LA REFORMA DEL RÈGIM ESPECIAL DE LA VALL D’ARAN:
PROPOSTA DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT
Paula Salinas
Maite Vilalta
30 de setembre de 2014
Índex
1. Introducció ...................................................................................................................................... 1
2. El sistema de finançament del Conselh Generau d’Aran i competències. ... 2
2.1. Regulació del sistema de finançament del Conselh Generau i competències
2
2.1.1. Marc estatutari .............................................................................................................. 2
2.1.2. Recursos del Conselh Generau dera Val d’Aran ................................................. 3
2.1.3. Competències del Conselh Generau dera Val d’Aran ....................................... 4
2.2. Acords de finançament entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el
Conselh Generau d’Aran .................................................................................................................. 5
3. La hisenda del Conselh Generau d’Aran en xifres: descripció de la
situació actual. .................................................................................................................................... 14
3.1. El pressupost de despesa del Conselh d’Aran: quant gasta, com gasta i en
què gasta. ............................................................................................................................................. 14
3.2. El pressupost d’ingressos del Conselh d’Aran: De quants recursos disposa i
d’on procedeixen. ............................................................................................................................. 20
4. El sistema de finançament del Conselh Generau d’Aran: una valoració del
seu funcionament segons el marc teòric. ............................................................................ 23
4.1. Els principis econòmics d’una hisenda descentralitzada: què ens diu la
teoria? ................................................................................................................................................... 23
4.2. El model de finançament del Conselh d’Aran i el compliment dels principis
econòmics d’una hisenda descentralitzada: detecció dels seus principals
problemes. .......................................................................................................................................... 26
5. Proposta de Reforma del model de finançament del Conselh d’Aran ....... 34
5.1. Elements bàsics del model de finançament ............................................................ 34
5.2. Estructura del model ........................................................................................................ 35
5.3. Càlcul de la quantia global de recursos a rebre a través del model de
finançament: el FGFA ..................................................................................................................... 36
5.3.1. Restabliment de l’equilibri vertical ..................................................................... 36
5.3.2. Valoració dels serveis traspassats........................................................................ 38
5.3.3. Millora de la transparència i disminució de la discrecionalitat ............... 38
5.3.4. Quantia global de recursos del model de finançament (FGFA) ................ 39
5.4. Mecanismes d’actualització i seguiment de model .............................................. 40
Annexes ................................................................................................................................................... 43
1. Introducció
L’Aran és un territori amb una identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística
pròpies, reconegut històricament per les institucions de la Generalitat de
Catalunya. La Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran
va permetre restablir el Conselh Generau i el Síndic d’Aran com a principals
institucions de l’organització administrativa pròpia de la Vall d’Aran, suprimides a
l’any 1834, i va establir el marc legal que regularia les competències i el
finançament del Conselh Generau.
Des de l’aprovació de la Llei 16/1990, doncs, el Conselh Generau d’Aran i la
Generalitat de Catalunya han signat diversos acords de traspàs de serveis, de tal
manera que actualment el Conselh Generau de l’Aran exerceix les seves funcions
en un ampli ventall de competències. Per fer front a les despeses necessàries per
exercir les seves funcions, els traspassos de competències han comportat
transferències de recursos de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau, ja
sigui en forma de transferències específiques calculades en base a la seva valoració
econòmica; o en forma de finançament general, destinat a finançar les
competències transferides al Conselh i les seves polítiques pròpies.
Actualment, en el marc del que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de
l’any 2006 i dels canvis que s’han produït en el context econòmic i social del país,
es pretén procedir a revisar, millorar i actualitzar el règim especial propi de l’Aran
per tal de garantir, entre altres objectius, els recursos suficients perquè el Conselh
Generau d’Aran pugui prestar eficientment els serveis de la seva competència.
L’objectiu d’aquest treball és, precisament, proposar un mecanisme estable i
transparent de finançament específic per a la Vall d’Aran, que permeti prestar de
manera adequada els serveis que són de la seva competència i exercir les seves
polítiques pròpies, donant resposta a les necessitats dels seus ciutadans i del seu
territori.
El treball s’estructura de la següent manera. En el segon apartat es descriu el marc
regulatori de les competències i de les fonts de finançament de la Vall d’Aran, i es
presenten els diferents acords de finançament entre la Generalitat i el Conselh
Generau. En el tercer apartat es fa una anàlisi descriptiva de la hisenda del Conselh
Generau, tant pel costat de la despesa com pel costat de l’ingrés. En el quart apartat
es fa una valoració del sistema de finançament del Conselh Generau en base als
criteris que estableix la teoria econòmica. En el cinquè apartat es fa una proposta
1
de reforma del model de finançament de la Vall d’Aran. I finalment, en el darrer
apartat, s’exposen les principals conclusions de l’estudi.
2. El sistema de finançament del Conselh Generau d’Aran i competències.
2.1. Regulació del sistema de finançament del Conselh Generau i competències
2.1.1. Marc estatutari
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, en la seva disposició addicional
primera, estableix que “en el marc de la Constitució i del present Estatut, seran
reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l’organització
administrativa interna de la Val d’Aran”. Posteriorment, la Llei 16/1990, de 13 de
juliol, sobre el règim especial de la Val d’Aran, estableix que aquesta disposició
recull el desig expressat pels aranesos en el procés d’elaboració de l’Estatut,
perquè “faci un reconeixement exprés de la seva peculiaritat i ordeni un
restabliment de l’organització administrativa tradicional de la Val d’Aran,
degudament actualitzada”. D’aquesta manera, amb la Llei de l’any 1990 es busca
donar compliment al manament estatuari restablint el Conselh Generau i el Síndic
d’Aran. I a efectes de l’objectiu d’aquest informe interessa destacar que, és també
en aquesta Llei, on s’enumeren les competències que seran assumides pel Conselh
d’Aran, així com les fonts d’ingressos que han de permetre finançar-les, i que
s’exposen en els propers apartats.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, al Capítol VII, recull l’organització
institucional pròpia de l’Aran, reconeixent que disposa d’un règim jurídic especial,
per mitjà del qual es reconeix l’especificitat de la seva organització institucional i
administrativa, i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers
públics del seu territori. D’acord amb l’Estatut, “el Conselh Generau té competència
en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la
resta de lleis aprovades pel Parlament”, i és una llei del Parlament la que estableix
“els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els
serveis de la seva competència”.
La disposició addicional cinquena de l’Estatut d’Autonomia estableix, a més, que el
règim especial de la Vall d’Aran (regulat per la Llei 16/1990) s’ha de revisar i
modificar en un termini de 4 anys des de la seva aprovació. Si bé aquest termini no
ha estat respectat, actualment s’està negociant la seva revisió per ser aprovada
abans de que acabi l’any.
2
2.1.2. Recursos del Conselh Generau dera Val d’Aran
Els recursos del Conselh Generau d’Aran són els previstos en els articles 22 a 24 de
la Llei 16/1990, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, i són els següents:
Recursos propis, que inclouen:
- Ingressos de dret privat.
- Taxes per la prestació de serveis i la realització d’activitats de la seva
competència.
- Contribucions especials per l’execució d’obres o per l’establiment,
l’ampliació i la millora dels serveis de la seva competència.
- Multes.
- Altres que es puguin establir.
Transferències, que inclouen:
- Participacions en impostos de l’Estat i de la Generalitat establertes a favor
de les entitats comarcals. Les participacions en impostos de la Generalitat
a favor de les entitats comarcals corresponen al Fons de Cooperació Local
de Catalunya. Es preveu que la Llei de Pressupostos de la Generalitat
estableixi els percentatges de participació a favor del Conselh Generau en
el Fons de Cooperació Local de Catalunya destinat a comarques, que es va
estipular que fos de l’1,86 percent.
- Subvencions i altres ingressos de dret públic.
- Ingressos que es derivin dels acords de cooperació establerts amb la
Generalitat.
- Participacions en els ingressos provincials, quan s’assumeixin les
competències de la Diputació de Lleida.
- Aportacions dels municipis de la Vall d’Aran.
En l’apartat de les transferències, l’article 23 diu, explícitament, que el
Pressupost de la Generalitat de Catalunya ha d’incloure específicament les
quantitats que resultin dels acords de la Comissió Govern de la Generalitat-
3
Conselh Generau d’Aran sobre la valoració de les competències transferides1. I
pel que fa a la valoració d’aquestes competències, l’article 24 estableix que
s’hauran de tenir en compte tant els costos directes i indirectes com els
d’inversió que corresponguin.
Recursos financers, que inclouen els ingressos procedents d’operacions de
crèdit.
Els recursos de que pot disposar el Conselh Generau d’Aran són objecte de revisió
en la proposta de llei sobre el règim especial de la Vall d’Aran.
2.1.3. Competències del Conselh Generau dera Val d’Aran
L’anàlisi del sistema de finançament d’una regió no es pot fer adequadament sense
tenir en compte quines són les seves competències. Les competències del Conselh
Generau són les previstes en els articles 20 i 21 de la Llei 16/1990, sobre el règim
especial de la Vall d’Aran:
El Conselh Generau té competència plena en tot allò que fa referència al
foment i l’ensenyament de l’aranès i de la seva cultura, d’acord amb les normes
generals vigents a tot Catalunya en el camp de la política lingüística i educativa.
La Generalitat ha de cedir al Conselh Generau competències i serveis almenys
sobre les matèries següents: a) Ensenyament; b) Cultura; c) Sanitat; d) Serveis
socials; e) Ordenació del territori i urbanisme; f) Turisme; g) Protecció,
conservació i administració del seu patrimoni històric i artístic; h) Protecció de
la natura, muntanya i vies forestals; i) Agricultura, ramaderia, pesca, caça i
aprofitaments forestals; j) Salvaments i extinció d’incendis; k) Joventut; l) Oci i
temps lliure; m) Esports; n) Medi ambient; o) Recollida i tractament de residus
sòlids; p) Salubritat pública; q) Carreteres locals; r) Transport interior de
viatgers; s) Artesania. Aquestes transferències poden ser plenes en la mesura
en que ho determinin les lleis del Parlament.
Corresponen al Conselh Generau les facultats que la legislació de la Generalitat
reconegui a les comarques en relació amb les activitats i els serveis de
competència municipal, l’assistència als municipis i la cooperació amb aquests,
la planificació territorial i les actuacions especials de muntanya.
1 Aquests acords es presenten a l’apartat 2.2.
4
L’annex 1 conté el detall dels serveis que s’han anat transferint en cadascuna
d’aquestes matèries durant el període 1990-2005, així com el finançament del
qual han anat acompanyats aquests traspassos.
Les competències que poden ser transferides al Conselh Generau d’Aran són
objecte de revisió en la proposta de llei sobre el règim especial de la Vall d’Aran.
2.2. Acords de finançament entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el
Conselh Generau d’Aran
D’ençà de l’aprovació d’aquesta Llei l’any 1990, s’han succeït diversos acords de la
Comissió Govern de la Generalitat–Conselh Generau d’Aran, que han anat
determinant les aportacions de la Generalitat al finançament del Conselh Generau
d’Aran. A continuació es descriuen els trets essencials dels diversos acords que
s’han subscrit:
i. Acord de 5 de novembre de 1992, per al finançament de les despeses
d’implantació.
Es determina les anualitats que ha de satisfer la Generalitat de Catalunya per
finançar les despeses d’implantació per al període 1992-1997, que es re-
negocien al 1994.
ii. Acord de 13 de desembre de 1994, per al finançament de les despeses
d’implantació, pel quadrienni 1994-97.
Es determinen les anualitats corresponents al període 1994-97, que
substitueixen les de l’acord anterior. Concretament són les següents:
270.455,45 euros (1994); 210.354,24 euros (1995); 150.253,03 euros (1996);
90.151,82 euros (1997).
iii. Acord de 3 d’abril de 1998, sobre l’aportació complementària de la Generalitat al
finançament ordinari del Conselh Generau d’Aran per finançar competències
traspassades, pel quadrienni 1998-2002.
A l’any 1998, moment en que el Conselh Generau d’Aran ja havia assumit
diverses competències, es va acordar transferir al Conselh Generau d’Aran,
durant l’exercici 1998, la quantitat de 1.028.778,42 euros2, equivalent al
2 D’acord amb les dades de l’Annex 1, la suma del cost efectiu dels serveis traspassats fins a l’any 1997 (sense actualitzar amb l’IPC) ascendeix a 1.348.326,69 euros. Aquesta
5
0,0404045% de les previsions d’ingressos dels capítols I i II del pressupost de la
Generalitat per 1998. El percentatge definitiu, que serviria per calcular l’import
de les successives dotacions per al període 1998-2002, s’establiria en base a les
dades del pressupost liquidat de l’exercici 1998. És dir, es calcula l’import de les
successives dotacions aplicant aquell percentatge, amb caràcter fix, a les
estimacions d’ingressos dels capítols I i II per a l’exercici corresponent. S’inicia
d’aquesta manera un mecanisme de revisió quadriennal. Al finalitzar el
quadrienni es revisa la base inicial.
iv. Acord de 13 de novembre de 2002, per a l’aplicació d’un nou règim de
finançament, pel quadrienni 2003-2006.
S’acorda un nou règim de finançament per al període 2003-2006, diferenciant
entre el finançament dels traspassos realitzats fins a la data i un finançament
complementari per contribuir al desenvolupament de polítiques pròpies:
- Es determina la valoració econòmica a l’any base de l’acord (2002)
equivalent a la suma de tots els traspassos realitzats fins aleshores,
actualitzats anualment amb l’IPC de Catalunya. Aquesta xifra és de
9.508.652,00 euros. Si posteriorment a l’acord es dóna el cas que es
transfereix una nova competència al Conselh o s’amplia la valoració
econòmica d’alguna competència ja traspassada, l’any en que es realitzés el
traspàs seria el departament gestor de la competència en qüestió
l’encarregat de transferir al Conselh l’import corresponent; en els anys
següents, la valoració econòmica del servei transferit s’inclouria a l’import
global per traspassos realitzats
- S’estableix un finançament complementari per contribuir al
desenvolupament de polítiques pròpies de 2.242.466,82 euros, xifra que
es va actualitzant anualment en funció del PIB nominal de Catalunya a preus
de mercat que publica l’IDESCAT.
Per tant, aquest acord de finançament estableix que la quantia global a
transferir al Conselh Generau l’any base 2002 seria de 11.751.118,82 euros.
diferència es pot derivar de que alguna de les transferències especificades als acords fos de caràcter puntual, i no anual; o bé, a que en el moment de signar l’acord no es tingués en compte la totalitat del cost efectiu dels serveis transferits fins a aquell moment.
6
v. Acord de finançament de 11 de desembre de 2007, per a l’aplicació d’un nou règim
de finançament, pel quadrienni 2007-2010.
S’acorda continuar aplicant, pel període 2007-2010, el mateix règim de
l’anterior quadrienni, és a dir, diferenciant entre dues quanties, la corresponent
al finançament dels traspassos realitzats i la corresponent al desenvolupament
de polítiques pròpies. Concretament:
- Per al finançament de les competències transferides, es determina una
valoració econòmica pel nou any base (2006), equivalent a la suma de tots els
traspassos realitzats. Aquesta valoració és de 14.046.095 euros. Aquesta
valoració es desglossa en dos blocs:
o Bloc 1: és el corresponent a la valoració de les competències transferides
en l’àmbit de la salut i serveis socials, que és de 9.564.884 euros. En
aquest cas s’anirà incrementant al llarg del quadrienni aplicant una taxa
del 5%, i si aquesta és inferior a l’IPC s’aplica aquesta última.
o Bloc 2: és el corresponent a la resta de competències que no són de
l’àmbit de la sanitat i dels serveis socials, que es valora en 4.481.211
euros. En aquest cas, s’anirà incrementant al llarg del quadrienni aplicant
una taxa del 4%, i si aquesta és inferior a l’IPC s’aplica aquesta última.
Si posteriorment a l’acord es dóna el cas que es transfereix una nova
competència al Conselh o s’amplia la valoració econòmica d’alguna
competència ja traspassada, és el departament gestor de la competència en
qüestió l’encarregat de transferir al Conselh l’import corresponent. En els
anys següents, la valoració econòmica del servei s’inclou a l’import global
dels traspassos realitzats.
- Per al finançament de les polítiques pròpies s’acorda que per a l’any 2007
serà l’equivalent al 21,30% del finançament en concepte de competències
transferides. I pels anys següents, aquest percentatge és d’un 22,61%,
sempre que l’increment de la valoració de les competències transferides no
superi el 10% anual3.
3 Si en un any l’increment de la valoració econòmica de les competències transferides supera aquest percentatge, la base sobre la qual s’aplicarà el 22,61% serà la de l’any anterior incrementada en un 10%. A efectes del càlcul del 10% no computarà la valoració
7
A més, en aquest Acord s’estableix la necessitat de dur a terme un pla
extraordinari d’infraestructures pel finançament d’inversions a la Vall d’Aran,
per la qual cosa es determina que en el termini màxim de sis mesos de la
signatura de l’acord, la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran
acordaran l’esmentat pla d’infraestructures.
vi. Acord de 10 de novembre de 2009, on s’acorda el Pla extraordinari
d’infraestructures pel període 2010-11.
És en aquest acord on es determina la quantia que aportaran la Generalitat i el
Conselh Generau al finançament de les inversions. Concretament, aquesta
quantia és de 2.000.000 d’euros per part de la Generalitat i de 400.000 per part
del Conselh, tant per l’any 2010 com per l’any 2011.
Es preveu que els àmbits d’actuació són: a) Construcció i reforma de les seus
dels equipaments administratius i serveis tècnics del Conselh Generau; b)
Adquisició de sòl per equipaments; c) Construcció i adequació d’equipaments
per als serveis i instal·lacions de medi ambient, agricultura i ramaderia; d)
Reforma de la seu política del Conselh Generau d’Aran a la casa deth Senhor
d’Arròs; e) Construcció i adequació d’equipaments culturals; f) Construcció i
adequació d’equipaments turístics.
vii. Acord de finançament de 16 de desembre de 2010, que prorroga l’anterior, per
l’any 2011.
D’una banda es prorroga l’Acord de finançament anterior fins el 31 de desembre
de 2011, amb la restricció que les transferències que realitzarà la Generalitat
corresponents a l’exercici 2011 no podran suposar cap augment de despesa
respecte les transferències que resulten de l’aplicació de l’esmentat acord per
l’exercici 2010. És a dir, la quantia de les transferències seran les mateixes que
les de l’any 2010.
I d’altra banda es prorroga el termini de justificació de les inversions del Pla
extraordinari d’infraestructures fins el 31 de desembre de 2012, tot i que en el
pressupost de 2012 no es preveu cap import per al finançament pendent, tal
com es detalla a la taula 1.
econòmica corresponent a l’aprovació de les noves accions sanitàries que es va acordar en la Comissió de Govern de la Generalitat- Conselh de la Vall d’Aran de 7 de març de 2006.
8
Taula 1. Execució del Pla Extraordinari d’Infraestructures. Euros.
Pressupost Justificat Diferència
Any 2010 2,000,000.00 33,585.65 1,966,414.35
Any 2011 2,000,000.00 1,797,078.49 202,921.51
Any 2012 0.00 0.00 0.00
Total 4,000,000.00 1,830,664.14 2,169,335.86 Font: Acord de finançament de 16 de desembre de 2010.
Val a dir que del finançament establert per l’any 2011, a l’any 2012 restaven
pendents de liquidar 3.878.349,47 euros, que la Generalitat no havia pogut
satisfer.
viii. Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de
creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics i Acord de
finançament de 13 de juliol de 2012, per l’any 2012.
Després de la pròrroga, l’any 2010, de l’acord de l’any 2007 per l’exercici 2011,
es trenca el funcionament quadriennal del sistema, i amb aquest trencament és
aquesta Llei de l’any 2012 la que, en la seva disposició addicional vint-i-
cinquena, estableix que “als efectes d’aportar al Conselh Generau d’Aran el
finançament necessari per a prestar adequadament els serveis al territori de
l’Aran, s’ha de formalitzar, per a l’exercici pressupostari del 2012, un sol
conveni que reculli el finançament global de la Generalitat al Conselh Generau
d’Aran amb una dotació total de 20.500.000, import en el qual estava inclòs el
FCLC4.
En base a aquesta Llei, s’arriba a l’acord (conveni) de finançament de 13 de juliol
de 2012, on es determina que l’esmentat import de 20.500.000 euros incorpora
el conjunt de compromisos previs i les obligacions financeres endarrerides
existents, així com els crèdits nominatius consignats en el pressupost de
diversos departaments de la Generalitat a favor del Conselh Generau, per un
import de 1.400.428,53 euros5.
4 Desacords sobre si aquest import incorporava o no els crèdits nominatius consignats en el pressupost de diversos departaments de la Generalitat a favor del Conselh d’Aran, per un import de 1.400.428,53 euros. 5 Concretament, incorpora les quanties següents: 1) 25.000 euros corresponents al conveni plurianual de 2010 per al posada en marxa d’una plataforma audiovisual en llengua occitana a la Vall d’Aran (Departament de Presidència); 2) 35.000 euros que s’havien de destinar a serveis d’acollida i d’integració de persones estrangeres immigrades (Departament de Benestar Social i Família); 3) 453.945 euros corresponent a un acord de la comissió mixta de transferències (Servei Català de la Salut); 4) 60.000 euros pel
9
En aquest Conveni el Conselh Generau no renuncia a la transferència de l’import
no satisfet per la Generalitat de Catalunya corresponent a l’any 2011, ni a la
transferència d’un import equivalent al total dels credits nominatius incorporats
al finançament global estabert per a l’any 2012. Amdues parts es comprometen
a iniciar converses. Finalment, el 10 de gener de 2013, el Govern de la
Generalitat es compromet a liquidar l’import de 630.000 euros, amb càrrec a
l’exercici 2013, com a liquidació parcial del deute corresponent als diferents
Departaments.
ix. Acord (conveni) de finançament de 17 de desembre de 2013, per l’any 2013.
A l’igual que en el conveni anterior es fixa una quantia global a transferir per
part de la Generalitat. En aquest cas és de 21.728.236,61 euros. Es diferencien
dos blocs:
- Bloc 1, l’import del qual és de 20.793.412,94 euros amb càrrec a les partides
del pressupost de 2013 del Departament de Governació i Relacions
Institucionals, que corresponen a la suma dels imports que es presenten a la
taula 2.
- Bloc 2, corresponent a l’ampliació de traspassos, l’import del qual és de
934.823,67 euros i serà transferit directament al Conselh Generau d’acord
amb la distribució que es presenta a la taula 3.
finançament d’accions de normalització lingüística (Departament de Cultura); 5) 85.000 euros del conveni d’ampliació de serveis de cultura (Departament de Cultura); 6) 118.110 euros per al foment de l’esport i centre de tecnificació (Consell Català de l’Esport); 7) 623.373 euros del Fons de Cooperació Local de Catalunya (Departament de Governació i Relacions Institucionals)
10
Taula 2. Finançament per competències transferides. Any 2013. Departament de Governació i Relacions Institucionals 20,306,571.47
Competències Vall d'Aran 19,099,571.47
Fons de Cooperació Local 558,000.00
Aportació extraordinària per al finançament complementari de les competències i serveis transferits
649,000.00
Departament de Territori i Sostenibilitat 204,164.47
Traspàs de transport regular de viatgers 139,164.47
Traspàs muntanya - nivologia i allaus i mitigació del risc d'allaus en carretera
45,000.00
Aportació complementària en matèria de risc d'allaus de carreteres
20,000.00
Departament de la Presidència 25,000.00
Conveni plurianual signat a 2010 per a la posada en funcionament d'una plataforma audiovisual en llengua occitana
25,000.00
Departament de Cultura 145,000.00
Matèria de cultura i accions de normalització lingüística 145,000.00
Consell Català de l'Esport 112,677.00
Foment de l'esport i centre de tecnificació 112,677.00
TOTAL 20,793,412.94
Font: Acord de finançament de 17 de desembre de 2013.
