Download - Projecte: "Històries de la Història"

Transcript

[Escriba  texto]   [Escriba  texto]   [Escriba  texto]    

 

Curs  2013-­‐2014  -­‐6è  de  Primària  

Projecte  “Històries  de  la  Història”  

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   2

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   3

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

SUMARI

EDAT MITJANA Introducció

Societat Pensament Art EDAT MODERNA Societat

Avenços tècnics Pensament Art EDAT CONTEMPORÀNIA

Revolucions Època de guerres Globalització Arts

ERA DE LA INFORMACIÓ Introducció

Societat Avenços tècnics

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   4

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   5

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EDAT MITJANA

ABANS PENSAVA                        

Introducció

L’Edat Mitjana és el període més llarg de la Història. Comença cap al segle IV, amb la caiguda de l’Imperi romà i s’acaba amb el descobriment d’un nou continent: Amèrica.

Com que és un període tan llarg, el podem dividir en dues gran etapes:

EDAT MITJANA

476 1100 1492

ALTA EDAT MITJANA BAIXA EDAT MITJANA

ALTA EDAT MITJANA

Quan l’Imperi romà es va debilitar, va ser envaït per molts pobles que venien del nord d’Europa (anomenats pobles bàrbars), que van acabar definitivament amb ell i el van dividir.

Europa va quedar dividida en dos gran territoris:

Els territoris d’Occident (on estem ara nosaltres). Van perdre tot el que havien après de Roma i van formar governs locals.

El territoris d’Orient. Van mantenir el sistema de govern romà, i van desenvolupar-se entorn de la ciutat de Constantinopla i van formar l’Imperi Bizantí.

Per altra banda una nova civilització feia aparició al

Sud d’Europa: els musulmans. Des del Nord d’Africa van conquerir molts

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   6

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

territoris, entre ells estava Espanya, fundant Al-Andalus. A la península ibèrica van estar des del segle VIII i van mantenir-se fins al final de l’Edat Mitjana. Aquesta presència a Espanya va estar plena de guerres per intentar recuperar els regnes cristians, però ens va deixar molts avenços que no teníem: brúixola, anestèsia, ús del zero, tècniques de conreu, àlgebra, el cafè...

BAIXA EDAT MITJANA

Al principi va ser un període de un gran desenvolupament econòmic i una crescuda important de la població, però al voltant del 1300 va aparèixer la Pesta Negra provocant una gran fam que va reduir la població a la meitat.

La població no estava gens contenta i es va aixecar contra els reis.

Catalunya en aquest moment estava dividida en comtats depenents del rei de França, i es van unir per formar el que avui anomenem la Corona Catalano-Aragonesa (segle XII), que va conquerir territoris fins a Grècia.

No podem pas oblidar un famós matrimoni, el que va unir a Ferran d’Aragó i Isabel de Castella: els Reis Catòtics. Aquesta unió va fusionar també els seus regnes: Castella i Aragó.

Societat

Si haguéssim de parlar de resumir la societat de l’Edat Mitjana en una paraula seria feudalisme. És un sistema d’organització pel qual un regne es dividia en petits territoris semi-independents (feus), on el senyor feudal defensava als seus vassalls dels atacs i/o els hi donava un tribut i, a canvi havien de treballar les seves terres del senyor o prestar alguns serveis.

Els senyors dels feus podien ser reis, nobles, bisbes, cavallers... i tenien al seu servei nobles menys importants, camperols, pagesos... Si un altre senyor d’un altre feu els atacava, els vassalls havien d’acudir en ajut del seu senyor, i a l’inrevés. Tenien firmat i es regien pel pacte de vassallatge.

La societat estava dividida en estaments: a la base trobem els pagesos, lliures o serfs, que suposaven la immensa majoria de la població, en l'escalafó intermedi es troben els mil itars i els nobles, laics o eclesiàstics. No tots tenien la mateixa categoria sinó que l'estatus dins d'aquests dos grups variava. Acabem a la cúspide amb la reialesa, és a dir, el rei i la seva família.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   7

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

PAGESOS I SERFS

Al principi el pagesos eren lliures i propietaris de petites terres, però les perdien a favor dels senyor i es convertien en serfs. Aquesta condició era hereditària.  

Tots els pagesos lliures també devien al senyor tributs i prestacions en moneda, una part de la collita i de bestiar, i de vegades, també objectes de producció domèstica (articles de fusta o peces de tela).

ARTESANS I BURGESOS

En aparèixer les primeres ciutats, a la baixa Edat Mitjana, es va crear una nova classe social, que continuava sent classe baixa, però que no es podia dedicar al camp: els artesans.

Quan els artesans i comerciants aconseguien tenir el seu propi negoci es convertien burgesos, que no eren vassalls de cap senyor. Vivien principalment del comerç.

CLERGUE

El Clergue també va participar en el sistema feudal. Com a administradors de grans propietats, els bisbes i els abats s'integraren dins la jerarquia feudal. A finals del segle XI, el papa realitzà una reforma que prohibí algunes pràctiques i s'esforçà a esmenar certs abusos com manca de pobresa, els costums relaxats, la compra de càrrecs, etc.

Al segle desè es produí una reforma als Monestirs. Des de l’Abadia de Cluny, a França, el seu Abat va eliminar els vincles feudals dels seus monestirs i va donar molta més importància al treball manual, a la còpia de manuscrits i a l’oració. Va tenir un lema: Ora et labora (resa i treballa), i gràcies al seu treball van arribar als nostres dies moltíssimes obres antigues, de la època clàssica, Grècia i Roma, i es van reproduir llibres arreu d’Europa, ja que la impremta encara no s’havia inventat.

NOBLESA I REIALESA

Els Reis eren la màxima autoritat per imposar lleis o donar drets al poble. Rebien diners i protecció dels seus nobles i cavallers, els quals, a canvi, rebien terres i títols (comtes, marquesos...). Per això, els reis eren els únic que no pagaven impostos.

