1
22012 Observació i Documentació
2
PRÀCTICA:
Disseny i Aplicació d’un Projecte d’Observació
C.E.I.P Torres de Balàfia
1. Justificació del projecte:
Seleccionar el tema, context i focus d’observació................................................ Pàg. 6
Situació dels Espais................................................................................... Pàg. 9
Descripció dels Espais............................................................................. Pàg. 10
Racó de les Construccions........................................................... Pàg.10
Racó de Jocs de Taula................................................................ Pàg. 11
Definir les finalitats i funcions que pot tenir aquest projecte.......................... Pàg. 13
Funcions................................................................................................... Pàg. 13
Finalitats................................................................................................... Pàg. 13
Plantejar les hipòtesis o preguntes inicials......................................................... Pàg. 14
De quina informació partim i quina ens manca per abordar el projecte....... Pàg. 15
2. Disseny del projecte:
Seleccionar el moment i situació d’observació.................................................. Pàg. 17
Determinar la durada, freqüència i període.................................................. ... Pàg. 17
Determinar els instruments per a la recollida de dades.................................. Pàg. 17
Determinar qui recull l’observació.............................................................. Pàg. 18
3. Recollida de les Observacions:
Racó de Jocs de Taula
Observadora: Cira Roig Galdón............................................................... Pàg. 19
1ra Tècnica: Registre Descriptiu............................................... Pàg. 19
Context de l’observació................................................. Pàg. 19
Focus d’observació........................................................ Pàg. 19
3
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 19
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 19
Primeres interpretacions............................................... Pàg. 22
2na Tècnica: Vídeo..................................................................... Pàg. 23
Context de l’observació.................................................. Pàg.23
Focus d’observació........................................................ Pàg. 23
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 23
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 23
Primeres interpretacions............................................... Pàg. 30
3ra i 4taTècnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pàg. 31
Context de l’observació................................................. Pàg. 31
Focus d’observació........................................................ Pàg. 32
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 32
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 32
Primeres interpretacions............................................... Pàg. 37
Valoració Final............................................................................ Pàg. 38
Observadora: Silvia Ger Romero.............................................................. Pàg. 40
1ra Tècnica: Registre Descriptiu............................................... Pàg. 40
Context de l’observació................................................. Pàg. 40
Focus d’observació........................................................ Pàg. 40
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 40
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 40
Primeres interpretacions............................................... Pàg. 44
2na Tècnica: Vídeo..................................................................... Pàg. 45
Context de l’observació................................................. Pàg. 45
Focus d’observació........................................................ Pàg. 45
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 45
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 45
Primeres interpretacions................................................ Pàg.49
3ra i 4taTècnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pàg. 49
Context de l’observació................................................. Pàg. 49
Focus d’observació........................................................ Pàg. 49
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 50
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 50
Primeres interpretacions................................................Pàg. 53
Valoració Final............................................................................ Pàg. 54
4
Observador: Sergio Cardona Marí........................................................... Pàg. 55
1ra Tècnica: Registre Descriptiu............................................... Pàg. 55
Context de l’observació................................................. Pàg. 55
Focus d’observació........................................................ Pàg. 55
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 55
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 55
Primeres interpretacions............................................... Pàg. 58
2na Tècnica: Vídeo..................................................................... Pàg. 59
Context de l’observació................................................. Pàg. 59
Focus d’observació........................................................ Pàg. 59
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 59
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 59
Primeres interpretacions............................................... Pàg. 62
3ra i 4taTècnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pàg. 63
Context de l’observació................................................. Pàg. 63
Focus d’observació........................................................ Pàg. 63
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 63
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 63
Primeres interpretacions............................................... Pàg. 66
Valoració Final............................................................................ Pàg. 67
Racó de les Construccions
Observadora: Rosa Luz Sánchez Barrera................................................. Pàg.69
1ra Tècnica: Registre Descriptiu............................................... Pàg. 69
Context de l’observació................................................. Pàg. 69
Focus d’observació........................................................ Pàg. 69
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 69
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 69
Primeres interpretacions............................................... Pàg. 71
2na Tècnica: Vídeo..................................................................... Pàg. 72
Context de l’observació................................................. Pàg. 72
Focus d’observació........................................................ Pàg. 72
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 72
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 72
Primeres interpretacions............................................... Pàg. 78
3ra i 4taTècnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pàg. 79
Context de l’observació................................................. Pàg. 79
5
Focus d’observació........................................................ Pàg. 79
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 79
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 79
Primeres interpretacions.............................................. Pàg. 84
Valoració Final............................................................................ Pàg. 85
Observadora: Noelia Martos Ruíz............................................................ Pàg. 87
1ra Tècnica: Registre Descriptiu............................................... Pàg. 87
Context de l’observació................................................. Pàg. 87
Focus d’observació........................................................ Pàg. 87
Subjectes Observats....................................................... Pàg. 87
Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 87
Primeres interpretacions............................................... Pàg. 88
2na Tècnica: Vídeo.................................................................... Pàg. 89
Context de l’observació................................................. Pàg. 89
Focus d’observació........................................................ Pàg. 89
Subjectes Observats...................................................... Pàg. 90
Transcripció de l’observació........................................ Pàg. 90
Primeres interpretacions.............................................. Pàg. 95
3ra i 4taTècnica: Notes de Camp i Fotos................................ Pàg. 96
Context de l’observació................................................. Pàg. 96
Focus d’observació........................................................ Pàg. 96
Subjectes Observats...................................................... Pàg. 96
Transcripció de l’observació........................................ Pàg. 96
Primeres interpretacions............................................. Pàg. 102
Valoració Final......................................................................... Pàg. 102
4. Fase d’anàlisi: Elaboració del sistema d’anàlisi:
Categories........................................................................................ Pàg. 105
Definició de les Categories....................................................................... Pàg. 107
5. Fase d’anàlisi - Interpretació.................................................................... Pàg. 111
6. Bibliografia........................................................................................................... Pàg. 116
6
PRÀCTICA:
Disseny i Aplicació d’un Projecte d’Observació
C.E.I.P Torres de Balàfia
1. Justificació del projecte.
Seleccionar el tema, context i focus d’observació:
El tema del projecte és observar què fan els infants i els mestres als espais i amb
els materials del centre. Nosaltres, després de fer una primera reunió amb la directora
del centre, la Rosa Colomar Marí, i la mestra del cicle d’infantil, l’Antònia Dos Santos
de Jesús, hem arribat a la conclusió que seria interessant escollir l’activitat dels racons,
concretament el de construccions i el de jocs de taula.
Una de les raons per les quals hem triat aquest focus d’observació ha estat
perquè creiem que és un tema interessant i important per observar, ja que els infants, en
aquest entorn, es troben interactuant lliurement amb els materials, espais, companys...
sense cap tipus de directriu per part dels adults. Això comporta que, fixant-nos amb els
diferents racons de la classe, podem seguir tot el procés de joc que realitza l’infant.
D’aquesta manera, observarem la creativitat que aquests tenen quan actuen davant les
diferents situacions i els diversos materials que se’ls presenten. Així mateix, també
podrem prestar atenció a les individualitats dels infants, ja que aquest coneixement més
personal de cada individu, permetrà a la mestra realitzar millor la seva tasca. Doncs, el
joc lliure dels infants transmet molta informació rellevant.
D’altra banda, la dificultat de trobar horaris compatibles entre els nostres i els
del centre va encaminar més aquesta opció, degut a que amb la nostra tasca no volíem
interrompre la mecànica del dia i alterar el menys possible la dinàmica del nens.
També hem de dir que hem escollit els racons com nucli d’observació perquè la
major finalitat, d’aquest treball, és fer un estudi de la utilització, organització i
distribució de l’equipament que es troba dins d’un espai determinat per posteriorment
millorar-lo. Altrament, el fet que el centre educatiu tingués previst millorar aquest espai,
7
va fer que aquesta comesa es convertís en una eina d’ajuda mútua. Per una banda, elles
volien tenir una crítica constructiva externa que els hi aportés noves idees, i per altra ,
nosaltres havien de realitzar un feina d’observació i escolta.
Pel que fa al context del centre el C.E.I.P. Torres de Balàfia està situat a Sant
Llorenç de Balàfia, poble que forma part del municipi de Sant Joan de Labritja. Aquest
poble gairebé no ha canviat al llarg dels anys, les cases continuen disseminades i
actualment consta de 1.300 habitants, aproximadament. El nucli de població està format
per l'església, l'escola, alguns edificis públics, altres de comercials i, un poc més
allunyat, l’Institut de Secundària Balàfia.
Podem catalogar l'escola com "una escola petita", tenint en compte que el
nombre total d’alumnes és aproximadament de seixanta. A més a més, l’escola és
unitària, és a dir l'organització dels grups és per cicles:
- Educació Infantil: nens de tres, quatre i cinc anys.
- Primer cicle de primària: nens de primer i segon curs.
- Segon cicle de primària: nens de tercer i quart curs.
- Tercer cicle de primària: nens de cinquè i sisè curs.
El centre porta a terme una metodologia activa: els alumnes construeixen el seu
propi aprenentatge, els mestres esdevenen mediadors, orientadors del discurs i guies.
Les fonts d’aprenentatge són múltiples i reals. Per què ho fan?
CURIOSES
CRÍTIQUES
RESPONSABLES
COOPERATIVES
SOLIDÀRIES
AUTÒNOMES
PARTICIPATIVES
PER FORMAR PERSONES
8
Després d’aquesta aproximació teòrica volem deixar constància, després d’un
primer contacte, de les primeres impressions que ens ha transmet l’espai, per
posteriorment contrastar-les amb estudi més sistemàtic.
En primer lloc, volem destacar que el que més ens ha cridat l’atenció ha estat la
bona delimitació amb la que compten els racons. Doncs, considerem que això facilitarà
als infants poder-se moure per l’aula més lliurement i alhora permetrà que la mestra
tingui un control visual més adequat dels alumnes. A més a més, aquesta delimitació
pensem que permetrà als infants estar més tranquils en el seu racó, sense les
interferències dels companys que estan a altres racons.
Envers els racons de les construccions, hem de dir que només arribar vàrem
veure que al terra hi havia una estora molt típica a les classes d’infantil. Es tracta
d’aquella que té dibuixats els carrers d’una ciutat amb els cotxes circulant pels
passatges. Això provoca que l’observador, quan visita el racó, se’n porti una impressió
paupèrrima i molt tradicional. D’altra banda, el material que hem trobat allí era una
mica antic, tot i això, creiem que aquest aspecte no serà un impediment per als al·lots, ja
que aquests tenen suficient imaginació i creativitat per a jugar amb qualsevol mena
d’objectes. Conseqüentment, pensem que aquest racó no té una renovació constant al
llarg del temps i els materials, probablement, seran els mateixos durant el curs.
Per aquest fet, suposem que l’escola pateix una mancança de recursos i si això és
vertaderament així, els nens acabaran per tenir massa coneguts els objectes de l’espai i
perdre així el interès pels objectes. Això no els hi permetrà desenvolupar un canvi en els
seus pensaments i aprenentatges, cosa que es veurà reflectida en un joc més mecànic i
rutinari.
Altrament, creiem que les normes establertes prèviament, la distribució espacial
dels racons més el joc en sí no afavorirà el joc en gran grup, sinó més aviat el joc en
parelles o de forma individual.
9
Situació dels espais:
Com es pot observar a la fotografia, els dos racons observants estan un enfront de
l’altre. A més aquestos es troben el mig de la classe, doncs si ens situem d’esquenes a
l’entrada a la dreta hi ha l’espai per l’assemblea i al seu front la biblioteca. Però si ens
trobem en la mateixa situació, d’esquenes a l’entrada, i mirem al front ens topem amb el
racó de jocs de taula i als nostres peus, una mica a l’esquerra, el racó de construccions.
Tot seguit, és a dir d’esquenes a l’entrada i a l’esquerra del racó de construccions,
trobem el racó dels artistes i enfront d’aquest el racó de joc simbòlic (la caseta). Entre
aquestes dos nous racons i separant-los trobem un passadís que dona a una porta.
Aquesta condueix als penjadors dels infants i al bany.
10
Descripció dels espais:
Racó de les construccions:
Aquest espai està situat a
l’esquerra de l’entrada a l’aula,
darrera el racó dels artistes.
L’espai de les construccions, està
delimitat per una prestatgeria la
qual conté material variat, tal
com: plastilina, diferents tipus de
material per pintar, etc. Per altra
banda, aquest racó conté un banc
de fusta que utilitzen per guardar
sota el material propi del lloc. A més, per afavorir l’estada al racó hi ha una estora on
s’asseuen els infants a l’hora de fer les construccions. Pel que hem pogut observar,
aquest és estàtic ja que els materials sempre són els mateixos.
Aquí els nens troben
diferents materials per
amuntonar, apilar i fer files,
construint així múltiples
construccions que els ajudaran
al joc simbòlic. Aquestes
construccions les realitzaran
individualment o en petit grup.
Després aquestes les
desmuntaran per tornar a fer
altres de noves. Totes aquestes construccions les faran a la catifa.
Tot el material es troba organitzat i classificat en diferents recipients. En un trobem
animals, en un altra hi ha peces per encaixar unes amb altres, a un altra peces més
petites per encaixa-les també i a l’últim peces de fusta. Aquest racó podem dir que té
una funcionalitat única, ja que només s’utilitza per fer construccions.
11
D’altra banda, igual que la resta dels racons, aquest s’utilitza dins d’un temps
determinat per l’educadora: tres
dies a la setmana durant la darrera
hora (de 13:00 a 14:00 h.) de la
jornada escolar. La mestra
organitza qui ha d’anar a cada
racó de manera que tots els infants
passin per tots els racons sense
repetir dos dies seguits el mateix.
Els hi pregunta a quin racó vol
anar cadascú. Quan arriben al racó
els nens poden agafar el material que vulguin i recollir-lo una vegada s’ha acabat
l’activitat.
Normalment, en aquest racó, podem trobar entre 3 i 4 infants, que poden jugar
individualment o amb els altres. Si algun infant s’avorreix del racó, tindrà l’oportunitat
d’anar a un altre espai, sempre i quan en el nou racó no hi hagi molts infants. La mestra
fa un control a l’assemblea on apunta en una pissarra a quin racó vol anar primerament
cada infant.
Hem de dir que encara que haguem fet les observacions i les descripcions dels dos
racons, jocs de taula i racó de construccions, cal esmentar que només hem fet categories
per al primer, ja que després de realitzar les escoltes ens vàrem adonar que aquests
espais no podien ser interpretats amb els mateixos codis. Perquè, en definitiva, eren dos
treballs diferents i per tant ens centrarem únicament amb un racó, com ens va aconsellar
la professora.
Racó de jocs de taula:
Aquest racó es troba davant del
de les construccions, just baix les
finestres. Està delimitat per tres
prestatgeries: una és la que el separa
del racó de la casseta, l’altre
12
s’utilitza per guardar els treballs dels infants i l’última separa el nostre racó del de la
biblioteca. Aquest espai es dinàmic, perquè consta de diferents taules en les qual a part
de jugar als jocs de taula es fan altres activitats.
Aquí podem trobar principalment
jocs per fer parelles, domino de
cartró, tan gram, trenca closques,
jocs per encaixar... i tota classe de
material d’aquest tipus. En aquest
cas, a l’hora de utilitzar el material
d’aquest racó, els nens hauran d’estar asseguts al voltant de les taules que trobem al
mateix racó. Cada nen agafa el material que més li agrada i si no el saben utilitzar, és
l’educadora la que els guia per fer-lo servir. Podem dir que la funcionalitat d’aquest
racó és múltiple, ja que l’utilitzen per diferents activitats com jugar amb la plastilina.
Com ja hem mencionat anteriorment, el racó s’utilitza, igual que la resta, tres
dies a la setmana, concretament dilluns, dimarts i dimecres, de 13:00 a 14:00 h. La
mestra és la que decideix qui va al racó preguntant qui hi vol anar i tenint en compta que
no repeteixin el mateix racó del dia anterior. Els infants que acudeixin al racó agafaran
el material que creguin oportú i una vegada la sessió finalitzi l’hauran de posar al seu
lloc.
Igual que a la resta de racons, hi
haurà un nombre limitat de 3 a 4 nens
per jugar en aquest. Els infants jugaran
tant en grup com de forma individual
utilitzant el material que més els hi
agradi i una vegada vulguin canviar
d’activitat podran fer-ho lliurement. En
l’assemblea l’educadora apunta a la
pissarra qui va a cada racó fent així un control de la participació de cada nen en els
racons.
13
Definir les finalitats i funcions que pot tenir aquest projecte.
Funcions:
El nostre projecte d’observació compleix quatre funcions bàsiques: funció
descriptiva, funció optimitzadora, funció avaluativa i funció de recerca.
Per una banda, el nostre treball conté la funció descriptiva perquè una vegada
endinsats en la tasca d’observar hem d’anar concretant cada element del racó i analitzar-
lo.
Una vegada hem arribat aquí, el material descrit ens ha d’ajudar a fer una recerca
d’informació (funció de recerca) que ens permeti tenir més dades envers aquest tema i
així ens encamini per una posterior millora. Aquest punt ens ha de servir per detectar els
aspectes a optimitzar i així poder avaluar el funcionament del racó.
Aquest aspecte el considerem molt important ja que ens ajuda a donar a conèixer
l’espai i a enriquir-lo. És a dir, la feina tindrà també una funció avaluadora i
optimitzadora.
Altrament, hem de dir que aquestes funcions s’han de portar a terme de forma
continuada, ja que constantment hem d’analitzar el que tenim per optimitzar-lo. Tant
mateix, aquesta feina també serveix per descriure la pràctica educativa dels mestres, ja
que això ajuda a deixar constància de les activitats que fan per tal de millorar la seva
pràctica en posteriors propostes.
Finalitats:
La finalitat d’aquest projecte és arribar a la conclusió de si els racons escollits
responen a les necessitats dels infants. El que observarem principalment és, per una
banda, si el material és adequat a l’edat dels infants i si atén a la diversitat, ja que es
tracta d’una escola unitària i al cicle d’infantil hi ha nens de tres, quatre i cinc anys. Per
tant, la nostra tasca serà mirar si els racons són adients per a totes les edats, si està al seu
abast i si compleix les característiques pertinents.
14
Plantejar les hipòtesis o preguntes inicials:
Una vegada realitzada la primera visita a l’escola i haver observat els diferents
racons i la distribució que aquests tenen dins de l’aula, com també el funcionament
concret de cada racó, hem pogut extreure diferents preguntes inicials que volem donar
resposta amb la nostra observació. És a dir, amb aquestes qüestions volem guiar una
mica més la nostra escolta cap a l’activitat dels infants amb el material i els espais.
Preguntes inicials:
Les nostres primeres impressions, exposades a la justificació d’aquest mateix
projecte es compleixen? És a dir, l’espai destinat als dos racons seleccionats està ben
definit per tots els cantons?
Aquesta delimitació dona peu al caos o a la confusió dels infants? O pel
contrari és idònia i apropiada?
Els infants disposen de prou espais per jugar?
Els infants que treballen a racons propers dels de jocs de taula i
construccions interfereixen en l’activitat dels infants que es troben als esmentats espais?
El material que es troba als racons de construccions i jocs de taula promou
de una forma adient el desenvolupament dels infants que l’empren?
Els objectes que trobem als racons permeten que els infants desenvolupin un
canvi gradual en els seus pensaments i aprenentatges? És a dir, els materials permeten
que els infants mitjançant el joc autònom puguin anar conformant el seu propi
aprenentatge?
Els objectes donen peu a un joc mecànic i rutinari o a un joc dinàmic i
interessant?
Els materials dels racons estan adaptats a les edats dels infants? O, per el
contrari, són massa complicats o massa fàcils?
Els materials es renoven de forma constant? O per el contrari són estàtics
durant els temps?
Els materials són antics o nous? Estan ben cuidats o estan una mica gastats?
Els materials es troben en bones condicions? Estan a l’abast dels infants?
Els materials i els espais promouen el joc en grup gran, grup petit o de forma
individual?
15
Els materials i els espais promouen els conflicte cognitiu en els nens? És a
dir, els materials promouen un interès en l’activitat?
De quina informació partim i quina ens manca per abordar el
projecte:
En relació als racons sabem que la metodologia i
l’estructuració de l’aula promouen el joc lliure i fa
possible la participació activa de l’infant. A més,
tenim coneixement que el joc és el primer
instrument d’aprenentatge del que disposa l’infant
per conèixer-se a sí mateix i al món que l’envolta,
així com l’eina més important de la que disposen per
fer els seus primers esquemes cognitius.
D’altra banda, quan un mestre vol treballar per racons, pensem que ha de ser
conscient que això implica un canvi en la mentalitat de l’educador, per tal de no caure
en l’error de pensar que aquesta metodologia és una pèrdua de temps. Alhora aquesta
mecànica requereix un canvi físic en l’estructuració i organització de l’aula o de l’espai.
Això implica que el mestre també sigui capaç d’elaborar una reestructuració del seu
grup – classe, afavorint el joc en petit grup o de forma individual.
Aquesta forma de treball fa possible que els nens puguin escollir a quin racó
participar, sempre i quan el
mestre faci un seguiment dels
racons als quals assisteix cada
criatura. A més a més, la tasca de
l’educadora ha de ser dinàmica i
participativa, però sense interferir
innecessàriament en el joc dels
infants. Alhora una altra tasca de
16
la mestra és oferir diversos materials realistes, naturals i quotidians en la vida dels
infants que siguin adequats i adients a la seva edat.
Tanmateix, creiem que els objectes
presentats han d’incitar a
l’experimentació i a la
manipulació dels al·lots potenciant
la imaginació, la fantasia i la
creativitat d’aquests.
A banda d’això, som conscients que hi ha mestres que no valoren la tasca per
racons com una feina igual d’important com les altres, sinó que utilitzen els racons com
a recompensa als infants que fan la tasca o la fitxa més ràpid. A conseqüència d’això, no
respecten el ritme individual d’aprenentatge de cada nen.
El racó de construccions és un espai de
joc on l’infant apilarà, amuntegarà i farà files
amb el material. D’altra banda, poc a poc, es
familiaritzarà amb els conceptes de volum
(gran, petit, alt, baix...), pes, resistència, etc.
Amb això, la criatura gaudirà efectuant, de
forma impulsiva, tota una sèrie de relacions
simbòliques que desfarà, però que no permetrà
que ningú li desfaci.
De manera paral·lela, la informació que ens manca per abordar d’una forma
profunda aquest projecte, és aquella referida a com es duu a terme l’estructuració d’un
racó de construccions. És a dir, tenim clara la seva funcionalitat i utilitat, a més de la
teoria necessària. Però ens falta saber si el material que existeix a aquests racons atén a
la diversitat dels nens, si hi ha suficient, en quines condicions es troba aquest, com
s’organitza, si es troba a l’abast dels infants, si aquests necessiten de l’ajuda dels adults
17
per a manipular-lo, si l’espai delimitat per al joc respon a les necessitats dels nins i si
l’espai en el seu conjunt es pot millorar.
2. Disseny del projecte:
Seleccionar el moment i situació d’observació:
El moment triat per observar és el temps per racons que es realitza tres dies per
setmana: els dilluns, els dimarts i els dimecres, en l’última hora de la jornada escolar, de
una a dos del migdia.
Concretament la situació que observarem fa referència als jocs de construccions
i als jocs de taula.
Determinar la durada, freqüència i període:
El projecte d’observació abasta un període de deu setmanes, entre les quals tres
estaran destinades a la recollida de dades i informacions a través de l’observació.
Aquesta última franja de temps va des del vuit de novembre fins al vint-i-quatre del
mateix mes. Així mateix, anirem a la classe a observar dues vegades per setmana, els
dimarts i els dimecres. Tot i això en la mateixa setmana els diferents membres del grup
no realitzaran dues observacions, és a dir cada observador trigarà dues setmanes en
recollir els seus materials i la durada d’aquestes serà entre quinze i trenta minuts.