Taula 3. Finançament per ampliació de traspassos. Any 2013. Dep. de Benestar Social i Família 362,060.00
Ampliació traspàs serveis socials - ampliació residència i centre de dia per a Gent Gran Sant Antoni de Vielha
314,060.00
Ampliació traspàs serveis socials - finançament del servei d'informació i atenció a les dones a l'Aran
23,000.00
Contracte-programa en matèria d'immigració 25,000.00
Servei Català de la Salut 453,945.12
Ampliació traspàs salut - finançament de la unitat sociosanitària gestionada per l'Aran Salut
453,945.12
Departament d'Agricultura, Ramaderia … 118,818.55
Finançament d'actuacions en espais naturals protegits 55,000.00
Llicència caça i pesca 33,818.55
Departament d'Empresa i Ocupació. Consorci comerç, artesania i moda
30,000.00
TOTAL 934,823.67
Font: Acord de finançament de 17 de desembre de 2013.
Per finalitzar aquest punt de l’informe, la taula 4 conté el resultat dels diferents
acords que acabem de descriure a partir del corresponent al quadrienni 2007-10,
que va prendre com a any base el de l’exercici 2006. Pel que fa als recursos del
model de finançament, en aquesta taula es diferencia entre els imports per
traspassos realitzats abans de l’any 2006, i els imports per traspassos realitzats
11
amb posterioritat a aquest any. Tal com es pot observar, entre 2006 i 2010 es van
realitzar traspassos per valor de 4,056,779 euros. Si no es té en compte aquest
import per nous traspassos, els recursos del model de finançament augmenten
entre 2007 i 2010, passant de 17,046,425 euros a 20,183,106 euros. A l’any 2011
el volum de recursos és similar al de l’any anterior, mentre que a l’any 2012
aquests experimenten una caiguda que els situa en 16,550,081 euros, quantia
inferior a la de l’any 20076.
Pel que fa a les altres transferències de la Generalitat, aquests inclouen la
participació de l’1,86% en el FCLC, que també augmenta entre 2007 i 2010,
(passant de 652,802 euros a 709,871 euros), any a partir del qual va anar
disminuint progressivament, fins arribar a 558,000 euros l’any 2013. A més, en
aquesta taula s’inclouen les transferències corrents, que han estat estimades a
partir de la liquidació dels pressupostos del Conselh Generau d’Aran7; i les
transferències per inversions, on estarien inclosos els pagaments del pla
extraordinari d’infraestructures, entre d’altres.
6 Per a l’any 2012 es determina un finançament de 20,500,000 euros, incloent el FCLC. Per tal de fer aquests càlculs, s’ha suposat que la disminució de finançament (del 18% sense tenir en compte el FCLC) es produïa en la mateixa mesura per als recursos per antics i nous traspassos i per polítiques pròpies. 7 Aquestes transferències s’han estimat com la diferència entre les transferències liquidades i les transferències del model de finançament, de manera que contindran errors de mesura quan els imports del model de finançament hagin estat liquidats en exercicis posteriors als que corresponen.
12
Ta
ula
4. E
vo
luci
ó d
els
re
curs
os
de
l C
on
selh
Ge
ne
rau
pro
ced
en
ts d
e l
a G
en
era
lita
t. P
erí
od
e 2
00
7-2
01
3. E
uro
s.
An
y b
ase
2
00
6
Act
. 20
07
(i
=4
ó 5
%)
Act
. 20
08
(i
=4
,3%
/5
%)
Act
. 20
09
(i
=4
ó 5
%)
Act
. 20
10
(i
=4
ó 5
%)
Act
. 20
11
(i
=0
%)
Ac.
20
12
(i
= -
18
%)
Ac.
20
13
(i
= -
0,6
%)
To
tal
re
curs
os
mo
de
l d
e f
ina
nça
me
nt
16
,83
1,4
94
1
9,1
26
,94
3
20
,26
0,1
83
2
2,7
91
,88
6
24
,23
9,8
86
2
4,2
39
,88
6
19
,87
6,6
27
2
1,1
70
,23
7
Rec
urs
os
per
tra
spas
sos
real
itza
ts
(ab
ans
de
20
06
) 1
3,0
76
,98
9
13
,68
7,7
78
1
4,3
40
,81
8
15
,01
1,1
50
1
5,7
13
,13
0
15
,71
3,1
30
1
2,8
84
,71
5
12
,80
1,7
05
Rec
urs
os
per
po
líti
qu
es p
ròp
ies
2,7
85
,39
9
3,3
58
,64
7
3,7
36
,09
6
3,9
11
,91
1
4,4
69
,97
6
4,4
69
,97
6
3,6
65
,36
6
3,6
41
,75
2
Rec
urs
os
per
no
us
tras
pas
sos
96
9,1
06
2
,08
0,5
18
2
,18
3,2
69
3
,86
8,8
26
4
,05
6,7
79
4
,05
6,7
79
3
,32
6,5
46
4
,72
6,7
80
Alt
res
tra
nsf
erè
nci
es
de
la
Ge
ne
rali
tat
6
,38
6,8
08
6
,09
6,1
85
6
,31
0,3
65
4
,17
8,4
31
6
,72
1,7
72
4
,49
5,4
54
3
,16
8,1
10
3
,90
4,3
98
F
on
s d
e C
oo
per
ació
Lo
cal d
e C
atal
un
ya
(FC
LC
) 6
33
,78
8
65
2,8
02
6
72
,38
6
69
2,5
57
7
09
,87
1
64
5,9
83
6
23
,37
3
55
8,0
00
Tra
nsf
erèn
cies
(co
rren
ts)
fora
de
mo
del
3
,96
9,8
03
3
,29
8,7
41
3
,43
1,7
54
2
,14
0,3
94
2
,83
0,8
62
2
,61
2,9
53
2
,47
0,1
19
1
,30
5,0
40
Tra
nsf
erèn
cies
per
inv
ersi
ó
1,7
83
,21
6
2,1
44
,64
2
2,2
06
,22
6
1,3
45
,48
0
3,1
81
,03
9
1,2
36
,51
8
74
,61
8
2,0
41
,35
8
To
tal
recu
rso
s p
roce
de
nts
de
la
G
en
era
lita
t 2
3,2
18
,30
1
25
,22
3,1
27
2
6,5
70
,54
9
26
,97
0,3
17
3
0,9
61
,65
7
28
,73
5,3
40
2
3,0
44
,73
7
25
,07
4,6
34
No
tes:
els
im
po
rts
de
les
tran
sfer
ènci
es c
orr
ents
i p
er in
ver
sió
só
n d
ades
est
imad
es a
par
tir
de
la li
qu
idac
ió d
el p
ress
up
ost
del
Co
nse
lh G
ener
au d
e la
V
all d
'Ara
n.
13
3. La hisenda del Conselh Generau d’Aran en xifres: descripció de la situació
actual.
3.1. El pressupost de despesa del Conselh d’Aran: quant gasta, com gasta i en què
gasta.
La taula 5 mostra que el Conselh d’Aran ha realitzat una despesa mitjana anual de
30.048.065,28 euros durant els anys 2008-12. Aquesta despesa és,
fonamentalment, corrent (un 86,6%). La despesa de capital, és a dir aquella que es
tradueix en inversions, té un pes del 12,1% i la despesa financera (amortització del
deute) suposa l’1,4%. Aquesta estructura del pressupost de despesa és la que
correspon als anys de crisi econòmica (2008-12) i és, tal com es pot comprovar a la
mateixa taula, lleugerament diferent de l’existent al llarg dels 5 anys anteriors a la
crisi (2003-2007), on s’observa un major pes de les remuneracions del personal,
de la despesa en compra de béns i serveis i de les inversions. I per contra, el pes de
les transferències corrents i de la despesa financera era en aquells anys inferior.
Taula 5. Despesa Conselh Aran. Classificació econòmica. Liquidacions 2003-2012. Euros.
Mitjana
2003-2007 % Mitjana
2008-2012 %
Despeses de personal 4,709,521 20.1% 5,222,511 17.4%
Despeses en béns i serveis 7,053,893 30.2% 6,786,355 22.6%
Interessos 66,103 0.3% 91,675 0.3%
Transferències corrents 7,802,844 33.4% 13,908,356 46.3%
Total despesa corrent 19,632,362 84.0% 26,008,897 86.6%
Inversions reals 3,485,816 14.9% 3,449,836 11.5%
Transferències de capital 124,603 0.5% 181,365 0.6%
Total despesa de capital 3,610,420 15.4% 3,631,200 12.1%
Despesa financera 140,645 0.6% 407,968 1.4%
TOTAL DESPESA 23,383,427 100.0% 30,048,065 100.0%
Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.
El gràfic 1 permet veure l’evolució de la despesa del Conselh d’Aran des de l’any
2003 al 2012. La despesa total experimenta un important augment sobretot en el
primer any del període analitzat (2003-2004). Tal com s’observa en el panell b,
l’augment és d’un 24%. A la resta d’anys previs a la crisi, les taxes de variació
oscil·len entre el 9,6% (2006-07) i el 3,8% (2005-06). En el primer any de crisi
l’augment de la despesa és només del 2,8% però, en canvi, l’any 2010 creix un
14
7,6%. Destaca la forta davallada de l’últim any de la sèrie: l’any 2012 la despesa del
Conselh d’Aran disminueix un 21,4%.
Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.
18,109,080
22,460,817
24,047,06624,950,472
27,349,700
28,994,39329,812,549
32,073,216
33,233,200
26,126,968
0
5,000,000
10,000,000
15,000,000
20,000,000
25,000,000
30,000,000
35,000,000
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
a) Evolució en euros
despesa corrent despesa de capital despesa financera total despesa
24.0
7.1
3.8
9.6
6.0
2.8
7.6
3.6
-21.4
-25.0
-20.0
-15.0
-10.0
-5.0
0.0
5.0
10.0
15.0
20.0
25.0
30.0
2003-04 2005-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12
b) Taxa de variació anual del total de despesa del Conselh d'Aran (%)
Gràfic 1. Evolució de la despesa del Conselh Generau d’Aran. Liquidacions 2003-2012.
15
Si analitzem la classificació funcional de la despesa del Conselh d’Aran, es pot
observar que el seu principal destí és la sanitat, tal com mostra la taula 6. La
despesa sanitària ha estat d’una mitjana anual de 14.192.976,36 euros durant els
anys 2008-12, això suposa gairebé la meitat del pressupost de despesa del Conselh
(un 47,2%). En segon lloc, i a molta distància, destaca la despesa en benestar
comunitari (suposa el 10,4% del total), dins la qual hi ha la destinada a la recollida
eliminació i tractament de residus i el sanejament, abasteixement i distribució
d’aigua. I en tercer lloc, hi ha la despesa destinada als serveis de caràcter general
(òrgans de govern, administració general, participació ciutadana, administració
tributària), que suposa el 8,5% del total de despesa.
Taula 6. Despesa Conselh d’Aran. Classificació funcional. Liquidacions 2003-2012. Euros.
Mitjana
2003-2007 % Mitjana 2008-
2012 %
Sanitat 10,094,346 43.2% 14,192,923 47.2%
Serveis de caràcter general 1,061,186 4.5% 257,735 0.9%
Benestar comunitari 2,099,015 9.0% 3,111,382 10.4%
Medi ambient 1,831,704 7.8% 1,959,208 6.5%
Educació 1,032,591 4.4% 1,371,671 4.6%
Cultura 649,396 2.8% 1,312,369 4.4%
Infraestructures 908,162 3.9% 1,240,484 4.1% Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses
627,597 2.7% 960,426 3.2%
Seguretat i mobilitat ciutadana 692,939 3.0% 768,617 2.6%
Serveis Socials i promoció social 612,228 2.6% 747,448 2.5%
Deute públic 177,272 0.8% 420,129 1.4%
Esports 290,260 1.2% 394,939 1.3%
Transport públic 123,224 0.5% 272,192 0.9%
Habitatge i urbanisme 116,177 0.5% 181,272 0.6%
Foment de l'ocupació 238,657 1.0% 168,877 0.6%
Agricultura, ramaderia i pesca 97,245 0.4% 127,906 0.4% Transferències a altres (entitats locals)
930,067 4.0% 105,618 0.4%
Recerca, desenvolupament i innovació
68,586 0.3% 98,283 0.3%
Societat de la informació 62,533 0.3% 53,835 0.2%
TOTAL 23,383,427 100.0% 30,048,065 100.0% Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.
El gràfic 2 permet veure l’evolució que ha tingut la despesa realitzada en les
principals funcions al llarg del període 2003-2012.
16
Gràfic 2. Evolució de les principals funcions de despesa del Conselh d’Aran. Període 2003-2012. Euros.
Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.
El gràfic 3 mostra la variació anual de les principals partides de despesa a partir
durant el període 2008-2012 (sanitat, , benestar comunitari, serveis de caràcter
general, medi ambient i educació). Totes aquestes taxes són negatives l’any 2012.
La disminució percentual més elevada s’observa en la despesa en medi ambient
(-0,2%) i la més baixa en sanitat (-5,1%).
0 2,000,000 4,000,000 6,000,000 8,000,000 10,000,000 12,000,000 14,000,000 16,000,000
Educació
Medi ambient
Serveis de caràcter general
Benestar comunitari
Sanitat
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003
17
Gràfic 3. Evolució de les principals funcions de despesa del Conselh Generau d’Aran. Període 2003-2012. Taxa de creixement.
Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.
Finalment, el gràfic 4 mostra l’evolució de la despesa per a la resta de funcions. És
fàcil detectar la important davallada que s’ha produït en algunes de funcions de
despesa que fa que, en alguns casos, la despesa corresponent a l’any 2012 sigui
inferior, en euros corrents, a la que es donava a l’inici de la crisi (per exemple la
corresponent a als serveis de caràcter general, a medi ambient o infraestructures)
o, fins i tot, inferior a la que es donava l’any 2003 (per exemple la corresponent a
transferències als ens locals, a medi ambient, a serveis socials i promoció social, a
foment de l’ocupació o a la seguretat i mobilitat ciutadana).
1.1%
28.8%
13.6%
-3.5%
6.9%4.7%
-11.3%
12.2%
-28.7%
29.4%
8.5%
-20.6%
19.6%16.3% 20.4%
-50.2%
3.6%
13.7%
-11.3%
1.6%
-4.1%
-15.4%
-6.5%
-24.3%
60.5%
11.3%
16.3%11.1%
4.3%
-1.2%
9.8%
-20.5%
37.6%
-1.5%
17.3%
8.6%
7.9%
-11.4%
10.8%
-5.1%
-60.0%
-40.0%
-20.0%
0.0%
20.0%
40.0%
60.0%
80.0%
2003-04 2005-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12
Educació Medi ambient Serveis de caràcter general Benestar comunitari Sanitat
18
Gràfic 4. Evolució de la resta de funcions de despesa del Conselh Generau d’Aran. Liquidacions 2003-2012. Euros.
Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.
0 500,000 1,000,000 1,500,000 2,000,000 2,500,000
Administración financiera y tributaria
Societat de la informació
Recerca, desenvolupament i
innovació
Transferències a altres (entitats locals)
Agricultura, ramaderia i pesca
Foment de l'ocupació
Habitatge i urbanisme
Transport públic
Esports
Deute públic
Órganos de gobierno
Serveis Socials i promoció social
Seguretat i mobilitat ciutadana
Comerç, turisme i petites i mitjanes
empreses
Infraestructures
Cultura
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003
19
3.2. El pressupost d’ingressos del Conselh d’Aran: De quants recursos disposa i
d’on procedeixen.
Els resultats dels diferents acords que han anat signant el Conselh d’Aran i la
Generalitat de Catalunya, han quedat concretats en les xifres que s’han recollit en
la taula 4 del punt 2 d’aquest escrit. Aquells recursos són els que procedeixen del
que hem anomenat “model de finançament del Conselh d’Aran”, però aquests no
són els únics ingressos dels quals disposa, si no que, tal com mostra la taula 7
també n’obté d’altres fonts.
Els recursos del Conselh d’Aran procedeixen de:
a. En primer lloc, de les transferències que rep de la Generalitat de Catalunya,
dins les quals hi ha les que rep a través del que s’ha anomenat “model de
finançament”. Concretament, el conjunt de transferències de la Generalitat
han aportat el 88,9% del total d’ingressos del Conselh (mitjana 2011-12). I
sobretot, es tracta de transferències corrents, atès que les de capital només
han aportat el 2,3% dels ingressos (86,7% les corrents i 2,3% les de capital).
Aquests percentatges varien lleugerament en els quadriennis 2003-2006 i
2007-2010, tal com mostra la taula 7.
b. En segon lloc, el Conselh obté ingressos procedents de les taxes i els preus
públics que paguen els seus ciutadans per fer us de determinats béns i
serveis. Es tracta per exemple dels obtinguts a través de la taxa de recollida
de deixalles, de les taxes i preus que han pagat els usuraris de determinats
serveis educatius i hospitalaris, de la llicència de caça i pesca, de multes, etc.
A través d’aquestes figures el Conselh obté el 7,6% dels seus ingressos
(mitjana 2011-12).
c. I en tercer lloc, el Conselh d’Aran ha obtingut recursos procedents d’altres
fonts, com és ara: transferències d’altres instàncies diferents a la Generalitat
de Catalunya (d’entitats locals, de l’administració central, de l’exterior,
d’empreses privades, de famílies i institucions sense fi de lucre), d’ingressos
patrimonials, de l’alienació d’inversions reals, i de l’endeutament.
20
Ta
ula
7. I
ng
ress
os
de
l C
on
selh
Ge
ne
rau
d’A
ran
. Liq
uid
aci
on
s 2
00
3-2
01
2. E
uro
s.
M
itja
na
20
03
-2
00
6
%
Mit
jan
a 2
00
7-
10
%
M
itja
na
2
01
1-1
2
%
Ta
xe
s, p
reu
s p
úb
lics
i a
ltre
s in
gre
sso
s 1
,43
5,3
97
.32
6
.1%
1
,94
9,3
03
.73
6
.3%
2
,22
3,1
48
.06
7
.6%
T
ran
sfe
rèn
cie
s co
rre
nts
1
9,1
72
,38
3.6
8
81
.5%
2
6,1
43
,71
5.4
4
84
.4%
2
5,8
06
,71
4.9
7
88
.7%
De
l'A
dm
inis
trac
ió c
entr
al
0.0
0
0.0
%
34
7,0
64
.13
1
.1%
0
.00
0
.0%
De
la G
ener
alit
at d
e C
atal
un
ya
18
,51
2,6
36
.53
7
8.7
%
25
,21
2,0
65
.87
8
1.3
%
25
,23
4,4
70
.15
8
6.7
%
D
'en
tita
ts lo
cals
4
73
,46
5.1
2
2.0
%
37
1,4
78
.07
1
.2%
3
48
,39
6.0
4
1.2
%
D
'org
anis
mes
de
l'en
tita
t lo
cal
7,5
12
.75
0
.0%
0
.00
0
.0%
0
.00
0
.0%
D'e
mp
rese
s p
riv
ades
6
3,5
55
.11
0
.3%
5
9,5
85
.55
0
.2%
9
4,0
29
.98
0
.3%
De
fam
ílie
s i i
nst
itu
cio
ns
sen
se f
i de
lucr
e 5
8,6
76
.99
0
.2%
1
13
,47
7.8
9
0.4
%
10
1,5
41
.92
0
.3%
De
l'ex
teri
or
2,5
00
.00
0
.0%
4
0,0
43
.94
0
.1%
2
8,2
76
.88
0
.1%
Aju
stam
ents
de
con
soli
dac
ió
54
,03
7.1
8
0.2
%
0.0
0
0.0
%
0.0
0
0.0
%
Ing
ress
os
pa
trim
on
ials
8
5,2
19
.60
0
.4%
2
18
,54
8.4
6
0.7
%
11
7,1
07
.98
0
.4%
T
ota
l in
gre
sso
s co
rren
ts
20
,69
3,0
00
.60
8
8.0
%
28
,31
1,5
67
.63
9
1.4
%
28
,14
6,9
71
.00
9
6.7
%
Ali
en
aci
ó d
'in
ve
rsio
ns
rea
ls
0.0
0
0.0
%
5,8
90
.13
0
.0%
0
.00
0
.0%
T
ran
sfe
rèn
cie
s d
e c
ap
ita
l 1
,83
2,8
04
.01
7
.8%
2
,55
5,7
01
.35
8
.2%
9
60
,37
9.7
1
3.3
%
D
e l'
Ad
min
istr
ació
cen
tral
1
09
,92
9.6
3
0.5
%
0.0
0
0.0
%
75
0.0
0
0.0
%
D
e la
Gen
eral
itat
de
Cat
alu
ny
a 1
,40
2,9
43
.60
6
.0%
2
,21
9,3
46
.70
7
.2%
6
55
,56
8.0
7
2.3
%
D
'en
tita
ts lo
cals
4
6,7
93
.58
0
.2%
1
37
,09
8.2
4
0.4
%
25
6,4
28
.97
0
.9%
D'e
mp
rese
s p
riv
ades
7
4,6
73
.56
0
.3%
1
,29
8.7
0
0.0
%
4,2
25
.00
0
.0%
De
fam
ílie
s i i
nst
itu
cio
ns
sen
se f
i de
lucr
e 6
,01
0.0
5
0.0
%
87
,10
5.0
3
0.3
%
43
,40
7.6
8
0.1
%
D
e l'
exte
rio
r 1
86
,43
8.5
6
0.8
%
11
0,8
52
.69
0
.4%
0
.00
0
.0%
Aju
stam
ents
de
con
soli
dac
ió
6,0
15
.05
0
.0%
0
.00
0
.0%
0
.00
0
.0%
T
ota
l in
gre
sso
s d
e ca
pit
al
1,8
32
,80
4.0
1
7.8
%
2,5
61
,59
1.4
8
8.3
%
96
0,3
79
.71
3
.3%
In
gre
sso
s fi
na
nce
rs (
pa
ssiu
s)
99
1,7
50
.00
4
.2%
1
18
,94
0.5
7
0.4
%
0.0
0
0.0
%
To
tal
ing
ress
os
2
3,5
17
,55
4.6
0
10
0.0
%
30
,99
2,0
99
.68
1
00
.0%
2
9,1
07
,35
0.7
1
10
0.0
%
Fo
nt:
Ela
bo
raci
ó p
ròp
ia a
par
tir
de
Min
iste
ri H
isen
da
i Ad
min
istr
acio
ns
Pú
bli
qu
es.
21
El gràfic 5 permet observar l’evolució d’aquestes fonts de finançament durant els
anys 2003-2012.
Gràfic 5. Evolució dels ingressos del Conselh Generau d’Aran segons la seva
procedència. Liquidacions 2003-2012. Euros.
Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques. (*) Inclou transferències corrents i de capital procedents d’altres instàncies (de l’exterior, d’empreses, de famílies...), ingressos patrimonials, alienació d’inversions reals i endeutament.
Observant el gràfic 5 és fàcil apreciar la davallada dels ingressos del Conselh
d’Aran durant els dos darrers anys de la sèrie (2011 i 2012), degut,
fonamentalment, al comportament de les transferències procedents del la
Generalitat de Catalunya. L’any 2011 el volum global de transferències corrents
que rep de la Generalitat és pràcticament el mateix (27.498.82,30 euros) que el de
l’any anterior (27.780.618,28 euros), i el corresponent a l’any 2012
(22.970.119,30 euros) és només una mica superior al que va rebre 6 anys abans (el
2006) que va ser de 21.435.085,03 euros (i molt semblant al del 2007, que va ser
de 23.078.485,39 euros). I pel que fa a les transferències de capital s’observa que
l’any on se’n van rebre més va ser el 2010 (3.181.038,93 euros). Aquesta quantia
passa a ser de 1.236.518,24 euros l’any 2011 i de 74.617,89 l’any 2012.
Cal destacar que l’any 2011 és, entre tots els anys de la sèrie, el que registra, en
euros corrents, un volum més alt de recursos obtinguts a través de taxes i preus
0
5,000,000
10,000,000
15,000,000
20,000,000
25,000,000
30,000,000
35,000,000
40,000,000
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Transferències corrents de la Generalitat Transferències per inversions de la GeneralitatTaxes i preus públics Altres ingressos *
22
públics. La xifra corresponent a aquell any va ser de 2.259.072,00 euros, mentre
que la mitjana anual de tots els anys (2003-2012) és de 1.798.510,03. L’augment es
deu sobretot a la implementació de preus públics per l’ús de determinats serveis
assistencials.
4. El sistema de finançament del Conselh Generau d’Aran: una valoració del
seu funcionament segons el marc teòric.