Una persona arribava a ser noble gràcies al favor dels Reis, que regalaven aquest títols com a pagament per algun servei i hi vivien en grans castells fortificats. També podies tenir un títol per haver-lo heretat. Tot i així no tots eren igual d’importats ni rics:

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   8

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Pertànyer a la noblesa era evitar els impostos, tenir terres, ser jutjats per un tribunal especial... tenien molt privilegis. Durant la Baixa Edat Mitjana la noblesa va anar perdent aquests privilegis degut a la pèrdua de diners i l’aparició de la burgesia.

Activitat 1: Com passa el temps

Pensament La cultura i el pensament europeu tenia una base cristiana molt important. Ho era tant

que podem parta d’un cultura TEOCÈNTRICA (és a dir, centrada en Déu). De fet a l ’Alta Edat Mitjana la cultura es va desenvolupar als monestirs, on encara es promovia l’ús del llatí.

La majoria de la societat era analfabeta (no sabia ni llegir ni escriure), i la cultura era transmesa per l’Església de dues maneres: per una banda els mossens a les esglésies dels pobles, i per l’altre els frares i els monjos des dels monestirs, on copiaven a mà obres antigues.

El pensament teocèntric va fer que reis i papes s’aliessin per recuperar la terra on va néixer i créixer Jesús (Terra Santa). Ambdues institucions planificaren guerres, que anomenaven santes per conquerir aquells territoris que estaven en poder dels musulmans. Aquestes guerres eren les Croades ( que en van ser cinc), i es van desenvolupar des del segle XI fins el XIII. Hi van participar reis, cavallers, bisbes... i van crear unes ordres militars de caràcter religiós ( “els croads”) per conquerir o defensar

els sants llocs.

Activitat 2: La societat va canviant

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   9

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EXERCICI Tria un aquest personatges, posa’t a la seva pell , s ituat a la seva època i explica: on vivia, en quina època, com és la seva vida, què fa la gent del teu voltant.. . : Don Pelaio, Isabel la Catòlica, Abderraman I, Rodrigo Díaz de Vivar, Gifré el Pelòs, Carlomagno o Mahoma. Aquest exercici el pots fer en parella. Repartiu els personatges a la classe de manera que no els repetiu. Un cop acabada la feina podeu fer una petita exposició oral (amb nota)

Art L’art a l’Edat Mitjana estava molt relacionat amb la cultura de l’època, i com hem vist,

amb el cristianisme. La funció de l’art no era la bellesa, sinó com una ofrena a Déu i com una manera de relacionar-se amb ell (societat teocèntrica).

Sent, a més, un període tan prolongat té molts estils. Anem a estudiar només els més importants: BIZANTÍ

És un moviment l’art cristià. És molt refinat i amb molta influència oriental. D’aquest art podem destacar els mosaics, que combinaven les pedres semiprecioses amb l’or.

       

Santa Sofia de Constantinoble (Estambul) Emperador Justinià

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   10

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

ISLÀMIC

És l’art procedent dels musulmans. Està relacionat, per tant, amb la religió islàmica. Els edificis eren la majoria mesquites. A més de la utilització de l’art d’e ferradura, les figures geomètriques i les decoracions vegetals. Mai presenta figures humanes (els estava prohibit).

arc de ferradura mesquita

ROMÀNIC

És el primer art cristià. Va començar per “servir” de catequesi del poble. Els cristians eren analfabets i com que no podien llegir la Bíblia es dissenyaven les esglésies i les pintures murals (a les parets) perquè la gent recordés les històries de la Bíblia.

Les obres romàniques són pobres en decoració, fortes i austeres. En arquitectura, les esglésies no eren gaire altes, tenien murs gruixuts, finestres petites i

fent servir l’arc de mig punt i la volta de canó.

Volta de canó Església Romànica Arc de mig punt Les pintures eren policromades (molts colors), sense perspectiva i

amb escenes de la Bíblia. Tant les pintures con les escultures presenten un aspecte poc realista, però en realitat aquesta no era la seva finalitat, només volien que la gent s’apropés a Déu.

GÒTIC

Aquest estil, que comença cap al segle XIII a tota Europa és molt més estilitzat que l’anterior. Les construccions gòtiques, catedrals, la majoria, són molt elevades, molt esculpides (tant per dintre con per fora de l’edifici), finestres molt grans que són cobertes per vidres de colors anomenats vidrieres (que estaven plenes d’històries del Nou i de l’Antic Testament),. La que es trobava a la façana principal s’anomenava rosetó o rosassa.

És corrent que s’utilitzi l’arc apuntat o ogival i la volta de creueria.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   11

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Arc apuntat o ogival Volta de creueria Catedral gòtica Vidriera

EXERCICI Amb aquesta nova informació que has après omple el següent requadre:

ARA PENSO                                

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   12

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EXERCICI Omple aquest esquema de parts del tot.

     

   

LA SOCIETAT MEDIEVAL

Què passaria si no existissin els pagesos?          

ELS PAGESOS

ESTAMENTS                      

         

Quina seria la seva funció?

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   13

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EXERCICI Identifica cada il· lustració amb el personatge que li correspon i digues on vivien:

monjo - Bisbe –pagès – cavaller - burgés – noble

EXERCICI

M’agradaria saber més sobre...: tria un tema dels que hem treballat, investiga i presenta’ns el que has après de la manera que tu prefereixis.

