1
Què és el projecte
Desmuntant Rumors i d’on surt ?
Des de la l’Oficina d’Acció Social i Ciutadania depenen de la
Regidoria d’Acció Social s’ha desenvolupat el projecte
“Desmuntant Rumors” durant el 2011 finançat per la
Secretaría de Estado para la Inmigración y la Emigración del
Ministerio de Trabajo e Inmigración.
És un projecte que pretén sensibilitzar la ciutadania
mitjançant informació objectiva i contrastada sobre el
fenomen migratori. El Manual dóna arguments sòlids per a
contraargumentar els estereotips i rumors relacionats amb
la immigració que circulen pel carrer i són considerats certs
per una part important de la població.
El petit format del Manual oferirà als qui estigueu
interessats/des a portar-lo sempre a damunt (bolso,
motxilla...) per tenir contraarguments a mà.
Esperem que sigui d’utilitat.
Tàrrega, abril de 2011.
Edició
Ajuntament de Tàrrega
Regidoria d’Acció Social
Oficina d’Acció Social i Ciutadania
Any d’edició 2011
Redacció
Alba Colilles Escolà
Maite Galceran Sànchez
Revisió
Mireia Fontanet Viladot
2
Què són els rumors ?
Els rumors són especulacions no confirmades que s'intenten donar per certes amb un objectiu determinat i que condicionen el comportament de les persones sense tenir en compte la informació objectiva. Tal com va afirmar el polític i escriptor argentí Domingo Faustino Sarmiento (San Juan, 1811 - Asunción del Paraguay, 1888): La ignorància és
atrevida.
Com desmentir-los?
Per desmentir-los ens cal buscar informació sobre els rumors i cal que estigui contrastada i tingui validesa.
Índex Antirumors Pàgina
Sudaca, moro, paki... immigrant 3
S’emporten totes les beques de menjador 5
Col·lapsen el sistema sanitari 7
Tenen més facilitat per obrir els comerços quan volen 9
Les dones immigrants no treballen 11
No paguen impostos 13
Ens estan imposant la seva cultura 15
Ens estan envaint 17
No paren de tenir fills 19
Rebenten els salaris 21
4
...en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans hi trobem les següents definicions:
Emigrar. Deixar el propi
país per anar a viure en un altre.
Estranger-a. 1 Que és d’un altre país. 2 Persona natural d’un país diferent d’aquell on es troba. 3 Que és altre que el propi país.
Estranger-a comunitari/ària. Els nacionals dels Estats membre de la Unió Europea (aquesta i la següent
en Llei Orgànica 2/2009, d’11 de desembre, de reforma de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social).
Estranger-a extracomunitari/ària. Els nacionals dels Estats que no són membres de la Unió Europea.
Immigrant. Que immigra,
que ha immigrat.
Immigrar. Venir a establir-
se en un país que no és el propi.
Migrar. Anar d’un lloc a un
altre, especialment d’una regió a una altra per residir-hi.
Nacional. 1 Relatiu o pertanyent a una nació. 2 Natural d’una nació.
6
...la percepció d’un 72%
dels catalans/anes és que
els/les immigrants reben
bastant o molta protecció
per part de l’administració
(Enquesta del Centre
d’Estudis d’Opinió –CEO–
2011, Generalitat de
Catalunya).
La realitat és que el nombre
de beques de menjador
s’ha duplicat des del curs
2007-2008 fins el curs
2010-2011.
La realitat és que el
pressupost s’ha duplicat en
els últims 4 cursos.
La realitat és que només el
15’3 % de les beques de
menjador són per a
persones immigrades (a 1
de gener de 2011, segons
l’Instituto Nacional
d’Estadística –INE-, el total
de població estrangera a
Espanya era del 15’7%).
Per tant, podem afirmar
que mai tants infants
nacionals havien rebut
tantes beques de menjador
com en el curs 2010-2011.
Dades extretes de:
www.bcnantirumors.cat
8
Població espanyola i estrangera a Catalunya
a 01/01/2011 (INE)
21,92%
19,65%75,46%
60,92%
2,62%
19,43%
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
3.000.000
3.500.000
4.000.000
4.500.000
Població espanyola Població estrangera
Entre 0 i 19 anys Entre 20 i 64 anys De 65 o més anys
...es tracta de població jove
i amb pocs problemes
de salut.
Segons el Departament de
Salut de la Generalitat,
l’any 2006, el total de la
despesa sanitària de la
població estrangera
representava el 4,3% del
pressupost total, tot i
que la població estrangera
era quasi el 13% del total
dels habitants de
Catalunya.