Determinar els instruments per a la recollida de dades:
Els estris empleats per a recollir les dades seran quatre: el registre descriptiu, el
vídeo, les notes de camp i les fotografies. Partint d’això, hem de tenir en compte que la
utilització dels instruments requereix d’un recorregut idoni, el qual és l’anomena’t
anteriorment, per així assolir tots els principis amb els que es basa la teoria de l’embut.
Aquesta teoria ens diu que, en un primer moment, hem d’observar de manera més
general, és a dir de forma assistemàtica, utilitzant tècniques de registre obertes, ja que
aquestes ens permeten fer una narració seguint el transcurs de l’activitat (registre
descriptiu i vídeo, entre altres). Una vegada hem observat de manera general, hem
d’anar concretant el focus d’observació, per això haurem d’utilitzar unes tècniques
semisistemàtiques, tals com: el registre anecdòtic o les notes de camp. Per finalitzar la
nostra observació, hem de fer un repàs de les tècniques empleades anteriorment i centrar
18
encara més el focus d’observació, arribant així a la part més estreta de l’embut. És aquí
on utilitzem registres més especialitzats o concrets, com poden ser les fotografies.
Determinar qui recull l’observació:
Com es pot observar a la graella els observadors van a l’escola per parelles, però
cada membre de la parella observa un racó diferent. És a dir, encara que hagi dues
persones a la classe cadascuna d’aquestes es trobarà realitzant l’observació a espais
diversos (racó 1 o racó 2). Això ho hem fet per a que la nostra presència destorbi el
menys possible la dinàmica de la classe. Per exemple, el primer dia que comencem a
observar és el dia 9 de novembre i les observadores són la Noelia i la Cira. Encara que
són dues persones, que en aquell moment es troben dins la classe d’infantil, cadascuna
observa un racó diferent; la primera observa el racó de les construccions i la segona
l’espai dels jocs de taula.
Així mateix, a la taula de sota també es pot veure que cada membre del grup va a
l’escola dos dies diferents i a cada sessió utilitza dues tècniques distintes per recollir les
dades. Per posar una mostra: la Rosa el primer dia que observa és el dia 16 de novembre
i en aquesta ocasió utilitza el registre descriptiu i el vídeo. Però no es fins el 23 del
mateix mes que fa servir les altres dues tècniques, les notes de camp i el registre
fotogràfic.
Altrament, hem de dir que, per manca de temps i per decisió expressa de
l’escola, només tenim tres setmanes per recollir tot el material. Conseqüentment, l’últim
dia d’observació hi ha dues persones que recopilen dades en el mateix racó i amb els
mateixos estris. De tot això som conscients, tant l’escola com nosaltres, i per tant ho
tindrem en compta a l’hora de l’anàlisi i de la reflexió.
19
Registre
descriptiu
Vídeo Notes de
camp
Fotografies
Racó 1: Noelia 09/11/2010. 09/11/2010. 17/11/2010. 17/11/2010.
Construccions Rosa 16/11/2010. 16/11/2010. 23/11/2010.
01/12/2010
23/11/2010.
01/12/2010
Racó 2: Cira 09/11/2010. 09/11/2010. 24/11/2010. 24/11/2010.
Jocs de taula Silvia 16/11/2010. 16/11/2010. 23/11/2010.
01/12/2010
23/11/2010.
01/12/2010
Sergio 17/11/2010. 17/11/2010. 24/11/2010. 24/11/2010.
3. Recollida de les Observacions (Individualment):
Racó de Jocs de Taula:
Observadora: Cira Roig Galdón
PRIMER REGISTRE:
1. Tipus de tècnica: registre descriptiu.
2. Context de l’observació:
- Observador: Cira Roig Galdón.
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 09/11/2010 de 13:00 a 14:00 h.
- Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de
construccions, al moment del joc per racons.
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre
juguen.
4. Subjectes observats: quatre nenes: l’Esther, l’Aisha, la Neus i l’Aroa.
5. Transcripció de l’observació:
L’Aisha vol jugar a un joc que té fitxes petites i cartrons i comença a obrir
(2.1.1.6.) la capsa del joc. Però quan ho està fent l’Esther li vol prendre(2.1.1.11.) per a
obrir-ho ella. L’Aisha no li deixa i comencen a estirar(2.1.2.1.2.) les dues nenes de la
capsa, l’Esther cap a l’esquerra i l’Aisha cap a la dreta, mentre aquesta última diu:
20
“joooo!”, i l’altra diu: “me toca a mi!”. L’Esther para d’estirar i es seu dalt la taula al
costat de on està l’Aisha, aquesta comença a obrir(2.1.1.6.) la caixa poc a poc(3.2.5.),
mentre es mira l’Esther de reüll. Al final acaben obrint(2.1.2.1.4.) la capsa entre les
dues i quan ja està oberta l’Esther és la primera que fica la mà dins la caixa(2.1.1.5.).
En aquell instant, ella comença a treure(2.1.1.4.) una peces grans de plàstic blau,
mentre l’Aisha se la mira amb el seny encongit. Finalment l’Esther se’n
porta(2.1.1.31.) totes les peces blaves i l’Aisha es queda amb unes fitxes petites,
blanques i redones que estan dins la capsa. L’Esther ja marxa cap al seu lloc quan veu
que l’Aisha intenta ficar la mà dins la capsa per treure les peces petites. En aquell precís
moment l’Esther li pren(2.1.1.11.) la capsa de les mans a l’Aisha per abocar(2.1.1.5.)
el seu contingut dalt la taula. L’Aisha no diu res, però en veure les peces blanques sobre
la taula les comença a tocar(2.1.1.18.) amb les mans mentre, a la vegada, l’Esther li
posa la capsa damunt del cap a mode de capell. L’Aisha se la lleva i la posa(2.1.1.5.)
dalt la taula.
L’Esther està mirant què fer amb el joc mentre l’Aisha agafa(2.1.1.9.) les peces
blaves, però abans de que s’adoni l’Esther ja ho té agafat(2.1.1.9.) per l’altre caire per
quedar-s’ho ella. Aleshores l’Aisha agafa(2.1.1.9.) un plàstic blau i se’l queda i
l’Esther agafa(2.1.1.9.) els altres i els reparteix(1.1.2.): un a la Neus i l’altre a l’Aroa,
que mentrestant havien estat mirant l’altra part de la capsa que tenia una nina dibuixada.
El plàstic blau té dos cares i en veureu l’Esther va dient: “nam a fer
aquet!”(1.1.4.), mentre va posant(2.1.1.5) totes les peces blaves de la cara que té els
dibuixos de color verd. Quan ja les té totes se seu a la seva cadira. Al mateix moment,
l’Aisha agafa(2.1.1.9.) dos peces blanques i comença a picar-les(2.1.1.27) dalt la taula.
De sobte, l’Esther se’n va a la prestatgeria de jocs i agafa(2.1.1.9.) una altra
capsa i mentre va cap a la taula diu: “o jugam en aquet?”(1.1.8.). Quan arriba a la taula
veu que l’Aisha a agafat la peça blava i l’està girant(2.1.1.12.) i li diu: “¿que
haces?(1.1.8.) Que vamos a jugar a este!”(1.1.4.), mentre li va llevant(2.1.1.11.) de
les mans. L’Aisha l’amolla(2.1.1.8) ràpidament(3.2.1.) i es recolza amb el seu colze
esquerra dalt la taula i tot seguit agafa la seva peça blava i la llança(2.1.1.19.) amb força
dins de la capsa. En acabat, recolza el colzes sobre la taula i el seu cap sobre les mans.
Tota neguitosa(3.2.7.) comença a llançar(2.1.1.19.) amb una mà les peces petites
21
blanques dins de la capsa mentre amb l’altra es continua aguantant el cap. En veureu
l’Esther comença a recollir(2.1.1.24.) les peces blaves que falten i per dur-ho a terme li
lleva(2.1.1.11.) a l’Aroa i a la Neus les seves. Quan les té totes dins la capsa la Neus
comença a ajudar(1.2.1.) a l’Aisha a recollir les poques peces blanques que queden.
L’Aroa s’ho mira tot des de la seva cadira però no fa ni diu res.
Quan l’Esther té la seva part de capsa plena va en busca(2.1.1.35.) de la que té
l’Aisha per ficar tot el que ella ha aconseguit dins la de l’Aisha. En fer-ho l’Esther
amollar(2.1.1.8) la seva part de caixa bruscament(3.2.2.) i l’Aisha l’intenta tancar
amb l’ajuda de l’Aroa. Quan ja està recollit l’Aisha agafa(2.1.1.9.) la capsa i la
posa(2.1.1.5.) a dalt d’una cadira que està a la seva dreta.
Enseguida de fer-ho, l’Esther comença a repartir(1.1.2.) les peces de l’altre joc:
un dominó d’animals. Així comença dient: “qui vol patus i gallines?”(1.1.8.), i totes
les altres nenes aixequen la mà dient: “jo, jo, jo...!”. L’Esther les mira i li dona(1.1.12.)
la fitxa a la Neus, després aquella diu: “qui vol vaques?”(1.1.8.), i l’Aisha i l’Aroa
aixequen la mà. Llavors l’Esther li dona(1.1.12.) la peça a l’Aroa i en veure que la Neus
no ha aixecat la mà li diu: “també pots tu, eh?”(1.1.10.). Aleshores segueix
buscant(2.1.1.35.) peces dins la capsa. De sobte, la mestra s’apropa i diu: “qui recorda
aquest joc com es fa? Així no es fa. Anem a posar(2.1.1.5) totes les fitxetes cara cap a
vall”. L’Esther treu(2.1.1.4.) totes les fitxes de la capsa i entre totes comencen a
posar(2.1.1.5.) totes les peces cara cap a vall.
Després la mestra diu: “anem a comptar quantes n’hi ha”, llegint de la capsa diu:
“n’hi ha 21 i sou quatre”. Quan ja tenen totes les fitxes ben posades la mestra diu: “aneu
agafant cinc cascuna” i la Neus comença a contar(2.1.1.43.) quantes té ella: “una, dos,
tres, quatre i cinc”(4.1.1.) i la mestra li diu: “molt bé Neus!”. I l’Aisha diu: “i jo: una,
dos, tres, quatre i cinc”(1.1.3. / 4.1.1. / 2.1.1.43.), senyalant(2.1.1.42.) una per una les
fitxes. La mestra li respon: “molt bé, ara les deixes aquí”. L’Esther i l’Aroa conten a
l’hora: “una, dos, tres, quatre i cinc”(1.1.3. / 4.1.1. / 2.1.1.43.), i la mestra els hi
respon molt bé. Aleshores els hi explica com funciona el joc, dient: “això és un dominó.
Què vol dir això? Esther començarà mirant si té alguna gallina o alguna vaqueta. Tens
alguna Esther?”. Al mateix temps, les altres nenes miren atentament mentre l’Esther
busca(2.1.1.35.) una fitxa. Finalment troba(2.1.1.29.) una gallina i la posa(2.1.1.5) al
22
costat de les gallines. Llavors la mestra diu: “Aisha te toca i tu buscaràs si tens
gallinetes o vaquetes.” L’Aisha inicia la seva cerca(2.1.1.35.) i troba(2.1.1.29.) una
gallineta que la posa(2.1.1.5) al seu lloc. Ara li toca a l’Aroa la qual abans de que
s’adonin les demés ja ha posat(2.1.1.5) una vaqueta i la mestra li diu: “molt bé!”. Arriba
el torn de la Neus que ha de buscar(2.1.1.35.) porquets o ovelletes i troba(2.1.1.29.)
ovelletes, les quals les posa(2.1.1.5) al seu lloc. Però en posar-les l’Esther les
mou(2.1.1.16.) i la Neus s’enfada i comença a dir-li a la mestra, que en aquell moment
estava mirant altres nens: “l’Esther ha mogut les fitxes!!!”(1.1.7.). La mestra s’apropa
i li diu a l’Esther que les fitxes no s’han de tocar. En acabar d’aclarir aquest petit
conflicte la mestra demana: “vos queda clar com s’ha de jugar? Doncs, ara podeu jugar
vosaltres” i marxa.
En anar-se’n la mestra la Neus se’n va(4.1.1.) també i l’Aroa la segueix(1.1.3.).
Així que l’Esther va en busca(2.1.1.35.) de les fitxes que ja no tenen amo per repartir-
les(1.1.3.) entre l’Aisha i ella. Però l’Aisha no pareix estar molt conforme i diu:
“nooo!”(1.1.7.) i l’Esther li respon: “siii, Neus no juega(1.1.10.) (mirant a l’Aisha).
Neus tu jugues?(1.1.8.) (mirant a la Neus)”. Encara així, la Neus no respon perquè s’ha
anat a buscar(2.1.1.35.) un altre joc i a jugar-hi al costat de la caseta amb l’Aroa. Quan
les altres nenes s’adonen les segueixen(1.1.3.) ràpidament(3.2.1.) sense recollir res.
La mestra no tarda gaire en adonar-se que les nenes estan jugant a un joc de
taula a un racó que no toca i que a més han deixat sense desar l’altre joc. En fer-ho les
envia cap al racó dels jocs de construccions per a que guardin el dominó que han
utilitzar. No obstant tarden una mica a començar a recollir, però en decidir-se totes
agafen(2.1.1.9.) les seves peces i les fiquen(2.1.1.5.) dins la seva capsa. Quan acaben li
diuen a la mestra i ella les felicita i els hi pregunta que a quin racó volen anar.
6. Primeres interpretacions:
Durant aquest temps que ha durat el joc amb jocs de taula les nenes intenten
treballar autònomament, però no saben com jugar. Llavors la mestra espera un temps
per veure si saben resoldre els seus problemes, però com s’adona que no saben enllestir-
ho les ajuda. Això m’ha donat molt bona impressió, perquè significa que la mestra té
capacitat d’espera i deixa temps als infants per reflexionar.
23
Per un altre caire, l’espai destinat al joc amb jocs de taula, crec que és adient, ja
que havia un lloc destinat a guardar les capses dels jocs i un altre, les taules i les cadires,
dedicat al propi joc. Això, no obstant, l’espai destinat a aquest racó no estava ven definit
ja que costava una mica distingir on acabava aquest i on començava l’espai per a jugar
amb l’ordinador cosa que feia que els nins de ambdós racons es destorbessin
mútuament. Aquesta característica no és deguda a la falta d’espai, ja que la classe és
molt llarga, sinó, més aviat, a la mala disposició dels objectes que ajuden a delimitació
dels espais, com són: els armaris i les prestatgeries.
Envers això he de dir, que és una característica molt important encara que no ho
sembli, perquè quan els espais no estan ben definits o quan els materials són pobres o
massa nombrosos es poden multiplicar els conflictes i els infants poden vagar per la
classe sense cap rumb, interrompen la dinàmica de l’aula.
SEGON REGISTRE:
1. Tipus de tècnica: vídeo.
2. Context de l’observació:
- Observador: Cira Roig Galdón.
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 09/11/2010 de 13:00 a 14:00 h.
- Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de
construccions, al moment del joc per racons.
- Nº de cinta i minut de vídeo: vídeo MOV02630, del 00:00 – 08:00.
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre
juguen.
4. Subjectes observats: quatre nenes: l’Esther, l’Aisha, la Neus i l’Aroa.
5. Transcripció de l’observació:
Situació: Localització: Infant: Descripció:
Trien un joc
de taula.
00:00 – 01:16 Grup
d’infantil:
Esther,
L’Esther agafa(2.1.1.9.) dos jocs de taula de
la prestatgeria i els posa(2.1.1.5.) sobre la
taula que hi ha al costat d’aquella. Les altres
24
Aisha,
Neus i
Aroa.
nenes se posen cadascuna a una cadira: la
Neus està a la dreta de l’Esther i l’Aisha a
l’esquerra d’aquesta. L’Aroa està enfront de
l’Esther i posa els genolls sobre la seva
cadira per veure quins jocs han triat.
Es miren les capses per fora per veure els
dibuixos, després d’analitzar-los
trien(2.1.1.28.) un de fitxes de cartó per fer
parelles a sobre d’un cartró més gros.
L’Esther
reparteix.
01:17 – 04:20 Grup
d’infantil:
Esther,
Aisha,
Neus i
Aroa.
L’Esther obri(2.1.1.6.) la caixa amb les dues
mans i posa(2.1.1.5.) la tapa al seu front
sobre la taula, l’amolla(2.1.1.8.)
ràpidament(3.2.1.) i comença a
moure(2.1.1.1.16) tot el que hi ha dins la
capsa. Tot seguit, treu els cartons grossos i
els comença a repartir(1.1.2.): primer un
per ella, després un per la Neus, però aquesta
posa(2.1.1.5.) el cartró entre ella i l’Aroa.
L’Esther es queda parada, però segueix
repartint i finalment li’n dona un a l’Aisha.
Quan els té tots repartits agafa(2.1.1.9.) les
fitxes petites, que són les que s’han de posar
damunt la parella corresponent que es troba
als cartons grossos, i les reparteix també.
Agafa(2.1.1.9.) un grapat de fitxes petites i
se les comença a mirar una per una, en veure
el dibuix ella determina a qui li correspon la
fitxa: “aquesta és per tu, Neus!”, “aquest
meu!”(4.1.1. / 1.1.2.)... De sobta deixa de
verbalitzar el que fa, i segueix repartint però
sense dir res. Les fitxes que reparteix les
tira(2.1.1.10.), des d’una altura raonable, al
caire de la nena que li toca i quan cauen dalt
25
la taula fa soroll. L’Esther somriu(2.1.1.41.)
en sentir la remor(2.1.1.40.): “clax!”, fa la
fitxa. Segueix repartint(1.1.2.). Quan
alguna fitxa és per la parella formada per la
Neus i l’Aroa, la fitxa la rep la primera, però
ella va deixant que de tant en tant l’Aroa
posi alguna pesa.
Quantes ens
queden per
posar?
04:21 – 04:42 Grup
d’infantil:
Esther,
Aisha,
Neus i
Aroa.
La Neus està asseguda a la cadira
posant(2.1.1.5.) l’última fitxa que li ha
donat l’Esther i l’Aroa, mentrestant, se la
mira, recolzada amb els braços sobre la taula
i asseguda dalt la seva cama esquerra que la
té recollida damunt la cadira. Aquesta nena
se seu amb el cul sobre la cadira i segueix
mirant què fa la Neus. En aquest moment,
l’Esther està posant(2.1.1.5.) una fitxa al seu
cartró i l’Aisha diu, mirant a la Neus i
movent el cap a dreta i esquerra: “ahora te
faltan cuatro!”(1.1.5.). De sobte, l’Esther li
tira(2.1.1.10.) una pesa dalt la taula a
l’Aisha i aquesta diu: “ahh! (mira on va la
pesa i la col·loca(2.1.1.20)) Ara només te
falta doooossss(1.1.5.)”, fent referència al
seu cartró. Al mateix temps, la Neus s’ha
quedat comptant(2.1.1.43.) les peces que
li’n falten: “una, dos, tres.... (mou el cap
amb signe de negació i torna a començar)
un, dos, tres, quatre”(4.1.1. / 4.1.2.).
L’Esther segueix repartint(1.1.2.) i se’n
queda una per ell i li tira(2.1.1.10.) un altre
a la Neus. Simultàniament, s’escolta una veu
que prové de l’ordinador, on estan jugant
altres nens. L’Aisha se’ls queda mirant amb
26
cara d’impressió durant uns quants segons,
però desprès s’adona de que a la seva dreta,
entre ella i l’Esther, en una altra cadira, hi ha
la capsa d’on l’Esther treu les fitxes i diu: “I
aquest què?(1.1.8.) (agafant(2.1.1.9.) la
capseta de plàstic)”. L’Esther se la
lleva(2.1.1.11.) de les mans i el mou cap
endarrere, traient(2.1.1.31.) una altra fitxa i
tornant a deixar(2.1.1.8.) on estava la
capseta.
Seguim
posant fitxes.
04:43 – 05:28 Grup
d’infantil:
Esther,
Aisha,
Neus i
Aroa.
La fitxa que ha estret(2.1.1.4.) l’Esther la
posa(2.1.1.5.) dalt del seu cartró i diu:
“aquest meu!”(4.1.1.) i les altres nenes se la
miren. L’altra pesa, que l’Esther
tria(2.1.1.28.), la llança(2.1.1.19.) al grup
de la Neus mentre diu: “les orenetes,
teu!”(1.1.5. / 1.1.2.). La Neus
l’agafa(2.1.1.9.) i se la mira, li passa
suaument(3.2.6.) a l’Aroa i aquesta
l’agafa(2.1.1.9.), se la mira i la
posa(2.1.1.5.) al seu lloc corresponent. Quan
l’ha posat diu, alhora que senyala(2.1.1.42.)
el dibuix: “són orenetes!”(4.1.1.). De forma
paral·lela, l’Esther dona(1.1.12.) una altra
fitxa a l’Aisha i diu: “els colors,
teu!”(1.1.2.). L’Aisha mentre l’està
agafant(2.1.1.9.) i sense mirar-la, diu: “jo
no tenc cap colors!”(4.1.1.). Després
l’intenta mirar, però l’Esther se la
lleva(2.1.1.11.) de les mans, la mira i li
passa(1.1.12.) a la Neus. Aquesta
l’agafa(2.1.1.9.) i li passa(1.1.2.) a l’Aroa
per a que la col·loqui(2.1.1.20.). L’Esther
27
dona(1.1.12.) una altra fitxa a l’Aisha i
aquesta diu: “gràcies!”(1.1.6.). Aleshores,
li’n dona(1.1.12.) una altra, però es
penedeix i l’agafa(2.1.1.9.) abans que ella
per donar-li(1.1.12.) a la Neus, dient: “això
deu ser teu!”(1.1.10.), però aquella diu:
“aquesta no!”(1.1.10.). I l’Aisha, fent
referència a la fitxa que diu que no la Neus,
li diu a l’Esther: “esta tu!”(1.1.2.). I la
Neus, que encara la té a la mà, fa un intent
de posar-la sobre el cartró de l’Esther, però
aquesta li agafa(2.1.1.9.) de les mans i la
posa(2.1.1.5.) ella. En aquell precís instant,
l’Aisha diu, senyalant una que li falta a
l’Esther: “tu encara no has
acabat!”(1.1.4.). Així que l’Esther es gira
cap a la capsa per agafar(2.1.1.9.) més
peces però veu que no en queden i diu amb
cara de sorpresa: “falten!”(1.1.10.).
Quantes
fitxes ens
falten?
05:29 – 05:58 Grup
d’infantil:
Esther,
Aisha,
Neus i
Aroa.
En aquest moment l’Aisha comença a
contar(2.1.1.3.) quantes fitxes li falten en el
seu cartró: “falten una i dos!”(2.1.1.43.).
Totes la miren. La Neus comença a
comptar(2.1.1.43.) quantes peces té.
L’Esther diu, seguint el fil de conversació
que ha deixat l’Aisha: “y a mi
uno!”(2.1.1.43. / 4.1.1.). En veure, que la
Neus comptava(2.1.1.43.) quantes tenia
l’Esther diu: “anem a contar-les(1.1.4.):
un, dos, tres, quatre, cinc, sis,
set...(2.1.1.43.) tenim que conta ses que no
hi són,... vuit, nou. Jo nou!(4.1.1.)”. Al
mateix moment, la Neus i l’Aroa se la miren,
28
recolzades sobre la taula i amb els genolls
dalt de les cadires.
Quantes en
tenim?
05:59 – 06:50 Grup
d’infantil:
Esther,
Aisha,
Neus i
Aroa.