EXERCICI AMB NOTA

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   14

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EDAT MODERNA EXERCICI Fes “Abans pesava” de la pàgina 33

Introducció El Renaixement és l’etapa històrica que es desenvolupa al llarg dels segles XV i XVI a l’Europa occidental, i marca el pas del món medieval al món modern. A partir de la segona meitat del segle XV, Europa va començar a sortir de la greu crisi que arrossegava des de mitjans del segle XIV. Es va revifar l’economia rural i es va reactivar la vida urbana, gràcies al desenvolupament del comerç i de l’activitat artesana, sobretot la tèxtil. També el poder de la monarquia es va enfortir molt i van sorgir els grans estats moderns. Va ser una època de canvis, que defineixen l’etapa històrica de l’Edat Moderna, que es desenvolupa al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. L’inici d’aquesta època a Espanya es marca a partir de la unió de la Corona catalanoaragonesa l’any 1479, tot i que internacionalment l’inici d’aquest període ve marcat pel Descobriment d’Amèrica l’any 1492. L’any 1789 tingué lloc la Revolució Francesa i amb aquest gran succés es dóna per finalitzat aquest període.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   15

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

GRANS CANVIS L’inici de l’Edat Moderna es caracteritza per una sèrie de canvis socials succeïts després de la crisi del final de l’Edat Mitjana.

La desaparició de les epidèmies de pesta i la millora de les collites van permetre que hi hagués un AUGMENT DE LA POBLACIÓ.

Les CIUTATS van tornar a ser molt actives, són centres de cultura i comerç.

La BURGESIA, apareguda ja en la Baixa Edat Mitjana, es va convertir en el motor de la societat i es dediquen a controlar el comerç de les ciutats.

Apareixen les MONARQUIES ABSOLUTISTES, una forma de govern en la qual el rei tenia tot el poder. Per controlar-ho tot, s’envoltava de ministres, recaptadors d’impostos, membres de l’exèrcit i diplomàtics.

Es va descobrir el continent americà i noves rutes comercials. Tot va ser gràcies a les noves tècniques de navegació.

Es van produir importants avenços científics i tècnics. En destaquem: TELESCOPI GALILEU GALILEI (1564-1642) va perfeccionar el telescopi, es va dedicar a observar el moviment dels astres i va comprovar que la Terra gira al voltant del Sol.

CIRCULACIO DE LA SANG MIQUEL SERVER (1511-1553) va fer importants descobriments sobre la circulació de la sang.

IMPREMTA JOHANNES GUTENBERG (1398-1468) va inventar la impremta a mitjans de s. XV. A partir d’aquell moment, el fet de poder imprimir molts exemplars d’un llibre en comptes de copiar-los d’un en un va permetre que el coneixement arribés a molta més gent i

més ràpidament.

Activitat 3: Els invents

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   16

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Societat A l’Edat moderna es manté la divisió de la societat en estaments.

El rei és la màxima autoritat. La resta de la societat es divideix en:

• Privilegiats : eren els nobles i alt clergat. Depenien del rei, però

tenien terres, no pagaven impostos i ocupaven càrrecs importants a la cort.

• No privilegiats: eren el baix clergat, la burgesia, els artesans i camperols. No tenien terres, però podien llogar-les; pagaven impostos i no podien accedir a càrrecs a la cort.

ECONOMIA: Els rendiments en l’agricultura i la ramaderia van augmentar i, per tant, es va reactivar el comerç. Va ser una etapa menys bèl·lica que el segle anterior, i això va afavorir el repoblament i la reconstrucció de pobles abandonats al llarg del segle XIV. La recuperació del comerç i de les ciutats va afavorir la consolidació d’una

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   17

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

burgesia comercial de caràcter capitalista. POLÍTICA: Aquesta burgesia comercial va anar guanyant poder polític, davant l’antiga noblesa feudal, gràcies als préstecs que feia als monarques per tal que aquests poguessin tirar endavant les empreses de les colònies. Els grans beneficis que comportaven als monarques les empreses colonials van suposar un enfortiment de l’autoritat del rei enfront de la noblesa feudal. Tots aquests factors van afavorir l’aparició dels estats moderns, on el monarca incrementava la seva autoritat basant-se en la raó d’estat i en l’interès per la pàtria, i tenint un exèrcit professional i una administració centralitzada. Aquestes monarquies no reconeixien cap autoritat superior a la del rei, ni la dels senyors feudals ni la de l’Església. Per tal de consolidar el seu poder, el rei absolut assegurava que el poder li venia donat directament per Déu.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   18

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EXERCICI AMB NOTA

EXERCICI: Copia l’esquema a la pàgina següent i tradueix-lo al català. (Util itza colors)

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   19

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

RELIGIÓ: La reforma

A començaments del segle XVI hi va haver una profunda crisi en el si de l’Església catòlica provocada per la Reforma de Luter, que comportà la divisió de l’Església. La Reforma va ser un moviment de protesta davant la crisi moral i el funcionament corrupte de l’Església catòlica des de feia segles. L’any 1517, el monjo alemany Luter va acusar l’Església de corrupte per vendre el perdó dels pecats als rics.

Lúter va iniciar un moviment de ruptura amb el Papa, que el va excomunicar, és a dir, el va apartar de l’Església. Luter, amb l’ajut dels prínceps alemanys, va iniciar un

moviment de trencament amb l’Església de Roma anomenat protestantisme.

Els principis bàsics del protestantisme eren: Lúter

1.La justificació per la Fe: només la Fe pot salvar els creients, no les bones obres. 2. El sacerdoci universal: si només la Fe pot salvar els creients no té cap sentit l’existència d’una església separada de la resta dels creients; tots els creients són sacerdots.

3. L’autoritat de la Bíblia: interpretació lliure de la Sagrada Escriptura. La Contrareforma

L’Església catòlica va intentar resoldre el problema amb la convocatòria del Concili de Trento (1545), però ja era massa tard per a l’aproximació de posicions i, a més, al Concili van guanyar les posicions més critiques amb els protestants.

Aquest fet i el triomf del protestantisme a diverses zones del nord d’Europa van donar lloc a un llarg procés de guerres de religió entre

catòlics i protestants des de mitjans del segle XVI fins a mitjans del segle XVII. A Trento es va fitxar el dogma catòlic: salvació per la Fe i les obres, set

sagraments, celibat per als eclesiàstics, culte a la Verge i als sants, la Bíblia només en llatí. Es van crear els seminaris i el catecisme, i es va potenciar molt la tasca missionera, sobretot a Amèrica.