Al mateix temps, les dades
confirmen que, a
Catalunya, les persones
immigrades van al metge la
meitat que els autòctons i
que el consum farmacèutic
dels pacients de
nacionalitat espanyola és
un 41% més elevat que el
dels estrangers.
I, en la mateixa línia,
trobem que la despesa
sanitària dels immigrants a
Catalunya és la meitat de la
mitjana catalana.
10
...la normativa general
d’horaris comercials
estableix l’obertura de
dilluns a dissabte entre les
7 i les 22 hores, amb un
màxim de 12 hores al dia i
72 hores a la setmana.
Excepció: els comerços
d’alimentació de menys de
150 m2 poden obrir tots els
dies excepte els festius de
tancament obligatori
(25/12, 1/1, 1/5, 11/9) (Llei
8/2004, del 23 de desembre,
d’horaris comercials i Llei
17/2005, de 27 de desembre, de
modificació de la Llei 8/2004).
A Catalunya es pot
etiquetar en català, en
castellà o en qualsevol altra
llengua de la Unió Europea.
Pel que fa als rètols de
caràcter fix dels
establiments, tant interiors
com exteriors, han de ser
redactats com a mínim en
català.
12
...la inserció laboral es veu condicionada per una sèrie de factors específics de cada dona, per factors relacionats amb les empreses que la contracten i pel marc legal
(llei d'estrangeria, autorització de residència i treball).
En general les dones immigrades s’incorporen en
ocupacions considerades marginals (sense contracte, a temps parcial, amb salaris inferiors als interprofessionals, insegurs i precaris).
Moltes dones entren per la porta de darrere en el servei domèstic i en
l’atenció a persones, per la porta de la invisibilitat.
Moltes estan subjectes a pitjors condicions de treball
i pateixen triple
discriminació: de gènere,
igual que les autòctones, per treball i, a més a més, per ser estrangeres.
Dades extretes: Fundació Surt (antiga Associació de
Dones per a la Inserció Laboral) www.surt.org
Segons l’INE, l’any 2009, del total de població de 16 a 64 anys, estaven ocupats el 56% dels homes i el 44% de les dones, el 14’8% de les quals eren de nacionalitat estrangera.
D’aquestes dades extraiem que percentualment: � De les persones
espanyoles ocupades, el 43,43% són dones.
� De les persones estrangeres ocupades, el
47,66% són dones.
Dades extretes (elaboració pròpia): http://www.ine.es/prodyser/pubw
eb/myh/myh10_empleo.pdf
14
...la Presidencia del Gobierno (la Moncloa) porta anys estudiant el balanç econòmic de la immigració. Què suposa per a les arques públiques la immigració des del punt de vista dels ingressos i les despeses? Des del punt de vista dels ingressos suposa rebre per 3 conceptes: 1. Els immigrants, si tenen autorització de treball quan treballen, també cotitzen a la Seguretat Social. 2. Si tenen autorització de treball quan treballen, també se’ls descompta l’IRPF de la nòmina. 3. Tant si disposen com no d’autorització de residència i/o treball, paguen igualment impostos indirectes (per exemple, l’IVA).
I nosaltres què els donem? Sanitat, educació escolar, alguna beca, etc. I quin és el balanç entre una cosa i l’altra, publicat per la Presidencia del Gobierno?
6 mil milions nets a l’any a favor nostre. Si
tenim en compte que a Espanya hi viuen 55 milions d’habitants, això significa que cada un dels habitants autòctons rep cada any un regal de la immigració de 105 euros per any.
Dades extretes d’una conferència de l’Arcadi Oliveres (president de
l’Associació Justícia i Pau): http://www.youtube.com/watch?v=
_TR8dMPBl98&feature=relate Oliver Alonso, Josep: España 2020: un
mestizaje ineludible. Cambio
demográfico, mercado de trabajo e
inmigración en las comunidades
autónomas. Generalitat de Catalunya – Departament d’Interior Relacions Institucionals i Participació – Institut d’Estudis Autonòmics. 2006.
16
...de bon matí, prens cafè colombià i treus a passejar el pastor alemany. Vas vestit amb roba gallega, mentre escoltes flamenc gitano i condueixes un cotxe francès ple de gasolina kuwaitiana. Treballes a l’ordinador de fabricació taiwanesa. Reps una telefonada al mòbil finlandès. Al migdia, l’àpat és gaspatxo andalús i paella valenciana, la beguda txacolí basc i les postres kiwis neozelandesos. A la tarda, en comptes del serial veneçolà, veus una pel·lícula nord-americana protagonitzada per actors hispans i musicada amb
rock britànic. Al vespre, en un pub irlandès, planeges les vacances a Tunísia mentre beus una cervesa alemanya pagada amb euros. Arribada la nit, llegeixes una novel·la catalana mentre xarrupes te marroquí. Cuides la tulipa holandesa i el bonsai japonès. El teu rellotge suís marca la mitja nit (els nostres números són àrabs), etc.