L’Aisha comença a llevar(2.1.1.11.) les
seves peces i les posa(2.1.1.15.) en muntets,
contant-les(2.1.1.43.) en veu alta: “Tres,
quatre, cinc, sis, set, vuit!”(1.1.1.). Totes la
imiten(1.1.3.), primer comença l’Esther i
després la segueixen la Neus i l’Aroa, totes
estan llevant(2.1.1.4.) les fitxes de dalt el
cartró i posant-les(2.1.1.5.) sobre la taula, a
més d’anar contant-les a cor(2.1.3.1.).
La Neus a començat a llevar(2.1.1.4.) les
fitxes pel costat esquerra del cartró i l’Aroa
pel caire dret així que tenen meitat
cadascuna. L’Aroa mira a la Neus i li
dona(1.1.12.) les seves fitxes, ella es queda
amb el cartró, el qual el mou per fer vent. La
Neus comença a fer un munt(2.1.1.3.) amb
les fitxes que ella tenia i les que li ha donat
l’Aroa. L’Aisha se les mira i diu: “tengo
ocho!”(4.1.1. / 2.1.1.43.). L’Esther se la
mira, i la repeteix: “ocho!”(2.1.1.43.),
mentre es posa les mans al cap.
Endrecem les
fitxes.
06:51 – 07:00 Grup
d’infantil:
Esther,
Aisha,
Neus i
Aroa.
L’Esther agafa(2.1.1.9.) les seves fixes i les
posa(2.1.1.5.) dins el forat que té la capseta
de plàstic per posar les fitxes. L’Aisha la
imita(1.1.3.) i comença a ficar(2.1.1.5.) les
seves fitxes en un altre forat, però l’Esther li
diu: “no, deixem, deixem!”(4.1.1. / 1.1.7.),
al mateix temps que lleva(2.1.1.11.) les
fitxes que ha posat l’Aisha.
Canviem de
joc.
07:01 – 08:00 Grup
d’infantil:
Aquesta lleva la mà i comença a moure com
un ventall el cartró gros i diu: “ara vull fer
29
Esther,
Aisha,
Neus i
Aroa.
això!”(4.1.1.), mentre agafa(2.1.1.9.) amb
les dues mans una capsa d’un altre joc que hi
dalt la taula i intentant-la destapar. Però en
aquell moment l’Esther posa(2.1.1.5.) la mà
a sobre de la caixa i diu: “vale, pero un
momento!”(1.1.11.). I l’Aisha li respon:
“no tu recull tot això!”(1.1.4.), mentre
posa(2.1.1.5.) quasi tot el seu cos a sobre de
la capsa. L’Esther recula i torna al seu lloc a
seguir recollint(2.1.1.24.). Aleshores,
l’Aisha posa el braç esquerra sobre la caixa
tapant-la(2.1.1.23) i recolza el colze dret
també dalt la capsa, mentre mira el que fa
l’Aroa. I aquesta mira com la Neus encara
segueix apilant(2.1.1.1.) les fitxes una sobre
l’altre. La Neus ja té totes les peces apilades
i les agafa(2.1.1.9.), mentre es posa de
genolls sobre la cadira i recolza els seus
braços sobre la taula, aproximant-se a la
capsa del joc per posar(2.1.1.5.) les fitxes
dins. Però l’Esther l’atura i la fa
esperar(1.1.11.). En aquell instant,
amolla(2.1.1.8.) les peces al caire de la
capsa i estira mig del seu cos a sobre de la
taula mentre mira el sostre de la classe. Al
mateix temps l’Aroa mira cap a l’altre caire
de la classe perquè sent com la mestra parla
en veu alta amb el Pere.
L’Aisha i la Neus es miren i la primera li diu
a la segona: “jo comparti això i tu
comparti això, vale?”(1.1.8.),
senyalant(2.1.1.45.) diferents estris que hi
ha dibuixats al cartró de la capsa que ella
30
continua agafant(2.1.1.9.) amb les dues
mans. L’Esther l’escolta i se la mira, però
continua col·locant(2.1.1.20.) les fitxes del
joc de les parelles.
L’Aisha mira l’Esther, però veu que ella ja
no la mira, així que fa gestos facials a la
Neus i assenteix amb el cap mentre va
obrint(2.1.1.6.) poc a poc(3.2.5.) la capsa.
Llavors l’Esther, sense mirar-les, diu: “un
moment, no val començar encara a jugar
en això!”(1.1.4.). En aquell moment, l’Aisha
para d’intentar obrir(2.1.1.6.) la capsa i
l’Esther agafa(2.1.1.9.) ràpidament(3.2.1.)
les peces que li queden per guardar i
demana(1.1.8.) a l’Aroa el cartró gros que
ella encara té, dient: “a vore
s’altre?”(1.1.8.), mentre fa una palmada a
sobre de la taula i recollint(2.1.1.24.) el
cartró. En aquell moment, l’Esther
posa(2.1.1.5.) el joc, sense acabar-ho de
recollir, a una altra taula, l’Aisha la mira,
l’Aroa també i la Neus puja de peus sabre la
cadira per poder-se asseure sobre la taula.
6. Primeres interpretacions:
Després de visualitzar repetides vegades el vídeo i de descriure minuciosament
el que ha succeït durant la reproducció d’aquets he de dir que durant l’estona de joc,
almenys al joc de construccions mitjançant els jocs de taula, puc deixar constància que,
així com s’utilitza al C.E.I.P. Torres de Balàfia, la metodologia per racons és treballa
bastant la dimensió didàctica, entre altres. Doncs, en els vuit minuts que han estan
jugant les nenes han realitzat tasques com: l’escolta, l’espera, han recordat els nombres,
alguns noms d’animals, etc. De la mateixa manera, en relació a l’organització temporal
he de dir que els nens tenen prou temps per jugar de forma lliure i autònoma, ja que una
vegada comença el temps per racons tenen quasi quaranta minuts pet jugar. Però també
31
he de dir que em va sorprendre una mica que després de jugar tan sols vuit minuts els
infants ja estesin cansats de realitzar una determinada tasca. Probablement, això té
alguna cosa a veure amb que fa una setmana que no està la seva tutora i per tant es
troben acompanyats per altres mestres del centre, que van rotant per l’aula depenent de
l’hora del matí. És a dir, el fet que entri i surti un mestre a cada hora del dia potser els
descontrola una mica i si això li sumem que hi ha dos observadors que no coneixen dins
l’aula doncs la cosa és complica una mica.
D’altra banda, quan nosaltres, les observadores, arribarem el mestre que estava
amb els infants no ens va presentar ni els hi va dir res als infants envers la nostra
presència. Ja se que és obvi que les criatures ens veien, però crec que si algú hagués
informat als nens de la nostra presencia i els hagués advertit del que anàvem a fer, tal
vegada no haurien estat tant esvalotats.
En relació al material he de dir que hem va semblar que no estava en bones
condicions, ja que com les nenes varen dir faltaven peces. Encara així, això no els hi va
destorbar gaire atès que trobaren altra manera de continuar jugant. No obstant, crec que
aquesta característica es deuria tenir més en compta.
A més a més, i ja per acabar, m’agradaria destacar que en cap moment la mestra
va passar pel racó a veure si els infants necessitaven ajuda o explicar alguna norma del
joc que aquests varen triar. Però, pot ser, això no ho hauríem de tenir molt en compta, ja
que la mestra que estava amb ells no és la mestra d’infantil sinó una altra mestra que no
s’havia molt bé com funcionaven les coses.
TERCERA i QUARTA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: notes de camp i fotografies.
2. Context de l’observació:
- Observador: Cira Roig Galdón.
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 24/11/2010. Encara que els racons són de 13:00 a 14:00 h.,
l’observació a durat uns trenta minuts, des de les 13:15 a les 13:45 h.
32
- Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de
construccions, al moment del joc per racons.
3. Focus d’observació: els materials i els materials, com interactuen els infants
amb aquests, concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre
ells mentre juguen.
4. Subjectes observats: quatre nens: Gael, Marc i Paolo.
5. Transcripció de l’observació amb ajuda de les imatges:
Gael: agafa un puzle en forma de peix gros
de fusta que té peces de diferents colors i
grandàries, les quals s’encaixen.
Marc: agafa un puzle petit de fusta per
encaixar números, però en menys de tres
minuts ja el té fet. El recull i el torna al seu
lloc.
Agafa un altre puzle de cartró que té figures petites quotidianes per treballar les
siluetes.
Gael: ja du una estona jugant, n’Otto
se’l mira i de sobta ve a intentar ajudar-lo,
però a en Gael no li sembla bé i se’n va ajudar
a en Daniel, però aquest el rebutja i en Gael
se’n va.
La mestra diu que hi ha que compartir.
Però en Gael ja s’ha marxat donant la volta a
tota la taula.
S’atura a veure en Marc i li pregunta que
quins dibuixos hi ha.
Comencen els dos a verbalitzar les siluetes:
una casa, un baló, etc.
33
Després el primer intenta posar una pesa on no toca i en Gael li diu: “no, no!!
Frio, frio...” i li explica on va.
Continuen fent les peces de forma individual. A l’estona en Gael ja ha fet les
seves peces i se’n va a veure la mestra mentre en Marc continua acabant d’unir les
peces.
Quan en Gael visita a la mestra, que està
jugant amb el Lucas a encaixar pinxos a un
quadre amb furats, li pregunta, senyalant
els pinxos: “què és això?” i la mestra
contesta “no ho se”. Es queda al costat de
la mestra mirant un moment que fa,
després agafa un quadre amb furats per a
ell, però veu que no té cadira així que
deixa el quadre allí on vol seure i se’n va a buscar una cadira a una altra taula i la posa
al seu lloc. No obstant, no se seu al principi, però després si.
Se mira atentament els pinxos que hi ha dins la safata i tria un, el posa i així
continua fent amb els altres, però estudiant-se’ls meticulosament abans d’escollir un.
Mentrestant en Marc juga a posar les
siluetes dins la capsa i després les treu, pesa per
pesa, per tornar-les a fer damunt la taula.
En Daniel se’l mira i en Marc diu “este,
este, este”.
Ve en Paolo i li diu: “¡quiero jugar!” però
en Marc contesta: “¡No!” i en Paolo li
diu: “¡Tienes que compartir! Antònia no
quiere compartir....”.
La mestra diu: “doncs digues-li que
vols jugar amb ell”.
En Paolo se’l mira però no diu res.
Al final en Marc accepta a jugar amb ell.
34
En Gael comença a redistribuir les
peces que ja tenia encaixades dins dels furats,
però només agafa les verdes. Quan veu que ja
no en té més lleva les vermelles i les grogues i
les posa dins la safata. Ara, d’aquí, només
agafa pinxos verds i els va posant al voltant
del quadre fent un marc. Està molt concentrat.
Quan ja té tot el quadre emmarcat de
color verd, comença a posar peces vermelles i grogues per dins del quadre.
De sobte, en Marc li diu a la mestra: “Mira Antònia”, mostrant-li com havia
tornat a fer les siluetes de cartró. Però enseguida ho recull tot i tapa la capsa, la qual
l’agafa en Paolo.
Marc: se’n va en busca d’un altre joc.
Agafa un que té peces de plàstic per
encaixar dins els furats, els quals es troben
en làmines de cartró. Cada figura (cercles,
quadrats, triangles, etc.) és d’un color i el
voltant del furant on s’ha d’encaixar la
corresponent figura és del mateix color que
la figura que toca.
Normalment va encertant les figures que toca posar a cada obertura, però de tant en tant
es confon i s’ho mira amb cara d’estranyesa.
Mentre fa tot això parla amb en Paolo però no es diuen res en particular només
se miren, diuen alguna paraula, però quan no estan fent l’activitat, sinó entre acció i
acció.
Paolo: està jugant amb el joc de les siluetes
amb el que abans jugava en Marc, però ho fa en
terra, però perquè no hagi lloc en la taula. Mentre
va fent els puzles de la casa, la poma, etc. està
parlant amb n’Esther, la qual està a l’ordinador.
35
Gael ara lleva les peces grogues que hi ha
dins del requadre, només deixa les peces
vermelles, el nombre de les quals va
augmentant.
Perquè segueix buscant-ne més d’aquest
color dins la safata.
De sobte, puja el to de veu de la classe amb els riures i comentaris de les nenes que
estan a l’ordinador (Esther i Aisha). I tots comencen a parlar molt fort.
Esther, Aisha i Paolo barregen les peces de les siluetes, que abans havia fet
servir l’últim, per tot el terra.
Paolo les recull i les posa dalt la taula, però sense capsa ni res. S’acaba el joc.
Otto vol jugar amb Gael, però aquest no
vol perquè ja esta llevant ell tot sol els pinxos
que abans havia enganxat al seu quadre. Els
lleva tots, un per un.
Al mateix temps n’Otto ha de tirar un
tros de magrana que s’ha trobat al terra a les
escombraries orgàniques, però s’equivoca i ho
tira al plàstic. En Gael ho veu i li diu: “no, ahí no! Va aquí” senyalant el contenidor
gris.
Quan en Gael ja ha llevat tots els pinxos deixa el quadre amb furats a sobre la
taula i se’n va a un altre lloc.
En Lucas s’atura al costat d’en Marc i el
comença a ajudar a posar peces als forats
corresponents.
Marc: comença a recollir les peces de
plàstic i les làmines de cartró. Ho posa a la
prestatgeria i se’n va a buscar un quadre
blanc amb furats per encaixar els pinxos.
36
En Lucas ha anat a buscar la caixa del senyor patata, però li cau al terra i llavors
en Paolo, que se’l mirava, dona un cop de peu a la caixa del senyor patata, però tot
seguit ajuda a en Lucas a recollir les peces que estan pel terra.
Marc: comença a agafar pinxos verds i els posa en
fila pels caires del quadre. Ho fa tot molt concentrat i
triant ben bé les peces.
Una vegada té el requadre fet comença a buscar
peces vermelles per dins la safata i les posa a
l’interior del quadre.
Gael ha anat a buscar el joc que
abans feia servir en Marc, el de peces de
plàstic per encaixar en els forats d’un
làmina de cartró. Però en comptes d’anar-
se a una taula se’n va a la catifa que hi ha
al racó de construccions. Allí agafa una
làmina i agafa una pesa i va provant si entra en un forat o en un altre.
De vegades, passa la mà per sobre el forat per tocar el tipus de forma que té i a
l’hora de mirar si una pesa entra o no ho comprova de totes les maneres, cap a la dreta,
cap a l’esquerra, al revés, etc. En veure que no entra, se’n va a un altre forat.
Després d’una estona arriba en Pere que li vol ensenyar el que ha fet amb la
plastilina, però en Gael li diu: “no, no!” i en Pere se’n va.
Llavors de la interrupció d’en Pere en Gael no juga més i comença a recollir.
Quan ho té tot dins la capsa posa aquesta a la prestatgeria i se’n va amb en Paolo a
veure que fan els nens que estan a l’ordinador.
37
En Marc continuava buscant peces
vermelles per posar-les dins del quadre
però escolta: “a recollir!” que ho diu la
mestra. I sense entretenir-se comença a
posar les peces verdes i vermelles dins
la safata, quan ja les té totes
col·locades comença a posar els
quadres de plàstic amb forats dins la
caixa també.
Posa tots els que hi ha per la taula, no només el seu.
En recollir la mestra ajuda a en
Paolo a posar les peces del mapa mundi
correctament, perquè ell no pot.
Mentre en Gael esta posant les
peces del peix que en primer lloc ell havia
utilitzat.
Gael troba una peça de la capsa de
siluetes, la qual esta recollint en Daniel.
Així aquell li diu a aquest: “toma, falta
esta!”.
Després se’n van tots a fer assemblea per acomiadar-se.
6. Primeres interpretacions:
En aclarir les meves notes de camp i complementar-les una mica amb les
fotografies he vist coses, que se que vaig pensar però que no vaig poder anotar quan
estava portant a terme l’observació. Probablement aquests matisos que ara he vist no els
vaig anotar al seu moment perquè vaig pensar que no eren importants però que, una
vegada un arriba a casa i es posa a reflexionar envers el a escrit a les notes, un s’adona
de la rellevància que tenen les petites accions. Un exemple clar es que durant la sessió
observada ja estava la mestra tutora de la classe, cosa que m’he adonat que influeix
moltíssim en la reacció – acció dels infants. És a dir, ells estaven més tranquils i varen
estar quasi tota l’estona del joc per racons al joc que havien triat en primera instància. O
sigui, no varen canviar de lloc i feien les seves activitats d’una manera clara i relaxada.
38
A més a més, la mestra va anunciar la presència dels observadors durant
l’assemblea realitzada abans del moment de joc. Però no ho va fer sense donar-li
importància sinó que ho va fer amb cautela i intel·ligència i això em va agradar molt.
Primer, va demanar als nens si ens coneixien i alguns varen dir que si i una altres que
no. Va demanar, als que digueren que si ens coneixien, si recordaven els nostres noms.
En aquell instant els nens dubtaren una mica però ho intentaren i finalment encertaren.
Posteriorment, els hi va demanar si recordaven per a què venien i els nens ho explicaren
perfectament: “per veure com juguem amb els racons i a fer-nos fotos”. Tot seguit
acabaren l’assemblea i començaren a jugar.
Tot això, concretament la nostra presentació i recordatori de la tasca dels
observadors, encara que no participem en el moment del joc pròpiament dit, crec que es
bastant important, doncs els infants no son secs i veuen que hi ha gent que els està
observants. Així doncs, vaig veure oportuna l’explicació de la mestra ja que va permetre
que nosaltres féssim la nostra tasca sabent que els infants no s’anaven a sentir cohibits.
De la mateixa manera, ells sabien que nosaltres teníem que fer unt treball, perquè la
mestra s’ho va explicar, i com a conseqüència no varen tenir cap intromissió excessiva
dels infants. És a dir, cap va intentar fer-se més visible.
Valoració final individual en relació a les tècniques: dificultats,
preferències, reflexions, comentaris... :
De forma general he de dir que cap de les tècniques m’ha suposat dificultats
insuperables, doncs les úniques complicacions que he trobat al llarg de camí han estat
anècdotes amb fàcil solució. Per exemple, el dia que vaig realitzar el vídeo, vaig quedar-
me sense bateria, però en duia una de recanvi, el problema va ser que el temps que vaig
trigar en portar a terme aquest canvi varen succeir coses de les quals no vaig poder
prendre nota, però varen ser uns segons així que no em va provocar cap frustració.
D’altra banda, en relació a les preferència no sabria dir quina de les tècniques
m’han agradat més però si sabria concretar quines no he gaudit tant. En grans trets, els
registres que no m’han deixat gaudir amb tranquil·litat del moment de l’observació han
estat el vídeo i el registre descriptiu, perquè suposaven concentrar tota la meva atenció
en la producció d’aquestes tècniques i no hem deixaven assaborir les accions del infants.
39
Paral·lelament de les notes de camp i les fotografies he de dir que m’han semblat
una bona eina perquè em permetien anotar o captar amb rapidesa allò important però em
deixaven temps per observar i escoltar les accions amb calma. És a dir, en no tenir que
escriure tot allò que succeïa al meu voltat, sinó únicament alguna paraula que després jo
pogués associar amb una activitat, podia esplaiar-me en l’escolta dels infants.
Consegüentment, crec que és una bona idea realitzar conjuntament la utilització
de les notes de camp i les fotografies, ja que permet complementar allò que deixa en
l’aire l’altra eina. Són com tècniques complementàries que es necessiten mútuament per
a que la nostra tasca d’observar tingui més sentit.
A més a més, amb aquesta feina m’he adonat de la importància que té la persona
de referència per als infants. O sigui, durant la primera observació els infants estaven
acompanyats pel mestre d’educació física i la d’anglès però aquestes persones no són
els seus tutors i la seva presència, encara que els aportava seguretat, no els hi donava la
placidesa que tenen de forma habitual amb la seva tutora. És a dir, quan vaig enregistrar
la segona observació vaig adonar-me que els nens estaven molt més tranquils i receptius
que en la primera sessió, ja que els mestres que suplien la tutora en la primera escolta
transmetien als infants una sensació d’inseguretat. Doncs estaven realitzant una tasca
que no es la seva habitual i això també ho rebien els nins. Per a mi aquesta descoberta
ha estat molt interessant.
Observador: Silvia Ger Romero
PRIMERA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: registre descriptiu.
2. Context de l’observació:
- Observador: Sílvia Ger Romero.
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora:
- Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de
construccions, al moment del joc per racons.
40
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre
juguen.
4. Subjectes observats: la Neus, l’Otto, en Pere i en Gael.
5. Transcripció de l’observació: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h.
Els quatre infants es troben asseguts a la taula tots junts i cada infant té a les
seves mans un joc de taula. En Pere, la Neus i en Otto tenen el mateix joc de peces i en
Gael té un joc de peces de fusta.
La Neus s’aixeca de la seva cadira i es posa (2.1.1.5) de peu. En Otto, comença
a treure (2.1.1.4) les peces de la làmina de plàstic blanca pel darrera d’aquesta i això fa
que algunes peces surtin una mica disparades on està en Pere. En aquest moment, la
Neus es dona la volta i deixa (2.1.1.8) anar la capsa on estan totes les peces petites de
plàstic, a continuació va a la taula on està la mestra amb unes altres nenes.
En Gael es queda mirant el que està fent en Pere amb els braços creuats a sobre
el seu joc de taula, alhora es rasca el nas. Llavors, en Pere comença a imitar (1.1.3) el
que està fent en Otto amb les peces del joc. En aquest instant, en Gael comença a treure
(2.1.1.4), un altre cop, les peces de fusta del seu joc i les posa (2.1.1.5) totes
amuntegades (2.1.1.3).
Després, en Gael, agafa (2.1.1.9) algunes quantes peces que es troben (2.1.1.29)
dispersades per la taula, i les comença a llençar (2.1.1.19) fluixet per sobre de la taula.
Després, en Gael mira per sota de la taula per veure si alguna peca a caigut al
terra, al no trobar cap es tornar a col·locar (2.1.1.20) bé a la cadira i es posa (2.1.1.5) a
mirar el que està fent en Pere.
Per altra banda, en Otto i en Pere continuen traient (2.1.1.4) les peces de la
làmina de plàstic per darrera d’aquesta i van tirant (2.1.1.10) les peces a sobre de la
taula. En Gael torna a posar (2.1.1.5) les peces de fusta al seus llocs corresponents.
De seguida (3.2.3), en Otto recull (2.1.1.24) totes les peces que es troben a la
taula i les posa (2.1.1.5) totes en una muntanya juntes, alhora en Pere enlaira (2.1.1.14)
la seva làmina de plàstic, la qual es troba ja sense cap peca enganxada.
41
En Gael, sense aixecar-se de la seva cadira, es gira per veure que estan fent els
seus companys que estan a l’ordinador i en Pere comença a picar (2.1.1.27) cops de
puny a la làmina de plàstic; primer amb les mans i després amb una pesa de color groc.
Després, en Pere, agafa (2.1.1.9) unes quantes peces que en Otto tenia amuntanyades i
amb la mà pica (2.1.1.27) fort sobre de la làmina, de seguida (3.2.3), en Otto va recull
(2.1.1.24) aquelles que tornen a quedar dispersades per la taula.
En Pere, col·loca (2.1.1.20) peces al mig de la làmina de plàstic i les posa
(2.1.1.5) totes juntes. En Pere, s’aixeca de la cadira per poder agafar (2.1.1.9) més
peces de les que té en Otto i aquest les amaga (2.1.1.36) més entre els seus braços, tot i
això, els dos infants no es transmeten cap tipus de paraules o frases, es troben sempre en
silenci. D’altra banda, en Gael continua mirant el que estan fent els infants que es troben
a l’ordinador.
Mentre en Otto té un munt de peces davant el seu pit, en Pere, torna a donar la
volta (2.1.1.13) a la làmina i intenta enganxar (2.1.1.22) les peces per aquesta part, de
sobte (3.2.4), en Otto comença un altre cop a col·locar (2.1.1.20) i encaixar (2.1.1.21)
les peces a la seva làmina. En Otto, hi posa (2.1.1.5) les peces de color vermell i en
Pere les posa (2.1.1.5) indistintament del seu color. Per altra banda, mentre en Pere les
col·loca (2.1.1.20) totes juntes, en Otto les enganxa (2.1.1.22) per tota la làmina sense
seguir un ordre a primera vista.