La Companyia de Jesús, encapçalada pels jesuïtes, que van ser els grans difusors dels ideals de Trento, va ser fundada per sant Ignasi de Loiola el 1538.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   20

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Avenços tecnològics

La prosperitat de les ciutats i de la burgesia estava fonamentada en el desenvolupament del comerç, sobretot el comerç de la ruta de la seda. Aquesta ruta començava al sud d’Àsia, d’on sortien els productes que, passant per la península d’Aràbia, arribaven a la Mediterrània, des d’on es distribuïen per

tot Europa. Però aquesta ruta no era segura, ja que la Mediterrània oriental estava controlada pels turcs i era molt perillós navegar-hi. Això va fer que els comerciants cerquessin rutes alternatives per arribar a l’Índia.

Els primers van ser els portuguesos. El seu projecte era vorejar Àfrica fins a arribar a l’Índia. Seguint aquest camí, Bartolomé Días va arribar al cap de Bona Esperança el 1487. El 1498, un altre portuguès, Vasco da Gama, va arribar a l’Índia.

Mentre succeïa això, un genovès anomenat

Cristòfor Colom va presentar als Reis Catòlics un projecte que havia estat rebutjat per Portugal: arribar a Àsia seguint la ruta de l’oest. Però el projecte de Colom partia de dos principis erronis: creia que la Terra era més petita del que realment és i també s’equivocava en pensar que la distància que separa Europa de l’Extrem Orient per terra era més llarga del que en realitat és. Aquests errors el van fer creure possible arribar a la Índia donant la volta per l’oest.

Després de reticències inicials, Colom va rebre el suport de la reina de Castella i va començar el seu viatge el 3 d’agost de 1492 amb dues caravel·les (tipus de vaixell, típic del segle XV): La Pinta i La Niña, i una nau La Santa María. El 12 d’octubre de 1492, Colom va arribar a una illa, que va rebre el nom de Sant Salvador (illes Bahames). Després va navegar per la resta d’illes i va arribar a Cuba i a Haití. L’any 1493 va retornar i fou rebut pels Reis Catòlics a Barcelona. Colom encara faria tres viatges més i moriria el 1506 convençut que havia arribat a les costes d’Àsia.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   21

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Però molts dels seus contemporanis ja creien que es tractava d’un nou món.

Un navegant florentí, Amerigo Vespucci, fou qui va posar el seu nom a un mapa de les noves terres, i així va néixer el nom d’Amèrica.

El 1522, i després de tres anys de navegació, Juan Sebastián Elcano va aconseguir donar la volta al món seguint la ruta de l’oest. La conquesta del continent americà

A partir de l’ocupació de les illes del Carib (des de finals del segle XV), els espanyols van iniciar la conquesta del continent americà, empresa que va durar fins a mitjans del segle XVI.

El 1521, Hernán Cortés va conquerir els territoris de l’imperi Asteca (Mèxic i l’Amèrica Central). Més tard, el 1533, Francisco Pizarro va conquerir l’imperi Inca.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   22

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Els territoris conquerits que passaven a formar part de la monarquia hispànica es regien per les lleis castellanes. Per administrar els nous dominis es van crear dues institucions: el Consell d’Índies, que s’encarregava del govern, i la Casa de Contratación, que regulava els afers econòmics. A més, políticament, el territori es va dividir en diversos virregnats, governats per un virrei.

La societat estava dividida per criteris racials: Primer hi havia els castellans, que controlaven les terres i el comerç i ocupaven els càrrecs de govern. Després, els mestissos, que estaven entre la població blanca i la població indígena, que va quedar sotmesa als blancs. Finalment hi havia els esclaus negres, que feien els treballs més durs i procedien del continent africà. L’economia de les colònies americanes

Les principals activitats econòmiques eren l’explotació de les mines d’or i, sobretot, de plata. També eren molt importants les grans explotacions ramaderes, les plantacions sucreres i les explotacions agrícoles.

El comerç era un monopoli reial i estava controlat des de Sevilla a través de la Casa de Contractació.

Finalment destaquem les conseqüències que va comportar el descobriment d’Amèrica per als europeus i per als pobles americans.

Per als europeus: A. Va suposar beneficiar-se dels imperis colonials amb les grans quantitats d’or i de plata que portaven d’Amèrica, que van permetre l’enfortiment de l’autoritat dels reis i l’enriquiment de la burgesia; Els europeus van conèixer nous productes agrícoles : la patata, el blat de moro, el sucre...; B. Els descobriments van afavorir una nova visió, en fer entrar la cultura europea en contacte amb altres cultures, i també un desenvolupament ràpid de la ciència i de la tècnica. C. Part de la població europea va emigrar cap al Nou Món, i alhora es va començar a desenvolupar un comerç

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   23

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

que va provocar la substitució de la Mediterrània per l’Atlàntic com a centre del comerç mundial. Per als pobles americans el contacte amb els europeus va suposar: A. La mort de milions de nadius en les guerres de conquesta i les malalties que portaven els europeus, contra les quals els nadius no tenien anticossos. B. La submissió dels indígenes a l’autoritat dels europeus. C. Un procés d’aculturació (eliminació dels seus valors i creences i imposició dels valors cristians i europeus). EXERCICI: Relaciona cada paraula amb la definició corresponent i després escriu-la en el l loc corresponent del dibuix:

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   24

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Moda

L’ Edat Moderna es prolongà durant tres segles. En este període de temps es van arribar a produir molts canvis en la forma de vestir de la gent. Por això, dividirem aquest període en tres parts:

En primer llos tenim el Renaixement.