4.1. Els principis econòmics d’una hisenda descentralitzada: què ens diu la teoria?
Fins ara s’ha descrit el marc legal que ha permès el desplegament del model de
finançament del Conselh d’Aran (punt 2), i de quina manera s’ha vist reflectit en la
hisenda del Conselh d’Aran a través dels seus pressupostos de despesa i
d’ingressos (punt 3). En aquest punt es pretén fer una valoració del funcionament
d’aquest sistema de finançament, en base als principis econòmics que estableix la
teoria.
Ens trobem davant d’una situació molt habitual en Estats compostos, on les
responsabilitats de despesa (les competències) i els ingressos han estat distribuïts
entre diferents nivells de govern. En el cas que ens ocupa el repartiment és entre
el govern de la Generalitat i el govern de l’Aran. Tant la teoria (el cos teòric de
l’economia pública), com el sistema comparat (l’experiència de com ho han fet
altres països), ens ensenyen que aquesta distribució no es pot fer de qualsevol
manera, sinó que cal que es compleixin una sèrie de criteris econòmics si es vol
assegurar que aquell repartiment sigui el més eficient i equitatiu possible. A
continuació es descriuen, de forma molt breu, aquests criteris:
i) Autonomia financera.
Els governs disposen d'autonomia financera si tenen capacitat per prendre
decisions sobre quant, com i en què gasten, i sobre quant i de quina manera
obtenen els seus ingressos.
Un govern podrà exercir l'autonomia financera si una part “important” dels seus
ingressos procedeix d'una o diverses figures tributàries sobre les quals disposi de
capacitat normativa, així com de capacitat de gestió i administració. D'aquesta
manera, un govern és fiscalment autònom si pot prendre decisions que afectin a
algun/s impost/s. Per contra, un govern és fiscalment dependent (no autònom), si
la major part dels seus ingressos procedeix de subvencions o participacions sobre
impostos sobre els quals no en pot decidir res, o gairebé res.
23
L'exercici de l’ autonomia financera és bo perquè fa responsables als governs, en la
mesura que facilita el rendiment de comptes davant els seus ciutadans, i contribueix
a reduir els problemes que suposa l'existència d'il·lusió fiscal, és a dir, els
problemes lligats a la no percepció, per part d'aquests ciutadans, del veritable
"cost" que tenen els serveis que els presta el seu govern. Per evitar-ho cal que el
ciutadà sàpiga què aporta i què rep de cada govern, és a dir, quins tributs paga i
quins serveis rep. Cal que el model de finançament dels governs faciliti al ciutadà
aquesta vinculació. Si s’aconsegueix, es contribuirà a fer més eficient l’activitat
dels governs.
Per comprovar el grau de compliment del principi d'autonomia financera que té un
govern, cal examinar el pes i la composició de la seva cistella tributària. Un govern
serà tant més autònom quant més elevat sigui el percentatge dels seus ingressos
obtinguts a través de figures tributàries sobre les quals ell hi té alguna cosa a dir,
bé perquè hi té capacitat normativa (pot intervenir en la seva legislació), o bé
perquè hi té capacitat de gestió i d’administració.
ii) Equilibri vertical
En un Estat compost, hi ha una situació d'equilibri vertical quan el grau de
cobertura de les necessitats de despesa amb ingressos potencials és el mateix per
als diferents nivells de govern (central, regional i local). És a dir, el repartiment
competencial (necessitats de despesa) i el repartiment d'ingressos potencials, s'ha
fet de tal manera que cada nivell de govern té els recursos suficients per cobrir la
prestació de les competències que li han estat atribuïdes. En canvi, quan el
repartiment es produeix de manera que un determinat govern no arriba a cobrir
les seves necessitats de despesa amb els ingressos tributaris que li han estat
assignats, mentre que a un altre govern li passa justament el contrari, estem
davant d’un desequilibri vertical. Es tracta doncs d’una situació en la que a un
govern li falten recursos per poder finançar les competències que ha assumit i a
l’altre n’hi sobren. Per resoldre aquest tipus de desequilibri, tant la teoria com el
sistema comparat, aconsellen instrumentar un mecanisme d’anivellament vertical,
generalment a través d’una subvenció incondicionada. El volum d’aquesta
subvenció, que hauria d’anar del govern que té més recursos dels necessaris per
prestar els serveis que té assumits al govern que n’hi falten, hauria de ser aquell
que sumat als recursos tributaris del darrer, li permetés cobrir les seves
necessitats de despesa. És evident que si un govern ha rebut competències
24
(necessitats de despesa) i cap o quasi cap tribut, tots els seus ingressos, o quasi
tots, hauran de procedir d’aquesta subvenció anivelladora.
iii) Equitat horitzontal (solidaritat)
Una situació d'equitat horitzontal és aquella en la qual els governs que formen part
d'un mateix nivell poden assolir un grau similar (o igual) de prestació dels serveis
que tenen atribuïts, demanant als seus ciutadans un mateix esforç fiscal. Atès que
la posició relativa dels diferents governs sol ser diferent, tant en termes de
capacitat fiscal, com de necessitats de despesa, la situació més habitual és la
d'inequitat horitzontal. Per exemple, en l’àmbit municipal, pot passar que amb una
mateixa cistella tributària un ajuntament acabi tenint més recursos potencials que
un altre, simplement perquè és relativament més ric (té més activitat econòmica,
un valor dels immobles més alt, etc.). S’estaria, doncs, davant d’una situació de
desigualtat, en la qual uns governs disposarien de més recursos que altres per fer
front a un mateix sostre competencial. També en aquest cas, les subvencions
d'anivellament apareixen com un mecanisme adequat per corregir aquestes
situacions d'inequitat, i es converteixen en un instrument al servei d'un clar
objectiu: la igualtat. L’objectiu d’aquestes subvencions és evitar que els governs
amb una menor capacitat fiscal es vegin abocats a haver de prestar als seus
ciutadans un nivell inferior de serveis, o a haver-los-hi de demanar un esforç fiscal
més gran, per poder prestar el mateix nivell de serveis que presten els governs que
tenen una major capacitat fiscal.
iv) Transparència, estabilitat, coordinació i lleialtat institucional
Tan important és disposar d’un model de finançament que compleixi amb els
principis bàsics d’una hisenda descentralitzada, com disposar dels mecanismes
institucionals adequats per consensuar-lo i aplicar-lo, és a dir, per fer-lo funcionar.
El disseny i l’aprovació de qualsevol model de finançament de governs subcentrals
és fruit, com no pot ser de cap altra manera, d'una negociació política, i és
indispensable que aquesta es produeixi amb la major transparència i la menor
discrecionalitat possible. Per això les regles del joc han d’estar clares, i un cop
acordades s’han de complir. I això requereix d’institucions capaces de dissenyar el
model, fer-ne el seguiment, actualitzar-lo i resoldre els possibles conflictes que
puguin anar sorgint al llarg del temps. Només d’aquesta manera s’aconsegueix
donar estabilitat al model. Un bon model és aquell que funciona no només en el
moment en que es pacta, sinó al llarg del temps. Un bon model ha de preveure que
la realitat és canviant, i allò que funciona avui potser demà no acabarà de funcionar
25
del tot. Les necessitats de despesa dels governs canvien simplement perquè les
circumstàncies socials i econòmiques canvien, i per tant, és raonable pensar que
els ingressos s’han d’adaptar a aquestes noves circumstàncies. Precisament per
donar estabilitat a la hisenda dels governs, sovint cal anar introduint canvis, la qual
cosa no vol dir anar canviant de model, sinó revisar-lo.
Per que una hisenda funcioni ha de ser transparent, ha de ser entesa per aquells
que l’han de fer funcionar i per la ciutadania. Però, a més de transparència, hi ha
d’haver coordinació. Si hi ha hagut un repartiment de competències i d’ingressos
entre diferents governs, és raonable pensar que han d'estar coordinats entre ells.
Sovint, les decisions d'un govern afecten a d’altres, per la qual cosa s'han de
preveure mecanismes de coordinació que facilitin el bon funcionament del conjunt.
Coordinar suposa novament establir regles del joc i crear institucions que ho
facilitin. Quan es comparteix hi ha d'haver normes que permetin que aquest
"compartir" sigui possible. S'ha de facilitar el pacte i el consens des d'un punt vista
institucional. El possible conflicte ha d'estar degudament gestionat i això només és
possible si es preveuen els mecanismes de coordinació adequats. Tots els governs
han de tenir molt clares les seves responsabilitats, tant per allò que fan per la
banda de la despesa, com allò que fan per la banda de l’ingrés. Quan els
mecanismes institucionals no funcionen és quan apareix el perill d’expulsar-se
responsabilitats, de “culpar” als altres governs. I quan això passa a qui s’està
perjudicant és, sens dubte, a la ciutadania, que acaba no rebent adequadament els
serveis que hauria de rebre.
Els governs seran lleials fiscalment parlant si compleixen amb els pactes, si actuen
de forma transparent i si resolen els conflictes. Si es transfereixen competències,
cal transferir els recursos adequats per a finançar-les. Si no es fa d’aquesta manera
s’estarà essent institucionalment deslleial, però la major deslleialtat serà cap als
ciutadans, a qui se’ls estarà privant poder gaudir dels serveis de forma adequada.
4.2. El model de finançament del Conselh d’Aran i el compliment dels principis
econòmics d’una hisenda descentralitzada: detecció dels seus principals
problemes.
En aquest apartat s’analitza el grau de compliment, dels principis que acabem de
descriure, del model de finançament del Conselh d’Aran. L’objectiu és detectar allò
que s’adiu i allò que s’aparta del que, segons el marc teòric, seria desitjable.
26
i) Autonomia financera
Es pot afirmar que, tal com està dissenyat, el model de finançament del Conselh
Generau d’Aran no permet al seu govern disposar de massa autonomia financera.
La seva hisenda depèn molt de les transferències procedents, fonamentalment, de
la Generalitat de Catalunya. Utilitzant dades del 2012, només al voltant d’un 8,3%
dels seus ingressos no financers procedeix de fonts de finançament sobre les quals
hi pot prendre algun tipus de decisió (taxes i preus públics). Aquest percentatge va
ser, per aquell mateix any, d’un 88,8% per la Generalitat de Catalunya (d’un 48,0%
si només es tenen en compte aquells tributs sobre els quals la Generalitat hi té
capacitat normativa, i d’un 7,1% si només es tenen en compte els tributs sobre els
quals la Generalitat hi té capacitat de gestió i administració), i d’un 63,1% pel
conjunt de municipis catalans (els ajuntaments tenen capacitat de decisió sobre els
seus tributs i capacitat per gestionar-los). Dependre fiscalment d’algú altre sempre
té riscos i més encara en una època de crisi.
El fet que la major part de les subvencions que el Conselh rep de la Generalitat
siguin incondicionades (excepte les que rep per finançar inversió), permet dir que
el Conselh d’Aran té capacitat per prendre decisions sobre com es gasten els
recursos. És a dir, no té capacitat per decidir com els obté, però sí com se’ls gasta
(on els destina). Té autonomia per la banda de la despesa i no per la banda de
l’ingrés. Això el fa poc corresponsable des d’un punt de vista fiscal: els ciutadans de
l’Aran paguen els seus impostos a altres governs (el de l’Estat i el de la Generalitat),
però en canvi reben un important volum de serveis del Conselh. Hi ha una clara
separació entre l’activitat de gastar i d’ingressar d’aquest govern. Això dificulta el
rendiment de comptes per part del govern al ciutadà. És a dir, a ulls dels ciutadans
aranesos, es tracta d’un govern que gasta (presta serveis) però no ingressa (no li
paguen tributs, o gairebé), la qual cosa pot tenir efectes negatius des del punt de
vista de l’eficiència. Caldria trobar mecanismes que permetessin als aranesos
vincular què aporten al seu govern i què en reben. Això milloraria el rendiment de
comptes, i per tant l’eficiència.
Cal dir que no només la possibilitat d’obtenir ingressos procedents de figures
tributàries pròpies proporciona autonomia financera als governs, sinó que aquesta
també pot venir condicionada per si tenen o no capacitat per endeutar-se. En la
mesura que el Conselh veu limitada aquesta capacitat, la seva autonomia per la
banda de l’ingrés es veu minvada. És cert que en un context de consolidació fiscal
com el que s’està vivint a l’estat espanyol i al conjunt de països de la Unió Europea,
27
aquesta capacitat s’ha vist fortament condicionada per a tots els governs (central,
autonòmics i locals). No obstant, els governs que més n’han patit les conseqüències
han estat els subcentrals (sobretot els locals).
L’augment de l’autonomia financera sempre ha estat una reivindicació, justificada i
encertada, que ha fet la Generalitat de Catalunya a l’hora de negociar amb
l’Administració central el seu model de finançament. No seria estrany doncs, que el
Conselh d’Aran també es plantegés fer-ho, per exemple, ampliant la seva capacitat
tributària (amb recàrrecs sobre impostos locals o de la Generalitat) o amb
participacions en impostos de la Generalitat.
ii) Equilibri vertical
Si es complís l’equilibri vertical, en el cas del model de finançament del Conselh
d’Aran, voldria dir que el grau de cobertura de les de seves necessitats de despesa
és el mateix que el grau de cobertura que té la Generalitat de Catalunya per cobrir
les seves. Això que acabem de dir es pot expressar en la següent formulació:
G C
G C
R Q R Q
E E
(1)
on GR i CR representen els recursos de la Generalitat de Catalunya i el Conselh
Generau, respectivament; GE i CE representen les necessitats de despesa de la
Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau, respectivament; i Q representa el
volum global de la subvenció de la Generalitat cap al Conselh Generau. Tal com es
desprèn d’aquesta fórmula, es tracta d’esbrinar si el volum de transferències que
ha rebut el Conselh d’Aran procedents de la Generalitat ( Q ) , és el que ha permès
l’equilibri vertical entre ambdós governs (el de la Generalitat i el d’Aran).
No cal dir que determinar la quantia de la subvenció necessària per garantir el
compliment del principi d’equilibri vertical presenta dificultats, per la qual cosa
també resulta difícil valorar si la quantia que rep actualment el Conselh Generau
d’Aran és suficient per satisfer les seves necessitats de despesa. Analitzar si es
compleix l’equilibri vertical exigeix quantificar el recursos de la Generalitat GR , els
del Conselh d’Aran CR , i les necessitats de despesa tant de la Generalitat GE com
del Conselh CE .
28
A continuació, i malgrat les dificultats que acabem d’assenyalar, es plantegen dues
maneres d’aproximar-nos a aquest càlcul de la quantia de recursos que hauria de
tenir en Conselh d’Aran per tal que es complís l’equilibri vertical:
a) Si partíssim del supòsit de que a l’any 2007, en el que es va començar a aplicar el
darrer règim de finançament que es basava en la valoració objectiva del cost
efectiu dels serveis traspassats, el volum global de les transferències que rebia el
Conselh Generau garantia la seva suficiència financera, sí que seria possible
analitzar com ha anat evolucionant l’equilibri vertical des d’aquell moment.
Una possibilitat seria acceptar que si s’hagués revisat aquell model en el moment
en que estava previst fer-ho, l’any 2011, s’hagués pres com any base per fer
l’actualització l’any 2010. Es tractaria, doncs, de comprovar quin era en aquell
moment el següent rati:
( )
( )
t t
G G
t t
C C
R Q E
R Q E
(2)
essent t l’any base, que en aquest cas és l’any 2010. Si aquest rati es donés per bo,
s’estaria acceptant que caldria mantenir-lo al llarg del temps. Per tant, s’hauria de
comprovar si s’ha modificat o no en els anys següents. Si s’ha modificat voldria dir
que s’ha trencat l’equilibri vertical que es donava a l’últim any del quadrienni fruit
del pacte de l’any 2007. Això ens permetria calcular el volum de recursos que
haguessin fet falta per mantenir aquell rati. En la interpretació dels resultats
s’hauria de tenir present que entre l’any 2010 i el 2013 s’han continuat realitzant
traspassos de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau
d’Aran8.
Està clar que, per calcular aquest rati, ens cal quantificar les necessitats de despesa
de la Generalitat t
GE i del Conselh t
CE .És a dir, ens cal definir un indicador de les
necessitats de despesa d’ambdós governs. Tant la teoria com el sistema comparat
mostren que l’indicador més senzill, i moltes vegades més acceptat, és el de la
població. Això voldria dir que per calcular aquell rati hauríem de considerar que t
Cat
t
G PE i que t
Aran
t
C PE , essent t
CatP la població de Catalunya de l’any 2010 i t
AranP
la població de l’Aran corresponent a l’any 2010.
8 Concretament, a l’any 2013 es van realitza nous traspassos de funcions per valor de 1.421.665 euros.
29
Cal tenir en compte, però, que aquest pot ser un indicador de necessitats de
despesa feble en el cas de la Vall d’Aran. En primer lloc, la comarca de la Vall
d’Aran és una comarca d’alta muntanya, la qual cosa pot implicar que tingui unes
necessitats de despesa especials, que no depenguin del seu volum de població. Per
exemple, la superfície o la superfície de bosc, podrien ser variables que
determinessin de manera significativa les seves necessitats de despesa. Cal tenir
present que, mentre a la Vall d’Aran hi habita tan sols el 0.134% de la població
total de Catalunya (any 2013), la seva superfície representa l’1,97% de la
superfície total i la seva superfície forestal el 13,7% del total. Tenint en compte que
bona part de les funcions i serveis en matèria forestal i conservació del medi
ambient és competència del Conselh Generau, la variable població estaria
infravalorant les seves necessitats de despesa.
En segon lloc, es tracta d’una comarca en la que la població està molt disseminada,
la qual cosa pot incrementar, tal com ha estat demostrat en diversos estudis, el cost
d’alguns serveis. Si bé la definició d’un bon indicador de necessitats de despesa
requeriria una anàlisi més complexa, una possible alternativa a considerar seria
calcular una “població ajustada” de la Vall d’Aran, d’una manera similar a com es
calcula per a les Comunitats Autònomes en el seu model de finançament. Aquestes
definicions alternatives de les necessitats de despesa, però, farien que el seu càlcul
fos més complex, per la qual cosa en aquest estudi s’utilitza la variable població.
La taula 8 mostra el resultat de fer aquest càlcul quan els recursos de la Generalitat
de Catalunya són els recursos que obté del seu model de finançament, és a dir, el
que obté per tributs cedits i participació en els fons del model de finançament
autonòmic (Fons de Suficiència Global, Fons de Garantia, Fons de Cooperació i Fons
de Competitivitat); i els recursos del Conselh Generau d’Aran són també els
recursos del seu model de finançament, excloent el finançament dels traspassos
realitzats després de 2010. Aquestes mesures dels recursos de la Generalitat de
Catalunya i del Conselh Generau d’Aran són les que es consideren més adequades i
més conservadores per a realitzar el càlcul de l’equilibri vertical. Això no obstant, a
l’annex 2.1 d’aquest document es mostra aquest mateix càlcul realitzat amb
mesures alternatives dels recursos de la Generalitat de Catalunya i del Conselh
Generau d’Aran.
Tenint en compte que l’indicador de necessitats de despesa utilitzat és la població
total de cada territori, els recursos que es mostren a la taula 8 per cadascuna de les
administracions són recursos per habitant.
30
Taula 8. Evolució del rati dels recursos per habitant de la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran. Període 2010-2013.
2010 2011 2012 2013 Variació
2010-2013
Recursos Generalitat 2,475.46 2,333.71 2,368.52 2,392.49 -3.4%
Recursos Conselh Generau 2,375.06 2,378.32 1,976.59 1,957.24 -17.6%
Rati Generalitat / Conselh 1.042 0.981 1.198 1.222 17.3% Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Annex 2.
Tal com es pot comprovar, el rati existent l’any 2010 no s’ha mantingut al llarg del
temps, sinó que ha augmentat en un 17,3%. S’ha trencat l’equilibri que es donava a
l’any 2010. Aquest augment del valor del rati vol dir que ha empitjorat la relació
entre els recursos per habitant de la Generalitat i els recursos per habitant del
Conselh, és a dir, s’amplia la diferència. Tal com es pot observar, durant el període
2010-2013 els recursos per habitant de la Generalitat de Catalunya han disminuït
un 3,4%, però els recursos per habitant del Conselh Generau han disminuït un
17,6%. Per tant, es podria dir que la no actualització del model ha suposat un
trencament de l’equilibri vertical a favor de la Generalitat.
b) Una altra alternativa seria comprovar si el percentatge dels ingressos del
Conselh d’Aran en relació als ingressos de la Generalitat s’ha mantingut al llarg del
temps. En el nostre cas, si tal com hem fet anteriorment, prenguéssim com a any
base el 2010, caldria calcular la relació t t
C GR R i veure si s’ha mantingut en els anys
posteriors. En cas que s’hagi modificat voldria dir que s’hauria trencat l’equilibri
existent en aquell moment. La taula 9 mostra el resultat d’aquest càlcul. Novament,
els recursos del Conselh Generau són els recursos del seu model de finançament,
excloent els recursos per traspassos realitzats després de 2010, i els recursos de la
Generalitat de Catalunya són també els del seu model de finançament.
Taula 9. Evolució del pes dels recursos del Conselh Generau en els recursos de la Generalitat. Període 2010-2013.
Any Recursos Conselh
(RC) Recursos Generalitat
(RG) % (RC / RG)
2010 24,239,884 18,620,845,033 0.130% 2011 24,239,884 17,619,502,908 0.138% 2012 19,876,627 17,951,726,493 0.111% 2013 19,748,572 18,091,807,884 0.109% Variació 2010-2013 -18.5% -2.8% -16.1% Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’annex 2.
31
Tal com es pot observar, el percentatge que representen els recursos del model de
finançament del Conselh Generau d’Aran sobre els recursos del model de
finançament de la Generalitat de Catalunya ha disminuït un 16,1% en el període
2010-2013, passant de representar el 0,130% al 0,109%. Això es deu a que els
recursos del Conselh Generau s’han reduït un 18,5% en aquest període, mentre
que els recursos de la Generalitat només s’han reduït un 2,8%. L’annex 2.2
presenta aquest resultat amb mesures alternatives de recursos per ambdues
administracions.
Val a dir que l’anterior aproximació és més ajustada que aquesta, atès que té en
compte no només l’evolució de la relació dels ingressos d’ambos governs, sinó
també la de les seves necessitats de despesa. De totes maneres la informació que
ens proporcionen pot ser complementària. Ambdues aproximacions posen de
manifest que s’està trencant l’equilibri existent l’any 2010. La no reforma del
model podria suposar un agreujament d’aquesta situació. Cal remarcar que
aquesta afirmació es fa acceptant la premissa que l’any 2010 existia equilibri, o dit
d’una altra manera, que es dóna per bo l’equilibri o desequilibri que hi havia aquell
moment. Això implícitament vol dir que s’està posant el rellotge a 0 i que no es
discuteix la possible infravaloració del cost efectiu dels serveis que s’han anat
transferint fins aleshores. Possiblement, aquesta infravaloració és un fet real,
sobretot si es té en compte la metodologia utilitzada per calcular aquell cost
efectiu. Si es considerés aquesta infravaloració el desequilibri a corregir encara
seria més gran.
iii) Equilibri horitzontal
En el cas que ens ocupa no ens cal comprovar si es compleix el principi d’equitat
horitzontal, perquè es tracta d’una relació estrictament vertical entre el govern de
la Generalitat i el de l’Aran.
El que si podria passar és que, en cas que el govern de l’Aran tingués competència
en l’organització del seu territori així com en la hisenda dels seus municipis,
considerés que li calen recursos suficients per garantir als seus ajuntaments el
compliment d’aquest principi d’equitat horitzontal. En tot cas, aquesta podria ser
una qüestió a plantejar-se en un futur.
32
iv) Transparència, estabilitat, coordinació i lleialtat institucional
Caldria comprovar fins a quin punt el model de finançament del Conselh d’Aran
està complint amb el principi de transparència i és entès pels seus ciutadans. La
transparència també afecta a la manera en que es produeixen les negociacions del
model per part dels diferents agents implicats. En aquest sentit cal demanar-se fins
a quin punt la informació que ha servit de base per a la negociació dels diferents
acords ha estat completa i simètrica.