Durant un moment, en Otto, com està fent en Gael, es queda mirant també el que
s’està fent a l’ordinador, mentre amb una peça de color groc que té a la mà esquerra es
pica (2.1.1.27) a la seva mà dreta.
En Otto torna a posar (2.1.1.5) peses a la seva làmina i en Gael comença a picar
(2.1.1.27) cops amb dues peses de fusta que té a cada mà. En aquest moment, en Pere
comença a moure (2.1.1.16) la làmina i comencen a caure algunes de les peces que
estaven enganxades (2.1.1.22) en aquesta. Ara, comença a treure (2.1.1.4) les peces
amb una mica de menys de compte i les comença a treure (2.1.1.4) amb una mà, mentre
amb l’altre aguanta la làmina. En Pere, torna a donar la volta (2.1.1.13) a la làmina per
tornar a posar-hi (2.1.1.5) les peses per l’altre costat.
42
A continuació, en Pere enlaira (2.1.1.14) la làmina i li dona la volta (2.1.1.13) i
cauen dues peces de la làmina blanca, mentre, en Otto va mirant l’ordinador alhora que
va posant (2.1.1.5) algunes de les peses.
De sobte (3.2.4), en Pere comença a mirar la làmina d’en Otto i les peces que
aquest té al seu davant totes arreplegades. Llavors, en Pere, s’aixeca de la seva cadira i
intenta agafar (2.1.1.9) algunes de les peces que en Otto té, però aquest no el deixa
(2.1.1.8) i tapa (2.1.1.23) les peses amb els seus braços. De seguida (3.2.3), en Pere
agafa (2.1.1.9) un parell de peces que en Otto tenia posades (2.1.1.5) a les seves
làmines.
Això provoca que en Otto faci un crit de plor durant un parell de segons i alhora
li digui a en Pere: “aquestes peces son meves!” (4.2.1) i en Pere li contesta: “Es que tu
tens totes les peces per tu” (4.2.1).
Després, en Pere posa (2.1.1.5) en una cantonada de la seva làmina, les dues
peses de color vermell que li ha agafat (2.1.1.9) a en Otto i després li mostra a en Otto
el que ha fet. Aquest, li pren (2.1.1.11) les dues peses de la seva làmina i en Pere li
intenta treure (2.1.1.4) un altre cop. Aquesta situació torna a provocar un crit d’en Otto
al veure que, al final, en Pere li ha tornat a agafar (2.1.1.9) unes altres dues peses de la
muntanya que tenia al seu davant.
En Otto, continua plorat i en Pere comença a picar (2.1.1.27) cops a la seva
làmina amb la que ell també té, provocant que algunes de les peces de la taula, caiguin
al terra. En Gael, es queda mirant a en Otto i li ofereix (1.1.9) una peça verda que ha
anat a parar just al seu davant, però en Otto no li fa cas i continua plorant. De sobte
(3.2.4), en Pere s’aixeca de la seva cadira per agafar (2.1.1.9) un altre joc de la
prestatgeria que té al darrera.
La mestra comença a cridar a en Pere un parell de cops, però aquest no li fa cas i
al final li cauen de les mans un parell de jocs de la prestatgeria. En Gael mira per sota de
la taula per veure que està fent en Pere mentre en Otto continua plorant però ja no tant i
es mira l’ordinador.
43
En Pere, comença a recollir ( 2.1.1.24) totes les peses que li han caigut al terra. I
en Otto, mig enfadat, tira (2.1.1.10) a terra les poques peces del seu joc que queden a
sobre de la taula.
En Pablo s’asseu a la cadira on estava en Pere, i quan aquest acaba de recollir
(2.1.1.24) el joc de taula i el deixa (2.1.1.8) a sobra de la taula, s’intenta asseure un altre
cop a la seva cadira empenyent a en Pablo. Llavors, la mestra diu: “Pere, vine un
moment sisplau” (3.3.1). I en Pablo i en Pere marxen a parlar amb la mestra fora del
racó de jocs de taula. Alhora, en Otto s’aixeca de la seva cadira per anar (3.1.1) a la
prestatgeria i agafar (2.1.1.9) un altre joc de taula.
Després de parlar amb la mestra, en Pere torna (3.1.2) al racó i deixa (2.1.1.8) la
capsa verda a sobre de la taula i continua recollint (2.1.1.24) algunes de les peses que
han quedat encara pel terra. En Pere, posa (2.1.1.5) totes les peses a dins de la capsa
verda una al costat de l’altre i, després d’uns segons, en Otto es decideix (2.1.1.38) per
un dels jocs i l’agafa (2.1.1.9). Després, el deixa (2.1.1.8) al costat de la capsa que ha
deixat (2.1.1.8) en Pere a la taula. Llavors, en Otto, es posa (2.1.1.5) sota la taula per
recollir (2.1.1.24) algunes de les peses del terra. En Gael, amb el dit de la mà a la boca,
continua mirant el que fan els infants que estan a l’ordinador.
En Pere, mira dins de la capsa que en Otto ha deixat (2.1.1.8) a sobre de la taula
i aquest es posa a parlar amb la mestra. Després, torna a tancar (2.1.1.7) la capsa i dona
(1.1.12) uns petits copets amb la seva mà esquerra a sobre de la tapa del joc. En Gael,
l’imita (1.1.3), i agafa (2.1.1.9) dues peses del seu joc de fusta i les comença a picar
(2.1.1.27) entre elles. Ara, en Pere, agafa (2.1.1.9) el joc que ha portat (2.1.1.31) en
Otto i comença a donar-li (1.1.12) cops al cap a en Pablo, el qual està a l’ordinador.
Per altra banda, la mestra li diu a en Otto: “Otto recull les peses del terra
sisplau” (4.2.1). I davant això, en Otto comença a recollir (2.1.1.24) i al cap de pocs
segons en Pere també. Els dos infants, comencen a donar voltes (2.1.1.13) grapejant
recollint (2.1.1.24) les peses del terra. I en Gael, posa (2.1.1.5) les peses de fusta al
seus buits corresponents i torna a deixar (2.1.1.8) el joc d’on l’havia agafat, després,
marxa del racó i es posa al costat de la mestra.
44
Ara, en Pere està sota de la taula amb una muntanyeta de peses que ha anat
recopilant (2.1.1.37) totes juntes i en Otto va recollint (2.1.1.24) les que estan per sota
de les cadires. En Pere, s’estira al terra i comença a jugar amb les peses, arrossegant-
les (2.1.1.26) pel terra.
6. Primeres impressions:
Haig de dir, que un cop realitzar aquest registre, una de les coses que més m’ha
sorprès és l’absència de verbalització i de conversa que s’ha donat en els infants que, en
aquest moment, es trobaven en el racó de jocs de taula.
Per tant, s’ha donat un joc molt individual i poc grupal. Cada infant tenia al seu
davant el seu joc i es concentrava i fixava en allò que estava fent, en molt poques
ocasions s’ha donat el fet que un infant estava mirant el que estava fent el seu company
o li preguntava o conversava sobre alguna cosa. D’això, podem extreure que és un racó
que potencia molt la concentració dels infants alhora que també la seva creativitat, donat
que, he pogut observar, les diferents representacions que feien amb les petites peses de
plàstic.
I finalment, ha estat una observació on s’han donat molt pocs canvis i
moviments dels infants, només una nena ha marxat del racó, mentre que en Otto i en
Pere han estat presents en el racó durant tota l’estona d’observació. També, he pogut
observar que cada infant ha tingut un comportament molt diferent. Mentre en Pere es
movia constantment i prenia les decisions molt ràpides, en Otto ho feia tot molt més
calmadament i passiu i, en Gael, gairebé no s’ha mogut de la seva posició inicial.
SEGONA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: vídeo.
2. Context de l’observació:
- Observador: Sílvia Ger Romero
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h.
- Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de
construccions, al moment del joc per racons.
45
- Nº de cinta i minut de vídeo: vídeo MOV02630, del 00:00 – 09:50.
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre
juguen.
4. Subjectes observats: Pere, Neus, Zion, Gael i Otto
5. Transcripció de l’observació:
Situació: Localització: Infant: Descripció:
Trien un joc
de taula.
00:00 – 01:04
01:04-02:00
Grup
d’infantil:
Neus,
Zion,
Lucas,
Pere i Otto
En Pere agafa (2.1.1.9.) un dels jocs de taula
que tenen a les prestatgeries. Mentre la Neus
espera (1.1.11.) asseguda a la taula alhora
que en Pere va col·locant (2.1.1.20.) les
peces a sobre de la taula.
Posa (2.1.1.5.) una capsa amb moltes peces
a sobre de la taula i ell continua assegut al
terra davant de la taula. Una tercera nena
deixa (2.1.1.8.) una joguina a sobre de la
taula i marxa. La mestra s’apropa a en Pere
per donar-li unes quantes consignes sobre el
material, l’altre nena continua esperant
(1.1.11.). La mestra l’ajuda a recollir unes
joguines. En Zion s’apropa (2.1.1.39.) a la
taula i agafa (2.1.1.9.) unes peces per
col·locar-les.
La mestra treu les peces a aquest infant. En
Pere comença posant (2.1.1.5) les peces de
color verd en filera (2.1.1.20) a sobre de la
peça blanca i la Neus s’apropa (2.1.1.39.)
a en Pere. Es torna a apropar (2.1.1.39.) en
Zion per agafar (2.1.1.9.) una peça verda i
agafar (2.1.1.9.) l’altre peca blanca. En Zion
pregunta a la Neus si vol posar la peça
46
02:01-03:00
03:00-04:00
04:00-05:00
05:00-06:00
que té al davant (1.1.9.) (4.2.1.) i aquesta
accedeix. En Pere comença a col·locar
(2.1.1.20.1.) peces de color vermell i de
color groc. Mentre que en Pere les posa
(2.1.1.5.) en filera, en Zion i la Neus
col·loquen (2.1.1.20.) escampades per tota
la làmina blanca.
En Pere intenta posar una peça a un lloc on
no hi ha forat i decideix posar-la (2.1.1.5.) a
l’altre costat de la làmina. La Neus va
mirant als altres dos infants. S’afegeix en
Gael escollint (2.1.1.28.) un joc de taula al
fons. La mestra indica a en Gael on es pot
seure després que aquest doni un parell de
voltes a la taula.
La Neus, en Zion i en Otto continuen
agafant (2.1.2.1.) les peces de la mateixa
capsa on estan. En Gael s’asseu a la taula
amb el seu joc de taula. La mestra torna a
donar indicacions a en Pere. En Zion
s’aixeca de la cadira i agafa (2.1.1.9.) la
joguina que una nena ha deixat abans a la
taula. En Pere posa (2.1.1.5.) totes les peces
al voltant de la làmina. La Neus continua
posant (2.1.1.5.) les peces sense en Zion. En
Zion dona la volta a la taula i deixa la
joguina sobre la prestatgeria (2.1.1.15.).
En Otto s’apropa a la taula per parlar
(4.2.1.) amb la Neus. En Zion es queda de
peu jugant amb un joc sobre la prestatgeria
47
06:00-07:00
07:00-08:00
08:00-09:00
(2.1.1). En Zion agafa (2.1.1.9) un joc i la
mestra l’ajuda a asseure’s a la taula un altre
cop. La mestra ajuda a la Neus a recollir
(2.1.1.24.) unes peces que li han caigut al
terra.
En Otto s’asseu a la taula al costat de la
Neus. En Otto i la mestra parlen (4.2.1.). La
Neus continua de peu jugant (2.1.1) amb les
peces de colors. En Gael està assegut amb el
joc de taula que ha agafat abans. En Pere
mostra a la mestra el que ha fet. En Otto
posa les mans a dins de la capsa plena de
peces i les comença a moure (2.1.1.16.). En
Zion s’aixeca de la taula i marxa. En Pere
s’aixeca de la taula i agafa (2.1.1.9.) més
peces de uns calaixos. En Pere es torna a
seure amb els seus companys a la taula. En
Gael col·loca (2.1.1.20.1.) (2.1.1.20.2.) les
peces segons la seva forma i els seus colors.
En Otto agafa (2.1.1.24.) unes peces del
terra.
La Neus i en Otto comencen a parlar entre
ells (4.2.1.). En Pere comença a cantar
fluixet. S’apropa en Lucas a la taula al costat
de la Neus i de l’Otto. En Pere agafa
(2.1.1.9.) la capsa on estan totes les peces
petites. En Lucas es queda de peu al costat
de la Neus. En Otto parla (4.2.1.) amb en
Pere.
La mestra dona a en Otto una làmina per
48
09:00-09:50
poder posar-hi les peces de colors. La mestra
li diu a en Lucas que no es pot posar al racó
perquè ja hi ha quatre nens. En Lucas es
continua quedant de peu al costat de la Neus.
En Gael es gira per mirar quina cosa fan els
seus companys a l’ordinador. En Lucas
agafa una cadira d’una altre taula i es posa
en mig de la Neus i d’en Otto.
En Pere comença a treure (2.1.1.4.)les peces
de la làmina. En Lucas torna a agafar la
cadira i marxa a una altra taula de la classe.
La Neus posa les peces al voltant (2.1.120.)
de la làmina blanca. En Otto posa les seves
peces totes juntes (2.1.120.). En Gael agafa
peces de la làmina d’en Pere i les hi treu
(2.1.1.11.). En Otto recull (2.1.1.24.) peces
del terra. En Gael es torna a asseure en el
seu lloc.
En Gael comença a treure (2.1.1.4.) les
peces del seu joc de taula. La Neus continua
posant (2.1.1.5.) les peces però ara a dins
del voltant que ha fet abans. En Pere treu les
peces de la làmina blanca. En Gael dona la
volta (2.1.1.13.) al seu joc de taula .
6. Primeres interpretacions:
Després de visualitzar repetides vegades el vídeo i de descriure minuciosament
el que ha succeït durant la reproducció d’aquets he de dir que durant l’estona de joc, he
pogut observar que és un racó en el qual els infants estan molta estona asseguts a la seva
cadira. Per altra banda, compten amb un gran nombre de jocs de taula i, per tant, tenen
més a escollir.
49
La majoria dels infants realitzen, en aquest racó, un joc bastant individual,
centrant-se amb el joc de taula que tenen al davant. Per tant, les verbalitzacions són molt
escasses, donat en algunes ocasions, on els infants es diuen alguna cosa en fluixet entre
ells. Tot i tenir infants que donen es mouen al voltant o que es troben realitzant uns
altres jocs, els infants que es troben en aquest vídeo en el racó de jocs de taula, es
concentren molt en la seva tasca i no presten gaire atenció a allò que està succeint al
voltant.
TERCERA i QUARTA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: notes de camp i fotografies.
2. Context de l’observació:
- Observador: Sílvia Ger Romero.
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 01/12/2010 de 13:00 a 14:00 h.
- Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de
construccions, al moment del joc per racons.
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre ells mentre
juguen.
4. Subjectes observats:
5. Transcripció de l’observació amb ajuda de les imatges:
La mestra anima a alguns infants a jugar amb ella als
jocs de taula. S’asseu a una de les taules amb una nena.
Agafen unes cartes. La mestra reparteix. La nena
observa.
50
Els infants es divideixen en dues taules en el
racó dels jocs de taula.
La mestra s’asseu a una de les taules.
S’apropa una nena més. S’asseu a la taula.
Cada nena té unes cartes. La mestra explica
les regles del joc. Comença el joc.
En una de les dues taules, dos infants,
debaten sobre com col·locar les peces del joc de
taula. L’altre infant, agafa un joc de la
prestatgeria. S’asseu a la taula. Comença a posar i
treure peces.
A la mateixa taula, un infant va col·locant
les peces a dins un trenca closques.
51
La Neus, marxa del costat de l’altre nen i agafa un
joc per a ella.
Mentre, aquest infant agafa el bol que hi havia a
sobre de la taula amb ple de peces i l’intenta obrir.
Els tres infants
es tornen a
fixar amb el joc del principi.
A l’infant se li cau peces al terra. Les recull. Un
company d’una altre taula l’ajuda a recollir. Es queden
els dos asseguts al terra.
52
Acaben de recollir el joc d’abans. El posen
a la prestatgeria. Agafen entre els dos uns
quants jocs de taula. Els deixen al terra. Es
queden asseguts al terra jugant els dos.
Posen les peces de nombres en cada forat
corresponent. S’ajuden entre els dos.
Verbalitzen les accions. Verbalitzen els
nombres i els colors.
Recullen el joc anterior. Els posen a la prestatgeria.
Agafen un altre jocs de ganxos de colors. Es tornen a
asseure al terra els dos.
Treuen tots els ganxos de colors de la capsa.
Els tiren al terra. Els remenen.
Els separen per colors al terra. Cada nen agafa un color de ganxos. Els enganxen uns
amb els altres.
53
La mestra demana recollir els
racons. Els infants recullen les
peces de les taules. Agafen les
del terra. Ordenen les taules.
Posen els jocs a dins les
prestatgeries.
6. Primeres impressions:
En aquesta sessió d’observació, he pogut veure que un major nombre d’infants
s’han arreplegat al voltant d’aquest racó.
Alhora, els tres infants que s’han posat en una mateixa taula i que he observat,
han estat molt tranquils durant tota la sessió i gairebé no han conversat ni parlat entre
ells.
Això, només s’ha donat en aquell moment que els tres infants s’han ajuntat per
ajudar a un dels infants amb un trenca closques. Era llavors, en aquests moments, on es
produïen una sèrie de connexions verbals entre ells. D’altra banda, també he pogut anar
observant al llarg de la sessió que s’establien altres connexions de tipus més visuals. És
a dir, tot i que els infants no xerraven molt entre ells, sí que es solien mirar i observar
allò que estava fent el seu company però sense deixar de fer la seva feina en el joc.
M’ha cridat molt l’atenció la situació en què dos infants s’han assegut al terra i
han començat a ordenar les peces i a enganxar-les segons el color que tenien aquestes,
acabant per formar blocs amb les de color blau per un costat, les de color vermell per un
altre i, finalment, les peces de color verd per una altra. És una acció que m’ha cridat
molt l’atenció i on als infants se’ls veien molt concentrats en la seva feina.
Tot i això, com en la majoria de les altres sessions, aquesta ha estat molt
tranquil·la, dinàmica i molt poc estressant.
54
Valoració final individual en relació a les tècniques: dificultats,
preferències, reflexions, comentaris...:
Han estat moltes les visites portades a terme a l’escola de Sant Llorenç, moltes
hores d’observacions, de reflexions, d’enregistraments, etc. I, per un altre costat, han
estat moltes les estones passades conjuntament amb la resta dels membres del grup
redactant el treball, contrastant opinions, revisant fotografies, debatent sobre aspectes
observats… tot això, ha fet d’aquesta treball una important investigació i recerca que,
personalment, m’han ajudat a ampliar la meva visió sobre aquesta assignatura i, alhora,
m’ha ajudat a entendre i comprendre la documentació des d’un altre punt de vista.
En moltes classes he escoltat la importància de documentar i, de realitzar
aquesta, des d’un àmbit professional, adequat i coherent. Per tant, és important que,
durant les observacions, no ens quedem amb la idea més superficial, sinó anar més
enllà. Gràcies a les repetides visites a l’escola, he pogut anar ampliant i reelaborant la
meva idea i el meu coneixement sobre aquest aspecte tant important dins de les escoles.
Per altra banda, el gran treball d’observar i d’enregistrar aquestes observacions,
m’ha servit per donar-me compte de la gran complexitat que té aquest aspecte. Al llarg
de les diferents observacions dutes a terme en l’escola, m’he pogut anar conscienciant
de la dificultat que comporta i, més encara, si es compta amb una experiència limitada
o, fins hi tot, nul·la en el meu cas.
Cal destacar que, durant aquestes sessions, no es tractava només d’observar,
sinó, en algunes ocasions les accions que s’havien de dur a terme es podien solapar
entre elles, per exemple el fet de prendre notes mentre s’està observant. Realitzar
aquestes dues accions alhora em va produir, en algunes ocasions, que perdés de vista el
meu focus d’atenció i que tingues com a resultat una mirada perduda. I no només durant
l’observació, sinó també, en el moment de l’enregistrament de vídeo, sobretot a al
principi, no sabia exactament on havia de centrar la meva observació.
Per això, i segons la meva opinió, son necessaris moltes hores d’experiència en
aquest àmbit i portar-ho a terme diferents vegades per anar perfeccionant les diferents
55
tècniques d’observació. D’aquesta manera, anar enriquint tots aquells registres que es
puguin realitzar posteriorment. De caire personal, aquestes repetides sessions, m’han
obert una mica més el meu camí en relació als infants i a la realitat escolar que molts
estan vivint en aquest moment. Per això, el contacte, més o menys directe, amb l’escola,
m’ha apropat a aquesta realitat i m’ha ajudat a descobrir i veure alguns dels
comportaments que mostren els infants en relació al racó observat. No obstant això, és
important destacar que, al llarg de les sessions, no només m’he anat fixant en el racó
que havíem d’analitzar, ja que considero que això és totalment impossible i que, com a
éssers humans curiosos que som, m’he adonat d’altres característiques generals del grup
classe i també dels altres racons; metodologia de la mestra, materials de l’aula,
decoració de la classe, etc i, molt important, la personalitat de cada infant que encara
que, no com la mestra, he pogut anar extraient i coneixent.
Per altra banda, m’agradaria deixar reflectit en aquest apartat, que he pogut
extreure més informació d’uns registres que no pas d’uns altres. Sincerament, no acabo
de comprendre realment perquè m’ha succeït això, ja que, sobretot en el registre de
fotografies i en el registre de vídeo, em va ser més fàcil extreure la informació de les
observacions. Tot i això, em puc imaginar que el fet de ser dos registres que queden
plasmats al llarg del temps i que, per tant, són longitudinals, m’ha ajudat en perfilar les
meves observacions i acotar-les el màxim possible a la realitat educativa d’aquest centre
escolar.
I finalment, comentar que, tot i el gran esforç que ens ha suposat i personalment
m’ha suposat aquest treball, crec que és important haver comptat amb aquesta
experiència la qual ens guiarà en un futur en la nostra pròpia pràctica educativa.
Observador: Sergio Cardona Marí
PRIMERA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: registre descriptiu.
2.Context de l’observació:
- Observador: Sergio Cardona Marí.
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
56
- Data i hora: 17/11/2010 de 13:10 a 13:25 h.
- Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de
construccions, al moment del joc per racons.
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre
juguen.
4. Subjectes observats: quatre nens: Pere, Paolo, Aroa, Marc
5. Transcripció de l’observació:
Pere agafa (2.1.1.9)una capça i treu (2.1.1.4)les peces que conté
per encaixar. S’ho mira, sembla que no sap ben bé que fer (2.2.1).Es
tracta d’un joc d’ensartables que té dibuixos d’animals i una petita bola
que fan passar per l’espai de la làmina bufant (Blow Loto).
Els altres tres nens van a l’ordinador en un primer moment.
Aroa se’n va (3.1.1.)a agafar (2.1.1.9) a “el senyor Patata” i comença
a encaixar-li (2.1.1.21)les diferents parts del cos. Pere fa lo propi amb el joc
que havia agafat. Acudeix el mestre a la taula rodona on estan els nens, Pere li
demana (1.1.8.) ajuda. (1.2.1)
Paolo agafa(2.1.1.9) un ensartablesde fusta amb peces amb forma de
diferents fruites. Però de seguida, deixa (2.1.1.8)aquest
trenca closques per anar a l’ordinador on hi ha dos nens més i
sembla que li crida l’atenció el que estan fent allà.