En aquesta època predomina la moda italiana que fa servir plomes per decorar barrets i altres complements. Les sabates són acabades en punta. Les dones segueixen portant cotilla, deixant caure la faldilla. Aquesta està formada per varies capes de robes. A Espanya naixerà una nova moda: els mirinyacs.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   25

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Després ve el període d’influència francesa. Els grans volums s’accentuen en els vestits i pentinats. Les faldilles passen a ser rectes, amb plecs i cues de seda. Es comencen a portar les mànigues tancades i els colls doblegats. Les dones comencen a portar una mica de taló.

A mesura que ens anem apropant al final de l’ Edat Moderna, ens trobem perruques i grans barrets. Encara que a Espanya es comencen a portar les mantellines al cabell.

EXERCICI: Buscar al diccionari la paraula següent i escriu la definició i fes un dibuix: MIRINYACS: ..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   26

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Pensament

Durant l’Edat Mitjana, el pensament i la cultura estaven monopolitzats per l’Església i basaven la fe absoluta en allò que explicava la Bíblia. Hi havia una visió teocràtica del món i de l’univers, és a dir, tot girava al voltant de Déu.

Però a partir de la segona meitat del segle XIV i sobretot a partir del XV tot el pensament va canviar; la cultura va deixar de ser monopoli de l’Església, van sorgir les primeres universitats i centres d’estudi i es va desenvolupar un nou corrent de pensament, l’Humanisme.

L’Humanisme es caracteritzava per: a. L’home passa a ser el centre del món, visió antropocèntrica; b. Predomini de la raó; c. Recuperació de la cultura clàssica. Del pensament humanístic destaquen, sobretot, Petrarca i Erasme de

Rotterdam. Erasme defensava l’estudi de la Bíblia no solament

en llatí. Propugnava una religiositat basada en el contacte directe amb Déu, l’oració interior i la lectura de l’Evangeli. Durant tota la seva vida va treballar perquè els prínceps cristians deixessin de lluitar entre ells.  

L’Humanisme va tenir una gran influència en el pensament i en la ciència dels segles XV i XVI.

Pel que fa a la ciència, destaca Copèrnic, que va dir que la Terra girava al voltant del sol.

Moisès,  de  Miquel  Àngel

Art L’art dels segles XV i XVI és el Renaixement, que es caracteritza per:

a. La recerca de la bellesa. b. Un concepte de bellesa identificat amb l’harmonia, l’equilibri i la

proporció. c. El renaixement dels cànons de bellesa de l’antiguitat grecollatina i

l’admiració per la cultura de Grècia i Roma. El Renaixement neix al nord d’Itàlia i ràpidament es difon per tota

l’Europa occidental. Florència és la ciutat que millor reflecteix el Renaixement. En aquesta ciutat van treballar els millors artistes de l’època.  

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   27

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Al segle XVII la cultura i el pensament canvien. Al segle XVII sorgeix el concepte de ciència empírica, basat en l’experiència, l’observació i l’experimentació.

Destaquen científics com Pascal i Newton, que descobreix la de la gravetat. També va destacar Galileu, que va reafirmar la teoria de Copèrnic sobre el moviment dels planetes al voltant del Sol.

L’art d’aquesta nova etapa és el Barroc, que es desenvolupa al llarg del segle XVII i primera meitat del XVIII. Al Barroc s’abandonen els ideals clàssics de bellesa del Renaixement i són substituïts per l’exageració en les formes.                                                                                                                                                                                                                                    

Les menines de Velázquez Catedral de Santiago Haëndel músic del Barroc

EXERCICI En la pàgina següent tens un làmina, observa-la i identifica cada frase amb la l letra corresponent del dibuix.

Les ciutats es protegien amb muralles.

Els artesans d’un mateix ofici solien agrupar-se en un mateix barri.

Les masies solien estar fortificades.

Hi havia una gran activitat comercial.

Hi havia bandolers.

Els camperols pagaven molts impostos als nobles

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   28

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Si vols tenir una nota més pots pintar la làmina i presentar-la (exercici voluntari).

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   29

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EXERCICI. Escriu a sota de cada imatge la categoria de l’art que li correspon: Arquitectura, música, pintura, escultura

EXERCICI Escriu els fets històrics que marquen l’ inici i el f inal de l’Edat Moderna.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   30

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EXERCICI: Transforma aquest esquema en un mapa mental en català (recorda com és un mapa mental i que has d’util itzar colors diferents).

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   31

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EXERCICI AMB NOTA

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   32

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EDAT MITJANA EDAT MODERNA  

EN QUÈ S’ASSEMBLEN?

EN QUÈ ES DIFERENCIEN? AMB RESPECTE

A…

Semblances i diferències importants

CONCLUSIÓ

EXERCICI: Realitza aquesta rutina de pensament en grup (de taules)

COMPARAR i CONTRASTAR    

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   33

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

 

ABANS PENSAVA                        

ARA PENSO                                  

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   34

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EDAT COMTEMPORÀNIA EXERCICI Fes “Abans pesava” de la pàgina 49

Introducció L'Edat Contemporània és l'època que va des de la Revolució Francesa (1789) fins els nostres dies. En aquesta època es produeixen en tota Europa:

Les grans revolucions burgeses. La revolució industrial. Les guerres mundials: I i II. El naixement de l'U.E.

En aquesta època es produeix a Espanya: La guerra de la Independència. Els conflictes polítics. El 2n segle d'Or. La guerra civil. La dictadura de Franco. La transició. L'entrada a l'U.E.

Revolució Francesa Es diu Revolució Francesa a la revolució burgesa que va tenir lloc a França el 1789. Les causes van ser: L'auge de la burgesia, amb un poder econòmic cada vegada més gran i fonamental en l'economia de l'època.

1. La influència de l'èxit d'altres revolucions: Estats Units, Irlanda, Holanda. 2. L'odi del poble contra el poder absolut dels reis i contra la noblesa. 3. Les idees que havia desenvolupat la Il·lustració: llibertat, igualtat, fraternitat. 4. La desigualtat social: la noblesa i el clergat no pagaven impostos, la resta si. 5. El poble passava gana i la noblesa vivia envoltada de luxes

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   35

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EXERCICI: Explica les causes principals de la Revolució Francesa i els canvis que va comportar.