En relació a l’estabilitat del model, es podria dir que s’havien instrumentat alguns
mecanismes d’actualització i seguiment que estaven contribuint a fer-lo estable al
llarg del temps. D’entrada, s’havien pactat unes regles d’actualització quadriennal
que permetien anar actualitzat la quantia global a rebre i la manera d’anar-la
augmentant durant els quatre anys del quadrienni. Es pot dir que, d’aquesta
manera, s’havia dissenyat un model i que per fer-lo estable al llarg del temps se
n’havien pactat unes regles d’actualització. Això es trenca a partir de l’any 2011,
moment en que tocava la revisió quadriennal pactada l’any 2007. A partir d’aquest
moment es podria dir que no es pot parlar d’un model de finançament “pròpiament
dit”, sinó d’una negociació “ad hoc” i de forma més o menys discrecional, d’una
quantia de recursos anuals a transferir per part de la Generalitat al Conselh
d’Aran, que està quantificada en funció de cap indicador de necessitats. Perdre el
mecanisme de revisió és renunciar a l’instrument que dóna estabilitat al model. El
que es feia cada quatre anys, des de l’acord de finançament del 1998, però sobretot
a partir de l’acord del 2002, no consistia en canviar l’estructura del model cada
quatre anys, sinó introduir els canvis necessaris per preservar-lo, per actualitzar-
lo. Que el funcionament del model fos més o menys estable fins el 2010, contribuïa
a evitar incerteses al govern de l’Aran que sabia de quins recursos disposaria
(sabia quina taxa d’actualització se li aplicaria cada any), i com els aniria rebent.
Està clar que amb menys incertesa sobre els recursos futurs, es fa més fàcil poder
prendre decisions sobre els que es vol i es pot fer en un futur. No saber de quins
recursos es disposarà l’any vinent i que això depengui d’una negociació de la que
no se’n saben els criteris que s’utilitzaran per determinar la quantia dels recursos,
fa molt difícil l’acció de govern.
Caldria comprovar fins a quin punt el model de finançament del Conselh d’Aran
disposa de mecanismes tècnics i institucionals que faciliten la coordinació entre els
dos governs, el de la Generalitat i el de l’Aran. Els mecanismes de coordinació
tècnica serien els que estan lligats a la manera en que es produeix la transferència
33
dels recursos (mensualment, trimestralment..), com es fan les previsions, com
s’acaba liquidant, etc. En aquest sentit seria necessari comprovar si tal com s’està
fent és o no millorable en termes tant d’eficiència com d’eficàcia. I la coordinació
institucional té a veure amb els òrgans que vetllen pel bon funcionament del
sistema. En aquest cas caldria esbrinar si els actuals òrgans de relació institucional
(Comissió Mixta, etc.) funcionen adequadament (la seva composició, la forma en
que es prenen els acords, la regularitat o no de els seves reunions...).
Només si el funcionament d’aquestes institucions està ben coordinat i és de
“qualitat” es podran assolir bons pactes i se’n podrà assegurar el seu compliment.
Només d’aquesta manera es podran resoldre els possibles conflictes inherents en
qualsevol relació financera entre dos governs que comparteixen responsabilitats i
recursos. És a dir, només d’aquesta manera es podrà facilitar la lleialtat
institucional. Quan un govern pot deixar de complir un pacte i pot deixar de
transferir els recursos necessaris per que l’altre govern pugui prestar els serveis
que prèviament havien pactat, s’està essent deslleial des d’un punt de vista
institucional. S’està essent deslleial amb la ciutadania d’aquell territori. Només
amb regles del joc clares i institucions que vetllin per fer-les complir es pot evitar
comportaments d’aquesta mena. Potser, en aquest sentit, caldria plantejar-se
introduir alguns canvis institucionals que facilitessin la negociació del model de
finançament del Conselh d’Aran i n’asseguressin la seva estabilitat i continuïtat, al
marge de possibles canvis de govern tant d’una banda com de l’altra. Només
d’aquesta manera s’aconsegueix que les institucions estiguin per sobre de
possibles canvis conjunturals.
5. Proposta de Reforma del model de finançament del Conselh d’Aran
5.1. Elements bàsics del model de finançament
Tal com s’apuntava a la introducció d’aquest informe, l’objectiu és oferir una
proposta sobre com podria ser el disseny del model de finançament del Conselh
d’Aran. Els apartats anteriors han permès descriure i analitzar la situació en la que
es troba actualment la hisenda del Conselh d’Aran. I concretament, en el darrer
apartat, s’han detectat els principals problemes del seu model de finançament.
D’una forma molt esquemàtica, es podria dir que aquests es resumeixen en: manca
d’autonomia financera i corresponsabilitat fiscal, trencament de l’equilibri vertical,
i falta de mecanismes d’actualització i de seguiment del model que n’asseguri la
seva estabilitat i garanteixin la lleialtat institucional. Per tant, la proposta que a
continuació es detallarà està orientada a la solució d’aquests problemes.
34
Està clar que el que defineix un model de finançament és: a) la quantia de recursos
que ha d’aportar el model; b) com es reben aquests recursos, és a dir, la seva
estructura: quina part dels recursos s’obtindrà a través de tributs, quina part
s’obtindrà a través de subvencions i de quin tipus de subvencions es tracta
(incondicionades o específiques); i c) com evolucionaran els recursos al llarg del
temps, és a dir, quins seran els mecanismes de revisió actualització que donaran
estabilitat al model. A continuació es proposa, en primer lloc, quina podria ser
l’estructura del nou model de finançament; en segon lloc, com es podria calcular la
quantia global de recursos que hauria d’aportar el model a l’any base; i en tercer
lloc, com s’actualitzarien aquests recursos al llarg dels temps i com s’hauria d’anar
revisant (no canviant) el model per fer-lo viable al llarg dels anys i per que s’anés
adaptant a les possibles noves circumstàncies.
5.2. Estructura del model
A continuació es mostra l’estructura del model de finançament que es proposa
dissenyar. El Conselh d’Aran rebrà un Fons Global de Finançament d’Aran9 (FGFA),
que s’obtindrà a través de dos subfons: el Fons Incondicionat de l’Aran (FIA) i el
Fons Específic d’Inversions de l’Aran (FEIA). El que acabem de dir es pot expressar
de la manera següent:
FGFAt = FIAt + FEIAt (3)
essent FGFAt el Fons Glogal de Finançament d’Aran corresponent a l’any t; FIAt el
Fons Incondicionat de l’Aran corresponent a l’any t; i FEIAt el Fons Específic
d’Inversions de l’Aran corresponent a l’any t.El volum global de recursos que rebrà
el Conselh procediria, doncs, de dues vies: una d’incondicionada i l’altra que es
destinarà al finançament d’inversions:
En relació a la quantia corresponent al FIA es podria decidir entre dues
alternatives:
a) Rebre’l tot en forma de subvenció incondicionada; o
b) Rebre’n una part a través d’una participació territorialitzada en algun
impost de la Generalitat, preferentment l’IRPF. També es podria estudiar la
9 Les denominacions que es faran servir en endavant per referir-nos a les diferents fonts d’ingressos que es proposen, són evidentment a títol d’exemple, i per tant, caldria que fossin els dos governs que pacten el model qui les acabessin concretant.
35
possibilitat de que fos en l’IVA. En aquest cas l’expressió (3) quedaria
modificada de la manera següent:
FGFAt = (t
FIA + % territorialitzat IRPFt )+ FEIAt (4)
on FIAt = t
FIA + % territorialitzat IRPFt. La introducció d’una participació
territorialitzada respondria a l’objectiu d’introduir al model alguna
mesura, encara que dèbil, de coresponsabilitat fiscal. Es tractaria de que
els ciutadans aranesos identifiquessin alguna contribució directa al Govern
aranès. S’hauria de facilitar d’alguna manera que ho poguessin visualitzar,
és a dir, que sabessin que una part del seu IRPF es destina a finançar
serveis que són prestats pel Conselh d’Aran. Una manera de facilitar
aquesta visualització seria, per exemple, fent que hi figurés d’alguna
manera en els impresos de l‘impost.
Es proposa d’entrada que el pes del FEIA en relació al FGFA sigui del 8% .
Aquest és el pes mig que van suposar les transferències de capital rebudes pel
Conselh d’Aran en relació al total de transferències rebudes de la Generalitat
entre els anys 2007 (primer any de funcionalment del darrer model de
finançament) i 2010.
5.3. Càlcul de la quantia global de recursos a rebre a través del model de
finançament: el FGFA
5.3.1. Restabliment de l’equilibri vertical
Per calcular el volum global de recursos que hauria de rebre el Conselh Generau es
proposa fer servir el concepte d’equilibri vertical, descrit i analitzat en el punt 4
d’aquest informe. És a dir, es considera que la quantia de recursos que hauria
d’aportar el model de finançament hauria de ser aquella que fes possible que la
relació entre el grau de cobertura de les necessitats de despesa del Conselh d’Aran
i el grau de cobertura de les necessitats de despesa de la Generalitat es mantingués
estable al llarg del temps.
Les taules 8 i 9 de l’apartat anterior mostraven, a través de dues possibles
aproximacions, que aquesta relació, considerant com any de referència el 2010,
s’havia trencat a favor de la Generalitat. Fent servir, doncs, aquelles taules es pot
calcular quina hauria d’haver estat la quantia de recursos que el Conselh hauria
d’haver rebut de més cada any per tal de mantenir el rati inicial (el del 2010).
36
a) En la primera aproximació s’ha calculat quin era el rati que ve donat per
l’expressió (2) l’any 2010 i com havia anat evolucionant a partir d’aleshores.
Ara, la taula 10 ens permet veure quina seria la quantia de recursos a afegir al
model per mantenir aquest rati inicial. Si la negociació es fes a dia d’avui, a la
quantia del model de finançament de l’any 2013 s’haurien d’afegir 3,412,618
euros. Això no obstant, també es podria demanar que es compensessin els
imports que haurien d’haver rebut els anys anteriors per mantenir l’equilibri
vertical de l’any 2010, i que no van rebre. Aquest import addicional seria de
1,555,814 euros (igual a la suma dels imports de 2011 i 2012).
Taula 10. Càlcul de la quantia per mantenir el rati de l’any base 2010.
2010 2011 2012 2013 Rati Generalitat / Conselh Generau
1.042 0.981 1.198 1.222
Quantia per mantenir el rati 2010 (A)
24,239,884 22,820,479 22,851,847 23,161,190
Quantia rebuda (B) 24,239,884 24,239,884 19,876,627 19,748,572
Diferència (A-B) 0 -1,419,406 2,975,220 3,412,618 Font: elaboració pròpia.
b) En la segona aproximació, s’ha calculat la relació t t
C GR R corresponent a l’any
2010 i la seva evolució posterior. La taula 11 ens permet comprovar quants
recursos hauria d’haver rebut de més el Conselh per mantenir aquesta relació
en els anys següents. En aquest cas, la quantia addicional que hauria de rebre
el Conselh Generau a l’any 2013 és de 3,802,633 euros.
Taula 11. Càlcul de la quantia per mantenir el pes de l’any base 2010.
2010 2011 2012 2013
% (RC / RG) 0.130% 0.138% 0.111% 0.109% Quantia per mantenir el % de 2010 (A)
24,239,884 22,936,376 23,368,852 23,551,205
Quantia rebuda (B) 24,239,884 24,239,884 19,876,627 19,748,572
Diferència (A-B) 0 -1,303,508 3,492,225 3,802,633 Font: elaboració pròpia.
Així doncs, l’any 2013 la quantia de recursos addicional que hauria d’haver aportat
el model de finançament al Conselh d’Aran a l’any 2013 es mouria entre una
forquilla de 3,412,618 euros a 3,802,633 euros. Aquesta quantia addicional ens
permetria recuperar la situació d’equilibri vertical de l’any 2010.
37
5.3.2. Valoració dels serveis traspassats
D’acord amb el que estableix la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim
especial de la Vall d’Aran, en l’anàlisi de les valoracions dels serveis traspassats
s’han de tenir en compte tant els costos directes i indirectes com els d’inversió que
corresponguin. Això no obstant, les valoracions realitzades no sempre tenen en
compte adequadament els recursos necessaris per al manteniment i conservació
dels edificis traspassats. Aquesta mancança va ser parcialment compensada per
l’Acord de 10 de novembre de 2009, on s’acorda el Pla extraordinari
d’infraestructures, que havia de suposar unes transferències per inversions de
4.000.000 d’euros, i per les transferències de capital que la Generalitat ha anat
realitzant al Conselh Generau de manera discrecional. A partir de l’any 2010, però,
les transferències de capital experimenten una davallada important, el que posa
novament de relleu la infravaloració que es va fer del cost efectiu de determinats
traspassos.
D’acord amb les dades corresponents a la liquidació del pressupost del Conselh
Generau d’Aran, durant el període 2007-2010 va rebre una mitjana de 2,219,347
euros en forma de transferències de capital. Per tant, per tal de solventar el
problema de la incorrecta valoració del cost efectiu dels traspassos realitzats en
períodes anteriors, i garantir així un nivell adequat de recursos al Conselh Generau
per a que pugui fer front a les seves necessitats d’inversió, es proposa que la
quantia global per a l’any base 2013 s’incrementi en 2,219,347 euros, és a dir, que
s’incorpori la quantia que habitualment rep el Conselh Generau d’Aran en forma de
transferències de capital dins del seu model de finançament.
5.3.3. Millora de la transparència i disminució de la discrecionalitat
Cal tenir en compte, però, que durant tot el període analitzat el Conselh Generau
d’Aran també ha anat rebent sistemàticament transferències corrents de la
Generalitat de Catalunya, a part dels recursos del model de finançament i de les
transferències de capital. D’acord amb les estimacions realitzades, durant el
període 2007-2010 el Conselh Generau d’Aran va rebre una mitjana de 2,925,438
euros en forma de transferències corrents.
Degut a la discrecionalitat amb la qual s’assignen aquestes transferències, durant
els darrers anys han experimentat una davallada important, que també ha afectat
de manera negativa a l’equilibri vertical entre la Generalitat de Catalunya i el
Conselh Generau d’Aran, que no s’ha tingut en compte en els càlculs anteriors. Per
38
tal de reduir aquesta discrecionalitat, i millorar la transparència i l’estabilitat del
sistema, es proposa que aquest import també s’inclogui a la quantia global del
model de finançament.
5.3.4. Càlcul de la quantia global de recursos del model de finançament
D’acord amb els càlculs dels apartats anteriors, el Fons Global de Finançament
d’Aran (FGFA), calculat per a l’any base 2013, hauria d’incorporar, d’una banda, les
quanties establertes pel model de finançament actual (sense incloure el FCLC), tant
per a finançar competències traspassades com per finançar polítiques pròpies. Tal
com es pot observar a la Taula 12, aquesta quantia és de 21,170,236 euros
(17,528,484 euros més 3,641,752 euros). Addicionalment, hauria d’incorporar les
quanties que habitualment rep del Conselh Generau en forma de transferències de
capital o corrents procedents de la Generalitat de Catalunya i que, d’acord amb els
càlculs anteriors, serien de 2,219,347 euros i 2,925,438 euros, respectivament.
Finalment, a aquesta quantia, caldria afegir-hi els recursos necessaris per al
restabliment de l’equilibri vertical de l’any 2010. Si bé s’ha estimat que aquests
recursos estarien compresos en una forquilla de valors, incloem aquí l’extrem
inferior d’aquesta forquilla, de 3,412,612 euros.
Taula 12. Càlcul del Fons Global de Finançament d’Aran (FGFA).
2010 2011 2012 2013
Recursos per traspassos 19,769,908 19,769,908 16,211,260 17,528,484
Recursos per polít. pròpies 4,469,976 4,469,976 3,665,366 3,641,752
Quantia per inversions 2,219,347 2,219,347 2,219,347 2,219,347
Quantia per reduir discrecionalitat
2,925,438 2,925,438 2,925,438 2,925,438
Quantia addicional per restablir equilibri vertical
0 -1,419,406 2,975,220 3,412,618
Quantia total proposta (FGFA)
29,384,669 27,965,264 27,996,631 29,727,639
Quantia rebuda 30,251,786 28,089,357 22,421,363 24,516,634
Diferència -867,117 -124,093 5,575,267 5,211,004
Font: elaboració pròpia.
Per tant, la quantia del Fons Global de Finançament d’Aran (FGFA) necessària per
restablir l’equilibri vertical de l’any 2010, i tenir en compte les necessitats de
finançament de la Vall d’Aran, és de 29,727,639 euros, quantia que representa un
39
increment de 5,211,004 euros respecte a la quantia rebuda a l’any 201310. A la
Taula 12 es presenten també les xifres de les quanties que hauria d’haver rebut el
Conselh Generau cada any en el cas de que aquest model de finançament s’hagués
començat a aplicar a l’any 2010.
5.3.5. Recursos del model de finançament
Partint de que la quantia del Fons Global de Finançament d’Aran a l’any base 2013
hauria de ser de 29,727,639 euros, podem calcular la quantia del Fons Específic
d’Inversions d’Aran (FEIA), que d’acord amb l’argumentació anterior hauria de ser
del 8% del total; i la quantia del Fons Incondicionat d’Aran (FIA), que obtenim com
la diferència dels dos anteriors. Els resultats són els que es mostren a la taula 13.
Taula 13. Quantia dels recursos del model de finançament d’Aran. Any 2013.
Quantia
Any Base 2013 Pes
Fons Global de Finançament d'Aran (FGFA) 29,727,639 100%
Fons Incondicionat d'Aran (FIA) 27,349,428 92%
Fons Específic d'Inversions d'Aran (FEIA) 2,378,211 8% Font: elaboració pròpia.
D’acord amb la quantia del Fons Global de Finançament d’Aran, tindríem que:
( )0,812
( )
t t
G G
t t
C C
R Q E
R Q E
(5)
i que el pes dels recursos del Conselh Generau sobre els recursos del model de
finançament de la Generalitat de Catalunya és del 0,164%.
5.4. Mecanismes d’actualització i seguiment de model
Es proposa recuperar la revisió quadriennal del model, no per canviar-lo cada
quatre anys, sinó per assegurar-ne la seva estabilitat. Hem vist que és important
que allò que es pacta per un any base, es continuï complint al llarg del temps. I està
clar que hi poden haver circumstàncies que poden fer que això no es doni.
Aquestes circumstàncies podrien ser degudes a causes discrecionals com, per
exemple, canvis en la normativa per part de la Generalitat que signifiquin un
augment de les obligacions de despesa del Conselh d’Aran. O poden ser causes no
10 Aquestes xifres han de ser recalculades una vegada s’estimi de manera exacta la quantia de les transferències corrents rebudes pel Conselh Generau fora del seu model de finançament actual.
40
discrecionals com, per exemple, un comportament més expansiu de les necessitats
de despesa del Conselh d’Aran per raons estructurals. Això pot passar si la
prestació de serveis que requereixen un volum de despesa que està relacionat amb
la variable població, com per exemple la sanitat, ha estat transferida al Conselh, de
manera que si la població augmenta la seves necessitats de despesa també
augmenten. A més pot passar que el fet que el govern de l’Aran estigui més proper
a la ciutadania, fa que possiblement hagi de respondre a noves necessitats que es
van generant en la societat, de manera que les seves necessitats de despesa
creixerien en major mesura que les necessitats de despesa del govern de la
Generalitat. En tot cas aquest tipus de circumstàncies provoca un trencament de
l’equilibri pactat a l’any 0, en contra del Conselh d’Aran, degut a un canvi en el pes
de les seves necessitats de despesa respecte les de la Generalitat.
El trencament de l’equilibri inicial no hauria de preocupar massa si el govern de
l’Aran tingués accés als mateixos tributs que té la Generalitat i amb les mateixes
condicions (amb igual capacitat normativa). Si fos així, davant d’un trencament de
l’equilibri inicial, el Conselh podria resoldre’l augmentant els seus ingressos
tributaris fins assolir de nou aquell equilibri. En aquest cas, doncs, no estaria
justificat un augment dels recursos procedents del governs de la Generalitat, donat
que per fer-ho, aquest govern també hauria d’augmentar els seus tributs. Però tal
com hem vist, aquest no és el cas. El govern de l’Aran no té el mateix accés a les
bases tributàries que té la Generalitat. Per tant, en aquest cas, davant d’un possible
trencament de l’equilbri inicial, hi ha un únic camí, un únic procediment per
restablir-lo que consisteix en augmentar el volum de recursos a rebre procedents
de la Generalitat (augmentar el volum del FGFA). Per tant, cal que el model prevegi
el mecanisme que se seguirà per procedir, en cas que sigui necessari, a actualitzar
el FGFA. Es poden plantejar dues possibilitats:
- Re-calcular cada any el volum del FGFA de manera que es compleixi
l’equilibri pactat en el primer any del quadrienni. És a dir el rati inicial
sempre seria el mateix. En aquest cas es podria assegurar que no es
trencaria l’equilibri acordat en el moment inicial per causes no
discrecionals, com variacions diferencials en la població o en el volum de
recursos de cada administració, de manera que és la opció més adequada
des d’un punt de vista teòric11. Al final del quadrienni caldria revisar si cal
mantenir o canviar aquell rati.
11 De fet, el model de finançament autonòmic funciona d’aquesta manera.
41
- Calcular el volum del FGFA només l’any base del quadrienni i actualitzar-la
(no re-calcular-la) durant els quatre anys següents. En aquet cas cal escollir
una taxa anual d’actualització del volum inicial del FGFA, és a dir:
tt xIAFGFAFGFA 0 [3]
Essent, FGFAt = Fons Global de Finançament de l’Aran corresponent a l’any t
del quadrienni; FGFA0 = Fons Global de Finançament de l’Aran corresponent
a l’any base; i IAt= índex d’actualització corresponent a l’any t.
Aquesta segona possibilitat exigeix, doncs, haver de triar l’índex
d’actualització que s’aplicarà. Tradicionalment, en els anteriors models, i tal
com hem vist anteriorment, l’índex que s’havia utilitzat per actualitzar les
transferències al Conselh ha estat el de l’IPC. Es podria continuar amb
aquesta opció o proposar-ne d’altres. Per exemple: a) La taxa de variació
dels ingressos tributaris de la Generalitat (ITG). Això voldria dir que els
recursos del Conselh evolucionarien a la mateixa taxa en que ho fan els
ingressos tributaris de la Generalitat; b) La taxa de variació el PIB de l’Aran,
tot i que actualment la última dada publicada correspon a 2010. En aquest
cas significaria que els recursos del govern creixen de la mateixa manera en
que ho fa la “renda” de l’Aran; c) Una mitjana entre la taxa de variació del
PIB i la de l’IPC.
Hi ha un altre aspecte que caldria ser revisat a cada final de quadrienni, que és el
pes que ha de tenir el FEIA respecte el FGFA. Seria recomanable que aquest pes
anés disminuint de manera que al cap d’uns anys tots el ingressos procedents de la
Generalitat fossin incondicionats. Cal recordar que quan més incondicionats són
els ingressos d’un govern de més autonomia disposa, atès que no hi ha cap mena
d’especificació de quin ha de ser el seu destí.
42
Annex 1. Traspassos de competències al Conselh Generau
A continuació s’enumeren els traspassos de funcions de la Generalitat de Catalunya
al Conselh Generau d’Aran en les diferents matèries, per al període 1992-2005, així
com el finançament del qual han anat acompanyats aquests traspassos.
1. En relació a foment i l’ensenyament de l’aranès i de la seva cultura:
- Creació i gestió del Centre de Normalització Lingüística de la Val d’Aran
(Decret 305/1992, de 14 de desembre). Finançament per funcionament:
11.300.000 ptes.; despeses per sou del director: 4.184.129 ptes. Ampliació
finançament per funcionament a partir 1998: 8.000.000 (Decret 291/1997,
d’11 de novembre).
2. En relació a les matèries sobre les quals la Generalitat de Catalunya havia de
cedir competències i serveis al Conselh Generau:
a) Ensenyament
- En matèria d’elaboració i producció de llibres de text i materials didàctics
en llengua aranesa: es traspassa la dotació anual de 4.000.000 ptes
(Decret 212/1999).
