LITERATURA: TEMA 6
Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a
finals dels anys 70
LITERATURA: TEMA 6
Durant el període de postguerra la poesia esdevindrà el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili va ser, en aquesta primera etapa, la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura catalana.
Hi va prendre un doble valor simbòlic:
– Per als vencedors: la imposició dels valors del règim i la tradició.
– Per als vençuts: un valor de resistència cultural i simbòlica.
LITERATURA: TEMA 6
Durant aquest període coincidiren diverses generacions de poetes:
● Els consagrats abans de la Guerra Civil (Carles Riba, J.V. Foix, Carles Salvador).
● Els qui havien començat a publicar en els anys trenta (Espriu, Pere Quart, Joan Vinyoli...)
● Els joves que es donen a conéixer com a poetes ja en plena postguerra (Xavier Casp, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, V.A Estellés, entre d'altres)
LITERATURA: TEMA 6
A l'exili americà es publiquen els dos llibres de poemes més importants de la immediata postguerra: Nabí, de Josep Carner (1941) i Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943). En ambdós casos, es perpetua el codi postsimbolista heretat del noucentisme.
Paral·lelament a aquesta línia, n’hi ha una altra entorn de Josep Vicenç Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes.
Als anys 60: Realisme Històric o Social
● Menor pressió de la censura literatura de caràcter més realista i de compromís polític. S'enfronta a l'estètic de tradició simbolista.
● Màxims representants
– Pere Quart amb el llibre Vacances pagades (1960)
– Salvador Espriu amb la Pell de Brau (1960),
– Gabriel Ferrater, Da nuces pueris, – Miquel Martí i Pol amb obres com La fàbrica (1972).
– Lluís Alpera – Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles (1971).
La poesia realista dels anys 60 tingué les característiques següents:● Actitud social del poeta: deixà de sentir-se una espècie d'elegit,
un il·luminat o un solitari, per a identificar-se amb l'entorn; passà a considerar-se una persona corrent més, solidari amb la resta.
● Sobre l'experiència poètica: l'acte d'escriure deixà de ser una labor intimista o críptica, per a ser una experiència compartida amb els lectors, amb el conjunt de la societat.
● Mètode d'“inspiració”: la reflexió del poeta sorgia de l'experiència real; no provenia de la consideració de la paraula poètica com a font d'un discurs simbòlic.
● Un llenguatge nou: el discurs poètic deixà de ser equívoc i abstracte, per a passar a ser unívoc i concret. El llenguatge adquirí un to directe i fins i tot col·loquial.
● El protagonista del poema: l'heroi de la nova poesia passà a ser una persona corrent, immersa en l'anonimat de la vida quotidiana.
● L'objectiu de la poesia: la poesia assolí una funció social, amb l'objectiu d'enriquir la persona humana i alliberar-la de tota mena d'alienacions i d'opressions.
● El destinatari: qualsevol lector es convertí en destinatari de la poesia realista; els receptors deixaren de ser persones cultes amb formació literària.
Als anys 70: Generació dels 70
Els autors de l'anomenada «generació dels setanta» -Francesc Parcerisas, Narcís Comadira, Maria Mercè Marçal, Miquel Desclot, Josep Piera, Salvador Jàfer, Joan Navarro o Marc Granell- canviaran l'accent del social a l'individual, i influïts pel simbolisme i el surrealisme, tensaran al màxim les possibilitats expressives de l'idioma per a donar eixida al seu desassossec vital.
La Nova Cançó
En sintonia amb la poesia realista, la “Nova Cançó” es convertí en un fenomen de masses.
Tingué com a objectiu recuperar l'ús públic de l'idioma a través de la nova música popular i divulgar, burlant la censura, missatges de continguts antifranquistes i d'orientació nacionalista.
Raimon, a partir de la seua primera cançó (1959: Al vent, escrita el mateix any de la mort del gran poeta simbolista Carles Riba) es convertí en el cantant més emblemàtic i les seues cançons assoliren un gran impacte social.
Top Related