Les persones tenim identitats diferents. Vivim en una societat humana multicultural. Article de Xavier Torrens, professor de
ciència política de la Universitat de Barcelona.
18
...avui per avui la immigració resol molts problemes. Resol l’envelliment de la població, ja que nosaltres tenim una piràmide no habitual: a finals dels anys 70 i principis dels 80 va acabar el “boom” de la natalitat i no van néixer els infants que havien de néixer. Ara, aquests estarien al mig de la piràmide, però no hi són i això és terrible, ja que aquesta franja, anomenada 2a edat, és la que paga les pensions de la 3a edat i els estudis de la 1a edat. Com omplim la part del mig de la piràmide de la població?
L’única possibilitat és la immigració.
L’ONU va dir el 1999 que des del 1999 fins al 2020 a Espanya haurien d’arribar 155.000 immigrants nous cada any. I encara més, fins al 2020: � En una situació de crisi econòmica severa com l’actual necessitaríem 157.000 nous immigrants laborals l’any. � En una situació amb poca població ocupada, 255.000 a l’any. � En una situació amb molta població ocupada, 612.000 a l’any.
Des del punt de vista econòmic la immigració ens resulta absolutament rendible i beneficiosa.
Dades extretes de: http://www.empresaysociedad.org/ej
e-sociedad/List/listing/inmigracion-109/1
Conclusions del Grupo de Reflexión y Propuestas sobre Empresa e
Inmigración de la Fundación Empresa y Sociedad.
20
...en 15 anys es frenarà la natalitat dels immigrants. Les dones d'origen immigrant seran mares més tard, com les del país d'acollida. L'any (2005) van néixer a Catalunya 79.742 infants, dels quals 16.697 tenien mares de nacionalitat estrangera. La natalitat de les famílies d'origen immigrant va ser per sisè any consecutiu el factor determinant en el moviment natural de la població del país, però aquest element anirà perdent pes a mesura que la població immigrada s'acosti més als costums i al sistema de vida de la societat d'acollida. Això vol dir que d'aquí a quinze o vint anys, com ja ha passat a França i Alemanya, les dones d'origen immigrant no seran mares tan joves ni tindran tants fills.
Catalunya és encara un país jove pel que fa a rebre immigració extracomunitària i això es nota en l'edat que pareixen les dones: les immigrants d'origen africà, asiàtic i llatinoamericà tenen el primer fill entre quatre i cinc anys abans que les autòctones. Dades extretes de Daniel Devolder en:
http://www.xtec.cat/~aguiu1/textos/
webs/natalitatimmigrants.htm Daniel Devolder és investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professor associat del Departament d’Economia i Història Econòmica de la UAB.
Més informació: Devolder, Daniel: Anàlisi de la
fecunditat a partir de l’Enquesta
demogràfica de Catalunya 2007.
Quaderns d’estadística 4. Institut d’Estadística de Catalunya. 2010.
22
� ...els treballadors immigrants cobren un 32 % menys que els espanyols, en gran mesura per les característiques específiques dels llocs de treball que ocupen els estrangers, que es concentren en sectors en què els salaris són els més baixos. Altres estudis demostren que, en els mateixos sectors d'activitats, els salaris dels treballadors immigrants són un 20 % menys del previst en els convenis del sector, treballen més hores i estan subjectes a més accidents laborals. � Entre treballadors estrangers, la sinistralitat és del 200 % més que entre els treballadors nacionals. � L'estabilitat laboral d'aquest col·lectiu també és molt baixa, ja que el 50 % dels ocupats tenen un contracte temporal i la seva
antiguitat mitjana en l'empresa és d'un any.
Dades extretes de:
http://www.ccoo.cat/immigracio/aspnet/noticia.aspx?id=28541
En data 15 de desembre de 2006 i amb motiu del 18 de desembre, Dia Internacional del Migrant, CCOO de Catalunya demanava un pacte per la gestió de la diversitat i la no-discriminació.
Hem de pensar, però, que si cobren menys és perquè algú està disposat a pagar menys per treure’n un benefici. Potser ens podem preguntar quins beneficis genera això i a qui beneficia. No és fàcil evitar-ho, perquè hi ha molts punts de coincidència entre treballador i empresari. El treballador necessita aquest “salari” per viure: cobrir les necessitats bàsiques, pagar deutes que té al seu país d’origen, etc.; l’empresari hi veu un recurs fàcil per a l’especulació, el guany, etc.
Top Related