Revolució Industrial

La revolució industrial és un canvi substancial que rep 'Europa des de mitjans del s. XVIII fins a mitjans XIX.

L'economia estava basada en la producció a força del treball manual en els tallers artesans. Aquest tipus de producció que venia des de l'Edat Mitjana no podia subministrar productes a la població a causa de l'augment d'habitants que van tenir lloc a les ciutats.

Per això es van inventar màquines que van canviar els tallers per fàbriques i la producció va augmentar considerablement. Causes de la revolució industrial:

1. Gran augment de població. 2. Necessitat de proveir-se de productes. 3. Els burgesos són ara els que manen i poden posar les lleis que els convinguin. 4. Les colònies d'Amèrica, Àfrica i Àsia subministren matèries primeres a baix preu. 5. S'inventen màquines que faciliten el treball. (Màquina de vapor) 6. Es construeixen els primers ferrocarrils que permeten transportar les mercaderies.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   36

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Sorgeix a Anglaterra perquè allà es donaven totes les causes, però a poc a poc va ser passant a les altres nacions europees. Es pot considerar a James Watt com l'inventor de la màquina de vapor que va funcionar en la revolució industrial. George Stephenson va ser l'inventor de la locomotora a vapor. EXERCICI: Observa el dibuix i intenta omplir els buits de la làmina.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   37

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EXERCICI: Feina voluntària: pots pintar el dibuix i presentar-lo.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   38

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Conseqüències de la revolució industrial:

a. La població camperola abandona el camp per anar-se’n a treballar a les ciutats. b. Sorgeixen els sindicats o unions de treballadors per lluitar pels seus interessos. c. Es produeix una lluita per conquerir colònies que els subministrin matèries primeres

barates. d. Es van dissenyar, desenvolupar i perfeccionar les vies de comunicació i els mitjans de

transport. e. Van sorgir noves doctrines polítiques: socialisme, social-democràcia... f. Es produeixen nombrosos invents: la pila elèctrica de Volta, el parallamps de Franklin,

el vaixell de vapor de Fulton, el termòmetre de mercuri de Fahrenheit...

Màquina de vapor de James Watt Locomotora de Stephenson EXERCICI: Explica en què va consist ir la Revolució Industrial i alguna de las conseqüències que va tenir

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   39

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Guerra de la Independència

Després d'una sèrie d'altercats polítics, Carles IV abandona la corona d’ Espanya i el succeeix el seu fill Ferran VII.

Pel tractat de Fontainebleau França i Espanya s'aliaven per a la conquesta de Portugal. Les tropes de Napoleó van entrar a Espanya amb la idea d'apoderar-se de Portugal (Portugal era aliat d'Anglaterra i enemic de França).

El rei Ferran VII és cridat a Baiona (França) per Napoleó i acudeix pensant que se’l reconeixerà com a rei d'Espanya. Però va quedar retingut a França.

Mentrestant Napoleó s'apodera d'Espanya i anomena rei d'Espanya el seu germà José Bonaparte (conegut per Pepe Ampolla).

El 2 de Maig de1808 la població de Madrid es revolta contra les tropes napoleòniques. A partir d'aquí les altres ciutats d'Espanya s’aixequen contra els francesos iniciant una guerra de guerrilles. És l’anomenada Guerra Independència. Els anglesos, enemics de Napoleó, també van ajudar a Espanya en la guerra. El general Wellington, al capdavant d'un exèrcit anglo-portuguès i operant des de Portugal, derrota als francesos expulsant-los de l'Oest d'Espanya i amenaçant Madrid.

La petita burgesia espanyola,

aprofitant la situació de guerra, redacta la primera constitució espanyola amb idees liberals. “La Pepa” va ser el nom que va rebre la constitució que es va redactar a les Corts de Càdis en 1812.

Napoleó aconsegueix signar la pau amb Fernado VII, a canvi, es

converteix en rei d'Espanya i és aclamat pel poble.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   40

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

A partir d'aquest moment les colònies espanyoles a Amèrica comencen a fer-se independents. EXERCICI Situa en l’eix cronològic els següents esdeveniments:

• Primera República Espanyola • Promulgació de la constitució de Cadis • Unió monetària europea • Mort de Franco i retorn de la democràcia • Guerra Civil Espanyola • Primer Ferrocarril de l’Estat Espanyol • Segona República Espanyola • Aprovació del segon Estatut d’Autonomia • Segona Guerra Mundial

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   41

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

1a Guerra Mundial Guerra entre moltes nacions que es va produir entre 1914 i 1918. Participants: Imperi Austrohongarès i Alemany contra França, Anglaterra i Rússia (principalment).

Les causes de la 1ª Guerra Mundial van ser vàries:

a. Polít iques: Alemanya i França es disputen territoris fronterers. Alemanya i Rússia es disputen territoris dels Balcans.

b. Econòmiques: La revolució industrial i la seva necessitat de grans quantitats de matèries primeres fan

que aquelles nacions que tenen colònies (a Amèrica, Àsia i Àfrica) creixin més que les nacions que no tenen colònies. Per això lluiten per aconseguir colònies.

Sorgeix la Triple Aliança (Alemanya, Àustria i Itàlia) i la Triple Entesa (Anglaterra, França i Rússia).

El detonant va ser l'assassinat de l’ hereu al tron austro-hongarès a Sarajevo. Els EUA entren en el conflicte recolzant els aliats (França, Anglaterra), que van guanyar la guerra. Alemanya es va veure obligada a signar la pau de Versalles per la qual es comprometia a pagar per la guerra i a no poder tenir exèrcit.