Mentrestant, Aroa agafa (2.1.1.9) untrenca closques de fusta
d’encaixar peces d’un trenet. Però el deixa (2.1.1.8)de seguida (3.2.3)i se’n va del racó.
Pere segueix amb el seu joc quan ve la mestre i li demana que cerqui alguna cosa que ha
perdut, però segueix jugant (2.1.).
Torna Aroa, no sap ben bé que fer (2.2.1) i dona voltes
(2.1.1.13)pel racó mirant el material i el que fan els altres. Agafa
(2.1.1.9)un “rubik” i li dona voltes (2.1.1.13)a les peces, sense cap
intenció de posar (2.1.1.5.) els colors junts(2.1.1.1.1.2.1).
57
Paolo, va a cercar (2.1.1.35)un joc a la prestatgeria però no sap que agafar. Va a
vora que esta fent la Aroa i per fi, es decideix (2.1.1.38)per agafar (2.1.1.9)al “senyor
Patata”. Mentre, Aroa deixa (2.1.1.39)el cub “rubik” a la taula i agafa(2.1.1.9)un llibre
de fitxes que hi ha a sobre la prestatgeria i se’l mira.
Pere recull (2.1.1.24) el seu joc i el posa (2.1.1.5)a la
prestatgeria al seu lloc.
El mestre li diu que agafi el “tan-gram” imantat i convida a
Aroa a jugar amb ells. Però ella es nega i agafa (2.1.1.9)un altra joc que consisteix
d’unes casetes que contenen imatges.
Marc va a jugar amb el Paolo que segueix amb el senyor patata al que li posen
(2.1.1.5) ulls, orelles i braços.
La mestre li mostra a Pere com fer diferents formes amb el tan-gram. Pere fa
una forma (2.1.1.20.2) i li demana (1.1.8) a la mestre que endevini quina figura a
format amb les peces. Després, la mestre li suggereix caviar els paper i es la mestra la
que fa la figura i Pere el que ha de endevinar de quina figura es tracta.
Paolo, pregunta que estan fent i va a jugar (2.1)amb ells.
La mestre segueix fen figures mentre Pere i Paolo han de intentar endevinar que
esta fent. Després els demana que facin ara ells alguna cosa.
Aroa, ara agafa(2.1.1.9)un joc de dominoamb nombre per un costat i dibuixos
d’animal per l’altra i comença a construir una filera (2.1.1.1.) amb les peces sense cap
ordre establert.
El Pere li diu a la mestra que un nen a agafat una joguina que era seva de la seva
motxilla. La mestra crida a aquest nen i li diu que perque ha agafat allo que era de’n
Pere, mentre que aquest diu que no li havia donat permis. Miren de resoldre el conflicte
mentre els altres nens miren i escolten el que està succeint.
58
6. Primeres interpretacions:
El temps que ha durat la meva observació em permet treure conclusions com que
els nens, en moltes ocasions, no saben que fer, no es decideixen per ningun joc i a
vegades no saben que fer amb als jocs que elegeixen. Tot i això, demanen ajuda i les
dos mestres que hi ha a l’aula els donen suport.
Crec que els jocs haurien d’estar guardats ens prestatgeries de manera més
visual, és a dir, que els nen no tinguin tants problemes en cercar un joc i que al veure’ls
siguin motivadors.
Cal dir també, que en el racó dels jocs de taula els nens s’entretenen molt amb
un element, com és l’ordinador, que no pertany al racó però està dins d’aquest. Per això
crec que seria positiu posar-lo fora del racó perquè no influeixi en l’activitat dels
infants.
Al fer aquest registre m’he trobat amb el problema de no poder agafar tota la
informació que voldria. Ja que, passen moltes coses alhora i en poc temps. Per això crec
que aquest registre hauria d’estar ampliat amb un altra com poden ser fotografies o
vídeo.
SEGONA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: vídeo.
2. Context de l’observació:
- Observador: Sergi Cardona Marí
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 17/11/2010 de 13:00 a 14:00 h.
- Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de
construccions, al moment del joc per racons.
- Nº de cinta i minut de vídeo: vídeo escola sant Llorenç 0:00-13:13
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre
juguen.
59
4. Subjectes observats: quatre nens: Pere, Paolo, Aroa i Marc
5. Transcripció de l’observació:
Situació: Localització: Infant: Descripció:
Jocs de taula
La segona
mitja hora.
00:00 – 13:33 Grup
d’infantil:
Pere,
Paolo,
Aroa i
Marc
A una taula trobem a l’Aroa jugant (2.1.1)
amb un domino amb dibuixos d’animals
davant l’atenta mirada d’una altra
companya.
Paolo i Pere, a l’altra taula, fan
construccions (2.1.1.1) amb un tan-gram i
la seva pissarra corresponent imantada.
Mentre, a la mateixa taula de Pere i Paolo,
Marc està posant (2.1.1.5) les diferents parts
del cos al senyor Patata.
Pere i Paolo deixen (2.1.1.8) el tan-gram, el
primer es queda mirant el que està fent Marc
i de seguida (3.2.3) agafa (2.1.1.9) el tan-
gram i li porta (2.1.1.31) al seu mestre per
ensenyar-li el que ha fet.
Paolo va (3.1.1) a la taula on està l’Aroa i
una mica més tard també Marc, que ha
deixat (2.1.1.8) al senyor Patata. Aroa es
posa (2.1.1.5) una capça al cap i Paolo tira
(2.1.1.10) totes les peces del domino que
estaven col·locades en fileres al terra.
Paolo, agafa (2.1.1.9) dues peces per fer una
filera emparellant-les (2.1.1.2), però Aroa
de seguida lis pren (2.1.1.11), mentre, Marc
segueix analitzant (2.1.1.34) la situació.
Pere, que ha tornat (3.1.2) a seure a la
mateixa taula d’abans, segueix amb el tan-
gram, ara amb l’ajuda (1.2.1) del mestre.
Aroa i Marc (2.1.32.) descobreixen que el
domino per l’altra costa en contes de
60
dibuixos d’animals té nombres i li donen la
volta (2.1.1.13) a totes les peces. Comencen
ells dos i Paolo a fer fileres i emparellant
(2.1.1.2) les fitxes del domino ara amb els
nombres cadascun individualment.
No els acaba d’agradar i trien (2.1.1.28) a
donar la volta (2.1.1.13) pel costat del
dibuixos.
Pere segueix jugant (2.1.1) amb el tan-
gram, ara tot sol.
Al racó hi ha nens que inicialment, no eren
d’aquest racó.
Els nens que estaven a la taula del domino,
abandonen el racó.
Pere es queda analitzant (2.1.1.34) que fa el
nen que té al costat, està encaixant
(2.1.1.21) les peces un trenca closques d’un
peix. Aquest, que es sent observat, espitja
(2.1.1.30) a Pere, que es torna a adreçar i
provoca que s’enfadi i es peguen. Pere li tira
(2.1.1.10) una peça al terra i espitja
(2.1.1.30) la base d’allà on han d’anar les
peces del peix. De seguida (3.2.3) ve el
mestre i agafa (2.1.1.9) a Pere separant-los.
A tot això, Aroa torna al domino amb Marc.
El mestre es queda amb Pere fent
construccions amb el tan-gram altra cop.
Aroa se’n torna (3.1.2) a anar i Marc darrera
d’ella.
Paolo va a cercar (2.1.1.35) un altra joc a la
prestatgeria, Pere se’l mira.
Agafa (2.1.1.9) un trenca closques amb la
figura d’un home que representa les parts del
61
cos. Paolo el posa (2.1.1.5) al terra i el
col·loca (2.1.1.20), mentre, Pere se’l mira
assegut a la cadira.
Aroa torna (3.1.2) a la taula on està el
domino i segueix jugant (2.1.1) amb ell. El
mestre va a vora que fa i juga amb ella.
Pere agafa (2.1.1.9) una capça amb làmines
de nombres.
Torna (3.1.2) Marc i es posa a jugar (2.1.2)
amb un nen que està amb un trenca closques
on ha d’encaixar (2.1.1.21) les peces en
forma de fruita al seu lloc corresponent.
Juguen (2.1.2) a menjar-se les peces que
simbolitzen (2.1.2.1.3) les fruites.
Paolo guarda (2.1.1.15) el joc.
Un altra nen va a la taula on hi ha Aroa i el
mestre jugant (2.1.3) amb el domino.
Paolo agafa (2.1.1.9) un trenca closques
vertical que hi ha a la prestatgeria i comença
a treure (2.1.1.4) les peces per poder jugar
(2.1.1). Ha de deixar caure (2.1.1.8.) les
peces en la seva posició correcte perquè el
dibuix es completi. Té una làmina d’ajuda en
blanc i negre. Juga (2.1.1) a la prestatgeria,
no a la taula. Paolo porta (2.1.1.31) la
làmina que es per ajudar (1.2.1.).
Pere s’aixeca, sembla que no sap que fer
(2.2.1).
El company que juga (2.1.2) amb Marc,
s’enfada perquè Marc vol treure (2.1.1.4)
les peces una vegada han acabat el trenca
closques per tornar (3.1.2) a començar i li
pega al cap amb una peça. El nen se’n va i
62
Marc se’n surt amb la seva i segueix jugant
(2.1.1).
Paolo, mentre, torna a posar (2.1.1.5) la
làmina al seu lloc perquè l’ajudi (1.2.1) a
construir (2.1.1.1) aquest trenca closques.
Els mestres manen que comencin a recollir
(2.1.1.24).
6. Primeres interpretacions:
Després de veure el vídeo he de dir que sembla que els nens i nenes es cansen
ràpidament dels jocs i que sovint caminen pel racó o per l’aula sense saber que fer.
Potser, sigui perquè a l’hora que fan els racons, els nens ja estan cansats ja que ho fan a
darrera hora, possiblement la seva activitat canviaria si ho fessin a una hora en la que els
nens estan més actius i menys saturats de tota la feina que han fet abans.
Crec que la organització en el temps de racons no tampoc és idònia, ja que els
nens va d’un racó a un altra lliurement. Això fa que en alguns moments coincideixin
mots nens a un mateix racó. Algunes de les normes que tenen a l’aula és que no pot
haver-hi més de quatre nens a un racó i que no poden canviar de racó.
Per altre costat, crec que el material, tant de mobiliari com de jocs, hauria d’estar
en millors condicions i caldria que fos més adequat per aconseguir que sigui més
atractiu pels nens.
Per últim, dir que aquest registre és de gran utilitat pels mestres ja que permet
veure tantes voltes com sigui oportú una acció i analitzar-la. El problema que he trobat
és que la meva càmera fotogràfica no tenia so. Altra inconvenient és que a vegades no
sabia on gravar ja que el nostre focus era el material de tot el racó de jocs de taula i a
vegades no es podia gravar totes les accions dels nens amb aquest material.
63
TERCERA i QUARTA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: notes de camp i fotografies.
2. Context de l’observació:
- Observador: Sergio Cardona Marí
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 24/11/2010. Encara que els racons són de 13:00 a 14:00 h.
- Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de
construccions, al moment del joc per racons.
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre ells mentre
juguen.
4. Subjectes observats: tres nens: Daniel, Lucas y Otto
5. Transcripció de l’observació amb ajuda de les imatges:
Otto pren el peix a Gael i aquest se’n va a ajudar a Daniel però no vol. Llavors, dona la
volta i es para on està Lucas. Intervé la mestra explicant-li el que estan fent.
Gael i Lucas fan siluetes, verbalitzen el que hi ha (un balón,
una casa...).
Gael no ha recuit el peix. Però li explica a Lucas on van les
peces i li diu: no, no! Frío, frío...
Daniel que estava jugant amb un trenca closques mapa mundi l’abandona perquè
s’entretén amb l’ordinador.
Gael i Lucas amb
l’ajuda de la mestra
juguen a fer figures
amb unes peces
d’ensartar a un quadre blanc. Algunes de les peces tenen
plastilina a dins. La mestra diu: “com la podem llevar?”
“no ho se, no puc” contesta Lucas “no arribes?” li torna a preguntar Antonia. Lucas
intenta treure La plastilina de l’interior de les peces.
64
Otto està intentant desencaixar peces de cortina però no pot i
li diu a Antonia que és una serpent. Torna a posar totes les
peces al seu contenidor, el tanca i el col·loca al seu lloc.
Va a cercar un altra joc, però
s’entretén amb l’ordinador un
moment i després va allà on
estan jugant Gael, Lucas i la mestra.
Lucas mostra a Daniel les peces que hi ha i li diu:
“este, este y este!”
Otto agafa un quadre per ensartar les peces
Lucas tira totes les peces al terra, primer tira només
unes quantes i mira la mestra per vora la seva
reacció, després les segueix tirant. Quan les ha tirat totes, la mestra li diu que ja no n’hi
ha més. Lucas vol anar a fer una altra cosa però Antonia li diu que primer ha de recollir.
Lucas comença a agafar les peces i posar-les dins la
caixa, s’arrossega pel terra i es posa baix d’una cadira
demanant ajuda. La mestra li diu que ho ha de fer ell.
Mentre, Otto està fent construccions però no aconsegueix
concentrar-se i tira peces al terra. Les agafa i les torna a tirar
repetidament.
65
Daniel, que esta a l’altra taula jugant amb un trenca
closques, se’n va perquè ve la Esther a llevar-li el joc. Al
final se’n van els dos i el trenca closques queda sense
recollir.
Daniel va a la taula on estan ensartan les peces als
quadres blancs. Agafa un quadre per començar a
ensartar les peces però Otto intenta llevar-li
repetidament dient: no, no, no!
Com no es posen d’acord, la mestra proposa jugar a una altra cosa però no vol i diu que
vol jugar amb Gael. Però aquest tampoc vol perquè està llevant del quadre les peces que
abans havia posat.
Daniel comença a fer un quadre sobre el marc
blanc amb peces verdes.
Lucas va a cercar un altra joc i agafa “el senyor
patata”, però se li cau al terra i Paolo li dona una
puntada de peu i cau tot. Al recollir-lo, Otto i la
mestra demanen jugar amb ell. Comencen tots junts
a posar-li ulls, boca, orelles...
Daniel deixa les seves peces i mira amb atenció el que
estan fent els seus companys amb el senyor patata.
Mentre tots verbalitzen el que estan fent, Antonia li
pregunta si vol jugar, respon que no i se’n torna a la
taula d’abans a ensartar peces per fer formes.
66
Otto i Lucas cerquen alguna cosa que sigui els cabells del senyor patata, quan el troben,
posen la boca.
Daniel treu les peces que havia ensartat, recull les
peces petites, però no les grans i se’n va a ajudar a la
mestra.
Daniel intenta tancar la caixa del trenca closques amb la
tapa, però s’entreten mirant els dibuixos de la tapa.
Daniel guarda la seva caixa i la que havia de
guardar Gael.
6. Primeres interpretacions:
Crec que la combinació de les notes de camp amb fotografies queda molt visual
y detallada. De manera, que és un bon recurs per fer observacions i tenir documentada
totes les activitats que es fan a l’aula i, també, per mostrar-les als pares.
Només amb les notes de camp no estan clares moltes de les accions, però al
costat d’una fotografia agafa mota força. Moltes vegades, tot i que sembli un topic, una
imatge val més que mil paraules.
En aquesta ocasió he pogut comprovar com la mestra ajuda als infants donant-
los eines per solucionar els seus conflictes i que interactua amb ells.
67
Valoració final individual en relació a les tècniques: dificultats,
preferències, reflexions, comentaris...:
No me trobat especialment amb moltes dificultats a l’hora de recollir els
registres. Probablement, un dels inconvenients que he trobat ha sigut que la meva
càmera no agafa el so a l’hora de gravar un vídeo i que en el registre descriptiu era
complicat escriure tot el que succeïa.
Dels registres utilitzats, els que considero més útils son les fotografies per
documentar, sempre reforçades amb les notes de camps i el vídeo, ja que aquest et
permet recuperar les accions i visualitzar-les tantes vegades com sigui oportú.
He de dir, que crec que he patit de falta d’experiència i a vegades no sabia on
centrar el focus o no sabia com redactar alguna cosa que havia vist. Tot i això, no m’ha
suposat cap problema important agafar tots els registres.
Per altra banda, sobre l’organització dels espais observats crec que s’hauria de
millorar, ja que els nens no saben si poden canviar de racó o no. En un principi, una de
les normes és que només poden canviar de racó sempre i quan al nou racó no hi hagi
molts nens, un altra dia la mestra va dir que no podien canviar de racó. Crec que el no
tenir unes normes clares, confon als infants. De totes maneres, cap d’aquestes normes es
compleix, ja que els nens canvien quan i on volen de racó.
Un altra dels problemes que he vist és el cas dels ordinadors, ja que es troben
ubicats dins el racó dels jocs de taula però sense formar part d’aquest, per això, crec que
s’hauria de canviar la ubicació d’aquest ordinador per tal de que no interfereixi en
l’activitat dels infants.
Per últim, dir que l’activitat en els racons canviaria si es realitzes a una altra
moment del l’horari, ja que a l’hora que ho fan, de 13:00 a 14:00, els infants ja estan
molt saturats i cansats de la feina que han realitzat durant tot el matí.
68
Racó de les Construccions:
Observador: Rosa Luz Sánchez Barrera
PRIMERA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: Registre Descriptiu.
2. Context de l’observació:
- Observador: Rosa Luz Sánchez Barrera.
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h.
- Situació que s’observa: Racó de les construccions, al moment del joc per
racons.
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb les construccions i quines relacions s’estableixen entre elles mentre
juguen.
4. Subjectes observats: Gael, Marc, Paolo, Nuc i Lucas.
5. Transcripció de l’observació:
Els nens comencen a observar atentament totes les construccions, acte seguit,
comencen a manipular-les.
Marc gafa una moto i comença a jugar amb els carrers de l’estora, al mateix
temps en Nuc mira la senalla i agafa unes constriccions que se les posa a la boca.
Mentre Paolo està jugant a barrejar les peces de la senalla.
En Marc segueix jugant per tota l’estora amb la moto. En Paolo opta per les
construccions de fusta i les comença a apilar, el Marc que li observa li demana que està
fent i li esfondra la torre que havia fet, llavors en Paolo es tomba a l’estora i mira com el
Marc atropella les construccions amb les que estava jugant.
En Gael aliè a tot el que passa al racó, està apilant construccions de plàstic,
abans d’encaixar-les prova diferents maneres de posar-les fins que troba la posició que
més li agrada.
69
En Paolo torna a la senalla a veure el que hi ha, i en Marc va allí a donar un cop
amb la moto. En Nuc que està des del començament a la senalla, segueix explorant les
peces amb la boca.
En Marc ha vist que en Gael està fent una construcció que pareix un circuit, així
que comença a passar la moto pel mateix.
En Paolo que ara s’ha quedat a un raconet de l’estora tot sol, fa una torre de
construccions de fusta, encara que de seguida li cau, ell ho segueix intentant. Agafa les
peces i se les apropa més perquè en Marc està divagant per l’estora esfondrant tot el que
els companys fan.
En Marc a continuació va a veure el que està fent el Gael, i li comença a
desmuntar i muntar el que està fent, en un principi a en Gael no li importa el deixa fer,
però ha arribat un moment que en Marc li ha desmuntat tot, així que en Gael s’ha
enfadat i li diu que això no es fa. Tanmateix en Marc se’n va a jugar amb les
construccions de fusta i en Gael torna a fer el que s’havia desfet.
En Marc ara està molt entretingut, amb dos construccions ha fet com un tobogan
i està jugant amb la moto. Quan s’ha cansat de jugar tot sol ha tornat a on està en Gael,
ha xocat la moto amb el circuit que estava fet i l’ha tirat al terra. La reacció d’en Gael ha
sigut dir-li que no, que això no es fa i que per allí no es pot passar amb la moto, perquè
li destroça el que estava fent. Acte seguit torna a reconstruir la seva creació i en Marc
juga amb la senalla mentre que en Gael torna a fer allò.
En Marc torna a agafar la moto, es tomba a l’estora i juga amb ella com al
principi, seguint els carrers que hi ha dibuixats a l’estora fins que torna a xocar la moto
amb una de les construccions d’en Gael i aquest fa com que no l’ha vist, però al ver que
en Marc té la intenció de seguir tirant les creacions dels amics, el diu que no i li para la
moto amb la mà i intenta allunyar-lo un poquet d’ on està ell. No aconsegueix allunyar-
lo, així que el deixa jugar un poquet amb el que ha construït. En Gael s’ha cansat de
tenir a en Marc jugant amb el que ha fet i se’n va a l’altra punta de l’estora amb les
construccions i segueix el que estava fent.
70
En Lucas que estava a un altre racó ha vingut a aquest i en un principi ha
començat a observar als companys, s’ha anat apropant i ha acabat ficant la mà dins la
senalla i ha ajudat a en Gael a posar peces al que estava fent.
Ara Lucas està entretingut barrejant les peces de la senalla, en Gael segueix fent
la construcció i en Marc ha posat un cotxe i una moto damunt del circuit que en Gael
està construint.
En Lucas s’ha cansat del racó i se’n ha anat a un altre i en aquest moment, en
Marc està jugant amb el cotxe i la moto al circuit, mentre que en Gael segueix afegint
peces a la seva creació.
En Saion, que estava a un altre racó ha vingut, s’ha quedat parat un moment
mirant el que els companys estaven fent, ha vist que a en Marc se li havia escapat el
cotxe i l’ha agafat ell per a jugar. A en Marc no l’ha fet gràcia, així que l’ha perseguit,
amb cara de cabrejat, per agafar una altra vegada el cotxe. Ha forcejat amb en Saion i li
ha agafat el cotxe. En aquell moment en Saion s’ha anat del racó i en Marc a tornat a
jugar al circuit amb delicadesa per tal de no desmuntar-lo.
6. Primeres interpretacions:
En aquesta primera observació, m’he donat compte que els infants estan molt
acostumats a treballar per racons. Un dels motius perquè penso això, és perquè en cap
moment de l’activitat la mestra ha tingut que intervenir dins aquest racó. Els nens han
sabut resoldre tot sols tots els conflictes que se’ls ha presentat.
He trobat que els boixos tenen bastant interioritzades les normes de l’aula, sobre
tot dels racons, ja que en aquesta sessió en Gael li ha sabut dir al company el que no es
podia fer, sense cridar ni pegar-li.
Per altra banda, penso que l’espai destinat al racó de les construccions està ben
delimitat i és suficient perquè juguin quatre infants a la vegada sense destorbar-se. He
mencionat el nombre de quatre infants pel fet que és una norma dels racons, sols poden
assistir quatre nens a cada racó.
71
Altrament, crec que el material que hi ha dins aquest espai és adequat, hi ha de
fusta, de plàstic, de diferents mides i tenen animalets per jugar dins el racó. També
tenen un banc de fusta per realitzar construccions a diferents altures.
Així mateix, una cosa que no trobo massa adient dins el racó és la distribució del
material, degut a que està amagat sota un banc de fusta sense gaudir d’una estètica
comuna entre tots els recipients per posar-lo.
SEGONA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: vídeo.
2. Context de l’observació:
- Observador: Rosa Luz Sánchez Barrera.
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h.
- Situació que s’observa: Racó de les Construccions
- Nº de cinta i minut de vídeo: vídeo MVI_2940, del 00:00 – 09:50.
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material del racó de
les construccions.
4. Subjectes observats: Tres nenes: Gael, Marc i Lucas
5. Transcripció de l’observació:
Situació: Localització: Infant: Descripció:
Fem una casa
00:00 – 01:55
Grup
d’infantil:
Gael
Marc
En Gael, que està assegut en mig de l’estora
del racó de construccions, comença a fer una
torre amb les peces de plàstic més grans i
verbalitza que ara faran una casa. Mentre en
Marc assegut a l’estora li observa amb una
moto a la mà.
El Marc s’aixeca i mira la capsa de les
construccions que està al terra. En aquell
moment en Gael també s’aixeca i va cap a la
capsa que està mirant el Marc.