- En matèria dels serveis de transport i menjador dels centres docents
públics: es traspassa la gestió dels serveis de transport i menjador
escolar, amb una dotació anual de 104.384.769 ptes. Aquesta quantitat es
revisarà anualment en funció del nombre d’alumnes usuaris dels serveis
indicats. La determinació del preu del servei de menjador que han de
satisfer els usuaris haurà de respectar el preu màxim que per a cada curs
escolar estableix la corresponent resolució del Departament
d’Ensenyament (Decret 212/1999).
- En matèria d’auxiliars de conversa en llengua aranesa: es traspassa la
dotació anual de 3.858.342 ptes. (Decret 212/1999).
- En matèria d’activitats relatives a la implantació de la reforma educativa i
el desenvolupament de la llengua aranesa (funcionament, contractació
administrativa i activitats): es traspassa la dotació anual de 5.000.000
ptes. (Decret 212/1999).
43
- En matèria de formació permanent del professorat en llengua i cultura
aranesa: es traspassa l’organització de cursos de normalització
lingüística per aconseguir la capacitació que permeti ensenyar l’aranès i
ensenyar en aranès i l’organització d’altres activitats de formació
relacionades amb la llengua i la cultura aranesa, amb una dotació anual
de 1.200.000 ptes. (Decret 212/1999).
- Es traspassen al Conselh Generau les competències i els serveis en
matèria de formació ocupacional en l’àmbit de l’hoteleria i en concret la
gestió de l’Escola d’Hoteleria ubicada a Les. Es traspassa una participació
indivisa del 37,25 per cent de l’immoble, destinat a residència, escola i
parc de bombers. El traspàs de competències en matèria de formació
ocupacional es deixa sense efectes amb el Decret 44/2005.
b) Cultura
- Subvencions a ajuntaments, entitats privades i particulars per a la
realització d’activitats culturals o per a la inversió en equipaments
culturals (Decret 305/1992, de 14 de desembre). Finançament:
4.000.000 ptes. per al foment d’activitats culturals i 4.000.000 per al
foment de la inversió en equipaments culturals, d’acord amb Pla
comarcal de muntanya. Ampliació finançament per al foment d’activitats
culturals: 2.000.000 ptes., a partir de 1998 (Decret 291/1997, d’11 de
novembre).
c) Sanitat
- Es transfereix al Conselh Generau la gestió del transport sanitari no
assistit del sistema sanitari públic que té el seu origen dins l’àmbit
territorial d’era Val d’Aran, independentment de la seva destinació
(Decret 399/2000). Finançament: 44.000.000 ptes. (2654.445,32 euros),
actualitzable segons IPC:
- La gestió dels serveis i les prestacions del sistema sanitari públic a Era
Val d’Aran, amb subjecció a la relació d’activitats que estableix l’apartat
segon d’aquest article; la gestió i l’execució de les actuacions i els
programes institucionals en matèria de promoció i protecció de la salut,
prevenció de la malaltia, assistència sanitària i socio-sanitària i
rehabilitació a Era Val d’Aran; la gestió i l’administració dels centres, els
44
serveis i els establiments de protecció de la salut i d’atenció sanitària i
socio-sanitària de naturalesa pública a Era Val d’Aran; l’establiment, la
gestió i l’actualització d’acords, convenis i concerts per a la prestació a
Era Val d’Aran dels serveis sanitaris transferits (Decret 354/2001). Les
funcions enunciades inclouen el traspàs de les activitats i serveis
següents:
- la gestió de l’atenció hospitalària d’aguts. Finançament: 607.900.000
ptes. (3.653.552,58 euros);
- la gestió dels serveis de salut mental i la gestió dels serveis de
drogodependències. Finançament: 10.963.000 ptes. (65.888,96
euros);
- la gestió dels serveis d’oxigenoteràpia domiciliària. Finançament:
4.513.000 ptes. (27.123,68 euros);
- la gestió del manteniment, l’adequació i la millora dels consultoris
locals de titularitat municipal. Finançament: 4.500.000 ptes.
(27.045,54 euros).
- la gestió de l’atenció primària de salut. Finançament per personal:
111.290.000 ptes. (668.866,37 euros). Finançament per material:
2.699.000 ptes. (16.221,32 euros). Finançament per productes
intermedis: 20.521.000 ptes. (123.333,69 euros).
- la gestió dels serveis d’atenció a la insuficiència renal. Finançament:
16.429.000 ptes. (98.740,28 euros);
- la gestió de l’atenció socio-sanitària;
- la gestió dels serveis de transport de pacients. Finançament:
120.000.000 ptes. (721.214,53 euros);
- la gestió de les funcions següents en matèria de salut pública:
vigilància i control sanitaris dels aliments i les activitats d’elaboració,
transformació, conservació, emmagatzematge, transport i vendes
relacionades, informes de protecció de la salut en els expedients
d’autorització i de llicència ambientals, informes sanitaris en relació
amb les instal·lacions i les condicions higienico-sanitàries dels
45
establiments d’allotjament turístic i de els instal·lacions destinades a
activitats de lleure amb infants i joves, informes sanitaris en matèria
del domini públic hidràulic, execució de les activitats de vigilància de
la qualitat sanitària de les aigües de consum públic i emissió
d’informes sanitaris preceptius en compliment de la reglamentació
tècnico-sanitària que regula el subministrament i el control de la
qualitat de les aigües de consum públic, autoritzacions i informes
sanitaris en matèria de policia sanitària mortuòria, anàlisi i
seguiment de totes les activitats que es realitzen en l’àmbit territorial
d’Era Val d’Aran que puguin tenir incidència en la salut pública.
Finançament: 12.648.167 ptes. (76.017,01 euros);
- la gestió del 061 Val d’Aran (emergències mèdiques). Finançament:
60.000.000 ptes. (360.607,26 euros);
- i serveis generals. Finançament: 40.000.000 ptes. (240.404,84 euros)
(Decret 354/2001). Finançament: quantitat total de 1.011.463.167 ptes.
(6.079.016,07 euros). En relació amb els serveis de l’Espitau dera Val
d’Aran, es realitzarà una auditoria independent per tal de certificar la seva
situació econòmica. En cas que aquesta auditoria posi de manifest la
necessitat de modificar la valoració que es fixa en aquest apartat, es
procedirà d’acord amb el que estableix l’article 4 d’aquest Decret. Sens
perjudici d’aquestes quantitats, es fixa una aportació econòmica única per
un import de 144.000.000 ptes. (865.457,43 euros), que el Conselh
destinarà a l’ampliació del servei d’urgències, el de consultes externes i la
reparació de la teulada de l’Espitau dera Val d’Aran. Aquesta quantitat
s’abonarà mitjançant els pagaments corresponents durant els anys 2002,
2003 i 2004 per un import de 48.000.000 ptes.
d) Serveis Socials
- El Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s’aprova la
refosa de les lleis 12/1983, 26/1985, i 4/1994 en matèria d’assistència i
serveis socials, preveu que el Govern de la Generalitat pugui delegar
competències en aquesta matèria als consells comarcals. El Decret
128/1995, de 28 de març, estableix que els traspassos de funcions en
matèria de serveis socials entre la Generalitat de Catalunya i els consells
comarcals i els ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants es
46
facin efectius mitjançant una comissió paritària. La comissió paritària
entre el Conselh Generau i la Generalitat de Catalunya ha adoptat, el 9
d’abril de 1997, l’acord de traspàs de serveis socials d’atenció primària.
- Es traspassen al Conselh Generau d’Aran els serveis socials d’atenció
domiciliària de titularitat de l’Institut Català d’Assistència i Serveis
Socials gestionats pel Conselh Generau d’acord amb el conveni marc
signat al 1994 i pròrrogues successives, que formen part dels serveis
socials d’atenció primària que s’han de prestar amb el caràcter de serveis
mínims en l’Àrea Bàsica de Serveis Socials Val d’Aran, concretament, el
servei d’ajuda domiciliària. L’autorització administrativa per a l’obertura,
modificació o tancament dels serveis objecte de traspàs, la seva
inscripció al registre, la inspecció dels serveis esmentats i l’aplicació del
règim sancionador en matèria de serveis socials, són funcions que
continuaran essent exercides per la Generalitat de Catalunya (Decret
302/1997). Els serveis que assumeix el Conselh General d’Aran no
comporten cap traspàs de mitjans personals. Finançament: crèdits
pressupostaris previstos, que són 2.051.100 ptes., corresponents al cost
del servei traspassat i despeses genèriques.
- Es delega en el Conselh Generau d’Aran la gestió dels serveis de segon
nivell d’atenció a la gent gran; la durada de la delegació s’estableix en
quatre anys. La delegació comprèn la gestió de la Residència Geriàtrica St
Antoni de Vielha i del centre de dia per a gent gran de Vielha i la resta de
serveis de segon nivell d’atenció a la gent gran que es puguin crear o
equipar en un moment posterior (Acord de 23 de desembre de 1997,
prorrogat per Acord de Govern de 23 de juliol de 2002 per un període de
quatre anys; traspassats definitivament amb el Decret 285/2003).
Finançament: s’assignen al Conselh Generau els crèdits
pressupostàriament previstos per al finançament dels costos totals, o de
la part proporcional corresponent, que per tot l’any 1997 es quantifica en
84.894.620 ptes. L’actualització dels crèdits corresponents als costos
propis de la prestació es farà d’acord amb l’actualització que hagin sofert
els serveis socials similars prestats pel Departament de Benestar Social.
Finançament després del traspàs: en concepte de despeses de
funcionament i manteniment ordinari de la Residència Geriàtrica i del
Centre de dia per a l’any 2003 es traspassa la quantitat de 598.177,20
euros, amb un índex d’ocupació del 100%. No obstant això, un cop
47
executades les obres d’ampliació de la residència, l’import per traspassar
s’actualitzarà d’acord amb el nou nombre de places.
- Es traspassen al Conselh Generau les competències i serveis que estaven
delegats, així com d’altres competències en matèria de serveis socials:
serveis socials d’atenció a la gent gran i, en concret, la gestió de la
residència i el centre de dia; serveis socials d’atenció primària; serveis
d’atenció precoç; servei residencial d’estada limitada per a dones
maltractades; servei de transport adaptat; es traspassa la competència
per al foment dels serveis de centres ocupacionals per a persones amb
disminució. La inspecció dels serveis esmentats i l’aplicació del règim
sancionador en matèria de serveis socials són funcions de la Generalitat
(Decret 285/2003). Finançament: l’import de les retribucions d’un
funcionari, que és 17.488,64 euros i un cost de S.S de 5.524,66 euros. En
concepte de despeses per al foment i el manteniment dels serveis socials
d’atenció primària: 143.288,18 euros; en concepte de despeses per al
foment i el manteniment dels serveis de centres ocupacionals per a
persones amb disminució: 89.331,47 euros; en concepte de despeses de
manteniment dels serveis d’atenció precoç: 30.000 euros; per al servei
residencial d’estada limitada per a dones maltractades, i en especial per
al desenvolupament del programa contra violència domèstica, es
traspassa 1.946,20 euros; per a la realització dels serveis de transport
adaptat, es traspassa la quantitat de 24.275 euros. A partir de l’any 2004,
els imports a que es refereixen els apartats anteriors es calcularan
segons el procediment que s’estableix a la clàusula segona de l’Acord de
13 de novembre de 2002 entre el Departament d’Economia i el Conselh
Generau per a l’aplicació d’un nou règim de finançament.
e) Ordenació del territori i urbanisme
- Es traspassa al Conselh la titularitat de l’aparcament de Baqueira i la seva
gestió; la Generalitat es reserva el dret d’ús de les instal·lacions de
l’aparcament, amb la ubicació d’un destacament de materials i
allotjament de maquinària per a les tasques de conservació de la
carretera C-28 (Decret 283/2003). No hi figura finançament.
- Decret 97/2003, pel qual es crea la Comissió Territorial d’Urbanisme de
la Val d’Aran i se’n regula la composició i el funcionament intern.
48
- Decret 96/2005, de modificació del Decret 97/2003, d'1 d'abril, pel qual
es crea la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Val d'Aran i se'n regula
la composició i el funcionament intern.
f) Turisme
- Es transfereixen al Conselh Generau dera Val d’Aran les competències en
matèria de promoció turística en la seva més àmplia accepció, incloent-hi
la senyalització turística (Decret 298/1997). Finançament per a l’exercici
1997: 20.000.000 ptes. Per a cada exercici, el criteri d’actualització de la
dotació econòmica és l’IPC.
- Es transfereixen al Conselh Generau dera Val d’Aran les competències en
matèria d’inspecció tècnica, autorització i classificació de les següents
empreses turístiques: allotjaments turístics (empreses explotadores
d’apartaments, hotels i pensions, residències cases de pagès i càmpings),
establiments de restauració i empreses d’esports d’aventura (Decret
176/1999). Finançament: per a l’exercici econòmic 1999 es fixa la
quantitat de 6.000.000 ptes, equivalents a 36.060,73 euros, actualitzables
anualment segons l’IPC.
- Es transfereixen al Conselh Generau d’Aran les competències en matèria
d’inspecció de disciplina turística i de procediment, així com l’exercici de
la potestat sancionadora dins a un milió de pessetes; també es
transfereix la imposició de multa coercitiva fins a 100.000 ptes. (Decret
257/2000). Finançament: per a l’exercici econòmic 2000, es fixa en
3.000.000 ptes. (18.030,36 euros), actualitzable segons l’IPC.
g) Protecció, conservació i administració del seu patrimoni històric i
artístic.
- Gestió dels museus, biblioteques, arxius i altres centres de dipòsit
cultural d’abast comarcal. Concretament, la creació del Museu Comarcal
de la Val d’Aran (Decret 305/1992, de 14 de desembre). Es transfereixen
3 immobles del museu de la Val d’Aran i el personal funcionari del
museu, que és el director. Finançament per funcionament del museu:
5.200.000 ptes.; despeses per sou del director: 4.388.586 ptes.
49
- Restauració i conservació d’immobles d’interès històrico-artístic (Decret
305/1992, de 14 de desembre). Finançament: 10.000.000 ptes., d’acord
amb Pla comarcal de muntanya.
- Oficialització dels símbols dels ens locals del seu àmbit territorial, donant
assistència als ens locals per a l’elaboració dels projectes d’escut i de
bandera, emetent informe sobre els expedients d’adopció, rehabilitació,
modificació o canvi dels símbols dels ens locals d’Era Val d’Aran, etc.
(Decret 352/2002).
h) Protecció de la natura, muntanya i vies forestals.
i) Agricultura, ramaderia, pesca, caça i aprofitaments forestals.
- En matèria de caça i pesca fluvial: expedició de les llicències de pesca
fluvial i de caça; i vigilància i denúncies en matèria d’infraccions de caça i
de pesca fluvial (Decret 288/1997, de 31 d’octubre). Les funcions
relatives a la gestió i l’ordenació en matèria de pesca fluvial que té
atribuïdes el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca d’acord amb
la normativa vigent; pesca elèctrica amb finalitat de repoblació o
salvament dins el territori de la Vall d’Aran; informar prèviament dels
treballs que s’hagin de realitzar en les lleres dels rius; informar de totes
aquelles qüestions que afectin la pesca fluvial (Decret 150/1999).
L’exercici de la potestat sancionadora en matèria de pesca fluvial (Decret
368/2001).
- En matèria d’aprofitaments forestals: autoritzacions per a qualsevol
tipus d’aprofitament forestal, així com per a rompudes i canvis de
conreu; assessorament en matèria de producció forestal; aprovació dels
projectes tècnics de gestió; assistència tècnica i aprovació del programa
anual de millores de les forests d’utilitat pública; autoritzacions
d’ocupacions i servituds en forests d’utilitat pública; autoritzacions
excepcionals per encendre foc; actuacions per a la prevenció d’incendis
forestals; vigilància i denúncia en matèria d’aprofitaments forestals
(Decret 288/1997, de 31 d’octubre). Subrogació en els drets i deures
inherents als convenis o consorcis subscrits per l’Administració forestal
amb els ajuntaments d’Era Val d’Aran per a la reforestació i tractament
de les masses forestals de la seva propietat; i autorització
d’aprofitaments de productes del bosc (Decret 150/1999). L’exercici de
50
la potestat sancionadora en matèria d’aprofitaments forestals (Decret
368/2001).
- En matèria de protecció dels animals: vigilància i denúncies per infracció
de disposicions vigents sobre protecció dels animals (Decret 288/1997,
de 31 d’octubre). L’exercici de les funcions previstes per l’Administració
de la Generalitat en la Llei 3/1998 de protecció dels animals i l’exercici
de la potestat sancionadora en matèria de protecció dels animals i de
gossos considerats potencialment perillosos (Decret 368/2001). Es
traspassa al Conselh la competència per a la declaració de nuclis
zoològics; la tramitació i la resolució de les denúncies en matèria de
protecció dels animals que s’hagin efectuat en el seu territori i la gestió
dels aspectes relatius a la identificació dels animals de companyia que
s’adquireixin a Era Val d’Aran; la gestió dels processos administratius en
relació amb el seu àmbit territorial vinculats a la Llei 10/1999 sobre
tinença de gossos considerats potencialment perillosos, la tramitació de
denúncies i exercici de la potestat sancionadora; i la gestió dels registres
d’animals de companyia, d’associacions de protecció i defensa dels
animals i el registre de nuclis zoològics (Decret 146/2003). Finançament:
12.000 euros per a l’exercici 2003 per finançar les funcions traspassades;
per als anys següents, l’import es calcularà d’acord amb el que estableix
la clàusula segona de l’Acord amb el Departament d’Economia de 13 de
novembre de 2002.
- En matèria de circulació motoritzada: vigilància i denúncies per infracció
de les disposicions vigents sobre circulació motoritzada al medi natural
(Decret 288/1997, de 31 d’octubre). Autoritzacions en relació amb la
circulació motoritzada en els espais naturals de protecció especial i en els
camins i pistes que discorren pel territori d’Era Val d’Aran, així com la
resta de competències que preveu el Decret 166/1998 de regulació de
l’accés motoritzat al medi natural (Decret 150/1999). Es transfereix
l’exercici de la potestat sancionadora en relació amb la circulació
motoritzada en els espais naturals de protecció especial així com els
camins i pistes que discorren pel territori aranès d’acord amb la
normativa (Decret 365/2000).
- En matèria de restauració hidrologico-forestal: determinar conjuntament
amb el departament d’agricultura les obres i els treballs de restauració
51
hidrologico-forestal que es realitzaran en el territori de la Vall d’Aran
(Decret 150/1999).
- En matèria de fauna: planificació i realització, conjuntament amb el
Departament, de les actuacions de repressió del furtivisme, així com del
recompte cinegètic d’aprofitaments o cens; autoritzacions previstes a la
normativa vigent per a la realització d’activitats fotogràfiques,
científiques i esportives (Decret 150/1999).
- En matèria d’artesania alimentària: promoció dels productes artesanals
d’Era Val d’Aran, podent-se acollir als ajuts de la Generalitat (Decret
150/1999).
(Decret 288/1997, de 31 d’octubre) Es transfereix la propietat de 2 béns
immobles i 6 vehicles. Finançament Decret 288/1997: 38.092.610 ptes. per
retribucions i triennis del personal traspassat; 934.510 ptes. per
complements retribució; 1.000.000 ptes. per despeses d’immobilitzat
material (a l’any 1997 1.300.000 ptes.); 775.000 ptes. per despeses de
manteniment de l’immobilitzat material; 960.000 ptes. per carburant;
440.000 ptes. per vestuari; 110.000 ptes. per formació; 300.000 ptes. per
assegurança de vehicles; 5.463.229 ptes. per transferències a entitats
promotores d’activitats agràries; total: 48.075.349 ptes.; + 80% de l’import
total de les sancions que es recaptin per infraccions comeses a la Val d’Aran
en relació a les matèries traspassades.
(Decret 150/1999) La dotació econòmica és la que preveu l’Acord del 31 de
juliol de 1997, actualitzable segons l’IPC.
- En matèria d’Agricultura i ramaderia: totes les funcions que realitza
l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca a
Era Val d’Aran, àdhuc les de suport tècnic (Decret 259/2000).
Finançament: la dotació econòmica total de la transferència incloses les
despeses de personal es fixa en 44.941.837 ptes. (despeses de personal:
27.985.837 ptes.
j) Salvaments i extinció d’incendis.
- Serveis de salvaments i extinció d’incendis que fins ara gestionava
l’Administració de la Generalitat de Catalunya; establiment de convenis i
altres formes de cooperació amb les entitats locals de l’àmbit territorial
52
d’Era Val d’Aran i d’altres administracions, si escau, així com
l’actualització dels que estiguin vigents en la data d’efectivitat del
traspàs, en els quals el Conselh se subroga en la posició que tenia
l’Administració de la Generalitat; les funcions que venia desenvolupant
en aquesta matèria la Generalitat amb anterioritat al traspàs (Decret
170/1994, de 14 de juny). Es traspassa el personal que presta serveis en
qualitat de membre dels cossos de bombers voluntaris en els parcs de
Bòssost, Les i Vielha, detallats a l’acord de 1994; i el parc de bombers de
Vielha i els béns mobles especificats a l’acord de traspàs de 1993.
Finançament: 25.000.000 ptes. anuals, actualitzables segons increment
del IPC.
- Realització d’actuacions en matèria de prevenció d’incendis forestals. El
Conselh es podrà acollir als ajuts, tant econòmics com tècnics, que puguin
establir la Generalitat o altres administracions per a la gestió de la
prevenció d’incendis forestals (Decret 150/1999).
- Es transfereix al Conselh Generau la titularitat de l’heliport de Vielha i la
seva gestió; es transfereixen al Conselh els mitjans materials i personals
necessaris per al desenvolupament de les funcions del servei traspassat;
la Generalitat es reserva el dret d’ús de l’heliport de Vielha (Decret
147/2003). Finançament: en concepte de despeses de conservació,
reparació i manteniment ordinari i assegurança de l’heliport, per a l’any
2003, la quantitat de 13.500 euros; en concepte de retribucions
corresponents al personal tècnic adscrit a l’heliport, es fixa la dotació
econòmica per a 2003 de 43.240 euros; les dotacions econòmiques per
aquests dos conceptes seran aportades pel Departament de Justícia i
Interior. En concepte de costos indirectes dels serveis, per a l’any 2003 es
fixa la quantitat de 9.000 euros, dels quals el Departament de Justícia i
Interior n’aportarà 6.000 euros i el Departament de Política territorial i
Obres 3.000 euros. Per als anys següents, aquests imports es calcularan i
transferiran d’acord amb el que estableix la clàusula segona de l’acord
signat amb el departament d’economia en data 13 de novembre de 2002.
- El Conselh d’Aran se subroga en els drets i obligacions derivades de
l’Acord entre el Departament de Treball i l’Ajuntament de Les, de 1987,
relatiu a la cessió d’ús temporal de l’edifici de la Residència de Les per
destinar-lo a parc de bombers (Decret 178/2003).
53
k) Joventut
- Gestió dels albergs de joventut Era Garona (Salardú) i Matacabós (Les),
d’acord amb els criteris generals que fixi la Generalitat. Es transfereix la
titularitat dels albergs (Decret 292/1997). Durant l’exercici 1997, el
Departament de Cultura haurà de realitzar les obres per adequar els
albergs al Pla de prevenció d’incendis i de seguretat (8.200.000 ptes. a
l’alberg Era Garona i 3.000.000 ptes. a l’Alberg Matacabós). Finançament:
per al 1998, en concepte de despeses generals d’explotació, la quantitat
que fixi la comissió de seguiment, en funció del resultat d’explotació dels
albergs durant l’exercici 1997. En exercicis successius, amb el límit
temporal de l’any 2000, el Departament de Cultura podrà aportar
dotacions complementàries en funció del pla de viabilitat que s’aprovi
per la comissió de seguiment, que determinarà també les necessitats
d’inversions.
- Funcions executives en matèria d’instal·lacions juvenils (Decret
292/1997).
- Gestió de l’Oficina de Serveis a la Joventut en els termes establerts en el
Conveni signat el 7 de novembre de 1994. (Decret 292/1997).
Finançament: 3.000.000 ptes. anuals, actualitzables segons l’IPC.
l) Oci i temps lliure
m) Esports
n) Medi ambient
- En matèria d’educació ambiental: la creació de programes i la posada en
marxa d’actuacions adreçades a promoure la informació ambiental, la
sensibilització ciutadana i l’educació ambiental (Decret 365/2000).