Conseqüències:

a) Va haver-hi uns 10 milions de morts que juntament amb una gran epidèmia de grip van deixar als països europeus amb escassa població.

b) Alemanya va perdre els territoris d’ Alsàcia i Lorena a mans de França. c) L'imperi austro-hongarès es va desintegrar i van sorgir nacions com Àustria,

Iugoslàvia, Polònia i Txecoslovàquia. d) La decadència dels països europeus va fer prosperar els Estats Units d'Amèrica

del Nord que van passar a ser la 1a potència del món.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   42

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Segle d�Or

Al segle XX, la cultura espanyola va tenir una gran rellevància. Se l’ha anomenat el Segle d'Or.

LITERATURA:

En aquesta època podem reunir a diverses generacions: la generació del 98, i la de 1927.

La generació del 98 va tenir com a grans personalitats a: Baroja, Azorín, Unamuno, Machado, Valle-Inclán o Maeztu. La del 1927 amb els poetes Dámaso Alonso, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre, Rafael Alberti, Pedro Salines, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Miguel Hernández i García Lorca. Ramón J. Sénder va ser el més destacat novel·lista, intel·lectuals com Ortega i Gasset. ARQUITECTURA:

El modernisme va ser l'estil que va brillar i Gaudí l'arquitecte més important: El Parc Güell, La Sagrada Família (Barcelona). PINTURA: Grans genis com: Salvador Dalí, Joan Miró i Pablo Picasso.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   43

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

MÚSICA: Figures com Isaac Albéniz, Enrique Granados i, sobretot, Manuel de Falla marquen un moment molt brillant de la nostra música.

Activitat 4: Art

Espanya s. XX

Espanya en els començaments del segle XX, té dos principals problemes: els continus conflictes entre partits polítics i la guerra al Marroc.

Se succeeixen diferents governs: Regnat d'Alfonso XIII (fill d'Alfons XII). Durant el seu regnat es va produir la

dictadura del General Primer de Rivera. El regnat d'Alfonso XIII va acabar quan els espanyols van votar als partits republicans. (La república és una forma de govern contraria a la monarquia). Es va proclamar en 1931 la 2a República Espanyola que va durar fins al 1936.

El general Franco es va aixecar en armes contra la República i es va produir una

guerra, la guerra civil espanyola. D'una banda estaven els nacionals (partidaris de Franco) i per un altre els republicans (partidaris del govern democràtic).

Franco amb l'ajuda d'Itàlia i Alemanya aconsegueix el triomf de la guerra. Les nacions democràtiques mundials que havien ajudat als republicans trenquen relacions

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   44

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

amb el govern de Franco i Espanya sofreix un període fins al 1953, molt dolent i de moltes penúries: la postguerra.

En 1953, els EUA arriben a un acord amb Franco i es trenca el bloqueig a Espanya. Espanya comença a prosperar. En la dècada dels 60 molts espanyols van emigrar a França, Alemanya, Suïssa... i amb els seus ingressos i amb l'afluència de turisme Espanya va ser recuperant-se de la greu crisi econòmica.

En 1975 mor Franco i li succeeix Juan Carlos I. Amb el seu regnat Espanya torna a ser una monarquia democràtica. Comencen a Espanya una sèrie de canvis que li portaran a tenir un govern democràtic, a això se li ha anomenat la “Transició”.

En 1978 es va fer la Constitució Espanyola que va ser aprovada per tot el poble. Des de llavors Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar, José Luís Rodríguez Zapatero i ara Mariano Rajoy han estat Presidents de govern a Espanya.

En 1982 Espanya va entrar a formar part de l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord= Organització per defensar-se les nacions d'occident aliades: EUA, Anglaterra, França...).

En 1986 Espanya va entrar a formar part de la Unió Europea. Els majors problemes espanyols de l'actualitat són: la crisi econòmica, la gran

afluència d'immigrants, l'atur, la carestia de la vida...

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   45

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

PRESA DE DECIS IONS  

Ets un ciutadà que vius a Espanya quan inicia la Guerra civi l? Què podries fer? (pluja d’idees)

CONSEQÜÈNCIES Què passarà si tr iem aquest

opció?

RAONS Per què crec que passarà

això?

VALOR Quina importància té la conseqüència? Per què?

Marca les positives i les negatives Classifica-les com: “molt importants”, “importants” o “no

importants”

EXERCICI AMB NOTA

OPCIÓ TRIADA

CONCLUSIÓ:

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   46

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

2a Guerra Mundial La 1º guerra mundial va acabar però els seus contendents no van quedar del tot satisfets. Els alemanys no van complir el tractat de Versalles i van crear un gran exèrcit. La gran depressió econòmica. La greu crisi econòmica dels EUA es va traslladar a Europa. Amèrica havia prestat molts diners a les nacions europees i ara ho volia recuperar. La política expansionista alemanya. Els alemanys enemics dels russos van envair Àustria primer i Polònia després. A Alemanya triomfa el nacional socialisme partit d'Adolf Hitler que vol apoderar-se d'Europa. Hitler vol que la raça Ària sigui universal, per aconseguir-ho tractarà d'exterminar a jueus, gitanos, homosexuals... CONTENDENTS: Per una costat tenim a Alemanya, Itàlia i Japó. Pel bàndol aliat: Anglaterra, França i EUA principalment. Rússia s'enfrontava a Alemanya però no es pot considerar aliada.

DESENVOLUPAMENT: La invasió de Polònia per Alemanya va ser el detonant (1936). Els japonesos (1937) ataquen Xina, les colònies d'EUA, d'Anglaterra i d'Holanda en el Pacífic.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   47

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Els aliats declaren la guerra a Alemanya i aquesta envaeix Dinamarca, Noruega, Holanda, Bèlgica i França. Els alemanys mantenen dos fronts: en occident contra els aliats i en orient contra els russos.

Després de diversos anys de triomfs alemanys i japonesos, els EUA llancen dues bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki i Japó es rendeix. En el front Oriental els russos passen a l'ofensiva i fan retrocedir a Hitler. En l'Occidental els aliats desembarquen a Normandia i comença la reculada dels alemanys.