En Marc comença a jugar amb la moto
damunt de la construcció que ha fet el seu
72
company. En Gael es dona la volta i duu una
altra peça per fer afegir-la a la construcció
d’abans. En Marc espitlla la torre i cau a
terra i en Gael la torna a posar dreta.
En Gael torna a la capsa, agafa una peça i la
posa al costat de la torre que acaba
d’aixecar. Al mateix temps en Marc troba
baix el banc una construcció que els seu
company havia fet anteriorment, se’n va al
cantó de l’estora i li demana a en Gael que li
ajudi, ell ho mira, s’aixeca, dona una volta
sobre si mateix i agafa una peça per
modificar la seva creació. Paral·lelament, en
Marc, agafa la moto i la llança tres vegades
per la construcció que ha trobat que sembla
una carretera amb pendents.
Quan Gael està intentant afegir la nova peça
a la construcció, en Marc fa com si aquella
construcció fossi una carretera en vertical,
arriba fins a dalt i es troba amb una peça que
no li deixa passar amb la moto, la torna
enrere i segueix jugant estirat a la estora amb
la moto. Mentre tant, en Gael ha afegit la
peça nova i li ha caigut a terra, deixa aquella
i agafa una altra de la construcció que en
Marc havia tret de baix el banc, per posar-la
a la creació que està fent.
En Marc es posa de genolls per fer rodar la
moto fins a on li arriba el braç i quan ja no
arriba més lluny, aixeca el braç amb la moto
a la mà i torna al lloc de partida. Una vegada
allí, s’aixeca una mica (estant encara de
genolls) s’incorpora i fa com si la moto
estigués volant fent un aterratge. Una vegada
73
La Torre es
cau
Apareix en
Lucas
01:55 – 02:30
02:30 – 03:06
Grup
d’infantil:
Gael
Marc
Grup
d’infantil:
Gael
Marc
la moto roda pel sol, en Marc segueix jugant
amb ella a l’estora.
Al mateix temps que en Marc fa això, en
Gael està d’en peus i observa des de
diferents punts la seva construcció, agafa
una peça amb la ma dreta i amb l’esquerra
una capsa que ha trobat damunt el banc i
deixa tot al terra.
En Gael està manipulant les peces que hi ha
dins la capsa de plàstic, agafa una, s’aixeca i
va cap a la construcció que en Marc havia
trobat i desfà tota aquella construcció.
En Marc en un primer moment, de genolls
observa i manipula el que hi ha damunt del
banc, que és una capsa de plàstic transparent
i un cotxe de fusta. Agafa el cotxe i el tira al
terra, acte seguit es tomba al sòl i comença a
jugar amb la moto que pota des del principi.
Es torna aixecar i es dirigeix de genolls a la
construcció que en Gael havia fet
anteriorment, llança la moto pel “tobogan” i
es cau la construcció al terra.
En Gael veu com ha caigut la construcció i
es posa les mans al cap mentre diu que no,
es dirigeix cap a la construcció i la torna a
posar dreta. En Marc mentre tant està de
genolls just al costat, agafant la moto amb
les dues mans i mirant-la fixament.
En Marc segueix jugant la estora amb la
moto, la llança i li cau baix el banc per
treure-la fica les cames baix el banc i li dona
una puntada. Es torna a asseure i comença
74
Joc Tranquil
03:06 – 04:30
Lucas
Grup
d’infantil:
Gael
Marc
Lucas
una altra vegada a jugar amb la moto però
baix del banc. Deixa la moto, es gira i mirar
a en Gael, baixa una mica el cap i es troba
un cotxe, l’agafa i torna a començar a jugar
al banc. Allí es troba un porquet, per tant
deixa el cotxe, agafa el porquet i se’l posa a
la boca.
D’altra banda, es troba en Gael que observa
està observant i posant peces al costar de la
seva construcció. Tot seguit apareix en
Lucas, que va directament a la construcció
del nen, li posa la mà damunt, l’acaricia i en
Gael li diu que no, li lleva la mà, s’aixeca i
l’intenta treure del racó, en Lucas no se’n
vol anar i es queda al costat de les
prestatgeries observant el que fan el
companys.
En Lucas, s’ajup i mentre mira als companys
fica les mans dins la capsa de plàstic agafa
una peca i se’n va a un altre racó.
Per altra banda tenim a en Marc que està
mirant els animalets que estan al banc, agafa
el porquet i se’l fica a la boca, l’amolla, es
dona la volta, agafa un cotxe i comença a
jugar amb ell pel terra i per sobre el blanc.
En el banc detecta una capsa, introdueix el
cotxe i treu un altre porquet, el deixa, es
tomba i mira baix el banc, del qual torna a
recuperar la moto. La llança, la va a buscar,
l’agafa i la torna amollar, mira al seu voltant
i comença a prendre les peces que es troba al
seu abast per fer una construcció. Li dona la
volta a les peces, les intenta posar una
75
Cadascú
treballant
individualme
nt
04:30 – 10:00
Grup
d’infantil:
Gael
Marc
Lucas
damunt l’altra i les deixa.
En Lucas torna, està al costat de la
prestatgeria jugant amb les construccions de
plàstic que estan dins la capsa de plàstic de
colors, de sobte, s’aixeca i se’n va a un altre
racó. Al moment torna a venir i s’asseu al
costar de la prestatgeria mirant els altres
racons.
En Gael està jugant amb les peces que estan
a la estora, les agafa, les mira, les desmunta,
les amolla i construeix una torre amb tot el
que es va trobant.
En Lucas agafa una peça de plàstic i
comença a donar copls amb ella a una capsa
de plàstic, li va donant voltes i va donant
cops amb cadascuna de les cares, a mida que
dona els colps va mirant-la. Li cau al terra,
la torna a agafar i adquireix una nova peça
per l’altra mà. Ara el nen va fent percussió
amb dues peces mirant una i altra mà.
En Gael es passeja d’un costat a un altre de
l’estora mirant el que pot agafar per enllaçar
una construcció amb el banc.
En Marc va d’un costat al l’altre jugant amb
la moto, es fica baix el banc i amaga la
moto. Acte seguit es posa de genolls i mira
que hi ha a la capsa de dalt del banc, la obri i
treu d’allí unes peces de plàstic petitones.
Agafa una base que hi ha per encaixar les
peces i poc a poc va posant les pecetes.
Ara Lucas ha agafat una construcció
allargada i està fent percussió amb ella fent-
la xocar amb la capsa de plàstic. S’atura un
76
moment perquè ha vist a la estora un canet,
l’agafa, mentre l’observa segueix fent
percussió amb la peça de construcció i
decideix utilitzar aquest canet per fer
percussió. En aquest moment l’infant dona
cops a la capsa amb els dos materials. Amb
la peça de construcció i amb el ca.
En Lucas deixa dins la capsa la construcció i
el canet i agafa un parell de noves, una de
fusta i l’altra de plàstic i segueix fent
percussió.
En Gael ha trobat una peça allargada que li
fa de pont des de la construcció fins al banc,
ara està mirant la manera de que aquesta es
mantingui estable i no caigui. Apropa la
construcció al banc i l’aconsegueix
estabilitzar, ara ha agafat una de les primeres
construccions que havia fet, la desmunta i
agafa les peces per acoblar-les a la que està
fent.
En Lucas ha deixat de fer percussió s’ha
tombat a l’estora, s’ha aixecat i se’n ha anat
del racó.
En Marc mostra seva creació a en Gael i ell
no aixeca els ulls de la seva construcció, està
posant mes peces. En Marc decideix prendre
la construcció i anar-se’n al costat de la
capsa de les peces petitones per seguir
afegint noves.
A en Gael se li ha caigut la seva construcció,
no obstant, desfà la part que ha caigut i torna
a construir de nou, fent un pont. En Marc li
apropa el que ha fet i li diu que això va allí,
li deixa i es posa a jugar amb els animalets.
77
Gael crida a Marc, aquest no li fa cas,
tanmateix en Gael li fa arribar el que li ha
donat. A continuació Gael segueix construint
el que li ha caigut abans i en Marc amaga els
animalets.
6. Primeres interpretacions:
Després d’haver vist el vídeo diverses vegades i intentar descriure el que
passava, m’he adonat de la quantitat de conceptes que poden arribar a aprendre els
infants mitjançant aquesta metodologia per racons.
Durant el joc els infants han treballat conceptes com, dins i fora; sobre i sota,
també han treballat conceptes físics com ho és l’equilibri, han treballat la motricitat fina,
la imaginació la creativitat, han desenvolupat els sentits del tacte, l’oïda, la vista i un
inclús el gust.
En aquest cas els nens no han interactuat massa entre ells, però també és un joc
socialitzador, ja que els nens han parlat una mica entre ells, han observat el que feien els
companys, tant al racó de les construccions com als altres. Comencen a aprendre a
conviure amb altres nens de la mateixa edat i a respectar-se.
Un aspecte que cal destacar i que es podria millorar, és l’horari de l’aula, ja que
els racons es realitzen de 13 hores a 14 i se nota que els infants estan més cansats que a
les nou del matí. Penso que si tinguessin els racons a una altra hora que no fossi la
última, els racons podrien donar més joc i podrien causar més aprenentatges als infants.
Al haver diverses edats a la classe es pot veure com els més petits es fixen dels
més grossos i es veu com s’imiten.
En quant als materials, considero que podria estar distribuït d’una altra manera
més organitzada i els recipients per guardar-lo podrien seguir tots una mateixa estètica,
d’aquesta manera pareix que no li donen importància al racó, ja que cada contenidor és
78
d’una manera i d’un material diferent. Si estigués col·locat d’una altra forma la
diversitat de materials que hi ha podrien donar riquesa al racó, però no és el cas.
Per concloure, voldria destacar que els infants tenen molt interioritzades les
normes de l’aula i només al entrar es pot respirar l’harmonia de la mateixa, els nens,
parlen, juguen, es mouen per tota la classe, però cap crida.
TERCERA i QUARTA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: Notes de Camp i Fotografies.
2. Context de l’observació:
- Observador: Rosa Luz Sánchez Barrera
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 01/12/2010. Encara que els racons són de 13:00 a 14:00 h.,
l’observació a durat uns trenta minuts, des de les 13:15 a les 13:45 h.
- Situació que s’observa: Racó de les construccions.
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb les construccions i quines relacions s’estableixen entre ells mentre
juguen.
4. Subjectes observats: Cinc Infants: Pere, Marc, Paolo, Lucas i Otto
5. Transcripció de l’observació:
En un primer moment els infants no sabien
què fer i entraven i sortien del racó contínuament.
El mestre de suport els va explicar que havien triat
aquell racó, per aquest fet tenien que jugar allí i
que un altre dia podrien escollir un altre.
Després de l’explicació del professor, en Marc va
agafar una capsa de construccions, la va posar a un
cantó de l’estora i va començar a ficar peces sobre
ella, utilitzant-la de base. Aquesta activitat no li va
motivar massa, així que va deixar tot allí i va anar a
79
donar una volta pel racó a mirar què feien els seus companys.
Els seus companys Lucas i Otto estaven jugant amb
les construccions, així que en Marc se va unir a ells.
Entre tots tres varen començar a fer un circuit amb
les peces de construccions més grosses, les
agafaven, les miraven, miraven la construcció que
estaven fent i les encaixaven on pensaven que
anava millor.
A aquesta activitat es va unir en Pere i en Paolo i mentre en Marc anava i tornava del
racó integrant-se i deixant la tasca.
En Lucas, en Paolo i en Otto estaven posant peces a la construcció. En Otto prova a
encaixar una peça repetides vegades, però no
l’aconsegueix, en aquell moment en Pere al
veure al company que no sabia posar la peça
on suposadament anava, es va posar nerviós i li
dona una manotada. Aquell moment va ser de
crisi i els infants no es varen separar fins que
va venir el professor de suport a tranquil·litzar-
los.
En Pep, el professor, els va desenganxar i els
va dir que no tenien que pegar-se perquè era
dolent i que abans de res havien de parlar. Els
nens varen estar d’acord i varen seguir la seva
tasca.
Mentre els infants es pegaven en Paolo mirava molt atent el què passava sense dir res, i
en Lucas cridava en Pere, perquè deixés de pegar al company, sense obtenir cap resultat.
Una vegada passat aquell moment, els nens varen continuar jugant com si no hagués
passat res.
80
En Paolo ha començat a explorar un
cotxe, l’agafa, el mira el gira i fa rodar
les rodes. En Pere s’ha posat al costat
d’en Paolo i està ficant les peces a la
construcció com ell vol.
I mentre en Lucas i en Otto, al veure
a en Paolo amb el cotxe han decidit
agafar uns quants i jugar sobre la
construcció, imitant el soroll que fan els cotxes quan estan en marxa.
En Paolo després d’haver explorat el cotxe, ha vist
com els seus companys jugaven sobre la
construcció amb ells, així que ha agafat el cotxe i
s’ha posat a jugar imitant també el soroll dels
cotxes.
En aquest moment l’activitat transcorre amb
tranquil·litat, cada infant està jugant sense
molestar als companys. Els tres que estaven
jugant amb els cotxes, continuen lliscant-los
sobre la construcció, i en Pere segueix
encaixant peces a la construcció, abans
d’encaixar-les, mira el que hi ha fet i posa la
peça on troba qualsevol desequilibri.
En Lucas ha vist que en Pere no podia col·locar
tot sol una peça, de tal manera que s’ha posat a
ajudar-li. Mentre Pere agafava la peça, en
Lucas l’encaixava als forats.
81
Ficant aquesta peça la resta
de la construcció s’ha mogut
una mica, per tal motiu en
Paolo s’ha retirat una mica
de la construcció observant
el que feien els demés. I en
Otto ha vist com una part de
la construcció s’ha llevat del
seu lloc, per aquest fet ha
agafat el tros que s’ha
desencaixat i l’ha posat bé.
Després d’haver arreglat el circuit, cada infant ha continuat el que estava fent.
En Lucas ha tornat a agafar el cotxe, i mentre
en Pere segueix afegint peces, aquest
observava com les fica, esperant a que acabi
per poder jugar amb el cotxe sobre la part
nova.
En Otto, al fons, en lloc d’agafar el cotxe amb
el que estava jugant ha descobert una moto,
així que en un primer moment li ha mirat les
rodes, les ha fet rodar i ha seguit jugant
damunt la construcció fent el soroll que fan
les motos.
A continuació, s’ha tornat a trencar la
construcció per la part en la que està en Otto,
de manera que aquest nen ha l’ha arreglat,
sota l’atenta mirada d’en Pere, que quan ha
notat que la construcció es movia s’ha girat
de sobte per assabentar-se del que passava.
82
Com el problema no s’ha complicat, i en Otto l’ha sabut resoldre, en Pere s’ha
tranquil·litzat i ha continuat perfeccionant la creació que estaven fent.
En Otto, a continuació ha agafat la
moto amb la que jugava
anteriorment i ha seguit amb el que
estava fent, ha seguit lliscant la
moto per la producció.
En Pere, a pesar que el seu
company ha ficat la peça al seu
lloc no ha quedat massa content,
així que ha agafat la peça que
en Otto ja havia col·locat i ha
provat de ficar d’una altra
manera. L’ha donat la volta i ha
vist que com ell volia no es
podia ficar.
Per consegüent li ha donat aquesta peça a
en Otto i ell s’ha disposat a col·locar una
de les peces que ha mogut mentre
intentava ficar la d’abans.
83
Una vegada que ha posat la peça, en Pere li ha dit a en Otto que fiqués la peça que
mancava, però abans de res, s’ha
assegurat que aquesta quedés ben
situada.
Tots aquests fets, han succeït mentre en
Lucas i en Paolo miraven el que feien
els companys, sense llevar ull del que
estaven fent.
6. Primeres interpretacions:
Per dur a terme aquesta sessió d’observació he tingut moltes dificultats, pel fet
que els nens estaven revolucionats, acabaven d’entrar del pati i no tenien massa clar a
quin racó havien d’anar, cosa que ha provocat una situació de caos.
Avui la mestra anava un poc saturada, ja que els nens han tardat una mica en
entrar del pati i no han fet assemblea per triar un racó. Així que els infants, només
deixar el pati s’han posat a jugar al racó que han volgut. Conseqüentment els boixos al
no estar avesats a no fer assemblea, s’han demorat en interioritzar el que havien de fer.
Els nens que havien d’anar al racó de les construccions han estat uns deu minuts
divagant per l’aula sense saber on anar, fins que el professor de suport que havia en
aquell moment, Pep, els ha explicat que avui havien d’anar a aquell racó perquè en un
primer moment l’han triat. Els infants han acceptat les normes sense posar pegues, però
han hagut una sèrie de conflictes relacionats amb els materials i amb el desacord d’anar
a aquell racó.
He observat que després d’aquesta situació un poc caòtica, els nens estaven una
mica cansats i no tenien moltes ganes de jugar. Aquest fet crec que és degut a què
l’observació s’ha dut a terme un dimecres a última hora del matí i els infants ja havien
gastat totes les seves energies al llarg del matí.
84
La meva tasca, com ja he dit abans, no ha resultat gaire senzilla, de manera que
he hagut d’esperar que els nens es centressin i es posessin a jugar. Com a conseqüència,
la meva observació ha set d’un quart d’hora aproximadament, i no he pogut captar
l’hora de recollida del material, perquè el mestre de suport ha començat a recollir ell
amb l’ajuda d’altres infants que estaven a uns altres racons. Això ha provocat que els
boixos que estaven jugant al racó de les construccions, es despreocupessin de l’hora de
recollida del material i divaguessin per la classe sense rumb.
Valoració final individual en relació a les tècniques: dificultats,
preferències, reflexions, comentaris...:
En relació a totes les tècniques empleades dins aquest projecte, he de dir que
totes són molt útils, però personalment em decanto per les notes de camp conjuntament
amb les fotos i sobretot el vídeo.
La primera tècnica que varem aplicar, que va ser el registre descriptiu,
particularment em va resultar complicat, pel fet que havia de posar tota la meva atenció
en captar tot el que feien els infants, per plasmar-ho directament al paper i poder
entendre tot el que els nens havien fet durant la sessió de joc per racons.
Les dificultats que vaig trobar varen ser que no escrivia tan de pressa com
succeïen les accions, per tant havia d’acurtar paraules i la meva cal·ligrafia no va
resultar massa bona, per aquesta raó, quan vaig arribar a casa vaig haver d’escriure tot el
que havia succeït a la sessió abans que se m’oblidés i no poguera entendre el que havia
escrit.
La segona tècnica que vaig utilitzar, vaig estar més relaxada, ja que es tractava
del vídeo i amb aquest suport podia transcriure tranquil·lament a casa tot el que els
infants havien fet durant el seu joc. Aquesta tècnica és la que més m’ha agradat, perquè
he pogut veure amb calma tots el successos i he pogut detectar com els infants d’altres
racons es fixaven en tot el que feien els nens del racó de les construccions.
Consegüentment, penso que utilitzar el vídeo com una eina d’observació ha set i és una
de les tècniques més enriquidores, sense deixar de banda les altres que també són molt
útils.
85
Per altra banda, en relació a la utilització de les notes de camp i les fotografies,
he dir que també ha set molt gratificant emprar-les. Per un costat perquè es poden
immortalitzar accions molt concretes, i per altre, perquè es pot anar escrivint petites
notetes per en recordar-te del que ha passat en aquell moment tan concret, sense haver
d’anotar tot el que succeeix, deixant temps per detectar i atendre als actes que fan els
nens. Amb les notes de camp és suficient anotar alguna paraula que faci referència als
fets, per a després poder associar aquella paraula a l’activitat realitzada.
Tanmateix, puc dir que he utilitzat totes les tècniques i cap d’elles m’ha resultat
un obstacle que no es pugui superar, com ja he dit abans, he trobat petites dificultats que
crec que són producte de la meva inexperiència, però que poc a poc es poden millorar i
resoldre.
Per concloure, és pot dir que l’obstacle més greu que he patit durant el projecte
d’observació, ha set que la mestra ha canviat l’horari i no se’n va en recordar que
havíem d’anar a observar, quan varem arribar de seguida va posar als infants a jugar per
racons, però també se li va oblidar que ens havíem de centrar únicament en dos racons.
Per tant varem haver d’anar a la setmana següent per completar els nostres registres.
Observador: Noelia Martos Ruíz
PRIMERA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: registre descriptiu.
2. Context de l’observació:
- Observador: Noelia Martos Ruiz
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 10/11/2010 de 13:00 a 14:00 h.
- Situació que s’observa: racó de construccions.
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb les joguines de construccions i quines relacions s’estableixen entre
elles mentre juguen.
4. Subjectes observats: quatre nens: Daniel, Sathya, Rubén i Zion.
86
5. Transcripció de l’observació:
El Daniel i la Sathya es dirigeixen a la mateixa capsa que hi ha al racó de
construccions, però de sobte el Daniel se’n va i es queda jugant tota sola amb la capsa.
Una vegada en Daniel a donat una mirallada pel que hi ha al racó, torna a la capsa que li
havia cridat l’atenció en un primer moment i en la qual es troba la Sathya. Juguen amb
les peces de fusta de colors diferents (tan-gram), fins que, la Sathya decideix cercar un
altre material amb el qual jugar. La Sathya elegeix jugar amb la capsa de les peces de
lego grans. El Daniel en veure a la Sathya se’n va cap a ella i intenta llevar-li la peça
que té ella i es quan aquesta li diu: “¡No, es mia!”. Per tant, el Daniel torna a la capsa
amb la qual estava jugant abans.
Arriba un altre nen, Rubén. Aquest al principi, només observa el que estan fent
els seus companys, o sigui la Sathya i el Daniel. Després de dos minuts mirant-los, el
Rubén no li interessa aquest tipus de joc i opta per anar-se a un altre racó.
La Sathya i el Rubén segueixen jugant cadascú amb un material. De sobte, el
Zion, un altre nen, passa per davant el racó de construccions. Veu als seus companys
jugar i s’anima a jugar en aquest racó. El Zion agafa un semàfor que es troba en mig de
l’estora però veu al Daniel jugar amb les construccions i se’n va amb ell. El Daniel està
fent la seva pròpia construcció i el Zion, una vegada l’observat, comença a fer-ne una
altra. La Sathya recull un poc les peces amb les quals ha jugat i se’n va a un altre racó.
El Daniel agafa un cotxe amb el qual juga en la seva construcció. El Zion a
veure a en Daniel amb el cotxe, aquest agafa un altre cotxe però decideix jugar amb
aquest per damunt de la catifa. Zion passa jugant amb el seu cotxe prop de la
construcció d’en Daniel. El Daniel està intentat que la construcció s’aguanti tota sola
però no se’n adona de que li falta una peça. El Zion el mira i deixa el cotxe de banda i es
fica a jugar amb el Daniel. El Zion li aguanta la construcció mentre que el Daniel passa
el cotxe per damunt. Una vegada a llançat dos vegades seguides el cotxe per damunt de
la construcció, en Daniel deixa de al costat el cotxe i agafa una peça de la capsa del lego
gros per ficar a la construcció. El Zion segueix aguantant la construcció. El Daniel fica
una peça a la construcció. Tots dos deixen la construcció en l’aire per a veure si
s’aguanta tota sola, però la construcció es resisteix i s’aguanta perfectament. El Zion la
desfà i l’observa. El Daniel es riu. Zion s’aixeca i se’n va a un altre racó. Daniel agafa
87
les peces i intenta reconstruir-la. Agafa peces noves i se les va ficant a la construcció.
Termina la construcció. El Daniel es tomba a la estora davant la seva construcció i la
contempla. S’aixeca, la torna a mirar i la tira, la desfà.. De sobte, escolta la veu de la
mestra que diu: Podeu començar a recollir!
Daniel mira cap a la mestra i segueix amb el seu joc. Fins que ve la mestra al
racó i li recorda que ja hem de recollir, per tant també recull amb ell alguna de les peces.
