sió 31JULIOL de 2004

MO

NTS

E G

UE

RR

ER

O

En Guerau de Go: El retrat del batlle❚ Guillem Viladot

SOM A RIELLA HISTÒRIES

En Tímoti Cloïsa i Terrabastall, fillde la Cleta i d'en Brusi, arribà aser batlle per unanimitat dels

seus veïns. En Guerau de Go no ensexplicà res de la vida anterior d'aquestpersonatge. Només ens relatà algunesde les facècies que protagonitzà un copentrà de cap de l'Ajuntament. Quan enTímoti Cloïsa s'adonà que si manavatothom l'obeïa, li entrà una menad'estufera incontenible. Potser va seraltivitat o bledania o protèrvia. Sigui comsigui, en Tímoti deixà de ser la personaque fins aleshores havia estat sempre ies transformà en un personatge de ca-minar lent, de gest altiu i de mirada in-solent. Moltes de les vegades quetrucaven al seu despatx d'alcalde,contestava amb un “no” escandalós. Isovint ordenada a l'agutzil. “que ningúdemani per mi, perquè estic moltocupat”. L'ocupació d'en Tímoti Cloïsa

consistia a fer-se retratar, però no ambuna màquina fotogràfica, sinó a l'oli perun pintor de renom. Al primer retrat,en Tímoti s'enfadà molt i a punt va es-tar d'engegar el pintor, però es repensài es féu fer un segon retrat. “Aquest fes-lo més gran, a veure si així m'hi assemblomés”, rondinà el batlle. Del segon retrattampoc no en quedà satisfet i exigí quese n'hi fes un altre. Al tercer, ja es quedàmés tranquil i acceptà que la fesomias'hi assemblava força. Féu, dirigint-seal pintor: “ara que sembla que has trobatel desllorigador, no paris fins que elretrat sigui perfecte; vull dir que m'hiassembli tant, que més aviat creguin queés un mirall”. Al cinquè o sisè intent, elretrat sortí d'allò més reeixit; es podiaben dir que es tractava d'un veritablecalc del model. En contemplar-lo, enTímoti Cloïsa es posà a cridar d'entu-siasme i no parava d'expressar la sevaconformitat i complaença. Féu: “ara jatens dominada la fesomia, no has deparar fins que la mida del retrat siguiigual a la meva. Aquí –comentà el Gueraude Go– començà la cursa del no parar.Els retrats se succeïren uns darrere elsaltres i cada cop amb una mida més gran.Arribà un moment que ja no passavenper la porta del despatx de l'alcaldia i elshavien de treure pel balcó de la façanaprincipal. I un dia tampoc això no foupossible. Aleshores, el Tímoti Cloïsa manàque li fessin el retrat al bell mig de la plaça.Va ser un èxit en tots els sentits, si bé elTímoti Cloïsa expressà la seva opiniógairebé enfadat: “encara ha de ser mésgran el meu retrat”. El proper es realitzàdamunt una tela que es penjà de dalt abaix del campanar. El retrat que en sortífeia més de trenta metres. A la nit, percelebrar l'efemèrides, el batlle organitzàuna festa i tot el poble va ser feliç amb lesmenges i begudes que s'hi repartiren. Amitja nit s'organitzà una cercavila i espassejà el retrat per tots els carrers fins

que s'instal·là al bell mig del campd'esports. El retrat estava muntat damuntd'una plataforma giratòria que, a mesuraque voltava també ascendia, de maneraque en un moment donat se situà perdamunt de la multitud. En aquestmoment, la gent es posà a cridar, i mésencara quan el Tímoti Cloïsa, gràcies a unaescala dels bombers, es plantà una coro-na imperial dalt de tot del retrat. Es féuun gran silenci, no se sentiren ni lesgranotes ni els grills ni els mosquits.Quan el silenci va ser total, la nits'enfosquí com gola del llop i el cel esclatàamb un tro terrible, i alhora va caure unllamp en una punta del retrat del batlle iimmediatament s'incendià tot ell. Lahistòria no s'acaba aquí, observà enGuerau de Go, sinó que el foc enganxà ala roba d'en Tímoti Cloïsa i d'ell passà atota la gent del poble. A trenc d'alba,quan hi feren cap els bombers de la ciutatveïna, només van trobar una petitamuntanya de cendres. ■

MO

NTS

E G

UE

RR

ER

O