Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica Projecció estereogràfica
aplicacions
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Determinació dels plans modals: diagrames de densitat
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Determinació dels plans modals: diagrames de densitat
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Determinació dels plans modals: diagrames de densitat
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Determinació dels plans modals: diagrames de densitat
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Determinació dels plans modals: diagrames de densitat
Si dividim el cercle en 10 zones d’igual amplada, el cercle més intern conté el 1% de l’àrea. Èl
cercle següent, té un radi doble i conté el 4%, però 1% pertany al
cercle interior, així la corona circular conté el 3% de l’àrea, i
així consecutivament. Si apilem triangles, cada fila
contindrà 1, 3, 5... triangles. Una pila de 10 files d’alçada contindrà
100 triangles. Si dividim un sector de 60º del cercle en triangles d’àrea igual,
cada sector contindrà 100 triangles, cada un amb el 1% de
l’àrea del sector.
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Determinació dels plans modals: diagrames de densitat
La falsilla comptadora de Kalsbeek consisteix en 10
cercles concèntrics. Cada anell es divideix en triangles, amb un total de 600. A cada vertex es
troben 6 triangles. L’hexàgon de triangles al voltant de cada vèrtex
conté el 1% de l’àrea de la falsilla.
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Determinació dels plans modals: diagrames de densitat
Per obtenir les densitat, cal representar les dades en una
falsilla equiareal i després col·locar el transparent sobre la
falsilla comptadora. Per descomptat, les dues falsilles han
de tenir el mateix diàmetre!
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Determinació dels plans modals: diagrames de densitat
A cade vèrtex cal comptar el nombre de pols que es troben
dins els 6 triangles que l’envolten, i s’anota el número
obtingut al vèrtex (millor fer-ho en un segon transparent
sobreposat). Cada triangle és comú a tres hexàgons, per tant
cada punt es compta tres vegades (això no vol dir que la
densitat s’hagi de dividir per tres).
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Determinació dels plans modals: diagrames de densitat
Cal comptar els pols i definir les corbes d’isodensitat
Un cop identificat un màxim (pla modal) cal determinar la seva
direcció i angle de cabussament
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Tractament de les dades: dimensions de les estacions
Efecte de la mida de l’estació de mesura. Carretera de Porrera a Torroja del Priorat. 57 trencades planes
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Tipus de trencada i la seva projecció
(a) Trencada circular (b) Trencada plana (c) Trencada en falca (d) Trencada per bolcada
Basat en Hoek & Bray, 1981
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Trencada rotacional
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Identificació de la trencada plana
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Anàlisi cinemàtica de la trencada plana
Test de Markland S’assumeix C, U = 0 (a) ψf > ψp (b) ψp > Φ (c) El pla de lliscament ha de tenir
una direcció paral·lela o quasi paralel·la (αf - αp < 20º)
(d) Plans larerals no intervenen
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Identificació de la trencada per falca
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Anàlisi cinemàtica de la trencada per falca
Basat en Hoek i Bray, 1981
S’assumeix C, U = 0 (α) ψf > ψi (β) ψi > Φ (c) La intersecció de ser
direcció paral·lela o quasi paralel·la a la direcció de caussament del talús (αf - αi < 20º)
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Anàlisi cinemàtica de l’estabilitat de diverses falques
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Refinament de Hocking: és trencada plana o en falca?
Si la direcció de cabussament de qualsevol dels dos plans, es troba entre la direcció de cabussament del talús αf i la direcció de la intersecció αi (cas A), llavors el lliscament es produeix per aquest pla
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Anàlisi cinemàtica de la trencada per bolcada
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Anàlisi cinemàtica de la trencada per bolcada
Test de Goodman
S’assumeix C, U = 0 Cal lliscament entre capes abans de la flexió La cara del talús és la direcció de tensió principal major El lliscament es produeix si (90 – ψp) + Φ ≤ ψf La normal del pla, té una inclinació menor que la diferència entre ψp amb Φ
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Tractament de les dades: anàlisi de fronts i traçats
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Proj
ecci
ó es
tere
ogrà
fica
Hoek E. & Bray J.W. 1983. Rock slope engineering. The Institution of Mining and Metallurgy Markland, J.T.,1972, A useful technique for estimating the stability of rock slopes when the rigid wedge slide type of failure is expected: Imperial College Rock Mechanics Research Reprints, n. 19.
Top Related