- En matèria de millora de boscos: l’ordenació silvícola per a la
conservació i millora de l’estat de la massa forestal; les actuacions
adreçades a l’ordenació dels camins rurals; l’aprovació dels plans
d’ordenació forestal; la gestió dels arbres monumentals i de la flora
protegida. Es transfereix al Conselh l’exercici de la potestat sancionadora
(Decret 365/2000). Finançament: 40.000.000 ptes. anuals.
54
- En matèria de protecció de la fauna: la gestió i vigilància de la part
aranesa de la Reserva Nacional de caça; aprovació dels Plans tècnics de
gestió cinegètica; gestió integral de la fauna autòctona protegida, de la
fauna cinegètica i de la resta de fauna no catalogada; conservació i
recuperació d’ecosistemes aquàtics continentals; autorització dels
permisos referents a estudis i captures científiques; tramitació i
pagament de les indemnitzacions de danys causats per la reintroducció
de l’ós bru. El Programa de reintroducció de l’ós, atès el seu caràcter
supra-estatal i supranacional, continuarà sota la responsabilitat del
Departament de Medi Ambient. Es transfereix al Conselh l’exercici de la
potestat sancionadora (Decret 365/2000). Es traspassa la gestió de la
fauna piscícola i la gestió dels ecosistemes aquàtics continentals (Decret
368/2001).
- En matèria d’avaluació d’impacte ambiental: participació en les
subponències i òrgans tècnics especialitzats encarregats d’impacte
ambiental de les obres, projectes i activitats que s’emplacin en el territori
de la Val d’Aran; elaboració d’informes que facin referència a les obres o
actuacions que afectin a la recuperació dels components de l’entorn
(Decret 365/2000). Corresponen al Conselh les funcions d’òrgan
ambiental en relació amb els projectes en què tingui la competència
substantiva per a la seva aprovació o autorització i que hagin de
sotmetre’s a avaluació d’impacte ambiental (Decret 43/2005).
- En matèria d’espais inclosos al Pla d’espais d’interès natural: és
responsabilitat del Conselh Generau la gestió dels espais inclosos dins del
PEIN delimitats a l’àmbit del territori aranès. EL Conselh es podrà acollir
als ajuts tant econòmics com tècnics que estableixi la Generalitat (Decret
150/1999). L’exercici de la potestat sancionadora en matèria d’espais
naturals (Decret 368/2001).
- En matèria d’espais protegits: gestió i administració dels espais del PEIN
i d’altres espais protegits sempre que no estiguin dins de l’espai del Parc
Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes (Decret 365/2000). La gestió
conjunta dels espais del PEIN inclosos en el territori aranès que limiten el
parc nacional de St. Maurici i Aigüestortes (Decret 368/2001).
- En matèria de gestió i recuperació de l’espai natural: correspon al
Conselh Generau la realització d’accions de recuperació de zones obertes
55
(prats naturals) amb la finalitat de mantenir aquests espais de gran
diversitat biològica i de recuperar zones amb presència d’hàbitats
d’interès comunitari (Decret 43/2005).
(Decret 365/2000) Es transfereixen 3 vehicles i 3 funcionaris. Finançament:
la dotació econòmica que es transfereix per a la resta de serveis traspassats
(a més de la millora dels boscos, per la qual es reben 40.000.000 ptes.) és de
35.000.000 ptes., distribuïbles entre despesa corrent i inversions. Aquestes
quantitats s’actualitzaran d’acord amb l’IPC. A més, cost retribucions:
12.117.211 ptes. Les taxes que fan referència a les competències
traspassades seran ingressades pel Conselh.
(Decret 368/2001) Es transfereix una dotació de 4.150.126 ptes. (24.942,76
euros) per tal de crear un lloc de treball d’agent rural o categoria equivalent
al Conselh Generau dera Val d’Aran. Aquesta dotació s’actualitzarà
anualment, d’acord amb el percentatge d’increment que s’aprovi amb
caràcter general per al personal funcionari de la Generalitat.
(Decret 43/2005) Es transfereix una dotació de 108.000 euros per a
l’exercici 2005. Per als anys següents, l’import es calcularà i es transferirà
d’acord amb el que estableix la clàusula segona de l’Acord amb el
Departament d’Economia de 13 de novembre de 2002.
o) Recollida i tractament de residus sòlids
p) Salubritat pública (veure sanitat)
q) Carreteres locals
r) Transport interior de viatgers
- En matèria de serveis regulars de transport de viatgers per carretera: el
Conselh se subroga en la posició de la Generalitat de Catalunya com a ens
concedent respecte a la concessió del servei públic regular del transport
de viatgers per carretera entre Eth Pont de Rei, Salardú i Vaquèira, per
Vielha, el termini del qual finalitza el gener de 2008 (Decret 164/1999).
- En matèria d’altres serveis de transport interior: autorització dels serveis
discrecionals consolidats i amb reiteració d’itinerari de transport de
viatgers per carretera adreçats a un col·lectiu homogeni i específic
56
d’usuaris (escolars, treballadors, etc) amb recorregut integrament
comprès a Era Val d’Aran; altres tipus de serveis de transport de viatgers
per carretera reiterats, complementaris als serveis regulars i amb
recorregut integrament compres a Era Val d’Aran; aquesta transferència
s’entén sens perjudici de la reserva en favor de la Generalitat de
Catalunya de la competència per a l’exercici de les facultats inspectores i
d’imposició de sancions, les quals hauran de ser exercides prèvia
comunicació al Conselh Generau d’Aran, per tal que aquest pugui
formular les observacions que consideri adients (Decret 164/1999).
- Serveis infraestructurals: instal·lació, manteniment i conservació de les
marquesines destinades a servir de lloc d’espera per als usuaris de
serveis de transport de viatgers per carretera en els termes que
s’estableixen al corresponent Conveni de col·laboració entre el
Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Conselh
Generau d’Aran. A aquests efectes s’ha de preveure la inversió necessària
per a la instal·lació de quinze marquesines en un període de cinc anys
(Decret 164/1999).
(Decret 164/1999) Finançament: 2.000.000 ptes. destinades a sufragar les
despeses de personal ocasionades al Conselh com a conseqüència de
l’assumpció de la gestió d’aquestes competències, actualitzable segons IPC;
ajut a l’explotació de serveis de transport: 8.000.000 ptes. anuals
actualitzables segons IPC, d’acord amb el que estableix el Pla Comarcal de
muntanya; per instal·lacions de marquesines, la dotació anual prevista en el
Conveni de col·laboració entre el departament de política territorial i el
Conselh. Es transfereix la propietat de les marquesines d’Arròs i Vilamòs.
s) Artesania
t) Altres:
- En matèria de defensa dels consumidors i dels usuaris: atenció al
consumidor a través d’una oficina oberta al públic a la seu del Conselh
Generau; la tramitació de els reclamacions presentades i de les
mediacions que se’n derivin; l’exercici de la secretaria de tribunals
arbitrals quan es constitueixin a la seu del Conselh Generau; la realització
de tasques inspectores i de les diligències prèvies que es derivin de la
presentació d’una denúncia; el desplegament a la comarca de les
57
campanyes d’inspecció i de control sistemàtic programades
periòdicament pel Departament de Comerç; la realització de la presa de
mostres i les anàlisis necessàries de productes i béns; l’atenció a les
alertes referents a productes perillosos; la preparació de sessions
d’informació, de formació i d’educació sobre temes relacionats amb
consum amb ajuntaments, associacions de consumidors, gremis, etc.; el
foment de la mediació i l’arbitratge com a vies de resolució de conflictes
en matèria de consum i foment de l’adhesió d’empreses i entitats a la
Junta Arbitral de Consum de Catalunya (Decret 45/2005). Finançament:
45.900 euros per a l’exercici 2005. Per als anys següents, l’import es
calcularà i es transferirà d’acord amb el que estableix la clàusula segona
de l’Acord amb el Departament d’Economia de 13 de novembre de 2002.
3. Corresponen al Conselh Generau les facultats que la legislació de la Generalitat
reconegui a les comarques en relació amb les activitats i els serveis de
competència municipal, l’assistència als municipis i la cooperació amb aquests,
la planificació territorial i les actuacions especials de muntanya.
58
Taula 1. Evolució de
ls re
cursos del Con
selh Gen
erau
d'Aran pe
r con
ceptes. P
eríode
201
0‐20
13. Euros.
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12 (red
ucció
18%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)Va
riació 20
10‐201
3
Educació
1,12
8,08
01,12
8,08
0Cu
ltura i Mitjans d
e Co
mun
icació
327,01
832
7,01
8Presidèn
cia
281,11
728
1,11
7Po
lítica Territo
rial i Obres Púb
lique
s27
6,72
327
6,72
3Ag
ricultura, A
limen
tació i A
cció Rural
454,64
445
4,64
4Co
merç, con
sum
325,82
232
5,82
2Med
i Ambien
t i Habita
tge
1,54
3,22
91,54
3,22
9Interio
r, Re
lacion
s Institucionals i Participació
1,28
6,14
11,28
6,14
1Salut
12,723
,206
12,723
,206
Bene
star i familia
1,42
3,92
81,42
3,92
8Fina
nçam
ent com
petències traspa
ssad
es aba
ns 201
019
,769
,908
19,769
,908
16,211
,260
16,106
,819
‐18.5%
Traspassos després de 20
060
00
1,42
1,66
5Fina
nçam
ent com
petències traspa
ssad
es19
,769
,908
19,769
,908
16,211
,260
17,528
,484
‐11.3%
Fina
nçam
ent p
olítiqu
es pròpies
4,46
9,97
64,46
9,97
63,66
5,36
63,64
1,75
2‐18.5%
TOTA
L mod
el fina
nçam
ent
24,239
,884
24,239
,884
19,876
,627
21,170
,237
‐12.7%
TOTA
L mod
el fina
nçam
ent sen
se nou
s traspassos
24,239
,884
24,239
,884
19,876
,627
19,748
,572
‐18.5%
Altres tran
sferèn
cies corrents
2,83
0,86
32,61
2,95
42,47
0,11
91,30
5,04
0Taxa variació
‐7.7%
‐5.5%
‐47.2%
‐53.9%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b tran
sf. corrents i sen
se nou
s traspassos)
27,070
,747
26,852
,838
22,346
,746
21,053
,612
Taxa variació
‐0.8%
‐16.8%
‐5.8%
‐22.2%
Tran
sferèn
cies de capital
3,18
1,03
91,23
6,51
874
,618
2,04
1,35
8Taxa variació
‐61.1%
‐94.0%
2635
.7%
‐35.8%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b tran
sferèn
cies corrents i de capital i se
nse
nous traspa
ssos)
30,251
,786
28,089
,357
22,421
,363
23,094
,969
Taxa variació
‐7.1%
‐20.2%
3.0%
‐23.7%
FCLC (1
,86%
del to
tal com
arcal)
709,87
164
5,98
362
3,37
355
8,00
0Taxa variació
‐9.0%
‐3.5%
‐10.5%
‐21.4%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b FCLC, transferències i sen
se nou
s traspa
ssos)
30,961
,657
28,735
,340
23,044
,737
23,652
,969
Taxa variació
‐7.2%
‐19.8%
2.6%
‐ 23.6%
TOTA
L INGRE
SSOS NO FINAN
CERS
34,849
,860
31,987
,077
26,350
,055
28,894
,351
Taxa variació
‐8.2%
‐17.6%
9.7%
‐17.1%
TOTA
L INGRE
SSOS
34,849
,860
31,987
,077
26,350
,055
28,894
,351
Taxa variació
‐8.2%
‐17.6%
9.7%
‐17.1%
Font: elabo
ració pròp
ia a partir dels A
cords d
e fin
ançamen
t de 20
07, 201
0, 201
2 i 201
3 i Con
selh Gen
erau
de la Valh d'Aran.
Anne
x 2. Càlcul de l'evolució de
la re
lació en
tre els recursos d
e la Gen
eralita
t i del Con
selh Gen
erau
i de
la qua
ntia necessària
per re
stab
lir l'eq
uilib
ri de
l'an
y ba
se 201
0.
Dife
rents ap
roximacions.
59
Taula 2. Evolució de
ls re
cursos del Con
selh Gen
erau
d'Aran sense no
us traspa
ssos després de 20
10. Euros.
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12 (red
ucció
18%)
Acord 20
13 (red
ucció
0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t24
,239
,884
.30
24,239
,884
.30
19,876
,626
.59
19,748
,571
.61
Tl
dld
fiil
fè
i27
07074
706
2685
283
849
2234
674
559
2105
361
152
Total m
odel de fin
ançamen
t i altres transferèn
cies corrents
27,070
,747
.06
26,852
,838
.49
22,346
,745
.59
21,053
,611
.52
Total m
odel de fin
ançamen
t i altres transferèn
cies corrents i
de capita
l30
,251
,785
.99
28,089
,356
.73
22,421
,363
.48
23,094
,969
.33
Total m
odel de fin
ançamen
t, altres transferèn
cies corrents i
30,961
,657
.21
28,735
,339
.54
23,044
,736
.89
23,652
,969
.33
de capita
l i FCLC
Taula3.Evolucióde
lsrecursos
delaGen
eralita
tdeCa
talunya.Eu
ros.
Font: elaboració pròpia a partir de
ls acords de fin
ançamen
t.
Taula 3. Evolució de
ls re
cursos de la Gen
eralita
t de Ca
talunya. Euros.
2010
2011
2012
2013
Ingressos p
er im
postos (C
ap. I i II)
12,150
,146
,480
16,968
,379
,400
20,712
,533
,720
16,422
,479
,000
Ingressos d
el m
odel de fin
ançamen
t18
,620
,845
,033
17,619
,502
,908
17,951
,726
,493
18,091
,807
,884
Ifi
ll
2137
373
390
019
64108
780
120
13849
894
419
82176
056
4Ingressos n
o fin
ancers se
nse en
s locals
21,373
,733
,900
19,641
,087
,801
20,138
,498
,944
19,821
,760
,564
Ingressos totals sen
se ens locals
31,113
,342
,587
31,931
,055
,984
32,483
,708
,282
35,016
,258
,698
Font: Gen
eralita
t de Catalunya.
Taula 4. Evolució de
la pob
lació.
2010
2011
2012
2013
Població Vall d'Aran
10,206
10,192
10,056
10,090
Població Catalun
ya7,51
2,38
17,53
9,61
87,57
0,90
87,55
3,65
0y
,,
,,
,,
,,
%0.13
6%0.13
5%0.13
3%0.13
4%Font: IDESCA
T.
60
Anne
x 2.1. Càlcul de la qua
ntia necessària
per re
stab
lir l'eq
uilib
ri vertical de l'any
base 20
10. D
iferents alternatives.
2.1.1.a) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = mod
el fina
nçam
ent sen
se nou
s traspassos; Recursos C
atalun
ya = Cap
itols I i II
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
1,61
4.12
2,24
7.35
2,73
3.18
2,17
1.50
34.5%
Gen
eralita
t de Catalunya
1,61
4.12
2,24
7.35
2,73
3.18
2,17
1.50
34.5%
Consell G
eneral d'Aran
2,37
5.06
2,37
8.32
1,97
6.59
1,95
7.24
‐17.6%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
0.68
00.94
51.38
31.10
963
.2%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
033
,702
,953
40,441
,935
32,239
,539
Dife
rència
9,46
3,06
920
,565
,30 8
12,490
,967
2.1.1.b) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = mod
el fina
nçam
ent sen
se nou
s traspassos; Recursos C
atalun
ya = m
odel fina
nçam
ent
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
10‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,47
5.46
2,33
3.71
2,36
8.52
2,39
2.49
‐3.4%
Consell G
eneral d'Aran
2,37
5.06
2,37
8.32
1,97
6.59
1,95
7.24
‐17.6%
RatiGen
eralita
t/Co
nselhGen
erau
d'Aran
104
2098
1119
8122
217
3%Ra
ti Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
dAran
1.04
20.98
11.19
81.22
217.3%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
022
,820
,479
22,851
,847
23,161
,190
Dife
rència
‐1,419
,406
2,97
5,220
3,41
2,61
8
2.1.1.c) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = mod
el fina
nçam
ent sen
se nou
s traspassos; Recursos C
atalun
ya = Recursos n
o fin
ancers se
nse
enslocals
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,84
1.91
2,60
1.84
2,65
7.36
2,62
1.52
‐7.8%
Consell G
eneral d'Aran
2,37
5.06
2,37
8.32
1,97
6.59
1,95
7.24
‐17.6%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.19
71.09
41.34
41.33
911
.9%
Qti
ti
ltid
l'20
1022
16176
222
33266
422
10592
2
ens locals
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
022
,161
,762
22,332
,664
22,105
,922
Dife
rència
‐2,078
,122
2,45
6,03
72,35
7,350
2.1.1.d) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = mod
el fina
nçam
ent sen
se nou
s traspassos; Recursos C
atalun
ya = Recursos totals s
ense ens
locals
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
4,13
8.38
4,23
1.89
4,28
7.97
4,63
3.06
12.0%
Consell G
eneral d'Aran
2,37
5.06
2,37
8.32
1,97
6.59
1,95
7.24
‐17.6%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.74
21.77
92.16
92.36
735
.9%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
024
,753
,575
24,746
,938
26,828
,936
py
,,
,,
,,
Dife
rència
513,69
14,87
0,31
17,08
0,364
61
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
1,61
3.75
2,24
7.00
2,73
2.85
2,17
1.32
34.6%
Consell G
eneral d'Aran
2 ,65
2.43
2,63
4.70
2,22
2.23
2,08
6.58
‐21.3%
2.1.2.a) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents sense no
us traspa
ssos; R
ecursos C
atalun
ya =
Capitols I i II
Consell G
eneral dAran
2,65
2.43
2,63
4.70
2,22
2.23
2,08
6.58
21.3%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
0.60
80.85
31.23
01.04
171
.0%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
037
,641
,947
45,170
,113
36,010
,186
Dife
rència
10,789
,10 8
22,823
,367
14,956
,575
2.1.2.b)
Indicado
rderecursos
respecte
alesn
ecessitats.R
ecursosV
alld'Aran=mod
elfin
ançamen
tambtran
sferen
cies
corren
tssenseno
ustraspa
ssos;R
ecursosC
atalun
ya
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,47
5.08
2,33
3.36
2,36
8.19
2,39
2.32
‐3.3%
Consell G
eneral d'Aran
2,65
2.43
2,63
4.70
2,22
2.23
2,08
6.58
‐21.3%
RatiGen
eralita
t/Co
nselhGen
erau
d'Aran
093
3088
6106
6114
722
9%
2.1.2.b) In
dicado
r de recursos re
specte a les ne
cessita
ts. R
ecursos Va
ll dAran
= m
odel fina
nçam
ent a
mb tran
sferen
cies corrents sen
se nou
s traspassos; Recursos Ca
talunya
= mod
el fina
nçam
ent
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
dAran
0.93
30.88
61.06
61.14
722.9%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
025
,485
,671
25,520
,977
25,868
,147
Dife
rència
‐1,367
,168
3,17
4,23
14,81
4,53
5
2.1.2.c Indicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents se
nse no
us traspa
ssos; R
ecursos C
atalun
ya =
Rfi
ll
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,84
1.53
2,60
1.49
2,65
7.03
2,62
1.34
‐7.7%
Consell G
eneral d'Aran
2,65
2.43
2,63
4.70
2,22
2.23
2,08
6.58
‐21.3%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.07
10.98
71.19
61.25
617
.3%
Recursos no fin
ancers se
nse en
s locals
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
024
,749
,916
24,941
,036
24,689
,215
Dife
rència
‐2,102
,922
2,59
4,29
13,63
5,604
2.1.2.d) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents se
nse no
us traspa
ssos; R
ecursos C
atalun
ya =
Recursos to
tals se
nse en
s locals
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
4,13
8.01
4,23
1.54
4,28
7.64
4,63
2.89
12.0%
Consell G
eneral d'Aran
2,65
2.43
2,63
4.70
2,22
2.23
2,08
6.58
‐21.3%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.56
01.60
61.92
92.22
042
.3%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
027
,644
,683
27,637
,431
29,963
,773
Qp
y,
,,
,,
,Dife
rència
791,84
55,29
0,68
58,91
0,16
1
62
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
1,61
3.32
2,24
6.84
2,73
2.84
2,17
1.05
34.6%
Consell G
eneral d'Aran
2 ,96
4.12
2,75
6.02
2,22
9.65
2,28
8.90
‐22.8%
2.1.3.a) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents i cap
ital sen
se nou
s traspassos; Recursos
Catalunya = Ca
pitols I i II
Consell G
eneral dAran
2,96
4.12
2,75
6.02
2,22
9.65
2,28
8.90
22.8%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
0.54
40.81
51.22
60.94
974
.3%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
042
,073
,160
50,491
,045
40,247
,236
Dife
rència
13,983
,803
28,069
,682
17,152
,267
2.1.3.b)
Indicado
rderecursos
respecte
alesn
ecessitats.R
ecursosV
alld'Aran=mod
elfin
ançamen
tambtran
sferen
cies
corren
tsicap
italsen
seno
ustraspa
ssos;R
ecursos
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,47
4.66
2,33
3.20
2,36
8.18
2,39
2.05
‐3.3%
Consell G
eneral d'Aran
2,96
4.12
2,75
6.02
2,22
9.65
2,28
8.90
‐22.8%
RatiGen
eralita
t/Co
nselhGen
erau
d'Aran
083
5084
7106
2104
525
2%
2.1.3.b) In
dicado
r de recursos re
specte a les ne
cessita
ts. R
ecursos Va
ll dAran
= m
odel fina
nçam
ent a
mb tran
sferen
cies corrents i cap
ital sen
se nou
s traspassos; Recursos
Catalunya = mod
el fina
nçam
ent
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
0.83
50.84
71.06
21.04
525.2%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
028
,483
,321
28,524
,666
28,909
,550
Dife
rència
393,96
46,10
3,30
25,81
4,58
1
2.1.3.c Indicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents i cap
ital sense no
us traspa
ssos; R
ecursos
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,84
1.11
2,60
1.33
2,65
7.02
2,62
1.07
‐7.7%
Consell G
eneral d'Aran
2,96
4.12
2,75
6.02
2,22
9.65
2,28
8.90
‐22.8%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
0.95
90.94
41.19
21.14
519
.5%
Catalunya = Re
cursos no fin
ancers se
nse en
s locals
/Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
027
,660
,616
27,875
,867
27,591
,672
Dife
rència
‐428
,740
5,45
4,50
44,49
6,70
2
2.1.3.d) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents i cap
ital sense no
us traspa
ssos; R
ecursos
Catalunya=Re
cursos
totalssenseen
slocals
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
4,13
7.58
4,23
1.38
4,28
7.63
4,63
2.62
12.0%
Consell G
eneral d'Aran
2,96
4.12
2,75
6.02
2,22
9.65
2,28
8.90
‐22.8%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.39
61.53
51.92
32.02
445
.0%
Qti
ti
ltid
l'20
1030
89512
930
88815
033
48624
0
Catalunya = Re
cursos to
tals sen
se ens locals
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
030
,895
,129
30,888
,150
33,486
,240
Dife
rència
2,80
5,77
28,46
6,78
610
,391
,270
63
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
1,61
3.23
2,24
6.75
2,73
2.76
2,17
0.98
34.6%
Consell G
eneral d'Aran
3,03
3.67
2,81
9.40
2,29
1.64
2,34
4.20
‐22.7%
2.1.4.a) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents i cap
ital i FCLC sense no
us traspa
ssos; R
ecursos
Catalunya = Ca
pitols I i II
Consell G
eneral dAran
3,03
3.67
2,81
9.40
2,29
1.64
2,34
4.20
22.7%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
0.53
20.79
71.19
20.92
674
.2%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
043
,061
,305
51,677
,309
41,192
,666
Dife
rència
14,971
,948
29,255
,946
18,097
,696
214b)
Idi
dd
tl
itt
RV
lld'A
dlfi
tbt
fi
ti
itliFCLC
tR
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,47
4.57
2,33
3.11
2,36
8.10
2,39
1.98
‐3.3%
Consell G
eneral d'Aran
3,03
3.67
2,81
9.40
2,29
1.64
2,34
4.20
‐22.7%
2.1.4.b) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = mod
el fina
nçam
ent a
mb tran
sferen
cies corrents i cap
ital i FCLC sense no
us traspa
ssos; R
ecursos
Catalunya = mod
el fina
nçam
ent
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
0.81
60.82
81.03
31.02
025
.1%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
029
,151
,737
29,194
,109
29,588
,142
Dife
rència
1,06
2,38
06,77
2,74
66,49
3,17
2
2.1.4.cIndicado
rderecursos
respecte
alesn
ecessitats.R
ecursosV
alld'Aran=totalfinan
çamen
tambtran
sferen
cies
corren
tsicap
italiFCLC
senseno
ustraspa
ssos;R
ecursos
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,84
1.01
2,60
1.24
2,65
6.94
2,62
1.00
‐7.7%
Consell G
eneral d'Aran
3,03
3.67
2,81
9.40
2,29
1.64
2,34
4.20
‐22.7%
RtiG
litt/
ClhG
d'A
093
6092
3115
9111
819
4%
2.1.4.c Indicado
r de recursos re
specte a les ne
cessita
ts. R
ecursos Va
ll dAran
= to
tal finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents i cap
ital i FCLC sense no
us traspa
ssos; R
ecursos
Catalunya = Re
cursos no fin
ancers se
nse en
s locals
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
0.93
60.92
31.15
91.11
819
.4%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
028
,309
,694
28,530
,051
28,239
,266
Dife
rència
220,33
76,10
8,68
85,14
4,29
6
2.1.4.d) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents i cap
ital i FCLC sense no
us traspa
ssos; R
ecursos
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
4,13
7.49
4,23
1.29
4,28
7.55
4,63
2.54
12.0%
Consell G
eneral d'Aran
3,03
3.67
2,81
9.40
2,29
1.64
2,34
4.20
‐22.7%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.36
41.50
11.87
11.97
644
.9%
Catalunya = Re
cursos to
tals se
nse en
s locals
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
dAran
1.36
41.50
11.87
11.97
644
.9%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
201
031
,620
,178
31,613
,068
34,272
,245
Dife
rència
3,53
0,82
19,19
1,70
511
,177
,276
64
2.a) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral (m
odel de fin
ançamen
t sen
se nou
s traspassos) so
bre els ingressos de la Gen
eralita
t
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t24
,239
,884
24,239
,884
19,876
,627
19,748
,572
% so
bre els ingressos per im
postos
0.20
0%0.14
3%0.09
6%0.12
0%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
024
,239
,884
33,852
,395
41,322
,088
32,763
,308
Dife
rència
09,61
2,51
021
,445
,461
13,014
,736
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t24
,239
,884
24,239
,884
19,876
,627
19,748
,572
% so
bre els ingressos del m
odel de fin
ançamen
t0.13
0%0.13
8%0.11
1%0.10
9%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
022
,936
,376
23,368
,852
23,551
,205
Dife
rència
‐1,303
,508
3,49
2,22
53,80
2,63
3
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t24
,239
,884
24,239
,884
19,876
,627
19,748
,572
% so
bre els ingressos no fin
ancers (sen
se ens locals)
0.11
3%0.12
3%0.09
9%0.10
0%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
022
,274
,896
22,839
,008
22,479
,796
Dife
rència
‐1,964
,988
2,96
2,38
22,73
1,22
5
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t24
,239
,884
24,239
,884
19,876
,627
19,748
,572
% so
bre els ingressos to
tals (sen
se ens locals)
0.07
8%0.07
6%0.06
1%0.05
6%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
024
,876
,951
25,307
,513
27,280
,581
Dife
rència
637,06
75,43
0,88
77,53
2,00
9
Anne
x 2.2. Càlcul de la qua
ntia necessària
per re
stab
lir el pes dels recursos qu
e rep el Con
sell Gen
eral so
bre els ingressos de la Gen
eralita
t de l'any
201
0.