6. Primeres interpretacions:
Desprès d’haver observat i transcriure el succeït durant l’activitat en el racó, una
de les primeres interpretacions que m’han sorgit han set: que hi havia diferents capses
les quals tenien materials molt adients aquest racó i d’altres no tant, que hi havia algun
que altre material mesclat ...
Una d’altres coses que m’ha sorprès molt a part de la catifa estereotipada, a set
el banc de fusta dins del racó de construccions, el qual feien servin per amagar baix ell
algunes de les capses que hi havia a aquest racó.
En relació amb l’activitat dels nens ha set bona. Els infants jugaven lliurement i
de forma autònoma, en petits grups... encara que si cal dir, que moltes vegades aquests
nens canviaven molt de joc, s’anaven a un altre joc, deixaven el que feien per anar-se
amb un altre company...
Això pot ser perquè els nens no es senten segurs o perquè no hi estan
suficientment motivats per jugar en aquest racó, ja sigui per el material, la estructura del
racó o per la presència de la persona adulta.
Per tant, respecte a la funció dels mestres que hi són a l’aula crec que haurien de
moure més per tots els racons i no hi estar més a un racons que a uns altres. Per
exemple, al racó de construccions anaven poques vegades, en canvi al racó dels artistes
hi eren més presents. Amb això vol dir que, la mestra, encara que avui no és la seva
tutora sinó la mestra de reforç que moltes vegades ve, hauria de passar més per aquest
racó, igual que pels demés, i preguntar als nens si necessiten ajuda...
88
I per concloure, crec que es podria fer una petita modificació del racó, com per
exemple,millorar la distribució del material, entre altres. Per així, observar si la poca
motivació que tenen els infants en experimentar i manipular amb el material es degut
aquest motiu o per un altre. D’aquesta manera, podrem solucionar-ho i extreure molt de
joc a aquest racó.
SEGONA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: vídeo.
2. Context de l’observació:
- Observador: Noelia Martos Ruiz
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 10/11/2010 de 13:00 a 14:00 h.
- Situació que s’observa: racó de construccions.
- Nº de cinta i minut de vídeo: vídeo MOV02631, del 00:00 – 6:33.
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb les joguines de construccions i quines relacions s’estableixen entre
elles mentre juguen.
4. Subjectes observats: cinc nens: Daniel, Sathya, Otto, Nuc i Zion.
5. Transcripció de l’observació:
Situació: Localització: Infant: Descripció:
Trien quin
material de
construcció
volen.
00:00 – 01:05 Grup
d’infantil:
Zion,
Sathya
Zion entra en el racó de construccions i dona
una mirallada. De seguida entra Sathya i es
dirigeix cap a una senalla i el Zion al veure-
la també es dirigeix amb ella. Aquesta al
veure que el Zion opta per la senalla, ella
se’n va a la capsa del costat amb les peces de
lego. El Zion a l’observar-la agafa peces de
la capsa amb la que juga la Sathya. Aquest al
veure que la Sathya no li diu res, decideix
anar-se a una altra banda, per tant se’n va del
racó. La Sathya continua amb les peces del
89
lego. Mira a la mestra que a vingut al racó a
obrir una capsa la qual conté peces. La
Sathya segueix explorant amb les peces del
lego. La mestra deixa la tapa de la capsa
damunt la senalla i se’n va. La Sathya
intenta fer una carretera, fica una peça dins
l’altra, però fa tanta força que cau cap a un
costat. Una vegada ha caigut es queda mig
estirada a l’estora i continua intentant de
encaixar les peces. Se n’adona que no pot i
torna a seure. Encaixa les peces, ja té una
petita carretera. Sathya torna a la capsa de
les peces a cercar altres. No troba ninguna.
Agafa la seva construcció i la fica al costat
de la senalla però aquesta no s’aguanta, per
tant, la torna agafar i amb les dues mans
desfà la carretera.
Joc amb els
diferents
materials del
racó.
01:05-02:24 Grup
d’infantil:
Sathya,
Zion,
Otto, Nuc.
La Sathya torna a ficar una peça damunt,
però es rellisca les peces. Torna aparèixer el
Zion. Aquest es dirigeix a la caspa de les
peces de lego amb les que juga la Sathya.
Per fi, la Sathya encaixa les peces i té la
carretera. Zion agafa peces de la capsa i les
observa. Apareix un altre company, Otto.
Otto entra en el racó i es dirigeix
directament a una capsa que hi ha sota el
banc de fusta i la treu fora d’aquest. La
Sathya es gira i observa que on es l’Otto,
damunt el banc de fusta, hi ha una altra
capsa, per tant aquesta es dirigeix cap a la
capsa i l’agafa. Tona aparèixer un altre nen,
Nuc. El Nuc se’n va directament a la capsa
90
amb la que juga en Otto. L’Otto se n’adona
que a vingut un company. El Nuc mira a
l’Otto i aquest no li fa cas, per tant, s’aixeca
i se’n va a cercar un semàfor que hi ha a la
cantonada. El Nuc s’aixeca també i observa
a la càmera. L’Otto agafa el semàfor i el treu
fora, mirant-lo constantment. El Nuc
l’observa. La Sathya i el Zion continuen
jugant cadascú amb el que estava. La Sathya
agafa uns animalets de la capsa i s’aixeca.
Aquesta se’n va cap a on es el Zion i li diu.
¡Esto era mio!. Zion li diu: ¡No! i la Sathya
li respon: ¡No, no,no. Eso era mio!. Otto
continua experimentant el semàfor. El Nuc
amb el dit a la boca observa a l’Otto i
dissimula ajupint-se a una capsa que hi ha al
costat d’ell. La Sathya continua parlant amb
el Zion però aquest segueix amb el seu joc,
fent una torre. La mestra escolta a la Sathya
com parla i ressalta el seu nom en veu alta.
Nous
companys i
joc al racó de
construccions
.
02:24-04:00 Grup
d’infantil:
Zion,
Sathya,
Otto, Nuc
i Daniel.
Apareix un altre nou company, Daniel.
Aquest es dirigeix a veure la construcció que
està fent la Sathya. Ningú es distrau amb
l’arribada d’aquest company i cadascun
segueix amb el seu joc. Daniel es decideix i
se’n va a la costat d’en Zion, a la capsa de
les peces de lego grosses. Otto diu en veu
alta: ¡El semáforo no funciona!.
L’observadora li proposa al nen que li digui
a la mestra. Aquest la mira i no diu res.
Daniel i Zion cerquen peces a la capsa. Otto
veu a Daniel i Zion i es decideix a jugar
91
també amb les peces amb les que juguen
ells. La Sathya s’aixeca però amb les seves
figures a la mà. Nuc continua observant als
seus companys. Otto agafa una peça i
l’amaga darrera seu. La Sathya intervé per
jugar amb el Zion en la seva torre. El Zion
agafa la torre amb les dues mans i li diu a la
Sathya: ¡Que no!. Daniel segueix intentant
fer una torre com el Zion. Otto observa a
Zion mentre fica els seus dits pels foradets
de la peça que té a les mans. Sathya segueix
parlant amb el Zion però aquest només juga
amb la seva torre. Otto escolta a la Sathya
mentre balanceja la peça que té. Nuc
s’apropa sense dir res. Zion continua amb la
seva torre. Otto li parla però com si res.
Daniel segueix amb el seu propi joc. Sathya
continua dient-li coses a Zion i l’Otto
l’escolta. Zion no diu res, ni la mira. Otto
mira a la Sathya quan parla i aquesta a ell.
Otto li ofereix a Zion la peça que té a la mà.
Zion té una igual per tant, no l’agafa. Així
doncs, Zion i Otto intenten ficar-les juntes.
Daniel també té una altre peça igual que ells
però la deixa a la capsa. Zion agafa la peça
de’n Otto i les ajunta fent un carril. Otto
observa l’ultima peça que acaba de ficar el
Zion.
El joc dins el
racó.
04:00- 6:33 Grup
d’infantil:
Zion,
Sathya.
Sathya continua parlant amb el Zion, mestre
aquesta observa la torre que Zion fa. Sathya
s’apropa a la torre i en Otto, amb les mans
amagades dins la seva samarreta, es posa
92
Otto i
Daniel
davant d’ella. Daniel continua amb el seu
propi joc de construir la seva torre. Zion
segueix edificant la seva obra. La Sathya
s’allunya del joc d’en Zion. Otto continua de
peu observant a Zion. Daniel es duu les
seves peces i mitja torre cap al mig de la
estora. Otto s’apropa al banc de fusta a veure
que hi ha per allí. Sathya, de peu, intenta
enganxar una peça dins s’altra. Com no pot
encaixar-les se’n va amb elles. Otto es fica
al costat d’en Zion per agafar una peça de la
capsa. L’agafa i es seu a la vorera del banc
de fusta, al costat d’en Zion. Zion continua
amb la seva torre. Daniel mentrestant
observa el que hi ha davant d’ell. Otto
s’aixeca i es dirigeix cap a la capsa del
animalets i cotxes. Agafa un cotxe d’aquesta
i se’n va a jugar amb ell per la catifa. Daniel
se’n adona que hi ha una altra capsa al
costat d’ell, però no agafa res. Per tant, torna
amb la seva construcció i puja per damunt
d’aquesta un petit animalet. Torna aparèixer
la Sathya. Aquesta es dirigeix a la capsa de
les peces de lego i agafa una petita torre.
Llavors se’n va a un lloc on no hi hagi ningú
i seu. Zion desfà la seva torre i riu. Sathya
l’observa, s’aixeca i se’n va. Zion a veure
que se’n va, ell també se’n va, sense res cas
de la presència d’un mestre que a vingut i
s’ha tornat anar. La mestra observa a la
Sathya que se’n va amb les peces del racó,
per tant, l’atura i li pregunta: Vols anar a un
altre racó? I li recorda que abans d’anar-se
93
ha de deixar les peces de construccions al
seu lloc. Sathya entén el missatge i va a
deixar les peces al seu lloc. Otto continua
jugant amb el cotxe per la catifa. Daniel
segueix observant el que l’envolta i jugant
de tant en tant. Sathya s’ho pensa millor i
torna a jugar amb les peces de lego. Daniel
intenta recordar la torre d’en Zion i
representar-la. Una vegada la té s’aixeca i es
desfà de la construcció mitjançant una punta
de peu. Com veu que no s’ha desfet del tot la
torna a construir. Una altra vegada li dona
amb el peu i observa con es desfà. De pressa
agafa les peces i intenta tornar a fer-la.
Sathya està jugant però de sobte s’aixeca i
se’n va. Otto continua jugant amb el cotxe
per la catifa. Fins que se’n adona del
semàfor i l’agafa, fa dos tocs amb ell i
segueix amb el seu cotxe per la catifa cap al
banc de fusta. Daniel continua reconstruint
la seva torre.
6. Primeres interpretacions:
Una vegada observat el vídeo i transcriure el succeït durant la reproducció
d’aquest, he de dir que durant l’estona observada en el racó de construcció, així com fan
servir aquest racó, és treballa d’una forma bastant a gust dels nens. Una de les primeres
interpretacions que m’han sorgit al veure el racó han set: que hem trobava davant d’un
racó ben estructurat, diferents tipus de capses, diferents materials... però el que m’ha
sorprès molt és que al racó hi havia una catifa amb uns dibuixos estereotipats, amb la
qual ja els nens no havien de pensar molt, sinó que directament sabien que es tractava
d’una carretera amb senyals... i no inventaven res més, sinó que només es creien
conductors.
94
Referent a la reproducció, durant els sis minuts i trenta-tres segons, els nens han
estat jugant lliurement i de forma autònoma, encara que podem dir que una vegada
comença el temps per racons tenen quasi quaranta minuts pet jugar. Durant aquesta
reproducció m’he adonat que els nens canvien molt de joc i decideixen anar-se’n del
racó per canviar d’activitat, encara que després tornin. Això, potser que passi perquè
durant l’observació als infants, aquests no hi eren a classe amb la seva tutora actual,
sinó que estaven acompanyats per altres mestres del centre, encara que aquests moltes
vegades estan amb els infants depenent de l’hora del dia. Potser això fa que els nens no
es sentin segurs...
Respecte a la funció dels mestres que hi eren a l’aula, una cosa que hem va
cridar l’atenció es que no varen dir res als infants de la nostra presència, en aquest cas
com a observadores.
Envers al material, he de dir que hem va parèixer una mica embolicat, alguns no
en molt bones condicions...per tant, això deuria ser un aspecte a tenir molt present i
rectificar-ho el més aviat possible.
Per acabar, una cosa a destacar es que, la mestra en cap moment va passar per
els racons a preguntar als infants si necessitaven algun tipus d’ajuda... tant sols
observava en general i deia alguna cosa a algun nen però no dient-lo a la cara sinó a
forma de parla en general. Potser, com hem dit anteriorment, aquesta mestra no tenia
molt en compta aquesta funció, ja que normalment aquest no fa aquesta jornada sinó
que el fa la pròpia mestra d’infantil, ella tant sols els té algunes hores de matí amb una
altra tasca.
TERCERA i QUARTA TÈCNICA:
1. Tipus de tècnica: Notes de Camp i Fotografies.
2. Context de l’observació:
- Observador: Noelia Martos Ruiz
- Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia.
- Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys.
- Data i hora: 17/11/2010 de 13:00 a 14:00 h.
- Situació que s’observa: Racó de les construccions.
95
3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material,
concretament amb les construccions i quines relacions s’estableixen entre ells mentre
juguen.
4. Subjectes observats: quatre infants: Daniel, Zion, Gael i Lucas . I durant la
recollida del racó, tres subjectes més: Antònia (mestra), Pere i Aisha.
5. Transcripció de l’observació:
Gael es dirigeix a la capsa de construccions de les
peces de lego. Agafa unes peces de lego grosses i
comença a fer la seva pròpia construcció, encaixant les
diferents peces amb els seus diferents colors i
grandàries corresponents.
Lucas se’n va directe a la senalla que hi ha en terra
amb les peces de tan-gram. Aquestes són de fusta i de
diferents colors i formes. Fica la mà esquerra dins la
senalla, tocant les diferents peces que troba al seu
abast. Amb la mà dreta només aguanta el cantó de la
senalla. En Lucas es tira un bona estona observant i
tocant les diferents formes i colors de les peces del tan-
gram que hi ha a la senalla.
Gael ja a construït la seva pròpia obra, la qual sembla
un circuit. Una vegada la construïda a decidit seure en el
banc de fusta que hi ha al racó i a convingut ficar sota el
seu circuit uns animalets que hi ha en una capsa propera
a on ell és. Aquests animalets són petits elefants de
diferents colors els quals es van encaixant uns amb
altres fent una filera.
96
Una vegada en Gael a ficat la seva filera d’elefants per
la seva edificació, a concloure i a torna ha asseure a la
catifa davant la seva obra. Aquest a decidit moure la
seva obra per veure que passava amb els animalets que
havia ficat per sota d’ella.
En Lucas a veure que en Gael tornava a seure a la
catifa s’ha donat la volta i ha observat, molt atent, allò
que estava fent el seu company, ja que aquest a desfet
la seva construcció amb els seus animalets.
Daniel esta a l’altre costat de la catifa. Aquest quan a
arribat al racó s’ha anat a una de les capses que hi ha
baix el banc de fusta, la qual també hi havia peces de
fusta de diferents formes i colors del joc del tan-gram.
Daniel a començat a agafar, primerament, les formes
triangulars de diferents colors, i de seguida, a
començat a ajuntar-les observant les figures que hi
sortien unint les dues peces.
De sobte, escolta un soroll i es gira cap al seu company
Gael.
Una vegada desfeta la construcció, Gael decideix tornar-la
a fer, pensant de quina forma pot començar una altra
vegada. Per tant, va encaixant peces així com ell creu.
Gael comença a construir tranquil·lament, encara que és
observat pels seus dos companys del racó en Daniel i en
Lucas.
Daniel s’ha apropat a en Gael en escoltar el soroll de quan
aquest a desfet la seva obra. Per tant, Daniel s’apropà per
observar el que feia el seu company.
97
Gael agafa diferents peces de lego per anar
encaixar-les i tornar a fer una nova
construcció. Aquest té ajuda d’en Daniel i
Lucas, que també els ajuda a elegir i a
encaixar les per fer una nova obra.
Gael i Daniel segueixen construint la
seva construcció mentre en Lucas ha
deixat d’ajudar i els observa des de el lloc
on era al principi, i amb una mà (la mà
dreta) dins la senalla tocant les peces de
fusta que hi ha dins d’aquesta. Daniel de
vegades s’atura i observa a en Gael com
encaixa les peces mentre aquest té uns
animalets damunt d’aquesta sense que caiguin en terra al mateix temps que fica les
noves peces.
De sobte, encaixant peces cau la construcció i tot tres es miren i comencen a riure. Gael
s’aixeca i se’n va a un altre costa i en Lucas fa el mateix. En canvi, Daniel agafa una
petita torre que ha quedat de la construcció i se la porta a un altre costat de la catifa.
Daniel s’emporta la petita torre, així com pot, amb les
dues mans per a que no caigui cap peça a terra.
98
Daniel a arribat al lloc on volia anar amb la
seva torre, per tant s’ajup i deixa, suaument,
aquesta obra.
Comença a observar-la i decideix llevar-li
peces d’un costat i ficar-les en un altre lloc.
També li fica peces del tan-gram de fusta, ja
que aquestes peces eren amb les que jugava ell
i estan prop.
Gael s’ha fet amb una moto que hi havia per el
racó i a començat a jugar per damunt de la catifa,
ja que aquesta té dibuixat una ciutat, per tant a
facilitat el que fer amb aquesta. Mentre movia la
moto anava fent el soroll corresponent d’aquesta.
També ficava obstacles per la catifa per a que la
moto les superes.
Gael anava amb la moto per tos els costats del
racó, fent proves amb la moto: pujar-la per damunt
les peces, seguir la carretera que hi ha a la catifa
dibuixada... imaginant-se que ell era un conductor
de primera.
S’ha iniciat un nou company dins el racó de construccions,
Zion. Aquest a anat decidit a la capsa de les peces de lego
grosses i a començat a fer una torre molt alta.
99
Zion continua concentrat en la construcció de la seva torre,
de la qual a afegit peces com carrils... simulant un circuit.
Aquest s’atura a pensar quina peça li convé més, encara que
de vegades fica alguna i torna a llevar-la. Una vegada a tingut
la torre que ell desitjava a decidit desfer-la. Per tant, el soroll
d’aquesta a cridat l’atenció dels seus companys que hi eren
prop del racó, Daniel i Gael.
Daniel i Gael (amb la seva moto) s’apropen a on es Zion.
Una vegada allí, observen el que ha fet en Zion i li
proposen a aquest fer un circuit per a la moto que duu en
Gael. Zion accepta, per tant es fiquen mans a la obra en fer
una carretera. Així doncs, tot tres comencen a encaixar les
peces, encara que Gael no solta en cap moment la moto.
Mentre van construint la carretera en Gael de poc en poc
puja la moto per a veure com va.
Daniel, Zion i Gael continuen fent el circuit, però
ara han decidit afegir-li unes petites torres, que ja hi
eren fetes a la capsa, per a que la carretera fos més
alta i així la moto pugui fer més joc.
Una vegada fet el circuit Zion es fica al un costat del
circuit, Gael en mig amb la moto i Daniel a l’altre
costat del circuit i juguen un parell de voltes a passar
la moto per damunt d’aquest.
De sobte, perden l’interès per aquest joc i decideixen desfer aquest circuit. Així doncs,
Zion i Gael decideixen anar-se a un altre racó. És així que en Daniel es queda en aquest
racó jugant amb la moto i amb el circuit a mig muntar.
100
Seguidament, es sent la veu de la mestra dient
que es l’hora i que hi ha que començar a
recollir. Com en Daniel s’ha quedat tot sol al
racó de construcció, la mestra demana ajuda a
alguns infants per a que ajudin a recollir les
joguines d’aquest racó. Per tant, la mestra,
Antònia, i dos nens més, Aisha i Pere, van al
racó de construccions i ajuden a en Daniel a recollir el material d’aquest racó.
6. Primeres interpretacions:
Avui la mestra anava bé de temps, ja que ha realitzat la assemblea abans d’anar
als racons i en la qual a recordat les regles acomplir als racons (no cridar, no maltractar
el material...). Seguidament, han elegit a quin racó volien anar cadascú, per tant han
aferrat la foto allà on ells havien elegit anar.
La mestra al veure que molts de nens volien anar a un mateix racó (racó dels artistes) a
animat als infants a encaminar-se a un altre racó.
Hi ha hagut dos nens que a l’assemblea han decidit anar al racó de construccions
sense cap problema, a més l’han elegit per ells mateixos.
En aquesta observació, no he hagut d’esperar tant en veure a un infant jugar en el racó
de construccions, ja que a les altres observacions hi he hagut d’esperar a que els nens es
decideixin anar al racó i a centrar-ne en el seu joc.
Durant l’assemblea, he observat que la mestra havia d’animar als infants a elegir a quin
racó volien anar, ja que aquests acabaven d’entrar del pati i estaven una mica cansats i
no tenien moltes ganes de jugar.
Així doncs, la meva observació ha set d’uns vint minuts aproximadament, encara
que m’era una mica difícil estar atenta al joc dels nens alhora de fer fotografies i anotar
petites notes al meu bloc. També cal dir, que n’era difícil perquè per jo totes les accions
eres importants, per tant creia i volia agafar tots els esdeveniments interessants que es
duien a terme els diferents nens, juntament en fer la fotografia i escriure una petita frase
per a recordar desprès.
101
Valoració final individual en relació a les tècniques: dificultats,
preferències, reflexions, comentaris...:
En general, he de dir que totes les tècniques empleades, per dur a terme aquest
projecte, són molt útils, encara que cadascuna té les seves peculiaritats. La veritat es que
jo només havia utilitzat el registre fotogràfic, per tant coneixia els demés registres, com
el vídeo, però no l’havia fet servir molt.
El registre descriptiu va ser la primera tècnica que varem aplicar. Aquesta em va
resultar una mica difícil, ja que havia d’estar atenta a tot allò que feien els nens al racó i
a la vegada escriure-ho directament al paper. Algunes de les dificultats que vaig trobar
varen ser que durant la transcripció escrivia algunes paraules en català i unes altres en
castellà, a més, de la cal·ligrafia que no era molt bona i respecte a la rapidesa si que en
alguns moments se m’esgotava la mà. Per tant, una vegada vaig arribar a casa vaig
haver de passar a net allò que havia escrit durant la meva observació, ja que podia ser
que al passar alguns dies no entengués allò que havia escrit.
La segona tècnica que vaig utilitzar va ser el vídeo. Per aquesta tècnica anava
més tranquil·la ja que només havia de gravar allò més significatiu dels infants al racó i
desprès, amb calma, transcriure a casa tot el que succeïa al vídeo.
Penso que aquesta tècnica és molt bona, ja que pots gravar allò que està succeint a l’aula
i llavors veure’l amb calma tots els successos que han transcorri’t. A més, d’extreure
molta més informació d’allò, ja que amb el vídeo ho pots aturar, veure detingudament...
Per tant, és una eina d’observació molt enriquidora encara que les demés també són
molt útils i tenen unes altres peculiaritats significatives.
Els següents registres a emprar han set les notes de camp i les fotografies.
Aquests han set molt més coneguts alhora d’utilitzar-los que els altres, per tant a set
molt agradable emprar-los.
Amb aquests registres tenim la sort que podem commemorar accions molt
significatives, concretes... i per altre costat, perquè podem anar escrivint petites notes
les quals en ajudaran per en recordar-nos del que havia passat en aquell moment de
l’acció. D’aquesta manera, amb les notes de camp es considerable anotar només alguna
102
paraula clau que faci referència allò que estem observant i volem recordar per desprès
poder relacionar aquella paraula amb l’activitat duta a terme.