En 1945 arriben els russos i els aliats a Berlín i acaba la guerra. Com els aliats i els russos tenien sistemes de governs molt diferents (socialisme-capitalisme) no arriben a acords i divideixen Alemanya en dues parts (oriental i occidental / socialista i capitalista) fins i tot Berlín és dividit en dues zones que després serien separades pel mur de Berlín. CONSEQÜÈNCIES:

• Es creen dos grans blocs de països: els capitalistes (aliats) i els socialistes (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques URSS i aliats).

• Definitivament els EUA es fan amb el control mundial. • Moren 50 milions de persones d'elles sis milions de jueus en els camps

d'extermini. • Europa queda arrasada. • Es crea l'ONU Organització de nacions unides, per lluitar per la pau al món.

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   48

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

Activitat 5: Personatges importants

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   49

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

EXERCICI: Busca informació d’alguna ONG, explica quins propòsit té i enganxa informació, imatges , l’anagrama...

ABANS PENSAVA                    

ARA PENSO  

                           

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   50

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

ERA DE LA INFORMACIÓ Introducció

Des que va acabar la Guerra Freda (recorda que enfronta als Estats Units i a URSS (Rússia i d’altres països), van augmentar les relacions entre els països, de tal manera que actualment hi ha una interdependència econòmica i una major relació entre tots.

En l’actualitat continuen les desigualtats socials, però ara no només estan dins d’un mateix territori; el món està dividit en tres tipus de països:

• Països desenvolupats: són els que compten amb més diners i una estabilitat social i política que defensen els drets de les persones. Podem incloure: Europa, Amèrica del Nord, Austràlia, Japó...

• Països del tercer món: són països més pobres, que moltes vegades han estat explotats per altres països. Entre ells poden incloure: Àfrica, Amèrica del Sud, Índia...

• Països emergents o països en vies de desenvolupament. Encapçalats per Xina, són països que no tenien poder de decisió en les decisions mundials, però que per al desenvolupament de la seva economia, sí que ho tenen. Poden ser: Xina, Brasil, Corea...

Societat La interrelació entre el països ha fet que la

política, la economia i la societat canviï al mateix temps en tot el planeta. Aquest fenomen que expandeix la manera de viure i els costums dels països anomenats desenvolupats a tot el

món es diu GLOBALITZACIÓ. La nostra vida quotidiana també es veu afectada, mengen fruita tropical, portem roba de Taiwan i utilitzen tecnologia japonesa.

La globalització va ser possible gràcies al desenvolupament de les tecnologies de la informació. La nostra societat és la societat de la informació.

Qui té informació té poder. Això fa que per una banda que tothom tingui accés a la informació, a l’educació... encara que a vegades no tots tenen possibilitat de tenir la tecnologia que facilita accés a aquesta informació i queden marginats o enrederits.

Activitat 5: Diari Vivim moments en els que les

classes populars, tant d’orient com d’occident no estan d’acord amb el seus governants, de manera que es porten a terme revolucions populars: unes de més pacífiques com “els indignats”, o la “primavera àrab”, que tenien un caire més violent.

Per una altra banda, els exaltats islàmics intenten desestabilitzar al món occidental utilitzant el terrorisme com a arma: Les torres bessones de Nova York (setembre 2001) o l'atemptat dels trens de Madrid (març 2004).

Greus problemes de contaminació atmosfèrica. El gran consum d'energies no renovables han provocat una gran contaminació de l'atmosfera que està produint un canvi climàtic. Ens hem de conscienciar del greu problema i aportar solucions, i per això han sorgit

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   51

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

molts moviments ecologistes que demanen polítiques que tinguin en compte l’ecologia. La consciència global ha fet aparèixer moviment de Cooperació internacional, que

tenen com a fons el conjunt del planeta, de manera que si cap país té un desastre natural, la resta del planeta els hi envia aliments i ajuda, si hi ha una guerra i la població es desplaça, organismes governamentals munten camps de refugiats, etc. S'han desenvolupat també innombrables associacions no governamentals ONG amb l'objectiu d'ajudar als altres: Metges sense fronteres, Amnistia Internacional, Greenpeace, Creu Vermella, Bit sense Fronteres...

Es produeixen moviments de població dels països pobres als països rics. Les gents busquen millors condicions de vida. Això produeix una barreja de cultures als països rics, es diu multicultural itat.

El comerç s'ha desenvolupat molt i es produeix entre totes las nacions del món, no importa les distàncies. Nacions com Xina i Índia, amb gran població, s'han desenvolupat molt i demanden i produeixen nombrosos productes.

Activitat 6: Habitatge

Avenços tècnics La tecnologia forma part de les nostres vides. Des de les xarxes socials i la

telefonia mòbil, que uneixen a familiars i amics dels llocs més allunyats del món, fins a domòtica (cases intel·ligents), o els cotxes híbrids, o els vols turístics a la lluna...

I si parlem de comunicació i d’informació... res més important que Internet. Aquest sistema ha units els ordinadors de tot el món i ens permet tenir informació instantània de qualsevol tema.

La tecnologia es utilitzada per contribuir al desenvolupament d’altres ciències com la medicina, la genètica...

Nous materials Microelectrònica.....

I tant d’altres que potser estan apareixent avui mateix.

EXERCICI:

Buscar una notícia actual d’una revista o diari que faci referència a algun descobriment o avenç . Enganxa-la i explica-la a la classe.

Activitat d’autoavaluació

 EXERCICI AMB NOTA

Curs 2013-2014 -6è de Primària Projecte “Històries de la Història”   52

 

 

Col·l

egi

San

t And

reu

COMPARAR i CONTRASTAR

EDAT MITJANA EDAT CONTEMPORÀNIA  

EN QUÈ S’HI SEMBLEN?

EN QUÈ ES DIFERENCIEN?

AMB RESPECTE A…

Semblances i diferències importants

CONCLUSIÓ