Dife
rents alternatives.
65
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t i altres transferèn
cies corrents
27,070
,747
26,852
,838
22,346
,746
21,053
,612
% so
bre els ingressos per im
postos
0.22
3%0.15
8%0.10
8%0.12
8%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
037
,805
,858
46,147
,901
36,589
,582
Dife
rència
10,953
,019
23,801
,156
15,535
,970
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t i altres transferèn
cies corrents
27,070
,747
26,852
,838
22,346
,746
21,053
,612
% so
bre els ingressos del m
odel de fin
ançamen
t0.14
5%0.15
2%0.12
4%0.11
6%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
025
,615
,009
26,097
,991
26,301
,640
Dife
rència
‐1,237
,830
3,75
1,24
55,24
8,02
8
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t i altres transferèn
cies corrents
27,070
,747
26,852
,838
22,346
,746
21,053
,612
% so
bre els ingressos no fin
ancers (sen
se ens locals)
0.12
7%0.13
7%0.11
1%0.10
6%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
024
,876
,277
25,506
,269
25,105
,107
Dife
rència
‐1,976
,562
3,15
9,52
44,05
1,49
5
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t i altres transferèn
cies corrents
27,070
,747
26,852
,838
22,346
,746
21,053
,612
% so
bre els ingressos to
tals (sen
se ens locals)
0.08
7%0.08
4%0.06
9%0.06
0%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
027
,782
,214
28,263
,059
30,466
,552
Dife
rència
929,37
55,91
6,31
49,41
2,94
1
2.b) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral (m
odel de fin
ançamen
t i tran
sferen
cies corrents sense no
us traspa
ssos) sob
re els ingressos d
e la Gen
eralita
t
66
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i se
nse no
us
traspassos)
30,251
,786
28,089
,357
22,421
,363
23,094
,969
% so
bre els ingressos per im
postos
0.24
9%0.16
6%0.10
8%0.14
1%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
042
,248
,362
51,570
,665
40,889
,163
Dife
rència
14,159
,005
29,149
,302
17,794
,194
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i se
nse no
us
traspassos)
30,251
,786
28,089
,357
22,421
,363
23,094
,969
% so
bre els ingressos del m
odel de fin
ançamen
t0.16
2%0.15
9%0.12
5%0.12
8%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
028
,624
,986
29,164
,723
29,392
,302
Dife
rència
535,62
96,74
3,36
06,29
7,33
3
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i se
nse no
us
traspassos)
30,251
,786
28,089
,357
22,421
,363
23,094
,969
% so
bre els ingressos no fin
ancers (sen
se ens locals)
0.14
2%0.14
3%0.11
1%0.11
7%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
027
,799
,447
28,503
,469
28,055
,166
Dife
rència
‐289
,910
6,08
2,10
54,96
0,19
7
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i se
nse no
us
traspassos)
30,251
,786
28,089
,357
22,421
,363
23,094
,969
% so
bre els ingressos to
tals (sen
se ens locals)
0.09
7%0.08
8%0.06
9%0.06
6%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
031
,046
,856
31,584
,205
34,046
,627
Dife
rència
2,95
7,49
99,16
2,84
210
,951
,657
2.c) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral (m
odel de fin
ançamen
t i tran
sferen
cies corrents i de capital sen
se nou
s traspassos) so
bre els
ingressos d
e la Gen
eralita
t
67
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital, FCLC i sense
nous traspassos)
30,961
,657
28,735
,340
23,044
,737
23,652
,969
% so
bre els ingressos per im
postos
0.25
5%0.16
9%0.11
1%0.14
4%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
043
,239
,738
52,780
,793
41,848
,645
Dife
rència
14,504
,398
29,736
,056
18,195
,676
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital, FCLC i sense
nous traspassos)
30,961
,657
28,735
,340
23,044
,737
23,652
,969
% so
bre els ingressos del m
odel de fin
ançamen
t0.16
6%0.16
3%0.12
8%0.13
1%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
029
,296
,684
29,849
,086
30,082
,005
Dife
rència
561,34
46,80
4,34
96,42
9,03
6
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital, FCLC i sense
nous traspassos)
30,961
,657
28,735
,340
23,044
,737
23,652
,969
% so
bre els ingressos no fin
ancers (sen
se ens locals)
0.14
5%0.14
6%0.11
4%0.11
9%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
028
,451
,773
29,172
,315
28,713
,493
Dife
rència
‐283
,566
6,12
7,57
85,06
0,52
4
Actualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital, FCLC i sense
nous traspassos)
30,961
,657
28,735
,340
23,044
,737
23,652
,969
% so
bre els ingressos to
tals (sen
se ens locals)
0.10
0%0.09
0%0.07
1%0.06
8%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
031
,775
,384
32,325
,342
34,845
,546
Dife
rència
3,04
0,04
59,28
0,60
511
,192
,576
2.d) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral (m
odel de fin
ançamen
t i tran
sferen
cies corrents i de capital i FCLC sense no
us traspa
ssos)
sobre els ingressos de la Gen
eralita
t
68
Taula 1. Evolució de
ls re
cursos del Con
selh Gen
erau
d'Aran pe
r con
ceptes. P
eríode
200
6‐20
13. Euros.
Any 20
06
(any
base)
Act. 20
07
(inde
x = 4 o 5%
)Ac
t. 20
08
(IPC = 4,3%
/5%)
Act. 20
09
(inde
x = 4 o 5%
)Ac
t. 20
10
(inde
x = 4 o 5%
)Ac
t. 20
11
(inde
x = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)Educació
961,51
499
9,97
41,04
2,97
31,08
4,69
21,12
8,08
01,12
8,08
0
Anne
x 3. Càlcul de l'evolució de
la re
lació en
tre els recursos de
la Gen
eralita
t i del Con
selh Gen
erau
i de
la qua
ntia necessària
per re
stab
lir l'eq
uilib
ri de
l'an
y ba
se 200
6. Dife
rents ap
roximacions.
,,
,,
,,
,,
,,
Cultu
ra i Mitjans d
e Co
mun
icació
278,73
228
9,88
130
2,34
631
4,44
032
7,01
832
7,01
8Presidèn
cia
239,60
924
9,19
325
9,90
927
0,30
528
1,11
728
1,11
7Po
lítica Territo
rial i Obres Púb
lique
s80
,765
83,996
87,608
91,112
94,757
94,757
Agricultura, A
limen
tació i A
cció Rural
387,51
340
3,01
442
0,34
443
7,15
745
4,64
445
4,64
4Co
merç, con
sum
277,71
328
8,82
230
1,24
131
3,29
132
5,82
232
5,82
2Med
i Ambien
t i Habita
tge
1,19
4,35
91,24
2,13
41,29
5,54
51,34
7,36
71,40
1,26
21,40
1,26
2g
,,
,,
,,
,,
,,
,,
Interio
r, Re
lacion
s Institucionals i Participació
885,90
192
1,33
796
0,95
599
9,39
31,03
9,36
91,03
9,36
9Salut
7,74
0,90
08,12
7,94
58,53
4,34
38,96
1,06
09,40
9,11
39,40
9,11
3Be
nestar i familia
1,02
9,98
21,08
1,48
11,13
5,55
51,19
2,33
31,25
1,95
01,25
1,95
0Fina
nçam
ent com
petències traspa
ssad
es aba
ns 200
613
,076
,989
13,687
,778
14,340
,818
15,011
,150
15,713
,130
15,713
,130
12,884
,715
12,801
,705
Traspassos després de 20
0696
9,10
62,08
0,51
82,18
3,26
93,86
8,82
64,05
6,77
94,05
6,77
93,32
6,54
64,72
6,78
0Fina
nçam
ent com
petències traspa
ssad
es14
,046
,095
15,768
,296
16,524
,087
18,879
,975
19,769
,909
19,769
,909
16,211
,261
17,528
,485
çp
p,
,,
,,
,,
,,
,,
,,
,,
,Fina
nçam
ent p
olítiqu
es pròpies
2,78
5,39
93,35
8,64
73,73
6,09
63,91
1,91
14,46
9,97
64,46
9,97
63,66
5,36
63,64
1,75
2TO
TAL mod
el fina
nçam
ent
16,831
,494
19,126
,943
20,260
,183
22,791
,886
24,239
,886
24,239
,886
19,876
,627
21,170
,237
TOTA
L mod
el fina
nçam
ent sen
se nou
s traspassos
15,862
,388
17,046
,425
18,076
,914
18,923
,060
20,183
,106
20,183
,106
16,550
,081
16,443
,457
Altres tran
sferèn
cies corrents
3,96
9,80
33,29
8,74
13,43
1,754
2,14
0,394
2,83
0,86
22,61
2,95
32,47
0,11
91,30
5,04
0Taxa variació
‐16.9%
4.0%
‐37.6%
32.3%
‐7.7%
‐5.5%
‐47.2%
TOTA
Lfin
ançamen
t(am
btran
sfcorren
tsisen
seno
us19
83219
120
34516
621
50866
821
06345
423
01396
822
79605
919
02020
017
74849
7TO
TAL fin
ançamen
t (am
b tran
sf. corrents i sen
se nou
s traspa
ssos)
19,832,191
20,345,166
21,508,668
21,063,454
23,013,968
22,796,059
19,020,200
17,748,497
Taxa variació
2.6%
5.7%
‐2.1%
9.3%
‐0.9%
‐16.6%
‐6.7%
Tran
sferèn
cies de capital
1,78
3,21
62,14
4,64
22,20
6,22
61,34
5,48
03,18
1,03
91,23
6,51
874
,618
2,04
1,35
8Taxa variació
20.3%
2.9%
‐39.0%
136.4%
‐61.1%
‐94.0%
2635
.7%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b tran
sferèn
cies corrents i de capital i
21,615
,408
22,489
,808
23,714
,894
22,408
,934
26,195
,007
24,032
,577
19,094
,818
19,789
,855
ç(
psense no
us traspa
ssos)
,,
,,
,,
,,
,,
,,
,,
,,
Taxa variació
4.0%
5.4%
‐5.5%
16.9%
‐8.3%
‐20.5%
3.6%
FCLC
633,78
865
2,80
267
2,38
669
2,55
770
9,87
164
5,98
362
3,37
355
8,00
0Taxa variació
3.0%
3.0%
3.0%
2.5%
‐9.0%
‐3.5%
‐10.5%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b FCLC, transferències i sen
se nou
s t
)22
,249
,196
23,142
,609
24,387
,280
23,101
,492
26,904
,878
24,678
,560
19,718
,191
20,347
,855
traspa
ssos)
Taxa variació
4.0%
5.4%
‐5.3%
16.5%
‐8.3%
‐20.1%
3.2%
TOTA
L INGRE
SSOS NO FINAN
CERS
26,381
,855
27,905
,987
30,075
,588
30,648
,787
34,849
,860
31,987
,077
26,350
,055
28,894
,351
Taxa variació
5.8%
7.8%
1.9%
13.7%
‐8.2%
‐17.6%
9.7%
TOTA
L INGRE
SSOS
27,800
,855
27,905
,987
30,075
,588
31,124
,550
34,849
,860
31,987
,077
26,350
,055
28,894
,351
Taxa
varia
ció
0.4%
7.8%
3.5%
12.0%
‐8.2%
‐17.6%
9.7%
Taxa variació
0.4%
7.8%
3.5%
12.0%
‐8.2%
‐17.6%
9.7%
Font: elabo
ració pròp
ia a partir dels A
cords d
e fin
ançamen
t de 20
07, 201
0, 201
2 i 201
3 i Con
selh Gen
erau
de la Valh d'Aran.
69
Taula 2. Evolució de
ls re
cursos del Con
selh Gen
erau
d'Aran sense no
us traspa
ssos després de 20
06. Euros
Valoració an
y 20
06(any
base)
Actualització 200
7(in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8(IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9(in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0(in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1(in
dex = 0%
)Ac
ord 20
1 2(red
ucció 18
%)
Acord 20
1 3(red
ucció 0,6%
)TO
TAL mod
el finançam
ent sen
se nou
s traspassos
15,862
,388
.14
17,046
,424
.76
18,076
,914
.33
18,923
,060
.44
20,183
,106
.31
20,183
,106
.31
16,550
,080
.92
16,443
,457
.07
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b transferèn
cies corrents i se
nse
nous traspassos)
19,832
,191
.46
20,345
,165
.94
21,508
,668
.33
21,063
,454
.03
23,013
,967
.81
22,796
,059
.24
19,020
,199
.92
17,748
,496
.98
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i
sense no
us traspassos)
21,615
,407
.83
22,489
,807
.71
23,714
,894
.11
22,408
,934
.33
26,195
,006
.74
24,032
,577
.48
19,094
,817
.81
19,789
,854
.79
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b FCLC i transferèn
cies corrents i
de capita
l i se
nse no
us traspassos)
22,249
,195
.86
23,142
,609
.38
24,387
,279
.83
23,101
,491
.62
26,904
,877
.96
24,678
,560
.29
19,718
,191
.22
20,347
,854
.79
Taula 3. Evolució de
ls re
cursos de la Gen
eralita
t de Ca
talunya. Euros
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Ingressos p
er im
postos (C
ap. I i II)
15,637
,413
,920
16,140
,135
,890
15,578
,955
,430
14,929
,300
,920
12,150
,146
,480
16,968
,379
,400
20,712
,533
,720
16,422
,479
,000
Ingressos d
el m
odel de fin
ançamen
t19
,179
,472
,059
20,003
,095
,017
19,640
,764
,864
21,553
,377
,498
18,620
,845
,033
17,619
,502
,908
17,951
,726
,493
18,091
,807
,884
Ingressos n
o fin
ancers se
nse en
s locals
20,736
,713
,838
21,854
,959
,212
21,723
,927
,930
24,185
,995
,625
21,373
,733
,900
19,641
,087
,801
20,138
,498
,944
19,821
,760
,564
Ingressos totals sen
se ens locals
21,497
,319
,914
24,415
,857
,212
26,013
,465
,930
29,642
,185
,045
31,113
,342
,587
31,931
,055
,984
32,483
,708
,282
35,016
,258
,698
Taula 4. Evolució de
la pob
lació.
