs recursos (1.3)

• Aposta per titulacions transversals que contribueixin a formar nou tipus d’acadèmics i professionals amb una capacitat analítica multidisciplinar. En el cas dels doctorats, s’està estudiant la manera de fer possible la seva adscripció en més d’una línia de recerca (1.4)

• Desplegament de nous programes de màster a temps parcial i/o postgraus de projecció internacional, projecte en col�laboració amb l’IDEC (1.5)

• Participació en el Programa Alumni (1.6) (proposta també per als graduats)

• Participació del Programa d’inserció i qualificació professional (1.6) (proposta per als graduats)

• Atenció integral, coordinada i personalitzada pels estudiants i postgraduats internacionals en un nou front-office comú d’una reforçada OMA, la nova OPEI, el Punt d’Informació de l’estudiant (PIE) i Recursos Humans (2.2)

• Atorgament d’una beca de matrícula per any i àmbit de coneixement al millor alumne d’intercanvi de grau per cursar un màster a la UPF (2.2)

• Promocionar breus estades de recerca internacionals entre els millors alumnes de màster i doctorat UPF, aprofitant les relacions establertes amb el PEHE i mitjançant un fons de beques específic similar al del CASB (2.2)

• Incentivar, amb Gestió Acadèmica i els programes de Doctorat, les co-tuteles de tesis amb Universitat/professors de prestigi (2.2)

• Participació dels beneficis d’una política de relacions internacionals (2.2) ambiciosa i dotada de l’estructura interna necessària per incrementar la participació de la UPF en el panorama internacional (2.1)

• Augment de l’oferta d’assignatures en anglès tant en el grau com en el postgrau (màsters i, eventualment, doctorat) (2.5)

• Impuls d’accions específiques amb els organismes públics per millorar l’oferta immobiliària dels estudiants estrangers i d’altres (2.5)

• Impuls d’acords de col�laboració amb les entitats culturals més rellevants de la ciutat. Aquesta col�laboració pot incloure tant la cessió d’alguns espais UPF (sala d’exposicions) a centres d’art per tal de fomentar la difusió cultural com, continuant amb la línia impulsada pel PRBB,

28

impulsar l’organització d’activitats lúdico-culturals als campus (cinema a la fresca, debats públics sobre temes d’actualitat amb invitació expressa de les entitats corresponents, etc.) (2.5)

• Participació en el Comitè d’ètica d’activitats empresarials, que ha de vetllar per a que la col�laboració amb el sector privat es realitzi en un marc transparent (3.6)

• Vetllar pel bon funcionament de les pràctiques a les empreses, amb una millor especificació dels drets i deures en els convenis de pràctiques que se subscriguin i promovent-ne la internacionalització (3.6)

PAS • Intensificar les polítiques de formació per tal de millorar les expectatives

de promoció professional i ocupar-se correctament de les demandes i peticions dels usuaris (4.4)

• Continuar amb l’actual política de participació activa en les decisions estratègiques de la Universitat i consolidar els instruments de negociació tant en el marc de la UPF com de l’ACUP (4.4)

• Incentivar el compromís amb la feina ben feta i el projecte de la Universitat (4.4)

• Reforçar el rol i les habilitats directives dels comandaments, impulsant polítiques de direcció de les persones basades en la professionalitat i el reconeixement (4.4)

• Impuls de la carrera horitzontal (4.4) • Prosseguir amb l’actual política d’estabilització del personal interí per tal

de fomentar la seva ocupació en places estructurals (4.4) • Implantar l’e-Administració i desenvolupar el projecte Datawarehouse

per prosseguir amb el procés de modernització de l’administració, tot facilitant la descripció dels processos interns i simplificant-los (4.4 i 4.6)

• Adequar els horaris laborals a les noves necessitats dels usuaris dels serveis facilitant, quan sigui possible, horaris de jornada continuada (4.4)

• Desenvolupament del Pla d’Igualtat (4.4) • Desenvolupar polítiques de prevenció i aprovació dels protocols per

afrontar possibles situacions d’assetjament (4.4) • Possibilitar la mobilitat entre universitats i d’altres institucions públiques

(4.4) • Millora i extensió del Fons d’Acció Social per a situacions d’especial

necessitat (4.4) • Aprovació del nou reglament estable d’accés i provisió de llocs de treball

(4.4) • Participació en les accions orientades a comunicar i fomentar el debat

sobre l’EEES (1.1) • Participació en el Comitè d’ètica d’activitats empresarials, que ha de

vetllar per a que la col�laboració amb el sector privat es realitzi en un marc transparent (3.1)