Així doncs, he emprat totes les tècniques i cap d’aquestes m’han resultat una
barrera que no pogués vèncer, encara que si que he de dir que al principi tenia una pica
de preocupació ja que algunes de les tècniques no les havia utilitzat mai per fer aquest
tipus d’observacions, tant sols el registre fotogràfic. Però amb l’iniciació que hem tingut
crec que es pot anar millorant i resoldre cada vegada més les dificultats trobades pel
camí.
D’altra banda, puc afirmar que hi ha hagut un petit inconvenient durant el
projecte d’observació i es que la mestra per motius personals no va poder estar alguns
dels dies d’observació amb nosaltres, per tant al principi anaven una mica perduts, ja
que demanaven informació i ens deien que havien d’esperar a que vingués la tutora.
Però per sort, va arribar ràpid i ens va ajudar en alguns temes. També he de dir, que era
al principi que ella estava treballant per racons i amb la seva baixa, els nens anaven una
mica perduts pels racons.
En definitiva, crec que ha set un bon treball per a conèixer i saber utilitzar més
bé aquests registres dels quals podem extreure molt de profit. Però també he d’afirmar
un inconvenient i és que crec que no hem tingut massa temps per poder haver-ho fet
amb més calma i gaudint més, com per exemple, estar més amb els nens, conèixer-los
més, els seus gusts...
Però encara així, hem pogut conèixer, a la vegada d’aprendre, unes tècniques
molt adients i importants per treballar amb infants, per tant totes els registres són igual
d’importants, ja que són com tècniques complementàries que es necessiten mútuament
per a que la nostra tasca d’observar tingui més sentit.
103
4. Fase d’anàlisi: elaboració del sistema de d’anàlisis
(categories):
1.Joc social 2.Tipus d’Accions
amb el material
3.Acció i ritme
de les accions
4.Regualació
de les accions.
1.1.Individualment
1.1.1.Assentir
1.1.2.Repartir
1.1.3.Imitar
1.1.4.Donar ordres
1.1.5.Verbalitzar les
accions d’un altre
1.1.6.Agrair
1.1.7.Queixar-se
1.1.8.Demanar
1.1.9.Oferir
1.1.10.Aclarir
1.1.11.Esperar
1.1.12.Donar
1.2.En parella
1.2.1.Ajudar
2.1.Jugar
2.1.1.Individualment
2.1.1.1.Construir
2.1.1.2.Emparellar
2.1.1.3.Amuntegar
2.1.1.4.Treure’l
2.1.1.5.Posar-ho
2.1.1.6.Obrir-ho
2.1.1.7.Tancar
2.1.1.8.Deixar-ho
2.1.1.9.Agafar-ho
2.1.1.10.Tirar
2.1.1.11.Prendre
2.1.1.12.Girar
2.1.1.13.Donar la
volta
2.1.1.14.Enlairar
2.1.1.15.Guardar
2.1.1.16.Moure
2.1.1.18.Tocar
2.1.1.19.Llançar
2.1.1.20.Col·locar
2.1.1.20.1.Segons
el color
2.1.1.20.2.Segons
la forma
2.1.1.21.Encaixant
2.1.1.22.Enganxant
3.1.Acció
3.1.1.Anar
3.1.2.Tonar
3.2.Ritme
3.2.1.Ràpidament
3.2.2.Bruscament
3.2.3.De seguida
3.2.4.De sobte
3.2.5.Poc a poc
3.2.6.Suaument
3.2.7.Neguitosament
3.2.8.Repetidament
4.1.Individualment
4.1.1.Verbalitzar les
pròpies accions
4.1.2.Autocorrecció
4.1.3.Conversar sobre
el material
4.2. En parella
4.2.1. Conversar
sobre el material
4.3.En petit grup
4.3.1.Verbalitzar les
pròpies accions
4.3.2.Conversar
sobre el material
104
2.1.1.23.Tapar
2.1.1.24.Recollir
2.1.1.25.Estirar
2.1.1.26.Arrossegar
2.1.1.27.Picar
2.1.1.28.Triar
2.1.1.29.Trobar
2.1.1.30.Espitjar
2.1.1.31.Portar
2.1.1.32.Descobrir
2.1.1.34.Analitzar
2.1.1.35.Cercar
2.1.1.36.Amagar
2.1.1.37.Recopilar
2.1.1.38.Decidir
2.1.1.39.Apropar-se
2.1.1.40.Escoltar el
soroll d’un material
2.1.1.41.Somriure
Després d’escoltar
un soroll.
2.1.1.42.Senyalar un
material
2.1.1.43.Contar
2.1.2.En parella
2.1.2.1.Agafar
2.1.2.1.2.Estirar
2.1.2.1.3.Situació
simbòlica
2.1.2.1.4.Obrir
2.1.3.En petit grup
105
2.1.3.1.Contar
2.2.No Jugar
2.2.1.No saber que fer
Definició de les categories:
1. JOC SOCIAL: activitats i relacions que es donen entre diferents individus o
de forma individual.
1.1.Individualment: acció portada a terme per una sola persona.
1.1.1.Assentir: dir que sí, que estem d'acord amb el que diu una altra persona.
1.1.2.Repartir: donar una quantitat de coses iguals a diverses persones.
1.1.3.Imitar: fer les mateixes coses que fa un altre.
1.1.4.Donar ordres: dir que es faci una cosa, assignar pautes a les persones.
1.1.5.Verbalitzar les accions d’un altre: descriure allò que fa una altra persona.
1.1.6.Agrair: dir a algú que estàs content per una cosa que t'han fet o t'han
donat.
1.1.7.Queixar-se: diem que algú es queixa si no està content d'una cosa i ho diu
als altres.
1.1.8.Demanar: dir a algú que vols alguna cosa d'ell.
1.1.9.Oferir: dir a algú que pot agafar, mirar o usar allò que no li pertany.
1.1.10.Aclarir: explicar una cosa per a que sigui més clara.
1.1.11.Esperar: romandre o estar en un lloc fins que arribi una persona o una
cosa.
1.1.12.Donar: cedir a algú una cosa.
1.2.En parella: dos infants que interactuen junts.
1.2.1.Ajudar: participar en la feina d'algun perquè li resulti més fàcil; posar-se a
la seva disposició.
2. TIPUS DE JOC AMB MATERIAL: activitats i relacions que es donen entre
diferents individus o de forma individual a través de la interacció amb objectes i
instruments.
2.1.Jugar: passar l'estona amb activitats divertides.
2.1.1.Individualment: acció portada a terme per una sola persona.
106
2.1.1.1.Construir: fer una cosa ajuntant les seves parts segons un projecte o un
pla.
2.1.1.2.Emparellar: formar parella.
2.1.1.3.Amuntegar: és aplegar-les fent-ne un munt.
2.1.1.4.Treure’l: fer sortir algú o alguna cosa del lloc o de la situació on és.
2.1.1.5.Posar-ho: fer que una cosa estigui en una nova posició, en un nou estat,
d'una manera diferent.
2.1.1.6.Obrir-ho: fer que es pugui arribar a dins d'alguna cosa o d'algun lloc
traient o movent allò que els tanca.
2.1.1.7.Tancar: posar davant d'una obertura o en un lloc de pas una cosa que no
deixi passar.
2.1.1.8.Deixar-ho: posar una cosa en un lloc.
2.1.1.9.Agafar-ho: subjectar una persona o una cosa amb les mans o amb un
instrument; tenir una cosa a les mans i no deixar-la anar.
2.1.1.10.Tirar: fer córrer cap a una banda una cosa que descansa sobre una altra
cosa empenyent-la o estirant-la sense aixecar-la.
2.1.1.11.Prendre: agafar, emportar-se, una cosa que és d'una altra persona o que
té una altra persona.
2.1.1.12.Girar: canviar de posició una cosa donant-li la volta, fent que la part de
sota passi a sobre, la part del davant al darrere, etc
2.1.1.13.Donar la volta: modificar la orientació d’un objecte o persona en la
qual es troba.
2.1.1.14.Enlairar: deixar anar alguna cosa amb un fort impuls de manera que es
desplaci per l'aire i vagi a parar més o menys lluny.
2.1.1.15.Guardar: vigilar que algú o alguna cosa estigui en un lloc adequat o en
un estat determinat; conservar algú o alguna cosa, mantenir-los.
2.1.1.16.Moure: fer que una cosa es posi en moviment, canviï de posició o de
lloc.
2.1.1.18.Tocar: posar la mà o els dits en contacte amb algú o amb alguna cosa.
2.1.1.19.Llançar: deixar anar alguna cosa amb un fort impuls de manera que es
desplaci per l'aire i vagi a parar més o menys lluny.
2.1.1.20.Col·locar: posar una persona o una cosa en un lloc, en una posició.
2.1.1.20.1.Segons el color: agrupar diferents objectes en un lloc segons la seva
pigmentació.
107
2.1.1.20.2.Segons la forma: unir diferents objectes en un lloc segons la seva
configuració.
2.1.1.21.Encaixant: entrar, o fer entrar, una cosa dins d'una altra de manera que
quedi ben ajustada.
2.1.1.22.Enganxant: una cosa n'empega una altra quan l'agafa o subjecta i no la
deixa anar.
2.1.1.23.Tapar: posar una cosa damunt d'una altra perquè no es pugui veure.
2.1.1.24.Recollir: reunir i agafar coses que estan disperses perquè no es perdin,
per aguantar-les o per treure'n profit.
2.1.1.25.Estirar: fer força a l'extrem d'una cosa cap a nosaltres per fer-la sortir
enfora, posar-la tibant, arrossegar-la, etc
2.1.1.26.Arrossegar: fer moure una persona o una cosa estirant-la sense
aixecar-la de terra.
2.1.1.27.Picar: donar cops sense o amb objectes en una superfície.
2.1.1.28.Triar: entre dues o més persones o coses, agafar-ne una perquè ens
agrada més, la trobem més bonica o ens anirà millor.
2.1.1.29.Trobar: descobrir algú o alguna cosa que s'estava buscant o que
apareix per atzar, per casualitat.
2.1.1.30.Espitjar: fer força sobre una cosa o una persona des del darrere per a
moure-la.
2.1.1.31.Portar: anar amb alguna cosa a sobre, anar carregat amb una cosa.
2.1.1.32.Descobrir: fer que una cosa o una persona deixi d'estar tapada o
coberta.
2.1.1.34.Analitzar: fer l'anàlisi d'alguna cosa.
2.1.1.35.Cercar: mirar de trobar o de descobrir una cosa o una persona.
2.1.1.36.Amagar: posar una cosa en un lloc secret per tal que una altra persona
no la vegi o no la trobi.
2.1.1.37.Recopilar: reunir en un grup diferents objectes o peces.
2.1.1.38.Decidir: fer una elecció entre diverses possibilitats.
2.1.1.39.Deixar-ho: abandonar alguna cosa en un lloc determinat.
2.1.1.40.Apropar-se: fer que una cosa o una persona sigui més a prop d'una
altra.
2.1.1.41.Escoltar el soroll d’un material: posar atenció a les coses que diu una
persona, aplicar l'orella a sentir sorolls, música o altres sons.
108
2.1.1.42.Somriure després d’escoltar un soroll: riure sense fer soroll, només
movent una mica els llavis.
2.1.1.43. Assenyalar un material: mostrar o indicar una persona o una cosa als
altres amb un gest o un altre senyal.
2.1.2.En parella: dos infants que interactuen junts.
2.1.2.1.Agafar: subjectar una persona o una cosa amb les mans o amb un
instrument; tenir una cosa a les mans i no deixar-la anar.
2.1.2.1.2.Estirar: fer força a l'extrem d'una cosa cap a nosaltres per fer-la sortir
enfora, posar-la tibant, arrossegar-la, etc.
2.1.2.1.3.Situació simbòlica: representació figurada d’una acció.
2.1.3.En petit grup: agrupament d’un nombre reduït de persones.
2.1.3.1.Comptar: calcular quantes coses hi ha en un conjunt.
2.2.No Jugar: acció contrària de jugar, és a dir, no passar l'estona fent activitats
divertides.
2.2.1.No saber que fer: no tenir una decisió clara d’allò que vol realitzar.
3. ACCIÓ I RITME DE LES ACCIONS: en aquest calaix exposarem les
categories que tinguin a veure amb la velocitat dels moviments i les activitats.
3.1.Acció: és allò que una persona o una cosa fa.
3.1.1.Anar: moure's en una direcció determinada o dirigint-se a un lloc concret.
3.1.2.Tonar: anar cap al lloc d'on s'havia sortit.
3.2.Ritme: és una repetició d'una sèrie de moviments o de fenòmens de manera
regular.
3.2.1.Ràpidament: que va a molta velocitat, que es fa molt de pressa.
3.2.2.Bruscament: que es fa o es diu de cop i de manera violenta.
3.2.3.De seguida: sense tardar, molt aviat.
3.2.4.De sobte: d'una manera ràpida i inesperada.
3.2.5.Poc a poc: sense presses, lentament.
3.2.6.Suaument: que és agradable.
3.2.7.Neguitosament: inquietud produïda per una forta preocupació o
impaciència.
3.2.8.Repetidament: tornar a dir o a fer una cosa.
109
4. REGUALACIÓ DE LES ACCIONS: aquí s’expliquen les categories
relacionades amb les activitats que fan els infants per reglar els seus propis moviments.
3.1.Individualment: acció portada a terme per una sola persona.
3.1.1.Verbalitzar les pròpies accions: descriure allò que s’està fent en aquell
moment.
3.1.2.Autocorrecció: canviar una cosa que està mal feta a fi que estigui bé per
pròpia voluntat.
3.1.3.Conversar sobre el material: dues o més persones tenen una conversa quan
passen una estona parlant sobre allò que els hi interessa relacionat amb un instrument,
objecte o material.
3.2. En parella: dos infants que interactuen junts.
3.2.1. Conversar sobre el material: dues o més persones tenen una conversa
quan passen una estona parlant sobre allò que els hi interessa relacionat amb un
instrument, objecte o material.
3.3.En petit grup: agrupament d’un nombre reduït de persones.
3.3.1.Verbalitzar les pròpies accions: descriure allò que s’està fent en aquell
moment.
3.3.2.Conversar sobre el material: dues o més persones tenen una conversa quan
passen una estona parlant sobre allò que els hi interessa relacionat amb un instrument,
objecte o material.
5. Fase d’anàlisi i interpretació
Una vegada, portades a terme les diferents visites a l’escola i realitzades les
observacions pertinents en relació al nostre focus, en aquest cas la relació que
s’estableix entre els infants i el material de jocs de taula, podem destacar una sèrie de
connectors entre aquelles observacions recollides i les categories establertes
posteriorment. És a dir, les accions més destacades amb les quals hem creat els diferents
“calaixos” han d’estar íntimament lligades amb l’escolta realitzada.
Així, fixant-nos en les esmentades categories podem dir que hi han una sèrie
d’accions que es repeteixen als diferents registres. O sigui, podem afirmar amb claredat
que, quan els nens juguen amb els jocs de taula, es donen accions molt destacades, com
pot ser: agafar un material, posar-ho a algun joc, etc.
110
Nosaltres pensem que com estem a un racó on predomina la construcció, la unió,
l’encaixament i la destrucció de les creacions realitzades pels infants com les accions
d’agafar, de posar i de recollir i de verbalitzar les pròpies accions, són les més
destacades i més executades.
Creiem que la causa que es repeteixi molt el fet d’agafar i de recollir els
materials, és degut a que els jocs són poc motivadors, per tant els nens perden el interès
de jugar d’una forma continuada. Això condueix a que els infants canviïn ràpidament
d’estri i d’activitat, vagant per la classe sense saber que fer. Un altre motiu pel qual els
boixos perden la curiositat per jugar amb aquests jocs, pensem que és perquè estan
durant tres anys seguits en constant relació amb un material que no es renova, ja que
com hem dit, és una escola unitària i tot el cicle de tres a sis anys es troba a la mateixa
aula i espai.
En ser el racó estudiat els jocs de taula, és evident que aquest no incita el fet
d’amuntegar i apilar el material, ja que aquesta acció és més pròpia del racó de
construccions. Paral·lelament, les situacions simbòliques tampoc s’han donat molt
sovint perquè aquests jocs no les propicien. És per això que els calaixos dedicats per
aquestes dues tasques no s’han emprat freqüentment.
D’altra banda, també hem de dir que considerem que aquest racó propicia,
principalment, el joc de forma individual i no el joc en parella o en petit grup. Pensem
que això succeeix perquè els tipus de jocs que hi ha, a l’anomenat racó, no estimulen un
joc cooperatiu sinó una activitat més individualista.
Altre element contextual d’aquests fets pensem que és la mala organització del
racó, més concretament del material. A més a més, les normes establertes varien
constantment i això fa que els nens no les interioritzen i estiguin atabalats. Tot això té
com a conseqüència que ells vaguin sense un rumb fix per l’aula, és a dir, canviant
d’activitat i de racó contínuament, sense finalitzar les seves accions començades. No
obstant, hem de dir que el racó es troba ben delimitat físicament, ja que la zona que el
forma es troba clarament definit i té una única funció: jugar a jocs de taula.
111
Altrament hem de dir que considerem que les nostres observacions sí donen
resposta a les nostres preguntes inicials, o sigui, l’escolta ens ha ajudat a esbrinar si
l’espai destinat al racó seleccionat estava ben definit per totes les cares, si l’anomenada
delimitació donava peu a la confusió o pel contrari era idònia, si els infants disposaven
de suficients espais per jugar, si els nens d’altres racons destorbaven als infants del racó
de jocs de taula i si els materials que aquí es troben eren adients.
Arribats a aquest punt, entenem, amb ajuda dels conceptes teòrics, que
organitzar la classe per racons és una estratègia pedagògica que respon a l’exigència
d’integrar les activitats d’aprenentatge a les necessitats bàsiques de l’infant o, dit d’un
altra manera, és un intent de millorar les condicions que fan possible la participació
activa del nen en la construcció dels seus coneixements.
És per això, que amb aquesta organització s’afirma la definició teòrica dels
racons. Aquests són entesos com espais de creixement, i faciliten als al·lots la
possibilitat de fer coses, a nivell individual i en petits grups. Al mateix temps, inciten a
la reflexió sobre el que estan fent: juguen, investiguen, exploren, indaguen, proven i
tornen a provar i cerquen solucions, concentrant-se i actuant amb calma sense la
obsessió d’obtenir resultats immediats.
Altrament, la majoria dels teòrics coincideixen que en el treball amb boixos de
tres a sis anys està summament estesa la utilització dels racons, almenys en un temps
parcial. I en efecte és el que succeeix en la situació observada.
L’escola, ja té una estructura determinada la qual no es pot canviar, per tant, la
mestra hauria de condicionar aquest espai a les persones que l’habiten degut a que cada
grup té necessitats diferents, i per això tot l’espai ha d’estar ben cuidat. A més, ha de ser
acollidor, permetent que els infants es sentin a gust i disposin d’uns espais per a
realitzar les seves tasques d’una manera més adient.
Els espais no s’han de delimitar amb línies imaginàries, sinó que s’han de definir
amb mobles baixos, cortines o separadors que permetin que cada grup es centri en la
seva activitat. En general, és molt important que hi hagi un ambient físic organitzat, de
respecte i d’iniciativa, ja que la finalitat d’aquest racó, el de jocs de taula, és ajudar a
112
que els infants, mitjançant les experiències perceptives, motrius i manipulatives,
desenvolupin estructures del pensament i del llenguatge.
Aquest racó, també ajuda a desenvolupar les estructures espacials i de
pensament lògic del nen, per exemple amb les accions d’ordenar, formar, memoritzar,
atendre, observar, comprovar i classificar. Qualsevol material de construcció pressuposa
diferents graus de complexitat que dependran, com és evident, de l’edat del nen que
l’utilitza. En un primer moment, aquest serà un espai de joc individual. Desprès, a
mesura que es vagi fent gran, gaudirà amb processos més complexos i, al mateix temps,
compartint amb altres infants un projecte comú. És per això, que nosaltres creiem que
en l’observació ens han sortit accions molt més individuals. O sigui, pensem que els
nens encara es troben en la primera fase d’aquest procés, el de la socialització, però que
poc a poc s’aniran endinsant en les tasques cooperatives i de grup.
Així mateix, hem de tenir en compte que el material s’adeqüi al grup de nens:
quant més petits són, més grans han de ser els elements per fer construccions. A mesura
que es van fent grans, es poden introduir altres elements que possibilitin manipulacions
més precises: enroscar, desenroscar, girar...
Concretament, els materials més adients per als més grans són:
- Tot tipus d’insercions i trencaclosques de diferents complexitats.
- Jocs d’ordenar (colors, formes i grandàries) d’orientació espacial, de percepció,
memòria...
- Jocs de taula: domino, fitxes, parxís, oca, loteria, cartes, etc.
Ara doncs, si ens fixem, en els nens de quatre a sis anys, ens adonem que tenen
molt d’interès en contar objectes i comencen a diferenciar algunes formes geomètriques.
És per això que, d’aquesta manera espontània, a través de jocs de construccions, de
vivències personals i de situacions de cada dia, els nens aprenen conceptes matemàtics.
Paral·lelament, la mestra ha d’utilitzar aquests jocs per conèixer el
comportament de les criatures davant situacions diverses: major o menor control del
moviment, habilitat, tranquil·litat, tendència a posar-se nerviosos, tenacitat en la
persecució d’un objectiu...
113
En definitiva, l’adult a d’exercir un paper potenciador, d’acompanyament i de
treball en l’ombra. Motivant als nens per a que estableixin tot tipus de relacions amb els
objectes i accions, fent-los reflexionar al mateix temps a partir d’esdeveniments
significatius.
Per extensió, aqueta és realitzarà observant. A més, els docents han de portar a
terme activitats observacionals, per així poder valorar la seva tasca educativa i dur a
terme posteriors millores.
Així, les nostres observacions ens han permès plantejar-nos noves preguntes:
- Com actuarien els infants davant nous jocs de taula?
- Com actuarien els nens davant una distribució diferent del racó? I amb una
disposició diferent de l’aula?
- Per què la mestra no dinamitza més els racons?
- Què farien els boixos si tinguessin les normes més interioritzades? Què
passaria si les pautes fossin més clares i delimitades?
- Con reaccionarien els al·lots davant unes normes més constants i no tant
canviants?
- Què passaria si es fomentés el joc en gran grup i en parella?
- És possible que el moment en el que es realitza el joc per racons condicioni
l’activitat dels alumnes?
- Què succeiria si el temps de racons es realitzés en un altre moment del dia,
per exemple, a la primera hora del matí o a mig matí, i no a final del dia com
és fa actualment?
- Què passaria si el mobiliari utilitzat per a la delimitació fos més atractiva?
- Què ocorreria si es varies el nombre d’infants que pot anar a cada racó?
Arribats a aquest punt del projecte, i per concloure, hem de realitzar un procés
de feedback, on haurem de relacionar les nostres observacions i interpretacions per
portar a terme un projecte de millora del racó seleccionat.
114
Bibliografia:
Llibres:
BASSEDAS, Eulàlia; HUGUET, Teresa i SOLÉ, Isabel. Aprendre i ensenyar a
l’educació infantil. Editorial Graó, Barcelona, 2004.
FUSTÉ, Susanna i BONASTRE, Mercè. Psicomotricidad y vida cotiana (0-3
años). Editorial Graó, Barcelona, 2010.
LAGUÍA, Mª José i VIDAL, Cinta. Rincones de actividad en la escuela infantil
(0 a 6 años). Editorial Graó, Barcelona, 2004 i 2008.
PANIAGUA, Gema i PALACIOS, Jesús. Educación infantil. Respuesta
educatia a la diversidad. Alianza Editorial, Madrid, 2007.
VILA, Berta i CARDO, Cristina. Material sensorial (0-3 años). Manipulación y
exploración. Editorial Graó, Barcelona, 2005.
Top Related