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Població Vall d'Aran
9,55
49,81
510
,194
10,295
10,206
10,192
10,056
10,090
Població Catalun
ya7,13
4,69
77,21
0,50
87,36
4,07
87,47
5,42
07,51
2,38
17,53
9,61
87,57
0,90
87,55
3,65
0%
0.13
4%0.13
6%0.13
8%0.13
8%0.13
6%0.13
5%0.13
3%0.13
4%
70
1.a) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral so
bre els ingressos de cap. I i II
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12Ac
ord 20
13
TOTA
L mod
el finançam
ent sen
se nou
s traspassos
0.10
1%0.10
6%0.11
6%0.12
7%0.16
6%0.11
9%0.08
0%0.10
0%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b transferèn
cies corrents i
sense no
us traspassos)
0.12
7%0.12
6%0.13
8%0.14
1%0.18
9%0.13
4%0.09
2%0.10
8%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i
sense no
us traspassos)
0.13
8%0.13
9%0.15
2%0.15
0%0.21
6%0.14
2%0.09
2%0.12
1%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b FCLC i transferèn
cies corrents
i de capital i se
nse no
us traspassos)
0.14
2%0.14
3%0.15
7%0.15
5%0.22
1%0.14
5%0.09
5%0.12
4%
1.b) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral so
bre els recursos de
l mod
el de fin
ançamen
t auton
òmi c
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL mod
el finançam
ent sen
se nou
s traspassos
0.08
3%0.08
5%0.09
2%0.08
8%0.10
8%0.11
5%0.09
2%0.09
1%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b transferèn
cies corrents i
sense no
us traspassos)
0.10
3%0.10
2%0.11
0%0.09
8%0.12
4%0.12
9%0.10
6%0.09
8%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i
sense no
us traspassos)
0.11
3%0.11
2%0.12
1%0.10
4%0.14
1%0.13
6%0.10
6%0.10
9%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b FCLC i transferèn
cies corrents
i de capital i se
nse no
us traspassos)
0.11
6%0.11
6%0.12
4%0.10
7%0.14
4%0.14
0%0.11
0%0.11
2%
71
1.c) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral so
bre el to
tal de recursos no fin
ancers se
nse en
s locals
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12Ac
ord 20
13
TOTA
L mod
el finançam
ent sen
se nou
s traspassos
0.07
6%0.07
8%0.08
3%0.07
8%0.09
4%0.10
3%0.08
2%0.08
3%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b transferèn
cies corrents i
sense no
us traspassos)
0.09
6%0.09
3%0.09
9%0.08
7%0.10
8%0.11
6%0.09
4%0.09
0%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i
sense no
us traspassos)
0.10
4%0.10
3%0.10
9%0.09
3%0.12
3%0.12
2%0.09
5%0.10
0%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b FCLC i transferèn
cies corrents
i de capital i se
nse no
us traspassos)
0.10
7%0.10
6%0.11
2%0.09
6%0.12
6%0.12
6%0.09
8%0.10
3%
1.d) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral so
bre el to
tal de recursos se
nse en
s locals
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12Ac
ord 20
13
TOTA
L mod
el finançam
ent sen
se nou
s traspassos
0.07
4%0.07
0%0.06
9%0.06
4%0.06
5%0.06
3%0.05
1%0.04
7%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b transferèn
cies corrents i
sense no
us traspassos)
0.09
2%0.08
3%0.08
3%0.07
1%0.07
4%0.07
1%0.05
9%0.05
1%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i
sense no
us traspassos)
0.10
1%0.09
2%0.09
1%0.07
6%0.08
4%0.07
5%0.05
9%0.05
7%
TOTA
L fin
ançamen
t (am
b FCLC i transferèn
cies corrents
i de capital i se
nse no
us traspassos)
0.10
3%0.09
5%0.09
4%0.07
8%0.08
6%0.07
7%0.06
1%0.05
8%
72
1.a) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral (m
odel de fin
ançamen
t sen
se nou
s traspassos) so
bre els ingressos de la Gen
eralita
t
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t15
,862
,388
17,046
,425
18,076
,914
18,923
,060
20,183
,106
20,183
,106
16,550
,081
16,443
,457
% so
bre els ingressos per im
postos
0.10
1%0.10
6%0.11
6%0.12
7%0.16
6%0.11
9%0.08
0%0.10
0%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
016
,372
,343
15,803
,089
15,144
,088
12,324
,950
17,212
,502
21,010
,523
16,658
,748
Dife
rència
‐674
,082
‐2,273
,826
‐3,778
,973
‐7,858
,157
‐2,970
,604
4,46
0,44
221
5,29
1Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t15
,862
,388
17,046
,425
18,076
,914
18,923
,060
20,183
,106
20,183
,106
16,550
,081
16,443
,457
% so
bre els ingressos del m
odel de fin
ançamen
t0.08
3%0.08
5%0.09
2%0.08
8%0.10
8%0.11
5%0.09
2%0.09
1%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
016
,543
,566
16,243
,900
17,825
,727
15,400
,375
14,572
,215
14,846
,981
14,962
,835
Dife
rència
‐502
,859
‐1,833
,014
‐1,097
,333
‐4,782
,731
‐5,610
,891
‐1,703
,100
‐1,480
,622
Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t15
,862
,388
17,046
,425
18,076
,914
18,923
,060
20,183
,106
20,183
,106
16,550
,081
16,443
,457
% so
bre els ingressos no fin
ancers (sen
se ens locals)
0.07
6%0.07
8%0.08
3%0.07
8%0.09
4%0.10
3%0.08
2%0.08
3%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
016
,717
,781
16,617
,550
18,500
,889
16,349
,672
15,024
,298
15,404
,788
15,162
,502
Dife
rència
‐328
,644
‐1,459
,364
‐422
,171
‐3,833
,435
‐5,158
,809
‐1,145
,293
‐1,280
,955
Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t15
,862
,388
17,046
,425
18,076
,914
18,923
,060
20,183
,106
20,183
,106
16,550
,081
16,443
,457
% so
bre els ingressos to
tals (sen
se ens locals)
0.07
4%0.07
0%0.06
9%0.06
4%0.06
5%0.06
3%0.05
1%0.04
7%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
018
,015
,911
19,194
,751
21,872
,301
22,957
,835
23,561
,207
23,968
,997
25,837
,709
Dife
rència
969,48
61,11
7,83
62,94
9,24
02,77
4,72
83,37
8,10
17,41
8,91
69,39
4,25
1Qua
ntia FIA
73
1.b) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral (m
odel de fin
ançamen
t i tran
sferen
cies corrents sense no
us traspa
ssos) sob
re els ingressos d
e la Gen
eralita
t
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t i altres transferèn
cies
corren
ts19
,832
,191
20,345
,166
21,508
,668
21,063
,454
23,013
,968
22,796
,059
19,020
,200
17,748
,497
% so
bre els ingressos per im
postos
0.12
7%0.12
6%0.13
8%0.14
1%0.18
9%0.13
4%0.09
2%0.10
8%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
020
,469
,770
19,758
,051
18,934
,125
15,409
,455
21,520
,192
26,268
,726
20,827
,852
Dife
rència
124,60
4‐1,750
,617
‐2,129
,329
‐7,604
,512
‐1,275
,867
7,24
8,52
63,07
9,35
5Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t i altres transferèn
cies
corren
ts19
,832
,191
20,345
,166
21,508
,668
21,063
,454
23,013
,968
22,796
,059
19,020
,200
17,748
,497
% so
bre els ingressos del m
odel de fin
ançamen
t0.10
3%0.10
2%0.11
0%0.09
8%0.12
4%0.12
9%0.10
6%0.09
8%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
020
,683
,844
20,309
,183
22,286
,886
19,254
,553
18,219
,133
18,562
,663
18,707
,512
Dife
rència
338,67
8‐1,199
,485
1,22
3,43
2‐3,759
,415
‐4,576
,926
‐457
,537
959,01
5Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t i altres transferèn
cies
corren
ts19
,832
,191
20,345
,166
21,508
,668
21,063
,454
23,013
,968
22,796
,059
19,020
,200
17,748
,497
% so
bre els ingressos no fin
ancers (sen
se ens locals)
0.09
6%0.09
3%0.09
9%0.08
7%0.10
8%0.11
6%0.09
4%0.09
0%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
020
,901
,660
20,776
,344
23,131
,018
20,441
,425
18,784
,356
19,260
,070
18,957
,148
Dife
rència
556,49
4‐732
,324
2,06
7,56
4‐2,572
,543
‐4,011
,703
239,87
01,20
8,65
1Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)To
tal m
odel de fin
ançamen
t i altres transferèn
cies
corren
ts19
,832
,191
20,345
,166
21,508
,668
21,063
,454
23,013
,968
22,796
,059
19,020
,200
17,748
,497
% so
bre els ingressos to
tals (sen
se ens locals)
0.09
2%0.08
3%0.08
3%0.07
1%0.07
4%0.07
1%0.05
9%0.05
1%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
022
,524
,666
23,998
,528
27,346
,176
28,703
,381
29,457
,757
29,967
,602
32,303
,987
Dife
rència
2,17
9,50
02,48
9,86
06,28
2,72
25,68
9,41
36,66
1,69
710
,947
,402
14,555
,490
Qua
ntia FIA
74
1.c) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral (m
odel de fin
ançamen
t i tran
sferen
cies corrents i de capital sen
se nou
s traspassos) so
bre els ingressos de la Gen
eralita
t
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i
sense no
us traspassos)
21,615
,408
22,489
,808
23,714
,894
22,408
,934
26,195
,007
24,032
,577
19,094
,818
19,789
,855
% so
bre els ingressos per im
postos
0.13
8%0.13
9%0.15
2%0.15
0%0.21
6%0.14
2%0.09
2%0.12
1%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
022
,310
,314
21,534
,601
20,636
,592
16,795
,000
23,455
,185
28,630
,684
22,700
,594
Dife
rència
‐179
,493
‐2,180
,293
‐1,772
,343
‐9,400
,006
‐577
,392
9,53
5,86
72,91
0,73
9Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i
sense no
us traspassos)
21,615
,408
22,489
,808
23,714
,894
22,408
,934
26,195
,007
24,032
,577
19,094
,818
19,789
,855
% so
bre els ingressos del m
odel de fin
ançamen
t0.11
3%0.11
2%0.12
1%0.10
4%0.14
1%0.13
6%0.10
6%0.10
9%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
022
,543
,637
22,135
,288
24,290
,817
20,985
,831
19,857
,311
20,231
,729
20,389
,602
Dife
rència
53,829
‐1,579
,606
1,88
1,88
3‐5,209
,176
‐4,175
,267
1,13
6,91
259
9,74
7Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i
sense no
us traspassos)
21,615
,408
22,489
,808
23,714
,894
22,408
,934
26,195
,007
24,032
,577
19,094
,818
19,789
,855
% so
bre els ingressos no fin
ancers (sen
se ens locals)
0.10
4%0.10
3%0.10
9%0.09
3%0.12
3%0.12
2%0.09
5%0.10
0%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
022
,781
,038
22,644
,454
25,210
,849
22,279
,421
20,473
,356
20,991
,844
20,661
,684
Dife
rència
291,23
0‐1,070
,440
2,80
1,91
5‐3,915
,586
‐3,559
,222
1,89
7,02
687
1,83
0Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital i
sense no
us traspassos)
21,615
,408
22,489
,808
23,714
,894
22,408
,934
26,195
,007
24,032
,577
19,094
,818
19,789
,855
% so
bre els ingressos to
tals (sen
se ens locals)
0.10
1%0.09
2%0.09
1%0.07
6%0.08
4%0.07
5%0.05
9%0.05
7%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
024
,549
,977
26,156
,362
29,805
,014
31,284
,253
32,106
,458
32,662
,146
35,208
,608
Dife
rència
2,06
0,16
92,44
1,46
87,39
6,08
05,08
9,24
68,07
3,88
013
,567
,328
15,418
,753
Qua
ntia FIA
75
1.d) Evolució de
l pes dels recursos de
l Con
sell Gen
eral (m
odel de fin
ançamen
t i tran
sferen
cies corrents i de capital i FCLC sense no
us traspa
ssos) sob
re els ingressos d
e la Gen
eralita
t
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital,
FCLC i sense no
us traspassos)
22,249
,196
23,142
,609
24,387
,280
23,101
,492
26,904
,878
24,678
,560
19,718
,191
20,347
,855
% so
bre els ingressos per im
postos
0.14
2%0.14
3%0.15
7%0.15
5%0.22
1%0.14
5%0.09
5%0.12
4%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
022
,964
,478
22,166
,020
21,241
,680
17,287
,449
24,142
,918
29,470
,168
23,366
,201
Dife
rència
‐178
,132
‐2,221
,260
‐1,859
,812
‐9,617
,429
‐535
,643
9,75
1,97
73,01
8,34
6Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital,
FCLC i sense no
us traspassos)
22,249
,196
23,142
,609
24,387
,280
23,101
,492
26,904
,878
24,678
,560
19,718
,191
20,347
,855
% so
bre els ingressos del m
odel de fin
ançamen
t0.11
6%0.11
6%0.12
4%0.10
7%0.14
4%0.14
0%0.11
0%0.11
2%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
023
,204
,642
22,784
,320
25,003
,051
21,601
,159
20,439
,550
20,824
,946
20,987
,448
Dife
rència
62,032
‐1,602
,960
1,90
1,55
9‐5,303
,719
‐4,239
,011
1,10
6,75
563
9,59
3Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital,
FCLC i sense no
us traspassos)
22,249
,196
23,142
,609
24,387
,280
23,101
,492
26,904
,878
24,678
,560
19,718
,191
20,347
,855
% so
bre els ingressos no fin
ancers (sen
se ens locals)
0.10
7%0.10
6%0.11
2%0.09
6%0.12
6%0.12
6%0.09
8%0.10
3%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
023
,449
,003
23,308
,415
25,950
,059
22,932
,679
21,073
,658
21,607
,349
21,267
,508
Dife
rència
306,39
4‐1,078
,865
2,84
8,56
8‐3,972
,199
‐3,604
,903
1,88
9,15
891
9,65
3Qua
ntia FIA
Valoració an
y 20
06 (a
ny base)
Actualització 200
7 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 200
8 (IP
C = 4,3%
/ 5%)
Actualització 200
9 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
0 (in
dex = 4 o 5%
)Ac
tualització 201
1 (in
dex = 0%
)Ac
ord 20
12
(red
ucció 18
%)
Acord 20
13
(red
ucció 0,6%
)TO
TAL fin
ançamen
t (am
b transf. corrents i de capital,
FCLC i sense no
us traspassos)
22,249
,196
23,142
,609
24,387
,280
23,101
,492
26,904
,878
24,678
,560
19,718
,191
20,347
,855
% so
bre els ingressos to
tals (sen
se ens locals)
0.10
3%0.09
5%0.09
4%0.07
8%0.08
6%0.07
7%0.06
1%0.05
8%Quantia per m
antenir p
ercentatge de l'any
201
025
,269
,810
26,923
,296
30,678
,930
32,201
,542
33,047
,855
33,619
,837
36,240
,964
Dife
rència
2,12
7,20
12,53
6,01
67,57
7,43
95,29
6,66
48,36
9,29
513
,901
,646
15,893
,109
Qua
ntia FIA
76
2.1.a) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos Va
ll d'Aran
= m
odel fina
nçam
ent sen
se nou
s traspassos; Recursos C
atalun
ya = Cap
itols I i II
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,19
1.74
2,23
8.42
2,11
5.53
1,99
7.12
1,61
7.35
2,25
0.56
2,73
5.81
2,17
4.11
‐0.8%
Consell G
eneral d'Aran
1,66
0.29
1,73
6.77
1,77
3.29
1,83
8.08
1,97
7.57
1,98
0.29
1,64
5.79
1,62
9.68
‐1.8%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.32
01.28
91.19
31.08
70.81
81.13
61.66
21.33
41.1%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
616
,642
,768
16,336
,481
15,574
,860
12,504
,128
17,375
,783
20,840
,324
16,617
,549
Dife
rència
‐403
,657
‐1,740
,433
‐3,348
,200
‐7,678
,978
‐2,807
,324
4,29
0,24
317
4,09
2Qua
ntia FIA
2.1.b) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = mod
el fina
nçam
ent sen
se nou
s traspassos; Recursos C
atalun
ya = m
odel fina
nçam
ent
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,68
8.20
2,77
4.16
2,66
7.10
2,88
3.23
2,47
8.69
2,33
6.92
2,37
1.15
2,39
5.11
‐10.9%
Consell G
eneral d'Aran
1,66
0.29
1,73
6.77
1,77
3.29
1,83
8.08
1,97
7.57
1,98
0.29
1,64
5.79
1,62
9.68
‐1.8%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.61
91.59
71.50
41.56
91.25
31.18
01.44
11.47
0‐9.2%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
616
,816
,819
16,792
,172
18,332
,779
15,624
,264
14,710
,450
14,726
,710
14,925
,830
Dife
rència
‐229
,605
‐1,284
,743
‐590
,281
‐4,558
,842
‐5,472
,657
‐1,823
,371
‐1,517
,627
Qua
ntia FIA
2.1.c) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = mod
el fina
nçam
ent sen
se nou
s traspassos; Recursos C
atalun
ya = Recursos no
fina
ncers sense en
s locals
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,90
6.46
3,03
0.99
2,94
9.99
3,23
5.40
2,84
5.13
2,60
5.05
2,65
9.98
2,62
4.13
‐9.7%
Consell G
eneral d'Aran
1,66
0.29
1,73
6.77
1,77
3.29
1,83
8.08
1,97
7.57
1,98
0.29
1,64
5.79
1,62
9.68
‐1.8%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.75
11.74
51.66
41.76
01.43
91.31
51.61
61.61
0‐8.0%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
616
,993
,912
17,178
,433
19,027
,146
16,587
,361
15,166
,820
15,279
,999
15,125
,003
Dife
rència
‐52,51
2‐898
,482
104,08
6‐3,595
,745
‐5,016
,286
‐1,270
,082
‐1,318
,454
Qua
ntia FIA
2.1.d) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos Va
ll d'Aran
= m
odel fina
nçam
ent sen
se nou
s traspassos; Recursos C
atalun
ya = Recursos totals sen
se ens locals
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
3,01
3.07
3,38
6.15
3,53
2.48
3,96
5.29
4,14
1.61
4,23
5.10
4,29
0.60
4,63
5.67
53.9%
Consell G
eneral d'Aran
1,66
0.29
1,73
6.77
1,77
3.29
1,83
8.08
1,97
7.57
1,98
0.29
1,64
5.79
1,62
9.68
‐1.8%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.81
51.95
01.99
22.15
72.09
42.13
92.60
72.84
556
.7%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
618
,313
,484
19,842
,620
22,494
,457
23,291
,592
23,784
,712
23,774
,832
25,773
,809
Dife
rència
1,26
7,05
91,76
5,70
63,57
1,39
73,10
8,48
63,60
1,60
67,22
4,75
19,33
0,35
2Qua
ntia FIA
77
2.2.a) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos Va
ll d'Aran
= to
tal finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents sense no
us traspa
ssos; R
ecursos Ca
talunya = Ca
pitols I i II
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,19
1.74
2,23
8.42
2,11
5.53
1,99
7.12
1,61
7.35
2,25
0.56
2,73
5.81
2,17
4.11
‐0.8%
Consell G
eneral d'Aran
2,07
5.80
2,07
2.86
2,10
9.93
2,04
5.99
2,25
4.94
2,23
6.66
1,89
1.43
1,75
9.02
‐15.3%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.05
61.08
01.00
30.97
60.71
71.00
61.44
61.23
617
.1%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
620
,807
,874
20,424
,934
19,472
,706
15,633
,476
21,724
,336
26,055
,931
20,776
,342
Dife
rència
462,70
8‐1,083
,735
‐1,590
,749
‐7,380
,492
‐1,071
,723
7,03
5,73
13,02
7,84
5Qua
ntia FIA
2.2.b) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = mod
el fina
nçam
ent a
mb tran
sferèn
cies se
nse no
us traspa
ssos; R
ecursos Ca
talunya = mod
el fina
nçam
ent
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,68
8.20
2,77
4.16
2,66
7.10
2,88
3.23
2,47
8.69
2,33
6.92
2,37
1.15
2,39
5.11
‐10.9%
Consell G
eneral d'Aran
2,07
5.80
2,07
2.86
2,10
9.93
2,04
5.99
2,25
4.94
2,23
6.66
1,89
1.43
1,75
9.02
‐15.3%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.29
51.33
81.26
41.40
91.09
91.04
51.25
41.36
25.1%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
621
,025
,484
20,994
,667
22,920
,835
19,534
,473
18,391
,963
18,412
,293
18,661
,246
Dife
rència
680,31
8‐514
,001
1,85
7,38
1‐3,479
,495
‐4,404
,096
‐607
,907
912,74
9Qua
ntia FIA
2.2.c) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t amb tran
sferen
cies se
nse no
us traspa
ssos; R
ecursos Ca
talunya = Re
cursos no fin
ancers sen
se ens locals
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,90
6.46
3,03
0.99
2,94
9.99
3,23
5.40
2,84
5.13
2,60
5.05
2,65
9.98
2,62
4.13
‐9.7%
Consell G
eneral d'Aran
2,07
5.80
2,07
2.86
2,10
9.93
2,04
5.99
2,25
4.94
2,23
6.66
1,89
1.43
1,75
9.02
‐15.3%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.40
01.46
21.39
81.58
11.26
21.16
51.40
61.49
26.5%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
621
,246
,897
21,477
,596
23,788
,978
20,738
,600
18,962
,547
19,104
,051
18,910
,264
Dife
rència
901,73
1‐31,07
22,72
5,524
‐2,275
,368
‐3,833
,512
83,851
1,16
1,76
8Qua
ntia FIA
2.2.d) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t i tran
sferen
cies se
nse no
us traspa
ssos; R
ecursos Ca
talunya = Re
cursos to
tals sen
se ens locals
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
3,01
3.07
3,38
6.15
3,53
2.48
3,96
5.29
4,14
1.61
4,23
5.10
4,29
0.60
4,63
5.67
53.9%
Consell G
eneral d'Aran
2,07
5.80
2,07
2.86
2,10
9.93
2,04
5.99
2,25
4.94
2,23
6.66
1,89
1.43
1,75
9.02
‐15.3%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.45
21.63
41.67
41.93
81.83
71.89
32.26
82.63
581
.6%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
622
,896
,711
24,808
,537
28,124
,036
29,120
,667
29,737
,198
29,724
,844
32,224
,095
Dife
rència
2,55
1,54
53,29
9,86
97,06
0,58
26,10
6,69
96,94
1,13
810
,704
,644
14,475
,598
Qua
ntia FIA
78
2.3.a) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos Va
ll d'Aran
= to
tal finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents i cap
ital sen
se nou
s traspassos; Recursos Ca
talunya = Ca
pitols I i II
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,19
1.74
2,23
8.42
2,11
5.53
1,99
7.12
1,61
7.35
2,25
0.56
2,73
5.81
2,17
4.11
‐0.8%
Consell G
eneral d'Aran
2,26
2.45
2,29
1.37
2,32
6.36
2,17
6.68
2,56
6.63
2,35
7.98
1,89
8.85
1,96
1.33
‐13.3%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
0.96
90.97
70.90
90.91
80.63
00.95
41.44
11.10
814
.4%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
622
,678
,819
22,261
,447
21,223
,599
17,039
,164
23,677
,685
28,398
,756
22,644
,452
Dife
rència
189,01
1‐1,453
,447
‐1,185
,336
‐9,155
,843
‐354
,893
9,30
3,93
92,85
4,59
8Qua
ntia FIA
2.3.b) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = mod
el fina
nçam
ent a
mb tran
sferèn
cies corrents i cap
ital sen
se nou
s traspassos; Recursos Ca
talunya = mod
el fina
nçam
ent
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,68
8.20
2,77
4.16
2,66
7.10
2,88
3.23
2,47
8.69
2,33
6.92
2,37
1.15
2,39
5.11
‐10.9%
Consell G
eneral d'Aran
2,26
2.45
2,29
1.37
2,32
6.36
2,17
6.68
2,56
6.63
2,35
7.98
1,89
8.85
1,96
1.33
‐13.3%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.18
81.21
11.14
61.32
50.96
60.99
11.24
91.22
12.8%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
622
,915
,995
22,882
,408
24,981
,768
21,290
,920
20,045
,681
20,067
,839
20,339
,176
Dife
rència
426,18
7‐832
,486
2,57
2,834
‐4,904
,087
‐3,986
,897
973,02
154
9,32
1Qua
ntia FIA
2.3.c) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents i cap
ital sen
se nou
s traspassos; Recursos Ca
talunya = Re
cursos no fin
ancers sen
se ens locals
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,90
6.46
3,03
0.99
2,94
9.99
3,23
5.40
2,84
5.13
2,60
5.05
2,65
9.98
2,62
4.13
‐9.7%
Consell G
eneral d'Aran
2,26
2.45
2,29
1.37
2,32
6.36
2,17
6.68
2,56
6.63
2,35
7.98
1,89
8.85
1,96
1.33
‐13.3%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.28
51.32
31.26
81.48
61.10
91.10
51.40
11.33
84.1%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
623
,157
,317
23,408
,759
25,927
,970
22,603
,316
20,667
,569
20,821
,796
20,610
,586
Dife
rència
667,50
9‐306
,135
3,51
9,03
6‐3,591
,691
‐3,365
,008
1,72
6,97
882
0,73
1Qua
ntia FIA
2.3.d) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t i tran
sferen
cies corrents i cap
ital sen
se nou
s traspassos; Recursos Ca
talunya = Re
cursos to
tals sen
se ens locals
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
3,01
3.07
3,38
6.15
3,53
2.48
3,96
5.29
4,14
1.61
4,23
5.10
4,29
0.60
4,63
5.67
53.9%
Consell G
eneral d'Aran
2,26
2.45
2,29
1.37
2,32
6.36
2,17
6.68
2,56
6.63
2,35
7.98
1,89
8.85
1,96
1.33
‐13.3%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.33
21.47
81.51
81.82
21.61
41.79
62.26
02.36
477
.5%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
624
,955
,474
27,039
,203
30,652
,816
31,739
,059
32,411
,025
32,397
,560
35,121
,533
Dife
rència
2,46
5,66
73,32
4,30
98,24
3,88
25,54
4,05
28,37
8,44
713
,302
,743
15,331
,678
Qua
ntia FIA
79
2.4.a) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos Va
ll d'Aran
= to
tal finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents i cap
ital i FCLC sense no
us traspa
ssos; R
ecursos Ca
talunya = Ca
pitols I i II
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,19
1.74
2,23
8.42
2,11
5.53
1,99
7.12
1,61
7.35
2,25
0.56
2,73
5.81
2,17
4.11
‐0.8%
Consell G
eneral d'Aran
2,32
8.78
2,35
7.88
2,39
2.32
2,24
3.95
2,63
6.18
2,42
1.37
1,96
0.84
2,01
6.64
‐13.4%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
0.94
10.94
90.88
40.89
00.61
40.92
91.39
51.07
814
.5%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
623
,343
,787
22,914
,177
21,845
,898
17,538
,771
24,371
,941
29,231
,440
23,308
,413
Dife
rència
201,17
8‐1,473
,103
‐1,255
,593
‐9,366
,107
.02
‐306
,619
9,51
3,24
92,96
0,55
8Qua
ntia FIA
2.4.b) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = mod
el fina
nçam
ent a
mb tran
sferèn
cies corrents i cap
ital i FCLC sense no
us traspa
ssos; R
ecursos Ca
talunya = mod
el fina
nçam
ent
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,68
8.20
2,77
4.16
2,66
7.10
2,88
3.23
2,47
8.69
2,33
6.92
2,37
1.15
2,39
5.11
‐10.9%
Consell G
eneral d'Aran
2,32
8.78
2,35
7.88
2,39
2.32
2,24
3.95
2,63
6.18
2,42
1.37
1,96
0.84
2,01
6.64
‐13.4%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.15
41.17
71.11
51.28
50.94
00.96
51.20
91.18
82.9%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
623
,587
,918
23,553
,346
25,714
,261
21,915
,194
20,633
,442
20,656
,250
20,935
,544
Dife
rència
445,30
8‐833
,934
2,61
2,770
‐4,989
,684
.34
‐4,045
,118
938,05
958
7,68
9Qua
ntia FIA
2.4.c) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t amb tran
sferen
cies corrents i cap
ital i FCLC sense no
us traspa
ssos; R
ecursos Ca
talunya = Re
cursos no fin
ancers sen
se ens locals
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
2,90
6.46
3,03
0.99
2,94
9.99
3,23
5.40
2,84
5.13
2,60
5.05
2,65
9.98
2,62
4.13
‐9.7%
Consell G
eneral d'Aran
2,32
8.78
2,35
7.88
2,39
2.32
2,24
3.95
2,63
6.18
2,42
1.37
1,96
0.84
2,01
6.64
‐13.4%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.24
81.28
51.23
31.44
21.07
91.07
61.35
71.30
14.3%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
623
,836
,315
24,095
,131
26,688
,207
23,266
,070
21,273
,566
21,432
,315
21,214
,911
Dife
rència
693,70
6‐292
,149
3,58
6,71
6‐3,638
,807
.54
‐3,404
,994
1,71
4,12
386
7,05
6Qua
ntia FIA
2.4.d) In
dicado
r de recursos re
specte a les n
ecessitats. R
ecursos V
all d'Aran = total finan
çamen
t i tran
sferen
cies corrents i cap
ital i FCLC sense no
us traspa
ssos; R
ecursos Ca
talunya = Re
cursos to
tals sen
se ens locals
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Varia
ció 20
06‐201
3Gen
eralita
t de Catalunya
3,01
3.07
3,38
6.15
3,53
2.48
3,96
5.29
4,14
1.61
4,23
5.10
4,29
0.60
4,63
5.67
53.9%
Consell G
eneral d'Aran
2,32
8.78
2,35
7.88
2,39
2.32
2,24
3.95
2,63
6.18
2,42
1.37
1,96
0.84
2,01
6.64
‐13.4%
Rati Gen
eralita
t / Con
selh Gen
erau
d'Aran
1.29
41.43
61.47
71.76
71.57
11.74
92.18
82.29
977
.7%
Quantia per m
antenir e
l rati de l'any
200
625
,687
,197
27,832
,022
31,551
,591
32,669
,683
33,361
,353
33,347
,493
36,151
,336
Dife
rència
2,54
4,58
73,44
4,74
38,45
0,09
95,76
4,80
5.46
8,68
2,79
213
,629
,302
15,803
,481
Qua
ntia FIA
80
Top Related